Aquesta tardor l'Ajuntament va aconseguir que Costes es comprometés a resoldre el problema. L'Estat ha informat al Consistori que els treballs seran aquest gener, però encara no s'ha concretat la data. L'alcalde, Valer Pino, ho ha anunciat en declaracions a Ona la Torre.
Del forat han de venir a primer d'any a tapar. Ja teniu informació de costes de l'estat? Sí, sí, sí. Al principi, durant el mes de gener, han de venir a... Suposo que també s'han tobat amb el tema de les vacances de Nadal i que l'activitat es redueix i han dit durant el mes de gener, jo mentre estigui tapat en temps de... quan comenci el bon temps, la qüestió és que el tapin, que no ha sigut fàcil, tampoc, han de fer-los entendre que això ho havien de corregir ells.
L'alcalde Torrenca ha assenyalat que no ha estat fàcil aconseguir que a costes de l'Estat es comprometés a intervenir per solucionar el problema de la llacuna. L'acord s'ha assolit després d'una visita sobre el terreny amb els tècnics del departament. Penso que tampoc ha sigut fàcil que entenguéssim els va convocar per la platja, els representants del Ministeri, perquè veiessin la conseqüència d'aquella extracció i que no podem plantejar les extraccions com està.
D'altra banda, Vale Pino s'ha referit a la darrera extracció de sorra que s'ha fet aquest desembre per portar l'Altafulla. En aquesta ocasió, l'arena s'ha tret de la zona més propera a l'Espigó, on s'acumula. L'alcalde ha subratllat que aquesta fórmula ha donat molt més bons resultats, si bé insisteix que cal trobar una alternativa a les extraccions periòdiques.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra s'ha decidit a posar zona blava al barri marítim per potenciar la rotació de vehicles i per l'eliminació de l'aparcament que hi havia tocat als muntanyans. El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, ha explicat a Ona la Torre que era una opció que estava sobre la taula de fa temps i que aquest 2026 s'ha decidit a implementar.
La zona blava s'instal·larà a l'estiu als carrers més propers a les platges de Torredambarra. Rovira ha apuntat que calia gestionar millor la rotació dels vehicles en una de les zones més concorregudes a la torre durant la temporada alta turística. La renaturalització per part de costes de l'estat de l'esplanada que s'utilitzava com a aparcament a l'entrada de muntanyans ha fet decidir a l'Ajuntament ampliar la zona d'aparcament regulat.
Primer per una modificació de zones d'aparcament que hi ha hagut a Baixamar per una decisió del Ministeri.
de medi ambient i per tant hem de veure com gestionem millor la rotació dels vehicles que van a la platja. I això n'havíem parlat moltes vegades i no sabíem ben bé com feu i ara doncs ens hem decidit a fer-ho d'una manera concreta i és posar-nos zones blaves que s'han acabat de definir però evidentment hi ha d'haver màquines que s'han de llogar i hi ha d'haver vigilants que han de fer el seguiment d'aquestes zones blaves.
Per tant, s'ha previst això. A l'estiu això entrarà en marxa i, per tant, també és una font de finançament. A més, des del govern també es preveu que la posada en marxa de la zona blava als carrers més pròxims a la platja suposi un ament dels ingressos. De fet, en zona blava, l'Ajuntament espera incrementar els seus ingressos fins als 155.000 euros aquest any, davant els 90.000 del 2025.
A més, es preveu que això suposi una major recaptació en multes i sancions, fruit també de l'ampliació de la plantilla de la policia local amb quatre nous agents a l'estiu, a més de dos vigilants a la zona blava. Segons Rovira, això permetrà detectar més infraccions.
El fet de reforçar la disciplina viària, tenim situacions a l'estiu que són difícils de gestionar si no tenim prou agents que fan la vigilància i per tant també es preveu que la pressió sobre aquells que fan mal ús de la via pública amb els vehicles també serà més gran i també de les normatives d'incivisme, que tenim sancions
per aplicar, però no teníem prou vigilants, prou agents de policia que ho seguissin. I a l'estiu reforçarem tant la plantilla de policia, amb quatre agents d'estiu, com els dos vigilants d'estiu per la zona blava, al marge dels que ja tenim. De moment encara no s'ha concretat en quins carrers s'implementarà la zona blava, però Rovira sí que ha avançat que serien la zona de Baja Mar i carrers propers al passeig Rafel de Campalans fins a la zona de la Martineta.
L'Ajuntament d'Altafulla posarà en funcionament el pròxim dilluns, 19 de gener, els dos radars de control de velocitat instal·lats recentment al municipi. Els dispositius de control de velocitat estan ubicats, per una banda, el principal accés a la vila venint des de Torre d'en Barra, al carrer Marquès de Tamarit, i tot just sortint de la rotonda del Puntet.
L'altre es troba a la ronda d'Altafulla, a prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera. Són punts de la vila per on s'havia detectat un excés de velocitat dels vehicles que hi passaven i la presència dels radars contribuirà a pacificar les zones on es troben i prevenir accidents. El coalcalde d'Altafulla, Jordi Molinera, afirma que els veïns havien reclamat mesures per evitar que els vehicles hi circulin a velocitats superiors a la permesa, que és a 30 km per hora en tot el nucli urbà.
El dels dos radars té un sentit molt clar de Marquesa de Marit, que un cop entres Altafolla reduïs la velocitat ja un cop dins de tot l'entorn urbà, però sí que havíem detectat amb les primeres proves que vam fer que un dels radars que anaven, que un dels ponts dels municipis que veien més excés de velocitat era aquest sentit de pujar a la ronda, sobretot per...
A nivell de comunicació, de sentit dial, que hi ha l'escola de l'Alroquisa, hi ha l'institut, hi ha la camp de futbol, doncs vèiem que hi havia bastants vehicles que anaven més per damunt de la velocitat permesa. Per tant, era un d'aquests llocs que volíem ajudar a pacificar i els veïns també ens ho demanaven molt. És una zona molt residencial, on hi ha moltes famílies.
Pel que fa al radar ubicat a Marquès de Tamarit, aquest es troba a l'antiga Nacional 340. És un eix viari clau que registra un elevat flux de trànsit i que durant la fase de proves del radar ha comptabilitzat més de 15.000 vehicles. Des de l'inici de la instal·lació s'han detectat un total de 21.845 registres d'accés a velocitat, dels quals 1.590 han superat els 51 km per hora, fet que representa un 7% del total sancionable.
Gràcies.
del 22 de desembre al 6 de gener, per al radar de Marquès de Marit, van passar gairebé 22.000 vehicles. D'aquests 22.000 vehicles, menys de 1.500, 1.400 descats, doncs van gairebé duplicar la velocitat per mes, per tant és un 7% aproximadament de vehicles que no tenien el comportament que pertoca el volant. Què vol dir això? Que molt majoritàriament la gent d'Altafulla o la gent que passa per Altafulla, la gent que ens visita o que
creu el municipi, doncs té un bon comportament al volant. Hi ha una minoria que no el té. Per altra banda, Moliner ha assenyalat que majoritàriament les dades marquen que el comportament davant al volant ha estat bo.
Hem notat molt que a mesura que la gent s'aproxima a aquests radars, són radars visibles, es veuen molt. De fet, ara a aquests finals de setmana s'ha d'instal·lar també la senyalètica als carrers i a la carretera que avisa encara més que hi ha un sistema de radars amb les velocitats que pertoquen. Ja hem comprovat que s'ha reduït bastant aquesta velocitat i això ens ajuda a aquest objectiu de pacificar l'entorn més urbà del municipi.
A més dels dos radars fixes, la policia local d'Altafulla compta amb un nou radar mòbil que utilitzaran diferents vies on es detecti que hi ha possibilitat que els vehicles superin la velocitat permesa. Per exemple, la via Augustà a l'àmbit de Bejamar a l'estiu.
Es posa en marxa la cinquena edició del programa de detecció precoç de càncer de colon i recta a l'ABS de Torredembarra, dins la qual es troba Roda de Barà. S'adreça a homes i dones d'entre 50 i 69 anys i consisteix en fer-se cada dos anys una senzilla prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles. Durant els propers mesos, la ciutadania rebrà una carta del programa amb les instruccions a seguir.
La prevenció i detecció precoç del càncer de còlon i recta és molt important, ja que aquest càncer és el més freqüent entre els homes i les dones de més de 50 anys, segons les dades del Registre de Càncer de Tarragona. La majoria de vegades aquest es desenvolupa a partir de petites lesions de l'interior del budell, com pòlips, que poden acabar transformant-se en un càncer, però sovint no produeix cap molèstia fins que la malaltia està avançada.
Si es detecta temps, és molt fàcil de tractar i té moltes probabilitats de curació. A l'àrea bàsica de salut de Torredembarra, les quatre rondes prèvies del programa, es van detectar 27 casos d'aquest càncer i la participació va ser del 36,6%.
La previsió de pluja per aquest cap de setmana ha obligat a modificar el programa de les festes de Sant Sebastià al barri d'Aclarà. Segons ha anunciat l'Ajuntament de Torredambarra, els actes que s'havien de celebrar a l'aire lliure es traslladen als dies 24 i 25 de gener.
D'aquesta manera, dissabte vinent, dia 24, es farà la passada del seguici popular a les 11 del matí, al parc de jocs amb inflables i vermut amb DJ a partir d'un quart d'una del migdia i al vespreig gastronòmic a dos quarts de set.
En aquest últim acte hi haurà degustacions i actuacions de grups de rumba, banda de versions i DJ i tapes dels diferents establiments locals participants. Tots aquests actes es faran a la plaça Nelson Mandela. Per diumenge, dia 25, a partir de les 11 del matí, quedarà la setzena edició del campionat de petanca de Sant Sebastià que es farà a les pistes del carrer del Camí del Moro. Contra els actes que estan previstos a l'interior, mantenen el seu horari d'aquest cap de setmana.
Així, aquest divendres a les 9 del vespre hi haurà el concert de la coral Santa Rosalia a l'església de Sant Joan Baptista a Bajamar. Dissabte es farà l'ofici solemne en honor del patró Sant Sebastià a l'església de Clarà a partir de les 10 del matí. I diumenge a les 6 de la tarda es representarà a l'espai cultural Sala del Mar l'obra L'autèntica solitud del corredor del corredor de fons a càrrec de la companyia Afecteatre.
En cas d'inclamencies materiològiques, es recomana consultar les xarxes socials de l'Ajuntament de Torradambarra. Les festes declarat les organitza l'Ajuntament a través de la regidoria de festes. Una de les obres de l'escriptor, fincat Altafulla i editor, Òscar Ramírez, ha estat escollida per ampliar la col·lecció de llibres accessibles de l'ONCE. Es tracta del llibre Tot el temps és una illa, que es va editar per primera vegada el 2024.
Ara l'obra ha estat adaptada al sistema Braille i de lectura amb els dits i al sistema Daisy per ser escoltat. El llibre ja fa uns mesos que ha estat ha publicat ara amb dos formats i ara es presenta públicament. Serà a la seu de l'11 a la Rambla Vella de Tarragona avui dijous a dos quarts de sis. Serà un acte organitzat per l'entitat i la Banya Edicions, editora del llibre i propietat de Ramírez.
Comptaran amb la presència de l'autor i es llegiran fragments del llibre en braile i també participaran lectors que ja han tingut la possibilitat de conèixer l'obra en alguns d'aquests dos formats accessibles. Òscar Ramírez, en una conversa al programa Baix Gai al dia, explicava que se sent afortunant que s'hagi triat un dels seus llibres per adaptar-los a aquests dos sistemes de lectura i fer-los més accessibles.
Jo crec que soc molt afortunat, a menys ni considero, perquè l'OMC em va comunicar ara fa uns mesos que un dels dos llibres, el de Tot el temps és una illa, l'havien triat per passar al sistema de DC, que és el sistema sonor per la gent que té problemes evidentment visuals, per la gent més invident, que té algun tipus de...
discapacitat visual, i que també el passaven a Braille. I fruit d'aquest acord que ells van assolir per passar-lo a aquests dos sistemes, m'han convidat a presentar-lo a l'on fer una...
La presentació d'avui dijous, com l'autor ha remarcat, serà pública i oberta a tothom, sense necessitat de ser afiliat a l'ONCE. Es tracta, de fet, de poder visibilitzar com aquests formats fan possible l'accés a la lectura i la cultura. A l'hora, vol que el públic assistent pugui descobrir maneres de llegir que sovint passen desapercebudes per les persones que no les utilitzen. La proximitat del territori
El nou aparcament gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona ha entrat en funcionament aquest dilluns. L'espai, situat al costat de l'edifici, compta amb 126 places. Des d'ara queda prohibit estacionar el rural de la carretera.
Per evitar-ho, a DIF ha instal·lat blocs de formigó i senyals a prohibició. L'aparcament gratuït era una reivindicació des que es va estrenar l'estació fa 20 anys, perquè els usuaris només tenien l'opció d'aparcar el pàrquing soterrani, que és car, o deixar els cotxes mal aparcats al costat de la carretera. I s'ho vintejaven als robatoris i actes vandàlics. L'aparcament que s'ha habilitat ara és provisional a l'espera de fer el definitiu que tindrà 600 places.
Abans, la Generalitat construirà una rotonda i un tram de carretera per millorar l'accés a l'estació des de la via TP231. La redacció del projecte de la rotonda es va licitar fa just un mes. Tota aquesta actuació respon a un acord entre la Generalitat, la Diputació, a DIF i l'Ajuntament de la Secuita.
La nova tassa turística s'aplica a partir del... PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i Comuns han arribat a un acord per doblar-la. Enguany s'aplicarà un primer increment i l'any vinent s'arribarà al doble. Les tres formacions han presentat esmenes conjuntes al text amb l'objectiu d'aprovar la llei.
Segons la proposta, el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d'habitatge i el 75% restant al fons per al foment del turisme. Inicialment, els comuns demanava que la taxa es doblés ja en guany, però finalment han accedit a que l'increment s'esglaoni en dos exercicis. A més, s'estableix un únic període de liquidació, a l'abril, amb la intenció de simplificar el sistema. Fins ara es pagava en dos trams, a l'abril i a l'octubre.
El president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, confia que l'acord sobre la taxa turística ajudarà a desencallar la negociació dels pressupostos de la Generalitat.
Pensem que sí, que efectivament contribueixen a planar el camí cap a l'inici de la tramitació pressupostària. També hem sentit els grups d'Esquerra Republicana i dels Comuns pronunciar-se respecte a aquesta qüestió, en alguns casos encara amb alguna demanda, amb alguna petició. El govern, ho estem veient, està donant compliment als seus compromisos, està complint amb els acords d'investidura.
A partir d'ara, tots els ajuntaments podran decidir quan i com apliquen aquesta taxa turística. Els ajuntaments també la podran adaptar als seus barris i en funció de la tipologia de cada allotjament. A més, podran decidir si l'apliquen durant tot l'any o només a les temporades turístiques. El recàrrec municipal serà d'un màxim de 4 euros i no podrà superar, en cap cas, la taxa de la Generalitat. La recaptació serà per als mateixos ajuntaments.
Dignitat a les Vies considera que la nova empresa mixta de Rodalies no aportarà solucions a curt termini. És la valoració que ha fet l'entitat després d'una nova reunió entre les plataformes d'usuaris i els representants polítics de diversos partits a la Diputació de Tarragona en una trobada telemàtica.
En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, ha assenyalat que és positiu que hi hagi una gestió més propera al territori, però no veu que es puguin implementar millores en el servei en un termini curt de temps, més enllà d'algunes accions a l'atenció a l'usuari.
Crec que a la llarga serà positiva. Ara, a curta al mínim, no es pot esperar que ningú vingui amb una vareta màgica i arregli la situació. S'han de ser realistes que la nova empresa de rodalies no arreglarà el caos que hi ha ara.
Ni el 2025 ni crec que el 2027 poden ajudar, per exemple, amb el tema de l'organització. Ara mateix hi ha una mancança enorme d'informadors, de gent que t'ajudi a les estacions i és possible que això ho sàpiguen manegar millor.
A més, Gómez també remarca la incertesa que hi ha al voltant de la creació de l'empresa Mixta Rodalies de Catalunya i quines repercussions tindrà a la xarxa de regionals, la que arriba fins al Camp de Tarragona.
Nosaltres, per exemple, des de la preparació de llibertat a les vies, que són del territori de Tarragona, també necessitem explicacions de com ens quedarem. Som conscients que nosaltres ens quedem fora de la nova empresa d'infraestructures. Nosaltres seguirem fent una miqueta de vista, que són dies d'interès general. És que no tots els territoris sabem com ens afectarà o què ens vindrà. La nova empresa es diu Rodalies, ja tothom sap.
Com els regionals portem clavat la paraula rodalies. Nosaltres som rodalies a vegades, a vegades som regionals... Tot és molt confós. Crec que falta molta informació.
A la reunió amb representants de la Diputació es va seguir treballant per fer front comú per reclamar millores ferroviàries al camp de Tarragona. Entre els punts en què s'està treballant hi ha, per exemple, la millora dels horaris de l'R13, la línia que passa per Roda de Barà i Salomó. Si les converses amb Renfe, Adif i la Generalitat no donen fruits, els usuaris no descarten anar a Madrid a traslladar les peticions. Nil Magrinyà és el president de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Valls i l'Alcamp.
Expectatives d'anar a Madrid, crec que hi haurem d'acabar anant. Amb qui, quan i com, no ho sé quan serà. Però que si haurà d'anar, al final serà una realitat. Que en tingui ganes tampoc és que sigui molt. Al final, haver d'anar a Madrid vol dir que no hi ha hagut millores. I de moment, per desgràcia, és així.
La d'aquesta setmana ha estat la segona reunió d'aquestes característiques després de la que es va fer el 30 d'octubre. Igual que aleshores, Adif i Renfe ja estaven convidats però no s'hi han presentat.
L'aeroport de Reus ha tancat el 2025 amb més d'1,3 milions de passatgers. Aquesta xifra representa un increment del 13% respecte al 2024. També hi ha hagut un 6% més d'operacions i s'han superat les 23.200.
Les dades les ha facilitat AENA, que ha fet balança tot el 2025 i també del darrer mes de l'any. El gestor aeroportuari ha informat que aquest desembre hi ha hagut 850 passatgers i 1.200 moviments aeronaus. La xifra representa un 27,2% més que l'any anterior. Els aeroports AENA, tot l'estat espanyol, van tancar el 2025 amb un rècord històric de passatgers. S'han fregat els 385 milions, un 4,2% més que l'any anterior.
Vaix gaia esports. Doncs ara coneixerem l'actualitat esportiva com fem cada dia. Marc Pérez, molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, els allions de créixer rebateixen com a anfitrions en la segona prova del circuit català de futbol flac, que tindrà lloc aquest diumenge, 18 de gener, al Camp de Futbol Municipal.
La jornada inaugural es va dur a terme, recordem, a finals de desembre en el mateix escenari i va ser un èxit tant a escala d'organització com de resultats. Cal recordar, però, que els del Baix Gallà no puntuen en aquesta competició perquè ja participen en la Lliga Catalana Open, que es reprendrà la setmana següent. La sessió d'aquest diumenge començarà a les 9 del matí i acabarà aproximadament a la 1 de migdia.
A banda dels Clash Lengs, també participen els Barberà Rookies, els Uroloqui Barcelona, els Fioners de l'Hospitalet i els Blue Wolves de Sarrià de Ter. Entre tots, s'espera gaudir d'una jornada plena d'esport, intensitat i bon ambient, com asseguren des de l'entitat.
Els verd i negre seran un dels equips que inicien la matinal amb el duel contra els Uroloqui a dos quarts de 10 del matí. Posteriorment jugaran davant els Ruquis a dos quarts d'11 i els Fioners a dos quarts de 12, mentre que el darrer compromís serà davant els Wolves Blue a partir de dos quarts d'una de migdia.
De tots els equips que participen, només hi ha 3 que poden puntuar per a la classificació del circuit català. Els urologi, líders amb 80 punts, els pioners, segons amb 60 punts i els rookies tercers amb 30 punts. La resta, inclòs els diagons de creixell, participen a la Lliga Catalana i, com dèiem, no entren en competició. En qualsevol cas, pels del Baix Gallà, és una bona oportunitat per mesurar com arriben el 2026 i també per preparar-se de cara a la represa de la Lliga Catalana la setmana següent.
I ens quedem a Creixell perquè el Club Esportiu Gimnàs Creixell ofereix a partir d'aquest mes de gener unes classes gratuïtes per a pacients oncològics dirigides per un fisioterapeuta de l'Associació Contra el Càncer de Tarragona. Tot plegat és fruit de l'acord de col·laboració entre les dues entitats amb l'objectiu de millorar la vida d'aquells pacients que ho necessitin a través de l'esport. D'aquesta manera, el club es consolida com a punt terapèutic clau entre Tarragona i el Vendrell.
oferint la possibilitat de realitzar entrenaments de força a pacients oncològics que es troben en procés de tractament o que ja l'han superat, com així expliquen des del gimnàs. L'entitat fa pares que se senten orgullosos de portar aquest petit granet de sorra per ajudar en moments tan difícils com els que han de travessar aquests pacients.
I igualment es mostren agraïts des de l'Associació contra el Càncer de Tarragona per l'oportunitat que els atorga el gimnàs de disposar d'un espai tan necessari per a les persones amb càncer. En aquest sentit, apunten que aquestes classes d'exercici terapèutic són una eina clau per millorar la recuperació, la força i la qualitat de vida durant i després del tractament.
I marxant cap al catllà en darrer terme perquè el municipi viurà una jornada esportiva plena d'emoció i participació aquest diumenge 18 de gener en el marc de la celebració de la segona festa de l'esport. Es tracta d'una cita ja imprescindible en el calendari del municipi, com destacant des del consistori per a gaudir, compartir i realçar tot allò que l'esport els aporta. La jornada començarà a dos quarts de deu del matí a la torre d'en Guiu.
on hi haurà un gran espai d'activitat amb la presència dels clubs i entitats esportives del Catllà. També hi participen entitats de fora, estretament vinculades a la realitat esportiva del municipi. Ja a la tarda, a les 5, l'esport prendrà un to més solenne, però igualment emotiu, a l'auditori del Centre Cultural del Catllà, on tindrà lloc l'acte de reconeixement als clubs i entitats del municipi per la seva tasca diària constant imprescindible i també els mèrits esportius als esportistes locals.
Fins aquí l'informatiu de Baix Gaiaudia d'aquest dijous 15 de gener. Demà tornarem puntualment aquí, a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos. Que passeu molt bon dia. Adéu-siau. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.
También nos acompaña el coro rociero La Flor de San Pedro San Pablo y también el coro rociero de Cuní y el coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y como no, tenemos también la gran compañía de la directora de la rádio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Bon dijous, Baix Gaià, avui és dijous 15 de gener i és Sant Pau, Hermità. Ensetem Baix Gaià el dia, el magazín conjunt entre Altafolla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Ja som a la recta final de la setmana i, com sempre, aquí i ara, el que marca el ritme és el batec del territori.
A Torredembarra l'Ajuntament posarà zona blava el barri marítim amb l'objectiu de potenciar la rotació de vehicles i per l'eliminació de l'aparcament que hi havia tocada als muntanyans. La mesura feia temps que estava sobre la taula i el regidor d'Hisenda diu que ara s'ha decidit tirar endavant. Amb aquesta mesura s'espera incrementar els ingressos fins als 155.000 euros aquest any davant els 90.000 del 2025.
Altafulla, a partir de dilluns vinent, dia 19 de gener, es posaran en marxa els dos radars de control de velocitat que s'han instal·lat fa poc al municipi. Un està al principal accés a la vila, venint des de Torre d'en Barra, al carrer Marquès de Tamarit, i tot just sortint de la rotonda del Puntet. L'altre es troba a la ronda d'Altafulla, prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera. L'objectiu és prevenir accidents en aquestes zones on s'ha detectat un accés de velocitat.
A Roda de Barà, com en altres poblacions que pertanyen a l'àrea bàsica de salut de Torredembarra, s'ha posat en marxa la cinquena ronda del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recta. Els homes i les dones d'entre 50 i 69 anys rebran a casa seva una carta del programa amb les instruccions a seguir per fer la senzilla prova a casa seva per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles. Si es detecta a temps, és fàcil veure.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Roda de Baralta, Fulla i Torre d'Embarra i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts a Baix Gai al Dia els oferirem un recorregut complet per l'actualitat.
Començarem amb la previsió del temps, farem un cop d'ull a les portades de la premsa del dia i comptarem amb l'opinió de la periodista Marta Domènech. I per tancar aquest primer tram del programa ho farem amb una pàgina musical. Així que no es moguin, que comencem. Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora.
Doncs ja dijous, estem ja a la recta final de la setmana, com passen els dies? Sí, sí, sí, passa ràpid i mira, ara que comença a despuntar el sol, vaig entrant en calor, perquè, Déu-n'hi-do, al fred d'aquest matí, a l'interior teníem una capa de glaç al cotxe, que avui he arribat a córrer, córrer, perquè...
Ara jo crec que aniran pujant les temperatures de seguida que ens ho digui el Luismi, però en fi, aquest consell... A veure què ens diu. Semblem unes iaiones, eh? Abrigueu-vos! Sí, però és veritat, com ens influencia el temps que fa, és que és terrible, és terrible. I tu i jo, que som dones de sol, que ens agrada més aviat l'estiu, ho potser és d'aquella manera, però en fi, aquí estem. Som estiuenques, no podem fer-hi més.
Perfecte, doncs, tenen sintonitzades Altafulla Ràdio, Ona, La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I tal com comentàvem amb la Raquel, abans de capbussar-nos del tot en els temes que els hem preparat per aquest matí, fem un petit parèntesi i mirem amunt cap al cel. És hora de saber quin temps ens acompanyarà al llarg d'aquest dijous i què ens esperen els dies vinents al Baix Gaià, perquè el temps no és només una dada, condiciona el nostre dia a dia i marca el pols del territori. La informació meteorològica ens arriba, com sempre, amb precisió de la mà de Luis Mi Pérez. Molt bon dia.
Bona nit.
La resta de contrades, o bé aquesta boira no és present, o simplement hi ha quatre núvols baixos poc destacables. S'han d'anar trencant. Al llarg del dia, de fet, el sol serà el principal protagonista de les comarques tarragonines. Ben no gaire intens, per tant, serà una jornada plàcida també en aquest sentit.
Aquesta temperatura que ha baixat una mica respecte a ahir fa més fred en aquests moments i tenim molts valors voltant als 5 a 8 graus, les més altes com sol ser habitual a Randemar. La tarda, en canvi, acabarà sent força confortable, plàcida, tocant als 15 graus de màxim en molts casos. N'estem pendents a la xarxa?
Doncs gràcies, Luismi, per aquesta previsió del temps i ja ho veuen, avui convé no deixar l'abric a casa abans de sortir al carrer. Nosaltres seguim a Baix Gaià el dia amb més actualitat de casa nostra perquè tot seguit arriba l'hora de fer un cop d'ull a les portades dels diaris i repassar què destaca la premsa d'avui. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià el dia.
Obrim ara el nostre espai de premsa d'aquest dijous començant mirant bé de prop al Camp de Tarragona per descobrir quines són les notícies que avui ocupen un lloc destacat a les portades dels mitjans del territori. A continuació ampliarem la mirada per fer un repàs a la premsa de Baix General i posar el focus en els temes que marquen l'actualitat tant al conjunt del país com a escala internacional.
Entrem en matèria, Raquel. Què ens expliquen avui els diaris tarragonins? Comencem pel diari més, que avui té unes pàgines especials, per cert, dedicades a la celebració de la festa de Sant Antoni a Vilaseca. Però la imatge principal i el titular destacat és per al patrimoni romà. En concret, expliquen que la Font dels Lleons tindrà projecte de museïtzació per fer-la accessible al públic. El propietari de la finca, encarregat el pla director del monument...
que aquest mes de gener rebrà el control arqueològic per part de la Generalitat. I la imatge és dels mausoleus romans de la Fonteta, que estan més a prop de la ciutat. Actualment s'han consolidat les restes, que estan ubicades entre Francesc Bastos i l'Avinguda Vidal i Barraquer, i l'any vinent una passarel·la permetrà visitar-les i connectar els dos carrers.
Més notícies perquè es compleixen sis anys de l'explosió Aikokse, sense data pel judici. L'accident, recordem-ho, va provocar la mort de tres persones i es demanen penes d'11 anys a presó per tres exdirectius.
A Reus, l'Ajuntament vol licitar aviat l'execució de la zona verda davant la Biblioteca Central Xavier Amorós. I també una notícia que us explicàvem nosaltres avui. Dignitat a les vies durant les queixes sobre l'R13 a Madrid si el govern no mou fitxa.
Al Vendrell, l'equip de govern vol tenir enllestit un nou pom aquest mateix any. Aquestes són les notícies destacades al diari Més. I si anem al diari de Tarragona, avui parlen del malson de l'assetjament escolar. 6 casos cada setmana al camp de Tarragona.
expliquen que les denúncies són només la puntada a l'iceberg d'un problema que va en augment. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona i la imatge és per la radiant nova cap de colla de la jove i diuen que la jove torna a fer història perquè Gina Ford serà la primera dona cap de colla castellera a la ciutat de Tarragona.
En tecnologia expliquen que el govern suma a Madrid el projecte de gigafactoria d'intel·ligència artificial de Mora, la nova. La línia escatron als ovals, la secuita, ara surt, volíem dir, exposició pública.
En cultura, el Pini Soler, un exemple a seguir pels premis literaris. Així ho expliquen a l'interior. I acabem explicant que totes les comunitats autònomes, excepte Catalunya, suposen el nou sistema de finançament.
Doncs ara ampliem el focus i ens centrem en la premsa més generalista. Fem un ràpid repàs. La Vanguardia, el govern central, ofereix a cada autonomia negociar el finançament. Diu que les comunitats del PP demanen de tornar a la casella de sortida, mentre que la FEDEA veu molt raonable el nucli de l'acord amb Esquerra Republicana.
En portada, la imatge és del desacord total sobre Groenlàndia. Els Estats Units van reafirmar la seva obsessió per quedar-se amb Groenlàndia malgrat el rebuig frontal de Dinamarca i de les autoritats de l'illa.
Otero desafia el PP a renunciar als diners del nou finançament. La vicepresidenta recorda a les comunitats autònomes que si no volen el model proposat es poden quedar a l'actual. El PP desqualifica la proposta. És canviar per als independentistes i menú del dia per a la resta. I en portada també a Estats Units-Dinamarca, desacord fonamental.
Passem ara al periòdico. Les comunitats autònomes podran mantenir el model actual o acollir-se al nou. Les autonomies rebutgen el nou finançament proposat pel govern. Montero nega un tracte de favor a Catalunya i desafia el PP a presentar un model alternatiu. El PP culmina sense fissures internes la seva estratègia d'oposició arran el pacte entre Sánchez i Esquerra Republicana.
En portada la imatge és de, amb el titular, a un pas del cim. La Sagrada Família ja té instal·lats els quatre braços horitzontals de la creu de la Torre de Jesús, que mesurarà 172 metres i mig quan estigui acabada el juny.
També destaca el periòdico que Welling invertirà 5.000 milions fins al 2035 per arribar als 60 milions de passatgers anuals. I el punt avui, quan el món es torna interactiu, titula La realitat immersiva surt dels laboratoris per instal·lar-se en la nostra quotidianitat i la frontera entre pantalla i vida es dilueix. I en la crònica del dia d'ahir...
Doncs aquest ha estat el recorregut pels titulars més destacats que avui obren els diaris a punts informatius que ens permeten situar-nos i comprendre com es va movent l'actualitat.
A Baix Gaialdia seguim endavant amb més informació de proximitat, més context i més veus del territori. No marxin que encara ens queda molt, molt programa per compartir. I ara és moment d'obrir un dels espais fixos del programa, un espai que ens ajuda a mirar l'actualitat amb una mica més de perspectiva i d'esperit crític. Així que parlem del nostre espai d'opinió que, com cada dijous, és a càrrec de la periodista Marta Domènech.
Doncs un dijous més a Baix Gaià el dia, conversem amb la Marta Domènec que ens atén des de l'oficina Europe Direct des de Tarragona. Avui, doncs per començar l'any, farem una cosa d'aquelles molt típiques. Marta, benvinguda, molt bon dia i bon any.
Molt bon dia. Molt típic és que és fer previsió d'aquest 2026 perquè estaria bé que en clau europea ens puguis esmentar alguns d'aquests grans projectes de continent per aterrar-ho també aquí a l'àmbit més local per entendre per on aniran les línies estratègiques, no?
què es vol plantejar de cara a aquest 2026 o què no es vol plantejar. Després, si et sembla, farem també una mica d'esment de les protestes que hi ha hagut als pagesos, perquè evidentment s'ha parlat d'Europa molt aquests dies amb aquestes manifestacions que hem vist també a Tarragona.
Però anem a pams. Què podries destacar d'aquest 2026? Per on creus que anirà la política així d'àmbit general? Doncs bé, en els darrers mesos hem parlat molt de quines són les prioritats d'Europa. Ara ja hem de començar a parlar de les accions, de com es concreten aquestes accions.
prioritats per tal de fer una Europa més forta començant ja ara el 2026. Són unes prioritats que tenen en compte tant les persones com les empreses com el conjunt de la societat de la Unió Europea i les podríem dividir en aquelles coses que són importants, que són bones i aquelles altres que no ho són tant.
En aquest sentit, clar, truquem moltes tecles, són molts àmbits els que s'acaben decidint des de la Unió Europea, malgrat que ens anem d'una institució llunyana, marquen el nostre dia a dia, i què creus que podríem destacar per entendre com es pot traçar aquest futur més immediat?
insisteixo sempre molt en això que és llunyà però no ho és primer perquè físicament no ho és ens costa les mateixes hores amb un cotxe anar fins a Milà o arribar gairebé a Brussel·les que anar fins a Càdiz són 11 hores, quasi 12 hores de cotxe anar a Càdiz, per tant el tema aquest de lluny o no lluny a vegades és més mental que no pas real i després que bé
ho has dit, no?, amb les manifestacions que hi ha hagut amb les protestes dels pagesos, és que el que es decideix d'Europa ens afecta. Per tant, aprofito per recordar que Europa no és una cosa intangible, sinó que Europa és un govern que fa dos anys vam votar. Per tant, el problema no és Europa...
o la Unió Europea, aquest projecte comú, sinó que les persones que ja estan governant en aquests moments són el resultat del que van votar o no van votar. Això també m'agrada explicar-ho sempre, perquè em sembla que a Europa ens vingui a imposar unes normes o ens vingui a dir el que hem de fer
Però clar, nosaltres també som responsables d'aquesta Europa i, com dèiem, això és el resultat d'aquestes eleccions que van tenir lloc ara fa dos anys. Bé, de cara al 2026, en què es treballarà?
Doncs, en temes relacionats amb la igualtat de gènere, amb drets LGTBI, en l'anterior comissió, en l'anterior període legislatiu, ja es va començar a treballar molt sobre aquest tema. Tenim una eurodiputada catalana, Diana Riba, que va ser ponent fins i tot en alguns moments. Per tant, se seguiran impulsant moltes accions sobre aquest tema, es concretarà...
També tot el que té a veure amb la seguretat a internet, que és molt important, i això enllaça en unes altres de les prioritats de la Comissió Europea, que és defensar la democràcia i els valors europeus. Sense seguretat a internet, sense dret a una informació, veràs, és impossible defensar la nostra democràcia i els nostres valors.
Després, l'impuls a noves empreses europees. Hem de ser capaços de proveir-nos internament i això és com a conseqüència, una prioritat que ve com a conseqüència del que vam viure fa ja gairebé sis anys amb la Covid. Després, una descarbonització més ràpida, que aquest és un tema que porta molts...
molts problemes també amb el tema dels vehicles amb dièsel i tal. Anem cap aquí. Per tant, serà el 30, el 35, el 38 o el 40, però els vehicles de combustió fòssil acabaran desapareixent.
Després, tornant amb el tema de seguretat a internet, també recordar que Europa és el primer lloc on s'ha legislat sobre intel·ligència artificial, sobre la IA. Per tant, veurem molts avanços en aquest sentit i segurament que en el 2026. I haurem de parlar d'un tema que ens preocupa a moltes de nosaltres, que són les pensions. Hem d'assegurar les pensions a Europa, a Europa social,
que ens fa diferents a la resta del món, doncs és també una de les prioritats que hi haurem amb condicions laborals més justes, amb finances que siguin sostenibles. Per tant, com veus, tot un seguit de temes de caire positiu, no? En què haurem de lluitar durant els propers mesos, doncs, amb el tema dels habitatges?
Per primera vegada la Comissió Europea té un comissari destinat única i exclusivament al tema dels habitatges. És un problema a tot arreu, però a tot arreu de tota Europa, no només aquí a casa nostra. Després, el tema del gas. No podem dependre del gas rus, hem de prendre decisions. Ens trobem que entrem en un nou any, sumem un any més de guerra a Ucraïna.
El compromís d'Europa amb Ucraïna continua sent inalterable. De fet, s'està reforçant el suport financer de la Unió Europea, mitjançant noves propostes legislatives per tal de garantir la continuïtat, l'estabilitat, l'assistència a llarg termini a Ucraïna. És per això que, per exemple, s'han proposat ja, aquesta setmana, 90.000 milions d'euros en prèstecs de suport per a les necessitats pressupostàries i militants d'Ucraïna en els propers
dos anys. Això inclou actualitzacions del mecanisme d'ajuda a Ucraïna i del pressupost de la Unió Europea. Tot amb l'objectiu de garantir l'estabilitat i els recursos d'aquest país. Com deia, el tema de l'IA, el ciberassetjament, els algoritmes addictius, tot això és un tema que està afectant a la població europea i, per tant, s'està treballant
per tal de limitar. El tema de les condicions complicades i termes quan fem compres de serveis o de materials. Per tant, són com veus molts temes
que potser algú pot estar pensant massa cosa. Sí, és veritat, és molta cosa, però molt de tot això, els oients que ens van seguint, me n'hauran sentit parlar. Per tant, ja s'hi està treballant i, de fet, algunes coses s'han aprovat i ara simplement hem de veure com es posen en pràctica en els diferents països. I també s'ha de lluitar des de la Unió Europea per la polarització de la societat.
I, a més a més, aquests temes nous que han sortit a la Irlandia, vull dir que tenim molta feina els propers mesos. Doncs setmana a setmana anirem parlant. Marta, però si et sembla, en els últims minuts entrem específicament en aquest tractat de Mercosur, fes-nos almenys algun esment, perquè evidentment hem anat fent seguiment de les protestes dels agricultors, han tingut bloquejat el port de Tarragona, en altres indrets també s'han manifestat.
I en aquest sentit heu detectat també discursos o informacions que considereu que podrien estar esviajades, que no es corresponen realment amb les polítiques agràries que s'han signat o que es volen ja formalitzar.
Doncs sí, a veure, el divendres passat el Consell va aprovar un acord fruit de l'escolta de tenir en compte la situació dels sectors claus com ara el de l'agricultura i el que sí que hem fet nosaltres és fer com un llistat
d'aquells temes per donar resposta a les preocupacions de la pagesia, que no ens semblin correctes, però a vegades potser no s'explica prou bé a la ciutadania què és el que està passant en aquests moments. Per exemple, què no hi haurà en aquest acord amb Mercosur? Competència desleial i invasió de productes foranis de baixa qualitat.
De fet, està provat que hi hagi una sèrie de topalls a les importacions en sectors clau i que després hi hagi uns sistemes de salvaguarda en augments subtats d'importacions per protegir el sector. És a dir, que a partir d'un 10% serà una situació de risc. Per tant, és una obertura controlada, amb un topall per cobrir la demanda. I les importacions només suposaran...
Per exemple, amb la barella, un 1,5% de la producció total de la Unió Europea, un 0,1% pel que fa al porc i un 1,3% pel que fa a les aus, als pollastres. Després, hi haurà un percentatge per les importacions que estarà lliure d'aranzels. Per què? Per cobrir la demanda de la Unió Europea de consum que la producció europea no pot cobrir per si sola. Una vegada soprat aquest llindar, s'aplicaran les tarifes
habituals, les que hi ha en aquests moments. Per tant, repetim, el que es pretén és cobrir la demanda a la que no s'arriba amb la nostra pròpia producció.
Per exemple, amb la mel i amb els plàtans. En els plàtans es produeix moltíssima menys quantitat de la que es consumeix realment. Per tant, s'ha d'equilibrar. Consumint 450.000 tones de mel a Europa, segons dades de l'any 2022,
i n'arriba a 300.000. Aquesta diferència ens ha de venir des de fora i hem de controlar d'aquesta manera ens entra. Això és molt important i vull que quedi molt clar, que no hi haurà productes sense seguretat alimentària.
Hi haurà les mateixes normes de seguretat, salut i medi ambient que s'aplicaran a totes les importacions. Per tant, no arribaran als mercats europeus productes que no segueixin els requisits de la normativa europea. I això no canvia res respecte al que estava passant per ara. Després hi haurà una reducció dràstica dels aranzels a les exportacions espanyoles, per exemple, de guí, d'oli, i es protegiran els productes
amb les IGPs i les IGs contra les falsificacions i les imitacions. A vegades hem vist productes que es venen, per exemple, això passa a Itàlia, es ven oli d'oliva, verge...
d'Itàlia, però en realitat no ho és italià que ve des de fora. Per tant, s'ha de lluitar i protegir aquests productes que tenen IGP, totes aquestes denominacions d'origen.
Molt bé, doncs tenim molts temes que anirem abordant setmana rere setmana. Avui ja no tenim temps per més. Marta Domènec, des de l'oficina Europe Direct. Moltíssimes gràcies per col·laborar aquí a Baixgall al dia. És un plaer també tenir aquesta visió que ens atança a Europa del concepte més global, també aturar-lo a l'àmbit més local. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies i fins la propera setmana. Adéu-siau.
I fins aquí aquest primer bloc de Baix Gaia al Dia. Ara és el moment de fer un petit respir. Ens aturem amb música perquè també acompanya el nostre dia a dia i ens permet agafar un bransida abans de seguir. Avui els deixem amb Rosa, d'Aquarela i Ningú. D'aquí res tornem amb més continguts, més veus i més històries del Baix Gaia. Així que no vagin gaire lluny.
Tots et miren quan balles, sospirem quan cantes, el sol estel, el sol de mel, quan tu pugem muntanyes, quan tu respires callen, quan tu somrius tots salten, però mitges cors que es fan trencant per tot arreu on passes.
de vija llarga esbeta, ullejant fills i verdes, la flor vermella, el teu amor, els teus petons, llegendes, tan delicada i poderosa, tan especial i efectuosa, que aquest veu porta la creu, falsa il·lusió, tampoc quan les teves portes obriran, si s'obren on ens portaran, d'aquest encís, a gust de nits, d'alces vella i formosa.
Fins demà!
Sintonitzes Ona la Torre. Hola, soc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. Tradicionaris, punt i seguit. L'espai de la música folk.
El teu podcast de rel tradicional amb història, converses i música. Tradicionaris, punt i seguit. Amb Laura Pau, Josep Maria Videgany i Ovidi Franquesa. A la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Miró, carrer Pere Badia, número 55. Telèfon 977 64 07 35. Farmàcia Miró. On a la torre? La ràdio de Torre d'en Barra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat un accident. Provoca congestió a la B30 entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès en sentit Girona amb un carril tallat també a la P7. Hi ha retencions en diversos trams del Vallès i del Baix Obregat i també al Camp de Tarragona. Hi ha talls de calçada a l'altura de Cambrils i Montroig del Camp amb desviaments que es fan per l'A7 per la retirada de la càrrega d'un vehicle.
A banda també, la boira complica també la circulació, sobretot a la 2, entre Soses i Belloc d'Urgell, a la P2, entre Castelldans i Juneda, i finalment també a la C17, entre Balenyà i les Masies de Voltregà. A banda també hi ha retencions generalitzades, a la C58, a la B10 i la B20, a la B23, a la C32, a la C16 i a la 2.
I en clau política, el govern espanyol nega que el nou model de finançament autonòmic sigui un vestit fet a mida per a Catalunya i insta els presidents crítics a aplicar l'antic si ho prefereixen. Així és com s'ha tancat el Consell de Política Fiscal i Financera en què la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha hagut d'entomar les crítiques del PP que consideren les noves regles del joc com un insult i un xantatge de l'independentisme.
L'executiu recorda, però, que el 70% dels 21.000 milions d'euros addicionals d'aquest pacte amb Esquerra seran precisament per a comunitats governades pels populars.
I avui entren en vigor els nous preus del transport públic, també de l'àrea metropolitana de Barcelona, per aquest 2026 amb un augment de mitjana d'un 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i persones en situació d'atur.
I la vaga de metges de Catalunya continua avui amb una nova manifestació que començarà a dos quarts d'onze del matí. La d'ahir es va xifrar en un 45% el seguiment de la vaga tant a l'atenció primària com als hospitals de l'ICS i de la xarxa concertada. El sindicat adverteix que les mobilitzacions continuaran mentre no hi hagi interlocució directa amb l'administració.
I una persona va morir ahir a la nit atropellada en les vies de l'AVE a la partida del Pla de Lleida després d'accedir a la zona d'alta velocitat per causes que encara s'investiguen. El tren implicat cobria el trajecte Madrid-Figueres-Vilafant i va quedar aturat a la via després de l'accident a l'espera que les autoritats poguessin reprendre la marxa. Renfe haurà de determinar ara les circumstàncies que van portar la víctima a accedir a aquest lloc de vies.
I en esports del Barça passa a pàgina de la Supercopa i se centra en els vuitens de final de la Copa del Rei. Visita el racing de Santander al Sardinero a partir de les 9 de la nit en una eliminatòria que es decideix a partit únic. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Baix Gaià al dia, el programa d'Alta Pulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Gràcies.
Bon dia, altra vegada, Baix Gaià. Avui és dijous 15 de gener del 2026 i encarem la segona part del programa amb continguts variats però units amb un mateix eix, les persones, el territori i la creativitat que ens envolta. Entre els temes que ja hem tractat us hem explicat que des de dilluns ja està en funcionament el nou aparcament gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona. L'espai, situat al costat de l'edifici, compta amb 126 places.
Des d'ara queda prohibit estacionar al voral de la carretera. Per evitar-ho, a DIF ha instal·lat blocs de formigó i senyals de prohibició. L'aparcament gratuït era una reivindicació des que es va estrenar l'estació fa 20 anys, perquè els usuaris només tenien l'opció d'aparcar al pàrquing soterrani, que és car, o deixar els cotxes mal aparcats al costat de la carretera.
i s'ho vintejaven als robatoris i actes vandàlics. L'aparcament que s'ha habilitat ara és provisional a l'espera de fer el definitiu que tindrà 600 places.
Estan escoltant Baix Gai al Dia. Aquest cap de setmana la companyia de teatre amateur de Torredembarra, Efecte Teatre, portarà a l'escena l'obra La solitud del corredor. Avui en parlarem en el programa per conèixer els detalls de la representació. Una oportunitat perfecta per descobrir la passió i l'esforç que hi ha darrere el teatre local.
I com cada dijous acabarem amb el nostre espai de jardineria, amb consells pràctics per cuidar plantes, horts i racons verds de casa. Tot pensat per apropar la natura al dia a dia del Baix Gaià. Ho farem amb el nostre jardiner de capçalera Joan Maria Vidal. I per tancar el programa posarem el punt final amb una frase célebra que ens convidi a pensar. Tot això aquest dijous a Baix Gaialdia. No s'ho perdin.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Avui a l'estudi d'on a la torre tenim tot un repertori teatral, tot un elenc, perquè res, d'aquí pocs dies, el diumenge, hi ha una estrena teatral a la vila amb segell de DO local. Ens acompanyen els integrants del grup Efect Teatre, entre ells la seva presidenta. Comencem allò amb càrrec d'honor. Sé que no tenia ganes de parlar gaire, però és igual, la posem al compromís, la Mari Gómez. Almenys saludar. Bona tarda. Bona tarda.
És un plaer estar aquí. I per nosaltres que estigueu aquí també. En David Velasco, que és el director i l'autor d'aquesta obra que s'entrenarà. David, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per convidar-nos i val a dir que la Mari, a banda de presidenta, també és una gran actriu. Una de les actrius... Per tant, que no quedi sense dir.
I en Sergi Martí, que els oients de tota la vida d'on la torre segurament li sonarà la seva veu, perquè ens havia fet una meravellosa secció de cuina tensa. Per socar-hi pel, molt de tarda a tothom. Oh, i tant, és veritat. Era per socar-hi pel nom. Saps que encara guardem la sintonia, si són xulíssimes? Ens vam fer uns farts de riure. Molt, molt, reiem moltíssim. I en Joan Torra, que és actor, també de la companyia. Això mateix.
A veure, no sé gaire bé per on començar. Comencem una mica per explicar qui sou a fer teatre, perquè aquesta és la vostra segona obra. Us vau estrenar quan fa un o dos anys que vau estrenar Comadrejas. Va ser l'any passat o fa dos? Ja començo a perdre el compte. Jo penso que més de dos. Més de dos? Sí, sí, sí. Vam començar a fer les Comadrejas, quasi jo diria que tres anys porté ja. El que passa és que, clar, van fer moltes interrupcions, però fa tres anys, sí. Sí, sí.
Com se us va ocórrer crear un nou grup de teatre aquí al poble? Perquè històricament hi havia hagut el nus escènic, però creieu des de zero un nou grup de teatre que es diu Efect Teatre. Per què i com va ser? Doncs mira, just al centre d'escènic vam anar...
A aprendre, a fer teatre. Allí ens van trobar uns quants. Per exemple, el David també hi anava i algun dels components de la companyia van començar allí a fer teatre i quan vam acabar el grup van decidir que això ho podríem fer nosaltres mateixos i vam crear aquesta companyia.
Amb la primera obra, amb Afecteatre, i ara ho obro una mica més en tothom, amb Les Comadrejas, que partíeu d'un text, ara no recordo qui era l'autor, el Miguel Miura? Miguel Miura, correcte. Vau agafar un text que ja estava escrit, a més amb un to de sàtira, i que us ha funcionat molt bé, perquè...
van fer una readaptació ho van fer a la nostra manera i penso que va sortir bastant bé la gent s'ha divertit molt que això des tracta que la gent passi un moment agradable i sortint d'allí tots contents i va sortir bastant bé
Molt bé, i de fet encara la vau representar aquesta festa major, no?, per Santa Rosalià. Vau fer ple, es va quedar gent fora. Sí, filla, es va quedar gent fora, ens va sàpigar molt de greu. I ens hem de plantejar a veure si l'Ajuntament ens deixa actuar potser en un local més gran com el Casal, per exemple, o, bueno, buscar alternatives perquè ens va sàpigar molt de greu, va quedar bastanta gent fora.
Però no vau fer després una funció alternativa? Vau veure això. Vam fer una altra. Vam fer una altra i també se va omplir tot l'espai. Una altra vegada. O sigui que no dic que no tornem a fer una altra, perquè encara n'hi ha gent que l'agradaria...
Bé, a més, l'escomadreja està prevista a la Riera. Sí, això ho anava a dir, no? Perquè encara l'aneu rodant. Quin dia hi aneu? Home, tenim les perruques i els vestits, ho hem d'aprofitar. A principi, el 31. El 31 de gener.
O sigui, d'aquí... A la Liera de Gallarro. I em preleu, heu estat estrenant o assajant aquesta altra obra que estreneu ara, que encara no n'hem dit res. Mira, anem per passos, perquè hem dit aquest diumenge estreneu aquí a Torre de Barra, però no hem dit ni el títol de l'obra, que el títol de l'obra és L'autèntica soledat del corredor de fons, que és un text que ha escrit en David Velasco, i jo li deia, però si hi ha un llibre! Hi ha un llibre que es diu així! I tu m'has matisat, David.
Sí, que no té res a veure amb el llibre, res de res, i també és el títol, a veure, la cançó és La solitud del corredor de fons, el títol del llibre, i també d'una cançó d'Iron Maiden, però l'obra no té absolutament res a veure, són coses completament diferents. El que tindreu diumenge és una comèdia,
que he de dir que les actrius, els actors, ho fan genial, i ho fan genial no només actuant sobre l'escenari pel que és la tècnica teatral, sinó que encarnen els personatges que fan, cosa que és molt difícil...
I a més, han aportat un munt de coses a l'obra, amb idees que han tingut, de dir, escolta, em moc per aquí, em moc per allà, dic tal cosa, faig tal moviment, i la veritat és que han enriquit moltíssim l'obra i, vaja, és que els actors, les actrius, fan l'obra. El text és paper, és negre sobre blanc, és un paper.
I ells que són fantàstics, són magnífics, són espectaculars, us ho passareu molt bé veient-los perquè és que, i ara de veritat, ho dic amb el cor a la mà, no tenen res per envejar a professionals que visueu sobre l'escenari. Ja està dit.
Bé, això passa... Ei, que guapos! No, no, però això ho he sentit a vegades fins i tot de mateixos professionals que diuen, ostres, la frontera moltes vegades entre el teatre amateur i el teatre professional està en el fet que els professionals cobren i els amateurs no cobren. I els amateurs tenen altres obligacions...
Sí, això també. Com va anar la tria d'aquest text? No sé si és un text, David, que tu ja tenies al calaix i el vas posar sobre la taula i els vas oferir a la companyia, o és una cosa feta a mida? No va anar així. Vaig arribar a la reunió
amb armes de foc i els vaig amenaçar que els agradés o no calia fer aquesta obra. Però tu ja la tenies. La tenia d'abans. Jo te la vaig demanar. Aquesta obra l'havíem treballat fa un any però només vam poder fer una representació
I va quedar apartada per circumstàncies de la vida que ara no val la pena entrar-hi. I el que passa és que, com que també han entrat persones noves a la companyia, han canviat els papers, vaig escriure personatges nous per persones que van venir...
i hem introduït música, hem fet molts canvis, i de fet, quasi m'atreviria a dir que són pràcticament com dues obres diferents, amb molts semblants, però hi ha hagut molts canvis. També et diria que és una obra perfecta per companyies amateurs, perquè, a part del personatge principal, tots els altres actors, no sé si puc fer un espòiler, tot té una escena... Fins a un cert punt.
Cada actor de la companyia té una escena amb aquest actor. Llavors, si per el que sigui ens fallés algun actor, suprimeixes aquell personatge i aquí no passa adonada. És còmode. Per tant, entenc que hi ha un actor protagonista que va interaccionant amb tots els altres. Qui és el corredor de la font? Casi no li hem sentit la veu. Tu fas el latisme a la vida real? No.
Com has interioritzat el personatge? Has hagut d'anar al gimnàs, has posat-te a la cinta? No, no, no, no, no. Simplement li vaig preguntant al David això com es fa? Això com ho feu? Perquè ell sí que... No, jo la veritat és que no soc gaire d'esport, la veritat.
Però, bueno, en aquesta obra, doncs sí, soc un correu de fons i, bueno, la veritat és que molt content i molt orgullós que el seu dia m'escollissin com a protagonista, que va ser, bueno, principalment, elegit per als companys i, sobretot, per al David i la Mari. Com vau fer això? Vau fer casting intern? No, jo penso que el vaig veure i vaig dir, a tu...
Bueno, és que de fet passa una mica així, em va dir, farem aquesta i tal, i tu seràs el corredor, i dic, el corredor de què? I tu desfons, comença, i quan arribis hi avisaràs. Clar, no sabies si era un cobrador del frac o... Bàsicament tots repetim personatge de quan la vam interpretar l'altra vegada. Sí, de fet ara és comadre que jo també hi sortia. Sí, també. Hi ha un altre paper molt diferent, sí.
A veure, expliquem una mica la història, fins on es pugui, perquè ja deia el Sergi, no fem espòilers, però sí que podem avançar una mica com va això. Qui és aquest corredor de fons?
Bueno, que fins on puc. Aquell autor, no? És una mica drama perquè és una mica comèdia i tragèdia per mi. Tragicomèdia, jo diria que és una tragicomèdia. És una tragicomèdia tal qual, com diu la Mari. I és molt divertida, la veritat és que és molt divertida i té diversos matisos perquè justament
Com dèiem, aquest pobre corredor de fons, l'autèntica solitud del corredor de fons, li passen unes coses més agradables i unes menys a l'obra, a la qual tots ells són els que col·laboraran amb mi i em van fent cosetes.
Perquè la resta de personatges qui són? Si el protagonista és el corredor de la fons, he d'interpretar que és un corredor que va corrent i es va trobar gent al llarg del recorregut? Més o menys. Bueno, bueno... Por ahí van los tiros. Sí, aquí sí que no podem fer. No podem parlar dels altres personatges? Sí, els personatges... Mira, el David. Jo dic una miqueta i vosaltres...
Els personatges que et pots trobar són a l'obra, són personatges que et pots trobar al carrer, però òbviament, com que estem parlant de ficció, són personatges que alguns podries dir que sí, que fan el que fan i el farien a la vida real, i d'altres potser és una mica una exageració o una caricaturització
del que seria un perfil de personatge. Però com que surten tants actors i actrius, hi ha personatges molt diversos, i crec que això també pot ser una de les gràcies de l'obra, de veure aquests personatges tan diferents com interactuen amb el nostre protagonista.
I hem de pensar en un espectacle coral, en què passen escenes amb molta gent dalt de l'escenari, o són interaccions més aviat de parella, això que comentaves, Sergi, que si en sec desapareix un actor amb algun boli que no hi pot ser, podem tallar una escena, com es configura l'obra?
És pràcticament el corredor, i a mesura que va passar l'obra van apareixent personatges que desapareixen a la següent escena, i que cadascú té la seva cosa amb el corredor. Tots tenen alguna cosa amb mi, diguéssim. Quasi. Amors i desamors, hi ha amors i desamors en aquesta obra? Quasi, quasi, quasi. No va per aquí, ja bueno...
Hi ha una noia sexy, hi ha una ecologista, hi ha una... Un rapero. Hi ha de tot. Ja sé. Molt diverso. No tenen res que veure amb els altres. L'únic és... Jo soc el que soc.
Bueno, tinc una companya també que és corredora i un company que també hi apareixen, fan la seva aparició. És a dir, que no entrenes sol. No, no, perquè... No, no, home, has de pensar que al final és una marató, per lo qual se suposa que, mira, en pillau tres i tres són els que surten per allà al mig. Mira, Anna, durant l'obra comença que passa al corredor, d'acord?
I té un petit problema. I llavors, a partir d'aquí, van apareixent personatges. A partir d'aquí és l'obra. A partir d'aquí és l'obra. Del petit problema que tinc. Es pot dir quin és aquest petit problema de bancada? Això hem d'anar al teatre. És el minut 1. El minut 1 normalment es pot...
explicar. El contaré després. Després, sense micròfon. El que puc dir és que té una sèrie de components que, com ha dit molt bé el Joan, és una comèdia amb tons àcids o tràgics, però té una miqueta d'erotisme, té una miqueta de violència, té molta violència. Per això dic, hi ha molts matisos. Sí, sí, sí. Home, se'ns escandalitzaran les iaies si van a veure l'obra, perdó, eh? No.
Elles també van ser joves. Hi ha... Erotisme, no... No, però ho dèiem és per les paraules mal sonants, eh? Jo me'n recordo un espectacle que vaig anar a veure, molt divertit, però també molt sanguinari, i deien moltes males paraules. I em vaig trobar que totes les iaies es van escandalitzar de les males paraules, però no de tota la sang que corria en l'obra, que era molta...
No, en aquesta obra no, paraulotes... Home, jo sé que en tinc alguna. Sí, però no, res de l'altre món. Són suau, res de l'altre món. I el que deia el David és punts potser eròtics, però no sexuals. Ja m'imagino que no començareu a fer coses tant... M'agrada Déu! Tal com està avui dia, tota la joventut és per tots els públics. És per tots els públics.
No hi ha res que no es pugui. No hi ha edat. No, no, no. No hi ha límits d'edat. A Comadejas tiràveu bastant de l'esperpent. Jo no la vaig poder veure, però sí que vaig veure fotos. Clar, tot era com molt exagerat. Abans deies, teníem els vestuaris, les perruques, perrucots. Sergi, jo recordo haver-te vist en fotos transvestit completament. Perrucots, totalment. Un perrucot és la paraula, no? I era seva.
Aquí tendim una cosa més naturalista o també tirem a l'estracanada, David? No, no tant. Vull deixar aclarar una cosa. El tipus d'humor que presentem aquí, crec que el de les comadrejas anava a la mateixa línia, no és un humor estracanada tipus aterrizar com ho podes, de l'humor fàcil, el que intenta que cada 20 segons la gent comenci a riure de forma incontrolada. No, és un altre tipus d'humor
que potser et pot fer riure, però sobretot et farà somriure. Jo, per exemple, vull dir que jo com a espectador, potser seré molt estrany, jo he vist comèdies al teatre o al cinema que no m'han fet treure cap riallada, però m'ha situat divertidíssimes. Nosaltres intentem que sigui divertida, que la gent sopassi bé...
I pot ser que en algun moment hi hagi riallada, però no és estracanada en plan et llanço un pastís de... Una tarta. Exacte, un pastís de una altra i després et faig la traveta i caus de morros. No, no és això. No, no. És més aviat una comèdia dialèctica. Sí, sí, hi ha molt de diàleg. A mi ho diu així com un tot de resignació d'en Mare de Déu, si ho arribo a saber. No, no. No, no.
No, petit no, he disfrutat, però sí que és veritat que el David pot dir, bueno, com tots, que jo al principi deia, jo això no m'ho aprendré mai, que al final és un text que és bastant bàsic, diguéssim, el meu, però clar, al final són, quan les vaig comptar em vaig, perdó per la paraula, em vaig acollonir una miqueta. Quantes pàgines tens? 58 interaccions.
Però sí que és veritat que són bàsiques, són fàcils, però quan jo veia que els altres s'entenen sis o set, jo deia, jo tinc una mica de TDA, llavors això, jo pensava, hauria de posar les xuletes per allà per terra. Jo ja veia les cares del David i la Palmira, que és la seva, bueno, la nostra... Coddirectora? Sí, exacte.
Regidora? Quin carreg li donem a la Palmira? Ajudant de direcció. És ajudant de direcció en aquesta... Sí, també s'ha de dedicar a tot el que és el vestuari, a la decoració, tot això, escenografia, tot això. Ostres, escenografia, clar, mira, això també us ho volia preguntar perquè, i no ho hem dit al lloc, serà diumenge a les 6 de la tarda a l'Espai Cultural Salà, al Mar. Exacte.
que, a veure, l'espai va quedar cuco, avui en parlàvem, perquè avui hem fet una notícia sobre el finançament del teatre auditori, i jo internament a la ràdio anàvem parlant de la sala del mar i de com havia quedat, i dius, a veure, per sortir del pas, no està mal, no està mal, però clar, no és un teatre. Es queda molt petit.
Molt petitet, perquè teniu capacitat per públic limitada. 120 com a màxim. Aquest matí me l'han dit. 120 com a màxim. De 100 a 120. I és una llàstima perquè, clar, com que és l'entrada lliure, fins...
Que s'omple tot el forament. Quan s'omple ja passarà el mateix. Però que no se preocupi que farem una altra més endavant. D'acord, anem per parts. Dèiem això, tenim aquestes 120 localitats, per tant l'espai pel públic és reduït, però l'espai a dalt de l'escenari pels sectors també és limitat. A més, no tenim espai d'entrades i sortides, no hi ha una càmera fosca per muntar tot això de l'escenografia. Què heu fet?
Quin tipus d'escenografia trobarem? Suposo que aquí també us ha hagut d'adaptar molt a l'espai.
Filigranes. Nosaltres, al cap i a la fi, som una companyia matern i no tenim tampoc un gran pressupost i sempre, jo almenys he estat el preu com un mes, he donat la meva opinió, que havíem d'anar amb el mínim d'elements i amb el mínim de despesa. Llavors, és una estrografia senzilleta, però que té els elements que necessitem per fer l'obra.
Perquè al final, per nosaltres potser segurament és un element important, però no és fonamental per desenvolupar l'obra. No, en aquest cas no. Jo crec que us agradarà. Sí, hi ha uns elements xulos i ja està. Una producció que no és cara...
No, no, no. A Sotir, de veritat, superbé. Molt senzilla, però just el que es necessita. Però factista. Dèieu, aquesta obra, ara és l'estrena oficial, però ja havíeu fet com un primer muntatge d'una versió més simplificada l'any passat. 120 entrades. No sé si hi heu començat a vendre, si hi ha reserves, si s'ha d'anar directament a taquilla, com ho esteu fent? Directament. Han d'anar allà a la porta...
que baixi una miqueta abans, el primer que arribi, el primer que entrarà. El primer que entrarà. És gratuït? Sí, és gratuït. No es poden treure entrades. Exacte, és gratuït. Llavors, van entrant i quan ja s'hi ompli, tindrem que tancar portes i ho sentirem, si es queda la gent fora. Que segurament passarà el de l'altra vegada. Sí, clar, es m'anava a preguntar si passa el de l'altra vegada. Doncs quan puguem la tornem a repetir. Sí, plantejarem fent com l'altra vegada. Anar fent... Anar fent una altra.
Per als que no han pogut veure-la. Però clar, és que al final hi caben 120 i hi han de fer cua, doncs quan hi ha 120 es tanca les portes, desgraciadament. Abans que comencéssim l'entrevista, no sé qui de vosaltres ha comentat, ens agradaria potser que l'Ajuntament ens cedís per alguna altra ocasió per tenir més espai al casal municipal. Al casal, sí, però això ja amb el casal ja ho han parlat.
I què passa amb el casal? I en principi podrà ser... Sí? El que passa que, clar, també és molt còmode que nosaltres on ensegem és a la sala del mar. Ah, clar, això és veritat. I llavors ens atabala una mica el tema de canviar de sala. Però realment seria el més pràctic, perquè allà hi cap moltíssima gent al casal.
No tindríem aquest problema de forament. El que passa és que el casal potser és més desengelat. Sí, és el que trobo. Sí? Sí. Jo he vist cosa i per segon quina funció ho trobo desengelat, que és massa gran, no ho sé, fred, una miqueta com que no et sentes el mateix.
I això que ara l'acústica està molt bé, perquè jo els passats carnavals vaig fer de carnastoltes i se sentia perfectament. No sé si anava a micrófonar tot, no me'n recordo si anava a micrófonar tot. Aquestes coses normalment s'acostumen a fer amb micròfon. Perquè jo crec que si no, sense micròfon, aquelles sales molt grans es dispersen molt la veu. L'any passat, que ja vau actuar, quan vau fer com a Drejas ja la vau fer allí a l'Espai Cultural Sala del Mar, com s'hi vau sentir? Què tal?
Molt bé. Bé, és com casa nostra, ja. Perquè hi assaigeu. La segona vivenda. Això vol dir que si ho posem moltes hores a assaigar, no? Sí, sí, el Sergi té tota la raó. Dos dies cada setmana. Sí, sí, hem treballat molt i més que hi treballarem, vull dir que...
Treballar força. Sobretot perquè quan vam començar a preparar aquesta, la del correu de fons, justament el temps era una mica el límit. Per tant, hi havia actors que diien, home, això és impossible, això no ho podem fer. I el David era el que deia, sí que és possible, sí que podem. I mira, sí, al final, sí. Perquè en quant de temps...
Dos o tres mesos, no? Això és ràpid, eh? És molt ràpid, per això assajàvem dos dies a la setmana, inclús ara estem apurant i assajant els dissabtes, que normalment és dimarts i dimecres, estem fent els dissabtes també, voluntàriament hem dit sí, sí, ho hem de fer, perquè clar... La feina més gran potser la tenia el Joan perquè tenia més interactuacions, però la feina dels altres actors és més senzilleta perquè no has d'empollar tant i llavors és molt més fàcil de preparar, ho penso jo.
Llavors, sí. Per això et deia jo, que al principi jo estava una mica... Jo això no ho puc fer, això no ho puc fer. Hem d'estudiar com posar unes xuletes pel terra. Ell no deia res, ell callava, no deia res. Suposo que pensava que aquest tio està sonant. No, jo confiava en Joan. I jo t'ho agraeixo perquè realment jo estava convençut que no. És molt curiós perquè jo estava convençudíssim que no. Però clar, no volia fer-los quedar malament, per lo qual jo deia... Havia fet mai un protagonista?
No, et diré més. Jo és que soc actor amateur, evidentment, des de fa molt poquet, perquè aquests senyors tan macos m'han... T'han enredat. No, no, no, em vaig a enredar jo mateix.
No, m'han obert les portes, jo vaig venir a picar. Jo tenia la il·lusió de ser actor de teatre amateur, no he fet mai teatre a la vida, és que ni, com he dit amb ells a vegades, ni el de l'EGB de final de curs i tal, ni aquest feia, perquè em donava vergonya. I ara m'encanta. I vaig fer la meva primera obra amb ells, La visita de les comadrejas, aquesta última versió que hem fet,
I ara faré aquesta, que és la segona. I clar, el David, per ser la segona que ha volgut, bueno, va suggerir que fos protagonista, la veritat és que jo estic agraït a tots i molt content, la veritat. A més, tot si t'hi fixa, sempre fas les substitucions de l'anterior rector, que va fer l'escomadreja. Ah, sí, clar. I el que es ve de corredor, ara fas tu de corredor. Sí, que no el conec. Sí, ho feia el David Fars.
Ibarç. Ibarç. Ibarç. Ibarç. Això he vist escrit per algun lloc, David Ibarç, no el conec. Sí, sí, sí. Sí, sí, que va fer el pastoret. Ens queden cinc minuts, m'avisen, que va fer el pastoret. I què li ha passat amb el David Ibarç, doncs? Que té masses coses i ja no podia acudir. Ja, per això.
Això passa a vegades. Sí, sí. Escolta, abans la Mari comentava que Efecteatre s'ha anat fent gran, que sou més gent. Quanta gent sou ara quan sortiu a aquesta obra que estreneu diumenge? 14 o 15. En aquesta, 14 pot ser? Sí, crec que en total són 15. Són 15.
Som 15 i pràcticament tots els que som estem sobre escena. El Carlos, que és el tècnic, fa un treball importantíssim. És l'única persona que no... Palmira i Carlos no puja. I la Palmira. La Palmira, que també ha fet un treball important, però conjuntament amb ell, simplement que ella a escenari no hi puja. Però a escenari jo diria...
Pot ser. Pot ser que faci... Pot ser que faci un Hitchcock. Ah, molt bé. Que bonic, eh? Per una mica de companyia. Això, els amants del cinema ho hauran entès, que Hitchcock sortia allò fuguesment en tot de les seves pel·lícules. Per això ho he dit. Estaràs corrent pel fons de l'escenari.
Algo així. Sempre hi ha un director que és una mica imbècil, que no pot evitar allò d'aquella rauxa de sortir a l'escenari, ha de sortir com sigui, i el molt imbècil, doncs, al final acaba sortint. I al final, clar, diem, bueno, doncs busquem-li un paper, busquem-li un paper, aquest bon home. Heu rigut fent els assajos? Molt, molt, moltíssim, molt.
Hi ha molt bon rotllo entre tothom. Sí, sí. La veritat és que jo m'ho he passat molt bé, la veritat és que... Jo, si em permets, vull desvallar una petita cosa que vam dir entre nosaltres, que quan vam començar a preparar l'obra, els hi vaig dir, jo, tal com ho entenc, en el paper que em toca a mi, que ara mateix faig de director d'aquesta obra...
És que jo el que vull és que us ho passeu bé. És a dir, l'objectiu, evidentment, és fer una obra que agradi al públic, que la gent que ens ve a veure s'ho passi bé, perquè a més els agrairem moltíssim que vinguin a veure, ens ja ho agraïm per anticipat i també l'Ajuntament per haver-nos cedit la sala del mar, per poder assajar i per poder fer l'obra. Però jo el que vaig dir sobretot és, ens hem de focalitzar a fer bé l'obra perquè les persones que venen s'ho passin bé, però jo sobretot el que vull
és que vosaltres gaudiu dels assajos, gaudiu fent l'obra. Això és importantíssim, perquè estareu i han estat un munt d'hores treballant i esforçant-se, i vull que això ho feu gaudint, passant-vos-ho bé, fent broma, amb un mínim de serietat, però que tot sigui una diversió i una afició per nosaltres.
Doncs tanquem així aquesta entrevista que l'hem començat amb Carros de Fuego, Biel, que el teniu al control de Sòs i et la tornes a posar, perquè clar, hem parlat del corredor de fons, doncs clar, Carros de Fuego inevitablement ha sonat a l'entrevista, em sembla que també sonarà, ja us ho trobareu, a l'hora de teatre, aquesta pel·lícula ambientada amb uns jocs olímpics de principis de segle XX, aquesta música que va fer Evangelis per aquesta pel·lícula dels anys 80. Moltíssimes gràcies a tots per haver vingut, molta merda aquest diumenge. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Estic segura que complireu. Espero que feu més bolos. I recordeu també que les Comadrejas es podrà veure, encara, si no l'heu vista, a la Riera el dia 31. Exacte. I us esperem a tots. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaià al dia.
Vinga, va, doncs ara nosaltres agafem el relleu de la nostra companya Dona la Torre, Anna Plaza, i com cada dijous és moment de parlar de jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Doncs, com dèiem, parlem de jardineria amb el Garden Center La Rasa, amb el Joan Maria Vidal, que ja el tenim instal·lat als estudis d'Altafulla Ràdio. Bon dia, Joan Maria. Bon dia, Carol. Què tal? Com a tot? I molt bon any. Mira, et demanaré que toquis una mica el micro perquè em sembla que no s'acaba de sentir ara. Hola, hola, hola.
Ara mateix, molt bé. Deia que molt bon dia i molt bon any. I bon any, perquè, clar, és la primera vegada que estem en directe des que vam fer l'última secció l'any passat, el desembre, i com que ha passat el desembre, ha passat el Nadal, avui, si et sembla, podríem parlar d'aquestes plantes que normalment acostumem a usar durant el Nadal, a usar, a posar per casa, per decorar...
i si els hi podem donar com una mica de continuïtat. Avui parlem doncs d'això, de què fer després del Natal en tota la part natural que tenim a casa, que hem fet des de la poncetia, els abets, els pessebres i tot això, què fer-ne, com fer-ne, com recuperar-ho, com mantenir-ho o com reaprofitar-ho. Perquè es pot. I tant que es pot, sí, i tant que sí. Perquè jo és com que tinc la idea que... Directament a la brossa. Sí, que aquella poncetia que, a més, pel nom es punceix...
fent un símil molt macarrònic. I no, com que la Ponsetia és de cada any, saps? Pum, la poses fora i l'any que ve una altra. I veuràs com, de fet, n'hi ha moltes més de les que pensem al nostre voltant, al nostre dia a dia, i dius, que fort!
Sí, una Ponsetia al mes de març. Sí, i tant que sí, i al mes d'agost també. El que passa és que no és vermella, i no la veiem. Com que no és vermella? Avui en parlem. Aquest sembla si també obrim el fil telefònic i fem que els nostres companys, l'audiència de tot aquí al Baix Gaia, pugui participar en directe. Tant si té a veure amb la secció de gereneria d'avui respecte al post-nadal, com amb qualsevol sugeriment, pregunta o qualsevol cosa que voleu participar en Gereneria. Ja ho sabeu, podeu trucar al 977-6506-93...
També tenim un telèfon de WhatsApp, un missatge, que potser el podem llegir ara mateix o el dia següent, per exemple, la podem contestar. El número és el 660-355-717. Repeteixo, 660-355-717. I per al directe és el telèfon fix de tota la vida, que ja l'has dit. 977-65-0693.
I des del WhatsApp també podeu enviar fotografies o el que sigui. També, si hi ha algun dubte, no? Potser algú té per casa una poncetia que no és vermella. I tant. De fet, mira, a les sessions abans de Nadal parlàvem que les plantes floreixen a diferents èpoques de l'any perquè al final és estratègia de màrqueting, no? Les plantes quan fan flors... Home, les plantes tenen màrqueting?
I tant, Carol, és una passada, és una passada. Mira, les plantes n'hi ha dos grans regnes al món, no? Hi ha unes que fan flors perquè el pol·len arribi a l'estigma i es pronitzi a través del vent. I l'estigues a la primera vera, veiem que els cotxes al carrer està ple de pol·len. Aquestes són els pins, coníferes, xipresos, sí? Que tu no coneixes les flors d'aquestes plantes.
No, perquè normalment no es veu, diguéssim, diries que són plantes sense... Són plantes que van pel vent. En canvi, l'altre món de plantes són angiospermes i gironespermes. L'altre món de plantes són unes que el que fan és, fan menys pol·len, però fan molt atractiu de demanar que els insectes polonitzadors vagin a aquestes flors i vagin a altres flors i polonitzin. Llavors, això és màrqueting absolut. Tu, quan entres a un centre comercial, entres, potser vas amb una idea de comprar, però tu passeges i passeges pels aparadors i de cop n'hi ha un que et crida l'atenció i entres.
Doncs les abelles, els abellots, els colibris, tots els tipus d'animals pronitzadors fan exactament el mateix en un prat. Què vol dir això? Vol dir que van passejant i de cop hi ha flors que atrauen més atenció. Les plantes fan flors únicament per atraure els insectes pronitzadors. Les flors són diferents sistemes. Unes són més altes, de la manera que les veuen abans. Unes fan olor. Unes són de colors específics. I llavors dins les estratègies n'hi ha que busquen diferents estratègies per sobreviure i vendre. Per exemple... Home, però...
Clar, jo quan em parles d'un parador, veia una persona darrere fent-ho. Clar, aquí no veia la persona. Però veus un esperit de lluita i de supervivència que ha de sobreviure? I llavors ho fan. Mira, t'ho posaré tres exemples clars perquè veigis que potser sí que està més pensat del que...
que ens imaginem, no? A la primavera hi ha moltes flors. Llavors, tu aconseguir que una abella et vingui i mengi del tècnic, de la manera que l'estàs contaminant, l'estàs posant-li pol·len per damunt de l'abella, que quan va una altra abella a una altra flor polonitza, és molt difícil, perquè hi ha moltes botigues obertes. Hi ha molta oferta, no? Exacte. Llavors hi ha plantes que diuen, mira, saps què? La competència és molt difícil, vaig a fer-ho diferent. Obriré la botiga de nit, faré un after,
Clar, un after, perdona, té pocs clients, però els pocs que té els té ell, perquè hi ha poques botigues obertes. Són aquestes plantes, aquestes flors que s'obren a la nit, no? Que floreixen de nit, exacte, i que fan olor de nit, però de quin color són? Doncs blanques verdoses, que penes tenen color, perquè han de tenir color a les fosques.
A les fosques no els hi cal color, atrauen els insectes per l'olor. Home, però hi ha insectes pulmonitzadors a la nit? Bé, n'hi ha pocs, com clients a la nit, que n'hi ha pocs amb un after, no? Seria el mateix, sí? I llavors aquestes plantes fan olor de nit per atraure els pocs insectes pulmonitzadors que hi pugui haver a la nit, però els pocs que hi ha són seus, perquè la resta de botigues estan tancades.
Déu-n'hi-do. Sí, no? Dissol. Doncs hi ha plantes que diuen, saps què? Escolta'm, és que fer la flor aquí, davant de tanta competència, és molt difícil. A més, la meva flor és petita. Saps què? Em faig una campanya promocional brutal, que és que pintaré les fulles del voltant de color. Clar, si l'insecte veu les flors pels colors, a més hi ha colors que es veuen més i colors que es veuen menys, fixa't sempre que el centre enmig de les flors, el centre, el centre, centre, sempre és groc. I si no és groc, és el poling que és groc.
Perquè és el color que més es veu. Però la resta són colors que a vegades dius, uala, que espectaculars, no? Però es veuen. Si en vez de només fer la flor, faig al voltant de la flor, seria espectacular. Perquè encara cridaria molt més. Doncs mira, la poncetia és un exemple claríssim. La poncetia de la flor és groga, és molt petita. Com que és groga? No, la poncetia és vermella. Les ponceties, no. Fa Nadal el vermell.
Les poncèdies, el que és la flor, és el centre del cap de dalt de tot de l'ull de la flor. Allò és molt petitó i fa uns estams molt petits i és groc, i és molt petit, és com una flor d'una maduixera. I què fa per atraure? Perquè, clar, la competència és molt terrible. Què fa? Pinta les fulles del costat de la flor de color vermell. És tan així que, si t'hi fixes, hi haurà fulles que pugen de la branca que, a mesura que s'acosten a la part final, algunes són mig vermelloses.
I les del final són vermelles. Ostres, ara ja... Això és investigació o...? No, però ho veuràs. Són bracteas, són fulles tenyides. Però et diré un exemple també molt més típic. La bugambília, que és una planta atrapadora, enfiladisa, típica de les balles, que és la típica en vermell o en lila, aquest fucsia així. Sí, fucsia rosa també. La flor és una trompeta groga del mig. I si t'hi fixes, el que fa són les fulles del voltant d'aquesta flor les pinta de color.
I el que havíem de col·locar quan diem vull una bohemília de flor rosa, de flor fúcsia, hauríem de dir en el fons vull una bohemília de bràcteas, de fulles. Si vaig a demanar unes bràcteas...
Però en el fons és això, i és estratègia de màrqueting, és agafar i pintar tota la façana de color perquè t'entrin i et vegin la paredó encara molt més. És això, és un cartell publicitari molt maco. Ja sé que sona una mica com, no, però és una flor, però visualment aquella fulla fa la fotosíntesi, fa tot igual, l'únic que no té color és fila, la pinten de color en el moment de fer la flor.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, és això. No m'havia parat mai a pensar, clar, que una planta podia pensar, clar, pensar. Doncs t'ho poso d'una forma diferent. En això, en pintar-se, ella mateixa. Doncs t'ho poso d'una forma diferent, també. Aquesta planta, que parlàvem ara de la poncetia, el que fa és dir que a la primera dia a l'estiu hi ha molta competència.
Molta competència, perquè és quan més floreixen les plantes. Mira, l'ametller, per exemple, anem a canvi de tema. L'ametller el que fa diu, el primer bon temps que hi ha, que les abelles surten, jo vull fer el primer. Llavors, hi ha poques flors que floreixen en aquest moment, me les emportaré totes. Llavors, l'ametller floreix inclús abans de fer la fulla. Sí, i cada cop més aviat. Floreix, en un primer moment que hi ha bon temps, acostuma a ser sobre el 15 de febrer, més o menys, acostuma a florir...
I llavors, aquell primer bon temps, les abelles que surten, les primeres flors que van a tretar, després les ametllers, i així aconsegueixen que els ametllers, que gairebé de cada flor, surti una ametlla, perquè si no és polonitzada, no fa el fluid, no fa la llavor, i no es polonitza, d'aquesta manera ho aconsegueixen. Doncs la Ponsetria diu, és que la primera vegada i a l'estiu hi ha tanta competència, que saps què? Floriré quan menys floreixen les flors. Quan és quan menys floreixen les flors? A l'hivern. Doncs ella diu, floriré a l'hivern.
I floreix a l'hivern, floreix a ple hivern. Què passa? Aquella és d'un país tropical, és del sud de Mèxic, de la part centroamericana, que es fan arbustes soles al bosc i creixen, dic arbustos que arriben a fer-se arbres, de quasi 3 metres. I floreixen a l'hivern, però floreixen a l'hivern en un lloc on és sempre calor.
Llavors, com nota que arriba l'hivern? I aquí? Nota que arriba l'hivern perquè el dia és més curt, té menys durades d'hora de llum. És a dir, quan noten que el dia és molt menys productiu, perquè produeix menys en fotocèntres i perquè hi ha moltes menys hores de llum, en vez d'haver-hi 12 hores de sol, que hi pot haver ple estiu, ens trobem que hi ha 5, 6, 7 hores productives, la resta ja no, llavors és l'època en què la resta de plantes que ve hivern i treballa menys, ella fa la gran floració. Fa la floració plint d'aquestes bractes i té tots els animals polonitzadors per ella. Sí, els atrau.
Aquí què ens passa, ho parlàvem en el programa de gereneria a finals de novembre, que la gent que té puncetis, que ara parlem com fer-ho de l'any anterior, ens trobem que no es posen vermelles, que la tens de l'any anterior, i hi ha molts centres comercials, aquí mateix a Altafulla, al Caprabo, per exemple, en té dues grosses que els hi hem viscut altres anys, i la tenen allà grossa i la tenen tot l'any verda.
Tot l'any verda, per Nadal també. No m'he fixat. Perquè és una planta que la veus verda i el meu veu la vermella no associa amb la Ponsetia. Exacte. Però si et fixen la fulla, dius, és una Ponsetia, és veritat. I està mostrador d'informació i tal. I no se'ls hi posa vermella. Per què? Perquè allà treballen 12 hores al dia i durant les 12 hores hi ha la llum artificial oberta. Llavors la planta no nota que arriba l'hivern. No nota que el dia es fa curt. No nota que hi ha... Què vols dir? Sembla que estigués a l'estiu? Tot l'any estiu.
Està al carip. La planta del Caprabo està al carip? Sí, perquè té 12 hores. És a dir, ella no nota que el dia es fa de cop més llarg i de cop més curt. I ara ve l'època de floració. Però això ens passa a casa, també. Molta gent és conegut, i per això ho anunciàvem aquí al novembre, que quan tenim una punceta a casa, quan arriba el novembre, el que hem de fer és aquella punceta i posar-la en una habitació que no rebe llum artificial. Perquè nosaltres a casa arribem i, escolta'm, es fa fosc, obrim la llum. I no anem a dormir fins a les 10, les 11 o més tard, i aquella planta segueix rebent llum. És artificial? Sí. Li funciona?
Sí, no tan productiva, però li serveix. Pensa que hi ha moltes botigues, molts despatxos, molts locals que estan en soterranis i tenen llum artificial i tenen planta. La llum artificial, a la planta li serveix per fer la fotosíntesi i sobreviure i anar tirant bé. Per tant, aquella planta no nota que el dia es fa curt. Té ganes de florir, té ganes que arribi l'hivern, però no nota que arribi l'hivern perquè el dia es faci curt. Llavors hem de posar la planta en un lloc i tornar-se a la llum artificial.
Inclús, a vegades es diu també, de posar 3 o 4 dies en un espai més fosc. Un bany, un lavabo, un garatge, un magatzem, que diguis, aquí no hi toca gaire llum o gairebé gens. L'ideal seria un lloc sense llum artificial, que diguis, mira, el bany, l'obro només un minut o dos, però allí només arriba la finestra i prou. Doncs és fantàstic. Llavors la planta nota que arriba a l'hivern i floreix. Però si es passa 12 hores o més de 10 hores al dia amb llum,
no floreix. Està esperant que arribi l'hivern. Perquè ell, el seu hàbitat natural, no té fred. Nota només que el dia es fa curt. I escolta'm, va. Ha passat el Nadal. Ha passat el Nadal. Sí, senyora. Què fem? Amb aquella poncetia vermella. Que jo sàpiga, de moment, vermella. Què fem? Les fulles de dalt les mantenen vermelles i és molt típic veure que perd molta fulla.
Molta fulla per la part de baix. De fet, a vegades queden només 3 o 4 fulles a dalt vermelles i prou, poca cosa més. Molt bé. Seria ideal? Ideal, ideal. Si ha passat això, retallar-la. Tallar-la, eh? A la mitja tija. Que dius, estic perdent les 4 fulles que li queden. Què faig, no? Mira, a més, la tallem a mitja alçada de la tija, perdem la mitja tija, sense cap problema, i la tallem per damunt d'un borrissol, d'un brot, d'un rebrotet d'aquests que surten, no? D'una Iguema. D'un nus d'aquells. Ah, exacte. Doncs ho tallem per aquí, o just per damunt, si pot ser en viatge millor,
i la deixem en un lloc amb claror, sense cap problema, i amb poquet aigua. Amb poquet aigua vol dir, sobretot, aigua, la reguem poqueta, però que no hi quedi aigua acumulada. T'has de carregar les quatre que encara te quedaven... Ah, exacte, però espera, espera, no les carreguem. El que fem és una poda, aquesta planta, que dius, però si me l'he deixat sense fulles ni res, però generarem que rebroti de nou i rebrota amb fulles, i és molt maca. A més, aquesta planta en verd és maca, de per si. I la deixem, si pot ser, en un lloc amb claror. A vegades us diria, serveix molt que la tinguem a la cuina...
A prop de la pica, a prop de la finestra, perquè a la cuina és com que ens és... I penses ràpid, la regues. La fiques a vegades a prop de la terrassa i quan l'has quedat allà i te'n dones compte quan ja està morta gairebé perquè no l'has pogut regar. És a dir, que sigui un lloc que hi pensis. I dirai, la rego i la rega és en poeta quantitat. Però a la vegada, aquells brots que has tallat, aquelles puntes que has tallat amb la fulla vermella encara així, si vols els pots deixar amb aigua.
els poses els tres jarres amb aigua i veuràs com t'arrela sense cap problema. Veuràs que primer et fa com una lletata blanca, té una llet blanca, una sàvia blanca, cap problema, la poses amb aigua i ja està. O, si volguessis, també la podries plantar directament. Veuràs aquestes fulles, aquestes tiges vermelles, si en té moltes, et diria treu-ne la meitat, que en quidin dos o tres per brot, com a molt. Dos o tres, més no. Perquè t'explico, la fulla, a part de fer la fotosíntesi, també s'evapora aigua.
Si estem evaporant aigua i la posem a terra, directament plantada en un torreter, i no té arrels encara, no pot absorbir aigua, s'evapora molta aigua i pateix molt, perquè no en pot absorbir. Si està monjant l'aigua li és més fàcil. Llavors, si la posem en un jarret d'aigua en les tres branquetes, cap problema, les plantem en una torreta en terra, traiem-ne tres o quatre tiges, que quedin dos o tres tiges, dos o tres fulles.
I les plantem i humitat. I ja està. Llavors, aconseguiràs, a part de reproduir la poncetia, fer que aquella que ja té les arrels, que és la planta mare, et rebroti en verd i estigui maquíssima. Veuràs com rebroten. A més, fa molta il·lusió perquè de cop veus tres branques o quatre que tens allà pelades, com rebrota i com rebrota amb quina energia és molt guai.
I les altres, veus com de cop a cop van trient arrel. És lent, eh? Potser et triga un mes, més i mig. Però de cop ja tens arrels, les pots plantar i les tens maques. I és una tonteria. Però aquestes 3 o 4 tiges que has fet, després les plantes amb un torreter, van creixent. I quan arriba el setembre o octubre, o novembre...
Sí, sí, estem parlant d'aquí molts mesos. Ara estem parlant ja de... La regales als teus sers més estimats, als més pròxims, als teus amics, i li dius, mira, és una poncètia. Ara només et cal que la tinguis en una habitació amb claror, sense llum artificial. I veure com es tornen vermelles, aquelles petites poncèties, és un regal molt maco. Regalar això i dir, és una poncètia, no t'acrobaran. No, li dius, escolta, perquè sàpigues el que és aquest regal, l'has de deixar en una habitació en què no tingui llum artificial.
A veure què, sorpresa. Clar, i de cop es posen vermelles i li passa això que et passa a tu de dir... Era una punceta i és... Escolta, és una Nadal. És molt maco, és molt maco. Interior. Estem parlant tota l'estona. T'explico, podrien estar a l'exterior sense cap problema. El problema és el fred. El seu país natural, el seu país natural no tenen fred. Llavors, clar, a l'exterior, a l'estiu, t'hi poden estar a la sombra o entre sol i sombra sense cap problema. Sense cap problema. Incluso si la posessis ja des dels brots que li toca algú al sol, la pots arribar a tenir a ple sol. El problema és quan arriba...
anava a dir a partir de novembre, però depèn de l'any, però quan baixem dels 7-8 graus és quan li afecta la poncetia. Llavors, per això les tenim sempre a l'interior. Pensa que quan nosaltres diem una planta d'interior, no existeix una planta d'interior com a tal. Exacte, les plantes estan a l'exterior. Quan diem una planta d'interior, imitem un sotabost tropical. Vol dir que no li toca el sol,
i a la vegada que no té fred, com que no té fred i no toca sol, l'interior és una habitat natural que està molt bé. Llavors la Ponseti és una planta superresistent, però què ha passat això? Ha canviat de llocs, es posa que perdem molta fulla, que queda com a pelada, que dius així ja no val la pena tenir-la, la llanço. Doncs no, tallem-la, donem-li aquesta oportunitat i veuràs com que és superfàcil i és molt agradable. Tallada, que et queden com en tres pelillos allà una forca, gairebé,
Dius, és que l'he tallat per la meitat, és que, ostres, és superlletge. Clar, a mi em sap greu. És a dir, jo ara visualitzo això i dic, uff. Fem-ho quan la planta estigui, que diguis, és que queden 4 o 5 fulles, està molt paladeta, que la llençaria de lolletge que està. Sí, és el que jo feia.
Clar, doncs fem això, la tallo, escolta'm, no hi perdo res, trigo una setmana més, si vols, la tallo, la prou aquí, i les altres blanques les poso en un jarret. Són a mi les blanques, les mantenen. Ostres, la planta no fa res, veurem que no fa res, és perfecte. I d'acord, aquests nusos, veiem que es van engreixant, engreixant, engreixant, i d'acord, comença a treure totes fulletes petites i tendres, i dius, ostres, que bé que em rebrota. I és més, és una planta que fa maca, a la primavera i l'estiu, però és verda, és maca, i no fa de Nadal. No és el que dius, la planta de Nadal donen tot l'any.
No, perquè és verda i és maca. Que l'única rara. Deixa'm també explicar quatre cosetes, ens queden uns minuts? Ens queden uns minutets, només així ràpid. Sí, minutets. Per explicar quatre cosetes. La molsa del pessebre. Mira, ho tenia pendent de preguntar. Molt bé, la molsa del pessebre. Jo et diria, posem-la boca avall a qualsevol torreter que tenim. Torreta. Ens farà, ens farà diverses coses. Primer, mantenir la humitat de la terra, que no es marxi. Segona, que les espores que hi ha a les molses quedin al terra i rebroti molsa nova.
Però sobretot pensem que la torba, la torba és un tipus de terra que és esponjosa, típica, quan diem torba, i ve de les molceres, ve de la molsa, així que no ho llencem. Pugem-ho damunt de qualsevol torreta, damunt de qualsevol test, inclús damunt del jardí. I torna... Si té humitat...
Si té humitat, les espores tornen a brotar. Si no té humitat, no passa res, perquè es transforma en terra. És que és terra. Les molceres, a sota la molça, la molça va creixent com una esponja, doncs a medida que va creixent la part de dalt és verda, però la part de sota l'esponja que queda aquí es va transformant en negra, i és la torba, la torba que comprem, perquè és esponjosa, i esponjosa perquè ve de les esponjes aquestes de les molces. Això com a primer. La resta de coses que hem tingut per Nadal així posades...
una vet de Nadal, que l'hem regat... Bueno, cada cop... No sé si la gent posa naturals o... Alguns, encara en tenim. Però es pot transplantar? Què has de fer amb això? Ah, bueno, no, si el compres tallat, evidentment no. No et pensis, eh, molts tallats que la gent els ha regat i pulveritzat, a més ens ho diuen, i és com, escolta'm, que m'està vivint l'abet, i és molt típic.
Perquè igual que estàvem dient abans d'anar una punceta tallada que t'ha viurà, una vet tallat que ha tingut humitat és molt típic que, escolta'm, durant un any... No m'ha crescut, però si no s'ha mort. Perquè durant aquell any l'únic que ha fet ha sigut fer arrel i t'ha arrelat. Mentre ha tingut aigua i ha estat pulveritzat, perfecte. Clar, si una vet d'aquests no l'hem regat gens, l'hem tingut a l'interior, amb calefacció, al costat d'alreglador, s'ha secat tot, s'ha secat, escolta'm, no en podem fer gaire cosa més que llençar-la o reaprofitar-la amb compost. Però llençar-la amb un orgànic i ja està.
I després també una cosa més molt típica de Nadal és aquests rams d'eucalipto, rams de grèvol, rams així, aquests rams secs és molt maco també. Llavors hi traiem els quatre adornos de Nadal que hi pot haver de mes a mes, el paper de Nadal, i li traiem l'aigua i el deixem que s'assequi.
Aquests rams d'eucalipto secs són molt macos. I si volem un consell també per mantenir-los encara millor, agafem aquest ram i el deixem uns dies penjat boca avall fora l'aigua i si pot ser en un lloc fosc, millor. Per què? Perquè farem que s'assequi torgent, que s'assequi dret, no que decaigui una mica per als costats i s'assequi una mica com a més tristor. I a més que es veuria com a més pensit, potser. Clar, en canvi l'eucalipto sec, que és maco, que hi ha gent que manté el ram d'eucalipto de cada any i té que 7 o 8 rams...
Sí, i després pots jugar a fer composició, potser, alguna cosa. Clar, exacte. Doncs si ara el deixem secar 10-15 dies en un lloc fosc i bocavall, escolta'm, es manté molt més turgent, molt més maco i erecte, i llavors fa que aquest ram el puguis reaprofitar molt més i el tinguis més maco.
Doncs Déu-n'hi-do. O sigui, tenim planta seca, que podem usar tot l'any, perquè és planta seca, no necessita cap cura, i aquesta poncetia que podem reviure i, a més, fer-nos sentir com una mica més salvadors de... Mira, això del regal del setembre ho hem tret uns clients que ens ho van dir, no? Em diuen, és que precisament en tinc tantes que vaig pensar, jo n'hi dono els meus amics, no? I els hi van donar, a més, amb un torreter superguap i tal...
i dient-li, però què és això? Tu rega-ho amb carinyo i tal, jo en un lloc sense llum artificial. I clar, la gent es trucava a mitjans de novembre, final de novembre, primers de desembre, escolta, que és una planta de Nadal, que m'està florint. Està fent Nadal i és molt maco. Doncs tothom, qui voli reviure les seves ponceties, que faci cas als consells del Joan Maria Vidal. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Un dijous més per estar aquí amb nosaltres explicant aquestes intringulis, aquests detalls de les plantes i de com cuidar-les. Ens veiem la setmana que ve. Ens veiem.
L'actualitat de Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Doncs així arribem al final del programa d'avui. Gràcies per haver-nos acompanyat a Baix Gallaldia. Si us heu perdut algun moment, la previsió del temps, el repàs de les portades, l'opinió de la periodista Marta Domènech, l'entrevista a Efecteatre o la nostra secció de jardineria, recordeu que ho teniu tot disponible al servei de ràdio a la carta, a les webs de Roda de Barà Ràdio, Ana la Torre i Altafulla Ràdio, on ho podeu escoltar quan vulgueu. Abans de marxar, però, Raquel, ens acomiadem ja, no?
Sí, ens acomiadem amb aquests consells del Joan Maria, que a mi m'encanta, sempre aprenem molt de la seva mà, i mira, hem de fer cas, d'emportar-nos de vida, que això ens dona alegria, i tant que sí. Doncs vinga, totes aquestes punceties, reviure-les, com ens ha comentat el Joan Maria.
Doncs gràcies per ser-hi cada dia, per escoltar-nos, per fer-nos confiança. Tornem demà, a partir de les 9 del matí, aquí mateix, amb més actualitat i més proximitat a Baix Gaialdia. I acabem amb una frase cèlebre de sempre, com la d'avui diu, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, i això ho va dir Joan Fuster. Que tingueu molt bon dijous i fins demà.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota la qualitat. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
T'has perdut una entrevista? Vols tornar a escoltar els informatius? Tot ho pots recuperar al nostre servei de podcast. Els més recents els trobaràs a la portada de la nostra web i els més antics a l'apartat programes. Entra a la nostra web onaguiolatorre.cat i no et perdi res.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Ona la Torra, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Cinquena jornada de vaga de metges de Catalunya que ha començat de fet a dos quarts del matí per exigir solucions als governants sobre la sobrecàrrega que pateixen i també sobre les guàrdies de 24 hores. Per saber com estan en tot plegat, connectem ara a la nostra companya, la Maite Polo. Maite, quin és l'ambient? Bon dia.
Bon dia. Són centenars els metges i metgesses que es concentren a aquesta hora davant la seu principal de l'Institut Català de la Salut. És a Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, amb el carrer Balmes. I amb les pancartes habituals, vocació no és explotació, metge cansat, pacient maltractat, stopguàrdies de 24 hores, és per expressar públicament el seu afartament, per fer saber tothom que les condicions de treball les consideren indignes.
Els han rebut el responsable de Recursos Humans de l'IC, Xavier Savalls, i els ha dit, segons acaba de dir una portaveu a tot el grup aquí concentrat, els ha dit que la màxima responsable de la sanitat pública catalana és la consellera de Salut Olga Paner.
A ella li exigeixen que negociï amb el Sindicat Metges de Catalunya o bé s'aparti. Ho van dir avui i continuen mantenint avui aquesta posició. Avui van des de Gran Via, a l'altura de Balmes, fins al carrer València, on hi ha la seu de la patronal Unió Catalana d'Hospitals.
Gràcies, Maite. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia i bona hora. I l'IPC s'ha moderat una dècima al mes de desembre, fins al 2,5% a Catalunya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, quatre dècimes per sota del nivell de finals del 2024. La inflació mitjana del 2025 se situa en el 2,4%, també quatre dècimes menys que l'any anterior. Els aliments van tancar l'any amb un augment del 2,7%, amb una forta pujada, sobretot en els ous, que s'han encarit un 20,9%.
I avui entren en vigor els nous preus del transport públic de l'àrea de Barcelona, també per als 2026, amb un augment de mitjana d'un 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i també persones en situació d'atur.
I en mobilitat, un accident provoca encara congestió a la V30 entre Saltenyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès en sentit Girona amb un carrer tallat. També a l'AP7 hi ha retencions en diversos trams del Vallès i del Baix Obregat i també al Camp de Tarragona on hi ha talls de calçada a l'altura de Cambrils i Montroig del Camp amb desviaments que es fan per l'A7 per la retirada d'un vehicle. També la boira complica la circulació en diversos punts, sobretot a la 2 entre Soses i Belloc d'Ursell, també a l'AP2 entre Castelldans i
I finalment a la sèrie 7 entre Valenya i les Masies de Voltrega. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Música Música Música
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Señoras y señores, muy buenas tardes de aquí, de la emisora de Ona a la Torre. Próximo sábado 10 y 17 de enero, gran, gran festival de coros rocieros en el casal municipal de Torre de Embarra, que estamos en la calle Capella número 6, con los coros rocieros del Splay de la Yen Gran de Torre de Embarra, Casa de Andalucía y Provincia de Tarragona, coros rocieros del Paz del Panadé,
Corro rociero de La Flor de San Pedro de San Pablo y Corro rociero de Cuní. Todo esto, señoras y señores, a partir de las 17 horas, las 5 de la tarde, entradas gratuitas y como broches de oro también tendremos sorpresas. Pero esas sorpresas hay que ir a verlas.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Nova edició de la Casa de la Vila, segona d'aquest any 2026, perquè la setmana passada també ja vam fer resum del ple extraordinari del pressupost municipal. Més enllà d'aquest ple, ara sí, reprenem aquestes cases de la Vila de manera ordinaria amb els regidors que formen part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Torredembarra.
I avui tenim amb nosaltres el regidor de Cultura i de Patrimoni Cultural, el Daniel Pujol. Què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. Tu què tal? Molt bé. Com ha anat aquest inici d'any? Com va? Bé, bé. Amb energia. Sí? Sí, ganes. Molt bé. Vam acabar l'any amb aquesta aprovació del pressupost municipal i més a nivell intern de l'Ajuntament.
I ara el que farem també és, durant aquests pròxims 100 minuts, repassar una mica els actes que s'organitzen des de Cultura per a les pròximes setmanes, també alguns projectes que teniu en marxa i també qüestions importants amb les quals vam acabar l'any i de les quals segurament parlarem durant aquest any, perquè hem de parlar del Castell del Zicar,
perquè va haver aquest acte de commemoració de la seva rehabilitació del 25è aniversari i segurament parlarem aquest any per la possible rehabilitació de la primera planta.
Doncs tot això durant aquests pròxims minuts, també això, agenda per les pròximes setmanes i també repàs les activitats que hem viscut fins ara, no podem oblidar-nos tampoc de la biblioteca, que també tenim novetats. Vinga, comencem parlant del castell. Perfecte. Del Zikar, que suposo també que...
A nivell més personal, pel teu perfil professional, feia especial il·lusió celebrar aquest 25è aniversari de la rehabilitació del Castell i posar en valor el que representa aquest edifici per Torra d'Embarra. Sí, sí, a mi quan se'm va comentar, doncs aquest any, clar, jo realment quan se'm va dir, encara portava gaire i l'any que ve, fa 25 anys del Castell, de la seva rehabilitació, hauríem de fer algun acte, tal, i jo vaig dir, ostres, vale, vale, i doncs la veritat que
que ho hem agafat molt motivats i era un tema molt important i doncs vam treballar perquè hi haguessin, sobretot aquests tres eixos, l'eix institucional, l'eix històric o cultural, o sigui, l'eix històric i l'eix més cultural i didàctic, no? I la veritat és que creiem que va sortir molt bé la valoració molt positiva perquè els tres actes que es va centrar la...
Aquest 25è aniversari els tres van tindre prou èxit i molt bé, és que a part el Castell crec que s'ha de reivindicar, o sigui, que s'ha de reivindicar, però crec que s'ha de reivindicar més perquè...
és únic, és l'únic edifici renaixentista civil de Nova Planta de tot Catalunya, té molta història, el mestre que va fer el Pere Blay, el mestre d'obres que també va fer la façana de la Generalitat, té aquests petits detalls que si no estigués aquí i estigués en un altre lloc, potser se li donaria més importància, jo crec que els primers que li han de donar aquesta importància que som nosaltres...
I, ostres, jo crec que és un edifici que segurament al futur anirà a agafar-ne més i més. És que mereix tindre aquesta importància nacional, no? De fet, recordo que a la conferència que va protagonitzar el Quim Noia i el Xavier Oliver, el Xavier Oliver, l'arquitecte que...
que va tirar endavant la rehabilitació del castell, comentava que s'havia de posar en valor l'etapa del renaixement dins de l'arquitectura a Catalunya, fins i tot fer una ruta que està com mig oblidada, en certa manera, pel que fa com a atractius més fins i tot turístics que és el nostre, i que es podria fer una ruta perfectament on el Camp de Tarragona tindria un paper destacat i entre... Totalment, i sobretot Torredambaga.
Per el Renaixement és una etapa que molta gent relaciona amb l'Església, però també existeixen les obres de Renaixement civils, clar, i jo crec que tampoc soc ara un expert en aquest tema en concret, però...
de reixement civil, potser la més important jo diria que és aquesta. Bé, també un pot al cor, no? Bé, doncs es va fer aquesta celebració del 25è aniversari de la rehabilitació del castell i també es va aprofitar per parlar sobre la possible rehabilitació de la primera planta. Nosaltres ens vam fer ressò de les paraules de l'alcalde durant la presentació d'aquesta comemoració.
parlant d'una possible inclusió en el projecte que es vol presentar en la llei de barris. Des de Patrimoni Cultural, que potser és aquesta part també més tècnica d'aquest projecte, com es veu aquesta possibilitat? En quins aspectes s'està treballant? Bé, al final es veu amb molt bons ulls, perquè és una llàstima que tinguem una planta sencera...
entre cometes abandonada, no? I, ostres, si es pogués rehabilitar, i sobretot d'una forma respectuosa amb l'estructura original, perquè, clar, per exemple, en algunes sales hi ha gravats. Això també s'hauria d'estudiar a veure quan es faci la rehabilitació, de quina manera es respecten i tal, però, bueno, però realment és una sala sencera de l'Ajuntament que té molts usos, llavors, bueno, molts possibles usos futurs i s'ha de mirar a veure...
com ho fem, bé, en aquest balanç, no?, que dius tu entre conservar-ho patrimonialment i les utilitats que se li pugui donar administratives. Clar, que entenem que no és un projecte de rehabilitació corrent, no?, sinó que tindria molts factors a tenir en compte, no? Clar, clar.
I no sé ara en quin punt, perquè sabem que tot el tema del projecte de la llei de barris, ja s'ha comentat durant el pressupost, es va parlar de la contractació d'un arquitecte per promoure aquest projecte, per redactar aquest projecte.
projectes, va fer una reunió a principis d'aquesta setmana amb els grups municipals de l'oposició. No sé, això des del punt de vista tècnic de patrimoni, perquè imaginem que en tot aquest projecte que barca tot el nucli antic hi haurà molts aspectes vinculats al patrimoni. Com s'està treballant? Quines prioritats esteu veient? O bé, en definitiva,
Quina feina hi ha per fer així més a nivell general? Bé, tampoc puc dir gaire coses. S'està treballant, no? Estem fent valoracions i el tema d'això de la llei de barris és molt ampli i estem treballant molta gent i doncs encara està a falta potser fer algunes concreccions i tal. Bé, això, molta gent treballant i ens estem volcant molt, però...
Molt bé, suposo que moltes àrees de l'Ajuntament implicades. Sí, això ho volia dir, moltes àrees ens estem implicant perquè faci goig i sembla que de moment pinta bé. Doncs veurem, anirem fent seguiment amb la intenció aquesta de presentar el projecte a la convocatòria de finals d'aquesta primavera.
Anem a parlar d'agenda una mica, amb les activitats que tenim per endavant de cara a aquests mesos d'hivern, d'inici de primavera, perquè d'una banda ja aquest mes de gener ja hem vist com es reprenien, o es donava continuïtat, a les sessions de Jam Session i micròfon obert a la plaça Catalunya, amb novedats pel que fa a l'horari, no? Sí, bé...
Les Young Sessions i micròfon obert va ser una proposta que va vindre l'any passat, que es va treballar i vam... Sé que sou molt passada amb aquest tema, però sempre que puc ho reivindico. Al final era una activitat ideal perquè es van juntar la vessant de fer alguna activitat una mica descentralitzada, llavors havia de fer la plaça de Catalunya i per una altra...
fer una activitat cultural participativa, i això el deixem ser amb el seu micròfon obert, doncs pot participar qui vulgui i tal. Llavors, vam fer la prova, va anar ideal, i doncs vam dir, doncs, com que ha funcionat, doncs anem a repetir-ho un any més.
i al moment de reunir-nos amb la gent de l'Associació Cultural Puentes vam dir a veure coses a millorar i vam veure que el tema de l'horari potser si ho dividíssim entre horari d'estiu i horari d'hivern potser seria millor perquè hi hauria més gent i al final li donaria també més vida a la plaça llavors vam decidir fer
Aquest horari d'hivern fer-ho els diumenges de 12 del migdia a 3 de la tarda i l'horari d'estiu els dissabtes de 8 a 11 de la nit.
Amb horari ja per tot l'any. Sí, sí, ja està. Ja està establert tot el calendari, des d'aquí fins al mes de desembre, està bé, a nivell de planificació no sempre passa això. Ens vam reunir, bueno, personalment m'agrada tenir-ho tot agendat com més aviat millor, llavors era com una cosa important i quan ens vam reunir vam dir, bueno, doncs dividim aquest, fem aquesta prova d'horari d'hivern i d'estiu, però anem a intentar decidir ja
Els 12 dies, quins seran les jam sessions? Després sempre pot passar que hi hagi algun imprevist i s'hagi de canviar algun dia, però en principi l'any passat també els vam tindre tots tancats des que vam començar a fer-les i tots van ser els dies que es van programar per veure aquest any.
Recordem que hi ha aquests tallers d'improvisació que es fan abans, que també la gent es pot apuntar prèviament. També hi ha sempre un grup que actua en les jam sessions, la primera part de les jam sessions, i que també suposo que permet posar en valor aquest talent musical que hi ha aquí a la zona, al municipi. Clar, que per nosaltres era molt important això, que...
que el talent local i de les proximitats es donés a conèixer i també que si algú està començant o vol donar-se a veure que tingués aquest trampolí i llavors que s'apuntés als tallers que es fan abans d'improvisació i pogués donar-se a escoltar el dia de l'actuació allà a la plaça de Catalunya.
Aquest canvi d'horari, aquesta primera sessió que es va fer el gener, com va funcionar? Bé, bé, bé. La veritat que molt satisfets. Creiem que ha sigut tot un encert. Molt bé. Doncs això, durant aquests mesos de més fred, des de les 12 del migdia fins a les 3 de la tarda i després ja temporada d'estiu. Dissabtes a la nit. Dissabtes a la nit. De 8 a 11.
Molt bé. L'altra iniciativa que s'ha posat en marxa recentment, o aquests últims temps, des de la Regidoria de Cultura, també amb la col·laboració del músic Andrés Bastian, és el cicle de concerts Sala del Mar, que també ara a l'hivern se li dona continuïtat. De fet, ja tenim anunciada la cita d'aquest mes de gener amb Keystone Cops, que és el dia 25, el mateix sistema que abans, no? Sí, sí. Al final, els concerts de la Sala del Mar
Van començar l'estiu de fa dos anys, diria, si no m'equivoco. L'any passat vam fer-ho aquest any sense...
Excepte l'estiu. Excepte l'estiu i aquest any ho farem el mateix també, tot l'any sencer excepte l'estiu. Bé, al final si alguna cosa funciona, no? Per què canviar-ho? Sí, sí. Bé, veiem que està anant bé i va gent i anem escoltant. Bé, la idea en aquests concerts de la Sala del Mar era també tindre una oferta cultural...
constant, que es complementa amb els dels concerts a la plaça Catalunya, llavors tens mínim uns dos concerts al mes, però aquests de la sala del mar tenen una vessant una mica més professional i un lloc més tancadet, bueno, estan anant molt bé també, crec que es complementa molt bé les dues activitats.
Doncs això, el dia 25, aquest primer concert de l'any del cicle de concert Sala del Mar amb Keystone Cops, a l'entrada són 7 euros que es pot pagar allà mateix just abans, en un diumenge a la tarda, que sempre ho hem comentat d'altres vegades, que és un bon dia, bon horari, la gent normalment té moment de descans i pot aprofitar per anar al concert.
Sí, ens vam reunir i vam estar-ho parlant a veure quin dia seria millor i vam pensar que aquests diumenges al vespre era la millor opció i sembla que hem acertat. Molt bé. També tenim més a prop en el temps. Just aquest cap de setmana no volia deixar de comentar-ho. Són les festes de Sant Sebastià que arriben. Suposo que això ho porteu. Cultura i festes, evidentment.
Aquest dimecres vam tenir la novetat, o ens va arribar la informació per part de l'Ajuntament, que hi havia una part dels actes que es passaven el cap de setmana següent per la previsió de pluja, tots aquells que es fan a l'exterior, a l'aire lliure, però sí que es mantenen alguns actes, sobretot d'àmbit cultural, com són el concert de la Corea de Santa Rosalia, que es fa aquest divendres al vespre,
també l'ofici solemne, evidentment, el dissabte, i l'obra de teatre d'Efecteatre, el diumenge a la tarda, justament a l'Espai Cultural Sala del Mar.
Suposo que també per ampliar la proposta cultural, el concert de la Cura de Santa Rosalia és ja un clàssic de les festes de Sant Sebastià i aquesta incorporació també del teatre, no? Sí, al final, bé, com dius tu, les activitats que es fan a l'aire lliure com la passada els ha hagut de passar el dia 24 a les 11, però les que es fan tancats, com aquest concert de la Cura de Santa Rosalia que es fa aquest divendres a les 9 a l'església de Baixa Mar,
i, com has dit, és un clàssic i es fa cada any i la gent els espera. I al respecte a l'actuació de teatre, doncs, bé, la gent d'Efecte Teatre ja són coneguts i sabem que agraden i que són professionals, que ho fan bé, llavors, doncs, s'ha comptat amb ells per donar-li una mica de...
participant en aquestes activitats de Sant Sebastià segur que anirà genial, sí, sí.
De fet, recordo, ho comentàvem també aquesta setmana, amb l'entrevista que vam fer amb ells, que al Festa Major també van participar omplint la sala del mar, la previsió també que ja vingui molt de públic i ja pensar en altres representacions. Exactament, clar, tenim aquest backup que els cops que han actuat van omplert, llavors segur que els anirà bé.
Molt bé. Hem deixat també darrere les festes de Nadal, que suposo que a Cultura també heu estat implicats, en certa manera. És una d'aquestes coses que també... Sí, hi participem tots. Hi ha hagut alguns espectacles amb les activitats de caràcter cultural que també...
portat aquesta cultura, no? Sí, al final l'activitat de l'home dels nassos és també com un clàssic de cada any del qual estem molt contents, no? Molt nostre. I el tio de Nadal, que també hi ha la novetat d'aquest any, no?
L'any passat, el típic del tio és que cagui a minadures, i van vindre alguns pares i van dir, ostres, això d'aquest tio cagui a minadures, i llavors li vam canviar la dieta al tio i vam parlar amb ell, a veure si aquest any podia cagar alguna cosa diferent, i per sort aquest any...
s'ha cagat unes bossetes per colorejar i uns llibres de la Festa Major també, bueno, uns llibres molt culturals, perquè eren personatges de la Festa Major per colorejar i també uns colors, i doncs sembla que tothom ha estat molt content amb els regals d'aquest any del tio. El tio fent poble, també. Sí, aquesta dieta se la deixarem jo crec al màxim d'anys possible, que sembla que agrada això. Molt bé, doncs mira...
Novetat també pel que fa el tio d'anar de l'aquí a Torre d'en Barra. Parlem ara de la biblioteca també perquè aquesta setmana parlàvem amb la seva directora, l'Anna Merino, sobre, per exemple, el pla d'actor municipal, una iniciativa que s'està desenvolupant a molts punts de Catalunya i que Torre d'en Barra també s'hi ha posat i bé.
suposo que amb la intenció de fomentar la lectura entre la ciutadania els més petits però també els més grans al final és això vèiem que tot i que anem pel bon camí s'ha de fomentar encara més i llavors des de la biblioteca ens estem posant en el ple lector que ara estem potser en una fase encara inicial però que estem participant molta gent i li estem ficant moltes ganes i segur que el resultat serà molt positiu
Imaginem que també amb la implicació de moltes entitats, molta gent, molts actors al municipi per poder participar i perquè totes aquestes actuacions siguin com més àmplies millor, no? Sí, bàsicament es tracta d'això, que participi al màxim de gent possible i així també
Com més gent participi, millor serà el resultat. Per sort estem tenint aquesta bona participació de la gent i molt contents i a treballar. Molt bé. I també vinculat a la biblioteca, però també es fan en molts altres espais. Tenim les activitats pensades per als més petits, espai en família, compte-comptes infantils... No se n'hi ha de programació de cara a aquests pròxims mesos, setmanes, com s'està desenvolupant...
El proper Compte Comptes és el 25 de febrer, aquest és extraordinari, no entra dintre de l'Espai en Família, però de cara a l'Espai en Família sí que estem treballant conjuntament amb la Regidoria de Joventut i Infància per tornar a fer aquest any i fer moltes activitats, entre elles Compte Comptes, que potser era anys anteriors.
i fer aquestes activitats pensades pels més petits, centrant-nos en la biblioteca de Baixa Mar, que al final hem descobert que és un lloc
Ideal, podríem dir, per fer aquestes activitats. Estem molt contents i està bé que se li doni aquesta vida a aquest lloc. Està funcionant bé l'espai perquè queda allà a Bejamar, que està més lluny d'aquí dalt la torre, però que l'assistència als actes és bona, no? Sí, la veritat que estem supercontents tots, o sigui que seguirem també en aquesta via.
Molt bé, doncs estem parlant amb el Regió de Cultura i Patrimoni Cultural, Daniel Pujol, hem repassat aquestes qüestions d'agenda. No sé si hi ha altres qüestions també més llunyanes, potser, o també més de les accions de la pròpia regidoria. Festival Rocaforada, per exemple, suposo que ja deu estar superlligat als concerts, moltes vegades, perquè us arriba aquí al llistat i feu la selecció, no? Sí, sí, la veritat és que aquest any l'hem lligat abans que cap altre. És el tercer any...
que estic com a regidor i toca fer el Roc Afrodada participar, bueno i aquest any ha sigut el que l'hem tancat més aviat i falta potser acabar de tancar alguna data però més o menys ja tenim pensades les dates, els gurps ja estan escollits encara no els diré però sí, sí, estem aquest any promet, només diré això que, bueno, això tampoc vull dir massa que llavors després la sorpresa és més petita
Bé, en les ordinances fiscals, en el debat, sí que es va parlar de l'augment de preus que hi haurien quan les entrades. I crec que també es va parlar del número de concerts que hi hauria, no? Quants seran? Ostres, vam parlar del número de concerts que hi haurien. L'any passat sí que es va augmentar respecte a... L'any passat va augmentar quatre respecte a l'anterior, no? Sí, normalment sempre se'n feien quatre. Fa dos anys vam haver de fer tres. Llavors, l'any passat vam recuperar els quatre...
I aquest any, bueno, potser hi ha alguna novetat respecte a això, sí, també, sí, però encara, no ho sé, ho deixo aquí. Molt bé, anem creant expectativa de cara a una de les grans cites pel que fa a l'oferta cultural aquí a Torredambarra durant els mesos d'estiu i que ha portat noms molt importants, només cal veure el programa dels últims anys, el cartell de tots els anys d'història del Rocaforadada i veure que hi ha grups de primer nivell o que en el
després de passar per aquí han tingut molta repercussió, que això també és important. Al final, ostres, personalment, va ser de les primeres coses que vaig fer a la Riba com a regidor. Sí, doncs, hem d'acabar de decidir els participants del Rocaforada. I va ser ostrosses, perquè veia una cosa molt important, que...
la Maria ja havia deixat com prioritats i tal, llavors aquell any, a part que em vaig assessorar també de músics, i va anar molt bé, però l'any passat que sí que també ja no vaig tindre com una aquesta xuleta, també va ser més meu, i així tot també va anar superbé, també em vaig assessorar de músics una altra vegada, perquè clar, jo del que no en sé, prefereixo tindre assessorament de gent que ja entén, no? I...
I, ostres, l'any passat va anar superbé, vam omplir, si no tots, gairebé tots, o sigui que també deixa la dificultat per aquest any, com a mínim igualar-ho, això, bueno, jo ho intentarem, jo crec que sí, de moment pinta bé. Sí que de música potser no en tens gaire, però el tema, no vull dir que no d'això, però vull dir patrimoni cultural, bastant més, pel que deia pel perfil professional. Sí, clar, bueno, això...
Sí, al final és el que he estudiat, estudiat història i llavors ja entra més. Clar, també volia preguntar una mica, perquè l'any passat sí que em tenia novetat de la participació a Tarracoviva, també s'està treballant en això mateix, i també a nivell de tramitacions, perquè, per exemple, des d'alguns partits de l'oposició, el Partit Popular, crec que recordar ara la regidora Núria Gómez, ens va parlar del tema, per exemple, de les padreres romanes, etcètera, de la catalogació i tot plegat. Com està tot plegat també, si hi ha alguna novetat al respecte?
Bé, al poc d'entrar jo com a regidor es van declarar haver cultural d'interès local les Pedreres i també la Vila Romana, que encara no era. I la Capella de les Forbes. I la Capella, sí, el Camí Fondo. Bé, l'any passat, com bé has dit, vam entrar a la Terracó Viva. Aquest any ja estem... Justament avui ja hem començat a intercanviar mails per...
i sí que el feedback va ser positiu per les dues, per així que la idea és repetir, tot indica que sí que tornarem, però al final sortim guanyant tots, i estem treballant, i al final el gran problema que hi ha a la regidoria de patrimoni cultural és que les coses van lentes, i a mi m'agradaria que anessin més ràpides, però els tempos són els que són, llavors hi ha molts projectes, pinten molt bé,
I jo crec que, bueno, anem pel bon camí, ja et dic, potser no van tan ràpid com ens agradarien, però és que aquestes coses tenen aquests tempos, llavors. Doncs així estem. No sé si la joia de la corona és una miqueta la vila romana del Moro, en quant a actuacions que s'han de fer, perquè clar, es porta molts anys parlant de museització, o de més o menys habilitar la zona perquè es puguin fer visites, clar, imaginem que això...
Per totes les implicacions que comporta també a nivell patrimonial és una cosa que va a molt llarg termini, però no sé si també és una miqueta l'objectiu això. Sí, totalment. Jo et diria dues. La primera és aquesta, que sí que és la que potser també ve de més lluny i com bé dius tu tenim aquestes expectatives que cap al futur acabi sent un lloc de referència.
Però també des de la regidoria de patrimoni cultural estem treballant molt ara mateix en restaurar l'interior de la Torre de la Vila i la idea és quan acaba de restaurar l'interior després poder restaurar l'exterior. Primer començar per dintre i de moment van bé, hem rebut una subvenció de la Generalitat per poder fer aquesta feina.
que ens han donat molts diners. Això no ho sabíem, eh? Ah, perdó, pensava que sí que sabíem. No ho sé, sabíem que hi havia aquest projecte, que apareixia els pressupostos, la possibilitat de destinar 50.000 euros a recuperar un espai al voltant de la torre de la vila. Això és un altre tema, més d'expropiacions, etc. Doncs es va demanar una subvenció a la Generalitat per poder restaurar l'interior, perquè deu fer anys que no es restaura, i anys i anys...
I bé, doncs això, que per sort ens l'abandonar i estem treballant per poder restaurar l'interior. I et dic, la nostra idea és un cop restaurar l'interior, poder restaurar l'exterior i tindre també això, una torre de la vila maca i polida i que faci goig. I d'això hi ha terminis? Perquè sempre que hi ha subvencions sabem que a vegades venen vinculats a períodes d'execució. Sí, sí. Si no m'equivoco, ha d'estar...
tots els informes i tots acabats ara no sé si al març o al maig és que ara m'ha espiat així una mica però bueno, sí, hi ha terminis bueno, estem, de moment anem bé però anem complint, sí, sí, estem els arquitectes i els restauradors i tothom treballant de moment estem en la fase de fer informes i de presentar projectes, no entenem?
Molt bé, clar, Torre de Villa, que al final també és un dels elements patrimonials que sempre està que em parlàvem a l'inici d'aquesta entrevista del president Zicart, i la Torre de Villa no la podem obrir. Home, jo crec que justament aquests tres són el...
els monuments històrics més importants que teníem al poble, potser hi ha algun més que ara se'n passa, però jo et diria el castell del Sicar, la torre de la vila i la vila romana dels munts. Ostres, això, per veritat, sí, m'he detingut la vila romana del Moro, sí. Això, la vila romana del Moro, merci. Ostres, són tres jaciments, són tres monuments que tenen una importància històrica brutal, només amb això molts jocs
ja saltarien de la vida i nosaltres els tenim i sembla que no els valorem prou. Bé, bé. Molt bé, doncs seguirem pendents també d'aquests projectes. Hem de deixar aquí l'entrevista, ens quedem sense temps ja, aquest espai de la Casa de la Vila. Agraïm al Daniel Pujol, com sempre, que ens hagi acompanyat una vegada més, Regidor de Cultura i Patrimoni Cultural i Biblioteca a l'Ajuntament de Torralambarra. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres, que vagi bé.
Fins demà!
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat
Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0.
Nova edició dels Efectes Secundaris a la Sintonia d'Ona la Torre, el programa on parlem de cinema cada setmana amb la Lola Galvan. Lola, bon dia, què tal?
Bueno, més aviat avui és l'os yogi, no? Més que l'os. L'os yogi? I aquesta comparació? En comptes de dir... Perquè l'os yogi és carinyós. És mono, l'os yogi. Els osites sempre han sigut uns animals molt caníbals, però... Bueno, caníbals no. Bueno, caníbals, vull dir que els agrada menjar, els agrada la carneta...
Si és humana, millor, no? Però que és un animalet mono.
Els ossos? Sí. Els grans i els petits. Tots. A mi l'os és un animal que em dona molt bona vibració. El trobo molt mono. Em faria molt amiga, jo, dels ossitos. Sí. Sí, si visqués allà, sí. Sí, viuríem junts. Això hi ha el documental aquell de Grizzly Man, no? No l'he vist. Que vivia amb els ossos i no sé si se'l van menjar, al final. Potser sí. Home, si els hi fotia el cap com un bombó, suposo que se'l van menjar, clar. Vés a saber, eh? Un humà.
Només amb ossos has d'anar amb parella per anar-ho, no? A mi m'agrada veure, que és una de les coses que em reconcilia amb la vida, veure vídeos de pandes caient-se. Ah!
que arreufant el tonto, estan pujant a algun lloc i cauen i comencen a rodolar, però a vegades rodolen perquè volen i a vegades perquè són torpes. Jo crec que són torpes. Té pinta. Té pinta. Però nosaltres també faríem el mateix. Sí, sí. Exacte, perquè jo els veig i em sento identificats perquè jo aquí segurament també cauries.
Ai, Déu. Va, doncs vinga. Primer programa dels efectes secundaris d'aquest 2026. Un any més aquí, Lola.
I com l'encetem? Avui farem una miqueta de crònica dels Globus d'Or, que aquest any no estem parlant gaire de la carrera dels Oscars i tota aquesta història, i també tenim llista de nominats dels Goya, que tot això ha sortit del forn aquesta setmana, els Globus d'Or va ser diumenge, els Goya va ser aquest dimecres, i la gala d'entrega serà el 28 de febrer, saps on? Els Goya, eh? A on? Barcelona.
Ah. Anem allà de gala, ens vestim de gala, i anem. Jo, home, aquesta maueta puc anar? És el 28 de febrer, que estaràs ja bé. Hòstia, el de febrer és el més fort dels encrustipats. Bueno, sí, va, anirem. Home, estaria bé. Home, estaria molt bé, però no ens deixaran entrar? Jo crec que no, però... Llavors, què farem? Bueno, ho intentem. No ho sé. Si deixen entrar Mario Casas, per què no ens han de deixar entre nosaltres?
No és el que li demanaria, precisament, que em fes el favor de deixar-me entrar. Li demanaria el meu amor. A qui? Qui és el meu amor actual, clar, perquè és que jo... El Timoteo? No, no, el Timoteo, no, l'altre, l'altre. El Lax. Ah! El Lax.
Doncs mira, aquest és protagonista als Globos d'Or i també als Goya. Jo m'acostaria a aquest. Cada dia el trobo més guapo, més elegant, ara que es rinta el cabell, està molt millor, més personeta. Sí, sí, jo em posaria amb aquest.
Li diria que, escolta, mira, sóc l'admiradora i tal, i em faria mirar totes aquestes, també ho són, i es queden fora. Ja has vist, Sirat, o encara no? Encara no. Jo crec que la veuré quan la tindré que veure amb blanc i negre, o amb cinemut, perquè no sé, no hi ha manera.
De tant carinyo que li tenia, ja cada vegada li tinc menys carinyo, perquè les crítiques no acompanyen... Home, sí. Bueno, no és... El que passa és que potser l'expectativa... Clar, és l'expectativa molt alta d'estar a Can, obter premis a Can i tal, però, home, és una bona pel·li. Bueno, és el que... Però és molt raro, no?, que no hagi... Perquè se sortia molt de la norma, aquesta pel·lícula, Sirat. Sí. El que passa és que són més...
A la gent més li agrada el cine més estàndard, més... més... més que no tinguin que pensar i que els diguin tot.
Perquè Sirat has de pensar. Home, pensar, pensar... Bueno, sí, has de pensar aquesta història d'aquest home, de la gent aquesta... Has de pensar una mica. En canvi, jo crec que els agrada més el cinema estregat, no? Ui, ara vindrà ell i s'abracaran. L'assistenta. I s'abracen, saps? Sembla que estem tornant una miqueta als gustos dels anys. Tot això m'ho estàs comentant sense haver vist encara Sirat, eh?
Ja? Són molt valenta. Sí, sí. Són molt valenta. Jo me tiro al riu. Quan la vellis farem un especial cirat a rites secundaris. Bueno, per què? Tu què creus, que m'agradarà o no m'agradarà? Jo crec que sí. Ah. Jo crec que sí. Ah. Sí. I ell m'agradarà? Qui ell? Va, el Sergi. A mi no em va agradar.
Em va semblar normal. De fet, no ha entrat els Goya, estava a les travesses per entrar els Goya com a candidat a actor principal, i jo ja... O sigui, al principi ja pensava... No, no està per Goya, no? No està per Goya. I no ha entrat. I, en canvi, alguns raberos, sobretot les noies, estan molt, molt bé. I em sembla que tampoc han entrat, però bé. Va, comentem primer els globus d'or, una mica, que tenim un quartet d'hora per endavant.
Cada vegada em retalles més, eh? Però si estaves allà de xerrameca? No, no, no, no, ara no li culpis aquí a la jefa de xerrameca. Xerrameca estava a les dues, jo no culpo ningú. No, no, no, és ella la que m'arrastra al vací. Vinga, va. Va, anem a comentar primer la... És que retalles a tothom? Mhm?
O només a mi? No, jo retallo tothom. O sigui, els polítics no els deixo passar 27 minuts. A l'Ajuntament, també? Sí, sí, sí. Ja m'hi posaré un dia aquí i comptaré si els retalles o no. I si no, muntaré una vaga davant de la porta de l'Ajuntament. Faré una vaga solitària. Jo els tallo tots, o sigui... Tots són iguals, aquí, davant del... Molt bé, molt bé. Vamos a ver. Va, vinga. Globus d'or. La gran triomfadora és una batalla tras otra...
Que no l'he vist. La meva filla no li va agradar gens. A mi em va encantar. I a tu et va encantar, veus? M'enfio més de tu, eh? És una pel·li especial. Ja. Redeta? Perquè una cosa és especial, una altra cosa és redeta. No, és... O sigui, saps aquestes típiques pel·lícules que et fan com gràcia? Perquè és com...
Sí, la història suposo que tothom més o menys la controla, és com el Leonardo DiCaprio, que estava com en un moviment revolucionari, té una aferra amb una de les revolucionàries, tenen una filla, i aleshores, doncs, és... Sean Penn fa com de gent de l'exèrcit o de la funció federal, que el busca, i és una cosa que passa durant anys, eh?
Però això és basada en un fet verídic o no? Està basada en una novel·la. Ah, en una novel·la, clar. Sí, sí, a ficció. Ficció. Clar, és una història com molt que se surt de la norma en sí, que tampoc podries dir en principi, si fa anar la sinopsi aquesta al plantejament, dius, bueno, com per ser la gran triomfadora dels Oscars, la pel·li de l'any, potser no. Però clar, Paul Thomas Anderson, és que és tan bo aquest senyor.
Tu creus? A mi m'agrada molt. I aleshores la música, el muntatge, la fotografia, les actuacions, és que tot quadra molt bé. I és aquesta pel·lícula que té com aquest punt de comèdia durant tota l'estona, que no és que començis a riure tota l'estona, però tens aquest mig somriure permanent a la cara quan l'estàs veient, saps? De mira quina gràcia fa, crec jo. I el Midi Caprio què fa?
És un paper així molt... Saps aquests papers que fa ell així com mig de tontet? Com per exemple, no mires a Riba, que ja feia de científica, que ja ho metorit, que és així com mig, home, poca cosa i tal, doncs està bé, està bastant bé.
Però tampoc res de l'altre món. Bé, no, està... Jo crec que és dels millors papers de... De la seva vida? De la seva vida, no ho sé. Però de l'any, sí. De fet, es va... Va ser finalista aquí als Globus d'Or, no va guanyar, perquè va guanyar el teu estimat. I als Oscars, jo crec que passa el mateix, però jo crec que estàs just anant. Està gordito, no?
Bueno, normal No, ja s'estava fent Va ser el protagonista dels Globus 2 Vas veure els memes que va fer Les cares que va fer Hi ha un vídeo com de 20 segons Que surt Leonardo DiCaprio fent cares I s'ha fet aquí com molt viral Ah
Va, doncs mira, doncs una T3 que va guanyar quatre premis i Hamnet, els pecadors, l'agent secret i les guerreres K-pop que van aconseguir dos premis. Val? El repassem ràpid? Vinga, millor drama, Hamnet.
Està basada en la novel·la, no, perquè encara no s'ha estrenat, de Maggie O'Farrell, protagonitzada per... O'Farrell? Sí, per Jesse Buckley i Paul Mescal, el protagonista d'Aftersand. I agafa la història de la novel·la, que és el William Shakespeare amb la seva dona, una tragèdia que van tenir amb la pèrdua d'un fill i com això va inspirar la creació de Hamlet.
Què? Alegria, alegria. No, no, és un dramón, segurament. Per això, per això, alegria, alegria. És un dramón. Ens cal molt bé, aquestes alegries. I tal com el món, va perfecte. Bueno, va guanyar actriu en drama per la Jessi Buckley i això, millor drama. Millor comèdia musical, una batalla tras otra, que també va guanyar millor direcció per el Paul Thomas Anderson. Millor guió,
que sí, va ser millor qui és original i adaptat aquí, va junt als Globus d'Or, i millor actriu secundària per la Tejana Taylor, que és la que fa de mare de la filla de Leonardo DiCaprio. Ah, val. És un personatge que surt al primer acte, després desapareix, però té un protagonisme destacat.
Tampoc em va convèncer gaire per guanyar premis com a edifici secundària. No, però està tenint bastanta repercussió. Vinga, actor en drama va ser pel Wagner Moura amb l'agent secret, que és una pel·li brasilera.
que a més també va guanyar millor pel·li millor pel·lícula de parla no anglesa que ara comentarem aquí perquè aquí hi ha teca però està ben ambientada no ho sé crec que sí em sembla que el que es valora molt és l'ambientació que té aquesta pel·lícula
I de fet es parla que podria estar fins i tot més enllà de pel·li estrangera, els Oscars podria entrar en pel·li principal. Hi hauria unes quantes estrangeres que podrien entrar. Si no, ja t'aviso, Roland. Si no, no. I millor actor secundari va ser Stellan Skargar per Valor Sentimental. La pel·li... M'agrada molt aquesta.
La peli noruega del director de La Peor Persona del Mundo. La Peor Persona del Mundo, sí. Del Joaquim Trier, amb la Renate Reincef, l'actriu, que també surt aquí. L'escarga aquesta sí que m'agrada. Doncs aquest va guanyar actor secundari, que va estar molt bé el seu discurs perquè va parlar de... va reivindicar el fet de veure cine a les sales de cinema. I d'una manera bastant maca. Que això està bé, en l'època que estem.
Però bé, això jo crec que és una batalla trasllada. Que guanyarà? Al cine? No.
Ah, no, una... Has volgut fer un joc de paraules aquí, eh? Sí, és una batalla d'altres altres. No, no, no ho banyarà, no. La gent continuarà manta de quadros, whisky... Un whisky? Un whisky, bebre una pel·lícula, prenent un whisky, el que pot prendre'l, i a casa, tranquil·let, ostres...
No, no, faria un got de llet, eh, però bueno. Bueno, tu fes un got de llet, però jo si pogués fer un whisky faria un whisky. Poder-ho fer ho pots fer? No, no puc fer-ho. Ah, ja. Però si pogués fer-ho, a mi m'agradava molt el whisky. Bueno, tampoc no anava amb les ampolles del dic per aquí pel carrer, però sí...
Te n'acordes, el Whisky Dic? Era el més barat, aquella Dic. Clar, i a més era perquè a la Vuelta a Espanya, als anys 90, suposo que era de patrocinador, i feien sortides de tapa contra rellotges des de les destileries Dic, destileries Dic, que era com molt raro. Doncs això, el Dic, el Dic va ser molt famós, el Dic. Sí, sí. Però sí que realment... Potser... El Whisky m'agrada molt. Però el cinema... Intentem anar al cine. Perfecte.
Els pecadores va guanyar millor música i millor esdeveniment cinematogràfic de taquilla, que és una cosa que s'han inventat, i millor actriu en drama, Rose Bird, per si pudiera te daria una petada, que em sembla màgia el títol d'aquesta pel·li.
I què més? Crec que ja està. Ah, sí, millor cançó Les guerreres K-pop i millor pel·li d'animació, crec que també Les guerreres K-pop. I pel·li estrangera estava cirat.
que també estava en un simple accidente de França, no hay otra opción coreana, valor sentimental noruega y la voz de Kim. Un simple accidente? Un simple accidente, sí. França? Sí, és iraniana, però va per França. Ah, és la que jo vaig veure. Sí, sí, però va per França. Perquè, clar, és un... Sí, sí, és un exiliat de l'Iran, el senyor, el director. Ah, bueno, però diguéssim, tota la història passa a Iran.
Sí, però la pel·li és de producció francesa i els Òscars i els premis està com a França. Ah, vale. I aquesta guanya? No, va guanyar La Gente Secreto. Ah, bueno, però aquesta també ha tingut nominació. Aquesta estava nominada. Ah. Sí, sí, i segurament també és de les que potser entra millor pel·lícula dels Òscars. Sirat no va guanyar res, estava en pel·li de parla no anglesa i també estava millor música. I res, doncs, sense premi. Però bé, ja s'esperava.
Ja, molt suau tot. Bé, esperem els Oscars i ja està. Sí. Anem a repassar els Goya, vols, una mica? Sí, aviam. Que aquesta suposo que has vist més. Suposo. Los domingos encara no l'has vist? No. I si ja tampoc, Maspalomas sí. Sí. Sorda? Sí. I la cena?
Sí. Aquestes són les 5 nominades a millor pel·lícula. Sí. La cena, los domingos, mas paloma, cirat i sorda. S'ha quedat fora romeria. Home! Justament hi havia... Per fin! Per fin! Per fin! Oh! Sí, sí, ho celebro, de veritat. Hi havia gent indignada perquè entrés la cena i no entrés romeria. Home, per l'amor de Déu! Per l'amor de Déu! L'acena és...
És que és una pel·lícula tan fora de lloc, fora de lloc, fora de context, que toca... A més, és que has sapigut tu que... Suposo que la gent... Això és l'escena. Sí, l'escena. La gent que hem viscut el franquisme,
no és que et faci mal, al contrari, però et fa remoure coses, sense que tu hagis passat res del franquisme duro i puro, però veure una... fer una...
En sentit de l'humor, treure una cosa molt dura com és el que jo vinc aquí, jo sopo aquí, jo vull això, jo vull fer això, i tot això ha de ser a les 10 del vespre. Aquestes imposicions en plan còmic ha funcionat meravellosament bé. Meravellosament bé.
És allò de dir, veus com a vegades rient les penes són menys, i és veritat. Home, és una de les sorpreses de l'any a nivell. No només dels Goya, sinó de taquilla, d'èxit que ha tingut l'escena, és segurament la sorpresa de l'any. És la sorpresa agradable. I superben interpretada, amb l'ambientació estupenda. Bé, el Mario Casas fa el que pot, però bé, ho fa. I ell està ideal...
A qui li donaries tu? Clar, no les has vist totes, però de les tres que has vist, l'escena amb espalomes i sorda, qui creus que s'ho mereix més, millor pel·li?
Pensant potser que els Domingos i Gerard estan per davant en quant a travesses i en quant a pronòstics, però entre l'escena Mas Palomes i Sorda? Jo, bueno, és que tinc un... És que a mi Mas Palomes també em va agradar molt. És que vas parlar molt bé d'aquesta pel·lícula. És que són dos temes tan diferents, però...
És que el tema del... Jo potser a l'escena...
Perquè he viscut el franquisme. Ja. Llavors, potser m'identifico... M'identifico més amb la por que té la gent en la pel·lícula, no?, de pensar que bé Franco, no? M'identifico més. Perquè, bueno, jo vaig estar en plena... en pleno franquisme, i jo no vaig tenir mai por. Les coses com siguin. Però...
Sí que reconec que està molt ben portat el temor tan gran que tenia la gent de dir, ostres, com aquest sopar no surti bé, ens n'anem. Ja.
era tan fàcil o tan difícil com això i això et dona molt de què pensar i fet amb comicitat sense parlar del tema de forma tan vinga no sé què sinó només viene Franco a cenar ja està treuen un profit tremendo és una pel·lícula agridulce però per mi guanya el dulce
Ens quedem sense temps gairebé, Lola? No, no, només em mires a mi per dir que quedo sense... Mira amb aquesta o amb aquella, però només em mires a mi per dir-me això. No, que només volia plantejar un dilema també, perquè direcció, comento només direcció, eh? Tenim un duel al teu cor. Oliver Laxe o Albert Serra?
Clar, Albert Serra està nominat per Tardes de Soledat. Albert Serra. Sí? Total. Total. I actor protagonista, que també de dues pel·lis que has vist, així molt ràpid, eh? Amb qui et quedaries? Entre els candidats hi ha més de Mario Casas per molt lluny. Alberto San Juan per la cena? Sí. O el protagonista de Mas Palomas, José Ramón Soroiz? Sí.
Són dos pavés totalment diferents i tots dos magnífics. Fifty-fifty. Que se'l reparteixin. Sí, faríem... Tots dos se'l mereixen, tots dos. Molt bé. Va, Lola, doncs acomiadem amb cita d'agenda aquest diumenge. Ja tenim en marxa el cicle de Sena de Mercè Original de la Diputació, La Voz de Hint.
Fel·lícula de Tunísia sobre la matança, el genocidi a Gaza, a partir de dos quarts de set de la tarda a l'Auditori de la Diputació al carrer Pere Martell, aquest diumenge dia 18. Lola. Dos quarts de set? Sí, sí, han canviat l'hora. Ah, vale, vale, vale.
Hola, gràcies per acompanyar-nos. Bueno, jo a tu no. Jo a tu no t'ho dono les gràcies avui, perquè no m'has deixat parlar massa. Jo et deixaré parlar més dies, si vols. Ja sí que estic a molt moquillo, però no... Ja ampliarem horaris nosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau.
Bon dia, són les 12, us parla Maria Lara. Cinquena jornada de vaga de metges de Catalunya per exigir solucions als governants per la sobrecàrrega que pateixen i també per les guàrdies de 24 hores que realitzen. Conectem ara de nou amb la nostra companya, la Maite Polo. Maite, com avança aquesta manifestació? Bon dia.
Hola, bon dia. Doncs avança, ja ho podeu sentir, amb molts xiulets, amb música, cançons adaptades amb intel·ligència artificial, amb lletres que fan referència a l'explotació dels metges. Ara estan avançant pel carrer València fins a la Unió Catalana d'Hospitals, una de les patronals. Han pujat tot Passeig de Gràcia, han fet dues sentades, hi ha ciutadans que els han aplaudit.
i el que han dit és que l'Institut Català de la Salut, on ha començat la marxa, els han rebut i els han dit que la màxima responsable de la sanitat és la consellera de Salut, Olga Panet. Alguns dels missatges d'una portaveu dels metges i matgesses que va llançant consignes és el següent. Ens exploten, no s'escolta la nostra veu. No hi ha creuant que aquestes condicions maten a portatures al sistema perquè la gent s'està marxant.
Avui és el cinquè dia de vaga des del mes d'octubre. Ja ha dit Metges de Catalunya que les xifres de seguiment de la vaga, que són molt dispars, és perquè el Departament de Salut fa servir un sistema trampós. Comptabilitza els metges que fan serveis mínims, els que estan de vacances i també els que estan de baixa. Gràcies, Maite. Seguirem pendents. Bon dia. Bon dia.
I la Guàrdia Civil investiga una amenaça terrorista en un avió de Turkish Airlines que ha aterrat aquest matí a l'aeroport del Prat, segons ha confirmat AENA. L'operatiu continua en marxa i tot i que s'ha activat d'alarma general i el comitè de crisi no s'ha alterat el funcionament habitual de l'aeroport. El vol procedent d'Istanbul ha aterrat cap a les 11 del matí després de fer diverses voltes abans de tocar pista davant la possibilitat que hi hagués un artefacte a l'interior.
I l'IPC es va moderar una dècima el desembre fins al 2,5% a Catalunya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, quatre dècimes per sota del nivell de finals del 2024. La inflació mitjana del 2025 s'ha situat en el 2,4%, també quatre dècimes menys que l'any anterior, i els aliments han tocat l'any amb un augment, han acabat l'any, volíem dir, amb un augment del 2,7%, en especial incidència en els ous, que s'han encarit un 20,9%.
I avui entren en vigor els nous preus del transport públic, també a l'àrea de Barcelona, però el 2026, amb un augment de mitjana d'un 3,5% en línia amb l'IPC. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%.
Ara en què?
En el programa d'aquest dijous 15 de gener de 2026 parlarem de ciclisme, concretament del Tour de França per conèixer els sis municipis del Baix Gallà per on passarà la segona etapa de la Ronda Gala i també en altres qüestions més a nivell territorial, bon pavé del ciclista del Baiparks Costa Daurada, Marc Faró, el Campionat d'Espanya de Ciclocross.
En Futbol Black parlarem de la nova jornada del circuit català a Creixell, amb els dions novament com a anfitrions. També el catllà de la segona festa de l'esport, que tindrà lloc aquest diumenge. En Futbol, la convocatòria de l'Altafullenca, jugadora del Futbol Club Barcelona, Valentina García, els entrenaments de la selecció catalana sub-12 i, com cada dijous, ja és habitual la prèvia de la jornada del futbol sala regional, amb una primera mirada ja al cap de setmana.
En la segona part del programa entrevistarem el responsable del Club Esportiu, Ignàs Creixer i José García, per parlar sobre l'acord de col·laboració amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona per oferir sessions als pacients oncològics, el qual, doncs bé, un acord que s'ha començat a materialitzar ja aquest mes de gener.
En la recta final del programa toca parlar de senderisme en la secció del Club Excursionisme Torre d'en Barra amb les responsables de l'entitat Paula Redondo i Àngels García. Producció dels companys Dona la Torre de la mà de Josep Sánchez. En tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera.
Comencem el repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra. Comencem parlant de ciclisme amb el Tour de França. Sí, perquè recordem que l'edició d'aquest 2026 passarà per una seixentena de municipis catalans el pròxim mes de juliol. Un d'ells serà Tarragona, com a anfitriona de l'inici de la segona etapa, concretament el 5 de juliol.
I sis més seran del Baix-Gallà, formant part del mateix recorregut, Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà, Creixell i la Riera de Gallà. En total, els ciclistes recoraran 397,4 quilòmetres pel territori català, repartits entre les tres primeres etapes de la competició.
El tur passarà per 12 comarques, amb 15 ascensions i 6.550 metres de desniveu positiu acumulat. Són xifres que s'han explicat durant l'acte de presentació de la cursa ciclista més important del món que ha tingut lloc aquest passat dilluns al Palau de Pedralbes de Barcelona.
A l'acte, al qual han assistit els alcaldes dels municipis pels quals passarà la ronda gala, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat la capacitat de Catalunya per acollir grans esdeveniments internacionals.
I històricament, Catalunya ha demostrat la capacitat, el coneixement i els valors per transformar els grans esdeveniments esportius en què en cau més, en què en cau més com grans esdeveniments esportius, transformar-los en prosperitat i en valors. El gran exemple, que mencionava que a Odessa de Granollers són les Olimpiades de Barcelona, però es demostrarà un cop més amb el Club de França.
El tur començarà amb una contrarrellotge per equips a Barcelona el 4 de juliol. La demà els ciclistes sortiran de Tarragona i arribaran a la capital catalana després de recórrer bona part de la costa. L'alcalde de Tarragona, Robert Mignuales, ha remarcat la importància que té per a la ciutat acollir la sortida d'una etapa del tur de França.
Aquestes imatges aèries amb les que hem crescut veient el Tour de França podran veure el que va ser la capital de tota Espanya exterior. La colònia Júlia Urstrunfalis Tàrraco, amb la Rambla Nova, amb el balcó del Mediterrani, amb la capçalera del Cis Romà, amb un anfiteatre bimilenari al costat del mar i que a més a més encararan la via Augusta.
que és precisament una de les vies que els romans van fer i és per on el Tour de França passarà. Així que jo crec que des de l'època d'August a Tarragona no passava una cosa sense exagerar.
Pel Vallgallà, la cursa passarà per la variant d'Helena 340 fins a arribar a la rotonda de l'Urbanització Marítima Residencial de Torredembarra, on seguirà la carretera antiga cap a Creixell, Roda i el Vendrell, abans d'entrar al Garraf i a les muntanyes de Vegas. La darrera etapa a Catalunya, la tercera, sortirà de Granollers i acabarà a l'estació de les Angles, ja a França, després de passar per la collada de Toses entre el Ripollers i la Cerdanya.
I també en ciclisme, però ja en temàtica més local, el ciclista del Baiparks Costa Daurada, Mar Faró, ha collat una magnífica actuació en el campionat d'Espanya de ciclocross de la categoria júnior. Representant a la Federació Catalana de Ciclisme, el tarragoní ha obtingut una maritònia setena posició d'un total de 68 participants.
Faró ha completat el recorregut a 5 voltes en 39 minuts i 27 segons, cadant-se a 7 segons del 6e classificat Marcos Rodríguez de Galícia i a 44 segons de la cinquena plaça assolida per Samuel Castelló d'Astúries.
Coses a tenir en compte i que fan més meritori a la seva participació en aquesta cita estatal és que ha sigut el segon júnior de primer any a creuar la línia de meta. A la vegada ha sigut el primer dels dos catalans que ha presentat la federació a completar la prova per davant la Max Misser del Cardedeu Unió Ciclista que ha fet 14 classificat.
Tots dos han format part del mateix crit, després d'haver sigut rivals en el Campionat de Catalunya de Ciclocross, finalitzat el passat mes de desembre. Faró, recordem, va proclamar-se subcampió amb 650 punts, precisament per davant de Misser, que en va registrar 397. El campió, Jean Casanovas, del KH7, va ser més ràpid i, tot i perdre's una cursa, va ser capaç de fer 790 punts. En tot, no ha pogut participar a la Campionat de Ciclocross.
En Futbol Flac, els llions de Creixer repeteixen com a anfitrions a la segona prova del circuit català de Futbol Flac, que tindrà lloc aquest diumenge 18 de gener al Camp de Futbol Municipal. L'ajuda a inaugurar l'esbado a terme a finals de desembre en el mateix escenari, i va ser un èxit. Cal recordar, però, que els del Baix Gallà no puntuen en aquesta competició, perquè ja participen a la Lliga Catalana Open, que la tindrà la setmana següent. La sessió d'aquest diumenge començarà a les 9 de matí i acabarà aproximadament a la 1 de migdia.
A banda dels creixellencs, també participen els Barberà Rookies, els Uroloqui Barcelona, els Pioners L'Hospitaret i els Blue Wolves de Sarrià de Ter. Els verd i negre seran un dels equips que inicien la matinal amb el duel contra els Uroloqui a partir de dos quarts de deu del matí. Posteriorment jugaran davant els Rookies a dos quarts d'onze i els Pioners a dos quarts de dotze, mentre que el tercer compromís serà davant els Wolves a partir de dos quarts d'una de migdia.
De tots els equips que participen, només hi ha 3 que poden puntuar per la classificació del seguit català. Els urologi, líders amb 80 punts, els pioners, hagons amb 60 punts i els rookies, tercers, amb 30 punts. La resta, inclús els llions, participen a la Lliga Catalana i, com dèiem, no entren en competició.
Nosaltres passem fins al Catllà, que viurà una jornada esportiva plena d'emoció i participació aquest diumenge 18 de gener en el marc de la celebració de la segona festa de l'esport. Es tracta d'una cita ja imprescindible en el calendari del municipi per gaudir, compartir i realçar tot allò que l'esport ens aporta, com asseguran des de l'Ajuntament. La jornada començarà a dos quarts d'onze del matí a la Torre d'en Guiu, on hi haurà un gran espai d'activitat amb la presència dels clubs i entitats esportives del Catllà.
També participaran entitats de fora, estretament vinculades a la realitat esportiva del municipi. En l'objectiu d'obrir la participació a tothom, aquells que prenguin part d'un mínim de cinc activitats, s'enduran de record un buf commemoratiu de la festa. A més, infants i adults podran fer escalada en un monòlit.
És una activitat que promet emocions fortes i molta diversió. Destacen des de l'organització. Ja a la tarda, a partir de les 5 de la tarda, l'esport prendrà un to més solemne, però igualment emotiu. A l'Auditori del Centre Cultural del Catllà tindrà lloc l'acta de reconeixement als clubs i entitats del municipi per la tasca diària constant i imprescindible que fan. També es distingiran els mèrits esportius dels equips del municipi i dels esportistes empadronats al Catllà, que amb esforç, dedicació i valors fan créixer el nom del poble arreu d'on van.
En futbol, l'Altafoyenca Valentina García ha sigut una de les 27 futbolistes convocades per al primer entrenament de la selecció catalana sub-12 femenina d'aquest 26, que ha tingut lloc aquest passat dimarts 13 de gener a Sabadell. Concretament, ha sigut una de les 5 jugadores del FC Barcelona que han entrat en la llista.
García, que recentment ha signat un contracte amb la marca de roba esportiva Nike, jugant guany a l'Alaví S12 de segona divisió del FC Barcelona en l'objectiu de guanyar la Giga i pujar de categoria. Segons les estadístiques de la Federació Catalana de Futbol, el dia d'avui ha jugat 11 partits, 8 es com a titular i ha marcat 9 gols.
Les Blaugrana actualment són segones amb 30 punts, a 3 de la Ciutat Cooperativa, que té un partit més. Per darrere la segueix l'Associació Esportiva Prat, que és el tercer i últim candidat a la primera posició amb 28 unitats. El cos tènic de la selecció catalana Sot-12 també ha convocat a jugadores d'equils tarragonins com Nerea Ribas, de l'Atletic Baix, Daniela Marcos, del Cambrils Unió, Abril Casanovas, de l'Escola Sant Pere i Sant Pau i Martina Bertomeu, del formatiu Terres de l'Ebre Club de Futbol.
I miren, ja cap al cap de setmana fem la preia de la jornada pel que fa al futbol sala de casa nostra, que allà l'ètic viu un nou cap de setmana de competició, i en el cas del femení, repeteix a casa aquest diumenge el pavelló d'Altafulla a partir de la cinc de la tarda per rebre un equip de la zona baixa del grup 3 de primera catalana, l'Alforja. Les verdes volen aprofitar l'oportunitat, el factor pista i el rival, per sumar la cinquena victòria consecutiva i consolidar-se en la tercera posició. L'Altafulla ho intentarà evitar, evidentment,
L'Alforja, ho intentaré evitar, és Deser, ja van per últim amb 6 punts, empatat amb el Libars, que és l'equip que marca les places de possible descens. Després que el comitè de competició els hagi restat 3 unitats per no presentar-se a la pista de Partinyas el passat diumenge. Compte a prop, perquè dels 3 darrers partits que sí que han jugat, els dos que ho han fet a casa han guanyat el Morell, el filial en aquest cas, i el Laguna. Així que ha de tenir certa precaució el conjunt de César Silva i Eduard Cascales.
Pel que fa al masculí, doncs bé, tancarà la jornada dominical amb la visita al COE del grup 6 de primera catalana, Calamares Torre d'Embarra, que recordem, tot i el seu nom, disputar els seus partits del Papallà Municipals amb el Vila Major de Calafell i Vestells dels Colors del Platèncer Calafell. De la torre, realment, només conserva el nom. Trit això, els callarengs no poden fallar si volen seguir-ho tant al top 5. El tècnic Ignasi Balló aparteix que és un partit trampa i que l'afronten com una final més.
És el típic partit, partit trampa, que ells estan en mala dinàmica, és l'últim classificat i amb els jugadors sol pensar que és un partit que guanyarem fàcil i no serà així. Des del primer dia tenim consciència dels jugadors que estem en una bona línia, estem en una bona dinàmica, sí que venim d'empatar, però...
però crec que mostrant un futbol sala molt bo, afrontarem el partit amb el màxim respecte i la màxima exigència que ens estem exigint en els entrenos, en els últims partits, i l'afrontarem com una final més.
Els d'Ignàcia Balló van deixar escapar dos punts davant el Vilaseca l'última jornada. En canvi, els locals ocupan l'única plaça de descens directe en 5 punts, en el Caseller. Només han estat capaços de guanyar un partit de la segona jornada. Ara encadenen 3 derrotes consecutives, la darrera davant l'Inter-La Selva. En tot estan a només 2 punts de les places de possible descens compensat i a 3 de la permanència.
Baixem fins al grup 11 de segona catalana, on el club futsal Altafulla rep el futsal Pax Tarragona B, que és penúltim classificat en tres punts, amb l'objectiu de guanyar. De fet, obligació de guanyar després de la dura derrota patida el passat cada setmana a la pista de l'Espici, la Lira Vendrayenca. Una derrota per 5 a 1 que, recordem, va deixar el Zorac Negra sense lideratge a Sant Anlús, ara actualment en la tercera posició.
L'equip de Xavi García té un partit propici per tornar al camí de la victòria perquè, com deia, el conjunt tarragoní només ha guanyat un partit. Tot i que és cert, el de la setmana passada contra el Puig Pelat, la qual cosa els fa arribar amb una mica més de confiança. El partit es disputa a les 8 de la nit i la jornada començarà abans, a partir de les 2 quarts de 6 de la tarda, amb la visita de la Pobla de Montornès del Morell.
on es retrobarà amb Antonio Gallo, que dirigeix des d'aquesta temporada a l'equip murallenc. Després de l'empat en el derbi contra la Torra, els de Pau Angorell necessiten fer una bona actuació per sorprendre un rival que, evidentment, coneix bé i el qual també coneixen bé, com s'hi ha assegurat en declaracions del programa.
Se'ns dona millor competir contra els equips de baix, tot i que no traiem tants resultats, evidentment, com s'ha vist la classificació. Anem a veure si recuperem aquestes bones sensacions i això ens pot portar a aconseguir puntuar inclús els 3 punts del cap de setmana.
Per la seva part, el Torre del Barra Futsal visita el Puig Palat aquest dissabte a les 7 de la tarda. Visita el CUE, on té una bona oportunitat per sumar la segona victòria de la temporada, ja que, en el seu cas, els locals han perdut els nou partits disputats. Tot i això, el Tani Torreny, Aribert Ferreny, assegura que afronten la cita amb precaució.
El partit contra Puig Pelat ens el prenarem en prevenció, ja que amb dos som equips nous que ens estem adaptant a l'exigència de la Lliga. Per nosaltres és una bona oportunitat de sumar, però si volem aconseguir els tres punts haurem d'estar concentrats, competir amb intensitat i ritme i aprofitar les ocasions de gol que tindrem.
I en darrere terme, a la segona catalana femenina, la Pobla de Montornès rep en la desena jornada del grup 6 el líder, el club Fulsbo-Sala-Bandellós. Ho fa amb les perspectives i l'optimisme de poder aconseguir la victòria i ser les primeres que derroquen a un equip que ha guanyat tots els seus compromisos. Un total de nou per ser líder indiscutible.
L'esport del Baix Gallà. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de l'FM. Doncs bé, dit això, fet el repàs de l'actualitat esportiva de casa nostra, és moment d'encetar l'entrevista del dia. L'entrevista del dia. El Baix Gallà Esports.
El Club Esportiu Gimnàs creix i ofereix a partir d'aquest mes de gener unes classes gratuïtes per a pacients oncològics trícides per a un fisioterapeuta de l'Associació contra el Càncer de Tarragona. Tot plegat, és fruit de l'acord de col·laboració entre les dues entitats en l'objectiu de millorar la vida d'aquells pacients que ho necessiten. Per conèixer tots els detalls de la iniciativa, parlem amb el responsable del Gimnàs, José García. Bon dia, José, què tal, com estàs? Hola, bons dies, què tal?
Bé, José, ens hem posat en contacte amb tu per conèixer més detalls d'aquest acord de col·laboració amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona, que té l'objectiu, bàsicament, de millorar la vida d'aquests pacients oncològics a través de l'esport.
Pues sí, bueno, es una colaboración que hemos quedado en las dos asociaciones y, bueno, encontramos muy interesante porque fue una actividad que ya llevamos tiempo intentando realizar. Entre Tarragón y el Vendrell no había ningún centro que pudiera realizarlas, solo había Tarragón al Vendrell y, bueno, hablando con ellos, dijeron que sería interesante que creáramos un punto aquí.
y nosotros ofreciendo el club y las instalaciones llegamos a ese acuerdo.
Sí, claro, se hace porque tiene que ser de proximidad teóricamente son pacientes oncológicos que han superado o están en proceso de superarlo y claro, la cercanía es un punto muy importante para poder realizar esas terapias
Porque se intenta que no sea muy costoso el traslado ni el esfuerzo. Es gente que ya está realizando un gran esfuerzo para superar unas dificultades y lo que se intenta es dejarlo lo más cerca posible y que sea cercano el servicio.
Com d'important és per a aquests pacients poder trobar un espai com el que a partir d'aquest mes de gener oferiu des del Club Esportiu Zinás Creixell? La verdad es que es muy importante porque aparte de que es un grupo que entre ellos también tienen una sintonía, pues se les esfuerza o se esfuerzan ellos a realizar una actividad extra.
que si no estuviera a su disposición, quizás no la realizarían. Y bueno, anímicamente y físicamente es importante y yo creo que les va a beneficiar mucho. La primera toma de contacto fue muy buena, la gente estuvo muy contenta. Nosotros también y Asociación contra el Cáncer de Tarragona, que ha puesto mucho de su parte, también están muy contentos.
Del primer dia, precisament, hem pogut veure a través de les vostres xarxes socials una imatge en què sortien els participants, entenc que també amb el monitor corresponent. Déu-n'hi-do el bon grapat de persones que van participar. Més o menys quina xifra teníem? Bueno, había un grupo de 10-11 personas. Unai es un fisioterapeuta especializado en oncología, en la Asociación contra el Cáncer.
O sea que es una persona que está acostumada a trabajar con este tipo de grupos. Y sí, sí, la verdad es que es un grupo numeroso y esperamos que siga creciendo, añadiendose más gente y que aprovechen que la cercanía del centro les sirva para aumentar su energía a los pacientes y su estado anímico.
Quins dies realitzen aquestes classes gratuïtes? No sé si són diàries, si són dies concrets... De momento se están realizando los viernes a la una y media. Todos los viernes a la una y media hacen unos 40-45 minutos de clase.
Y, bueno, en principio se crea ese horario y ese espacio para ver si funciona realmente y, bueno, es como está teniendo buena afectación. Más adelante ya veremos con la Asociación contra el Cáncer de Tarragona si se aumentan o si sigue igual.
Abans ho posaves, crec, sobre la taula, o has deixat entreveure en una de les respostes anteriors, el fet que, més enllà de poder fer desport i els beneficis que això li comporta a un pacient oncològic, també les relacions que pugui establir amb altres persones que han patit o estan patint
la mateixa malaltia, que això al final també poder conèixer, fer noves amistats a través d'aquesta experiència, que segurament són coses que si un no ho ha passat és impossible d'entendre, també és molt important, no? Pues sí, realmente es importante que estos grupos también se unan
Luego creen también lazos fuera del ejercicio o de las clases en las que asisten. También se autorefuerzan ellos mismos y creen esas sinergias entre ellos para poder superar y funcionar mejor. La verdad es que es importante.
Us heu trobat, d'aquest nominar de participants que han començat a venir a aquestes primeres sessions, us heu trobat que hagin vingut algunes persones juntes o totes han vingut de manera individual? No, no, sí, sí, han venido, entre ellos se conocen algunos y también se ha corrido un poquito la voz y como es un círculo que quizás se puedan conocer
Un poquito más, se ha corrido algo y han venido gente que son amigos o ya son conocidos de la zona, entre ellos, sí, sí, sí, hay relación entre ellos algunos. I quins inputs heu pogut comprovar de moment, sobretot després de les sessions, una mica, doncs, què us han traslladat aquests participants i també, doncs, com els heu vist vosaltres després de l'activitat?
La verdad es que están bastante contentos. El hecho de que se creara la clase, ellos mismos han dicho que les ha forzado a salir.
ha sido algo que les ha generado la inquietud de poder venir y eso es muy bueno porque en estas situaciones es complicado dar ese interruptor para que la gente se mueva. Y aparte de eso, una vez que entran en las instalaciones del club, también abren un poquito más la mente y prueban alguna cosita más, ¿no? Alguna cosita de cardio, un poquito...
que no es un input nuevo y a ellos les gusta. Es una manera de que en ese momento tampoco estás pensando realmente en toda tu situación y haces un poquito de desconexión. Eso es lo que nos decían ellos
después de la clase, que les había servido para, bueno, pues un rato agradable, ejercicio y desconectar un poquito a veces de la realidad, que está muy bien. I així perquè ens puguem fer una idea aproximada, quin tipus d'exercicis fan en aquestes sessions?
Bueno, Unai, que es el fisioterapeuta, lo que hace es ponerse a nivel de grupo y dependiendo de lo que él ve, hace una cosa u otra, ¿no? Hace un tipo de ejercicios u otros. Están muy dirigidos a potenciar la fuerza, a hacer ejercicios de fuerza. Trabajan, pues, un poquito de Rx...
un poco más, un golpe en valores medicinales, un poquito de todo. Es un ejercicio muy variado.
en las diferentes clases las van cambiando, nunca es la misma clase. I per anar tancant, José, què representa per vosaltres el club esportiu Ginás Creixell? Ser punt de trobada d'aquestes sessions, un espai, no? Habeu pogut oferir aquest espai a l'associació contra el càncer de Tarragona per poder fer aquestes classes gratuïtes i aportar el vostre granet de sorra?
Bueno, pues la verdad es que nos satisface mucho. Somos gente muy sensibilizada con el tema. Nos ha tocado muy de cerca y era un proyecto que teníamos muchas ganas de crearlo. La Asociación Contra el Cáncer, la verdad es que no ha puesto mucho de su parte. Y el club está muy orgulloso de que Criciel pueda ayudar, aunque sea en lo mucho o poco posible, en que esto sea todo lo más llevadero.
Y la verdad es que estamos muy contentos. Esperemos que la gente lo agradezca también y lo utilicen.
Doncs, José, si et sembla bé, en uns mesos tornar a parlar per saber com avança, que ja podem tenir una idea més aproximada de tot plegat. Aquestes sessions gratuïtes, aquestes classes, vaig dir, dirigides des del Club Esportiu Gines Creixer i en col·laboració amb l'Associació Contra el Càncer de Tarragona i simplement donar-vos l'enhorabona i agrair-vos a la vegada aquesta aposta per demostrar que l'esport va molt més enllà del que a vegades ens queden, que és
la competició i tot plegat i que al final és una eina per la salut. Així que en aquest cas, gràcies també per aquesta iniciativa. Muchas gracias también a vosotros por daros un poquito de voz y que la gente sepa que se realiza estas actividades. Muchas gracias. Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports. Després de l'enrevista en José García, responsable dels gimnars de Creixell, és moment de parlar de sandarisme i ho fem amb una secció clàssica ja.
Som els fills del sol Vinga, nova edició de l'espai que dediquem una vegada al mes a parlar sobre el grup Excursionisme Torre d'en Barra i les propostes que ens porten aquí a la cintoria de Dona Torre i Altafulla Ràdio al Baix Gallà Esports. Parlem de muntanya, parlem d'excursionisme, d'alpinisme amb la Paula Redondo i l'Àngels Garcia. Què tal? Hola, bon dia. Com esteu? Bon any a les dues. Bon any a tothom.
Com ha començat el 2026? Bé, bé. Tranquil. Sí. No hi ha molta diferència del passat, hi ha moments...
De vegades és bo això, de vegades... Jo penso que és bo. Sí, no? Vinga. Doncs bé, això està bé. Arriba el 2026 carregat de feina. Sí, sí, ja hem començat fent sortides, una primera sortida de proximitat per escalfar motos, perquè com tots sabem, principis d'any per naltros és la gran data nostra al gener, que és el Pont del Diable.
i fa poc vam fer una caminada de proximitat, on va anar l'Àngels, una caminada a la Nou de Gallà, i abans d'aquesta caminada, mira, ara m'hem recordat, vam fer una publicació a l'Instagram, perquè jo moltes vegades recordo, no?, aquesta època que tothom s'apunta als gimnasos, comença a fer esport perquè has passat els Nadals, has menjat de més, has mogut poc, i des del club volem donar un missatge de no anem a cremar torrons,
Nosaltres volem començar hàbits de vida saludables. No és un càstig l'anar a caminar, no? No, és un plaer. És un plaer. O sigui, ho volem viure així i ho vam dir a través de l'Instagram. Nosaltres, a banda de cremar torrons, anem a crear aquests hàbits saludables i vam començar, doncs això, el primer cap de setmana després de Reis ja amb una caminada de proximitat per n'escalfar amb motors perquè ara sí que arriba la grossa. Arriba la grossa que és el pont del diable.
que aquest any s'allarga una miqueta. Passem de 20 quilòmetres a 22. Sí, més o menys. Sortia el Pont del Diable, que és aquest 25 de gener, per tant, diumenge de la setmana vinent, des del Pont del Diable fins al Pabelló, als Cals de Torre d'Embarra. Ja ho havíem comentat, però a nivell de recorregut, a nivell tècnic, aquesta distància, que potser és la principal dificultat, la distància, perquè és el nivell i tot molt senzill, no? Sí, sí, sí.
Però sí que són 22 quilòmetres, eh? Que no és poca cosa. Ja, sí, sí.
Però després tenim el dinar i el sorteig de premsa. I no hi ha pressa, no? És una caminada popular, no... No és competitiva. No és competitiva, no anem corrent. Sí que després hi ha el primer creuament que passa cada any, no? Hi ha un creuament de carretera, on fins a aquell creuament ens demanen als Mossos que anem tots junts, però a partir d'allí ja donem via lliure a qui vulgui córrer que corri...
i a qui vulgui anar a un pas adequat per als seus, està oberta a tots els nivells en aquest sentit. Però sí que som 22 quilòmetres. Bé, doncs aquest 25 de gener, com dèiem, a nivell d'informació pràctica.
Estem a punt d'arribar als 350 inscrits. Parlem inscripcions. Sí, crec que aquest matí mateix estàvem a uns 305 o així. Però és que sembla que cada segon que ens envien els llistats van augment. Animem a la gent, aquells últims rezagadors que encara no han fet la inscripció, que la facin perquè es queden sense places.
A través d'internet, a través de la regidoria d'esports, la pàgina web d'inscripcions, 15 euros la inscripció, que inclou el dinar, la samarreta, l'assegurança... El viatge en autobús fins a Tarragona... Exacte. I després fem un sorteig. Sí, important. Que, bueno, des d'aquí donem les gràcies a tots aquells establiments, comerços de Torredambarra...
que han participat perquè any rere any fan que el sorteig de la camina del pont del diable sigui bastant gros. Sí, la veritat és que passem una estona donant premis. Sí, sí, passem una bona estona i passem una bona estona també picant porta per porta perquè els donin els premis. Ja ens coneixen una mica per aquestes dates. No ens ha agradat tant anar picant porta per porta perquè fa una miqueta de vergonya, però sempre som ben rebuts. Deuen estar acostumats, ja, alguns, no?
Alguns ja diuen, ja estan aquí. Alguns potser s'han d'anar després de Nadal, que és rotllo. Ens ha quedat això de vendre determinat producte o determinat cosa, no? Sempre hem tingut un sí. Moltes gràcies a tots. Molt bé. Detall important. Les inscripcions, si queden places, es podran fer presencialment el dia 19? Sí, però clar, la cosa és que estem arribant al límit. Ja ho veurem.
Si algú vol fer, que millor que ho faci per internet, millor que d'això, i mira, si a última hora algú es desperta, el dia 19 es podria fer presencial sempre i quan encara quedin places. Una altra data important, el tema dels dorsals. El dia abans de la caminada, el 24, es podran recollir allà al pavelló Sant Jordi una era de tarda. Sí, i després pel matí.
Recomanem el dia abans, és molt millor per a nosaltres, per a tothom, perquè arribis més tranquil, ja tinguis el teu dursal i no vinguis corrents a última hora. Bé, jo ho recomano d'aquesta manera. Sí que és veritat que hi ha gent de fora, que no li va bé venir dos dies a Torredambarra, que vinguin amb una miqueta de temps. Normalment la gent és molt puntual, però sempre hi ha algun rezagador. Sí, també.
També, també. Qui pugui, que vagi el 24. Exacte. I si no, també ens trobaran el diumenge pel matí. A primeríssima hora estarem allí abans de pujar als autobusos. Que tampoc ha de fer mandranar caminant al pavelló Sant Jordi el dia 24, per exemple, des de qualsevol punt de Torre d'en Barra, si el dia següent has de caminar 22 quilòmetres. Home, és un precalentament. Sí, sí. Ja estàs apuntat? Sí. Ah, molt bé. I les venes? Sí.
La gran, sí. Ah, molt bé, molt bé. Sí, sí, repetim els dos. Farem un remember, perquè l'any passat no hi vas anar, oi? No, perquè coincidiem Sant Sebastià. Sí, aquest any ho hem mirat bé. Ai, tenim una primícia. A veure. Tindrem l'alcalde.
Caminant? No. Sortejant, coses? No, tampoc. El tindrem a l'avituallament. Ah, molt bé. Sí. On el teníem a l'avituallament. On el teníem, el Valer sempre ens ha ajudat a la nocturna, a l'avituallament que fèiem a la Mora, com al Pont del Diable, i aquest any li vaig dir, Valer, no tens excusa, t'he ficat la caminada al Pont del Diable, que no hi ha les festes d'aclarar, ha apuntat i s'ha apuntat. Sí, sí, el tindrem allí. Molt bé.
Sí, no, és que ja... Però no, no, ja està apuntat, ja. Alguna cosa... Sí, d'última hora. Mira, doncs ja el tindrem allà... Sí, sí. Ja ens veurà allà traient... El fetge. El fetge. I, bueno, esperem veure algun altre regidor, tu. Jo he vist algun apuntat, no tots, eh? Encara falten.
Bé, a veure què és això. Que després també hi ha com... Pique una miqueta entre ells, no, a vegades? Sí, no? A veure què és la més ràpid. Quan hi ha les curses de... La dels mal casats. Sí, o Sant Silvestre també. O Sant Silvestre també, després es piquen entre ells. Sabíem si ja pique el pont del diable, a tu. Estaria bé. A veure qui arriba abans.
En tot cas, l'important no és arribar abans, l'important és arribar. És arribar, és arribar. Que no tinguem de trucar al 112. Però així estem, digues, digues. Últim detall, l'hora de trobada al Pavelló Sant Jordi, el mateix dia 25, tres quarts de vuit. Ui, Josep, aquí em pilles. Sí, tres quarts de vuit, ja t'ho dic jo. Sí? Vale, perfecte. Allí estarem, molt bé. I la sortida, un quart de nou. Vale, el que tu diguis, molt bé. Està mitja hora abans allà, sí. Em sembla estupendo, sí, puntualitat, sisplau. Gràcies, Josep.
Doncs caminar al pont del diable, ja diem, eh? Qui vulgui que entri a la web d'inscripcions de la regidoria d'esports, que es fa a través d'aquesta web per fer aquesta inscripció, perquè queden les últimes places disponibles i ja sabem com som en aquest món, que ho deixem tot per última hora. Sí, efectivament. Doncs no ho fem, sisplau. Jo ho vaig fer fa tres dies. Jo també, jo també. Sóc la prensa que tinc al dorsal 250.
Doncs ja tinc el 256-57, em sembla. Ahir vam estar, eh? Ens vau avisar, no? No, però mira, ahir vam estar, mentalment.
Va, comentem breument també, res 3-4 minuts, algunes de les sortides que tenim per endavant, perquè ja heu donat a conèixer el calendari del primer semestre d'aquest 2026. Faig un parèntesi abans per dir que per tramitar tot el tema de la federativa i socis del club es pot fer a través de la pàgina web del Club Excursionisme, ja trobareu el tramit habitual que es fa, si no els divendres a la tarda...
Ho podem fer presencialment de sis i mitja a vuit. Allà a l'edifici del bar. Ara és l'època, ara és quan tenim més feina a principis d'any i animem a tothom que s'ho faci ara perquè si pots aprofitar tot l'any de sortides de federativa, que si t'apuntes a mitjans ja no té gaire sentit.
Estamos en ello, la feina s'està augmentant. Però bueno, sí, tenim ja un calendari del primer semestre, amb algunes sortides, com sempre, intentar combinar dificultat fàcil amb dificultat més difícil. Què tenim així una miqueta més...
El mes de febrer diria que, bueno, la sortida Monral, que és una que porta la Eva, i vam anar a fer la prèvia les dues ja fa temps, és una sortida molt maca, molt maca, passem per dues o tres foradades, no apta per a gent amb una mica de vertigen, hi ha un pas equipat i tal, els tenen en compte, o sigui, per a gent que fa les sortides de proximitat, potser no és massa apta, però...
Si no fos per aquest tros, la podríem fer bé. Bé, és una mica d'entrenament abans, i això sí, gent amb vertigen millor que no. I després una altra remarca també, la tosa pelada a l'hivern, que potser es pot fer amb raquetes perquè podem trobar neu.
Hi ha l'ampolla, que encara estem pendents si tenim de variar una mica aquest recorregut perquè ens han dit que el camí està molt malament. I bueno, ja miraríem, però...
Jo és que diries que, a més, tenim una de baixa dificultat de proximitat. Sí, tenim un mix. Un mix de tot que així dona peu a tothom, no? Exacte. Està molt repartit. Sí. I, com sempre, acabaríem el mes de juny amb una de nocturna, amb un càllac, per la frescaia que vindria la temporada alta de calor. Són les tres sortides per mes, aproximadament. Sí, més o menys, sí.
També tenim el febrer, que són part d'estagueles com a més pròximes, a més hi ha aquesta de Montraldo el dia 21 de febrer, el dia 8 una de Cornudella-Ciurana, també dificultat mitjana, també pel territori, o sigui que...
que les dues propostes també així com més enllà de la camina del pont del diable, com les més properes en el calendari. I també aquestes sortides ja de dificultat més alta, tosa pelada. El juny tenim cap de setmana al pic d'en Valira, que queda mig any per endavant, no? Sí, sí. Però que acabarem el semestre, el mes de juny, amb nocturna, caiac també. Sí, por todo lo alto.
Ja està bé, ja està bé. I les habituals sortides de proximitat i de rodalies per aquí per la zona, un al mes aproximadament, que també per la gent que es vulgui iniciar l'activitat del Club Excursionisme. Doncs bé, deixem aquí aquesta part de calendari i anem ara per la nostra secció habitual de recomanacions.
Bona nit.
Aquesta segona part del programa, com sempre, la dediquem a recomanacions de llibres, de pel·lícules, de sèries vinculades al món de la muntanya. I, Paula, avui tindrem només pel·lícula i expliquem per què. Sí, avui tenim una pel·lícula que, mira, no hem vist encara perquè s'estrena el 20 de febrer. Normalment sempre recomanem pel·lícules que ja hem vist, però aquesta la volem recomanar perquè avui tenim la sort...
que tenim el director entre nosaltres, ara parlarem amb ell d'aquí una estoneta, és la pel·lícula del Balandrau, Ben Salvatge, i no l'hem vist, però sí que coneixem una miqueta... Hem vist el tràiler. Hem vist el tràiler, sí. Però sí que coneixem, tristament, una miqueta la història, aquesta tragèdia que fa el 2020, 25 anys, va fer el 2025, de la tragèdia, una de les tragèdies més grans a l'alpinisme català.
Perdona, el 2020 no, 2000. Ai, perdona, sí, 2000, 2000, perdona. Va ser una tragèdia molt gran on diversos grups alpinistes que hi havia a la zona de Baiter intentant coronar el Malandrau, un cim relativament fàcil, rodó, sense...
Va haver-hi un canvi de temps i aquí va començar la tragèdia. I en aquesta pel·lícula ens ho expliquen i tindrem la sort avui de tenir el Fernando amb nosaltres que ens expliqui una miqueta més aquests detalls sobre la pel·lícula. I no sé si, Josep, tens el tràiler per aquí? Sí, n'hem escut un moment el tràiler, un petit fragment d'aquest tràiler balandrau ben salvatge.
Què vol dir? Si vols casar amb mi. Corre, corre, corre, corre!
Doncs, pel·lícula que s'estrena aquest mes de febrer, i com deies Paula, podem saludar ara el Fernando Trullols, que és el director d'aquesta pel·lícula, Balandrau, ben salvatge, que ja ens acompanya per telèfon. Fernando, bon dia, què tal?
Què tal, bon dia, com esteu? Molt bé, i tu? Una mica nerviosos, una mica nerviosos. Bueno, nerviós jo. Moltes gràcies, primer, a vosaltres per fer-nos un lloc al vostre programa. Noi, moltes gràcies a tu per explicar-nos, en primícia, aquesta pel·lícula, que tenim moltíssimes ganes de veure-la. Sabem on s'estrenarà? Sabem que s'estrenarà el 20 de febrer a totes les sales possibles, encara...
Encara això se m'escapa, són qüestions dels exhibidors i qüestions de publicitat, coses una mica se m'escapen, però encara no se sap a quants cinemes, a quantes sales estarem, però crec que serem a moltes. Molt bé, doncs perfecte. Moltes felicitats perquè és la teva, bueno, tens un recorregut al cine i a les sèries impressionant, però bueno, és la teva primera pel·lícula com a director, oi? Si no m'equivoco.
Sí, sí, sí. I què tal aquesta experiència? Perquè, clar, estem parlant d'una història, com deia, molt tràgica, que has hagut de parlar amb famílies, amb amics d'aquestes víctimes. Deu haver sigut també una experiència dura, no?, reviure tot això. Bé, mira, després de tant de temps, que porto quasi 3 anys amb la pel·lícula, treballant, és una feina molt llarga, hem passat per molts processos,
Per mi ha estat un honor fer aquesta pel·lícula. Ens sentim molt en pau, li hem posat molt d'amor, hi ha hagut moltíssima gent treballant, posant tot el seu talent, les seves ganes, seguint-me, per la muntanya, que no és fàcil, per tal de complir la nostra missió, que era fer un homenatge 25 anys després del que va passar. Una de les primeres coses que vam fer nosaltres és treure la nostra vocabularia, la paraula tragèdia, que és perquè els bombers o la gent implicada...
Mai parlen així, saps? I vosaltres que estimeu la muntanya, la muntanya que és sobirana i sagrada, no? Doncs parlen més dels fets o de l'accident, perquè la pel·lícula més enllà de tota la història que la gent ja coneix, hem pogut fer una mirada també reflexiva, molt emocional, molt propera, molt vivencial a la gent que va estallar tant d'aquells dies...
a la gent que a mi m'agrada dir-los, com la gent que ens miren des de la muntanya, que per ells hem fet la pel·lícula, i des d'ells hem fet la pel·lícula, més important, com la gent que va anar, sobretot, la resposta de la gent, la gent que va anar, sobretot, a rescatar-los. Per mi és una pel·lícula que al final és com gent molt bonica que jo he pogut descobrir, que va anar un dia a la muntanya, diversos grups, perquè feia tan bon temps, i hi havia anat tant, i hi havia molta gent desperdigada per allà, gaudint de la muntanya, com feu vosaltres, i de sobte...
en una situació tan problemàtica, tanta gent que a mi em conmou, tanta gent que va sortir fins i tot sense conèixer la gent que estava en perill i desapareguda va sortir a ajudar-los. I és una pel·lícula de gent que s'ajuda en moments difícils, saps? I crec que és una mica això, el sentit del nostre homenatge. També recordar, que és una altra frase, recordar és estimar. Una de les frases que els meus voluntaris...
que per mi són superherois, els bombers voluntaris de Camprodó, de Dolor, de la Pobla, de Serranyola, també de Madrid, d'Andorra, de França, tanta gent que es va unir, sempre parlen d'això, recordar és estimar. I amb aquesta mirada ens hem atensat, saps? I clar que m'ha agradat parlar amb tota la gent, que aquesta història toca de prop, evidentment, per...
per entendre que la volíem fer des de dintre, des d'ells. No tenia cap sentit per mi fer aquesta pel·lícula, no? I aquesta és la nostra mirada, saps? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. A mi sóc l'Àngels, eh? A mi, per el que t'he escoltat dir, i ara, i en altres moments, perquè amb el Sergi hi ha molta relació...
Penso que per tu ha sigut molt íntima, per mi, perquè em va tocar també bastant de prop, una mica, perquè un dels bombers que va estar al rescat el coneixíem i perquè després algú d'ells pertanyia al club nostre de Barcelona. I encara que no sortíem amb ells, però sí que a un parell els coneixíem, no?
I, clar, és una història que a mi em va... Bé, tot allò relacionat amb la muntanya m'afecta, no?, per bo i per dolent. I avui has dit una frase que a mi m'ha agradat molt, li has dit al Sergi, que és que tots portem un balandrau dins i cadascú porta el seu. I aquesta és una veritat enorme, no?, m'ha semblat increïble aquesta frase, no?,
I molt bonica, no? Jo penso, a més, en l'empatia que has tingut amb tota aquesta gent i espero amb moltes ganes de veure la pel·lícula i compartir amb el club perquè la gent s'animi a anar a veure-la i que vegin que la muntanya no és sempre coronar un cim, no? Que hi ha molt més enllà. I tant, la muntanya és com la vida. Per això hem fet la pel·lícula per vosaltres, que l'estimeu i gaudiu de la gatura.
per gent com jo, que sóc un noi de l'esquerra de l'Eixample, de Barcelona, i que vaig a la muntanya, però no vaig tant com vosaltres. He après... També estava bé la meva mirada sobre la vostra estirp, una mica, de la gent que de sobte connecta amb la natura i arriba a un lloc amb jo. L'admiro molt, aquesta gent, molt. Tota la gent que he conegut, amb aquesta manera de viure la vida, hi ha molta llum. Nosaltres sempre pensàvem això, que...
que molta gent es pot sentir involucrada, es pot empatitzar amb la gent per això, que cadascú té el seu balandrà, cadascú té pèrdues, té moments a la vida d'absolut desconcert, que ens superen, i a mi el que m'agradava també d'això és posar l'èfasi que aquesta gent quan va tenir aquest problema, i molta gent lamentablement que no va poder tornar, hi va haver-hi moltes mans. Molta gent implicada. I molta companyia, i molta...
i molt caliu, i molta esperança, i molt no de fallir, perquè van estar, fins i tot, mesos buscant una de les persones que, malauradament, estaven allà a la muntanya i fes a plantejar-s'ho. Jo, quan estàvem amb els bombers, fent el recorregut, i ells m'anaven explicant com havien fet, i tal, hi havia un moment que jo els deia, però, com veu anar, fins i tot ells, que van sortir, quan hi havia el torn, aquest torn tan llarg de 12 hores, i al final, després, em miraven i, mira, Fernando, tu et fas moltes preguntes, saps? No.
i entendre aquesta gent tan visceral i tan preciosa que fa les coses, que hi va, i aquesta és una pel·lícula de gent que hi va, i per això hi volíem posar la llum allà, és una pel·lícula que va, evidentment, això sempre diem, que mira enrere, que mira endavant, però sobretot mira al costat, per fer-nos costat, és del que va aquesta pel·lícula, com diu el filòsof Esquirol, José María Esquirol, que tant m'agrada, parla així, de quan l'humanitat...
es veu interpel·lada i hi ha una necessitat de respondre, doncs la resposta majoritària va ser aquesta. Mirar al costat per fer-nos costat. I a mi és una cosa que mira aquí més la pel·lícula, no sé si cent vegades, en tot espais tècnics i en familiars i aquests que estem fent ara que s'està apropant la data d'estrena, sempre em convou aquest moment de veure gent fent coses pels altres.
I d'això va la pel·lícula, saps? Em dóna la sensació que ens emocionarà molt aquesta pel·lícula. Sí, sí, segur. Tenim moltes ganes de veure-la per veure això que dius tu, l'empatia, i el companyerisme que moltes vegades ens acompanya a la muntanya. Bé, cada dia nosaltres parlem d'això, no? Quan sortim a la muntanya sortim un grup d'amics, un grup de família que ens recolzem els uns als altres i ho veurem amb la teva pel·lícula també.
Fernando, no et volem robar més temps que sabem que vas just. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé, que vagi molt, molt bé, que tingui, bueno... Molta sort, sí, moltíssima sort. Hem dit que l'èxit ara és haver-ho vist en un petit comitè, amb gent implicada i tot això, veure la resposta, veure que tothom destaca l'exquisida sensibilitat amb el que realment ho hem volgut fer, amb tota la humilitat i amb tota la mirada amorosa que ho hem volgut fer. I jo espero tant d'aboc al públic
Doncs perquè al final la pel·lícula la completa al públic, només una darrera fase que ja se'ns escapa a nosaltres, que és completar la pel·lícula i quan el públic, tinc ganes que el públic obri el cor i doni la benvinguda a aquesta gent. Ho farem, tornarem a parlar d'ella segur, eh? En aquest programa, quan la veiem, tornarem a parlar d'ella. Tinc moltes ganes que hi vagi i tant de bo pugui estar, si no allà, però que vagi tot el vostre...
al vostre grup d'excursionista. I tant. Que hi vagi i que senti, no? I ho hem fet a TV, això, amb molt de respecte a la muntanya. Una de les coses que ens diuen els Supervivents és que deia, Fernando, per favor, aquesta pel·lícula no ha de fer por a la muntanya. I us ben juro que no ho fa. Perfecte, Fernando. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Et diem això moltíssima sort amb tot. Parlem, eh, un altre cop. Vinga, creixi molt bé. Adéu. Adéu, adéu.
Doncs Balandrau, ben salvatge a partir del 20 de febrer a Cinemes, una pel·lícula sobre un cas molt conegut i que també ha fet que mirem la muntanya d'una altra manera perquè ha quedat una miqueta com en la cultura popular del tema del muntanyisme aquí a casa nostra, no?
Sí, sí. Com ens ha explicat el Fernando, va ser un dia a recordar. I ens recorda que hem d'anar amb cuidado a la muntanya, per això mirar el tema de la previsió del temps i aquestes coses, perquè en aquella època no es mirava tant, no hi havia els telèfons... Ara per ara tenim més informació a l'abast i jo crec que ens hem d'aprofitar d'això, perquè la muntanya, el Balandreu és una muntanya que dèiem abans, molt fàcil...
però la muntanya mai és fàcil, i amb un canvi de temps tot et sembla rodó, tot et sembla la mateixa muntanya, el mateix camí, i aquí vam tenir el problema. De fet, pensava aquests dies amb les nevades que hi havia a principis d'any, que es parlava de la previsió meteorològica del torb i tal,
Instintivament penses en això. Per exemple, a la zona de Vall de Núria, que ha caigut un paqueton de neu, la zona de Vall de Núria, quan hi ha boira, és la zona on et pots perdre més fàcilment i és la zona de muntanyes més rodones, més fàcil. Per això, què s'ha d'anar a cuidar amb la muntanya? És com aquella gent, aquelles tres persones que han mort al Pirineu, amb un cim que era molt fàcil, que el fèiem molt sovint,
i que la previsió del grau d'allaus tampoc era massa elevat. I eren gent molt, molt experta. Mai està extensa, no és, exempta de rics. Bé, doncs amb aquesta recomanació també arribem al final del programa d'avui. Recomanació a setmanes vistas, perquè serà, com deia, a finals del mes de febrer, però bé que ja està bé tenir-ho present i hem tingut la veu.
del Fernando Trujols per explicar-nos-ho. Bé, doncs, la pròxima vegada, el pròxim programa ja parlem de com va anar la camina del Pont del Diable i de tot plegat, no? I tant, aviam què tal. Molt bé, doncs, Paula Redonja, Àngels García, gràcies per acompanyar-nos una vegada més. Gràcies a vosaltres. Fins a la propera, que vagi bé. Adeu.
Som com a dona, nen, si sóc com tu. Des de la humilitat, fent camí cap allà on tot és veritat. Des de la sinceritat, per seguir fent passa sempre endavant.
Doncs bé, d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous 15 de gener de 2026. Com és habitual, el poden recuperar els webs 3 per dobles al tafulleradi.cat i on a guionelatorre.cat al cervell a la carta. I també a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix de l'Esports, i a Twitter, arroba Baix de l'Esports. Ens trobem aquest divendres amb més actualitat esportiva. La prèvia del cap de setmana fins a les hores. Gaudeixin del dijous i, com sempre diem, si és possible, facin esport. Apa, a reveure. Fins la propera.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Més informació al web galeragrup.com o al telèfon 643-3213. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. T'agradaria navegar o participar en competicions de vela? Fes-ho amb els equips de regates del Club Marítim Altafulla. En les modalitats de patir de vela júnior, hobbycat o windsurf. Amb ells podràs navegar tot l'any, formar-te amb entrenadors titulats i amb experiència i introduir-te en el món de la competició.
Demana més informació al web www.clubmaritimaltafulla.com, al telèfon 977 65 0264 o a l'adreça de correu electrònic cma-cma-altafulla.com. Navega tot l'any amb el Club Marítim Altafulla, el club de vela de referència al Baix Gallà.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant.
Per explicar fil per randa rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
...arrenquen amb una travocada, un plegó que fa mofa de temes locals i d'actualitat, un seguici, valls o una botifarrada popular. El 6 i el 7 de febrer, 37a festa del Brut i la Bruta aturar. Més informació a brutibruta.com.
Sabies que...
La primera comèdia de situació multicàmera reconeguda és I Love Lucy, estrenada el 15 d'octubre de 1951 als Estats Units. Aquesta sèrie, protagonitzada per Lucille Ball i Desi Arnaz, va marcar un abans i un després a la televisió. La tècnica multicàmera, que utilitza diverses càmeres per capturar diferents angles simultàniament, va ser innovadora per a l'època i va permetre gravar davant d'un públic en directe, creant una experiència teatral. Aquesta metodologia no només donava autenticitat a les actuacions, sinó que també captava
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Un fet revolucionari. La sèrie ha abordat temes quotidians amb humor, com els malentesos matrimonials i les ambicions de Lucy, connectant amb una audiència massiva. El seu èxit va consolidar el format multicàmera, influint en sèries com Friends, Sinfield o Willie Grace. Encara, a dia d'avui, I Love Lucy és un referent cultural i televisiu. La xarxa de comunicació local.
Baix gaia al dia, l'informatiu.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dijous, 15 de gener del 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ona, La Torre i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. L'actualitat esportiva, Marc Pérez, a control de so, Jesús Sánchez i us parlem, Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa. Comencem l'informatiu, fem amb els titulars.
Costes de l'Estat ha d'intervenir aquest mes de gener a la platja de la paella de Torre d'Embarra. L'Ajuntament està pendent que es confirmin les dates dels treballs que han d'arreglar el forat que es va generar amb les extraccions de sorra. Es posa en marxa la cinquena edició del programa de detecció precoç de càncer de colon i recta a l'ABS de Torre d'Embarra, dins la qual es troba roda de barats.
S'adreça a homes i dones d'entre 50 i 69 anys i consisteix en fer-se cada dos anys una prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles. L'Ajuntament d'Altafulla posarà en funcionament el pròxim dilluns, 19 de gener, els dos radars de control de velocitat instal·lats recentment al municipi. Un està ubicat al principal accés a la vila, venint des de Torredembarra, i l'altre es troba a la Ronda d'Altafulla.
L'Ajuntament de Torredembarra implementarà la zona blava al barri marítim. L'objectiu és potenciar la rotació de vehicles i per l'eliminació de l'aparcament que hi havia a tocar dels muntanyans. Tot el temps és una illa de l'escriptor i editor afincat a Altafulla, Òscar Ramírez, col·laborador de Baix Gaialdia, ha estat escollit per ampliar la col·lecció de llibres accessibles de l'ONCE.
El llibre es va editar per primera vegada el 2024. Ara l'obra ha estat adaptada al sistema Braille de lectura amb els dits i al sistema Daisy per ser escoltat. El nou aparcament gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona ha entrat en funcionament aquesta setmana. L'espai situat al costat de l'edifici compta amb 126 places. Des d'ara queda prohibit estacionar el voral de la carretera.
Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
Costes de l'Estat ha d'intervenir aquest mes de gener a la platja de la Paella de Torre d'en Barra per arreglar el forat que es va generar amb les extraccions de sorra de fa dos anys. L'Ajuntament està pendent que es confirmin les dates dels treballs. L'objectiu és arreplanar el terreny d'on es va treure arena el 2024 i que des de llavors s'inunda cada cop que hi ha temporal, formant una mena de llacuna al mig de la platja.
Aquesta tardor, l'Ajuntament va aconseguir que Costes es comprometés a resoldre el problema. L'Estat ha informat al Consistori que els treballs seran aquest gener, però encara no s'ha concretat la data. L'alcalde, Valer Pino, ho ha anunciat en declaracions a Ona la Torre.
Del forat han de venir a primer d'any a tapar. Ja teniu informació de costes de l'estat? Sí, sí, sí. Al principi, durant el mes de gener, han de venir a... Suposo que també s'han aturat amb el tema de les vacances de Nadal i que l'activitat es redueix i han dit durant el mes de gener. Jo, mentre estigui tapat, quan comenci el bon temps, la qüestió és que el tapin, que no ha sigut fàcil, tampoc han de fer-los entendre que això ho havien de corregir ells.
L'alcalde Torrenca ha assenyalat que no ha estat fàcil aconseguir que a costes de l'Estat es comprometés a intervenir per solucionar el problema de la llacuna. L'acord s'ha assolit després d'una visita sobre el terreny amb els tècnics del departament. Penseu que tampoc ha sigut fàcil que entenguessin els va convocar per la platja, els representants del Ministeri, perquè veiessin la conseqüència d'aquella extracció i que no podem plantejar les extraccions com està.
D'altra banda, Vale Pinó s'ha referit a la darrera extracció de sorra que s'ha fet aquest desembre per portar l'Altafulla. En aquesta ocasió, l'arena s'ha tret de la zona més propera a l'Espigó, on s'acumula. L'alcalde ha subratllat que aquesta fórmula ha donat molt més bons resultats, si bé insisteix que cal trobar una alternativa a les extraccions periòdiques.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra s'ha decidit a posar zona blava al barri marítim per potenciar la rotació de vehicles i per l'eliminació de l'aparcament que hi havia tocat als muntanyans. El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, ha explicat a Ona la Torre que era una opció que estava sobre la taula de fa temps i que aquest 2026 s'ha decidit a implementar.
La zona blava s'instal·larà a l'estiu als carrers més propers a les platges de Torre d'Embarra. Rovira ha apuntat que calia gestionar millor la rotació dels vehicles en una de les zones més concorregudes a la torre durant la temporada alta turística. La renaturalització per part de costes de l'estat de l'esplanada que s'utilitzava com a aparcament a l'entrada de muntanyans ha fet decidir a l'Ajuntament ampliar la zona d'aparcament regulat.
Primer per una modificació de zones d'aparcament que hi ha hagut a Baixamar per una decisió del Ministeri.
de medi ambient i per tant hem de veure com gestionem millor la rotació dels vehicles que van a la platja i això n'havíem parlat moltes vegades i no sabíem ben bé com feu i ara doncs ens hem decidit a fer-ho d'una manera concreta i és posant zones blaves que s'han acabat de definir però evidentment hi ha d'haver màquines que s'han de llogar i hi ha d'haver vigilants que han de fer el seguiment d'aquestes zones blaves per tant s'ha previst això
A l'estiu això entrarà en marxa i, per tant, també és una font de finançament. A més, des del govern també es preveu que la posada en marxa de la zona blava als carrers més pròxims a la platja suposi unament dels ingressos. De fet, en zona blava, l'Ajuntament espera incrementar els seus ingressos fins als 155.000 euros aquest any, davant els 90.000 del 2025.
A més, es preveu que això suposi una major recaptació en multes i sancions, fruit també de l'ampliació de la plantilla de la policia local amb quatre nous agents a l'estiu, a més de dos vigilants a la zona blava. Segons Rovira, això permetrà detectar més infraccions.
El fet de reforçar la disciplina viària, tenim situacions a l'estiu que són difícils de gestionar si no tenim prou agents que fan la vigilància i per tant també es preveu que la pressió sobre aquells que fan mal ús de la via pública amb els vehicles també serà més gran i també de les normatives d'incivisme, que tenim sancions
per aplicar, però no teníem prou vigilants, prou agents de policia que ho seguissin. I a l'estiu reforçarem tant la plantilla de policia, amb quatre agents d'estiu, com els dos vigilants d'estiu per la zona blava, al marge dels que ja tenim. De moment encara no s'ha concretat en quins carrers s'implementarà la zona blava, però Rovira sí que ha avançat que seria la zona de Baixamar i carrers propers al passeig Rafel de Campalans fins a la zona de la Martineta.
L'Ajuntament d'Altafulla posarà en funcionament el pròxim dilluns 19 de gener els dos radars de control de velocitat instal·lats recentment al municipi. Els dispositius de control de velocitat estan ubicats per una banda al principal accés a la vila venint des de Torre d'Embarra al carrer Marquès de Tamarit i tot just sortint de la rotonda del Puntet.
L'altre es troba a la ronda d'Altafulla, a prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera. Són punts de la vila per on s'havia detectat un excés de velocitat dels vehicles que hi passaven i la presència dels radars contribuirà a pacificar les zones on es troben i prevenir accidents. El coalcalde d'Altafulla, Jordi Molinera, afirma que els veïns havien reclamat mesures per evitar que els vehicles hi circulin a velocitats superiors a la permesa, que és a 30 km per hora en tot el nucli urbà.
El dels dos radars en té un sentit molt clar, el de Marquesa de Marit, que un cop entres a Altafolla reduïs la velocitat ja un cop dins de tot l'entorn urbà, però sí que havíem detectat amb les primeres proves que vam fer que un dels radars que anaven, que un dels ponts dels municipis que veien més excés de velocitat era aquest sentit de pujar a la ronda, sobretot per...
A nivell de comunicació, de sentit dial, hi ha l'escola de l'Alroquisa, hi ha l'institut, hi ha la camp de futbol, doncs vèiem que hi havia bastants vehicles que anaven més per damunt de la velocitat permesa. Per tant, era un d'aquests llocs que volíem ajudar a pacificar i els veïns també ens ho demanaven molt. És una zona molt residencial, on hi ha moltes famílies.
Pel que fa al radar ubicat a Marquès de Tamarit, aquest es troba a l'antiga Nacional 340. És un eix viari clau que registra un elevat flux de trànsit i que durant la fase de proves del radar ha comptabilitzat més de 15.000 vehicles. Des de l'inici de la instal·lació s'han detectat un total de 21.845 registres d'accés a velocitat, dels quals 1.590 han superat els 51 km per hora, fet que representa un 7% del total sancionable.
Del 22 de desembre al 6 de gener, pel radar de Marquès de Marit, van passar gairebé 22.000 vehicles. D'aquests 22.000 vehicles, menys de 1.500, 1.400 escats, doncs van gairebé duplicar la velocitat per mes, per tant és un 7% aproximadament.
de vehicles que no tenen el comportament que pertoca al volant. Què vol dir això? Que molt majoritàriament la gent de l'Altafulla o la gent que passa per l'Altafulla, la gent que en suïcita o que creu el municipi, té un bon comportament al volant. Hi ha una minoria que no el té. Per altra banda, Molinera ha assenyalat que majoritàriament les dades marquen que el comportament davant al volant ha estat bo.
Hem notat molt que a mesura que la gent s'aproxima a aquests radars, són radars visibles, es veuen molt. De fet, ara aquests finals de setmana s'ha d'instal·lar també la senyalètica als carrers i a la carretera que avisa encara més que hi ha un sistema de radars amb les velocitats que pertoquen. Ja hem comprovat que s'ha reduït bastant aquesta velocitat i això ens ajuda a pacificar l'entorn més urbà del municipi.
A més dels dos radars fixes, la policia local d'Altafulla compta amb un nou radar mòbil que utilitzaran diferents vies on es detecti que hi ha possibilitat que els vehicles superin la velocitat permesa. Per exemple, la via Augustà a l'àmbit de Bejamar a l'estiu.
Es posa en marxa la cinquena edició del programa de detecció precoç de càncer de colon i recta a l'ABS de Torredembarra, dins la qual es troba Roda Beberà. S'adreça a homes i dones d'entre 50 i 69 anys i consisteix en fer-se cada dos anys una senzilla prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles. Durant els propers mesos, la ciutadania rebrà una carta del programa amb les instruccions a seguir.
La prevenció i detecció precoç del càncer de còlon i recta és molt important, ja que aquest càncer és el més freqüent entre els homes i les dones de més de 50 anys, segons les dades del Registre de Càncer de Tarragona. La majoria de vegades aquest es desenvolupa a partir de petites lesions de l'interior del budell, com pòlips, que poden acabar transformant-se en un càncer, però sovint no produeix cap molèstia fins que la malaltia està avançada.
Si es detecta temps, és molt fàcil de tractar i té moltes probabilitats de curació. A l'àrea bàsica de salut de Torredembarra, les quatre rondes prèvies del programa, es van detectar 27 casos d'aquest càncer i la participació va ser del 36,6%.
La previsió de pluja per aquest cap de setmana ha obligat a modificar el programa de les festes de Sant Sebastià al barri d'Aclarà. Segons ha anunciat l'Ajuntament de Torredambarra, els actes que s'havien de celebrar a l'aire lliure es traslladen als dies 24 i 25 de gener.
D'aquesta manera, dissabte vinent, dia 24, es farà la passada del seguici popular a les 11 del matí, al parc de jocs amb inflables i vermut amb DJ a partir d'un quart d'una del migdia i al vespreig gastronòmic a dos quarts de set.
En aquest últim acte hi haurà degustacions i actuacions de grups de rumba, banda de versions i DJ i tapes dels diferents establiments locals participants. Tots aquests actes es faran a la plaça Nelson Mandela. Per diumenge, dia 25, a partir de les 11 del matí, quedarà la setzena edició del campionat de petanca de Sant Sebastià que es farà a les pistes del carrer del Camí del Moro.
contra els que estan previstos a l'interior mantenen el seu horari d'aquest cap de setmana. Així, aquest divendres a les 9 del vespre hi haurà el concert de la coral Santa Rosalia a l'església de Sant Joan Baptista a Bajamar. Dissabtes farà l'ofici solemne en honor del patró Sant Sebastià a l'església de Clarà a partir de les 10 del matí. I diumenge a les 6 de la tarda es representarà a l'espai cultural Sala del Mar l'obra L'autèntica solitud del corredor del corredor de fons a càrrec de la companyia Afecteatre.
En cas d'inclamències materiològiques, es recomana consultar les xarxes socials de l'Ajuntament de Torra d'Embarra. Les festes declarat les organitza l'Ajuntament a través de la regidoria de festes.
Una de les obres de l'escriptor, fincat Altafulla i editor, Esquerra Mírez, ha estat escollida per ampliar la col·lecció de llibres accessibles de l'ONCE. Es tracta del llibre Tot el temps és una illa, que es va editar per primera vegada el 2024. Ara, l'obra ha estat adaptada al sistema Braille i de lectura amb els dits i al sistema Deissi, per ser escoltat.
El llibre ja fa uns mesos que ha estat ha publicat en dos formats i ara es presenta públicament. Serà a la Seu de l'Once, a la Rambla Vella de Tarragona, avui dijous de dos quarts de sis. Serà un acte organitzat per l'entitat i la Banya Edicions, editora del llibre i propietat de Ramírez. Comptarà amb la presència de l'autor i es llegiran fragments del llibre en braile i també hi participaran lectors que ja han tingut la possibilitat de conèixer l'obra en alguns d'aquests dos formats accessibles. Òscar Ramírez, en una conversa al programa Baix Gai al Dia,
explicava que se sent afortunant que s'hagi triat un dels seus llibres per adaptar-los a aquests dos sistemes de lectura i fer-los més accessibles.
Jo crec que soc molt afortunat, a més m'hi considero, perquè l'OMC em va comunicar ara fa uns mesos que un dels dos llibres, el de Tot el temps és una illa, l'havien triat per passar al sistema de DC, que és el sistema sonor per la gent que té problemes evidentment visuals, per la gent que és més invident, que té algun tipus de discapacitat visual, i que també el passen a Braille, eh?
i fruit d'aquest acord que ells van assolir per passar-lo a aquests dos sistemes, m'han convidat a presentar-lo a l'Orfe de Bonà.
La presentació d'avui dijous, com l'autor ha remarcat, serà pública i oberta a tothom, sense necessitat de ser afiliat a l'ONCE. Es tracta, de fet, de poder visibilitzar com aquests formats fan possible l'accés a la lectura i la cultura. Alhora, vol que el públic assistent pugui descobrir maneres de llegir que sovint passen desapercebudes per les persones que no les utilitzen. La proximitat del territori
El nou aparcament gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona ha entrat en funcionament aquest dilluns. L'espai, situat al costat de l'edifici, compta amb 126 places. Des d'ara queda prohibit estacionar el rural de la carretera.
L'aparcament gratuït era una reivindicació des que es va estrenar l'estació fa 20 anys, perquè els usuaris només tenien l'opció d'aparcar el pàrquing soterrani, que és car, o deixar els cotxes mal aparcats al costat de la carretera. I s'ho vintejaven als robatoris i actes vandàlics. L'aparcament que s'ha habilitat ara és provisional a l'espera de fer el definitiu que tindrà 600 places.
Abans, la Generalitat construirà una rotonda i un tram de carretera per millorar l'accés a l'estació des de la via TP-231. La redacció del projecte de la rotonda es va licitar fa just un mes. Tota aquesta actuació respon a un acord entre la Generalitat, la Diputació, a DIF i l'Ajuntament de la circuita.
La nova tassa turística s'aplica a partir del... PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i Comuns han arribat a un acord per doblar-la. Enguany s'aplicarà un primer increment i l'any vinent s'arribarà al doble. Les tres formacions han presentat esmenes conjuntes al text amb l'objectiu d'aprovar la llei.
Segons la proposta, el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d'habitatge i el 75% restant al fons per al foment del turisme. Inicialment, els comuns demanava que la taxa es doblés ja en guany, però finalment han accedit a que l'increment s'esglaoni en dos exercicis. A més, s'estableix un únic període de liquidació, a l'abril, amb la intenció de simplificar el sistema. Fins ara es pagava en dos trams, a l'abril i a l'octubre.
El president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, confia que l'acord sobre la taxa turística ajudarà a desencallar la negociació dels pressupostos de la Generalitat.
pensem que sí, que efectivament contribueixen a planar el camí cap a l'inici de la tramitació pressupostària. També hem sentit els grups d'Esquerra Republicana i dels Comuns pronunciar-se respecte a aquesta qüestió, en alguns casos encara amb alguna demanda, amb alguna petició. El govern, ho estem veient, està donant compliment als seus compromisos, està complint amb els acords d'investidura.
A partir d'ara, tots els ajuntaments podran decidir quan i com apliquen aquesta taxa turística. Els ajuntaments també la podran adaptar als seus barris i en funció de la tipologia de cada allotjament. A més, podran decidir si l'apliquen durant tot l'any o només a les temporades turístiques. El recàrrec municipal serà d'un màxim de 4 euros i no podrà superar, en cap cas, la taxa de la Generalitat. La recaptació serà per als mateixos ajuntaments.
Dignitat a les Vies considera que la nova empresa mixta de Rodalies no aportarà solucions a curt termini. És la valoració que ha fet l'entitat després d'una nova reunió entre les plataformes d'usuaris i els representants polítics de diversos partits a la Diputació de Tarragona en una trobada telemàtica.
En declaracions de l'Agència Catalana de Notícies, la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, ha assenyalat que és positiu que hi hagi una gestió més propera al territori, però no veu que es puguin implementar millores en el servei en un termini curt de temps, més enllà d'algunes accions a l'atenció a l'usuari.
Crec que a la llarga serà positiu. Ara, a curta al mínim, no es pot esperar que ningú vingui amb una vareta màgica i arregli la situació. Han de ser realistes que la nova empresa de rodalies no arreglarà el caos que hi ha ara.
Ni el 2026 ni crec que el 2027. Poden ajudar, per exemple, amb el tema de l'organització. Ara mateix hi ha una mancança enorme d'informadors, de gent que t'ajudi a les estacions i és possible que això ho sàpiguen manegar millor.
A més, Gómez també remarca la incertesa que hi ha al voltant de la creació de l'empresa mixta Rodalies de Catalunya i quines repercussions tindrà a la xarxa de regionals, la que arriba fins al Camp de Tarragona.
Nosaltres, per exemple, des de la preparació de llibertat a les Vies, que són del territori de Tarragona, també necessitem explicacions de com ens quedarem. Som conscients que nosaltres ens quedem fora de la nova empresa d'infraestructures. En altres seguirem sent una miqueta de list, perquè som dies d'interès general. És que no tots els territoris sabem com ens afectarà o què ens vindrà. La nova empresa es diu Rodalí, ja tothom sap...
Com els regionals portem clavat la paraula rodalia. És a dir, nosaltres som rodalia de vegades, de vegades som regionals... Tot és molt confós, crec que falta molta informació.
En la reunió amb representants de la Diputació es va seguir treballant per fer front comú per reclamar millores ferroviàries al camp de Tarragona. Entre els punts en què s'està treballant hi ha, per exemple, la millora dels horaris de l'R13, la línia que passa per roda de Barà i Salomó. Si les converses amb Renfe, Adif i la Generalitat no donen fruits, els usuaris no descarten anar a Madrid a traslladar les peticions. Nil Magrinyà és el president de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Valls i l'Alcamp.
Expectatives d'anar a Madrid, doncs, què haurem d'acabar anant? Amb qui, quan i com, no ho sé quan serà. Però que si haurà d'anar, al final serà una realitat. Que en tingui ganes tampoc és que sigui molt. Al final, haver d'anar a Madrid vol dir que no hi ha hagut millores. I de moment, per desgràcia, és així.
La d'aquesta setmana ha estat la segona reunió d'aquestes característiques després de la que es va fer el 30 d'octubre. Igual que aleshores, Adif i Renfe ja estaven convidats però no s'hi han presentat.
L'aeroport de Reus ha tancat el 2025 amb més d'1,3 milions de passatgers. Aquesta xifra representa un increment del 13% respecte al 2024. També hi ha hagut un 6% més d'operacions i s'han superat les 23.200.
Les dades les ha facilitat Aena, que ha fet balanç de tot el 2025 i també del darrer mes de l'any. El gestor aeroportuari ha informat que aquest desembre hi ha hagut 850 passatgers i 1.200 moviments aeronaus. La xifra representa un 27,2% més que l'any anterior. Als aeroports d'Aena, tot l'estat espanyol van tancar el 2025 amb un rècord històric de passatgers. S'han fregat els 385 milions, un 4,2% més que l'any anterior.
Doncs ara coneixerem l'actualitat esportiva com fem cada dia. Marc Pérez, molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, els allions de Creixer rebateixen com a anfitrions en la segona prova del circuit català de futbol FLAG, que tindrà lloc aquest diumenge, 18 de gener, al Camp de Futbol Municipal.
La jornada inaugural es va dur a terme, recordem, a finals de desembre en el mateix escenari, i va ser un èxit tant a escala d'organització com de resultats. Cal recordar, però, que els del Baix Gallà no puntuen en aquesta competició perquè ja participen en la Lliga Catalana Open, que es reprendrà la setmana següent. La sessió d'aquest diumenge començarà a les 9 del matí i acabarà aproximadament a la 1 del migdia.
A banda dels Clash Lengs també participen els Barberà Rookies, els Uroloqui Barcelona, els Fioners de l'Hospitalet i els Blue Wolves de Sarrià de Ter. Entre tots s'espera gaudir d'una jornada plena d'esport, intensitat i bon ambient, com asseguren des de l'entitat. Els verd i negre seran un dels equips que inicien la matinal amb el duel contra els Uroloqui a dos quarts de deu del matí.
Posteriorment jugaran davant els rookies a dos quarts d'onze i els fioners a dos quarts de dotze, mentre que el darrer compromís serà davant els Wolf Blue a partir de dos quarts d'una de migdia. De tots els equips que participen, només hi ha tres que poden puntuar per a la classificació del circuit català. Els urologi, líders amb 80 punts, els fioners, segons amb 60 punts i els rookies, tercers amb 30 punts. La resta, inclòs els lleons de creixell, participen a la Lliga Catalana i, com dèiem,
no entren en competició. En qualsevol cas, pels del Baix Gallà és una bona oportunitat per mesurar com arriben el 2026 i també per preparar-se de cara a la represa de la Lliga Catalana la setmana següent.
I ens quedem a Creixell perquè el Club Esportiu Gimnas Creixell ofereix a partir d'aquest mes de gener unes classes gratuïtes per a pacients oncològics dirigides per un fisioterapeuta de l'Associació contra el Càncer de Tarragona. Tot plegat és fruit de l'acord de col·laboració entre les dues entitats en l'objectiu de millorar la vida d'aquells pacients que ho necessitin a través de l'esport.
D'aquesta manera, el grup es consolida com a punt terapèutic clau entre Tarragona i el Vendrell, oferint la possibilitat de realitzar entrenaments de força a pacients oncològics que es troben en procés de tractament o que ja l'han superat, com així expliquen des del gimnàs. L'entitat fa parer que se senten orgullosos de portar aquest petit granet de sorra per ajudar en moments tan difícils com els que han de travessar aquests pacients.
I igualment es mostren agraïts des de l'Associació contra el Càncer de Tarragona per l'oportunitat que els atorga el gimnàs de disposar d'un espai tan necessari per a les persones amb càncer. En aquest sentit, apunten que aquestes classes d'exercici terapèutic són una eina clau per millorar la recuperació, la força i la qualitat de vida durant i després del tractament.
I marxant cap al Catllà en darrer terme perquè el municipi viurà una jornada esportiva plena d'emoció i participació aquest diumenge 18 de gener en el marc de la celebració de la segona festa de l'esport. Es tracta d'una cita ja imprescindible en el calendari del municipi, com destacant des del Consistori per gaudir, compartir i realçar tot allò que l'esport els aporta. La jornada començarà a dos quarts de deu del matí a la Torre d'en Guiu, on hi haurà un gran espai d'activitat amb la presència dels clubs i entitats esportives del Catllà.
També hi participen entitats de fora, estetament vinculades a la realitat esportiva del municipi. Ja a la tarda, a les 5, l'esport prendrà un to més solenne, però igualment emotiu, a l'auditori del Centre Cultural del Callà, on tindrà lloc l'acte de reconeixement als clubs i entitats del municipi per la seva tasca diària constant imprescindible i també els mèrits esportius als esportistes locals.
Fins aquí l'informatiu de Baix Gaiaudia d'aquest dijous 15 de gener. Demà tornarem puntualment aquí, a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos. Que passeu molt bon dia. Adéu-siau.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners. Sintonitzes Ona la Torre.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir al centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història.
Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu. Sintonitzes Ona la Torre.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari i t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça ab-protecciociviltdb-gmail.com o ve per telèfon al 671-00-24-86. 671-00-24-86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Bon dia, són les dues.
En surt a l'aeroport del Prat la Guàrdia Civil i els Mossos s'hi han desplegat aquest matí després que un avió de Turkish Airlines hi hagi hagut de fer un aterratge d'emergència per comprovar una amenaça d'explosiu. Això ha fet activar els protocols de seguretat i les forces de seguretat han hagut d'avaluar la situació. Fa només uns minuts que s'ha desactivat aquesta alarma, finalment es tractava...
d'una falsa alarma però ha fet activar l'alerta del pla Aerocat. L'aeroport, això sí, en tot moment ha seguit operant amb total normalitat. És dijous 15 de gener de 2026 i tenim més titulars. La construcció d'habitatge nou a Catalunya cau un 7,5% el 2025. Sònia Kerr. Això malgrat que es necessitaran 300.000 pisos nous per compensar la demanda durant la propera dècada. El degà del Col·legi d'Arquitectes, Guillem Costa, creu que es pot revertir la situació.
Des de fa molts anys s'havia desistit a aquesta qüestió de l'habitatge i que ara és molt necessària. Som optimistes des d'un punt de vista de col·legi i d'avisats que això remuntarà. I des d'un punt de vista social és importantíssim que entre tots sapiguem resoldre-ho perquè ens estem jugant la cohesió social.
Creixen els trasplantaments d'òrgans a Catalunya, però preocupa el percentatge de negatives de familiars. Aquest 2025 se n'han fet 1.356. Això és un 1% més que l'any passat, principalment de ronyó. La sotsdirectora del Servei Català de la Salut valora positivament aquestes dades.
Aquestes dades excel·lents ens situa a Catalunya i a l'estat espanyol a nivell mundial a dalt de tot. Però aquestes dades no serien possibles sense la solidaritat de les famílies que en un moment tan dur com és l'amor d'un ésser estimat s'obren a la necessitat d'una altra persona per continuar la seva vida.
Barcelona reforçarà la xarxa d'autobusos amb més vehicles, línies més llargues i millors corredors d'accés. TMB vol donar un gran impuls a una xarxa que no ha patit grans canvis des de l'any 2013, volíem dir, quan es va posar en marxa l'actual distribució octogonal. En cultura, l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà a l'antic edifici de la Tabacalera en 5 o 6 anys. Ocuparà uns 7.000 metres quadrats i duplicarà l'espai que actualment fa servir a la part alta. L'Ens Supramunicipal considera històric l'acord assolit amb l'Ajuntament.
Els esports, Janire Gallut, després del títol de la Supercopa, el Barça vol ser els quarts de la Copa del Rei. Els blaugranes visiten a les 9 el Racing de Santander. Sense De Jong, que complirà el partit d'ascensió per la Vermella d'Agida i amb molta tensió després de la sorprenent patacada del Madrid. Ahir al camp de l'Albacete, on van quedar eliminats de la competició. I estem pendents de la previsió del temps, ja que s'esperen pluges importants els propers dies. De fet, l'Agència Catalana de l'Aigua alliberarà aigua de diversos embassaments davant l'augment de cabals que s'espera. Última hora amb Luismi Pérez. Bon dia.
Bon dia. Aquest matí hem despertat amb molta boira al prelitoral, a les comarques de la Catalunya central i també les de Ponent, però gran part d'aquestes boires ja s'estan desfent. Al llarg d'aquesta tarda simplement quedarà una mica de mala visibilitat cap a la terra ferma i allà amb un ambient una mica més fresquet.
La temperatura s'acabarà espavilant, de fet, a hores d'ara va pujant amb ganes, i al llarg d'aquesta tarda s'acabarà plantant en els 15-16 graus amb molta facilitat. Sempre amb el permís del vent, que es tornarà a reforçar. Per una banda, als cims del Pirineu, per una altra, a gran part de les comarques de Girona. Bufarà amb força intensitat cap al Baix Empordà, per exemple, també als cims del Ripollès i de la Garrotxa. De moment, amb pocs núvols, tret d'aquestes boires que dèiem que hi havia policia.
En vista demà sí que el temps estarà més carregat, ja amb algunes pluges a les comarques de Lleida, alguna gotellada a la resta del país, però en general els núvols més trencats, com més cap a les comarques de Girona. N'estem pendents a la xarxa? El contraval de Soivan López a la redacció i coordinació. Sònia Kerr, passant quatre minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
S'ha hagut d'activar l'alerta aquest matí a l'aeroport del Prat a causa d'un avió de Turkish Airlines que hi ha hagut de fer un aterratge d'emergència per tal de comprovar una amenaça d'explosiu. Fa pocs minuts que hem sabut que es tractava d'una falsa alarma, s'ha desactivat aquesta alerta, però això ha obligat a activar els protocols de seguretat de l'aeròdrom durant bona part del matí. S'hi han desplegat, la Guàrdia Civil i els Mossos, i a més Protecció Civil, ha situat en l'alerta al pla AeroCat. Malgrat la situació, l'aeròdrom ha seguit operant amb total normalitat.
A l'aeroport hi tenim els companys del Prat Ràdio. Víctor Ascencia, bon dia. Hola, bon dia. Ens surt aquí a l'aeroport del Prat, com que comentaves, aquest matí quan un Airbus A321 procedent d'Istanbul ha fet un aterratge d'emergència per una amenaça terrorista a bord d'una aeronau de Star Alliance, que és un grup format, entre d'altres, com deies, per Turkish Airlines. Les causes encara no estan del tot clares, però...
Podria partir d'aquest missatge amenaçador del telèfon mòbil que hauria estat una broma i que hauria activat totes les alertes. L'avís de l'amenaça l'haurien fet controladors aeris francesos a l'aeroport del Prat prop de les 10 del matí. Als vols de les 11 del matí l'avió escoltat per cases ha aterrat a la pista diagonal del Prat, és a dir, la que no es fa servir ni per aterratges ni per enlairaments, i ha estat apartat de la zona de pistes. De fet, des del primer moment...
S'ha activat aquest protocol de seguretat en presència de Guàrdia Civil, Policia Nacional, bombers, així com el suport de Mossos d'Esquadra i Policia Local del Prat i cap a les 12 del matí. Se n'ha anat desallotjant els 148 passatgers i els 7 tripulants de l'aeronau. Ho han fet per grups i s'han escorcollat els equipatges de mai la bodega, però no s'hi hauria trobat material explosiu. AN ha informat que l'operativa de l'aeroport no s'ha vist afectada per aquest incident. Notícies en xarxa
La construcció d'habitatge nou a Catalunya va caure l'any passat un 7,5%, mentre que calen 300.000 pisos nous per compensar la demanda en la propera dècada. Ho adverteix el Col·legi d'Arquitectes, que espera que l'anunci del govern de construir 50.000 habitatges nous abans de 2030 faci de revulsiu per al sector. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. L'any passat es va envisar a Catalunya poc més de 16.100 habitatges, dels quals un 14% són protegits. Malgrat que es tracta de la millor xifra dels darrers 20 anys, representa una davallada del 7,5% en un moment en què la necessitat d'habitatge és de 300.000 pisos durant la propera dècada. Per tot plegat, el Col·legi d'Arquitectes espera que el Pla d'Habitatge del Govern Socialista faci remuntar aquestes xifres. Guillem Costa n'és al degar.
Es veu claríssim que des de fa molts anys s'havia desistit a aquesta qüestió de l'habitatge i que ara és molt necessària. Som optimistes des d'un punt de vista de col·legi i d'avisats que això remuntarà. I des d'un punt de vista social és importantíssim que entre tots sàpiguem resoldre-ho perquè ens estem jugant la cohesió social.
La demarcació de Barcelona va registrar la baixada més important en nova construcció d'un 20% arrossegada pel 40% a la ciutat comptal per la falta de sol edificable. Ara bé, la resta de demarcacions es van incrementar els visats, liderats pel 34,5% de Girona. També va caure en aquest cas un 4% la superfície edificada a Catalunya i un 1% la rehabilitació d'edificis.
Tot plegat mentre la inflació ha tancat aquest 2025 amb una pujada del 2,5% en el desembre a Catalunya. Tot i que l'increment de preus es va moderar l'any passat, la cistella de la compra continua a l'alça, amb productes com per exemple els ous, el cafè o la carn de vedella, que superen els dos dígits de pujada. Els sindicats celebren la moderació de l'IPC, però alerten que no registra adequadament l'increment de sectors com l'habitatge. David Navarro, bon dia.
Bon dia. L'índex de preus del consum registrat al desembre és quatre dècimes inferior al de finals de 2024. De mitjana, la inflació ha sigut del 2,4%, tres dècimes per sota de l'estatal. La reducció dels preus dels carburants i la moderació del cost de l'energia explica les xifres de l'IPC.
En canvi, la cistella de la compra ha tancat l'any a l'alça, amb una pujada del 2,7%. Així, els ous s'han encarit un 20% en un any, el cafè i el cacau un 13% i la car de vedella un 12%. També han pujat per sobre de la mitjana les llagums o la fruita fresca. Els portaveus d'UGT i comissions, Òscar Rius i Albert Ferrer, alerten que les dades de l'IPC no copsen el dia a dia dels ciutadans.
Malauradament, les dades de l'IPC no reflecteixen l'economia de les persones treballadores del nostre país. Tenim un IPC que no reflecteix el que realment pugen els productes, aliments bàsics i habitatge, i això afecta l'economia de les butxaques dels nostres ciutadans. Sabem que l'IPC diu que l'habitatge creix al 4,1, quan altres fons, dels fons oficials, com l'índex de preus de l'habitatge, ens diuen que en realitat el seu creixement és el triple,
Per demarcacions, Tarragona i Lleida són les que van registrar un IPC més elevat, amb un 2,8% i un 2,7% respecte a l'any anterior. Per la seva banda, la variació anual de Girona va ser del 2,3% i la de Barcelona del 2,5%.
9 minuts passen de les dues, creixen els trasplantaments d'òrgans a Catalunya. Aquest 2025 se n'han fet 1.356, això és un 1% més que l'any passat, sobretot de ronyó. La xifra de donants de persones mortes baixa un 3% i preocupa el percentatge de negatives, de familiars a les donacions. L'Hospital de la Vall d'Hebron lidera un any més la xifra de trasplantaments seguit de Bellvitge i del Clínic. Els trasplantaments infantils baixen de manera important a causa de la reducció de llistes d'espera. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, Catalunya. Es fan una mitjana de quatre trasplantaments al dia, principalment de ronyó, que aquest 2025 han arribat als 945, un 3% més que l'any passat. Els de cor i de pulmó són els que més han crescut i, en canvi, baixen els de fetge i pàncreas. Amb un total de 1.356 trasplantaments, és la segona millor xifra de la història. Jaume Tort és el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments.
Amb la donació estem per sota, ho hem estat sempre, de la mitjana de l'estat espanyol, però amb trasplantament estaríem a dalt de tot de l'estadística disponible a nivell mundial. El plus que fa Catalunya de trasplantament renal sempre ens situa a dalt de tot. Les donacions de persones vives creixen, però en canvi baixen les de donants morts, que han estat 370, 11 menys que l'any passat.
Preocupa que una de cada quatre famílies rebutgen la donació davant la mort d'un familiar. Per la matgessa Núria Masnou, coordinadora de donació i trasplantaments de l'Hospital Josep Trueta, hi ha marge de millora. Quan ens trobem en aquesta situació complexa, que serà un final de vida en un hospital, el fet que la decisió estigui presa facilita moltíssim les decisions de les famílies.
Ens hem d'emportar deures tots plegats. Els assistencials, de ser molt més sensibles al tema de la donació i incorporar-ho com una opció real dintre de la planificació de final de vida i la societat en si prenent decisions per avançar. Actualment hi ha 1.407 persones en llista d'espera per un trasplantament, 112 per un òrgan vital i 14 pediàtrics.
Cinquè dia de vaga de metges i metgesses des de la tardor passada per exigir als responsables públics que els escoltin, diuen prou, a la sobrecàrrega assistencial que pateixen des de fa anys i a les guàrdies de 24 hores. Un portaveu de l'Institut Català de la Salut, on han començat avui la manifestació, els ha dit que la responsable última de la situació de la sanitat a Catalunya és la consellera Olga Paner. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. Un miler de metges i metgesses aproximadament han recorregut el centre de Barcelona per segon dia consecutiu, cridant que no poden més, no poden exercir la seva professió en condicions i asseguren que no s'aturaran fins que el president del govern, Salvador Illa, s'assegui a dialogar o bé algun responsable públic. Aquest matí ha rebut als representants de Metges de Catalunya el cap de Recursos Humans de l'Institut Català de la Salut, Xavier Savalls, i ha apuntat directament a la consellera Olga Paner com a responsable màxima de la situació de la sanitat.
Segons dades provisionals, el seguiment de l'aturada aquest matí de metges i metgesses ha estat del 7% segons el Departament de Salut, una mica per sobre de la d'ahir, segons aquesta font. Però, segons metges de Catalunya, el sindicat convocant, sumant centres de primària i hospitals, ha estat 8 vegades superior, d'un 53%.
A Girona, l'Ajuntament ha hagut de sortir avui al pas en relació al nou hospital Josep Trueta, després que el Ministeri de Transport hagi, a més, dos informes desfavorables sobre el planejament de l'Ajuntament del Campus de Salut de Salt, volem dir. El govern municipal afirma, però, que els terminis del Campus de Salut no canvien. Girona FM, Pau Villafanya.
Són dos informes desfavorables, preceptius i vinculants, que conclouen que el projecte de planejament de l'Ajuntament Saltenc no compleix la normativa estatal de carreteres ni de soroll. El tinent d'alcalde d'àrea urbana, Sergi Font, creu que això no afecta el calendari del campus de salut.
Per nosaltres això no canvia res en quant a les condicions, sobretot de calendari i de planificació del Trueta. És a dir, malgrat que s'hagin de fer i refer algun d'aquests textos, som perfectament conscients que estem dins del calendari previst i que, per tant, a la ciutat de Girona estem tranquils. Volem seguir demanant aquesta atenció i que en el màxim possible, amb la major brevetat possible,
se solucionin aquestes situacions per poder tenir ja tot el planejament aprovat, però mantenint aquesta tranquil·litat i confiança en què el calendari seguirà endavant. Fon ha explicat que el protocol del campus determina que a finals del tercer trimestre del 2027 els ajuntaments han de fer entrega dels terrenys a la Generalitat, per tant, estan dins de terminis. Ara l'Ajuntament de Sala haurà de refer tota la informació que el Ministeri ha posat en dubte i posteriorment l'Estat tindrà tres mesos per respondre.
A Lleida, el conveni que han signat la Paeria i la Generalitat per impulsar un model d'inclusió social genera recels entre les ONGs que treballen amb les persones sense llar. La Fundació Arrel Sant Ignasi reconeix que l'acord és ambiciós, però afirmen que li falta concreció.
Entre altres inversions es preveu l'anomenat Hub Civic al barri de Balàfia, amb 25 habitacions i 3 vivendes de lloguer per afavorir l'autonomia d'aquestes persones vulnerables. Un conveni dotat amb 12 milions d'euros que, segons fons municipals, permetrà atendre fins a 500 persones. Per a la capdària d'acollida d'arrels Carme Bea, la proposta, en principi, hauria de ser beneficiosa, però falta la concreció i això genera molts dubtes. Ho ha dit a la xarxa.
S'ha parlat d'habitatges, de vivendes, d'habitacions, però em falta aquesta part més de concreció de perfils, de qui va destinat, condicions, nivells de seguiment... A mi em va generar molts dubtes, perquè em falta aquesta part de concreció. Esclar, penso que les xifres de les que estem treballant diàriament són elevades i que actualment no s'arriba a donar resposta a totes aquestes persones, ni a nivell d'entitats ni a nivell d'Ajuntament. Per tant, si el volum que tenim ara, el 100%, és atès, seria un gran èxit.
El projecte de Balàfia ha generat rebuig entre determinats sectors del barri i també d'alguns partits a l'oposició, com ara el PP. Tot i això, l'alcalde Fèlix Larrosa adverteix que no tolerarà el debat polític amb les persones sense llar.
És un quart de tres, entrem en crònica política. El president Salvador Illa defensa el nou model de finançament, tot i que reconeix que podria ser millor. A més, repte al Partit Popular i a Junts a presentar una alternativa més bona. Ho ha dit en un fòrum d'empresaris. Mon Carvajal, bon dia. Bon dia. El president Salvador Illa ha clos un fòrum d'empresaris reivindicant que la prosperitat que generin ha de ser compartida i ha de servir, entre d'altres, per reforçar els serveis públics, com el finançament ha dit. I s'ha dirigit així als que critiquen l'acord presentat a Iemadrit.
Podria ser millor, però descomptat. Però aquí n'hi ha un. Tres coses demano a qui ho critiqui. Que m'expliqui, sobretot a alguns que ho critiquen molt aferrissadament, perquè ells no ho van solucionar quan estaven governant.
Si aquest no us sembla bé, per què, quan governav-ho allà o aquí, no ho vau fer, no vau canviar-ho? Dos, quina proposta té vostè? I tres, la seva proposta és millor que la nostra o no? Catalunya segueix en solidària i no vol cap privilegi. Illa ha negat que les polítiques del govern en habitatge t'emptin contra la propietat privada i els ha demanat comprensió davant aquesta crisi.
No fem cap política d'habitatge que vagi contra la propietat privada, ni fem cap política d'habitatge que no vulgui comptar amb el sector privat. No és veritat, això. Vostès ho comprendran que hem de tenir. Però el seu propi bé també, perquè els seus treballadors necessiten un sostre. I li ha animat tothom a treballar perquè el nou model de finançament arribi a bon port. Reaccions també del sector empresarial català a aquesta proposta de model de finançament. El representant permanent de PIMEC a Madrid, Ferran Bel, considera l'acord bo però millorable. Són declaracions a la xarxa.
Bé, el que ens agrada és que hi hagi una proposta damunt de la taula i que després de més de 12 anys de retard se procedeixi a actualitzar el model. Ara tindrem temps per...
per a tot el tràmit parlamentari. Una vegada ja tenim la proposta que no ens conformés amb aquesta proposta perquè és clarament insuficient i s'ha de millorar, però jo crec que tota la tramitació parlamentària que serà llarga pot millorar substancialment aquesta proposta.
Bé, l'aposta per exigir més recursos, garantir l'ordinalitat més enllà del primer any i que l'acord incorpori l'augment del cost de vida amb el model. L'Ajuntament de Barcelona, us ho dèiem en titulars, reforçarà el gruix de la xarxa d'autobusos amb més vehicles, allargant algunes línies ja existents i millorant els corredors d'accés dels busos interurbans. Amb aquesta iniciativa, TMB vol donar un gran impuls a una xarxa que no ha patit grans canvis des del 2013, quan es va posar en marxa l'actual distribució octogonal. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. La primera i més important mesura que posarà en marxa el consistori a final de mes a partir del dia 26 és la de potenciar l'H12 amb 8 nous vehicles que només faran el tram central de la línia, el que té més demanda entre les places de les Glòries i Cerdà. Un pla que inclou 12 quilòmetres més de carrils bus en un any i 24 abans del 2030. Més línies express i altres mesures per fer la xarxa més eficient, connectada i neta amb la compra de més busos elèctrics. Laia Bonet és la primera tinenta d'alcaldia i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona.
Sempre dèiem que la ciutat comença on arriba el metro. Doncs bé, el barri comença on arriba l'autobús. I això és el que volem treballar amb aquesta agenda bus. El bus és, sens dubte, el transport públic de proximitat i és el que hem de poder garantir que estigui a l'alçada d'aquestes grans transformacions que viurem a la ciutat en els propers anys. La nova agenda bus també preveu posar en marxa una mena de catifa vermella en algunes cruïes de la ciutat per garantir la prioritat de pas dels autobusos en moments de congestió.
Justament avui han entrat en vigor els nous preus del transport públic per enguany, amb un augment de mitjana a l'àrea de Barcelona d'un 3,5%.
Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i persones en situació d'atur. Qualsevol títol comprat durant el 2025 i abans del 15 de gener es podrà fer servir fins al 28 de febrer, a excepció de la T jove i la T70-90, que seran vàlids fins al 30 d'abril.
Encara a Barcelona, l'Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa sobre la nova ordenança de convivència. Fins el 15 de febrer, quan entra en vigor, hi haurà informadors al carrer. L'ordenança adequa al catàleg d'infraccions, als comportaments que deterioren més la convivència i també introdueix el greugens amb un objectiu dissuasori. El text incrementa les sancions. Consumir alcohol, per exemple, en zones amb restriccions nocturnes pot costar fins a 1.500 euros.
Les multes per fer sorolles en hores acústicament tensionades poden arribar als 3.000. Orinal carret té sancions de fins a 750 euros i no es van dir les mixions que les mascotes deixen a la via pública pot arribar als 300. Fer guixades i grafitis amb façanes, portes i espais no autoritzats comporta, a més, una multa d'haver de pagar, a més de la multa volíem dir, haver de pagar la neteja i també els desperfectes.
A Cervalló, al Baix Llobregat, el darrer any s'han incrementat els incidents amb porcs senglars i també els furs a l'interior de vehicles. Són dades de la Junta de Seguretat Local, que s'ha fet aquest matí i que ha comptat amb la presència de la consellera d'Interior, Núria Parlón. Espluga a Televisió, Andrea Martínez.
Mostren una estabilitat general amb una baixada dels robatoris amb força, però amb un augment dels furs, les estafes i els delictes contra les persones, en especial a l'interior de vehicles, que continuen sent les infraccions més habituals. Més enllà de la delinqüència, la cessió ha estat marcada per la preocupació pel medi natural. L'Ajuntament ha alertat de la sobrepoblació de sanglars i de la gestió de la pesta porcina africana, una problemàtica que ha fet augmentar les trucades al 112 i que supera, segons l'alcaldessa, la capacitat dels recursos municipals.
Aquí el que hem de treballar molt, sobretot, és el control de les plantacions perquè genera problemes també amb la població, amb el servei de l'electricitat i la cura dels boscos perquè tenim molta superfície de boscos que hem de garantir que no passi res.
La Junta també ha posat l'accent en el risc d'incendis forestals i en l'augment dels serveis d'emergència en un municipi amb molta massa buscosa i una població en creixement. I és moment per la cultura. L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà l'antic edifici de la Tabacalera en 5 o 6 anys, ocuparà uns 7.000 metres quadrats i duplicarà l'espai que té actualment a la part alta de la ciutat. L'Ajuntament i l'EN Supramunicipal han sesellat l'acord per al seu trasllat. Tarragona Ràdio, Laura Casas.
L'acord subscrit entre dues administracions estableix que l'Ajuntament atorgarà una concessió d'ús gratuït de l'espai a la Diputació per un termini de 75 anys. Ara els seus tècnics ja hi podran entrar per realitzar els estudis previs i licitar el projecte executiu que es vol tenir enllestit el 2028. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, parla de dia històric.
Crec que avui és un dia francament històric que posa en valor la col·laboració entre les administracions, entre les institucions, una lleialtat institucional entre la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona que ve de fa molt temps però que sabem conservar i que fins i tot hem mirat que anés a més i que evidentment no serà l'únic ni últim projecte en què ens trobarem aquestes dues administracions.
Prèviament, però, l'Ajuntament de Tarragona s'encarregarà de condicionar i obrir a la ciutadania els jardins de la Tabacalera, amb accés des del Passeig de la Independència. El Pallars Jussà, Trempe, escalfa motors per a la 15a edició del Moss Trempe, el Festival de Cinema Rural al Pallars. L'Ajuntament ha publicat les bases del concurs i el canvi de dates del certamen. Ràdio Trem, Júlia García. La regidora de Cultura, Alba Moré, explica els primers passos realitzats. S'han publicat les bases...
per participar a les seccions oficials de curtmetratges i, en principi, estarà oberta fins al 29 de març. Podeu consultar les bases a la web de l'Ajuntament. Aquesta nova edició del festival arriba amb un canvi de dates respecte a anys anteriors. Retornarem amb unes dates que ja s'havien fet servir
afavorint una major participació i una major dinamització cultural del municipi i de la comarca. Les dates seran del 7 al 9 d'agost. El Mostrem comença així a escalfar motors per a una nova edició. I és moment per als esports.
que ens porta Janire Gallut. Bon dia, Janire. Després del títol de la Supercopa, el Barça vol ser als quarts de final de la Copa del Rei. Bon dia. Els blaugranes visiten a les 9 el Racing de Santander sense De Jong, que complirà el partit de sanció per la vermella de Gida. Qui sí serà, però és Joao Cancelo, que de fet Hansi Flick ha indicat que podria tenir alguns minuts.
que el Jouau és fantàstic en aquest sentit, és un gran futbolista, molt professional, que té molta qualitat també en atac, que és una cosa que també necessitem. Jugadors que quan estiguem en l'últim terç del camp i hem de superar-los en atac necessitem qualitat també allà. I crec que ell és una bona opció en aquest sentit. Jo crec que podria jugar uns minuts, almenys el que tenim al cap ara mateix és que podria jugar uns minuts.
Això sí, el tècnic alemany no se la vol jugar i no farà rotacions a la porteria, on a priori hi jugarà Joan Garcia. I és que el Barça visita el Sardinero amb molta tensió després de la patagada del Madrid ahir al camp de l'Albacete, en què els blancs van quedar eliminats de la competició amb un gol dels locals al minut 94. I a la primera femenina, el Barça va guanyar amb autoritat l'Atlètic de Madrid per 5 a 0 en el partit de Lliga avançat per la disputa de la Supercopa de la setmana vinent. La bona notícia també va ser el retorn de Salma Parayuelo, que gairebé tres mesos després va rodonir la golejada fent el cinquè.
Tenia muchas ganas otra vez de estar con mis compañeras, también esos nervios de volver a pisar el campo. Bueno, al final estas son las primeras sensaciones, no me iba a exigir mucho, pero sobre todo era pisar balón, encontrarme competitiva y estar otra vez tocando el balón con ellas. Pero bueno, muy contenta, muy feliz del resultado, que también ahora estamos muy bien posicionadas en Liga.
A la Copa Catalunya, l'Europa va caure eliminat davant l'Andorra per 2-3, amb un final polèmic inclòs, amb un gol anul·lat a l'afegit per falta sobre el porter. També van passar semifinals el Sabadell, el Nàstic i el Barça Atlètic. L'equip de Ferran Costa va eliminar el Terrassa de forma agònica. En el derbi va llesar, recorrent a la tanda de penals.
El Sabadell perdia 2 a 0 al descans, però la segona meitat va reaccionar. Primer amb el gol de Jordi Ortega i després del debutant Alan Godoy en l'últim segon del temps reglamentari per empatar 2 a 2 i forçar els penals. Ferran Costa, el tècnic, subratllava el canvi d'imatge dels seus homes a la represa.
M'agrada que la gent a la mitja part, en lloc de tirar pilotes fora o de baixar el cap, la resposta ha sigut de sobreposar-se a un resultat molt advers en un gran estadi contra un equip que té molt bons jugadors, que possiblement per plantilla i capacitat
Podria estar en una categoria superior, perquè hi ha molts jugadors que ho han estat, i la resposta que hem trobat ha sigut veure-ho com un repte i ficar-nos per feina. Penso que la segona part l'equip ha estat molt bé. D'altra banda, després del derbi, es van tornar a viure lamentables incidents. Un aficionat del centre d'esport Sabadell va haver de ser atès al parc taulí amb greus ferides a la boca després de rebre una brutal pallissa per part de radicals del Terrassa. El club, a més d'un comunicat, condemnen els fets.
En bàsquet, derrota de l'Uni Girona per 68 a 82 contra el Galatasaray. Al final de la primera volta, les turques se situen líders en solitari del grup de la segona fase de l'Eurolliga i les gironines acaben amb una ratxa de 19 victòries seguides a Fontejau. I acabarem amb en Vol, on el cacset Balomano Granollers també ha trencat una ratxa, en aquest cas, de 3 partits sense guanyar a la divisió d'honor femenina. Les ballesanes van superar l'Atlético Guardés 25 a 22 i fugen de la zona baixa de la classificació. Gràcies, Janire Gallut, per l'última hora dels esports.
Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
El diccionari Termcat. Paraules noves que ja pots dir. Estora o màrfega. Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i feta d'espuma de niló, que es fa servir en diverses activitats esportives com a amortiment per a fer exercicis a terra.
A l'hora de fer exercicis que impliquin un contacte del cos amb el terra, sempre és més prudent i més agradable fer-lo sobre una espuma prima i flonja que esmorteix els impactes. També serveix per acampar, si dormim al ras o en una tenda.
En podem dir estora o màrfega, mai esterilla. Estora perquè cobreix una part del terra i màrfega perquè és similar a un matalàs senzill. En aquest cas també serviria el terme aïllant, perquè una funció important que també té és protegir de la humitat.
Si les paraules noves t'agraden, no et pots perdre el podcast Paraules habitables. A la xarxa hi ha més. Una producció de la xarxa i el term call.
Si sou amants del teatre i voleu descobrir noves veus i espectacles que giraran per Catalunya i l'Estat, a principis de febrer teniu 5 dies per gaudir de propostes d'alt nivell artístic.
Entre el 4 i el 8 de febrer, el Vallès Oriental es converteix en l'escenari de la segona edició de la Fira Terres. És la fira de teatre de sala que impulsa CIATRE, l'associació de companyies de teatre professional de Catalunya, i que aquest any es campa funcions per a granollers, canovelles i les franqueses. Una oportunitat perfecta per connectar públic i creadors
però també per generar noves oportunitats als professionals i posar a la seva disposició un punt de trobada i d'intercanvi. El lema d'aquesta edició és Fem bullir l'escena. Tota una invitació a mantenir ben viva la creació escènica. A la programació trobareu 14 companyies, tant consolidades com emergents, i cadascuna amb la seva proposta. Teatre de text, monòlegs, teatre documental, musicals i teatre visual.
Del 4 al 8 de febrer, Firaterres, Agranollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès. Més informació a firaterres.cat. La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell.
En surt a l'aeroport del Prat, la Guàrdia Civil i els Mossos s'hi han desplegat aquest migdia després que un avió de Turkish Airlines hi hagi hagut de fer un aterratge d'emergència. Ha estat per comprovar una amenaça d'explosiu. Finalment, s'ha comprovat que es tractava d'una falsa alarma i s'ha desactivat aquesta alerta que havia fet activar l'alerta del pla AeroCat. Així tot, l'aeroport ha seguit operant en tot moment amb absoluta normalitat. És dijous 15 de gener de 2026 i tenim més titulars. La construcció d'habitatge nou a Catalunya cau un 7,5% el 2025. Sònia Kerr.
Això, malgrat que es necessitaran 300.000 pisos nous per compensar la demanda durant la propera dècada, el degar del Col·legi d'Arquitectes Guillem Costa creu que es pot revertir la situació. Des de fa molts anys s'havia desistit a aquesta qüestió de l'habitatge i que ara és molt necessària. Som optimistes des d'un punt de vista de col·legi d'avisats que això remuntarà. I des d'un punt de vista social és importantíssim que entre tots sapiguem resoldre-ho perquè ens estem jugant la cohesió social.
Creixen els trasplantaments d'òrgans a Catalunya, però preocupa el percentatge de negatives de familiars. Aquest 2025 se n'han fet 1.356. Això és un 1% més que l'any passat, principalment de ronyó. La sotsdirectora del Servei Català de la Salut, Pilar Ortemín, valora positivament les dades.
Aquestes dades excel·lents ens situa a Catalunya i a l'estat espanyol a nivell mundial a dalt de tot. Però aquestes dades no serien possibles sense la solidaritat de les famílies que en un moment tan dur com és l'amor d'un ésser estimat s'obren a la necessitat d'una altra persona per continuar la seva vida.
Barcelona reforçarà la xarxa d'autobusos amb més vehicles, línies més llargues i millors corredors d'accés. TMB vol donar un gran impuls a una xarxa que no ha patit grans canvis des del 2013, quan va posar en marxa l'actual distribució octogonal. En cultura, l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà a l'antic edifici de la Tabacalera en 5 o 6 anys. Ocuparà uns 7.000 metres quadrats i duplicarà l'espai que actualment fa servir a la part alta. L'Ens Supramunicipal considera històric aquest acord assoluit amb l'Ajuntament.
Els esports, Genire Gallut, després del títol de la Supercopa, el Barça vol ser als quarts de final de la Copa del Rey. Els blaugranes visiten a les 9 el Racing de Santander. Sense de Jonga complirà el partit d'ascensió per la vermella adegida i amb molta tensió després de la sorprenent patacada del Madrid ahir al camp de l'Albacete on van quedar eliminats de la competició.
I estem pendents de la previsió del temps, ja que s'esperen pluges importants els propers dies. De fet, l'Agència Catalana de l'Aigua alliberarà reserves de diversos embassaments davant l'augment de cavals que s'espera. Volem saber l'última hora en connexió amb el nostre meteoròleg Luismi Pérez. Bon dia, Luismi.
Bon dia. Aquest matí hem despertat amb molta boira al prelitoral, a les comarques de la Catalunya central i també les de Ponent, però gran part d'aquestes boires ja s'estan desfent. Al llarg d'aquesta tarda simplement quedarà una mica de mala visibilitat cap a la terra ferma i allà amb un ambient una mica més fresquet.
La temperatura s'acabarà espavilant, de fet, a hores d'ara va pujant amb ganes, i al llarg d'aquesta tarda s'acabarà plantant en els 15-16 graus amb molta facilitat. Sempre amb el permís del vent, que es tornarà a reforçar, per una banda, als cims del Pirineu, per una altra, a gran part de les comarques de Girona. Bufarà amb força intensitat cap al Baix Empordà, per exemple, també als cims del Ripollès i de la Garrotxa. De moment, amb pocs núvols, tret d'aquestes boires que dèiem que hi havia pluja.
En vista de mà, sí que el temps estarà més carregat. Hi ha algunes pluges a les comarques de Lleida, alguna gotellada a la resta del país, però, en general, els núvols més trencats, com més cap a les comarques de Girona. N'estem pendents a la xarxa? Algún traol de Soivan López a la redacció i coordinació. Sònia Kerr passen quatre minuts de dos quarts de tres. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Ens surt el que s'ha viscut avui a l'aeroport del Prat. Un avió de Turkey Airlines ja ha fet aquest migdia un aterratge d'emergència per comprovar una amenaça d'explosiu. Això ha fet activar tots els protocols de seguretat de l'aeròdrom. S'hi ha desplegat la Guàrdia Civil, també els Mossos i Protecció Civil. Ha situat en alerta el pla AeroCat. Pocs minuts abans de les dues, però, s'ha donat l'alerta per finalitzada en comprovar que es tractava d'una falsa alarma. Malgrat la situació, l'aeròdrom ha seguit operant amb normalitat. Al Prat Ràdio, Lluís Rodríguez, bon dia.
Què tal? Bon dia. Així se'n surt a l'aeroport del Prat aquest matí quan aquest avió un Airbus A321 procedent d'Istanbul ha fet un aterratge d'emergència per una amenaça terrorista a bord d'una neuronal de Star Alliance. És un passatger que ha creat un punt d'accés wifi amb un nom amenaçador i això ha aixecat l'alerta entre la resta del passatge. Finalment ha resultat ser una broma.
Als vols de les 11 del matí, aquest avió ha escoltat per casa, s'ha aterrat a la pista Diagonal del Prat i ha estat apartat de la zona de pistes. Des de primer moment, com comentàveu, s'ha activat el protocol de seguretat que ha implicat a Guàrdia Civil, Policia Nacional, bombers, però també Mossos d'Esquadra i Policia Local. Cap a les 12 de migdia s'han anat desallotjant els 148 passatgers, així com també els 7 tripulants de cabina d'aquesta aeronau. Aïna ha informat, però, que l'operativa d'aeroport no s'ha vist afectada per aquest incident.
Notícies en xarxa. La construcció d'habitatge nou a Catalunya ha caigut el darrer any un 7,5%, malgrat que calen 300.000 pisos nous per compensar la demanda de la propera dècada. Ho adverteixen des del Col·legi d'Arquitectes, que esperen que l'anunci del govern de construir 50.000 habitatges nous abans del 2030 faci de revulsiu per al sector. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. L'any passat es va envisar a Catalunya poc més de 16.100 habitatges, dels quals un 14% són protegits. Malgrat que es tracta de la millor xifra dels darrers 20 anys, representa una davallada del 7,5% en un moment en què la necessitat d'habitatge és de 300.000 pisos durant la propera dècada. Per tot plegat, el Col·legi d'Arquitectes espera que el Pla d'Habitatge del Govern Socialista faci remuntar aquestes xifres. Guillem Costa n'és al de Gà.
Es veu claríssim que des de fa molts anys s'havia desistit a aquesta qüestió de l'habitatge i que ara és molt necessària. Som optimistes des d'un punt de vista de col·legi i d'avisats que això remuntarà. I des d'un punt de vista social és importantíssim que entre tots sapiguem resoldre-ho perquè ens estem jugant la cohesió social.
La demarcació de Barcelona va registrar la baixada més important en nova construcció d'un 20% arrossegada pel 40% a la ciutat comptal per la falta de sol edificable. Ara bé, la resta de demarcacions es van incrementar els visats, liderats pel 34,5% de Girona. També va caure en aquest cas un 4% la superfície edificada a Catalunya i un 1% la rehabilitació d'edificis.
Tot això en un context de preus a l'alça. La inflació ha tancat el 2025 amb una pujada del 2,5% al desembre a Catalunya. Malgrat que l'increment de preus s'ha moderat aquest any passat, la cistella de la compra continua amunt amb productes com els ous, el cafè o la carn de vedella que superen els dos dígits de pujada. Els sindicats celebren la moderació de l'IPC però alerten que no registra adequadament l'increment de sectors com l'habitatge. David Navarro, bon dia.
Bon dia. L'índex de preus del consum registrat al desembre és quatre dècimes inferior al de finals de 2024. De mitjana, la inflació ha sigut del 2,4%, tres dècimes per sota de l'estatal. La reducció dels preus dels carburants i la moderació del cost de l'energia explica les xifres de l'IPC.
En canvi, la cistella de la compra ha tancat l'any a l'alça, amb una pujada del 2,7%. Així, els ous s'han encarit un 20% en un any, el cafè i el cacau un 13% i la carn de vedella un 12%. També han pujat per sobre de la mitjana les llagums o la fruita fresca. Els portaveus d'UGT i comissions, Òscar Rius i Albert Ferrer, alerten que les dades de l'IPC no copsen el dia a dia dels ciutadans.
Malauradament, les dades de l'IPC no reflecteixen l'economia de les persones treballadores del nostre país. Tenim un IPC que no reflecteix el que realment pugen els productes, aliments bàsics i habitatge, i això afecta l'economia de les butxaques dels nostres ciutadans. Sabem que l'IPC diu que l'habitatge creix el 4,1, quan altres fons, altres fons oficials, com l'índex de preus de l'habitatge, ens diuen que en realitat el seu creixement és el triple,
Per demarcacions, Tarragona i Lleida són les que van registrar un IPC més elevat, amb un 2,8% i un 2,7% respecte a l'any anterior. Per la seva banda, la variació anual de Girona va ser del 2,3% i la de Barcelona del 2,5%.
És un dels titulars de la jornada, creixen els trasplantaments d'òrgans a Catalunya. Aquest 2025 se n'han fet 1.356, això és un 1% més que l'any passat, sobretot de ronyó. La xifra de donants a persones mortes baixa un 3% i preocupa el percentatge de negatives de familiars a fer donacions. L'Hospital de la Vall d'Hebron lidera un any més la xifra de trasplantaments, seguit de Bellvitge i el Clínic. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, Catalunya. Es fan una mitjana de quatre trasplantaments al dia, principalment de ronyó, que aquest 2025 han arribat als 945, un 3% més que l'any passat. Els de cor i de pulmó són els que més han crescut i, en canvi, baixen els de fetge i pàncreas. Amb un total de 1.356 trasplantaments, és la segona millor xifra de la història. Jaume Tort és el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments.
Amb la donació estem per sota, ho hem estat sempre, de la mitjana de l'estat espanyol, però amb trasplantament estaríem a dalt de tot de l'estadística disponible a nivell mundial. El plus que fa Catalunya de trasplantament renal sempre ens situa a dalt de tot. Les donacions de persones vives creixen, però en canvi baixen les de donants morts, que han estat 370, 11 menys que l'any passat.
preocupa que una de cada quatre famílies rebutgen la donació davant la mort d'un familiar. Per la matgessa Núria Masnou, coordinadora de donació i trasplantaments de l'Hospital Josep Trueta, hi ha marge de millora. Quan ens trobem en aquesta situació complexa, que serà un final de vida en un hospital, el fet que la decisió estigui presa facilita moltíssim les decisions de les famílies.
Ens hem de portar a deures tots plegats. Els assistencials, de ser molt més sensibles al tema de la donació i incorporar-ho com una opció real dintre de la planificació de final de vida i la societat en si prenent decisions per avançar. Actualment hi ha 1.407 persones en llista d'espera per un trasplantament, 112 per un òrgan vital i 14 pediàtrics.
Cinquè dia de vaga de metges i metgesses. Des de la tardor passada per tal d'exigir als responsables públics que els escoltin, diuen prou, a la sobrecàrrega assistencial que pateixen des de fa anys i també a les guàrdies de 24 hores. Un portaveu de l'Institut Català de la Salut, on ha començat avui la manifestació, ha dit als manifestants que la responsable última de la situació de la sanitat a Catalunya és la consellera Olga Paní. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. Un miler de metges i magesses aproximadament han recorregut el centre de Barcelona per segon dia consecutiu, crident consignes com aquesta. No és votació, és explotació. No és votació, és explotació.
Aseguren que no poden exercir la seva professió en condicions i que no s'aturaran fins que el president del govern s'assegui a dialogar amb ells o algun responsable públic. Aquest matí ha rebut als representants de Metges de Catalunya el cap de Recursos Humans de l'Institut Català de la Salut, Xavier Savalls, i ha apuntat directament a la consellera Olga Paner com a responsable màxima de la situació de la sanitat.
Segons dades provisionals, el seguiment de l'aturada aquest matí de metges i metgesses ha estat del 7% segons el Departament de Salut, una mica per sobre de la d'ahir, segons aquesta font. Però, segons metges de Catalunya, el sindicat convocant, sumant centres de primària i hospitals, ha estat 8 vegades superior, d'un 53%.
Doncs encara més protestes. El sindicat CECIF ha convocat una concentració aquest migdia per denunciar la situació que encara viuen els prop de 300 docents d'arreu de Catalunya que per errors en adjudicacions aquest passat estiu es veuen desplaçats a centenars de quilòmetres del seu domicili. La protesta que ha plegat una cinquantena de persones ha tingut lloc davant dels serveis territorials d'educació de Girona. Televisió de Girona, Eduard Llinàs.
Reclamen que durant aquest temps els professionals afectats han hagut d'assumir despeses econòmiques inassolibles, dobles residències i greus dificultats de conciliació personal i familiar. En alguns casos asseguren que aquesta situació ha comportat un impacte directe en la salut de molts docents.
Ho explica David Aguilera, responsable d'educació de l'Alcesiva Catalunya. Tenim moltes docents de baixa, malauradament, que tot i tenir voluntat de treballar i vocació, es troben que el departament no els hi ha permès anar a treballar. Això ara mateix és un tema que s'ha endreçat en un calaix, però aquesta gent ho segueix patint a casa seva.
Aquest procés, de fet, hauria de ser molt més transparent, s'hauria de fer llistes públiques i hauria de basar-se en mèrit i capacitat. Pel que fa, el Departament d'Educació ha reconegut l'existència d'errors en el procés d'adjudicacions, però tot i això encara no els ha ofert cap solució efectiva o correctora ni cap via alternativa per a aquell professorat afectat. Amb la mobilització, el CECIF exigeix solucions immediates per a les persones afectades i reclamen canvis estructurals.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Entrem en la informació política. El president de la Generalitat, Salvador Illa, defensa el nou model de finançament, tot i que reconeix que podria ser millor. A més, Illa repta al Partit Popular i a Junts a presentar una alternativa més bona. Ho ha dit avui en un fòrum d'empresaris. Mont Carvajal, bon dia. Bon dia. El president Salvador Illa ha clos un fòrum d'empresaris reivindicant que la prosperitat que generin ha de ser compartida i ha de servir, entre d'altres, per reforçar els serveis públics, com el finançament ha dit. I s'ha dirigit així als que critiquen l'acord presentat ahir a Madrid.
Podria ser millor, però descomptat. Però aquí n'hi ha un. Tres coses demano a qui ho critiqui. Que m'expliqui, sobretot a alguns que ho critiquen molt aferrissadament, perquè ells no ho van solucionar quan estaven governant.
Si aquest no us sembla bé, per què quan governav-ho allà o aquí no ho vau fer, no vau canviar-ho? Dos, quina proposta té vostè? I tres, la seva proposta és millor que la nostra o no? Catalunya segueix en solidària i no vol cap privilegi. Illa ha negat que les polítiques del govern en habitatge t'emptin contra la propietat privada i els ha demanat comprensió davant aquesta crisi.
No fem cap política d'habitatge que vagi contra la propietat privada, ni fem cap política d'habitatge que no vulgui comptar amb el sector privat. No és veritat, això. Vostès ho comprendran que hem de tenir. Però el seu propi bé també, perquè els seus treballadors necessiten un sostre. Illa ha animat tothom a treballar perquè el nou model de finançament arribi a bon port.
Reaccions també del sector empresarial català a aquesta proposta de model de finançament. El representant permanent de PIMEC a Madrid, Ferran Bel, qualifica l'acord de bo, però millorable. Són declaracions a la xarxa. Bé, el que ens agrada és que hi hagi una proposta damunt de la taula i que després de més de 12 anys de retard se procedeixi a actualitzar el model. Ara tindrem temps per a tot el tràmit parlamentari. Una vegada ja tenim la proposta...
que no ens conformés amb aquesta proposta perquè és clarament insuficient i s'ha de millorar, però jo crec que tota la tramitació parlamentària, que serà llarga, pot millorar substancialment aquesta proposta. Bé, l'aposta per exigir més recursos, garantir l'ordinalitat més enllà del primer any i que l'acord incorpori l'augment del cost de vida amb el model.
Són tres quarts de tres. L'Ajuntament de Barcelona reforçarà el gruix de la xarxa d'autobusos amb més vehicles, línies més llargues i millores en els corredors d'accés dels busos interurbans. Amb aquesta iniciativa, TMB vol donar un gran impuls a una xarxa que no ha patit grans canvis des del 2013, quan es va posar en marxa l'actual distribució octogonal. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. La primera i més important mesura que posarà en marxa el consistori a final de mes a partir del dia 26 és la de potenciar l'H12 amb 8 nous vehicles que només faran el tram central de la línia, el que té més demanda entre les places de les Glòries i Cerdà. Un pla que inclou 12 quilòmetres més de carrils bus en un any i 24 abans del 2030. Més línies express i altres mesures per fer la xarxa més eficient, connectada i neta amb la compra de més busos elèctrics. Laia Bonet és la primera tinenta d'alcaldia i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona.
Sempre dèiem que la ciutat comença on arriba el metro, doncs bé, el barri comença on arriba l'autobús. I això és el que volem treballar amb aquesta agenda bus. El bus és, sens dubte, el transport públic de proximitat i és el que hem de poder garantir que estigui a l'alçada d'aquestes grans transformacions que viurem a la ciutat en els propers anys. La nova agenda bus també preveu posar en marxa una mena de catifa vermella en algunes cruilles de la ciutat per garantir la prioritat de pas dels autobusos en moments de congestió.
Doncs justament avui entraran en vigor els nous preus del transport públic per enguany, amb un augment de mitjana a l'àrea de Barcelona del 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, que són la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, monoparentals i persones en situació d'atur.
Qualsevol títol comprat durant el 2025 i abans del 15 de gener es podrà fer servir fins al 28 de febrer, a excepció de la T jove i la T7090, que seran vàlids fins al 30 d'abril. I això us afegim a una altra informació de servei, perquè els pensionistes només poden comprar títols de viatge amb tarifa reduïda des de les estacions de ferrocarrils de la Generalitat. Abans ho podíem fer també des de les estacions de metro o bé a l'estanc, però amb la implantació de la T-Mobilitat tot ha canviat, perquè ara hi ha dues targetes socials diferents, la targeta pensionista de ferrocarrils i la T-Mobilitat.
la tarifa social de l'àrea metropolitana de Barcelona. Les condicions d'accés són diferents i no estan unificades. I tot plegat provoca més tensió i cues davant les màquines expenedores de ferrocarrils. Des de la FAP, el referent de mobilitat, Àlex Labat, ha ofert la Federació d'Associacions Veïnals com a mediadors per resoldre dubtes o tirar endavant reclamacions.
Sí, nosaltres com a Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona ens oferim a ser mediadors en aquest problema i a canalitzar totes les reclamacions de les veïnes referent a aquest tema. Malgrat tot, els usuaris poden fer servir els dos títols bonificats tant als ferrocarrils com al metro o al bus metropolitans.
Encara a Barcelona, l'Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa sobre la nova ordenança de convivència. Fins el 15 de febrer, que és quan entra en vigor, hi haurà informadors al carrer. L'ordenança adequa el catàleg d'infraccions, els comportaments que deterioren més la convivència i introdueix agreujança amb un objectiu dissuasori. El text incrementa les sancions, com ara consumir alcohol en zones amb restriccions nocturnes, que pot costar fins a 1.500 euros.
Les multes per fer serolles en zones acústicament tensionades poden arribar als 3.000, orinar el carret de sancions de fins a 750 euros i no es van dir les mixions que les mascotes deixen a la via pública pot arribar als 300. Fer guixades i grafitis en façanes, portes i espais no autoritzats comporta, a més d'una multa, haver de pagar la neteja i els desperfectes.
A Manresa, l'Ajuntament acaba de posar en marxa un servei per combatre la soledat no desitjada de les persones grans. Es diu Menjar Acompanyats. Neix com una prova pilot i funciona al Casal de les Escudines, de dilluns a divendres, amb un cost de 5 euros per àpat.
Des del 8 de gener que cada dia al casal de les escudines una quinzena de persones grans hi dinen plegades. És una resposta comunitària a la soledat no desitjada, una realitat que cada vegada afecta a més gent. La Mercè Multó, una de les usuàries del projecte, explicava per què s'hi va apuntar. Perquè al migdia dinar sola...
No m'agradava. Aquí compartim espai. El dinar sembla que es posa més bé. El menjar prové d'un servei d'àpats a domicili que l'Ajuntament ja té en marxa, però en aquest cas, en comptes de portar-lo a casa, es mengen un espai compartit. Només fa falta escalfar-lo al microones. Mariona Ohm, regidora de Drets Socials de l'Ajuntament, destacava el component comunitari de la iniciativa.
A l'hora d'anar a dinar fora, el que fem és arribar a casa, arreglar-nos, pensar que anirem a veure gent i per tant ens també afavorim la socialització, afavorim que les persones que vegin participant i puguin escollir com volen viure la seva vida diària. La intenció de l'Ajuntament és que el projecte vagi creixent i no només en nombre de persones, sinó també en barris, per complementar els serveis existents en matèria de bellesa a la ciutat.
Ens situem ara al Baix Camp. La comunitat de regants de Riu de Canyes planteja portar aigua de l'Ebre al pantà de Ciurana per tal de garantir les reserves i fer front a la falta hídrica que arrossega la infraestructura. A més, avisen que la planta d'aigua regenerada de la depuradora de Reus no estarà enllestida fins al 2029 i que, a més, podria no ser apta per regals avellaners per l'alta salinitat. La nova ràdio de Reus, Laura Navarro.
El plantejament passa per un possible trasbassament d'uns 10 hectòmetres cúbics sempre que hi hagi excedents, amb l'objectiu d'assegurar un nivell de reserves proper al 80% de la capacitat del pantà. Escoltem a Miquel Àngel Prats, administrador de la comunitat d'Arregants de Riu de Canyes. Quan m'hebre té quantitats...
que les necessita, evidentment no es pot trasbassar res. Bé, que no és ni trasbassar, perquè és la mateixa conca, és tot conca de l'Ebre. Però en moments que els embassaments estan plens o que han de fer buidats perquè preveuen avingudes, doncs és potser un moment, no?
La proposta s'emmarca en un any marcat per la recuperació parcial del REC, després de dos anys sense subministrament. El 2025 s'ha pogut regar amb una dotació del 42% d'un any normal, però només s'ha utilitzat el 73% de l'aigua disponible, un fet que posa de manifest l'abandonament progressiu de les terres agrícoles. Paral·lelament, la comunitat manté l'aposta per la modernització i la digitalització del REC, amb inversions en marxa a la xarxa i projectes subpensionats fins al 2027.
Moment per la cultura. L'escola i el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obriran a l'antic edifici de la Tabacalera d'aquí a 5 o 6 anys. Ocuparà uns 7.000 metres quadrats i duplicarà l'espai que actualment fa servir a la part alta. L'Ajuntament i l'Ens Supremunicipal han segellat avui l'acord per aquest trasllat.
Tarragona Ràdio, Laura Casas. L'acord subscrit entre dues administracions estableix que l'Ajuntament atorgarà una concessió d'ús gratuït de l'espai a la Diputació per un termini de 75 anys. Ara els seus tècnics ja hi podran entrar per realitzar els estudis previs i licitar el projecte executiu que es vol tenir enllestit el 2028. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, parla de dia històric.
Crec que avui és un dia francament històric que posa en valor la col·laboració entre les administracions, entre les institucions, una lleialtat institucional entre la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona que ve de fa molt temps però que sabem conservar i que fins i tot hem mirat que anés a més i que evidentment no serà l'únic ni últim projecte en què ens trobarem aquestes dues administracions.
Prèviament, però, l'Ajuntament de Tarragona s'encarregarà de condicionar i obrir a la ciutadania els jardins de la Tabacalera, amb accés des del Passeig de la Independència. I una mica de música abans dels esports, perquè aquest vespre Miquel Erenchun arriba al Palau de la Música Catalana amb la gira del 40è aniversari de Dunk and Dunk.
Erenxun arriba al Palau de la Mà del Festival Guitar BSN per repassar un repertori que ja forma part de la història del pop espanyol. Amb temes com Cien Gaviotes, Jardín de Rosas, Una Calle de París o Palabras sin Nombre, Erenxun arriba a Barcelona després de l'èxit que va tenir aquest estiu al Festival de la Porta Ferrada. I ara sí, arriben els esports.
Amb Janide Gallut, molt bon dia. Janide, després del títol de la Supercopa, el Barça vol ser als quarts de la Copa del Rei. Els blaugranes visiten a les 9 el Racing de Santander sense De Jong, que complirà el partit de sanció per la vermella adegida. Aquí sí serà Joao Cancelo. De fet, Hansi Flick ha indicat que podria tenir alguns minuts.
que el Jouau és fantàstic en aquest sentit, és un gran futbolista, molt professional, que té molta qualitat també en atac, que és una cosa que també necessitem. Jugadors que, quan estiguem en l'últim terç del camp i hem de superar-los en atac, necessitem qualitat també allà. I crec que ell és una bona opció en aquest sentit. Jo crec que podria jugar uns minuts, almenys el que tenim al cap ara mateix és que podria jugar uns minuts.
Això sí, el tècnic alemany no se la vol jugar i no farà rotacions a la porteria on a priori hi jugarà Joan García. I és que el Barça visita el Sardinero amb molta atenció després de la patacada del Madrid ahir al camp de l'Albacete, en què els blancs van quedar eliminats de la competició amb un gol dels locals al minut 94. A la primera femenina victòria del Barça per golejar de 5 a 0 van superar en aquest cas les blaugranes a l'Atlètic de Madrid i sumen 10 punts de marge sobre el segon classificat, en aquest cas el Real Madrid.
I tornem cap a casa la Copa Catalunya, on l'Europa va caure eliminat davant l'Andorra per 2 a 3, amb final polèmic inclòs, amb un gol anulat a l'afegit per falta sobre el porter. També van passar semifinals Sabadell, Nàstic i Barça Atlètic. L'equip de Ferran Costa va eliminar el Terrassa de forma agònica en el derbi Ballasà, recorrent a la tanda de penals.
El Sabadell perdia 2 a 0 al descans, però a la segona meitat va reaccionar. Primer amb el gol de Jordi Ortega i després del debutant Alan Godoy en l'últim segon del temps reglamentari per empatar 2 a 2 i forçar els penals. Ferran Costa, el tècnic, sobratllava el canvi d'imatge dels seus homes a la represa.
M'agrada que la gent a la mitja part, en lloc de tirar pilotes fora o de baixar el cap, la resposta ha sigut de sobreposar-se a un resultat molt advers en un gran estadi contra un equip que té molt bons jugadors, que possiblement per plantilla i capacitat
Podria estar en una categoria superior, perquè hi ha molts jugadors que ho han estat, i la resposta que hem trobat ha sigut veure-ho com un repte i ficar-nos per feina. Penso que la segona part l'equip ha estat molt bé. D'altra banda, després del derbi es van tornar a viure lamentables incidents. Un aficionat del centre d'esport Sabadell va haver de ser atès al Prac Taulí amb greus ferides a la boca després de rebre una brutal pallissa per part de radicals del Terrassa. El club, a més d'un comunicat, condemnant els fets.
Doncs amb la victòria del Sabadell en el derbi balles acabem l'actualitat esportiva. Gràcies, Janire Gallut. Una mica més de 3 minuts i, de fet, ja acabem l'informatiu. Seran les 3 de la tarda. Nosaltres ho hem de deixar aquí i tornarem a posar-nos-hi demà a les dues. Bona tarda.
La xarxa de comunicació local. Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. AENA ha desactivat l'alarma general de l'aeroport del Prat després de comprovar que l'amenaça de bomba en un avió de Turkish Airlines que aterrat d'emergència era falsa. L'avió feia el trajecte a Istanbul-Barcelona i duia 155 persones a bord. Fons a l'aerolínea han explicat que un passatger...
ha creat un punt d'accés a internet dintre l'avió i ha configurat el nom de la xarxa de manera que inclogués una amenaça de bomba. Malgrat la situació, l'aerodroma ha seguit operant amb normalitat.
I la construcció d'habitatge nou a Catalunya va caure l'any passat un 7,5%, mentre que es necessiten 300.000 pisos nous per compensar la demanda durant la propera dècada. O parteix el Col·legi d'Arquitectes que espera que l'anunci del govern de construir 50.000 habitatges nous abans de 2030 faci de revulsiu el sector. Escoltem el degat del Col·legi Guillem Costa.
Es veu claríssim que des de fa molts anys s'havia desistit a aquesta qüestió de l'habitatge i que ara és molt necessària. Som optimistes des d'un punt de vista de col·legi i d'avisats que això remuntarà. I des d'un punt de vista social és importantíssim que entre tots sàpiguem resoldre-ho perquè ens estem jugant la cohesió social.
I un miler de metges han recorregut avui al centre de Barcelona en la cinquena jornada de vaga dels facultatius. Sota el lema, tu també t'afecta, han tornat als carrers per reclamar millores laborals i un conveni propi que tingui en compte les seves especificitats. També han reclamat la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner, a qui acusen de no tenir cap interès en resoldre aquest conflicte.
ha situat al 7% el seguiment de la vaga convocada per metges de Catalunya i el sindicat de metges i metgesses de l'atenció primària al centre Ciscat i Ment, mentre que als metges de Catalunya l'eleva al 53%.
I la inflació va tancar el 2025 amb una pujada del 2,5% durant el desembre a Catalunya, tot i que l'increment de preus es va moderar durant l'any passat. La cistella de la compra continua a l'alça, amb productes com els ous, el cafè o la carta vedella, que superen els dos dígits de pujada. Els sindicats celebren la moderació de l'IPC, però alerten que no registra adequadament l'increment de sectors, com és el cas de l'habitatge. En parlàvem tot just fa un moment.
I després del títol de la Supercopa, el Barça vol ser els quarts de final de la Copa del Rei. Els blaugranes visiten a les 9 el ràfing de Santander sense de Ionca. Complirà el partit d'ascensió per la Vermella d'Agida i amb molta atenció després de la sorprenent patacada del Madrid ahir a l'Albacete on van quedar eliminats a la competició.
L'Ajuntament de Torre d'en Barra vol engegar un procés participatiu per elaborar el projecte per la llei de barris a final d'aquest mes de gener. El consistori vol seguir avançant en l'elaboració del document que s'haurà de presentar a la Generalitat per incloure el nucli antic de la torre en el pla. L'alcalde de Torre d'en Barra, Valer Pino, explica que la intenció és presentar el projecte a la convocatòria que hi haurà a finals de primavera. Hi ha uns calendaris per cada una de les accions...
i que al final d'aquesta setmana hem d'anunciar aquest procés participatiu, que serà també final de mes, i també la idea és presentar-nos a la segona convocatòria que s'espera a la primavera. Recordem que el pressupost de l'Ajuntament de Torrenbarra per aquest 2026 contempla la contractació d'un arquitecte que s'encarregaria d'elaborar i definir el projecte que s'ha de presentar a la Lleida Barris.
Torra d'Embar ha recollit aquest dijous una nova espigolada per aprofitar els fruits de l'arberat urbà. Una quinzena de voluntaris de la Fundació Onada s'han donat cita a l'avinguda Pompeu Fabra per recollir les taronges amargues dels nou arbres que hi ha en aquesta via. El tècnic de la Fundació Espigoladors, Pere Campinyez, explica que ja compten amb uns 60 ajuntaments amb qui fan xarxa per aprofitar els fruits de l'arberat urbà.
Això ho vam iniciar el 2023, es va acabar el 2024, i arrel del projecte urbanit de ciutats comestibles, ara ja estem fent una xarxa de ciutats comestibles que són vora 60 municipis a tot Catalunya, diferents, n'hi ha que tenen figues, n'hi ha que tenen olives, n'hi ha que tenen taronja marga, sobretot a l'àrea metropolitana hi ha molt taronja marga, però nosaltres sí que a la delegació de Tarragona ens hem centrat molt en les oliveres, al final l'oli és cistella bàsica.
En total, a Tordambarra s'esperen recollir uns 1.500 quilos de taronges i produir entre 1.500 i 2.000 pots de malmenada.
Els muntanyans registren una davallada en els cents d'ocells. En concret, són una quinzena d'espècies, menys que fa 20 anys. Es posa en marxa la cinquena edició del programa de detecció precoç de càncer de còlone i recta de l'àrea bàsica de salut de Torredembarra. S'adreça a homes i dones d'entre 50 i 69 anys. Durant els pròxims mesos, la ciutadania rebrà una carta del programa amb les instruccions a seguir.
El Club Excursionisme Torra d'Embarra ja ha donat a conèixer el calendari de sortides pel primer semestre de l'any. L'entitat torrenca proposa un total de 16 excursions entre els mesos de gener i de juny que ens permetran descobrir diferents indrets de Catalunya, principalment de muntanya.
Avui parlarem d'altres qüestions relacionades amb els diferents pobles del Baix Gaià i també ens farem resson de les notícies esportives que tenen com a protagonistes els diferents torrencs, com el Roger Monzó, que ha estat jugador del Cébol Torrada en Barra i que s'ha proclamat campió de la primera fase del pre-europeu sub-18 de volei,
amb la selecció espanyola. Una competició que s'ha disputat a Portugal, on també ha estat el segon màxim anotador de la Torreig. I parlarem del Torre d'en Barra, basquet club que segueix sense aixecar cap i aquest passat diumenge van cadenar la cinquena derrota consecutiva. Va verdre la pista del Morey B per 72 a 64. Són les notícies destacades d'aquest 15 de gener a l'edició Anna Plaza i aquí us parlem, Josep Sánchez i Raquel Martínez.
L'Ajuntament de Torredembarra vol engegar un procés participatiu per elaborar el projecte per la llei de barris a final d'aquest mes de gener. El consistori vol seguir avançant en l'elaboració del document que s'haurà de presentar a la Generalitat per incloure el nucli antic de la torre en el pla.
La subvenció del govern català, en cas de ser acceptats a la llei de barris, seria molt important, d'un 70% sobre el cost total de les intervencions. Així, des de l'Ajuntament es planteja que amb una inversió global d'uns 10 milions d'euros, per exemple, la torre hauria de posar 3 i els altres 7 anirien a càrrec del govern català.
És per això que el Consistori vol fer un projecte sòlid i ben estructurat, segons els criteris que marca la llei de barris per reformar de forma integral el nucli històric. Amb aquesta intenció, les pròximes setmanes es posarà en marxa el procés participatiu que ha de permetre recollir les propostes de la ciutadania. L'alcalde Valepino explica que la intenció és presentar al projecte la convocatòria que hi haurà a finals de primavera. Hi ha uns calendaris per cada una de les accions...
A finals d'aquesta setmana hem d'anunciar aquest procés participatiu, que serà també final de mes, i també la idea és presentar-nos a la segona convocatòria que s'espera a la primavera.
Pinó remarca que la llei de barris té uns àmbits i requisits molt definits. Per tant, ara la feina passa per identificar les necessitats del nucli antic de Tordambarra i ajustar-les als criteris que marca el govern català per poder rebre la subvenció. La idea que hem plantejat és identificar les necessitats que tenim a l'àrea d'influència, al nucli antic, per tal de poder-les encabir amb els diferents ítems que ha de tenir aquest pla de barris.
Està dividit molt clarament en tres àmbits molt clars i, per tant, aquelles millores que nosaltres reconeixem o reconeixerem que són necessàries han de complir amb una sèrie de requisits per tal que sigui aprovat. Aquesta és la feina que farem. El que volem fer ara és aquesta pluja d'idees i d'aportacions de tothom per veure com les encabim dins d'aquests ítems que s'han de complir per aquesta llei de barris.
A més del procés participatiu que s'anunciarà aquests dies, des del govern de Torlambarra aquest passat dilluns, també van mantenir una reunió amb els grups municipals de l'oposició per obrir la porta als seus suggeriments. Pino remarca la importància de la participació ciutadana també a través de la resta de partits polítics. No, el que vam fer és explicar-li a l'oposició els treballs que estem fent ara mateix en la recuperació i l'adquisió de dades...
per tal de presentar-nos aquest pla de barris. Els vam explicar els ítems que tenien en compte, també l'àrea d'influència, que com sabeu és el núcle antic de Torre d'en Barra, i per tant el que els vam demanar és que afegim les seves aportacions, perquè pensem que la llei de barris, aquest pla de barris,
Un dels requisits més importants que té és la participació ciutadana. És a dir, ara ells com a càrrecs polítics de l'oposició han de fer les seves propostes perquè també engegarem un procés de participació ciutadana important. Recordem que el pressupost de l'Ajuntament de Tordambarra per aquest 2026 també contempla la contractació d'un arquitecte que s'encarregaria d'elaborar i definir el projecte que s'ha de presentar a la llei de barris.
Torredembarra ha recollit aquest dijous una nova espigolada per aprofitar els fruits de l'arborat urbà. Una quinzena de voluntaris de la Fundació Onada s'han donat cita a l'avinguda Pompeu Fabra per recollir les taronges amargues dels nou tarongers que hi ha en aquesta via. Després també s'ha actuat en els dos arbres que hi ha a la plaça del Castell.
Amb aquests fruits es farà malmelada que es destina a entitats socials. D'aquesta manera s'evita el malbaratament alimentari i es fomenta l'economia circular. Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Espigoladors en el marc del projecte Urbanita i col·labora l'Ajuntament de Torredembarra a través de la Regidoria de Sostenibilitat amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya.
Aquest projecte es va iniciar a través d'una subvenció de la Generalitat i s'ha anat consolidant amb el temps. Actualment, la Fundació Espigoladors col·labora amb uns 60 ajuntaments per aprofitar els fruits de diferents arbres urbans. Pere Campinyer és tècnic de l'entitat.
Això ho vam iniciar el 2023, es va acabar el 2024 i arrel del projecte urbanit de ciutats comestibles, ara ja estem fent una xarxa de ciutats comestibles que són vora 60 municipis a tot Catalunya, diferents, n'hi ha que tenen figues, n'hi ha que tenen olives, n'hi ha que tenen taronja amarga, sobretot a l'àrea metropolitana hi ha molt taronja i marc, però nosaltres sí que a la delegació de Tarragona ens hem centrat molt en les oliveres, al final l'oli és cistella bàsica.
A més d'evitar el malbaratament alimentari destinal a la producció a finalitats socials, Campinyes explica que un altre dels avantatges que es troben als ajuntaments és que se'n redueix la producció de residus i la brutícia que es genera als carrers. Al final són una quantitat de quilos que es deixen de gestionar com a residus a les plantes de compostatge i per tant això ha d'haver un estalvi.
també per l'Ajuntament, no?, o feines de la brigada, no?, per exemple, el fer els olivers rodonets que havien de passar cada tres mesos, anar-los fent les boles aquestes, que al final és un maltracte a l'arbre, no?, doncs s'han deixat de fer totes aquestes hores de la brigada, no?, han passat i deixem de generar aquesta poda, no?, que també són residus organics i, a més a més, aprofitem els fruits, o sigui, és un doble estalvi, no?,
En l'acció d'aquest dijous hi han col·laborat els usuaris de la Fundació Onada, que ja havien participat en altres espigolades anteriorment. Ibet Torné, tècnica de l'entitat, comenta què suposa aquesta col·laboració per a ells. A nosaltres això ens permet, primer, treballar amb ells, que és la Fundació Espigoladors, a què es dedica i treballar una mica en global tot el tema del malbaratament alimentari, no?,
Això per una banda. Per l'altra banda, és una activitat que és molt complerta perquè des de posar-nos al carrer a recollir els fruits dels arbres fins a què es fa amb aquest fruit que recollim. En el cas de la taronja amarga, vam poder fer també un taller de melmelada.
A l'espigulada que s'ha fet aquest dijous s'ha de sumar la que es va realitzar fa dos dies al pati de l'escola Antoni Roig, on hi ha 17 tarongers. Allà s'hi van recollir un miler de quilos de taronja amarga amb la col·laboració dels mateixos alumnes. Dilluns vinent es vol fer un taller per elaborar malmelada amb les famílies, ho explica en Pere Campínez.
Ahir vam fer les dues espigulades de taronja amarga a l'escola Antoni Roig, amb els alumnes de l'escola, que ja vam treure a vora mil quilos, perquè hi ha molts tarongers allà al pati que es convertien en projectils, i a més a més, a part de residus, hem solucionat un problema, i com que són escola verda, ja ho integrem, i el dilluns per la tarda farem el taller de melmelades amb famílies i amb els alumnes.
En total s'esperen recollir aquesta temporada a Torre d'Embarra uns 1.500 quilos de taronges i produir entre 1.500 i 2.000 pots de melmelada. A la torre també s'havien fet espigolades en engarrofers, oliveres i moreres.
Els muntanyans registren una davallada en els cens d'ocells. En concret, són una quinzena d'espècies menys que fa 20 anys. El passat 3 de gener, ornitòlegs liderats pels germans Vázquez de Lucca van participar al 33è Cens Invernal d'Ocells als muntanyans. El recompte el realitzen voluntaris experts en coordinació amb la Generalitat.
Les dades registrades van ser de 1.984 ocells de 74 espècies diferents. El descens d'espècies s'ha detectat entre les aus limícoles, que han passat de 26 espècies a només 11. I d'aquestes, 8 compten només amb la meitat d'exemplars. Només hi ha una espècie, la balona, que es manté estable.
El tècnic del JPEC, Ecologistes de Catalunya, Ramon Ferrer, explica que la causa principal del descens d'aus limícoles és la desaparició de les làmines d'aigua dels estanys per la proliferació del canyís.
A nivell global, a l'hivern, el número d'espècies no ha variat gaire. On se troben les diferències més grans en l'època de migració, perquè són ocells que depenen més del tipus de lluent d'aigua que queda obert. Precisament aquests dos germans van fer un estudi el 95-98, quatre anys seguits, de mirar els diferents ocells aquàtics a la pas de primavera,
que es diu prenupcial, i d'aquelles 26 espècies ho van repetir 20 anys després, d'aquí la importància de fer aquests estudis amb bastants anys de diferència per veure les tendències. Llavors, de les 26 espècies, 15 han desaparegut aquí, o sigui, 15 no s'han tornat a observar aquí d'aquests ocells límícoles.
Ferrer ha apuntat a la secció L'Eco del Gallà, del programa Baix Gallà al Dia, que si repeteixen l'estudi durant els pròxims 4 anys, probablement les xifres encara seran pitjors. També ha apuntat que l'increment de canyes no ha permès augmentar altres tipus d'ocells, com es podria pensar.
Perdre el lluent d'aigua i col·lapsar-se amb el canyès, que són temes que ja hem parlat aquí diverses vegades, doncs aquesta és una de les conseqüències que es noten més. Si ara es torni a repetir, segurament de les 15 augmentarien el nombre d'espècies extingides perquè òbviament no troben un forat on aterrar per menjar les vores de l'aigua.
Els resultats de l'estudi seran publicats pròximament per la Secretaria de Transició Ecològica del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Es posa en marxa la cinquena edició del programa de detecció precoç de càncer de colon i recta de l'àrea bàsica de salut de Torredembarra. S'adreça a homes i dones d'entre 50 i 69 anys. Durant els propers mesos, la ciutadania rebrà una carta del programa amb les instruccions a seguir. Consisteix en fer-se cada dos anys una senzilla prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles.
La prevenció i detecció precoç del càncer de còlon i recta és molt important, ja que aquest càncer és el més freqüent entre els homes i les dones de més de 50 anys, segons les dades del Registre de Càncer de Tarragona. La majoria de vegades aquest es desenvolupa a partir de petites lesions de l'interior del budell que poden acabar transformant-se en un càncer, però sovint no produeix cap molèstia fins que la malaltia està avançada.
Si es detecta a temps, és molt fàcil de tractar i té moltes probabilitats de curació. A l'àrea bàsica de salut de Tornambarra, en les quatre rondes prèvies del programa, es van detectar 27 casos d'aquest càncer i la participació va ser del 36,6%.
El Club Excursionisme Torre d'Embarra ja ha donat a conèixer el calendari de sortides per al primer semestre de l'any. L'entitat torrenca proposa un total de 16 excursions entre els mesos de gener i juny que ens permetran descobrir diferents indrets a Catalunya, principalment de muntanya.
Com és habitual, el Club Excursionisme combina en les seves propostes excursions de diferents nivells, des de sortides d'iniciació fins a rutes més exigents d'alta muntanya. La Paula Redondo i l'Àngels García, presidenta i vocal de l'entitat, destaquen aquesta varietat en la programació per als pròxims mesos.
Jo és que diries que cada mes tenim una de baixa dificultat, de proximitat. Sí, tenim un mix, un mix de tot que així dona peu a tothom, no? Exacte, està molt repartit. Sí, i com sempre acabaríem el mes de juny amb una de nocturna, amb un caiac, per refrescar ja que vindria la temporada alta de calor.
Així, després de la caminada del pont del Diable a Torre d'en Barra d'aquest 25 de gener, al febrer s'han programat dues sortides a l'interior de Tarragona, el dia 8 a Siurana i el 21 a Montral. De cara al març, el dia 1, hi haurà una sortida de proximitat. El 7 s'anirà fins a la Tossa Pelada i el 21 es vol fer el camí de ronda entre l'admetlla de mar i l'ampolla.
L'abril arrencarà amb una altra sortida de proximitat el dia 5. El dia 12 s'anirà a la Mola de Genesies i el 18 a la Puigsec i Puig de la Clapa. El maig s'ha programat una ruta pel Montsant i el dia 2 una de proximitat el dia 10 i una sortida a Sant Honorat i el Roc del Cúgol el 23.
Finalment, el juny hi haurà una nocturna el dia 6, una sortida en caiac el 21 i un cap de setmana de muntanya al pic de l'Envalira. L'Àngels García destaca algunes d'aquestes propostes.
Bé, la sortida Montral, que és una que porta la Eva, i vam anar a fer la prèvia les dues ja fa temps, és una sortida molt maca, molt maca, passem per dues o tres foradades, no apta per a gent amb una mica de vertigen, hi ha un pas equipat i tal, els tenen en compte, i després una altra remarca també, la tossa pelada a l'hivern, que potser es pot fer amb raquetes, perquè podem trobar neu,
i a l'ampolla, que encara estem pendents si tenim de variar una mica aquest recorregut perquè ens han dit que el camí està molt malament. D'altra banda, cal recordar que ja es poden tramitar les renovacions de socis i sòcies i les llicències de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya per aquest 2026. Cal omplir el formulari que apareix al web del Club Excursionisme i fer la transferència de l'import corresponent.
Altafulla activarà els radars de control de velocitat dilluns vinent 19 de gener. Recentment s'han instal·lat dos d'aquests elements al carrer Marquès de Tamarit, en direcció a Torre d'Embarra, i a la Ronda d'Altafulla, a prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera. Així doncs, a partir de l'estat mana vinent, els dos radars començaran a sancionar amb l'objectiu de reduir l'excés de velocitat
prevenir accidents i pacificar el trànsit en dos punts especialment sensibles pel que fa a la seguretat viària. Ho faran després d'un període de proves en què s'han comptabilitzat gairebé 22.000 registres d'accés de velocitat. Uns 1.600 han superat els 51 quilòmetres per hora, fet que representa un 7% del total sancionable.
De manera paral·lela, el consistori Altafoyenc desplegarà nous equips tecnològics orientats a la seguretat ciutadana que permetran reforçar la prevenció, la detecció d'infraccions i la protecció de l'espai públic.
El carrer Llevant d'Altafulla tindrà uns tandals aquest estiu que el cobriran d'extrem a extrem per protegir els avianants de la calor. La instal·lació d'aquests elements a la via pública serà possible gràcies a una aportació de la Diputació de Tarragona d'uns 50.000 euros.
Així es pretén dinamitzar aquesta zona de Bejamar i afavorir que la gent hi passegi més a gust, tenint en compte les temperatures tan elevades que se suporten a l'estiu i l'impacte del sol al carrer, especialment als matins. Ho destaca el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica d'Altafulla, Tomàs Serra. És una zona comercial i molt transitada d'estiu i bé amb les altres temperatures que hi ha en els últims temps,
Creiem que és necessari perquè la gent pugui fer compres còmodament i també una mica en concordància amb la moció que es va presentar a l'Ajuntament d'Altafulla de poder fer punts d'ombra i, a part de ser per un tema comercial, per dinamitzar la zona, també un tema de salut perquè és rellevant, ja ho sabem tots, que és molt calorós a l'estiu, sobretot pels matins.
Serra ha explicat que la mesura respon a una iniciativa de la regidoria que encapçala i que també s'ha tingut en compte una moció aprovada per unanimitat pel plenari municipal respecte a la creació d'espais d'ombra a la vila. Igualment explica que des del sector es veu amb bons ulls la proposta i que aquesta complementa l'actuació general que s'està fent a la zona amb la remodelació de la plaça dels Vents com a eix per potenciar-ne l'atractiu.
i també fer-ho coincidir amb la nova reforma de la plaça dels Vents. El que es tracta és de donar una mica d'atractiu a tota aquesta zona de baix de mar i, bé, si això surt bé, més endavant no descartem fer també carrer mestral. Això és una iniciativa que vam tenir des de la regidoria de comerç i ho vam ficar en comú amb ells i, bé, ells es van mostrar d'acord, contents i satisfets amb aquesta proposta, perquè ja sabem, pels matins, sobretot, les temperatures són molt altes
I bé, això serà un atractiu més pel carrer Llevant, llavors això incidirà que les persones que visitin el de Fulla entrin, passin pel carrer i puguin passejar tranquil·lament sense haver d'estar passant calor. Serra ha apuntat que els tandals estaran instal·lats abans de l'estiu i que un cop passada la temporada es valorarà el seu funcionament per poder aplicar la mesura en altres carrers com ara el carrer Mestral.
Una de les obres de l'escriptor i editor afincat Altafulla, Òscar Ramírez, ha estat escollida per ampliar la col·lecció de llibres accessibles de l'11. Es tracta del llibre Tot el temps és una illa, que es va editar per primera vegada el 2024. Ara l'obra ha estat adaptada al sistema Braille, de lectura amb els dits, i al sistema Daisy, per ser escoltat.
El llibre ja fa uns mesos que ha estat publicat en dos formats i ara es presenta públicament. Serà a la seu de l'11 a la Rambla Vella de Tarragona avui dijous a dos quarts de sis de la tarda. Serà un acte organitzat per l'entitat i la Banya Edicions, editora del llibre i propietat de Ramírez.
Comptarà amb la presència de l'autor i es llegiran fragments del llibre en braille i també hi participaran lectors que hagin tingut la possibilitat de conèixer l'obra en algun d'aquests dos formats accessibles. Òscar Ramírez, en una conversa en el programa Baix gaire al dia, explica que se sent afortunat que s'hagi triat un dels seus llibres per adaptar-los a aquests dos sistemes de lectura i fer-los més accessibles.
Jo crec que soc molt afortunat, almenys ni considero, perquè l'11 em va comunicar ara fa uns mesos que un dels dos llibres, el de Tot el temps és una illa, l'havien triat per passar al sistema de DC, que és el sistema sonor per la gent que té...
La presentació d'aquesta tarda, com l'autor ha remarcat, serà pública i oberta a tothom, sense necessitat que sigui afiliat a l'ONCE.
La nova programació teatral del Catllà inclou quatre propostes des d'ara i fins a l'abril. El cicle començarà aquest pròxim 17 de gener amb l'obra El gegant del pi de Pau Vinyals. El gegant del pi és un monòleg escrit i interpretat per Vinyals que va guanyar el premi BBBA de teatre el 2023.
S'ha pogut veure el festival Temporada Alta de Girona i també en diverses sales de Barcelona, com la Villarroel i el Teatre Tantarantana. Relata la història d'un home que, fent neteja d'objectes familiars, descobreix el passat franquista del seu avi. La següent cita teatral alcatllà serà dissabte 21 de febrer, amb la representació de Cràmic, una comèdia romàntica de Marta Butxaca, interpretada per Anna Moliner i Biel Durant.
Crami, que es va estrenar a l'Espai Texas i ara està de gira per Catalunya. Tracte sobre una parella que s'enamora contra tot pronòstic i tot i no tenir res en comú. I un mes més tard, el 21 de març, arribarà al Catllà una proposta de teatre familiar, Bungi, la petita koala, de Fastuc Teatre. Aquesta funció s'emmarca en el projecte Cap Butaca Buida, que des de fa uns anys es planteja omplir tots els teatres del país.
Bungi és un espectacle de titelles que narra la història d'una petita koala que viu als boscos d'eucaliptus d'Austràlia i que un dia veu com el seu món trontolla per un gran incendi. Aquesta obra va ser finalista als Premis Max l'any 2024 en la categoria de millor disseny de producció privada.
La temporada teatre a l'Alcatlla es tancarà el 18 d'abril amb una altra obra premiada, Boja, escrita i interpretada per Mariona Esplugues. L'any passat va guanyar el Premi BBVA de Teatre i abans havia guanyat el Premi Revelació de Barcelona i el Premi al millor espectacle per a joves a la mostra d'Igualada. Boja és un espectacle a mitjà camí del monòleg i la performance en què la protagonista desgrana les seves experiències d'engenant el psiquiatre.
amb tot de comèdia, però parlant d'aquelles coses que normalment es callen. L'obra es va estrenar al Teatre Eòlia i també ha passat per Temporada Alta i La Villarroel.
Les representacions es faran al Centre Cultural del Catllà. Totes les funcions seran a les 7 de la tarda, excepte la de bunge i la petita koala, que com és un espectacle familiar, es farà abans, a dos quarts de sis. Les entrades es poden comprar anticipadament a Entràpolis a un preu de 5 euros. També es poden adquirir a taquilla per 7 euros. El mateix dia de la funció, mitja hora abans de començar l'espectacle.
Un nou servei oferirà assistència als municipis de la demarcació de Tarragona en matèria urbanística. Aquesta nova eina es posa en marxa gràcies al conveni entre l'Associació Catalana de Municipis, les quatre diputacions catalanes i el Consell General d'Aran, que s'ha signat aquest dimarts.
L'acord té com a objectiu oferir suport tècnic i jurídic especialitzat en matèria urbanística, un dels àmbits més complexos en la gestió municipal. D'aquesta manera, es vol fer front a un àmbit de la gestió municipal marcat per una normativa cada vegada més exigent i per la manca generalitzada de personal especialitzat. El nou servei vol contribuir a agilitzar les tramitacions urbanístiques, millorar la qualitat i reforçar la seguretat jurídica de les actuacions municipals.
Així, es posaran a disposició dels ajuntaments equips experts que complementin els serveis tècnics locals. A més, l'Associació Catalana de Municipis impulsarà un pla de formació específica en urbanisme adreçat a càrrecs electes i personal tècnic municipal.
I en esports parlem de Roger Monzó, que s'ha proclamat campió de la primera fase del pre-europeu sub-18 de volei amb la selecció espanyola. El jugador del Sebol Torredambarra va ser clau per la victòria d'Espanya, que ha permès obtenir el bitllet per al Campionat d'Europa.
Monzó va ser el millor oposat i el segon màxim anotador del torneig. La selecció espanyola va aconseguir el ple de victòries guanyant els 5 partits disputats contra Alemanya, Bèlgica, Holanda, Portugal i França. Com era d'esperar, el duel contra els francesos, que es va decidir en el tiebreak, va ser el més igualat tant pel rival com per com estava en joc la classificació.
D'aquí al juliol, Monzó participarà en les diverses concentracions que organitzarà la Reial Federació Espanyola de Volleyball per preparar aquest campionat d'Europa. I també parlem del Torredembarra Bàsquet Club, que segueix sense aixecar cap i aquest passat diumenge van cadenar la cinquena derrota consecutiva. Els torrencs van perdre el duel directe de la zona mitjana de la primera territorial masculina a la pista del club bàsquet Morell B, amb un resultat de 72 a 64.
Els torrencs van realitzar una primera part competitiva, però al descans van arribar en desavantatge, ja que perdien per 42 a 35. Les coses es van complicar després del descans amb un 24 a 11 que va permetre als locals augmentar la diferència fins als 18 punts. Els torrencs van reaccionar en els darrers 10 minuts, però el parcial de 6 a 18 va ser insuficient per completar la remuntada.
La torre acaba la jornada com a vuitena classificada amb 16 punts. Dissabte, a les vuit del vespre, intentarà trencar aquesta mala ratxa amb la visita al coer de la categoria, al club bàsquet, en posta. Fins aquí l'informatiu d'aquest dijous 15 de gener. Us hem acompanyat Josep Sánchez i Raquel Martínez.
Sintonitzes Ona la Torre.
Bon dijous, Baix Gaià. Avui és dijous 15 de gener i és Sant Pau, Armità. Ensetem Baix Gaià al dia, el magazín conjunt entre el Tafolla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ja som a la recta final de la setmana i, com sempre, aquí i ara, el que marca el ritme és el batec del territori.
A Torredembarra, l'Ajuntament posarà zona blava el barri marítim amb l'objectiu de potenciar la rotació de vehicles i per l'eliminació de l'aparcament que hi havia tocat als muntanyans. La mesura feia temps que estava sobre la taula i el regidor d'Hisenda diu que ara s'ha decidit tirar endavant. Amb aquesta mesura s'espera incrementar els ingressos fins als 155.000 euros aquest any davant els 90.000 del 2025.
Altafulla, a partir de dilluns vinent, dia 19 de gener, es posaran en marxa els dos radars de control de velocitat que s'han instal·lat fa poc al municipi. Un està el principal accés a la vila, venint des de Torredembarra, al carrer Marquès de Tamarit, i tot just sortint de la rotonda del Puntet. L'altre es troba a la ronda d'Altafulla, prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera. L'objectiu és prevenir accidents en aquestes zones on s'ha detectat un accés de velocitat.
A Roda de Barà, com en altres poblacions que pertanyen a l'àrea bàsica de salut de Torredembarra, s'ha posat en marxa la cinquena ronda del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recta. Els homes i les dones d'entre 50 i 69 anys rebran a casa seva una carta del programa amb les instruccions de seguir per fer la senzilla prova a casa seva per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles.
Si es detecta a temps, és fàcil de tractar. Això que estan escoltant és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta Roda de Baralta, Fulla i Torre d'Embarra i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts a Baix Gai al dia els oferirem un recorregut complet per l'actualitat.
Començarem amb la previsió del temps, farem un cop d'ull a les portades de la premsa del dia i comptarem amb l'opinió de la periodista Marta Domènech. I per tancar aquest primer tram del programa ho farem amb una pàgina musical. Així que no es moguin, que comencem. Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora.
Doncs ja dijous, estem ja a la recta final de la setmana. Com passen els dies? Sí, sí, sí, passa ràpid. I mira, ara que comença a despuntar el sol, vaig entrant en calor, perquè, Déu-n'hi-do, al fred d'aquest matí, a l'interior teníem una capa de glaç del cotxe, que avui he arribat a córrer, córrer, perquè... Ara jo crec que aniran pujant les temperatures de seguida que ens ho digui el Luismi, però, en fi, aquest consell... A veure què ens diu. Semblem unes iaiones, eh? Abrigueu-vos! Sí...
Però és veritat, com ens influencia, no?, el temps que fa. És que és terrible, és terrible. I tu i jo, que som dones de sol, que ens agrada més aviat l'estiu. Sí, sí, sí. Ho podem fer d'aquella manera, però, en fi, aquí estem. Som estuquenques, no podem fer-hi més. Perfecte, doncs, tenen sintonitzades Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I tal com comentàvem amb la Raquel, abans de capbussar-nos del tot en els temes que els hem preparat per aquest matí, fem un petit parèntesi i mirem amunt cap al cel. És hora de saber quin temps ens acompanyarà al llarg d'aquest dijous i què ens esperen els dies vinents al Baix Gaià, perquè el temps no és només una dada, condiciona el nostre dia a dia i marca el pols del territori. La informació meteorològica ens arriba, com sempre, amb precisió de la mà de Luis Mi Pérez. Molt bon dia.
Bon dia, alguns núvols no gaire importants. Al llarg de les immediates hores, el camp de Tarragona, de fet, s'ha tornat a formar una mica de boira, ja més cap a l'interior, per tant, una altra vegada és cap a la conca de Barberà, on tenim alguns trams de molt mala visibilitat, però és boira que està molt arrapada a la vall del Gallà o del Francolí, per tant, no és extensa. I a més a més, a la resta de contrades, o bé aquesta boira no és present, o simplement hi ha quatre núvols baixos poc destacables.
S'han d'anar trencant. Al llarg del dia, de fet, el sol serà el principal protagonista de les comarques tarragonines. Ben no gaire intens, per tant, serà una jornada plàcida també en aquest sentit. I si de cas, aquesta temperatura que ha baixat una mica respecte a ahir fa més fred en aquests moments i tenim molts valors voltant als 5 a 8 graus, les més altes com sol ser habitual a Randamar. La tarda, en canvi, acabarà sent força confortable, plàcida, tocant als 15 graus de màxim en molts casos. N'estem pendents a la xarxa?
Doncs gràcies, Lluís Mi, per aquesta previsió del temps i ja ho veuen, avui convé no deixar l'abric a casa abans de sortir al carrer. Nosaltres seguim a Baix Gaià el dia amb més actualitat de casa nostra perquè tot seguit arriba l'hora de fer un cop d'ull a les portades dels diaris i repassar què destaca la premsa d'avui. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià el dia.
Obrim ara el nostre espai de premsa d'aquest dijous començant mirant ben a prop al Camp de Tarragona per descobrir quines són les notícies que avui ocupen un lloc destacat a les portades dels mitjans del territori. A continuació ampliarem la mirada per fer un repàs a la premsa de baix general i posar el focus en els temes que marquen l'actualitat tant al conjunt del país com a escala internacional.
Entrem en matèria, Raquel. Què ens expliquen avui els diaris tarragonins? Comencem pel diari més, que avui té unes pàgines especials, per cert, dedicades a la celebració de la festa de Sant Antoni a Vilaseca. Però la imatge principal i el titular destacat és per al patrimoni romà. En concret, expliquen que la Font dels Lleons tindrà projecte de museïtzació per fer-la accessible al públic. El propietari de la finca, encarregat el pla director del monument...
que aquest mes de gener rebrà el control arqueològic per part de la Generalitat. I la imatge és dels mausoleus romans de la Fonteta, que estan més a prop de la ciutat. Actualment s'han consolidat les restes, que estan ubicades entre Francesc Bastos i l'avinguda Vidal i Barraquer, i l'any vinent una passarel·la permetrà visitar-les i connectar els dos carrers.
Més notícies perquè es compleixen sis anys de l'explosió Aikokse, sense data pel judici. L'accident, recordem, ho va provocar la mort de tres persones i es demanen penes d'11 anys a presó per tres exdirectius.
Reus, l'Ajuntament vol licitar aviat l'execució de la zona verda davant la Biblioteca Central Xavier Amorós. I també una notícia que us explicàvem nosaltres avui. Dignitat a les vies durant les queixes sobre l'R13 a Madrid si el govern no mou fitxa.
Al Vendrell, l'equip de govern vol tenir enllestit un nou pom aquest mateix any. Aquestes són les notícies destacades al diari Més. I si anem al diari de Tarragona, avui parlant del malson de l'assetjament escolar. 6 casos cada setmana al camp de Tarragona.
Expliquen que les denúncies són només la punta de l'iceberg d'un problema que va en augment. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona. I la imatge és per la radiant nova cap de colla de la jove. I diuen que la jove torna a fer història perquè Gina Ford serà la primera dona cap de colla castellera a la ciutat de Tarragona.
En tecnologia expliquen que el govern suma a Madrid el projecte de gigafactoria d'intel·ligència artificial de Mora, la nova. La línia Escatron als Ovals, la Secuita, ara surt, volíem dir, exposició pública.
En cultura, el Pini Soler, un exemple a seguir pels premis literaris. Així ho expliquen a l'interior. I acabem explicant que totes les comunitats autònomes, excepte Catalunya, suposen el nou sistema de finançament.
Doncs ara ampliem el focus i ens centrem en la premsa més generalista. Fem un ràpid repàs. La Vanguardia, el govern central, ofereix a cada autonomia negociar el finançament. Diu que les comunitats del PP demanen de tornar a la casella de sortida, mentre que la FEDEA veu molt raonable el nucli de l'acord amb Esquerra Republicana.
En portada, la imatge és del desacord total sobre Groenlàndia. Els Estats Units van reafirmar la seva obsessió per quedar-se amb Groenlàndia malgrat el rebuig frontal de Dinamarca i de les autoritats de l'illa.
Montero desafia el PP a renunciar als diners del nou finançament. La vicepresidenta recorda a les comunitats autònomes que si no volen el model proposat es poden quedar a l'actual. El PP desqualifica la proposta. És canviar per als independentistes i menú del dia per a la resta.
i emportada també a Estats Units-Dinamarca, desacord fonamental. Passem ara al periòdico. Les comunitats autònomes podran mantenir el model actual o acollir-se al nou. Les autonomies rebutgen el nou finançament proposat pel govern. Montero nega un tracte de favor a Catalunya i desafia el PP a presentar un model alternatiu. El PP culmina sense fissures internes la seva estratègia d'oposició a renar el pacte entre Sánchez i Esquerra Republicana.
En portada la imatge és de, amb el titular, a un pas del cim. La Sagrada Família ja té instal·lats els quatre braços horitzontals de la creu de la Torre de Jesús, que mesurarà 172 metres i mig quan estigui acabada el juny.
També destaca el periòdico que Welling invertirà 5.000 milions fins al 2035 per arribar als 60 milions de passatgers anuals. I el punt avui, quan el món es torna interactiu, titula La realitat immersiva surt dels laboratoris per instal·lar-se en la nostra quotidianitat i la frontera entre pantalla i vida es dilueix. I en la crònica del dia d'ahir...
de Lluís Simón, Congrés de Catalonòfobs a Madrid titular. Les comunitats autònomes es rebelen contra el nou model de finançament pels beneficis que en rebria Catalunya. Doncs aquest ha estat el recorregut pels titulars més destacats que avui obren els diaris a punts informatius que ens permeten situar-nos i comprendre com es va movent l'actualitat.
A Baix Gaialdia seguim endavant amb més informació de proximitat, més context i més veus del territori. No marxin que encara ens queda molt, molt programa per compartir. I ara és moment d'obrir un dels espais fixos del programa, un espai que ens ajuda a mirar l'actualitat amb una mica més de perspectiva i d'esperit crític. Així que parlem del nostre espai d'opinió que, com cada dijous, és a càrrec de la periodista Marta Domènech.
Doncs un dijous més a Baix Gaià el dia, conversem amb la Marta Domènech, que ens atén des de l'oficina Europe Direct, des de Tarragona. Avui, per començar l'any, farem una cosa d'aquelles molt típiques. Marta, benvinguda, molt bon dia i bon any.
Molt bon dia. Molt típic és que és fer previsió d'aquest 2026 perquè estaria bé que en clau europea ens puguis esmentar alguns d'aquests grans projectes de continent per aterrar-ho també aquí a l'àmbit més local per entendre per on aniran les línies estratègiques. Què es vol plantejar de cara a aquest 2026 o què no es vol plantejar?
Després, si et sembla, farem també una mica d'esment de les protestes que hi ha hagut als pagesos, perquè evidentment s'ha parlat d'Europa molt aquests dies amb aquestes manifestacions que hem vist també a Tarragona. Però anem a pams. Què podries destacar d'aquest 2026 per on creus que anirà la política així d'àmbit general?
Doncs bé, en els darrers mesos hem parlat molt de quines són les prioritats d'Europa. Ara ja hem de començar a parlar de les accions, de com es concreten aquestes accions.
prioritats per tal de fer una Europa més forta començant ja ara el 2026. Són unes prioritats que tenen en compte tant les persones com les empreses com el conjunt de la societat de la Unió Europea. I les podríem dividir en aquelles coses que són importants, que són bones, i en aquelles altres que no ho són tant.
En aquest sentit, clar, toquem moltes tecles, són molts àmbits els que s'acaben decidint des de la Unió Europea, malgrat que ens anem a una institució llunyana, marquen el nostre dia a dia. I què creus que podríem destacar per entendre com es pot traçar aquest futur més immediat?
Insisteixo sempre molt en això, que és llunyà però no ho és. Primer perquè físicament no ho és. Ens costa les mateixes hores amb un cotxe anar fins a Milà o arribar gairebé a Brussel·les que anar fins a Càdiz. Són 11 hores, quasi 12 hores de cotxe anar a Càdiz. Per tant, el tema aquest de lluny o no lluny a vegades és més mental que no pas real. I després que bé...
ho has dit, no?, amb les manifestacions que hi ha hagut, amb les protestes dels pagesos, és que el que es decideix d'Europa ens afecta. Per tant, aprofito per recordar que Europa no és una cosa intangible, sinó que Europa és un govern que fa dos anys vam votar. Per tant, el problema no és Europa,
o la Unió Europea, aquest projecte comú, sinó que les persones que ja estan governant en aquests moments són el resultat del que van votar o no van votar. Això també m'agrada explicar-ho sempre, perquè sembla que a Europa ens vingui a imposar unes normes o ens vingui a dir el que hem de fer
Però, clar, nosaltres també som responsables d'aquesta Europa i, com dèiem, això és el resultat d'aquestes eleccions que van tenir lloc ara fa dos anys. Bé, de cara al 2026, en què es treballarà? Doncs amb temes relacionats amb la igualtat de gènere, amb drets LGTBI.
en l'anterior comissió, en l'anterior període legislatiu, ja es va començar a treballar molt sobre aquest tema. Tenim una eurodiputada catalana, Diana Riba, que va ser ponent fins i tot en alguns moments. Per tant, se seguiran impulsant moltes accions sobre aquest tema. Es concretarà
També tot el que té a veure amb la seguretat a internet, que és molt important. I això enllaça en unes altres de les prioritats de la Comissió Europea, que és defensar la democràcia i els valors europeus. Sense seguretat a internet, sense dret a una informació, veràs, és impossible defensar la nostra democràcia i els nostres valors. Després, l'impuls a noves empreses europees. Hem de ser capaços de proveir-nos internament.
I això és com a conseqüència, una prioritat que ve com a conseqüència del que vam viure fa ja gairebé sis anys amb la Covid. Després, una descarbonització més ràpida, que aquest és un tema que porta molts...
molts problemes també amb el tema dels vehicles amb dièsel i tal. Anem cap aquí. Per tant, serà el 30, el 35, el 38 o el 40, però els vehicles de combustió fòssil acabaran desapareixent.
Després, tornant amb el tema de seguretat a internet, també recordar que Europa és el primer lloc on s'ha legislat sobre intel·ligència artificial, sobre l'IA. Per tant, veurem molts avanços en aquest sentit i segurament que en el 2026. I haurem de parlar d'un tema que ens preocupa a moltes de nosaltres, que són les pensions. Hem d'assegurar les pensions a Europa, a Europa social,
que ens fa diferents a la resta del món, doncs és també una de les prioritats que hi haurem amb condicions laborals més justes, amb finances que siguin sostenibles. Per tant, com veus, tot un seguit de temes de caire positiu, no? Amb què haurem de lluitar durant els propers mesos, doncs, amb el tema dels habitatges?
Per primera vegada, la Comissió Europea té un comissari destinat única i exclusivament al tema dels habitatges. És un problema a tot arreu, però a tot arreu de tota Europa, no només aquí a casa nostra. Després, el tema del gas. No podem dependre del gas rus, hem de prendre decisions. Ens trobem que entrem en un nou any, sumem un any més de guerra...
a Ucraïna. El compromís d'Europa amb Ucraïna continua sent inalterable. De fet, s'està reforçant el suport financer de la Unió Europea, mitjançant noves propostes legislatives per tal de garantir la continuïtat, l'estabilitat, l'assistència a llarg termini a Ucraïna. És per això que, per exemple, s'han proposat ja, aquesta setmana, 90.000 milions d'euros en prèstecs de suport per a les necessitats pressupostàries i militars d'Ucraïna en els propers
dos anys. Això inclou actualitzacions del mecanisme d'ajuda a Ucraïna i del pressupost de la Unió Europea. Tot amb l'objectiu de garantir l'estabilitat i els recursos d'aquest país. Com deia, el tema de l'IA, el ciberassetjament, els algoritmes addictius, tot això...
és un tema que està afectant a la població europea i per tant s'està treballant per tal de limitar el tema de les condicions complicades i termes quan fem compres de serveis o de materials. Per tant, són com veus molts temes
que potser algú pot estar pensant massa cosa. Sí, és veritat, és molta cosa, però molt de tot això, els oients que ens van seguint, me n'hauran sentit parlar. Per tant, ja s'hi està treballant i, de fet, algunes coses s'han aprovat i ara simplement hem de veure com es posen en pràctica en els diferents països. I també s'ha de lluitar des de la Unió Europea per la polarització de la societat.
I, a més a més, aquests temes nous que han sortit de la Irlandia, vull dir que tenim molta feina els propers mesos. Doncs, setmana a setmana anirem parlant, Marta, però si et sembla, en els últims minuts entrem específicament en aquest tractat de Mercosur, fes-nos almenys algun esment, perquè, evidentment, hem anat fent seguiment de les protestes dels agricultors, han tingut bloquejat el port de Tarragona, en altres indrets també s'han manifestat,
I en aquest sentit heu detectat també discursos o informacions que considereu que podien estar esviaixades, que no es corresponen realment amb les polítiques agràries que s'han signat o que es volen ja formalitzar?
Doncs sí, a veure, el divendres passat el Consell va aprovar un acord fruit de l'escolta, de tenir en compte la situació dels sectors claus com ara el de l'agricultura, i el que sí que hem fet nosaltres és fer com un llistat
d'aquells temes per donar resposta a les preocupacions de la pagesia, que no ens semblin correctes, però a vegades potser no s'explica prou bé a la ciutadania què és el que està passant en aquests moments. Per exemple, què no hi haurà en aquest acord amb Mercosur? Competència desleial i invasió de productes foranis de baixa qualitat.
De fet, està aprovat que hi hagi una sèrie de topalls a les importacions en sectors clau i que després hi hagi uns sistemes de salvaguarda en augments subtats d'importacions per protegir el sector. És a dir, que a partir d'un 10% serà una situació de risc. Per tant, és una obertura controlada, amb un topall per cobrir la demanda i les importacions només suposaran...
Per exemple, amb la vedella, un 1,5% de la producció total de la Unió Europea, un 0,1% pel que fa al porc i un 1,3% pel que fa a les aus, als pollastres.
Després hi haurà un percentatge per les importacions que estarà lliure d'aranzels. Per què? Per cobrir la demanda de la Unió Europea de consum que la producció europea no pot cobrir per si sola. Una vegada soprat aquest llindar s'aplicaran les tarifes habituals les que hi ha en aquests moments. Per tant, repetim, el que es pretén és cobrir la demanda a la que no s'arriba amb la nostra pròpia producció.
Per exemple, amb la mel i amb els plàtans. En els plàtans es produeix moltíssima menys quantitat de la que es consumeix realment. Per tant, s'ha d'equilibrar. Consumim 450.000 tones de mel a Europa, segons dades de l'any 2022,
i n'arriba a 300.000. Aquesta diferència ens ha de venir des de fora i hem de controlar d'aquesta manera ens entra. Després, això és molt important i vull que quedi molt clar, que no hi haurà productes sense seguretat alimentària.
Hi haurà les mateixes normes de seguretat, salut i medi ambient que s'aplicaran a totes les importacions. Per tant, no arribaran als mercats europeus productes que no segueixin els requisits de la normativa europea. I això no canvia res respecte al que estava passant per ara. Després hi haurà una reducció dràstica dels avanços a les exportacions espanyoles, per exemple, de vi, d'oli, i es protegiran els productes
amb les IGPs i les IGs contra les falsificacions i les imitacions. A vegades hem vist productes que es venen, per exemple, això passa a Itàlia, es ven oli d'oliva, verge,
d'Itàlia, però en realitat no ho és italià que ve des de fora. Per tant, s'ha de lluitar i protegir aquests productes que tenen IGP, totes aquestes denominacions d'origen.
Molt bé, doncs tenim molts temes que anirem abordant setmana rere setmana. Avui ja no tenim temps per més. Marta Domènech, des de l'oficina Europe Direct. Moltíssimes gràcies per col·laborar aquí a Baix Gai al dia. És un plaer també tenir aquesta visió que ens atança a Europa del concepte més global, també aterrar-lo a l'àmbit més local. Moltíssimes gràcies i seguim. Moltes gràcies i fins la propera setmana.
Adéu-siau. Adéu-siau.
I fins aquí aquest primer bloc de Baix Gaia al Dia. Ara és el moment de fer un petit respir. Ens aturem amb música perquè també acompanya el nostre dia a dia i ens permet agafar un bransida abans de seguir. Avui els deixem amb Rosa, de Quarela i Ningú. D'aquí res, tornem amb més continguts, més veus i més històries del Baix Gaia. Així que no vagin gaire lluny.
mirem quan balles, sospirem quan cantes, fas un estel, un olor de mel, quan tu pugem muntanyes, quan tu respires callen, quan tu somrius tot salten, que mitges cors que es fan trencant per tot arreu, on passes, te t'hiixer llarg, casceta, ulleixen fils i verdes, la flor vermella, el teu amor, els teus petons, llegendes, tan delicada i poderosa, tan especial i afectuosa, que aquest veu porta la creu, falsa noció tan fosc, quan...
Les teves portes obriran, si s'obren on ens portaran. D'aquest en sí, segurs de nits, d'alces vella i formosa. Rosa d'abril, morena de la serra.
I quan somrius s'apaguen, no ets una més, tothom ho ha pres, i les cançons ho aproven, de plata i or corones, i les ciutats s'enfonsen.
Vols cremar el món, que caigui tot i que et quedis tu sola, tan delicada i poderosa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. El president Salvador Illa ha defensat el nou model de finançament novament, tot i que reconeix que podria ser millor i ha reptat el Partit Popular, i és junts a presentar una alternativa millor, ho ha dit en un fòrum d'empresaris. Podria ser millor, per descomptat, però aquí n'hi ha un. Tres coses demano a qui el critiqui. Que m'expliqui, sobretot, alguns que el critiquen,
Aquí no ho vau fer, no vau canviar-ho. Dos, quina proposta té vostè? I tres, la seva proposta és millor que la nostra o no? Catalunya segueix en solidària i no veu cap primer vegi.
I a Manresa, al barri de les Escudines, neix un projecte pilot que vol fer front a la soledat no desitjada de la gent gran. Es tracta de Menjar Acompanyats, una iniciativa de l'Ajuntament que, conjuntament amb l'Associació de Veïns del Barri, ofereix un espai on dinar de manera comunitària. S'hi poden apuntar persones més grans a 65 anys i té un cost de 5 euros al dia.
Des del 8 de gener que cada dia al casal de les escudines una quinzena de persones grans i dinen plegades. És una resposta comunitària a la soledat no desitjada, una realitat que cada vegada afecta a més gent. La Mercè Multó, una de les usuàries del projecte, explicava per què s'hi va apuntar. Perquè al migdia dinar sola no m'agradava. Aquí compartim espai. El dinar sembla que es posa més bé.
El menjar prové d'un servei d'apats a domicili que l'Ajuntament ja té en marxa, però en aquest cas, en comptes de portar-lo a casa, es menja en un espai compartit. Només fa falta escalfar-lo al microones. Mariona Ohm, regidora de Drets Socials de l'Ajuntament, destacava el component comunitari de la iniciativa. A l'hora d'anar a dinar fora, el que fem és arribar a casa, arreglar-nos, pensar que anirem a veure gent, i per tant també afavorim la socialització, afavorim que les persones que deixin participant i puguin escollir com volen viure la seva dignitat.
La intenció de l'Ajuntament, doncs, és que el projecte vagi creixent, i no només en nombre de persones, sinó també en barris, per complementar els serveis existents en matèria de bellesa a la ciutat. I més temes acabem. L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà l'antic edifici de la Tabacalera en 5 o 6 anys. Ocuparà uns 7.000 metres quadrats i duplicarà l'espai que actualment fa servir la part alta.
L'Ajuntament i l'Ensupra Municipal han segellat l'acord per al seu trasllat. L'acord està subscrit entre les dues administracions i estableix que l'Ajuntament atorgarà una concessió d'ús gratuït d'aquest espai a la Diputació i en aquest cas serà per 75 anys. És tot de moment, tornem d'aquí una hora amb més Notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Ona la Torre, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Bon dia, altra vegada. Avui és dijous 15 de gener del 2026 i encarem la segona part del programa amb continguts variats però units amb un mateix eix, les persones, el territori i la creativitat que ens envolta. Entre els temes que ja hem tractat us hem explicat que des de dilluns ja està en funcionament el nou aparcament gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona. L'espai, situat al costat de l'edifici, compta amb 126 places.
Des d'ara queda prohibit estacionar al voral de la carretera. Per evitar-ho, a DIF ha instal·lat blocs de formigó i senyals de prohibició. L'aparcament gratuït era una reivindicació des que es va estrenar l'estació fa 20 anys, perquè els usuaris només tenien l'opció d'aparcar el pàrquing soterrani, que és car, o deixar els cotxes mal aparcats al costat de la carretera.
i s'ho vintejaven als robatoris i actes vandàlics. L'aparcament que s'ha habilitat ara és provisional a l'espera de fer el definitiu que tindrà 600 places.
Estan escoltant Baix Gai al Dia. Aquest cap de setmana la companyia de teatre amateur de Torredembarra, Efecte Teatre, portarà a l'escena l'obra La Solitud del Corredor. Avui en parlarem en el programa per conèixer els detalls de la representació. Una oportunitat perfecta per descobrir la passió i l'esforç que hi ha darrere el teatre local.
I com cada dijous acabarem amb el nostre espai de jardineria, amb consells pràctics per cuidar plantes, horts i racons verds de casa, tot pensat per apropar la natura al dia a dia del Baix Gaià. Ho farem amb el nostre jardiner de capçalera, Joan Maria Vidal. I per tancar el programa posarem el punt final amb una frase célebra que ens convidi a pensar. Tot això aquest dijous a Baix Gaialdia. No s'ho perdin.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Avui a l'estudi d'on a la torre tenim tot un repertori teatral, tot un elenc, perquè res, d'aquí pocs dies, el diumenge, hi ha una estrena teatral a la vila amb segell de DO local. Ens acompanyen els integrants del grup Efect Teatre, entre ells la seva presidenta. Comencem allò amb càrrec d'honor. Sé que no tenia ganes de parlar gaire, però és igual, la posem al compromís, la Mari Gómez...
almenys saludar. Bona tarda. És un plaer estar aquí. I per nosaltres que estigueu aquí també. En David Velasco, que és el director i l'autor d'aquesta obra que s'entrenarà. David, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per convidar-nos i val a dir que la Mari, a banda de presidenta, també és una gran actriu. Una de les actrius. Per tant, que no quedi sense dir.
I en Sergi Martí, que els oients de tota la vida d'On a la Torre segurament li sonarà la seva veu, perquè ens havia fet una meravellosa secció de cuina tempsà. Per socar-hi pel, molt bona tarda a tothom. Oh, i tant, és veritat, el Sergi, era per socar-hi pel nom. Saps que encara guardem la sintonia, si són xulíssimes? Ens van fer uns farts de riure. Molt, molt, reiem moltíssim.
I en Joan Torra, que és actor també de la companyia. Això mateix. A veure, no sé gaire bé per on començar. Comencem una mica per explicar qui sou a fer teatre, perquè aquesta és la vostra segona obra. Us vau estrenar quan fa un o dos anys que vau estrenar Comadrejas. Va ser l'any passat o fa dos? Ja començo a perdre el compte. Jo penso que més de dos. Més de dos? Sí, sí, sí. Vam començar a fer les Comadrejas, quasi jo diria que tres anys porté ja. El que passa és que, clar, van fer moltes interrupcions,
Però fa tres anys, sí. Com se us va ocórrer crear un nou grup de teatre aquí al poble? Perquè històricament hi havia hagut el nus escènic, però creieu des de zero un nou grup de teatre que es diu Efect Teatre. Per què i com va ser?
Doncs mira, just al centre d'escènic vam anar a aprendre, a fer teatre. Allí ens van trobar uns quants, per exemple, el David també hi anava i algun dels components de la companyia van començar allí a fer teatre i quan vam acabar el grup van decidir que això ho podríem fer nosaltres mateixos i vam crear aquesta companyia.
Amb la primera obra, amb Afecteatre, i ara ho obro una mica més en tothom, amb Les Comadrejas, que partíeu d'un text, ara no recordo qui era l'autor, Miguel Miura? Miguel Miura, correcte. Vau agafar un text que ja estava escrit, a més amb un to de sàtira, i que us ha funcionat molt bé, perquè...
Vam fer una readaptació, ho vam fer a la nostra manera. I penso que va sortir bastant bé. La gent s'ha divertit molt, que això des tracta, que la gent passi un moment agradable i sortint d'allí tots contents. I va sortir bastant bé.
Molt bé, i de fet encara la vau representar aquesta festa major, no?, per Santa Rosalia. Vau fer ple, es va quedar gent fora. Sí, filla, es va quedar gent fora, ens va sàpigar molt de greu. I ens hem de plantejar a veure si l'Ajuntament ens deixa actuar, potser en un local més gran com el Casal, per exemple.
o, bueno, buscar el de relatives perquè ens va saber molt de greu. Va quedar bastanta gent fora. Però no vau fer després una funció alternativa? Vam fer una altra, per això. Vam fer una altra i també se va omplir tot l'espai. Una altra vegada. O sigui que no dic que no tornem a fer una altra, perquè encara n'hi ha gent que l'agradaria...
Bé, a més, les comadrejas està prevista a la Riera. Sí, això ho anava a dir, no? Perquè encara la aneu rodant. Quin dia hi aneu a la Riera? Home, tenim les perruques i els vestits, ho hem d'aprofitar. El 31 de gener. O sigui, d'aquí... A la Riera de Gallau. I em preleu, heu estat estrenant o assajant aquesta altra obra que estreneu ara, que encara no n'hem dit res. Mira, anem per passos, perquè hem dit aquest diumenge estreneu aquí a Torrenavarra, però no hem dit ni el títol de l'obra.
que el títol de l'obra és L'autèntica soledat del corredor de fons, que és un text que ha escrit en David Velasco, i jo li deia, però si hi ha un llibre, hi ha un llibre que es diu així, i tu m'has matisat, David. Sí, que no t'ha res a veure amb el llibre, res de res, i també és el títol, a veure, la cançó és La solitud del corredor de fons, el títol del llibre, i també d'una cançó d'Iron Maiden,
Però l'obra no té absolutament res a veure, són coses completament diferents. El que tindreu a diumenge és una comèdia que he de dir que les actrius, els actors, ho fan genial. I ho fan genial no només actuant sobre l'escenari pel que és la tècnica teatral, sinó que encarnen els personatges que fan, cosa que és molt difícil.
I, a més a més, han aportat un munt de coses a l'obra, amb idees que han tingut, de dir, escolta, em moc per aquí, em moc per allà, dic tal cosa, faig tal moviment, i la veritat és que han enriquit moltíssim l'obra i, vaja, és que els actors, les actrius, fan l'obra. El text és paper, és negre sobre blanc, és un paper.
I ells que són fantàstics, són magnífics, són espectaculars, us ho passareu molt bé veient-los perquè és que, i ara de veritat, ho dic amb el cor a la mà, no tenen res per envejar a professionals que visió sobre l'escenari. Ja està dit.
Bé, això passa... Eh, que guapos! No, no, però això ho he sentit a dir a vegades fins i tot de mateixos professionals que diuen, ostres, la frontera moltes vegades entre el teatre amateur i el teatre professional està en el fet que els professionals cobren i els amateurs no cobren. I els amateurs tenim altres obligacions...
Sí, això també. Com va anar la tria d'aquest text? No sé si és un text, David, que tu ja tenies al calaix i el vas posar sobre la taula i els vas oferir a la companyia, o és una cosa feta a mida? No va anar així. Vaig arribar a la reunió amb armes de foc
I els vaig amenaçar que els agradés o no calia fer aquesta obra. Per tu ja la tenies. La tenia d'abans. Jo te la vaig demanar. Aquesta obra l'havíem treballat fa un any, però només vam poder fer una representació...
i va quedar apartada per circumstàncies de la vida que ara no val la pena entrar-hi. I el que passa és que, com que també han entrat persones noves a la companyia, han canviat els papers, vaig escriure personatges nous per persones que van venir,
i hem introduït música, hem fet molts canvis, i de fet, quasi m'atreviria a dir que són pràcticament com dues obres diferents, amb molts semblants, però hi ha hagut molts canvis. També et diria que és una obra perfecta per companyies amateurs, perquè, a part del personatge principal, tots els altres actors, no sé si puc fer algun espòiler, cada actor té una escena... Fins a un cert punt, sí.
Cada actor de la companyia té una escena amb aquest actor. Llavors, si per el que sigui ens fallés algun actor, suprimeixes aquell personatge i aquí no passa adonada. És còmode. Per tant, entenc que hi ha un actor protagonista que va interaccionant amb tots els altres. Qui és el corredor de font? Tu ets el corredor de font. Quasi no li hem sentit la veu. No passa res. Tu fas atletisme a la vida real? No.
Com has sintonitzat el personatge? Has hagut d'anar al gimnàs, has posat-te a la cinta? No, no, no. Simplement li vaig preguntant al David, això com es fa? Això com ho feu? Perquè ell sí que... No, jo la veritat és que no soc gaire d'esport, la veritat.
Però, bueno, en aquesta obra, sí, sóc un correu de fons i la veritat és que molt content i molt orgullós que el seu dia m'escollissin com a protagonista, que va ser principalment elegit per als companys i sobretot el David i la Mari. Com vau fer això? Vau fer casting intern? No, jo penso que el vaig veure i vaig dir, a tu...
Bueno, és que de fet passa una mica així. Em va dir, farem aquesta i tal, i tu seràs el corredor. I dic, el corredor de què? I tu de sons, comença. I quan arribis hi avisaràs. No sabies si era un cobrador del frac? Bàsicament tots repetim personatge de quan la vam interpretar l'altra vegada. Sí, de fet ara és com a dreta, jo també hi sortia. Hi ha un altre paper molt diferent, sí.
A veure, expliquem una mica la història, eh? Fins on es pugui, perquè ara deia el Sergi, no fem espòilers, però sí que podem avançar una mica. Com va això? Qui és aquest corredor de fons? Bueno... Què, fins on puc? Aquell autor, no, potser? És una mica... drama, perquè és una mica comèdia i tragèdia, per mi. Tràgicomèdia. És una tràgicomèdia, tal qual, com diu la Mari.
i és molt divertida, la veritat és que és molt divertida i té... diversos matisos perquè justament, com dèiem, aquest pobre corredor de fons, l'autèntica solitud del corredor de fons, doncs li passen unes coses, unes més agradables i unes menys a l'obra, a la qual tots ells són els que col·laboraran amb mi i, bueno, em van fent cosetes.
Perquè la resta de personatges qui són? Si el protagonista és el corredor de fons, he d'interpretar que és un corredor que va corrent i es va trobar gent al llarg del recorregut. Més o menys. Bueno... Però ahí van los tiros. Sí, aquí sí que no podem. No podem parlar dels altres personatges. Sí, els personatges... Mira, el David. Jo dic una miqueta i vosaltres...
Els personatges que et pots trobar són a l'obra, són personatges que et pots trobar al carrer, però òbviament, com que estem parlant de ficció, són personatges que alguns podries dir que sí, que fan el que fan i el farien a la vida real, i d'altres potser és una mica una exageració o una caricaturització...
del que seria un perfil de personatge. Però com que surten tants actors i actrius, hi ha personatges molt diversos, crec que això també pot ser una de les gràcies de l'obra, de veure aquests personatges tan diferents com interactuen amb el nostre protagonista.
I hem de pensar en un espectacle coral, en què passen escenes amb molta gent dalt de l'escenari, o són interaccions més aviat de parella, això que comentava Sergi, que si en sec desapareix un actor amb algun boli que no hi pot ser, podem tallar una escena, com es configura l'obra?
És pràcticament el corredor, i a mesura que va passar l'obra van apareixent personatges que desapareixen a la següent escena, i que cada un té la seva cosa amb el corredor. Tots tenen alguna cosa amb mi, diguéssim. Quasi. Amors i desamors, hi ha amors i desamors en aquesta obra? Quasi, quasi, quasi. No va per aquí. Ja, bueno...
Hi ha una noia sexy, hi ha una ecologista, hi ha una... Un rapero. N'hi ha de tot. Jo, molt diverso. No tenen res que veure amb els altres. L'únic que és... Jo, el que sóc,
Bueno, tinc una companya també que és corredora i un company que també hi apareixen, fan la seva aparició. És a dir, que no entrenes sol. No, home, has de pensar que al final és una marató, per lo qual se suposa que, mira, han pillat tres i tres són els que surten per allà. Mira, Anna, durant l'obra comença que passa al corredor, d'acord?
i té un petit problema i llavors a partir d'aquí van apareixent personatges. A partir d'aquí és l'obra. A partir d'aquí és l'obra. Del petit problema que tinc. Es pot dir quin és aquest petit problema de bancada? Això hem d'anar al teatre. És el minut 1. El minut 1 normalment es pot explicar. En comptaré després. Després, sense micròfon, millor. El que puc dir és que té una sèrie de components que, com ha dit molt bé el Joan,
és una comèdia amb tons àcids o tràgics, però té una miqueta d'erotisme, té una miqueta de violència, té molta violència... Per això dic, hi ha molts matisos. Home, se'ns escandalitzaran les iaies si van a veure l'obra, perdó, eh? No! Elles també van ser joves.
Erotisme, no... No, però ho dèiem és per les paraules malsonants. Jo me'n recordo un espectacle que vaig anar a veure, molt divertit, però també molt sanguinari, i deien moltes males paraules. I em vaig trobar que totes les iaies es van escandalitzar
De les males paraules, però no de tota la sang que corria en l'obra, que era molta. No, en aquesta obra, no. Paraulotes... Home, jo sé que en tinc alguna. Sí, però no, res de l'altremont. Són suaus, res de l'altremont. I el que deia el David és...
punts potser eròpics, però no sexuals. No, no, ja m'imagino que no començareu a fer coses... Mare de Déu! Tal com està avui dia, tota la joventut és per tots els públics. És per tots els públics. Sí, exactament. No hi ha res que no es pugui... No hi ha edats. No, no, no. No hi ha límit d'edat.
a Comadreja estiràveu bastant de l'esperpent. Jo no la vaig poder veure, però sí que vaig veure fotos. Clar, tot era com molt exagerat. Abans deies, teníem els vestuaris, les perruques, perrucots. Sergi, jo recordo haver-te vist en fotos transvestit completament. Perrucots, totalment. Hi ha un perrucot, és la paraula, no? I era seva.
Aquí tendim una cosa més naturalista o també tirem a l'estracanada, David? No, no tant. Vull deixar clar una cosa. El tipus d'humor que presentem aquí, crec que el de les comadrejas anava a la mateixa línia, no és un humor estracanada tipus atrizar com ho podes, de l'humor fàcil, el que intenta que cada 20 segons la gent comenci a riure de forma incontrolada. No, és un altre tipus d'humor
que potser et pot fer riure, però sobretot et farà somriure. Jo, per exemple, vull dir que jo com a espectador, potser seré molt estrany, jo he vist comèdies al teatre o al cinema que no m'han fet treure cap riallada, però m'ha saturat divertidíssimes. Nosaltres intentem que sigui divertida, que la gent sopassi bé...
I pot ser que en algun moment hi hagi riallada, però no és estracanada en plan et llanço un pastís de nata i després et faig la traveta i caus de morros. No, no és això. És més aviat una comèdia dialèctica. Sí, hi ha molt de diàleg. Ho diu així com un tot de resignació de mare de Déu, si ho arribo a saber. No, no. Està petit estudiant?
No, petit no, he disfrutat, però sí que és veritat que el David pot dir, bueno, com tots, que jo al principi deia, jo això no m'ho aprendré mai, que al final és un text que és bastant bàsic, diguéssim, el meu, però clar, al final són, quan les vaig comptar, em vaig, perdó per la paraula, em vaig acollonir una miqueta. Quantes pàgines tens? 58 interaccions.
Però sí que és veritat que són bàsiques, són fàcils, però quan jo veia que els altres s'entenen sis o set, jo deia... Jo tinc una mica de TDA, llavors això... Jo pensava, en tindré que posar les xuletes per allà per terra. Jo ja veia les cares del David i la Palmira, que és la seva... Bueno, la nostra... Coddirectora? Sí, exacte.
Regidora? Quin carreg li donem a la Palmira? Ajudant de direcció. Ajudant de direcció en aquesta... Sí, sí. També s'ha de dedicar a tot el que és el vestuari, a la deconsultatació, a la scenografia, tot això. La scenografia, sí. Ostres, escenografia, clar, mira, això també us ho volia preguntar, perquè, i no ho hem dit enlloc, serà diumenge a les 6 de la tarda a l'Espai Cultural Salar al Mar. Exacte.
Que, a veure, l'espai va quedar cuco. Avui en parlàvem, eh?, perquè avui hem fet una notícia sobre el finançament del teatre auditori i, bueno, hem estat allò internament a la ràdio, anàvem parlant de la sala del mar i de com havia quedat, quan s'havia... I dius, a veure, per sortir del pas, no està mal, no està mal. Però, clar, no, és un teatre. Es queda molt petit.
Molt petitet perquè teniu capacitat per públic limitada. 120 com a màxim. Aquest matí me l'han dit. 120 com a màxim. De 100 a 120. I és una llàstima perquè, clar, com que és l'entrada lliure, fins...
Que s'ompli tot el forament. Quan s'hi omple ja passarà el mateix. Però que no se preocupi que farem una altra més endavant. D'acord, anem per parts. Dèiem això, tenim aquestes 120 localitats, per tant l'espai pel públic és reduït, però l'espai a dalt de l'escenari pels sectors també és limitat. A més, no tenim espai d'entrades i sortides, no hi ha una càmera fosca per muntar tot això de l'escenografia. Què heu fet?
Quin tipus d'escenografia trobarem? Suposo que aquí també us ha hagut d'adaptar molt a l'espai.
Filigranes. Nosaltres, al cap i a la fi, som una companyia amateur i no tenim tampoc un gran pressupost i sempre, jo almenys he estat el preu com un mes, he donat la meva opinió, que havíem d'anar amb el mínim d'elements i amb el mínim de despesa. Llavors, és una estrografia senzilleta, però que té els elements que necessitem per fer l'obra.
Perquè al final, per nosaltres, potser segurament és un element important, però no és fonamental per desenvolupar l'obra. No, en aquest cas no. Jo crec que us ho agradarà. Sí, hi ha uns elements xulos i ja està. Una producció que no és cara... No, no, no. A sortir, de veritat, superbé. Molt senzilla, però...
just el que es necessita. Però factista. Dèieu, aquesta obra, ara és l'estrena oficial, però ja havíeu fet com un primer muntatge d'una versió més simplificada l'any passat.
120 entrades. No sé si heu començat a vendre, si hi ha reserves, si s'ha d'anar directament a taquilla, com ho esteu fent? Diretament. Han d'anar allà a la porta, que baixi una miqueta a vals, el primer que arribi i el primer que entrarà. El primer que entrarà. És gratuït? Sí, és gratuït. No es poden treure entrades. Exacte, és gratuït.
Llavors van entrant i quan ja s'hi ompli tindrem que tancar portes i ho sentirem si es queda la gent fora. Que segurament passarà el de l'altra vegada. Sí, clar, es van preguntar si passa el de l'altra vegada. Doncs quan puguem la tornem a repetir. Sí, plantejarem fent com l'altra vegada. Anar fent... Anar fent una altra.
Per als que no han pogut veure-la. Però clar, és que al final hi caben 120 i hi han de fer cua, doncs quan hi ha 120 es tanca les portes, desgraciadament. Abans que començéssim l'entrevista, no sé qui de vosaltres ha comentat, ens agradaria potser que l'Ajuntament en cedís per alguna altra ocasió per tenir més espai al Casal Municipal. Al Casal, sí, però això ja, amb el Casal ja ho han parlat.
I què passa amb el casal? I en principi podrà ser... Sí? El que passa que, clar, també és molt còmode que nosaltres on ensegem és a la sala del mar. Ah, clar, això és veritat. I llavors ens atabala una mica el tema de canviar de sala. Però realment seria el més pràctic, perquè allà hi cap moltíssima gent al casal.
No tindríem aquest problema d'aforament. El que passa és que el casal potser és més desengelat. Sí, és el que trobo. Sí? Sí. Jo he vist cosa i, per segon quina funció, ho trobo desengelat, que és massa gran. No ho sé, fred. Una miqueta com que no et sentes el mateix. I això que ara l'acústica està molt bé, perquè jo els passats carnavals vaig fer de carnastoltes i se sentia perfectament.
No sé si anava a micrófonar tot, no me'n recordo, si anava a micrófonar tot. Aquestes coses normalment s'acostumen a fer amb micròfon. Jo crec que si no, sense micròfon, aquelles sales molt grans dispersen molt la veu. L'any passat, que ja vau actuar, quan vau fer com a Drejas, ja la vau fer allí a l'Espai Cultural Sala del Mar, com si ho vau sentir? Què tal? Molt bé. Bé, és com a casa nostra.
Perquè hi assageu. La segona vivenda. Això vol dir que si heu passat moltes hores assajant o que... Sí, sí, el Sergi té tota la raó. Dos dies cada setmana. Sí, sí, hem treballat molt i n'és que hi treballarem, vull dir que...
He treballat força. Sobretot perquè quan vam començar a preparar aquesta, la del corraló de fons, justament el temps era una mica límit. Per tant, hi havia actors que diien, home, això és impossible, això no ho podem fer. I el David era el que deia, sí que és possible, sí que podem. I mira, sí, al final, sí. Perquè en quant de temps... Home... Dos o tres mesos, no? Això és ràpid, eh? És molt ràpid, per això assajàvem dos dies a la setmana, inclús ara estem a
apurant i assajant els dissabtes, que normalment és dimarts i dimecres. Estem fent els dissabtes també, voluntàriament hem dit sí, sí, ho hem de fer, perquè clar... La feina més gran potser la tenia el Joan perquè tenia més interactuacions, però la feina dels altres actors és més senzilleta perquè no has d'empollar tant i llavors és molt més fàcil de preparar-ho, penso jo. Llavors, sí. Per això et deia jo que al principi jo estava una mica... Jo això no ho puc fer, això no ho puc fer. Hem d'estudiar com posar unes xuletes pel terra...
Ell no deia res, ell callava, no deia res. Suposo que pensava que aquest tio està sonant. No, jo confiava en el Joan. I jo t'ho agraeixo perquè realment jo estava convençut que no. És molt curiós perquè jo estava convençudíssim que no. Però clar, no volia fer-los quedar malament. Havies fet mai un protagonista? No, et diré més. Jo és que soc actor des de fa molt poquet, perquè aquests senyors tan macos m'han... T'han enredat? No, no, no, em vaig enredar jo mateix.
No, m'han obert les portes. Jo vaig venir a picar. Jo tenia la il·lusió de ser actor de teatre amateur. No he fet mai teatre a la vida. És que ni, com he dit amb ells a vegades, ni el de l'EGB de final de curs ni aquest, perquè em donava vergonya. I ara m'encanta. I vaig fer la meva primera obra amb ells, La visita de les comadrejas, aquesta última versió que hem fet.
I ara faré aquesta, que és la segona. I clar, el David, per ser la segona que va suggerir que fos el protagonista, la veritat és que jo estic agraït a tots i molt content, la veritat. A més, tot si t'hi fixa, sempre fas les substitucions de l'anterior rector, que va fer l'escomadreja del seu paper, i el que es feia de corredor, ara fas tu de corredor. Sí, que no el conec. Sí, ho feia el David Fars.
David Ibars. Això he vist escrit per algun lloc, David Ibars no el conec. Sí, sí, sí. Sí, sí, que va fer pastorets. Ens queden 5 minuts, m'avisen, que era el satanet. I què li ha passat amb el David Ibars? Que té masses coses i ja no podia acudir. Per això.
Això passa a vegades. Sí, sí. Escolta, abans la Mari comentava que Efecteatre s'ha anat fent gran, que sou més gent. Quanta gent sou ara quan sortiu a aquesta obra que estreneu diumenge? 14 o 15. En aquesta 14 pot ser? Sí, crec que en total som 15. Som 15.
Som 15 i pràcticament tots els que som estem sobre escena. El Carlos, que és el tècnic, fa un treball importantíssim. És l'única persona que no... Palmira i Carlos que no puja i evidentment la Palmira. La Palmira que també ha fet un treball important però conjuntament amb ell simplement que ja a escenari no hi puja. Però a escenari jo diria...
Pot ser. Pot ser que faci... Pot ser que faci un Hitchcock. Ah, molt bé. Que bonic, eh? Para una mica de companyia. Això, els amants del cinema ho hauran entès, que Hitchcock sortia allò fuguesment en totes les seves pel·lícules. Per això ho ha dit. Estaràs corrent pel fons de l'escenari.
Algo així. Sempre hi ha un director que és una mica imbècil, que no pot evitar allò d'aquella rauxa de sortir a l'escenari. Ha de sortir com sigui. I el molt imbècil, doncs, al final acaba sortint. I al final, clar, diem, bueno, doncs busquem-li un paper. Busquem-li un paper, aquest bon home. Heu rebut fent els assajos? Molt, molt, moltíssim, molt.
Hi ha molt bon rotllo entre tothom. Sí, la veritat és que ens hem... Jo m'ho he passat molt bé, la veritat és que... Jo, si em permets, vull desvallar una petita cosa que vam dir entre nosaltres. Sí. Que quan vam començar a preparar l'obra, els hi vaig dir... Jo, tal com ho entenc, en el paper que em toca a mi, que ara mateix faig de director d'aquesta obra...
és que jo el que vull és que us ho passeu bé. És a dir, l'objectiu evidentment és fer una obra que agradi al públic, que la gent que ens ve a veure s'ho passi bé, perquè a més els agraïrem moltíssim que vinguin a veure, ens ja ho agraïm per anticipat i també l'Ajuntament per haver-nos cedit la sala del mar, per poder assajar i per poder fer l'obra. Però jo el que vaig dir sobretot és, ens hem de focalitzar a fer bé l'obra perquè les persones que venen s'ho passin bé, però jo sobretot el que vull
és que vosaltres gaudiu dels assajos, gaudiu fent l'obra. Això és importantíssim, perquè estareu i han estat un munt d'hores treballant i esforçant-se, i vull que això ho feu gaudint, passant-vos-ho bé, fent broma, amb un mínim de serietat, però que tot sigui una diversió i una afició per nosaltres.
doncs tanquem així aquesta entrevista que l'hem començat amb Carros de Fuego, Biel, que el tenim al control de Sòs i et la tornes a posar perquè, clar, hem parlat del corredor de fons, doncs, clar, Carros de Fuego inevitablement ha sonat a l'entrevista, em sembla que també sonarà, ja us ho trobareu, a l'obra de teatre, és aquesta pel·lícula ambientada amb uns jocs olímpics de principis de segle XX, aquesta música que va fer Evangelis per aquesta pel·lícula dels anys 80. Moltíssimes gràcies a tots per haver vingut, molta merda aquest diumenge. Molta
gràcies. Estic segura que complireu. Espero que feu més bolos. I recordeu també que les Comadrejas es podrà veure encara, si no l'heu vista, a la Riera el dia 31. Exacte. I us esperem a tots. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al dia.
Vinga, va, doncs ara nosaltres agafem el relleu de la nostra companya Dona la Torre, Anna Plaza, i com cada dijous és moment de parlar de jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Doncs, com dèiem, parlem de jardineria amb el Carden Center La Rasa, amb el Joan Maria Vidal, que ja el tenim instal·lat als estudis d'Altafulla Ràdio. Bon dia, Joan Maria. Molt bon dia, Carol. Què tal? Com va tot? I molt bon any. Mira, et demanaré que toquis una mica el micro perquè em sembla que no s'acaba de sentir ara mateix. Molt bé. Doncs deia que molt bon dia i molt bon any.
I bon any, perquè és la primera vegada que estem en directe des que vam fer l'última secció l'any passat, el desembre. I com que ha passat el desembre, ha passat el Nadal, avui, si et sembla, podríem parlar d'aquestes plantes que normalment acostumem a usar durant el Nadal, a posar per casa per decorar...
i si els hi podem donar com una mica de continuïtat. Avui parlem d'això, de què fer després del Natal en tota la part natural que tenim a casa, que hem fet des de la puncetia, els avets, els pessebres, i tot això, què fer-ne, com fer-ne, com recuperar-ho, com mantenir-ho o com reaprofitar-ho. Perquè es pot. I tant que es pot, sí, i tant que sí. Jo és com que tinc la idea que... Directament a la brossa. Sí, que aquella puncetia que, a més, pel nom, es punceix...
I no, com que la Ponsetia és de cada any, saps? Pum, la poses... Doncs fixa't que avui en parlarem i veuràs com, de fet, n'hi ha moltes més de les que pensem al nostre voltant, al nostre dia a dia, i dius, que fort. Sí, una Ponsetia al mes de març? Sí, i tant que sí, i al mes d'agost, també. El que passa que no és vermella, i no la veiem. Com que no és vermella?
Avui en parlem. Què et sembla si també obrim els fils telefònicos? Correcte. I fem que els nostres companys, l'audiència de tot aquí al Baix Gaià, pugui participar en directe. Tant si té a veure amb la secció de generia d'avui respecte al post-nadal, com amb qualsevol sugeriment, pregunta o qualsevol cosa que voleu participar en Gerdineria. Ja ho sabeu, podeu trucar al 977-6506-93 i us rendrem... Molt bé, també tenim un telèfon de WhatsApp, un missatge que...
Potser el podem viagir ara mateix o el dia següent, per exemple, podem contestar la... El número és el 660-355-717. Repeteixo, 660-355-717. I per al directe és el telèfon fix de tota la vida, que ja l'has dit, el 977-6506-93.
A través de WhatsApp també podeu enviar fotografies o el que sigui. També hi ha algun dubte, no? Potser algú té per casa una poncetia que no és vermella. I tant. De fet, mira, a les seccions abans de Nadal parlàvem que les plantes floreixen a diferents èpoques de l'any perquè al final és estratègia de màrqueting. Les plantes quan fan flors... Home, les plantes tenen màrqueting?
És una passada, és una passada. Mira, les plantes n'hi ha dos grans regnes al món, no? Hi ha unes que fan flors perquè el pol·len arribi a l'estigma i es pronitzi a través del vent. I l'estic a la primera vera, veiem que en els cotxes al carrer està ple de pol·len. Aquestes són els pins, coníferes, xipresos, sí? Que tu no coneixes les flors d'aquestes plantes. No, perquè normalment no es veu, diguéssim, diries que són plantes sense... Són plantes que van pel vent.
En canvi, l'altre món de plantes són angiospermes i gironespermes. L'altre món de plantes són unes que el que fan és, fan menys pol·len, però fan molt atractiu de demanar que els insectes pol·lonitzadors vagin a aquestes flors i vagin a altres flors i pol·lonitzin. Llavors, això és màrqueting absolut. Tu, quan entres a un centre comercial, entres, potser vas a una idea de comprar, però tu passeges i passeges pels aparadors i de cop n'hi ha un que et crida l'atenció i entres. Doncs les abelles, els abellots, els col·libris, tots els tipus d'animals pol·lonitzadors fan exactament el mateix en un prat.
Què vol dir això? Vol dir que van passejant i de cop hi ha flors que atrauen més atenció. Les plantes fan flors únicament per atraure els insectes pronitzadors. Les flors són diferents sistemes. Unes són més altes, de la manera que les veuen abans. Unes fan olor, unes són de colors específics.
I llavors dins les estratègies n'hi ha que busquen diferents estratègies per sobreviure i vendre. Home, però clar, jo quan m'ha dit que me parles d'un aparador, veia una persona darrere fent-ho. Clar, aquí no veia la persona... Però veus un esperit de lluita i de supervivència que ha de sobreviure?
I llavors ho fan. Mira, t'ho posaré tres exemples clars perquè vegis que, uau, que potser sí que està més pensat del que ens imaginem, no? A la primera vera hi ha moltes flors. Llavors, tu aconseguir que una abella et vingui i mengi del tècnic, de la manera que l'estàs contaminant, l'estàs posant-li pol·len per damunt de l'abella, que quan va una altra abella a una altra flor polonitza, és molt difícil perquè hi ha moltes botigues obertes. Hi ha molta oferta, no? Exacte. Llavors hi ha plantes que diuen, mira, saps què? L'acompatència és molt difícil, vaig a fer-ho diferent. Obriré la botiga de nit, faré un after,
Clar, un after, perdona, té pocs clients, però els pocs que té els té ell, perquè hi ha poques botigues obertes. Sí, és vital, són aquestes plantes, aquestes flors que s'obren a la nit, no? Que floreixen de nit, exacte, i que fan olor de nit. Però de quin color són? Doncs blanques verdoses. Sí. Que penes tenen color, perquè han de tenir color a les fosques.
A les fosques no els hi cal color, atrauen els insectes per l'olor. Home, però hi ha insectes pulmonitzadors a la nit? Bé, n'hi ha pocs, com clients a la nit, que n'hi ha pocs amb un after, no? Seria el mateix, sí? I llavors aquestes plantes fan olor de nit per atraure els pocs insectes pulmonitzadors que hi pugui haver a la nit, però els pocs que hi ha són seus, perquè la resta de botigues estan tancades.
Déu-n'hi-do. Sí, no? Dissolt. Doncs hi ha plantes que diuen, saps què? Escolta'm, és que fer la flor aquí, davant de tanta competència, és molt difícil. A més, la meva flor és petita. Saps què? Em faig una campanya promocional brutal, que és que pintaré les fulles del voltant de color. Clar, si l'insecte veu les flors pels colors, a més hi ha colors que es veuen més i colors que es veuen menys, fixa't sempre que el centre enmig de les flors, el centre, el centre, centre, sempre és groc. I si no és groc, és el poling que és groc, perquè és el color que més es veu.
Però la resta són colors que a vegades dius, uala, que espectaculars, no? Però es veuen. Si en vez de només fer la flor, faig al voltant de la flor, seria espectacular. Perquè encara cridaria molt més. Doncs mira, la poncetia és un exemple claríssim. La poncetia de la flor és groga, és molt petita. Com que és groga? No, la poncetia és vermella. Les ponceties, no. Fa Nadal el vermell.
Les punceties, el que és la flor, és el centre, el cap de dalt de tot, de l'ull de la flor. Allò és molt petitó i fa uns estams molt petits, i és groc, i és molt petit, és com una flor d'una maduixera. I què fa per atraure? Perquè, clar, la competència és molt terrible. Què fa? Pinta les fulles del costat de la flor de color vermell. És tan així que, si t'hi fixes, hi haurà fulles que pugen de la branca que, a mesura que s'acosten a la part final, algunes són mig vermelloses.
I les del final són vermelles. Ostres, ara ja... Això és investigació o... No, però ho veuràs. Són bractes, són fulles tenyides. Però et diré un exemple també molt més típic. La bugambília, que és una planta atrapadora, enfiladissa, típica de les balles, que és la típica en vermell o en lila, aquest fucsia així. Sí, fucsia rosa també. La flor és una trompeta groga del mig. I si t'hi fixes, el que fa són les fulles del voltant d'aquesta flor, les pinta de color.
I el que veiem de color quan diem vull una bohemília de flor rosa, de flor fúcsia, hauríem de dir, en el fons, vull una bohemília de bràcties, de fulles... Sí, és difícil, ningú ho diria. Si vaig a demanar unes bràcties...
Però en el fons és això, i és estratègia de màrqueting, és agafar i pintar tota la façana de color perquè t'entrin i et vegin la paradó encara molt més. És això, és un cartell publicitari molt maco. Ja sé que sona una mica com, no, però és una flor, però visualment aquella fulla fa la fotosíntesi, fa tot igual, l'únic que no té color és fila, la pinten de color en el moment de fer la flor.
Déu-n'hi-do. No m'havia parat mai a pensar que una planta podia pensar. Doncs t'ho poso d'una forma diferent. Amb això, amb pintar-se, ella mateixa. Doncs t'ho poso d'una forma diferent, també. Aquesta planta, que parlàvem ara de la poncetia, el que fa és dir que a la primera dia l'estiu hi ha molta competència.
Molta competència, perquè és quan més floreixen les plantes. Mira, l'amaller, per exemple, canvi de tema, l'amaller el que fa diu el primer bon temps que hi ha, que les abelles surten, jo vull fer el primer.
Llavors, hi ha poques flors que floreixen en aquest moment, me les emportaré totes. Llavors, l'ametller floreix, inclús abans de fer la fulla. Sí, i cada cop més aviat. Floreix, en un primer moment que hi ha bon temps, acostuma a ser sobre el 15 de febrer, més o menys, acostuma a florir, i llavors, aquell primer bon temps, les abelles que surten, les primeres flors que van a treta, són per les ametllers, i així aconsegueixen que els ametllers, que gairebé de cada flor, surti una ametlla, perquè si no és polonitzada, no es fa el fluid, no fa la llavor.
i no es polonitza, d'aquesta manera ho aconsegueixen. Doncs la Ponsetia diu, és que a la primera vegada hi ha l'estiu, hi ha tant de competència que saps què? Floriré quan menys floreixen les flors. Quan és quan menys floreixen les flors? A l'hivern. Doncs ella diu, floriré a l'hivern. I floreix a l'hivern. Floreix a l'hivern. Què passa? Aquella és d'un país tropical, és del sud de Mèxic, de la part centroamericana, que es fan arbustes soles al bosc i creixen arbustos que arriben a fer-se arbres, de quasi 3 metres.
i floreixen a l'hivern, però floreixen a l'hivern en un lloc on és sempre calor.
Llavors com nota que arriba l'hivern? I aquí? Nota que arriba l'hivern perquè el dia és més curt, té menys durades d'hora de llum. És a dir, quan noten que el dia és molt menys productiu, perquè produeix menys en fotocèntesi, perquè hi ha moltes menys hores de llum, en vez d'haver-hi 12 hores de sol, que hi pot haver ple estiu, ens trobem que hi ha 5, 6, 7 hores productives, la resta ja no, llavors és l'època en què la resta de plantes gairebé hiverna i treballa menys, ella fa la gran floració. Fa la floració plin d'aquestes bractes i té tots els animals polonitzadors per ella. Sí, els atrau.
Aquí què ens passa, ho parlàvem en el programa de gereneria a finals de novembre, que la gent que té puncetis, que ara parlem com fer-ho, de l'any anterior, ens trobem que no es posen vermelles, que la tens de l'any anterior, i hi ha molts centres comercials, aquí mateix a Altafulla, el Caprabo, per exemple, en té dues grosses que els hi hem viscut altres anys, i la tenen allà grossa i la tenen tot l'any verda.
Tot l'any verda, per Nadal també. No m'he fixat. Perquè és una planta que la veus verda i el no veu la vermella no l'associis amb la Ponsetia. Exacte. Però si t'hi fixen la fulla, dius, és una Ponsetia, és veritat. I està mostrada d'informació i tal. I no se'ls hi posa vermella. Per què? Perquè allà treballen 12 hores al dia i durant les 12 hores hi ha la llum artificial oberta. Llavors la planta no nota que arriba l'hivern. No nota que el dia es fa curt. No nota que hi ha... Què vols dir? Sembla que estigués a l'estiu? Tot l'any estiu.
Està al carip. La planta del caparabo està al carip. Sí, perquè té 12 hores. Ella no nota que el dia es fa de cop més llarg i de cop més curt. I ara ve l'època de floració. Però això ens passa a casa també. Molta gent és conegut, i per això ho anunciàvem aquí al novembre, que quan tenim una punceta a casa, quan arriba el novembre, el que hem de fer és posar-la en una habitació que no rebe llum artificial. Perquè nosaltres a casa arribem i quan es fa fosc, obrim la llum. Clar.
i no anem a dormir fins a les 10 o les 11 o més tard, i aquella planta segueix rebent llum. És artificial? Sí. Li funciona? Sí. No tan productiva, però li serveix. Pensa que hi ha moltes botigues, molts despatxos, molts locals que estan en soterranis i tenen llum artificial i tenen planta. La llum artificial, a la planta li serveix per fer...
la fotosíntesi i sobreviure i anar tirant bé. Per tant, aquella planta no nota que el dia es fa curt. Té ganes de florir, té ganes que arribi l'hivern, però no nota que arribi l'hivern perquè el dia es faci curt. Llavors hem de posar la planta en un lloc i tornar a rellum artificial. Inclús, a vegades es diu també, de posar-te tres o quatre dies en un espai més fosc. Un bany, un lavabo, un garatge o un magatzem que diguis, aquí no hi toca gaire llum o gairebé gens. L'ideal seria un lloc
sense llum artificial, que dius, mira, el bany, l'obro només un minut o dos, però allí només rebre la finestra i prou. Doncs és fantàstic. Llavors la planta nota que arriba l'hivern i floreix. Però si es passa 12 hores o més de 10 hores al dia amb llum, no floreix. Està esperant que arribi l'hivern. Perquè ell, el seu hàbitat natural, no té fred. Nota només que el dia es fa curt. I escolta'm, va...
Ha passat el Nadal. Ha passat el Nadal. Sí, senyora. Què fem? Amb aquella poncetia vermella. Que jo sàpiga, de moment, vermella. Què fem? Les fulles de dalt les mantenen vermelles i és molt típic veure que perd molta fulla. Molta fulla per la part de baix. De fet, a vegades queden només 3 o 4 fulles de dalt vermelles i prou, poca cosa més. Molt bé. Seria ideal? Ideal, ideal. Si ha passat això, retallar-la.
tallar-la a la mitja tija, que dius, estic perdent les quatre fulles que li queden, què faig? Mira, a més, la tallem a mitja alçada de la tija, perdem-la a mitja tija, sense cap problema, i la tallem per damunt d'un borrissol, d'un brot, d'un rebrotet d'aquests que surten, d'una idioma. D'un nus d'aquells. Exacte. Doncs ho tallem per aquí, o just per damunt, si pot ser en viatge millor,
i la deixem en un lloc amb claror, sense cap problema, i amb poquet aigua. Amb poquet aigua vol dir, sobretot, aigua, la reguem poqueta, però que no hi quedi aigua acumulada. T'has de carregar les quatre que encara te quedaven... Ah, exacte, però espera, espera, no les carreguem. El que fem és una poda, aquesta planta, que dius, però si me l'he deixat sense fulles ni res, però generem que rebroti de nou i rebroten fulles, i és molt maca. A més, aquesta planta en verd és maca, de per si. I la deixem, si pot ser, en un lloc amb claror. A vegades us diria, serveix molt que la tinguem a la cuina...
a prop de la pica, a prop de la finestra, perquè a la cuina és com que ens és... I pensa ràpid, la regues. La fiques a vegades a prop de la terrassa, i te'n dones compte quan ja està morta gairebé perquè no l'has pogut regar. És a dir, que sigui un lloc que hi pensis. La rego, i la regues amb poqueta quantitat. Però a la vegada, aquells brots que has tallat, aquelles puntes que has tallat amb la fulla vermella, encara així, si vols, els pots deixar amb aigua.
els poses els tres jarres amb aigua i veuràs com t'arrela sense cap problema. Veuràs que primer et fa com una lletata blanca, té una llet blanca, una sàvia blanca, cap problema, la poses amb aigua i ja està. O, si volguessis, també la podries plantar directament. Veuràs aquestes fulles, aquestes tiges vermelles, si en té moltes, et diria treu-ne la meitat, que en quidin dos o tres per brot, com a molt. Dos o tres, més no. Perquè t'explico, la fulla, a part de fer la fotosíntesi, també s'evapora aigua.
Si estem evaporant aigua i la posem a terra, directament plantada en un torreter, i no té arrels encara, no pot absorbir aigua, s'evapora molta aigua i pateix molt, perquè no en pot absorbir. Si està a menjar-ho d'aigua li és més fàcil. Llavors, si la posem a un gerret d'aigua en les tres branquetes, cap problema, les plantem en una torreta en terra, traiem-ne tres o quatre tiges, que quedin dos o tres tiges, dos o tres fulles.
I les plantem i humitat. I ja està. Llavors, aconseguiràs, a part de reproduir la poncetia, fer que aquella que ja té les arrels, que és la planta mare, et rebroti en verd i estigui maquíssima. Veuràs com rebroten? A mi es fa molta il·lusió perquè de cop veus tres branques o quatre que tens allà pelades, com rebrota i com rebrota, amb quina energia és molt guai.
I les altres, veus com de cop a cop van trient arrel. És lent, eh? Potser et triga un mes, més i mig, però de cop ja tens arrels, les pots plantar i les tens maques. I és una tonteria. Per aquestes 3 o 4 tiges que has fet, després les plantes amb un torreter, van creixent. I quan arriba el setembre, octubre, o novembre...
Sí, sí, estem parlant d'aquí 9 mesos. Ara estem parlant ja de... Les regales als teus sers més estimats, els més pròxims, els teus amics, i li dius, mira, és una poncètia. Ara només et cal que la tinguis en una habitació amb claror, sense llum artificial. I veure com es tornen vermelles, aquelles petites poncèties, és un regal molt maco. Regalar això i dir, és una poncètia, no t'acrauran. No, li dius, escolta, perquè sàpigues el que és aquest regal, l'has de deixar en una habitació en què no tingui llum artificial.
A veure què, sorpresa. I de cop es posen vermelles i li passa això que et passa a tu de dir... Era una Ponset i és... Escolta, és una Nadal. És molt maco. Interior. Estem parlant tota l'estona. T'explico. Podrien estar a l'exterior sense cap problema. El problema és el fred. El seu país natural, el seu país natural, no tenen fred. Llavors, clar, a l'exterior, a l'estiu, t'hi poden estar a la sombra o entre sol i sombra sense cap problema. Sense cap problema. Incluso si la posessis ja des dels brots que li toca algú al sol, la pots arribar a tenir a ple sol. El problema és quan arriba...
anava a dir a partir de novembre, però depèn de l'any, però quan baixem dels 7-8 graus és quan li afecta la poncetia. Llavors, per això les tenim sempre a l'interior. Pensa que quan nosaltres diem una planta d'interior, no existeix una planta d'interior com a tal. Exacte, les plantes estan a l'exterior. Quan diem una planta d'interior, imitem un sotobos tropical. Vol dir que no li toca el sol,
i a la vegada que no té fred, com que no té fred i no té sol, l'interior és una habitat natural que està molt bé. Llavors, la puncetia és una planta superresistent, però què ha passat això? Ha canviat de llocs, es posa que perdem molta fulla, que queda com apelada, que dius així ja no val la pena tenir-la, la llanço. Doncs no, tallem-la, donem-li aquesta oportunitat i veuràs com que és superfàcil i és molt agradable. Tallada, que et queden com en tres palillos allà una forca, gairebé,
Dius, l'he tallat per la meitat, és que, ostres, és superlletge. Clar, a mi em sap greu. És a dir, jo ara visualitzo això i dic, uff. Fem-ho quan a la planta es tingui que diguis, és que queden 4 o 5 fulles, està molt paladeta, que la llençaria de lo lletge que està. Sí, és el que jo feia. Clar, doncs fem això. La tallo, escolta'm, no hi perdo res, trigo una setmana més, si vols, la tallo, la prou aquí i les altres branques les poso en un gerret.
Solo a mi les blanques es mantenen. Ostres, la planta no fa res. Veurem que no fa res, és perfecte. I d'acop, aquests nusos veiem que es van engreixant, engreixant, i d'acop comença a treure totes de fulletes petites i tendres, i dius, ostres, que bé que em rebrota. I és més, és una planta que fa maca a la primavera i l'estiu, però és verda, és maca, i no fa de Nadal. No és el que dius, tinc la planta de Nadal durant tot l'any. No, perquè és verda i és maca. Que era un mica raro. Deixa'm també explicar quatre cosetes, ens queden uns minuts.
Ens queden uns minutets, només així ràpid, per explicar quatre cosetes. La molsa del pessebre. Mira, ho tenia pendent de preguntar. La molsa del pessebre. Jo et diria, posem-la boca avall a qualsevol torreter que tenim. Torreta. Ens farà diverses coses. Primer, mantenir la humitat de la terra, que no es marxi. Segona, que les espores que hi ha a les molses quedin al terra i rebroti molsa nova.
Però, sobretot, pensem que la torba... La torba és un tipus de terra que és esponjosa, típica, quan diem torba, i ve de les molceres, ve de la molsa, així que no ho llencem. Posem-ho damunt de qualsevol torreta, damunt de qualsevol test, inclús damunt del jardí. I torna... Si té humitat...
Si té humitat, les espores tornen a brotar. Si no té humitat, no passa res, perquè es transforma en terra. És que és terra. Les molceres, sota la molça, la molça va creixent com una esponja, doncs, a medida que va creixent, la part de dalt és verda, però la part de sota l'esponja que queda aquí es va transformant en negra, i és la torba, la torba que comprem perquè és esponjosa, i esponjosa perquè ve
De les esponxes aquestes, de les molses. Això com a primer. La resta de coses que hem tingut per Nadal així posades. Una vet de Nadal, que l'hem regat... Bueno, cada cop... N'hi ha menys naturals, ho sé. No sé si la gent posa naturals o... Alguns han quedat tenint... Però es pot trasplantar? Què has de fer amb això? Ah, bueno, no, si el compres tallat, evidentment no. No et pensis, eh? Molts tallats que la gent els ha regat i pulveritzat, a més ens ho diuen. I és com, escolta'm, que m'està vivint l'avet. I és molt típic.
Perquè igual que estàvem dient abans d'anar una punceta i tallada que t'ha viurà, un abet tallat que ha tingut humitat és molt típic que durant un any no m'ha crescut, però si no s'ha mort. Perquè durant aquell any l'únic que ha fet ha sigut fer arrel i t'ha arrelat. Mentre ha tingut aigua i ha estat pulveritzat, perfecte. Clar, si un abet d'aquests no l'hem regat gens, l'hem tingut a l'interior, en calefacció, al costat del rellador, s'ha secat tot, s'ha secat. No en podem fer gaire cosa més que llençar-lo o reaprofitar-lo en compost. Però llençar-lo en un orgànic i ja està.
I després també una cosa més molt típica de Nadal és aquests rams d'eucalipto, rams de grèvol, rams així, aquests rams secs és molt maco també. Llavors hi traiem els quatre adornos de Nadal que hi pot haver de mes a mes, el paper de Nadal, i li traiem l'aigua i el deixem que s'assequi.
Aquests rams d'ecaliptos secs són molt macos. I si volem un consell també per mantenir-los encara millor, agafem aquest ram i el deixem uns dies penjat boca avall fora l'aigua i si pot ser en un lloc fosc, millor. Per què? Perquè farem que s'assequi turgent, que s'assequi dret, no que decaigui una mica pels costats i s'assequi una mica com a més tristor.
I a més pens que es veuria com a més pensit. Clar, en canvi l'eucalipto sec, que és maco, que hi ha gent que manté el ram d'eucalipto de cada any i té que 7 o 8 rams. Sí, i després pots jugar a fer composicions, potser, alguna cosa. Clar, exacte. Doncs si ara el deixem secar 10-15 dies amb un lloc fosc i bo cavall, escolta'm, es manté molt més turgent, molt més maco i erecte, i llavors fa que aquest ram el puguis reaprofitar molt més i el tinguis més maco.
Doncs Déu-n'hi-do. O sigui, tenim planta seca, que podem usar tot l'any, perquè és planta seca, no necessita cap cura, i aquesta poncetia que podem reviure i, a més, fer-nos sentir com una mica més salvadors de... Mira, això del regal del setembre ho he tret uns clients que ens ho van dir, no? Em diuen, és que precisament en tinc tantes que vaig pensar, diuen els meus amics, no? I els hi van donar, a més, un torreter superguap i tal...
i dient-li, però què és això? Tu rega-ho amb carinyo i tal, i en un lloc sense llum artificial. I clar, la gent es trucava a mitjans de novembre, final de novembre, primers de desembre, escolta, és una planta de Nadal, que està florint, està fent Nadal, i és molt maco. Doncs tothom, qui vulgui reviure les seves ponceties, que faci cas als consells de Maria Vidal. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Un dijous més per estar aquí amb nosaltres explicant aquestes intringulis, aquests detalls de les plantes i de com cuidar-les. Ens veiem la setmana que ve. Ens riem.
L'actualitat de Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Doncs així arribem al final del programa d'avui. Gràcies per haver-nos acompanyat a Baix Gallaldia. Si us heu perdut algun moment, la previsió del temps, el repàs de les portades, l'opinió de la periodista Marta Domènech, l'entrevista a Efecteatre o la nostra secció de jardineria, recordeu que ho teniu tot disponible al servei de ràdio a la carta, a les webs de Roda de Barà Ràdio, Ana la Torre i Altafulla Ràdio, on ho podeu escoltar quan vulgueu. Abans de marxar, però, Raquel, ens acomiadem ja, no?
Sí, ens acomiadem amb aquests consells del Joan Maria, que a mi m'encanta. Sempre aprenem molt de la seva mà i, mira, hem de fer cas, d'emportar-nos de vida, que això ens dona alegria, i tant que sí. Doncs vinga, totes aquestes ponceties, reviure-les, com ens ha comentat el Joan Maria.
Doncs gràcies per ser-hi cada dia, per escoltar-nos, per fer-nos confiança. Tornem demà, a partir de les 9 del matí, aquí mateix, amb més actualitat i més proximitat a Baix Gaialdia. I acabem amb una frase cèlebre de sempre, com la d'avui diu, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, i això ho va dir Joan Fuster. Que tingueu molt bon dijous i fins demà.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0.
Something is coming.
Així començava Stranger Things fa 10 anys amb el Mike narrant una campanya del joc de rol Dungeons & Dragons, un joc que ha ajudat els personatges de la sèrie i els espectadors a interpretar i identificar els enemics i els mons que han visitat. Però els germans Daffer, els creadors de la sèrie, deien això del joc.
Explicaven que havien jugat alguna vegada a Dungeons & Dragons però que no en sabien gaire cosa tenint en compte que és un element important de la sèrie. De fet, diuen que en un principi no havia de ser tan important. Havia de servir perquè els nens, mentre jugaven, veiessin punts de referència per parlar i per entendre què passava i ho feien a través del joc. Després, de mica en mica, van esdevenint una part cada vegada més gran de la sèrie.
I el joc d'Anjons and Dragons és un llibre. Primer cal llegir-lo, entendre'n les regles i després s'hi juga imaginant el món i les situacions que planteja un narrador i interpretant uns personatges que segueixen el seu rerefons, les seves capacitats i habilitats. Seria com una novel·la en viu. La sèrie no només parteix i s'inspira en aquest joc de rol, sinó que també l'ha fet encara més popular al llarg dels anys, fins al punt que l'editorial ha publicat versions del joc pensades per als fans de la sèrie.
Però anem a altres audiovisuals relacionats amb aquest joc de rol. Els que ja tenim uns anys segur que recordarem aquesta cançó de la sèrie d'animació dels 80, Dragones i mazmorras, que va tenir dues temporades i que es pot trobar a YouTube. L'any 2000 es va intentar portar el joc a la gran pantalla en imatge real, però va ser un fracàs de crítica i públic.
El 2023 la cosa va anar molt millor amb Dungeons & Dragons, Honor entre ladrones, la podeu trobar a Prime Video, com també l'última proposta d'avui, el telefilm dels 80, El umbral del juego, amb Tom Hanks com a protagonista, el Robbie, desapareix després d'un episodi psicòtic durant una partida en una cova on confon la realitat amb el joc i creu que és realment el seu personatge.
La història, de fet, està inspirada en el cas real de James Dallas Egbert III. La seva desaparició es va associar erròniament amb Dungeons & Dragons. I si voleu saber més sobre aquesta persecució i aquesta investigació, i com tot aquest cas va ajudar a popularitzar inesperadament Dungeons & Dragons, podeu escoltar l'audiosèrie narrativa Dungeon Masters, amb el Jon Hamm de Mad Men com a protagonista. La trobareu a totes les plataformes de podcast, com Apple Podcasts, Amazon Music o Spotify.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Creixen els transplantaments d'òrgans a Catalunya. Aquest 2025 se n'han fet 1.356, un 1% més que l'any passat, principalment de ronyó. La xifra de donants a persones mortes baixa un 3% i preocupa el percentatge de negatives de familiars a les donacions.
L'Hospital de la Vall d'Hebron lidera un any més la xifra de transplantaments seguit de Bellvitge i el Clínic. Els transplantaments infantils baixen de manera important per la reducció de la llista d'espera. Jaume Tort és el director de l'Organització Catalana de Transplantaments.
Amb la donació estem per sota, ho hem estat sempre, de la mitjana de l'estat espanyol, però amb trasplantament estaríem a dalt de tot de l'estadística disponible a nivell mundial. El plus que fa Catalunya de trasplantament renal sempre ens situa a dalt de tot.
Sense deixar l'àmbit de la salut, l'Ajuntament de Girona transmet tranquil·litat i que els terminis del campus de salut que inclou el nou hospital Trueta no canvien. Això després que el Ministeri de Transport hagi emès dos informes desfavorables sobre el planejament de l'Ajuntament de Salt.
Són dos informes vinculants que conclouen que el projecte no compleix la normativa estatal de carreteres ni de soroll. El protocol del campus determina que a finals del tercer trimestre de 2027 els ajuntaments han de fer entrega dels terrenys a la Generalitat. Ara l'Ajuntament de Salt haurà de refer tota la informació que el Ministeri ha posat en dubte.
I la ministra de Defensa, Margarita Robles, no ha descartat que Espanya participi en una missió europea de vigilància a Groenlàndia després que França, Suècia, Alemanya i Noruega hagin anunciat que enviaran tropes al territori en resposta a la voluntat del president dels Estats Units, Donald Trump, d'en accionar-se aquest territori. Segons la ministra, estan permanentment d'acord amb la resta d'aliats i ho aniran veient els propers dies, ho ha dit abans d'entrar a la comissió de despeses reservades del Congrés dels Diputats.
I un jutjat de Martorell investiga diversos contractes de serveis de neteja viària i manteniment de l'espai públic de l'Ajuntament d'Esparreguera. Agents a l'Unitat Central d'Investigació dels Mossos s'han personat avui al municipi per requerir la documentació dels anys 2022, 2023 i 2024 a l'Escorcoll. Ha començat a les 8 del matí, no s'ha deixat entrar cap treballador a les dependències municipals. El procediment està sota secret de sumari.
I els darrers episodis de nevades han fet que les reserves de neu de la Conca de Libra i el Garona hagin augmentat gairebé un 59% respecte al mateix període l'any passat. Actualment acumula 713 hectòmetres cúbics i el 2025 la reserva era de 292. És l'hora dels esports. Baix gallà esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix que es posa el programa esportiu de referència de la subcomarca produït Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 117.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 117.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Sigui quina sigui la seva opció, amb un servidor Mar Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dijous 15 de gener de 2026 parlarem de ciclisme, concretament del Tour de França per conèixer els sis municipis del Baix Gallà per on passarà la segona etapa de la Ronda Gala i també, en altres qüestions més a nivell territorial, bon pavé del ciclista del Baiparks Costa Daurada, Marc Faró, el Campionat d'Espanya de Ciclocross.
En Futbol Blanc parlarem de la nova jornada del circuit català a Creixell, amb els dilluns novament com a anfitrions. També el catllà de la segona festa de l'esport, que tindrà lloc aquest diumenge. En Futbol, la convocatòria de l'Altafoyenca, jugadora del Futbol Club Barcelona, Valentina García, els entrenaments de la selecció catalana Sud-12 i, com cada dijous, ja és habitual la prèvia de la jornada del futbol sala regional, amb una primera mirada ja al cap de setmana.
En la segona part del programa entrevistarem el responsable del Club Esportiu Gignas Creixer i José García per parlar sobre l'acord de col·laboració amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona per oferir sessions als pacients oncològics, el qual, doncs bé, un acord que s'ha començat a materialitzar ja aquest mes de gener.
A la recta final del programa toca parlar de senderisme en la secció del Club Excursionisme Torre d'Embarra amb les responsables de l'entitat Paula Redondo i Àngels Garcia. Producció dels companys Dona la Torre de la mà de Josep Sánchez. En tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera.
Comencem el repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra, comencem parlant de ciclisme amb el Tour de França, sí, perquè recordem que l'edició d'aquest 2026 passarà per una seixantena de municipis catalans el pròxim mes de juliol. Un d'ells serà Tarragona, com a anfitriona de l'inici de la segona etapa, concretament el 5 de juliol.
I sis més seran del Baix Gallà, formant part del mateix recorregut, Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà, Crèixer i la Riera de Gallà. En total, els ciclistes recorren 397,4 quilòmetres pel territori català, repartits entre les tres primeres etapes de la competició.
El tur passarà per 12 comarques, en 15 ascensions i 6.550 metres de desniveu positiu acumulat. Són xifres que s'han explicat durant l'acte de presentació de la cursa ciclista més important del món que ha tingut lloc aquest passat dilluns al Palau de Pedralbes de Barcelona.
A l'acte, al qual han assistit els alcaldes dels municipis pels quals passarà la ronda gala, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat la capacitat de Catalunya per acollir grans esdeveniments internacionals.
Històricament, Catalunya ha demostrat la capacitat, el coneixement i els valors per transformar els grans esdeveniments esportius en què en cau més, en què un cop més, un gran esdeveniment esportiu, transformar-los en prosperitat i en valors. El gran exemple que ha mencionat la caudessa de Granollers són les Olimpiades de Barcelona, però es demostrarà un cop més amb el Club de França.
El tur començarà amb una contrarrellotge per equips a Barcelona el 4 de juliol. L'endemà els ciclistes sortiran de Tarragona i arribaran a la capital catalana després de recórrer bona part de la costa. L'alcalde de Tarragona, Robert Mignoles, ha remarcat la importància que té per a la ciutat a acollir la sortida d'una etapa del tur de França. Aquestes imatges aèries amb les que hem crescut veient el tur de França podran veure el que va ser la capital de tota Espanya, Citerior.
la colònia Júlia-Ústrim-Fallis-Tàrraco, amb la Rambla Nova, amb el balcó del Mediterrani, amb la capçalera del Cis Romà, amb un anfiteatre bimilenari al costat del mar, i que a més a més encararan la via Augusta, que és precisament una de les vies que els romans van fer i és per on el Tour de França passarà. Així que jo crec que des de l'època d'August a Tarragona no passava una cosa... Sense exagerar...
Pel Vallgallà, la cursa passarà per la variant de l'N340 fins a arribar a la rotonda de l'Urbanització Marítima Residencial de Torredembarra, on seguirà la carretera antiga cap a Greixell, Roda i el Vendrell, abans d'entrar al Garraf i a les muntanyes de Vegas. La darrera etapa a Catalunya, la tercera, sortirà de Granollers i acabarà a l'estació de les Angles, ja a França, després de passar per la collada de Toses entre el Ripollers i la Cerdanya.
I també en ciclisme, però ja en temàtica més local, el ciclista del Baiparks Costa Daurada, Marc Faró, ha collat una magnífica actuació en el Campionat d'Espanya de ciclocross de la categoria júnior. Representant a la Federació Catalana de Ciclisme, el tarragoní ha obtingut una maritònia setena posició d'un total de 68 participants.
Faró ha completat el recorregut a 5 voltes en 39 minuts i 27 segons, cadant-se a 7 segons del 6e classificat Marcos Rodríguez de Galícia i a 44 segons de la cinquena plaça assolida per Samuel Castelló d'Astúries. Coses a tenir en compte i que fa més meritoria la seva participació en aquesta cita estatal és que ha sigut el segon júnior de primer any a creuar la línia de meta.
A la vegada ha sigut el primer dels dos catalans que ha presentat la federació a completar la prova per davant de Max Misser, del Cardedeu Unió Ciclista, que ha fet 14è classificat. Tots dos han format part del mateix crit des d'haver sigut rivals en el Campionat de Catalunya de Ciclocross, finalitzat el passat mes de desembre. Faró, recordem, va proclamar-se subcampió amb 650 punts, precisament per davant de Misser, que en va registrar 397.
El campió, Jan Casanovas, del KH7, va ser més ràpid i, tot i perdre's una cursa, va ser capaç de fer 790 punts. En tot, no ha pogut participar a la campionata.
A les 9 de matí i acabarà aproximadament a la una de migdia.
A banda dels creixellencs, també participen els Barberà Rookies, els Uroloqui Barcelona, els Pioners l'Hospitaret i els Blue Wolves de Sarrià de Ter. Els verd i negre seran un dels equips que inicien la matinal amb el duel contra els Uroloqui a partir de dos quarts de deu del matí. Posteriorment jugaran davant els Rookies a dos quarts d'onze i els Pioners a dos quarts de dotze, mentre que el tercer compromís serà davant els Wolves a partir de dos quarts d'una de migdia.
De tots els equips que participen, només hi ha 3 que poden puntuar per la classificació del circuit català. Els urologi, líders amb 80 punts, els pioners, hagons amb 60 punts i els rookies, tercers, amb 30 punts. La resta, inclús els llions, participen a la Lliga Catalana i, com dèiem, no entren en competició.
Ens despreciem fins al Catllà, que viurà una jornada esportiva plena d'emoció i participació aquest diumenge 18 de gener en el marc de la celebració de la segona festa de l'esport. Es tracta d'una cita ja imprescindible en el calendari del municipi per gaudir, compartir i realçar tot allò que l'esport ens aporta, com asseguren des de l'Ajuntament. La jornada començarà a dos quarts d'onze del matí a la Torre d'en Guiu, on hi haurà un gran espai d'activitat amb la presència dels clubs i entitats esportives del Catllà.
També participaran entitats de fora, estretament vinculades a la realitat esportiva del municipi. Amb l'objectiu d'obrir la participació a tothom, aquells que prenguin part d'un mínim de cinc activitats s'enduran de record un buf commemoratiu de la festa. A més, infants i adults podran fer escalada en un monòlit. És una activitat que promet emocions fortes i molta diversió, destacant des de l'organització. Ja a la tarda, a partir de les cinc de la tarda, l'esport prendrà un to més solemne, però igualment emotiu.
A l'Auditori del Centre Cultural del Catllà tindrà lloc l'acta de reconeixement als clubs i entitats del municipi per la tasca diària constant i imprescindible que fan. També es distingiran els mèrits esportius dels equips del municipi i dels esportistes empadronats al Catllà, que amb esforç, dedicació i valors fan créixer el nom del poble arreu d'un banc.
En futbol, l'altafollanca Valentina García ha sigut una de les 27 futbolistes convocades per al primer entrenament de la selecció catalana sub-12 femenina d'aquest 26, que ha tingut lloc aquest passat dimarts 13 de gener a Sabadell. Concretament, ha sigut una de les 5 jugadores del FC Barcelona que han entrat en la llista.
García, que recentment ha signat un contracte amb la marca de roba esportiva Nike, jugant guany a l'Alaví S12 de segona divisió del FC Barcelona en l'objectiu de guanyar la Giga i pujar de categoria. Segons les estadístiques de la Federació Catalana de Futbol, a dia d'avui ha jugat 11 partits, 8 es com a titular i ha marcat no gols. Les Blaugrana actualment són segones amb 30 punts, a 3 de la Ciudad Cooperativa, que té un partit més. Per darrere la segueix l'Associació Esportiva Prat, que és el tercer i últim candidat,
a la primera posició amb 28 unitats. Acostènic de la selecció catalana sot 12 també ha convocat a jugadores d'equils tarragonins com Nerea Ribas de l'Atletic Baix, Daniela Marcos del Cambrils Unió, Abril Casanovas de l'Escola Sant Pere i Sant Pau i Martina Bertomeu del formatiu Terres de l'Ebre Club de Futbol.
I miren, ja cap al cap de setmana fem la preia de la jornada pel que fa al futbol sala de casa nostra, que allà l'ètic viu un nou cap de setmana de competició, i en el cas del femení, repeteix a casa aquest diumenge el pavelló d'Altafulla a partir de la cinc de la tarda per rebre un equip de la zona baixa del grup 3 de primera catalana, l'Alforja. Les verdes volen aprofitar l'oportunitat al factor pista i al rival per sumar la cinquena victòria consecutiva i consolidar-se en la tercera posició. L'Altafulla ho intentarà evitar, evidentment,
són l'Alforge, ho intentarà evitar, és Deser, ja van per últim amb 6 punts, empatat amb el Libars, que és l'equip que marca les places de possible descens. Després que el comitè de competició els hagi restat 3 unitats per no presentar-se a la pista de Partinyas el passat diumenge. Compte a prop, perquè dels 3 darrers partits que sí que han jugat, els dos que ho han fet a casa han guanyat el Morell, el filial en aquest cas, i el Laguna. Així que ha de tenir certa precaució el conjunt de César Silva i Eduard Cascales.
Pel que fa al masculí, doncs bé, tancarà la jornada dominical amb la visita al COE del grup 6 de primera catalana, Calamares-Torre d'Embarra, que recordem, tot i el seu nom, disputar els seus partits del Papallà Municipal, amb el Vila Major de Calafell i Vestells dels Colors del Platèncer-Calafell. De la torre, realment, només conserva el nom. Dit això, els callarencs no poden fallar si volen seguir optant al top 5. El tànic Ignacio Balló aparteix que és un partit trampa i que l'afronten com una final més.
És el típic partit, partit trampa, no? Que, bueno, ells estan en mala dinàmica, és l'últim classificat i, bueno, amb els jugadors sol pensar que és un partit que guanyarem fàcil i no serà així. Però, bueno, jo, o sigui, des del primer dia tenim consciència dels jugadors que estem en una bona línia, estem en una bona dinàmica, sí que venim d'empatar, però crec que mostren un futbol sala molt bo. I, bueno, afrontarem el partit amb el màxim respecte i la màxima
que ens estem exigint en els entrenos, en els últims partits, i l'afrontarem com una final més.
Els d'Ignàcia Balló van deixar escapar dos punts davant el Vilaseca l'última jornada. En canvi, els locals ocupen l'única plaça de descens directe en cinc punts, en el Caseller. Només han estat capaços de guanyar un partit al de la segona jornada. Ara encadenen tres derrotes consecutives, la darrera davant l'Inter-La Selva. En tot estan a només dos punts de les places de possible descens compensat i a tres de la permanència.
Baixem fins al grup 11 de segona catalana, on el club futsal Altafulla rep el futsal Pax Tarragona B, que és penúltim classificat amb 3 punts, amb l'objectiu de guanyar. De fet, obligació de guanyar després de la dura derrota patida el passat cada setmana a la pista de l'Espici, la Lira Vendrayenca. Una derrota per 5 a 1, que recordem, va deixar el Zoroquinegre sense lideratge, assentant l'ús ara actualment en la tercera posició.
L'equip de Xavi García té un partit propici per tornar al camí de la victòria perquè, com deia, el conjunt tarragoní només ha guanyat un partit. Tot i que és cert, el de la setmana passada contra el Puig Plat, la qual cosa els fa arribar amb una mica més de confiança. El partit es disputa a les 8 de la nit i la jornada començarà abans, a partir de les 2 quarts de 6 de la tarda, amb la visita de la Pobla de Montornès del Morell, on es retrobarà amb Antonio Gallo, que dirigeix des d'aquesta temporada a l'equip morellenc.
Després de l'empat en el derbi contra la Torra, els de Pau Angorell necessiten fer una bona actuació per sorprendre un rival que, evidentment, coneix bé i el qual també coneixen bé, com s'ha assegurat en declaracions del programa. Se'ns dona millor competir contra els equips de baix, tot i que no traiem tants resultats, evidentment, com s'ha vist la classificació. Anem a veure si recuperem aquestes bones sensacions i això ens pot portar a aconseguir puntuar inclús els 3 punts del cap de setmana.
Per la seva part, el Torre del Mar de Futsal visita el Puig Palat aquest dissabte a les 7 de la tarda. Visita el CUE, on té una bona oportunitat per sumar la segona victòria de la temporada, ja que, en el seu cas, els locals han perdut els nou partits disputats. Tot i això, el Tani Torreny, Aribert Ferreny, assegura que afronten la cita amb precaució.
El partit contra Puig Pelat ens el prenerem en prevenció, ja que amb dos som equips nous que ens estem adaptant a l'exigència de la Lliga. Per nosaltres és una bona oportunitat de sumar, però si volem aconseguir els tres punts haurem d'estar concentrats, competir amb intensitat i ritme i aprofitar les ocasions de gol que tindrem.
I en darrere terme, a la segona catalana femenina, la Pobla de Montornès rep en la desena jornada del grup 6 el líder, el club Fulso-Botsala-Bandellós. Ho fa amb les perspectives i l'optimisme de poder aconseguir la victòria i ser les primeres que derroquen a un equip que ha guanyat tots els seus compromisos. Un total de 9 per ser líder indiscutible.
L'esport del Baix Callà. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM. Doncs bé, dit això, fet el repàs de l'actualitat esportiva de casa nostra, és moment d'encetar l'entrevista del dia. L'entrevista del dia. El Baix Callà Esports.
El Club Esportiu Gimnàs creix i ofereix a partir d'aquest mes de gener unes classes gratuïtes per a pacients oncològics dirigides per a un fisioterapeuta de l'Associació contra el Càncer de Tarragona. Tot plegat, és fruit de l'acord de col·laboració entre les dues entitats amb l'objectiu de millorar la vida d'aquells pacients que ho necessiten. Per conèixer tots els detalls de la iniciativa, parlem amb el responsable del Gimnàs, José García. Bon dia, José, què tal, com estàs? Hola, bons dies, què tal?
Bé, José, ens hem posat en contacte amb tu per conèixer més detalls d'aquest acord de col·laboració amb l'Associació contra el Càncer de Tarragona, que té l'objectiu, bàsicament, de millorar la vida d'aquests pacients oncològics a través de l'esport. Sí, bueno, es una colaboración que hemos... que, bueno, hemos quedado las dos asociaciones y, bueno, encontramos muy interesante porque...
una actividad que ya llevamos tiempo intentando realizar. Entre Tarragón y el Vendrell no había ningún centro que pudiera realizarla, solo había Tarragona o Vendrell. Hablando con ellos, dijeron que sería interesante que creáramos un punto aquí. Nosotros ofreciendo el club y las instalaciones llegamos a ese acuerdo.
Al final, doncs, tot i que entenc que s'hi pot sumar o beneficiar qualsevol persona que vulgui, està molt destinat a persones que siguin de prop de creixer i d'aquesta zona, com dèiem, entre Tarragona i Albandreia, que podem dir al Baix Gallà. Sí, claro, se hace porque tiene que ser de proximidad. Teóricamente son pacientes oncológicos que han superado o están en proceso de superarlo y claro, la cercanía es un punto muy importante para poder realizar esas terapias
porque se intenta que no sea muy costoso el traslado ni el esfuerzo. Es gente que ya está realizando un gran esfuerzo para superar unas dificultades y lo que se intenta es dejarlo lo más cerca posible y que sea cercano el servicio.
Com d'important és per a aquests pacients poder trobar un espai com el que a partir d'aquest mes de senyor oferiu des del Club Esportiu Ginás Creixell? La verdad es que es muy importante porque aparte de que es un grupo que entre ellos también tienen una sintonía, pues se les esfuerza o se esfuerzan ellos a realizar una actividad extra
que si no estuviera a su disposición quizás no la realizarían. Anímicamente, físicamente es importante y yo creo que les va a beneficiar mucho. La primera toma de contacto fue muy buena, la gente estuvo muy contenta.
Nosotros también, y Asociación contra el Cáncer de Tarragona, que ha puesto mucho de su parte, también están muy contentos. Del primer dia, precisament, hem pogut veure a través de les vostres xarxes socials una imatge en què sortien els participants, entenc que també amb el monitor corresponent. Déu-n'hi-do el bon gra, el grapat de persones que van participar. Més o menys quina xifra teníem? Bueno, había un grupo de 10-11 personas. Unai es un fisioterapeuta
especializado en oncología, en la Asociación Contra el Cáncer. O sea que es una persona que está acostumada a trabajar con este tipo de grupos. Y sí, sí, la verdad es que es un grupo numeroso y esperamos que siga creciendo, añadiendose más gente y que aprovechen que la cercanía del centro les sirva para aumentar su energía a los pacientes y su estado anímico.
Quins dies realitzen aquestes classes gratuïtes? No sé si són diàries, si són dies concrets... De momento se están realizando los viernes a la una y media. Todos los viernes a la una y media hacen unos 40-45 minutos de clase.
Y, bueno, en principio se crea ese horario y ese espacio para ver si funciona realmente y, bueno, es como está teniendo buena afectación. Más adelante ya veremos con la Asociación contra el Cáncer de Tarragona si se aumentan o se sigue igual.
Abans ho posaves, crec, sobre la taula, o has deixat entreveure en una de les respostes anteriors, el fet que, més enllà de poder fer desport i els beneficis que això li comporta a un pacient oncològic, també les relacions que pugui establir amb altres persones que han patit o estan patint la mateixa malaltia, que això, al final, també poder conèixer, fer noves amistats a través d'aquesta experiència, que segurament són coses que, si un no ho ha passat, és impossible d'entendre, també és molt important, no?
Pues sí, realmente es importante que estos grupos también se unan. Luego creen también lazos fuera del ejercicio o de las clases en las que asisten. Y bueno, también se autorrefuercen ellos mismos y creen esas sinergias entre ellos para poder superar y funcionar mejor. La verdad es que es importante.
Us heu trobat, d'aquest nominar de participants que han començat a venir a aquestes primeres sessions, us heu trobat que hagin vingut algunes persones juntes o totes han vingut de manera individual? No, no, sí, sí, han venido... Entre ellos se conocen algunos y también se ha corrido un poquito la voz y como es un círculo que quizás se puedan conocer...
Un poquito más, se ha corrido algo y han venido gente que son amigos o ya son conocidos de la zona. Entre ellos, sí, sí, sí. Hay relación entre ellos algunos. I quins inputs heu pogut comprovar de moment, sobretot després de les sessions, una mica, doncs, què us han traslladat aquests participants i també, doncs, com els heu vist vosaltres després de l'activitat?
Bueno, la verdad es que están bastante contentos. El hecho de que se creara la clase, ellos mismos han dicho que les ha forzado a salir, ha sido algo que les ha generado la inquietud de poder venir y eso es muy bueno porque en estas situaciones es complicado dar ese interruptor para que la gente se mueva. Y aparte de eso, una vez entrar en las instalaciones del club,
También abren un poquito más la mente y prueban alguna cosita más, ¿no? Alguna cosita de cardio, un poquito allí, ¿no? Fieras que no, es un input nuevo y a ellos les gusta, ¿no? Es una manera de que en ese momento tampoco estás pensando realmente en toda tu situación y haces un poquito de desconexión. Eso es lo que nos decían ellos.
después de la clase, que les había servido para, bueno, pues un rato agradable, ejercicio y desconectar un poquito a veces de la realidad, que está muy bien. I així perquè ens puguem fer una idea aproximada, quin tipus d'exercicis fan en aquestes sessions? Bueno, un AI, que és el fisioterapiota, lo que hace es ponerse a nivel de grupo y dependiendo de lo que él ve, hace una cosa u otra, hace un tipo de ejercicios u otros.
Están muy dirigidos a potenciar la fuerza, a hacer ejercicios de fuerza. Trabajan un poquito de requis, un poco más, golpean valores medicinales, un poquito de todo. Es un ejercicio muy variado y en las diferentes clases las van cambiando. Nunca es la misma clase.
I per anar tan gant, José, què representa per vosaltres el Club Esportiu Ginàs Creixell? Ser punt de trobada d'aquestes sessions, un espai, no? Ha pogut oferir aquest espai a l'Associació Contra el Càncer de Tarragona per poder fer aquestes classes gratuïtes i aportar el vostre granet de sorra. Bueno, pues la verdad es que nos satisface mucho. Somos gente muy sensibilizada con el tema. Nos ha tocado muy de cerca.
Y era un proyecto que teníamos muchas ganas de crearlo. La Asociación Contra el Cáncer, la verdad es que no ha puesto mucho de su parte. Y el club estamos orgullosos de que Crecel pueda ayudar, aunque sea en lo mucho o poco posible, en que esto sea todo más llevadero. Y la verdad es que estamos muy contentos. Esperemos que la gente lo agradezca también y lo utilicen.
Doncs, José, si et sembla bé, en uns mesos tornar a parlar per saber com avancen, que ja podem tenir una idea més aproximada de tot plegat. Aquestes sessions gratuïtes, aquestes classes va ja dirigides des del Club Esportiu Gines Creixer en col·laboració amb l'Associació Contra el Càncer de Tarragona i simplement donar-vos l'enhorabona i agrair-vos a la vegada aquesta aposta per demostrar que l'esport va molt més enllà del que a vegades ens queden, que és
la competició i tot plegat i que al final és una eina per la salut. Així que en aquest cas, gràcies també per aquesta iniciativa. Muchas gracias también a vosotros por darnos un poquito de voz y que la gente sepa que se realiza estas actividades. Muchas gracias. Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports. Després de l'entrevista en José García, responsable dels gimnars de Creixell, és moment de parlar de sandarisme i ho fem amb una secció clàssica ja.
Vinga, nova edició de l'espai que dediquem una vegada al mes a parlar sobre el grup Excursionisme Torre d'en Barra i les propostes que ens aporten aquí a la Sintonia de Dona Torre i Altafulla Ràdio al Baix Gallà Esports. Parlem de muntanya, parlem d'excursionisme, d'alpinisme, amb la Paula Redondo i l'Àngels Garcia. Què tal? Hola, bon dia. Com esteu? Bon any a les dues. Bon any a tothom.
Com ha començat el 2026? Bé. Bé. Tranquil. Sí.
No hi ha molta diferència del passat de moment. No. No. A vegades és bo, això, a vegades... Jo penso que és bo. Sí, no? Sí. Vinga. Doncs bé, això està bé. Arriba el 2026 carregat de feina. Sí, sí, ja hem començat fent sortides, una primera sortida de proximitat per escalfar motos, perquè, com tots sabem, principis d'any, per naltros, és la gran data nostra, el gener, que és el Pont del Diable. Mhm.
i fa poc vam fer una caminada de proximitat, on va anar l'Àngels, una caminada a la Nou de Gallà, i abans d'aquesta caminada, mira, ara m'he recordat, vam fer una publicació a l'Instagram, perquè jo moltes vegades recordo, no?, aquesta època que tothom s'apunta als gimnasos, no?, comença a fer esport perquè has passat els Nadals, has menjat de més, has mogut poc, i des del club volem donar un missatge de no anem a cremar torrons,
Nosaltres volem començar hàbits de vida saludables. No és un càstig l'anar a caminar, no? No, és un plaer. És un plaer. O sigui, ho volem viure així, i ho vam dir a través de l'Instagram. Nosaltres, a banda de cremar torrons, anem a crear aquests hàbits saludables i vam començar, doncs això, el primer cap de setmana després de Reis, ja amb una caminada de proximitat, per n'escalfar amb motors perquè ara sí que arriba la grossa. Arriba la grossa, que és el pont del diable.
que aquest any s'allarga una miqueta. Passem de 20 quilòmetres a 22. Sí, més o menys. Sortirà el Pont del Diable, que és aquest 25 de gener, per tant, diumenge de la setmana vinent, des del Pont del Diable fins al pavelló als caos de Torra d'Embarra. Ja ho havíem comentat, però a nivell de recorregut, a nivell tècnic, aquesta distància, que potser és la principal dificultat, la distància, perquè és el nivell i tot molt senzill, no? Sí, sí, sí.
Però sí que són 22 quilòmetres, eh? Que no és poca cosa. Ja, sí, sí.
Però després tenim el dinar i el sorteig de premsa. I no hi ha pressa, no? És una caminada popular, no... No és competitiva. No és competitiva, no anem corrent. Sí que després hi ha el primer creuament que passa cada any, no? Hi ha un creuament de carretera, on fins aquell creuament ens demanen als Mossos que anem tots junts, però a partir d'allí ja donem via lliure a qui vulgui córrer que corri
i a qui vulgui anar a un pas adequat per als seus, està oberta a tots els nivells en aquest sentit. Però sí que són 22 quilòmetres. Bé, doncs aquest 25 de gener, com dèiem, a nivell d'informació pràctica...
Estem a punt d'arribar als 350 inscrits. Parlem d'inscripcions. Sí, crec que aquest matí mateix estàvem a uns 305 o així. Però és que sembla que cada segon, cada vegada que ens envien els llistats, van augment. Animem a la gent, aquells últims rezagadors que encara no han fet la inscripció, que la facin perquè es queden sense places.
A través d'internet, a través de la regidoria d'Espòs, la pàgina web que té inscripcions, 15 euros la inscripció, que inclou el dinar, la samarreta, l'assegurança... El viatge en autobús fins a Tarragona... I després fem un sorteig. Sí, important. Des d'aquí donem les gràcies a tots aquells establiments, comerços de Torredambarra, que han participat, perquè any rere any fan que el sorteig de la caminada del Pont del Diable sigui bastant gros. Sí, sí.
Sí, la veritat és que passem una estona allà donant premis. Sí, sí, passem una bona estona i passem una bona estona també picant porta per porta perquè ens donin els premis. Ja ens coneixen una mica per aquestes dates. No ens ha agradat anar picant porta per porta perquè fa una miqueta vergonya, però sempre som ben rebuts.
Està acostumats, ja, alguns, no? Alguns ja diuen, ja estan aquí. Alguns potser s'han d'anar després de Nadal, que és rotllo. Ens ha quedat això de... de vendre determinat producte o determinat cosa, no? Sí, no, no. Sempre hem tingut un sí. Moltes gràcies a tots. Molt bé. Detall important. Les inscripcions, si queden places, es podran fer presencialment el dia 19? Sí, però clar, la cosa és que, ostres, estem arribant... Al límit, no? Al límit. Bé.
Ja ho veurem. Si algú vol fer, que millor que ho faci per internet, millor que d'això, i mira, si a última hora algú es desperta, el dia 19 es podria fer presencial sempre i quan encara quedin places. Una altra data important, el tema dels dorsals. El dia abans de la caminada, el 24, es podran recollir ja al pavelló Sant Jordi una nit de tarda. Sí, i després pel matí.
Recomanem el dia abans, és molt millor per a nosaltres, per a tothom, perquè arribis més tranquil, ja tinguis el teu dorsal i no vinguis corrents a última hora. Bé, jo ho recomano d'aquesta manera. Sí que és veritat que hi ha gent de fora, que no li va bé venir dos dies a Torredembarra, que vinguin amb una miqueta de temps, sí.
Normalment la gent és molt puntual, però sempre hi ha algun rezagador. També. Qui pugui, que vagi el 24. I si no, també ens trobaran el dimenge pel matí. A primeríssima hora estarem allí abans de pujar als autobusos. Que tampoc ha de fer-me anar caminant al pavelló Sant Jordi el dia 24, per exemple, des de qualsevol punt de Torre d'Embarra, si el dia següent has de caminar 22 quilòmetres. Home, és un precalentamiento. Ja estàs apuntat? Sí. Ah, molt bé.
I les venes? La gran, sí. Ah, molt bé, molt bé. Sí, sí, repetim els dos. Farem un remember, perquè l'any passat no hi vas anar, oi? No, perquè coincidiem amb Sant Sebastià. Sí, aquest any ja ho hem mirat bé. Ai, tenim una primícia. A veure... Tindrem l'alcalde.
Caminant? No. Sortejant coses? No, tampoc. El tindrem a l'avituallament. Ah, molt bé. On el teníem a l'avituallament. On el teníem, el Valer sempre ens ha ajudat tant a la nocturna, a l'avituallament que fèiem a la Mora, com al Pont del Diable, i aquest any li vaig dir, Valer, no tens excusa, t'he ficat la caminada al Pont del Diable, que no hi ha les festes d'aclarar a puntet.
i s'ha apuntat, sí, sí, el tindrem allà. Molt bé. Sí, no és que ja... Però no, no, ja està apuntat, ja. Alguna cosa... Sí, d'última hora. Mira, doncs va, doncs ja el tindrem allà. Sí, sí. Ja ens veurà allà a tren... El fetge. El fetge. I, bueno, esperem veure algun altre regidor, tu. Ja he vist algun apuntat, no tots, eh? Encara falten.
Bé, a veure què és això. Que després també hi ha com pique una miqueta entre ells, no, a vegades? Sí, no, a veure què és el més ràpid. Quan hi ha les curses de, no sé, la dels malcasats. Sí, o Sant Silvestre també. O Sant Silvestre també, després es piquen entre ells. Però sabíem si ja pique el pont del diable, tu. Estaria bé, a veure qui arriba abans.
En tot cas, l'important no és arribar abans, l'important és arribar. És arribar, és arribar. Que no tinguem de trucar al 112. Però sí, ja estem, digues, digues. Últim detall, l'hora de trobada al pavelló Sant Jordi, el mateix dia 25, tres quarts de 8. Ui, Josep, aquí em pilles. Sí, tres quarts de 8, ja t'ho dic jo. Sí? Vale, perfecte. Allí estarem, molt bé. I la sortida, un quart de 9. Vale, el que tu diguis. Està mitja hora abans allà, sí. Em sembla estupendo, sí, puntualitat, sisplau. Gràcies, Josep.
Doncs caminar al pont del diable, ja diem, eh? Qui vulgui que entri a la web d'inscripcions de la regidoria d'esports, que es fa a través d'aquesta web per fer aquesta inscripció, perquè queden les últimes places disponibles i ja sabem com som en aquest món, que ho deixem tot per última hora. Sí, efectivament. Doncs no ho fem, sisplau. Jo ho vaig fer fa tres dies. Jo també, jo també. Sóc la premsa. Tinc el dorsal 250.
Doncs ja tinc el 256-57, em sembla. Ahir vam estar, eh? Ens vau avisar, no? No, però mira, ahir vam estar, mentalment.
Va, comentem breument també algunes, res 3-4 minuts, algunes de les sortides que tenim per endavant, perquè ja heu donat a conèixer el calendari del primer semestre d'aquest 2026. Faig un parèntesi abans per dir que per tramitar tot el tema de la federativa i socis del club es pot fer a través de la pàgina web del Club Excursionisme, ja trobareu el tràmit habitual que es fa, si no els divendres a la tarda...
Ho podem fer presencialment de sis i mitja a vuit. Allà a l'edifici. Sí, a l'edifici del bar. I això, ara és l'època, ara és quan tenim més feina, a principis d'any, i animem a tothom que s'ho faci ara, perquè si pots aprofitar tot l'any de sortides de federativa, que si t'apuntes a mitjans ja no té gaire sentit. Sí.
La feina s'està augmentant. Tenim ja un calendari del primer semestre, amb algunes sortides, com sempre, intentar combinar dificultat fàcil amb dificultat més difícil. Què tenim així una miqueta més...? El mes de febrer diria que la sortida Monral, que és una que porta l'Eva i vam anar a fer la prèvia les dues ja fa temps, és una sortida molt maca, passem per dues o tres foradades,
No apte per gent amb una mica de vertigen. Hi ha un pas equipat i tal, els tenen en compte. O sigui, per gent que fa les sortides de proximitat, potser no és massa apte. Però si no fos per aquest tros, la podríem fer bé. És una mica d'entrenament abans i això sí, gent amb vertigen millor que no.
I després una altra remarca també, la tosa pelada a l'hivern, que potser es pot fer amb raquetes perquè podem trobar neu.
Hi ha l'ampolla, que encara estem pendents si tenim de variar una mica aquest recorregut perquè ens han dit que el camí està molt malament. I, bueno, ja miraríem, però jo és que diries que, a més, tenim una de baixa dificultat de proximitat. Sí, tenim un mix, un mix de tot que així dona peu a tothom, no? Exacte. Està molt repartit. Sí.
I, com sempre, acabaríem el mes de juny amb unada nocturna, amb un càllac, per refrescar, ja que vindria la temporada alta de calor. Són unes tres sortides per més, aproximadament. Sí, més o menys, sí. També tenim el febrer, que són part d'estarel·les com a més pròximes. A més, allà aquesta de Montraldo, el dia 21 de febrer, el dia 8, una de Cornudella-Ciurana, també dificultat mitjana, també pel territori, o sigui que...
que les dues propostes també així com més enllà de la camina del pont del diable, com les més properes en el calendari. I també aquestes sortides ja de dificultat més alta, tosa pelada. El juny tenim cap de setmana al pic d'en Valira, que queda mitjany per endavant, no? Sí, sí. Però que acabarem el semestre, el mes de juny, amb nocturna, caiac també. Sí, por todo lo alto.
Ja està bé, ja està bé. I les habituals sortides de proximitat i de rodalies per aquí per la zona, un al mes aproximadament, que també per la gent que es vulgui iniciar l'activitat del Club Excursionisme. Doncs bé, deixem aquí aquesta part de calendari i anem ara per la nostra secció habitual de recomanacions.
Doncs aquesta segona part del programa, com sempre, la dediquem a recomanacions de llibres, de pel·lícules, de sèries vinculades al món de la muntanya. I, Paula, avui tindrem només pel·lícula i expliquem per què. Sí.
Avui tenim una pel·lícula que, mira, no hem vist encara perquè s'estrena el 20 de febrer. Normalment sempre recomanem pel·lícules que ja hem vist, però aquesta la volem recomanar perquè avui tenim la sort que tenim el director entre nosaltres, ara parlarem amb ell d'aquí una estoneta. És la pel·lícula del Balandrau, Ben Salvatge, i no l'hem vist, però sí que coneixem una miqueta... Hem vist el trailer. Hem vist el trailer, sí.
Però sí que coneixem, tristament, una miqueta la història, no?, aquesta tragèdia que fa, bueno, el 2020, 25 anys, no?, va fer el 2025, de la tragèdia, una de les tragèdies més grans a l'alpinisme català. Perdona, el 2020 no, 2000.
Ai, perdona, sí, 2000, 2000, perdona. Va ser una tragèdia molt gran on diversos grups alpinistes que hi havia a la zona de Baiter intentant coronar al Malandrau un cim relativament fàcil, rodó, sense...
Va haver-hi un canvi de temps i aquí va començar la tragèdia. I en aquesta pel·lícula ens ho expliquen i tindrem la sort avui de tenir el Fernando amb nosaltres que ens expliqui una miqueta més aquests detalls sobre la pel·lícula. I no sé si, Josep, tens el tràiler per aquí? Sí, hem escut un moment el tràiler, un petit fragment, aquest tràiler balandrau ben salvatge.
Si et vols casar amb mi. Aperareu? Jo m'ho va a l'Andrau. Potser després també ens veiem. Perd? Es menja a les nits quan els nens plorin durant un mes. Corre, corre, corre, corre!
Doncs, pel·lícula que s'estrena aquest mes de febrer i, com deies, Paula, podem saludar ara el Fernando Trullols, que és el director d'aquesta pel·lícula, Balandrau, ben salvatge, que ja ens acompanya per telèfon. Fernando, bon dia, què tal?
Què tal, bon dia, com esteu? Molt bé, i tu? Una mica nerviosos, una mica nerviosos. Bueno, nerviós jo. Moltes gràcies, primer, a vosaltres per fer-nos un lloc al vostre programa. No, i moltes gràcies a tu per explicar-nos, en primícia, aquesta pel·lícula, que tenim moltíssimes ganes de veure-la. Sabem on s'estrenarà?
Sabem que s'estrena el 20 de febrer a totes les sales possibles. Encara això se m'escapa. Són qüestions dels exhibidors i qüestions de publicitat i coses una mica que se m'escapen. Però encara no se sap a quantes sales estarem.
Però crec que serem a moltes. Molt bé, doncs perfecte. Moltes felicitats perquè és la teva... Bé, tens un recorregut al cine i a les sèries impressionant, però és la teva primera pel·lícula com a director, oi? Si no m'equivoco. Sí, sí, sí. I què tal aquesta experiència? Perquè, clar, estem parlant d'una història, com dèiem, molt tràgica, que has hagut de parlar amb famílies, amb amics d'aquestes víctimes. Deu haver sigut també una experiència dura.
reviure tot això? Bé, mira, després de tant de temps, que porto quasi 3 anys amb la pel·lícula, treballant, és una feina molt llarga, hem passat per molts processos, per mi ha estat un honor fer aquesta pel·lícula. En sentim molt en pau, li hem posat molt d'amor, hi ha hagut moltíssima gent treballant, posant tot el seu talent, les seves ganes, seguint-me, per la muntanya, que no és fàcil, per tal de complir la nostra missió, que era fer un homenatge...
25 anys després, el que va passar... Una de les primeres coses que vam fer nosaltres és treure la nostra vocabularia de la paraula tragèdia, que és perquè els bombers o la gent implicada mai parlen així. I vosaltres que estimeu la muntanya, la muntanya que és sobirana i sagrada, doncs parla més dels fets o de l'accident, perquè la pel·lícula més enllà de tota la història que la gent ja coneix, hem volgut fer una mirada també reflexiva...
molt emocional, molt propera, molt vivencial a la gent que va estar allà, tant aquells dies, a la gent que a mi m'agrada dir-los, com la gent que ens miren des de la muntanya, que per ells hem fet la pel·lícula, i des d'ells hem fet la pel·lícula, el més important, com la gent que va anar, sobretot, la resposta, la gent que va anar, sobretot, a rescatar-los. Per mi és una pel·lícula que al final es definia com gent molt bonica que jo he pogut descobrir, que va anar un dia a la muntanya...
perquè feia tan bon temps, i hi havia molta gent desperdiada per allà, gaudint de la muntanya, com feu vosaltres, i de sobte, en una situació tan problemàtica, tanta gent que a mi em conmou, tanta gent que va sortir fins i tot sense conèixer la gent que estava en perill, i desapareguda va sortir a ajudar-los. I és una pel·lícula de gent que s'ajuda en moments difícils. I crec que és una mica això, el sentit del nostre homenatge. També recordar, que és una altra frase, recordar és estimar.
Una de les frases que els volumers voluntaris, que per mi són superherois, els volumers voluntaris de Camprodó, de Dolor, de la Pobla, de Cervanyola, també de Madrid, d'Andorra, de França, tanta gent que es va unir, sempre parlen d'això, no recordar és estimar. I amb aquesta mirada ens hem atançat, saps? I clar que m'ha agradat parlar amb tota la gent, aquesta història, poca de prop, evidentment, per...
per entendre que la volíem fer des de dintre, des d'ells. No tenia cap sentit per mi fer aquesta pel·lícula. I aquesta és la nostra mirada.
Déu-n'hi-do. A mi sóc l'Àngels. Per el que t'he escoltat dir ara i en altres moments, perquè amb el Sergi hi ha molta relació, penso que per tu ha sigut molt íntima. Per mi, perquè em va tocar bastant de prop, una mica, perquè un dels bombers que va estar al rescat el coneixíem.
i perquè després algú d'ells pertanyia al club nostre de Barcelona. I encara que no sortíem amb ells, però sí que a un parell els coneixíem, no? I clar, és una història que a mi em va... Bé, tot el que relacionat amb la muntanya m'afecta, no?, per bo i per dolent.
I avui has dit una frase que a mi m'ha agradat molt, li has dit al Sergi, que és que tots portem un balandrau dins i cadascú porta el seu. I aquesta és una veritat enorme, m'ha semblat increïble aquesta frase, no?
i molt bonica, no? Jo penso, a més, en l'empatia que has tingut amb tota aquesta gent i espero, amb moltes ganes, de veure la pel·lícula i compartir amb el club perquè la gent s'animi a veure-la i que vegin que la muntanya no és sempre coronar un cim, no?, que hi ha molt més enllà. La muntanya és com la vida, per això hem fet la pel·lícula per vosaltres, que l'estimeu i gaudiu de l'atura.
per gent com jo, que sóc un noi de l'esquerra de l'Eixample, de Barcelona, i que vaig a la muntanya, però no vaig tant com vosaltres. He après... També estava bé la meva mirada sobre la vostra estirp, una mica, de la gent que ara sobte connecta amb la natura i arriba a un lloc amb jo. L'admiro molt, aquesta gent, molt. Tota la gent que he conegut, amb aquesta manera de viure la vida, hi ha molta llum. Nosaltres sempre pensàvem això, que...
que molta gent es pot sentir, doncs, involucrada, es pot empatitzar amb la gent per això, que cadascú té el seu balandrà, cadascú té pèrdues, té moments de la vida d'absolut desconcert, que ens superen, i a mi el que m'agradava també d'això és posar l'èfasi que aquesta gent quan va tenir aquest problema, i molta gent lamentablement que no va poder tornar, hi va haver-hi moltes mans. Molta gent implicada. I molta companyia, i molta...
i molt caliu, i molta esperança, i molt no de fallir, perquè van estar, fins i tot, mesos buscant una de les persones que, malauradament, estaven allà a la muntanya sense plantejar-s'ho. Jo, quan estàvem amb els humbers, fent el recorregut, i ells m'anaven explicant com ho havien fet, i hi havia un moment que jo us diria, però com veu anar, fins i tot ells, que van sortir, quan hi havia el torn, aquest torn tan llarg, de 12 hores, i al final, després, miraven i diuen, mira, Fernando, tu et fas moltes preguntes, saps?
I entendre aquesta gent tan visceral i tan preciosa que fa les coses, que hi va. I aquesta és una pel·lícula de gent que hi va. I per això hi volíem posar la llum allà, saps? És una pel·lícula que, evidentment, això sempre diem, no?, que mira enrere, que mira endavant, però sobretot mira al costat, per fer-nos costat. És del que va aquesta pel·lícula, no?, com diu el filòsof Esquirol, Josep Maria Esquirol, que tant m'agrada, parla així, no?, de quan l'humanitat...
es veu interpel·lada i hi ha una necessitat de respondre, doncs la resposta majoritària va ser aquesta. Mirar al costat per fer-nos costat. I a mi és una cosa que... Mira aquí la pel·lícula, no sé si fem vegades, en tot espais tècnics i en familiars i aquests que estem fent ara que s'està apropant la data d'estrena, sempre em convou aquest moment de veure gent fent coses pels altres.
I d'això va la pel·lícula, saps? Em dóna la sensació que ens emocionarà molt, aquesta pel·lícula. Sí, segur. Tenim moltes ganes de veure-la per veure això que dius tu, l'empatia, i el companyerisme, que moltes vegades ens acompanya a la muntanya. Bé, cada dia nosaltres parlem d'això, no? Quan sortim a la muntanya, sortim un grup d'amics, un grup de família, que ens recolzem els uns als altres, i ho veurem amb la teva pel·lícula, també. Fernando, no et volem robar més temps, que sabem que vas just. Que sabem que tens pressa.
Reque, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé, que vagi molt, molt bé, que tingui, bueno... Molta sort, sí, moltíssima sort. Hem dit que l'èxit ara és haver-ho vist ja en petit comitè, amb gent implicada i tot això a veure la resposta, a veure que tothom destaca l'exquisida sensibilitat amb el que realment ho hem volgut fer, amb tota la humilitat i amb tota la mirada amorosa que ho hem volgut fer. I jo espero tant d'aboc al públic...
perquè al final la pel·lícula completa el públic, només una darrera fase, que ja se'ns escapa a nosaltres, que és completar la pel·lícula, i quan el públic, tinc ganes de que el públic obri el cor i doni la benvinguda a aquesta gent. Ho farem, no tornarem a parlar d'ella, segur, en aquest programa, quan la veiem, tornarem a parlar d'ella. Tinc moltes ganes que hi vagi, i tant de bo pugui estar, si no, allà, però que vagi tot el vostre grup d'excursionista...
Que hi vagi i que senti, no? I ho hem fet a TV, això, amb molt de respecte a la muntanya. Una de les coses que ens diuen els Supervivents és que em deia, Fernando, per favor, aquesta pel·lícula no ha de fer por a la muntanya. I us ben juro que no ho fa. Perfecte, Fernando. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Et diem això moltíssima sort amb tot. Parlem-me un altre cop. Vinga, creixi molt bé. Adéu. Adéu, adéu.
Doncs Balandrau, ben salvatge a partir del 20 de febrer a Cinemes, una pel·lícula sobre un cas molt conegut i que també ha fet que mirem la muntanya d'una altra manera perquè ha quedat una miqueta com en la cultura popular del tema del muntanyisme aquí a casa nostra, no?
Sí, sí. Com ens ha explicat el Fernando, va ser un dia a recordar, i ens recorda que hem d'anar amb cuidado a la muntanya, per això mirar el tema de la previsió del temps i aquestes coses, perquè en aquella època no es mirava tant, no hi havia els telèfons... Ara per ara tenim més informació a l'abast, i jo crec que ens hem d'aprofitar d'això, perquè la muntanya, el Balandreu és una muntanya que dèiem abans, molt fàcil...
Però la muntanya mai és fàcil, i amb un canvi de temps tot et sembla rodó, tot et sembla la mateixa muntanya, el mateix camí, i aquí van tenir el problema. De fet, pensava aquests dies amb les nevades que hi havia a principis d'any, que es parlava de la previsió meteorològica del torb i tal. Sí, sí, sí.
Instintivament penses en això. Per exemple, a la zona de Vall de Núria, que ha caigut un paqueton de neu, la zona de Vall de Núria, quan hi ha boira, és la zona on et pots perdre més fàcilment i és la zona de muntanyes més rodones, més fàcil. Per això, què s'ha d'anar a cuidar amb la muntanya? És com aquella gent, aquelles tres persones que han mort al Pirineu, amb un cim que era molt fàcil, que el fèiem molt sovint,
i que la previsió del grau d'allaus tampoc era massa elevat, no? I eren gent molt, molt experta. Mai està extensa, no és, excenta de risc. Bé, doncs amb aquesta recomanació també arribem al final del programa d'avui. Recomanació a...
Me n'has vist, eh? Perquè serà, com deia, al finals del mes de febrer, però bé que ja està bé tenir-ho present i hem tingut la veu del Fernando Trujols per explicar-nos-ho. Bé, doncs, la pròxima vegada, el pròxim programa ja parlem de com va anar la camina del pont del diable i de tot plegat, no? I tant, i tant. Aviam què tal. Molt bé, doncs, Paula, redonja, Àngels García, gràcies per acompanyar-nos una vegada més. Gràcies a vosaltres. Fins la propera, que vagi bé. Adeu.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Something is coming. Something hungry for blood.
Així començava Stranger Things fa 10 anys amb el Mike narrant una campanya del joc de rol Dungeons & Dragons, un joc que ha ajudat els personatges de la sèrie i els espectadors a interpretar i identificar els enemics i els mons que han visitat. Però els germans Daffer, els creadors de la sèrie, deien això del joc.
Explicaven que havien jugat alguna vegada a Dungeons & Dragons però que no en sabien gaire cosa tenint en compte que és un element important de la sèrie. De fet, diuen que en un principi no havia de ser tan important. Havia de servir perquè els nens, mentre jugaven, veiessin punts de referència per parlar i per entendre què passava i ho feien a través del joc. Després, de mica en mica, van esdevenint una part cada vegada més gran de la sèrie.
i el joc d'Ungeons & Dragons és un llibre. Primer cal llegir-lo, entendre'n les regles, i després s'hi juga imaginant el món i les situacions que planteja un narrador i interpretant uns personatges que segueixen el seu rerefons, les seves capacitats i habilitats. Seria com una novel·la en viu. La sèrie no només parteix i s'inspira en aquest joc de rol, sinó que també l'ha fet encara més popular al llarg dels anys, fins al punt que l'editorial ha publicat versions del joc pensades per als fans de la sèrie.
Però anem a altres audiovisuals relacionats amb aquest joc de rol. Els que ja tenim uns anys segur que recordarem aquesta cançó de la sèrie d'animació dels 80, Dragones i Mazmorras, que va tenir dues temporades i que es pot trobar a YouTube. L'any 2000 es va intentar portar el joc a la gran pantalla en imatge real, però va ser un fracàs de crítica i públic.
El 2023 la cosa va anar molt millor amb Dungeons & Dragons, Honor entre ladrones, la podeu trobar a Prime Video, com també l'última proposta d'avui, el telefilm dels 80, El umbral del juego, amb Tom Hanks com a protagonista, el Robbie, desapareix després d'un episodi psicòtic durant una partida en una cova on confon la realitat amb el joc i creu que és realment el seu personatge.
La història, de fet, està inspirada en el cas real de James Dallas Egbert III. La seva desaparició es va associar erròniament amb Dungeons & Dragons. I si voleu saber més sobre aquesta persecució i aquesta investigació, i com tot aquest cas va ajudar a popularitzar inesperadament Dungeons & Dragons, podeu escoltar l'audiosèrie narrativa Dungeon Masters, amb el John Hamm de Mad Men com a protagonista. La trobareu a totes les plataformes de podcast, com Apple Podcasts, Amazon Music o Spotify.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Raurà, el president Salvador Illa, Clos, un fòrum d'empresaris organitzat per Sant Tender i l'Avantguàrdia, reivindicant que la prosperitat que generin ha de ser compartida i ha servit, entre d'altres, per reforçar els serveis públics, com el finançament que l'ha defensat com a model. Illa ha negat que les polítiques del govern en habitatge, per cert, atentin contra la propietat privada i els ha demanat comprensió davant la crisi habitacional. L'escoltem.
No fem cap política d'habitatge que vagi contra la propietat privada, ni fem cap política d'habitatge que no vulgui comptar amb el sector privat. No és veritat això. Vostès ho comprendran que hem de tenir. Però el seu propi bé també, perquè els seus treballadors necessiten un sostre.
I la inflació va tancar 2025 amb una pujada del 2,5% durant el desembre a Catalunya, tot i que l'increment de preus es va moderar durant l'any passat. La cistella de la compra continua l'alça amb productes com els ous, el cafè o la carn de vedella, que superen els dos dígits de pujada. Els sindicats celebren la moderació de l'IPC, però alerten que no registra adequadament l'increment de sectors, precisament com és el cas de l'habitatge Escoltem Oscar Riu d'UGT i Albert Ferrer de Comissions Obreres.
Malauradament, les dades de l'IPC no reflecteixen l'economia de les persones treballadores del nostre país. Tenim un OPC que no reflecteix el que realment pugen els productes, aliments bàsics i habitatge, i això afecta l'economia de les butxaques dels nostres ciutadans. Sabem que l'IPC diu que l'habitatge creix el 4,1, quan altres fons, dels fons oficials, com l'índex de preus de l'habitatge, ens diuen que en realitat el seu creixement és el triple,
Precisament avui entren en vigor els nous preus del transport públic per enguany, amb un augment de mitjana a l'àrea de Barcelona d'un 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i persones en situació d'atur. Qualsevol títol comprat durant el 2025 abans del 15 de gener es podrà fer servir fins al 28 de febrer.
I la comunitat de regants de Riu de Canyes, que planteja portar l'aigua de l'Ebre al Pantà de Ciurana per garantir reserves. També s'està fent un seguiment de grans infraestructures com la planta d'aigua regenerada i depuradora de Reus. I les bases d'emmagatzem no estarien disponibles fins al 2029. I que, a més, presenten dubtes sobre la seva idoneitat pel rec per problemes de salinitat.
I el Let's Festival de l'Hospitalet de Llobregat celebrarà aquest 2026 els seus 20 anys de trajectòria amb una 21a edició amb un concert especial el dia 5 de març a la Sala Salamandra, Andorian i Stanstil. Dues bandes mítiques vinculades, una altra banda també de la que encara no han dit el nom.
Nova edició de la Casa de la Vila, primera d'aquest any, segona d'aquest any 2026, volem dir, perquè la semana passada també ja vam fer resum del ple extraordinari del pressupost municipal. Més enllà d'aquest ple, ara sí, reprenem aquestes cases de la Vila de manera ordinària amb els regidors que formen part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Torre d'en Barra. I avui tenim amb nosaltres el regidor de Cultura i de Patrimoni Cultural, el Daniel Pujol. Què tal?
Bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. Tu què tal? Molt bé. Com ha anat aquest inici d'any? Com va? Bé, bé. Amb energia. Sí? Sí, ganes. Molt bé. Vam acabar l'any amb aquesta aprovació del pressupost municipal i més a nivell intern de l'Ajuntament.
I ara el que farem també és, durant aquests pròxims 100 minuts, repassar una mica els actes que s'organitzen des de Cultura per a les pròximes setmanes, també alguns projectes que teniu en marxa i també qüestions importants amb les quals vam acabar l'any i de les quals segurament parlarem durant aquest any, perquè hem de parlar del castell del ZICAR.
perquè va haver aquest acte de commemoració de la seva rehabilitació del 25è aniversari i segurament parlem aquest any per la possible rehabilitació de la primera planta.
Doncs tot això durant aquests pròxims minuts. També, doncs això, eh? Agenda per les pròximes setmanes i també repàs les activitats que hem viscut fins ara. No podem oblidar-nos, tampoc, de la biblioteca, que també tenim novetats. Vinga, comencem parlant del castell. Perfecte. Del Zikar, que suposo també que...
A nivell més personal, pel teu perfil professional, feia especial il·lusió celebrar aquest 25è aniversari de la rehabilitació del castell i posar en valor el que representa aquest edifici per Torra d'Embarra. Sí, sí, a mi quan se'm va comentar, doncs aquest any, clar, jo realment quan se'm va dir, encara portava gaire i l'any que ve, fa 25 anys del castell, de la seva rehabilitació, hauríem de fer algun acte, tal, i vaig dir, ostres, vale, vale, i doncs la veritat que...
que ho hem agafat molt motivats i era un tema molt important i doncs vam treballar perquè hi haguessin, sobretot aquests tres eixos, l'eix institucional, l'eix històric o cultural, o sigui, l'eix històric i l'eix més cultural i didàctic, no? I la veritat és que creiem que va sortir molt bé la valoració molt positiva perquè els tres actes que es va centrar a la...
Aquest 25 aniversari els tres van tindre prou èxit i molt bé. És que, a part, el castell crec que s'ha de reivindicar, o sigui, que es reivindica, no?, però crec que s'ha de reivindicar més perquè és únic, no?, és l'únic edifici renaixentista civil de Nova Planta de tot Catalunya, té molta història, no?, perquè el mestre qui va fer la...
el Pere Blay, el mestre d'obres que també va fer la façana de la Generalitat, té aquests petits detalls que si no estigués aquí i estigués en un altre lloc, potser se li donaria més importància, jo crec que els primers que li hem de donar aquesta importància que som nosaltres, i jo crec que és un edifici que segurament al futur anirà a agafar-ne més i més, és que mereix tindre aquesta importància nacional.
De fet, recordo que a la conferència que van protagonitzar el Quim Noia i el Xavier Oliver, el Xavier Oliver, l'arquitecte que va tirar endavant la rehabilitació del castell, comentava que s'havia de posar en valor l'etapa del renaixement dins de l'arquitectura a Catalunya, fins i tot fer una ruta que...
Està com mig oblidada, en certa manera, pel que fa com a atractius més, fins i tot turístics, que és el nostre, i que es podria fer una ruta perfectament on el Camp de Tarragona tindria un paper destacat i entre... Totalment, totalment, i sobretot Torredembar. Per el Renaixement és una etapa que molta gent relaciona amb l'Església, però també existeixen les obres de Renaixement civils, clar, i jo crec que tampoc soc ara un expert en aquest tema en concret, però de...
de renaixement civil, potser la més important, jo diria, que és aquesta. Bé, també em pot el cor, no? Bé, doncs es va fer aquesta celebració del 25 aniversari de la rehabilitació del castell i també es va aprofitar per parlar sobre la possible rehabilitació de la primera planta. Nosaltres ens vam fer ressò de les paraules de l'alcalde durant la presentació d'aquesta comemoració.
parlant d'una possible inclusió en el projecte que es vol presentar en la llei de barris. Des de Patrimoni Cultural, que potser és aquesta part també més tècnica d'aquest projecte, com es veu aquesta possibilitat? En quins aspectes s'està treballant? Bé, al final es veu amb molt bons ulls, perquè és una llàstima que tinguem una planta sencera...
entre cometes, abandonada, no? I, ostres, si es pogués rehabilitar, i sobretot d'una forma respectuosa amb l'estructura original, perquè, clar, per exemple, en algunes sales hi ha gravats. Això també s'hauria d'estudiar a veure quan es faci la rehabilitació, de quina manera es respecten i tal, però, bueno, però realment és una sala sencera de l'Ajuntament que té molts usos, llavors, bueno, molts possibles usos futurs i s'ha de mirar a veure...
com ho fem, bé, en aquest balanç, no?, que dius, tu, entre conservar-ho patrimonialment i les utilitats que se li pugui donar administratives. Clar, que entenem que no és un projecte de rehabilitació corrent, no?, sinó que tindria molts factors a tenir en compte. Clar, clar. Doncs, i no sé ara en quin punt, eh?, perquè sabem que tot el tema del projecte de la llei de barris, doncs ja s'ha comentat, durant el pressupost, no?, es va parlar de la contractació de...
d'un arquitecte per promoure aquest projecte, per redactar aquest projecte. Es va fer una reunió a principis d'aquesta setmana amb els grups municipals de l'oposició. No sé, això des del punt de vista tècnic de patrimoni, perquè imaginem que en tot aquest projecte que barca tot el nucli antic hi haurà molts aspectes vinculats al patrimoni. Com s'està treballant? Quines prioritats esteu veient? O bé, en definitiva,
Quina feina hi ha per fer així més a nivell general? Bueno, tampoc puc dir gaire cosa. S'està treballant, no? Estem fent valoracions i el tema d'això de la llei de barris és molt ampli i estem treballant molta gent i doncs encara està a falta potser fer algunes concreccions i tal. Bé, això, molta gent treballant i ens estem volcant molt, però...
Molt bé, suposo que moltes àrees de l'Ajuntament implicades. Sí, això ho volia dir. Moltes àrees ens estem implicant perquè faci goig. Sembla que de moment pinta bé. Doncs veurem, anirem fent seguiment amb la intenció aquesta de presentar el projecte a la convocatòria de finals d'aquesta primavera.
Anem a parlar d'agenda una mica, amb les activitats que tenim per endavant de cara a aquests mesos d'hivern, d'inici de primavera, perquè d'una banda ja aquest mes de gener ja hem vist com es reprenien...
Es donava continuïtat a les sessions de Jam Session i Micròfon Obert a la plaça Catalunya, amb novedats pel que fa a l'horari, no? Sí. Bé, les Jam Sessions i Micròfon Obert va ser una proposta que va vindre l'any passat, que es va treballar i vam... Sempre que... Sé que soc molt passat amb aquest tema, però sempre que puc ho reivindico, no? Al final era una...
una activitat ideal perquè es van juntar la vessant de fer alguna activitat una mica descentralitzada llavors s'havia de fer a la plaça de Catalunya i per una altra fer una activitat cultural participativa i això el deixem ser això en el seu micròfon obert doncs pot participar qui vulgui i tal llavors vam fer la prova, va anar ideal i doncs vam dir doncs com que ha funcionat doncs anem a repetir-ho un any més
i al moment de reunir-nos amb la gent de l'Associació Cultural Puentes vam dir a veure com s'ha de millorar i vam veure que el tema de l'horari potser si ho dividíssim entre horari d'estiu i horari d'hivern
potser seria millor perquè hi hauria més gent i al final li donaria també més vida a la plaça. Llavors vam decidir fer aquest horari d'hivern, fer-ho els diumenges de 12 del migdia a 3 de la tarda i l'horari d'estiu els dissabtes de 8 a 11 de la nit.
amb horari ja per tot l'any. Sí, sí, ja està. Ja està establert tot el calendari, des d'aquí fins al mes de desembre, està bé, a nivell de planificació no sempre passa això. Ens vam reunir, bueno, personalment m'agrada tenir-ho tot agendat com més aviat millor, llavors era com alguna cosa important, i quan ens vam reunir vam dir, bueno, doncs dividim aquest, fem aquesta prova d'horari d'hivern i estiu, però anem a intentar decidir ja
Els 12 dies quins seran les jam sessions. Després sempre pot passar que hi hagi algun imprevist i s'hagi de canviar algun dia, però en principi l'any passat també els vam tindre tots tancats des que vam començar a fer-les i tots van ser els dies que es van programar per veure aquest any. Recordem que hi ha aquesta llei d'improvisació que es fan abans, que també la gent es pot apuntar prèviament. També hi ha sempre un grup que...
que actua en certa manera en les jam sessions, la primera part de les jam sessions, i que també suposo que permet posar en valor aquest talent musical que hi ha aquí a la zona, al municipi. Clar, que per nosaltres era molt important això, que el talent local i de les proximitats es donés a conèixer,
I també que si algú està començant o vol donar-se a veure, que tingués aquest trampolí, i llavors que s'apuntés als tallers que es fan abans d'improvisació i pogués donar-se a escoltar el dia de l'actuació a la plaça de Catalunya.
Aquest canvi d'horari, aquesta primera sessió que es va fer el gener, com va funcionar? Bé, bé, bé. La veritat que molt satisfets. Creiem que ha sigut tot un encert. Molt bé. Doncs això, durant aquests mesos de més fred, des de les 12 del migdia fins a les 3 de la tarda i després ja temporada d'estiu. Dissabtes a la nit. Dissabtes a la nit. De 8 a 11.
Molt bé. L'altra iniciativa que s'ha posat en marxa recentment, o aquests últims temps, des de la Regidoria de Cultura, també amb la col·laboració del músic Andrés Bastian, és el cicle de concerts Sala del Mar, que també ara a l'hivern se li dona continuïtat. De fet, ja tenim anunciada la cita d'aquest mes de gener, amb Keystone Cops, que és el dia 25, el mateix sistema que abans, no? Sí, sí. Al final, els concerts de la Sala del Mar
Van començar l'estiu de fa dos anys, diria, si no m'equivoco. L'any passat vam fer-ho aquest any sencer...
Excepte l'estiu. Excepte l'estiu, i aquest any ho farem el mateix també, tot l'any sencer, excepte l'estiu. Bé, al final si alguna cosa funciona, no? Perquè fas que canviar-ho. Sí, sí, bé, veiem que està anant bé, i va gent, i anem escoltant... Bé, la idea en aquests concerts de la Sala del Mar era també tindre una oferta cultural...
constant, que es complementa amb els dels concerts a la plaça Catalunya, llavors tens mínim uns dos concerts al mes, però aquests de la sala del mar tenen una vessant una mica més professional i un lloc més tancadet, bueno, estan anant molt bé també, crec que es complementa molt bé les dues activitats.
Doncs això, el dia 25, aquest primer concert de l'any del cicle de concerts Sala del Mar amb Keystone Cops, a l'entrada són 7 euros que es pot pagar allà mateix just abans, en un diumenge a la tarda, que sempre ho hem comentat d'altres vegades, que és un bon dia, bon horari, la gent normalment té un moment de descans i pot aprofitar per anar al concert.
Sí, ens vam reunir i vam estar-ho parlant a veure quin dia seria millor i vam pensar això, que aquests diumenges al vespre era la millor opció i sembla que hem acertat. Molt bé. També tenim més a prop anant el temps, just aquest cap de setmana no volia deixar de comentar-ho, són les festes de Sant Sebastià que arriben, suposo que això ho porteu...
Cultura i festes, evidentment. Aquest dimecres vam tenir la novetat, o ens va arribar la informació per part de l'Ajuntament, que hi havia una part dels actes que es passaven el cap de setmana següent per la previsió de pluja, tots aquells que es fan a l'exterior, a l'aire lliure, però sí que es mantenen alguns actes, sobretot d'àmbit cultural, com són el concert de la Corel Santa Rosalia, que es fa aquest divendres al vespre,
també l'Ofici Solemne, evidentment, el dissabte, i l'obra de teatre d'Efecteatre, el diumenge a la tarda, justament a l'Espèria Cultural Sala del Mar. Suposo que també per ampliar la proposta cultural, al Consell de la Cura de Santa Rosalia hi ha un clàssic de les festes de Sant Sebastià, i aquesta incorporació també del teatre, no? Sí, al final, bé, com dius tu, les activitats...
que es fan a l'aire lliure com la passada els ha hagut de passar el dia 24 a les 11, però les que es fan tancats, com aquest concert de la cura al Santa Rosalia, que es fa aquest divendres a les 9 a l'església de Baixamar. I, com veus, és un clàssic i es fa cada any i la gent els espera. I al respecte a l'actuació de teatre...
Doncs, bé, la gent d'Efecte Teatre ja són coneguts i sabem que agraden i que són professionals, que ho fan bé. Llavors, doncs, s'ha comptat amb ells per donar-li una mica de participant en aquestes activitats de Sant Sebastià. Segur que anirà genial, sí, sí.
De fet, recordo, ho comentàvem també aquesta setmana, amb l'entrevista que vam fer amb ells, que a Festa Major també van participar, omplint la sala del mar, la previsió també que ja vingui molt de públic i ja pensar en altres representacions. Exactament, clar, tenim aquest backup que els cops que han actuat van omplert, llavors segur que els anirà bé.
Molt bé. Hem deixat també darrere les festes de Nadal, que suposo que a Cultura també heu estat implicats, en certa manera. És una d'aquestes coses que també... Sí, hi percebem tot. Comerç, festes... Bé, hi ha hagut alguns espectacles amb les activitats de caràcter cultural que també heu portat des de Cultura, no? Sí, al final l'activitat de l'Home dels Nassos és també com un clàssic de cada any dels quals...
Estem molt contents, no?, molt nostre. I el tio de Nadal, que també hi ha la novetat d'aquest any, no?, que l'any passat, no?, el típic del tio és que cagi a minadures, i van vindre alguns pares i van dir, ostres, això d'aquest tio cagi a minadures, i llavors, doncs, li vam canviar la dieta al tio i vam parlar amb ell,
a veure si aquest any podia cagar alguna cosa diferent, i per sort aquest any s'ha cagat unes bossetes per colorejar, i uns llibres de la Festa Major, també, bueno, uns llibres molt culturals, perquè eren personatges de la Festa Major per colorejar, i també uns colors, i doncs sembla que tothom ha estat molt content amb els regals d'aquest any del tio. El tio fent poble, també. Sí, aquesta dieta se la deixarem, jo crec, al màxim d'anys possible, que sembla que agrada, això. Molt bé, doncs mira...
Tot també pel que fa el tio d'anar de la quia a Torre d'en Barra. Parlem ara de la biblioteca també perquè aquesta setmana parlàvem amb la seva directora, l'Anna Merino, sobre, per exemple, el pla d'actor municipal.
una iniciativa que s'està desenvolupant a molts punts de Catalunya i que Torna de Barra també s'hi ha posat. I bé, suposo que amb la intenció de fomentar la lectura entre la ciutadania, els més petits però també els més grans. Al final és això...
Vèiem que tot i que anem pel bon camí s'ha de fomentar encara més i llavors des de la biblioteca ens estem posant en el ple lector que ara estem potser en una fase encara inicial però que ja estem participant molta gent i li estem ficant moltes ganes i segur que el resultat serà molt positiu.
Imaginem que també amb la implicació de moltes entitats, molta gent, molts actors al municipi per poder participar i perquè totes aquestes actuacions siguin com més àmpies millor, no? Sí, bàsicament es tracta d'això, que participi al màxim de gent possible i així també
Com més gent participi, millor serà el resultat. Per sort estem tenint aquesta bona participació de la gent i molt contents, i això, i a treballar. Molt bé. I també vinculat a la biblioteca, però també es fan en molts altres espais. Tenim dues activitats pensades per als més petits, espai en família, comptes infantils... No se n'hi ha de programació de cara aquests pròxims mesos, setmanes, com s'està desenvolupant? Bé, el proper...
El proper Compte Comptes és el 25 de febrer, aquest és extraordinari, no entra dintre de l'Espai en Família, però de cara a l'Espai en Família sí que estem treballant conjuntament amb la Regidoria de Joventut i Infància per tornar a fer aquest any i fer moltes activitats, entre elles Compte Comptes, que potser eren anys anteriors, i fer aquestes activitats pensades pels més petits, centrant-nos en la Biblioteca de Baixa Mar, que al final hem descobert que és un lloc
Ideal, podríem dir, per fer aquestes activitats. Estem molt contents i està bé que se li doni aquesta vida a aquest lloc. Està funcionant bé l'espai perquè queda allà a Bajamar, que està més lluny d'aquí dalt la torre, però que l'assistència als actes és bona, no? Sí, sí, sí. La veritat és que estem supercontents tots. O sigui que seguirem també en aquesta via.
Molt bé, doncs estem parlant amb el Regió de Cultura i Patrimoni Cultural, Daniel Pujol, hem repassat aquestes qüestions d'agenda. No sé si hi ha altres qüestions també més llunyanes, potser, o també més de les accions de la pròpia regidoria. Festival Rocaforada, per exemple, suposo que ja deu estar superlligat als concerts moltes vegades perquè us arriben aquí al llistat i feu la selecció, no? Sí, sí, la veritat és que aquest any l'hem lligat abans que cap altre. És el tercer any...
que estic com a regidor i toca fer el Roc Afrodada, participar, bueno, i aquest any ha sigut el que l'hem tancat més aviat, i falta potser acabar de tancar alguna data, però més o menys ja tenim pensades les dates, els gurps ja estan escollits, encara no els diré, però sí, sí, aquest any promet, només diré això, que, bueno, això, tampoc vull dir massa, que llavors després la sorpresa és més petita.
Bé, sí que en les ordinances fiscals, en el debat, sí que es va parlar de l'augment de preus que hi haurien quan les entrades. I crec que també es va parlar del número de concerts que hi hauria, no? Quants seran? Ostres, vam parlar del número de concerts que hi haurien. L'any passat sí que es va augmentar respecte... L'any passat va augmentar quatre respecte a l'anterior, no? Sí, normalment sempre se'n feien quatre...
fa dos anys vam haver de fer tres, llavors l'any passat vam recuperar els quatre, i aquest any, bueno, potser hi ha alguna novetat respecte a això, sí, també, sí, però encara no ho sé, ho deixo aquí. Molt bé, anem creant expectativa de cara a una de les grans cites pel que fa a l'oferta cultural aquí a Torredambarra durant els mesos d'estiu i que ha portat noms molt importants, només cal veure'ls
el programa dels últims anys, el cartell de tots els anys d'història del Rocaforadada, i veure que hi ha grups de primer nivell, o que després de passar per aquí han tingut molta repercussió, que això també és important. Al final, personalment, va ser de les primeres coses que vaig fer a l'arriba com a regidor. Sí, doncs, hem d'acabar de decidir els participants del Rocaforadada. I va ser ostrosses, perquè veia una cosa molt important, que...
la Maria ja havia deixat prioritats i tal, llavors aquell any, a part que em vaig assessorar també de músics, i va anar molt bé, però l'any passat, que sí que també ja no vaig tindre com una aquesta xuleta, també va ser més meu, i així tot també va anar superbé, també em vaig assessorar de músics una altra vegada, perquè clar, jo del que no en sé, prefereixo tindre assessorament de gent que ja en ten, no? I...
I, ostres, l'any passat va anar superbé, vam omplir, si no tots, gairebé tots. O sigui que també deixa la dificultat per aquest any, com a mínim igualar-ho. Això, bueno, jo ho intentarem, jo crec que sí, de moment pinta bé. Sí que de música potser no en tens gaire, però el tema, que no vull dir que no d'això, però vull dir patrimoni cultural bastant més, pel que deia pel perfil professional. Sí, clar, bueno, això...
Sí, al final és el que he estudiat, estudiat història, llavors ja entra més. Clar, també et volia preguntar una mica, perquè l'any passat sí que vam tenir novetat de la participació a Tarracoviva, també s'està treballant en això mateix, i també a nivell de tramitacions, perquè, per exemple, des d'alguns partits de l'oposició, el Partit Popular, crec recordar ara la regidora Núria Gómez, ens va parlar del tema, per exemple, de les padreres romanes, etcètera, de la catalogació i tot plegat. Com està tot plegat, també, si hi ha alguna novetat al respecte?
Bé, al poc d'entrar jo com a regidor es van declarar bé cultural d'interès local les Pedreres i també la Vila Romana, que encara no era, i la Capella de les Orbes. I la Capella, sí, el Camí Fondo.
Bé, l'any passat, com bé has dit, vam entrar a la Terracó Viva, aquest any ja estem, justament avui ja hem començat a intercanviar mails per, bueno, i sí que el feedback va ser positiu per les dues, per així que la idea és repetir, tot indica que sí que tornarem, però al final sortim guanyant tots.
I estem treballant i al final el gran problema que hi ha a la regidoria de patrimoni cultural és que les coses van lentes i a mi m'agradaria que anessin més ràpides però els temps són els que són. Hi ha molts projectes, pinten molt bé...
i jo crec que, bueno, anem pel bon camí, ja et dic, potser no van tan ràpid com ens agradarien, però és que aquestes coses tenen aquests tempos, llavors, així estem. No sé si la joia de la corona és una miqueta la vila romana del Moro, en quant a actuacions que s'han de fer, perquè clar, es porta molts anys parlant de museització, o de més o menys habilitar la zona perquè es puguin fer visites, clar, imaginem que això...
Per totes les implicacions que comporta també a nivell patrimonial és una cosa que va a molt llarg termini, però no sé si també és una miqueta l'objectiu això. Sí, totalment. Bé, jo et diria dues. La primera és aquesta, que sí que és la que potser també ve de més lluny i com bé dius tu tenim aquestes expectatives que cap al futur acabi sent un lloc de referència.
Però també des de la regidoria de patrimoni cultural estem treballant molt ara mateix en restaurar l'interior de la Torre de la Vila i la idea és quan acaba de restaurar l'interior després poder restaurar l'exterior. Primer començar per dintre i de moment van bé, hem rebut una subvenció de la Generalitat per poder fer aquesta feina.
que ens han donat molts diners. Això no ho sabíem, eh? Ah, perdó, pensava que sí, que sabíem. No ho sé, sabíem que hi havia aquest projecte, que apareixia els pressupostos, la possibilitat de destinar 50.000 euros a recuperar un espai al voltant de la torre de la vila. Això és un altre tema, més d'expropiacions, etc. Doncs es va demanar una subvenció a la Generalitat per poder restaurar l'interior, perquè deu fer anys que no es restaura, i anys i anys...
I bé, doncs això, que per sort ens l'abandonar i estem treballant per poder restaurar l'interior i et dic, la nostra idea és un cop restaurar l'interior, poder restaurar l'exterior i tindre també això, una torre de la vila maca i polida i que faci goig. I d'això hi ha terminis? Perquè sempre que hi ha subvencions sabem que a vegades venen vinculats a períodes d'execució. Sí, sí. Si no m'equivoco, ha d'estar...
tots els informes i tots acabats, ara no sé si al març o al maig, és que ara m'ha espiat així una mica, però ja en terminis. De moment anem bé, però anem complint, sí, sí, estem els arquitectes i els restauradors i tothom treballant. De moment estem en la fase de fer informes i de presentar projectes, no entenem?
Molt bé, la Torre de la Vila, que al final també és un dels elements patrimonials que sempre està que em parlàvem a l'inici d'aquesta entrevista del president Sicar, i la Torre de la Vila no la podem obrir. Home, jo crec que justament aquests tres són el...
els monuments històrics més importants que tenia al poble, potser hi ha algun més que ara se'n passa, però jo et diria el Castell del Sicar, la Torre de la Vila i la Vila Romana dels Mons. Ostres, això, per veritat, sí, m'he detingut la Vila Romana del Moro, sí. Això, la Vila Romana del Moro, merci. Ostres, són tres jaciments, són tres monuments que tenen una importància històrica brutal, només amb això molts jocs
ja, saps, faltarien de la vida i nosaltres els tenim i sembla que no els valorem prou. Bé, bé. Molt bé, doncs seguirem pendents també d'aquests projectes, aleshores. Hem de deixar aquí l'entrevista, ens quedem sense temps ja, que és l'espai de la Casa de la Vila. Agraïm al Daniel Pujol, com sempre, que ens hagi acompanyat una vegada més, regidor de Cultura i Patrimoni Cultural i Biblioteca a l'Ajuntament de Torralambarra. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres, que vagi bé.
La radio de proximitat.
L'Ajuntament de Torre d'en Barra vol engegar un procés participatiu per elaborar el projecte per la llei de barris a final d'aquest mes de gener. El consistori vol seguir avançant en l'elaboració del document que s'haurà de presentar a la Generalitat per incloure el nucli antic de la torre en el pla. L'alcalde de Torre d'en Barra, Valer Pino, explica que la intenció és presentar el projecte a la convocatòria que hi haurà a finals de primavera.
Hi ha uns calendaris per cada una de les accions. A finals d'aquesta setmana hem d'anunciar aquest procés participatiu, que serà també final de mes, i també la idea és presentar-nos a la segona convocatòria, que s'espera a la primavera.
Recordem que el pressupost de l'Ajuntament de Torre d'Embarra per aquest 2026 contempla la contractació d'un arquitecte que s'encarregaria d'elaborar i definir el projecte que s'ha de presentar a la Lleida Barris. Torre d'Embarra ha recollit aquest dijous una nova espigolada per aprofitar els fruits de l'arberat urbà.
Una quinzena de voluntaris de la Fundació Onada s'han donat cita a l'avinguda Pompeu Fabra per recollir les taronges amargues dels nou arbres que hi ha en aquesta via. El tècnic de la Fundació Espiuradors, Pere Campinyez, explica que ja compten amb uns 60 ajuntaments amb qui fan xarxa per aprofitar els fruits de l'arbrat urbà.
Això ho vam iniciar el 2023, es va acabar el 2024, i arrel del projecte urbanit de ciutats comestibles, ara ja estem fent una xarxa de ciutats comestibles que són vora 60 municipis de tot Catalunya, diferents, n'hi ha que tenen figues, n'hi ha que tenen olives, n'hi ha que tenen taronja amarga, sobretot a l'àrea metropolitana hi ha molt taronja i marc, però nosaltres sí que a la delegació de Tarragona ens hem centrat molt en les oliveres, al final l'oli és cistella bàsica.
En total, a Tornambarra s'esperen recollir uns 1.500 quilos de taronges i produir entre 1.500 i 2.000 pots de malmenada.
Els muntanyans registren una davallada en el sense d'ocells. En concret, són una quinzena d'espècies, menys que fa 20 anys. Es posa en marxa la cinquena edició del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recta de l'àrea bàsica de salut de Torredembarra. S'adreça a homes i dones d'entre 50 i 69 anys. Durant els pròxims mesos, la ciutadania rebrà una carta del programa amb les instruccions a seguir.
El Club Excursionisme Torra d'Embarra ja ha donat a conèixer el calendari de sortides pel primer semestre de l'any. L'entitat torrenca proposa un total de 16 excursions entre els mesos de gener i de juny que ens permetran descobrir diferents indrets de Catalunya, principalment de muntanya.
Avui parlarem d'altres qüestions relacionades amb els diferents pobles del Baix Gaià i també ens farem ressò de les notícies esportives que tenen com a protagonistes els diferents torrencs, com el roginy.