hi haurà unes millores mínimes en el servei i s'espera que el gruix de les novetats es comenci a aplicar a partir de la pròxima tardor. El regidor de Residus i Neteja Viària, Raül Garcia, explica que quan es va licitar el contracte d'emergència anterior, també amb l'empresa Presero, ja es van introduir algunes millores pel que fa a freqüències o neteja de bateries.
El contracte que teníem en vigor fins ara, que era el contracte d'emergència, quan es va licitar ja vam dimensionar-ho a les realitats més reals i vam actualitzar molts dels serveis, com són les freqüències en les recollides i les freqüències en les mareges de bateries i de més.
Així, les primeres mesures que s'aplicaran durant els pròxims mesos seran la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla o que la recollida de voluminosos la passarà a gestionar una empresa del tercer sector en comptes de fer-ho el personal de l'Ajuntament.
La recollida de voluminosos que fins ara ho estem fent amb personal propi de l'Ajuntament passarà a una empresa del tercer sector, que ja estem fent els tràmits per poder començar a l'1 de gener, i a més a més d'una incorporació d'un segon encarregat de l'empresa per poder desenvolupar tot aquest projecte d'implementació d'aquest nou contracte.
A més, també s'inclourà la fracció resta a la recollida comercial, un canvi que anirà acompanyat de l'inici d'una campanya de comunicació dirigida tant als comerços com a la ciutadania. En aquest cas, es prioritzarà el contacte amb els establiments perquè es puguin adherir abans de la pròxima Setmana Santa.
El gran canvi en el servei es produirà a partir del segon any de contracte. Entre les novetats que es preveuen hi ha l'ampliació del porta a porta a les àmfores i a les marítimes nord i sud. S'hi repartiran 6.000 kits per fer la recollida selectiva. A més, es renovaran més de 2.000 contenidors entre els de la recollida comercial i les 63 bateries de recollida ciutadana. Els contenidors de resta i orgànica seran amb xipatge i accés amb targeta electrònica.
Finalment es renovarà i ampliarà la forota de vehicles de 10 a 18, amb més del 60% d'hibrids o elèctrics. També es preveu incrementar la plantilla per passar dels 24 treballadors actuals a 33. El contracte té un cost total en aquests 8 anys de 27 milions i mig d'euros.
La plataforma Salvem la Sorra de Torre d'Embarra, promoguda pel partit Alternativa Torre d'Embarra, ha convocat una xerrada aquest dijous a la tarda. Es farà a les 6 al bar Noce i l'oferirà l'ecologista Quim Pérez. També hi intervindrà el regidor de l'Alternativa, Carles Fuixet, que qüestiona l'extracció de sorra de Torre d'Embarra per regenerar la platja d'Altafulla.
En una entrevista recent a Ona La Torre va manifestar que aquest sistema no és sostenible i s'ha de reconsiderar. Per aquest motiu, ha fet una crida a la mobilització.
Però anem a un punt que no podem esperar paraules mòniques. Anem a un punt que necessitem sortir al carrer i protestar. I com que jo vinc del món sindical, al final passa això. O surt al carrer i protestes o se'n mengen. I la millor forma de fer que el Ministeri de Costes, com a mínim, es recapaciti i com a mínim es pensi el que hi ha de fer en el futur, és que sortim al carrer i protestem. Que recollim quantes més signatures millor, que les portem al Ministeri de Costes, si comer anem presencialment, i no intentem negociar-ho.
De fet, l'alternativa Torre d'en Barra ha promogut la creació de la plataforma Salvem la Sorra, que està fent una recollida de signatures per fer pressió davant de costes de l'Estat.
El Festival Internacional de Cinema en català de Rodolabar dedicarà la seva 18a edició al cinema i història, un eix temàtic que reivindica el poder del setè arc com a eina de memòria, reflexió i construcció col·lectiva. Enguany, el festival vol posar en valor la capacitat del cinema per explicar, reinterpretar i qüestionar el passat i alhora evidenciar com la mirada cinematogràfica influeix directament en la manera com entenem els esdeveniments històrics.
Les imatges en moviment han obert una finestra única a la memòria compartida, permetent que el públic visqui els fets històrics no només com a espectador, sinó també com a testimoni emocional. Però també el festival subratlla que les obres de contingut històric són miralls del context en què van ser creades i reveren tant sobre l'època representada com sobre les inquietuds i esperances del moment de la seva producció. Ho explica el codirector del FICCAT, Toni Pinel.
Per un cantó volem reivindicar, sí, el cinema històric fet en català, en el sentit que són pel·lícules que expliquen històries d'aquí i històries d'aquí per sempre, però també volem parlar del cinema en català en general, el que d'alguna manera explica històries que són contemporànies o que són d'aquell moment i que llavors quan van passant el temps aquelles pel·lícules també agafen una segona visió que explica com era Catalunya, com era el català,
en aquest moment. És per això que ens agrada molt parlar de com el cinema forma part de la nostra història, però també com és un reflex, com és un mirall del que és amb nosaltres i del que és la nostra llengua.
Un altre dels punts que el FICCAT vol destacar és el paper del cinema com a veu dels silenciats. La pantalla s'ha vingut a un espai essencial per reivindicar històries sovint oblidades. Amb aquesta edició dedicada a cinema i història, on el FICCAT arribarà a la majoria d'edat, el festival reafirma la seva voluntat de continuar explorant la força cultural, emocional i pedagògica del cinema.
La celebració del festival tindrà lloc del 5 al 13 de juny a Roda de Barà i les inscripcions per participar ja són obertes. Altafulla començarà a endinsar-se en les festes nadalenques el pròxim cap de setmana del 12 al 14 de desembre amb la tradicional fira de Nadal que tindrà lloc entorn a la plaça de l'Església, la placeta de Sant Antoni i la plaça del Pou. Com és habitual, diferents parades d'artesania, objectes de regal i productes alimentaris relacionats amb les festes
seran protagonistes d'aquest espai que comptarà amb 55 parades. L'espai, però, és el que és i cal ballar per la comoditat dels visitants i dels mateixos expositors, així com també per la coherència del conjunt. Igualment s'ha tingut en compte la diversitat de propostes que ofereixen tant comerciants i entitats locals com altres professionals a paradictes del sector d'altres indrets. La voluntat de l'Ajuntament d'Altafulla, que organitza el certamen,
és la de dinamitzar el comerç en aquestes dates, ja prena delenques, donar a conèixer les seves propostes i afavorir també aquest esperit nadalenca entre la població. En parla el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Tomàs Serra.
A la fira venen temporadistes de fora, que ja són gent més professionalitzada, com comerciants locals, com entitats locals, com a mils de Nadal, i el que es tracta és de dinamitzar el municipi el cap de setmana, que hi hagi moviments, gent amunt, gent avall, i que el poble estigui viu i, evidentment, mantenir l'esperit nadalenca.
Entre les parades hi trobarem enguany una de nova, com és la dedicada als cellers del Baix Gaià, on es podran degustar els vins del territori. Igualment, qui ho desitgi també té l'opció de fer-se amb una bona xocolata calenta, algun pastisset o un bon brou. I per acompanyar la visita a la fira, també hi ha programades diverses activitats paral·leles.
hi haurà actuació de canta de nadales de l'escola de música, hi haurà un lliurement de premis del concurs de teca, hi haurà l'actuació de nou rebrots, el concert de gospel i un taller de decoració infantil, que això seria diumenge al matí. I bé, a banda hi trobareu artesania, objectes de regal, passissos natalencs, xocolata calenta...
Brou calent, sopa de Nadal, degustació de vins de la mà dels cellers de Baixgallà, això és una novetat, introduïm una paradeta de vi i a banda hi haurà servei de menjar.
La Fira de Nadal d'Altafulla s'inaugurarà divendres, dia 12 a les 6 de la tarda, i romandrà oberta fins les 9 del vespre. Dissabte es podrà gaudir tot el dia, des de les 11 fins les 9 del vespre, i diumenge romandrà oberta des de les 11 del matí fins les 3 de la tarda.
La Fira de Nadal donarà el tret de sortida a les celebracions nadalenques a Altafulla, que començaran a repartir il·lusió entre els més petits, i el mateix diumenge, dia 14, amb la Nada a buscar el Tió. Serà pels voltants de l'Ermita de Sant Antoni, a dos quarts d'onze, i diumenge següent, dia 21, a les 5, tocarà fer-lo cagar amb l'acompanyament dels gegants i nans d'Altafulla.
Es tracta d'una programació on els infants tenen un protagonisme evident, tot i que hi ha activitats per tots els gustos i que s'espera que en gaudeixi un grup ampli de la població, com destaca el regidor de festes, Àlex Canyes. Encaminem aquest Nadal amb diferents ofertes, diferents activitats organitzades per també entitats de la vila.
on després el cap d'any i sobretot la cavalgada de Reis agafa un pes especial. Tot tenim també entremig, cap de setmana, el divendres 2 fins al diumenge 4, el parc de Nadal Poliesportiu, on el dissabte 3 es podrà entregar la carta al Patja. Bé, un seguit d'activitats que esperem que tothom s'hi senti a gust i que hi hagi molta participació.
El Parc de Nadal al Poliesportiu, els dies 2, 3 i 4 de gener, amb la possibilitat d'entregar la carta al patja i la cavalcada de Reis com a punàlgid de les celebracions, són les estrelles de la programació que es complementa amb altres activitats durant tots aquests dies. Els actes organitzats per diferents entitats en favor de la Marató de 3CAT també juguen un paper important en el programa, amb zumba, xocolatada, teatre social o activitats nàutiques al Club Marítim.
En paral·lel, els infants del Roquissà cantaran Nadales a la llar de jubilats, mentre que l'alumnat de l'escola de música també hi anirà un altre dia a interpretar Nadales. La biblioteca organitza una tarda de jocs i una altra de compte a comptes i es faran sortides divulgatives i lúdiques per descobrir l'entorn.
També s'han programat espectacles de la violeta i sessions de cinema. Igualment, el casal cultural La Violeta acollirà el sopar i la festa de cap d'any amb el grup de versions i punxadiscos. I ja al gener serà el moment de donar la benvinguda al 2026 amb el tradicional primer bany de l'any a l'una del migdia al Pont de Mar, al Parc de Nadal i la Cavalcada de la Vigília de Reis amb l'entrega de regals a La Violeta.
L'exposició, quan fèiem els pastorets, portarà imatges, textos, antics, vestits i diorames a la sala Lluís Dicart. L'associació cultural La Sínia inaugurarà la mostra aquest pròxim dissabte a les 12 del migdia. A l'exposició, que es podrà veure fins al dia de Reis, s'hi podrà trobar un recull d'imatges, programes de mà, cartells i altres materials que permetran fer un recorregut cronològic per la representació dels pastorets i de l'estel de Nazaret, obra de Ramon Pàmies a Torredembarra.
Una part important del material ha estat un donatiu de la vídua del torrenc, Rafael Núñez, tal com ha explicat a Ona la Torre, Jordi Huasc, un dels promotors de la mostra.
Una mostra que neix d'una deixa que em fan, que és tota la documentació que guardava el Rafael Núñez, en el moment que ha mort la seva viuda, la Maria Teresa Porta, m'accedeix una part, i d'aquesta part hi ha una caixa que està dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer,
Ostres, vas pensar, ostres, quina llàstima, no?, que no s'hagin fet, perquè ja són 25-26 anys que no s'havien fet. L'Associació Cultural La Sígna contextualitzarà la tradició popular dels pastorets i mostrarà els orígens de les funcions a la torre de la llum de l'Establia, que als anys 40 van ser impulsades per la falange. Guasc destaca que les representacions eren en català, malgrat la prohibició de la llengua.
Aquí a Tornambarra teníem la particularitat que els primers pastorets que es van fer van ser la llum de l'establir a l'any 41. Aquests pastorets tenen la particularitat que el que em fa de promotor, tot i que també hi ha la parròquia pel mig, és la falange.
Estudiant una mica vaig trobar que aquest text, la música, la va fer un mossèn que el van afusellar els Rojos l'any 36. I entenc que per aquesta vida van colar a l'any 41 el fet de poder fer una obra de teatre en català.
A la mostra també s'inclouran tratges originals i diorames que representen totes les escenes que conformen l'obra L'estel de Nazaret, que recordem enguany recupera l'associació de joves després d'anys sense representar-se.
On a la Torre s'ha de sumar la commemoració del Dia Internacional per les capacitats diverses amb el llibre Sabíeu que? de Gabriel Comas. La presentació es farà el 12 de desembre a la tarda al Pati del Castell i serà oberta al públic. Aquest llibre recull els guions que l'historiador local ha fet pel programa Onada FM. En ells repassa les tradicions i històries més singulars de Torre d'Embarra. El volum compta amb fotografies d'Imma Font.
textos curts sobre un tema interessant de Torredembarra i traient-li, jo crec que aquí està el seu una mica valor, traient-li, a més a més de la informació científica, diguem-ho així, els apartats més desconeguts per la població. Amb alguns temes, doncs, anant entrevistant a les persones protagonistes, es van poder afegir dades que no es troben a cap banda, no? I llavors són...
textos sobre 30 qüestions, des dels indians, que va ser el primer, fins a les remendadores, que és el final, però passant per l'Organ Barroc, els castells, la Torre de la Vida, la Sínia, el part del Torre de la Barra, el bloc, la cooperativa, la xilografia, el refugiu gent i aèris, o sigui, 30 variats.
La presentació serà en format radiofònic i es podrà recuperar la sintonia d'Ona la Torra. L'acte serà presentat per una servidora i el programa especial donada a FM el conduirà Miriam Valls, acompanyada dels nois i noies de la Fundació Onada. Comptarà amb les accions habituals, l'entrevista a l'autor Gabriel Comas, lectura i tertúlia de l'article del Sabíeu què i uns minuts musicals amb el DJ Chart com a cluenda del programa.
És notícia al Baix Gaià. El Centre Cultural del Callà serà l'escenari el proper dia 13 de desembre a les 7 de la representació del Noi de la Mare, una obra teatral que convida el públic a submergir-se en un relat ple de tendresa, memòria i arrel familiars. La funció es presenta com un homenatge sentit a les àvies i el paper fonamental que han tingut en la transmissió de valors, històries i vivències. L'obra combina dramatúrgia contemporània amb un llenguatge proper i honest,
i explora la relació entre generacions a través d'un viatge emocional que alterna records, silencis i complicitats. El noi de la mare apella directament a la memòria col·lectiva i al vincle efectiu amb aquelles figures familiars que han marcat la infantesa de tantes persones i ho fa amb una posada en escena íntima i un treball interpretatiu intens. La funció està organitzada per l'Ajuntament del Catllà i les entrades ja estan disponibles a la plataforma Entràpolis.
La proximitat del territori. Els municipis tarragonins per on passa l'R13 faran front comú per reclamar a Renfe i a DIF més i millors freqüències de trens. Els alcaldes i consells comarcals del Tarragonès, l'Alcamp i la Conca han fet un pas endavant en la reivindicació d'un servei ferroviari digne a la línia R13.
Aquest imatge reunits a Valls han consensuat una moció per aprovar-la en els respectius plens i han acordat demanar trobades al més alt nivell a Madif, Renfa, Rodalies i al Ministeri de Transport per exigir solucions immediates. Si aquestes no arriben, anuncien que estan disposats a impulsar mobilitzacions ciutadanes. Escoltem l'alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer.
I esperarem fins al primer trimestre de l'any 26. En el cas que no se'ns atinguin les nostres peticions, aquí sí que els ajuntaments passarem a l'acció, amb accions reivindicatives, fins que aconseguim el servei que tots necessitem aquí.
L'R13 és la línia que connecta Barcelona i Lleida passant per Valls i també per Roda de Barà. Després de mesos afectades per les obres a l'estació de Sant Vicenç de Caldés, fa pocs dies s'ha reactivat el servei i actualment hi circulen quatre trens directes per sentit, enfront dels dos directes i dos amb transbord d'abans. Tant els usuaris com els consistoris consideren aquesta millora clarament insuficient i recorden que als anys 80 hi havia 12 trens al dia.
L'alcalde de Roda de Barà, Pere Virgilí, destaca que la línia ferroviària ha de ser una alternativa real als embussos que es viuen a la P7. Creiem que és imprescindible recuperar i millorar aquesta mobilitat. Primer, perquè és que el transport públic ideal és el tren, això ho sabem. El dia que vagi bé serà ja massa. Però, entre altres coses, i que sembla mig termini, però que podria ser gaire immediat...
seria, per exemple, alliberar una mica l'autopista A7, en aquest tram del Vendrell a Barcelona, que com sabem tots està col·lapsadíssim cada dia, a cada hora.
Els municipis reunits a Valls exigeixen un tren més aviat que permeti arribar a Barcelona a quarts de vuit del matí. Més serveis a les hores centrals del dia, ja que hi ha una franja molt llarga des de l'últim tren del matí fins al primer de la tarda, i un convoy més tard de tornada, amb sortida des de Barcelona a quarts de nou del vespre. El president de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Valls, Nil Magrinyà, ha lamentat que aquesta infraestructura està infrautilitzada.
Tenir una infraestructura ferroviària com la que tenim aquí darrere, però no fer-ne un ús convenient és un malbaratament de recursos a molt gran escala, perquè el ferrocarril és un bé que és molt costós d'aconseguir i tenir-lo i no aprofitar-lo convenientment és un malbaratament, com he dit. Més enllà de la falta de trens, els municipis denuncien que l'R13 és l'única línia on els treballs de manteniment es fan durant el dia.
El Festival Rec de Cinema, que dirigeix el torrenc Javier García Puerto, va arrencar ahir dimecres a Tarragona. El certamen, que arriba a la 25a edició, s'allargarà fins dilluns vinent i compta amb una trentena de pel·lícules, algunes de les quals són estrenes al país. Les projeccions es faran en diversos indrets de la ciutat, com el Teatre de Tarragona, l'antiga audiència i el Teatret del Serrallo.
Nou pel·lícules competiran a la secció Òpera Prima, la senya d'identitat del festival, en què es presenten treballs d'autors emergents. Entre aquestes hi ha Follies, presentada al festival de Locarno, Happy Birthday, candidata d'Egipte als Òscars i la sàtira britànica Lady.
L'altra gran secció del festival és el Rec Selection, que enguany inclou cinc títols, destacant Father, Mother, Sister, Brother, la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleodor a Venècia, i La gràcia de Paolo Sorrentino. D'altra banda, el festival estrena enguany el Secret Screening, una sessió sorpresa. Serà avui dijous a la tarda a l'antiga audiència i només s'ha comunicat que es tracta d'un film de terror.
L'acte de Cluenda del Rec serà dilluns dia 8 a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona. S'hi projectarà Frontera, la darrera pel·lícula de Judit Cullell. I assistirà la directora i l'actor Miqui Esparvé. I saludem ara Marc Pérez, que arriba amb l'actualitat esportiva. Bon dia, Marc.
Bon dia, sí, Actualitat Esportiva, que allà s'enfoca cap al cap de setmana perquè tenim una cita importantíssima per una de les entitats de casa nostra. Es tracta del 22è Campionat d'Europa, que es disputa a Romania, concretament a Bucarest.
i on participaran 5 karatekas del Dojo Dancing Kyoko Sinta Torre d'Embarra, sota el paraigua Dico Spain. Són Fiona Margalef, Mayder Vera, Nadiemann El-Herxawi, Izan Escarabajal i Sergio Jiménez. Els torrencs Izan Escarabajal, Sergio Jiménez i Nadiemann El-Herxawi són les primeres espases de la convocatòria.
i competiran en la modalitat de cata de la categoria absoluta, és a dir, en la franja d'edat de 18 a 34 anys. Tots tres seran dels més joves que es presenten, tant en la branca masculina com femenina, sobretot en el cas dels dos darrers. La cata, recordem, és una seqüència de moviments en coreografia que simulan un combat contra oponents imaginaris.
Va agafar les altres dues carateques, tant la catgerenca Fiona Margalef com la poblenca Maider Vera... ...compatiran en les modalitats de cata i comite de la franja de 14 i 15 anys. En el cas de comite, la primera ho farà en la categoria més 60... ...i debutarà contra la polonesa Adriana Nouesiesca, mentre que la segona competirà en la categoria de menys 50 quilos...
I s'estrenarà davant d'un altre representant d'Ico Polonia, Mònica Sierpialek. El comitè, en aquest cas, és el combat de karate contra un oponent on s'apliquen tècniques ofensives i defensives apreses en l'entrenament.
D'altra banda, l'associació marxa aquàtica Baix-Gallà dona pràcticament per finalitzada la temporada 2025 amb la col·lenda de les dues competicions que ha dut a terme en guany, la Lliga Popular d'Ion i la Lliga de Fons. La valoració de l'entitat respecte a Endosa Propostes és totalment positiva, com expliquen el president Pere Vivan Cosquepa i el vicepresident Francesc Santís.
Jo estic molt satisfet, molt satisfet, encara que ha sigut el votador, tant per nosaltres com per als atletes, perquè eren moltes proves a molts Jocs de Catalunya, però, bueno, també és una manera d'aprendre, està on hem d'estirar, on no hem d'estirar, i, bueno, i a partir del 2026, doncs, poder regular una miqueta, però molt satisfet, jo crec que ha sigut, la gent els ha agradat, per això que ha sigut moltes proves, i, bueno, bé. Hem de pensar que hem estat, hem estat a Roses, hem estat a Vilanova, hem estat a Castelldefels, hem estat a Tarragona...
He estat a Salou, a Cambrils. Ivan Cos, actual seleccionador de Catalunya, ha destacat el gran nivell dels participants entre els esportistes que van començar a practicar la marxa aquàtica 3 anys d'anar i alguns dels més novells. Per contra, el punt negatiu ha sigut la quantitat de proves que han hagut de posposar a causa de les inclemències meteorològiques. L'exemple més clar és el de la prova a Roda de Barà, ajornada en fins a 3 ocasions fins que es va poder dur a terme.
El 10 de gener l'Associació Marxa Aquàtica Baix-Gallà realitzarà l'entrega de premis de la Lliga Popular d'hivern i la Lliga de Fons al Casal Municipal de Creixell. La gala es completarà amb una festa per acomodar oficialment la temporada 2025 i donar la benvinguda a la següent. En aquest sentit, l'entitat pretén presentar el projecte del 2026. Fins aquí l'informatiu de Baix-Gallà el dia d'aquest dijous, dia 4 de novembre. Demà hi tornem, que passeu un molt bon dia.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La que cauen regals i mengem cosa fina i quan caiem el tio no serà ben porró.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passebre de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts a vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc. El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram arroba Passebristes Tdb i al programa de les festes de Nadal. El Passebre de les Peixateries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina? Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torre d'en Barra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill.
També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas. Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torre d'en Barra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià. És 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barres comença a desplegar el nou contracte de la Brossa. Els canvis més immediats són la recollida comercial de la fracció resta i la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla. L'any que ve es farà una campanya informativa i progressivament s'aniran incorporant més novedats al servei.
Altafulla, la fira de Nadal comptarà amb 55 paradetes de venda i degustació de productes. La cita es complementarà amb ambientació musical i altres activitats durant les tres jornades de celebració, del 12 al 14 de desembre. I a Roda de Baral, Festival Internacional de Cinema en català, el FICCAT dedicarà la seva propera edició al cinema i la història, un eix temàtic que reivindica el poder del setè art com a eina de memòria, reflexió i construcció col·lectiva.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous, què tal, com estàs? Molt bé, doncs aquí a punt. El dia està una mica rúfol, m'assembla, no? A veure què ens diu el Lluís Mí Pérez...
A veure si m'ha pujat algun company les cortines. Ja acabo de veure com està el carrer. Però avui ja és allò de dia... Tardor, tardor, s'aproxima el Nadal. Tapadot. El dia ens hem despertat així tapadots i freds, a més a més. No és temperatura. Jo sortia de Salamo aquest dematí per sota dels 4 graus. Només engegar el cotxe i saltar d'allò aquell... Sí.
Sí, com l'alarma aquella, no? Sí, sí, sí, que t'avisa del 3. De la temperatura. En fi, tenen sintonitzat la fulla ràdio a la torre i roda de barà ràdio amb núvols o amb el dia. Clar, som baixa i el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Ara ho dèiem, eh? Dijous força fred. Hem sortit de casa bastant abrigats aquest matí. Tot apunta que aquestes temperatures, que aquest dia tapadota, ens acompanyarà tota la jornada. En tot cas, que ens ho asseguri el nostre home del temps preferit. Connectem-te'l com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, molts moments de núvols al llarg d'aquest dijous a les comarques de Tarragona. I de fet, a hores d'ara, tot i que hi ha algunes clarianes, de seguida s'anirà cobrint el cel. I és que venen molts núvols des de les comarques de Lleida i de l'Aragó que arribaran a casa nostra d'una forma puntual a partir del migmatí. Per tant, migdia, primeres hores de la tarda, de cel força més ensopit i anubulat, carregat...
I fins i tot arribarà a plovisca ja, d'una forma efímera, passatgera, però que a ningú li sorprengui que arribi a caure alguna pluja, ja diem, molt efímera, poca quantitat d'aigua, però sí que arribaran de seguida. L'ambient força fresquet, baixa una mica la temperatura respecte a hi, i també més vent. Atenció, sobretot, a l'alt i al Baix Camp, també ja aquesta tarda i vespre, a la resta de contrades del Camp de Tarragona, perquè aquest vent serà molt fort, també aquesta propera nit, cops que poden passar fàcilment dels 90 km per hora.
N'estem pendents a la xarxa.
Va, cara dit tot això, el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous 4 de desembre. Comencem, com sempre, amb la més propera i agafem un diari gratuït, el que es presenta com el diari del Camp de Tarragona. El mes que avui titula 90 bombers voluntaris de Tarragona demanden la Generalitat.
Serveis públics. La reclamació col·lectiva pretén aconseguir millores en els seus drets laborals. Diuen, ja n'hi ha prou de sortir a pagar foc sense cobertura ni seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni materials, ni vehicles dignes. D'altra banda, avui l'altra qüestió que destaca a la portada del mes ens porta a parlar de futbol. El somni s'esvaeix amb honor. El Reu Redis perd 0-2 contra la Reial Societat després d'una gran primera part de Copa.
La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia. Podem veure una de les jugades del partit amb jugadors tant de la Reial com també roig i negres avui en aquest enfrontament d'ahir al vespre.
Més coses, a Tarragona, els sedats de la selecció deixen només dos candidats a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera. A Tarragona, la xarxa Santa Tecla comemora amb la seva comunitat el 25è aniversari amb un acte al port. Podem veure el logotip ben visible també al costat de la capçalera del mes. I a Tarragona, suspès el procés per escollir l'executiva de Junts perquè a una candidatura s'hauria saltat la normativa dels comissis.
Un altre rotatiu dels que tenim a mà i parla de naltros dia sí dia també és el diari de Tarragona. Aquest dijous explica que no ha pogut ser. El Reus cau amb dignitat a la segona eliminatòria de Copa per 0 a 2 davant tot un primera com la Reial Societat i després d'una gran primera part. Un moment en què dos jugadors, un del Reus Deportiu i l'altre de la Reial Societat,
Lluiten per una pilota. És la gran fotografia que avui apareix a la portada del diari de Tarragona. Més coses pel que fa a la pesta porcina. Primers acomiadaments als escorxadors de Barcelona i més casos detectats. L'àrea de Corxarola ja s'han localitzat fins a 50 casos.
I tres qüestions més avui al peu mateix d'aquesta portada del diari de Tarragona. D'una banda ens parlen d'un aniversari, el de la xarxa Santa Tigla, i diuen la idea visionària. Més coses a Tarragona, se suspenen les primàries de Junts. I pel que fa a actualitat castellera ens parlen d'un nom propi, el de Gina Ford, que és la possible cap de colla de la jove.
I arrodonim aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala aquest 4 de desembre. Així que, Raquel, tu mateixa, endavant. Comencem pel periòdico, que ens diu que l'empresa mixta de Rodalies es constituirà la setmana que ve. La nova operadora iniciarà l'1 de gener les funcions internes, tot i que el servei no arrencarà fins d'aquí un any, termini que exigeix la legislació ferroviària.
L'R1, per cert, pendent de serrells econòmics il·legals per culminar el traspàs. La imatge és d'eurodiputats en un fòrum ahir a Brussel·les i diuen que com més nacionalista es torna a Europa, més regionalisme es perd.
González Pons i Javi López adverteixen al Fòrum European Bridges del fet que la centralització de la distribució dels fons comunitaris resta pes a les regions.
per al sector del vehicle que ens diu que els compradors de cotxes elèctrics rebran les ajudes al concessionari. El govern i el sector llencen el pla Auto 2030 per apujar la producció i les vendes. Avui també trobem, han destacat l'entrevista al conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, diu que el govern aprovarà dimarts ajudes al sector por si i alimentari.
Per cert, que també avui parlen dels restaurants de Barcelona que penjaran el complet amb els sopars de grup Brenna de Lencs. Estudi del govern. Una de cada tres espanyoles ha patit violència de la parella o exparella. Aquesta és la dada. Una de cada tres.
I avui, a punt per la Fiscalia, que retreu els imputats en el cas Montoro, que només intentin anul·lar la causa. Doncs també apartat per anticorrupció. I avui, per cert, que també tenim els germans d'estopa. Han destacat a la capçalera del periòdico perquè han adaptat una Nadala extremenya per un anunci d'ENA, ens diuen, un anunci nadalenc.
Seguim amb el punt avui. Avui tenim aquí la imatge dels senyals que han instal·lat el parc de Collserola. Veiem aquí un cartell que diu «Zona infectada, pesta porcina africana». I el titular és «Prioritat, contenir el brot». Les administracions es centren a evitar que el virus de la pesta porcina no s'estengui de Collserola.
Diuen que el virus és molt contagiós i dura dies a l'ambient. Són paraules del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Urdeig. I també expliquen que el preu de la carn de porc ja ha baixat de forma important.
És el que destaca a la portada El Punt Avui, que també parla de l'any vinent, de les inversions esportives que hi haurà en diferents municipis. I d'altra banda, parlant d'esport, per cert, de l'esportiu, destaca en una de les notícies que avui trobem en el rotatiu, que Pedri i Rafinha són els líders de la recuperació
El Ministeri i les comunitats autònomes també aproven activar el protocol de protecció en hospitals i residències de gent gran.
Notícia de salut pública, però la imatge és molt glamurosa. Ens parlen d'una nit per celebrar les arts, perquè l'Hotel Majèstic de Barcelona va acollir ahir la vuitena edició dels Premis Tribut a les Arts del magazín A la Vanguardia.
I imatge també de la cantant Luz Casal. L'han entrevistat i diu que el rock és indispensable per abocar coses com la ràbia. També imatge del carrer Patrichol de Barcelona que pateix el tancament de Comerços. I una altra instantània que trobem a la portada de La Vanguardia és un membre de l'OME ahir a Collserola i explicant que Catalunya espera permís per eliminar els sanglars de la Zona Zero.
En clau polític expliquen que junts s'obre a reprendre la relació amb el PSOE si es compleixen els acords. I també, a punt econòmic, parlen del pla de 1.280 milions per impulsar el cotxe elèctric a Espanya. I acabem amb una altra notícia econòmica que diu que el sobrecost per evitar una apagada recau en la factura de les famílies.
I acabem amb el diari Ara. El titular principal és que la Generalitat activa el suport econòmic al sector por si afectat. El govern ha obert de moment una línia d'ajuda financera directa als afectats a 20 milions d'euros.
La Comissió Europea estudia si amplia a tota la província les restriccions més enllà del radi actual de 20 quilòmetres. I la imatge és de l'interior del centre de control de la unitat militar d'emergències que ha instal·lat aquest centre Santa Perpètua de Mogoda i ahir els consellers Albert Dalmau i Núria Parlón el van visitar per conèixer l'evolució de les cerques de sanglars malalts a l'àrea de restricció.
Més coses. Rute nega que Trump margini Europa en les negociacions sobre Ucraïna. En política junts no varia l'oposició, però anima Sánchez a complir tots els acords. I acabem amb els mapes gènics per estudiar malalties que tenen un viatge europeu.
I avui també una curiositat a la portada del diari Ara, que estan intentant investigar d'on surt la teoria de l'entrepà sobre aquesta qüestió de la pesta porcina, perquè diuen que la principal hipòtesi és que el virus va arribar a través de carn contaminada i s'està seqüenciant per saber-ne la soca. Són les notícies que avui destaquen en aquest 4 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. Som-hi, moment ara per analitzar l'actualitat. Això, els dijous, ho fem amb la companyia de la periodista Marta Domènech, que, com tots vostès saben, trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Ui, no et sentim. Marta, algun problema de... A veure, a veure. És evident que tenim algun problema. Mira, farem una cosa. Mirarem nosaltres de recuperar aquesta comunicació amb la Marta Domènec. Mentrestant, el que sí que podem fer és descobrir una pàgina musical en català. Com sempre, aquestes pàgines musicals
que els regalem. Avui de protagonista tenim l'Averini Invisible, el nou doble àlbum de Jordi Pellac, un disco en conviuen folk, fosc, rock alternatiu i una narrativa que mira la realitat de costat obliqua, inquieta i tocada per una llum que fareix un treball que, sense voler semblar ningú, ressona amb l'actitud dels grans narradors foscos, però amb una veu pròpia i molt present.
d'aquest disc, amb aquestes lletres que parteixen de sensacions molt actuals, la identitat, la informació que ens devora, la sospita constant, la idea que al món s'esquerda n'hem escollit un tema que es diu Flor de Llis. Si el sembla, l'escoltem i nosaltres ara de seguida tornem a veure si hem pogut refer aquestes connexions amb la Marta Domènech.
Encara negra nit i els cavalls ja traien fum amb una leda mala gana que s'afegia a la impressió que no podia ser tan certa la fi de la tradició que ells tinguin totes les armes i nosaltres tots els morts ens tremolaven els bessons de fred i de cansat i després de tocar les quatre ningú no volia parlar tothom pensava en cases verdes sobre el blanc d'estim i frans el campanar petit
i negre com un avi empadat campana. Els nobles capitans sempre tenen gran visió, potser és perquè ells van a cavall. Nosaltres baixem pel tros d'aquesta terra que no estimen i no saben treballar. Folls d'una dotze matzina quan ens permeten suportar.
ha sigut meu. Flor de llits dispara'm just al centre d'aquest cor que ha vist el mare aixecar-me per sobre els ponts.
amb un paper i un silenci massa llarg, que es traguen per un carter al Kiliguer davant rancor, per ser el primer a preguntar-se de què havia servit tots els llavis, i portaves una navalla i una flor, flor de llició, vaig besar-les totes dues sense por, i entre tantes branques verdes que creuàvem el galop, emergia del forat negre un esgarit com un odor,
Fins demà!
Ara sí, nosaltres analitzem l'actualitat i ho fem com cada dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènech, aquí trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs? Hola, molt bon dia, aquí a punt per parlar d'Europa, un dia més. Escolta, avui hem de parlar d'una de les prioritats que s'han fixat els deputats europeus per portar els drets a les persones amb discapacitat al centre de la política de la Unió Europea durant el període...
2025-2030 es parla d'accessibilitat real, d'educació i ocupació inclusiva i fins i tot d'una definició comuna de discapacitat. És una petició ambiciosa o realista?
Doncs mira, és una modificació cap a l'alça d'una estratègia que es va aprovar ja fa uns quants anys. La estratègia actual és 2021-2030 i s'ha fet una revisió per tal de millorar una mica aquests objectius.
D'aquesta manera el 2025 marca un punt d'inflexió. El Parlament demana activament una nova estratègia, que en realitat no és nova, sinó aquesta ampliació, i tot això sota pressió per reforçar polítiques i el que és més important, el finançament. Les polítiques han d'anar acompanyades sempre d'un finançament perquè si no sabem que queden en un sac buit i no hi ha...
no hi ha manera que es puguin dur a terme. Per tant, creiem que al llarg del 2026 sí que ja hi haurà, d'alguna manera, una concreció amb un document que ens digui de quina manera abordarem en els propers anys aquest tema. De fet, el Parlament parla d'una definició comuna de discapacitat a tota la Unió Europea. Això també és molt important.
Evidentment no, perquè a no tot arreu la discapacitat està valorada de la mateixa forma. I com sabem, un dels objectius de la Unió Europea és que tots anem a la una. Aquesta unitat, per exemple, tenim una targeta sanitària única.
tenim un telèfon d'emergències únic. Tenim ja aprovat una targeta per persones amb discapacitat que en els propers anys han de posar en marxa els diferents estats. Per tant, què menys que tenir una definició comuna de què significa, què vol dir ser una persona amb una discapacitat. No només això, sinó també els indicadors.
L'accessibilitat, la inclusió, tot això ha de tenir uns valors únics a tota la Unió Europea. Quan s'anuncien aquestes bones instencions des de Brussel·les, no ara amb aquesta qüestió, sinó generalment, la pregunta és i tot això qui ho paga i tot això qui ho controla, perquè la voluntat política sembla que hi és i que els recursos per fer realitat aquestes mesures a tot arreu...
també hi haurien de ser, però com s'autoregula o com s'autocontrola que tot això es vagi complint?
Doncs mira, precisament l'estratègia posa en èmfasi en que la implementació no pot recaure només en les institucions europees. Cal una actuació conjunta de tots els estats membres i també el que és molt important, la participació de les pròpies persones amb discapacitat i les seves organitzacions, que són les que tenen la veu, en nom de totes elles. Per tant, això inclou adaptar legislacions nacionals.
s'han d'eliminar barreres arquitectòniques o digitals, s'han d'assegurar la inclusió en l'educació. L'educació està en mans dels Estats, no en mans de la Unió Europea. La Unió Europea, en aquest sentit, pot donar unes indicacions, unes recomanacions, però han de ser els Estats els que realment es posin a treballar en aquest tema. Després tenim temes d'ocupació, de serveis socials, de garantir el reconeixement dels drets, per exemple,
en les diferents eleccions que es realitzen. A tot arreu les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets. Per tant, és una situació molt complexa en què no només hi ha d'intervenir la Unió Europea, sinó que també és molt important el paper dels Estats.
Què creus que es prioritzarà, Marta? Tu has llegit tot, eh?, i per tant controles l'assumpte. Les inversions en accessibilitat física, siguin edificis, siguin transport, o bé en els suports socials com, per exemple, l'atenció ciutadana, l'educació o l'ocupació?
És que jo crec que van de forma una mica paral·lela. No es prioritzarà un tema sobre un altre. L'accés a l'accessibilitat, nosaltres fa molts anys que ho tenim. No sé, amb algú que es vol muntar una botiga, per exemple, o un establiment de restauració, ja té unes normatives d'accessibilitat. Per tant, nosaltres això ja ho tenim assumit. Potser sí que hi haurà altres...
països que hauran de donar més prioritat en aquest tema perquè van més endarrerits. Després, pel que fa a l'emancipació i l'ocupació, home, no estem tan malament nosaltres també, perquè hi ha moltes associacions, moltes entitats que amb ajuts públics estan ajudant a l'emancipació de moltes persones amb pacitària. A Tarragona en tenim, per exemple, moltíssims exemples de tot el camp de Tarragona.
Jo crec que és molt important primer definir què és una persona amb discapacitat, aquesta discapacitat què és i què no és, i després es vegin posant sobre la taula temes que facin que aquestes persones tinguin els mateixos drets aquí que a Itàlia, que a Polònia o que a Romania.
Això és probablement el més important. I sobretot el poder garantir una qualitat de vida i una participació social, fomentar l'autonomia d'aquestes persones i, com deia també, aquesta participació social, participació en el dia a dia de la nostra societat, però també aquesta participació política.
De fet, en relació a tot això que dius ara, les mateixes ONGs demanen mecanismes de seguiment i de participació directa del moviment en persones amb discapacitat. La veu d'aquest col·lectiu s'hauria de poder també fer escoltar en els llocs on es prenen decisions?
Doncs s'està fent. Aquest mes de novembre s'ha obert una consulta pública en la qual es dona precisament veu tant a les persones amb discapacitat com als col·lectius, com totes aquelles persones que vulguin dir alguna cosa. I sobre el resultat d'aquesta consulta pública que estarà oberta durant unes setmanes, després s'acabaran d'elaborar
les diferents estratègies. Aquí el que és més important, també el que jo crec que és molt important, perquè jo personalment cada any rebo moltes preguntes sobre aquest tema, és que finalment aquesta targeta europea de discapacitat, que hauria de ser estàndard a tots els estats membres, sigui realment una realitat, com per exemple la nova targeta d'aparcament europea, que pot facilitar
la mobilitat i garantir el reconeixement de la discapacitat quan les dues persones es desplacen d'un país a un altre. Aquí ja s'ha escoltat la veu de les entitats, això és el que demanaven les persones que treballen amb aquests col·lectius o les pròpies persones afectades. I amb aquesta consulta, que clar, la tenim oberta ara i tampoc no sabem ben bé què és el que s'està dient o el que no s'està dient, doncs acabarem de veure de quina manera es concretarà aquesta estratègia pels propers anys.
Ho seguirem de propi, ho explicarem. De fet, mira, t'anava a preguntar per quina creies tu que podia ser una de les mesures més visibles o transformadores. Jo em quedo amb això, amb aquesta targeta unificada, important. Marta, ho hem de deixar aquí, hem de fer una petita pausa. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta en directe a Baja i al dia. Una abraçada ben forta.
Gràcies i bon dia. Fins la propera setmana. Que vagi molt bé nosaltres. Com dèiem, hem de marxar un momentet. Un parell de tres denuncis al butlletí informatiu i de seguida ens hi tornem a posar amb moltes més històries personals, properes i aventures de Kilòmetre Zero. Fins ara!
Visita el Museu de la Ràdio.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? El restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuit per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torre d'en Barra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional de llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Larrà. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per a pesta porcina africana fins als 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llistat de poblacions on fins al proper 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per contenir la malaltia i ressalta que tot i pertany a la demarcació de Barcelona no hi apareix a zona. Tampoc hi ha en aquest cas el segreia.
A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància i detallar que les mesures de control s'hauran d'aplicar en 23 municipis del Vallès Occidental, 20 del Vallès Oriental, 27 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 10 del Maresme, 2 de l'Alpenedès, 2 de l'Anoia i, finalment, 2 del Bages. El govern havia fixat, en aquest cas, 76 municipis.
I en mobilitat, diversos accidents generen hores d'ara retencions. A la Nacional 2, encara a Cabanes, està tallada en els dos sentits de la marxa. A la BB Baixa, 1.202, a Castellbisbal, també està tallada en aquest cas on ha mort un motorista. I finalment a l'AP2, a l'Espluga de Francolín, on en aquest cas només hi ha un carril obert per un altre accident. A banda, a la C-25, a Sant Lari de Sacalm, l'incendi d'un vehicle deixa només un carril obert.
i també generen ja diverses afectacions, volíem dir, per avaries, una a l'A2, al Bruc, que talla un carril, i una altra, en aquest cas, a Sant Vicenç dels Horts, també a la mateixa via. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència, en aquest cas, a la catenària entre Puigver i Juneda, està afectant hores d'anar la circulació de trens de les línies R13 i R14. Renfe és habilitat un servei alternatiu per carretera Coneix, Lleida i Vineixa.
I Protecció Civil ha desactivat el pla pla secta després de confirmar que l'incendi d'una sitja a l'empresa Helix Polimers de la Canonja no ha causat cap afectació personal ni cap impacte a l'exterior. L'incendi, que ha començat passades les 3 de la matinada, s'ha originat en un tanc amb polimers en pols. Tot i que l'incendi ja està estabilitzat, es manté també la prealerta per seguir els travalls dels equips d'emergència fins que la situació torni a la normalitat. A hores d'anar encara hi treballen 8 dotacions que continuen refredant la zona.
I més de 600 voluntaris han participat aquesta nit en el recompte de persones que dormen al carrer a Barcelona, organitzat per Arrels Fundació. L'objectiu és actualitzar les dades, dimensionar els recursos necessaris i saber on han anat les persones desallotjades d'assentaments de les darreres setmanes. Arrels preveu que la nova xifra superarà la del 2023, quan es va comptar un total de 1.384 persones.
I pel que fa al temps del cel, quedarà força ennubolat durant tot el dia amb nubols que avançaran d'oest a es i amb molt poques estones de sol. Les primeres pluges arribaran ara al matí al Pirineu Occidental i alguns arribaran també al punt de la meitat oest de cara a la tarda i sobretot al vespre. La precipitació al Pirineu serà una mica més intensa i també s'estendrà cap al sector oriental. Notícies en xarxa Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal, com estan? És dijous 4 de desembre, la setmana ja comença a fer baixada, així que gràcies per mantenir sempre en antena la seva sintonia de proximitat.
Si vostès són dels que viatgen en tren i en concret utilitzen l'R13, que al Baix AIA para les estacions de Roda de Barà i Salamó, han de saber que tots els municipis per on passa aquesta línia s'han unit per reclamar a Renfa i a DIF un servei ferroviari més freqüent i fiable. Tot i que recentment s'han reestablert els trens directes, després de mesos de transport a Sant Vicenç de Calders,
Els ajuntaments consideren insuficients les quatre freqüències actuals i denuncien que fins i tot durant les obres el servei era millor. En una reunió a Valls, alcaldes i consents comarcals han consensuat una moció conjunta i avisen que si no hi ha resposta estan disposats a mobilitzar-se. Entre les reivindicacions es destaca la necessitat d'un tren que permeti arribar a Barcelona a primera hora del matí, reforçar les connexions del migdia i recuperar serveis perduts al llarg dels anys. També es critica que l'R13
sigui l'única línia on els treballs de manteniment es fan en horari diurn, de manera que generen més incidències. De fet, tant els batlles d'aquestes poblacions com les entitats d'usuaris coincideixen que la línia està infrautilitzada i que hauria de ser una alternativa real als col·lapses de la P7.
Seguirem de prop aquesta qüestió, però ara canviarem totalment de registre i pujarem al pic de la Mola, el sostre comarcal del Tarragonès. Els ho explicàvem fa uns dies. La nostra companya Raquel Martínez ho va fer el passat cap de setmana amb una unitat mòbil de la casa, i ara ja no es bufega. I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera, amb qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe, així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer.
Ens espera, tot això i més, aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia, la veu del territori.
Fa uns dies en antena vaig gallar el dia, el que va començar com una joguesca, de va, ens animem a pujar al pic de la Mola. Ens ho vam prendre seriosament i en calent vam escriure els impulsors d'aquest projecte, l'Èric Vicenç i l'Oriol Silvestre, i ens trobem ja amb ells mateixos, aquí començant el que serà aquest trajecte,
He de reconèixer que una mica des de la inconsciència jo m'he apuntat, però confiant que arribarem al pic. De fet, molta gent ja ho ha fet i avui volem conèixer els detalls d'aquesta ruta de la qual vam explicar els orígens en alguns altres programes, però avui parlarem de com us la vau empescar per dir, anem a fer aquest repte ni més ni menys a cada any, 365 dies, pujant al pic de la Mola. D'aquí va ser la idea.
Va sorgir una mica de tots dos, anàvem pujant per entrenar, anàvem pujant per entrenar i bueno, un engresca l'altre, van engrescant i fins a arribar bàsicament on estem. Quants quilòmetres porten les vostres cames, calculeu ja? Ara ja pràcticament als inicis de desembre.
Home, si hem pujat més de 200 dies cadascú segur a 9 quilòmetres, 1.800 els portem, no? Sí, ha de ser els on superar de sobres. Sí, sí, sí. Molt bé. És una manera de reivindicar, entenc, aquesta ruta, no?, aquest patrimoni natural aquí a la pobla i de posar potser en el mapa el que és el sostre del Tarragonès, també.
Sí, de fet, és que va començar una miqueta amb el mix que aquí a la pobla es porta molt el tema de la marató, la gent s'involucra molt, fa moltes activitats, i vam dir, fem alguna cosa per la marató, però més nostra, i és el que deia l'Oriol, com pugem i pujàvem, i si un amb la bici, l'altre caminant, i ara jo ja he pujat avui i tu encara no has pujat...
després els nostres camins, els camins de Creixell, i sí, finalment també, que és el sostre del Tarragonès, i hi ha molta gent de la pobla que per primer cop a la seva vida ha pujat al pic de la Mola i per què estem fent això? Però sembla que el que tinguem a prop de casa sempre té menys rellevància i necessitem anar a dues hores de cotxe per anar a veure un altre pic.
Molt bé, així heu anat involucrant des d'entitats, gent a títol individual que s'ha sumat i heu tingut moments com molt especials també. Ho veníeu a explicar fa uns dies a La Torre amb els escoltes, el Julibert, això va ser també com un revulsiu ja en el tram final d'aquesta campanya, no?
Sí, sobretot perquè veníem d'un estiu que, clar, molt sols, la calor que feia era bastant inaguantable i, clar, vas passar molts dies que dius, o va jo, o vas tu, o anem els dos, o a la recaptació no hi havia forma que pugés. I ja quan acaba l'estiu, els Julibert ens anomenen en un concert sense nosaltres conèixer-los. Nosaltres descrivim el Julibert. Julibert diu, sí, pugem, li diem als escoltes.
Nosaltres vam escriure el Tot es mou per dir, ei, què fem aquest repte? Tot es mou, ens passa amb la Marató. La Marató diu, venim també. I nosaltres va agafar això una embranzida que ens trobem amb 205 persones al pic de la Mola i 17 o 18 sortejos. Va ser una passada.
Molt bé, tot plegat, doncs això, eh?, amb aquest rerefons solidari, amb la Marató, que s'ha de celebrar ara ben aviat, amb aquesta jornada forta, però que implica això, que arreu del país moltíssima gent s'apunti amb iniciatives molt, molt diverses, i aquesta que, bé, es marca com objectiu d'anar...
aconseguint com a mínim un euro de cadascuna de les persones que pugen per tal que pugueu fer aquesta aportació al final de l'any, no? Perquè la idea és mantenir aquesta ruta fins al 31 de desembre.
Tot igual fins a 31 de desembre. El que sí que hem pensat és que el dia 14, que és el dia de la Marató, i que ens ficaran per la tele i tot això el vídeo que vam fer, aquell dia farem l'ingrés del que portem total. Que serà una miqueta més xulo fer-ho el dia que toca. Molt bé. Doncs una ruta que avui estem fent nosaltres. Explicant-vos-la. Anem a explicar també què és el que...
Podem veure perquè, sobretot, entenc que es passa per camins rurals, que és el que m'espera.
Bé, ara, tal com comencem, ja passem per davant de Mas Mercader, que és una masia. Aquí, bé, la masia pertany a Creixell, la capella de la masia pertany a la Pobla de Montornès. Després el que veus molt és moltes barraques de pedra seca, molt patrimoni de pedra seca que tenim per aquí. I pots veure el límit municipal entre Queixell i la Pobla, altres rutes per la gent on pugen amb bicicleta o corrents o caminant. Bé, t'adones compte que tenim molta més cosa de la que ens pensàvem aquí. Ajà.
Molt bé, doncs ara ens concentrarem en caminar. Potser d'aquí una estoneta em sentireu esbufegar una mica, perquè bé, surto poc de la peixera, com diem, amb l'argot. No sé si estic prou en forma com per fer aquest recorregut i no morir en l'intent, però de seguida tornem aquí a explicar-vos què és el que estem veient.
Bé, doncs seguim gravant. Aquí em diu que estem a Creixell. Hem entrat al terme de Creixell. Estem per un camí molt pedragós. No sé si això ha estat o és un torrent o on ens trobem exactament. Ara aquí envoltats de bosc, oi?
Sí, ara estem en el trosset de camí que encara és pla. Aquí sempre hi ha hagut molta pedra i quan passen sobretot les motos de triàl·lic i tot això, la veritat que ho fan bastant malbé i les tornen a posar al mig, per més que les vagis apartant. Però bueno, no des d'un camí que de moment és prou plamer. O sigui, que em vagi preparant una mica, no? Sí, arribarem a el que nosaltres anomenem la taula de consens, que allí descansarem dos minutets i llavors comença, ja hauràs escalfat i llavors començarem a pujar.
Molt bé, hem passat per camps de cultiu, no?, alguns garrofes molt macos, també hem vist camps oliveres, ara anem així com la part més silvestre, veiem molt de romaní, molts arbustos per aquí, i ara estem ja a la meitat o encara no? Encara no, encara no.
Falta una miqueta, falta mig quilòmetre més, i llavors ja començarà. De sobte canvia. De tot el trosplaner que hauràs fet, començarà amb la pujada. Molt bé. Abans de començar la pujada, si a la gent li agafen ganes d'apuntar-se el repte, és bastant assequible, no?
Sí, és força assequible. Són 4 quilòmetres i mig d'anada. La meitat és pla. L'altra meitat és pujada, però no és difícil. És com anar pujant a escala, sempre dic jo. I la gent va pujant i de tant en tant s'atura. Agafes aire i segueixes.
Si algú es vol animar a apuntar-se, a veure, Oriol, què és el que hem de fer? Perquè teniu un Instagram, sobretot, no? Sí, teniu un Instagram i ens envieu un missatge al perfil i, en principi, no cal apuntar-se gaire bé, només preguntar l'horari i a l'hora que sortim presentar-se allà i ja està.
Pic de la Mola 365, és així de clar i meridià. I ara que estem ja en el tram final, quin balanç faríeu d'aquesta engrescada, d'aquest projecte que vau posar en marxa? Home, molt bo. Vam començar bastant fort. El que passa que arribant ja... Arribàvem a l'estiu i a la Coló. Home, va pegar una baixada que ens feia de pensar, no? Que deia, sostí, que pujàvem pràcticament l'Èric i jo sols.
I va arribar a setembre i pujar una veritat. El balanç molt bo, molt bo. Jo no m'imaginava l'1 de gener que arribaria amb les xifres que arribem, tant de recaptació com de gent que ha pujat i ha participat. Gent que potser no ha pujat però ha participat igualment, negocis... Molt bo, la veritat que tot molt bé.
Molt bé, doncs nosaltres seguim caminant aquí, xinotxano, i jo els agraeixo, eh?, que avui no estan fent un sprint perquè no em quedi jo en l'intent, i anem a això, a poc a poc, i ara us anirem explicant què veiem. Ara el paisatge comença a ser força espectacular, ja el veiem davant, no?, el pic.
Sí, ja el comences a intuir que la pujada és una d'aquelles. Sí, sí, de fet, és una de les dues que estàs veient ara mateix. Des d'aquí encara no veiem el pic. Però bueno, ja comencem a pujar i ja el veuràs de sobte. Molt bé, doncs va, anem a fer algunes imatges i vídeos que us compartirem a xarxes i així us feu una idea d'això que us estem explicant.
Doncs ens hem aturat aquí en una taula de pícnic, com qui diu, al costat d'una barraca de pedra seca, molt ben conservada, per cert, molt espectacular. I ara li preguntarem a l'Eric, perquè sabem que també té falera per la pedra seca i està en col·laboració amb una associació que es dedica a preservar també el patrimoni de la pedra seca. Eric, també estàs involucrat en aquest sentit, no?
Els hi dono un cop de mà, és una associació nova que ha nascut ara fa uns mesos, amb gent de la pobla que té molt d'interès pel tema de la pedra seca. I ara mateix, que estem en plena setmana de la pedra seca per a nivell Catalunya i Balears, és el primer any que incorporem nosaltres una ruta. I amb això sí que els hi vaig donar un cop de mà a netejar la ruta i tot això, i s'ha implicat molt tothom, com a mínim per donar a conèixer lo interessant i lo xulo que és. Després ja veurem si d'alguna forma es pot preservar.
Molt bé, sobretot parlaríem de barraques, de marges, alguna trona... Barraques és el principal, sobretot el que a la gent més li agrada és la barraca com a tal, els marges, i després hi ha també el que es diu el cucó, que vindria a ser aquella mena de por natural que feien els pagesos antigament, que de moment no el saben ni tornar a reproduir, s'ha perdut la tècnica.
Molt bé, doncs molt interessant. Això també ho podeu veure de camí al Pic de la Mola. Ara estem ja a la part de Pujada, per tant, ja noteu que em costa més parlar i agafar l'aire. Ara quan anem fent l'ascens ho anirem explicant també.
Doncs estem a la penúltima parada, pràcticament. Bueno, sí, el meu balè aguanta. Ja tenim una alçada considerable. De fet, les vistes ara són espectaculars. Veiem el mar. Veiem també la divisió entre Creixell i la pobla. I aquí, unes parets, uns marges, també preciosos, que així, des de la perspectiva que dóna l'alçada, permet fer unes panoràmiques molt, molt boniques.
I tenim, doncs, això, verd, verd, verd, i una urbanització a la vista, bé, veiem mig baix gallà, com a mínim, eh, des d'aquí dalt, i dèieu, des d'aquí conflueixen també altres camins, perquè el pic de la Mola es pot pujar des de diversos punts, tot i que feu la ruta com més assequible i més recomanable, no?
Nosaltres vam fer aquesta ruta perquè, a veure, és dura, però ens permet sortir des del mateix punt. Llavors, si gent com tu que heu vingut amb el cotxe, és que quedes directament en un aparcament. És fàcil per tothom. La ruta que vèiem ara mateix des d'aquí, que acabaries morint cap al castell de Montornès, ja ens hauríem de ficar tothom per dins del castell, anar a buscar aparcament i seria una miqueta més complicada i és molt més estreta.
Hi ha gent que va des d'allà i hi ha gent que ve amb nosaltres. Al final, nosaltres vam ficar al principi una condició que seria pujar i baixar pel mateix lloc. Després vam dir, pugem tots junts i baixeu per on vulgueu. I al final hi ha gent que diu, jo és que vaig amb bicicleta pel darrere i te vull donar l'euro. Al final, si és pel càncer, és igual per on vagis. Aprofita qualsevol ruta i puja. Clar. Doncs és una de les panoràmiques potser més boniques. I a banda, des d'aquí ja veiem el pic de la Mola i ara de seguida us ho explicarem.
He tingut els meus dubtes, però ja quasi ho tenim a tocar. I ara estem aquí explicant algunes curiositats, perquè podem observar moltíssimes parcel·les de marges fets amb pedra. Admirable la feinada que deurien fer aquí. Especulàvem amb l'Eri que segurament eren vinyes abans de la filoxera.
Sí, probablement, perquè per l'amplada que tenen, segons quin tipus d'arbre no el pots posar ni tampoc podrien passar. I aquí a l'esquerra els veiem una mica més amples, però és que a la dreta fan dos pams literals. Havia de ser una cosa petita. I després ja sé, perquè la meva família també té algun terreny per aquí, van intentar adaptar-ho cap a garrofer i després ja els era molt complicat amb l'aparecció dels tractors i tot això, ja no podien passar. I els marges s'enfonsaven i era molt perillós vindre.
I una mica més endavant, dèiem amb l'Oriol que aquí segurament hi ha una fita de terme i aquí vau fer una mica d'investigació i heu anat a trobar fins i tot mapes que estan fets amb alçada de principis del segle passat.
És que aquí normalment hi havia molta confusió, sobretot amb gent gran, que el Pic de la Mola no pertanyia a la pobla i tal. Vam fer una miqueta d'investigació per internet, no massa cosa tampoc, era massa complicat. O sigui, no vam anar a biblioteca ni res. I vam trobar uns planos de 1904, si no recordo malament,
I marcaven això, marcaven tota la línia, la divisió del terme amb Creixell, i marcaven fins al punt que es junten els tres municipis a l'altre de tot. O sigui, que en principi una tercera part del pic sí que és de la Pobla, l'altra de Creixell i l'altra de Bonastre.
Maco també, no?, que conflueixin aquí els tres termes i un punt d'unió de tres municipis. Sí, sí. També vam fer una pujada d'un diumenge amb els de Monastre i també l'alcaldessa de Crecet també ha estat implicada, va vindre a la festa que vam organitzar. És com un punt d'unió dels tres pobles.
Doncs ara que esteu citant gent que ha pujat aquí, teniu números, encara falten dies, perquè acabi el repte, però hores d'ara, quants valents o inconscients com jo hem pujat aquí? Persones diferents ho vam mirar fa poc, va, superàvem les 600 persones diferents que haguessin pujat. Hem tingut involucrat l'escola, els emmetllers, el dia que vam de la marató més de 200 persones, que nosaltres no comptem, per l'1 de gener nosaltres ja vam deixar de comptar, però diferents 600.
I si volem saber alguna cosa de recaptació, la veritat és que, en veritat d'estiu, apostàvem, ens jugàvem, que superaríem els 2.000, ens aprovaríem els 2.200 a final d'any. Ara hem superat els 3.300, amb dos dies molt xulos com aquestes. El dia 22 vam fer el sopar del repte i el dia 9, que pujava la Marató i Julibert, allí va ser... En lloc de la gent de ficar un euro, ficar-ne quatre, ficar-ne cinc, ficar-ne deu, són dies molt, molt interessants per la recaptació. Ah.
Molt bé, doncs se'ls diu això en somriure, parlant aquí, mirant enrere, des d'aquestes vistes tan espectaculars, perquè veiem el mar, veiem el campanar de creixell, el fons, i aquí es respira l'aire entre tanta vegetació, i alhora amb aquest patrimoni que dèiem de la pedra seca, dels nostres ancestres que aquí van fer una feinada que ens deixa això amb la boca oberta.
Res, ens queda, no res, això que tenim aquí davant ja al pic, res, 5 minuts me diuen, va que, com deia, he tingut els meus dubtes, dic a veure si serà la primera vegada que fracassen l'ascens al pic de la Mola, però no, arribarem, vinga, va.
M'estan dient, no era per tant. No, ara que som aquí dalt, ja no. Reconforta i és la satisfacció d'haver assolit el cim. I sí, hi ha un moment de pujada que dius, vinga, va, em deixo que m'espuja una miqueta, que m'empenyeu a assolir el repte. I ara, des d'aquí, la veritat, les vistes recompensen l'esforç.
i també al trobar aquesta fita de l'Institut Geogràfic Nacional, que marca el vèrtex geodèsic, i també aquí l'agrupació excursionista de Catalunya té marcat el pic, 318 metres sobre el nivell del mar, forma part d'aquests sostres comarcals de Catalunya, i en fi, un dia més per a vosaltres, en van ja 333. Sí, sí.
Avui és el 333. Doncs és una xifra bonica també per haver explicat aquí al programa aquesta èpica que us heu posat entre cella i cella amb una, com dèiem, vessant solidària.
per tal d'ajudar a la marató a investigar contra el càncer i, a més a més, per fer amics, perquè entenc que haureu fet coneixences, haureu fet molts vincles amb, no sé si agrupacions excursionistes, de tot tipus, perquè entenc que s'han sumat en aquesta cita entitats molt diverses.
Sí, normalment qui ha pujat a una altra és la Torre Camina, el grup de caminadors de Creixell, i gent que diu, avui on sortim? Amb els de la Mola? Ja que estem, els hi diem alguna cosa i anem tots junts i han fet el seu euro i la seva aportació. I sí que sempre t'han entès alguna cosa nova, perquè puges aquí dalt i et diuen, allò, no? És la broma aquesta, allò és el Montmell, cap allà queda el Campanada no sé què. I penses, és veritat, quan pujàvem al principi no ubicàvem res, jo i jo. I ara ja, quan ve gent nova, li podem explicar una miqueta.
Molt bé, doncs les vistes aquí són boniques, en veritat es poden observar molts punts que tenen el seu encant i alhora veiem aquí molta varietat de plantes i de més. Aquí s'havia patit també un incendi fa anys, per sort la natura es regenera i veiem això, molt de romaní, silvestre, veiem molts
Bé, em falten paraules, eh? He d'agafar la guia del galló per descriure, però margalló n'hi ha moltíssim, això sí. I bé, és un goig de veure el camp i les abelles, fins i tot, eh? Que aquests dies enrere parlàvem amb un apicultor de bonastre, doncs n'hi ha aquí feinejant, agafant el nèctar de totes aquestes flors.
I, en fi, anem a acabar també d'explicar el que ha suposat aquest repte que, com dèiem, heu aconseguit involucrar moltíssima gent. Ara hi ha recte final, per tant, que la gent s'engresqui, perquè almenys teniu el repte fins al 31 de desembre, o sigui, que si algú s'ho pensa és ara o mai, no? Ja veurem si vindran més reptes, però de moment...
Fem una crida, no?, a qui vulgui sumar-se, a qui contacti amb vosaltres. Sí, que vulgui sumar encara teniu un mes. O sigui, que no sigueu dropos, eh?, que teniu 30, 30 i 32 dies, crec, encara.
O sigui per pujar amb nosaltres, i res, una de dues, o bé per xarxes, el nostre perfil Pic de la Mola 365, que publiquem normalment cada setmana els horaris, i si no ho teniu clar, us envieu un missatge i nosaltres ens contactem amb nosaltres i quedem. I res, que us esperem per aquí. Porteu l'euro, eh?
Molt bé, doncs nosaltres tanquem aquest especial, gràcies a l'Èric i a l'Oriol per haver-nos acompanyat, per haver assumit també aquest repte, que des d'aquí aplaudim, perquè em sembla encomiable que hagueu fet aquesta gesta, per posar en valor el patrimoni històric, natural, de la pobla del Baix Gaià...
i a l'hora de retruc per tenir aquesta missió solidària que permet donar un cop de mà a la Marató i a totes les persones que se'n puguin beneficiar. Doncs moltes gràcies i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres per haver vingut i col·laborat. Moltes gràcies, moltes gràcies per haver vingut i per fer difusió d'aquest repte solidari. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Ara tenim en Javi Jurió, ell ha guanyat el Premi de Fotoperiodisme a Manya i Flaquer. Javi, felicitats. Moltes gràcies, bona nit. Segona vegada que et felicito, perquè ara ho comentàvem, jo sé que et vaig entrevistar per un entrepremi, quants anys fa? Ho recordes més o menys? Crec que va ser el 22, 21, 22, sí, 22. En aquell cas per un incendi? Un incendi a la Conca de Barberà, sí, correcte. I ara per una fumarada?
Per una fumarada o una apagada de llum, sí, podríem dir-li així. Més que fumarada, perquè abans em comentàvem que em sap greu per la imatge de la química, però és que realment ens ajuden molt. En aquell moment no era un accident químic.
sinó que era una parada tècnica i ens estaven ajudant a que no passés res més greu. Estem parlant d'una fotografia que vas fer, publicada ara no sé si al diari més o a La Vanguardia. Coincidint amb el dia que hi va haver la gran apagada, el dia 28 d'abril, vas tenir clar quina havia de ser la foto d'aquella jornada o com va ser aquella foto, com va ser el procés?
Les fotografies en fotocoridisme hi ha un factor molt important que és la casualitat. Poden ser més bons, més dolents els fotògrafs, però la casualitat i la sort existeix i amb el fotocoridisme més. Jo cada dia agafo l'Ave cap a Barcelona i de camí a l'Ave, a Perefort concretament, em vaig trobar aquesta imatge. Evidentment després no vaig poder agafar el tren perquè estava tot parat,
Però quan vaig veure aquella imatge dic, aquesta història d'avui va al voltant de la Química i el Port Aventura.
Portaves la càmera a sobre, per tant, companya de viatge... Bueno, no l'acostumo a agafar normalment per anar a Barcelona, perquè aquest equip hauria d'estar a la redacció a Barcelona, però aquell dia casualment la tenia a sobre, sí. Ara parlàvem de les noves tendències, els nous mitjans, l'Andreu Rauet, que ha publicat el seu treball al YouTube, la Laia Díaz, que el seu treball està difós per Instagram, la feina dels fotoperiodistes també ha canviat molt.
Almenys tècnicament. Ha canviat tècnicament, sobretot arran de les transmissions. Les transmissions, que la foto surti disparada de la càmera allà on hagi d'anar és vital, però a nivell de concepte no ha canviat tant. Pensa que nosaltres fotògrafs, potser parlo de la meva generació, no som massa instagramers.
Llavors, jo el que trobo, no és una crítica cap als companys, però hi ha molts fotògrafs que estan més pendents de penjar ràpid a Instagram que de donar la seva propi mitjà. Bé, és una manera de treballar una mica diferent, però penso que ens hem d'adaptar com sigui. Ens vam adaptar quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils.
Hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem. Ara treballes full time a la Vanguardia, doncs, perquè tu també has sigut freelance, has treballat per empreses, has treballat per mitjans... Sí, sí, sí, sí. Vam fer un canvi a la meva vida i, bueno, sí, ara estic allà i content de poder treballar i agrair a la Vanguardia, evidentment, perquè sense ells també aquest premi segurament no hauria estat possible.
T'has presentat en altres convocatòries dels Maña i Flaquer, no?, a banda del que havies guanyat. També és una manera de reivindicar-vos. Si els periodistes estem fotuts, per dir-ho d'alguna manera, és un dels missatges generals de la gala, és una professió precària, crec que el sector fotoperiodístic encara ho heu tingut sempre més complicat. Bé, ho anava a dir jo, encara pitjor, però sí, sempre ho heu tingut complicat.
Sous precaris no ho sé, freelance s'han guanyat la vida com han pogut, jo me la vaig guanyar durant molt de temps, però penso que no ha de ser una professió encara de guanyar calés. Mentre mirem la manera de guanyar calés amb aquesta professió, no tindrem, no se n'en sortirem. Hem de deixar els calés a banda, anar treballant, perquè al final...
Sé que és un tòpic, però al final amb esforç. Sobretot, jo sempre ho he dit, quan he hagut de contractar o subcontractar amb algun fotògraf, jo he dit si no pensem en els calés, perquè si pensem en els calés no està centrat en el que has d'estar. Els calés i la bona feina vindran junts, segur. Javi, moltes felicitats pel premi i a disfrutar-lo. A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Va, que és dijous i això vol dir que tenim espai de jardineria amb el nostre jardiner de capçalera. Tots vostès el coneixen bé, és un goig rebre la baja i el dia per amb ell descobrir moltíssimes coses del món verd, del món de les plantes. És en joanmariavidal.com
Per cert, amb el Joan Maria Vidal, cada dijous nosaltres el que fem és obrir les línies del telèfon del directe per tots vostès. Si volen fer consultes de jardineria, si volen compartir algun coneixement amb tota l'audiència d'aquest programa que fem possible...
El de Fuller Ràdio, Ona La Torre i Roda de Verà Ràdio. Si volen saludar, ja ho saben, 977-6506-93. 977-6506-93. Aquest és el telèfon del directe per poder participar a l'espai. I, a més a més, tenim també un WhatsApp. Per si volen dir la seva, a través d'una nota de veu, a través d'un comentari, enviar una fotografia. 660-355-717. 660-355-717.
en Joan Maria Vidal, el gerent del Garden Center Gaia, el nostre jardiner de Gapsalera, el tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. Joan Maria, benvingut. Molt bé, Eduard, què tal? Molt bé, escolta. Com estem? Fantàstic. Així m'agrada. Escolta, em deies que la gent pot participar en directe a través del fil telefònic o el WhatsApp. Sí, sí, sí. Doncs mira, si algú ens truca avui en exclusiva en aquest programa, durant aquesta secció que ens dura gairebé fins a les 11, a través del fil telefònic, el 977 65 06 93, obtindrà
un val de 30 euros, un val de 30 euros per gastar en qualsevol producte del Guardian que hi ha d'Altafulla. Així que ja ho sabeu, gent que escolteu, des de Roda Barà, des de Nova Torra, com Altafulla Ràdio, 977-650693, i el més ràpid en trucar tindrà un val per gastar en qualsevol cosa, que ara que hi ha pan i grans de Nadal, hi ha qualsevol cosa, escolta'm, és perfecte. Així que ja ho sabeu, 977-650693.
Per cert, que les vostres instal·lacions fan molt de goig aquests dies, que dius, no, mira, ara ja no és la primavera... No, no, doncs, escolta, per Nadal també val la pena de visitar les instal·lacions. La veritat és que, Déu-n'hi-do... A més, escolta, quan es fa fosc, tot s'il·lumina, i ara que és Nadal, s'il·lumina també amb aquesta ambientació pròpia de l'època en què ens trobem.
Sí, sí, sí, bueno, intentem també que sigui molt bonic. Amb unes palmires, escolta, aquelles palmires les veus de dues hores lluny, eh? Doncs mira, avui encara en posem algunes més. Sí, sí, sí, sí. Sí, home, aprofitem que tenim unes Washingtonies, unes palmires que són ben altes, ens enfilem per podar-les i aprofitem per anar encargolant llum de Nadal. Molt bé. Sí, sí.
Doncs això, línies del telèfon del directe obertes des d'ara mateix, tot activat. Joan Maria, avui de què parlem? Doncs mira, la setmana passada parlàvem de la poncetia i tot com és, d'on ve i com fer-ho també. Aquelles ponceties tenim de color verd a casa i que hem d'aconseguir que es posin de color vermell per la floració. Però el nostre Nadal és molt més que poncetia.
El nostre Nadal i el Nadal català, que és preciós, tenim un munt de coses i totes elles vinculades d'una forma tradicional amb la natura. Llavors, avui parlem de tota la resta de coses que són de Nadal, que formen part del nostre dia a dia d'aquests dies de Nadal i que no som conscients a vegades de tanta cosa i per què ve d'on ve i com fer-ho per cuidar-ho i per tenir-ho.
Mira, m'agrada aquesta secció i m'agrada que la facis avui perquè ens trobem a les portes d'un cap de setmana llarg, que és possible que qui més, qui menys, a casa, amb la família, amb la canalla... Per sebre, que si adornem, que si il·luminem, clar. Exacte. Per tant, va molt bé que avui ens ofereixis aquest espai. És perfecte. Per on comencem? A veure...
Mira, comencem en una cosa tan senzilla, de portar un mónica i tan catalana com és el tio. Sí. Sí o no? O els tions. Jo ja fa algun dia vaig sortir el de fora de Motoserra per llidar la calcola. Sí o no? I ja vaig veure algun tio que començava ja allò a tombar per sota els garrofers. Quina sort, quina sort. A casa meva no vénen els tions.
No? No. Vivim una mica apartats i no venen. I hem d'anar el dia abans, un parell de dies abans, i hem de posar una trampa. Ah. Posem una trampa, però bé, eh? Tanto, eh? Però amb les trampes. Vull dir, a veure si ara estan agafant també molts saltos amb tot això de la pista porcina. És de tions, tu. I escolta'm, però l'amaguem bé amb fulles, tal i qual, posem unes pells de mandarina, i sempre, cada any, tarda d'hora, agafem un tió, queda atrapat allà a la cama, però escolta'm, després estàs la mar de bé i la mar de ben cuidat, eh? Ja està. Superbé. Molt bé. El tió...
no és més que un agraïment a tot el que els arbres ens donen. I això, perdona, ho tornaré a dir, perquè és tan maco de català, és tan... els catalans que tinguem una cosa tan...
llogada com el tio que no ve a ser res més que on dir gràcies arbres per tot el que ens doneu. Ens doneu fruita, que ens alimenteu, ens doneu escalf, que ens serveix per escalfar a l'hivern les llars de foc i fer llenya i fer calçotades i fer tot el que faci falta. I a la vegada també ens doneu aquesta fortalesa de la fusta com per fer mobles, per fer... i estar present. I d'alguna forma...
que l'arbre encara de petit ens segueix donant aquest regal, aquest tió, que cuidem, que cuidem aquell tió, que antigament el tió em donàvem de menjar, ens feia les neules, ens feia el cava, i aquell tió ens abrigava d'una forma donant-nos calor, perquè també anava al foc, no? Sí, sí, sí. I d'aquesta forma màgica tornava al bosc,
Ara els tions, també s'ha de dir que els tions cada cop caguen més coses i més... I són més humanitzats, no? Cada cop més humanitzats, amb més ulls i més orelles. A casa meva el tió cagava els torrons, el xampany... El cava, cava, no? Digue'm que era cava. El xampany fa més... Fa més festa.
Calçotets i mitjons. Home, ja era molt, ja era molt. Ja està, eh? Molt bé, molt bé. El tió, jo no sé, bueno, sí, que s'alimenten... Home, clar, cada cop s'alimenten més bé. Però és cert que abans el tió era una soca, i a vegades... De fet, a Lleida... El cagar, que dèiem com a cagar, era el mig de la soca. Cap a Lleida n'hi diuen la soca, ja ha arribat la soca. Clar, clar, clar, és una soca de tronc, i el regal estava a dins...
I que bé, doncs que a vegades diem, no?, allò de les tradicions que estan molt posades, molt comercials i tal, i està d'acord, les tradicions s'han comercialitzat moltíssim, però que bé que tinguem un dia de l'aniversari per celebrar el teu dia, un dia de la mare, per poder dir-li a la mare t'estimo i gràcies.
i dies de Nadal per poder-te ajuntar amb la família. Que bé que els catalans tinguem una festa per dir gràcies als arbres. Som molt conscients que aprofitem la sombra, que aprofitem la floració, que ens encanta, però que bé, no? Doncs deixem començar només pel tio i després tota la resta que l'envolta. Els nostres pessebres tenim des de Molsa...
Tenim des de soques també de suro, que aprofitem. Exacte, les alzines sueres, no? I tant. Amb aquestes llesques que surten... Precioses, una passada, sí. Doncs bé, la molsa, antigament s'anava a agafar una miqueta de molsa al bosc, està ja exposava. Clar, hem d'entendre que els boscs ja no són el que eren i que la humanització, la gent que som, si anéssim al bosc a buscar molsa, destruiríem molt. Llavors, això està totalment prohibit.
Les molses venen de molceres que estan especificades per això, les molses s'han de comprar, perquè d'aquesta forma ens assegurem que no estem destrossant tot l'ecosistema. Hem d'entendre que el nostre bosc és un bosc lent. Puc obrir un meló, però? Ho dic perquè moltes vegades aquí, en aquesta secció, parlem... Ja ho sé, eh? Hi ha certa part de l'audiència que no li agrada quan jo relaciono l'agricultura amb la secció de jardineria. Però doncs avui... Però hi haurà bona part que sí, home. Vinga, no pot agradar tothom.
Un alt percentatge dels boscos són privats. I tant! Tot i ser titulars de massa forestal, tenim prohibit agafar molsa o agafar... Aquest és un tema molt complicat. Realment estem obligats a tenir una massa forestal pròpia neta.
Cosa que dius, clar, és caríssim, no treu rendiment, llavors l'obligació està per llei, però no tens una obligació darrere que t'obliguen perquè és inviable i hi ha gent que té actàries de bosc a vegades inaccessible.
I tens una obligació per llei, però ningú t'obliga perquè és com impossible. No, però de la mateixa manera que hi ha gent que es pren la llibertat d'anar a buscar bolets o anar a bullir espàrrecs en aquesta massa vorestal privada. Vull dir, no vull obrir més balons. Ja t'entenc, ja t'entenc. Tu vols dir, si tens un tros de bosc i tens molts... Exacte. Tu ho dic més ràpid. Tu tens un pi al teu jardí perquè no el pots tallar. No el pots tallar?
Pregunto? No. Sento que els que tenim motocerra... Clar, tu posa d'una altra manera. Suposem que trobes oliveres mil·lenàries i les talles, per què no?
No ho sé, no ho sé. No es pot. No es pot. És a dir, els pins tenen un valor que hi ha perquè si tu posessis... Mira, l'ésser humà tenim una cosa que és que posem les cases alluny on ens rota gairebé i tenim urbanitzacions que estan al mig de bosc. No cal anar molt lluny, eh? Vull dir, el tafú. No, no. En tenim a la Mora.
És tot un bosc, que el dia que això prengui mal, prendrem mal. Llavors es tallen uns pins específics per posar les cases, però la gent té pins a les cases, la pinassa que tinc i tal. No pots tallar el pi. O sigui, per normativa no pot ser una altra cosa que algú ho hagi fet i no li hi hagi res.
Però els pins no es poden tallar, que són grans i formen una massa forestal. I si tu vas traient pins, els de la resta de pins queden més desprotegits, són menys oferts amb el vent. Al final, ho sento, eh? Proveixen tot. La llei està feta d'una manera, és a dir, t'obliguen a mantenir el bosc net, però després, quan et poses a fer la gestió forestal, compte, no sigui cas, i després veiem com les oliveres mil·lenàries d'aquí baix a l'Escènia les agafen i les venen cap a no sé on. Tot molt lògic.
Clar, Eduard, totalment, eh? Però mira, també et dic una cosa, si tu diguessis, no, escolta, qualsevol pot anar a podar al bosc, clar, qui sap podar i com podarien i què triarien, llavors no en saben, llavors és difícil, però el sotobosc està superbrut, està molt mal fet, molt mal fet, llavors es pot anar a collir llenya al bosc?
No es pot, perquè la gent que aniria a collir llenya al bosc colliria sense... Jo que cada dia faig la carretera cap a Salomó, ara que van aixamplar i van treure alguns tongs, molts dies hi ha unes furgonetes aparcades que van tallant branques de... Nosaltres aniríem... mata. La mata, ho dius molt bé. El llentiscle, no? Vistàcia, llentisca. Sí.
Bé, doncs... Però això té un altre... Sí, sí, té un altre... Hi ha molta gent sense documents, sense permisos, sense tal, vivint aquí i es guanyen la vida, n'hi ha alguns que es guanyen la vida penent droga, n'hi ha uns altres que es guanyen la vida robant.
i si em deixes dir guanyar la vida d'aquesta forma, però mal guanyar la vida, o sigui, de forma terrible, i n'hi ha que fan altres coses, que és anar a collir una cosa que està prohibida, collir-la, que també en podem parlar, per vendre. I on ho venen? Doncs ho venen a països com Holanda, països europeus, que ho fan després per fer corones de difunts. I llavors, quan tens una corona de difunts, ho claves amb llentiscle i pistàcia, que aguanta moltíssim, no? Clar, es guanyen la vida d'una forma que és collint mata, collint pistàcia i llentiscle,
que el llentiscle també és una herba, un arbús que surt al nostre bosc, que surt en molta quantitat, però que si es deixés tallar l'ample també passaria. El tema quin és, Eduard? Clar que abans cadascú collia la molça el seu tros i abans quan tu compraves una casa en un poble, la casa venia amb un tros d'hort.
I tothom feia horta i feia casa. Però és que antigament hi havia un tros d'hort i un tros de bosc. I treies rendiment. Ara això s'ha anat perdent, no hi és. Tenim molta gent que viu en pisos, que viu en situacions aglomerades, que si surt del bosc a buscar es fan destrosses. De fet, ja comença a haver digestió de muntanya per a l'hora de bolets. El lloc on la gent va a buscar bolets i hi ha destrosses. Llavors...
Clar, és molt difícil. No m'hi vull posar en què s'ha de regular o no s'ha de regular, però hem de ser conscients que el nostre bosc que tenim, tenim un bosc molt preuat, molt bonic, però que és molt lent de creixement. Per què? Per sequeres i altres temperatures. Lent vol dir que portem espècies al nostre bosc que són excessivament lentes, però molt sofertes, i que cada vegada que tallem una branca d'alzina, una branca de grèvol,
triga per veritat a tornar a créixer. O sigui, un grèvol, perquè faci una branca de dos pams, segurament són quatre o cinc anys. I dius, ostres, quatre o cinc anys dos pams? Però si aquestes branques les compres per fer rams i les barrejar una mica d'eucalipto, una mica d'avet i és preciós, no? Tant triga. Sí, són arbres lents, són arbustos molt lents.
Perquè és això, no tenim molta aigua i unes temperatures molt còmodes. Temperatures molt altes i poca aigua. Llavors tenim un creixent més lent que ens porta a una vegetació molt diferent, molt maca, però si no es cuida, no es fa... És molt fàcil destruir-se i molt difícil de repoblar. D'on ve, per tant? O d'on s'extreu aquesta molsa? Les molses són de molceres, de llocs on realment surt molta molsa, boscos privats, que es dediquen a això.
Llavors, què vol dir? Són boscos en què hi genera molta més pluja, no és d'aquesta zona més baixa nostra, és d'allò que és molt més al nord, que genera molta pluja i surt molta molsa. I també s'han treballat de molsa. Veuen la molsa de primer any, de segona o de tercer any, saps? En canvi, un altre diu, escolta, jo pel meu pessebre que em vull poquet i encullo una miqueta. Jo entenc la mentalitat de dir, escolta, jo trec una miqueta de molsa i prou.
Però clar, tothom treu aquesta mica de molça i et trobes el bosc super desvallestat. Què passa? Aquesta molça surt en llocs humits. Aquests llocs humits es manté la humificació perquè la molça precisament ajuda a que no s'evapori. Llavors, clar, treure aquesta molça sense coneixement provoca això. El grèvol, que és aquesta de branques verdes amb fulletes vermelles, amb boletes vermelles, també triga moltíssim, és molt lent. Abans parlaves de l'antísca, l'epistàcia...
Aquí havia sigut com una mala herba o un arbús que surt molt fort, que és molt resistent. Quan surt a tampar dels marges, fan una nosa. En canvi, el galzarà o el grèvol són plantes superlentes, que costen moltíssim, que es posen preciosos perquè tenen aquestes boletes vermelles, però són superlentes. En canvi, deixem dir-te una altra cosa, una cosa que no està protegida com a tal, és el vesc.
El vesc no està protegit. El vesc és un paràsit. El vesc és això conegut en castellà com a muerda o i això tan típic que són remets petits que es regalen i que donen bona sort. Blanc, fins i tot com enganxós. Amb boletes blanques que són enganxoses, que són enganxifoses i aquestes boletes blanques són molt suculents pels ocellets.
els ocellers la mengen i quan precisament van davant d'una branca a un pi i fan les seves necessitats, doncs queda allà, juntament amb la femta, queda la llavor que ja germina i entra dins la branca i en vez de fer les arrels al terra, les arrels van per dins els vasos de les plantes i absorbeixen la sàvia i van creixent, creixent, creixent, creixent, fins que arriben moments en què l'hosta, el vesc, arriba a matar
l'hostal, el pi, no? Sí, sí. I, clar, i d'aquesta manera acaba morint cell també. Però és una planta que és paràcita, és autaltona d'aquí i n'hi ha molta. Doncs no està protegida. Però, clar, és difícil anar a buscar-ho, has de pujar el pi, has de tallar, llavors la gent no ho fa. És com, si m'ho permets també el paral·lel, és com els pinyons. Tu vas al mercat a trobar pinyons i pinyons d'aquí...
gairebé no n'hi ha i són caríssims, gairebé la majoria són de xines, perquè els pinyons has d'anar a les pinyes, els pinyoners has de treure els pinyons, has de pelar-los, has de punxar, o sigui, és ferragós, no? Llavors, les coses difícils la gent no ho fa, en canvi, agafar molts falterres, escolta més fàcil, anem a buscar el tio i a sobre agafem una mica de molts i agafem quatre branques. Clar, hem d'entendre que això no es pot fer, que està regulat, perquè si no, no ho faríem de forma...
Que en sapiguéssim i que es multa. Sé de gent que l'han multat per portar molsa al cotxe. Gent que feia pessebre i portaven dues caixes de molsa. Qui multa aquí? Agents rurals? Mossos? A qui correspon això? Corresponen tots. No és broma. És a dir, si et parlen els Mossos perquè et paren. Perquè si hi veuen que portes molsa, el primer que fan és demanar-te el tiquet.
I, clar, si no tens etiqueta, automàticament no són molta. I és igual que els avets. Els avets, que a l'època estava molt de moda i ara és més típic tenir un avet de plàstic natural, però els avets naturals també són de gent, cultivadors, que cultiven aquests avets. I, a més, amb espècies que són autòctones d'aquí, tenim l'avis majoranis, que són d'aquí, i les conreuen expressament per anar tallant. I anar tallant o trasplantant i tenir-lo, no?
Normalment tallant, no? Però ara a les festes de Nadal? La immensa majoria de vets que es venen són tallats. Que venen en aquell tros, en un taco de fusta o... Taco de fusta o una torre plantada sense res perquè s'aguanti de peu, res més. Però també hi ha vets vius que la gent cada cop també... Ostres, però mira, en comprem i en tenim uns anys regant-lo i aguanten molt bé. Sí? Sobreviuen aquests vets? Clar, és el que comentava. Tenim espècies que són autòctones, que són catalanes i hi ha una varietat que és majoritànica, que a més és catalana i està feta molt bé...
Que normalment ens parlen, no?, del abet... Pistea, que és la típica que punxa, que cada dia us agulles, que porta... Aquest és que on les punxes és molt ràpid, és més econòmic, però és que es fa malament molt ràpid, la calor no l'aguanta gens i no aguanta gens ni la calor de dins de casa. I només amb les estufes, els radiadors ja ràpid perden la fulla. En canvi, l'abesma, Joanis, té una fulla que pel revers, per la part de sota és més blavosa, grisàcia i blavosa, no punxa. I és un arbre que ens aguanta moltíssim. Llavors tu el tens a dins de casa...
tallat i t'aguanta tot el Nadal sense gairebé treure cap fulla. I és un gustazo. Però és que, a més, moltes vegades aquests que vénen tallats, la gent els ha regat. Ostres, escolta'm, que m'ho ha viscut perquè arrelen. De nou, és difícil, eh? Però passa. Però si no tenim abets arrelats ja i plantats en test, que estan vius i aguanten moltíssim. Però, clar, si tu vas al bosc i talles un abet, que sembla una animalada, eh?
Però bé, el bosc, el nostre no n'hi ha d'avets. No, però només que tinguis una mica més al nord, no cal anar gaire més al nord, o una miqueta més al nord, amb cotxe, amb una oreta, et trobes d'avets, i els talles, o picees, i gent que els ha portat, ara sembla l'animalada, de dir, en sèrio, no es pot fer això, no fa gaire anys era bastant habitual, encara ens trobem molt habitual, gent que agafa...
Molsa, que agafa grèvol, o ens trobem altres espècies autòctones com el galzarà, que també és collit i es fan. Doncs no. La nostra naturalesa ve del bosc, ve d'haver-ho fet dels propis jardins. Ara tenim conredors que ho fan i no són cars, de veritat.
O sigui, la molsa de compres, hi ha passebristes que la compren en caixes senceres, que hi van quatre capes, amb una mica de molsa, temps ràpid, fet, i és una cosa econòmica. Llavors, ostres, estem protegint el bosc, estem salvant, estem ajudant, i de part estem fent aquesta contribució, és fantàstica. I una tonteria, però aquesta molsa, aquesta molsa que hem fet servir, que després el pessebre s'ha assecat, si no l'hem mullat, s'ha assecat, aquesta molsa, siguem conscients, no la llancem al contenidor.
La portem en un bosc i la deixem bo cavall en qualsevol racó de costat d'un pi. Perquè hi ha espores, aquestes espores tornen a créixer i segurament estarem ajudant d'alguna forma a repoblar una altra vegada això. I suposo que de la mateixa manera que ens dius que ho portem al bosc, ho podem aplicar si tenim un jardí o un pati o un racó, aquesta mateixa molça la podem deixar aquí i l'any que ve reaprofitar.
tard-la, potser fins i tot? Sí, fantàstic, però hem de ser conscients on podríem tenir molts. I és en llocs ombrívols i llocs humids. Per tant, els boscos nostres, a prop de les socles de pins, a la part nord del bosc o sota unes pedres, doncs si tenim un jardí en què tenim una parada ombrívol, una part que sempre està humida, tal i qual, sota uns arbres, perfecte. Escolta'm, la deixem allà,
Quan tingui aigua, veuràs que de cop va sortir una molsa. I te'n dones compte, perquè dius, és que l'any que ve m'ha sortit molsa però no la puc aprofitar. És que és massa joveneta, veuràs que està renta terra. Les molses que veiem normalment ja tenen dos dits d'amplada. I això són tres anyets, ben bo. O sigui, ara...
perquè normalment els que estigui més ben vist o prohibit els que hem anat a buscar molsa normalment agafes la molsa i fins i tot matèria orgànica arribes a agafar és a dir, hi ha un tou de tot aquest humus de tota aquesta matèria en descomposició que no sé si ajuda a agafar aquesta molsa i que tingui doblada
Algun cop hem parlat de la turba. Sí. Les turbes és aquest tipus de terra tan esponjosa, que normalment és de color negre, però també hi ha rosa, i és negra i és superesponjosa. Això ve de les molceres. Vol dir que la molça, si tu la deixessis, la deixés créixer un any, dos anys, tres anys, quatre anys, va creixent, i aquesta mica de molça que veiem al pessebre...
veuríem que sempre té aquest cruix. Més cruix no en té, però cada cop està més alta i és perquè va creixent damunt de la molsa vella i provoca aquesta fermentació que va creant-se i va fent terra, aquesta terra tan esponjosa. És molsa antiga. Llavors, aquesta matèria orgànica torba que comprem, que dóna esponjositat, és la molsa. Llavors...
Aquesta matèria orgànica que s'atreia és la part de molsa vella. Llavors la molsa acaba vivint sobre ella mateixa. Per això un bon conreador el que sap fer és veure quan aquesta molsa comença a tenir la molsa a sota per tallar-la, perquè aquí regenera de nou. Quina diferència hi ha entre una molsa, una borra...
o no sé com diu, alguna cosa que és molt més fina, pràcticament com si fos verdet, però que no és verdet. Mira, és el tipus de creixement. Si ho visualitzéssim, si fóssim miniatures, nosaltres ho veiéssim, veuríem que allò és molt més armaci i la molsa és gairebé un arbre.
La molsa fa unes tiges, no es poden considerar tiges perquè no són llenyoses ni molt menys, però són herbàcies que fan quasi un centímetre, centímetre i mig. En canvi, aquests líquens que dius tu i aquesta sensació que algú cobreix a vegades una pedra o que queda cobre així, són líquens i fan només fulla, no són capaços de fer una branqueta amb fulla. Es passa que a visualització de l'home sembla que tot quedi baix i quedi rant, però realment té dos, un centímetre i mig de branca que creix i fa això. I aquesta branca
quan cau el terra i s'ha fet malbé, tal i qual, és la que genera amb les fulles una mica de terra, que una altra branca ja surt damunt d'aquesta branca, i va fent aquest esponjotat de molts, que dèiem. Escolta, ens queden dos minuts. Amb tot això d'en català que hi ha, també tenim l'avet típic de branques, però també es barreja molt amb eucaliptos.
i cada cop tenim eucaliptus florit de Nadal, que és preciós, i eucaliptus que també els tenim amb diferents colors, i barrejar els eucaliptus amb una mica d'avet, amb una mica d'agrèvol, amb una menya de molça. Mira, hi ha cada aparador de botiga, o cada casa que ha fet una mica de mostrador, una mica de centre, i en el centre de Nadal, al mig de la taula, tenir un centre només amb una mica d'avet, una mica d'eucalipto, una mica... Els nostres centres de gereneria en fem, i és espectacular els centres d'aquests no macos que són.
Això et volia preguntar, si aquest cap de setmana així en família, no sé quin temps ha de fer, però en tot cas, si som a casa amb canalla, dilluns no hi ha escola o festiu, els vostres centres de jardineria, trobarem tot això del que hem estat parlant avui? I tant, tenim molts sederimves, tenim grèvol, tenim els eucaliptus, eucaliptus florita, eucaliptus de Nadal, eucaliptus estan preciosos, tenim les punceties, tenim els abets...
tenim de tot. Hi ha també les fulles de roure, la fulla de roure típica, que és marró, també són en colors i és preciós, combinades, i fem uns colors que, si m'ho permets, és el Nadal, i és el Nadal una mica nostre. També té aquests colors, a vegades, més de tardor, Nadal, posem una mica de platejat, és que queda espectacular, de veritat. I a més, moltes vegades, hi ha gent que ens porta, a vegades, petits ornaments que té a casa. Escolta, tinc uns llaços de l'any passat que ens podem col·locar, fem corones d'advent, fem...
fent moltes coses. La veritat és que has començat el programa abans dient que boniques estan les instal·lacions dels nostres centres, dir-vos que clar, que a mesura que el medal va engrescant-se i així, anem fent composicions i fent coses per molts clients, que és una meravella, els gaudeixo moltíssim.
avui encara no li direm bon Nadal. Ja ho direm més endavant. I tant. Gràcies. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. A reveure. Tots vostès, si volen recuperar aquest espai, ho poden fer des del servei de ràdio a la carta. Tenen disponible la secció de jardineria amb en Joan Maria Vidal i tots els altres continguts que els han estat acompanyant des que hem començat. Ara marxem, però demà ben puntuals ens hi tornarem a posar i a tots vostès els esperem. Salutacions, a reveure.
Ona la Torra, la radio de Torre de Embarra. Tu compañía de telefonía en Torre de Embarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torre d'en Barra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torre d'en Barra, col·labora Càritas Parroquial de Torre d'en Barra. La cacau en regals i mengem cosa fina i quan caiem el tio m'hi celebrem un torró.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure la màgia del Passebre de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. I vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc. El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram, arroba Passebristes Tdb, i al programa de les festes de Nadal. El Passebre de les Peixateries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per a la pesta porcina africana fins a 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llistat de poblacions on fins al proper 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per contenir la malaltia i ressalta que tot i pertany a la demarcació de Barcelona no hi apareix o zona, tampoc en aquest cas el segre. A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància
i detalla que les mesures de control s'hauran d'aplicar en 23 municipis del Vallès Occidental, 20 del Vallès Oriental, 27 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 10 del Maresme, 2 de l'Alpenerès, 2 de l'Anoia i 2 del Bages. Pel que fa a l'actualització dels 59 ports senglars trobats morts, segons el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, la gran majoria han donat negatiu a la malaltia.
I Protecció Civil ha desactivat el pla pla secta després de confirmar que l'incendi d'una sitja a l'empresa Helix Polimers a la Canonja no ha causat cap afectació personal ni cap impacte a l'exterior. L'incendi que ha començat passades les 3 de la matinada s'ha originat en un tank amb polímers en pols. Tot i que l'incendi ja està estabilitzat, es manté també la prealerta per tal de seguir els treballs dels equips d'emergència fins que la situació torni a la normalitat. Encara ara hi treballen 8 dotacions que continuen refredant la zona.
I en mobilitat s'habilitat pas alternatiu a la C12 Rasquira per un accident també hi ha pas alternatiu, en aquest cas a la BB Baixa 1.201 a Castellbisban per un accident on ha mort el conductor d'una motocicleta. També circulació intensa a la 2 Albruc per una varia que talla un carril i a la C25 a Sant Hilari de Sacalm hi ha afectacions també per la retirada d'un vehicle que deixa només un carril obert. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència a la catenària entre Puigverd i Juneda
Està afectant des de primera hora del matí les línies R14 i R13 de Rodalies i renfejabilitat també, un servei alternatiu per carretera.
I un agent de la policia municipal de Girona disparat i ferit a la mà un home després que aquest l'amenaces amb una serra manual. Els fets s'han produït quan faltaven pocs minuts per les 9 del matí davant de l'església de Sant Pau al barri del Pla de Palau de Girona. Diversos veïns han alertat la policia que l'home pretenia serra un arbre. Quan els agents s'hi han acostat, els ha amenaçat i un dels policies ha obert foc cap a la víctima que ha quedat ferida, com dèiem, d'un tret a la mà.
De seguida s'han activat els equips d'emergència per tal d'assistir l'home que no es descarta que pugui tenir algun tipus de trastorn mental. I pel que fa al temps del cel quedarà força nubolat avui durant tot el dia. Nubols que pensaran d'oest a est i que en poques estones de sol. Les primeres pluges arribaran ara al matí al Pirineu Occidental i alguns s'afectaran també a punts de la meitat oest. Notícies en xarxa
Ona la Torra, la radio de Torradambarra.
Nova edició de la Casa de la Vila, la sintonia d'Ona la Torre. Cada dijous parlem amb els regidors que formen part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Tordambarra i avui ens visita el Xavi Suárez, regidor de Festes i de Joventut i Infància. Què tal? Bon dia.
Molt bon dia, molt bé. Ja dèiem la setmana passada, que et tindríem aviat aquí, setmana passada com a regidor de Junts per Torra d'Embarra, l'espai polític i en aquesta ocasió la Casa de la Vila. Ens vam guardar alguns temes per tractar ara la Casa de la Vila amb coses més de funcionament de l'Ajuntament i actes que tenim per endavant perquè...
Des de la regidoria de joventut i infància i de festes, si una cosa heu de gestionar serà el tema d'actes i activitats que es fan al municipi a les portes de les festes de Nadal, que es van presentar fa uns dies i que us portaran força activitat, no?
Sí, la veritat és que sí, la regidoria de festes en aquest cas i la de joventut i infantxa tenen un pes prou important en aquest programa de festes de Nadal. Per tant, molta feina aquests darrers dies, ara que ja ha començat una mica la programació nadalenca,
I amb aquest programa que té prop d'una quarantena d'activitats, si comptem, com hem comentat, que el mercat de Nadal és un acte on hi ha plegats diversos actes més.
Torran Barra podrà viure un mes de desembre i principis de gener, com se sol dir molt màgic, perquè hi haurà moltes activitats, sobretot amb un mercat accent infantil, o sigui, es destina molta activitat, pràcticament podríem parlar que...
El 75% de les activitats del programa estan dedicades a la canalla i crec que això és molt important, perquè al final qui viu amb més intensitat, tot i que els adults també vivim amb intensitat, qui viu amb més intensitat a aquestes festes són la canalla.
Recordem que, per exemple, de manera més immediata, tenim ara aquest cap de setmana aquest mercat d'anar del que comentàvem, que amplia l'espai des de la plaça Mossèn Joaquim Brunet fins a la plaça del Castell i que es posen en marxa iniciatives pensades justament per la Canalla, que es porten des de la Regidoria de Turisme i Comerç, com és la Gimcanal Paradors o la Ruta dels Tions, que són dos exemples, potser, d'aquestes activitats que...
Quan anuncim el programa, potser a vegades ja ni les destaquem, perquè estan tan consolidades i ja fa tants anys que funcionen que ja entran dins de la normalitat, però que és una mostra també de com és d'extens el programa de Nadal aquí a la Torre del Barra. Sí, clar, al final...
El fet que tinguem tantes activitats consolidades no pot fer la sensació que deixen de ser extraordinàries, per dir-ho d'alguna manera, que són activitats d'una certa importància i rellevància. Però la veritat és que el que es busca constantment és que al marge d'aquest format consolidat donar-li certes novetats o
o inputs nous perquè la gent no s'acostumi únicament al que hi ha, sinó que vagi veient com a arguments nous que facin que aquesta il·lusió o aquestes ganes de tornar a participar del mercat de Nadal
o de la Ruta dels Tions, val la pena. Com, per exemple, la Ruta dels Tions, que cada any aplega més i més i més tions, més participants. S'ha posat de moda. La veritat és que és una proposta que ha agradat molt moltes entitats, molts col·legis, inclús els col·legis ara estan fent tions. Per tant, la veritat és que s'ha valorat d'una forma molt positiva. I el mercat de Nadal, evidentment, és una mostra del que...
del que ha de ser una mica la política en matèria de comerç. Nosaltres crec que tenim molt clar, i des de l'equip de comerç crec que així és, i la regidoria, evidentment, la regidora de la Jove de Baltasar, que hem de posar en valor el nostre teixit comercial. Per tant, s'han de propiciar els aveniments i formats que els permetin sortir al carrer
i ensenyar a la ciutadania que potser per costum o per el que sigui no compra aquí a comerç de proximitat i nosaltres hem de fomentar aquest comerç de proximitat perquè al final totes aquestes petites i mitjanes empreses que formen part de la nostra estratègia comercial cada dia han d'obrir la persiana i moltes vegades tenen
doncs moltes dificultats per això. La dinamització mitjançant aquest tipus d'activitats és molt positiva i esperem que a poc a poc la gent vagi agafant confiança i vagi comprant cada vegada més el nostre petit comerç.
Clar, estem parlant d'activitats en què s'aprofita també uns dies en què la canalla, segurament quan ja acaba també l'escola o aquestes últimes setmanes abans d'agafar vacances amb els caps de setmana més per sortir al carrer, aprofitar per passar una estona en família, fer coses per la canalla i també aquesta promoció del comerç local.
amb activitats com això, com per exemple la Gincana Paradors o la Ruta dels Tions. Pel que fa a les novetats, que també hem comentat, en aquest programa de Nadal destacen algunes, com per exemple el concurs de balcons, que impulsa l'associació Santa Rossi, i també la representació dels pastorets, que en aquest cas recupera l'associació de joves de Torredambarra.
Una mica com amb la festa major, no?, aquesta col·laboració per part d'entitats, aquesta implicació de les entitats del poble, a més dues entitats de recent creació que també s'impliquen en aquest programa de Nadal. Sí, la veritat és que les dues principals novetats del programa venen de la mà de Santa Rosa i de l'Associació de Joves,
com també va passar el programa Festa Major. Per tant, estem molt contents que el teixit associatiu neixent, per dir-ho d'alguna manera, ve amb força i amb ganes d'implicar-se en la vida social de la torre. Per tant, molt contents, molt satisfets amb aquest primer concurs de balcons. Esperem que tingui força èxit i que participi molta gent.
i després tenim, per l'altra banda, la recuperació de l'obra dels Pastorets. No sé si eren 27 o 30 anys des que es va fer la darrera interpretació de l'obra, i bé, amb molta il·lusió, jo tinc l'honor o la desgràcia de formar part d'aquest elenc de recuperador de l'obra,
i la veritat és que estem amb moltes ganes de poder-la ensenyar al públic. Estem treballant molt dur perquè, evidentment, no és una obra fàcil ni curta, és una obra llargueta. I, bé, a poc a poc preparant-la perquè el dia 23, 28 de desembre i 4 de gener la ciutadania de la Torre pugui venir a veure aquesta representació dels pastorets
i segurament tindrà moltes connotacions de l'original però és evident que com a recuperació també i adaptada una mica als temps actuals doncs algunes novetats i altre format una mica canviant també tindrà també podran observar d'aquesta pròpia obra
Doncs, últimes setmanes de dessajos i nervis, suposo, no? Molts, molts, molts. La veritat, a veure, això al final es fa des d'una vessant amateur, pràcticament fora de dues o tres persones, la resta no som actors, per tant, ho estem vivint amb molta intensitat i, bueno, esperem no defraudar a la gent...
i si en algun moment ens equivoquem, esperem que no es noti, tampoc. Bé, doncs aquesta gran estrena és el 23 de desembre amb aquestes altres dues dates, el diumenge 28 i també el 4 de gener. Destacarem alguns aspectes d'aquest programa de Nadal més enfocat, sobretot, a l'organització que es fa des de la Regidoria de Joventut i Infància. De cara a la canalla, els més petits...
Molta activitat es concentra, per exemple, aquests set dies entre Nadal i Cap d'Any, sobretot. Ara parlarem, per exemple, del Parc de Jocs. També tenim un espectacle infantil amb Bauca, que es fa el dissabte 27. Imaginem que per cobrir aquests...
tota aquesta franja de dies que tenim i que hi hagi activitats per la canella també, donar continuïtat al temps que va d'una festa a una altra, no? Sí, la cosa és, un dels principals canvis amb activitats consolidades del propi programa...
és aquesta variació de dates del parc de Jocs de Nadal. Fins ara era part de Jocs de Reis, que ho fèiem els dies més propers a la cavalcada, però què passa? Que detectàvem que l'afluència mimbava una mica. Per què? Perquè són dies on hi ha el patge.
les famílies aprofiten per estar i per anar a veure esport aventura, a les ciutats grans, entregar les cartes als patges i tot això, i mimava bastant la participació. Per tant, hem decidit provar
avançant una mica les dates, abans d'entrar en el gruix més de cap d'any i més dels dies principals dels reis i dels patges, i provar a veure si del 28 al 30 de desembre ampliem un dia, passem de dos a tres dies. Fent-ho així, donem una major resposta a les famílies per cobrir aquesta franja de tarda i que la canalla pugui gaudir d'aquest parc de...
de Nadal. És una prova, anirem a veure què tal va. Si trobem que no hem estat capaços de subsanar una miqueta aquesta demanda, haurem de fer un anàlisi més profund i veure en quin moment, en quina franja de dies s'ha d'acabar d'encabir. Jo crec que aquesta és prou positiva perquè també va bastant en relació a la demanda per a les famílies. Per tant,
Esperem que això no es pugui les votar positiu i, a més a més, el que et comentava, que ampliem un dia més. Per tant, tindran 3 dies de parc de...
De Nadal, i tot just el dia abans del part de Nadal portem un espectacle de primer nivell. Si a la festa major vam tenir el pop petit, ara no és menys, a les festes de Nadal tenim en Bauca, que segurament seria el número dos en el rànquing d'espectacles infantils, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, sí, del país.
Del país. Per tant, intentem continuar amb aquesta línia de la festa major de tenir activitat de referència, o sigui, d'aportar un nivell i una certa qualitat perquè totes i tots en podem...
Sant Gaudí. Doncs això s'enllaçarà el dissabte 27 amb aquest espectacle infantil la gran família Mambauque, després els tres dies següents al parc de jocs anual i de tarda de 5 a 8 al pavelló municipal Sant Jordi. Sobre aquest parc de jocs de Nadal, també part econòmica, no sé si a l'hora de fer aquest canvi s'han valorat les dates, és a dir, els dies de la setmana en què cau.
Clar, tenint en compte que això, si ho manteníem els dies de Reis, ens anàvem de ple al cap de setmana, els dies previs de Reis. I aquí es fa diumenge, dilluns i dimarts, just abans també de cap d'any, per completar una mica aquesta oferta. Sí, al final el que nosaltres volem... Evidentment, el diumenge és més propici que els infantis puguin venir amb els pares.
Segurament. I dilluns i dimarts, segurament és horari laboral, perquè molta gent no té la sort de tenir vacances durant els dies principals de Nadal, doncs podran venir amb els avis o les àvies o les persones que estiguin al seu càrrec. Per tant, donarem a les famílies una possibilitat que mentre els pares estiguin treballant, la gana ja pugui tenir no hagi d'estar a casa tancada amb una videoconsola
o amb un telèfon mòbil o amb un dispositiu, sinó que podrà estar socialitzant i jugant en el parc anal. Per tant, també provem això, sortir una mica del cap de setmana, que fins ara fèiem divendres i dissabte, o dissabte i diumenge, que també s'ha fet. Comencem un diumenge...
cosa una mica típica, i continuem dilluns i dimarts. A veure què tal. Al final, això és anar buscant inputs i veient si ens apropem a la necessitat o ens allunyem. Jo crec que d'aquesta manera hi ha una possibilitat interessant, però ho podrem fer la valoració un pic que hagi passat.
Per cap d'any esteu preparant des de l'Espai Jove una festa al Casal Municipal, que això no apareix al programa, però no s'està allà tancat. No apareix al programa per un motiu de tempos, o sigui, al final són moltes activitats, no s'havia...
per dir alguna manera de teixir tota la necessitat del que comportava la festa de cap d'any, que la vam recuperar, com sabeu, l'any passat. Feia uns anys que no es feia al casal i continuem apostant per aquesta festa oberta a tothom al casal municipal, que es farà amb tres digeis, tres digeis de la torre, el xar, no, en aquest cas, perquè el tenim treballant fora, però són tres digeis de la torre, per tant...
Bé, tindrem la possibilitat de 12.30 de la nit fins a les 5 de la matinada, si no m'equivoco. Podré tenir una estona allà al casal per gaudir també d'un públic més ampli, en format gratuït i que tothom tingui possibilitat.
els que volen anar a la festa privada, a la xatarra del pavelló, poden anar i comprar la seva entrada, i els que segurament no s'hi sentin per franja d'edat o perquè no poden pagar una entrada o perquè no la volen pagar, que tot és possible, hem d'oferir aquest format obert i gratuït perquè la gent també tingui el dret i pugui gaudir d'aquesta entrada d'any.
Doncs festa de cap d'any al casal, també per donar la benvinguda al 2026. I tanquem aquest repàs, així les activitats més enfocades a un públic més infantil i juvenil del programa de Nadal, amb la cavalcada de les majestades dels Reis d'Orient. Es manté el format habitual amb aquest espectacle final a la plaça del Castell.
Es manté, es manté. La veritat és que hem tingut un report molt positiu d'aquest espectacle que portem un parell d'anys apostant per ell. Ho fa encara, diguéssim, ho magnifica, no? Magnifica aquesta arribada de les majestats a la porta del castell del Gicar. Per tant, encara agranda una mica el mite de la figura que representen
els tres mags d'Orient. Dir que en guany una de les principals novetats, bueno, hi haurà dues novetats, una té a veure amb el Patja, el Patja Real estrena Carrossa el dia 3, des de la residuia de festes hem confeccionat una nova plataforma, un nou remolc,
perquè el patja pugui arribar amb una carrossa pròpia, que aquesta carrossa també participarà a la cavalca de reis, per tant, passem de 6 a 7 carrosses, més tot el seguit que acompanya.
i l'altra novetat és que els reis arribaran més aviat a dalt la torre perquè ho conformarem d'una manera que com ses majestats són màgics i poden arribar a tot arreu doncs els farem arribar una miqueta abans a la torre perquè sovint se'ns feia molt tard entre l'entrega dels regals, l'espectacle i fa molt de fred, a principis de gener fa molt de fred
i creiem que a les vuit havíem d'estar enllestits. Bé, doncs aquestes novetats pel que fa a la cavalcada de Ses Majestats als Reis d'Orient, que viurem el dia cinc i també amb l'arribada del Patja prèviament el dia tres. Tot el que és el repassar el programa de Nadal ens ha ocupat bona part d'aquesta casa de la vila, però evidentment regidireu festes, esteu ja treballant en pròximes cites...
Les més immediates seran, d'una banda, les festes de Clara, les festes de Sant Sebastià, i de l'altra, el Carnaval. Suposo que ja està tot, almenys perquè fa les festes de Clara, més o menys lligat. Ho tenim tot. Tenim tant Sant Sebastià com...
Com a Carnaval ho tenim tot bastant enllestit. De fet, aquests darrers dies hem fet la penúltima reunió amb les colles de Carnaval per acabar d'enllestir tot el que són les bases, el programa de la festa i els ítems de participació.
i aviat s'obriran les inscripcions. Per tant, pràcticament Carnaval tot en marxa i Sant Sebastià també. Sant Sebastià enguany arriba amb novetats. La principal novetat és la reducció del gruix dels dies i del format.
Principalment sí que és cert que si mirem el programa veurem que són tres dies, però la realitat és que tot es concentra en un, que serà el dissabte 17 de gener. Hi ha el concert tradicional de la coral que es farà el divendres, hi ha el concurs de petanca el diumenge, però evidentment el gruix de les activitats es fan dissabte, per tant nosaltres...
podem dir que la festa és un dia que serà aquest dissabte, no?, amb l'ofici, amb el seguici, amb les activitats per la canalla i l'oferta de vermut i a la tarda algun segurament mirarem de fer també el que ja vam fer l'any passat, que és aquest vexpreig gastronòmic que va funcionar bastant bé. Tot això es farà
Sense embalat, en guany no posarem embalat. Vist el funcionament de la festa dels últims dos anys, hem cregut oportú donar-li una altra...
Una altra estructura, per dir-ho d'alguna manera, a veure si som capaços d'interpel·lar més ciutadania, més gent de la torre, si concentrem tot el gruix de les activitats en un sol dia i més familiars. A veure si som capaços, perquè sí que és cert que, evidentment, aquells dies hi ha molta activitat extracular, molta canalla, doncs, que si futbols, esports i demés, també fa fred, perquè al gener fa fred, i la mobilització és menor.
Però, evidentment, Sant Sebastià és una de les festes patronals de la Torre. Des de la regidoria de festes vam tindre molt clars d'un inici que, en certa manera, aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que, amb el pas del temps, evidentment, analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen...
Hem arribat a la conclusió que potser, centrant tot el pes i tot el gruix en un dia amb alguna cosa més dinàmic, segurament mobilitzarem més gent perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí. Per tant, és una mica la proposta que farem en aquest 2026 per les festes de Sant Sebastià.
Per tant, repeteix amb el seguici popular, com els últims dos anys. Festa a la nit, hi haurà? No hi haurà festa a la nit. Hi haurà el vespreig de tarda, sí. Clar, també l'any passat va coincidir, per exemple, el dia que va actuar el seguici, amb una altra cita d'aquelles dates, que és la caminada del Pont del Diable a Torredambarra, del Club Excursionisme, que també mobilitza molta gent, no? I aquest any sí que s'evita que hi hagi aquesta coincidència. Això també amb temps vam poder marcar les dates perquè no succeís un altre cop això.
i la veritat és que molt bé, perquè així farem que molta gent que anava a la caminada pugui vindre a Calarà. Un altre canvi respecte al format de l'any anterior, dels últims dos anys, és que el seguici farà una passada estàtica. O sigui, es farà tota la plaça de l'Església, de Calarà. Fins ara fèiem recorregut fins a la plaça Nelson Mandela, s'aposta per un format com el de Sant Joan.
que és un pic s'acaba a l'ofici, es fa in situ a la plaça sense moure's d'ahir. Possiblement cada ball farà una o dues passades i ho farem amb un format una mica més estàtic, per dir-ho d'alguna manera. Molt bé. I pel que fa a Carnaval, això, aviat sortiran les bases, amb les dates ja determinades pel que diu el calendari, no sé si hi ha alguna novetat lligada o serà bé també les inscripcions que hi ha i tot. El Carnaval jo crec que la principal novetat
t'ho dic ara, aventurant-me una miqueta, eh? O sigui, la principal novetat que pot portar el Carnaval és l'augment de participació.
O sigui, creiem per les dades que tenim que pot haver un increment de participació, perquè hi ha més colles locals i això pot portar que hi hagi algú més de participació. Però pel que fa al programa i demés serà pràcticament igual, tenint en compte que l'any passat vam fer 45 anys de carnaval i hi havia l'exposició i en guany no hi serà, però en principi el cost de l'estructura de la festa no varia molt.
Molt bé, ens anem molt enllà, però encara havíem comentat que és una notícia fa unes setmanes que ja havíem anunciat el concert de la festa major de l'any vinent amb buhos ja confirmats amb aquesta gira del 20è aniversari. Suposo que contents, repeteixen els buhos de fa un parell o tres d'any, em sembla.
El primer any del mandat. Però clar, és un grup de primer nivell, no? Sí. A nivell català. Com podeu veure, la indústria musical catalana està accelerada, o sigui, ja pràcticament d'un any per l'altre ja anuncien dates. Això ens fa a nosaltres també haver de tenir molt clar
una mica el que volem, perquè ens fa treballar molt de mesos vista. És cert que repetim amb vos, també perquè és un any molt especial, perquè vos fa 20 anys i només fa 20 concerts a tot Catalunya, i si heu pogut veure una miqueta la...
La seva agenda de concerts no s'apropa molt pel Camp de Tarragona, per tant, passarà una mica com amb tiets, que serem bastant exclusius. O sigui que tornarem a retindre un dels pocs, si no l'únic, concert al camp de... Bueno, al tarragonès, més que al Camp de Tarragona. I la veritat és que molt contents.
Aquí hi ha una realitat que la vam poder comentar a l'acte de presentació del programa Festa Major del 2025 i és que la indústria musical catalana està canviant. Els principals grups del panorama musical català han apujat els cachers d'una manera que ens complica molt
L'accessibilitat per poder programar aquest tipus de concerts en les nostres festes, en municipis com Torre d'en Barra, perquè al final estan enllunyats molt de la realitat i de la possibilitat de municipis petits. Nosaltres no som una gran ciutat, no som un gran festival, no tenim un gran promotor darrere,
Per tant, cada vegada ens costarà més tenir grups referencials. Si poguéssim parlar una miqueta dels catxers, la veritat és que ens costaria molt poder contractar algun grup aquest any. Per tant, contents que hem pogut lligar aquesta actuació de vós a la Festa Major,
Espero que no sigui l'única, estem treballant molt i molt dur per veure possibilitats i negociar amb grups i a veure quina és l'altra proposta que nosaltres podem tancar, però aquesta segurament, a no ser que també tinguin pressa com vos, aquesta no serà bastant més tard.
Doncs estarem pendents tant de la festa major de Santa Rosalia com també la festa del quadre del mes de juliol, que també hi haurà una oferta musical àmplia. Doncs ho hem de deixar aquí. Després de fer aquest repàs a les diferents festes que tenim per endavant a Torra d'en Barra, ens centrem de moment en aquest programa de Nadal, durant aquest mes ple d'activitats al municipi, i ja més endavant...
Totes les festes que hem comentat avui amb el regidor de Festa i de Joventut i Infància, el Xavier Suárez, al qual agraïm que ens hagi acompanyat una vegada més. A vosaltres. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixeteries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Vols més d'una vida? Més de mil rostres? Vine a l'associació Metajuego Ens trobaràs enviant un correu a metajuego.rol arroba gmail.com
Vine i viu, la teva primera aventura. A Torredambar.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Benvinguts a Les Portes de Troia, el teu programa d'història de la xarxa. Una finestra oberta per descobrir altres civilitzacions i cultures i els cops amagats dels personatges i els fets que han marcat un abans i un després en la seva generació. Amb Alberto Retxe, Sergio Rodríguez i Albert Abril, t'esperem a Les Portes de Troia. Escolta'ns a la teva ràdio de proximitat.
Nova edició dels efectes secundaris a la sintonia d'Ona la Torre, el programa de cinema d'Ona la Torre, Torre en Barra. Què tal, Laura Galván? Bé. Bé? Sí, sí. Sempre s'ha d'estar bé. Estàs molt bé? No, estic bé. Preparada per demà?
No ho sé. No ho sé. Suposo que sí. Suposo que sí. És la festa major d'una la torre.
que tenim sopar. De Nadal. Bueno, adial. Miraré de buscar-me un bon lloc per sortar-me. Un bon home. No, no. Un bon acompañante allà, eh? No, no, no, no, no. No, no, no. Què va, què va? Què has demanat de segon? Què has demanat de segon?
Jo ho sé, perquè és que... Ok. És que no sé si menjaré ni el primer ni el segon. Demà imprimiré una còpia del llistat per tenir-ho clar, perquè si no encara ens perdrem. Ah, no, no, a mi m'és igual, vull dir... Jo crec que vaig demanar carn.
però tampoc no m'agrada la carn. El peix segur que no. Si hi ha peix, no ho vaig demanar, perquè no m'agrada gens el peix. Però la carn menjaré fins on tingui ganes. Primer hi ha el pica-pica, no? Sí.
Pica-pica, jo crec que em quedem al pica-pica i s'ha acabat. I després ja... Los cuates. Sí, sobretot jo. Sobretot jo. És el que trobo a faltar més. Sí? Sí. Home, aquí anem a fomentar el consum d'alcohol, eh?
No, no s'ha de fomentar, però sí que... Més al Jogoria, no? Prendre una copa de cava o d'això, si ho trobo a faltar, no em cal beure'm una ampolla, perquè llavors vaig tirar de per terra, però una copa de cava, jo què sé, una cerveseta... Tot això dona una miqueta d'alegria. Jo ja estic de l'aigua fins a dalt. Però, bueno...
M'ha tocat i m'ha tocat i punto. Però... Però és de les coses que em fa ràbia... Perdó. Que em fa ràbia anar a eventos perquè semblo una monja seglar. Refrescos, per exemple, pots veure? Una Coca-Cola. No, una Coca-Cola no m'agrada, és la Coca-Cola. Un bittercash.
Però ja em diràs, és tan mongil que... És que la taula només em falta... A mi m'agrada. Conyo, doncs prento tu. Ja m'ho prendré, ja. Ja, però tu et pots prendre això, et pots prendre un vinet, et pots prendre un cabeta i tot això. Però no se va just a mesura i sense... Sí, però és que jo ni mesura.
Jo no pot prendre res. I això també em fa que no... No és que m'agradi la... Però sí que dóna més festa poder beure't una copa de cava o beure't un cot de vit o una copa d'allí. Dóna més festa i jo sempre estic amb l'aigua. I què vols que et digui? O una cervesa sense alcohol? Va, ja està bé.
Sí, clar, mira. ¿De tuyas a mías? Me lo dices tú desde el otro lado. Perfecto.
Vinga. Va, anem a comentar un parell de pel·lícules com sempre. Sí, aquest programa va de cinema, encara que no ho som. Sí, però... No, però ja teníem que fer miscel·lània. Ja, al principi sempre deixem una miqueta així. Sempre una miqueta de... No? Sí. A més, de les pel·lícules que parlarem avui, no sé si és millor que ens passem aquí tot de l'estona fent això o què. Per què? Les que portaré l'any setmana que vinc. Sí? Suposo que encara serà pitjor. Sí?
Ja em diràs quines portades. Aquestes les venim reservant des de fa un període de setmanes. Sí, sí, sí. No, no, aquestes, aquestes. I en teoria tenen bones crítiques. Ja. Ara ho comentarem, però són dues pel·lícules recents que es poden veure al cinema. D'una banda, tenim la darrera pel·lícula del nostre gran amic Jorgos Lantimos, Bugonia.
amb Emma Stone una altra vegada. Bueno, és la seva musa, eh? Sí, però em sembla perfecta. Emma Stone pot estar en qualsevol cosa de la vida. Ah, pot fer el que vulgui. Exacte. És una dona que té una elegància, no? Sí. Es posa un sac i li queda bé.
És elegant, és una dona elegant. Completament d'acord. I l'altra pel·lícula que comentarem és Un simple accidente. Pel·lícula iraní, però en producció francesa. Estarà als Òscars representant França, que bàsicament la destaquem perquè va ser la guanyadora de la Palma d'Or al darrer festival de Cannes.
O sigui que normalment això ja és garantia d'èxit, la Lola posa una cara rara, o sigui que ara ho comentarem. Per quina vols començar, va? Va, Bogònia. Bogònia. Vinga. Molt bé. Doncs Bogònia és un remake d'una pel·li coreana que es deia Save the Green Planet, no? I bàsicament, ara m'ho dius tu, Lola, però són dos...
xalats una mica, que es pensen que hi ha una noia, una senyora, que és Emma Stone, que és una alta executiva d'alguna cosa molt famosa, i es pensen que és un extraterrestre que ve a conquerir la Terra. I aleshores decideixen tenir l'abrient idea de segrestar-la, no? Sí, és així la mala cosa, sí. I què? Molt boig tot, no?
Aviam... Ella brilla. Ella sola ja és una lucecita, perquè és una dona que és molt carismàtica, que és molt elegant, que tot li va bé. O sigui, qualsevol paper li va bé. I llavors aprofiten el seu físic...
per començar la pel·lícula amb una idea d'una alta executiva superalegant i dius, bueno, aviam per on va això, no?
I a partir d'aquí és una dona que la segresta, ja et dic que és superelegant, és una dona molt intel·ligent, una dona està molt ben posicionada en la seva feina i la segresta.
I un parell de sombats la segresten. Literalment. Literalment, un parell de sombats la segresten. I el que prometia ser una pel·lícula molt original acaba sent un darrastre.
Perquè quan passes la ratlla, ja està. Hi ha caos en una pel·lícula vulgar. Llavors tenien un bon tema...
i una actriu magnífica, però degenera. Degenera de manera que acabes... Dient és necessari acabar d'una forma tan grotesca? És això, comença amb elegància i comença amb coherència...
i acaba amb tot el contrari. Per mi, eh? També està com a protagonista, coprotagonista, el Jesse Plymouth, com un d'aquests xalats. Sí. I l'altre és Aidan. L'Aidan, sí. No sé si esperaves més, si anaves també amb expectatives altes per qui és el director.
És molt irregular per mi. Tu creus? Sí, per mi sí. Sí, per mi sí, perquè hi ha pel·lícules que m'han agradat, però a mida que ha anat fent pel·lícules, crec...
que se li ha anat una mica allò de dir, bueno, va, vull ser molt original. I a vegades per ser molt original has de ser també molt coherent. I quan només dius, bueno, soc original i que salga el sol por donde quiera. No.
I a mi és aquesta la impressió que em va donar aquesta pel·lícula, que per mi podia haver sigut una molt bona pel·lícula, però cau en el guixi aquest de no ser barruera, però ser ja desagradable.
sent desagradable i no fa falta i no fa falta perquè jo crec que però simplement per provocar creus que ho fa? jo crec que sí ho fa per provocar però no la provocació ha de ser d'una altra manera perquè provocar amb sang i trossos de cor tot això és fàcil provocar amb la ment
Que t'ho imaginis, no que vegis. O sigui, jo crec més en la imaginació que no pas en veure allà un braç tallat. Això és fàcil. Però que tu treballis la imaginació i que t'ho expliqui una cosa i que la visionis, per mi això és el mèrit. Doncs, Bugonia, vols que escoltem una mica el tràiler? Aviam. Vinga. Bens dies, Cori.
Esforzarse en construir un entorno diverso, empoderar a personas con distintos talentos, ¿eh? Siempre lo mismo. ¿Cómo era...? Talentos e identidades. Para promover una nueva generación, ¿vale? Repetimos. Quieren que creas que eres tú. Que eres tú quien ha hecho este mundo.
Todo cuanto hemos perdido, todo lo que nos han hecho, vamos a corregirlo ahora. Saludos. Bienvenida al cuartel general de la resistencia humana. ¿Y mi pelo? Tu pelo ha sido destruido. Para evitar que contactes con tu nave. ¿Qué nave? Tu nave nodriza. Vale.
En las próximas 48 horas, la policía y el FBI buscarán por todo el Estado. Soy una alta ejecutiva empresarial. Soy esencial. Y os lo digo con toda humildad. Esto es como raptar al gobernador. Pero peor. No hay ninguna posibilidad de que salgáis venidos hasta este incidente. Has estado genial. Se me ha acelerado el pulso.
Todo a fondo. Estáis matando a vuestro planeta. Escoria alienígena. No soy alienígena. Estás mintiéndome. ¿Qué diferencia hay? Sabes que esto es de locos. Sabes que está mal. Sé quién eres. Sé lo que eres. Y yo sé quién eres, Teddy. It's fine. It's cool.
Ara ha deixat molta estona el tràiler. És que és tan hipnòtica Emma Stone. Sí. Sí, no? Sí. Sí, és una dona que... Jo crec que va guanyant amb el temps. Té dos Òscars, eh, ja? Ja, ja, però va guanyant. Ben guanyats, eh? Sí.
Bé, doncs Bogón, ja vols saber què diu la crítica? Es va presentar al Festival de Venècia, al Lleu d'Or. No va guanyar, eh? La crítica és bastant positiva. Sí. Hi ha algú que no. No, però el teu amic no diu res. No, el meu amic no. No. Però, per exemple, Luis Martínez, del Mundo. No hay metáforas ni profundas peroratas ni paralelismos clarividentes. No hay comedia, sino incomodidad. Mal rotllo, vamos. La pantalla explota y lo hace de manera inaudita.
También ando salvada al periódico Stone. Maston y Lantimo se fascinan con su cine extraterrestre, un remake de la loquísima película coreana Salvar el planeta Tierra. Bugonia se las arregla para ser aún más extrema y la película coreana también hay que verla, pero mejor después. En cambio, a Pepa Blanes, la cadena Ser no le va a agradar a esta peli. Fallía y desesperanzada comedia negra contra los negacionistas. Lantimo se pasa de frenada. El problema es que aquí no hay ni tragedia ni farsa. Nada parece afectar ni provocar reflexión o llevarnos a algún lugar novedoso.
Jo estic amb aquest. Doncs mira, una crítica vermella. Només una, no? Hi ha algunes més, però posa que hi hagi un... no arriba al 10%, potser. Marmella, sí, sí. Va, anem a parlar a la segon pel·lícula, Un simple accidente.
Guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Can, pel·lícula iraní però amb coproducció francesa que anirà als Oscars per França, com a millor pel·lícula de parlar no anglesa. Bahit, un modest mecànic iraní, es veu forçat a recordar el seu temps a la presó després d'una trobada casual...
a Erbal, qui li recorda que li recorda la persona que l'empresonava. Bé, tot arran d'un accident, un simple accidente, no? Un simple accidente, exacte, sí. Bé, la història vista així em sembla que és original i podia ser original i per mi podria haver sigut una...
una molt bona pel·lícula, però el problema és quan vols posar masses coses...
amb una pel·lícula, saps? Que surti tot. Que surti a la presó, que surti quan es casa, que surti quan no es casa, que surti quan treballa... Masses coses. Llavors, per fer això, suposo que has de ser... Has de córrer... Bé, no córrer, has de tindre un bon bagatge per poder saltar d'una història a l'altra...
que no estan... que les volen encadenar, però... Sense tornar boig a l'espectador... Evidentment, exacte. I no està ben encadenada. O sigui, la idea és bona, però està mal... mal feta. Vull dir que et disperses. Arriba un moment que dius, bueno, va, ja acabarem amb tants problemes o... Tot problemes, tot problemes, tot problemes. I...
I és un... Jo no l'acabo d'entendre que hagi tingut tan... Bé, jo, mentre la veia, hi havia gent que se n'anava, eh? En el cine. O sigui, que tampoc no deig ser tan rara, perquè jo no, jo vaig quedar-me, però... Però hi havia gent que se n'anava, perquè era... A més, per a parecer gracioso has de ser gracioso.
Ja està. I si no ho ets, no... I si no ho ets, doncs no ho ets, ja està. No facis gràcies, no? Què? No facis... No facis gracietes si no ets graciós. Llavors aquest és el... Per mi és el que jo vaig... I quan vaig veure que la gent s'aixecava i deia, bueno, doncs no estic jo solet aquí aguantant la pel·lícula, que també vaig veure que... I que consti...
Que vaig anar amb moltes ganes de veure-la, eh? Tenia moltes ganes de veure-la perquè a mi tots aquests països m'agraden molt. Home, el cinema iraní és una indústria bastant potent. Ha fet bones. Sí, ha fet, però, clar, com has vist coses molt bones, clar, caus totalment, dius, ostres, Iran, vinga, aquí... I tenien una peritè endulce...
Però no la saben aprofitar, pel meu gust, no la saben aprofitar. I es fa, no sé com es diu, tedioso en català. Bé, sí, com a avorrit, no? Vols dir? Sí, es fa que... Monòtona, molt monòtona. Monòtona i repetitiva, i dius, hòstia, una altra vegada això, tornen a parlar d'això, saps? No.
Però reconec que podia haver sigut molt original,
si no véssim a, saps, voler treure tantes coses, si véssim fet només, per exemple, de dir, bueno, lo del casament, lo de la presó, lo de la casament, llavors, saps, dos coses molt oposades, però quan volen posar ja... Es complica molt, no? Es complica, sí, es complica molt, i no feia falta. Partint d'una bona pel·lícula, no feia falta complicar-la d'aquesta manera, per mi, eh? Doncs va, anem a escoltar el tràller d'Un simple accidente? Sembla bé? Doncs vinga.
A ver si parla. Por fin lo he encontrado. Secuestrar a un agente de inteligencia no es cualquier cosa. Ekbal Patapalo. ¿Te suena? ¡Para! ¡No sé quién es! ¡Nunca he oído ese nombre!
Bajit, una cosa sí, no es propia de mí. No somos asesinos. ¿Estás seguro de que es él? No. Ha traído a Iqbal. Llevo cinco años acariciando su pierna en mis pesadillas. ¿Qué pasa ahí dentro?
Hostia, és molt thriller, no? Sí, sí, sí, és thriller, però...
Per mi se'ls escapa. Se'ls escapa entre els dits. No, no, no. Aquí la crítica sí que és bastant clara, eh? Sí, sí. Bé, les crítiques per aquesta pel·lícula... Tot bo. Que deve tot, sí. Elsa Fernández Santos, demoledora fàbula moral, rotunda i poderosa. Panahi logra una pel·lícula política tan cristalina en su forma com oscura i terrible en su fondo.
Oti Rodríguez, del diari ABC, es una película ágil en cuanto a su estructura y progresión, se expresa muy bien en su primera mitad, pero hay una pequeña embolia en el flujo del interés en su desarrollo a partir de esa mitad. Pero tot i així la crítica és bona. Jordi Valla, de La Vanguardia, relato tenso, áspero, crudo, por momentos asfixiantes, particularmente brillante, cómo pone en marcha Panaghi su historia, pero es todavía más brillante la forma de acabarla.
A l'hora, així, com mig-mig, no? Eh? Mig-mig. No estic jo, total. Bé, bé, amb la Palmador, eh? Ara no sé amb qui competia, la Palmador. Ara t'ho miraré. Qui més es va presentar? Un agente secreto, que és una brasilera que també... Sirat? Ah, és que ja no puc parlar perquè no l'he vist. No has vist Sirat? Encara no l'he vist, jo.
Ah, Romeria. Romeria estava. Que allà vaig a veure l'altre dia. Llavors és aquesta. Llavors és aquesta. Home, aquesta és una nadadora. No me lo puedo creer. A veure, a veure. Tino Casal.
Li està sonant el mòbil a la Lola, que té com a sintonia a Tino Casal. Deu ser l'única persona del món que té de sintonia el telèfon mòbil a Tino Casal. Però era una peça, eh, el Tino Casal. Sí, sí. I aquesta, l'Eloïs, com la canta el Tino Casal, ningú. Home, ja. Però no era d'ell.
De qui era? D'un anglès. Ah, sí? Sí, no era d'ell, l'Eloïs. Era d'un noi anglès i ell se la va... Bueno, no es la va apropiar, però realment va fer una versió molt bona. I realment... I a més és que era un tro, veure el Tino Casal amb els seus abrics llargs, la...
Era un icono del Madrid aquest dels anys 70, 60, 70. Era una cosa, no sé, era un fora de... Va morir d'acció de cotxe també, no? Sí, sí, es va matar amb el cotxe, sí. Va, doncs, posem gotes, Lola? Posem gotes. Aquí t'has recordat aquí de tu joventud, eh? Sí...
Vinga, va. Comencem amb Bogònia. Quina nota li poses a Bogònia? Mira, per ella, perquè té un començament extraordinari, però per mi no la saben acabar, un 7. Un 7. Molt bé. N'està malament, aleshores, eh?
Ho dic pel... Ella. Ella i el començament, que és molt potent. Val. I un simple accidente? Un simple accidente... Aviam, és... És un bolidol. Saps? O sigui...
Tenen una bona història entre mans, però... Però els hi falta... Aviam, com t'ho diria?
Ser més professional, no? Es veu molt que els hi falta bagatge. Per un tema contundent com aquest, els hi falta. Veus que són molt amateurs. Que s'han complicat molt la vida i es veuen les costures, no? Evidentment. És un tema massa gran per...
pel tipus de director, els actors, tots, que són com molt Noel, saps? I això és... Jo ho vaig notar com una... Saps? La balança, puja, baixa, puja, baixa. La història és bona, però amb unes altres mans, per mi, hauria sigut un 10.
Però al final quina nota li poses dit? No ho has dit, no? No, no, no ho he dit. Li poso un 6. Un 6. Almenys aprovada, eh? Sí, sí, sí. S'ha d'aprovar perquè realment fer cine té mèrit. Has de ser molt, molt, molt dolent per no arribar a l'aprovat. Que ja n'he tingut, eh? Uns zeros han caigut, eh, aquest programa. Sí, sí, sí, per això. I cauran més, eh? I cauran, i cauran. Ara em dius quines pel·lis són les de la setmana vinent, a veure què és. Aviam.
Vinga, doncs ho deixem aquí. Ens quedem amb la cançó que sonava al tràiler de Bogònia, Good Luck Babe, de Chapel Juan. I amb això, Rola, ens veiem la setmana vinent. Bé, ens veiem demà nosaltres, els oients, ja la setmana vinent. I si ens trobem algun oient demà? Doncs perfecte. Que ens ho digui demà. Que ens ho digui demà. Vosaltres som els de la ràdio. I nosaltres estarem contents. Que allà ens diguem, mira, doncs tal. Estaria bé. Estaria molt bé. Vinga, que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Maria Lara. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana fins a 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llistat de poblacions on fins al pròxim 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per tal de contenir la malaltia i ressaltar que tot i pertany a la demarcació de Barcelona no hi apareix a zona.
En aquest cas, el Segrià tampoc està dins d'aquesta llista. A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància i detalla que les mesures de control s'hauran d'aplicar en 23 municipis del Vallès Occidental, 20 del Vallès Oriental, 27 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 10 del Maresme, 2 de l'Alpenedès, 2 de l'Anoia i 2, finalment, al Bages.
Pel que fa a l'actualització dels 59% de les trobats morts, segons el conseller d'Agricultura, Oscar Ordeig, la gran majoria en donen negatiu en la malaltia.
I en mobilitat, s'ha habilitat pas alternatiu a la C12 a Rasqueira per un accident. També hi ha circulació intensa, en aquest cas a l'A2, al Bruc, per una avaria que talla un carril. A la C25, a Sant Hilari de Sacalm, afectacions també per la retirada d'un vehicle que deixa només un carril obert perquè fa el servei ferroviari. Encara ara, una incidència en la catenària entre Puigdemont i Juneda ha afectat la circulació de l'R14 i l'R13. Renfeix habilitat servei alternatiu per carretera entre Lleida i Vinaixa.
I un motorista mort aquest matí en una col·lisió entre una moto i un turisme a la BB Baixa 1201 a Castellbisbal. La circulació de la via encara està afectada. Amb aquesta víctima ja són 134 les persones mortes en accidents a les carreteres catalanes, un 45% d'elles pertanyents a col·lectius vulnerables. Entre les víctimes, 44 eren motoristes.
I Protecció Civil ha desactivat el pla pla secta després de confirmar que l'incendi dona sitja a l'empresa Helix Polimers, a la que Nonja no ha causat cap afectació, volíem dir personal, ni tampoc a l'exterior. L'incendi, que ha començat passades les 3 de la matinada, s'ha originat en un tanc amb polimers en pols. Tot i que l'incendi ja està estabilitzat, es manté la prealerta per seguir els treballs dels equips d'emergència. De fet, encara ara hi treballen 8 dotacions dels bombers per tal de refredar la zona.
I els serveis socials de Barcelona han detectat aquest novembre 1.784 persones dormint al carrer, un 33% més que ara fa un any. Les dades recollides mensualment pel SAC, pel SDI i altres equips municipals s'han traslladat també al XAPS.
Paral·lelament, més de 600 voluntaris han participat aquesta nit en el recompte de Reels Fundació, que preveu superar la xifra de 2023, quan es va comptar, en aquest cas, 1.384 persones dormint al ras. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gasposa, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 100.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 100.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin la seva opció amb un servidor malpèrez. Arranquem!
En el programa d'aquest dijous 4 de desembre de 2025, repassarem breument l'actualitat amb la prèvia del partit entre Club Esqueta Altafulla i el bàsquet cunit d'aquest divendres, la participació del Dojo Zanzin Kyo Kusin de Torredembarra en la Copa d'Europa de Karate, els resultats del Baiparks Costa Dorada a Masquefa en una nova prova de la Copa Catalana de Ciclocross i també els resultats del Club Patinatge Rodadora i el Club Patinatge Torredembarra en els primers opens de promoció de la temporada.
Tot seguit escoltarem l'entrevista de la companya Anna Plaza Donalatorra amb l'autor d'un dels treballs premiats en els premis de periodisme Manllé i Flaquer, Arnau Rauet, per la Porta Gate, el cas Reus 2. A la segona part del programa entrevistarem l'entrenador de futbol platja Torreny, Llorenç Gómez, que es troba actualment disputant la mar menor cap amb el club futbol platja Torra d'Ambarra com a jugador.
I a la recta final tindrem la darrera secció de l'associació Marcia Aquàtica Baix-Gallà d'aquest 2025 per fer balanç de l'any amb la definició de les lligues d'hivern i la lliga de fons. Així que, amb tot això, amb aquest programa tan carregat que portem avui, què dieu? Ens acompanyeu? Tota l'actualitat local i comarcal a Baix-Gallà Esports.
L'actualitat més propera. Comencem el repàs a l'actualitat. Com dèiem, amb la prèvia del partit entre el Club Bàsquet d'Altafulla i el Bàsquet Unit d'aquest divendres a partir de dos quarts de deu de la nit al paullà municipal d'Altafulla, corresponent a la jornada inaugural de la primera territorial masculina, posposat a finals de setembre.
És un dels dos compromisos que els Groc i Negra tenen pendents per posar-se al dia del calendari. Els Tadeu i Rivelles venen de caure a la pista de la Mella de Mar, a la qual van ser incapaços de donar continuïtat a la victòria anterior, la primera del curs, contra el Reus Plom Salle Negra. El repte, evidentment, és mantenir la competitivitat d'aquests dos darrers compromisos amb la consigna de ser més regulars durant els 40 minuts, sobretot en defensa.
Davant tindran un d'aquells equips contra els quals pot competir perfectament per guanyar. Els del Baix Penedès són novens classificats amb 11 punts, 3 més que els de Tofollens, després d'haver guanyat els dos últims partits contra l'Alcuber i la Mella de Mar. En la darrera jornada, això sí, va haver de posposar el partit contra la Torredembarra Bàsquet Club, que jugarà el dilluns 15 de desembre a un quart de deu de la nit al Pau de Sant Jordi.
D'altra banda, el Dojo Fans in Kyokushin de Torredembarra afronta una de les competicions més importants de la temporada, el Campionat d'Europa, que es disputa aquest cap de setmana a Bucarest, Romania. L'entitat es desplaça en una expedició formada per l'entrenador Carlos Ortiz i els karateques Fiona Margalef, Maider Vera, Nariman El-Harxawi, Izan Escarabajal i Sergio Jiménez sota el paraigua d'Ico Spain.
Els torrencs Izan Escarabajal, Sergio Jiménez i Nariman Alharxawi són les primeres espaces de la convocatòria i competiran en la modalitat de cata de la categoria absoluta, de 18 a 34 anys. Pel que fa a les altres dues karateques, tant la catllarenca Fiona Margalef com la poblenca Mai d'Arbera competiran en les modalitats de cata i comite de la franja de 14 i 15 anys.
En el cas del comitè, la primera ho farà en la categoria de més 60 quilos i debutarà contra la polonesa Adriana Nouesielska, mentre que la segona combatirà en la categoria de menys 50 quilos i s'estrenarà davant un altre representant de Polònia, Mònica Serpialac.
També hem de parlar del Baiparc Costa Daurada, que ha participat aquest passat de setmana. La 8a ja va en penúltima prova de la Copa Catalana de Ciclocross, celebrada a Masquefa. L'entitat hi ha portat un total de 7 corredors dels diferents centres que tenen el territori i el balanç ha sigut força positiu.
sobretot perquè el referent de l'expedició, Marc Faró, ha aconseguit la victòria a la categoria júnior. El Tarragoni ha completat les 6 voltes al circuit per fer un total de 13 quilòmetres en 42 minuts i 1 segons. D'aquesta manera, sumar 100 punts per seguir segon de la General en 105 unitats, quedant-se a 95 de lideratge que manté Jan Casanovas, després d'absentar-se, això sí, en la prova disputada amb Esquefa.
El ciclista del Baiparc Costa d'Obrada buscarà la remuntada, les dues curses restants a Manlleu i Balaguer per alçar-se amb el títol. I de la resta de la canalla que també ha participat, destaquem la victòria, la tercera consecutiva del torrenc Cesc Baireguet, que ha aconseguit el triomf a la prova dels Benjamins, en completar les dues voltes i la distància de 2,4 km en 15 minuts i 38 segons.
En la mateixa cursa, els representants del Club Esquirols Cambrils, Eric Margalef i Sergi Morales, han fet quart i setè respectivament. En el 20, Hugo Ronca, debutava, ho ha fet amb una meritoria, en aquest cas, novena posició, mentre que Nil Martorella, amb més vegats, ha fet 17è. I em dedica, pel que fa al seu company d'aquí, Max Palleja, ha fet 11è amb principiants.
I amb petinatge artístic, el poble municipal de Roda de Barà ha acollit aquest passat diumenge un nou esdeveniment de patinatge amb la celebració de l'Open Tarragona de promoció lliure de nivell 1 al nivell 4. La competició ha comptat amb més d'un centenar de patinadores d'arreu dels clubs del territori.
L'anfitrió Clopatí Roda de Barà, evidentment, ha participat. Ho ha fet amb un total de 20 patinadores, entre les quals 11 d'elles han pujat al podi. L'entitat també està present dissabte en l'Open Tarragona ha avançat lliure dels nivells 8 i 9 amb un roig del camp. Aina Cortés i Ainara Pereira han aconseguit l'or i la plata al nivell 8C, mentre que la seva companya Mariana Donoso va fer quarta.
L'altra patinadora Rodenca present a la cita va ser Maria Labrador, que va fer setena del nivell 8A. I en el nivell 8B, per cert, va combatir la representant del Club Patinatge Torra d'en Barra, Victòria Estralazar, amb una quarta posició.
L'esport del baix que hi ha. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM.
Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat breu, com anunciàvem, ens posem ja amb les entrevistes que tenim en aquest dijous, un total de tres. La primera tracta sobre el documental La Porta Gate, el cas Reus 2, que va ser guardonat divendres amb el Premi Mañé i Flaquer de Periodisme, Can de Tarragona, en la gala celebrada a Torre d'en Barra. Concretament va rebre el Premi Ex-Aeco per aquesta peça audiovisual estrenada a YouTube i que el jurat va definir com una peça de gran impacte i rellevància.
La nostra companya dona a la torre, Anna Plaza, va entrevistar el seu autor, Arnau Rauet.
Estem amb l'Andreu Rauet, ell és el guanyador ex-eco del Premi de Comunicació Camp de Tarragona, el més ben dotat de tots, Andreu, bona nit. Què tal, bona nit? Quan has pujat has dit, no m'ho porto preparat perquè no m'ho esperava. És que realment no ho confiava perquè el documental de Vandellós és tan potent i té una història personal tan brutal que mereixia guanyar de carrer i penso que és just que almenys hagi guanyat una part, però no confiava que hi hagués un ex-eco, no n'era conscient i quan han dit el meu nou ha sigut al·lucinant.
A mi el que em va sobtar quan vaig veure els finalistes és que per primera vegada en aquests premis hi ha hagut treballs nominats i a més premiats que no formen part de mitjans tradicionals perquè tu el teu reportatge, la PortaGate, l'has distribuït a través de YouTube.
Jo des del primer moment el que vaig dir és oferir a qualsevol mitjà que el volgués que el publiqués gratuïtament, sense cap mena de cost, sense cap mena de renda per mi. Alguns no van voler i la decisió que vaig fer al finalment és publicar-la a YouTube perquè era oberta a tothom, era molt més dinàmic, era molt més ràpid, no calia registrar-se, no calia pagar res, es podia comentar.
i també això, ajudava una mica aquest debat que jo volia despertar amb aquest sentiment crític que el documental convida a generar. I va anar molt bé, el dia de l'estrena estava programat a les 10 de la nit i hi havia mil persones esperant per veure'l en directe, en aquell moment se m'ha posat la pell de gallina perquè dic, mare de Déu, el que pot arribar va ser això, i en una setmana tenia ja 100.000 visualitzacions, va agafar una dimensió brutal, a nivell de repercussió se'n va parlar al mitjà Algecira, se'n va parlar a Polònia, se'n va parlar a Llotenoamèrica, i evidentment aquí també a tot Espanya, o sigui la dimensió va ser molt forta.
Això comença amb un treball de recerca teu, de la carrera? Per què deseixes fer aquest tema i com ha evolucionat al llarg del temps? Sí, això va començar com un treball de Fira Grau aquí a Tarragona, a la URB, el 2022, quan la vaig presentar, que de fet va ser finalista aquí tenint els Maniflaquer. Aquell documental era interessant perquè posava sobre la taula totes les festes del joc, els protagonistes, era una mena de radiografia...
de qui eren els culpables, penso jo, de la desaparició dels Reus, però realment la part d'investigació era més personal per conèixer el testimoni i no portava tanta documentació. En canvi, aquest és un salt brutal. Quan presento aquell documental, en contacte hi ha inversors afectats, advocats, ens posem mans a l'obra, comencem a col·laborar i des d'aquell documental s'han presentat ja 5 arelles per aquest tema, tots treballant conjuntament.
Alguns diners ja s'han recuperat, en falten molts per recuperar, i ara ja veurem si això acaba en sentència o no, però sí que ha fet una dimensió brutal i va començar com un treball de fitagrava aquí a Tarragona.
Mare de Déu. Tu has explicat que era un treball de recerca complicat i que has estat treballant de la mà d'advocats per poder-lo fer. Sí, evidentment hi ha una part documental que és meva i per això és totalment recíproc. Treballem una col·laboració amb els advocats perquè hi ha molta part de la tal documentació que s'ha utilitzat per aquest procediment judicial. No puc tampoc donar més detalls, però és realment molt gratificant veure com amb el teu granet de sorra
Pots ajudar a persones que ho han passat molt malament, perquè van perdre diners, penso jo, d'una manera una mica miserable, al ser enganyats per un projecte que no va donar cap mena de resultat, i doncs és molt gratificant poder ajudar i poder treballar conjuntament amb més gent, perquè realment té una dimensió brutal, hi ha molta gent al darrere que ha perdut diners, molta gent que està treballant avui per recuperar-los, i poder aportar aquest granet de soroll és molt gratificant.
perquè el subtítol és la Porta Gate, la història del Reus 2, clar, jo sé que el Reus Deportiu va desapareixer en el seu moment, explica'm una mica així, fer cinc cèntims, per la gent que no hagi seguit el cas, que com tu ho expliques és molt complicat, de què va tot això?
Doncs és molt senzill. L'estiu del 2018 el Reus ja presenta problemes econòmics i mig any després el fan fora de la categoria perquè no podia pagar ni els jugadors ni els proveïdors, potser de manera lícita, no ho sé, però quan el fan fora la societat acaba liquidant-se en concurs de creditors al cap de dos anys i això és el 20-21. A partir d'aquí és quan jo m'adono que hi ha hagut una mort molt estranya, una mena d'agonia, amb un final amb protagonistes que apareixien nous, que segurament eren caps de turc,
que s'explica molt bé de la primera documental, però jo era conscient que realment era una mort molt estranya, perquè es parlava d'un deute de 9 milions d'euros, però tampoc sabíem cap on s'havien invertit aquests diners, perquè el Reus era un equip que per exemple no es gastava diners en jugadors, tot ho fitxava al cos zero, hi havia molts interrogants, hi havia hagut per exemple impagaments el 2013, el 2016 perdona,
Hi havia molts factors que fèiem al pensar. Llavors era qüestió d'anar-ho posant sobre la taula, fer aquesta cronologia des del 2016, quan comencen a entrar aquests inversors que han denunciat, fins al 2019, que és quan desapareixen, i analitzar què va passar durant aquests quatre anys, entre el 2016 i el 2019, quan s'han produït aquestes inversions convençuts per un projecte econòmic que tenia una rentabilitat del 6% i que realment va resultar totalment nefast perquè van perdre-ho tot, pràcticament tot.
i que mereixem recuperar-ho perquè hi ha molts al·licients que fan malpensar i que segurament hi ha aquest engany al darrere. Ara un jutge és quiet a dir si realment aquesta estafa greujada, que és el concepte legal que se'ls atribueix, és així o no, però en tot cas ja estan pagant part d'aquests diners que deuen perquè són plenament conscients que alguna cosa no van fer bé.
M'agrada, quina història rocambolesca. L'Andreu Reuet, potser alguns, si sou aficionats a la informació esportiva, l'haureu seguit. Havia estat treballant una bona temporada al diari de Tarragona, a la secció d'esports. Ara t'has passat a l'altra banda de la comunicació, a la part de la comunicació corporativa. Com ha anat el canvi? T'agrada?
Doncs ja fa pràcticament 4 anys, des que vaig sortir de la facultat que hi vaig entrar, és la meva feina fixa, estic en una agència de comunicació on porto la comunicació d'empreses, de gran consum, de l'àmbit universitari, d'àmbit turístic, és molt diferent perquè ets tu qui envies les noves de premsa, qui fas les convocatòries, però també és molt gratificant, tot i així és la manera de compaginar-ho, al final tenen una professió
que és complicat viure d'una única tasca, per dir-ho així, sempre has d'anar compaginant coses, i la meva feina fixa és en una agència de comunicació, però la meva passió, el meu hobby, el temps llibre, el dedico a seguir investigant, perquè a dia d'avui aquesta investigació encara continua i dedico el temps llibre que tinc. I hi haurà tercera part de la PortaGate?
Si hi ha sentència, que penso que n'hi ha d'haver perquè hi ha cinc arelles obertes, podria haver-hi un nou documental. No ho sé, en tot cas el que farem segur, sigui en el format que sigui, és explicar com acaba aquest serial, perquè segurament serà llarg, aquests casos judicials solen ser llargs, perquè encara no ha fet ni algun judici en cap de les cinc arelles, però el dia que hi hagi sentència ho explicarem amb el mateix rigor que el primer dia.
ha arribat amb algun mitjà, hi ha hagut algun mitjà que t'hagi trucat interessat per poder emetre aquest documental, també, o el tens a la plataforma YouTube i ja està. Jo el vaig oferir a mitjans sense cap mena d'acord, gratuïtament, des del dia 1, perquè jo no volia que treure cap mena de rèdit, el meu únic objectiu aquí era ajudar
els afectats i els advocats perquè poguessin també tenir totes les eines a l'hora de fer el seu procediment judicial, però els mitjans, per dir-ho així, no van respondre des del dia 1, no van voler el documental, perquè evidentment hi ha les influències a Barcelona, els mitjans grans que viuen segurament els patrocinis de clubs com el Barça i que evidentment no poden escupir el plat de caminja, que es diu col·locament, per tant, alguns mitjans no van voler, però no passa res, el documental es publica a YouTube de manera oberta i qui el vulgui veure el podrà veure gratuït també sempre.
Tu desendot el Premi, quantes visualitzacions porta? Ja dius que no res vas arribar a les 100.000, ho tens quantificat, ho has vist? Sí, a YouTube ara són uns 130.000, però la dimensió total que va tenir entre xarxes a nivell internacional, premsa, el documental, altres vídeos, entrevistes, arriba als prop de 2 milions de visualitzacions, inclús una mica més, perquè realment és un tema que a dia d'avui se'n segueix parlant,
és complicat de quantificar perquè se'n parla en molts llocs i és difícil de tenir registre, però en aquell moment, en qüestió d'una setmana o dues, dos milions de persones van veure el tema. Moltes gràcies, Andreu. Felicitats pel premi i a seguir treballant. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà Punt Esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports.
Del futbol camp, un cas que té a veure amb el futbol camp, en aquest cas, el futbol 11, amb l'antic Reus ja desaparegut, malauradament, parlem, o millor dit, passem a parlar de futbol platja. Tota l'actualitat, el protagonista de la jornada, el Baix Gaia Esports.
Vinga, abans, anem a la segona part del programa d'aquest dijous, 4 de desembre. Marxem fins a Mórcia pràcticament perquè allà hi tenim el nostre convidat, l'entrenador de futbol platja, el Torrent Llorenç Gómez, que serà un dels jugadors que defensaran la setmana del club futbol platja Torra d'en Barra.
en aquesta competició internacional, la Mar Menor Cap, de la qual hem parlat aquests darrers dies, i que comença precisament, o ha començat, diríem, aquest dijous. Bon dia, Llorenç, com estàs? Vingut a Alves Gasports. Bon dia, guapo, tot bé, tot bé. Tu com estàs? Doncs bé, mira que tenia ganes de parlar amb tu, que se'ns ha resistit una mica, però escolta, les coses bones es fan esperar.
Escolta, t'enganxem, aquesta entrevista realment és enregistrada prèviament, per tant, doncs, l'estem gravant aquest dimecres, que és quan tu en aquest mateix moment, Llorens, estàs viatjant cap allà, no?, cap a l'açó del torneig. Sí, correcte. Estem a unes tres horetes d'arribar, però farem alguna paradeta per aquí i així farem alguna colleta bona. Es fa llarg el camí fins a Múrcia, eh?
Sí, sí, en el teu cas sí, però vaja, que és allò que vas baixant, vas baixant i que sembla que no hi arribes mai, eh? Sí, sí, sí, però en el meu cas, com estic acostumat a viatjar sempre, això és pancomida, tio. No, no, està clar, eh? Això al final ja són molts anys de carretera i manta, eh?, que dirien... Bé, a més necessitat, tio. Bé, com es presenta la Mar Menor Cap al club de futbol platja Torredambarra? Ho ha fet una convocatòria força potent, eh?
Home, el que més m'agrada t'ho vaig dir ahir, eh? El dorsal número 10. Bueno, bueno, bueno, bueno. A veure com està físicament el dorsal número 10. Molt bé, tio, molt content de participar-hi un altre cop. Crec que hem participat en 4 o 5 edicions, més o menys. Però aquesta és molt maca, particularment perquè portem un equipet
bastant potent en el sentit d'experiència, no? Els jugadors de l'acadèmia, ja porten 3 anys a l'acadèmia i ja comencen a ser jugadors adults, no? Diguéssim, madurs i la resta de components, doncs jugadors nacionals, que són alguns a la selecció espanyola i uns altres que són els internacionals, no? Els demesos i els situar. Això vol dir que, bueno, l'objectiu principal és intentar connectar tant dins com fora
i guanya cada partit fins arribar a la final. Això de connectar sempre és complicat en el món del futbol platja, ho sabem, perquè els jugadors aneu amunt i avall, i en aquest cas, no sé si el primer entrenament en què pràcticament heu pogut coincidir tots, va tenir lloc aquest passat dimarts, que és quan van arribar els internacionals danesos. Per tant, és allò que ja esteu acostumats, els que us dediqueu al futbol platja, però que des de fora sempre sorprèn.
poder fer 6 membres de 2-7. Vam ser 7 jugadors que juguem a la mar menor cap, que vam poder entrenar dimarts i se'n deixen molt bones. Però, bueno, com dius, al final difícil és connectar. Però, bueno, jo crec que són jugadors, com dèiem, madurs, amb experiència, que donant-li els tocs inicials importants, jo crec que seran conscients de tot allò que són prioritats per l'equip.
Sí, sí, sí, a més, suponeixement ha vingut durant un equip de Sud-amèrica, Atlético Río,
que porta jugadors d'elit total. O sigui, porta Ozu Moreira, Bernardo Botelho, jugadors de nivell d'elit. I jo m'he quedat molt sorprès que porten aquest tipus de jugadors tots de Sud-amèrica i que tots juguen a les seves seleccions. Però això mola molt, no? Perquè fa que el Torrent sigui més potent, més al·licient, per nosaltres també, evidentment, més al·licient, perquè pels nois, per exemple, a l'Acadèmia,
no? Llavors jo et dic, serà un torreig que, segons el meu pare, el nivell és molt superior a altres edicions. De fet, aquest equip de sud-americà, l'Atlético Río, el teniu en el grup C. Us enfronteu, a més, a la fase de grups. Sí, sí, a Sant Javier Portmau i l'Atlético Río. I Sant Javier i l'Atlético Río són dos clubs
Una bona, o dues en aquest cas, dues bones pedres de tot per veure el nivell que podeu oferir, tenint en compte el que dèiem abans, que això sempre s'ha de posar en context, el temps que tingueu per establir sinèrgies.
Sí, deia que al final són tan... aquests dos rivals que comentaves són dues bones pedres de toc per mesurar les nostres possibilitats en aquest tornet, tenint en compte això que sempre és important, aquest temps que tingueu per establir sinèrgies. Sí, la idea...
personal era, bueno, tenir un grup no superar el equip, però un rival fort i dos de nivell mitjà per agafar dinàmica, no? Però no, no, han tucat el Sant Javier el primer partit, Atlético Río el segon partit i després el Port Moll, doncs si han tucat dos equips que tenen potencial per ser finalistes han tucat el primer i segon partit. Però com diuen sempre, no? Per ganar un campionat has de ganar tots els equipos, doncs
Doncs bé, ens ho prenem així amb força i amb ganes de mil·ligió la gaudir el partit i compartir-lo fins al final com a mínim.
I una de les coses que hem deixat caure a l'inici de l'entrevista era el dorsal número 10, que lluiràs tu. Ja ho hem explicat nosaltres aquí en el programa que és una de les excepcions que fas tu per tornar a sentir-te jugador, com a mínim, encara que siguin uns dies, sobre la sorra. No sé si permets que em digui un dels al·licients del torneig. Sí, bueno, tu imagines, tu vaig dir-ho quan vam parlar personalment.
perquè, ostres, per mi això és una copa del món. Ja fa quatre anys que em vaig retirar, els dos primers anys vaig decidir no jugar a cap tipus de torneig, perquè la gent em pensava que era que tornava a jugar, fins al punt que el tercer any ja vaig dir, ara em toca a mi també la dir una miqueta sobre la forra, perquè em trobo bé, perquè l'exigència és un torneig només, i llavors per mi ja estic superil·lusionat a poder formar part de l'equip com a jugador.
I intentar ajudar també a tot des de dins, que és molt diferent. I crec que des de dins també, la passeta que està d'entrenador, que sempre he tingut, quan era jugador ja era entrenador realment, ara ho puc fer des de fora, doncs aquest torrent ho puc tornar a fer des de fora i des de dins, i estic molt, molt, molt conscient.
I com és per tu el fet de poder, doncs, competir al costat, sobretot dels teus alumnes de l'acadèmia, que també, doncs, evidentment són pràcticament tots força joves, i també, doncs, amb els jugadors que dirigís a la selecció danesa, que també, doncs, formaran part de la convocatòria, clar, suposo que d'una banda ha de ser especial.
Jo vaig de jugar també, és la realitat. I per altra banda, és molt més fàcil transmetre fent accions. I no transmetre des de fer les accions, no? Llavors, des de dins, puc ajudar encara molt més al creixement de tot.
Doncs això és interessant també, perquè al final una cosa està a la banqueta donant instruccions i l'altra està dins del terreny de joc, doncs també donant instruccions però a la vegada col·laborant, és a vegades allò, l'exemple dins del camp que sovint els entrenadors, doncs, durant els entrenaments sí que poden fer, evidentment, però que durant els partits no teniu la possibilitat de saltar el terreny de joc i ostres, també haurà d'anar una mica l'equip des d'allà, així que serà...
el moviment i ell no és capaç de veure i ha de transmetre aquest moviment, per exemple. Jo jugant, si estic clar que en aquell moment i soc el jugador, no li transmet res. Ho he de demostrar fent el moviment, no?
que és una manera molt més fàcil de mostrar-ho, tu ser l'exemple, almenys per mi. Doncs interessant, sens dubte, aquesta visió, i veurem, sobretot desitjar que disfrutis, que al final és el gran què, no?, disfrutar del futbol platja, després si els resultats són bons i es compleixen els objectius, millor que millor, evidentment, però...
Com deies tu, és una vitrina, és un aparador,
I per ells és superimportant que cada partit ofereixi la seva millor versió, perquè com diem sempre, ja els he comentat, i avui a la reunió amb tots els jugadors els tornaré a comentar, però això és una vitrina i ells hem de ser conscients que cada partit és una oportunitat nova per mostrar el seu nivell, tant individual com col·lectiu.
De fet, és cert que dins d'aquest grupet que porteu hi ha quatre alumnes teus que ja estan fent carrera, com són el Villarrius, el Cristian Rodríguez, el Guillem Penedès i l'Eloi Rovira, que la temporada passada no va poder gaudir del que hauria d'haver sigut el curs de futbol platja per motius personals, però ara està en plena forma, tot no està a ple rendiment i segurament aquesta vegada sí que podrà tornar a la sorra, que és una molt bona notícia. Però vaja, aquests quatre jugadors són els que...
tenen ja cert bagatge a nivell internacional.
És brutal, no? És brutal el nivell que han agafat, no per només físic, tècnic o tàctic, sinó mental. No comencen a ser jugadors madurs, evidentment els queden moltes coses per aprendre, com a tots, no? Però ja tenen un nivell al qual els hi ha permès, fins a dia d'avui, amb 21-22 anys que tenen, començar a viatjar a fora, jugar diferents lligues, calgequip,
no a més perquè estan interessats, és un gran què. Tot això, com ja saben, han de continuar treballant de valent perquè, sobretot a nivell nacional, aquí a Espanya, hi ha molts jugadors que em prenen durant tot l'any i la competència és
I després també tens dos dels més jovenets, com són l'Èric Velardíez i també el Joaquim, que també es desplacen i que també per ells entenc que els genera molta il·lusió perquè al final són els més menors de la convocatòria. Sí, totalment, amb set de llets. L'Èric en aquest call és un noi amb un potencial brutal,
encanta jugar al futbol platja, és un apassionat, i evidentment tu saps que jo sempre que puc donar oportunitat les dono, ell s'ho mereix, per tant està aquí, i el Joaquim l'hem convocat també, l'hem fotut a la llista, perquè si en algun partit pot entrar, no s'entrarà, però la idea inicial és que ella estigui com a ajudant, com a assistent, ja saps que ell té una petita discapacitat i no pot anar al ritme dels altres, però ja et dic, l'hem fotut a la llista perquè ja li hem dit que si en algun partit o alguns partits
ens ho podem permetre, l'hem de fer debutar com a mínim. Sí, perquè a més o més és dels que m'ha agradat tot, estan al peu del canó pràcticament en cada sessió, eh, a la platja de Torra d'Embarra. Sí, sí, Joaquim. El mot, recordo a poc, no?, d'un any. Solten algunes fotos que surten a Joaquim, no?, i dius, mira el que veig d'aquí jo era, no? No, és brutal, és molt maco tenir aquest camí i poder tenir aquesta continuïtada
Sí, sí, fins que el Tifo...
I per l'acte, saps? No, no, és brutal que es fota aquest espai de viatge. Ell té un treball que és a nivell telefònic, que està constantment amb trucades, i ell sempre em comenta que per ell és brutal poder venir cap a Torra d'Embarra, canviar d'ambient, canviar la dinàmica, gatejar la mentalitat, i li fa bé, no?, el seu dia a dia. Per tant, per això, ell té aquesta elecció, no?, de venir cap a Torra d'Embarra, tenir aquesta continuïtat
i si m'agradis com l'estimen, la canalla és brutal. No, per mi també, quan m'ho has explicat, ja vaig pensar que té un mèrit espectacular i encara que continua, doncs, encara ho penso més, perquè cada setmana, i al final també, suposo que a nivell personal tu, satisfacció, perquè, ostres, al final ve també per poder entrenar sota la teva direcció. Sí, sí, 100%. I és a dir, per mi, en aquest cas, Diego, també està, no sé si ho saps, però està entrenador de punt
Correcte, sí, sí, sí. Diguéssim que tenim molta amistat, i fora això, a nivell professional, ens comparem molt bé, llavors jo sempre, com tu saps, com he dit abans, les persones que crec que s'ho mereixen, les vull tenir sempre a prop, les persones capacitades, les vull tenir a prop, i a més a més, tenim una amistat profunda, blanc i embotella. I, escolta, abans d'acabar, un parell de preguntes més. Tu estaràs sobre la sorra, per tant, qui hi haurà a la banqueta?
Biórica, que està com a social media ve també Gago, que és un noi d'Ivisa i després tenim el noi que és el propietari de l'Ivisa Big Soccer és un club que hem creat nou ara i és un noi que vaig conèixer a Argentina o sigui, vaig conèixer el 2019 i vaig fer allà una masterclass i tal i ell, si no ho recorda és un tio amb molta motivació molt apassionat i li vaig dir, tio, et quines venir a fer un webcastiu? Va dir, no, no
Un placer molt grande. I per últim Montes, que tenim de manager. Molt bé. Un bon staff tècnic, eh? Sí, sí. Esteu tan a tope, tio. De fet, esteu tan a tope que fins i tot per a l'ocasió l'entitat ha fet un logotip nou. Tocava modernitzar-lo i ja teniu un escut nou, eh? Sí, home. Maco, eh? Home, sí, sí, fa pat xoca, escolta.
Home, una abraçada, una abraçada al Lluís, eh, que aquí sempre ve a parlar de futbol flac, eh, recordem. Això és, això és. Doncs aquest logo me'l va fer ell,
I la xilena que hi havia a dins era una acció meva d'un entrenament el 2011 amb la selecció espanyola. Sí. Me la va fer ell la foto. I llavors vam posar aquesta foto al logo, no? Però era un logo, doncs, molt bàsic, no? I quan volem donar aquesta professionalitat mica en mica, vam dir anem a fer equipacions noves, maques, i a més a més, hem de fer un logo nou. Així que ens vam posar abans de l'obra i el vam fer nosaltres, eh? La meva xicota i jo. Molt bé, no?
Són aquelles coses que sempre al final, després, quan estàs sobre la sorra, sempre t'acaben donant un plus, crec, eh? Sí, jo crec que les coses són de memòria i passió, i quan les fas tu, te n'adones, no?, el valor real que tenen, per tant, estic totalment d'acord amb tu. Mhm.
Doncs escolta, que us donin sort aquests canvis que també, a la mesura del possible, ja ens agrada veure Club Foboplatja Torre d'Embarra sobre la Sorra, competint, representant el nostre territori i estem convençuts que ho fareu la Mar de B, m'ha millor dit, eh? A la Mar Menor Cap, aquí m'he deixat anar, eh? Com pots comprovar? Així que, res.
Simplement, que desitjar-nos molta sort, Llorenç, i quan tornis, quan torneu, vaja, doncs tenim pendent una entrevista per repassar més a nivell personal com ha anat aquest 2025 i com s'encala el 26, que també promet emocions fortes. El suposat. T'agraeixo l'atenció, com sempre, i si me tinc ganes de veure't, ja quan torni, com has dit, parlem i ho diu una miqueta junts, que ja toca. Fantàstic, doncs escrit queda, Llorenç, molta sort i sobretot gaudiu de la competició.
I del Foblatge ens seguim quedant sobre la sorra, però per parlar de marxa aquàtica. Marxa Aquàtica, amb l'Associació Marxa Aquàtica del Baix Gallà.
Doncs vinga, ancarem la recta final del programa d'aquest dijous i tenim una de les seccions habituals de cada mes, com bé ens explicava l'indicatiu, amb l'Associació Comerça Aquàtica del Baix que hi ha. Per això saludem els seus responsables, d'una banda el Francesc Santís. Bon dia, Francesc, com estàs? Hola, bon dia. Molt bé. I de l'altra banda el Pere Vivancos. Què va, què va? Com estàs? Molt bé. Apropeu-vos una miqueta més als micròfons, si no...
Ara, si no haurem de jugar amb els connectors amunt i avall. Com esteu? Bé, ja hem acabat la lliga, la lliga d'aquest any 2025, cansats, però contents del resultat i de tot el que hem estat fent. De fet, ara parlàvem fora de micròfons, teniu fins al gener una aturada, podem dir, segurament hi ha alguna excepció, però una aturada que segur que convé, eh?
Toca descansar, toca acabar de... perquè els atletes han acabat la lliga, nosaltres no, nosaltres hem d'acabar d'agafar punts, posar els resultats, pensem que no és una lliga, són dues lligues, la d'hivern, diem d'hivern que dura tot l'any, de gener a desembre,
amb la qual hi ha les proves de 50 metres REM, 100 metres Manua i Agua Vistrail, i la de fons, que és una altra lliga en paral·lel, que són proves només de fons de 2 i 4 quilòmetres. Ara ens toca la nostra feina, acabar de fer les puntuacions per treure els guanyadors absoluts i guanyadors.
per categories, per poder donar els premis de finals de Lliga. Vaja, treure la calculadora, però... Això. Ha baixat el nivell d'exigència i d'activitat, que també suposo que s'agraeix en algun moment de l'any, encara que sigui a finals del mateix any. Per tant, podem fer... És un bon moment per fer una mica de balança com va anar la temporada, però abans tenim data d'aquest lliurament de premis? Sí, això serà el dia 10 de gener.
al casal municipal de Creixell, allà farem lliurement dels premis de les dues lligues i una miqueta de festeta també per acabar de passar tots bé i celebrar el final i el començament del nou any. I si ho tenim a punt, potser els presentem el projecte de l'any 26.
Doncs bé, el dia 10 serà aquesta entrega de premis, de la temporada, i bé, doncs, com dèiem, arribem al desembre, s'acaben, o han acabat ja les dues lligues, moment de fer balanç. Com ha anat aquest 2025? Doncs molt bé, jo... jo estic molt satisfet, molt satisfet, encara que ha sigut votador, tant per nosaltres com per als atletes, perquè eren moltes proves a molts Jocs de Catalunya...
Però, bé, també és una manera d'aprendre on hem d'estirar, on no hem d'estirar, i a partir del 2026 poder regular una miqueta. Però molt satisfet, jo crec que la gent els ha agradat, pels que hi ha sigut moltes proves.
Bé, hem de pensar que hem estat a Roses, a Vilanova, a Castelldefels, a Tarragona, a Salou, a Cambrils, a Creixell, evidentment, a Roda de Brà, fins i tot al Travocador, a la Ràpita. Vull dir que ens hem bellugat per tot el territori intentant que aquestes proves desperteixin l'interès d'altres atletes en aquests llocs i els propers.
Entenc que satisfacció, com deia, primer perquè evidentment hi ha hagut continuïtat per part dels esportistes que ja venien de fer anteriors edicions i també perquè heu trasllat la vostra activitat a llocs nous, a nous municipis, on també heu despertat aquest cuquet per la marxa aquàtica, així que podem dir que ha sigut un 2025 productiu tant a nivell de competició com a nivell de foment del vostre esport, que al final és el que diem sempre, és el gran què, no?
Sí, sí, és el que és important. Això també, com ja ho hem estat comentant, també aquest any 2025 vam estar a Santa Pola fent una promoció. Vull dir que hem estat molt actius i hem anat lluny de casa per intentar que aquest esport es doni a conèixer.
I el que sempre... La part esgotadora que té és que, com que depenem del mitjà, que és el mar, el mitjà marítim, se'ns han acumulat moltes proves cap al final. Perquè l'any ha sigut bastant... El mar ha estat bastant... Ha sigut punyatelos. Bastant gresquet i engrescadet i hem hagut d'anar anul·lant, traslladant proves i al final ens hem trobat una miqueta...
agobiats, angoixats de tantes proves. Pensem que la prova de Roda, per exemple, és una prova que s'ha traspassat de data tres vegades, fins que l'hem pogut fer. A Castelldefels es va passar el mateix, a Tarragona també. És a dir, clar, i són moltes proves. Nosaltres al final hem fet 18 o 19 proves en tot l'any. Són 18 o 19 caps de setmana que has de traslladar amb un altre.
Ha sigut complicat, bastant complicat. També s'ha servit de nosaltres per saber i aprendre com això ens podem moure de cara al pròxim 2026 i què fer i com fer-ho.
Però, bueno, per una altra part ens trobem que a Vilanova la gent farà un grup de treball de marxa aquàtica, ens trobem a l'altre abocador allà baix, a la part baixa de Catalunya, que ja ha començat a fer treball a marxa aquàtica, Rosa s'ha creat un nou club de marxa aquàtica, no sé, tot això al final dona gust de veure que sí que hem acabat molt cansats i tal, però, bueno, va donant no els seus fruits i s'estan obrint nous jocs on estan practicant la marxa aquàtica.
Pel que fa al tema de posposar dates per inclimències meteorològiques, entenc que heu, sobretot, adquirit experiència per com afrontar-ho de cara al futur. No sé si ja ho heu parlat i teniu alguna idea, algunes idees de com fer-hi front a tot plegat?
Bé, estem encara que no sabem com ho acabarem de lligar, però potser farem menys proves, però potser a més d'utilitzar per fer la prova de fons i les proves d'hivern per separar, unir-les d'alguna manera i que la gent decideixi si se'n van cap a les proves de fons o cap a les altres proves i unir-les al mateix dia.
no duplicarem dies, no ho sé. Hem d'acabar de buscar la fórmula. La fórmula l'hem de buscar i acabar-la de treballar. I en vez de fer tants, vint i tants caps de setmana, en el qual també la gent, els temps ocupats, si sembla que no, poden fer altres coses, doncs mirar... Acabar de lligar-ho, això és una cosa que hem d'acabar de...
de pensar. I pregunto també per tu, ja des del vessant més tècnic competitiu com a seleccionador català Kepa, com ha estat el... quin ha sigut el nivell d'aquesta temporada? Doncs la veritat que no han hagut internacionals i tal perquè vam decidir no anar-hi i això ja vam dedicar un programa amb això està sortint gent nova amb nivell i...
I bé, i a part la gent està pujant de nivell. Jo crec que de cara a l'any que ve tornarem a anar als internacionals i segurament ja es canviarà de nom. És a dir, ja serà la primera vegada que es pot dir europeus o crec que campionatges europeus, o va ser que això ho deixo anar, entre cometes, perquè s'està parlant ara a nivell internacional.
Jo crec que podríem portar gent nova i molt potent, tant en dones com en homes. Com d'important seria fer aquest pas de tenir un nom que sigui més reconeixible, sobretot de cara a l'opinió pública, un campionat d'Europa de marxa aquàtica? Com d'important seria?
Molt, perquè l'altre sembla que siguin lliguetes que et muntes per fer una miqueta un tast de com està a nivell de tots els països que ho estan duent a terme i saber una miqueta en quin lloc et trobes una situació. Però al final et dona molt la impressió que estem parlant de clubs.
Més que de seleccions. També des dels organitzadors de l'ERA, de l'organisme internacional, van deixar molt que es convertís en això. I ha sigut quan les federacions ens hem plantat.
si hem de fer uns campionats internacionals, tenen que ser a nivells federatius i per tant tenen que tindre el seu nom. I si les federacions són europees, europees, si són del Mediterrani, del Mediterrani, el que sigui, però donar-li un altre caire. No un caire, bueno, una mica així lúdic festiu, que no és exactament el que... A nivell de competició, genial.
És a nivell organitzatiu i a nivell d'imatge. No és el mateix donar la imatge de les seleccions, de totes les seleccions, que no de llocs de representació de la marxa aquàtica, jo què sé, a Lituània o Estònia, que al final acaben portant el nom d'un club...
i com una secció lituània. Això no. Això és una cosa que no acaba de ser el que desitgem des de les federacions. Les federacions volem que sigui una cosa oficial i una cosa com qualsevol altre esport, que llavors serà potser quan ens començaran a mirar d'una altra manera. Sí que han sortit nous, és el que diu el Cisco, no? El que passa és que han sortit, per exemple, Estònia ha sortit, Estònia, Lituània, Letònia... Letònia, sí.
Montenegro també estava treballant, però clar, es presentaven com a països, nosaltres aquest any no hem estat, que han estat ells, això ho hem de dir, que va sigut quan ens hem plantat, hem decidit no anar-hi, per un tema d'això, perquè volem que siguin federacions i reconegudes federacions amb el tema internacional, i tal, però, bueno, el nivell és molt alt, eh? T'ho puc assegurar, jo he mirat temps, he mirat coses i...
Estònia i Lituània donaven molt de parlar, al costat de Tunísia i Argèlia, però el nivell és molt alt, molt alt. És a dir, ni que deixin de ser, que no són estaments federatius de moment, el nivell que tenen és molt alt. Ja podem posar-se'n les piles, tots. L'altre dia ens vam passar un vídeo que estaven entrenant amb un llac a Letònia, no era? O Estònia.
Tot al redó de neu, i és tranquil·lament fent els seus entrenaments de qualitat allà. La veritat que si l'any que ve funcionen les coses com ha de funcionar i tal, i que em sembla que sí, perquè s'ha canviat la presidència de l'ERA, el comitè internacional ha canviat, i el vicepresident justament de l'ERA ara és el Jordi Merino, el president de la FEC, de la catalana,
I la marxa aquàtica, a falta del seu nomenament, que crec que serà aquesta setmana o la que ve, el Josep Casanovas, que és el delegat de la marxa aquàtica de Neve i Català, serà el que portarà, serà la presidència portant la delegació de marxa aquàtica a l'internacional. Crec que serà un bon salt per allà centrar-ho tot.
Doncs esperem que així sigui, en parlarem el 2026 o a mesura que es vagin originant aquest tipus de notícies, aquests avenços, així que això ho tindrem pendent de cara al nou any. Ara sí, preguntar-vos, abans ho deixàveu caure una mica, projecte 2026 que inclou més enllà, evidentment, de les lligues que ja esteu fent, que en parlàvem tot just a...
A l'inici la lliga d'hivern i la lliga de fons, però hi ha alguna cosa que cal saber? Sí, estem iniciant un projecte de marxa nòrdica que anirà conjuntament amb la marxa aquàtica i aquest projecte està agafant forma i està tenint una bona recepció per part dels socis.
i estem tenint un grup nodri que va bastant bé i tenim sorpreses que n'hi ha uns quants que poden fer molt bons resultats dintre dels campionats i participaran en els campionats que hi hagi a Catalunya i esperem que comencem a sortir en algun lloc
marxa-quàrdica-bas-gaià, però nòrdica. Això a partir de principis del 2026? Sí, sí, ja està. No controlem aquí el calendari de moment, fins que no us hi poseu, no controlem el calendari. Exacte, inclús tenim demanada que fer una prova a Creixell. Ja tenim fet el circuit i tot, només seria que ens diguin que sí i entraria dintre del calendari també. Hem demanat una prova no competitiva, perquè el que volíem és comentar, no?
i hem demanat a la federació que tinguin la nostra pròpia prova, esperem que ens diguin que sí, és la nostra d'això, i a part del que deia el Xisco, de tenir gent que anirà a la, volem que faci Copa Catalana i circuit de marxa nòrdica, pot ser algun també dels nostres vagi a alguna prova de la Copa Espanya.
És a dir, que el que deia el Francesc, eh?, hi ha nivell. Sí, sí, sí, la veritat és que sí, hi ha nivell. Bueno, vosaltres sempre heu compartit a les xarxes socials aquests entrenaments que de moment feu al camp de futbol i sí que he vist algú que té un bon ritme, eh? Sí, és veritat, és veritat, és veritat.
I després continuarem amb la secció de senderisme, continuarem evidentment amb la marxa aquàtica, amb tots els projectes de Creixer i fent Salut, tot el que hem anat fent i aquesta iniciació que hem fet de voler expandir el coneixement de marxa aquàtica. Amb això continuarem. Reduirem una miqueta el número
el número de sortides, perquè la veritat és que si tornem a tindre un any amb una mar revolta, ens dona molts problemes. I bueno, tenim un projecte a l'aire, que no podem dir res encara, fins que no estigui del tot lligat i ben lligat, que és un projecte molt interessant.
Que bueno, que està ahí, ho deixem en intriga, perquè el tema que hem acabat de lligar és un projecte molt maco que pot involucrar molta gent, involucra el Baix Gallà en general. L'únic que lligarem la marxa nòrdica i la marxa aquàtica en aquest projecte i és un projecte molt concret.
però no podem dir res hasta que no el tenim lligat del tot, però el deixem a l'aire. N'hi ha una cosa, un projecte nou que ens involucra bastanta gent i bastants monitors, que esperem que sorti bé i si tot va bé de cara a febrer-mars podrem desvalar quin és. Febrer-mars, eh? M'ho apunto aquí per, sobretot a la secció que tindrem al gener, ja apuntar-vos una mica... Va dirigit a gent de 55 anys cap a dalt.
per la tercera edat una mica abans no abans de la tercera edat però vaja que seria aquella França en què això ho hem parlat moltes vegades a un ja li costa fer esport per si mateix i que evidentment quan ho pot fer ben acompanyat no i a sobre si és amb monitors
Millor que millor ajuda, fomenta la pràctica esportiva dins d'aquests col·lectius. Parlem de sedentarisme i va lligat al sedentarisme i la gent gran. Però és un projecte que hem d'acabar d'això i és d'aquesta franja d'edat de 55.
Amunt. El fet és que tenim ja una persona que justament al gener farà 88 anys i que fa nòrdica i que fa marxa aquàtica. Ja em puc fer una idea, de part d'una manera, però com que m'agrada ser bo, no us ho punxaré i ja al gener ja traurem aquí el bisturí a veure què més podeu dir, que segurament en alguna coseta més es podrà...
Entenc també que seguireu fomentant la marxa aquàrtica de cara a col·lectius vulnerables, gent que pateix malauradament malalties, i que la marxa aquàrtica és una disciplina que li va molt bé en la seva recuperació o també per fomentar la pràctica esportiva en aquests casos. Ja tenim lligat el que és la diversitat funcional, per exemple. Diversitat funcional ho farem el 18 de juny del 2026.
És un dijous. Això ho haureu de recordar, eh? El 18 de juny del 2026, crec que és el 18 o el 17, perquè és un dijous, al matí, ja tornarem a fer la diversitat funcional, que va anar molt bé, per part d'ells van estar contents i nosaltres també.
Perfecte, doncs quan arriba un moment en parlarem. Doncs escolteu, ha sigut un plaer tenir-vos aquí per acabar l'any pràcticament. Ens retrobarem el 26 al gener perquè la temporada del Baix Guesbos continuarà a partir d'aleshores. Així que res, simplement desitjar-vos que vagi tot molt bé, que aprofiteu per descansar que pugueu i també gaudir de les festes amb família i amics que crec que també pertoca i és important. Moltes gràcies i bon Nadal a tothom. Això, gràcies i bon Nadal i moltes festes a tothom.
L'esport del baix que hi ha. A Altafolia Ràdio, 107.4 de la FM i on a la Torre, 107.0 de la FM.
Doncs d'aquesta manera posem al punt final el programa d'aquest dijous 4 de desembre de 2025. Com és habitual, el poden recuperar als webs 3vedobles daltafullaradi.cat i 3vedobles on agonemlatorre.cat al servei a la carta. I també a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram base a Esports i a Twitter actualix arroba.
Baix Gasports. Ens retrobem ja dimarts vinent, sí, perquè aquest divendres fem festa i dilluns també és festiu, per tant, un pont força atractiu i el que dèiem, ens retrobarem dimarts per explicar tot allò que hagi passat, les poques coses que hagin passat però importants aquest cap de setmana, a partir d'aquest divendres fins de diumenge i tot el que sigui necessari. Que passeu un bon divendres, també un bon cap de setmana i un bon pont. Ara a veure, fins a la propera.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en xarxa
Bon dia, la 1 us parla Maria Lara. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per a la pesta porcina africana fins a 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llestat de poblacions on fins al proper 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per contenir la malaltia i ressalta que tot i pertany a la demarcació de Barcelona no hi apareix Osona. En aquest cas, tampoc hi apareix el Segria.
A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància. Pel que fa a l'actualització, volíem dir, dels 59 por cinglars trobats morts, segons el Consell d'Agricultura, Òscar Ordeig, que està compareixent. De fet, en aquests moments, la gran majoria han donat negatiu en la malaltia.
I en aquest sentit, els cossos desplegats intensifiquen també les tasques a l'espera de rebre el permís per capturar senglars. Agents rurals, ADF i Lume, entre altres, pentinen la zona a peu a través de geolocalització amb telèfons mòbils, unitats canines i drons. En total, són més de 400 efectius, comptant també policies locals, Mossos i bombes.
I un motorista mort aquest matí en una col·lisió entre una moto i un turisme a la BB Baixa 1201 a Castellbisbal. La circulació, de fet, encara està afectada. Amb aquesta víctima ja són 134 les persones mortes en accidents a les carreteres catalanes, un 45% d'elles pertanyents a col·lectius vulnerables. Entre les víctimes, 44 eren motoristes.
I els serveis socials de Barcelona han detectat aquest novembre 1.784 persones dormint al carrer, un 33% més que ara fa un any i un 12,8% més que el mes de l'octubre. Paral·lelament, també més de 600 voluntaris han participat aquesta nit en el recompte de Rals Fundació, que preveu superar la xifra de 2023, quan es van comptar, en aquest cas, 1.384 persones dormint al ras.
I un agent de la policia municipal de Girona ha ferit a la mà amb un tret un home que l'hauria amenaçat amb una serra manual. Els fets han passat poc abans de les 9 del matí davant l'església de Sant Pau al barri del Pla de Palau després que els veïns alertessin que l'home intentava serrar un arbre. En acostar-s'hi ha amenaçat els agents i un d'ells ha disparat. L'home ha rebut atenció sanitària i no es descarta que pateixi de fet algun trastorn mental. Els Mossos han assumit ara la investigació.
I pel que fa el temps, avui el cel quedarà força ennubolat durant tot el dia amb núvols que aniran avançant d'oes a es i amb molt poques estones de sol. De cara a la tarda i sobretot al vespre, la precipitació al Pirineu serà una mica més intensa i també s'estendrà cap al sector oriental. Pel que fa a la temperatura, hem notat una baixada de les mínimes, tot i que les màximes en aquest cas quedaran bastant estables entre els 9 i 16 graus, amb descens lleu a la meitat és i també pocs canvis a la resta. Notícies en xarxa
Dijous, 4 de desembre de 2025, això és l'Enjoc. Enjoc. En Martí González.
Dijous 4 de desembre, avui amb la prèvia d'un dia gran a Sant Andreu, perquè avui toca Copa del Rei, com ja va passar l'any passat, el Narcís Sala. En aquest cas, contra un equip de primera divisió, contra el Celta de Vigo s'enfronta al conjunt andreueng. Recordem, tres categories inferiors de la segona federació. També avui juga l'Espanyol, en aquest cas també, contra un altre equip de la segona federació, el camp de l'edètic Balears, de l'extècnic pericú Luis Blanco. Ahir, males notícies. També juga el Sabadell, volíem dir també que no ens el deixem.
Ahir males notícies, en aquest cas, per als conjunts catalans, aquesta segona ronda de la Copa del Rei, eliminació del Reus Redis, aquesta previsible, 0-2 contra la Real Societat, i eliminació també del Girona, 2-1 a perdre el conjunt de Mitchell a Ourense, al camp d'un equip de primera federació. Parlem molt de futbol, com dèiem, també de bàsquet, d'envol, d'hoquei patins, waterpolo i més. Tot això avui a l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb l'Alba Triador, hola, bon dia. Molt bon dia, Martí. En futbol, avui tornem a tenir dia gran a Sant Andreu perquè el conjunt quadribarrat repa un primera divisió. Per segon any consecutiu, el Sant Andreu de Segona Federació jugarà a la segona ronda de Copa del Rei contra un equip de primera amb tres categories per sobre, en aquest cas el Celta de Vigo. Els andrewencs buscaran posar les coses difícils a un conjunt gallec que juga a competició europea aquest any amb l'ajuda de la seva afició en una arcissada que s'espera ple. El partit serà a les 9 del vespre. Abans a les 7 també avui jugaran dos catalans més en aquesta segona ronda de Copa.
Torna la Copa del Rei a la nova creu alta de Sabadell després de 10 anys. El conjurat l'equinat de primera federació rep l'actual lidar de segona divisió al Deportivo de la Coruña. Els ballesans miraran de posar les coses difícils a l'equip gallec per tenir opcions de ser la tercera ronda i enfrontar-se a un primera divisió. També avui a les 7 l'Espanyol visitarà el camp de l'Atlètic Balear, equip de segona federació que entrena l'extècnic pericú Luis Blanco, ajudant de Manolo González del Club Blanquiblau.
Esperem que els catalans que juguen avui tinguin més sort que els que van jugar ahir, tots dos el van quedar eliminats. Sí, el Girona va protagonitzar la gran sorpresa de la jornada, que hi ha eliminat el camp de l'Orense de primera federació per 2-1, un partit pobre d'un conjunt gironí que arrosseja moltes baixes, comptant també l'Adabel Ruiz, que ahir va sortir lesionat i amb llàgrimes als ulls del terreny de joc. També va dir adeu a la Copa el Reus Redis de segona federació, que va competir força contra tota una reia al societat. El conjunt basc va guanyar 0-2 amb el segon gol de penal al temps afegit.
A la Lliga el Madrid es torna a situar a un punt del Barça que continua així líder.
Triomf Clà i del conjunt blanc, per 0-3 se'n va més contra l'Atletic Club de Bilbao en el partit avançat de la dinovena jornada de Lliga. El Barça que avui ha comunicat que destinarà totes les localitats en el proper partit de Champions Masculina contra l'Eintracht de Frankfurt a les socis i sòcies. Després de la problemàtica amb el sistema digital de les entrades en el partit de dissabte passat contra l'Alaves i tenint en compte l'últim precedent contra el conjunt alemany de fa tres anys i mig en el partit de l'Europa League, el club ha decidit restringir la compra d'etiquets només als socis. L'objectiu, segons explica el comunicat,
És batllar per la seguretat de l'afició blaugrana i alhora evitar que es repeteixi l'episodi d'aquell abril del 2022 en què hi havia més seguidors de l'Eintrach que del Barça a les graderies. Aquest partit es disputarà dimarts de la setmana vinent, el dia 9 de desembre, a les 9 del vespre. Amb bàsquet ahir es va disputar una jornada intersetmana, la novena, a la Lliga Femenina.
amb victòries de l'Espart Girona, 71 a 77, a la complicada pista del Jairis per continuar encapçalant la classificació, i també de la Penya, 71 a 65, després d'una pròrroga contra el Leganés per trencar una ratxa de quatre derrotes consecutives. En canvi, el Cadillaceu va perdre 69 a 82 contra un dels grans al Casa de Montsaragossa. De fet, les Aragoneses i l'Uni Girona es queden ja com a co-leaders únics, amb vuit victòries, després que ahir València i Euskotrent perdessin els seus partits. En vol, nova victòria del Barça i a la Champions masculina.
Els blaugranes van superar per 38 a 33 el PSG i el Palau, després d'una primera meitat brillant en què el partit va quedar sentenciat amb 10 gols d'avantatge. A la segona, tot un cert relaxament de l'equip de Carlos Ortega, el Barça no va patir en cap moment per acabar sumant la novena victòria en 10 partits de competició europea. El Barça se situa momentàniament primer empatat amb el Magdeburg, que encara ha de jugar aquesta nit, i per ara ho ha guanyat tot.
Ara la Champions s'atura un cop acabi aquesta desena jornada amb els partits que queden avui fins a mitjans de febrer, un cop s'acabi l'europeu masculí que es disputa el gener. En categoria femenina també n'envol, ara mateix s'està jugant de fet al Mundial. La selecció espanyola en tres catalanes s'enfronta avui contra Islandia en la segona jornada de la main round. El combinat estatal ve de perdre contra Sèrbia dimarts en un partit en què guanyava de sis. El partit d'avui serà a dos quarts de nou del vespre. En un Mundial que es disputa a Alemanya. En Baterpolol, que hi ha una tació a Sabell, queda eliminat de la Champions masculina.
Els Vallès ens van caure ahir a Can Llong per 9 a 11 contra el Canover Alemany, que va fer una millor segona part i es queden sense opcions de ser la següent fase quan encara falta una jornada per jugar-se. El Sabadell disputarà la segona competició europea l'Eurocap masculina. Avui de fet es juga la cinquena jornada, la penúltima de la fase d'Europa d'aquesta Eurocap amb dos equips catalans.
A dos quarts de vuit del vespre, Club Natació Barcelona, lidar del grup B, visita la piscina del Dinamo de Bucarest, el coet del grup que encara no ha puntuat. I una hora més tard, a dos quarts de nou, el Terrassa té un partit clau a Croàcia, a la piscina del Solaris Cibernic. Per reformar-se en el segon lloc del grup A, que dona accés a la propera ronda. En hoqueig patins, ahir es va posar el dia l'hoqueig lliga masculina.
Ho va fer amb victòria del Sant Just, 3 a 1 contra Alcaldes, en un duel pendent de la desena jornada. Amb aquest resultat, l'equip del Baix Llobregat continua en zona de descens, però s'apropa a només un punt del Cerdanyola, que marca la permanència. En canvi, Alcalde Sant Fons encara més a la classificació i continua cué amb 4 punts a 5 de la salvació. Amb voleibol, nova derota del Tarragona, Sant Pere i Sant Pau, ahir a la Superlliga Masculina.
Els tarragonins van caure per 0-16-3 contra el conqueridor de València en la jornada intersermenal la setena de la màxima categoria estatal. El conjunt cooperativista continua coer i encara sense puntuar. I un dia a punt, en natació, actualitzem l'actualització dels nedadors de si i nedadores catalanes de l'europeu de piscina curta que s'està disputant ara a Lublin, a Polònia.
El tarragoní Carles Coll s'ha classificat per a les semifinals dels 200 metres brassa que es disputaran aquesta tarda amb el millor registre de tots els participants. Recordem que el nadador del Club Natació Sabadell és el vigent campió del món en aquesta modalitat amb l'or de fa un any a Budapest. En canvi, l'osonenca dual Eudal Terrats ha fet el 31e millor temps i queda fora de les semifinals. D'altra banda, aquest vespre el 6 jetà Luca Joec del Club Natació Terrassa competirà a la final de 4x50 lliure amics amb el quartet espanyol que ha estat 6è en la segona semifinal
Fins demà!
I ja és dijous i hem de repassar tot el que podrem veure aquest cap de setmana amb les retransmissions esportives de la xarxa. Dissabte, albat, que és dia festiu, recordem, tindrem rugbi. Sí, serà a les 4 de la tarda, en directe a la plataforma La Xarxa Més, que es podrà seguir en directe al partit de la Copa del Rei de Rugbi entre la Unió Esportiva Sant Buiana i el València. Serà des del Valdirialeu. Això serà dissabte, diumenge, dia 7, tindrem més futbol i també heu que hi patins.
A l'En Joc TV s'oferirà diumenge als partits dels dos filials de l'Espanyol, Femení i Masculí, i a dos quarts d'una del migdia, partit de la Segona Federació Femenina de Futbol entre l'Ona Sant Adrià i l'Espanyol B. I ja a la tarda, a partir de les 6, un altre derbi, en aquest cas, de la Segona Federació Masculina, que enfrontarà l'Unió Esportiva Sant Andreu i el filial Perico. Just abans, també a les televisions locals i a la xarxa més,
Nova cita amb l'hoquei Lliga Masculina i l'enfrontament entre el Pons Lleida i l'Innoestètics Hockey Club Sant Just a les 4 de la tarda al pavelló 11 de setembre.
Dijous, 4 de desembre, 12 minuts passant ja de la una, comencem parlant de futbol i d'aquesta segona ronda de Copa del Rei que ha començat molt malament pels interessos dels equips catalans. Ahir derrotes i, per tant, eliminació tant del Reu Redis contra un primer partit molt digne, ara en parlem, com del Girona, que va protagonitzar una de les grans sorpreses de la nit, si no la que més. El conjunt de Mitchell va caure 2 a 1 al camp de Lourense, equip de primera federació, dues categories per sota, i que ja venia d'eliminar, recordem, un altre equip de primera, l'altre que de moment ha caigut d'aquesta Copa, l'Oviedo, a la primera ronda.
El conjunt gallec es va avançar, de fet, el primer minut de partit, amb un gol a la sortida d'un corna, tot i això, i el mal estat del terreny de joc i de la gespa, l'equip gironí ho va intentar i va empatar amb un gol d'esprilla, aprofitant el rebot d'un penal que ell mateix havia fallat, provocat per Joel Roca, tot i tenir alguna cosa més, tampoc no va ser una gran primera peta del Girona, que a la segona va baixar un pistó i l'Ourense va aprofitar per tornar-se a avançar i fins i tot dominar
l'enfrontament. Un 2-1 que, malgrat l'entrada de jugadors titulars com Banat, Sigankov i Ivan Martín, a la segona meitat va acabar sent definitiu. Escoltem l'anàlisi del tècnic del conjunt gironí Michel. L'equip no s'ha deixat d'anar i ha competit bé. Tothom estava al vestidor ara mateix emprenyat, enfadat, però no pel joc ni per les sensacions, sinó per el resultat. Per mi és important que l'equip no ha fet el millor partit, però ha competit bé.
A banda de l'eliminació, que tenia en compte la situació a la Lliga, potser tampoc no va malament, per tenir un únic focus d'atenció, la mala notícia de la nit és una nova lesió d'Abel Ruiz, que estava tornant a poc a poc a tenir minuts, i ahir va sortir coix i amb llàgrimes als ulls del terreny de joc, sembla una lesió muscular. El Girona tornarà a jugar diumenge al Camp d'Unells, que ahir va patir d'allò més per eliminar el Quintenar del Rey Manxec, equip de segona federació, una Catalunya inferior a l'Orense. El català Héctor Força, ahir pel Barça, va marcar el gol de la victòria per al conjunt il·licitar als últims minuts de la pròrroga.
I també va competir força bé els Reus Redis, també de segona federació, contra la Reial Societat. En aquest cas, després d'una primera part força igualada, amb alguna opció clara pels orgi negres per obrir el marcador, van ser els bascos, els que van avançar a l'inici de la segona, tot i disposar d'ocasions el marcador no es va moure fins a l'afegit, quan el Reial va acabar de sentenciar amb el 0-2 de penal, l'obra d'Homar Sadik. La crònica des de la nova ratlla de Reus, David Fernández.
El Reus Futbol Club Radis va sortir valent, cercant amb una pressió alta als bascos i dificultant la seva sortida de pilota. Aquesta pressió a la fase de construcció va generar malestar als visitants, que van marxar als vestuaris sense comptabilitzar cap ocasió de perill. A la represa, amb l'entrada de Barrenechea, Sàdic i Elustondo, el guió del partit va canviar i va arribar el gol de Goti al minut 49.
Els reusencs van fer canvis per mirar de contrarrestar el marcador i, malgrat anar per sota, van competir amb orgull, capitanejats per uns Ramon Folk i Sandro Toscano, omnipresents en el doble pivot. Els rotge negres van disposar de l'ocasió més clara al minut 79, quan Paul Fernández va estavellar la pirota al pal. Els locals van cercar la desesperada l'empat i una pèrdua en fase de construcció va finalitzar amb un penal assàdic, el qual va executar-lo per posar el 0-2 definitiu. Marc Carrasco és l'entrenador del Reus Futbol Club Redis.
Tenim la sensació que hem competit i que realment crec que en molts moments segurament hem estat millors que el rival i això genera una frustració, però per altra banda crec que avui marxaran a casa frustrats però amb la sensació d'orgull. I òbviament no hem guanyat el camp però tinc la sensació que emocionalment hem guanyat. Malgrat el resultat, el conjunt reusenc va marxar amb la certesa d'haver-ho intentat davant els més de 4.200 aficionats que, de manera extraordinària, van omplir l'estadi municipal.
Gràcies, David. Això pel que fa als rodats d'ahir, en què la resta d'equips de primera, excepte el Girona, com dèiem, van avançar a ronda. Avui jugant tres equips que tenen els més. Dia gran al Sant Andreu, perquè el conjunt quadre i barat, com ja va fer l'any passat amb el Betis, rep aquesta nit el Narcissala un altre equip de primera. En aquest cas, avui, el Celta de Vigo, equip d'Europa League. Els androvencs, que fa tres partits que no guanyen en Lliga, buscaran competir, posar les coses difícils del conjunt gallec amb l'ajuda de l'afició, de Narcissala. En parlar de la menyscampista del Sant Andreu, Pau d'Arbra.
Al final Narcís Sala és molt Narcís Sala. Quan juguem de locals ho sentim i fa petit el rival. I, evidentment, jugar a casa no hi ha un altre lloc igual per treure bons resultats. I en el mateix sentit que es passava també al narrador de premsa prèvia el tècnic Nacho González.
La afición es lo mejor que tenemos y es la que nunca falla. Por lo tanto, sabemos lo que nos van a dar y lo único que nos queda es corresponderles con esfuerzo y que vean que el equipo deja todo por este escudo y que se puedan estar orgullosos de nosotros. Por lo tanto, ellos nunca fallan. Lo que tenemos que hacer nosotros es corresponder de la misma manera.
Avui a les 9 de la nit el Narcissal, aquest Sant Andreu, Celta, abans a les 7 jugaran els altres dos catalans, també juga a casa el Centre d'Esports Sabadell, equip de primera federació, que rep a la nova creu alta tot un clàssic del futbol estatal com és el Deportivo de la Corunya, l'actual líder de segona divisió, l'entrenador del conjunt arraquinat, Ferran Costa, es mostrarà convençut que el seu equip avui competiria bé contra el Deport.
Van la mateixa línia, amb un respecte total del món, a un equip que juga a un futbol fantàstic, que té un entrenador magnífic, jugadors inclús de superior categoria a la que estan jugant, que ja és una categoria molt, molt important, però nosaltres aspirem a ser fiels a nosaltres mateixos, a competir al límit, a posar-los en problemes, a lluitar per guanyar el partit, fent les coses com les fem habitualment i trobant els camins des d'això per la competitivitat.
A les 7 de la tarda, aquest Sabadell Deportivo, el Deport que està entrenant, recordem, per un mite, un ex del Sabadell, com és Antonio Hidalgo. El Sabadell ben encaixat i ben despassat, recordem també la primera derrota de la temporada del Camp de l'Europa, el Nou Sardenya, després de 14 jornades de Lliga. I també avui a les 7 juga l'Espanyol de primera, que visita el camp d'un equip també de segona federació, d'aquest grup 3, l'Atlètic Balears, entrenat per l'extècnic Perico Luis Blanco. Així en parlava del conjunt balear, l'entrenador de l'Espanyol, Manolo González.
Bueno, lo primero que tienen el mejor entrenador o de los mejores entrenadores del grupo, no voy a decir el mejor, pero de los mejores entrenadores del grupo, sin duda, que es un equipo con una plantilla muy buena, de hecho tuve la suerte de entrenar a Alejandro Pérez y a Joffra Xerta, que son dos muy buenos jugadores, y bueno, que es un partido complicado, es un rival difícil, exigente, y sabemos que el partido no tenemos que tomar muy en serio y competirlo al máximo para poder pasar. Un Manuel Lanzarez que assegurava que l'equip blanc i blau, que és sisè a la Lliga, ha instaurat una mentalitat guanyadora que volen mantenir també a la Copa. L'entrenador Perico deia que l'objectiu és intentar guanyar aquesta competició.
volem arribar lluny, volem fer una molt bona copa del rei. Sabem que guanyar-la cada cop és més difícil perquè els equips grans, tipus Barça, Madrid, l'Electiu de Madrid, tenen aquesta exigència més gran cada any, que llavors no ha tirat la copa, ja ningú ha tirat la copa com passava abans, i sabem que és molt complicat guanyar-la, però nosaltres anirem a mort per arribar el més impossible a la copa.
Avui a les 7 de la tarda aquest Atletic Balears Espanyol a Mallorca. L'Espanyol tornarà a jugar diumenge a casa contra el Rayo Vallecano. Lliga, una primera divisió masculina en què ahir es va jugar un partit amb victòria clara del Madrid. 0 a 3 a Sama Més contra l'Atletic Club Vall d'Albao. El conjunt blanc que continua segon i se situa ara a un punt del Barça.
Amb bàsquet vam tenir jornada ahir intersetmanal de Lliga Femenina, amb victòries de la penya i de l'Uni i derrota dels sedis. Anant per ordre cronològic, la joventut va retrobar-se amb la victòria ahir a l'Olímpic després de quatre derrodes consecutives. Això sí, va necessitar la pròrroga per superar el Leganés, 71 a 65. Amb aquest triomf, les vertineres situen novenes, amb les mateixes victòries, quatre que el Guernica i el Jairis, que ja jugarien la Copa. I també va guanyar ahir l'Espargirona, precisament a la pista del Jairis, 71 a 77, en un partit ajustat que l'equip gironí va aconseguir guanyar amb un gran últim quart. La crònica de Girona FM, P
Les gironines van sortir vives d'una de les pistes més complicades de la lliga femenina, sobreposant-se les dificultats i reaccionant els últims minuts, quan semblava que no hi havia manera de capgirar el marcador. Va ser un partit igualat, molt tàctic, decidit per detalls, com els dos triples seguits al final de Josite i Holm i els tirs lliures errats per a Llussó, mentre que les jugadores gironines sí que van tenir encert des de la línia de personal. Roberto Eñiguez al final del partit ha explicat els motius de la victòria.
Un partido que ha dominado, la segunda parte ha estado dominando Jairis y yo creo que lo hemos sacado, creo que por creer, por no rendirnos, por creer que lo podíamos hacer hasta el final. Hemos variado también algo atrás, defensa, donde estaban dando muy fácil. El pick and roll nos llevaban al aro y hemos decidido jugar otro tipo de defensa con todas las jugadoras y bueno, creo que ahí sí que nos hemos encontrado un poco más cómodas para conectar con nuestro ataque.
Amb la derrota del València a la pista de l'avenida i la de l'Euskotren, l'Espart Girona es queda líder amb un balanç de vuit victòries i una derrota empatades només amb el Saragossa. Gràcies, Pau. Com dèiem, el Saragossa continua col·líder amb l'Uni perquè hi va guanyar el Cádiz a la Seu, equip d'Eurolliga, el Cádiz de Saragossa, i col·líder, com dèiem, amb vuit victòries a nou partits. Les urgenques van resistir força bé a la primera meitat, però van acabar caient, sobretot en el tercer quart, amb un parcial de 13-24 per les Aragoneses. Ho avui he d'agradar, diu Sergi Guiu.
L'equip de la capital de l'Altursell va demostrar aquest dimecres que està millorant les condicions a pista, tan emocionals com basquetbolístiques, realitzant un bon partit contra un equip que aspira a objectius molt més ambiciosos que el Cadillac. Segons enfrontament, on el Cedis es va veure superat únicament en el tercer període encaixant un parcial de 13-24 que no va poder remuntar al llarg dels darrers 10 minuts d'enfrontament fins a acabar perdent per aquests 69-82. Amb una actuació fantàstica de Gervasini, aconseguint 22 punts i amb un retorn de mèrit al Palau d'Esports de Ridart amb 15 punts,
El Cadira Sau va plantar-li cara a un caça de Montsaragosa, que amb aquesta victòria empata amb l'Espargi al capdavant de la classificació de la Lliga Femenina amb 18 punts. Els sedis baixen a la dotzena posició amb 3 victòries. Les altos llenques tornen a jugar al Palau després aquest cap de setmana. Serà dissabte, a dos quarts de nou del vespre, davant el Jairis actual se té classificat amb una victòria més que el Cadira Sau.
Gràcies, Sergi. I anem molt, no? A victòria del Barça i a la Champions masculina. Els verones van fer una primera part pràcticament perfecta i el Palau contra el PSG sentenciant el partit amb un 26 a 16. El marcador, a la segona, l'equip de Carlos Ortega va baixar una marxa perquè va guanyant de 5, 38 a 33. Escoltem el tècnic.
Crec que hem vist un Barça molt diferent de dos temps, no? Primer temps que el equip ha rozat o ha tingut el sobresaliente, sin duda, que hem deixat el partida de suerto. Y en el segundo temps, por tercera de esta temporada, que nos dejamos llevar y no se sufre ni mucho menos como se sufre el partida de...
de París, però... Bueno, si després del primer temps tan extraordinari, pues te... quizás te bajaron un poquit de... de Massa Bocca, no, és l'únic, no? Però si entres al partid d'ici l'alajadora del 5, bueno, jo... yo presumiment te lo firmo.
Amb aquest resultat del Barça, igual el Magdeburg, que encara ha de jugar avui el seu partit, de moment no ho ha guanyat tot i se situa a 6 punts del tercer, el Luis Leploc, que també ha de jugar avui. Ara la Champions s'atura fins al febrer. El gener recordem l'exigut a l'europeu masculí. En categoria femenina, avui mateix torna a jugar la selecció espanyola amb 3 cadranes que la segona ronda de la main round del Mundial, enfrontant-se a Islàndia, a partir de dos quarts de nou del vespre.
I en Baterpol, el Sabella va dir adeu a la Champions masculina després de perdre's 9 a 11 a Can Llón contra el Hannover alemany. Encara quedarà una jornada, però ja no té opcions. El conjunt bellesa, passi el que passi contra el Marsella. Ràdio Sabell, Pol Lujano. El club va dominant el marcador fins a la mitja part, però a la represa es van callant atac, fallant fins i tot una triple superioritat. I els alemanys no van tenir pietat. El tècnic creia que els havia pogut la pressió.
Per nosaltres era una final i potser això ens ha pogut una miqueta, no? Les ganes ens ha creat una certa ansietat, venim de fer les coses molt bé, hem entrenat excel·lent, etcètera, etcètera, però la veritat és que no hem estat acertats. Aleshores, com a grup no hem estat acertats.
L'última jornada davant el Marsella, el 10 de febrer, serà gairebé de tràmit, amb l'únic alícient de ser tercers per tenir un encreuament més favorable a l'Eurocup, la segona competició continental. Gràcies, Pol. Avui es disputa la cinquena jornada de la fase grups, aquesta d'Eurocup, en què tenim dos catalans. A dos quarts de vuit del vespre, el Club Natació Barcelona, que és col·líder del seu grup, buscarà jugar a la piscina del QE, el Dinamo de Bucarest, que encara no ha puntuat, i una hora més tard, el Club Natació Terrassa, jugarà un partit clau a Croàcia, on el Solari Cibernic, per mantenir la segona plaça del seu grup i ser a la propera ronda. A dos quarts de nou del vespre.
I un dia a punt abans d'acabar amb futbol. Demà juguen les semifinals del primer Mundial femení d'aquest esport de la història, que està disputant a les Filipines. La jugaran Argentina i Portugal d'una banda, de l'altra la selecció espanyola, amb la Berganana Clàudia Pons com a seleccionadora contra la gran favorita del Brasil. Un Mundial que ha comptat amb un altre català, el Rubinenc Rafa Mirino, seleccionador de l'anfitriona a les Filipines.
El seleccionador de Filipines, país anfitrió d'aquest primer mundial de futbol sala femení, només que pot extreure lectures positives d'una experiència que d'una banda és històrica i de l'altra ajuda encara al camí que ha de seguir aquest país quant al futbol sala femení, com és anar-lo millorant conforme passi el temps. De fet, la seva presència a Filipines no només era per aquestes competicions, sinó que també...
pel fet d'anar implementant una millora en el futbol sala femení al país del sud-est asiàtic. Al marge d'aquesta qüestió, també hi ha la vessant competitiva i social, perquè la lectura al país d'aquesta participació al Mundial, malgrat les derrotes, no pot ser una altra que bona. Escoltem el Rafa Merino. A pesar de no haber podido ganar ningún partido,
Creo que lo más importante es que la gente se siente muy identificada con este equipo, porque pelea hasta el final, porque nos hemos ganado también el respeto de...
de los rivales. Y como te digo, noto muchísimo el cariño de la gente, que nos paran, que se quieren hacer fotos, que nos agradecen lo que han vivido en estos partidos. Alegria i orgull de país, malgrat que no es va poder passar de la primera fase després de les derrotes davant de Polònia 0 a 6, 2 a 3 davant del Marroc i davant d'Argentina 1 a 5...
A més, de tenir en compte que, sobretot, també el que s'ha fet és aprendre de seleccions amb un tarannà de futbol sala femení molt més gran al llarg de la història. Gràcies, Sisko. Fins aquí l'En Joc. Mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aimantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat. Fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La tradició diu que menjar els 12 grams de raïm porta sort. Però, per a moltes persones, tenir sort és arribar a final de mes. Poder llogar un pis o sortir de la situació irregular per construir un futur. Fem que tenir una vida digna deixi de ser qüestió de sort. Dona a caritascatalunya.cat o al visum 38031. Mentre hi hagi persones, hi ha esperança.
La xarxa de comunicació local. M'agrada el meu cos. El meu cos no necessita filtres. El meu cos està bé tal com és.
La pressió estètica és violència masclista i afecta totes les dones al llarg de la seva vida. Contra les violències masclistes no jutgem els cossos. Cossos sense filtres. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la demarcació treballem contra la pressió estètica. 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de les Violències vers les Dones. Diputació de Barcelona.
Arriba l'època de recórrer el territori per visitar les millors fires de Nadal. Cada racó en té una d'especial i, tot i que no tenim temps ni espai per parlar de totes, cada any en seleccionem algunes per anar donant forma a un mapa cada vegada més ric, extens i variat. En aquesta ocasió, ens plantem a la capital de l'Urgell.
La Fira d'Artistes i Mercat de Nadal de Tàrrega és un gran aparador d'art, disseny i artesania tant de la comarca com de la resta de la província de Lleida. El seu lema ja ho diu tot. Per Nadal, fem pinya. Per això, entre el 12 i el 14 de desembre, la cita arriba a la 26a edició amb prop d'un centenar d'expositors que hi presenten les seves creacions.
En paral·lel podreu gaudir de propostes ben diverses. A l'espai La Cúpula hi haurà activitats infantils i familiars. L'espai Tast acollirà tastos de productes a proximitat. A l'espai Dinàmic, Show Cookings i activitats creatives i manualitats. I tampoc hi faltaran l'arbre i el trenet de Nadal o el bosc dels desitjos.
Del 12 al 14 de desembre, 26a fira d'artistes i mercat de Nadal de Tàrrega. Més informació a tarrega.cat Sabies que...
Quina és la flor més gran a nivell mundial? Doncs la que ostenta aquest rècord és la Raflesia al Nordi.
És originària del sud-est asiàtic i pot arribar a mesurar fins a 91 centímetres de diàmetre i pesar fins a 11 quilos. Els seus cols als pètals tenen un gruix de 1,9 centímetres. No té fulles, tija o arrels, sinó que creix en forma de planta enfiladisa en les selves tropicals. També la coneixeràs pel seu sobrenom, la flor cadàver, perquè fa olor, literalment, a carn podrida.
La xarxa de comunicació local. Baix gaia al dia. L'informatiu. Bon dia i bon dijous. 4 de desembre de 2025. I això és l'enjo. Enjo.
Martí González.
Dijous, 4 de desembre, estem en setmana de Copa del Rei de Futbol, amb una segona ronda que no ha començat massa bé per als equips catalans. Ahir, eliminacions del Reu Redis, que va competir prou bé, però va acabar caient contra un Primera, com la Reial Societat, i també es va convidar de la Copa al Girona, en una de les grans sorpreses, si no la que més de la jornada, caient 2 a 1 al Camp de Lorenze, de Primera Federació. Avui torno per al Sant Andreu, que rep un Primera com el Celta Narcissala, el Sabrell, que també juga a casa contra el Deportivo de la Coruña, i de l'Espanyol, que ha visitat el Camp de l'Atlètic Balears.
Molt futbol avui, però també bàsquet, amb bol, bater polo, equipatins, vòley, boli i més. Tot això avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català, a la xarxa. Abans, però, ens posem en el dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra. Música
Avui tornem a tenir dia gran a Sant Andreu perquè el conjunt quadrebarat rep a una primera divisió. Per segon en consecutiu, el Sant Andreu de Segona Federació jugarà la segona ronda de Copa del Rei contra un equip de primera. Tres categories per sobre, en aquest cas el celta de Vigo. Els andreuens buscaran posar les coses difícils a un conjunt gallec que juga a competició europea aquest any, amb l'ajuda de la seva afició en un Narcís Sala que s'espera ple al partit a les 9 del vespre. Avance.
A la set, també avui jugaran dos equips catalans més en aquesta segona ronda de Copa. Torna la Copa del Rei a la nova creu alta de Sabadell després de 10 anys. El conjunt arlequinat de primera federació rep l'actual líder de segona divisió, el Deportivo de la Coruña. Els ballesans miraran de posar les coses difícils a l'equip gallec per tenir opcions de ser a la tercera ronda i enfrontar-se a una primera divisió. També avui a la set, l'Espanyol visitarà el camp de l'Atlètic Balears, equip de segona federació que estrena...
L'extècnic Perico, Luis Blanco, ajudant de Manolo González al club blanquiblau. Esperem que els catalans que juguen avui tinguin més sort que els que van jugar ahir, que van quedar tots dos tenen eliminats. El Girona va protagonitzar la gran sorpresa de la jornada que hi ha eliminat, el camp de l'Ourense de primera federació per 2 a 1. Martit pobre d'un conjunt gironí que arrosseca amb moltes baixes, comptant també la de Bel Ruiz, que ahir va sortir lesionat amb llàgrimes als ulls del terreny de joc.
També va dir adeu a la Copa al Reus Redis de Segona Federació, que va competir força contra tota una reial societat. El conjunt basc va guanyar 0-2 amb el segon gol de penal. El temps ha afegit. A la Lliga el Madrid es torna a situar a un punt del Barça que continua líder. Triomf clar ahir del conjunt blanc per 0-3 a Samamés contra l'Atlètic Club de Bilbao en el partit avançat de la dinovena jornada de Lliga.
El Barça que avui ha comunicat que destinarà totes les localitats en el proper partit de Champions masculina contra la Inter de Frankfurt als socis i sòcies. Després de la problemàtica amb el sistema digital de les entrades en el partit de dissabte passat contra l'Alaves i tenint en compte l'últim precedent contra el conjunt alemany de fa 3 anys i mig en el partit d'Europa League,
el club ha decidit restringir la compra d'etiquets només als socis. L'objectiu, segons explica el comunicat, és vetllar per la seguretat de l'afició blaugrana i alhora evitar que es repeteixi l'episodi de l'abril del 2022 en què hi havia més seguidors de l'Eintra que del Barça a les graderies. Aquest partit es disputarà dimarts a la setmana vinent, 9 de desembre, a les 9 de la nit.
Per cert, encara en clau Barça, una curiositat fa només uns minuts, el Barça ha explicat que ha exagorit tots els exemplars exclusius per als socis i sòcies del peluix Cat, la mascota del Barça que ha estrenat, com dèiem, aquest peluix de cara, suposo, a les vendes nadalenques. En basquet ahir es va disputar una jornada intersetmanal, la novena, a la Lliga Femenina.
Victòries de l'Espart Girona 71 a 77 a la complicada pista del Jairis per continuar encapçalant la classificació i de la penya 71 a 65 després d'una pròrroga contra el Leganés per trencar amb una ratxa de 4 derrotes consecutives. En canvi el Cadillaceu va perdre 69 a 82 contra un dels grans al Casa de Montsaragossa. De fet, les Taragoneses i l'Uni Girona es queden ja com a co-líders, els dos únics amb 8 victòries després que ahir València i Euskotren perdessin els seus respectius partits. A Manambol no victòria al Barça i a la Champions masculina.
Els blaugranes van superar per 38 a 33 el PSG ahir al Palau, després d'una primera meitat brillant en què el partit va quedar sentenciat amb 10 gols d'avantatge. A la segona, tot un cert relaxament de l'equip de Carlos Ortega. El Barça no va patir en cap moment per acabar sumant la novena victòria en 10 partits de competició europea. El Barça se situa momentàniament primer, empatat amb el Magdeburg, que encara ha de jugar aquesta nit, i per ara ho ha guanyat tot.
Ara la Champions s'atura, un cop acabi aquesta desena jornada amb els partits d'avui, fins a mitjans de febrer, un cop s'acabi l'europeu masculí, que es disputa el gener. En categoria femenina, ara mateix, en en vol s'està disputant el Mundial. La selecció espanyola, amb tres catalanes, s'enfronta avui contra Islàndia en la segona jornada de la Main Round. El combinat estatal ve de perdre contra Sèrbia dimarts en un partit en què guanyava de sis. El partit d'avui, a dos quarts de nou del vespre...
Bader Polo, el que hi ha natació a Sabadell, queda eliminat de la Champions masculina. Els ballars ens van caure ahir a Can Llong per 9 a 11 contra el Hannover alemany, que van fer una millor segona part i es queden sense opcions per ser a la següent fase quan encara falta una jornada per jugar-se. El Sabadell disputarà la segona competició europea l'Eurocup masculina. Avui de fer de jugar la cinquena jornada, la penúltima de la fase d'egrups d'aquesta Eurocup amb dos equips catalans.
A dos quarts de vuit del vespre, el Club Natació Barcelona, líder del grup B, visita la piscina del dínamo de Bocarest, el cué del grup, que encara no ha puntuat. I una hora més tard, a dos quarts de nou, el Terrassa té un partit clau a Croàcia, a la piscina del Solaris Cibernic, per reformar-se en el segon lloc del grup A, que dona accés a la propera ronda.
En la victòria del Sant Just, 3 a 1 contra Alcaldes, en un duel pendent de la desena jornada. Amb aquest resultat, l'equip del Baix Llobregat continua en zona de descens, però s'apropa només un punt del Cerdanyola, que marca la permanència. En canvi, Alcaldes s'enfonsa encara més a la classificació. Continua coent 4 punts a 5 de la salvació. Amb voleibol, també ahir nova derrota del Tarragona, Sant Pere i Sant Pau, a la Superlliga Masculina.
Els tarragonins van caure per 0-6 a 3 contra el conqueridor de València en la jornada intersemanal, la setena de la mateixa categoria estatal. El conjunt cooperativista continua cuer i encara sense puntuar. I un dia a punt, en natació. Actualitzem l'actuació dels nadadors i nadadores catalanes a l'europeu de piscina curta que s'està disputant ara a l'Oblina, Colònia.
El tarragoní Carles Coll s'ha classificat per les semifinals dels 200 metres Brassa, que es disputaran aquesta tarda amb el millor registre de tots els participants. Recordem que el nadador del Club Natació Sabadell és el vigent campió del món en aquesta modalitat amb l'hort de fa un any a Budapest. En canvi, l'osonenc Eudald Terrats ha fet el 31è millor temps i queda fora de les semifinals. D'altra banda,
Aquest vespre, el sitjetà Luca Joec, del Club Natació Terrassa, competirà a la final del 4x50 lliure mixt amb el quartet espanyol, que ha estat sisè en la segona semifinal. En català en general, el que d'alguna manera explica històries que són contemporànies o que són d'aquell moment...
I ja és dijous i hem de repassar tot el que podrem veure aquest cap de setmana, un cap de setmana diferent, perquè dia festiu, som les retencions de la xarxa que tindrem dissabte, tina, dia festiu, per exemple, rugbi. A partir de les 4 de la tarda, en directe a la plataforma La Xarxa Mesa, es podrà seguir en directe el partit de la Copa del Rei de Rugbi entre la Unió Esportiva Sant Buiana i el València, des de Valdiri a Leu.
Això serà dissabte, diumenge tindrem futbol i ok patins. A l'Enjoc TV oferirà diumenge els partits dels dos filials de l'Espanyol Femení i Masculí. A dos quarts d'una del migdia, partit de la Segona Federació Femenina de Futbol entre l'Ona Sant Adrià i l'Espanyol B. I ja a la tarda a partir de les 6, un altre derbi, en aquest cas de la Segona Federació Masculina, que enfrontarà la Unió Esportiva Sant Andreu i el filial Perico. Just abans, també a les televisions locals i a la xarxa més, nova cita amb l'Ona Lliga Masculina i l'enfrontament entre el Pons Lleida i l'Ona.
L'Innoestètics Hockey Club s'enjusta a les 4 de la tarda al pavelló 11 de setembre.
Dijous, 4 de desembre, no minuts passant de dos quarts de dues. Comencem parlant de futbol i d'aquesta segona ronda de Copa del Rei, que ha començat molt malament pels interessos dels equips catalans. Ahir derrotes i, per tant, eliminació, tant dels Reus Redis, contra un primera, en un partit molt digne, això sí, ara en parlem, com pel Girona, que va protagonitzar una de les grans sorpreses de la nit, si no la que més. El conjunt de Mitxell va caure 2 a 1 al camp de Lorenze, equip de primera federació, dues categories per sota, i que ja venia a eliminar, recordem, l'altre equip de primera que ha caigut d'amuena, aquesta copa, l'Oviedo, a la primera ronda. La crònica des de Girona i feien el Pau
Un partit on els de Mitchell no van estar a l'alçada del que demanava l'enfrontament malgrat el mal estat de la gespa i on van ser superats clarament pel conjunt gallec. Just quan l'equip semblava reaccionar amb símptomes de millora contra el Betis i el Real Madrid després de l'aturada de novembre, va arribar un altre atac a l'expedient de la Copa i ja en van unes quantes.
Un partit que va començar malament amb el gol de l'Aurència al minut de joc que aplicava una dosi de realitat als gironins. Tot i així, el Girona va poder reaccionar gràcies a un penal forçat per Joel Roca, que Esprella va fallar, però en la segona oportunitat va poder fer l'empat, que semblava ser el primer pas per la remuntada.
La tendència del partit no va canviar i l'Orense tenia les idees més clares i les va materialitzar a la segona part on es va avançar a falta de mitja hora i fins i tot va tenir ocasions per fer el tercer. La mala notícia de l'enfrontament, més enllà de l'eliminació, la lesió d'Abel Ruiz que va haver d'abandonar el terreny de joc visiblement abatur.
Gràcies, Pau. El Girona torna a jugar diumenge al Cant d'Unells, que ahir va patir d'allò més per eliminar el Quintenar del Rei, Manxec, equip de segona federació. El català Héctor Forç, sabit pel Barça, va marcar el gol de la victòria de fet pel conjunt i licitar els últims minuts de la pròrroga. I també va competir força bé el Reu Redis ahir, també de segona federació, contra la Reial Societat. Després d'una primera part força igualada, amb alguna ocasió clara pels roig i negres per l'oblí marcador, van ser els bascos, que es van avançar a l'inici de la segona meitat,
Ja, amb alguns canvis de Sergio Francisco, tot i disposar d'ocasions, el marcador no es va moure més a l'afegit, fins a l'afegit, volíem dir, quan la Reial va acabar sa descendència amb els 0-2 de penal, obra d'Omar Sedic. Escutem l'entrada del Reu Radis, Marc Carrasco. Tinc la sensació que l'única diferència han estat les àrees del futbol molt importants, però segurament en aquest cas determinant el fet de la qualitat dels jugadors de la Reial.
I per altra banda, em deix la sensació d'orgull de la ciutat. Ho he comentat als nanos, avui, independentment del que passés, la ciutat de Reus ha guanyat. No fa tant vam viure el moment més històric del futbol a la ciutat amb un equip a segona divisió, vam viure el pitjor, però avui crec que hem tornat a treure el cap i veure l'estadi com l'he vist i sentint-ho com ho sentim. Per nosaltres és un orgull i, òbviament, no hem guanyat el camp, però tinc la sensació que emocionalment hem guanyat.
Conjunt reusant que s'haurà de centrar ara plenament en la Lliga, en aquest grup 3 de segona federació. L'equip rotllo negra acumula 4, Jordana sense guanyar, però continuen places de play-off. És quart d'un diumenge arreu pel Terrassa, de fet, a l'estadi municipal. Tornant a la Copa, pel que fa a la resta de resultats d'ahir, tots els equips de primera divisió, excepte el Girona, com dèiem, van passar a ronda. Ahir, avui jugant, 3 catalans més. Dia gran a Sant Andréu, perquè el conjunt quadribarat, com va fer ja l'any passat...
Amb el Betis rep aquesta nit el Narcís Sala a un altre equip de primera, en aquest cas el Celta de Vigo, equip d'Europa League. Els andreuencs que fa tres partits que no guanyen en Lliga buscaran competir i posar les coses difícils del conjunt gallec amb l'ajuda de l'afició. En parlava la mig campista de l'estat. La carta al patja, bé, un seguit d'activitats que esperem que tothom s'hi senti a gust i que hi hagi molta participació.
El Parc de Nadal al Poliesportiu, els dies 2, 3 i 4 de gener, amb la possibilitat d'entregar la carta al patja i la cavalcada de Reis com a punàlgid de les celebracions, són les estrelles de la programació que es complementa amb altres activitats durant tots aquests dies. Els actes organitzats per diferents entitats en favor de la Marató de 3CAT també juguen un paper important en el programa, amb zumba, xocolatada, teatre social o activitats nàutiques al Club Marítim.
En paral·lel, els infants del Roquissà cantaran Nadales a la llar de jubilats, mentre que l'alumnat de l'escola de música també hi anirà un altre dia a interpretar Nadales. La biblioteca organitza una tarda de jocs i una altra de compte a comptes i es faran sortides divulgatives i lúdiques per descobrir l'entorn.
També s'han programat espectacles a la violeta i sessions de cinema. Igualment, el casal cultural La Violeta acollirà el sopar i la festa de cap d'any amb el grup de versions i punxadiscos. I ja al gener serà el moment de donar la benvinguda al 2026 amb el tradicional primer bany de l'any a l'una del migdia al Pont de Mar, el parc de Nadal i la cavalcada de la Vigília de Reis amb l'entrega de regals a La Violeta.
L'exposició, quan fèiem els pastorets, portarà imatges, textos antics, vestits i diorames a la sala Lluís Dicart. L'associació cultural La Sínia inaugurarà la mostra aquest pròxim dissabte a les 12 del migdia. A l'exposició, que es podrà veure fins al dia de Reis, s'hi podrà trobar un recull d'imatges, programes de mà, cartells i altres materials que permetran fer un recorregut cronològic per la representació dels pastorets i de l'estel de Nazaret, obra de Ramon Pàmies a Torredembarra.
Una part important del material ha estat un donatiu de la vídua del torrenc, Rafael Núñez, tal com ha explicat a Ona la Torre, Jordi Huasc, un dels promotors de la mostra.
Una mostra que neix d'una deixa que em fan, que és amb tota la documentació que guardava el Rafael Núñez, en el moment que ha mort la seva viuda, la Meritresa Porta, m'accedeix una part, i d'aquesta part hi ha una caixa que està dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer...
O se'ls pensava, ostres, quina llàstima que no s'hagin fet, perquè ja són 25-26 anys que no s'havien fet. L'Associació Cultural La Sínia contextualitzarà la tradició popular dels pastorets i mostrarà els orígens de les funcions a la torre de la llum de l'Establia, que als anys 40 van ser impulsades per la falange. Guas destaca que les representacions eren en català malgrat la prohibició de la llengua.
Aquí a Tornambarra teníem la particularitat que els primers pastorets que es van fer van ser la llum de l'establia, a l'any 41. Aquests pastorets tenen la particularitat que el que em fa de promotor, tot i que també hi ha la parròquia pel mig,
És la falange. Però estudiant una mica vaig trobar que aquest text, la música, la va fer un mossèn que el van afusellar els Rojos l'any 36. I entenc que per aquesta via van colar a l'any 41 el fet de poder fer una obra de teatre en català.
A la mostra també s'inclouran tratges originals i diorames que representen totes les escenes que conformen l'obra L'Estel de Nazaret, que recordem enguany recupera l'associació de joves després d'anys sense representar-se.
on a la Torre s'ha sumat la commemoració del Dia Internacional per les capacitats diverses amb el llibre Sabíeu que? de Gabriel Comas. La presentació es farà el 12 de desembre a la tarda al Pati del Castell i serà oberta al públic. Aquest llibre recull els guions que l'historiador local ha fet pel programa Onada FM. En ells repassa les tradicions i històries més singulars de Torre d'Embarra. El volum compta amb fotografies d'Imma Font.
textos curts sobre un tema interessant de Torredembarra i traient-li, jo crec que aquí està el seu una mica valor, traient-li, a més a més de la informació científica, diguem-ho així, els apartats més desconeguts per la població.
amb alguns temes, doncs, anant entrevistant a les persones protagonistes, es van poder afegir dades que no es troben a cap banda, no? I llavors són textos sobre 30 qüestions, des dels indians, que va ser el primer, fins a la remendadora, que és el final, però passant a l'òrgan barroc, als castells, a la Torre de la Vida, a la Sínia, els farts de Torre de la Varda, el bloc, la cooperativa, la xilografia, refugis antiaèris, o sigui, 30 variats,
La presentació serà en format radiofònic i es podrà recuperar la sintonia d'Ona la Torra. L'acte serà presentat per una servidora i el programa especial donada a FM el conduirà Miriam Valls, acompanyada dels nois i noies de la Fundació Onada. Comptarà amb les accions habituals, l'entrevista a l'autor Gabriel Comas, lectura i tertúlia de l'article del Sabíeu què i uns minuts musicals amb el DJ Chart com a cluenda del programa.
És notícia al Baix Gaià. El Centre Cultural del Callà serà l'escenari el proper dia 13 de desembre a les 7 de la representació del Noi de la Mare, una obra teatral que convida el públic a submergir-se en un relat ple de tendresa, memòria i arrel familiars. La funció es presenta com un homenatge sentit a les àvies i el paper fonamental que han tingut en la transmissió de valors, històries i vivències. L'obra combina dramatúrgia contemporània amb un llenguatge proper i honest,
i explora la relació entre generacions a través d'un viatge emocional que alterna records, silencis i complicitats. El noi de la mare apel·la directament a la memòria col·lectiva i al vincle efectiu amb aquelles figures familiars que han marcat la infantesa de tantes persones i ho fa amb una posada en escena íntima i un treball interpretatiu intens. La funció està organitzada per l'Ajuntament del Catllà i les entrades ja estan disponibles a la plataforma Entràpolis.
La proximitat del territori. Els municipis tarragonins per on passa l'R13 faran front comú per reclamar a Renfe i a DIF més i millors freqüències de trens. Els alcaldes i consells comarcals del Tarragonès, l'Alcamp i la Conca han fet un pas endavant en la reivindicació d'un servei ferroviari digne a la línia R13.
Aquest imatge reunit a Valls han consensuat una moció per aprovar-la en els respectius plens i han acordat demanar trobades al més alt nivell a Medif, Renfe, Rodalies i al Ministeri de Transport per exigir solucions immediates. Si aquestes no arriben, anuncien que estan disposats a impulsar mobilitzacions ciutadanes. Escoltem l'alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer.
i esperarem fins al primer trimestre de l'any 26. En el cas que no se'ns atinguin les nostres peticions, aquí sí que els ajuntaments passarem a l'acció amb accions reivindicatives fins que aconseguim el salari que tots necessitem aquí.
L'R13 és la línia que connecta Barcelona i Lleida passant per Valls i també per Roda de Barà. Després de mesos afectades per les obres a l'estació de Sant Vicenç de Caldés, fa pocs dies s'ha reactivat el servei i actualment hi circulen quatre trens directes per sentit, enfront dels dos directes i dos amb transbord abans. Tant els usuaris com els consistoris consideren aquesta millora clarament insuficient i recorden que als anys 80 hi havia 12 trens al dia. L'alcalde de Roda de Barà, Pira Virgilí,
Destaca que la línia ferroviària ha de ser una alternativa real als embussos que es viuen a la P7.
Creiem que és imprescindible recuperar i millorar aquesta mobilitat, primer perquè és que el transport públic ideal és el tren, això ho sabem, el dia que vagi bé serà ja massa, però entre altres coses i que sembla mig termini però que podria ser gairebé immediat seria, per exemple, alliberar
una mica l'autopista AP7, en aquest tram del Vendrell a Barcelona, que com sabem tots està col·lapsadíssim cada dia, a cada hora.
Els municipis reunits a Valls exigeixen un tren més aviat que permeti arribar a Barcelona a quarts de vuit del matí. Més serveis a les hores centrals del dia, ja que hi ha una franja molt llarga des de l'últim tren del matí fins al primer de la tarda, i un convoy més tard de tornada, amb sortida des de Barcelona a quarts de nou del vespre. El president de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Valls, Nil Magrinyà, ha lamentat que aquesta infraestructura està infrautilitzada.
Tenir una infraestructura ferroviària com la que tenim aquí darrere, però no fer-ne un ús convenient és un malbaratament de recursos a molt gran escala, perquè el ferrocarril és un bé que és molt costós d'aconseguir i tenir-lo i no aprofitar-lo convenientment és un malbaratament, com he dit. Més enllà de la falta de trens, els municipis denuncien que l'R13 és l'única línia on els treballs de manteniment es fan durant el dia.
El Festival Rec de Cinema, que dirigeix el torrenc Javier García Puerto, va arrencar ahir dimecres de Tarragona. El certamen, que arriba a la 25a edició, s'allargarà fins dilluns vinent i compta amb una trentena de pel·lícules, algunes de les quals són estrenes al país. Les projeccions es faran en diversos indrets de la ciutat, com el Teatre de Tarragona, l'antiga audiència i el Teatret del Serrallo.
Nou pel·lícules competiran a la secció Òpera Prima, la senya d'identitat del festival, en què es presenten treballs d'autors emergents. Entre aquestes hi ha Follies, presentada al festival de Locarno, Happy Birthday, candidata d'Egipte als Òscars i la sàtira britànica Lady.
L'altra gran secció del festival és el Rec Selection, que enguany inclou cinc títols, destacant Father, Mother, Sister, Brother, la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleodor a Venècia, i la gràcia de Paolo Sorrentino. D'altra banda, el festival estrena enguany el Secret Screening, una sessió sorpresa. Serà avui dijous a la tarda a l'antiga audiència i només s'ha comunicat que es tracta d'un film de terror.
L'acte de Cluenda del Rec serà dilluns dia 8 a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona. S'hi projectarà Frontera, la darrera pel·lícula de Judit Cullell. I assistirà la directora i l'actor Miqui Esparvé. I saludem ara Marc Pérez, que arriba amb l'actualitat esportiva. Bon dia, Marc.
Bon dia, sí, actualitat esportiva que ja s'enfoca cap al cap de setmana perquè tenim una cita importantíssima per una de les entitats de casa nostra. Es tracta del 22è campionat d'Europa que es disputa a Romania, concretament a Bocarest.
...i on participaran cinc karateques... ...del Dos Jostansin Kyokushin de Torre d'Embarra... ...sota el paraigua Dico Spain. Són Fiona Margalef, Mayder Vera... ...Nariman El-Harxawi, Izan Escarabajal i Sergio Jiménez. Els torrencs Izan Escarabajal, Sergio Jiménez i Nariman El-Harxawi... ...són les primeres espases de la convocatòria... ...i competiran en la modalitat de cata de la categoria absoluta... ...és a dir, en la franja d'edat de 18 a 34 anys...
Tots tres seran dels més joves que es presenten, tant en la branca masculina com femenina, sobretot en el cas dels dos darrers. La cata, recordem-vos una seqüència de moviments en coreografia, que simulen un combat contra oponents imaginaris. Per agafar les altres dues karateques, tant la callerenca Fiona Margalef com la poblenca Mayder Vera, competiran en les modalitats de cata i comite de la franja de 14 i 15 anys. En el cas de comite, la primera ho farà
en la categoria més 60 i debutarà contra la polonesa Adriana Novosieska, mentre que la segona competirà en la categoria de menys 50 quilos i s'estrenarà davant d'una altra representant d'Ico Polonia, Mònica Sierpialek. El comitè, en aquest cas, és el combat de karate contra un oponent on s'apliquen tècniques ofensives i defensives a preses en l'entrenament.
D'altra banda, l'associació Marxa Aquàtica Baix-Gallà dona pràcticament per finalitzada la temporada 2025 amb la col·lenda de les dues competicions que ha dut a terme enguany, la Lliga Popular d'Iver i la Lliga de Fons. La valoració de l'entitat respecte a dues propostes és totalment positiva, com expliquen el president Pere Vivancos-Quepa i el vicepresident Francesc Santís.
Jo estic molt satisfet, molt satisfet, encara que ha sigut agotador, tant per nosaltres com per als atletes, perquè hi ha moltes proves a molts Jocs de Catalunya, però també és una manera d'aprendre a estar on hem d'estirar, on no hem d'estirar, i a partir del 2026 poder regular una miqueta, però molt satisfet, jo crec que la gent els ha agradat, pels que han sigut moltes proves. Hem de pensar que hem estat a Roses, hem estat a Vilanova, hem estat a Castelldefels, hem estat a Tarragona...
He estat a Salou, a Cambrils. Ivan Cos, actual seleccionador de Catalunya, ha destacat el gran nivell dels participants entre els esportistes que van començar a practicar la marxa aquàtica 3 anys a l'hora i alguns dels més novells. Per contra, el punt negatiu ha sigut la quantitat de proves que han hagut de posposar a causa de les inclemències meteorològiques. L'exemple més clar és el de la prova a Roda de Barà, ajornada en fins a 3 ocasions fins que es va poder dur a terme.
El 10 de gener, l'Associació Marxa Aquàtica Baix-Gallà realitzarà l'entrega de premis de la Lliga Popular d'Hivern i la Lliga de Fons al Casal Municipal de Creixell. La gala es completarà amb una festa per acomodar oficialment la temporada 2025 i donar la benvinguda a la següent. En aquest sentit, l'entitat pretén presentar el projecte del 2026. Fins aquí l'informatiu de Baix-Gallà el dia d'aquest dijous, dia 4 de novembre. Demà hi tornem, que passeu un molt bon dia.
El model és massa rígid i burocràtic i que està molt tensionat i que per tant això dificulta donar resposta a la diversitat de necessitats que tenim actualment al país.
Arrenca la temporada d'esquí al Pirineu de Girona amb la perspectiva de plena ocupació. La temporada comença tímida a les estacions del Ripollers i amb més gruixos de neu a la Cerdanya. Això no impedeix, però, que el sector afronti aquest cap de setmana llarg amb una ocupació que frega el 95%.
Un agent de la policia municipal de Girona dispara un home a la mà després que aquest l'hagi amenaçat amb una serra. Els fets han passat a primera hora del matí al barri de Pla de Palau. La gent ha obert foc i ha ferit a la mà l'home que amenaçava amb una serra manual. En Cultura, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reivindica la vigència de l'obra de Mercè Rodoreda.
Ho fa amb una mostra que porta en diàleg i la literatura de l'autora de La plaça del diamant o La mort i la primavera, amb l'obra de creadors de diferents èpogues com Chagall, Picasso o Casas. Als esports ja aniré gallut. El Girona cau eliminat de la Copa del Rei per l'Ourense de Primera Federació.
Els gironins s'acomiaden de la competició amb una derrota per dos gols a un en un partit on no es van veure els símptomes de millora de l'equip, com si els partits del Madrid i el Betis. Els a mitja l'ara s'hauran de centrar la Lliga perquè encara són en posicions de descens. I un cop d'ull el temps en aquesta jornada amb molts núvols però poca pluja de moment. Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia, molts núvols i alguna feble pluja que es va escapant d'aquestes núvolades, sobretot en el cas de les comarques de Ponent, del Camp de Tarragona i a Barcelona, però geriem molt poca aigua. Encara les properes hores aquests núvols seran abundants entre Girona i Barcelona, amb algunes gotes despistades, alguns flocs de neu també...
per damunt dels 1.400 metres aproximadament, però s'aniran obrint clarianes a les comarques tarragonines i de Lleida. No pas amb un cel net del tot, però sí que apareixeran més moments de solet. La temperatura tocada, l'ambient és força fred, fins i tot més que ahir, i també amb vent, que especialment a les comarques de Tarragona anirà bufant amb més força. Compte aquesta propera nit i matinada, aquest vent serà fort entre el camp de Tarragona i el sud de Barcelona,
i la nevada també saltarà des del Pirineu cap a les valls. Però només aquesta matinada, perquè demà ja aquesta nevada s'anirà aturant, el vent continuarà bufant en moltes comarques i el temps serà un palet més suau que avui. Puja la temperatura. Estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mi. El control de Soival López a la redacció i coordinació. José Gallardo i Montse Hidalgo passen gairebé 4 minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Fins a 91 municipis de 8 comarques de la província de Barcelona no podran exportar carn de porc a la Unió Europea ni al Regne Unit pel brot de pesta porcina africana. Ara bé, malgrat que són 15 més dels mercats pel govern, això no afecta el nombre de granges que es mantenen en una quarantena. A més, queden excuses de la prohibició Osona i el Segrià a les comarques on es concentren el 99% de granges catalanes. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Sí, la restricció de la Unió Europea a l'exportació de carn de porc ha fet, com deies, 91 municipis, que són 15 més que els del pla de contenció del govern, però la Comissió Europea manté el radi d'actuació dels 20 quilòmetres des del brut de la Generalitat. Per tant, no s'incrementa el nombre de granges afectades per a les exportacions, que són 39 i representen tan sols l'1% de les exportacions catalanes. En paral·lel, el conseller d'Agricultura i Ramaderia es reunirà avui amb les 5 grans empreses exportadores del sac tocàrnic,
per demanar-los calma davant del brot de peste porcina africana a Catalunya. Escoltem, Òscar Ordeig. El govern de la Generalitat demanarà, evidentment, calma, d'acord, i que entre tots busquem fórmules per minimitzar l'impacte en l'ocupació, en el teixit econòmic empresarial de les empreses afectades. I, per tant, trobar fórmules de col·laboració que puguin fer que l'impacte sigui el mínim possible.
Pel que fa a les negociacions extracomunitàries, la Xina, les Filipines, Regne Unit i Xila han acceptat la regionalització en la prohibició d'exportació de carn porcina, però els mercats continuen tancats amb el Japó, que és el segon gran consumidor, Malàcia i Vietnam.
A tot això, el govern també prepara una campanya de comunicació per evitar que caigui el consum de carn de porca a casa nostra. A tot això, la xifra de positius de pesta porcina africana es manté en nou casos i avui s'ha reunit per primer cop el comitè d'experts per valorar el tema de les batudes de senglars. S'ha acordat disparar amb silenciadors els senglars en el radi dels 6 als 20 quilòmetres de la zona zero del brot. A més, el govern destinarà també un milió d'euros per fomentar totes aquestes captures.
A data d'avui també s'ha incrementat el nombre d'efectius a la zona 0 a 1 miler amb la incorporació de les unitats canines d'Andorra i Madrid. Doncs preocupació per l'extensió d'aquest brot de pesta porcina africana, preocupació per les conseqüències econòmiques i també per les laborals, que ja s'han començat.
a deixar notar. L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga agranteix que no deixaran ningú a l'estacada després de l'anunci de 300 acomiadaments a l'empresa càrnia Le Port Gourmet de la localitat. El sindicat reclamen mesures no només per les empreses, sinó també per tal de protegir els treballadors. El 9FM, Guillem Rico.
Diversos camions carregats de porcs esperaven aquest matí a les portes de l'escorxador Le Port Gourmet a Santa Eugènia de Berga, el primer dia en què l'empresa ha prescindit de 300 treballadors que estaven contractats a través d'una empresa de treball temporal. Des de Comissions Obreres, el secretari d'Indústria d'Osona, David Caurín, demanava que a banda de mesures per les empreses se n'apliquin que beneficin els treballadors com es va fer pel Covid o la dana del País Valencià.
Método red que li diuen que va anar un ERTE de força major però que no consumeixi paro, l'atur no ho pot consumir, amb això jo crec que la gent treballadora ja estaria protegida fins que això s'arregli, perquè això pot tenir una durada mínim d'un any segons la legislació.
L'alcalde de Santa Eugènia, Xavi Fernández, diu que no deixarà ningú l'estacada. Demana col·laboració de l'empresa. Ha d'assumir també una part de responsabilitat en aquests acomiadaments. Jo crec que l'empresa ha de col·laborar també en que aquestes persones trobin una altra feina. Actualment, en aquesta excursió de Dozona, hi treballen unes 2.000 persones.
Això pel que fa a aquest cas, a nivell general, el Sindicat Unió de Pagesos dona la benvinguda a les ajudes del govern per fer front a la crisi. El sector, diuen, les necessitarà perquè la repercussió econòmica es preveu important. El responsable del sector porcí del sindicat, Rosent Saltiberi, admet que encara és aviat per valorar si aquest virus comprometarà la viabilitat de les explotacions més familiars. Tot i això, les granges de la zona 0 del virus ara mateix ja tenen un problema gruixut.
Els escorxadors els han tancat la porta. Si ens centralitzem on ha sortit la testa, evidentment l'arradi dels 20 quilòmetres, tot i que s'ha aixequejat el dissabte, es va aixequejats, van donar tots negatius, i de la zona dels 6 quilòmetres als 20, l'administració autoritza a moure aquests ports cap a escorxador, però la reacció dels escorxadors per l'afectació que té pel seu comerç, de moment no volen cap port d'aquest radi dels 6 als 20.
Un greuge més que s'afegeix a les pèrdues que, de manera global, ja nota tot el sector per la baixada del preu que ha fixat el mercat. Els agents rurals han ensenyat, mentrestant, avui les tasques que s'estan fent sobre el terreny amb drons per a la contenció del virus. L'objectiu principal és localitzar i capturar tots els exemplars de porcs sanglars que es pugui. Vallès Visió, Adrià Rossell.
Després d'haver pentinat ja tot el radi de 6 quilòmetres a la rotonda del primer focus localitzat a Cerdanyola, el cos de gent rurals continua buscant exemplars en el segon radi més extens de 20 quilòmetres. Per agilitzar aquesta tasca treballen amb el suport de drons amb càmeres tèrmiques que permeten localitzar senglars vius o morts a l'epicentre de la zona afectada. Així ho ha explicat Quico Rivera, sota inspector i cap de l'àrea de grup de suport de gent rurals. Amb el dron això és molt més fàcil de localitzar i amb l'avantatge és que ens dona la coordenada exacta d'on està.
Gràcies.
Al mateix temps la velocitat de recerca és molt més elevada prospectar amb drons que a peu, perquè a peu al final la gent ha de... els companys han de batre tot el terreny pas a pas. Fa temps que els agents rurals recullen cadàvers de senglars per fer-ne un seguiment. És per això que darrerament s'ha detectat un augment en el nombre d'animals morts. Sobre el terreny hi ha més de 500 efectius entre Mossos, Bombers, Guàrdia Civil, Agents Rurals, ADFs i la UME, a més de les unitats canines a les que avui s'hi sumen gossos dels agents rurals de la Comunitat de Madrid.
L'Ajuntament de Matadapera al Vallès Occidental recomana a la ciutadania que no vagi al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Amb aquesta crida, que va més enllà de les recomanacions oficials, vol evitar que s'escanvi la pesta porcina africana. Ràdio Municipal de Terrassa, Quico Simó.
El poble és lluny a la zona zero i no hi ha indicis de casos possibles, però tota prevenció és sempre bona. I és que el virus pot arribar a resistir set mesos al subsol i a qualsevol temperatura i és fàcil transportar-lo amb la sabata o una roda si l'hem trepitjat. Convé minimitzar les visites a les zones buscoses a hàbitat natural del sanglàs per evitar que el virus arribi a les granges i afecti el sector carni. Anna Pinyol, que és regidora de Medi Natural i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Mata de Pere.
No està prohibit entrar al parc, però si ens ho podem evitar, perquè, com sabeu, efectivament, anar a trepitjar el medi natural pot comportar que, sense saber-ho, portem a les nostres sabates el virus que està latent al terra. L'Ajuntament ja ha demanat expressament a les AFA de les escoles i les entitats del poble que mirin de no fer activitats al parc natural i que optin pels parcs del nucli urbà. Per ara no hi ha cap prohibició, però el govern municipal confia que la ciutadania hi posi de la seva part.
La taula del tercer sector reclama un nou model d'acollida d'immigrants per tal d'adaptar-lo a la realitat. Consideren que l'actual és massa rígid i que no preveu les situacions de vulnerabilitat amb què arriben els estrangers a Catalunya, que ara s'estableixen més enllà de l'àrea metropolitana. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. Famílies monoparentals, infants i joves migrats sols o persones amb edat propera a la jubilació són els perfils de l'actual onada migratòria. Arriben amb situacions de vulnerabilitat molt diverses i s'estableixen més enllà de Barcelona. Així ho explica l'informe sobre l'acollida de persones d'origen migrat a Catalunya que ha presentat la taula del tercer sector, que assenyala que hi ha municipis de la Catalunya interior que superen el 25% de població estrangera.
Aquests són alguns dels reptes que els ajuntaments i les entitats socials han de fer front en els dispositius d'acollida que consideren massa rígids i amb pocs recursos. Ho explica Xavier Travado, president de la taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya. És fonamental la coordinació en els municipis, allà on passen les coses, de forma que l'acollida pugui ser molt més flexible i que la puguem entendre...
no com unes formacions o unes etapes específiques, sinó més com un circuit que s'adapti a les necessitats de cada persona. Perquè si limitem l'acollida a l'accés del mercat de treball, que evidentment és molt important, deixem de banda altres aspectes molt rellevants de la cohesió social i la convivència. L'entitat calcula que entre 150 i 170.000 persones es troben en situació irregular a Catalunya i que això incrementa el risc de pobresa.
Els experts avisen que el pic de l'epidèmia de grip arribarà a finals del mes de gener, un cop hagin passat les festes de Nadal. Tot plegat després que en guany la circulació del virus sigui més elevada que en anys anteriors en aquestes dates. Així tot, la mascareta no serà obligatòria fins que s'arribi a un nivell alt de contagis. Marc Pijuan, bon dia.
Bon dia, Marta. L'epidèmia de grip està actualment en l'anomenat nivell moderat. Tot i això, des dels CAPS aconsellen vacunar-se aviat per tal que es puguin fabricar anticossos a temps. Clara Prats, investigadora de la UPC i experta en models epidemiològics, ha confirmat en declaracions a la xarxa que el comportament de l'epidèmia i l'evolució dels contagis en guany ha estat diferent al de l'any passat.
ha arrencat la grip una mica abans del que ve a ser habitual. Sempre el pic de grip es desplaça una mica. El més habitual és que el punt màxim ens arribi després de vacances de Nadal. De fet, normalment és més cap a finals de gener o així. Ara hem superat el que es diu l'intermedi de transmissió, el nivell moderat. Després tenim el nivell alt, tenim el nivell molt alt. Per tant, independentment de si el pic ens cau just abans de vacances, a meitat de vacances, les dues o tres setmanes que envolten el pic,
Són dues o tres setmanes de moltíssima transmissió, de molta circulació i hi ha molt virus. Prats també ha normalitzat que els infants entre sis mesos i cinc anys sigui el col·lectiu que més transmet el virus, ja que són els que estan menys immunitzats.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Els usuaris del cotxe elèctric aplaudeixen l'anunci del president Pedro Sánchez de destinar 1.300 milions d'euros a impulsar aquest model de mobilitat. El delegat a Catalunya de l'Associació d'Usuaris de Vehicles Elèctrics, Albert Segarra, avisa però que l'increment de la demanda esgotarà en pocs mesos la partida de junts directes per a la compra per un valor de 400 milions.
Hem tingut una sobredemanda de més del 200% només a Catalunya. Esperem que encara es dispari encara més. Si el setembre, agost-setembre ja vam adreure el pressupost del 2025, segurament ara amb aquesta facilitat afegida s'esgotarà des de l'estiu.
La patronal catalana de la distribució d'automoció també està satisfeta amb l'anunci d'aquest nou paquet d'ajudes als cotxes elèctrics perquè n'intensivarà la compra. Es diu el Pla Auto 2030 i l'ha presentat el cap de l'executiu Pedro Sánchez amb la col·laboració dels fabricants.
Us ho destacàvem amb titulars. Aquest matí un agent de la policia municipal de Girona ha disparat i ferit a la mà un home després que aquest l'amenacés amb una serra manual. Els fets s'han produït davant de l'església de Sant Pau, al barri del Pla de Palau de la capital gironina. Anem fins allà per saber què ha passat exactament. Televisió de Girona, Natàlia Bonjoc.
Els fets s'han produït quan faltaven pocs minuts per les 9. Diversos veïns han alertat la policia que l'home estava serrant un arbre. En arribar a lloc, els agents han intentat tranquil·litzar i aturar l'home, que hauria fet cas omís. En un moment determinat, alça la serra contra un dels agents, que en sentir-se intimidat i per evitar l'atac,
li ha disparat dos trets amb la pistola reglamentària. Un dels disparts ha impactat contra la mà de l'home que aguantava la serra i l'ha ferit. L'Ajuntament ha confirmat que l'home, de 53 anys i veí del barri, té problemes de salut mental i una incapacitat permanent des de fa anys. Així ho ha explicat la regidora de Seguretat, Sílvia Lé. És una persona que té problemes de salut mental, és una persona que des del 2014 té una incapacitat permanent,
detectada, el porta a la xarxa de salut mental, l'IA. L'home ha estat detingut per atemptat a l'autoritat i ara es troba ingressat a l'Hospital Trueta de Girona amb ferides lleus i custodiat per dos agents. Ens situem ara a Vic, que ja supera oficialment els 50.000 habitants. El creixement de la població d'una mitjana de 1.000 persones anuals les darreres 3 dècades comportarà noves maneres de gestió municipal que preocupen ara mateix l'equip de govern. El nou EFM, Guillem Sánchez.
L'alcalde de Vic ha enviat una carta al president Illa per abordar el que ha descrit com una situació d'emergència social i demogràfica a la ciutat. En els darrers 30 anys, Vic ha crescut un 68% i el consistori demana mesures urgents. En primer lloc, reclama l'autonomia per decidir quines altes s'aproven al padró i quines no. Albert Castells és l'alcalde de Vic.
Si fa un any dèiem que la ciutat anava a camí del col·lapse, podem dir avui ja que algun dels serveis a la ciutat han col·lapsat. I aquí faig una crida al president de la Generalitat a reclamar les competències en gestió de padró, perquè al final creiem que és el govern de la Generalitat qui ha de gestionar aquest repte demogràfic i no pas el govern de Madrid, això d'entrada. L'equilibri entre la població i les seves necessitats amb la manca de recursos preocupa l'Ajuntament de Vic, que preveu problemes greus de gestió en un futur no massa llunyà.
I d'Osona la Garrotxa, Marc Toboso és el nou alcalde de Vall de Vianya. Substitueix en el càrrec Santi Reixac, que va morir ara fa dues setmanes, com us vam explicar en aquest informatiu. Ara també caldrà triar el president del Consell Comarcal. Hola, TFM, Gerard Puigdemont.
El fins ara número 9 de la llista, Marc Toboso, és el nou alcalde de la Vall de Vianya, després de la mort sobtada del fins ara alcalde Santi Reixac fa uns dies. Toboso, de 30 anys, diu que agafa el càrrec amb responsabilitat, però a la vegada demana paciència als veïns, donat que l'experiència que tenia en Santi no la té ni ell, ni cap dels regidors.
Primer de tot, que paciència, que tant jo com qualsevol altre regidor que hagués pujat com a alcalde, tots érem nous. No teníem experiència portant l'alcaldia d'un municipi. Soc nou en tot aquest món de la política. Aquesta era la meva primera legislatura i, per tant, tinc poca experiència dintre d'aquest món. M'hauran d'ensenyar moltes coses.
Un cop decidit qui és el relleu de Santi Reixac a l'alcaldia de Vianya, ara serà el torn de conèixer qui succeirà a Reixac al capdavant del Consell Comarcal de la Garrotxa. Per ara no s'ha anunciat ni qui ni quan es produirà el relleu.
Arrenca la temporada d'esquí al Pirineu de Girona i ho fa amb la perspectiva de la plena ocupació de cara als propers dies. L'estació ripollesa de Vallter ha acollit aquest matí la presentació de la temporada de neu que comença tímida al Ripollès i amb més gruixos de neu a la Cerdanya. La previsió és que aquest inici vagi acompanyat d'una plena ocupació al Pirineu Gironí.
Mentrestant, els càmpings gironins contractaran treballadors de l'Amèrica Llatina davant de la manca d'oferta i la desestacionalització del sector. Hàgiu anunciat aquest matí el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Miquel Batanegra. Girona FM, Pau Villafanya.
El sector estudia mecanismes per a la contractació d'entre 200 i 250 treballadors en origen a països com Perú, Xila i Honduras, amb l'objectiu de donar resposta a la manca de personal qualificat, una de les grans prioritats del col·lectiu, com bé explica Miquel Gotanegra, president de l'Associació de Càmpings de Girona. Aquest és un tema que per nosaltres ens preocupa i ens preocupa molt, perquè al final un càmping pot tenir els sanitaris amb el millor marbre, l'aixeta exponenciador, però...
Si no hi ha talent i no tenim un equip professional motivat, no hi ha res. Aquest és un element que com a sector el tenim molt clar i en aquest moment estem treballant-ho d'una manera intensa. Gota Negra ha explicat que estan estudiant o enrebrant la formació a aquestes persones però que l'objectiu és que siguin aquí el mes de juny per l'inici de la temporada d'estiu. Repassem altres notícies destacades d'avui.
L'alcalde de Sal, Jordi Vinyes, anunciarà demà que renuncia al càrrec. La renúncia que es farà efectiva en un dels pròxims plens obligarà primer a l'elecció d'un nou regidor de la llista d'Esquerra i a l'elecció després del relleu de Vinyes entre els valles d'aquest consistori del gironès. Vinyes té previst mantenir l'acte de diputat al Parlament.
9 detinguts arreu de l'Estat en la desarticulació d'un entramat criminal que ha blanquejat més de 700 milions d'euros en criptomonedes. Una de les detencions s'ha fet a sitges al Garraf. La xarxa operava a nombroses plataformes falses d'inversió que treien les víctimes amb anuncis a xarxes socials on es prometien altes rendibilitats.
És moment per la cultura. Una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reivindica la vigència de l'obra de Mercè Rodoreda. La mostra posa en diàleg la literatura de la creadora de la plaça del Diamant amb l'obra de creadors de diverses èpoques com Chagall, Picasso o Casas. També en peces creades expressament per l'exposició d'artistes com Cabo San Roque o Carlota Subirós. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Rodoreda, un bosc, presenta 400 peces en un recorregut de 1.300 metres quadrats. L'espai es concep com un bosc que ens porta des de les arrels literàries i vitals de l'escriptora fins als frits de la imaginació d'altres artistes inspirats per ella. D'aquesta manera, com ha explicat la comissària de la mostra, Neus Penalba, s'explica com l'escriptura de Mercè Rodoreda és alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica.
L'objectiu de l'exposició no és biogràfic, tot i que a cada sala hi ha petits apunts biogràfics i vitrines amb material important que permeten contextualitzar la seva obra. El que ens importa és reivindicar la contemporaneïtat i la radicalitat de la seva literatura.
Durant el recorregut trobarem pintura, escultura, instal·lacions artístiques, documents i audiovisuals, obres d'artistes com Marc Chagall, Remedios Varo, Pina Bausch, Ramon Casas o Pablo Picasso. També projectes artístics encarregats expressament per la mostra de creadors com Cabo Sanroque, Carrota Subirós o Oriol Vilapuig.
Doncs justament la protagonista de l'adaptació d'una de les grans obres de Rodoreda, l'actriu, directora i guionista Sílvia Munt, recollirà el gaudí d'honor en la gala dels 18 anys premis. Que es farà el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d'excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, al teatre, la televisió i la dansa, així com una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país. I arriben els esports.
que ens porta Janire Gallut. El Girona cau eliminat a la Copa del Rei per l'Horença, que és de primera federació. Els gironins s'acomiaden de la competició amb una derrota per dos gols a un. Els de Michel Ara s'hauran de centrar la Lliga perquè encara són en posicions de descens. Girona FM, Pau Villafanyer.
Un partit on els de Mitchell no van estar a l'alçada del que demanava l'enfrontament malgrat el mal estat de la gespa i on van ser superats clarament pel conjunt gallec. Just quan l'equip semblava reaccionar amb símptomes de millora contra el Betis i el Real Madrid després de l'aturada de novembre, va arribar un altre atac a l'expedient de la Copa i ja en van unes quantes.
Un partit que va començar malament amb el gol de Laurence al minut de joc, que aplicava una dosi de realitat als gironins. Tot i així, el Girona va poder reaccionar gràcies a un penal forçat per Joel Roca, que Esprilla va fallar, però en la segona oportunitat va poder fer l'empat, que semblava ser el primer pas per la remuntada.
La tendència del partit, però, no va canviar i l'Ourense tenia les idees més clares i les va materialitzar a la segona part on es va avançar a falta de mitja hora i fins i tot va tenir ocasions per fer el tercer. La mala notícia de l'enfrontament, més enllà de l'eliminació, la lesió d'Abel Ruiz que va haver d'abandonar el terreny de joc visiblement abatut.
El Reus també va caure contra la Reial Societat 0-2 en un partit en què els reusencs van donar la cara amb una primera divisió, així ho afirmava el tècnic Marc Carrasco. Tenim la sensació que hem competit i que realment crec que en molts moments segurament hem estat millors que el rival i això genera una frustració, però per altra banda crec que avui marxaran a casa frustrats però amb la sensació d'orgull.
I, òbviament, no hem guanyat el camp, però tinc la sensació que emocionalment hem guanyat. I aquest dijous s'acaba aquesta segona eliminatòria de Copa amb tres catalans més. Avui juguen l'Espanyol, el Sabadell i el Sant Andreu. Els pericus visiten l'Atlètic Balears de la segona federació a partir de les 7 de la tarda. A la mateixa hora, els arlequinats reben a la nova creu alta el líder de segona divisió, el Deportivo de la Colunyà.
i els quadribarrats tindran la visita al Narcís Sala de tot un equip de primera, el Celta, a les 9 de la nit. Mentrestant, el Barça ha anunciat que destinarà totes les qualitats disponibles pel partit de Champions contra l'Andre Leintracht Frankfurt exclusivament a socis i sòcies, per evitar que es repeteixin l'episodi viscut a l'abril del 2022, quan gran part del públic present al Camp Nou pertanyia al conjunt alemany.
I anant vol, el Barça passa per sobre del PSG 38 a 33 en el darrer partit de la Champions de l'any. Els de Carlos Ortega han igualat el rècord de 26 dianes en una sola part a la màxima competició europea i prenen distància de 4 punts amb el tercer lloc del grup. El tècnic es mostrava molt satisfet amb el partit de l'equip.
Bueno, yo creo que el equipo iba en moto. Hay momentos que salíamos de un ataque increíble. La defensa ha estado bien, pero no espectacular. Creo que hemos defendido mucho mejor en muchos partidos. En el primer tiempo teatro, ¿no? En el segundo tiempo ha estado peor. Y hemos tenido una efectividad y una rapidez increíble, ¿no? En el primer tiempo ha sido a desmarcarnos, sin duda.
En Waterpolo el club natació Sabadell ha quedat eliminat de la Champions masculina amb la derrota a casa contra el Hannover per 9 a 11. L'equip de Quim Colet estava obligat a guanyar per arribar amb opcions de classificar-se pels quarts de final a l'última jornada davant el Marsella, un objectiu que semblava ben encaminat durant la primera meitat amb un triomf de 6 a 5 al descans, però a la segona part el Sabadell es va bloquejar i els alemanys, com a la primera volta, van tornar a sorprendre.
Gràcies, Janire Gallut. És l'última hora de la informació esportiva. Una mica més de tres minuts i arribem a dos quarts de tres. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
M'agrada el meu cos. El meu cos no necessita filtres. El meu cos està bé tal com és. La pressió estètica és violència masclista i afecta totes les dones al llarg de la seva vida. Contra les violències masclistes, no jutgem els cossos. Cossos sense filtres.
La Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la demarcació treballem contra la pressió estètica. 25N, Dia Internacional per a l'eliminació de les violències vers les dones. Diputació de Barcelona.
Bea Espejo i Isabel Banal van coincidir per primera vegada l'any 2003. Va ser a l'Espai Volart en el context d'una exposició sobre l'espera de la Fundació Vilacases. Allà van plantar la primera llavor de la correspondència i l'any següent es van tornar a trobar també amb una mostra com a rerefons, en aquest cas comissariada per la Bea i on la Isabel participava com a artista. En aquella ocasió va ser a la llibreria Pròleg i amb el color blanc com a protagonista.
Durant aquests més de 20 anys han continuat mantenint correspondència al voltant del color blanc, pel qual senten fascinació. Ho han fet en diferents formats, primer per correu postal, després van passar el correu electrònic i han acabat intercanviant missatges de mòbil. Una correspondència que ara podeu tafanejar a l'exposició que ha fet.
Carta blanca, que fins a principis de l'any que ve podeu visitar al Centre d'Art La Panera de Lleida. Dues dècades de correspondència que s'han acabat convertint en un arxiu poètic i en una instal·lació artística que ens permet explorar la memòria, records i reflexions quotidians i la complicitat que s'ha anat queixint entre la Bea i la Isabel. Per això no només hi trobareu cartes manuscrites, que ja són un gran tresor, sinó també objectes que ens conviden a sentir el pas del temps.
Fins a l'1 de febrer del 2026 podeu visitar l'exposició Carta Blanca al Centre d'Art La Panera de Lleida. Més d'informació a lapanera.cat La Panera de Lleida
Sabies que... Parlem d'espàrrecs. Com la majoria d'hortalisses, el principal component de l'espàrrec és l'aigua. Els que són frescos també aporten proteïnes i una gran quantitat de fibra. Són una bona font de vitamines antioxidants, però també és una bona font d'àcid fòlic. Els minerals més destacats que conté són el potassi, el fòsfor, el ferro i el ioda. Es caracteritza també per afavorir la diuresis. I sobretot...
Si estan al punt, són boníssims. La xarxa. Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell.
La Comissió Europea amplia el perímetre de la zona infectada per la pesta porcina africana a 91 municipis de la demarcació de Barcelona, però en deixa fora Osona, el Lluçanès i bona part del Bages. Són una quinzena de municipis més dels establerts per la Generalitat, però això no afecta més granges. De fet, el que implica és que aquestes poblacions no poden exportar carn de porc a la resta de països de la Unió Europea. Malgrat aquesta nova decisió, el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig, fa una crida a la calma per a les empreses.
No generarà una bola de neu molt gran abans d'hora, perquè hi ha coses que no sabem, que hi ha coses que passaran amb negociacions obertes, que igual d'aquí quatre dies tindrem informació de reobertura d'alguns mercats que ens podrà permetre recuperar la normalitat.
És dijous 4 de desembre de 2025 i tenim més titulars. La taula del tercer sector reclama un nou model d'acollida d'immigrants per tal d'adaptar-lo a la realitat. Montse Hidalgo. Consideren que és massa estricte i que no preveu les situacions de vulnerabilitat amb què arriben els estrangers a Catalunya. Ho explica el president de la taula del tercer sector, Xavier Trebado.
El model és massa rígid i burocràtic i que està molt tensionat i que, per tant, això dificulta donar resposta a la diversitat de necessitats que tenim actualment al país. Arrenca la temporada d'esquí al Pirineu de Girona amb la perspectiva de plena ocupació. La temporada comença tímida a les estacions del Ripollers i amb més gruixos de neu a la Cerdanya. Això no impedeix, però, que el sector afronti aquest cap de setmana llarg amb una ocupació que frega el 95%.
Un agent de la policia municipal de Girona dispara un home a la mà després que aquest l'hagi amenaçat amb una serra. Els fets han passat a primera hora del matí al barri de Pla de Palau. La gent ha obert foc i ha ferit a la mà l'home que l'amenaçava amb una serra manual. A la Informació Cultural, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reivindica la vigència de l'obra de Mercè Rodoreda. Ho fa amb una mostra que posa en diàleg la literatura de l'autora de La plaça del diamant, o La mort i la primavera,
amb l'obra de creadors de diferents èpoques com Chagall, Picasso o Casas. I de seguida us donarem tots els detalls de la nova gira de Rosalía per presentar el seu àlbum Lux. Als esports, ja aniré Gallut, el Girona cau eliminat de la Copa del Rei per l'Orense, que és de primera federació. Els gironins s'acomiaden de la competició amb una derrota per dos gols. A un, en un partit on no es van veure els símptomes de millora de l'equip, com si als partits del Madrid i del Betis. Els de Michel Ara s'hauran de centrar en la Lliga perquè encara són en posicions de descens.
I cop d'ull al temps, en aquest dijous han nubulat Lluís Mipérez, bon dia. Bon dia, molts núvols i alguna feble pluja que es va escapant d'aquestes nubulades, sobretot en el cas de les comarques de Ponent, del Camp de Tarragona i a Barcelona, però ja diem molt poca aigua. Encara, les properes hores, aquests núvols seran abundants entre Girona i Barcelona, amb algunes gotes despistades, alguns flocs de neu també...
...per damunt dels 1.400 metres aproximadament... ...prò s'aniran obrint clarianes... ...a les comarques tarragonines i de Lleida... ...no pas amb un cel net del tot... ...prò sí que apareixeran més moments de solet... ...la temperatura tocada... ...l'ambient és força fred fins i tot més que ahir... ...i també amb vent... ...que especialment a les comarques de Tarragona... ...anirà bufant amb més força... ...compte aquesta propera nit i matinada... ...aquest vent serà fort... ...entre el camp de Tarragona i el sud de Barcelona...
i la nevada també saltarà des del Pirineu cap a les valls. Però només aquesta matinada, perquè demà ja aquesta nevada s'anirà aturant, el vent continuarà bufant en moltes comarques i el temps serà un palet més suau que avui. Puja la temperatura. Estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mi Pérez. Al control de Soi, tenim l'Ivan López a la redacció i coordinació al José Gallardo i la Montse Hidalgo, passant quatre minuts de dos quarts de tres. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Fins a 91 municipis de 8 comarques de la província de Barcelona no podran exportar carn de porc a la Unió Europea ni al Regne Unit a causa del brot de pesta porcina africana. Ara bé, malgrat que són 15 municipis més dels marcats inicialment pel govern de la Generalitat, això no afecta el nombre de granges que es mantenen estables en una quarantena. A més, queden excloses de la prohibició Osona i el Segrià, que són les comarques on es concentren el 99% de granges catalanes. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. La prohibició d'exportar cart de porc a Europa fins al febrer afecta 91 municipis barcelonins, que són 15 més que els del pla de contenció del govern. Ara bé no s'incrementa el nombre de granges afectades per a les restriccions, que són 39 i representen l'1% de les exportacions catalanes. En paral·lel, el conseller d'Agricultura i Ramaderia demana calma a les empreses del sector davant del brut de pesta porcina africana per evitar acomiadaments. Escoltem Òscar Urdeig.
El govern de la Generalitat demanarà, evidentment, calma, d'acord, i que entre tots busquem fórmules per minimitzar l'impacte en l'ocupació, en el teixit econòmic empresarial de les empreses afectades. I, per tant, trobar fórmules de col·laboració que puguin fer que l'impacte sigui el mínim possible.
Pel que fa a les negociacions per a les exportacions extracomunitàries, la Xina, les Filipines, el Regne Unit i Xila han acceptat reduir la prohibició a només la zona afectada pel brot, però els mercats continuen tancats al Japó, que és el segon gran consumidor, a l'Àsia i al Vietnam. A tot això, el govern prepara una campanya de comunicació per evitar que caigui el consum de carn de porc a casa nostra. Per agafar els casos positius, es mantenen en nou i s'ha incrementat fins al miler el nombre d'efectius que treballa a l'Azona Zero del Brot, amb la incorporació...
de les unitats canines d'Andorra i Madrid. Pel que fa a les batudes a Port Sanglars, el govern destinarà un milió d'euros per fomentar-ne les captures, mentre s'ha acordat una comissió d'experts a batre aquests animals amb silenciadors en el ràdio dels 6 als 20 quilòmetres del brot.
Preocupació per l'extensió de la pesta porcina africana a nivell sobre el terreny, com escoltàvem ara a Carina Bellbé. Preocupació també per les conseqüències econòmiques que tindrà de ben segur aquest brot. I preocupació pels treballadors, pels jocs de treball que estan en joc. I algunes d'aquestes conseqüències ja s'estan començant a notar. És el cas de l'empresa Le Port Gourmet de Santa Eugènia de Berga. Avui l'alcalde ha garantit que no deixaran ningú a l'estacada després de l'anunci de 300 acomiadaments.
en aquesta empresa. Els sindicats reclamen, a més, mesures no només per a les companyies, sinó també per protegir els treballadors. El 9FM, Guillem Rico.
Diversos camions carregats de porcs esperaven aquest matí a les portes de l'escorxador Le Port Gourmet a Santa Eugènia de Berga, el primer dia en què l'empresa ha prescindit de 300 treballadors que estaven contractats a través d'una empresa de treball temporal. Des de Comissions Obreres, el secretari d'Indústria d'Osona, David Caurín, demanava que a banda de mesures per a les empreses se n'apliquin que beneficin els treballadors com es va fer pel Covid o la dana del País Valencià.
Método red que li diuen que va anar un ERTE de força major però que no consumeixi paro, l'atur no ho pot consumir, amb això jo crec que la gent treballadora ja estaria protegida fins que això s'arregli, perquè això pot tenir una durada mínim d'un any segons la legislació.
L'alcalde de Santa Eugènia, Xavi Fernández, diu que no deixarà ningú l'estacada. Demana col·laboració de l'empresa. Ha d'assumir també una part de responsabilitat en aquests acomiadaments i crec que l'empresa ha de col·laborar també en que aquestes persones trobin una altra feina. Actualment, en aquest excursidor d'Osona hi treballen unes 2.000 persones.
Això pel que fa a aquest cas concret, a nivell general, el sindicat Unió de Pagesos dona la benvinguda a les ajudes del govern per fer front a la crisi de la pesta porcina. El sector, diuen, les necessitarà perquè la repercussió econòmica es preveu, com us dèiem, molt important. El responsable del sector porcí del sindicat, Rosent Saltiberi, admet que encara és aviat per valorar si aquest virus comprometrà la viabilitat de les explotacions més familiars.
Tot i això, les granges de la zona zero del virus ara mateix ja tenen un problema gruixut. Els escorxadors els han tancat la porta. Si ens centralitzem on ha sortit la pesta, evidentment l'hora dels 20 quilòmetres, tot i que s'ha aixequejat el dissabte, es va aixequejat, es van donar tots negatius, i de la zona dels 6 quilòmetres als 20, l'administració autoritza a moure aquests ports cap a escorxador.
però la reacció dels escorxadors per l'afectació que té pel seu comerç, de moment no volen cap port d'aquest radi dels 6 als 20.
Un greu ja més que s'afegeix a les pèrdues que de manera global ja nota tot el sector per la baixada de preu que ha fixat el mercat i que aquesta tarda es torna a revisar. Mentrestant, els agents rurals han explicat avui les tasques que s'estan fent sobre el terreny amb drons per la contenció del virus de la pesta porcina africana. L'objectiu principal és localitzar i capturar tots els exemplars de porc senglar que es pugui. Vallès Visió, Adrià Rossell.
Després d'haver pentinat ja tot el radi de 6 quilòmetres a la rotonda del primer focus localitzat a Cerdanyola, el cos de gent rurals continua buscant exemplars en el segon radi més extens de 20 quilòmetres. Per agilitzar aquesta tasca treballen amb el suport de drons amb càmeres tèrmiques que permeten localitzar senglars vius o morts a l'epicentre de la zona afectada. Així ho ha explicat Quico Rivera, sota inspector i cap de l'àrea de grup de suport de gent rurals. Amb el dron això és molt més fàcil de localitzar i amb avantatges que ens dona la coordenada exacta d'on està.
Gràcies.
Al mateix temps la velocitat de recerca és molt més elevada prospectar amb drons que a peu, perquè a peu al final la gent ha de... els companys han de batre tot el terreny pas a pas. Fa temps que els agents rurals recullen cadàvers de senglars per fer-ne un seguiment. És per això que darrerament s'ha detectat un augment en el nombre d'animals morts. Sobre el terreny hi ha més de 500 efectius entre Mossos, Bombers, Guàrdia Civil, Agents Rurals, ADFs i la UME, a més de les unitats canines a les que avui s'hi sumen gossos dels agents rurals de la Comunitat de Madrid.
Notícies en xarxa. 20 minuts per les 3 de la tarda. La taula del tercer sector reclama un nou model d'acollida d'immigrants per adaptar-lo a la realitat. Consideren que l'actual és massa rígid i que no preveu les situacions de vulnerabilitat amb què arriben els estrangers a Catalunya, que, per exemple, ara s'estableixen més enllà de l'àrea metropolitana. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. Famílies monoparentals, infants i joves migrats sols o persones amb edat propera a la jubilació són els perfils de l'actual onada migratòria. Arriben amb situacions de vulnerabilitat molt diverses i s'estableixen més enllà de Barcelona. Així ho explica l'informe sobre l'acollida de persones d'origen migrat a Catalunya que ha presentat la taula del tercer sector, que assenyala que hi ha municipis de la Catalunya interior que superen el 25% de població estrangera.
Aquests són alguns dels reptes que els ajuntaments i les entitats socials han de fer front en els dispositius d'acollida que consideren massa rígids i amb pocs recursos. Ho explica Xavier Travado, president de la taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya. És fonamental la coordinació en els municipis, allà on passen les coses, de forma que l'acollida pugui ser molt més flexible i que la puguem entendre...
no com unes formacions o unes etapes específiques, sinó més com un circuit que s'adapti a les necessitats de cada persona. Perquè si limitem l'acollida a l'accés del mercat de treball, que evidentment és molt important, deixem de banda altres aspectes molt rellevants de la cohesió social i la convivència.
L'entitat calcula que entre 150 i 170.000 persones es troben en situació irregular a Catalunya i que això incrementa el risc de pobresa. Els experts avisen que el pic de l'epidèmia de la grip arribarà en guanya a finals del mes de gener, és a dir, un cop hagin passat les festes de Nadal. Tot plegat després que la circulació del virus sigui més elevada en aquestes dates que no ho ha estat pas en anys anteriors.
La mascareta, però, no serà obligatòria, així ho han pactat govern central i comunitats, fins que s'arribi a un nivell alt de contagis. Marc Bichuan, bon dia. Bon dia, Marta. L'epidèmia de grip està actualment en l'anomenat nivell moderat. Tot i això, des dels CAPS aconsellen vacunar-se aviat per tal que es puguin fabricar anticossos a temps. Clara Prats, investigadora de la UPC i experta en models epidemiològics, ha confirmat en declaracions a la xarxa que el comportament de l'epidèmia i l'evolució dels contagis en guany ha estat diferent al de l'any passat.
ha arrencat la grip una mica abans del que ve sent habitual. Sempre el pic de grip es desplaça una mica. El més habitual és que el punt màxim ens arribi després de vacances de Nadal. De fet, normalment és més cap a finals de gener o així. Ara hem superat el que es diu l'intermedi de transmissió, el nivell moderat. Després tenim el nivell alt, tenim el nivell molt alt. Per tant, independentment de si el pic ens cau just abans de vacances, a meitat de vacances, les dues o tres setmanes que envolten el pic,
Són dues o tres setmanes de moltíssima transmissió, de molta circulació, hi ha molt virus. Prats també ha normalitzat que els infants entre sis mesos i cinc anys sigui el col·lectiu que més transmet el virus, ja que són els que estan menys immunitzats.
Arrenca la temporada d'esquí al Pirineu de Girona i ho fa amb la perspectiva de plena ocupació. L'estació ripollesa de Vallter ha acollit aquest matí la presentació de la temporada de neu, que comença tímida al Ripollès i amb més gruixos a la Cerdanya. La previsió és que aquest inici vagi acompanyat d'una plena ocupació degut al pont llarg que tenim a les portes. Ràdio Ripoll, Paula Sayago, bon dia.
Avui s'ha presentat des de Vallter la nova temporada de neu, una temporada de neu que just ha arribat carregada de flocs a l'estació de Vallter. Durant l'acta de presentació han sigut diverses estacions d'arreu del territori de ferrocarrils de la Generalitat que han presentat les seves novetats. Entre d'altres en destaquen, per exemple, la del port Ripollès, com és el cas del Fexipàs.
Una nova proposta que incentiva anar a esquiar a totes les estacions del territori, com per exemple des de Vuitaull a Masella o no oblidant la companya del Ripollès Vall de Núria. Des d'aquí, des de Vallter, han sigut moltes les sorpreses que s'han presentat per una temporada que veuen amb bons ulls.
i amb moltes ganes. Si més no, serà millor que la de l'any passat, que va començar molt més tard. Pel que fa a les previsions del pont de la Puríssima, també són molt optimistes, ja que pràcticament les dues estacions del Ripollès han penjat el cartell de ple, de moment, les sensacions molt positives, i sobretot molt positives perquè han vingut acompanyades de molta deu.
I no deixem l'economia. Els usuaris del cotxe elèctric aplaudeixen l'anunci del president Pedro Sánchez de destinar 1.300 milions d'euros a impulsar aquest model de mobilitat. El delegat a Catalunya de l'Associació d'Usuaris de Vehicles Elèctrics, Albert Sagarra, avisa però que l'increment de la demanda esgotarà en pocs mesos la partida de jurs directes per a la compra per un valor de 400 milions.
Hem tingut una sobre demanda de més del 200% només a Catalunya. Esperem que encara es dispari encara més. Si agost-setembre ja vam atgeurir el pressupost del 2025, segurament ara, amb aquesta facilitat afegida, s'esgotarà des de l'estiu, segurament.
La patronal catalana de la distribució d'automoció també està satisfeta amb l'anunci d'aquest nou paquet d'ajudes als cotxes elèctrics perquè n'incentivarà la compra.
Atenció al succès que ens arriba des de Girona. Aquest matí una gent de la policia municipal ha disparat i ferit a la mà un home després que aquest l'amenacés amb una serra manual. Els fets s'han produït poc després de les 9 del matí davant de l'església de Sant Pau, al barri del Pla de Palau de Girona. Anem fins allà. Per conèixer amb més detalls aquest succès, Televisió de Girona, Natàlia, Bon Joc.
Els fets s'han produït quan faltaven pocs minuts per les 9. Diversos veïns han alertat la policia que l'home estava serrant un arbre. En arribar a lloc, els agents han intentat tranquil·litzar i aturar l'home, que hauria fet cas omís. En un moment determinat, alça la serra contra un dels agents, que en sentir-se intimidat i per evitar l'atac,
Li ha disparat dos trets amb la pistola reglamentària. Un dels disparts ha impactat contra la mà de l'home que aguantava la serra i l'ha ferit. L'Ajuntament ha confirmat que l'home, de 53 anys i veí del barri, té problemes de salut mental i una incapacitat permanent des de fa anys. Així ho explica la regidora de Seguretat, Sílvia Lé. És una persona que té problemes de salut mental, és una persona que des del 2014 té una incapacitat permanent detectada, el porta a la xarxa de salut mental, l'IES...
L'home ha estat detingut per atemptat a l'autoritat i ara es troba ingressat a l'Hospital Trueta de Girona amb ferides lleus i custodiat per dos agents. L'actualitat de la jornada ens porta avui també fins a Osona. Vic supera ja oficialment els 50.000 habitants. El creixement de la població d'una mitjana de 1.000 persones anuals en les darreres 3 dècades comportarà noves maneres de gestió municipal que preocupen, per cert, l'equip de govern. El nou FM, Guillem Sánchez.
L'alcalde de Vic ha enviat una carta al president Illa per abordar el que ha descrit com una situació d'emergència social i demogràfica a la ciutat. En els darrers 30 anys, Vic ha crescut un 68% i el consistori demana mesures urgents. En primer lloc, reclama l'autonomia per decidir quines altes s'aproven al padró i quines no. Albert Castells és l'alcalde de Vic.
Si fa un any dèiem que la ciutat anava a camí del col·lapse, podem dir avui que alguns dels serveis a la ciutat han col·lapsat. I aquí faig una crida al president de la Generalitat a reclamar les competències en gestió de padró, perquè al final creiem que és el govern de la Generalitat qui ha de gestionar aquest repte demogràfic i no pas el govern de Madrid, això d'entrada. L'equilibri entre la població i les seves necessitats amb la manca de recursos preocupa l'Ajuntament de Vic, que preveu problemes greus de gestió en un futur no massa llunyà.
I d'Osona, a la Garrotxa, Marc Toboso és el nou alcalde de la Vall de Vianya. Substitueix en el càrrec a Santi Reixac, que va morir ara fa dues setmanes, com us vam explicar. Ara també caldrà triar el president del Consell Comarcal.
El fins ara número 9 de la llista, Marc Toboso, és el nou alcalde de la Vall de Vianya, després de la mort sobtada del fins ara alcalde Santi Reixac fa uns dies. Toboso, de 30 anys, diu que agafa el càrrec amb responsabilitat, però a la vegada demana paciència als veïns, donat que l'experiència que tenia en Santi no la té ni ell, ni cap dels regidors.
Primer de tot, que paciència, que tant jo com qualsevol altre regidor que hagués pujat com a alcalde, tots érem nous. No teníem experiència portant l'alcaldia d'un municipi. Soc nou en tot aquest món de la política. Aquesta era la meva primera legislatura i, per tant, tinc poca experiència dintre d'aquest món. M'hauran d'ensenyar moltes coses.
Un cop decidit qui és el relleu de Santi Reixac a l'alcaldia de Vianya, ara serà el torn de conèixer qui succeirà a Reixac al capdavant del Consell Comarcal de la Garrotxa. Per ara no s'ha anunciat ni qui ni quan es produirà el relleu.
Doncs un altre canvi. L'alcalde de Sal, Jordi Viñas, anunciarà demà que es renuncia al càrrec. La renúncia que es farà efectiva obligarà primer a l'elecció d'un nou regidor de la llista d'Esquerra i a l'elecció després al relleu de Viñas entre els valles d'aquest consistori dels gironers. Viñas té previst mantenir l'acte de diputat al Parlament. I repassem altres notícies destacades d'avui.
9 detinguts arreu de l'Estat en la desarticulació d'un entramat criminal que ha blanquejat més de 700 milions d'euros en criptomonedes. Una de les detencions s'ha fet a Sitges al Garraf. La xarxa operava nombroses plataformes falses d'inversió que treien les víctimes amb anuncis a xarxes socials on els prometien altes derrendibilitats.
Els serveis socials de Barcelona detecten prop de 1.800 persones dormint al carrer el mes de novembre. És gairebé un 33% més que en el mateix mes de l'any passat, quan se'n van comptar 1.300. En comparació amb l'octubre passat, el creixement és de prop del 13%.
Els càmpings gironins contractaran treballadors de l'Amèrica Llatina davant de la manca d'oferta i la desestacionalització del sector. Així ho ha anunciat el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, Girona FM, Pau Villafany. El sector estudia mecanismes per la contractació d'entre 200 i 250 treballadors en origen a països com Perú, Xila i Honduras, amb l'objectiu de donar resposta a la manca de personal qualificat
una de les grans prioritats del col·lectiu, com bé explica Miquel Gotamegra, president de l'Associació de Càmpings de Girona. Aquest és un tema que per nosaltres ens preocupa i ens preocupa molt, perquè al final un càmping pot tenir els sanitaris amb el millor marbre, l'aixeta es poden ser d'or, però...
Si no hi ha talent i no tenim un equip professional motivat, no és res. Aquest és un element que com a sector el tenim molt clar i en aquest moment estem treballant-ho d'una manera intensa. Gotanegra ha explicat que estan estudiant on rebran la formació aquestes persones però que l'objectiu és que siguin aquí el mes de juny per l'inici de la temporada d'estiu.
Una exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reivindica la vigència de l'obra de Mercè Rodoreda. La mostra posa en diàleg la literatura de l'autora de La plaça del diamant amb l'obra de creadors de diverses èpoques com Chagall, Picasso o Casas. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Rodoreda, un bosc, presenta 400 peces en un recorregut de 1.300 metres quadrats. L'espai es concep com un bosc que ens porta des de les arrels literàries i vitals de l'escriptora fins als frits de la imaginació d'altres artistes inspirats per ella. D'aquesta manera, com ha explicat la comissària de la mostra, Neus Penalba, s'explica com l'escriptura de Mercè Rodoreda és alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica.
L'objectiu de l'exposició no és biogràfic, tot i que a cada sala hi ha petits apunts biogràfics i vitrines amb material important que permeten contextualitzar la seva obra. El que ens importa és reivindicar la contemporaneïtat i la radicalitat de la seva literatura.
Durant el recorregut trobarem pintura, escultura, instal·lacions artístiques, documents i audiovisuals, obres d'artistes com Marc Chagall, Remedios Varo, Pina Bausch, Ramon Casas o Pablo Picasso. També projectes artístics encarregats expressament per a la mostra de creadors com Cabo Sanroque, Carrota Subirós o Oriol Vilapuig.
Doncs justament la protagonista de l'adaptació d'una de les grans obres de Rodoreda, l'actriu, directora i guionista Sílvia Munt, recollirà el gaudí d'honor en la gala dels 18ens Premis de l'Acadèmia del Cinema. Que es farà el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d'excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, al teatre, a la televisió i la dansa, així com una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país.
Rosalie ha anunciat que actuarà al Palau Sant Jordi de Barcelona. Ho farà els dies 13, 15, 17 i 18 d'abril de l'any vinent. Avui s'han fet públiques les dates de la gira del seu darrer disc.
La cantant de Sant Esteves a Rovira s'iniciarà la gira el 16 de març a Lió. Actuarà a Madrid en quatre dates, el 30 de març, l'1, 3 i 4 d'abril al Movistar Arena. Després de passar per 30 ciutats d'Europa i Amèrica, farà el darrer concert a San Juan de Puerto Rico. Les entrades es posaran a la venda per al públic en general l'11 de desembre.
Moment per als esports. Amb la Janire Gallut, molt bon dia, Janire. El Girona cau eliminat de la Copa del Rei per l'Orença, que és de primera federació. Els gironins s'acomiaden de la competició amb una derrota per dos gols a un. Els de mitja l'ara s'hauran de centrar en la Lliga perquè encara són en posicions de descens. Girona FM, Pau Villafanyer.
Un partit on els de Mitchell no van estar a l'alçada del que demanava l'enfrontament malgrat el mal estat de la gespa i on van ser superats clarament pel conjunt gallec. Just quan l'equip semblava reaccionar amb símptomes de millora contra el Betis i el Real Madrid després de l'aturada de novembre, va arribar un altre atac a l'expedient de la Copa i ja en van unes quantes.
Un partit que va començar malament amb el gol de Laurence al minut de joc, que aplicava una dosi de realitat als gironins. Tot i així, el Girona va poder reaccionar gràcies a un penal forçat per Joel Roca, que Esprilla va fallar, però en la segona oportunitat va poder fer l'empat, que semblava ser el primer pas per la remuntada.
La tendència del partit, però, no va canviar i l'Ourense tenia les idees més clares i les va materialitzar a la segona part on es va avançar a falta de mitja hora i fins i tot va tenir ocasions per fer el tercer. La mala notícia de l'enfrontament, més enllà de l'eliminació, la lesió d'Abel Ruiz que va haver d'abandonar el terreny de joc visiblement abatut.
El Reus també va caure contra la Reial Societat 0-2 en un partit en què els reusencs van donar la cara amb una primera divisió. I aquest dijous s'acaba aquesta segona eliminatòria de Copa amb tres catalans més. Avui juguen l'Espanyol, el Sabadell i el Sant Andreu. Els pericus visiten l'Atlètic Balears de la segona federació a partir de les 7 de la tarda.
A la mateixa hora, els arlequinats reben a la nova creu alta el líder de la segona divisió, el Deportiu La Corunya, i els quadribarrats tindran la visita al Narcís Sala de tot un equip de primera al Celta a les 9 de la nit. Mentrestant, el Barça ha anunciat que destinarà totes les localitats disponibles pel partit de Champions contra l'Eintracht Frankfurt exclusivament a socis i sòcies per evitar que es repeteixi l'episodi viscut d'abril del 2022 quan gran part del públic present al Camp Nou pertanyia al conjunt alemany.
I un últim apunt de futbol perquè la Federació Catalana ha desestimat la petició d'Assemblea General Extraordinària per deficiències molt greus en les formes i per no complir amb la legislació vigent ni amb els resultats. El president Joan Soteres també ha indicat que de les 442 signatures que es van anunciar el 19 de novembre, només 186...
són vàlides i en Waterpol el club natació Sabadell ha quedat eliminat de la Champions masculina amb la derrota a casa contra el Hannover per 9 a 11. El tècnic Quim Colet reflectia la frustració de l'equip. Per nosaltres era una final i potser això ens ha pogut una miqueta, no? Les ganes ens ha creat una certa ansietat, venim de fer les coses molt bé, hem entrenat excel·lent, etcètera, etcètera, però la veritat és que no hem estat acertats. Aleshores, com a grup no hem estat acertats.
A quarts de nou, el Terrassa visita la piscina del Solaris Sibènic a l'Eurocup masculina. Gràcies, Jennifer Gallut, per la informació esportiva. Una mica més de 3 minuts i seran ja les 3 de la tarda. Per tant, nosaltres ho deixem aquí i ens retrobarem demà, com sempre, a les dues en punt. Bona tarda. Notícies en xarxa. Edició migdia.
La xarxa de comunicació local. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les tres, us parla Mercè Roura. La Comissió Europea amplia el perímetre de la zona infectada per la pesta porcina africana anorat a municipis de la demarcació de Barcelona, però en deixa fora Osona, el Llucanès i bona part del Bages. Són una quinzena més dels establers per la Generalitat, però no afecta més granges. De fet, només afecta l'1% de les granges catalanes. Això implica que aquestes poblacions no poden exportar carn de porc
a la resta de països de la Unió Europea. Malgrat aquesta decisió, el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Urbets, ha fet una crida a la calma a les empreses. El govern de la Generalitat demanarà, evidentment, calma, d'acord, i que entre tots busquem fórmules per minimitzar l'impacte en l'ocupació, en el teixit econòmic, empresarial...
de les empreses afectades. Per tant, trobar fórmules de col·laboració que puguin fer que l'impacte sigui el mínim possible.
Urdeix ha recordat que la gran majoria dels 50 exemplars morts de ports senglars trobats en aquest radi de 20 quilòmetres d'afectació ha donat negatiu. Els positius, de fet, continuen sent 9, la xifra de 9. El conseller ha defensat que l'ampliació que ha fet la Comissió Europea del nombre de municipis afectats no modifica aquest radi de 20 quilòmetres. Urdeix també ha anunciat que Xila i Filipines han acceptat el criteri de regionalització de la Unió Europea i ha apuntat que s'està negociant amb Sèrbia i Corea del Sud.
Gràcies.
I encara parlant de la Comissió Europea, però per una altra fer, que considera que la candidatura del govern espanyol per instal·lar la gigafactoria d'intel·ligència artificial a Mora la Nova és molt forta, així ho ha dit la vicepresidenta de l'executiu comunitari a càrrec de la sobirania tecnològica, Gena Birkunen, durant la signatura d'un acord entre la Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversions. La convocatòria oficial perquè els estats s'hi puguin presentar amb els seus projectes es farà entre gener i febrer.
I arrenca la temporada d'esquí al Pirineu de Girona amb la perspectiva de plena ocupació. La temporada comença tímida amb les estacions al Ripollès, amb més gruixos a la Cerdanya. Això no impedeix, però, que el sector afronti aquest cap de setmana llarg que ve amb una ocupació que frega el 95%.
A l'àmbit cultural, l'actriu, directora i ionista Sílvia Mundt recollirà el gaudí d'honor a la gala dels 18 anys premis que es faran el 8 de febrer al Gran Teatre de Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d'excel·lència transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, al teatre, a la televisió i també a la dansa, així com la seva contribució a la cultura cinematogràfica del país.
Notícies en xarxa.
El port de Torredembarra demana que replantegin les condicions de la concessió per evitar haver de fer extraccions de sorra de manera periòdica. Aquesta qüestió ja es va traslladar a totes les parts implicades durant la reunió que es va fer el passat mes d'octubre. El capità del port, Oriol Milà, demana que les decisions es prenguin seguint criteris tècnics i no polítics. Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions. I és el que no hem fet.
ambientals, naturals, o de la pròpia gestió del litoral, que necessiten, malgrat que l'hagim artificialitzat. Però haurem de buscar un equilibri, i aquest equilibri és el que nosaltres volem.
Recordem que des d'aquest dilluns està duent a terva una operació d'extracció de sorra de platja de la Paella d'uns 7.000 metres cúbics per portar-la a Altafolla. També repassarem les dades d'atur. El mes de novembre es va tancar amb 14 aturats menys a Torre d'Embarra. Així, la xifra total de desocupats es va quedant als 897. És la primera vegada que l'atur baixa en un mes de novembre des de l'inici de la sèrie històrica.
En política, el Partit Popular de Torredembarra vol preguntar al govern municipal sobre la situació de les pedreres romanes que hi ha al municipi. És una de les qüestions que el grup municipal popular a l'oposició vol traslladar a l'apartat de precs i preguntes durant el pròxim ple ordinari a l'Ajuntament. La policia local de Torredembarra activarà demà divendres el pla de seguretat de Nadal, Capdany i Reis. Aquest inclou més patrulles a peu, inspeccions, establiments i controls especials de trànsit per garantir la seguretat durant aquestes festes.
Més qüestions relacionades precisament amb les festes que arrencaran oficialment demà divendres amb l'encesa de les llums de Nadal. L'acte es farà dos quarts de set de la tarda a la plaça del Castell. La regidora de Turisme i Comerç, Jovita Baltasar, en parlava durant la presentació del programa de Nadal a Torredembarra.
viurem una encesa plena de sorpreses a la plaça del Castell. Vull destacar que aquest any hem apostat una altra vegada més per fer una millora i una ampliació de la il·luminació nadalenca. A continuació, oferirem un tast de panetone, el millor panetone de xocolata 2025 d'Espanya i a càrrec de la pastisseria Caljan, que ha sigut els guanyadors. Tot seguit a dos quarts d'avui s'inaugurarà el pessebre de les antigues peixateries.
I d'altra banda recordem que a Torre d'Embarra té en marxa un any més la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina. Fins al 19 de desembre es poden fer aportacions als diferents punts habilitats. Repassarem també actes d'agenda perquè aquesta tarda se celebra a Calma i amb una nova xerrada de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran. Porta per títol Això és un escàndol de Miquel-Àngela Duixamp i anirà càrrec de Jordi Rius.
I d'altra banda, l'associació Pianissimo organitza un concert homenatge a Antonio Rovira, traspassat aquest mes de setembre. Serà el 7 de desembre, és a dir, aquest diumenge, a partir de les 7 de la tarda, l'Espai Cultural Sala del Mar. I demà divendres se celebrarà la darrera sessió del cicle de jam sessions i micròfons oberts que s'ha fet durant els últims mesos a la Plaça Catalunya.
A partir de les 7 de la tarda, en aquesta ocasió, hi participarà també el grup Casuality Music Cover Band. En àmbit territorial, avui destacarem que un incendi a una empresa de la Canonja, el polígon petroquímic Sud, ha fet activar l'alerta del Pla Secta aquesta matinada.
No hi ha hagut ni ferits ni afectació a l'exterior. L'incident s'ha produït a l'empresa Helix Polimers cap a les 3 de la matinada. I a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports, avui de Futbol Platja. Per destacar que el club Futbol Platja Tornambarra participa des d'aquest dijous i fins diumenge en la prestigiosa Mar Menor Cap.
Són les notícies més destacades d'avui dijous. Som dia 4 de desembre en aquesta edició informativa i hem treballat la Raquel Martínez i qui us parlem, en Josep Sánchez i l'Anna Plassa. Comencem.
El port de Torredembarra demana que es replantegin les condicions de la concessió per evitar haver de fer extraccions de sorra de manera periòdica. Aquesta qüestió ja es va traslladar a totes les parts implicades durant la reunió que es va fer el passat mes d'octubre. En aquesta reunió és on es va decidir dur a terme l'extracció de sorra que ha començat aquesta setmana a la platja
Cal recordar que el port està obligat a fer aquestes operacions segons es determina el títol concessional. Amb tot, fins ara no s'havien fet més enllà d'alguns moviments de sorra interns fa uns anys. De fet, les extraccions dels darrers anys han anat a càrrec de costes de l'Estat.
Encara que des del port han acceptat fer l'extracció de sorra actual, el seu capità, Oriol Milà, assegura que realitzar aquesta mena d'operacions implica desestabilitzar tant la platja de Torrenbarra com la d'Altafulla. En aquest sentit, remarquen les conseqüències ambientals que pot tenir fer aquestes actuacions de manera periòdica.
A nivell ambiental entenem que no té cap tipus de sentit, és el contrari. Segurament afectarà aquest tipus d'actuacions a les comunitats biològiques de l'entorn, sobretot més de la platja d'Altafulla. Afectarà la pròpia platja de Torre d'en Barra. Pensem que són dues platges que estan actualment estabilitzades i, per tant, qualsevol actuació que es faci es desestabilitzaran. D'una manera o altra passarà.
Des del port es va encarregar un estudi a l'Institut Hidràulic Ambiental de Cantàbria amb el professor Raül Medina al capdavant. Els resultats d'aquesta recerca mostren que la construcció del port de Tordambarra no té a veure amb la manca de sorra a la platja d'Altafulla, sinó que hi ha altres actuacions que tenen més relació, com la creació de l'embassament del Catllà o l'espigó que es va fer davant la Roca del Gallà.
podem demostrar que el port no té cap tipus d'afectació en aquest sentit i que, per tant, la problemàtica d'Altafolla, que evidentment existeix i que...
evidentment tothom vol resoldre la problemàtica que té actualment en la costa, doncs la puguin solucionar però, diguéssim, amb fons que no siguin d'una privada, que en principi no intervenim en aquesta situació. A més, en Milà comenta també que realitzar operacions d'extracció de sorra de manera periòdica seria completament inviable econòmicament per al port de Tordambarra.
Aquest tipus d'actuacions econòmicament són molt perjudicials per les concessions portuàries com la nostra, és a dir, són ruïnoses, és a dir, és impossible la viabilitat d'un port amb aquest tipus d'actuacions. Per tant, això l'administració ho ha d'entendre, l'administració estatal, sobretot, no? I és que al cap i a la fi qui ha volgut o qui ha ordenat aquesta actuació, no?
Això és inviable, poder fer això tots els anys de fet. El capità del port remarca que ells no són responsables de la situació a la platja d'Altafulla i així ho va traslladar a la reunió del passat mes d'octubre. En aquesta trobada va trobar bona sintonia per part de la subdelegació del govern per intentar avançar en els canvis en la concessió.
qualsevol activitat que pugui haver-hi al mar sempre tindrà una afectació. Però aquesta no és la nostra. Aquí nosaltres no som protagonistes d'aquesta afectació de la platja d'Altafulla. Llavors, sí que vam instar, vam parlar que instaríem
aquesta modificació i que això ho havíem de parlar. I per part tant de la subdelecció del govern com per part dels serveis provincials de la demarcació de costes de Tarragona van acceptar d'obrir una taula d'aquest tipus.
Milà destaca que aquest títol concessional es va fer fa dècades i sense els coneixements científics i ambientals que hi ha ara. Per això demana que les decisions es prenguin tenint clares les dinàmiques del litoral, seguint criteris tècnics i no polítics. Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions. I és el que no hem fet. Hem pres decisions per motivacions polítiques, probablement,
i no per motivacions ambientals, naturals, o de la pròpia gestió del litoral, que necessita, malgrat que l'hàgim artificialitzat. Però haurem de buscar un equilibri, i aquest equilibri és el que nosaltres abuguem.
L'extracció de sorra que es realitza actualment d'uns 7.000 metres cúbics s'allargarà fins a mitjans d'aquest mes de desembre. Posteriorment, a la primavera, es preveu fer una nova extracció del mateix volum d'arena.
El passat mes de novembre es va tancar amb 14 aturats menys a Torredembarra. Així, la xifra total de desocupats es va quedar amb 897, per sota de la barrera dels 900. Això suposa un descens de l'1,5%.
Les dades que dona a conèixer mensualment l'Observatori del Treball i el Model Productiu mostren una tendència positiva pel que fa a la baixada de l'atur després d'uns mesos d'increment, coincidint amb el final de la temporada turística. De fet, és el primer mes de novembre en què el nombre de desocupats baixa a la torre des de l'inici de la sèrie històrica, l'any 2014. La variació interanual també mostra un descens en la desocupació. Concretament, al novembre del 2024, hi havia a Torre d'Embarra 9%.
944 aturats, són 47 més que ara. És a dir, en un any, el nombre de desocupats s'ha reduït un 5%. Pel que fa a la taxa d'atur registral, a Tor d'en Barra, amb data del passat mes d'octubre, va ser del 11,27%.
El tarragonès, en canvi, el nombre d'aturats va anar a l'alça el novembre. En concret, el passat mes es va tancar la comarca amb 149 aturats més. El nombre total era de 11.622, un 1,3% més que a l'octubre, però un 3,5% menys que fa un any. La taxa d'atur registral a la comarca el passat octubre era del 9,08%.
L'increment de l'atur al Tarragonès es deu sobretot a les dades de Salou, amb 85 desocupats més, i Tarragona, amb 30. Al Baix Gallà, l'atur també s'ha incrementat a Altafulla, amb 11 persones, o a Creixell, amb 10. Per contra, ha baixat al Catllà, amb 8, i també a Rodavarà, amb 2.
El Partit Popular de Torralembarra vol preguntar al govern municipal sobre la situació de les pedreres romanes que hi ha al municipi. És una de les qüestions que el grup municipal popular, a l'oposició, vol traslladar a l'apartat de pregs i preguntes durant el pròxim ple ordinari a l'Ajuntament.
Ha començat la regidora del Partit Popular a Torra d'Embarra, Núria Gómez, durant l'entrevista a l'Espai Polític. Gómez ha explicat que ja fa temps van plantejant la situació de la pedrera de la Marítima i que volen saber en quina situació es troba respecte als tràmits que s'han de fer amb el Departament de Cultura de la Generalitat. També volen parlar sobre la pedrera que hi ha als munts a tocar de la plaça de l'Ermita, un entorn que des del PP reclama, des de fa temps, que es facin millores.
La pedrera que tenim als Munts, al costat de la plaça de l'Ermita, que no s'ha trobat encara mai una solució per la plaça de l'Ermita, que no sabem si és de Torre d'Embarra, si és del Bisbat, o si és, com ens van dir l'última vegada, que torna a ser ja dels propietaris primers, però allò està sense asfaltar, sense arreglar, sense res. I al costat hi ha una pedrera molt important i també voldríem saber com està el tema de les pedreres. És una de les preguntes que farem en aquest ple.
Seguint els munts, Gómez ha recordat una de les qüestions que va traslladar al ple del mes de novembre respecte a la mobilitat al barri. La regidora del Partit Popular demanava que s'executi el canvi en el sentit d'un carrer a tocar de l'avinguda Montserrat per permetre que es pugui fer un canvi de sentit sense haver de donar la volta pel passeig marítim.
des de la plaça de l'Oli fins a l'estació, només hi ha un sentit de circulació. Llavors, clar, si algú entra per allà i s'equivoca, ha de fer una gran volta per tornar al punt inicial i està concedit un canvi de direcció en un dels carrers. Si està concedit, si està aprovat i si tots hi estem d'acord, per què no es posa en marxa? Què esperarem a l'estiu? L'acord va ser abans d'aquest estiu passat.
I ens van dir, no, perquè ara de cara a l'estiu no farem obres. Bé, doncs estem al mes de desembre i tampoc s'han fet, no? Sobre les padreres, els Munts i el Roquer, el març del 2024 l'Ajuntament va aprovar de manera definitiva la seva declaració com a bé cultural d'interès local.
La policia local de Torre d'Embarra activarà demà divendres el Pla de Seguretat de Nadal, Cap d'Any i Reis. Aquest inclou més patrulles a peu, inspeccions d'establiments i controls especials de trànsit per garantir la seguretat durant aquestes festes. El pla s'allargarà durant tot el mes, fins al 5 de gener, i es desenvoluparà en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra. De fet, durant aquestes setmanes es reforçaran les patrulles mixtes, especialment als carrers i actes amb una major afluència de gent.
A més, la policia local col·labora en el pla Daga, de control d'armes blanques. També es faran inspeccions a establiments multipreu per controlar que tenen la documentació en regla i que els productes que venen compleixen la normativa. En aquestes inspeccions també intervindran Mossos, Guàrdia Civil i tècnics dels Departaments de Treball i Consum.
En matèria de trànsit es reforçarà els controls d'alcoholèmia i consum de drogues, especialment la nit de cap d'any. Aquell dia es muntarà un dispositiu especial per controlar l'accés a la zona esportiva municipal, on es farà la festa. El pla de seguretat també contempla la participació de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil, que donarà suport en els actes més multitudinaris, la bicicleta de Sant Esteve, el parc de Jocs de Nadal, la cursa de Sant Silvestre, el primer bany de l'any i la cavalcada de Reis.
I seguim parlant de les festes de Nadal, però ara per parlar de l'arrencada oficial que serà demà divendres amb l'encesa de les llums. L'acte es farà a dos quarts de set de la tarda a la plaça del Castell. En Guany, l'enllumenat presenta algunes novetats. N'hi haurà tot l'eix comercial des de la plaça mossèn Joaquim Brunat fins a l'església de Sant Pere Apòstol. També hi haurà un gran arbre de Nadal a la plaça del Castell i es posaran nous elements decoratius al voltant de la caseta de Nadal.
La regidora de Turisme i Comerç, Hobita Baltasar, explica que l'acte d'encesa s'acompanyarà d'un barana popular. S'hi podrà tastar el panetone de Caljan, que ha revalidat el premi al millor panetone de xocolata de l'Estat. Aquest any viurem una encesa plena de sorpreses a la plaça del Castell. Vull destacar que aquest any hem apostat una altra vegada més per fer una millora i una ampliació de la il·luminació nadalenca.
A continuació, oferirem un tast de panetone, el millor panetone de xocolata 2025 d'Espanya i a càrrec de la pastisseria Caljan, que ha sigut els guanyadors. Tot seguit, a dos quarts de vuit, s'inaugurarà el pessebre de les antigues peixateries a la plaça de la Vila. Es tracta d'un pessebre de grans dimensions que l'Associació de Passebristes fa uns quants anys que munta sobre els antics tauleis. Jóvita Baltasar celebra la recuperació d'aquesta tradició.
en un autèntic punt de trobada i una tradició que m'ha aconseguit recuperar. Molt estimada per grans i també per petits. Gràcies de tot cor per la gran feina que feu, perquè cada any us supereu més. Cada figura, cada element del conjunt està confeccionat cuidant els detalls i utilitzant tècniques artesanes, fet que converteix el pessebre en una peça única. Amb moltes ganes de veure el gran resultat i que veïns i visitants el puguin gaudir.
El president de l'Associació de Passebristes de Tornambarri Comarca, Joan Maria Busquets, reconeix que la instal·lació del pessebre a les antigues peixateries ha permès que l'entitat guanyi molta visibilitat. Des de després del Covid i tot això vam tornar a agafar una bona embranzida i vam aconseguir que l'Ajuntament ens cedís a l'espai de les antigues peixateries, que en guany és el tercer any,
I la veritat és que estem molt contents d'aquest espai perquè ens dona molta visibilitat a l'entitat i podem gaudir i exposar el que ens agraden nosaltres, fer els pessebres. Durant aquest primer cap de setmana, el pessebre es podrà visitar anuari de matí i de tarda. El detall de la resta de dies el podeu consultar a la Guia d'Actes de Nadal que ha editat l'Ajuntament.
I encara més propostes. Recordem que a Torre d'Emparrat té en marxa un any més la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina. Fins al 19 de desembre es poden fer aportacions als diferents punts habilitats. L'objectiu és que cap nen i nena del municipi es quedi sense regals aquest Nadal. Les persones que vulguin donar una segona vida a joguines en bon estat les podran dur a diferents punts que s'habilitaran per recollir les donacions.
La campanya també pretén fomentar la prevenció dels residus i la reutilització, promovent un model de consum circular i sostenible. De fet, els punts de recollida també s'hi podran portar altres objectes en bon estat. La regidora de Sostenibilitat, Ange Muñoz, ha fet una crida a la solidaritat i a la participació en aquesta campanya.
Els punts seran els mateixos i la intenció també és la mateixa. És al final que si hi ha algun infant que a qui no li puguin arribar algun tipus de joguina o de llibre pels Nadals, que pugui tindre aquest recurs de forma gratuïta i amb el que és la col·laboració i la solidaritat de tots els infants de la Torre.
La recollida dels joguines es farà a les escoles i als instituts de Tordambarra i a la Biblioteca Municipal Mestre Maria Antònia de dilluns a divendres. També a la seu de Càritas els dilluns, dimecres i divendres de 10 a 12, al Mercat Setmanal els dimarts de 10 a 1 o a Caldani els divendres de dos quarts de 12 del migdia a dos quarts de dues. Cap infant sense joguina és una iniciativa organitzada per la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Tordambarra amb la col·laboració de Càritas.
Al marge de les festes de Nadal, aquesta tarda se celebra a Calma Iam una nova xerrada de l'Aula d'Axtensió Universitària de la Gingran. Porta per títol Això és un escàndol de Miquel Àngel a Duchamp i anirà càrrec de Jordi Rius.
Aquestes xerrades parlarà sobre artistes i obres de l'art que en el seu moment van ser controvertides i que van suposar un fort impacte i canvi en les tendències del moment. Durant aquest primer trimestre del curs, les conferències que s'han programat estan totes elles relacionades amb diferents disciplines artístiques. La xerrada arrencarà a les 6 i està reservada a les persones inscrites a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran. L'organització va a càrrec del Centre d'Estudis Innival de Mas i al campus extens de la URB.
Això és avui. De cara a diumenge, l'associació Pianissimo organitza un concert homenatge a Antonio Rovira, traspassat el mes de setembre. Com dèiem, serà aquest diumenge, 7 de desembre, a les 7 de la tarda, a l'Espai Cultural Sala del Mar.
Es tracta d'un concert de música clàssica on solistes i petits grups de cambra, formats per diversos intèrprets, amics i socis del seu Pianissimo, retran homenatge a Antonio Rovira, soci de Pianissimo, que havia participat en diversos concerts organitzats per l'entitat. L'acte compta amb el suport de l'Ajuntament de Torrenbarra a través de la Regidoria de Cultura. El preu de l'entrada serà de taquilla inversa.
D'altra banda, demà divendres, dia 5 de desembre, se celebra la darrera sessió del cicle Jam Sessions i Micròfon Obert que realitza la plaça Catalunya. Serà a partir de les 7 de la tarda i en aquesta ocasió hi participarà també el grup Casual Team Music Cover Band.
Cada sessió combina música en directe i participació ciutadana amb un espai obert on tothom qui vulgui pot pujar a l'escenari per tocar o cantar. Aquestes Young Sessions són una iniciativa de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament per donar veu i espai a nous artistes i formacions musicals. També es pretén descentralitzar l'oferta cultural i dinamitzar comercialment la zona.
Entrem en plana territorial, un incendi en una empresa de la Canonja. El polígon petroquímic Sud ha fet activar l'alerta del pla 7 d'aquesta matinada. No hi ha hagut ni ferits ni afectació a l'exterior. L'incident s'ha produït a l'empresa Alix Polímer cap a les 3 de la matinada.
S'hi han desplaçat 8 dotacions de bombers, a més de Mossos d'Esquadra i ambulàncies del sistema d'emergències mèdiques. Protecció Civil ha activat l'alerta del Placecta. Al cap de 3 hores s'ha rebaixat la prealerta un cop s'ha estabilitzat el foc i s'ha comprovat que no hi havia ferits ni afectació fora de les instal·lacions de la fàbrica.
L'incendi s'ha produït en un dipòsit de pols de polímer. Al recinte no hi havia flama, només escalfor, i s'ha descartat afectació a productes potencialment perillosos. Els bombers de la Generalitat han treballat conjuntament amb els de l'empresa per rebaixar la temperatura.
El grup de control ambiental ha fet mesures de la qualitat de l'aire a diversos punts del polígon sud i les lectures han estat totes negatives. En un comunicat, l'XPolimers ha detallat que l'incident s'ha originat a les instal·lacions de producció per una deflagració a l'interior d'uns filtres que contenen polímer en pols. S'ha obert una investigació per aclarir-ne la causa.
També recollim la demanda d'una norentena de bombers voluntaris de Tarragona i l'Ebre que han presentat una demanda conjunta contra la Generalitat reclamant drets laborals. Ho han fet a l'Audiència Provincial de Tarragona, on es van concentrar ahir dimecres. Denuncien que la seva tasca va molt més enllà del voluntariat.
Per aquest motiu reclamen que se'ls doni d'alta la Seguretat Social. Els demandants han explicat que la meitat dels efectius mobilitzats en els darrers incendis i aiguats a l'Ebre són voluntaris. A més, estan obligats a fer un mínim d'hores de pràctiques al mes i estar disponibles a temps complet.
denuncien que no estan assegurats, que no disposen dels mitjans adequats ni de mesures de prevenció de riscos laborals i que només els paguen 10 euros bruts l'hora. El president de bombers precaris en lluita, Daniel Sitja, manifesta que s'ha convertit en un seu bombers low cost.
perquè ja n'hi ha prou de sortir a apagar foc sense cobertura ni seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni materials ni vehicles dignes. Som indispensables per arribar fins al darrer racó del país, del nord, del sud, de l'est i l'oest. Defensem la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament i se'ns exigeixen unes hores mínimes. Estar controlats per un APP i continuar pastant servei. On és el voluntariat en tot això?
Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Encara ve una tercera part dels bombers voluntaris que hi ha a la demarcació donen suport a la demanda. La setmana passada també se'n va presentar una a Lleida i pròximament se'n presentaran a Barcelona i Girona.
El contracte per fer les obres del camí de Ronda de la Sabinosa ja s'ha formalitzat. El butlletí oficial de l'Estat l'ha publicat aquest dilluns, de tal manera que les obres ja poden començar. Aquest projecte l'impulsa la Diputació de Tarragona, que és la propietària dels terrenys de l'antic preventori. Compte amb el vistiplau de la Direcció General de Costes de l'Estat. Els treballs els durà a terme l'empresa Seranco Sau i costaran prop de 790.000 euros.
Precisament aquest dissabte més d'un centenar de persones es van concentrar per demanar que aquestes obres no es facin. Convocats per la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona consideren que el projecte atempta contra el medi natural i posa en risc l'espai, ja que es preveu construir una pista de 5 metres d'ample per a vianants i bicicletes. Lluís Marçal, de membre del GATA, és una de les entitats adherides a aquesta plataforma.
S'habla d'aquestes obres, d'aquest passets marítim encobert, o sigui, ells diuen un camí, camí de ronda, però nosaltres pensem que és un passets marítim encobert de 5 metres d'amplada, que hi passaria en bicicletes, patinets, i seria allò que vam parlar l'altra vegada, que seria un element de massificació a un indret on la gent va a passejar, a gaudir de la natura...
amb tranquil·litat, no? No cal fer passejos marítims al voltant dels morrots, que també ho han parlat, que té un ecosistema molt fràgil i que això, doncs, ho ficaria en l'aire, no?, tota aquesta diversitat tan fràgil que té, doncs, els morrots. Marçal ha explicat a l'espai l'eco del Gaià del programa Baix Gai al Dia que, malgrat la publicació, el BOE seguiran oposant-se al projecte de manera activa.
El molt que surti publicat al BOE, que està adjudicada les obres, que es començaran el mes de gener, l'any vinent, etcètera, no podem donar res per tot, perquè ho estem parlant, totes les entitats que formen part d'aquesta plataforma, que és SOS Costa i Camp de Tarragona, en la qual som nosaltres al GATA, i ho estem parlant, que és com un últim recurs...
de fer aquest activisme que s'ha fet en altres indrets i que, en certa manera, ha funcionat. La plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona integra entitats com el GATA i el JPEC i activistes com l'arquitecte Anna Sabay.
Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 15 persones, una d'elles a Salou, en un macrooperatiu contra la banda dels Trinitaris. En el dispositiu que es realitzava aquest dimarts hi han participat 300 agents de diferents unitats operatives.
En total s'ha fet una vintena d'escorcois a Barcelona, l'Hospitalet del Llobregat, Espluga, Sant Boi, Covelles i Salou, i s'han arrestat 15 persones presumptament vinculades amb assalts, violents i tràfic de drogues. En els escorcois s'han intervingut armes de foc i blanques, drogues, diners en efectiu, material informàtic i telefonia mòbil. El dispositiu s'ha desplegat a primera hora d'aquest dimarts a locals i domicilis dels principals investigats. A Salou s'han fet com a mínim dues entrades en dos pisos d'un mateix home, que ha quedat detingut.
El dispositiu ha comptat amb més de 300 efectius entre els dos cossos policials. El cas està sota secret d'actuacions.
I d'altra banda, els Mossos també han detingut dos homes com a presuntes autors d'un delicte contra el patrimoni històric. Van ser localitzats infraganti amb detectors de metalls a una antiga zona de fondeig a prop d'una platja del litoral de Tarragona. Els fets van succeir el 28 d'octubre, quan efectius de la policia marítima dels Mossos, que patrullaven per la zona, van observar una persona amb neoprè dins l'aigua.
L'home portava un detector de metalls. Els agents el van acompanyar fins al seu vehicle, on van identificar un segon home que l'esperava i que només veure els agents va intentar amagar una bossa. A dins hi havia anells, monedes, escuts de coure i altres metalls. Els investigadors van determinar que els dos homes estaven espoliant una zona amb gran potencial arqueològic a tocar d'un jaciment protegit.
I aquesta sintonia ens porta a parlar d'esports a la recta final de l'informatiu. El Club Futbol Platja Torre d'en Barra participa un any més en la Mar Menor Cup des d'aquest dijous, 4 de desembre, fins a aquest diumenge. La competició suposarà el retorn a la sorra de Llorenç Gómez.
A la plantilla de l'equip torrent hi ha els joves talents de l'acadèmia Enzo Deu i que ja acumulen cert bagatge, com és el cas de Biel Rius, Guillem Penedès, Eloi Rovira i Christian Rodríguez. Però un dels atractius del torneig és tornar a veure competir a Gómez, actualment retirat i gaudint de la seva etapa com a entrenador i seleccionador de Dinamarca. L'equip, precisament, el completen internacionals d'aquest país i també altres jugadors de l'acadèmia de Jorenç Gómez.
La Mar Menor Cap és una competició de caràcter internacional i gran nivell en la qual participen equips d'arreu del món. El Torredambarra és un dels 16 equips participants i aquest ha enquadrat el grup C juntament amb el Playes de Sant Javier, el Portsmouth i l'Atlético Rio. Amb aquesta notícia tanquem l'informatiu. Us hem acompanyat aquesta mitjana en Josep Sánchez i l'Anna Plaça. Adéu-siau.
Sintonitzes Ona la Torre.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià. És 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barres comença a desplegar el nou contracte de la Brossa. Els canvis més immediats són la recollida comercial de la fracció resta i la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla. L'any que ve es farà una campanya informativa i progressivament s'aniran incorporant més novedats al servei.
Altafulla, la Fira de Nadal comptarà amb 55 paradetes de venda i degustació de productes. La cita es complementarà amb ambientació musical i altres activitats durant les tres jornades de celebració, del 12 al 14 de desembre. I a Roda de Baral, Festival Internacional de Cinema en català, el FICCAT dedicarà la seva propera edició al cinema i la història, un eix temàtic que reivindica el poder del setè art com a eina de memòria, reflexió i construcció col·lectiva.
Això que estan escoltant és Baix Gaialdí, el programa de proximitat que connecta el Tafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Què tal, com estàs? Molt bé, doncs aquí a punt...
El dia està una mica rúfol, m'assembla, no? A veure què ens diu el Lluís Mi Pérez. A veure si m'ha pujat algun company les cortines i acabo de veure com està el carrer. Però avui ja és allò de dir tardor, tardor, s'aproxima el Nadal.
El dia ens hem despertat així, tapadots i freds, a més. No és temperatura. Jo sortia de Salamo aquest matí per sota dels 4 graus. Només engegar el cotxe i ha saltat allò, aquella... Sí, com l'alarma aquella, no? Sí, sí, sí, que t'avisa davant.
de la temperatura. En fi, tenen-se indonitzat el de Fuller Ràdio, una a la torre i roda de Barà Ràdio amb núvols o amb el dia. Clar, som baixa i el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Ara ho dèiem, dijous força fred. Hem sortit de casa bastant abrigats aquest matí. Tot apunta que aquestes temperatures, que aquest dia tapadota, ens acompanyarà tota la jornada. En tot cas, que ens ho asseguri el nostre home del temps preferit. Connectem tal com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, molts moments de núvols al llarg d'aquest dijous a les comarques de Tarragona. I de fet, a hores d'ara, tot i que hi ha algunes clarianes, de seguida s'anirà cobrint el cel. I és que venen molts núvols des de les comarques de Lleida i de l'Aragó que arribaran a casa nostra d'una forma puntual a partir del migmatí. Per tant, migdia, primeres hores de la tarda, de cel força més ensupit i anubulat, carregat.
I fins i tot arribarà a plovisca ja, d'una forma efímera, passatgera, però que a ningú li sorprengui que arribi a caure alguna pluja, ja diem, molt efímera. Poca quantitat d'aigua, però sí que arribaran de seguida. L'ambient força fresquet, baixa una mica la temperatura respecte d'ahir i també més vent. Atenció, sobretot, a l'alt i al Baix Camp, també ja aquesta tarda i vespre, a la resta de contrades del Camp de Tarragona, perquè aquest vent serà molt fort, també aquesta propera nit. Cops que poden passar fàcilment dels 90 km per hora.
N'estem pendents a la xarxa.
Va, cara dit tot això, el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous 4 de desembre. Comencem com sempre amb la més propera i agafem un diari gratuït, el que es presenta com el diari del Camp de Tarragona. El mes que avui titula 90 bombers voluntaris de Tarragona demanden la Generalitat.
Serveis públics. La reclamació col·lectiva pretén aconseguir millores en els seus drets laborals. Diuen, ja n'hi ha prou de sortir a pagar foc sense cobertura ni seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni materials, ni vehicles dignes. D'altra banda, avui l'altra qüestió que destaca la portada del mes ens porta a parlar de futbol. El somni s'esvaeix amb honor. El Reu Redis perd 0 a 2 contra la Reial Societat després d'una gran primera part de Copa.
La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia. Podem veure una de les jugades del partit amb jugadors tant de la Reial com també roig i negres avui en aquest enfrontament d'ahir al vespre.
Més coses. A Tarragona, els sedats de la selecció deixen només dos candidats a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. A Tarragona, la xarxa Santa Tecla comemora amb la seva comunitat el 25è aniversari amb un acte al port. Podem veure el logotip ben visible també al costat de la capçalera del mes. I a Tarragona, sospès el procés per escollir l'executiva de Junts perquè a una candidatura s'hauria saltat la normativa dels comissis.
Un altre rotatiu dels que tenim a mà i parla de naltros dia sí dia també és el diari de Tarragona. Aquest dijous explica que no ha pogut ser. El Reus cau amb dignitat a la segona eliminatòria de Copa per 0 a 2 davant tot un primera com la Reial Societat i després d'una gran primera part.
moment en què dos jugadors, un del Reus Deportiu i l'altre de la Reial Societat, lluiten per una pilota. És la gran fotografia que avui apareix a la portada del diari de Tarragona. Més coses pel que fa a la pesta porcina. Primers acomiadaments als escorxadors de Barcelona i més casos detectats.
L'àrea de Concerola ja s'han localitzat fins a 50 casos. I tres qüestions més avui al peu mateix d'aquesta portada del diari de Tarragona. D'una banda ens parlen d'un aniversari, el de la xarxa Santa Ticle. I diuen la idea visionària. Més coses a Tarragona. Se suspenen les primàries de Junts. I pel que fa a Actualitat Castellera ens parlen d'un nom propi, el de Gina Ford, que és la possible cap de colla de la jove.
I arrodonim aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala aquest 4 de desembre. Així que, Raquel, tu mateixa, endavant.
Comencem pel periòdico, que ens diu que l'empresa mixta de Rodalies es constituirà la setmana que ve. La nova operadora iniciarà l'1 de gener les funcions internes, tot i que el servei no arrencarà fins d'aquí un any, termini que exigeix la legislació ferroviària. L'R1, per cert, pendent de serrells econòmics i legals per culminar el traspàs.
La imatge és d'eurodiputats en un fòrum ahir a Brussel·les i diuen que com més nacionalista es torna a Europa, més regionalisme es perd. González Pons i Javi López adverteixen al fòrum European Bridges del fet que la centralització de la distribució dels fons comunitaris resta pes a les regions.
Han destacat avui apunt econòmic per al sector del vehicle que ens diu que els compradors de cotxes elèctrics rebran les ajudes al concessionari. El govern i el sector llencen el pla Auto 2030 per apujar la producció i les vendes.
Avui també trobem en destacat l'entrevista el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, diu que el govern aprovarà dimarts ajudes al sector porcí i alimentari. Per cert que també avui parlen dels restaurants de Barcelona que penjaran el complet amb els sopars de grup Brenna de Lencs.
Estudi del govern, una de cada tres espanyoles ha patit violència de la parella o exparella. Aquesta és la dada, una de cada tres. I avui, a punt per la Fiscalia, que retreu els imputats en el cas Montoro, que només intentin anul·lar la causa. Doncs també apartat per anticorrupció.
I avui, per cert, que també tenim els germans d'estopa, han destacat a la capçalera del periòdico perquè han adaptat una Nadala extremenya per un anunci d'ENA, ens diuen, un anunci nadalenc.
Seguim amb el punt avui. Avui tenim aquí la imatge dels senyals que han instal·lat el parc de Collserola. Veiem aquí un cartell que diu «Zona infectada, pesta porcina africana». I el titular és «Prioritat, contenir el brot». «Les administracions es centren a evitar que el virus de la pesta porcina no s'estengui de Collserola».
Diuen que el virus és molt contagiós i dura dies a l'ambient. Són paraules del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Urdeig. I també expliquen que el preu de la carn de porc ja ha baixat de forma important.
És el que destaca a la portada El Punt Avui, que també parla de l'any vinent, de les inversions esportives que hi haurà en diferents municipis. I d'altra banda, parlant d'esport, per cert, de l'esportiu, destaca en una de les notícies que avui trobem en el rotatiu, que Pedri i Rafinha són els líders de la recuperació esportiva.
del millor Barça. Hansi Flick beneix el mestratge del Canari i l'energia del Brasile. Anem a l'avantguàrdia. Diu que l'auge de la grip fa que Sanitat recomani en cas de símptomes la mascareta. El Ministeri i les comunitats autònomes també aproven activar el protocol de protecció en hospitals i residències de gent gran.
Notícia de salut pública, però la imatge és molt glamurosa. Ens parlen d'una nit per celebrar les arts, perquè l'Hotel Majèstic de Barcelona va acollir ahir la vuitena edició dels Premis Tribut a les Arts del magazín A la Vanguardia.
I imatge també de la cantant Luz Casal. L'han entrevistat i diu que el rock és indispensable per abocar coses com la ràbia. També imatge del carrer Patrichol de Barcelona, que pateix el tancament de Comerços. I una altra instantània que trobem a la portada de La Vanguardia és d'un membre de l'OME ahir a Collserola. I explicant que Catalunya espera permís per eliminar els sanglars de la Zona Zero.
En clau polític expliquen que junts s'obre a reprendre la relació amb el PSOE si es compleixen els acords. I també, a punt econòmic, parlen del pla de 1.280 milions per impulsar el cotxe elèctric a Espanya. I acabem amb una altra notícia econòmica que diu que el sobrecost per evitar una apagada recau en la factura de les famílies.
I acabem amb el diari Ara. El titular principal és que la Generalitat activa el suport econòmic al sector por si afectat. El govern ha obert de moment una línia d'ajuda financera directa als afectats a 20 milions d'euros. La Comissió Europea estudia si amplia a tota la província les restriccions més enllà del radi actual de 20 quilòmetres.
I la imatge és a l'interior del centre de control de la unitat militar d'emergències que ha instal·lat aquest centre Santa Perpètua de Mogoda i ahir els consellers Albert Dalmau i Núria Parlón el van visitar per conèixer l'evolució de les cerques de sanglars malalts a l'àrea de restricció.
Més coses. Rute nega que Trump margini Europa en les negociacions sobre Ucraïna. En política junts no varia l'oposició, però anima Sánchez a complir tots els acords. I acabem amb els mapes gènics per estudiar malalties que tenen un viatge europeu.
I avui també una curiositat en la portada del diari Ara, que estan intentant investigar d'on surt la teoria de l'entrepà sobre aquesta qüestió de la pesta porcina, perquè diuen que la principal hipòtesi és que el virus va arribar a través de carn contaminada i s'està seqüenciant per saber-ne la soca. Són les notícies que avui destaquen en aquest 4 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. Som-hi, moment ara per analitzar l'actualitat. Això els dijous ho fem amb la companyia de la periodista Marta Domènech, que, com tots vostès saben, trobem el cap davant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Ui, no et sentim. Marta, algun problema de... A veure, a veure.
És evident que tenim algun problema. Mira, farem una cosa. Mirarem nosaltres de recuperar aquesta comunicació amb la Marta Domènech. Mentrestant, el que sí que podem fer és descobrir una pàgina musical en català, com sempre, aquestes pàgines musicals, que els regalem a baix i al dia. Avui de protagonista tenim el Laberini Invisible, el nou doble àlbum de Jordi Pellac, un disc on conviuen...
Folc fosc, roc alternatiu i una narrativa que mira la realitat de costat obliqua, inquieta i tocada per una llum que fareix un treball que sense voler semblar a ningú ressona amb l'actitud dels grans narradors foscos però amb una veu pròpia i molt present.
d'aquest disc, amb aquestes lletres que parteixen de sensacions molt actuals, la identitat, la informació que ens devora, la sospita constant, la idea que al món s'esquerda n'hem escollit un tema que es diu Flor de Llis. Si us sembla, l'escoltem i nosaltres ara de seguida tornem a veure si hem pogut refer aquestes connexions amb la Marta Domènech.
Encara negra nit i els cavalls ja traien fum amb una leda mala gana, que s'afegia a la impressió que no podia ser tan certa. La fi de la tradició, que ells tinguin totes les armes i nosaltres tots els morts ens tremolaven els bessons. Depres de cantats i després de tocar les quatre, ningú no volia parlar, tothom pensava en cases verdes. Sobre el blanc dels timidrats, el campanar petit i el llibre.
com un avi empadat campana. Els nobles capitans sempre tenen gran visió, potser és perquè ells van a cavall. Nosaltres baixem pel tros d'aquesta terra que no estimen i no saben treballar. Folls d'una dotze matzina quan ens permeten somiar.
d'aquest cor que ha vist el mar aixecant-se per sobre els ponts. Els que no tornaven mai no eren florets per ningú, només un nom en un paper i un silenci massa llarg que han tregat per un cartel qui li guardaven rencor per ser el primer a preguntar-se de què havia servit tot.
L'honor ha sigut meu.
Flora i dispara'm just al centre d'aquest cor, si vols dóna'm la gràcia.
Ara sí, nosaltres analitzem l'actualitat i ho fem com cada dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènech, aquí trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs? Hola, molt bon dia, aquí, a punt per parlar d'Europa, un dia més. Escolta, avui hem de parlar d'una de les prioritats que s'han fixat els deputats europeus per portar els drets a les persones amb discapacitat al centre de la política de la Unió Europea durant el període...
2025-2030. Es parla d'accessibilitat real, d'educació i ocupació inclusives i fins i tot d'una definició comuna de discapacitat. És una petició ambiciosa o realista?
Doncs mira, és una modificació cap a l'alça d'una estratègia que es va aprovar ja fa uns quants anys. La estratègia actual és 2021-2030 i s'ha fet una revisió per tal de millorar una mica aquests objectius.
D'aquesta manera, el 2025, diguem que marca un punt d'inflexió. El Parlament demana activament una nova estratègia, que en realitat no és nova, sinó que, com us deies, és aquesta ampliació, i tot això és sota pressió per reforçar polítiques, i el que és més important, el finançament. Les polítiques han d'anar acompanyades sempre d'un finançament, perquè, si no, sabem que queden en un circuit i no hi ha...
no hi ha manera que es puguin dur a terme. Per tant, creiem que al llarg del 2026 sí que ja hi haurà, d'alguna manera, una concreció amb un document que ens digui de quina manera abordarem en els propers anys aquest tema. De fet, el Parlament parla d'una definició comuna de discapacitat a tota la Unió Europea. Això també és molt important.
Evidentment no, perquè a no tot arreu la discapacitat està valorada de la mateixa forma. I com sabem, un dels objectius de la Unió Europea és que tots anem a la una. Aquesta unitat, per exemple, tenim una targeta sanitària única,
tenim un telèfon d'emergències únic. Tenim ja aprovada una targeta per persones amb discapacitat que en els propers anys han de posar en marxa els diferents estats. Per tant, què menys que tenir una definició comuna de què significa, què vol dir ser una persona amb una discapacitat. No només això, sinó també els indicadors.
l'accessibilitat, la inclusió, tot això ha de tenir uns valors únics a tota la Unió Europea. Quan s'anuncien aquestes bones instencions des de Brussel·les, no ara amb aquesta qüestió, sinó generalment, la pregunta és-hi tot això qui ho paga i tot això qui ho controla, perquè la voluntat política sembla que hi és i que els recursos per fer realitat aquestes mesures a tot arreu
També hi haurien de ser, però com s'autoregula o com s'autocontrola que tot això es vagi complint?
Doncs mira, precisament l'estratègia posa en èmfasi en que la implementació no pot recaure només en les institucions europees. Cal una actuació conjunta de tots els estats membres i també el que és molt important, la participació de les pròpies persones amb discapacitat i les seves organitzacions, que són les que tenen la veu en nom de totes elles. Per tant, això inclou adaptar legislacions nacionals.
s'han d'eliminar barreres arquitectòniques o digitals, s'han d'assegurar la inclusió en l'educació. L'educació està en mans dels Estats, no en mans de la Unió Europea. La Unió Europea, en aquest sentit, pot donar unes indicacions, unes recomanacions, però han de ser els Estats els que realment es posin a treballar en aquest tema. Després tenim temes d'ocupació, de serveis socials, de garantir el reconeixement dels drets, per exemple,
en les diferents eleccions que es realitzen. A tot arreu les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets. Per tant, és una situació molt complexa en la que no només hi ha d'intervenir la Unió Europea, sinó que també és molt important el paper dels estats.
Què creus que es prioritzarà, Marta? Tu has llegit tot, eh?, i per tant controles l'assumpte. Les inversions en accessibilitat física, siguin edificis, siguin transport, o bé en els suports socials com, per exemple, l'atenció ciutadana, l'educació o l'ocupació?
És que jo crec que van de forma una mica paral·lela. No es prioritzarà un tema sobre un altre. L'accés a l'accessibilitat, nosaltres fa molts anys que ho tenim. No sé, amb algú que es vol muntar una botiga, per exemple, o un establiment de restauració, ja té unes normatives d'accessibilitat. Per tant, nosaltres això ja ho tenim assumit. Potser sí que hi haurà altres països que hi hauran de donar...
més prioritat en aquest tema perquè van més endarrerits. Després, pel que fa a l'emancipació i l'ocupació, no estem tan malament nosaltres, també, perquè hi ha moltes associacions, moltes entitats que, amb ajuts públics, estan ajudant a l'emancipació de moltes persones amb la ciutat de Tarragona. En tenim, per exemple, moltíssims exemples de tot el camp de Tarragona.
Jo crec que és molt important primer definir què és una persona amb discapacitat, aquesta discapacitat què és i què no és, i després es vegin posant sobre la taula temes que facin que aquestes persones tinguin els mateixos drets aquí que a Itàlia, que a Polònia o que a Romania.
Això és probablement el més important. I sobretot el poder garantir una qualitat de vida i una participació social, fomentar l'autonomia d'aquestes persones i, com deia també, aquesta participació social, participació en el dia a dia de la nostra societat, però també aquesta participació política.
De fet, en relació a tot això que dius ara, les mateixes ONGs demanen mecanismes de seguiment i de participació directa del moviment en persones amb discapacitat. La veu d'aquest col·lectiu s'hauria de poder també fer escoltar en els llocs on es prenen decisions?
Doncs s'està fent. Aquest mes de novembre s'ha obert una consulta pública en la qual es dona precisament veu tant a les persones amb discapacitat com als col·lectius, com totes aquelles persones que vulguin dir alguna cosa. I sobre el resultat d'aquesta consulta pública que estarà oberta durant unes setmanes, després s'acabaran d'elaborar
les diferents estratègies. Aquí el que és més important, també el que jo crec que és molt important, perquè jo personalment cada any rebo moltes preguntes sobre aquest tema, és que finalment aquesta targeta europea de discapacitat, que hauria de ser estàndard a tots els estats membres, sigui realment una realitat, com per exemple la nova targeta d'aparcament europea, que pot facilitar
la mobilitat i garantir el reconeixement de la discapacitat quan les persones es desplaçant d'un país a un altre. Aquí ja s'ha escoltat la veu de les entitats, això és el que demanaven les persones que treballen amb aquests col·lectius o les pròpies persones afectades. I amb aquesta consulta, que clar, la tenim oberta ara i tampoc no sabem ben bé què és el que s'està dient o el que no s'està dient, acabarem de veure de quina manera es concretarà aquesta estratègia pels propers anys.
Ho seguirem de propi, ho explicarem. De fet, mira, t'anava a preguntar per quina creies tu que podria ser una de les mesures més visibles o transformadores. Jo em quedo amb això, amb aquesta targeta unificada important. Marta, ho hem de deixar aquí, hem de fer una petita pausa. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta en directe a Baja i al Dia. Una abraçada ben forta.
Gràcies i bon dia. Fins la propera setmana. Que vagi molt bé nosaltres. Com dèiem, hem de marxar un momentet. Un parell de tres denuncis al butlletí informatiu i de seguida ens hi tornem a posar amb moltes més històries personals, properes i aventures de Kilòmetre Zero. Fins ara! Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. Fins a 91 municipis de 8 comarques de la província de Barcelona no podran exportar carn de porc a la Unió Europea ni al Regne Unit pel brot de pesta porcent africana. Ara bé, malgrat que són 15 més dels mercats pel govern, això no afecta el nombre de granges que es mantenen en quarantena. A més, queden escloses d'aquesta provisió Osona i el Segrià, les comarques on es concentren el 99% de les granges catalanes.
El sindicat Unió de Pagesos ha donat la benvinguda a les ajudes del govern per fer front a aquesta crisi. El sector, diuen, les necessitarà perquè la repercussió econòmica es preveu important. El responsable del sector porcí del sindicat, Rosent Saltiberi, admet que encara és aviat per valorar si aquest virus comprometrà la viabilitat a les explotacions més familiars, tot i això sí, les granges de la zona zero del virus ara mateix ja tenen un problema gruixut, diu. Els escurxadors els han tancat la porta.
Si ens centralitzem on surt la pesta, evidentment el ràdio dels 20 quilòmetres, tot i que s'ha aixequejat el dissabte, es va aixequejat, es van donar tots negatius, i de la zona dels 6 quilòmetres als 20, l'administració autoritza a moure aquests ports cap a escorxador, però la reacció dels escorxadors i per l'afectació que té pel seu comerç, de moment no volen cap port d'aquest ràdio dels 6 als 20.
Més qüestions, els usuaris del cotxe elèctric aplaudeixen l'anunci del president Pedro Sánchez de destinar 1.300 milions d'euros a implantar aquest model de mobilitat. El delegat a Catalunya de l'Associació d'Usuaris de Vehicles Elèctrics, Albert Sagar, avisa però que l'increment de demanda esgotaran pocs mesos la partida d'ajuts directes per la compra per valor de 400 milions.
Ja hem tingut una sobredemanda de més del 200% només a Catalunya. Esperem que encara es dispari encara més. Si el setembre, agost-setembre, ja vam adjaurir el pressupost del 2025, segurament ara, amb aquesta facilitat afegida, s'esgotarà des de l'estiu, segurament.
I l'alcalde de Sà, el Jordi Vinyas, anunciarà demà que renuncia al càrrec. La renúncia que es farà efectiva en els pròxims plens obligarà primer a l'elecció d'un nou regidor de la llista d'Esquerra i a l'elecció després del relleu de Vinyas entre els batlles d'aquest consistori del gironès. Vinyas té previst mantenir l'acte de diputat al Parlament.
I la cantant Rosalí ha anunciat la gira del nou disc Luxe amb quatre concerts a Barcelona previstos a la primavera del 2026. L'artista català actuarà als 13, 15, 17 i 18 d'abril al Palau Sant Jordi. Serà una gira molt llarga de 42 concerts programats en gran format a 17 països del món. Tornem amb més notícies en xarxa. Sintonitzes Ona la Torre.
Bona nit.
Si vostès són dels que viatgen en tren i en concret utilitzen l'R13, que al Baix d'Aià para les estacions de Roda de Barà i Salamó, han de saber que tots els municipis per on passa aquesta línia s'han unit per reclamar a Renfa i a DIF un servei ferroviari més freqüent i fiable. Tot i que recentment s'han reestablert els trens directes, després de mesos de transport a Sant Vicenç de Caldés,
Els ajuntaments consideren insuficients les quatre freqüències actuals i denuncien que fins i tot durant les obres el servei era millor. En una reunió a Valls, alcaldes i consents comarcals han consensuat una moció conjunta i avisen que si no hi ha resposta estan disposats a mobilitzar-se. Entre les reivindicacions es destaca la necessitat d'un tren que permeti arribar a Barcelona a primera hora del matí.
reforçar les connexions del migdia i recuperar serveis perduts al llarg dels anys. També es critica que l'R13 sigui l'única línia on els treballs de manteniment es fan en horari diurn, de manera que generen més incidències. De fet, tant els batlles d'aquestes poblacions com les entitats d'usuaris coincideixen que la línia està infrautilitzada i que hauria de ser una alternativa real als col·lapses de la P7.
Seguirem de prop aquesta qüestió, però ara canviarem totalment de registre i pujarem al pic de la Mola, el sostre comarcal del Tarragonès. Els ho explicàvem fa uns dies. La nostra companya Raquel Martínez ho va fer el passat cap de setmana amb una unitat mòbil de la casa, i ara ja no es bufega. I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capsalida, amb qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe, així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer.
Ens espera, tot això i més, aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia, la veu del territori.
Doncs fa uns dies en antena vaig gallar el dia, el que va començar com una joguesca, de va, ens animem a pujar al pic de la Mola, ens ho vam prendre seriosament, i en calent vam escriure els impulsors d'aquest projecte, l'Eric Vicenç i l'Oriol Silvestre, i ens trobem ja amb ells mateixos, aquí començant el que serà aquest trajecte,
He de reconèixer que una mica des de la inconsciència jo m'he apuntat, però confiant que arribarem al pic. De fet, molta gent ja ho ha fet i avui volem conèixer els detalls d'aquesta ruta de la qual vam explicar els orígens ja en alguns altres programes, però avui parlarem de com us la vau empescar per dir, anem a fer aquest repte ni més ni menys a cada any, 365 dies, pujant al pic de la Mola. De qui va ser la idea?
Va sorgir una mica de tots dos. Anaven pujant per entrenar, anaven penjant per entrenar, i bueno, un engresca a l'altre, van engrescant, i fins a arribar, bàsicament, on estem. Quants quilòmetres porten les vostres cames, calculeu ja? Ara ja pràcticament els inicis de desembre.
Home, si hem pujat més de 200 dies cadascú segur a 9 quilòmetres, 1.800 els portem, no? Sí, ara sí, els hem superat de sobres. Sí, sí, sí. Molt bé. És una manera de reivindicar, entenc, aquesta ruta, no?, aquest patrimoni natural aquí a la pobla i de posar potser en el mapa el que és el sostre del Tarragonès, també.
Sí, de fet, és que va començar una miqueta amb el mix que aquí a la Pobla es porta molt el tema de la marató, la gent s'involucra molt, fa moltes activitats, i vam dir fem alguna cosa per la marató, però més nostra, i és el que deia l'Oriol, com pugem i pujàvem, i sí, un amb la bici, l'altre caminant, i ara jo ja he pujat avui i tu encara no has pujat.
després els nostres camins, els camins de Creixell, i sí, finalment, també, que és el sostre del Tarragonès, i hi ha molta gent de la pobla que per primer cop a la seva vida ha pujat al pic de la Mola i per què estem fent això. Però sembla que el que tinguem a prop de casa sempre té menys rellevància i necessitem anar a dues hores de cotxe per anar a veure l'altre pic.
Molt bé, així heu anat involucrant des d'entitats, gent a títol individual que s'ha sumat i heu tingut moments com molt especials també. Ho veníeu a explicar fa uns dies a la Torre amb els escoltes, el Julibert, això va ser també com un revulsiu ja en el tram final d'aquesta campanya, no?
Sí, sobretot perquè veníem d'un estiu que, clar, molt sols, la calor que feia era bastant inaguantable i, clar, vas passar molts dies que dius, o va jo, o vas tu, o anem els dos, o a la recaptació no hi havia forma que pugés. I ja quan acaba l'estiu, els Julibert ens anomenen en un concert sense nosaltres conèixer-los. Nosaltres descrivim el Julibert. Julibert diu, sí, pugem, li diem als escoltes.
Nosaltres vam escriure el Tot es mou per dir, ei, què fem aquest repte? Tot es mou, ens passa amb la Marató. La Marató diu, venim també. I nosaltres va agafar això una embranzida que ens trobem amb 205 persones al pic de la Mola i 17 o 18 sortejos. Va ser una passada.
Molt bé, tot plegat, doncs això, eh?, amb aquest rerefons solidari, amb la Marató, que s'ha de celebrar ara ben aviat, amb aquesta jornada forta, però que implica això, que arreu del país moltíssima gent s'apunti amb iniciatives molt, molt diverses, i aquesta que, bé, es marca com objectiu d'anar...
aconseguint com a mínim un euro de cadascuna de les persones que pugen per tal que pugueu fer aquesta aportació al final de l'any, no? Perquè la idea és mantenir aquesta ruta fins al 31 de desembre.
Tot igual fins a 31 de desembre. El que sí que hem pensat és que el dia 14, que és el dia de la Marató, i que ens ficaran per la tele i tot això el vídeo que vam fer, aquell dia farem l'ingrés del que portem total, que serà una miqueta més xulo fer-ho el dia que toca. Molt bé. Doncs una ruta que avui estem fent nosaltres, explicant-vos-la. Anem a explicar també què és el que...
Podem veure perquè, sobretot, entenc que es passa per camins rurals. Què és el que m'espera? Bé, ara, tal com comencem, ja passem per davant de Mas Mercader, que és una masia. Aquí, bueno, la masia pertany a Creixell, la capella de la masia pertany a la Pola de Montornès. Després el que veus molt és moltes barraques de pedra seca, molt patrimoni de pedra seca que tenim per aquí.
I pots veure el límit municipal entre Queixell i La Pobla, altres rutes per la gent on pugen amb bicicleta o corrents o caminant. Bé, t'adones que tenim molta més cosa de la que ens pensàvem aquí. Molt bé, doncs ara ens concentrarem en caminar. Potser d'aquí una estoleta em sentireu esmofegar una mica.
perquè bé, surto poc de la peixera, com diem amb l'argot, no sé si estic prou en forma com per fer aquest recorregut i no morir en nintent, però de seguida tornem aquí a explicar-vos què és el que estem veient.
Bé, doncs seguim gravant. Aquí em diu que estem a Creixell. Hem entrat al terme de Creixell. Estem per un camí molt pedragós. No sé si això ha estat o és un torrent o... On ens trobem exactament? Ara aquí, envoltats de bosc, oi?
Sí, ara estem en el trosset de camí que encara és pla. Aquí sempre hi ha hagut molta pedra i quan passen sobretot les motos de trial i tot això, la veritat que ho fan bastant malbé i les tornen a posar al mig, per més que les vagis apartant. Però bueno, no des d'un camí que de moment és prou plamer. O sigui, que em vagi preparant una mica, no? Sí, arribarem a una... el que nosaltres anomenem la taula de consens, que allí descansarem dos minutets i llavors comença... ja hauràs escalfat i llavors començarem a pujar.
Molt bé. Hem passat per camps de cultiu, no? Alguns garrofes molt macos. També hem vist camps d'oliveres. Ara anem així com la part més silvestre. Veiem molt de romaní, molts arbustos per aquí. I ara estem ja a la meitat o encara no? Encara no, encara no.
Falta una miqueta, falta mig quilòmetre més, i llavors ja començarà. De sobte canvia. De tot el trosplaner que hauràs fet, començarà amb la pujada. Molt bé. Abans de començar la pujada, si a la gent li agafen ganes d'apuntar-se el repte, és bastant assequible, no?
Sí, és força assequible. Són 4 quilòmetres i mig d'anada. La meitat és pla. L'altra meitat és pujada, però no és difícil. És com anar pujant a escala, sempre dic jo. I la gent va pujant i de tant en tant s'atura. Agafes aire i segueixes.
Si algú es vol animar a apuntar-se, a veure, Oriol, què és el que hem de fer? Perquè teniu un Instagram, sobretot, no? Sí, teniu un Instagram i ens envieu un missatge al perfil i, en principi, no cal apuntar-se gairebé, només preguntar l'horari i a l'hora que sortim presentar-se allà i ja està.
Pic de la Mola 365, és així de clar i meridià. I ara que estem ja en el tram final, quin balanç faríeu d'aquesta engrescada, d'aquest projecte que vau posar en marxa? Home, molt bo. Vam començar bastant fort. El que passa que arribant ja... Arribàvem a l'estiu i a la Coló. Va pegar una baixada que ens feia de pensar, no? Que deies, hosti, que pujàvem pràcticament l'Eric i jo sols.
I va arribar a setembre i pujar una para veritat. El balanç molt bo, molt bo. Jo no m'imaginava l'1 de gener que arribaria amb les xifres que arribem, tant de recaptació com de gent que ha pujat i ha participat. Gent que potser no ha pujat però ha participat igualment, negocis... Molt bo, la veritat que tot molt bé.
Molt bé, doncs nosaltres seguim caminant aquí, xinotxano, i jo els agraeixo que avui no estan fent un sprint perquè no em quedi jo en l'intent i anem a això, a poc a poc, i ara us anirem explicant què veiem. Ara el paisatge comença a ser força espectacular. Ja el veiem davant, no?, el pic. Sí, ja el comences a intuir que la pujada és una d'aquelles. Sí, sí, de fet, una de les dues que estàs veient ara mateix, des d'aquí encara no veiem el pic. Però bueno, ja comencem a pujar i ja el veuràs de sobte.
Molt bé, doncs va, anem a fer algunes imatges i vídeos que us compartirem a xarxes i així us feu una idea d'això que us estem explicant.
Doncs ens hem aturat aquí en una taula de pícnic, com qui diu, al costat d'una barraca de pedra seca, molt ben conservada, per cert, molt espectacular. I ara li preguntarem a l'Eric, perquè sabem que també té falera per la pedra seca i està en col·laboració amb una associació que es dedica a preservar també el patrimoni de la pedra seca. Eric, també estàs involucrat en aquest sentit, no?
Els hi dono un cop de mà, és una associació nova que ha nascut ara fa uns mesos, amb gent de la pobla que té molt d'interès pel tema de la pedra seca. I ara mateix, que estem en plena setmana de la pedra seca per a nivell Catalunya i Balears, és el primer any que incorporem nosaltres una ruta. I amb això sí que els hi vaig donar un cop de mà a netejar la ruta i tot això, i s'ha implicat molt tothom, com a mínim per donar a conèixer lo interessant i lo xulo que és. Després ja veurem si d'alguna forma es pot preservar.
Molt bé. Sobretot parlaríem de barraques, de marges, alguna trona... Barraques és el principal, sobretot el que a la gent més li agrada és la barraca com a tal, els marges, i després hi ha també el que es diu el cucó, que vindria a ser aquella mena de por natural que feien els pagesos antigament, que de moment no el saben ni tornar a reproduir, s'ha perdut la tècnica.
Molt bé, doncs molt interessant. Això també ho podeu veure de camí al Pic de la Mola. Ara estem ja a la part de pujada, per tant, ja noteu que em costa més parlar i agafar l'aire. Ara quan anem fent l'ascens ho anirem explicant, també.
Doncs estem a la penúltima parada, pràcticament. Bueno, sí, el meu balè aguanta. Ja tenim una alçada considerable. De fet, les vistes ara són espectaculars. Veiem el mar. Veiem també la divisió entre Creixell i la pobla. I aquí, unes parets, uns marges, també preciosos, que així, des de la perspectiva que dóna l'alçada, permet fer unes panoràmiques molt, molt boniques.
I tenim, doncs això, verd, verd, verd, i una urbanització a la vista, bé, veiem mig baix gaia, com a mínim, eh, des d'aquí dalt, i dèieu, des d'aquí conflueixen també altres camins, perquè el pic de la Mola es pot pujar des de diversos punts, tot i que feu la ruta com més assequible i més recomanable, no?
Nosaltres vam fer aquesta ruta perquè, a veure, és dura, però ens permet sortir des del mateix punt. Llavors, si gent com tu que heu vingut amb el cotxe, és que quedes directament en un aparcament. És fàcil per tothom. La ruta que vèiem ara mateix des d'aquí, que acabaries morint cap al castell de Monttornès, ja ens haurien de posar tothom per dins del castell, anar a buscar aparcament i seria una miqueta més complicada i és molt més estreta.
Hi ha gent que va des d'allà i hi ha gent que ve amb nosaltres. Al final, nosaltres vam ficar al principi una condició que seria pujar i baixar pel mateix lloc. Després vam dir, pugem tots junts i baixeu per on vulgueu. I al final hi ha gent que diu, jo és que vaig amb vigileta pel darrere i te vull donar l'euro. Al final, si és pel càncer, és igual per on vagis. Aprofita qualsevol ruta i puja. Clar. Doncs és una de les panoràmiques potser més boniques. I a banda, des d'aquí ja veiem el pic de la Mola i ara de seguida us ho explicarem.
He tingut els meus dubtes, però ja quasi ho tenim a tocar. I ara estem aquí explicant algunes curiositats, perquè podem observar moltíssimes parcel·les de marges fets amb pedra. Admirable la feinada que devrien fer aquí. Especulàvem amb l'Èric que segurament eren vinyes abans de la filoxera.
Sí, probablement, perquè per l'amplada que tenen, segons quin tipus d'arbre no el pots posar ni tampoc podrien passar. I aquí a l'esquerra els veiem una mica més amples, però és que a la dreta fan dos pams literals. Havia de ser una cosa petita. I després ja sé, perquè la meva família també té algun terreny per aquí, van intentar adaptar-ho cap a garrofer i després ja els era molt complicat amb l'aparició dels tractors i tot això, ja no podien passar. I els marges s'enfonsaven i era molt perillós vindre.
I una mica més endavant dèiem amb l'Oriol que aquí segurament hi ha una fita de terme i aquí vau fer una mica d'investigació i heu anat a trobar fins i tot mapes que estan fets amb alçada de principis del segle passat.
És que aquí normalment hi havia molta confusió, sobretot amb gent gran, que el Pic de la Mola no pertanyia a la pobla i tal. Bé, vam fer una miqueta d'investigació per internet, no massa cosa tampoc, era massa complicat. O sigui, no vam anar a biblioteca ni res. I vam trobar uns planos de 1904, si no recordo malament,
I marcaven això, marcaven tota la línia, la divisió del terme amb Creixell i marcaven fins al punt que es junten els tres municipis a l'altre de tot. O sigui, que en principi una tercera part del pic sí que és de la Pobla, l'altra de Creixell i l'altra de Bonastre.
Maco també, no?, que conflueixin aquí els tres termes i un punt d'unió de tres municipis. Sí, sí. També vam fer una pujada d'un diumenge amb els de Bonastre i també l'alcaldessa de Crecet també ha estat implicada, va vindre a la festa que vam organitzar. És com un punt d'unió dels tres pobles.
Doncs ara que esteu citant gent que ha pujat aquí, teniu números, encara falten dies, perquè acabi el repte, però hores d'ara, quants valents o inconscients com jo hem pujat aquí? Persones diferents ho vam mirar fa poc, va, superàvem les 600 persones diferents que haguessin pujat. Hem tingut involucrat l'escola, els ametllers, el dia que vam de la marató més de 200 persones, que nosaltres no comptem, per l'1 de gener nosaltres ja vam deixar de comptar, però diferents 600.
I si volem saber alguna cosa de recaptació, la veritat és que a meitat d'estiu apostàvem, ens jugàvem, que superaríem els 2.000, ens aproparíem els 2.200 a final d'any. Ara hem superat els 3.300, amb dos dies molt xulos com aquestes. El dia 22 vam fer el sopar del repte i el dia 9 que pujava la Marto i Julibert, allí va ser... En lloc de la gent de ficar un euro, ficar-ne quatre, ficar-ne cinc, ficar-ne deu, són dies molt, molt interessants per a la recaptació. Ah.
Molt bé, doncs se'ls dibuixa un somriure, parlant aquí, mirant enrere, des d'aquestes vistes tan espectaculars, perquè veiem el mar, veiem el campanar de creixell, el fons, i aquí es respira l'aire entre tanta vegetació, i alhora amb aquest patrimoni que dèiem de la pedra seca, dels nostres ancestres que aquí van fer una feinada que ens deixa això amb la boca oberta.
Res, ens queda, no res, això que tenim aquí davant ja al pic, res, 5 minuts me diuen, va, que, com deia, he tingut els meus dubtes, dic a veure si serà la primera vegada que fracassen l'ascens al Pic de la Mola, però no, arribarem, vinga, va.
M'estan dient, no era per tant, no, ara que som aquí dalt, ja no. Reconforta i és la satisfacció d'haver assolit el cim. I sí, hi ha un moment de pujada que dius, vinga, va, em deixo que m'estan.
es pujar una miqueta, que m'empenyeu a assolir el repte. I ara, des d'aquí, la veritat, les vistes recompensen l'esforç i també el trobar aquesta fita de l'Institut Geogràfic Nacional, que marca el vèrtex geodèsic, i també aquí l'Agrupació Excursionista de Catalunya té...
marcat el pic, 318 metres sobre el nivell del mar. Forma part d'aquests sostres comarcals de Catalunya. I, en fi, un dia més. Per vosaltres en van ja 333. Avui és el 333.
Doncs és una xifra bonica també per haver explicat aquí al programa aquesta èpica que us heu posat entre cella i cella amb una, com dèiem, vessant solidària per tal d'ajudar a la marató a investigar contra el càncer i a més a més per fer amics, perquè entenc que haureu fet coneixences, haureu fet molts de vincles amb...
no sé si agrupacions excursionistes, de tot tipus, perquè entenc que s'han sumat en aquesta cita entitats molt diverses.
Sí, normalment qui ha pujat a una altra és la Torre Camina, el grup de caminadors de Creixell, i gent que diu, avui on sortim? Amb els de la Mola? Ja que estem, els ditíem alguna cosa i anem tots junts i han fet el seu euro i la seva aportació. I sí que sempre t'han entès d'alguna cosa nova, perquè puges aquí dalt i et diuen, allò, la broma aquesta, allò és el Montmell, cap allà queda el Campanada no sé què. I penses, és veritat, quan pujàvem al principi no ubicàvem res, jo, i jo. I ara ja, quan ve gent nova, li podem explicar una miqueta.
Molt bé, doncs les vistes aquí són boniques, en veritat es poden observar molts punts que tenen el seu encant i alhora veiem aquí molta varietat de plantes i de més. Aquí s'havia patit també un incendi fa anys, per sort la natura es regenera i veiem això, molt de romaní silvestre, veiem molts
Bé, em falten paraules, eh? He d'agafar la guia del galló per descriure, però margalló n'hi ha moltíssim, això sí. I bé, és un goig de veure el camp i les abelles, fins i tot, que aquests dies enrere parlàvem amb un apicultor.
de bonastre, doncs n'hi ha aquí feinejant, agafant el nèctar de totes aquestes flors. I, en fi, anem a acabar també d'explicar el que ha suposat aquest repte que, com dèiem, heu aconseguit involucrar moltíssima gent
Ara hi ha recte final, per tant, que la gent s'engresqui, perquè almenys teniu el repte fins al 31 de desembre, o sigui, que si algú s'ho pensa és ara o mai, no? Ja veurem si vindran més reptes, però de moment fem una crida, no?, a qui vulgui sumar-se, a qui contacti amb vosaltres. Sí, que els vulgui sumar encara té... Bé, encara teniu un mes, o sigui, que no sigueu dropos, eh?, que teniu 30, 30 i 32 dies, crec, encara.
o sigui per pujar amb nosaltres. I res, una de dues, o bé per xarxes, el nostre perfil Pic de la Mola 365, que publiquem normalment cada setmana els horaris, i si no ho teniu clar, us envieu un missatge i nosaltres contactem amb nosaltres i quedem. I res, que us esperem per aquí. Porteu l'euro, eh? Molt bé, doncs nosaltres tanquem aquest especial. Gràcies a l'Èric i a l'Oriol per haver-nos acompanyat, per...
Haver assumit també aquest repte que des d'aquí aplaudim perquè em sembla encomiable que hagueu fet aquesta gesta per posar en valor el patrimoni històric, natural, de la pobla, del Baix Gaià i a l'hora de retruc per tenir aquesta missió solidària que permet donar un cop de mà a la Marató i a totes les persones que se'n puguin beneficiar. Doncs moltes gràcies i fins la pròxima.
Gràcies a vosaltres per haver vingut i col·laborat. Moltes gràcies, moltes gràcies per haver vingut i per fer difusió d'aquest repte solidari. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Ara tenim en Javi Jurió, ell ha guanyat el Premi de Fotoperiodisme a Manyi Flaquer. Javi, felicitats. Moltes gràcies, bona nit. Segona vegada que et felicito, perquè ara ho comentàvem, jo sé que et vaig entrevistar per un antrepremi, quants anys fa? Ho recordes més o menys? Crec que va ser el 22, 21, 22, sí, 22. En aquell cas per un incendi? Un incendi a la Conca de Barberà, sí, correcte. I ara per una fumarada?
Per una fumarada o una apagada de llum, sí, podríem dir-li així. No és que fumarada, perquè abans em comentàvem que em sap greu per la imatge de la química, però és que realment ens ajuden molt. En aquell moment no era un accident químic,
sinó que era una parada tècnica i ens estaven ajudant a que no passés res més feu. Estem parlant d'una fotografia que vas fer, publicada ara no sé si al diari més o a la Vanguardia. La Vanguardia, sí. Coincidint amb el dia que hi va haver la gran apagada, el dia 28 d'abril, vas tenir clar quina havia de ser la foto d'aquella jornada o com va ser aquella foto, com va ser el procés?
Les fotografies amb fotocoridisme hi ha un factor molt important que és la casualitat. Poden ser més bons, més dolents els fotògrafs, però la casualitat i la sort existeix i amb fotocoridisme més. Jo cada dia agafo l'Ave cap a Barcelona i de camí a l'Ave, a Perefort concretament, me vaig trobar aquesta imatge. Evidentment després no vaig poder agafar el tren perquè està tot parat.
Però quan vaig veure aquella imatge dic, aquesta història d'avui va al voltant de la química i al Port Aventura.
Portaves la càmera a sobre, per tant. Sí, sí. Companya de viatge... Bueno, no l'acostumo a agafar normalment per anar a Barcelona, perquè aquest equip hauria d'estar a la redacció a Barcelona, però aquell dia casualment la tenia a sobre, sí. Ara parlàvem de les noves tendències, els nous mitjans, l'Andreu Rauet, que ha publicat el seu treball al YouTube, la Laia Díaz, que el seu treball està difós per Instagram, la feina dels fotoperiodistes també ha canviat molt.
Almenys tècnicament. Ha canviat tècnicament, sobretot arran de les transmissions. Les transmissions, que la foto surti disparada de la càmera allà on hagi d'anar és vital, però a nivell de concepte no ha canviat tant. Pensa que nosaltres els fotògrafs, potser parlo de la meva generació, no som massa instagramers.
Jo el que trobo no és una crítica cap als companys, però hi ha molts fotògrafs que estan més pendents de penjar ràpid a Instagram que de donar-la a su propi mitjà. És una manera de treballar una mica diferent, però penso que ens hem d'adaptar com sigui. Ens vam adaptar quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils.
Hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem. Ara treballes full time a la Vanguardia, doncs, perquè tu també has sigut freelance, has treballat per empreses, has treballat per mitjans... Sí, sí, sí, sí. Vam fer un canvi a la meva vida i, bueno, sí, ara estic allà i content de poder treballar i agrair a la Vanguardia, evidentment, perquè sense ells també aquest premi segurament no hauria estat possible.
T'has presentat en d'altres convocatòries dels Maña i Flaquer, no?, a banda del que havies guanyat. També és una manera de reivindicar-vos. Si els periodistes estem fotuts, per dir-ho d'alguna manera, és un dels missatges generals de la gala, és una professió precària, crec que el sector fotoperiodístic encara ho heu tingut sempre més complicat. Bé, ho anava a dir jo, encara pitjor, però sí, sempre ho hem tingut complicat.
Sous precaris, no ho sé. Freelance s'han guanyat la vida com han pogut. Jo me la vaig guanyar durant molt de temps. Però penso que no ha de ser una professió encara de guanyar calés. Mentre mirem la manera de guanyar calés amb aquesta professió, no tindrem. No se n'en sortirem. Hem de deixar els calés a banda, anar treballant, perquè al final sé que és un tòpic, però al final amb esforç.
Sobretot, jo sempre ho he dit, quan he hagut de contractar o subcontractar amb algun fotògraf, no pensem en els calés, perquè si pensem en els calés no està centrat en el que has d'estar. Els calés i la bona feina vindran junts, segur. Javi, moltes felicitats pel premi i a disfrutar-lo. A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Va, que és dijous i això vol dir que tenim espai de jardineria amb el nostre jardiner de capçalera. Tots vostès el coneixen bé, és un goig rebre la vaja i el dia per amb ell descobrir moltíssimes coses del món verd, del món de les plantes. És en Joan Maria Vidal. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Per cert, amb el Joan Maria Vidal, cada dijous nosaltres el que fem és obrir les línies del telèfon del directe per tots vostès. Si volen fer consultes de jardineria, si volen compartir algun coneixement amb tota l'audiència d'aquest programa que fem possible el de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio, si volen saludar, ja ho saben, 977-650693. 977-650693. Aquest és el telèfon del directe per poder participar a l'espai. I a més a més, tenim també un...
WhatsApp, per si volen dir la seva, a través d'una nota de veu, a través d'un comentari, enviar una fotografia. 660-355-717. 660-355-717. En Joan Maria Vidal, el gerent del Garden Center Gaia, el nostre jardiner de capçalera, el tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. Joan Maria, benvingut. Molt bon dia, Eduard. Què tal? Molt bé, escolta. Com estem? Fantàstic. Així m'agrada. Escolta, em deies que la gent pot participar en directe a través de fer telefònic o WhatsApp... Sí, sí.
Doncs mira, si algú ens truca avui, en exclusiva en aquest programa, durant aquesta secció, que ens dura gairebé fins a les 11, a través del fil telefònic, el 977 65 06 93, obtindrà un val...
De 30 euros, un bal de 30 euros per gastar amb qualsevol producte del Garden que hi ha d'Altafulla. Així que ja ho sabeu, gent que escolteu, tant des de Roda de Brat, des de Roda de Torre, com Altafulla Ràdio, 977-650693, i el més ràpid en trucar tindrà un bal per gastar amb qualsevol cosa, que ara que hi ha panellars de Nadal, hi ha qualsevol cosa escalta més perfectament. Així que ja ho sabeu, 977-650693. Per cert, que les vostres instal·lacions fan molt de goig aquests dies, que dius, no, mira, ara ja no és la primavera...
No, no, doncs escolta, per Nadal també val la pena de visitar les instal·lacions La veritat és que Déu-n'hi-do A més a més, escolta, quan es fa fosc Sí Tot s'il·lumina i ara que és Nadal s'il·lumina també amb això, amb aquesta ambientació pròpia de l'època en què ens trobem Sí, sí, sí, bueno, intentem també que sigui molt bonic Unes palmeres, escolta, aquelles palmeres a les peus de dues hores lluny, eh Doncs mira, avui encara en posem algunes més Sí, sí, sí, sí Sí, home, aprofitem que tenim unes Washingtonies, unes palmeres que són ben altes Ens enfilem per podar-les i aprofitem per anar encargolant el llum de Nadal Molt bé
Doncs això, línies del telèfon del directe obertes des d'ara mateix, tot activat. Joan Maria, avui de què parlem? Doncs mira, la setmana passada parlàvem de la Ponsetia i tot com és, d'on ve i com fer-ho també. Aquelles Ponseties tenim...
de color verd a casa i que hem d'aconseguir que es posin també de color vermell per la floració. Però el nostre Nadal és molt més que Ponsetia. El nostre Nadal i el Nadal català, que és preciós, tenim un munt de coses i totes elles vinculades d'una forma tradicional amb la natura. Llavors, avui parlarem de tota la resta de coses que són de Nadal, que formen part del nostre dia a dia d'aquests dies de Nadal i que no som conscients de, a vegades, de tanta cosa i per què ve d'on ve i com fer-ho per cuidar-ho i per tenir-ho.
Mira, m'agrada aquesta secció i m'agrada que la facis avui perquè ens trobem a les portes d'un cap de setmana llarg, que és possible que qui més, qui menys, a casa, amb la família, amb la canalla... Passebres, que si atornem, que si il·luminem, clar. Exacte. Per tant, va molt bé que avui ens ofereixis aquest espai. És perfecte. Per on comencem, a veure? Mira, comencem per una cosa tan senzilla, per tant Mónica i tan catalana com és el tió.
Sí. Sí o no? O els tions. Jo ja fa algun dia vaig sortir el de fora de Motoserra per llidar la calcó de Salamó i ja vaig veure algun tio que començava ja allò a tombar per sota els garrufers. A casa meva no venen els tions. No? No, vivim una mica apartats i no venen. I hem d'anar el dia abans, un parell de dies abans, i hem de posar una trampa. Posem una trampa, però bé, eh? Tanto, eh? Però amb les trampes? Vull dir que ara estan agafant també molts sandals amb tot això de la pista porcina.
És de tions, tu. I escolta'm, però l'amaguem bé amb fulles, tal i qual, posem unes pells de mandarina, i sempre, cada any, tard o hora, agafem un tió, queda atrapat allà a la cama, però escolta'm, després estàs a la mar de ve i la mar de ve amb cuidat, eh? Ja està. Superbé. Molt bé. El tió no és més que un agraïment a tot el que els arbres ens donen. I això, perdona, eh? Ho tornaré a dir, perquè és tan maco de català, és tan... Els catalans que tinguem una cosa tan...
llogada com el tio que no ve a ser res més que on dir gràcies arbres per tot el que ens doneu. Ens doneu fruita, que ens alimenteu, ens doneu escalf, que ens serveix per escalfar a l'hivern les llars de foc i fer llenya i fer calçotades i fer tot el que faci falta. I a la vegada també ens doneu aquesta fortalesa de la fusta com per fer mobles, per fer... i estar present. I d'alguna forma...
que l'arbre encara, de petit, ens segueix donant aquest regal, aquest tió, que cuidem, que cuidem aquell tió, que antigament el tió, escolta, em donàvem de menjar, ens feia les neules, ens feia el cava, i aquell tió ens abrigava d'una forma donant-nos calor, perquè també anava al foc, no? Sí, sí, sí. I d'aquesta forma màgica tornava al bosc,
Ara els tions, també s'ha de dir que els tions cada cop caguen més coses i més... I són més humanitzats, no? Cada cop més humanitzats, amb més ulls i més orelles... A casa meva el tió cagava... Els torrons, el xampany... El cava, cava, no? Diguem que era cava. El xampany fa més... Fa més festa...
Calçotets i mitjons. Home, ja era molt, ja era molt. I ja està, eh? Molt bé, molt bé. El tió, jo no sé, amb què... Bueno, sí, que s'alimenten... Home, clar, cada cop s'alimenten més bé. Però és cert que abans el tió era una soca i a vegades... De fet, a Lleida... El cagar, que dèiem com a cagar, era el mig de la soca. Cap a Lleida n'hi diuen la soca. Ja ha arribat la soca. Clar, és una soca de tronc i el regal estava a dins, no?
I que bé, doncs que a vegades diem, no?, allò de les tradicions que estan molt posades, molt comercials i tal, i està d'acord, les tradicions s'han comercialitzat moltíssim, però que bé que tinguem un dia de l'aniversari per celebrar el teu dia, un dia de la mare, per poder dir a la mare t'estimo i gràcies...
i dies de Nadal per poder-te ajuntar amb la família. Que bé que els catalans tinguem una festa per dir gràcies als arbres. Som molt conscients que aprofitem la sombra, que aprofitem la floració, que ens encanta, però que bé, no? Doncs deixem començar només pel tio i després tota la resta que l'envolta. Els nostres pessebres tenim des de Molsa.
tenim des de soques també de suro, que aprofitem. Exacte, les alzines sugeres, amb aquestes llesques que surten... Precioses, una passada, sí. Doncs bé, la molsa, antigament s'anava a agafar una miqueta de molsa al bosc, està ja exposava. Clar, hem d'entendre que els molsos ja no són el que eren i que la humanització, la gent que som, si anéssim al bosc a buscar molsa, destruiríem molt. Llavors això està totalment prohibit,
les molses venen de molseres que estan especificades per això, les molses s'han de comprar, perquè d'aquesta forma ens assegurem que no estem destrossant tot l'ecosistema. Hem d'entendre que el nostre bosc és un bosc lent. Puc obrir un meló, però? Ho dic perquè moltes vegades aquí, en aquesta secció, parlem, ja ho sé, hi ha certa part de l'audiència que no li agrada quan jo relaciono l'agricultura amb la secció de jardineria. Però doncs avui... Hi haurà alguna part que sí, home. Vinga, no es pot agradar a tothom.
Un alt percentatge dels boscos són privats. I tant. Tot i ser titulars de massa forestal, tenim prohibit agafar molsa o agafar... Aquest és un tema molt complicat. Realment estem obligats a tenir una massa forestal pròpia neta.
Cosa que dius, clar, és caríssim, no treus rendiment, llavors l'obligació està per llei, però no tens una obligació darrere que t'obliguen, perquè és inviable. Hi ha gent que té hectàrees, hectàrees, hectàrees de bosc, a vegades inaccessible, no? I tens una obligació per llei, però ningú t'obliga perquè és com impossible. No, però de la mateixa manera que hi ha gent que es pren la llibertat d'anar a buscar bolets o anar a bullir espais,
en aquesta massa vorestal privada. Vull dir, no vull obrir més balons. Ja t'entenc, ja t'entenc. Tu vols dir, si tens un tros de bosc i tens molta, per què no puc fer-la allà? Exacte. Tu ho dic més ràpid. Tu tens un pi al teu jardí, per què no el pots tallar? No el pots tallar? Pregunt tu? No...
Els que tenim motosserra... Clar, tu ho pots d'una altra manera. Suposar que trobes oliveres mil·lenàries i les talles, per què no?
No ho sé, no ho sé. No es pot. No es pot. És a dir, els pins tenen un valor que hi ha perquè si tu posessis... Mira, a l'ésser humà tenim una cosa que és que posem les cases allí on ens rota gairebé i tenim urbanitzacions que estan al mig de bosc. No cal anar molt lluny, eh? Vull dir, el tafulló. No, no, sí, sí.
És tot un bosc, que el dia que això prengui mal, prendrem mal. Llavors es tallen uns pins específics per posar les cases, però la gent té pins a les cases. La pinassa que tinc i tal... No pots tallar el pi. O sigui, per normativa no pots. És una altra cosa que algú hagi fet i no li gent dir res.
però els pins no es poden tallar perquè són grans i formen una massa forestal. I si tu vas traient pins, els altres de pins queden més desprotegits, són menys oferts amb el vent. Al final, ho sento, eh? Proveixen tot. La llei està feta d'una manera, és a dir, t'obliga a mantenir el bosc net, però després, quan et poses a fer la gestió forestal,
Compte, no sigui cas. I després veiem com les oliveres mil·lenàries d'aquí baix a l'Escènia les agafen i les penen cap a no sé on. Tot molt lògic. Clar, Eduard, totalment, però a mi també et dic una cosa. Si tu diguessis, no, escolta, qualsevol pot anar a podar al bosc...
Clar, qui sap poder i com poderien i què triarien. Llavors no en saben. Llavors és difícil, però el sotobosc està superbrut. Està molt mal fet. Llavors, es pot anar a collir llenya al bosc? No es pot, perquè la gent que aniria a collir llenya al bosc colliria sense... Jo que cada dia faig la carretera cap a Salomó, ara que van a xamplar i van treure alguns tongs, molts dies hi ha unes furgonetes aparcades que van tallant branques de... Nosaltres aniríem... Mata...
La mata, ho dius molt bé. Pistàcia, llantisca. Bé, doncs... Però això té una altra... Sí, sí, té una altra... Hi ha molta gent sense documents, sense permisos, sense tal, vivint aquí, i es guanyen la vida... N'hi ha alguns que es guanyen la vida venent droga, n'hi ha uns altres que es guanyen la vida robant...
i si em deixes dir guanyar la vida d'aquesta forma, però mal guanyar la vida, o sigui, de forma terrible, i n'hi ha que fan altres coses, que és anar a acollir una cosa que està prohibida a acollir-la, que també en podem parlar, per vendre. I on ho venen? Doncs venen a països com Holanda, països europeus, que ho fan després per fer corones de difunts.
I llavors, quan tens una corona difunso, claves amb llentiscle i pistàcia, que aguanta moltíssim, no? Clar, es guanyen la vida d'una forma que es collint mata, collint pistàcia i llentiscle. Que llentiscle també és una herba, un arbús que surt al nostre bosc, que surt en molta quantitat, però que si es deixés tallar l'ample, també passaria. El tema quin és, Eduard? Clar que abans cadascú collia la molça el seu tros. I abans, quan tu compraves una casa en un poble, la casa venia amb un tros d'hort.
I tothom feia horta i feia casa. Però és que antigament hi havia un tros d'hort i un tros de bosc. I treies rendiment. Ara això s'ha anat perdent, no hi és. Tenim molta gent que viu en pisos, que viu en situacions aglomerades, que si surt el bosc a buscar es fan destrosses. De fet, ja comença a haver-hi gestió de muntanya per a l'hora de bolets.
llocs on la gent va a buscar bolets i hi ha destrosses. Llavors, clar, és molt difícil. No m'hi vull posar en què s'ha de regular o no s'ha de regular, però hem de ser conscients que el nostre bosc que tenim, tenim un bosc molt preuat, molt bonic, però que és molt lent de creixement. Per què? Per sequeres i altres temperatures.
Lent vol dir que portem espècies al nostre bosc que són excessivament lentes però molt sofertes i que cada vegada que tallem una branca d'alzina, una branca de grèvol triga per veritat a tornar a créixer. O sigui, un grèvol perquè faci una branca de dos pams
Segurament són 4 o 5 anys. I dius, ostres, 4 o 5 anys, dos pams? Però si aquestes branques les compres per fer rams i les barregen una mica eucalipto, una mica d'avet i és preciós, no? Tant triga. Sí, són arbres lents, són arbustos molt lents. Perquè és això, no tenim molta aigua i unes temperatures molt còmodes. Temperatures molt altes i poca aigua. Llavors, tenim un creixent més lent que ens porta a una vegetació molt diferent, molt maca. Però si no es cuida, no es fa...
és molt fàcil destruir-se i molt difícil de repoblar. D'on ve, per tant? O d'on s'extreu aquesta molsa? Per exemple, molses són de molceres, de llocs on realment surt molta molsa, boscos privats, que es dediquen a això.
Llavors, què vol dir? Són boscos en què hi genera molta més pluja, no és d'aquesta zona més baixa nostra, és d'allocs molt més al nord, que genera molta pluja i surt molta molsa. I també s'han treballat a molsa. Veuen la molsa de primer any, de segon o de tercer any. Saps? En canvi, un altre dir, escolta, jo pel meu pessebre que em vull poquet i encullo una miqueta. Jo entenc la mentalitat de dir, escolta, jo trec una mica de molsa i prou. Però clar, tothom treu aquesta mica de molsa i et trobes el bosc super...
desvallestat. Què passa? Aquesta molsa surt en llocs humits. Aquests llocs humits es manté la humificació perquè la molsa precisament ajuda a que no s'evapori. Llavors, clar, treure aquesta molsa sense coneixement provoca això. El grèvol, que és aquesta de branques verdes amb fulletes vermelles, amb boletes vermelles, també triga moltíssim, és molt lent. Abans parlaves de l'antísca, l'epistàcia, aquí havia sigut com una mala herba, un arbús que surt molt fort, que és molt resistent...
Quan surt a tombar dels marges, fan una nosa. Exacte. En canvi, el galzarà o el grèvol són plantes superlentes, que costen moltíssim, que es posen preciosos perquè es tenen aquestes boletes vermelles, però són superlentes. En canvi, deixem dir-te una altra cosa, una cosa que no està protegida com a tal, és el vesc.
El vesc no està protegit. El vesc és un paràsit. El vesc és això conegut en castellà com a muerdego i això tan típic que són remets petits que es regalen i que donen bona sort. Blanc, fins i tot com enganxós. Amb boletes blanques que són enganxoses, que són enganxifoses, i aquestes boletes blanques són molt sequents pels ocellets.
els ocellers la mengen i quan precisament van davant d'una branca i un pi i fan les seves necessitats, doncs queda allà, juntament amb la femta, queda la llavor que ja germina i entra dins la branca i en vez de fer les arrels al terra, les arrels van per dins els vasos de les plantes i absorbeixen la sàvia i van creixent, creixent, creixent, creixent, fins que arriben moments en què l'hoste, el vesc, arriba a matar
l'ostel, el pi, no? Sí. I d'aquesta manera acaba morint ell també. Però és una planta que és paràcita, és autòctona d'aquí i n'hi ha molta. Doncs no està protegida. Però clar, és difícil anar a buscar-ho, has de pujar el pi, has de tallar, llavors la gent no ho fa. És com, si m'ho permets també el paral·lel, és com els pinyons. Tu vas al mercat a trobar pinyons i pinyons d'aquí
Gairebé no n'hi ha, i són caríssims. Gairebé a la majoria són de Xina. Els pinyons has d'anar a les pinyes, d'uns pinyoners, has de treure els pinyons, has de pelar els, has de punxar. És ferragós, no? Llavors, les coses difícils, la gent no ho fa. En canvi, agafar molts solterres, escolta, més fàcil. Anem a buscar el tio i a sobre agafem una mica de molts i agafem quatre ranques. Clar, hem d'entendre que això no es pot fer, que està regulat, perquè si no, no ho faríem de forma...
Que en sapiguéssim i que es multa. Sé de gent que l'han multat per portar molsa al cotxe. Gent que feia pessebre i portaven dues caixes de molsa. Qui multa aquí? Agents rurals? Mossos? A qui correspon això? Mira, corresponen tots. No és broma. És a dir, si et paren els Mossos, per què et paren? Perquè si hi veuen que poses molsa, el primer que fan és demanar-te el tiquet.
I, clar, si no tens etiqueta, automàticament no són molta. I és igual que els avets. Els avets, que a l'època estava molt de moda i ara és més típic tenir un avet de plàstic natural, però els avets naturals també són de gent, cultivadors, que cultiven aquests avets. I, a més, amb espècies que són autòctones d'aquí, tenim l'avis majoranis, que són d'aquí, i les conroeien expressament per anar tallant. I anar tallant o trasplantant i tenir-lo, no?
Normalment tallant, no? Però ara, a les festes de Nadal? La immensa majoria d'avets que es venen són tallats. Que venen en aquell tros amb un taco de fusta o... Taco de fusta o una torretta plantada sense res perquè s'aguanti de peu, res més. Però també hi ha avets vius que la gent cada cop també es trasplomina en comprem i el mantenim uns anys regant-lo i aguanten molt bé.
sobreviuen aquests avets? Clar, és el que he comentat, tenim espècies que són autòctones, que són catalanes, hi ha una varietat que és majorani, que a més és catalana i està feta molt bé. Que normalment ens parlen, no?, del avet... Picea, que és la típica que punxa, que dius agulles, que porta... Aquestes cauen les punxes molt ràpid, és més econòmic, però...
és que es fa malbé molt ràpid, la color no l'aguanta gens i no l'aguanta gens ni la color de dins de casa. I amb les estufes els radiadors ja ràpid perden la fulla. En canvi la vesma Joanis té una fulla que pel revers, per la part de sota, és més blabosa, grisàcia i blabosa, no punxa. I és un arbre que ens aguanta moltíssim. Llavors tu el tens a dins de casa.
tallat i t'aguanta tot el Nadal sense gairebé treure cap fulla. I és un gustazo. Però és que, a més, moltes vegades aquests que vénen tallats, la gent els ha regat. Ostres, escolta'm, que m'ha viscut perquè arrelen. De nou, és difícil, eh? Però passa. Però si no tenim arrelats ja i plantats en test, que estan vius i aguanten moltíssim. Però, clar, si tu vas al bosc i talles un avet, que sembla una animalada, eh?
Però bé, el bosc nostre no n'hi ha de vets. No, però només que tinguis una mica més... No, no, però només que tinguis una mica més al nord, no cal anar gaire més al nord, eh? O... Tinguis una miqueta més al nord, amb cotxe, amb una oreta, et trobes a vets. I els talles, o picees, i sí que els ha portat... Ara sembla l'animalada de dir, en sèrio, no es pot fer això. No fa gaires anys era bastant habitual. Doncs encara ens trobem molt habitual, gent que agafa molsa, que agafa grèvol, o ens trobem...
altres espècies autòctones com el galzarà, que també és collit i es fan. Doncs no. Escolta'm, la nostra naturalesa ve del bosc, ve d'haver-ho fet dels propis jardins. Ara tenim conreedors que ho fan i no són cars, de veritat. O sigui, la molsa la compres i hi ha passebaristes que la compren en caixes senceres que hi van quatre capes amb una mica de molsa, tens ràpid fet i és una cosa econòmica. Llavors, ostres, estem protegint el bosc, estem salvant, estem ajudant i de part estem fent aquesta contribució, és fantàstica.
I una tonteria, però aquesta amolsa, aquesta amolsa que hem fet servir, que després el pessebre s'ha assecat, si no l'hem mullat, s'ha assecat. Aquesta amolsa, siguem conscients, no la llancem al contenidor. La portem en un bosc i la deixem bo cavall en qualsevol recaudor que ha estat un pi. Perquè hi ha espores, aquestes espores tornen a créixer i segurament estarem ajudant
d'alguna forma a repoblar una altra vegada, això. I suposo que de la mateixa manera que ens dius que ho portem al bosc, ho podem aplicar si tenim un jardí o un pati o un racó, que és la mateixa molça, la podem deixar aquí i l'any que ve reaprofitar-la, potser fins i tot? Ho seria fantàstic, però hem de ser conscients on podríem tenir molça, i és en llocs ombrívols i llocs humits. Per tant, els boscos nostres, a prop de les socles de pins, a la part nord del bosc o sota unes pedres, doncs si tenim un jardí en què tenim una parada o un brívol, una part que sempre està humida, tal i qual, sota uns arbres, perfecte. Escolta'm, la deixem allà
Quan tingui aigua, veuràs que de cop va sortir una molsa. I te'n dones compte, perquè dius, és que l'any que ve m'has sortit una molsa, però no la puc aprofitar. És que és massa joveneta. Veuràs que està rent de terra. Les molses que veiem normalment ja tenen dos dits d'amplada. I això són tres anyets, ben bo. O sigui, ara...
Perquè normalment, els que estigui més ben vist o prohibit, els que hem anat a buscar molsa, normalment, allà fas la molsa i fins i tot matèria orgànica arribes a la fa. És a dir, hi ha un tou de tot aquest humus, de tota aquesta matèria en descomposició.
que no sé si ajuda a agafar aquesta molsa i que tingui doblada. Algun cop hem parlat de la turba. Sí. Les turbes és aquest tipus de terra tan esponjosa, que normalment és de color negre, però també hi ha rosa, i és negra i és supersponjosa. Això ve de les molceres. Vol dir que la molsa, si tu la deixessis, la deixés créixer un any, dos anys, tres anys, quatre anys, va creixent, i aquesta mica de molsa que veiem al pessebre...
veuríem que sempre té aquest cruix, més cruix no en té, però cada cop està més alta, i és perquè va creixent damunt de la molsa vella, i provoca aquesta fermentació que va creant-se i va fent terra, aquesta terra tan esponjosa, és molsa antiga. Llavors, aquesta matèria orgànica torba que comprem, que dóna esponjositat, és la molsa.
Llavors, aquesta matèria orgànica que s'atreia és la part de molsa vella. Llavors, la molsa acaba vint sobre ella mateixa. Per això, un bon conreador el que sap fer és veure quan aquesta molsa comença a tenir la molsa sota per tallar-la, perquè aquí regenera de nou. Quina diferència hi ha entre una molsa, una borra o...
no sé com diu, alguna cosa que és molt més fina, pràcticament com si fos verdet, però que no és verdet. Mira, és el tipus de creixement. Si ho visualitzéssim, si fóssim miniatures, nosaltres ho veiéssim, veuríem que allò és molt més armaci i la molsa és gairebé un arbre. La molsa fa unes tiges, unes...
no es poden considerar tixes perquè no són llenyoses ni molt menys, però són herbàcies que fan quasi un centímetre, centímetre i mig. En canvi, aquests líquens que dius tu i aquesta sensació que algú cobreix a vegades una pedra o que queda cobert així, són líquens i fan només fulla, no són capaços de fer una branqueta amb fulla. Es passa que a visualització de l'home sembla que tot quedi baix i quedi rant, però realment té dos, un centímetre i mig de branca que creix i fa això. I aquesta branca,
quan cau el terra i s'ha fet malbé, tal i qual, és la que genera amb les fulles una mica de terra, que una altra branca ja surt damunt d'aquesta branca. I va fent aquest esponjositat de molsa, que dèiem. Escolta, ens queden dos minuts. Amb tot això tan català que hi ha, també tenim l'avet típic de branques, però també es barreja molt amb eucaliptus.
i cada cop tenim eucaliptus florit de Nadal, que és preciós, i eucaliptus que, a més, també estanyem amb diferents colors, i barrejar els eucaliptus amb una mica d'avet, amb una mica de grèvol, amb una menya de molça. Mira, hi ha cada parador de botiga, o cada casa que ha fet una mica de mostrador, una mica de centre, i en el centre de Nadal, al mig de la taula, tenir un centre només amb una mica d'avet, una mica d'eucalipto, una mica... Els nostres centres de gereneria en fem, i és espectacular els centres d'aquests humacos que són.
Això et volia preguntar, si aquest cap de setmana així en família, no sé quin temps ha de fer, però en tot cas, si som a casa amb canalla, dilluns no hi ha escola, és festiu, els vostres centres de jardineria, trobarem tot això del que hem estat parlant avui? I tant, tenim molts, tenim ves, tenim grèvol, tenim els eucaliptus, eucaliptus florita, eucaliptus de Nadal, eucaliptus estan preciosos, tenim les puncetis, tenim els abets...
Tenim de tot. Hi ha també les fulles de roure, la fulla de roure típica, que és marró, també estan en colors i és preciós, combinades, i fem uns colors que, si m'ho permets, és el Nadal, i és el Nadal una mica nostre. També té aquests colors, a vegades, més de tardor, Nadal, posem una mica de platejat, és que queda espectacular, de veritat.
I a més, moltes vegades, hi ha gent que ens porta, a vegades, petits ornaments que té a casa. Escolta, tinc uns llaços de l'any passat que ens podem col·locar, fem corones d'advent, fem moltes coses. La veritat és que has començat el programa abans dient que boniques estan les instal·lacions dels nostres centres. Dir-vos que, clar, que a mesura que el Nadal va engrescant-se i així, anem fent composicions i fent coses per molts clients, que és una meravella. Els gaudeixo moltíssim.
avui encara no li direm bon Nadal. Ja ho direm més endavant. I tant. Jo, Maria Vidal, gràcies. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. A reveure. Tots vostès, si volen recuperar aquest espai, ho poden fer des del servei de ràdio a la carta. Tenen disponible la secció de Jardiner i el Mat Joan Maria Vidal i tots els altres continguts que els han estat acompanyant des que hem començat. Ara marxem, però demà ben puntuals ens hi tornarem a posar i a tots vostès els esperem curt. Salutacions, a reveure.
On a la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal.
El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci i esperen.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Bona tarda, són les 5, us parla, Mercè Roura. L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga garanteix que no deixarà ningú a l'estacada després de l'anunci de 300 acomiadaments a l'empresa Carnia Le Port Gourmet de la localitat, a conseqüència de la pesta porcina africana. El sindicat reclama mesures no només per a les empreses, sinó també per protegir els treballadors. Actualment en aquest escurxador d'Osona hi treballen unes 2.000 persones. L'alcalde de Santa Eugènia és Xevi Fernández.
Ha d'assumir també una part de responsabilitat en aquests acomiadaments i crec que l'empresa ha de col·laborar també en que aquestes persones trobin una altra feina.
Fiscals del país.
Reconocer en esta sede parlamentaria la labor desempeñada por todos y cada uno de mis antecesores, por quienes tuvieran el inmenso privilegio de ostentar la más alta jefatura del Ministerio Público y en particular quiero mostrar mi reconocimiento al trabajo realizado por mi predecesor y por todo su equipo para mejorar y modernizar la Fiscalía Española.
No puedo ni debo eludir una mención al procedimiento penal recientemente seguido ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo. Es una profunda herida que atraviesa la Fiscalía Española y que ha de sanar, espero y deseo, bajo mi dirección.
I Marc Tobos és el nou alcalde de la Vall de Vianya. Substitueix en el càrrec Assanti Reixac, que va morir ara fa dues setmanes. Tobosso, amb 30 anys, assegura que farà un esforç per aprendre a fer d'alcalde. Un cop decidit qui és el relleu de Reixac a l'alcaldia de Vianya, ara serà el torn de conèixer qui el succeirà al capdavant del Consell Comarcal de la Garrotxa.
I l'Hospital de Sant Pau de Barcelona ha remodelat el bloc quirúrgic els últims dos anys i ha ampliat amb tres noves sales d'operacions amb un total de 21. La renovació permetrà 1.500 intervencions anuals més amb un pes important de la cirurgia robòtica. L'hospital no només ha fet obres sense aturar l'activitat. A partir del gener s'implementarà el protocol per acompanyar el quiròfan als infants que arribaran a l'anestèsia amb les famílies i conduint un cotxe joguina.
I els serveis socials de Barcelona detecten prou de 1.800 persones dormint al carrer el novembre. És gairebé un 33% més que el mateix mes de l'any passat, quan se'n van comptabilitzar 1.300. Tornem amb més notícies en xarxa.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gaspòs, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració de Nova Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 11.4 de la freqüència modulada, en el cas d'Altafulla, i el 11.0, en el cas de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin, sigui la seva opció, amb un servidor amb el Pérez. Arranquem!
En el programa d'aquest dijous 4 de desembre de 2025, repassarem breument l'actualitat amb la prèvia del partit entre el club bàsquet d'Altafolla i el bàsquet cunit d'aquest divendres, la participació del Dojo Zanzin Kyo Kusin de Torredembarra en la Copa d'Europa de Karate, els resultats del Baiparc Costa Dorada a Masquefa en una nova prova de la Copa Catalana de Ciclocross i també els resultats del Club Patinatge Rodadorà i el Club Patinatge Torredembarra en els primers opens de promoció de la temporada.
Tot seguit escoltarem l'entrevista de la companya Anna Plaza Donalatorra amb l'autor d'un dels treballs premiats en els Premis d'Apredisme, Manllé i Flaquer, Arnau Rauet, per la Porta Gate, el cas Reus 2. A la segona part del programa entrevistarem l'entrenador de Foua o Platja, el torrenc Llorenç Gómez, que es troba actualment disputant la Mar Menor Cap amb el Club Foua o Platja Torra d'Embarra com a jugador.
i a la recta final tindrem la darrera secció de l'associació marxa aquàtica Baixgallà d'aquest 2025 per fer balanç de l'any amb la definició de les lligues d'hivern i la lliga de fons. Així que, en tot això, amb aquest programa tan carregadet que portem avui, què dieu? Ens acompanyeu?
Tota l'actualitat local i comarcal a baix que hi ha esports L'actualitat més propera
Comencem el repàs de l'actualitat. Com dèiem, amb la prèvia del partit entre el Club Bàsquet d'Altafulla i el Bàsquet Unit d'aquest divendres a partir de dos quarts de 10 de la nit al pauller municipal d'Altafulla, corresponent a la jornada inaugural de la primera territorial masculina posposat a finals de setembre.
És un dels dos compromisos que els Groc i Negra tenen pendents per posar-se al dia del calendari. Els Tadeu i Rivelles van han de caure a la pista de l'Amelia de Mar, a la qual van sent capaços de donar continuïtat a la victòria anterior, la primera del curs, contra els Reus Plom Salle Negra. El repte, evidentment, és mantenir la competitivitat d'aquests dos darrers compromisos amb la consigna de ser més regulars durant els 40 minuts, sobretot en defensa.
Davant tindran un d'aquells equips contra els quals pot competir perfectament per guanyar. Els del Baix Penedès són novens classificats amb 11 punts, 3 més que els de Tofoyencs, després d'haver guanyat els dos últims partits contra l'Alcuber i la Mella de Mar. A la darrera jornada, això sí, va haver de posposar el partit contra la Torredambarra Bàsquet Club, que jugarà el dilluns 15 de desembre a un quart de deu de la nit al Pau de Sant Jordi.
D'altra banda, el dos jocs, Ancien Kyokushin de Torre d'en Barra, afronta una de les competicions més importants de la temporada, el Campionat d'Europa, que es disputa aquest cap de setmana a Bucarest, Romania. L'entitat es desplaça en una expedició formada per l'entrenador Carlos Ortif i els karateques Fiona Margalef, Mayder Vera, Nariman Elharshaoui, Izan Escarabajal i Sergio Jiménez sota el paraigua d'Ico Spain.
Els torrencs Izan Escarabajal, Sergio Jiménez i Nariman Alharxawi són les primeres espaces de la convocatòria i competiran en la modalitat de cata de la categoria absoluta, de 18 a 34 anys. Pel que fa a les altres dues karateques, tant la catllarenca Fiona Margalef com la poblenca Mai Derbera
combatiran en les modalitats de cata i comitè de la franja de 14 i 15 anys. En el cas del comitè, la primera ho farà en la categoria de més 60 quilos i debutarà contra la polonesa Adriana Nouesielska, mentre que la segona combatirà en la categoria de menys 50 quilos i s'estrenarà davant un altre representant de Polònia, Mònica Serpialac.
També hem de parlar del Baiparc Costa Daurada, que ha participat aquest passat cap de setmana. La vuitena ja va en penúltima prova de la Copa Catalana de Ciclocross, celebrada a Masquefa. L'entitat hi ha portat un total de set corredors dels diferents centres que tenen el territori i el balanç ha sigut força positiu. Sobretot perquè el referent de l'expedició, Marc Faró, ha aconseguit la victòria a la categoria júnior. El Tarragoni ha completat les sis voltes al circuit per fer un total de 13 quilòmetres en 42 minuts i un segons. D'aquesta manera, sumar 100 punts per seguir segon de la General...
amb 105 unitats, quedant-se a 95 del lideratge que manté Jan Casanovas, després d'absentar-se, això sí, en la prova disputada amb Esquefa. El ciclista del Baiparc Costa Daurada buscarà la remuntada, les dues curses restants a Manlleu i Balaguer, per alçar-se amb el títol.
I de la resta de la canalla, que també ha participat, destaquem la victòria, la tercera consecutiva del torrenc, Cesc Baireguet, que ha aconseguit el triomf a la prova dels Benjamins. Han completat les dues voltes i la distància de 2,4 quilòmetres en 15 minuts i 38 segons. A la mateixa cursa, els representants del club Esquirols Cambrils, Eric Margalef i Sergi Morales, han fet quart i setè respectivament. En la vins, Hugo Ron, que debutava, ho ha fet amb una meritoria, en aquest cas...
novena posició, mentre que Nil Martorell ja amb més vegades ha fet 17è. I hem de dir que, pel que fa al seu company d'aquí, Max Palle ja ha fet 11è amb principians.
Amb petinatge artístic, el poble municipal de Roda de Barà ha acollit aquest passat diumenge un nou esdeveniment de patinatge amb la celebració de l'Open Tarragona de promoció lliure de nivell 1 al nivell 4. La competició ha comptat amb més d'un centenar de patinadores d'arreu dels clubs del territori. L'anfitrió Club Patí Roda de Barà, evidentment, ha participat. Ho ha fet amb un total de 20 patinadores, entre les quals 11 d'elles han pujat al podi.
L'entitat també està present dissabte en l'Open Tarragona ha avançat lliure dels nivells 8 i 9 amb un roig del camp. Aina Cortés i Ainara Pereira han aconseguit l'or i la plata al nivell 8C, mentre que la seva companya Mariona Donoso va fer quarta. El altre patinat de la Rodenca present a la cita va ser Maria Labrador, que va fer setena del nivell 8A. I en el nivell 8B, per cert, va combatir la representant del club patinatge Torra d'en Barra, Victòria Salazar, amb una quarta posició.
L'esport del baix que hi ha. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de l'FM.
Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat breu, com anunciàvem, ens posem ja amb les entrevistes que tenim en aquest dijous, un total de tres. La primera tracta sobre el documental La Porta Gate, el cas Reus 2, que va ser guardonat divendres amb el Premi Imanyer i Flaquer de Periodisme, Can de Tarragona, en la gala celebrada a Torredembarra. Concretament, va rebre el Premi Execo per aquesta peça audiovisual estrenada a YouTube i que el jurat va definir com una peça de gran impacte i rellevància.
La nostra companya dona de la torre, Anna Plaza, va entrevistar el seu autor, Arnau Rauet.
Estem amb l'Andreu Rauet, ell és el guanyador ex-eco del Premi de Comunicació Camp de Tarragona, el més ben dotat de tots. Andreu, bona nit. Què tal, bona nit. Quan has pujat has dit, no m'ho porto preparat perquè no m'ho esperava. És que realment no ho confiava perquè el documental davant d'allós és tan potent i té una història personal tan brutal que mereixia guanyar de carrer i penso que és just que almenys hagi guanyat una part, però no confiava que hi hagués un ex-eco, no n'era conscient i quan han dit el meu nom ha sigut al·lucinant.
A mi el que em va sobtar quan vaig veure els finalistes és que per primera vegada en aquests premis hi ha hagut treballs nominats i a més premiats que no formen part de mitjans tradicionals, perquè tu el teu reportatge, la Portagate, l'has distribuït a través de YouTube.
Jo des del primer moment el que vaig dir és oferir a qualsevol mitjà que el volgués que el publiqués gratuïtament, sense cap mena de cost, sense cap mena de renda per mi. Alguns no van voler i la decisió que vaig prendre finalment és publicar-la a YouTube perquè era oberta a tothom, era molt més dinàmic, era molt més ràpid, no calia registrar-se, no calia pagar res, es podia comentar.
I també, doncs això, ajudava una mica que hi hagués aquest debat que jo volia despertar amb aquest sentiment crític que el documental convida a generar, no? I va anar molt bé, el dia de l'estrena estava programat a les 10 de la nit i hi havia mil persones esperant per veure'l en directe, en aquell moment se'm va posar la pell de gallina perquè dic, mare de Déu, el que pot arribar va ser això, i en una setmana tenia ja 100.000 visualitzacions, va agafar una dimensió brutal, a nivell de repercussió se'm va parlar al mitjà Algecira, se'm va parlar a Polònia, se'm va parlar a Llatinoamèrica i, evidentment, aquí també a tot Espanya, o sigui, la dimensió va ser molt forta.
Això comença amb un treball de recerca teu, de la carrera? Per què decideixes fer aquest tema i com ha evolucionat al llarg del temps? Sí, això va començar com un treball de Fidegrau aquí a Tarragona, a la URB, el 2022, quan el vaig presentar, que de fet va ser finalista aquí també als Mañeflaquer. Aquell documental era interessant perquè posava sobre la taula totes les festes del joc, els protagonistes, era una mena de radiografia de qui eren els culpables, penso jo, de la desaparició dels Reus, però realment...
La part d'investigació era més personal, per conèixer el testimoni, no portava tanta documentació. En canvi, aquest és un sal brutal. Quan presento aquell documental, en contacte hi ha inversors afectats, advocats, ens posem mans a l'obra, comencem a col·laborar i des d'aquell documental s'ha presentat ja cinc arelles per aquest tema, tots treballant conjuntament. Alguns diners ja s'han recuperat, però falten molts per recuperar i ara ja veurem si això acaba en sentència o no, però sí que ha fet una dimensió brutal i va començar com un trafell de fira grau aquí a Tarragona.
Mare de Déu. Tu has explicat que era un treball de recerca complicat i que has estat treballant de la mà d'advocats per poder-lo fer. Sí, evidentment hi ha una part documental que és meva i per això és totalment recíproc. Treballem en col·laboració amb els advocats perquè hi ha molta part de la tal documentació que s'ha utilitzat per aquest procediment judicial. No puc tampoc donar més detalls.
però és realment molt gratificant veure com amb el teu granet de sorra pots ajudar a persones que realment ho van passar molt malament perquè van perdre diners penso jo d'una manera una mica miserable al ser enganyats per un projecte que no va donar cap mena de resultat i doncs és molt gratificant poder ajudar i poder treballar conjuntament amb més gent perquè realment té una dimensió brutal hi ha molta gent al darrere que ha perdut diners molta gent que està treballant per recuperar-los i poder aportar aquest granet de sorra és molt gratificant
Perquè el subtítol és La Porta Gate, la història del Reus 2, clar, jo sé que el Reus Deportiu va desaparèixer en el seu moment, explica'm una mica així, fer cinc cèntims, per la gent que no hagi seguit el cas, que com tu ho expliques és molt complicat, de què va tot això?
Doncs és molt senzill. L'estiu del 2018 el Reus ja presenta problemes econòmics i mig any després el fan fora de la categoria perquè no podia pagar ni als jugadors ni a proveïdors, potser de manera lícita, no ho sé, però quan el fan fora la societat acaba liquidant-se en concurs de créditos al cap de dos anys i això és el 2021. A partir d'aquí és quan jo m'adono que hi ha hagut una mort molt estranya, una mena d'agonia, amb un final amb protagonistes que avareixien nous, que segurament eren caps de turc,
que s'explica molt bé el primer documental, però jo era conscient que realment era una mort molt estranya, perquè es parlava d'un deute de 9 milions d'euros, però tampoc sabíem cap on s'havien invertit aquests diners, perquè el Reus era un equip que, per exemple, no es gastava diners en jugadors, tot ho fitxava a cos zero. Hi havia molts interrogants, també hi havia hagut, per exemple, impagaments el 2013, el 2016, perdona,
Hi havia molts factors que fèiem malpensar. Llavors era qüestió d'anar-ho posant sobre la taula, fer aquesta cronologia des del 2016, quan comencen a entrar aquests inversors que han denunciat, fins al 2019, que és quan desapareixen, i analitzar què va passar durant aquests quatre anys, entre el 2016 i el 2019, en què es van produir aquestes inversions convençuts per un projecte econòmic que tenia una rentabilitat del 6% i que realment va resultar totalment nefast perquè van perdre-ho tot, pràcticament tot.
i que mereixen no recuperar-ho perquè hi ha molts al·licients que fan malpensar i que segurament hi ha aquest engany al darrere. Ara un jutge és que ha dit si realment aquesta estafa greujada, que és el concepte legal que se'ls atribueix, és així o no, però en tot cas ja estan pagant part d'aquests diners que deuen perquè són plenament conscients que alguna cosa no van fer bé.
Mare de Déu, quina història rocambolesca. L'Andreu Rauet, potser alguns, si sou aficionats a la informació esportiva, l'haureu seguit. Havia estat treballant una bona temporada al diari de Tarragona, a la secció d'esports. Ara t'has passat a l'altra banda de la comunicació, a la part de la comunicació corporativa. Com ha anat el canvi? T'agrada?
Doncs ja fa pràcticament quatre anys, des que vaig sortir de la facultat que hi vaig entrar, és la meva feina fixa, estic en una agència de comunicació, on porto la comunicació d'empreses, de gran consum, de l'àmbit universitari, d'àmbit turístic, és molt diferent perquè ets tu qui envies les notes de premsa, qui fas les convocatòries, però també és molt gratificant, tot i així és la manera de compaginar-ho, al final tenim una professió
que és complicat viure d'una única tasca, per dir-ho així, sempre has d'anar compaginant coses i la meva feina fixa és en una agència de comunicació, però la meva passió, el meu hobby, el temps lliure, el dedico a seguir investigant perquè a dia d'avui aquesta investigació encara continua i dedico el temps lliure que tinc. I hi haurà tercera part de la PortaGate?
Si hi ha sentència, que penso que n'hi ha d'haver, perquè hi ha cinc arelles obertes, podria haver-hi un nou documental. No ho sé, en tot cas, el que farem segur, sigui en el format que es diu, és explicar com acaba aquest serial, perquè segurament serà llarg, aquests casos judicials solen ser llargs, perquè encara, de fet, no hi ha hagut ni judici en cap de les cinc arelles, però el dia que hi hagi sentència ho explicarem amb el mateix rigor que el primer dia.
Ha arribat amb algun mitjà? Hi ha hagut algun mitjà que t'hagi trucat interessat per poder emetre aquest documental, també? O el tens a la plataforma YouTube i ja està? Jo el vaig oferir a mitjans sense cap mena de cost, gratuïtament, des del dia 1, perquè jo no volia treure cap mena de rèdit. El meu únic objectiu aquí era ajudar els afectats i els advocats perquè poguessin també tenir totes les eines a l'hora de fer el seu procediment judicial.
però els mitjans, per dir-ho així, no van respondre des del dia 1, no van voler el documental, perquè evidentment hi ha les influències a Barcelona, els mitjans grans que viuen segurament els patrocinis de clubs com el Barça i que evidentment no poden escopir el plat que menja, que es diu col·locament, per tant, alguns mitjans no el van voler, però no passa res, el documental es publica a YouTube de manera oberta i qui el vulgui veure el podrà veure gratuït també sempre.
Tu t'has endut el premi, quantes visualitzacions porta ja? Dius que en un no resa vas arribar a les 100.000, ho tens quantificat, ho has vist? Sí, a YouTube ara són unes 130.000, però la dimensió total que va tenir entre xarxes a nivell internacional, premsa, el propi documental, altres vídeos, entrevistes, arriba...
als prop de dos milions de visualitzacions, inclús una mica més, perquè realment és un tema que a dia d'avui se'n segueix parlant, és complicat de quantificar perquè se'n parla a molts llocs i és difícil de tenir registre, però en aquell moment, en qüestió d'una setmana o dues, dos milions de persones van veure el tema. Moltes gràcies, Andreu, felicitats pel premi i seguir treballant. Gràcies. A vosaltres, gràcies.
Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports. Del futbol camp, un cas que té a veure amb el futbol camp, en aquest cas, el futbol 11, amb l'antic Reus ja ha desaparegut, malauradament. Parlem, o millor dit, passem a parlar de futbol platja. Tota l'actualitat.
el protagonista de la jornada, el Baix Gaià Esports.
Vinga, abans, anem a la segona part del programa d'aquest dijous, 4 de desembre. Marxem fins a Murcia, pràcticament, perquè allà hi tenim el nostre convidat, l'entrenador de futbol platja, el Torrent Llorenç Gómez, que serà un dels jugadors que defensaran la semana del club Futbol Platja Torra d'en Barra en aquesta competició internacional, la Mar Menor Cap, de la qual hem parlat aquests darrers dies, i que comença precisament, o ha començat, diríem, aquest dijous.
Bon dia, Llorenç, com estàs? Benvingut al Basquesports. Bon dia, guapo, molt bé, tot bé. Tu com estàs? Doncs bé, mira que tenia ganes de parlar amb tu, que se'ns ha resistit una mica, però escolta, les coses bones es fan esperar. Això és igual, no? Escolta, t'enganxem, aquesta entrevista realment és enregistrada prèviament, per tant, doncs, estem gravant aquest dimecres, que és quan tu en aquest mateix moment, Llorenç, estàs viatjant cap allà, cap a la seu del torneig.
Es fa llarga el camí fins a Múrcia, eh? Sí, sí, en el teu cas sí, però vaja, que és allò que vas baixant, vas baixant i que sembla que no hi arribes mai, eh? Sí, sí, sí, però en el meu cas, com estic acostumat a viatges sempre...
No, no, està clar, eh? Això, al final, ja són molts anys de carretera i manta, eh?, que dirien. Bueno, a més de la situació. Bueno, com es presenta la Mar Menor Cap al Club Futbol Platja Torredambarra? Ho ha fet una convocatòria força potent, eh? Potent, eh? T'agrada o no? Home, el que més m'agrada t'ho vaig dir ahir, eh?, el dorsal número 10. Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. A veure com està físicament el dorsal número 10. Bueno, tio, molt content de participar un altre cop.
Crec que hem participat en 4 o 5 edicions, més o menys, però aquesta és molt maca, particularment perquè portem un equipet bastant potent a sentit d'experiència, no? Els jugadors de l'acadèmia ja porten 3 anys a l'acadèmia i ja comencen a ser jugadors adults, diguéssim, adults, i la resta de components, doncs, jugadors nacionals, que són alguns de la selecció espanyola i uns altres que són els internacionals, no? Els de més,
Això vol dir que l'objectiu principal és intentar connectar tant dins com fora el més ràpid possible.
això de connectar sempre és complicat en el món del futbol platja ho sabem perquè els jugadors aneu amunt i avall i en aquest cas doncs no sé si el primer entrenament en què pràcticament heu pogut coincidir tots va tenir lloc aquest passat dimarts que és quan van arribar els internacionals danesos per tant és allò que ja esteu acostumats els que us dedicàvem al futbol platja però que des de fora sempre sorprèn sí, sí, vam poder fer 6 membres de 7, vam ser 7
Hi ha jugadors que juguem a la Mar Menor Cop, que vam poder entrenar dimarts, i se'n són molt bones. Però bé, com dius, al final el difícil és connectar. Però bé, jo crec que són jugadors, com dèiem, madurs, amb experiència, que donant-li els tocs inicials importants, jo crec que seran conscients de tot allò que són prioritat per l'equip, i això farà que connectem...
Sí, necessari perquè és un torneig de caràcter internacional, com ja m'ha explicat que el nivell també és important i tenim diversos equips que, per exemple, ja ens sonen de veure'ls cada temporada a l'Euro Guinness Cup. Sí, sí, sí. A més, superament ben a mi, un equip de Sud-amèrica, Atlético Río, que porta jugadors fèl·lics total. Sí, porta Ozu Moreira, Bernardo Botelho...
jugadors de nivell d'èrit. I jo m'he quedat molt sorprès que porten aquest tipus de jugadors tots de Sud-amèrica i que tots juguen a les seves seleccions. Però això mola molt, no? Perquè fa que el Torreig sigui més potent, més al·licient, per nosaltres també, evidentment, més al·licient, perquè pels nois, per exemple, a l'acadèmia, poder jugar contra aquests jugadors, els parells és l'hòstia, no? Llavors jo et dic, serà un Torreig que, segons el meu pare, el nivell és
De fet, aquest equip de sud-americà, l'Atlético Río, el teniu en el grup C. Us enfronteu a més a la fase de grups? Sí, sí. Està trucant San Javier, Portmau i Atlético Río. I San Javier i Atlético Río són dos junts putents. O sigui que començava.
Una bona, o dues en aquest cas, dues bones pedres de tot per veure el nivell que podeu fer-hi, tenint en compte el que dèiem abans, que això sempre s'ha de posar en context, el temps que tingueu per establir sinèrgies.
Sí, deia que al final són tan... aquests dos rivals que comentaves són dues bones pedres de toc per mesurar les vostres possibilitats en aquest turnet, tenint en compte això que sempre és important, aquest temps que tingueu per establir sinèrgies. Sí, la idea meva personal era tenir un grup no superafectible, però un rival fort i dos de nivell mitjà per agafar dinàmica
ens han tocat el Sant Javier el primer partit, l'Atlético Río el segon partit i després el Port Mour, o sigui, ens han tocat dos equips que tenen potencial per ser finalistes, ens han tocat el primer i segon partit. Però com diuen sempre, per a ganar un campionat ho tens que anar a tots els equipos, doncs ens ho plenem així amb força i amb ganes de mirar jo la gaudir el partit i compartir.
I una de les coses que hem deixat caure a l'inici de l'entrevista era el dorsal número 10 que lluiràs tu ja ho hem explicat nosaltres aquí en el programa que és una de les excepcions que fas tu per tornar a sentir-te jugador, com a mínim encara que siguin uns dies sobre la sorra no sé si permets que em digui un dels al·licients del torneig Sí, bueno sí, imagina't tu vaig dir jo quan vam parlar personalment
perquè, ostres, per mi això és una copa del món. Ja fa quatre anys que em vaig retirar, els dos primers anys vaig decidir no jugar cap tipus de torneig, perquè la gent ens pensava que era que tornava a jugar, fins al punt que el tercer any ja vaig dir, ara em toca a mi també la dir una miqueta sobre la sorra, perquè em trobo bé, perquè l'exigència és un torneig només, i llavors per mi ja estic superil·lusionat de poder formar part de l'equip com a jugador.
I intentar ajudar també a tot des de dins, que és molt diferent. I crec que des de dins també, doncs la passeta que està d'entrenador, que sempre he tingut, quan era jugador ja era entrenador realment, ara ho puc fer des de fora, doncs aquest torret ho puc tornar a fer des de fora i des de dins, i estic molt, molt, molt content.
I com és per tu el fet de poder, doncs, competir al costat, sobretot dels teus alumnes de l'acadèmia, que també, doncs, evidentment són pràcticament tots forces joves, i també, doncs, amb els jugadors que dirigís a la selecció danesa, que també, doncs, formaran part de la convocatòria, clar, suposo que, d'una banda, ha de ser especial. Sí, per ells és una il·lusió molt gran, també. De fet, ells, el motiu principal pel qual vénen els partits jugals a jugar, també, és la realitat,
I per altra banda, és molt més fàcil transmetre fent accions. I no transmetre des de fer les accions, no? I llavors, des de dins, puc ajudar encara molt més al creixement, no?
Doncs això és interessant també, perquè al final una cosa està a la banqueta donant instruccions i l'altra està dins del terreny de joc, doncs també donant instruccions però a la vegada col·laborant, és a vegades allò, l'exemple dins del camp que sovint els entrenadors, doncs, durant els entrenaments sí que poden fer, evidentment, però que durant els partits no teniu la possibilitat de saltar el terreny de joc i, ostres, també ordenar una mica l'equip des d'allà, així que serà curiós també.
d'entendre el moviment i ell no està cap a veure i ha de transmetre aquest moviment, per exemple. Jo jugant, si estic cap en aquell moment i soc aquell jugador, no li transmeta res. Ho he de demostrar fent el moviment, no? Diguéssim que és una manera molt més fàcil de mostrar-ho tu sent l'exemple. Almenys
Doncs interessant, sens dubte, aquesta visió i veurem, sobretot desitjar que disfrutis, que al final és el gran què, no? Disfrutar del futbol platja. Després, si els resultats són bons i es compleixen els objectius, home, millor que millor, evidentment, però principalment agudir igual que la resta de...
de la delegació que, com deies, pels alumnes de l'acadèmia no deixa de ser una gran oportunitat per mostrar-se davant de grans equips, competir contra grans jugadors, i per què no? Són aquest tipus de cites no llorens en què un es pot guanyar un contracte, una aventura amb un club, en una lliga diferent. Com deies tu, és una vitrina, és un aparador,
i per ells és superimportant que cada partit ofereixi la seva millor versió, perquè com sempre ja us he comentat, i avui a la reunió amb tots els jugadors els tornaré a comentar, però això és una vitrina i ells hem de ser conscients que cada partit és una oportunitat nova per mostrar el seu nivell, tant a nivell individual com col·lectual.
De fet, és cert que dins d'aquest grupet que porteu hi ha quatre alumnes teus que ja estan fent carrera, com són el Villarrius, el Cristian Rodríguez, el Guillem Penedès i l'Eloi Rovira, que la temporada passada no va poder gaudir del que hauria d'haver sigut el curs de futbol platja per moltes persones, però ara estan en plena forma, tot no està a ple rendiment i segurament aquesta vegada sí que podrà tornar a la sorra, que és una molt bona notícia. Però vaja, aquests quatre jugadors són els que
tenen ja cert bagatge a nivell internacional. Sí, totalment. Com dèiem abans, o sigui, porten 3 anys a l'acadèmia, i si es necessis entrenar, que ja ho has fet, és brutal, no? És brutal el nivell que han agafat, no per només físic, tècnic o tàctic, sinó mental.
que comencen a ser jugadors madurs, evidentment els queden moltes coses per aprendre, com a tots, no? Però ja tenen un nivell al qual els hi ha permès fins a dia d'avui, amb 21-22 anys que tenen, doncs començar a viatjar fora, jugar diferents lligues, que els equips directament punten tinguem ells perquè estan interessats quan és un gran què, no? Tot això, com ja saben, doncs han de continuar treballant de valent perquè, sobretot a nivell nacional, aquí a Espanya, doncs hi ha molts jugadors que han prenent durant tot l'any i la competència
I després també tens dos dels més jovenets, com són l'Èric Berardíez i també el Joaquim, que també es desplacen i que també per ells entenc que els genera molta il·lusió perquè al final són els més menors de la convocatòria. Sí, totalment, hem fet ja set de llets.
Llegi, en aquest call, és un noi amb un potencial brutal, li encanta jugar al futbol platja, és un apassionat i, evidentment, tu saps que jo sempre que puc, d'una oportunitat, l'es dono. Ell s'ho mereix, per tant, està aquí. I el Joaquim l'hem convocat també, l'hem fotut a la llista, perquè si en algun partidet pot entrar, doncs entrarà. La idea inicial és que ell estigui com a ajudant, com a assistent. Ja saps que ell té una petita discapacitat i no pot anar al ritme dels altres.
però ja dic, l'hem fotut a ellista, perquè ja li hem dit que si en algun partit o alguns partits ens ho podem permetre, l'hem de fer debutar com a mínim. Sí, perquè a més a més és dels que, malgrat tot, estan al peu del canó pràcticament en cada sessió, eh?, a la platja de la Torra d'Embarra. Sí, si estic aquí, el mot que recordo fa poc, no?, de fa... d'un any. Surten algunes fotos que surten aquí, no?,
I d'aquí era, no? No, és brutal, és molt maco, t'ai aquest camí, i pude t'ai aquesta continuïtat amb tots ells, i és veritat.
I escolta, hi ha un cas que aquí encara no hem parlat, que és el del porter Diego Garrido, que també forma part de la convocatòria, que ara no sé si la seva situació ha canviat o no, però fa un any i mig enrere, com explicaves, que era una persona que era des de Madrid, potser, que venia amb tren fins a... De Segòvia, sí. De Segòvia, correcte. Encara ho continua fent, això? Sí, sí, sí.
i per l'acte, saps? No, no, és brutal que es fota aquest espai de viatge. Ell té un treball que és a nivell profònic, que està constantment amb trucades, i ell sempre em comenta que per ell és brutal poder venir cap a Torra d'Embarra, canviar d'ambient, canviar la dinàmica, gatejar la mentalitat, i fa bé, no?, el seu dia a dia. Per tant, per això, ell té aquesta elecció, no?, de venir cap a Torra d'Embarra, tenir aquesta continuïtat,
i si m'agradis com l'estimen, la canalla és brutal. No, per mi també, quan m'ho has explicat, ja vaig pensar que teu mèrit és espectacular, i encara que continua, doncs, encara ho penso més, perquè ve cada setmana, i al final també, suposo que a nivell personal tu, satisfacció, perquè, ostres, al final ve també per poder entrenar sota la teva direcció. Sí, sí, 100%. Per mi, en aquest cas, Diego, també està, no sé si ho saps, però està entrenador de punteta
Correcte, sí, sí, sí. Diguéssim que tenim molta amistat, i fora això, a nivell professional, ens comparem molt bé, llavors jo sempre, com tu saps, com he dit abans, les persones que crec que s'ho mereixen, les vull tenir sempre a prop, les persones capacitades, les vull tenir a prop, i a més a més, tenim una amistat profunda, blanc i amb botella. I, escolta, abans d'acabar, un parell de preguntes més. Tu estaràs sobre la sorra, per tant, qui hi haurà a la banqueta?
a Biórica, que està com a social media, ve també d'Ago, que és un noi d'Ivisa, i ens preferim a... és un noi que és el propietari de l'Ivisa Big Soccer, és un club que ha creat nou ara, i és un noi que vaig conèixer a Argentina, o sigui, vaig conèixer al 2019, i vaig fer allà una masterclass i tal, i ell, que ho recorda, és un tio amb molta motivació i molt apassionat, i li vaig dir, tio, et vols venir a fer un webcast i va dir, no, no,
Molt bé. Un bon staff tècnic, eh? De fet, esteu tan a tope que, fins i tot, per a l'ocasió, l'entitat ha fet un logotip nou. Tocava modernitzar-lo i ja teniu un escut nou, eh? Sí, home. Home, sí, sí, fa patxa boca, escolta.
Coma, una abraçada. Una abraçada, Lluís, eh?, que aquí sempre ve a parlar de futbol flac, eh?, recordem. Això és, això és. Doncs aquest logo me'l va fer ell.
I l'enximent que hi havia dins era una acció meva d'un entrenament el 2011 amb la selecció espanyola. Sí. Me la va fer ell, la foto. I llavors vam posar aquesta foto al logo, no? Però era un logo, doncs, molt bàsic, no? I quan volem donar aquesta professionalitat mica en mica, vam dir anem a fer equipacions noves, maques, i a més a més, hem de fer un logo nou. Així que ens vam posar abans de l'obra i el vam fer nosaltres, eh? La meva xicota jo. Molt bé, no?
Són aquelles coses que sempre al final, després, quan estàs sobre la sorra, sempre t'acaben donant un plus, crec, eh? Sí, jo crec que les coses són de memòria i passió, i quan les fas tu, te n'adones, no?, el valor real que tenen. Per tant, estic totalment d'acord amb tu.
Doncs escolta, que us donin sort aquests canvis que també en la mesura del possible ja ens agrada veure Club Foboplatja Torre d'Embarra sobre la Sorra, competint representant el nostre territori i estem convençuts que ho fareu la mar de bé, m'ha millor dit, a la mar Menor Cap, aquí m'he deixat anar, com pots comprovar, així que...
Simplement, desitjar-nos molta sort, Llorenç, i quan tornis, quan torneu, vaja, doncs tenim prendent una entrevista per repassar més a nivell personal com ha anat aquest 2025 i com s'encala el 26, que també promet emocions fortes. Jo t'agraeixo l'atenció, com sempre, i si que tinc ganes de veure't, ja quan torni com ha dit, parlem i gaudir una miqueta junts. Fantàstic, doncs escric queda, Llorenç, molta sort i sobretot gaudiu de la competició.
I del Foblatge ens seguim quedant sobre la sorra, però per parlar de marxa aquàtica. Marxa Aquàtica, amb l'Associació Marxa Aquàtica del Baix Gallà.
Doncs vinga l'encara amb la recta final del programa d'aquest dijous i tenim una de les seccions habituals de cada mes com bé ens explicava l'indicatiu amb l'associació marxa aquàtica del Baix que ja per això saludem els seus responsables d'una banda el Francesc Santís, bon dia Francesc, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. I de l'altra banda el Pere Vivancos, què va, què va, com estàs? Molt bé. Apropeu-vos una miqueta més els micròfons, si no, ara, si no haurem de jugar amb els connectors amunt i avall. Com esteu?
Bé, ja hem acabat la lliga, la lliga d'aquest any 2025, cansats, però contents del resultat i de tot el que hem estat fent. De fet, ara parlàvem fora de micròfons, teniu fins al gener una aturada, podem dir, segurament hi ha alguna excepció, però una aturada que segur que convé.
Toca descansar, toca acabar de... perquè els atletes han acabat la lliga, nosaltres no, nosaltres hem d'acabar d'agafar punts, posar els resultats, pensem que no és una lliga, són dues lligues, la d'hivern, diem d'hivern que dura tot l'any, de gener a desembre,
amb la qual hi ha les proves de 50 metres REM, 100 metres Manua i Agua Vistrail, i la de Fons, que és una altra lliga en paral·lel, que són proves només de Fons de 2 i 4 quilòmetres. Ara ens toca la nostra feina, acabar de fer les puntuacions per treure els guanyadors absoluts i guanyadors per categories, per poder donar els premis de finals de lliga. Vas a treure la calculadora, però... Això.
ha baixat el nivell d'exigència i d'activitat que també suposo que s'agraeix en algun moment de l'any encara que sigui a finals del mateix any. Per tant, podem fer, és un bon moment per fer una mica de balanç de com va anar la temporada, però abans tenim data d'aquest lliurament de premis? Sí, això serà el dia 10 de gener al Casal Municipal de Creixell, allà farem lliurament dels premis de les dues lligues i
I una miqueta de festeta també per acabar-ho de passar tots bé i celebrar el final i el començament del nou any. I si ho tenim a punt, potser els presentem el projecte de l'any 26.
Doncs bé, el dia 10 serà aquesta entrega de premis, de la temporada, i bé, doncs, com dèiem, arribem al desembre, s'acaben, o han acabat ja les dues lligues, moment de fer balanç. Com ha anat aquest 2025? Doncs molt bé, jo... jo estic molt satisfet, molt satisfet, encara que ha sigut el votador, tant per nosaltres com per als atletes, perquè hi ha moltes proves a molts Jocs de Catalunya...
Però també és una manera d'aprendre on hem d'estirar, on no hem d'estirar, i a partir del 2026 poder regular una miqueta. Però molt satisfet, jo crec que la gent els ha agradat, pels que hi ha sigut moltes proves.
Bé, hem de pensar que hem estat a Roses, hem estat a Vilanova, hem estat a Castelldefels, hem estat a Tarragona, hem estat a Salou, a Cambrils, Creixell, evidentment, Rodobrà, fins i tot al Travocador, a baix a la Ràpita, vull dir que ens hem bellugat per tot el territori intentant que aquestes proves desperteixin l'interès d'altres atletes en aquests llocs i els propers.
Entenc que satisfacció, com deia, primer perquè evidentment hi ha hagut continuïtat per part dels esportistes que ja venien de fer anteriors edicions i també perquè heu traslladat la vostra activitat a llocs nous, a nous municipis, on també heu despertat aquest cuquet per la marxa aquàtica, així que podem dir que ha sigut un 2025 productiu tant a nivell de competició com a nivell de foment del vostre esport, que al final és el que diem sempre, és el gran què, no?
Sí, sí, és el que és important. Això també, com ja ho hem estat comentant, també aquest any 2025 vam estar a Santa Pola fent una promoció. Vull dir que hem estat molt actius i hem anat lluny de casa per intentar que aquest espor es doni a conèixer. I el que sempre, la part esgotadora que té és que com que depenem del mitjà
que és el mar, el mitjà marítim, se'ns han acumulat moltes proves cap al final, perquè l'any ha sigut bastant... El mar ha estat bastant... Ha sigut punyaderos. Bastant gresquet i engrescadet i hem hagut d'anar anul·lant, traslladant proves i al final ens hem trobat una miqueta...
agobiats, angoixats de tantes proves. Pensem que la prova de Roda, per exemple, és una prova que s'ha traspassat de data tres vegades, fins que l'hem pogut fer. A Casteldefels es va passar el mateix, a Tarragona també. És a dir, clar, i són moltes proves. Nosaltres al final hem fet 18 o 19 proves en tot l'any. Són 18 o 19 caps de setmana que has de traslladar amb un altre.
Ha sigut complicat, bastant complicat. També s'ha servit de nosaltres per saber i aprendre com això ens podem moure de cara al pròxim 2026 i què fer i com fer-ho.
Però, bueno, per una altra part ens trobem que a Vilanova la gent farà un grup de treball de marxa aquàtica, ens trobem a l'altre abocador allà baix, a la part baixa de Catalunya, que ja ha començat a fer treball a marxa aquàtica, Rosa s'ha creat un nou club de marxa aquàtica, no sé, tot això al final dona gust de veure que sí que hem acabat molt cansats i tal, però, bueno, va donant els seus fruits i s'estan obrint nous jocs on estan practicant la marxa aquàtica.
Pel que fa al tema de posposar dates per inclimències meteorològiques, entenc que heu, sobretot, adquirit experiència per com afrontar-ho de cara al futur. No sé si ja ho heu parlat i teniu alguna idea, algunes idees de com fer-hi front a tot plegat? Bé, estem encara que no sabem com ho acabarem de lligar.
però potser farem menys proves, però potser en lloc d'utilitzar per fer la prova de fons i les proves d'hivern per separar, unir-les d'alguna manera i que la gent decideixi si se'n van cap a les proves de fons o cap a les altres proves i unir-les al mateix dia. No duplicarem dies, no ho sé. Hem acabat de buscar la fórmula.
La fórmula l'hem de buscar i acabar-la de treballar. I en vez de fer tants, vint i tants caps de setmana, en la qual també la gent, els tens ocupats, i sembla que no, poden fer altres coses, doncs mirar, acabar de lligar-ho. Això és una cosa que hem d'acabar de pensar. I pregunto també per tu, també, ja des del vessant més tècnic competitiu com a seleccionador català a Quepa, quin ha sigut el nivell d'aquesta temporada?
La veritat és que no han hagut internacionals perquè vam decidir no anar-hi. Ja vam dedicar un programa per això. Està sortint gent nova amb nivell i bé, i a part la gent està pujant de nivell. Jo crec que de cara a l'any que ve...
que tornarem a anar als internacionals i segurament ja es canviarà de nom, és a dir, ja serà la primera vegada que es pot dir europeus o crec que campionatge europeu, però va ser que això ho deixo anar, entre cometes, perquè s'està parlant ara a nivell internacional.
jo crec que podrem portar gent nova i molt potent, tant en dones com en noves. Com d'important seria fer aquest pas de tenir un nom que sigui més reconeixible, sobretot de cara a l'opinió pública, un campionat d'Europa de marxa aquàtica? Com d'important seria? Molt, perquè l'altre sembla que siguin lliguetes que et muntes per fer una miqueta un tas de com està a nivell de tots els països que...
que ho estan duent a terme i saber una miqueta en quin lloc et trobes, una situació. Però al final et dona molt la impressió que estem parlant de clubs, més que de seleccions. També des dels organitzadors de l'era,
de l'organisme internacional, van deixar molt que es convertís en això. I ha sigut quan les federacions ens hem plantat. Les federacions hem dit prou. Si hem de fer uns campionats internacionals, tenen que ser a nivells federatius, i per tant, tenen que tindre el seu nom. I si les federacions són europees, europees, si són del Mediterrani, del Mediterrani, el que sigui, però donar-li un altre caire. No un caire...
Una mica així lúdic festiu, que no és exactament el que... A nivell de competició, genial. És a nivell organitzatiu i a nivell d'imatge. No és el mateix donar la imatge de les seleccions, de totes les seleccions, que no de llocs de representació de la marxa aquàtica, jo què sé, a Lituània o Estònia, que al final acaben portant el nom d'un club...
i com una secció lituània. Això no. Això és una cosa que no acaba de ser el que desitgem des de les federacions. Les federacions volem que sigui una cosa oficial i una cosa com qualsevol altre esport, que llavors serà potser quan ens començaran a mirar d'una altra manera. Sí que han sortit nous, és el que diu el Cisco, no? El que passa és que han sortit, per exemple, Estònia ha sortit, Estònia, Lituània...
Letònia, Montenegro també estava treballant, però clar, es presentaven com a països, nosaltres aquest any no hem estat, que han estat ells, això ho hem de dir, que va sigut quan ens hem plantat, hem decidit no anar-hi, per un tema d'això, perquè volem que siguin federacions i reconegudes federacions amb el tema internacional, i tal...
Però, bueno, el nivell és molt alt, eh? T'ho puc assegurar, jo he mirat temps, he mirat coses i... Estònia i Lituània donaran molt de parlar, al costat de Tunísia i Argèlia, però el nivell és molt alt, molt alt. És a dir, ni que deixin de ser... que no són estaments federatius, de moment, el nivell que tenen és molt alt. Ja podem posar-se'n les piles, tots. L'altre dia ens vam passar un vídeo que estaven entrenant amb un llac a Letònia, no era? O Estònia.
tot al redó de neu, i és tranquil·lament fent els seus entrenaments de qualitat allà. La veritat que si l'any que ve funcionen les coses com ha de funcionar i tal, i que em sembla que sí, perquè s'ha canviat la presidència de l'ERA, el comitè internacional ha canviat, i el vicepresident justament de l'ERA ara és el Jordi Marino, el president de la FEC, de la catalana,
I la marxa aquàtica, a falta del seu nomenament, que crec que serà aquesta setmana o la que ve, el Josep Casanovas, que és el delegat de la marxa aquàtica NEVI català, serà el que portarà, serà la presidència portant la delegació de marxa aquàtica a l'internacional. Crec que serà un bon salt per allà centrar-ho tot.
Doncs esperem que així sigui, en parlarem el 2026 o a mesura que es vagin originant aquest tipus de notícies, aquests avenços, així que això ho tindrem pendent de cara al nou any. Ara, si preguntar-vos, abans ho deixàveu caure una mica, projecte 2026 que inclou més enllà, evidentment, de les lligues que ja esteu fent, que en parlàvem tot just a...
A l'inici, la lliga d'hivern i la lliga de fons, però hi ha alguna coseta que cal saber? Sí, estem iniciant un projecte de marxa nòrdica que també anirà conjuntament amb la marxa aquàtica i aquest projecte està agafant forma i està tenint una bona recepció per part dels socis
i estem tenint un grup nodri que va bastant bé i tenim sorpreses que n'hi ha uns quants que poden fer molt bons resultats dintre dels campionats i participaran en els campionats que hi hagi a Catalunya i esperem que comencem a sortir en algun lloc
marxa-quartica-Vas-Gaia, però nòrdica. Això a partir de principis del 2026? Sí, sí, ja està. No controlem aquí el calendari de moment, fins que no us hi poseu, no controlem el calendari. Inclús tenim demanada que fer una prova a Creixell. Ja tenim fet el circuit i tot, només seria que ens diguin que sí i entraria dintre del calendari, també. Hem demanat una prova no competitiva, perquè el que volíem és... Fomentar, no?
i hem demanat a la federació que tinguin la nostra pròpia prova, esperem que ens diguin que sí, és la nostra d'això, i a part del que deia el xisco de tenir gent que volem que faci Copa Catalana i circuit de marxa nòrdica, pot ser algun dels nostres vagi alguna prova de la Copa Espanya.
És a dir, que el que deia el Francesc, eh?, hi ha nivell. Sí, sí, sí. La veritat és que sí, hi ha nivell. Bueno, vosaltres sempre compartiu a xarxes socials aquests entrenaments que de moment feu al camp de futbol i sí que he vist algú que té un bon ritme, eh? Sí.
És veritat, és veritat. I després continuarem amb la secció de senderisme, continuarem, evidentment, amb la marxa aquàtica, amb tots els projectes de Creixer i fent Salut, tot el que hem anat fent i aquesta iniciació que hem fet de voler expandir el coneixement de marxa aquàtica. Amb això continuarem.
reduirem una miqueta el número de sortides, perquè la veritat és que si tornem a tindre un any amb una mar revolta, ens dona molts problemes. I bueno, tenim un projecte a l'aire, que no podem dir res encara, fins que no estigui del tot lligat i ben lligat, que és un projecte molt interessant,
Que bueno, que està allò, deixem en intriga, perquè el terreny que t'hem acabat de lligar, és un projecte molt maco, que pot involucrar molta gent, involucra el Baix Gallà en general. Lligarem la marxa nòrdica i la marxa aquàtica en aquest projecte, i és un projecte molt concret, però no podem dir res fins que no el tenim lligat del tot.
però el deixem a l'aire. N'hi ha una cosa, un projecte nou, que ens involucra bastanta gent i bastants monitors, que esperem que sorti bé, i si tot va bé de cara a febrer-març, podrem desvalar quin és. Pobre març, eh? M'ho apunto aquí, sobretot a la secció que tindrem al gener, ja a punxar-vos una mica... Més diem una cosa, va dirigit a gent de 55 anys cap a dalt. Per a la tercera edat, una mica abans, no? Abans de la tercera edat...
Però vaja, que seria aquella franja en què, això ho hem parlat moltes vegades, a un ja li costa fer esport per si mateix i que, evidentment, quan ho pot fer ben acompanyat, i a sobre, si és amb monitors, doncs millor que millor, ajuda, fomenta la pràctica esportiva dins d'aquests col·lectius. Parlem de sedentarisme i va lligat al sedentarisme i la gent gran. Però és un projecte que hem d'acabar-ho d'això i és d'aquesta franja d'edat de 55,
Amunt. El fet és que tenim ja una persona que jo estic venint al gener fa 88 anys i que fa nòrdica i que fa marxa aquàtica. Ja em puc fer una idea, de per una manera, però com que m'agrada ser bo, no us ho punxaré i ja al gener ja traurem aquí el bisturí a veure què més podeu dir, que a segona moment alguna coseta més es podrà...
es podrà dir. Entenc també que seguireu sobretot també fomentant la marxa aquàtica de cara a col·lectius vulnerables, gent que pateix malauradament malalties i que la marxa aquàtica és una disciplina que li va molt bé en la seva recuperació o també fomentar la pràctica esportiva en aquests casos. Ja tenim lligat el que és la diversitat funcional, per exemple. Diversitat funcional ho farem el 18 de juny del 2026.
És un dijous. 8 de juny del 2026, això ho haureu de recordar, eh?, quan sigui el moment. 8 de juny del 2026, crec que és el 18 o el 17, per allà, que és un dijous, al matí, ja tornarem a fer la diversitat funcional, que va anar molt bé, tant ells, per part d'ells, van estar contents i nosaltres també. Perfecte, doncs, quan arribi un moment en parlarem. Doncs, escolteu, ha sigut un plaer tenir-vos aquí per acabar l'any, pràcticament. Ens retrobarem el 26, al gener, perquè la temporada del Bàsquet d'Esports continuarà a partir d'aleshores,
Així que res, simplement desitjar-vos que vagi tot molt bé, que aprofiteu per descansar que pugueu i també gaudir de les festes amb família i amics, que crec que també per toca i és important. Moltes gràcies i bon Nadal a tothom. Això, gràcies i bon Nadal i moltes festes a tothom.
Doncs d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous 4 de desembre de 2025. Com és habitual, el poden recuperar els webs www.altafulleradio.cat i www.onaguenatorre.cat al servei a la carta. I també a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualix, arroba, Baix Gasports. Ens trobem ja dimarts vinent, sí, perquè aquest divendres fem festa i dilluns també és festiu,
atractiu i el que dèiem, ens retrobarem dimarts per explicar tot allò que hagi passat les poques coses que hagin passat però importants aquest cap de setmana, a partir d'aquest divendres fins a diumenge i tot el que sigui necessari que passeu un bon divendres, també un bon cap de setmana i un bon pont, ara a veure fins a la propera
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Vols participar a la campanya Cap infant sense joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Gràcies. Cada gest compta.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Un programa on escoltaràs la millor música americana especialment escollida per a tu. Una producció de Canal 20 Ràdio de la mà d'en Frank Coulomb.
El teu viatge setmanal pel Millor Country cada setmana en aquesta cintoria. Estigues a l'última música. Acompanya'ns a Estrenes.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura, bloc conjunt de Junts, Esquerra Republicana, CUP i Comuns per demanar la dimissió del ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska. Les quatre formacions polítiques ho denuncien després de trobar-se amb incompareixences de diverses persones citades a la Comissió d'Investigació del Parlament sobre la infiltració de policies de l'Estat en moviments socials polítics i en l'espionatge il·legal fet amb el programari Espia Pegassus amb el que es va vigilar
Líders polítics del procés, ho expliquen Marc Bèsès, diputada d'Esquerra Republicana, i Francesc Dalmars, diputat de Junts. Silencis i complicitats que ens preocupen, i molt especialment d'alguns responsables polítics vinculats actualment al Partit Socialista, com per exemple l'actual ministre Fernando Grandin-Barlasca, o per exemple Maria Eugènia Gai, delegada al govern espanyol a Catalunya, quan es van produir aquests fets.
com els seus silencis corroboren tot allò que nosaltres pressuposem i que nosaltres sabem a partir d'investigacions periodístiques i dels testimonis que anem recopilant.
I el Parlament ha aprovat la iniciativa del govern de reduir en un 31% les emissions de gasos hivernacle els propers 5 anys. És una proposta de resolució del PSC que ha rebut el suport d'Esquerra i Comuns durant el ple monogràfic sobre els pressupostos de carboni per al període 2026-2030. Vox hi ha votat en contra, mentre que Junts, Partit Popular, CUP,
I aliances s'hi han abstingut. El govern ja va aprovar la iniciativa el 29 de juliol. El Consell Executiu, però la llei del canvi climàtic, estableix que és el Parlament qui ha de donar lluïm verda.
I el Consell de Garanties Estatutàries avala la regulació del lloguer de temporada pactat entre PSC, Esquerra Comuns i la CUP i conclou que es conforma a la Constitució i a l'Estatut només en qüestiona el punt que fa referència a l'obligatorietat de la pròrroga automàtica dels pisos de protecció oficial en zones tensionades.
Per cert, el govern espanyol ha batejat l'entitat estatal d'habitatge amb el nom de Casa 47 i ha anunciat que pròximament llançaran una oferta pública de compra de 100 milions d'euros per continuar incrementant el parc públic d'habitatge. Ho ha presentat la ministra Isabel Rodríguez en un acte a Madrid. Diu que el projecte s'aprovarà el proper dimarts al Consell de Ministres. Els contractes de lloguer que assigni l'empresa podran tenir una durada de fins a 75 anys.
I darrer punt, parlem d'esports. El Girona ha caigut eliminat de la Copa del Rei per l'Orense de Primera Federació. Els gironins s'acomiaden a la competició amb una derrota per 2 a 1 en un partit en què no es van veure els símptomes de millora de l'equip com els partits de Madrid i del Betis. Tornem d'aquí una hora més notícies en xarxa.
Nova edició de la Casa de la Vila, la sintonia d'una a la Torre. Cada dijous parlem amb els regidors que formen part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Tordambarra i avui ens visita el Xavi Suárez, regidor de Festes i de Joventut i Infància. Què tal? Bon dia.
Molt bon dia, molt bé. Ja dèiem la setmana passada, que et tindríem aviat aquí, la setmana passada com a regidor de Junts per Torra d'Embarra, l'espai polític i en aquesta ocasió la Casa de la Vila. Ens vam guardar alguns temes per tractar ara la Casa de la Vila amb coses més de funcionament de l'Ajuntament i actes que tenim per endavant perquè...
Des de la regidoria de joventut, infància i de festes, si una cosa heu de gestionar serà el tema d'actes i activitats que es fan al municipi a les portes de les festes de Nadal, que es van presentar fa uns dies i que us portaran força activitat, no?
Sí, la veritat és que sí, la regidoria de festes en aquest cas i la de joventut i infantxa tenen un pes prou important en aquest programa de festes de Nadal. Per tant, molta feina aquests darrers dies, ara que ja ha començat una mica la programació nadalenca...
I amb aquest programa que té prop d'una quarantena d'activitats, si comptem, com hem comentat, que el mercat de Nadal és un acte on hi ha plegats diversos actes més.
A Torralambarra podrà viure un mes de desembre i principis de gener, com se sol dir molt màgic, perquè hi haurà moltes activitats, sobretot amb un mercat accent infantil. O sigui, es destina molta activitat, pràcticament podríem parlar que...
El 75% de les activitats del programa estan dedicades a la canalla i crec que això és molt important, perquè al final qui viu amb més intensitat, tot i que els adults també vivim amb intensitat, qui viu amb més intensitat a aquestes festes són la canalla.
Recordem que, per exemple, de manera més immediata, tenim ara aquest cap de setmana aquest mercat d'anar del que comentàvem, que amplia l'espai des de la plaça mossèn Joaquimbronat fins a la plaça del Castell i que es posen en marxa iniciatives pensades justament per la Canalla, que es porten des de la Regidoria de Turisme i Comerç, com és la Gimcanada Paradors o la Ruta dels Tions, que són dos exemples, potser, d'aquestes activitats que...
Quan anuncim el programa, potser a vegades ja ni les destaquem, perquè estan tan consolidades i ja fa tants anys que funcionen que ja entran dins de la normalitat, però que és una mostra també de com és d'extens el programa d'anar de l'Aquí de Torre d'en Barra. Sí, clar, al final...
El fet que tinguem tantes activitats consolidades no pot fer la sensació que deixen de ser extraordinàries, que són activitats d'una certa importància i rellevància.
però la veritat és que el que es busca constantment és que al marge d'aquest format consolidat donar-li certes novetats o inputs nous perquè la gent, doncs,
no s'acostumi únicament al que hi ha, sinó que vagi veient com a arguments nous que facin que aquesta il·lusió o aquestes ganes de tornar a participar del mercat de Nadal
o de la Ruta dels Tions, val la pena. Com, per exemple, la Ruta dels Tions, que cada any aplega més i més i més tions, més participants. S'ha posat de moda. La veritat és que és una proposta que ha agradat molt moltes entitats, molts col·legis, inclús els col·legis ara estan fent tions. Per tant, la veritat és que s'ha valorat d'una forma molt positiva. I el mercat de Nadal, evidentment, és una mostra del que...
del que ha de ser una mica la política en matèria de comerç, no? O sigui, nosaltres crec que tenim molt clar, i des de l'equip de comerç crec que així és, i la regidoria, evidentment, la regidora de la Jovita Baltasar, que hem de posar en valor el nostre teixit comercial. Per tant, s'han de propiciar els aveniments i formats que els permetin sortir al carrer
i ensenyar a la ciutadania que potser per costum o per el que sigui no compra aquí al comerç de proximitat i nosaltres hem de fomentar aquest comerç de proximitat perquè al final totes aquestes petites i mitjanes empreses que formen part d'una estratègia comercial cada dia han d'obrir la persiana i moltes vegades tenen moltes dificultats per això.
La dinamització mitjançant aquest tipus d'activitats és molt positiva i esperem que a poc a poc la gent vagi agafant confiança i vagi comprant cada vegada més el nostre petit comerç.
Clar, estem parlant d'activitats en què s'aprofita també uns dies en què la canalla, segurament quan ja acaba també l'escola o aquestes últimes setmanes abans d'agafar vacances amb els caps de setmana més per sortir al carrer, aprofita per passar una estona en família, fer coses per la canalla i també aquesta promoció del comerç local.
amb activitats com això, com per exemple la Gincana Paradors, la ruta dels tions. Pel que fa a les novetats, que també hem comentat, en aquest programa de Nadal destacen algunes, com per exemple el concurs de balcons que impulsa l'associació Santa Rossi i també la representació dels pastorets, que en aquest cas recupera l'associació de joves de Torredambarra.
Una mica com amb la festa major, no?, aquesta col·laboració per part d'entitats, aquesta implicació de les entitats del poble, a més dues entitats de recent creació que també s'impliquen en aquest programa de Nadal. Sí, la veritat és que les dues principals novetats del programa venen de la mà de Santa Rosa i de l'Associació de Joves, com també va passar...
el programa Festa Major. Per tant, estem molt contents que el teixit associatiu naixent, per dir-ho d'alguna manera, ve amb força i amb ganes d'implicar-se en la vida social de la torre. Per tant, molt contents, molt satisfets amb aquest primer concurs de balcons. Esperem que tingui força èxit i que participi molta gent.
I després tenim, per altra banda, la recuperació de l'obra dels pastorets. No sé si eren 27 o 30 anys des que es va fer la darrera interpretació de l'obra. I bé, amb molta il·lusió, jo tinc l'honor o la desgràcia de formar part d'aquest elenc de recuperador de l'obra.
i la veritat és que estem amb moltes ganes de poder-la ensenyar al públic. Estem treballant molt dur, perquè evidentment no és una obra fàcil ni culta, és una obra llargueta, i bé, a poc a poc preparant-la perquè el dia 23, 28 de desembre i 4 de gener la ciutadania de la Torre pugui venir a veure aquesta representació dels pastorets,
i segurament tindrà moltes connotacions de l'original però és evident que com a recuperació també i adaptada una mica als temps actuals doncs algunes novetats i altre format una mica canviant també tindrà també podran observar d'aquesta pròpia obra
Doncs, últimes setmanes de dessajos i nervis, suposo, no? Molts, molts, molts. A ver, això al final es fa des d'una vessant amateur, pràcticament fora de dues o tres persones, la resta no som actors, per tant, ho estem vivint amb molta intensitat i, bueno, esperem no defraudar a la gent...
I si en algun moment ens equivoquem, esperem que no es noti tampoc.
Bé, doncs aquesta gran estrena és el 23 de desembre amb aquestes altres dues dates, el diumenge 28 i també el 4 de gener. Destacarem alguns aspectes d'aquest programa de Nadal més enfocat sobretot a l'organització que es fa des de la regidoria de joventut i infància. De cara a la canalla, els més petits, molta activitat es concentra, per exemple, aquests set dies...
Entre Nadal i Cap d'Any, sobretot. Ara parlarem, per exemple, del Parc de Jocs. També tenim un espectacle infantil amb Bauca, que es fa el dissabte 27. Imaginem que per cobrir tota aquesta franja de dies que tenim i que hi hagi activitats per la Canella, també donar continuïtat al temps que va d'una festa o una altra, no? Sí, la cosa és... Un dels principals canvis amb activitats consolidades del propi programa
és aquesta variació de dates del part de Jocs de Nadal. Fins ara era part de Jocs de Reis, que ho fèiem els dies més propers a la cavalcada, però què passa? Que detectàvem que l'afluència mimbava una mica. Per què? Perquè són dies on hi ha el patge.
Les famílies aprofiten per estar i per anar a veure esport-aventures, a les ciutats grans, entregar les cartes als patges i tot això, i mimava bastant la participació. Per tant, hem decidit provar
avançant una mica les dates, abans d'entrar en el gruix més de cap d'any i més dels dies principals dels reis i dels patges, i provar a veure si del 28 al 30 de desembre ampliem un dia, passem de dos a tres dies. Fent-ho així, donem una major resposta a les famílies per cobrir aquesta franja de tarda i que la canalla pugui gaudir d'aquest parc de...
De Nadal. És una prova, anirem a veure què tal va. Si trobem que no hem estat capaços de subsanar una miqueta aquesta demanda, haurem de fer un anàlisi més profund i veure en quin moment, en quina franja de dies s'ha d'acabar d'encabir. Jo crec que aquesta és prou positiva perquè també va bastant...
en relació a la demanda per a les famílies. Per tant, esperem que això no es pugui resultar positiu i, a més a més, el que et comentava, que ampliem un dia més. Per tant, tindran 3 dies de parc, de...
De Nadal, i tot just el dia abans del part de Nadal portem un espectacle de primer nivell. Si a la festa major vam tenir el pop petit, ara no és menys, a les festes de Nadal tenim en Bauca, que segurament seria el número 2 en el rànquing d'espectacles infantils, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, sí, del país.
Del país. Per tant, intentem continuar amb aquesta línia de la festa major de tenir activitat de referència, o sigui, d'aportar un nivell i una certa qualitat perquè totes i tots en puguem gastar.
Això s'enllaçarà el dissabte 27 amb aquest espectacle infantil la gran família Mambauque, després els tres dies següents al parc de jocs anual i de tarda de 5 a 8 al pavelló municipal Sant Jordi. Sobre aquest parc de jocs de Nadal, també per tant, una mica, no sé si a l'hora de fer aquest canvi s'han valorat les dates, és a dir, els dies de la setmana en què cau.
Tenir en compte que si ho manteníem els dies de Reis, ens anàvem de ple al cap de setmana, els dies previs de Reis. I aquí es fa diumenge, dilluns i dimarts, just abans també de cap d'any, per completar una mica aquesta oferta. Sí, al final el que nosaltres volem... Evidentment, el diumenge és més propici que els infants puguin venir amb els pares.
Segurament. I dilluns i dimarts, que segurament és horari laboral, perquè molta gent no té la sort de tenir vacances durant els dies principals de Nadal, doncs podran venir amb els avis o les àvies o les persones que estiguin al seu càrrec. Per tant, donarem a les famílies una possibilitat que mentre els pares estiguin treballant, la gana ja pugui tenir no hagi d'estar a casa tancada amb una videoconsola
o amb un telèfon mòbil o amb un dispositiu, sinó que podrà estar socialitzant i jugant en el parc anal. Per tant, també provem això, sortir una mica del cap de setmana, que fins ara fèiem divendres i dissabte, o dissabte i diumenge, que també s'ha fet. Comencem un diumenge...
cosa una mica típica, i continuem dilluns i dimarts. A veure què tal. Al final, això és anar buscant inputs i veient si ens apropem a la necessitat o ens allunyem. Jo crec que d'aquesta manera hi ha una possibilitat interessant, però ho podrem fer la valoració un pic hagi passat.
Per cap d'any esteu preparant des de l'Espai Jove una festa al casal municipal, que això no apareix al programa, però no s'hi estaria tancat. No apareix al programa per un motiu de tempos, o sigui, al final són moltes activitats, no s'havia donat temps per alguna manera de teixir tota la necessitat del que comportava la festa municipal,
La festa de cap d'any, que la vam recuperar, com sabeu, l'any passat, vam fer ja uns anys que no es feia al casal, i continuem apostant per aquesta festa oberta a tothom al casal municipal, que es farà amb tres digeis, tres digeis de la torre, el xar, no, en aquest cas, perquè el tenim treballant fora, però són tres digeis de la torre, per tant...
Bé, tindrem la possibilitat de 12.30 de la nit fins a les 5 de la matinada, si no m'equivoco. Podré tenir una estona al casal per gaudir també d'un públic més ampli, en format gratuït, i que tothom tingui possibilitat, els que volen anar a la festa privada, a la xatarra, al pavelló, poden anar i comprar la seva entrada, i els que segurament no s'hi sentin per franja d'edat o perquè no...
poden pagar una entrada o perquè no la volen pagar, que tot és possible, hem d'oferir aquest format obert i gratuït perquè la gent també tingui el dret i pugui gaudir d'aquesta entrada d'any. Doncs festa de cap d'any al Casal, també per donar la benvinguda al 2026. I tanquem aquest repàs, així les activitats més enfocades a un públic més infantil i juvenil,
del programa de Nadal amb la cavalcada de les majestades dels Reis d'Orient. Es manté el format habitual amb aquest espectacle final a la plaça del Castell, no? Es manté, es manté. La veritat és que hem tingut un report molt positiu d'aquest espectacle que portem un parell d'anys apostant per ell.
ho fa encara, diguéssim, ho magnifica, no?, magnifica aquesta arribada de les majestats a la porta del castell del Gicar, per tant, encara agranda una mica el mite de la figura que representen els tres mags d'Orient, no?,
Dir que en guany una de les principals novetats, bueno, hi haurà dues novetats, una té a veure amb el Patja, el Patja Real estrena Carrossa el dia 3, des de la residuïda de festes hem confeccionat una nova plataforma, un nou remolc,
perquè el patja pugui arribar amb una carrossa pròpia, que aquesta carrossa també participarà a la cavalca Reis, per tant, passem de 6 a 7 carrosses, més tot el seguit que acompanya.
I l'altra novetat és que els reis arribaran més aviat a dalt la torre, perquè ho conformarem d'una manera que com ses majestats són màgics i poden arribar a tot arreu, doncs els farem arribar una miqueta abans a la torre, perquè sovint se'ns feia molt tard entre l'entrega dels regals, l'espectacle, i fa molt de fred, a principis de gener fa molt de fred,
i creiem que a les vuit havíem d'estar enllestits. Bé, doncs aquestes novetats pel que fa a la cavalcada de les majestats als reis d'Orient, que viurem el dia cinc i també amb l'arribada del patja prèviament el dia tres. Tot el que és el repassar el problema de Nadal ens ha ocupat en bona part d'aquesta casa de la vila, però evidentment regidireu festes, esteu ja treballant en pròximes cites,
Les més immediates seran, d'una banda, les festes de Clara, les festes de Sant Sebastià, i de l'altra, el Carnaval. Suposo que ja està tot, almenys perquè fa les festes de Clara, més o menys lligat. Ho tenim tot. Tenim tant Sant Sebastià com...
Com a Carnaval ho tenim tot bastant enllestit. De fet, aquests darrers dies hem fet la penúltima reunió amb les colles de Carnaval per acabar d'enllestir tot el que són les bases, el programa de la festa i els ítems de participació i...
i aviat s'obriran les inscripcions. Per tant, pràcticament Carnaval tot en marxa i Sant Sebastià també. Sant Sebastià en guany arriba amb novetats. La principal novetat és la reducció del gruix dels dies i del format.
principalment sí que és cert que si mirem el programa veurem que són 3 dies però la realitat és que tot es concentra en un que serà el dissabte 17 de gener hi ha el concert tradicional de la coral que es farà el divendres hi ha el concurs de petanca el diumenge però evidentment el gruix de les activitats es fan dissabte per tant nosaltres
podem dir que la festa és un dia que serà aquest dissabte, no?, amb l'ofici, amb el seguici, amb les activitats per la canalla i l'oferta de vermut i a la tarda algun segurament mirarem de fer també el que ja vam fer l'any passat, que és aquest vexpreig gastronòmic que va funcionar bastant bé. Tot això es farà
Sense embalat, en guany no posarem embalat. Vist el funcionament de la festa dels últims dos anys, hem cregut oportú donar-li una altra...
Una altra estructura, per dir-ho d'alguna manera, a veure si som capaços d'interpel·lar més ciutadania, més gent de la torre, si concentrem tot el gruix de les activitats en un sol dia, i més familiars. A veure si som capaços, perquè sí que és cert que, evidentment, aquells dies hi ha molta activitat extracular, molta canalla, doncs, que si futbols, esports i demés, també fa fred, perquè al gener fa fred, i la mobilització és menor.
Però, evidentment, Sant Sebastià és una de les festes patronals de la Torre. Des de la regidoria de festes vam tindre molt clar des d'un inici que, en certa manera, aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que, amb el pas del temps, evidentment, analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant, hem arribat a la conclusió que potser, centrant tot el pes i tot el gruix en un dia
amb algun més dinàmic, segurament mobilitzarem més gent perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí. Per tant, és una mica la proposta que farem en aquest 2026 per les festes de Sant Sebastià. Per tant, repeteixem el seguici popular com els últims dos anys. Festa a la nit, hi haurà? No hi haurà festa a la nit. Hi haurà el vespreig de tarda, sí.
Clar, també l'any passat va coincidir, per exemple, el dia que va actuar el Seguissi, amb una altra cita d'aquelles dates, que és la caminada del Pont del Diable a Torre d'en Barra del Club Excursionisme, que també mobilitza molta gent, no?, i aquest any sí que s'evita, no?, que hi hagi aquesta coincidència. Això també amb temps vam poder marcar les dates perquè no succeís un altre cop això, i la veritat és que molt bé, perquè així farem que molta gent que anava a la caminada pugui vindre a clara, no?,
Un altre canvi respecte al format de l'any anterior, dels últims dos anys, és que el seguici farà una passada estàtica. O sigui, es farà tota la plaça de l'Església, de declarar. Fins ara fèiem recorregut fins a la plaça Nelson Mandela, s'aposta per un format com el de Sant Joan, que és un pic s'acaba a l'ofici, es fa in situ a la plaça sense moure's d'ahir. Possiblement cada ball farà una o dues passades
i ho farem en un format una mica més estàtic, per dir-ho d'alguna manera. Molt bé. I pel que fa a Carnaval, això, aviat sortiran les bases, amb les dates ja determinades pel que diu el calendari, no sé si hi ha alguna novetat lligada o seran també les inscripcions que hi ha. No, en principi, el Carnaval jo crec que la principal novetat, t'ho dic ara, aventurant-me una miqueta, o sigui, la principal novetat que pot portar al Carnaval és l'augment de participació.
Creiem, per les dades que tenim, que pot haver un increment de participació, perquè hi ha més colles locals i això pot portar a que hi hagi algú més de participació. Però pel que fa al programa i demés serà pràcticament igual, tenint en compte que l'any passat vam fer 45 anys de Carnaval i hi havia l'exposició i en guany no hi serà, però en principi el cost de l'estructura de la festa no varia molt.
Molt bé, ens anem molt enllà, però encara havíem comentat que és una notícia fa unes setmanes que ja havíem anunciat el concert de la festa major de l'any vinent amb buhos ja confirmats amb aquesta gira del 20è aniversari. Suposo que contents, repeteixen els buhos de fa un parell o tres d'anys, em sembla.
del primer any del mandat. Però clar, és un grup de primer nivell, no? Sí. A nivell català. Com podeu veure, la indústria musical catalana està accelerada, o sigui, ja pràcticament d'un any per l'altre ja anuncien dates. Això ens fa a nosaltres també haver de tenir molt clar
una mica el que volem, perquè ens fa treballar molt de mesos vista. És cert que repetim amb vos, també perquè és un any molt especial, perquè vos fa 20 anys i només fa 20 concerts a tot Catalunya, i si heu pogut veure una miqueta la...
la seva agenda de concerts no s'apropa molt pel Camp de Tarragona, per tant, passarà una mica com amb Tiets, que serem bastant exclusius, o sigui que Tornavà retindrà un dels pocs, si no l'únic, concert al Camp de... Bueno, al Tarragonès, més que al Camp de Tarragona, i la veritat és que molt contents...
Aquí hi ha una realitat que la vam poder comentar a l'acte de presentació del programa Festa Major del 2025, i és que la indústria musical catalana està canviant. Els principals grups del panorama musical català han apujat els catxers d'una manera que ens complica molt
a l'accessibilitat per poder programar aquest tipus de concerts en les nostres festes, en municipis com Torre d'Embarra, perquè al final estan enllunyats molt de la realitat i de la possibilitat de municipis petits. Nosaltres no som una gran ciutat, no som un gran festival, no tenim un gran promotor darrere,
Per tant, cada vegada ens costarà més tenir grups referencials. Si poguéssim parlar una miqueta dels catxers, la veritat és que ens costaria molt poder contractar algun grup aquest any. Per tant, contents que hem pogut lligar aquesta actuació de vos a la Festa Major,
Espero que no sigui l'única, estem treballant molt i molt dur per veure possibilitats i negociar amb grups i a veure quina és l'altra proposta que nosaltres podem tancar, però aquesta segurament, a no ser que també tinguin pressa com vos, aquesta no serà bastant més tard. Estarem pendents tant de la festa major de Santa Rosalia com també la festa del quadre del mes de juliol, que també hi haurà una oferta musical àmplia.
Doncs ho hem de deixar aquí, després de fer aquest repàs a les diferents festes que tenim per endavant a Torra d'en Barra. Ens centrem de moment en aquest programa de Nadal, durant aquest mes ple d'activitats al municipi, i ja més endavant totes les festes que hem comentat avui amb el regidor de Festes i de Joventut i Infància, el Xavier Suárez, al qual agraïm que ens hagi acompanyat una vegada més. A vosaltres.
La radio de proximitat.
El port de Torredembarra demana que replantegin les condicions de la concessió per evitar haver de fer extraccions de sorra de manera periòdica. Aquesta qüestió ja es va traslladar a totes les parts implicades durant la reunió que es va fer el passat mes d'octubre. El capità del port, Oriol Milà, demana que les decisions es prenguin seguint criteris tècnics i no polítics. Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions. I és el que no hem fet.
motivacions ambientals, naturals, de la pròpia gestió del litoral, que necessiten, malgrat que l'hagim artificialitzat. Però haurem de buscar un equilibri, i aquest equilibri és el que nosaltres avui
Recordem que des d'aquest dilluns està duent a terva una operació d'extracció de sorra de platja de la Paella d'uns 7.000 metres cúbics per portar-la a Altafolla. També repassarem les dades d'atur. El mes de novembre es va tancar amb 14 aturats menys a Torre d'Embarra. Així, la xifra total de desocupats es va quedant als 897. És la primera vegada que l'atur baixa en un mes de novembre des de l'inici de la sèrie històrica.
En política, el Partit Popular de Torredembarra vol preguntar al govern municipal sobre la situació de les pedreres romanes que hi ha al municipi. És una de les qüestions que el grup municipal popular a l'oposició vol traslladar a l'apartat de precs i preguntes durant el pròxim ple ordinari a l'Ajuntament. La policia local de Torredembarra activarà demà divendres el pla de seguretat de Nadal, Capdany i Reis. Aquest inclou més patrulles a peu, inspeccions, establiments i controls especials de trànsit per garantir la seguretat durant aquestes festes.
Més qüestions relacionades precisament amb les festes que arrencaran oficialment demà divendres amb l'encesa de les llums de Nadal. L'acte es farà dos quarts de set de la tarda a la plaça del Castell. La regidora de Turisme i Comerç, Jovita Baltasar, en parlava durant la presentació del programa de Nadal a Torredembarra.
plena de sorpreses a la plaça del Castell. Vull destacar que aquest any hem apostat una altra vegada més per fer una millora i una ampliació de la il·luminació nadalenca. A continuació, us oferirem un tast de panetone, el millor panetone de xocolata 2025 d'Espanya i a càrrec de la pastisseria Caljan, que ha sigut els guanyadors. Tot seguit a dos quarts d'avui s'inaugurarà el pessebre de les antigues peixateries.
I d'altra banda, recordem que a Torre d'Embarra té en marxa un any més la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina. Fins al 19 de desembre es poden fer aportacions als diferents punts habilitats. Repassarem també actes d'agenda perquè aquesta tarda se celebra a Calmaia amb una nova xerrada de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran. Porta per títol Això és un escàndol de Miquel-Àngela Duixamp i anirà càrrec de Jordi Rius. I d'altra banda, l'associació Pianissimo organitza un concert humanitari