Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà. Torre d'Embarra, Altafulla, Roda de Barà i Creixell s'han sumat un any més al Conveni Corner per la promoció turística. L'acord es va presentar i dimarts i s'hi han implicat sisens públics i privats que uneixen esforços per promocionar turísticament la Costa Daurada.
Aquesta és la 21a edició del conveni i enguany comptarà amb un pressupost de 426.000 euros. La Diputació n'aporta més d'un 71% i la resta es repartirà entre els ajuntaments, empreses i altres organismes implicats. Els diners es destinaran a finançar la participació en fires turístiques i també per pagar campanyes de comunicació i màrqueting per posicionar la Costa Daurada.
Enguany s'ha programat l'assistència a cinc fires. La primera va ser Fitur, celebrada fa unes setmanes a Madrid. Després vindran la ITB de Berlín, la World Travel Market de Londres, a més de Navartur, a Pamplona i la B-Travel de Barcelona. Són fires estratègiques per la Costa Daurada perquè són mercats emissors de turistes potencialment interessats en el nostre territori. A més, són punt de trobada de referència per als professionals del sector.
També faran campanyes promocionals, especialment adreçades als mercats català, espanyol i francès, que s'han establert com a prioritaris. Al Conveni Corner l'han subscrit 21 institucions públiques, 10 associacions empresarials, les cambres de Tarragona, Reus i Valls, a més de les empreses Aquopolis i Portaventura.
De l'àmbit del Baix Gaià s'hi han sumat els quatre municipis de costa, Torredambarra, Altafulla, Roda de Barà i Creixell. També hi ha l'Ajuntament de Tarragona.
L'Ajuntament de Torredambarra ha descartat fer un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el parc Enfiladors i que està investigada en el cas Torredambarra. El govern municipal ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició.
El mes de desembre, mentre es debatien els pressupostos, va transcendir que l'equip de govern es plantejava la possibilitat de pactar amb l'empresa. Aquesta pagaria 300.000 euros per compensar el perjudici causat al municipi i, a canvi, el consistori es retiraria del procés judicial. En declaracions a Ona Latorre, l'alcalde Balipinó ha explicat que, després d'un debat profund, govern i oposició han consensuat que no acceptaran aquest acord.
Sí, la Junta de Portaveus i els debats previs ja indicaven que part de l'oposició no estava d'acord. Avui hem donat altres motius i estem tots d'acord. Els arguments que hem fet servir en aquests debats al final són compartits per la gran majoria i per tant descartaríem si hi hagués una proposta arribar a cap acord i nosaltres continuarem amb la via A.
Pinó ha matisat que Teico encara no havia entrat per registrar la proposta d'acord i, per tant, no estava formalitzada. Asegura, però, que en qualsevol cas es descarta tirar endavant el pacte i que la voluntat és seguir amb el procediment judicial perquè l'empresa investigada no pugui eludir responsabilitats. La petició, eh? No s'ha formalitat la petició. La petició.
L'alcalde ha assegurat que aquesta decisió també servirà per possibles situacions que es puguin plantejar en un futur.
La petició, no s'ha formalitzat la petició. I no sé si s'arribarà a formalitzar, evidentment nosaltres el que hem pres és la decisió de deixar que acabin els processos. Ho dic per si hi ha futurs, que aquesta decisió serveixi pels futurs processos que puguin venir. Descartat aquest acord, l'equip de govern haurà de buscar una altra fórmula per finançar els pressupostos participatius que d'entrada es volien pagar amb els diners de Teico.
Aquesta empresa, propietat de la família Sumarroca, figura en dues de les peces separades del cas Torredembarra i es troba a l'epicentre del cas 3% de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica. A Torredembarra va realitzar diverses obres com les de l'aparcament filadors, les del servei d'aigües i la reforma de la comissaria.
Totes elles s'investiguen dins de la peça 7 del castor Radambarra, que encara està pendent de judici. La Fiscalia sosté que, a canvi d'aquestes obres, l'exalcalde Daniel Massagué hauria cobrat un milió i mig d'euros en comissions.
Ja han passat dues setmanes des de l'inici dels treballs de desamientat i enderroc de l'antiga cooperativa agrícola de Roda de Barà i l'immoble presenta, a hores d'ara, una fesomia pràcticament desapareguda. Gairebé no queden parets en peu. L'actuació entra a la recta final abans de donar pas a la següent fase del projecte que preveu la transformació del solar en una nova zona d'aparcament municipal.
Els treballs han inclòs la retirada controlada dels elements a Mamiant, executada per una empresa especialitzada, així com l'enderroc integral de l'estructura. Paral·lelament s'han recuperat els trencadissos de la façana, obra del Rodenc Baltasar Virgili. Un cop concloses les tasques de desamientat i demolició, en els pròxims dies entrarà l'empresa encarregada de l'adequació de l'espai.
El solar, amb una superfície de 443 metres quadrats, es convertirà en una zona d'aparcament municipal amb accés per la plaça Doctor Pujol. El projecte preveu la creació de 14 places gratuïtes sota la modalitat Pare i Compra, amb l'objectiu de favorir la rotació de vehicles i dinamitzar el comerç de proximitat. L'actuació està subvencionada a través del Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, que finançarà el 98% de la despesa total.
El procés de participació ciutadana de l'abans POUM de Torredembarra es farà previsiblement el mes de maig. Els treballs per elaborar el document urbanístic van començar a finals de l'any passat i una contempla incorporar les aportacions del veïnat. El regidor d'Urbanisme Javier Perellón ha assegurat en una entrevista on a la Torre...
que ja s'està treballant de manera intensa en l'elaboració d'aquest avançpum, que permetrà establir les bases per la futura modificació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal. També ha avançat que esperen posar en marxa la part de participació ciutadana el mes de maig.
I des d'aquí ja adelanto que pràcticament per al mes de maig s'escalcula, perquè ja vam parlar l'altre dia amb la part tècnica, i amb l'arquitecte pràcticament per al mes de maig començaran la participació ciutadana també al desenvolupament del nou POM. Abans POM, cosa que després és el primer document abans de començar el POM.
La redacció d'aquest document previ s'ha encarregat a l'empresa Deursa Consulting. El pressupost és de 65.000 euros. A mitjans de novembre es va fer la primera reunió de treball amb la consultora amb la participació de representants de l'equip de govern i dels serveis tècnics del consistori. Ara l'empresa està acabant de recollir la informació sobre la normativa vigent i la realitat del municipi.
S'està treballant, portem ja temps treballant, portem un parell de mesos, em sembla que és, van haver les primeres reunions d'equips tècnics i després estava recollir la informació per part de l'empresa adjudicatària del que és normativa, desenvolupaments, tot el que és posar-lo en ordre, s'està treballant en això.
L'abanspou ha de servir per definir les línies estratègiques i els criteris generals del futur ordenament urbanístic de la Torre. L'empresa adjudicatària disposa d'un any per elaborar-lo, amb una possible pròrroga de mig any més.
Fem un recordatori per explicar que aquest dimecres es farà la segona sessió participativa del Pla de Barris de Torredembarra. En aquest cas serà amb una ruta exploratòria pel nucli antic, que sortirà de la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda. Aquesta sessió permetrà aprofundir sobre el terreny en els reptes detectats, contrastar les idees exposades a la primera sessió participativa i continuar el treball de diagnosi compartida. Aquesta activitat compta amb aforament limitat.
Per apuntar-se, cal fer-ho a través de l'aplicació Viu la Torre o la pàgina web de l'Ajuntament. Entretant, també es poden fer aportacions a través de l'enquesta en línia que es pot trobar a la web de l'Ajuntament.
La policia local de Torredembarra continua investigant la tala de pins a la zona del Roquer. L'alcalde fa una crida per intentar localitzar els responsables. El veïnat de la zona és qui va alertar de la tala que es va produir entre la cala del Canyadell i l'Avinguda de la Galera. Vale Pino ha manifestat que es tracta d'una actuació il·legal, que a més afecta un espai amb alt valor ecològic. Demana la col·laboració ciutadana per poder localitzar els responsables.
El que vam veure és que s'ha talat d'una part, no sabem amb quin motiu, si perquè a algú li molestava per les vistes o no tenim molt clar per què. El que estem fent és una vigilància, primer una crida, el que agraeixo molt que des de la Terra també vau fer difusió i feu difusió.
s'està fent un control policial i una investigació per veure com ha pogut ser que alguna persona hagi entès que pot anar allà i tallar els pins i per tant esperem que la investigació vagi bé i podem trobar la persona.
La zona on s'ha produït la tala és per on passarà el futur camí de ronda. Ara bé, l'alcalde de la Torre descarta que sigui una actuació de costes de l'Estat que no s'hagués comunicat. A més, assegura que si el projecte del camí de ronda ha de comportar a tala d'arbres, s'hi oposaran. No, no, no, a més a més, evidentment, si el projecte del camí de ronda portés en el seu, fer aquest tipus de tales, s'ho posarien frontalment.
La sospita principal és que la tala sigui responsabilitat d'un veí que volgués guanyar vistas al mar. La molassa, nou element del seguici festiu d'Altafulla. El projecte compta ja amb una vintena de persones i es presentarà en la reunió fundacional del dissabte 21 de febrer a l'Era de l'Esteve. Aixalt, la molassa comptarà amb un nou element festiu en el seu seguici, un de gran tradició entre el folclore català, una molassa.
Els seus impulsors l'han batejada provisionalment com a rovireta, però el nom és només una de les moltes coses que pretenen posar sobre la taula a la reunió fundacional que tindrà lloc dissabte 21 de febrer a les 5 de la tarda a l'era de l'Esteve. Un dels responsables de la iniciativa, Fos Casamà,
ha explicat en declaracions d'Altafulla Ràdio que la idea de fer una molassa respon a dos motius concrets. D'una banda, perquè per Sant Martí sempre es porta una molassa de fora, i de l'altra, perquè és un element susceptible d'acollir aquelles persones que volen formar part de les tradicions culturals del poble, però que tenen cert respecte als castells o les entitats de foc.
Ja feia temps que ho tenia al cap perquè em va semblar que feia falta. I per què em va semblar que feia falta? Doncs perquè a cada Sant Martí es fa venir una massa convidada i allò que dius, ostres, potser no havíem de tenir una. I així va sortir la idea, per tant, em va semblar que feia falta. Ja tenim, per dir-ho d'alguna manera, un seguici, però falta que estigui ben consolidat i que potser hi hagi més elements.
Com dèiem, el nom de Rovireta és provisional, expenses de veure si sorgeixen altres propostes a la reunió abans d'aprovar-lo definitivament. L'origen respon a la voluntat de dotar la molassa de la mística de les bruixes tan característica Altafulla i concretament de la llegenda d'una d'elles en una símnia homònima.
A veure, no sé si acabarà, diguem-ne, d'aquesta manera, perquè això ho decidirem a la reunió que farem el dia 21, però la idea és que no sigui una molassa qualsevol, que sigui una molassa pròpia d'Altafulla, que tingui alguna cosa lligada d'Altafulla, com són les bruixes. Llavors, la idea és que sigui una molassa embruixada, i la idea neix d'una agenda, doncs, que...
En una cínia que hi havia a fora, que es deia Rovireta, uns pagesos hi van llançar una bruixa, la van esquartarar, i quan tornaven cap a casa van trobar que la bruixa caminava sencera cap a casa. Vaig pensar, mira, potser en una cínia hi ha una mula, podríem pensar que la mula se s'ha embruixat, i llavors, inaig d'aquesta llegenda, que passa allà a la cínia aquesta que viu Roviret.
La trobada del dissabte 21 de febrer té diversos objectius. El primer és presentar el projecte, les activitats que s'hi pretenen fer i els objectius a assolir. I el segon és el d'obrir les portes a tots aquells que vulguin conèixer els detalls, aportar idees o directament sumar-se a la colla. Els interessats a participar a la reunió fundacional de la Molassa d'Altafulla han de confirmar l'assistència al número de WhatsApp 609 17 18 36.
Les escoles La Portalada i El Roquissà d'Altafulla realitzaran les jornades de portes obertes a finals d'aquest mes de febrer. Tots dos centres mostraran els seus equipaments, el seu funcionament i els seus projectes educatius en el primer contacte amb les famílies dels futurs alumnes.
Les escoles de primària d'Altafulla, la portalada i el Ruquisar, realitzaran les habituals jornades a portes obertes a finals de febrer, una vegada superada la festivitat de Carnaval i poques setmanes abans del període de preinscripció, que serà el març.
L'objectiu és informar les famílies perquè escollin el centre més adequat per als seus fills. En aquest sentit, aquestes jornades són un bon moment per donar a conèixer com són els centres educatius, el seu funcionament, els projectes que duen a terme, entre d'altres qüestions rellevants.
Amb aquests propòsits, l'escola La Portalada durarà a terme la jornada de portes obertes durant dos dies, dimarts 24 i dimecres 25 de febrer, a partir d'un quart de quatre, en tots dos casos. La directora del centre, Anna Haques, ha explicat en declaracions a Altafulla Ràdio que en dos dies poden donar resposta a la demanda existent d'una manera més acurada, sobretot en el cas de les famílies dels futurs alumnes d'I3.
El que veiem és que sobretot les famílies venen per un i tres i que el que realment més els interessa és veure com és l'espai on estaran els seus fills. Com serà el dia a dia, no? La rebota del matí, on dinen, on fan la migdiada, amb quines persones estaran. Llavors ho volem enfocar molt a donar responsabilitat.
a tots aquests dubtes, a aquests neguits, com a primera vegada que accedeixen a l'escola, doncs se'ls presenta. Per això també som direm que vingui l'AFA, vingui l'empresa que gestiona el menjador i les extraescolars i així entre tots, tot l'equip que atenem aquests alumnes puguem ajudar.
per resoldre qualsevol pregunta que tinguin. Fem una petita visita a l'escola i expliquem els punts més importants del projecte. Però entenem que serà un recorregut llarg i que el que més interessa és aquesta primera arribada, aquest primer moment a I3. En el cas de l'escola El Ruquisar, la jornada de portes obertes tindrà lloc un dia després, dijous 26 de febrer, en dues franges diferenciades, al matí per al cicle de primària i a la tarda per al cicle d'infantil.
És notícia al Baix Gaià.
L'Agència Catalana de l'Aigua i Rapsol van començar ahir l'alliberament d'aigua de l'embassament del Catllà. L'ACA ha confirmat a Ona Latorre que la maniobra s'havia de fer a les 8, com estava previst, i que s'allargarà fins demà dijous. Durant les primeres hores es van deixar anar mig metre cúbic per segon. La quantitat s'anirà ampliant progressivament fins a arribar a un màxim de dos metres cúbics per segon aquest matí.
Aquesta actuació s'emmarca en l'acord signat entre l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol per recuperar el cabal ecològic al tram baix del Gaià. L'Associació Mediambiental, la Sínia, va demanar a l'ACA que obrissin les comportes perquè a més d'aigua arribin sediments riu avall. Georgina Florejacs és tècnica de l'entitat.
A part de que va bé per l'embassament, perquè ara clar, hi ha un nivell de sediments molt alt, doncs pel riu és reproduir el mateix que passa riu amunt, que va emportant-se els llims, tots els fangs que hi ha, canyes, coses que se'ls vagi emportant també al riu, que és el que ha de fer, perquè així enriqueix les hortes que estem al voltant, enriqueix tot el terreny, tot el bosc de ribera.
Per seguretat, l'accés al riu quedarà tancat fins divendres. L'Ajuntament del Catllà demana precaució a l'hora d'accedir a finques i camins pròxims al Gaià. També recorden que no es podran travessar guals ni els passos del riu.
Rescatats 11 gossos i un cavall en una finca del Catllà. L'actuació, realitzada els dies 26 i 27 de gener, va ser possible gràcies a l'avís del veïnat i a la coordinació entre diferents cossos i entitats de protecció animal. Els dies 26 i 27 de gener, la Guàrdia Municipal del Catllà va dur a terme diverses actuacions en una finca del municipi, arran de l'avís de veïns i veïnes que alertaven de la presència de gossos abandonats a l'interior de la propietat sense que ningú se'n fes càrrec.
més enllà de l'ajuda puntual que el mateix veïnat podia oferir-los per sobre de la tanca. Un cop confirmada la situació, la Guàrdia Municipal va activar els protocols corresponents i va contactar amb el Saprona. Hi van intervenir de manera conjunta amb la Unitat Regional de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra i l'entitat protectora L'última Llarg.
Gràcies a aquesta coordinació, el 26 de gener van rescatar un total d'11 gossos que es trobaven en estat de desnutrició i en condicions molt deficients. La majoria dels animals rescatats eren de races potencialment perilloses. A banda dels gossos, a la finca també hi havia un cavall en condicions precàries que es movia lliurement pel patir de l'immoble. En aquest cas, el rescat va ser possible gràcies a la intervenció d'una de les punçables
del corral de Neri, que amb paciència i efecte va aconseguir agafar l'animal i traslladar-lo provisionalment a les seves instal·lacions, en les quals romandrà fins que resolgui judicialment la situació.
Docents i personal laboral dels centres educatius estan cridats a la vaga aquest dimecres per reclamar millores salarials i laborals. USTEC, professors de secundària, comissions obreres, CGT i la UGT han convocat l'aturada. Els sindicats i la conselleria van pactar un calendari de negociacions a finals del 2025 que s'allargava fins al febrer. Els sindicats consideren, però, que no s'està avançant en aquesta negociació i en concret pel que fa a una proposta d'increment del sou.
Fons del Departament d'Educació han explicat a l'Agència Catalana de Notícies que la Conselleria té a punt una proposta de millora del complement específic del sou per presentar als sindicats. Aquesta, però, està condicionada a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el tercer fil a l'Audiència Nacional. L'entitat ja havia presentat un contenciós administratiu i ara fa aquest nou pas perquè considera que el Ministeri de Transport i EDIF estan obstruint la investigació.
De fet, Mercaderies per l'Interior denuncia que aquests dos organismes no han facilitat la documentació requerida fa un any pel jutge. Es tracta de l'expedient administratiu complet que justifica la instal·lació del tercer carril per la línia de costa per adaptar-la a l'ample internacional.
Com que aquesta documentació no ha arribat, la plataforma ha formalitzat la demanda a l'Audiència Nacional. La denúncia conté 110 folis i diversos paritatges que acrediten la inconveniència i el perill del tercer carril, tenint en compte que es multiplicarà el pas de trens a mercaderies pels municipis de costa. L'entitat acusa el Ministeri de falta de transparència i de vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva. A més, alerta que la crisi actual de la xarxa ferroviària demostra la seva fragilitat i manca de seguretat.
Doncs coneixem l'actualitat esportiva. Marc Pérez, molt bon dia.
Bon dia, sí, dimecres i dia de partit en el futbol regional de casa nostra. El centre d'esport de Tafolla disputa aquest dimecres a partir de dos quarts de nou de la nit. El partit corresponent a la 17a jornada de grup xatxa de tercera cadrana al camp de l'Atlètic Baix. El maig, recordem, va quedar jornada fa una setmana i mitja a causa del fort vent que bufava a molts indrets del camp de Tarragona. Entre ells, la capital de l'Alcant, casualment, com el que ens acompanya des d'aquesta passada matinada.
A expenses de la meteorologia, el partit és molt important per als del Baix Gallà, sobretot després de la derrota del passat dissabte a casa contra el base Pallaresos. Un Pallaresos que, per cert, aquest dijous també recuperarà el partit que té pendent, en aquest cas, amb un altre equip del Baix Gallà, el Torre d'Embarra.
L'equip va fer mèrits per treure aquest com positiu, però la manca de contundència en les dues àrees el va penalitzar davant un rival molt més efectiu. De cara al partidàs d'aquest dimecres a l'estadi de Vilà, el tànic Jordi Mercader remarca la importància de millorar, sobretot, l'encert de cara a Barraca.
Hem de jugar entre setmanes amb el hàndicap, però al final és per tots dos equips. Sí que és veritat que tenim baixes, però l'equip que surti serà competitiu igual. Hem d'intentar, hem estat parlant amb la plantilla ahir que vam entrenar, que hem de posar aquest puntet més, aquesta marxa més, perquè no estem tenint sort de quedar a porteria.
Pel que fa al bàsquet, aquest dimarts ha disputat el duell entre Torredembarra, el bàsquet club i el club bàsquet cambrils, corresponent en aquest cas a la primera territorial masculina, un partit també ha plaçat el seu dia. Els torencs s'han imposat per 96 a 93, el sisè classificat, assonint la tercera victòria consecutiva.
i deixant de banda ja d'una vegada per totes aquella mala ratxa que els vam situar en places de descens. L'equip de Màrio Martí ara és nové, classificat, amb 22 punts, fora, com dèiem, del descens, i encara té un partit pendent per recuperar.
I també hem de parlar de patinatge perquè els dos representants del patinatge artístic del Baix Gallà, el Club Patril Roda de Barà i el Club Patinatge a Torra d'en Barra, han participat aquest cap de setmana en les semifinals de Catalunya, de grup xous i quartets celebrats al Palau de Fontajau a Girona.
El Club Patí Roda de Barà ha participat a la semifinal negra de la categoria de grups petits amb la coreografia Rebelat. L'actuació ha tingut una puntuació de 18,92 punts, assolint la sisena posició i classificant-se per al Campionat de Catalunya. En parla l'entrenadora Judit Selma, en declaracions a Roda de Barà Ràdio.
Ara sabem que no podem baixar la guàrdia i que ens toca continuar treballant de valent amb la mateixa exigència. Cal destacar també que és la primera vegada que aquest equip tan jove va participar en un campionat d'aquestes dimensions, fet que encara dona molt més valor a tot el que hem aconseguit fins ara.
Per la seva part, Club Patí Torredambarra ha competit en la categoria de quartet junior assolint el subcampionat amb el disc Secrets of the Sea, valorat per jurat amb un total de 24,98 punts. El campionat de Catalunya tindrà lloc del 7 al 8 de març, volem dir, a Granollers. Acobidem l'informatiu de Baixgai al dia. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dimecres. Adéu-siau.
107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de nou a dos quarts de dues, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrufers, número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la ràdio municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre escrivint-nos a onalatorre.com. Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Ona La Torre, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92.
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya... Us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Els de la ràdio local sempre hi som. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Bon dimecres, Baix Gaià. És 11 de febrer, dia de la Mare de Déu de Lourdes. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torredembarra l'Ajuntament ha descartat signar un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el pàrquing Filadós i que està investigada en el cas Torredembarra. L'equip de govern ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició.
A Roda de Barala, cooperativa agrícola gairebé és història després de dues setmanes d'enderrocs. L'actuació entra ara a la recta final abans de convertir el solar en una nova zona d'aparcament municipal. I el de Fulla, al seguici festiu, incorporarà una molassa. El projecte ja compta amb una vintena de persones interessades en fer-lo viable i es presentarà públicament en la reunió fundacional de l'entitat que considerarà l'element el 21 de febrer a l'era de l'Esteve.
Això que estan escoltant és Baix gaire al dia, el programa de proximitat que connecta el de Follà, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix ja hi ha amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres. I quina calor que fan avui? No ho sé, jo amb aquest vent destarotada. És que m'he desbarillat aquesta nit i tot dels cops de vent que sentia. No sé si fa calor o no.
Però jo anava atabalada ja de bon matí pensant, com tinguem cops de vent, mira, això me fa una mica de por, de vegades, a pensar que pot sortir volant qualsevol cosa. I mal de cap, de vegades, també, amb aquest vent. Sonia Camí, suposo que amb pedres a les butxaques, no? Molt bon dia, molt bon dia. Doncs sí, avui, sense bufanda, perquè, com bé dius, fa un temps molt agradable, diria jo, llàstima d'aquest vent, que fa que tinguem mal de cap, i és veritat, eh? Tinc el cap com un bombo, avui ja us ho dic.
Va, que el vent no prengui els transistors. Tenen sintonitzat el de fulla ràdio, una a la torre i roda de barà ràdio. Som Baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga va, aquest dimecres i tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el que queda de dia i de setmana, si continuarà fent vent, si aquestes temperatures primaverals aguantaran. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez.
Hola, molt bon dia.
Aquests graus es convertiran en 22, 23, els que tindrem de màxima. Per tant, un ambient de plena primavera aquesta tarda. Sembra amb aquest vent de dalt o vent de ponent, més aviat, que bufa amb moltes ganes. Hem arribat a fregar els 100 km per hora, per exemple, a Valls. Fins a aquest migdia, encara ventades destacables.
I amb alguns núvols molt poc importants aquest matí, aquesta tarda una mica més carregat al cel, i quan es faci de nit arribarà a caure algun remet en pes per aquest vent. Atenció, sobretot demà dijous, amb la ventada molt forta que tindrem arreu. Molta precaució. N'estem pendents a la xarxa. Baix gaia al dia. La veu del territori.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dimecres 11 de febrer. Repassem les portades dels diaris. Comencem pels que tenim més a l'abast. El primer és el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que pel que fa a Transports títula denuncien a DIF a l'Audiència Nacional per mantenir les mercaderies per la costa. L'acció legal empresa per mercaderies per l'interior qüestiona la justificació tècnica, ambiental i jurídica del tercer carril, una infraestructura que passa per zones densament poblades.
Més coses avui en portada també ens hem d'aturar a Reus perquè l'alcaldessa fa ronda pels barris. Sandra White ha iniciat aquest dimarts les jornades dedicades a atendre i escoltar els veïns de les diferents zones de la ciutat. De fet, podem veure la vetllessa de la capital del Baix Camp en un centre educatiu, escoltant els alumnes. Encara a Reus, el Teatre Fortuny obligat a tancar per incomplir la normativa de seguretat elèctrica i contra incendis.
Més coses, a Tarragona, el cens d'ADN de tots els gossos s'haurà de fer abans del 15 d'agost. El registre es vol fer a qualsevol clínica veterinària i s'estableix una sanció de 1.500 euros si no es realitza. Més coses, sota mateix de la capçalera, avui llegim unes declaracions de Javier Amor, que és el secretari de Governs Locals, i diu que un dels principals reclams de la majoria d'ajuntaments és poder reduir
La burocràcia, diu això en una entrevista que avui es publica en pàgines interiors d'aquest rotatiu. I encara pel que fa a gastronomia, Cambrils estrena la Galera Challenge Rapsol, un concurs perquè els xefs es posin creatius amb el producte local.
D'altra banda, Raquel, avui a Via Vida a Tarragona, què destaca? Doncs una qüestió que hem abordat aquí en alguna ocasió a l'ECU del Gaià i és aquest camí previst a la Sabinosa, als Murrots, doncs bé, expliquen que Diputació, Tarragona i Ministeri estan enllestint l'acord que permetrà un camí més sostenible perquè, el titular destacat, és que el camí de la Sabinosa serà més interior i estret.
La imatge és de gossos a la ciutat de Tarragona perquè expliquen que les caques de gos seran traçades gràcies al seu ADN i els seus propietaris seran multats. Les sancions començaran a partir de setembre. És una de les notícies que avui ocupa gran part de la portada del diari de Tarragona, que d'altra banda...
També detalla que Jordi Areu, el ministre, es reunirà aquest divendres amb els comitès d'International Paper. El tancament de les dues plantes afectaria 200 treballadors. Areu es tanca temporalment el Teatre Fortuny per Seguretat. Expliquen a l'interior que ara estan mirant de reprogramar les funcions previstes al teatre en altres emplaçaments.
A les Terres de l'Ebre avui hi ha un protagonista, Jaume Vidal, nou director de l'Opati, tenen una entrevista en exclusió avui al diari de Tarragona. I la Comissió Nacional del Mercat de Valors dona llum verda a l'Opat de Bondalti a Aircross. És la qüestió econòmica que avui obre aquest apartat i acabem amb la capçalera del diari de Tarragona.
amb una protagonista, Anna Sabater, que es prepara per conquerir el planeta vermell. Ens diuen de Cunit a Mart. Són les notícies d'avui. I més enllà de la premsa de casa, Sònia, explica'ns què diuen avui, d'altra banda, les portades dels diaris d'àmbit generalista.
Comencem amb la portada del periòdico L'acord Unió Europea-Marroc preocupa el sector agrícola més que Mercosur. Brussel·les reforça el seu pacte comercial amb rabat vigent des del 2012. Les importacions de tomàquet marroquí a Espanya creixen un 269% en l'última dècada, mentre la producció local cau un 31%. Els tractors tornen avui a Madrid com a protesta pels últims tractats internacionals.
Emportada vestigis amb set segles d'història, les obres del futur cap del Raval destapen sota la capella de la Misericòrdia un jaciment qualificat d'excepcional pels arqueòlegs. I es veu doncs precisament aquestes obres, aquests treballs arqueològics dins l'antiga capella.
La meitat dels vianants diuen que senten estrès quan passegen per Barcelona. Un estudi del RAC revela que 8 de cada 10 vianants veuen el patinet com el vehicle més perillós. El govern podrà posar límits als preus de serveis en cas d'emergències.
Aliança Catalana es presentarà a les eleccions municipals sota la seva marca i el Camp Nou funcionarà amb la seva pròpia energia a partir del 2030. Continuem amb la portada de l'ARA. El nou pla urbanístic metropolità preveu 220.000 pisos més. El marc aprovat per l'AMB, que ha d'arribar al 2050, substitueix el pla general metropolità del 1976.
El document identifica 16 zones de creixement, la majoria els eixos del Llobregat i del Besòs. La imatge que ha escollit Lara és amb el titular Cuba afronta el col·lapse energètic. Les restriccions a la importació de cru veneçolar han deixat Cuba sense combustible per als avions, que és precisament la imatge que es veu en aquesta portada.
que es veuen obligats a anar a la República Dominicana a proveir-se'n o a quedar-se estacionats a l'Havana sense poder enlairar-se. Els docents van a la vaga per reivindicar una millora de les condicions laborals i a l'aula. Més temes, el govern vol reobrir tots els trams de Rodalies en dues setmanes.
Sumar obvia Rufián i redita la coalició a l'espera de Podem i Junts planteja endurir l'accés a la renda garantida de la ciutadania. La Vanguardia, l'energia renovable, es repartirà per Catalunya per evitar bloquejos. La Generalitat ha obert un procés participatiu en totes les comarques per proposar una implantació més equitativa de parcs eòlics i solars.
Emportada també la lluita de les víctimes del cas Epstein. Teresa Léger, congressista demòcrata, s'abraça el germà de Virginia Giuffre, víctima del cas Epstein, que es va suïcidar el 2025. Giuffre dona nom a la proposició de llei per impedir que prescriguin els casos d'abús sexual.
Ahir es va saber que la Casa Blanca va censurar noms de sis abusadors i va deixar exposats el d'alguns víctimes els documents divulgats. Més temes, l'executiu prohibeix a les elèctriques fer ofertes per telèfon. Els usuaris podran contractar tarifes amb diferents comercialitzadores alhora.
Punt mort a Extremadura pel pols entre el PP i Vox en l'espera d'Aragó. El Parlament Europeu avala el model Meloni de deportacions. També destaca que a Barcelona els vianants se senten insegurs pels patinets. El cinema es verdi fa anys amb una pel·lícula, centenari recordem,
i sous i ratios als mestres catalans van a la vaga avui. Acabem les portades amb el punt avui que titula Esquerdes, el model mix de bombers. Les demandes judicials de 410 voluntaris posen sobre la taula la vigència o no d'un sistema singular català que funciona.
En la crònica el dia d'ahir, Deva Vázquez, mecànica de la caiguda, és el títol. Al Parlament debat sobre l'ascensor social mentre es desallotgen els sense llar. Més cròniques que hi trobem avui al Punt Avui. Una de Clara Torrades, les dones deixen petjada en la ciència, i una altra de Bernat Salvà, els Verdi, de sala de barri a Catedral Cinèfila.
I el suplement l'esportiu, la porta diu adéu a Flick i la plantilla ja com a precandidat. El president sortint es mostra agraït i s'acaba emocionant. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimícoles 11 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Arribats en aquestes alçades del programa, tots vostès saben que hem d'analitzar l'actualitat. Moment ara per l'opinió. Els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dulcet, que tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit d'Altafulla. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, Eduard. Com estàs?
Un pel refredat, però bé. Mira, t'acompanyo. Et veig ben tapat amb la bufanda. Bufanda, el mocador i algun caramelet. A mi em van molt bé. No sé si serveix els d'eucaliptus amb menta. Molt bé.
Els de potassi també van molt bé quan perds la veu, quan estàs a punt de l'afonia absoluta. T'ho dic per... Jo, que he fet molts anys a ràdio, aquelles són molt incòmodes d'aprendre, però són allò, mare de santo, que un dia tens l'afonia, la tens de tocar. Potassio, eh?
I després la farigola, que és el remei de tota la vida, allò que feien els nostres avis i àvies, que potser de vegades no ho tenim gaire en compte, i de seguida anem a la farmàcia perquè hem receptint pastillotes i xarops, i quan amb una farigola, unes sopes escaldades, de seguida estaríem... Sí, senyor, l'avi Lluís va estar tota la vida sense tenir ni un refredat, perquè cada matí feia la sopa de farigola en passec. No fa falta dir res més, eh? Ja està.
Escolta, va, avui parlem de la mort, que no s'espanti ningú, eh? Parlem de l'economia i de la gestió dels serveis funeraris. Potser algú dirà, ostres, això em recorda que aquests últims dies he llegit alguna cosa a la premsa. Doncs sí, perquè la justícia ha anul·lat la creació de FUNECAM, que és la funerària pública supramunicipal,
que impulsen diversos municipis del camp de Tarragona, com són Reu, Salou, Vilaseca i Constantí, enmig del que seria un debat sobre qui ha de gestionar aquest servei, que és essencial. Primer de tot, quan un projecte com és FUNECAM genera tant de soroll polític, judicial, mediàtic... Això ja vol dir alguna cosa?
Mira, em remonto a una frase que em va dir fa bastants anys un alcalde de Tarragona, el Joan Miquel Nadal, en una entrevista, i l'he citat diverses vegades, i avui va pintada. Ella em va dir, a tot ajuntament, a tot municipi, hi ha dues empreses municipals que sempre han de perdre diners, i dues que sempre els fan guanyar.
Les dues que fan perdre diners són la cultura i el transport públic. Amb això ha de ser deficitari, sempre. Són deficit perquè s'ha d'assolir, s'ha de tenir assumit que serà així. Ara bé, les dues empreses municipals que sempre fan guanyar diners són la d'aigües i les dels morts. Per tant, amb això tenim un punt de partida del perquè diversos ajuntaments es volien aliar i fer aquest servei conjunt.
perquè, i aquí no hi veiem res darrere fons ni de mala intenció, saben perfectament que és un servei que dona diners, que, per tant, són recursos que entren a les arcades municipals, i fer un servei mancomunat els hi sortia molt a compte, perquè d'aquesta manera es bancava també a tot el seguit d'empreses municipals, perdó, empreses funeràries privades, que hi ha, que són moltes, que són les que s'han posat en compte d'aquest servei i, de moment, han aconseguit
tenir part de la raó per realitzar-ho tot en aquest sentit. De moment. És perquè la mort s'ha convertit en un negoci. És que ho ha estat sempre, però cada cop més. Però un negoci que té un cost que ja pots tenir guardats uns dinerons per quan tu no hi siguis. Tot el que té demanda acaba pujant de preu. Fixa't-hi en el gasoil. Fa uns quants anys era molt econòmic, però com ara tothom gasta gasoil, val quasi bé tant com la benzina.
Bé, la mort és un negoci que ens afecta a tots perquè tots hem d'acabar passant.
i per tant això ho tenen molt clar. Com hi ha demanda, s'apugen els preus. I si no t'agrada, doncs saps que no hi podràs fer res, perquè fins i tot abans la incineració era més econòmica, molt, molt més econòmica al seu moment que l'enterrament normal, però també, com cada cop hi ha més gent que tria la incineració, també s'han encarregat de pujar el preu de la incineració. És a dir, on hi ha demanda,
Però passa amb tot, eh? Per tant, tu diries que funciona com qualsevol altre sector capitalista. I tant. Sí, sí, sí. En això no hi ha escrúpols, en la mort no hi ha escrúpols. No els tenen ni les empreses que s'hi dediquen de forma privada. El que passa és que, clar, el consumidor es troba, no sé si ho podem dir, desarmat emocionalment, quan ha de fer aquesta gestió.
que no se'n malinterpreti-ho a veure si em sé explicar bé és com si l'empresa la funerària, sigui quina sigui sí, sí
volgués treure rèdit de la vulnerabilitat d'aquella persona que va a buscar aquell servei. Malgrat ho neguin, és així. És que al final és així. Estem parlant d'un negoci. I en el negoci no hi ha la part sentimental, no hi ha la part escrupulosa. En un negoci és fer diners. Als bancs els importa una... els importa una merda, parlant amb plata, si un senyor està al llindar de la pobresa, si ha de pagar un rebut, l'ha de pagar, eh? I si no l'ha de pagar...
se li queden el pis al cap d'uns mesos i tornar a pagar la hipoteca, això li importa molt poc a qualsevol empresa. I el que és un banc és una empresa de funerària i és qualsevol tipus d'empresa. Li importa la rendibilitat, fer pasta, no una altra cosa. Escolta, si sabem que la sanitat o l'educació tenen aquesta dimensió pública, per què creus que la mort
que és universal, perquè tots hi arribarem, està en mans del mercat o del capital privat. Va, perquè els seus dies els hi vas cap a les mans. No van tenir prou visió política per dir que això també ho hem de portar nosaltres. Si ho haguéssim vist en temps, estic convençut que estaria també directament lligat al sistema públic. Qui creus que ho ha de regular?
Ajuntaments, això? Com, per exemple, ara... No, perquè els ajuntaments cauen en el parany justament de voler ells facturar. Perquè si el sistema que fes l'Ajuntament, si el sistema que oferís Fonecamp, el sistema ESDI, me refereixo a les tarifes que oferís Fonecamp, fossin molt més econòmiques que les que ofereixen els privats, a mi em semblaria perfecte perquè veuries que realment hi ha la intenció d'oferir un servei que és del tot necessari perquè sigui més assequible totes les butxaques, però no estem parlant d'això perquè un enterrament
d'una funerària municipal. Jo he tingut la desgràcia de... Soc de Reus d'haver allà assistir-hi a l'enterrament dels meus avis, del meu pare, del meu germà. En fi, t'asseguro que l'enterrament econòmic no entén res, en absolut. Per tant, els ajuntaments són els béns indicats per regular això. I allà on s'hi posi la administració, evidentment, cauran amb les grapes com si fossin un voltor. No sé qui ho ha de regular.
T'anava a preguntar això, eh? On s'ha de posar la frontera? Però és que la frontera ja s'ha trencat, és com amb els preus dels lloguers, ara els lloguers, abans els preus dels immobles nous, és a dir, es deix que el mercat rebenti i quan hi ha hagut aquesta eclosió i el mercat ha rebentat, sigui el mercat que sigui, no ho pots aturar.
Ara pots aturar que el lloguer estigui pels núvols i sigui a uns preus indignants? No, perquè ja s'ha permès que s'hagi rebentat la bombolla, com va passar el 2008-2009 amb el mercat de l'habitatge nou. Per tant, ja els interessa a tots, també, suposo, perquè han acabat tots els grans estaments i juguen, eh?, en aquesta partida.
Què en penses del fet que el sector privat s'hagi oposat tan frontalment a FUNECAM? Bé, em sembla lògic, em sembla... És la defensa... És la legítima defensa, que diríem. Sí, perquè mal que mal aquestes empreses privades fa molts anys que s'hi dediquen, no cal dir noms, jo conec unes quantes, fa de tota la vida, són empreses moltes familiars, que són de generació...
d'altres, evidentment, que han vist on hi havia un negoci i també s'han anat creant, però Malcamal és una empresa privada la que ofereix el servei, jo entenc que s'hi oposin, perquè el que fan al final aquestes comunitats funeràries, com Funicam en aquest cas, és quedar-se tot el pastís.
Així de senzill, perquè tenen més potencial, perquè tenen més serveis a disposició, perquè tenen més sistemes de difusió, perquè tenen més convenis amb els hospitals. No oblidem que si hi ha una mort a l'Hospital de Sant Joan de Reus...
Hi pot haver un conveni tranquil·lament en Fonecamp, de forma que la persona que mori li donin un preu especial perquè passi per davant de Memora o altres empreses, Pedrola, en fi, hi ha moltes foneries conegudes. Per tant, juguen aquest joc, i aquí sí que puc dir que és un joc brut...
Per anar a fer mercat als ajuntaments, i entenc perfectament la postura de les empreses privades, que no les defenso tampoc, o els demanaria que baixin tarifes, que venguin la moto de què ha pujat el gasoil i per fer una cremació és més car. Mira, va bé que diguis això, perquè ara que parlaves de joc brut també hi ha manca de transparència per part de les funcions.
oneràries en preus o en els serveis que ofereixen. Esclar, moltíssimes. N'hi ha tot, n'hi ha amb les companyies d'assegurances, que t'has de passar tota la vida pagant un rebut... Com és que costa tan saber, realment, què és el que estàs pagant i per quan s'està quantificant? Perquè si realment t'expliquessin què val cada cosa, et posaries les mans al cap del que acabes pagant. És així de senzill. Clar...
És molt lamentable, quan se't mor algú, molta gent que m'escoltarà sap de què parlo, i és a triar el taüt, et posen allà dintre un nom d'exemple i et diuen, amb el que has pagat de rebut et correspon aquest, aquest o aquest, aquells d'allà no ni els miris. Això és un exemple clar de la categorització de la generació de classes.
T'has triat tota la vida. Aquí hi ha una bretxa social. Abismal, clar. I tanta gent que no ha pogut tenir un enterro digne, tanta gent que, com no ha pagat els serveis funeraris, no li poden fer la vetlla, perquè la sala de vetlla té un preu, gent que ha acabat sense tenir un taüt, i sortosament hi ha entitats del tercer sector que tenen taüts per dir-ho així de segona mà,
M'entens? En fi, estem parlant d'un negoci que toca la dignitat directa de les persones, però que s'ha tornat també molt indigna per part dels que estan al seu voltant, que són voltors. Què creus que hauria de canviar o què canviaries?
Regular el mercat. Jo crec que per dignitat les empreses privades haurien d'agrupar-se, no malcomunar-se ni associar-se, agrupar-se totes a una i dir anem a lluitar contra els ajuntaments, que no facin, si volem realment, que no facin aquest tipus de servei. Per tant, baixem preus, siguem més competitius i guanyem aquesta batalla als jutjats perquè les administracions públiques, locals, en aquest cas, no puguin tenir una mancomunitat de serveis funeraris, sobretot amb l'objectiu de facturar perfectament
facturar, que és el que volen. El cas de Fonecamp està als tribunals, a veure què és el que acaba passant. El debat, creus que s'ha guanyat en l'opinió pública?
Jo crec que no, perquè la gent està molt d'esquena, el que està passant a l'opinió pública. La gent està rebent tants inputs i tots tan negatius que al final es gira d'esquena. Si tinguéssim uns serveis de comunicació, uns mitjans de comunicació, cada tant en tant a la premsa escrita, sobretot a la premsa audiovisual, a les televisions, ens donéssim missatges d'esperança, perquè al món hi passen coses bones, encara que no ens ho pensem, si ens donéssim algun toc d'atenció que hi ha coses boniques, potser que
Ara que estem girats a esquena, tornarem a la televisió amb uns altres ulls i mirant la premsa amb uns altres ulls. I llavors podríem tornar a tenir un cert esperit crític, a generar una certa opinió pròpia, personal, que això en molts casos no està passant. No volem escoltar més desgràcies o, per tant, no escoltem ni llegim res del que tenim al voltant. I se'ns passen desapercebudes notícies com aquestes. Al no tenir generació, no tenir un criteri propi,
i no generar opinió, no es movem com a societat. I, per tant, ens poden seguir donant pel sac constantment tots els que vulguin. Òscar Ramiro, Dulcet, ho haurem de deixar aquí. Gràcies. Un plaer. I nosaltres, com qui no vol la causa, ens plantem als darrers minuts d'aquest primer tram de programa. Pàgina musical en català avui protagonitzada per Javito, que acaba de presentar Abraçat a tu el darrer avançament del seu nou projecte, una peça que compta amb la col·laboració de Marcel Lázara. Abraçat.
A tu sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara!
Sous-titrage Société Radio-Canada
No puc parar-ho si és tot el que tinc.
Fins demà!
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Som Ràdio Local.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar al dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona a la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterrat? Escolta Ona a la Torre cada dia per a ser el més guai. D'acord, 100 7.0. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Professors i mestres s'han unit en vaga avui per reclamar millores laborals. La vaga és unitària de tots els sindicats d'educació amb 90.200 convocats i 110.000 professionals d'entre docents i professionals d'atenció educativa, educació especial, integració social, educació infantil, fisioterapeutes i també logopedes. Anem a conèixer ara com estan anant aquesta jornada. Ens anem a Sant Cugat, a la plaça Monestia, on allà hi tenim la nostra companya, la Mireia Puente. Mireia, com estan anant? Bon dia.
Hola, bon dia des de la plaça d'Octavia de Sant Cugat. Doncs tot jura ara comencen a plegar-se els mestres de diversos centres educatius de la ciutat, coordinats a través de la xarxa d'escoles de Sant Cugat. Els i les mestres faran una manifestació pels carrers de la ciutat fins a arribar a l'Ajuntament, on llegiran un manifest, i després continuaran la manifestació fins a arribar a l'estació per dirigir-se tots junts cap a la concentració convocada que hi ha aquest migdia a Barcelona. Gràcies, Mireia. Doncs estarem pendents. Bon dia. Gràcies, bon dia.
I escoltem ara el conseller de la presidència en funcions de president, Albert Dalmau, en la sessió de control al Parlament on ha expressat la seva voluntat de diàlogar amb el sector educatiu, però també ha demanat responsabilitat. Perquè sé perfectament d'on venen a l'origen de la pèrdua de poder adquisitiu dels docents que porta algunes dècades enrere. I aquest govern, a més, està en condicions, i ho ha estat, de seguir treballant amb la comunitat docent i amb els seus representants dels treballadors per poder arribar a un acord.
La nostra mà sempre estarà estesa per poder arribar a un acord. Ara hem de poder arribar a un acord que sigui just, que abordi per un element la qüestió salarial, però que també sigui responsable. Perquè el nostre objectiu va poder ser assegurar una excel·lència de l'educació pública, que la volem de qualitat.
Pel que fa a les afectacions que hi ha hagut a causa d'aquestes mobilitzacions, a Barcelona s'han tallat durant una estona la Ronda Litoral, la Ronda de Dalt, la Gran Via i també la Meridiana. També viés com a la C32, a Mataró, a la Nacional 2, a Vilamalla i també els accessos a la PSA de Figueres i Girona.
A banda també s'han tallat les C55 a Manresa i Olesa, les C59 a Mollà, les C31 a l'Hospitalet, les C37 a Valls i finalment les C58 a Sant Quirx. A hores d'ara ja s'ha normalitzat la circulació en totes aquestes vies que han estat afectades sobretot a primera hora.
I pel que fa Rodalies, acumula retards generalitzats i incidències coincidint amb el tercer dia també de vaga dels sindicats minoritaris del sector ferroviari. L'R1 pateix limitacions de velocitat amb demores de més de 20 minuts i alguns usuaris denuncien fins i tot trens suprimits o aturats a mig trajecte.
I avui jornada de mobilitzacions perquè els pagesos catalans també es manifesten a Madrid en defensa del sector. Després de sortir en comitiu amb els seus tractors des de punts com Lleida i Girona, protestaran avui davant de les portes del Ministeri contra mesures com el Tractat de Mercosur i també de la Política Agrària Comuna.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou. Baix Gaià, com estan? Aquest és un programa de proximitat. Aquí ens fem relació de tot el que passa a casa i avui, per exemple, els expliquem que docents i personal laboral dels centres educatius estan cridats a la vaga aquest dimecres per reclamar millores salarials i laborals. Han convocat l'aturada USTEC, professors de secundària, comissions obreres CGT i UGT. Els sindicats i la conselleria
Van pactar un calendari de negociacions a finals del 2025 que s'allargava fins al febrer. Els sindicats, però, consideren que no s'està avançant en aquesta negociació i en concret pel que fa a una proposta d'increment del sou. Fons del Departament d'Educació ja han avançat que la Conselleria té llesta, diuen, una proposta de millora del complement específic del sou per presentar als sindicats. Però aquesta està condicionada a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Per cert que, en torn de la vaga que té lloc avui a tot el país, al nostre territori, podria ser que alguns de vostès els afectés o els estigués afectant una marxa lenta que ha començat a les 9 del matí des de la zona educativa del Vendrell, que passa per la carretera nacional 240 i que es desplaça fins a Tarragona, on a dos quarts de 12 del migdia ja ha prevista la manifestació al nostre territori.
Ara de seguida compartiran una estona amb nosaltres diversos docents per parlar de tot plegat. Abans, però, els donarem els detalls del concurs jove de la propera edició del Festival Internacional de Cimena en català que tindrà lloc a Roda de Barat i que vol fomentar la creativitat i el talent de joves creadors de l'àmbit audiovisual. Va, que ens espera tot això i moltes més coses aquí, a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Avui a Baix Gaialdí ens acompanya la co-directora del FICAT, el Festival Internacional de Cinema en català. Cris Gambin, benvinguda, molt bon dia. Molt bon dia, Sònia, moltes gràcies. Doncs per parlar del FICAT, evidentment hi ha moltíssims temes, però avui ens centrarem especialment en el concurs Jove, una secció que aposta pel talent emergent i que s'ha convertit en un dels grans espais de descoberta també de noves mirades.
Doncs, com comentava, reitero, gràcies per acompanyar-nos, benvinguda, Cris, i parlem de Concurs Jove, perquè el FICAT, evidentment, és un festival més que consolidat, però el Concurs Jove, hem de dir, té com una energia molt particular, no? Quan i per què neix aquesta secció del festival?
Doncs aquesta secció està bastant des dels inicis i la veritat és que és una meravella perquè, com tu dius, serveix per descobrir talent emergent. Ho hem explicat moltes vegades el Toni i jo també. Nosaltres vam començar també sent participants de concursos joves, entre els quals el FICA també vam participar un cop, quan érem concursants i encara no vivíem aquí, res de barà ni res. I la veritat és que és una experiència que nosaltres la recomanem moltíssim,
per a tothom que estigui començant. Sí que és veritat que tenim perfils, perquè com l'edat és fins als 35 anys, hi ha perfils molt joves de nanos i nenes que estan a l'institut pràcticament, que encara ronden els 14 o 15 anys, fins a persones que ja estan gairebé amb 35 anys, que potser tenen més experiència, però que encara no són professionals del sector, hi ha gent que ho fa com a hobby.
Però sí que és veritat que en general tenim molts estudiants o aficionats al cinema que veuen en aquest concurs una manera de deixar anar la seva imaginació, la seva creativitat. I després una cosa que per nosaltres és importantíssima i sempre la destaquem molt, i és que totes les obres que compleixin els requisits, que no són molt complicats, totes són automàticament seleccionades i per tant projectades en pantalla gran aquí a la sala del Teatral Casino Municipal,
amb catifa vermella inclòs, o sigui, crec que és una gran experiència que val la pena viure. Quin buit venia a omplir dins del panorama audiovisual en català? Quin buit? Doncs penso que donar oportunitats al talent jove, perquè al final sí que és veritat que hi ha molts festivals, pocs o potser només un en llengua catalana, però que sí que a la secció de curtmetratges tenim l'espai que tenim i sí que és veritat que al final...
Els comatratges realitzats per professionals són els que més omplen la graella, tot i que acceptem. I moltes vegades seleccionem també a produccions més amateurs o més de baix pressupost, si vols dir-li, perquè al final el que volem és que la història funcioni, que hi hagi propostes fresques, diferents, si poden ser en estrena i que s'han vist poc, doncs millor que millor.
Però sí que és veritat que amb aquest concurs penso que és una finestra a descobrir nous talents. Evidentment el concurs jove podem dir que té una identitat pròpia. Quines serien les diferències principals entre aquest concurs jove i altres diferents modalitats que contempla el festival?
Per mi la principal és que tots els curtmetratges que es realitzen, es realitzen especialment pel festival. O sigui, tots són estrena en el festival, però sí que demanem que no els projectin ni els publiquin a xarxes abans. Per tant, hi ha aquesta cosa que és que tots tenen les mateixes premisses perquè se'ls envia unes premisses i per tant tots es relleixen per les mateixes premisses i crec que
doncs en un dia poder veure curtmetratges que amb la mateixa premissa que ha fet cadascú és molt interessant també pel públic i per mi la gran particularitat és que és un concurs express en què s'ha fet un curtmetratge en 72 hores quan un curtmetratge professional poden estar anys perquè si estan espanyant una subvenció al guió vull dir que poden trigar anys en poder fer-se realitat un curtmetratge estem parlant potser dels de 20-25 minuts
Aquí al màxim són tres minuts, són propostes molt fresques i que penso que s'ha de seguir apostant pel talent jove per donar-li visibilitat i molts concursants del concurs jove d'anys enrere ara es presenten a la categoria genèrica i fins i tot també tenim algunes participants, ho comentava l'altre dia, que es van presentar al pitch de projectes
i els vam seleccionar, vull dir que realment hi ha mobilitat i penso que també els dona molta empenta poder tenir un curt matratge seleccionat al festival, també molts d'ells també després accepten també participar a l'edició en línia del 3CAT, per tant també es poden veure el 3CAT, que penso que també és una cosa que també s'emporta. Des del punt de vista estratègic, fins a quin punt és clau per garantir el relleu generacional dins del cinema en català?
Doncs com et deia, penso que és molt important perquè en molts festivals a final acabem veient els mateixos curtmetratges sempre, les mateixes cares sempre i sabem que és normal, però sí que és importantíssim donar veu als joves i les joves perquè tenen moltes coses a explicar.
I al final és el futur, vull dir que crec que és molt important donar-los espai i deixar anar també, que puguin deixar anar la creativitat. Nosaltres també tenim la categoria de centres educatius, que són edats encara més primerenques, perquè és des de primària fins a secundària, però aquí la participació és lliure, tot i que a vegades també estan autoritzats per mestres, ens consta que a vegades ens participen grups d'universitats, que potser els poden deixar material,
o els hi poden aconsellar una mica, però sí que és veritat que 100% la creativitat és seva i la responsabilitat és seva. Quina diries que ha estat l'evolució del festival d'aquest concurs jove al llarg dels anys?
Doncs penso que és positiva. Sí que hi ha hagut anys que potser hi ha hagut més participació, com et deia, perquè si hi ha algun grup d'una universitat que força perquè es presentin, per exemple, on hi ha més participació, les temàtiques han canviat molt, les tecnologies han canviat molt, potser al principi era més difícil accedir a càmeres i equip tècnic i avui en dia amb un telèfon mòbil, grava millor que moltes càmeres, no?
I sí que és veritat que la qualitat penso que de mica en mica va millorant. Això sí que és veritat. I la principal diferència també des de l'any passat que hem ampliat, antigament era el concurs jove a 48 hores, i hem donat 24 hores més, 72, perquè també ens consta que tenim una generació, ve una generació que és molt perfeccionista i molts ens deien que no hem d'anar temps perquè estan allà retocant el que dèiem, que no cal, però estan retocant color, estan...
I vam dir donem 24 hores més i al final l'objectiu és el mateix, perquè en 72 hores continuen sent poques per fer un curtmetratge, depèn de com ho plantegis, no? I bé, contents, la veritat. Si haguessis de definir el concurs jove en 3 paraules, quines serien aquestes 3 paraules?
Intens, o sigui, com a participant o com a directora? Com a participant, o sigui, ho recomano molt perquè penso que és intens, que és aprenentatge i és diversió, també. Molt bé. Comentaves que s'adreça a menors de 35 anys, màxim 35 anys, però parlem només d'estudiants o també de creadors independents?
Sí, sí, qualsevol persona, no demanem res. O sigui, et comentava el tema d'estudiants, perquè sí que és veritat que alguna vegada ha vingut algun grup d'alumnes que s'han dividit en grups, perquè la mestra els ha recomanat d'alguna universitat. Però està dret a tothom. Qualsevol persona jove fins als 35 anys pot presentar-s'hi. No demanem res, ni estudis universitaris relacionats amb el cinema, no demanem res. Perquè és també la part divertida, que qualsevol persona...
Penso que tots tenim una vena creativa i s'ha de deixar anar. Tot i això, quines franges d'edat i quins perfils són els que hi participen majoritàriament?
Et diria que potser entre els 20 i els 30 anys, aproximadament. Però depèn molt de l'any i depèn molt de moltes coses, perquè també és veritat que nosaltres tenim, si demanem una persona que faci la inscripció, que és la persona de contacte, però després hi ha un grup que a l'edat realment només la tenim oficial de la persona que fa la inscripció, però després moltes vegades són un grup de 3-4 que estan fent el curtmetratge. Al llarg d'aquests anys també heu notat un augment de participació?
Depèn. Sí que hem notat un augment d'inscripcions, que això és positiu, però després la realització final, o sigui, quants curs acaben presentant-se, no acaba d'acabar de despuntar, tot i que el deia abans, que hi ha molt accés a les tecnologies...
I moltes vegades és per tema exàmens, perquè al final la data no va bé, passen moltes casuístiques, no? I cada any intentem donar-li més difusió, més resó. Aquest any, per exemple, anem bastant bé d'inscripcions, millor que altres anys, però això no vol dir res perquè després...
pot ser que la premissa no els acabi de convèncer, pot ser que al final les dates, molts ens diuen que s'inscriuen, però després quan arriba el moment tenen llibres de universitats, perquè és aquesta l'edat majoritària que tenim, i estem en una desena de participants finals, més o menys.
Quines són les dates clau d'aquest concurs java? Doncs des de l'any passat ens hem mogut al març, això que ho diem, perquè antigament estàvem al maig, intentàvem anar a mitjans de maig, dues o tres setmanes abans del festival, però des de l'any passat vam anar al març, aleshores en guany tanquem inscripcions, estan obertes les inscripcions,
Tanquem inscripcions el 18 de març perquè el concurs comença el 19 de març, un dijous, i a les 3 data enviem les premisses a tothom que s'hagi inscrit i per tant tinguem el correu electrònic. També les publiquem al web per si a algú no li funciona el correu electrònic, per si la persona de contacte no ha vist el correu però hi ha altres participants del grup que sí.
I a les 3 de la tarda de diumenge 22 de març, tanquem. Què vol dir tanquem? Doncs que és l'hora límit, les 3 de la tarda del diumenge, per enviar-nos els curs finalitzats. Els poden enviar abans, però no després. I quants es saben els seleccionats?
Doncs nosaltres, si compleixen els requisits en transcurs d'hores, pocs dies, perquè al final revisar-ho depèn del volum que tinguem, no és tant, però a ells els hi comuniquem de seguida. Però sí que la selecció oficial es farà pública més endavant, perquè és una secció que és automàtica, es compleixen els requisits o no es compleixen els requisits.
El treball guanyador però no se sabrà fins a l'últim dia del festival, no? Sí, sí, això sí, perquè això ja no depèn de nosaltres, depèn d'un jurat que s'haurà de mirar tot i el guanyador o guanyadora se sabrà el dia 13 de juny, que és la Gala de Cluenda. Pel que fa a formats, què predomina? Més ficció, documental...? Sí, majoritàriament ficció.
Sí que algun any hi ha hagut algun documental, alguna videocreació, també. Mira, aquest any, no sé si es materialitzarà o no, però em va arribar una consulta fa un parell de dies d'un jove que s'ha inscrit i em preguntava si podia fer animació. Per suposat, jo pensava que li donarà temps, però suposo que si es tanca allò i es posa 72 hores sense parar, doncs entenc que sí.
I em feia molta gràcia, perquè crec recordar, no ho he mirat, perquè fa un parell de dies, però jo diria que no hem tingut animació, almenys en els últims anys, en el concurs jove. I també seria una cosa molt diferent que crec que és molt interessant. Quines demàtiques són les que preocupen o que interessen més els joves creadors actuals?
Hi ha una mica de tot, la veritat. Hi ha molts que s'ajusten a les premisses, però sí que diria que el tema de xarxes, de mòbils, tot això veig que en els últims anys preocupa bastant. També temes d'identitat de gènere, també.
Alguna vegada assetjament també, tot i que això és més habitual també en centres sobretot de secundària, l'assetjament escolar, que sí que són temes que preocupen, potser el concurs jove no ho notem tant. I després hi ha històries de ficció que són més boges, que deixen anar la imaginació i fan alguna cosa més de gènere.
Algun any també hem tingut alguna història de terror o ciència-ficció, fantasia, però sí que en general més coses socials, ja et dic, preocupació per xarxes, per enganxament al mòbil i tot això sí que veiem que predomina bastant. Comentaves abans que amb un telèfon mòbil es pot fer un curtmetratge. Per tant, aquestes noves tecnologies creus que han ajudat a democratitzar la producció?
Sí, totalment. Històricament el cinema sempre s'havia vist com un sector de, si em permets, de rics i riques, perquè l'accés tant als estudis com després de tot l'equipament no tothom s'ho podia permetre.
Però els estudis també d'alguna manera s'han ampliat, o sigui, no només hi ha una escola sinó que hi ha possibilitat de fer cursos molt específics, carreres potser a través de la comunicació audiovisual, doncs s'ha pogut després fer cursos també específics.
I també hi ha molta cosa que és l'autoaprenentatge, no? Avui en dia amb les xarxes, amb els vídeos, tutorials que pots trobar, pots aprendre moltíssim de com gravar, de com editar, que també al final és com reescriure la història. La sala de muntatge és igual d'important que la sala d'escriptura. I això, i l'accés a un telèfon mòbil amb el que ho pots fer tot, també penso, o sigui, jo penso que potser, jo començo a ser gran, eh? Bueno, aquestes coses, perquè dic, si fa 20 anys, qui ens ho havia de dir?
Amb un mòbil es podia fer una pel·lícula i sí, es pot. Les xarxes socials i les noves plataformes també han influït en el llenguatge audiovisual dels participants. Fins a quin punt ho han fet?
Sí, jo crec que sí, perquè sobretot les xarxes socials, perquè sí que és veritat que hi ha com molt, potser, muntatge picat, o sigui, trobem participants que encara fan com coses més pausades, però sí que també ens trobem molt en plans picats, perquè al final la cultura del mòbil i anar passant, anar passant, però de moment encara no ens hem trobat cap curtmetratge accelerat avui i mig, que crec que molta gent...
Escoltem els àudios avui i mig, veiem els vídeos avui i mig, i em sembla que a les plataformes també hi ha gent que veu pel·lícules... Sí, però jo el de les pel·lícules sí que no ho entenc. Jo puc entendre que un vídeo al mòbil d'una entrevista... Bueno, és que tampoc no ho entenc.
L'àudio de potser algú que també ha d'àudio de 7 minuts, puc entendre que l'acceleris perquè potser està divagant, però una pel·lícula no entenc que la puguis posar a més reproducció perquè t'estàs perdent l'atmosfera, també. Com és el procés de selecció d'aquestes obres?
Del concurso, el que et deia, nosaltres ho anem rebent durant el diumenge, alguns ho acaben enviant el dissabte, però majoritàriament diumenge, i entre diumenge a la tarda, vespre i dilluns al matí, mirem que estigui tot bé. Hi ha vegades que potser a algun participant se li ha de demanar alguna cosa,
perquè s'ha deixat alguna cosa a la fitxa o alguna cosa així. Normalment el que és l'arxiu de vídeo, el curtmetratge, no acostumem a demanar cap canvi perquè és el que s'ha entregat i ja està. Però sí que a vegades s'han descuidat de fotogrames, s'han descuidat de... bueno, ho revisem tot.
I ja et dic, en principi, en les següents 24 hores és quan ja els enviem i els diem que està tot correcte, perquè ja et dic que el procés de verificació no és massa complicat, són curtmetratges de màxim 3 minuts, que si fossin més llargs necessitaríem més temps per visualitzar-los, però sí, sí, és immediat. I ho hem de fer immediat, perquè si no estigués bé l'arxiu també s'hauria de dir-los-hi.
Qui decideix quin és el treball guanyador és un jurat que es dedica a aquestes accions exclusives, podem dir. Però tot i això, quin és el perfil que acostuma a tenir el jurat del concurs jove?
Doncs sempre busquem persones joves relacionades amb el cinema, amb l'audiovisual o amb la comunicació, amb la cultura, sempre busquem joves talents també, que al final també creiem que és interessant donar també visibilitat a gent jove també en les tasques de jurat. I quins criteris tenen més pes a l'hora de valorar un treball?
Això depèn molt del perfil que tinguem, no? Quan és un perfil potser molt cinematogràfic potser sí que se centra més en la tècnica, altres anys s'han centrat més en el guió, en la història, algun any ha guanyat també alguna comèdia perquè els ha semblat molt diferent, no? Perquè potser diuen, ostres, aquest és el que més ha destacat.
I costa també que es posin d'acord. Hi ha hagut algun any que ens han demanat de fer mansió especial perquè no s'acabaven de posar d'acord i volien, clar, que a vegades dèiem, ostres, una mansió especial en una categoria que potser hi ha deu curs, sembla que els altres vuit, però clar, és que realment els costava posar-se d'acord, o sigui que bé, que és agraït també d'escoltar la deliberació i veure que el talent jove
També desperta aquestes coses, de dir, ostres, és que estan molt bé, i això també és motiu d'alegria, perquè vol dir que hi ha futur. Us ha sorprès especialment algun treball en edicions anteriors o recents?
A mi em sorprenen sempre tots perquè com que al final no ens costa tant posar les premisses i mai saps per on et sortiran, clar, trobar què fan, que al final és com que tu els has posat una guia, no? I sempre hi ha aquesta cosa de responsabilitat, de veure per on sortiran, si els agradarà, si no, veure què fan, que no es desmotivin i quin tipus d'històries i veure...
A mi el que més m'agrada és veure la diversitat que hi ha i com s'estira del fil d'unes premisses que tu has donat i cadascú ho porta al seu terreny. No et podria dir una en concret, perquè crec que cada any és diferent, cada any hi ha sorpreses. Reconec que...
Els que més em sorprenen sempre són les comèdies, però no per res, sinó perquè penso, ostres, en tan poques hores ser capaç de fer una història còmica, ho trobo molt difícil, perquè la comèdia és molt difícil, i em sorprèn doblement, però en general em sorprenen tots, perquè tots són propostes creades a partir d'una frase que hem dit nosaltres, una paraula que hem dit nosaltres, un concepte, i la veritat és que és una meravella. Creus que el festival pot actuar de pont entre el món acadèmic
i al món de la indústria? Sí, penso que el festival nostre i tots els festivals, perquè al final molts festivals tenen sessions adreçades a estudiar, nosaltres no només que tinguem sessions adreçades com a públic a l'alumnat, sinó que també tenim una categoria específica on els alumnes realitzen curtmetratges, per tant,
ja els hi despertem una mica aquesta inquietud de ser realitzadors i realitzadores, a banda dels que venen com a públic, que no han fet curtmetratge, també se'ls hi desperta allò de dir gent de la meva edat està fent curtmetratges, a part amb aquesta categoria. Per tant, jo crec que sí que...
Els donem almenys, no sé si dir-ho així, l'esperança que també poden fer-ho. I crec que això els engresca i a seguir endavant ja no ha de fallir, perquè és un sector que no s'ha de fallir, s'ha de seguir somiant i s'arriba. Què diuen els participants després de viure aquesta experiència?
Doncs imagina't, molt contents tots, perquè clar, molts van directes i sort que estem atents, perquè és com, no, espereu, una foto a la catifa... Sí, sí, sí, hi ha la foto a la catifa vermella, els fa com molta il·lusió, després els fem pujar a l'escenari per presentar les seves produccions, molts nervis, els hi veiem, perquè per molts i moltes és la primera vegada que fan una cosa així, i a part amb tota aquesta solemnitat de després això passar per catifa, pujar a l'escenari, tot plegat...
Però, clar, contentíssims perquè per moltes persones és la primera oportunitat que se'ls projecti alguna peça amb pantallà gran. Això és de les millors sensacions a la vida. Jo crec que com a creador artístic, que s'exposi o es projecti una obra teva és... Abans ho comentàvem de casos d'antics participants. S'ha adonat el cas que antics participants siguin avui professionals i consolidats?
Sí, sí que hi ha alguns que han guanyat, altres que simplement han participat. Les primeres edicions no t'ho sabria dir exactament perquè no els conec tant, però sí que no fa massa. Em vaig trobar un productor a Sitges que m'ho va venir a dir, que ell havia participat en els primers anys que havia guanyat
i bé, ara té una productora i va fent feines, sense anar més lluny, que això van ser les que van guanyar l'any passat, però que s'havien presentat moltes vegades i ara estan desenvolupant també un curt, que el vam tenir al pit de projectes, també alguna participant que va guanyar anys enrere, que després ens va fer l'espot, i també sé que ara també està treballant, vull dir que sí, sí, sí.
El FICAT defensa el cinema en català. Quin paper juga aquest concurs jove en la normalització de la llengua dins l'audiovisual? Doncs això mateix, normalitzar la llengua en els joves i les joves, que la veritat és que hi ha molt ús del català en la gent jove, més del que ens pensem, crec que mai és suficient i sempre podria ser més,
però crec que és important també motivar-los a que s'expressin artísticament en la seva llengua, perquè per molts és la seva llengua, i és un dels objectius del FICCAT, el gran objectiu del FICCAT és reivindicar el cinema fet en la llengua catalana, que és la nostra llengua, i explicar històries d'aquí amb la llengua d'aquí, perquè no té sentit fer-ho d'una altra manera.
Detectes que els joves viuen la llengua amb naturalitat o bé que encara hi ha barreres? Hi ha de tot, evidentment. T'he citit dient això i també sé que hi ha molts nois i noies joves que pràcticament no parlen el català però perquè al seu entorn no el parla i creuen que no cal i...
Crec que és un error perquè les llengües al final, o sigui, és riquesa cultural, és la llengua del lloc on vius i crec que conèixer-la i parlar-la és necessari, o sigui, no entenc...
el fet de no parlar-la. Però sí que és veritat que després em sorprèn que hi ha molta gent jove, a xarxes especialment, hi ha molta gent jove, creadors i creadores de continguts, que és aquesta professió nova dels últims anys, que s'expressen en català i que el reivindiquen moltíssim. I a mi això em dona esperança que realment
doncs hi ha un grup de persones que, quan nosaltres no hi siguem, doncs seguiran defensant l'ús de la llengua. O almenys això ho vull pensar. Com t'imagines el concurs jove d'aquí 10 anys? Ostres, no sé ni on seré jo d'aquí 10 anys.
Doncs espero que continuï el concurs, que continuï el ficat. Sempre diem que tant de bo el festival no fos tan necessari, perquè això voldria dir que està supernormalitzat el cinema en llengua catalana i que no cal que hi hagi un festival dedicat exclusivament a reivindicar i a defensar el cinema fet en la nostra llengua.
però crec que dintre de deu anys estarem igual, malauradament, tot i que hi ha molta creació en llengua catalana, però crec que el festival seguirà sent necessari i per tant el concurs seguirà sent necessari. No sé com seran els curtmetratges, si el faran persones o robots, però crec que continuarà, almenys espero que com a mínim igual. Ha impactat fort la intel·ligència artificial en el món audiovisual?
Sí, encara no en som conscients. Nosaltres aquest any a la categoria genèrica sí que acceptem produccions realitzades parcialment amb intel·ligència artificial,
Ens agradaria que hi hagués una legislació o unes guies pels festivals, perquè per nosaltres també és complicat dir fins a quin punt acceptem la intel·ligència artificial i de quina manera. I clar, el que sí que preocupa més és la generativa, que és la que substitueix 100%.
El comissament únic que és veritat, consta que hi ha molta gent que simplement, entre cometes, simplement la utilitza per crear sinopsis, per millorar diàlegs, per correcció de textos. No dic ni que sigui bé ni malament, perquè ja et dic que em costa ara mateix, però sí que està revolucionant i crec que encara ho ha de revolucionar molt més, perquè amb la generativa, que és quan es fa tot per ordinador,
doncs aquesta és la que més por em fa, perquè al final pot acabar substituint l'animació, els actors i les actrius, i crec que aquesta és la que s'ha de regular més. Per acabar, Cris, quin seria el missatge que enviaries a joves creadors i creadores que dubten si presentar-se al concurs jove?
que deixin d'adoptar, que vagin agafint un ordinador o un mòbil, inscripcions.fic.cat.cat, concurs jove i que s'apuntin, que s'ho passaran molt bé, que s'ho passaran molt bé fent el curtmetratge, s'ho passaran molt bé després venint aquí a projectar-lo, serà una experiència que no oblidaran i a part si guanyen,
si guanyen, es poden emportar un trofeu i 300 euros, que sempre van bé per seguir somiant i seguir creient en el cinema.
Molt bé, recordem que les inscripcions són obertes en totes les categories que conté el concurs. Exacte. El concurs jove és fins al 18 de març, però les altres categories és fins al divendres 27 de març. Tenim obert llar-metratges, documental, curtmetratges, centres educatius i videoclips. Doncs, Cris Gambit, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a Baix Gai al Dia i continuarem parlant del FICCAT. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià. El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Avui, des de primera hora, diferents emissores de la xarxa estan pendents de les mobilitzacions dels docents, tant mestres com professors, també personal administratiu, estan convocats a la vaga. I nosaltres volem parlar amb una de les mestres que està amb
amb un equip de docents del Muli de Vent, una de les escoles on també hi ha hagut suma en aquesta vaga. I parlem amb la Joana Sánchez, que ens atén des de Tarragona perquè començarà la manifestació a Tarragona Ciutat. I, Joana, no sé si ens pots explicar a quin ambient hi ha hores d'ara, perquè entenc que van arribant a poc a poc mestres, professors d'arreu de la demarcació.
Hola, bon dia. Doncs sí, mira, som aquí a Tarragona, hi ha molt d'ambient, hi ha molts professorats que estan secundant la vaga. Ara la gent va arribant mica en mica i ara de seguida començarem a caminar per la Rambla.
D'acord, és una vaga que té diferents motius. Voleu manifestar el malestar que teniu acumulat des de fa temps, entenc, però perquè la gent en tingui constància, quins serien els principals missatges que avui voleu traslladar al Departament d'Educació?
Bàsicament, nosaltres reclamem la manca de recursos humans que tenim a les escoles. Tenim unes ràtios molt altes, amb molta canalla, que cada vegada tenen molta diversitat i molt de singularitzat que ens costa una mica d'atendre. Tenim manca de vetlladors, tenim manca de mesta d'educació especial. No podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert i no han posat els recursos. Aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten. Tot recau a les nostres esquenes.
Més que mestres, som buròcrates, és més important pel departament la documentació, totes les programacions, tota la paperassa que hem de fer, que les classes i l'atenció que hem d'anar, que hem de donar directes als alumnes. Som un poble acollidor, som escoles acollidores, estem molt orgullosos d'això, però som conscients que tot l'alumnat nouvingut que hem de rebre venen amb unes motxilles, venen amb unes necessitats, que amb els mestres que som.
no podem atendre o no de la manera que ells necessiten. Hem de ser mestres, hem de ser educadors, hem de ser infermeres, hem de ser psicòlegs, logopedes, juristes, assessors manipulials, mediadors, assistents socials... Tot això recau a les nostres esquenes. I, a més a més, hem de tenir en compte que els mestres catalans som els que tenim un salari més baix de tot l'Estat. Es veu que la nostra feina no està tan ben reconeguda aquí a Catalunya com ho està la resta d'Espanya. Ens sap molt de greu, nosaltres anem a treballar amb tota la il·lusió...
I totes les ganes, però veiem que no arribem a les necessitats dels nostres alumnes. No arribem, no som prou gent, i al departament sembla que això li és igual. Només demana resultats, que la canellat sigui en molts nivells, però ens ho fem com podem, amb les poques mans que som.
Clar, aquesta disminució en el salari ve de quan es van fer aquelles retallades, això no s'ha compensat, és una de les peticions, però sobretot estem sentint missatges de les dificultats d'atendre la diversitat a l'aula, quan sembla que la detecció de les necessitats educatives va en augment curs rere curs i és com el que preocupa la majoria de centres, oi?
home, esclar, la canalla, tenen els seus problemes d'aprenentatge, com n'ha aningut sempre, problemes emocionals, problemes psicològics, i tot això ho hem d'assumir nosaltres. Llavors, tu tens una classe, si un nen té un problema, tu has d'aturar la classe per atendre aquest nen, sigui amb la dificultat que sigui, i no tens ningú que et pugui ajudar. No pots fer uns grups petits perquè puguin agafar aquesta canalla, perquè, clar, només que falti un mestre, fins que triguin a substituir-lo, ja hem de desfer tots els petits grups que puguem tenir, tots els reforços hem d'anar a substituir,
o a omplir papers, o a atendre altres tasques. I tu sempre et trobes sola en classes, que si tens sort són de 20 alumnes, però en tenim de 20, de 25, de 27... Jo he arribat a ser mestre d'infantil amb 32 nens en una classe d'I3. D'acord? I el departament et posa mitja dotació, és a dir, una persona a mitja jornada que t'ajudi. Amb 32 nens, amb totes les seves singularitats i tots els seus problemes. Què fas? El que pots. Però no és just. Ni per nantros, ni per nens, ni per les famílies.
De fet, aquesta convocatòria compta amb representació de pràcticament tots els sindicats. Entenc que avui la jornada pot ser molt multitudinària. En principi, pel que tenim d'altres escoles i companys, la vaca està bastant secundada.
Hi haurà molta gent perquè ja és una cosa general. No és ni d'una població ni d'un centre, és a tot el col·lectiu. Perquè les dificultats estan a tots els centres. I em sembla que sí que hi ha molt de seguiment perquè la gent està molt cansada. I potser ja és hora que ens comencin a escoltar. I no és només pels mestres, és pels alumnes. Nosaltres estem aquí lluitant pels alumnes perquè rebin l'atenció que es mereixen i que necessiten.
En aquest sentit, heu copsat també la reacció o el suport per part de la resta de la comunitat educativa, de les famílies, a cap i a la FIS el que dieu, que ho feu per l'alumnat perquè tinguin millors condicions a les aules.
que nosaltres els fem que siguin conscients del que hi ha. El que passa és que a vegades els sindicats, el primer titular que posen és que els mestres reclamem un sou millor. I moltes vegades ho comentem. A mi que no me pugin el sou. I si el que m'han de pujar de sou ha de servir per posar més mestres a l'escola, em sento ben pagada.
Ja ens conformem amb això. No ens volen pagar més que no ens paguin, però que siguin més gent, que la feina estigui ben feta, que ens ho puguem repartir entre tots i no recaure tant, perquè si ho he de fer jo sola i, a més a més, no estic ben pagada, doncs encara més malestar. I les famílies han de ser conscients que a vegada veuen més que no donem l'abast i que els seus fills són els que surten perjudicats. Llavors, igual que els mestres de menjador, que també tenen unes ràtios molt altes, les balladores, que han de venir amb 15 hores per atendre 15-16 nens, amb 15 hores, a quant toca la balladora per cada alumne?
Llavors, és molta gent que està implicada en aquestes condicions. Una de les dificultats que havíeu denunciat ja des de fa molts cursos també eren les substitucions amb baixes laborals. Estàveu detectant que costava molt que baixes de més corta durada tinguessin aquesta cobertura, les substitucions.
A més a més, també hi ha hagut cert malestar derivat de com han estat les assignacions. Després dels processos d'estabilització, hi ha hagut mestres professors que no han conegut les seves destinacions amb prou antelació. Heu anat denunciant cert malestar pel que considerava un desgavell, una manca d'organització.
El decret de plantilles cada any és un desgabell. No saps qui t'ha d'arribar, no saps quan t'ha d'arribar, has de començar l'escola el dia 8, saps que tens unes places previstes i fins al mateix dia 8 no t'assignen la persona, per tant aquesta persona arriba al centre, no coneix el centre, no coneix la classe, no coneix la programació i ja s'ha d'enfrontar amb una classe de canalla.
Tens gent que es posa de baixa i si no tens una baixa llarga no te la substitueixen. Això què vol dir? Doncs que aquella classe queda sense professor. Llavors hem hagut de fins i tot repartir nens per les classes perquè no teníem prou mestres. Quan ve una època de grip i els mestres caien perquè estem en contacte amb tots els virus a les escoles i estem en contacte amb canalla petit al damunt, sobretot a infantil,
Doncs esclar, hi ha gent que es posa malalta i no t'ho cobreixen, sinó que és una llarga durada. Llavors, clar, així estem. I la gent que no sap on ha d'anar i que no tenen previstos si has d'estar en una escola a prop de casa teva, mira, al final tant se val si estàs a prop o estàs lluny. El cas és que sàpigues on has d'anar, de quan ha de ser la durada de la teva classe i que les escoles estiguem coberts.
Doncs avui, jornada reivindicativa, una vaga que està previst que compti amb una alta participació. Nosaltres estem pendents de rebre aquestes dades exactes del seguiment aquí a Torredembarra i als municipis de la contornada. Quina és la previsió? Perquè, deies, us manifesteu pels carrers de Tarragona? Entenc que arribareu a la seu dels serveis territorials d'educació?
Sí, sí, anirem pujant des de la plaça Imperial, pujarem allà i allà els farem saber quin és el nostre malestar. Volem a veure si així ens escolten i alguna mica de negociació se n'adonen de les dificultats i no cal que arribin més enllà
a les properes vegades que estan convocades. Esperem que tot es pugui aturar aquí i que, a mica en mica, arribem a un acord que compleixi les necessitats que els alumnes tenen. Exacte, perquè hi ha previsió de més jornades. Si s'arribés a una negociació, tinguessin algunes d'aquestes millores que esteu demanant, hi hauria marge per desconvocar aquestes pròximes jornades.
Home, això esperem. Això esperem que hi hagi una reacció i que no cal aturar tants dies seguits l'escola com està previst.
No cal arribar a aquests extrems si hi ha una entesa. I ganes, sobretot si hi ha ganes de resoldre i de fer les coses bé. Doncs, Joan, estàs acompanyada, entenc que també per mestres d'infantil, de primària, de l'escola Molida B, no sé si també hi ha d'altres escoles de per aquí, però avui és una... Sí, hem vist companys d'Altafull, hem vist companys de l'Areda, hi ha companys d'altres pobles de la contornada. Hi ha molta gent per aquí. Sembla que hi ha representació de totes les escoles.
A més, tenim imatges d'algunes de les pancartes que vau estar confeccionant ahir perquè les heu penjades a la tanca de l'escola, les heu penjades allà perquè siguin visibles des del carrer. Sí, bàsicament perquè tothom, tant si s'acunda la vaga com si porten la canalla a l'escola, que tenen el seu dret de portar-la a l'escola, siguin conscients de què estem demanant i que l'escola, molt i de vent, com la resta d'escoles, estem preocupats per millorar les coses.
Doncs, Joana, no sé si hi ha res més que vulguis afegir. Avui una jornada de reivindicació per cercar millores per l'educació dels nens i nenes, tant a primària, infantil, com també a secundària. Fins i tot fèieu extensiva aquestes reivindicacions al sector del lleure. En fi, avui un dia que teníeu marcat el calendari per dir la vostra i per mirar de revertir i millorar la situació.
Doncs només donar-vos les gràcies perquè ens dongueu veu i pugueu fer arribar a tothom quines són les necessitats i quines són les problemàtiques que presenta l'educació pública al nostre país. Doncs, Joana Sánchez, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi bé aquesta jornada. Seguirem en contacte. Molt bé. Gràcies a vosaltres. Adéu. A veure.
Sentíem el testimoni de la Joana Sánchez, una de les mestres de la torre que ha anat a Terraona a manifestar-se ja des de bon matí a diversos punts del país. S'estaven mobilitzant i bé, sabem que hi ha hagut mestres tallant diverses carreteres a la Ronda Litoral, la C32 a Mataró. Ho sentíem en directe amb les connexions que han anat fent el Notícies en xarxa.
De moment, les dades que ha facilitat Educació situen el seguiment de la vaga en un 12%. A partir de les 12 del migdia actualitzaran aquestes xifres.
De moment el govern promet diàleg, els docents en vaga insisteixen que tenen una proposta a punt. De fet, el conseller de la presidència en funcions de president, Albert Dalmau, ha assegurat a través de les xarxes socials que l'executiu està absolutament compromès amb la comunitat educativa per avançar en els acords necessaris que permetin millorar i enfortir el sistema educatiu.
Però què dèiem des dels sindicats ja ahir, quan feien pública aquesta convocatòria, quan van comparèixer davant dels mitjans per explicar quines havien de ser les seves reivindicacions? Escoltem algunes de les veus dels principals sindicats a l'àmbit de l'educació. Sentim com la Yolanda Segura, la portaveu d'Ustec, preveia que la vaga d'avui tindria un alt seguiment.
Aquesta vaga serà molt participada, hi ha molt moviment en els centres educatius, hi ha organitzades milers d'assemblees a tot el territori, el col·lectiu s'està organitzant i això dona molt múscul participatiu a la vaga i la veritat és que tenim molt bones expectatives en aquest sentit.
Al final, el que passarà demà és una materialització del malestar que estem vivint en els centres educatius amb aquesta precarització progressiva de les nostres condicions laborals i també la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina que estem patint. Paraules de la portaveu del sindicat USTEC, que també, d'altra banda, lamentava que els serveis mínims decretats eren abusius. Així ho explicava Iolanda Segurà.
Els serveis mínims són abusius. Nosaltres no som un servei essencial, tal com s'entén la tipificació de servei essencial. Tancar centres no posa en perill la salut ni la vida de la ciutadania i les excuses que posen per atribuir aquests serveis mínims és que pot alterar
diguéssim, la normalitat laboral de les famílies, amb la qual cosa també ens situa l'educació a les escoles com un lloc on aparcar els infants i les escoles als centres educatius. L'educació no ha de donar resposta a la conciliació laboral, això ha de ser el sistema que doni resposta. Per tant, per nosaltres són abusius i limiten el dret de vaga de les persones treballadores.
Doncs entre les peticions, com ens explicaven els mestres de Torredambarra, amb la seva portaveu, la Joana Sánchez, hi ha la millora de les ràtios a les aules i una millor dotació de personal per tal d'atendre les necessitats educatives especials. També hi ha les millores salarials, com explicava davant dels mitjans de comunicació Jolanda Segura, aquí sentíem fa uns moments des del sindicat USTEC.
Constatem en data d'avui que hem perdut un 25% del poder adquisitiu. Això suposa que moltes persones treballadores no arribin a final de mes. I a més constatem també que som els docents més mal pagats de tot l'estat espanyol, tenint en compte que el nivell de vida a Catalunya també és dels més elevats.
Home, això és una humiliació. Això és conseqüència que el nostre Departament d'Educació, la nostra administració, el nostre govern fa des del 2001 que no actualitza el complement específic, que és el que marca la diferència de salaris amb la resta de treballadors i treballadors de l'Estat. Una injustícia perquè totes i tots fem la mateixa feina.
Pel salari, al final, també és el que posa en valor la tasca que tu realitzes i, per tant, reclamem el que és nostre. I des de Docents per Catalunya, el seu portaveu, Àlex Caralps, també detallava quins són els objectius de la jornada d'avui, quins són els motius pels quals els mestres i professors surten avui al carrer.
Sí, està clar que fa molt de temps que la gent porta moltes queixes a sobre, o sigui, no és d'ara, no és només del sou el que dèiem, vull dir, la inclusiva fa temps que es va prometre un 6% que no ha arribat mai, vull dir, la manca de recursos s'està notant, sobretot en el que són grans ciutats que estan rebent, per exemple, tot el que seria la gentrificació de Barcelona i del seu cinturó, no?,
Ara estem rebent aquí una quantitat d'alumnes impressionants i els centres no estan preparats. Manresa és un exemple, és la ciutat amb més barracons, o la tercera ciutat amb més barracons de Catalunya, quan només tenim 80.000 habitants i és perquè no hi ha lloc. Ja tenim dues escoles de primària completament amb barracons i un institut sencer repartit dins dels patis dels diferents instituts amb barracons.
I això, clar, cada cop van arribant més alumnes, hi ha més grups bolet que es diuen que van augmentant les ràtios dins dels centres i no s'estan ampliant els espais ni s'estan ampliant les dotacions perquè cada cop la diversitat és més gran també degut al decret d'inclusió.
Doncs veus en representació de mestres, de professors i, com dèiem al principi, el govern promet diàleg. De fet, ja ha comparegut també la portaveu del govern, Sílvia Paneque, mostrant la mà estesa per arribar a un acord amb el sector docent.
Respecte, evidentment, a la vaga és un dret reconegut i, per tant, respectem. Tant fins ara com a partir de demà i de demà passat, el departament està en disposició permanent per resoldre problemes, per escoltar, per dialogar, per arribar a acords.
Avui, demà i a l'endemà de la vaga, sempre que siguin, com he dit fins ara, qüestions que tinguin un principi de realitat, que siguin possibles, el govern explorarà i farà tots els esforços per atendre allò que sigui possible. En qualsevol cas, disposició permanent del govern i del departament a la resolució de problemes i més en l'àmbit educatiu.
Doncs paraules de la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, amb aquesta mà estesa per tal d'arribar una entesa que podria evitar les pròximes jornades de vaga que hi ha previstes. Ara podem actualitzar les dades de seguiment d'aquesta vaga en alguns dels centres educatius
A Torredembarra han secundat la vaga un 92% de mestres. El Molí de Vent i l'Antoni Roig ha estat d'un 50%. I als instituts tenim un 42,4% de seguiment a l'Institut Torredembarra i un 45% a l'Institut Ramon de la Torra.
A Altafulla, el seguiment de la vaga ha estat del 78% a l'institut. Han garantit serveis mínims d'un docent per cada tres aules. Entre l'alumnat hi ha hagut una absència del 70% a l'ESO i del 96% al batxillerat i als PFI. També tenim...
Dades de l'escola Montoliu de la Riera de Gaillà. Allà hi ha hagut un 31% registrat de docents que sí que han secundat la vaga i han assistit a l'escola un 76% d'alumnes.
Són dades que tenim hores d'ara. Anirem incorporant la resta de centres educatius en successives edicions de Baix Gaià al dia i també els informatius d'Ona la Torre, d'Altafulla Ràdio i de Roda de Barà Ràdio.
Doncs bé, un afegitó, perquè ens acaben d'arribar d'última hora les dades de l'escola Salvador Espriu de Roda de Barà. Allà hi ha hagut 34 alumnes d'infantil de 101 i 90 de primària de 248 que sí que han assistit a l'escola. Entre l'equip docent ens diuen que han garantit els serveis mínims
Hi ha hagut un mestre per cada tres grups, per tant, hi ha dos mestres a infantil i quatre a primària i un de l'equip directiu dels 43 mestres de l'escola Salvador Espriu de Roda de Verà. Doncs dèiem, unes dades que anirem actualitzant en successives edicions dels serveis informatius avui des de Baixgai al dia, fent seguiment també d'aquesta vaga del sector de l'educació a Catalunya.
Segueix-nos a les xarxes socials. El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
I ara sí, nosaltres ens plantem ja la recta final del programa d'avui, després d'haver tractat la que és de ben segur, una de les qüestions de la jornada principals, que és aquesta vaga docent que té lloc a tota Catalunya i que se segueix també en els centres educatius dels nostres municipis. Hem escoltat amb molta atenció i alhora també preocupació, les paraules de la Joana Sánchez, que és mestra a l'Escola Molida Vent de Torre d'Ambarra.
En fi, demà, de ben segur que en tornarem a parlar, tornarem a posar damunt de la taula aquestes xifres i sabrem tot el que haurà donat de si a aquesta jornada de protesta. Abans de marxar, però nosaltres el que hem de fer és reflexionar. Sònia Camí, a veure, quina és la frase cèl·lebre que ens has escollit per un dia com avui? Doncs vinga, una frase que diu El destí no regne sense la complicitat secreta de l'instint i de la voluntat. I això ho va dir l'escriptor italià Giovanni Papini.
Instint i voluntat, així és com marxem nosaltres avui. Sònia, Raquel, una abraçada ben forta fins a Roda de Barà i Torra d'Embarra. Per cert que demà diu que el vent tornarà a bufar fort, així que agafeu-vos, quedeu ben fixades. Ens consolarem menjant un putifarra d'ou, potser. Hem de celebrar dijous, gràcies, no? I tant, i tant, que sí. A reveure, noies, fins demà. Adeu. Adeu, adeu.
I a tots vostès els enviem també una forta abraçada. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. I els esperem demà, aquí, a l'hora de sempre. Cordials salutacions d'Eduard Virgili. Passi-ho bé.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Som Ràdio Local.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegi, al centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica, i al programa Coses de Crios...
Tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista en la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar coses de crios cada setmana a la vostra ràdio local.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Alara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat al Congrés el sistema ferroviari de l'Estat assegurant que és un dels millors del món, tot i els recents accidents petits a Damuz i a Gelida. Dit això, però, ha volgut deixar molt clar que passaran totes les mesures necessàries perquè no tornen a passar tragèdies com aquestes.
Y una vez sepamos que ha fallado exactamente, pondremos en marcha las medidas necesarias para que este tipo de tragedias no vuelva a suceder. Mientras tanto, señorías, lo que nosotros podemos hacer es analizar el contexto, informar a la ciudadanía, facilitar el trabajo a los técnicos, pero lo que no podemos hacer es especular, no podemos desinformar y tampoco podemos utilizar esta tragedia para crispar.
Sánchez ho ha dit en una compareixença petició pròpia per donar explicacions sobre aquests dos sinistres que van provocar, recordem, la mort de 47 persones. I professors i mestres s'han unit avui en vaga per reclamar millores laborals. Anem a conèixer com estan en aquesta jornada ara des de Mollet, on fa uns minuts, de fet, s'ha llegit la lectura, s'ha llegit, volíem dir, el manifest. Allà hi tenim la nostra companya, la Carla Ramos. Carla, explica'ns, bon dia.
Molt bon dia. Doncs sí, efectivament, la comunitat educativa de Mollet del Vallès s'ha sumat a les concentracions organitzades arreu del territori. Una mobilització unitària en defensa de l'educació pública que reclama justícia salarial, un increment de docents i reduir alumnat per aules, així com la burocràcia. La manifestació a Mollet del Vallès amb el camp de Defensem una escola pública ha provocat que totes les escoles de primària funcionin al llarg d'avui de Mollet amb serveis mínims,
Un fet que evidencia, segons els docents, la necessitat de sortir al carrer, manifestar-se i fer-ho conjuntament. Aterrat en l'àmbit local, els docents mulletans afirmen que són els mestres els que sostenen el sistema i apunten la necessitat de destinar més diners en educació per invertir en el futur, tot amb l'objectiu d'evitar les desigualtats educatives al fracàs escolar.
i garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats, sobretot en una ciutat creixent com Mollet, en què cada curs escolar es presenten nous reptes i augmenten les ràtios. La manifestació ha començat aquest matí a les 9, quan els docents de totes les escoles de Mollet del Vallès
s'han concentrat davant dels seus respectius centres per alçar la veu. Posteriorment s'han dirigit cap al centre de la ciutat en una trobada unitària on s'ha fet aquesta lectura del manifest i a hores d'ara es dirigeixen cap a Barcelona per unir-se a la manifestació conjunta. Gràcies, Clara. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia. Notícies en xarxa.
Ona la Torra, la radio de Torredembarra, la teva radio de proximitat. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Darrerament hem vingut informant la intenció de l'Ajuntament de Torredembarra de presentar un projecte a la pròxima convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat que ha de sortir la pròxima primavera.
Com a àmbit d'actuació s'ha escollit el nucli antic per les necessitats que té el barri i també per poder potenciar-lo. I per això s'ha engegat un procés participatiu que ha comptat amb sessions presencials, amb una ruta exploratòria i també amb una enquesta que està oberta. Per cert, podeu participar-hi i a través de l'aplicació Viu la Torra trobareu l'enllaç per poder dir-hi la vostra.
Avui tenim aquí una representació d'algunes de les persones que van prendre part en aquestes sessions i, a més, ens acompanya el regidor de Govern Obert, que és el Joel Ramírez, regidor de Comunicació també. Com estem? Benvingut. Bona tarda.
Amb ell hem decidit també de traslladar aquests debats que van tenir lloc a Calmaiam, en una cita que va tenir una molt bona convocatòria perquè van assistir molts veïns. I bé, hem portat una representació d'alguns dels participants a les diferents taules que ara comentarem, perquè s'hi van abordar amb diferents temàtiques. Donem la benvinguda a la Gemma Mateu, que és coneguda també per la llibreria Cal Serenet, està al capdavant d'aquest establiment. Gemma, benvinguda. Hola.
Bona tarda. També tenim qui antigament havia ocupat aquest establiment. Qui fa anys que va viure o vivia aquí a Torredambarra sabrà a què fa referència. És la Montse Miracle, coneguda també per haver tingut una vida cultural molt rica, associativa. Montse, també gràcies per venir avui. Com estàs? Bé, molt bé.
I avui ens acompanya el Jordi Sunyer, que ve molt ben acompanyat. Si sentiu algun sorollet, doncs és la seva acompanyant que ve aquí a sentir, a veure què aprenem del nucli antic i de totes aquestes propostes que estan recollint. Jordi, també benvingut.
Gràcies, gràcies. Ell és una persona també molt implicada en la vida associativa, a més a més ha investigat des de fa molts anys diversos temes i com a veí del nucli antic el trepitja a diari i avui compartirem en certa forma algunes d'aquestes propostes que s'han volgut copsar
en aquest procés participatiu. Per situar els oients, començarem per preguntar-li una mica al regidor, perquè més enllà de qüestions purament tècniques que els professionals de l'arquitectura, de l'urbanisme, detallin, esteu fent l'exercici com d'escoltar el veïnat per, en certa forma, a través dels seus ulls, detectar quines són les millores que caldria introduir en el barri, no?
Quina manera millor, si no escoltéssim crec que ens equivocaríem i és una cosa que ho hem repetit i bé, s'està demostrant i també s'està demostrant que la ciutadania ho està retornant amb la seva implicació.
aportacions tant a les sessions presencials com també a través de les enquestes via digital i la veritat és que això encara demostra molt més que hem encertat fer-ho així perquè realment estan sortint propostes molt interessants, és a dir, no només plantejar problemes sinó fins i tot hi ha hagut molts ciutadans que han plantejat possibles solucions i per tant molt contents d'aquesta implicació.
Doncs avui volem també, en certa forma, recollir alguns d'aquests testimonis que vau compartir en aquestes sessions on es van formar diferents taules temàtiques perquè la idea...
era adaptar el que es vol traslladar en aquesta diagnosi. Per tant, va haver-hi àmbits com l'urbanisme i l'habitatge, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària, i a més a més també vau afegir una altra per parlar del comerç i d'aquesta vessant també més econòmica.
Potser, aprofitant que tenim també el testimoni de la Montse, seria bo...
Començar per explicar els grans canvis que hi ha hagut al nucli antic, perquè sabem que Torredembarra les darreres dècades ha canviat moltíssim, en alguns barris que han crescut molt, antics camps de conreu que s'han transformat en urbanitzacions, però el nucli antic, almenys es pressuposa que ha de conservar, en certa forma, la seva fesomia, més o menys, Montse. Però tu consideres que ha canviat molt el nucli antic?
el nucli antic ja de la meva infantesa heu de pensar que el carrer Anton Roig era carretera general després el carrer Francesc Moragues no existia hi havia dues cases allà fixa't si he anat canviant tot el carrer anava sencer hi havia el carrer Givert que baixava però allà hi havia dues cases després es va obrir i van fer el carrer
el resto de carrers del poble no estaven asfaltats. O sigui, de canviar a canviar moltíssim. O sigui, eren de terra. Alguns tenien voreres, però eren de terra. O sigui, de canviar del tot. Perquè, penseu, com a carretera general, els camions que passaven no podien ser gaire grans, perquè el carrer continua siguent de la mateixa mida que era.
havien arrencat alguns balcons de la part de més avall, bueno, arrencat, quedaven enganxats, però, bueno, a la plaça es giraven, marxaven per la muralla, els cotxes de línia, el mateix, perquè la parada la tenien a la plaça de la Font, i després, bueno, és que, esclar, els vehicles eren molt més petits, perquè jo encara recordo que el cotxe de línia que el portava el Josep Foster, l'avi de l'Abel,
El guardaven en un garatge, dues portes més enllà de la font de coca. O sigui que la porta era molt gran, però el cotxe de línia cabia allà dintre.
O sigui, tot era molt més reduït i té sentit que sí que podíem passar els cotxes pel carrer Antoni Roig. Sí, el poble ha canviat moltíssim del meu record. Clar, tot el que s'ha fet de mes a mes, després a fora, això ja era impensable en aquell moment. Pràcticament el poble acabava a la funda coca.
Després hi havia, on hi ha hagut la jolleria Borràs, bueno, unes casetes, que en dèiem les casetes de Borràs. On hi ha el meu bar, aquell edifici, sí, jo ja l'hi he vist fet. Les novetats, aquell xalet tan maco, ja fins més avall, fins allà, al cantó de tot. Que, esclar, tampoc hi havia cap carrer obert. Ja tot era d'una tirada, fins a arribar pràcticament als refractaris. I, per l'altra banda, tampoc no hi havia res d'edificis.
Estava pavimentada només una part, després hi havia carrers de terra. En aquesta època, que tu recordes evidentment ja hi havia alguns dels serveis que tenim avui dia, si tirem una mica més enllà, el Jordi ens va explicar moltes vegades que no hi havia aigua corrent a les cases, s'havien d'utilitzar moltes cisternes, anaven a la plaça...
A casa meva ja sempre vaig veure aigua corrent. En canvi, no hi havia aigua corrent. A la casa dels meus avis, al carrer Major, on hi ha la pizzeria l'Ina, allà vivia el meu avi, que tenia un ramadet de cabres, i llavors tenien un pou, i al veïnat anaven al portal de la bassa, que allà hi havia una font. Anaven a proveir allí. Ah, sí.
I al carrer Freginal també la font aquella que hi havia, al final de tot del Freginal, abans d'arribar a la plaça del Castell, allà hi havia una font per tot el veïnat aquell també. Clar, són canvis abismals, no? I a la plaça de les Monges, bé, a la plaça que en diem de les Monges, també hi havia una font al mig. És clar, tenien que proveir d'aigua...
I després hi venen els safarejos públics, perquè si la gent no tenia aigua a casa, tenien que anar a rentar en algun lloc. Ha canviat molt el barri i entenc que hi ha voluntat també de preservar alguns d'aquests elements, si més no, doncs explicar-los i adaptar-lo a les necessitats actuals. Tot i així, és important que en aquesta diagnosi...
es detectin les dificultats que hi ha en matèria d'habitatge a l'hora de conciliar també l'ús de l'espai públic amb els negocis, amb el descans dels veïns. Hi ha com molts reptes que entenc que aquesta diagnosi ha de servir per anar posant.
Entre unes de les dificultats actuals està clar que és el de l'accés a l'habitatge, potser en el nucli antic, a més a més hi ha l'afegitó, que hi ha molts edificis antics, i això fa que, bé, que s'hagin, fins i tot, suposo, que s'han cessat tots aquells que estan en estat d'abandonament, aquells que requereixen de reformes, s'han intentat ajudar a subvencionar les reformes de les façanes...
però hi ha com aquest punt que no es detecta en altres punts del municipi, no? Sí, sí, totalment i a més és un patrimoni, patrimoni històric de Torredembarra i s'ha d'intentar cuidar i encara que siguin propietats privades doncs evidentment s'ha de
S'ha d'intentar ajudar també els propietaris per dignificar l'espai i perquè és justament història. I abans comentàvem que també el fet que estiguin al nucli antic, bé, doncs són edificis que moltes vegades són protegits i per tant són obres complexes i molt cares. I això també es comentava que
Evidentment, el problema d'habitatge a Torre d'en Barra en general és un problema evident, però el nuclíntic també. I si hi ha habitatges buits i hi ha la possibilitat que aquests habitatges puguin ser habilitats per viure-hi, doncs benvingut. I si hi ha habitatges que actualment s'està vivint i es pot intentar ajudar perquè a nivell d'accessibilitat, a nivell de...
el propi edifici de fer una reforma crec que serà positiu i és una de les mesures que es contemplen de veure com es soluciona o quines ajudes es poden contemplar per tal de recuperar aquesta història i d'intentar també que sobretot el nucli urbà sigui un espai de vida.
de vida, que les famílies hi puguin viure durant tot l'any. En aquest sentit, la Gemma, ella és veïna del nucli antic, a més a més regenta aquesta llibreria de Cal Saranet.
Coneixes les dues vessants, eh?, tant des de ser a peu de carrer en un establiment i també haver pogut accedir a l'habitatge. Què ens podries explicar també de les necessitats o dificultats que hagis pogut detectar tu mateixa a l'hora d'això, de cercar un lloc on viure?
Doncs la veritat és que, en Joel ho ha dit bastant bé, és bastant difícil trobar un habitatge en el poble. Ja no et dic si ets jove.
Vull dir que hi ha moltes dificultats, no? I sí que crec que jo he tingut molta sort. Llavors, el meu cas potser és bastant fora del comú, però...
Crec que un dels problemes és que primer que hi ha pocs pisos que es posin per lloguer i després que els que estan a la venda normalment hi has de fer una reforma molt gran. Clar, hi ha pocs edificis que s'hagi de fer una reforma petita. La majoria veus que estructuralment s'ha de fer una inversió.
molt gran que en general no es pot assumir. És un dels punts que, evidentment, quan parlem d'un parc envellit o que fa temps que estan deshabitats els habitatges, presenten un estat de degradació i és un dels principals reptes. També una cosa que vaig veient és que és...
És a dir, això és molt evident, que veus edificis que s'estan caient, però també hi ha façanes que estan bastant degradades, que també és bastant car reparar-les, pintar-les. Sí que és un cos que més o menys pot ser assumible, però és elevat.
No sé fins a quin punt també hi ha municipis que puguin servir de mirall, perquè la problemàtica és evident que és present a molts municipis, a molts altres punts del país, però no sé si algú té algunes solucions que puguin servir per poder-les adaptar.
Si més no, aquest estudi que s'està fent serveix per posar la problemàtica, però també per apuntar cap a solucions, perquè aquest pla de barris permetria finançar projectes amb una quantitat molt important i, a més a més,
Pràcticament el 70% del cost total vindria del govern de la Generalitat. D'aquí entenc també aquesta diagnosi i aquesta voluntat de presentar un pla com molt ben fet i escoltant molt la ciutadania. Per això aquestes taules on vau poder...
explicar això, les dificultats que heu detectat i les solucions. Recordeu algunes de les propostes que vam fer o el vostre pare, que creieu que ajudaria a revifar, a donar més vida al nucli antic?
Vosaltres segurament teniu la resposta que és el comerç, no? El fet que s'aixequi la persiana, que hi hagi llum, que hi hagi trànsit, és com... Jo he de reconèixer que no hi vaig anar en cap. Me van avisar que hi eren, però vaig dir que... Dic, mira, amb la meva edat, jo... A veure, què puc dir que vull pel poble si jo allà no el podré viure? Dic que sigui el jovent, la gent que hi viu ara, més jove. Dic, no, no, el que facin...
A mi personalment el que em podia afectar ja està arreglat, perquè jo visc a l'Urbanització Sant Jordi, el carrer Flors antigament era de pujada i baixada, ja fa uns quants anys que el vam fer només de pujada, o sigui que...
Jo ho tinc solucionat. Jo no necessito res més que siguin els altres. I he hagut d'anar a alguna reunió, però estava ocupada amb altres coses i vaig pensar que ja deixar pel jovent, per la gent que tenen més anys per viure.
Això, clar, segurament no ho compartiria tothom en el sentit de... L'experiència és una veu que interessa d'escoltar i tenir present, però dèiem que segurament un dels elements que ajuda a...
d'una vida a una zona, és el comerç, el fet que s'aixequi, com dèiem, una persiana, i això ja porta una il·luminació al carrer, i també això, que hi ha algú a qui saludar cada dia, o hi ha llocs on aturar-se a mirar. Gemma, en aquest sentit, tu has...
engegat un nou negoci i, dèiem, vinculat a un negoci històric, perquè aquí és on teníeu... Sí, perquè imagino que abans era sabateria, perquè es feia sabates, i no hi havia les fàbriques de sabates, es feia la sabata a mida, s'arreglaven, i el meu pare era de l'any 11, i suposo que per allà l'any 13 o així...
Aquella sabateria ja hi era. O sigui, el meu avi, que va començar a fer de sabater, i després el meu pare. Sí, sí, de fet, és dels establiments més antics. Ahà.
Molt bé. I ara, doncs, això, se li ha rentat la fesomia, no? Se li ha rentat la cara, se li ha canviat i s'ha transformat en aquesta llibreria que sí que preserva el nom de Cal Seranet, que és com el nom històric, no? Sí. Clar, si parlem de negocis, també crec que és interessant plantejar-nos quin tipus de negocis volem que hi hagi al poble. Crec que precisament la llibreria és un lloc on es genera molta comunitat.
i és un espai cultural i això també aporta riquesa en el poble. Cada dia estic a la llibreria, això ho noto molt.
I llavors crec que és interessant veure que si volem més botigues que siguin de salons per fer-nos les ungles o si volem més espais que potser puguin aportar aquesta comunitat. Però clar, també jo tinc les dues perspectives des de la llibreria però també com a
com algú que viu en el barri antic. Jo trobo que és una idea molt bona la de millorar, per exemple, les cases que hi ha en el barri antic, però també hem de tenir present que els veïns i les veïnes s'hi han de poder quedar després d'aquest canvi.
Per tant, qualsevol canvi que es faci, que també tingui en compte si això provocarà uns canvis cap a un sentit o cap a un altre, que cada cop i volta els pisos siguin més cars i encara sigui més difícil accedir a aquest habitatge,
o si ho enfoquem cap a una altra banda i potser si es rehabiliten a cases hi pugui haver-hi un lloguer social, per exemple, que hi pugui haver gent que intenta viure en el poble perquè és d'aquí i vol viure, però resulta que no ho pot fer per temes econòmics.
Aquí deixa'm dir una coseta, Raquel, que en el cas de la Gemma, o sigui, no només ha decidit posar un negoci al vell mig de Torredambarra, sinó que la mateixa reforma es veu a simple vista que s'ha fet amb molt de carinyo intentant mantenir l'essència de l'espai, el nom...
Però també la manera d'encarar el negoci també marca molt i en aquest cas també és un negoci que crea aquesta comunitat. Avui en dia que el comerç digital està... o sigui, que és la realitat actual, doncs en aquest cas no és simplement comprar un llibre, sinó que crees un vincle, un lligam, un tracte, que és justament això que...
Si hem de descriure, hem de treure el punt fort del comerç local, ha de ser això, el tracte directe. I el fet que hi hagi aquest tipus de negocis al vell mig de Torredembarra, doncs, evidentment, també donen aquesta comunitat, aquest viure, aquest passejar pel carrer i aquest tracte més proper. Però també penso que existeixi un negoci com el de Cal Seranet també és possible, doncs, perquè...
se li donen possibilitats, és a dir, doncs la Montse en aquest sentit ha ajudat molt a posar les coses fàcils, a ajudar que això sigui possible. Crec que no sempre és així, a vegades es pensa molt més en el rendiment econòmic que et pot donar
un local si ets el propietari en comptes de pensar doncs en les possibilitats transformadores que pot tenir llavors crec que aquí l'Ajuntament bueno si pot si pot posar algun tipus de bueno de mirar que això vagi cap a aquesta línia doncs seria genial també
És que, mira, el meu cas va ser que, com que no necessitava llogar, bueno, a part que la botiga i la casa era tot un, que per pujar a la vivenda, als dormitoris, tenies que passar per la botiga. Com que no ho necessitava, perquè portem una vida molt senzilla, doncs no necessitava incrementar ingressos. I vaig pensar, ho guardo perquè potser algun dia els meus nets ho necessitaran.
i ara no m'interessa llogar-ho per fer diners amb una altra persona, que després potser no els podré treure. O sigui que sempre vaig tindre la casa tancada i la botiga tancada d'una manera egoista, pensant, mira, serà pels nostres si el moment ho necessiten, que va arribar el moment dels que el nen m'ho va demanar àvia, que podem fer servir primera només els baixos, la botiga, ah, molt bé, molt bé. I després, al final, ell també s'hi ha quedat a viure...
O sigui, també viu a la part de dalt. S'utilitza tota la casa. Això és fantàstic perquè ara hi ha un veí més al carrer. Estan sortint reflexions molt interessants perquè justament també una de les coses que comentàvem internament és que la realitat econòmica o necessitats que tenen les diferents famílies de vegades porten a vendre
Aquestes propietats que estan al núcle antic i de vegades no saps a què ho vens o no hi penses, no n'hi pots pensar o la situació et porta a vendre-ho sigui com sigui. I clar, l'ús que se li donarà en aquell habitatge, en aquell local, en aquell edifici...
És molt important, perquè aquí algú podria fer la lectura de la Montse i dir, ostres, doncs que egoista ja, però és que fer-ho així també ajuda que no només es llogui o es vengui aquell negoci, sinó que segueixi el servei del poble. Sí.
És a dir, que serveixi com a crear comunitat, no en altres usos que potser tenen un rendiment econòmic més elevat, però en canvi genera tot el contrari a nivell de poble. I la veritat és que això ara potser estem...
Rebent les conseqüències o estem veient les conseqüències de certs situacions, que al final també hi ha famílies que no tenen cap culpa de tindre la necessitat de vendre les propietats, però clar, ara ens trobem que això, el nucli del poble ha de ser per viure-hi i per disfrutar-ho.
Jo el que estic pensant, per exemple, és que a mi m'agradaria que el meu barri, o sigui, que fos bonic, que estigués net, que fos agradable d'estar-hi, però a mi em fa por i llavors que la por no freni, sinó que...
faci tenir com una ment més oberta i tenir més perspectives de cap on dirigir aquesta subvenció. A mi em fa por que això no pugui portar a ser, per exemple, com Altafulla, que desgraciadament jo tinc moltes amigues de...
Bueno, tinc unes quantes amigues d'Altafulla que són d'Altafulla de tota la vida i no hi poden viure. No hi poden viure perquè no poden assumir el cost del lloguer més minç que pots trobar allà. Dius, ostres, això és una desgràcia perquè estàs expulsant els veïns i les veïnes del seu propi poble. Mmm...
Sí, sí, justament aquesta lectura abans la comentàvem fora de micròfons i també és una realitat que fa temps que veiem que està passant a les grans ciutats i ara s'està replicant la mateixa situació als pobles però clar, evidentment l'afectació que té que les famílies es vegin forçades o sigui, voldrien viure al poble però que es vegin forçades per diferents necessitats per temes econòmics o perquè no hi ha
suficient oferta d'habitatge al nucli antic o bé que l'habitatge que existeix no compleix les necessitats mínimes d'accessibilitat d'espai o les condicions que té
Doncs clar, ara mateix estem nosaltres rebent les conseqüències aquestes i revertir-lo és molt complex, però evidentment no ha de ser una excusa per no afrontar-ho. S'han de pensar les coses i abans comentàvem, doncs, ostres, i s'ha vist altres poblacions? Evidentment que altres poblacions tenen propostes de solucions. El que hem de pensar és intentar proposar la solució més adequada per la necessitat de Torredant Barri, sobretot per preservar
el nucli antic com a lloc de vida. Doncs és un debat que no esgotarem aquí i que el fem extensiu a totes les persones que ens estiguin escoltant, perquè s'està elaborant aquest mapatge de reptes per plantejar línies de solució, idees d'actuació, i per això hi ha aquesta enquesta oberta on podreu, per exemple, dir...
Quines transformacions proposaríeu en el nucli antic? Quins problemes creieu que són els més greus? També quines actuacions prioritzaríeu? Podeu parlar també de les necessitats ambientals o dels problemes que tingueu detectats?
i sobre l'àmbit de l'acció sociocomunitària, per parlar dels joves, de la cultura, de l'economia local, també trobareu diferents preguntes amb respostes que podeu clicar i, a més a més, sempre hi ha aquells espais en blanc per poder afegir el paret.
Regidor, fem extensiu tot aquest exercici de reflexió i de resposta a les persones, residents de Torredembarra, ja siguin del nucli antic o no, que hi vulguin dir la seva. Totalment, totalment, i evidentment hem aconseguit 170 respostes, més de 80 participants a la sessió participativa, la participació, o sigui, les places que hi havien disponibles per la
marxa exploratòria també exaurida, però tot i així queda totalment obert i, evidentment, totes les propostes o problemes que s'han detectat, tot això es farà al retorn. És complex, evidentment no es podrà respondre a totes les necessitats de tota la població perquè de vegades són contraposades, però sí que queda molt clar l'utilitat que ha de tindre el nuclíntic. Malauradament no ha pogut...
intervindre el Jordi Sunyer, que també ens hauria parlat del patrimoni històric, també a nivell turístic. També té un valor molt alt el no clíntic. Per tant, és interessant tindre-ho en compte i reafirmar-ho amb totes aquestes intervencions.
Doncs nosaltres acomiadem la Montse Miracle, que ha de marxar, també la Gemma Mateu, el Jordi Sunyer, doncs finalment no l'hem pogut tenir aquesta estoneta aquí, però sí ens ha acompanyat el Joel Ramírez, el regidor de Govern Obert, que ens explica que tenen en marxa des de l'Ajuntament aquesta enquesta que podeu respondre
En cinc minuts, aproximadament, la trobareu disponible al web de l'Ajuntament, torredembarra.cat, també a través de l'aplicació Viu la Torre. Per tant, qui vulgui dir-hi la seva, ho pot fer d'una forma totalment anònima, molt senzilla.
I bé, nosaltres avui hem volgut suscitar també aquesta reflexió, aquesta anàlisi. En seguirem parlant perquè en espais aquí al programa Baix Gai al dia, els diferents programes de Dona la Torre serà una qüestió que anirem abordant, però avui us agraïm molt.
que hagueu vingut aquí per tal d'això, de compartir aquestes reflexions i, bé, plantar una llavor que ens pugui portar solucions a través d'aquest pla de barris. Jo, deixa'm agrair un cop més a Ona La Torre per donar aquest espai, també,
a les veus que han intervingut avui, la Gemma, la Montse, doncs que, bé, era important portar aquests punts de vista diferents del passat, el present i futur, i bé, també sento o sentim des de l'Ajuntament molta responsabilitat perquè, evidentment,
Quan veu la gent, també afloren problemàtiques i al final l'impacte que tindrà el pla de barri s'aconseguint que tirin davant, estem parlant de molts anys. No és només una decisió que impliqui un mandat de quatre anys, sinó que les decisions han de ser estratègiques i pensant en aquell poble que volem d'aquí 20 i 30 anys.
Per tant, és molta responsabilitat i molt content que la població s'impliqui com s'està implicant.
Doncs és important perquè parlem d'una inversió que podria arribar als 10 milions d'euros i que permetrien això acondicionar de forma molt important el nucli àntic. Gràcies per la vostra implicació i participació i això, convidem a tots els oients que encara no hagin omplert aquesta enquesta, que hi diguin la seva també i puguin expressar la seva opinió. Fins la pròxima i que vagi molt bé. Gràcies.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Calaix Actiu. Clàssics literaris recuperats amb Natàlia Cerezo, escriptora i traductora.
Avui us recomano Bos Balena Boira, de Josep Lluís Badal. L'objectiu d'aquesta secció és recuperar els clàssics, i de vegades tenim la sort que el clàssic és ben viu. És el que passa amb Bos Balena Boira, de Josep Lluís Badal, un tríptic de contes editat meravellosament per Leonard Montaner, que va sortir fa només un parell de mesos. Badal és la veu dels morts, i ho dic en el millor dels sentits.
Hereu de Melville, Flor verd, Gogol i tants d'altres, agafa les veus dels clàssics i les converteix en una de pròpia. Un cant únic que no sentireu enlloc més. Abós Belena Boira recupera tres contes de tota la vida, la Caputxeta Vermella, la Flor Romanial i l'Avella Durment, i els fa tornar a la seva bellesa salvatge original.
Amb un llenguatge riquíssim, recargolat i fascinant, el que fa Badal només és a l'abast d'uns pocs. Una combinació de fons i forma que és com contempla un núvol empassant-se una muntanya. Dins d'aquest núvol trobareu personatges com la K, que viu en un bosc amb el seu pare mort i la seva àvia viva. La bèstia, a qui mai acabareu de veure del tot. La cabra perica i el gos home,
i el malvat regidor, que només parla amb adverbis acabats amb ment, o la iaia maga. Escolteu com descriu Badal aquesta bruixa darrere els eslaves. Passada la cendra hi havia una cabana. La cabana, la iaia maga. No era vella, no era lletja, només ho semblava. Era una dona que reia.
Tenia una sola sella perquè no s'arrencava els pèls de sota el front, com no es depilava el bigot i moxi.
Tenia un nas oriental que deia que li havia prestat un flamenc rosat, uns pits bellíssims que treia sovint a prendre el sol i que rentava amb aigua del rialor, i dues cames més nerviudes i resistents que les d'un llenyat aire. Podia perseguir una llebre saltant de marjal en marjal, i tornava respirant tranquil·la com si dormís, amb les ungles, cruixudes com els claus d'una crucifixió,
Brutes de pèl i sang. Només li feia vergonya el seu únic forat nasal. També s'enreia. En deia que per aquell forat podia estornudar tan fort que els mosquits i els reis no gosaven apropar-se a ella. Que aquell nas podia pondre un ou.
Quan va veure la mare, la va reconèixer. Clàssics literaris recuperats amb Natàlia Cerezo. Calaix Actiu, secció de El Calaix. Un programa d'Ona la Torra per a la xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R.
Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som. Sabies que...
Quan passem molta estona amb les mans dins de l'aigua, els dits s'arruguen, però no és simplement perquè la pell absorbeixi aigua. En realitat és una resposta activa del sistema nerviós. Quan els nervis dels dits detecten una exposició prolongada a l'aigua, envien senyals que provoquen la contracció dels vasos sanguinis sota la pell. Aquesta contracció fa que la pell es plegui i formi arrugues. La prova que no és un procés passiu és que, si els nervis estan danyats, els dits no s'arruguen. Els científics creuen que aquesta adaptació té una funció evolutiva.
Les arrugues milloren l'adherència en superfícies mullades, de manera semblant al dibuix dels neumàtics. Això ajudaria a agafar objectes o caminar en entorns humits. A més, el patró de les arrugues és similar cada vegada, però no és idèntic, cosa que indica un control precís del sistema nerviós. Una acció quotidiana aparentment trivial amaga, doncs, un mecanisme neurològic sofisticat.
Sabies que...
dels números de telèfon no és arbitrària. Quan es van estendre els sistemes telefònics al segle XX, els enginyers van descobrir que la memòria humana té un límit clar pel que fa a la quantitat d'informació que pot retenir a curt termini. Estudis de psicologia cognitiva van demostrar que la majoria de persones poden recordar entre 5 i 9 elements sense ajuda. Per aquest motiu, els números de telèfon es van dissenyar perquè fossin prou llargs per oferir milions de combinacions però no tant per resultar impossibles de memoritzar. També per això solen dividir-se en blocs més petits. Aquesta fragmentació...
facilita que el cervell els processi com a unitats separades. Amb l'arribada dels telèfons intel·ligents ja no cal memoritzar gairebé cap número, però la seva longitud continua responent a aquelles limitacions cognitives originals. Aquesta decisió de disseny, basada en com funciona la ment humana, va influir en sistemes de comunicació arreu del món. És un exemple clar de com la tecnologia no només s'adapta a criteris tècnics, sinó també a la psicologia i a les capacitats reals de les persones.
Drets de butxaca.
Descobreix els drets que no sabies que tenies amb Jan Botí. Benvinguts i benvingudes un dia més a Drets de Butxaca, aquesta secció on descobrim aquells drets que no sabíem que teníem de la mà del nostre jurista Jan Botí. Jan, bon dia. Molt bon dia, Anna. A veure, quin dret descobrirem avui, Jan? Doncs avui parlarem d'honor, intimitat i pròpia imatge, per una banda, i com això a vegades col·lisiona amb el que feu els periodistes d'això d'informe.
Mira, és un tema que ens interessa als periodistes aquest, no?, perquè a vegades ens trobem situacions d'aquelles que ens diuen, ai, no em gravis, o ai, no, jo no volia sortir. Dius, clar, però què hem de fer, no?, avui ho veurem. Correcte. De fet, quan estàvem preparant aquest programa, em venia al cap una anècdota que parlàvem plegats un dia,
on un company estava gravant a la platja, estava fent un reportatge sobre temes a l'estiu, de turístics, etc. I va haver un senyor que se li va preguntar, escolti, per què m'està gravant? I el projecte va dir, no, no, jo no estic gravant a vostè, estic gravant... Clar, a la platja en general, no? Exacte, una peça informativa. I diu, no, no, escolti, no em gravi perquè estic aquí, però és que no estic amb la meva dona.
una senyora que no és la meva exacte, una senyora que no és la meva aleshores, clar, el periodista diria ja, però vostè està en un espai públic i el meu objectiu no és gravar-lo a vostè i la senyora que no és la seva sinó que el meu objectiu és informar de la temporada turística a la zona per tant, com que aquestes coses sobretot al món periodístic passen sovint era un tema interessant a poder tractar perquè al final ens plantegem però això ho podem fer
Els periodistes ho poden fer o no, els particulars ho poden fer o no, tot s'hi val en nom de la llibertat d'informació. Al final, la resposta, malgrat que en el cas d'aquest senyor segurament seria diferent, la resposta és que no, no tot s'hi val. No tot s'hi val en la llibertat d'informació i li posarem ara contingut. Doncs som-hi, a veure...
Doncs a veure, quan parlem justament de comunicació, de periodisme, de mitjans, sí que tenim quatre drets fonamentals, que els tenim en aquell primer partit de la Constitució, que poden col·lisionar. Els tres primers que mencionava a l'inici, aquest dret a l'honor, a la intimitat, a la pròpia imatge, que ho regula l'article 18 de la Constitució, i després tenim, evidentment, la llibertat d'informació, també dret fonamental, regulat en l'article 20.
Això no vol dir que un estigui per sobre dels altres, simplement conviuen i això implica que s'ha d'apundar en cada moment quina situació es dona i quin s'ha de fer prevaldre en qualsevol cas. Això vol dir, per tant, que en alguns casos la llibertat d'expressió i d'informació estarà per sobre d'aquests drets personals i en alguns altres casos no.
Dependrà, correcte. I per això hem de veure, sobretot, què en diu el Tribunal Constitucional, que al final el Tribunal Constitucional és el que ens ajuda a modular i a interpretar la normativa recollida de la Constitució o també les lleis orgàniques que regulin cadascun dels temes. Hi ha una sentència interessant de principis dels anys 90 on s'estableix que la llibertat d'informació no és un dret il·limitat. Em sap greu pels periodistes. No és un dret il·limitat
I que aquest dret a informar preval en dues ocasions. Preval quan la informació és efectivament veraç, verídica, i quan tingui interès públic. Això és important. I aquí també hem de fer la diferència d'interès públic i interès del públic. Exacte. Perquè no és el mateix. Perquè ja sabem que els interessos del públic a vegades disten del que és l'interès general. Aleshores, si una informació és certa,
però no aporta res a l'interès públic, a l'interès general, pot ser il·legítima, el cas que parlàvem a l'inici. Si jo conec, a més a més, el rerefons que hi ha, i tot i així reitero en la cosa, tot i que l'objectiu evidentment no era aquest, doncs podríem entrar en un conflicte.
Aquest fet de l'interès públic, l'interès general, també el trobem en una altra sentència, en aquest cas una mica més recent, però no tant, té una vintena d'anys però encara aplicable, on es resol el cas justament d'un reportatge periodístic, on es donava un crim, s'estava investigant un crim. I en aquest reportatge es van revelar detalls de la vida privada d'una tercera persona que no era la que havia comès el delicte.
on aquesta tercera persona tenia actituds envers la vida que la gent podria considerar poc lícites. Actituds, diguem, relacionades amb el món de la prostitució. Que el Tribunal Constitucional què ens diu amb això? Ens diu que revelar aquest tipus de dades de la vida privada on estem desmereixent algú per poc ètic que ens pugui semblar als demés, és a dir, no entrem en la moral pròpia, però que no tenen cap transcendència informativa. Perquè al final, escolti'm, que vostè es dediqui a una cosa o a una altra...
Seria interès del públic, però no interès públic. Exacte. Això podria constituir una intromissió il·legítima en aquest dret que mencionàvem, el dret a l'honor, el dret a la intimitat, encara que aquest reportatge fos d'un tema real, un tema que havia passat. Per tant, si traduïm això en un llenguatge del carrer, que és el que venim a fer aquí, no tot el que és cert es pot publicar i no tot el que ens crida l'atenció és informativament rellevant.
encara que ens ho pugui semblar a nosaltres. Aleshores, si ens passa... Clar, què hem de fer? Què hem de fer? Ara podria fer una riba, anava a dir, vendre el pis i anar a lloguer, però no és el cas que ens ocupa. No, en el cas d'exercir el dret, què pot fer una persona quan creu que li han vulnerat aquest dret, aquest dret a l'honor?
a la pròpia imatge. D'entrar, jo diria, identifica exactament quin dret se t'ha vulnerat, quin consideres, perquè després les derivades que això tindrà a nivell civil o a nivell penal no seran les mateixes en funció que siguin uns o que siguin uns altres. Sabem que el dret a l'honor implica informacions o expressions que et desacrediten com a persona, que t'insulten, que et fan quedar malament a ulls de la societat. També tenim aquesta vulneració de la intimitat.
el que dèiem, dades de la teva vida privada de les teves relacions de la teva salut bé, dins de tot l'àmbit de l'esfera més íntima, no?
i ús de la pròpia imatge, que dèiem, no? Aquest ús, doncs, de la teva cara, del teu cos, sense un consentiment express, fora de context o amb finalitats que no has autoritzat. I dic això de fora de context pel que dèiem. Si tu estàs fent un reportatge informatiu, televisiu i de fons, i sense que ho sàpigues apareix alguna cosa que després compromet, clar, vull dir, tu també has de saber que estàs a la via pública. Per tant, tinc...
Si hem de fer coses mal fetes, fem-les en un lloc tancat. I que si veiem una càmera i no volem ser gravats, no hi passem per davant. És una recomanació altament interessant. Siguem una mica curosos, perquè a vegades ens sembla que això només li pot passar a les persones famoses. No, d'això en parlarem.
Hi ha alguna diferència, certament, amb les persones ordinàries, és a dir, tu i jo, i els que surten a les revistes. Hi ha alguna diferència que ara la veurem. Per tant, primer, identifiquem que s'ha vulnerat. Segon, hem de saber que hi ha dret a la rectificació.
És a dir, hi ha una normativa, una llei orgànica, justament, que desenvolupa aquest dret fonamental que reconeix el dret de rectificació. Per tant, si un mitjà publica una informació inexacta o perjudicial, tu pots exigir com a mínim que et publiquin la teva versió. Perquè d'aquesta manera...
pots contrarrestar allò que t'estava perjudicant. Això és gratuït, evidentment pots generar més o menys complicacions burocràtiques, però és un dret que podem exercir. En tercer lloc, tenim opcions per la via civil, per exemple. En aquest cas, si el dany és més greu que una petita informació inexacta, podem interposar una demanda civil per intromissió ilegítima, i en aquest cas hi ha una altra llei orgànica
la que s'encarrega de la protecció civil, justament del dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, que ens permet anar per aquesta via. I, per tant, entraríem en la via judicial. I, en quart lloc, tenim la via penal, que és la que menys ens agrada, però que, en temes més greus, sobretot vinculats al dret a l'honor, sí que el Codi Penal recull diverses qüestions. Clar, si a tu et calumnien o t'injurien,
Les penes poden arribar a ser penes de multes i de presó, si això es prova. En final, si et calumnien, què implica? Implica que jo imputo un delicte amb algú sabent que l'acusació és falsa. Per exemple, si els demostrés que el Mundo, quan va publicar el compte fals del Xavier Trias a Suïssa, sabia que allò era fals, això és una calúmnia. Això és un exemple de calúmnia.
Clar, perquè has publicat una informació que tu ja sabies que no era real. Correcte. I, a més a més, sabent del perjudici que li generes amb un tercer. Aleshores, aquí tenim derivada penal. Després, les injúries. Les injúries es refereix més aviat a expressions, a manifestacions que menys tenen la teva dignitat...
sense arribar-te a acusar d'un delicte en concret, que t'insultin, que t'humilin públicament i ho publiquin. Però en aquest cas, això, perquè sigui un delicte, la llei exigeix que aquesta expressió ha de ser greu. Això també ho hem de calibrar i pot haver-hi penes de 3 a 7 mesos de presó i moltes de fins a 14 en funció de la...
de la gravetat. Què dèiem de les persones importants? De les persones famoses, perquè importants al final ho som tots. Exacte, absolutament d'acord. Clar, una persona famosa, el fet que tu siguis famós, que la teva vida estigui més o menys exposada, no t'anul·la els drets. No, clar, evidentment. No t'anul·la els drets. Ara bé, el Tribunal Constitucional el que ens ha dit és que la notorietat pública d'una persona el que fa és ampliar una mica el límit del que és publicable.
O sigui, que els mitjans poden publicar més coses d'una persona que té una vida més o menys pública que d'una persona que té una vida més privada. Per dir-ho plenarament, sí. Però per què? Perquè segurament aquesta persona és la primera en facilitar aquestes informacions. A vegades també li interessa una mica, no? Exacte. Aquí hi entraríem també en debats ètico-morals, reprobables o no.
Però el que no fa en cap cas és eliminar aquesta protecció ni a l'honor, ni a la intimitat, ni a la pròpia imatge en cap cas. Perquè és que només faltaria que per ser una persona que es dedica a la política, que és cantant, etcètera, doncs se li menllevin drets que són fonamentals.
I finalment, jo el que diria és, perquè la gent se'n porti a la butxaca tres consells principals. Som-hi. La llibertat d'informació no és carta blanca dels periodistes, no permet fer qualsevol cosa. El que protegeix és informació veraç i realment rellevant per la societat. Que tingui interès públic, que no pel públic. També, si es cau.
A vegades van lligades les coses, l'interès públic i l'interès del públic a vegades van lligats. Sí, no sé si cada dia una miqueta menys, però sí, certament sí. Una segona derivada que és que aquests detalls personals que són innecessaris de publicar, encara que el fet principal sigui d'interès públic, potser el detall morbós, si no és rellevant pel tema que anem a ocupar, no l'hauríem de publicar.
Aquest detall ens el podem estalviar. Això passa sobretot, per exemple, en temes de successos com, per exemple, si hi ha hagut assassinats o maltractaments o accidents. Costa no entrar perquè al final, com que és una cosa cabent...
Exacte, sí. Que és una cosa que ven, i això ho veiem, el famós clickbait, amb titulars de diaris, sobretot digitals, titulars escandalós, perquè entro i després veig detalls que potser serien estalviables. A vegades també, perquè si no, a vegades és complicat fer la informació obviant moltes coses, perquè al final moltes coses no les pots dir. És un joc d'equilibri. Sí, és complicat.
És un joc d'equilibris. I finalment, jo el que els diria a la gent és que no us resigneu mai a la vida, però en això tampoc, perquè existeixen mecanismes, hi ha el dret a rectificació, quantes vegades no hem vist mitjans de comunicació, que han hagut de publicar... Un fet de rates, que li diem. Correcte, han hagut de publicar una notícia, un article, desmentint una notícia que ells mateixos havien publicat. Clar, què passa aquí? L'impacte ja s'ha generat.
Home, i tant. Sí, sí, tu el mal de la persona ja l'has fet. Exacte. Aleshores, diguem que això és una rectificació de mínims. És una rectificació de mínims que si no fos suficient tenim la via civil i tenim la via penal, que al final és on no volem arribar, però sovint són vies que hem de saber com a ciutadans que les tenim encara que puguin ser feixugues. I jo, per acabar, què et puc dir? Jo et puc acabar...
El dret, els que ens dediquem en part en el dret, no protegeix el morbo. Això és així. El dret no protegeix el morbo. El que protegeix és l'interès general. L'interès general és el que ha de prevaldre per sobre de qualsevol cosa. I jo crec que la ciutadania també conegui aquesta diferència. És el que dona aquest dret, aquest dret de butxaca que avui regalem als nostres oients.
Exacte. Per tant, aquest interès general, les informacions sempre que siguin importants i rellevants i no anem a buscar aquest detallet morbós o aquella informació que no és tan important pel públic. Exacte.
Doncs Jan, moltes gràcies per descobrir-nos avui aquesta col·lisió entre aquests drets, el de la intimitat, el dret a l'honor, el dret a la pròpia imatge, que a vegades es confronten una mica amb aquest dret a la informació, que últimament també hem de dir que sembla que s'ha liberalitzat molt aquest dret a la informació.
S'ha liberalitzat molt perquè els mitjans que hi ha per poder-lo exercir són molt més amplis. Al final, és cert que anys enrere comptàvem amb mitjans tradicionals, la ràdio, aquesta casa, comptàvem amb la televisió i para de comptar. Clar, aquí ara hem entrat en una mena de xarxa que tenim Instagram, tenim Facebook, tenim Twitter, tenim que cadascú té el seu propi podcast...
I que cadascú s'ha convertit una mica en un periodista, no?, un periodista d'aquests amb el mòbil que a vegades ho gravem tot el que veiem directament. Sí, això té bastants positives, perquè al final ens permet estar al dia i veure coses que abans potser, doncs, si els amos dels mitjans no els interessava no es veien.
I ara jo crec que aquesta és la vessant positiva, aquest fet de fer més accessible en general la informació, però té perills i té riscos, que són els que hem explicat, que és guiar-se més no pas per la bondat de la informació que per una qüestió que no té més interès que aquell que pot tenir en la gent que vol mirar un reality.
Exacte, que si volem morbo també hi ha programes que ja hi va gent, no?, que hi va per això. Correcte, i cada dia més, eh?, i alguns de dubtosa ètica, últimament. Això en podríem parlar a un altre programa, Jan. Em prenc nota. Doncs gràcies per descobrir-nos aquests tres drets que podem exercir davant de la llibertat d'informació. Moltes gràcies. Ens trobem a un altre Drets de Butxaca. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les dues, us parla Maria Lara. Professors i mestres s'han unit en vaga avui per reclamar millores laborals arreu de Catalunya. Anem a conèixer com estaran aquesta jornada ara des de Tarragona, on allà hi tenim el nostre company Adrià Duc. Adrià, com estaran tot plegat? Bon dia.
Bon dia, doncs. Aquesta hora la manifestació avança per la Rambla Nova després d'haver arrencat de la plaça Imperial Tarracón. S'ha fet la lectura d'un manifest davant d'una assistència que els organitzadors qualifiquen de massiva. Docents, personal educatiu i treballadors del sector reclamen millores salarials i laborals
així com la reducció de ràtios, més recursos per als centres i menys càrrega burocràtica. L'ambient és reivindicatiu, amb pancartes i consignes, algunes dirigides directament contra la consellera Niu Bo, però alhora es respira un ambient familiar i gairebé festiu, amb presència de docents, famílies i estudiants que participen en la mobilització. Gràcies, Adrià. Bon dia. Bon dia.
I pel que fa a les afectacions en carretera d'aquestes manifestacions, a Barcelona s'han tallat durant una estona la Ronda Litoral, la Ronda de Dalt, la Gran Via i la Meridiana, i també vies com la C32 a Mataró, la Nacional 2 a Vida Malla i també els accessos a la peça de Figueres i Girona, la C55 a Manresa i Olesa i també la C59 a Mollà. A hores d'ara s'ha normalitzat la major part d'aquestes incidències, tot i que encara ara hi ha marxes lentes a la C33 a Mollet del Vallès i també a la C42 entre l'Aldea i Tortosa.
I, de fet, el Departament d'Educació ha informat que el seguiment d'aquesta vaga és de l'11,9%. Són dades de dos quarts de deu del matí, ara a les 12, ja prevista una nova actualització, de només el 12,86% dels centres educatius que són, en aquest cas, els que han fet la comunicació corresponent al departament.
I mobilització avui també de pagesos catalans a Madrid en defensa del sector després de sortir en comitiva ahir amb els seus tractors des de punts com Lleida i Girona protestaran davant de les portes del Ministeri contra mesures com ara el Tractat del Mercosur i també la política agrària comuna.
I el Servei Meteorològic de Catalunya activa l'alerta màxima per vent de cara a aquest dijous amb avís vermell en una vintena de comarques. L'episodi s'allargarà fins a la una de la matinada del divendres, tot i que el moment de més perilles preveu entre la mitjanit i els dies de demà. Es podran registrar ratxes superiors als 30 metres per segon, que suposen més de 100 quilòmetres per hora en punts del territori.
Les comarques afectades en alguns moments per l'alerta màxima seran el Baix Penedès, el Garraf, el Baix Obregat, el Barcelonès, el Maresme, la Selva, l'Alp Penedès, la Noia, la Cegarra, el Baix Eix, entre d'altres. De fet, la consellera de Territori i portaveu de Govern, Sílvia Pané, que no descarta suspendre trens per aquesta situació meteorològica. Notícies en xarxa
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Emergències, participació, educació, connexió, companyia, cultura. Hola, em dic Mònica Socies i sóc la presentadora de Veus Indispensables, un podcast d'Ona la Torre i la xarxa que recupera vida i obra de grans escriptores catalanes.
per Serro d'Oreda, Clementinar de Riu o Montserrat Roig, per exemple. El podcast neix inicialment per un encàrrec, però que aviat es transforma en una gran aventura. I anem descobrint, anem destriant, triar set autores de tot el plantell realment que tenim aquí a Catalunya. És una mica complicat, eh? Però hem fet una tria que fos, com ho diria...
entre la narrativa, la poesia i el llarg d'aquests anys, una mica cronològicament, per veure també com ha canviat aquesta vida que es reflexa en l'obra fins a principis de segle fins a l'actualitat.
perquè són indispensables, perquè formen part de la nostra cultura, d'aquests classes, i perquè no es coneix tot d'elles, perquè tenen una gran obra i potser no s'ha mirat des de totes les vessants. I penso que s'ha de descobrir i redescobrir. És molt necessari. No es pot obviar la seva veu en aquest nostre món cultural.
Podem trobar aquestes primeres infàncies, com comencen a viure i a viure en la cultura, la literatura i les lletres. Com la seva família, el seu voltant, el seu entorn social, les anima a tirar endavant o a escoperar-se o a resoldre problemes i saltar els culls.
trencar normes, lluitar pel que elles volen. I a partir d'aquí com neix la seva obra, el context que l'envolta per poder entendre molt millor tot això que han escrit.
La ràdio local aposta fermament per la cultura. Penso que també és un acte de resistència i de llibertat i es treballa moltíssim des de les ràdios locals per donar veu a veu silenciades, a obres que no s'han acabat de conèixer i fins i tot les que coneixem per donar-hi una volta, un plus, una mica més. Tothom hi treballa, però des de les ràdios locals la feina que es fa és impressionant.
Nosaltres hem arribat a veus indispensables a través del calaix.
un programa de cultura que s'emet setmanalment i que ens ha portat altres alegries com per exemple la ficció sonora del Semni de la Ciutat. Una novel·la que vam passar precisament com una ràdionovella d'aquelles d'abans, ara se'n diu ficció sonora i que ens ha portat un any de feina i moltes alegries. Són dos exemples de tot el que es fa a les ràdios locals. En aquest cas parlem de nosaltres des d'on a la torre, però penso que es
pot fer extensiu a la resta de radios locals. Col·lectius en xarxa. Diversitat i visibilitat en format podcast.
Benvingudes i benvinguts al col·lectiu d'en xarxa. Què tal, Manel? Molt bé, i tu? Molt bé, molt animat. Molt animat, això està perfecte. Sí, perquè em van dient que ens escolta... És veritat, i a més el que et deia importantíssim del que m'explicaves aquests dies és que ja ens escolta gent fora del cercle, no? I això està molt bé. Segur que ens escolta gent fora del cercle, perquè tu saps que a les vacances del meu amic Pedro, de cop i volta, no sé on del Pacífic es troba amb algú que escolta el col·lectiu d'en xarxa. Molt fort, això. Molt fort.
Però el que m'està passant ara és que m'arriben a l'altra feina gent molt desconnectada i em diuen... Això està perfecte. Això són aquestes visites que veiem d'on venen les visites al podcast i de cop ens surt que tenim tres oients a la Xina i diiem qui seran aquests senyors, senyores, no? Doncs mira, anem a trobar-los, això està genial. Perfecte.
Per cert, si algú ens escolta des d'algun lloc que està lluny del que nosaltres considerem a prop, que ens enviï un missatge a través de les xarxes. Això també serà interessant. Us escolto des de tal lloc o fent tal cosa. Ens agradarà saber-ho, clar que sí. Escolta, que avui et porto un tema...
perquè aquí al col·lectiu sempre intentem posar paraules, context, una mirada crítica a allò que ens passa una mica com a societat. I avui parlarem de pensar, però no de pensar de qualsevol manera, sinó de pensar críticament o d'intentar-ho, si més no, de fer-nos preguntes, d'adoptar, d'argumentar i d'aprendre a no empassar-nos, important, jo crec interessant en aquests temps, i sempre, els relats tal com ens arriben, no?
I ho farem des de la filosofia i des del món educatiu, també, en un moment històric on tot això sembla més necessari que mai. Totalment, doncs em sembla perfecte el pla, Lluís. Doncs comencem. Vinga, avui el Col·lectius en xarxa, filosofia. Comença el Col·lectius en xarxa, en Lluís Rodríguez Lago i Manel Ferrer.
Doncs et deia que vivim un moment de canvis accelerats, que jo penso que aquesta frase ja aturem-nos de dir-la, desaccelerem-nos ja d'una vegada, comencem per nosaltres mateixos, però sí, una mica. Polaritzats en la política, de discursos cada cop més simples per explicar realitats molt complexes, les xarxes, els vídeos de menys d'un minut que intenten explicar-nos realitats molt complexes, no?,
són un exemple de com està canviant la forma, com ens informem i sobre com creem pensament i argumentacions, i com després aquestes les fem servir al bar, berenant amb els amics, a la família, als dinars de Nadal, etcètera, etcètera.
Lluís, amb això que estàs dient, només amb això que has dit, ja he tingut una idea, i després a veure la nostra convidada, que em pensa, perquè tens tota la raó, amb els vídeos aquests d'un minut, que està molt bé, perquè a més, el relat va acompanyat d'imatges, de vídeos, de proves, i ho dic entre cometes, entre cometes, que ens esteu veient, que clar, que tu ho estàs veient i estàs construint un relat sobre allò, però pot ser que aquelles pistes, que el que t'estan dient, i encara que no són imatges, no són ni reals, ni es corresponen a un context...
Molt menys. Ara algú feia broma, fa broma, posant directament, creant el meme directe, creant el meme directe, posant-te la imatge d'un altre país fa anys per explicar-te un fet que ha passat fa poc jugant a aquest joc. Llavors tu construeixes el teu relat o la teva opinió sobre un seguit de proves o pistes que no són certes o estan fora de context, que això ja és el primer error de tots, perquè tu amb aquesta idea, com tu deies, ho passes al dinar, al sopar, de Nadal, de la família, del que sigui, i allò va corrent, va corrent, va corrent...
I quan busquem l'origen d'això, ningú sap d'on ha sortit, però tothom ho sap. I costa molt. I costa molt de desmuntar. Llavors veiem com a escala internacional reapareixen lideratges autoritaris o reaccionaris, com el retorn de Trump, per exemple, al centre del debat polític de discursos absurds però perillosos sobre territoris com Groenlàndia i la incapacitat o la falta de voluntat de la comunitat internacional per aturar, per exemple, el genocidi que Israel està perpetrant a Gaza, no?
A l'hora, més a prop, observem també com una part del jovent s'identifica. Diem sempre una part perquè les dades costa i a vegades identifiquem el jovent amb això i jo penso que no s'ha de fer així. Una part del jovent, deien, s'identifica amb discursos d'extrema dreta, ja sigui a través de Vox o d'Aliança Catalana o d'altres formacions que ofereixen respostes fàcils, culpables, clars i solucions ràpides. Aquí podrien també parlar de la intel·ligència artificial, per exemple, ho deies, i de coses que ens estan passant ja...
i sobre les que hauríem d'aprendre a entrenar també la mirada, que són els vídeos, per exemple, fets amb aquesta tecnologia i que no són reals. Davant d'aquest panorama, una pregunta es fa inevitable. Tenim prou eines per pensar críticament el món que ens envolta? O hem fet l'exercici previ d'entrenar-nos en aquest sentit? Ens han ensenyat a preguntar-nos el per què de les coses, a detectar manipulacions o a contrastar informació i a escoltar arguments diferents dels nostres?
Aquí és on entra la filosofia, no com una matèria abstracta i allunyada de la realitat, sinó com un entrenament del pensament, una pràctica quotidiana que ens ajuda a viure millor, a conviure millor i a no delegar el nostre criteri.
I ens posem una mica en matèria i per parlar de tot això avui ens acompanya la Glòria Arbonés. La Glòria és professora de filosofia i especialista en didàctica de la filosofia. Dirigeix el grup IREF, un projecte pioner a Catalunya que des de fa gairebé 40 anys treballa per introduir la filosofia en l'educació d'infants i adolescents, no com una teoria abstracta sinó com una manera d'aprendre a pensar millor.
I el seu treball gira en torn del projecte Filosofia 318, que planteja que els nens i joves poden filosofar i discutir preguntes de fons sobre el món, sobre els altres i sobre ells mateixos. L'objectiu és ajudar a desenvolupar un pensament crític, creatiu i curós, tant a les aules com fora d'elles. Amb ella parlarem de per què la filosofia importa i molt, també en el món d'avui. Benvinguda al col·lectiu, Gloria Arbonés, què tal?
Moltíssimes gràcies. Hola. Gràcies per la invitació. Estem encantadíssims que estiguis aquí. Ja et vaig dir que feia molt temps que estava darrere d'un episodi semblant. Per tant, perfecte. I comencem. I m'agradaria preguntar-te, quan parlem de pensament crític, de què parlem exactament? I potser també què no és el pensament crític? Clar. Vosaltres heu dit moltes coses en aquesta introducció que heu fet, la veritat.
que d'alguna manera ha anat bordejant el concepte. Clar, moltes vegades la paraula crític, potser pensament, però crític, s'entén com una cosa negativa, com criticar la gent, parlar malament, negativament d'alguna cosa, però en realitat la paraula crític, el que en realitat ens està fent pensar és en examinar el
les coses, examinar la realitat, examinar acuradament, lentament i atentament allò que ens passa per davant, sigui un text, sigui una situació, sigui un TikTok, sigui el que sigui. Tot això ens ho hem de mirar críticament. El pensament crític és aquell pensament primer que està basat en criteris, tenir criteri per valorar, per avaluar aquestes coses que ens passen per davant,
és un requeriment del pensament crític, necessitem aquests criteris, però també és un pensament autocorrectiu, és a dir, que ens ha de permetre adonar-nos que si estem equivocats, que si hem fet una valoració que no era la que tocava, diríem,
ser capaços de rectificar, ser capaços de tornar a pensar les coses. I una altra característica molt important del pensament crític és la sensibilitat al context. És a dir, que les coses no són d'una única manera, sinó que en aquest examen, en aquesta valoració, hem d'intentar pensar on som pensats,
Des de quin lloc estem fent aquesta anàlisi d'aquesta realitat o d'aquesta situació o d'aquest llibre o d'aquest text. Per tant, una mica seria, per resumir-ho d'alguna manera, seria aturar-se. Aturar-se i examinar amb calma. Evidentment, això va totalment en contra...
Tanta realitat que ens envolta. És com anar realment contracorrent. Potser cada vegada més difícil és fer això que us estic dient, però és que és això el que hem de fer. Doncs mira, amb això que ens deies, Glòria, em va molt bé perquè va enllaçat amb el que et volia preguntar com podem entrenar aquest pensament crític en un moment...
on estem sobreestimulats. Tu mateix, en l'exemple, parlaves de TikTok, de xarxes socials, de diaris, de webs, d'opinadors que veiem a la televisió. Com encaixem aquest entrenament d'aquest pensament crític en un món que se'ns està venent tan volàtil i tant de ja per ja?
Bueno, a veure, evidentment que jo us diré que el que hem de fer és practicar el diàleg, és a dir, posar-nos a buscar totes les situacions possibles
per això l'aposta nostra, diguem, de fer aquests diàlegs d'una forma sistemàtica a les aules, no? Però, bueno, si això no és possible, convocar les famílies perquè parlin amb els fills i es facin preguntes i mirin les pel·lícules o els TikToks o totes aquestes coses plegats i plegades per fer una mica aquest anàlisi, no? Perquè realment és...
Tu ho has dit, no com s'exercita, com ho practiquem. Això no és per generació espontània. I quan menys deixem de fer-nos preguntes, quan menys diàleg tinguem amb els altres, serà molt més fàcil per als que ens estan...
d'alguna manera, no ho sé, atacant, defensar-nos. No tenim eines per defensar-nos si no les exercitem. És com fer exercici físic. És igual, la veritat. És a dir, si nosaltres no fem servir criteris, deixem d'escoltar, deixem de fer-nos preguntes, i estem absolutament idiotitzades amb allò que ens van...
no sé, amb el primer que ens arriba, no? Ens arriba i no ens aturem en cap moment. Cada vegada serà més difícil exercitar aquest pensament crític. Per tant, és una pràctica. Ha de ser una pràctica. No hi ha més.
I quan deies això de llegir el context, clar, el context d'ara, dels joves, sobretot d'ara, no és el mateix que el de fa 15 anys. I ara passem per moments diferents en els quals els adults crec que també estem desentrenats. Perquè passen coses com que tu tens una via d'informació que poden ser les teves xarxes socials
on un algoritme de cop i volta reforça tota l'estona la teva corrent de pensament. Exacte. Confirma... Confirma, exacte. I això tu, sense voler, ho alimentes amb un like i llavors l'algoritme torna a donar-te aquesta informació. Per tant...
a això no estem acostumats, no estàvem acostumats a viure-ho d'aquesta manera. Tu llegies un diari, sabies que hi havia un diari que podia expressar-te les coses d'una manera, quan hi havia, per exemple, un govern de dreta, sabies que hi havia un altre diari que et podia expressar les coses d'una altra forma, però ara el bombardeig també genera les cambres d'eco, que diem, que és que tu estàs sentint allò que vols sentir i allò que referma el teu pensament. I contra això...
Hi ha aquesta part de la crítica, que deies tu, de dir, com desfàig jo aquest camí si tota l'estona el que m'estan dient reforça aquesta idea, no? Bé, la primera cosa és voler fer-ho. És a dir, saps? És a dir, si jo soc conscient, perquè jo mateixa, tu, nosaltres tots els que estem aquí, ens passa això. Nosaltres, si consumim xarxes socials, sabem...
que ens arriba informació i notícies d'exactament allò que volem escoltar, no? I dient, mira, que bé, tothom pensa com jo, no? I ens creiem que estem en aquesta bombolla i després et dones un cop molt fort... Un cop de rot, sí, sí. Exacte, quan guanya un... No sé, les eleccions algú cat, dius, però com qui l'ha votat, no? Doncs clar. Llavors, la primera cosa és voler fer-ho, és...
Primer, ser conscients de tot això que tu has explicat i voler defensar-te d'alguna manera. És a dir, voler tenir aquestes eines. Si no hi ha una voluntat, si no hi ha un desig de fer-ho, és molt difícil. Perquè, bàsicament, tu et posaràs a fer exercicis físics, inclús, si valores que allò és necessari. Però, si no...
No ho faràs. I en aquest sentit és el mateix. Si tu creus que està bé com estàs, diríem, que et vas rebent aquests inputs, que tothom et confirma allò que tu creus que és i no et genera cap conflicte, probablement no modifiquis res. Llavors la primera cosa seria voler-ho fer.
Llavors, jo, la meva aposta forta és l'escola, evidentment, l'educació. És a dir, és posar-los perquè és un espai on tots els nens, les nenes, els adolescents estan allà, els tens allà, i tu tens eines, almenys per confrontar-los amb algunes coses, per posar-los en evidència algunes coses. Per tant, jo crec que és l'espai més ideal...
les aules, en aquest sentit, per això, per posar sobre la taula. Però sí que has de trencar d'alguna manera, s'ha d'arribar, sobretot a l'adolescència, potser més petits no és tan difícil, però amb els adolescents sí que has de saltar aquest moment perquè t'escoltin i valorin d'alguna manera que tu els estàs oferint fer una activitat mental a la qual ells no estan habituats.
I llavors per què concretament la filosofia pot ser aquesta eina potent a l'escola o a l'institut que aporti aquest entrenament extra que no aportarien per exemple altres matèries?
Bé, perquè la filosofia, a banda del corpus de contingut de la història de la filosofia, que normalment quan diem la filosofia potser molta gent associa amb això, amb estudiar la història de la filosofia, els filòsofs, que sí, que està molt bé i que han donat resposta a moltes coses que actualment també ens serveixen, i els filòsofs actuals, per suposat. Però la filosofia, a banda d'això, d'aquest corpus...
El que és important és la seva... com enfoca la realitat. La filosofia justament és posar en qüestió, és dubtar.
és fer-se preguntes, és intentar explicar la realitat del moment, que és molt difícil perquè és molt més fàcil estudiar, no sé, Plató en el seu context, perquè tenim tota aquesta distància de temps que ens dona aquesta perspectiva. Quan hem de pensar la realitat actualment, els filòsofs ho tenen difícil, els teòrics, els que fan teoria. Però la filosofia en si el que et fa és això, és...
Pensar el món, és a dir, que el món et preocupi i que diguis per què està passant això? Jo què puc fer per canviar-ho? Què m'interpel·la? Per què m'incomoda? És a dir, fer-te preguntes, bàsicament. Preguntes que la pròpia realitat, aquesta és la característica de la filosofia que no tenen altres disciplines. Per això és una mica transversal, d'alguna manera, la filosofia.
en aquest sentit. Insisteixo, a banda del corpus de contingut propi, però té aquesta cosa transversal que ens permet, i que per això també és transversal a les edats, que no cal ser un adult per estudiar filosofia.
I tu, Lluís, ho saps molt bé. Els nens ho poden pensar filosòficament des que són molt petits. Els hem de donar les condicions de possibilitat perquè això passi. Però ells tenen i elles la capacitat per fer-ho. I, Clàudia, amb això que ens expliques que els nens i nenes tenen aquesta capacitat per fer-se preguntes, per dialogar, per pensar, per reflexionar... Quan això s'aconsegueix que passi, que es creï aquest hàbit, com ajuda també en el creixement personal
de tots aquests nens i nenes, aquest exercici, aquesta activitat que fan potser d'una manera ja pròpia. Clar, exacte. Sí, sí, perquè això de tenir la possibilitat de fer-ho d'una manera sistemàtica a les aules, en una escola, on ho fan tots i totes i van creixent en aquesta pràctica, clar, l'objectiu d'això i el supòsit teòric que té aquesta pràctica justament és...
que és una pràctica, que és una pràctica habitual, diríem. Llavors, clar, si tu un dia dius, bueno, va, vaig a fer un diàleg, així, no res,
Bé, sí, pot ser interessant, els hi pot anar bé, però, clar, no és aquest exercici que et permet veure una evolució, saps? En aquests nens i nenes que ho han anat fent d'una manera sistemàtica i van... Aquestes eines que em preguntàveu al principi, no? O sigui, les eines que ells van adquirint són les eines que també han de fer servir fora de les sessions de filosofia. És a dir, que poden aplicar-les a altres moments de l'escola
a casa, al club, a jo què sé, tots els àmbits on ells puguin estar. Crec que és una mica aquesta la idea de fons, almenys el projecte que nosaltres...
Ara li donarem un espai a que ens parlis del projecte de Filosofia 318, però tu creus que la manca de pensament crític està relacionada, o sigui, és proporcional o pot ser proporcional a la facilitat amb com entren aquests discursos simplistes i d'odi?
Sí, sí, sí, absolutament. Està totalment... A veure, hem d'acceptar que ho fan molt bé. Ells ho fan molt bé, perquè saben exactament el que estan fent. I nosaltres no ho estem fent bé, diria. És així, ho hem d'acceptar. Mireu, hi ha un Josep Maria Terri Cabres, un filòsof,
que ens va deixar fa poc temps, un filòsof català, ell deia que la filosofia és una eina de defensa personal. Ho deia fa moltíssimes dècades enrere. I ara jo crec que més que mai aquesta frase té valor. Perquè si nosaltres donem aquestes eines, donem la filosofia com a eina, no?,
ensenyem als alumnes a detectar, per exemple, les fal·làcies. Les fal·làcies del pensament, que és una eina de la lògica que no sé per què potser no es treballa tant com s'hauria de treballar. Crec que primer de tot som els adults, mestres, professorat, que hauríem de conèixer-les molt bé per saber transmetre aquestes fal·làcies i que els alumnes la coneguin. Llavors, clar, ells
Quan dic ells, dic els dolents per entendre'ns, sí? Aquest discurso d'odi, d'acord? Per entendre'ns amb facilitat. Ells coneixen tot això. Ells maneguen aquest discurs de la lògica. Saben com fer-ho. Perquè tot això que vosaltres dieu al principi, com aquesta apel·lació a l'emoció, com de seguida tu veus una notícia que t'és igual si la imatge és d'una manifestació a Guatemala, no importa. Tu dius, ostres,
Ja la comparteixes, ja això comença a circular, perquè no hi ha aquesta necessitat d'aturar-te un minut a comprovar... Bé, diguem, aquí es junta d'alguna manera o s'entrallaça això amb el concepte de veritat, de què és veritat, de la postveritat i tot aquest...
També tema filosòfic molt heavy, com el tema de la intel·ligència artificial està tenint... Bueno, cada vegada hem de pensar més sobre això, no? Clar.
D'aquesta veritat que flueix, no? D'aquesta realitat fluïda i sobre la qual no sabem què se sustenta... No, ja t'entenc, ja. No, és molt, molt, molt difícil. Tu ara mateix veiem imatges a cada moment, vídeos inclús, que dius això és veritat o això està fet a Mia. Totaries, eh? Un nen amb un gos, no importa. No és que necessàriament siguin coses...
que tinguin un transfons polític o discursos d'audi. No, una tonteria. I tu mires això i dius, és veritat? I com puc comprovar jo si això és veritat o no? Perquè és necessari tenir eines per comprovar les coses que són veritat, però...
Tampoc sabem. La intel·ligència artificial està avançant d'una manera tan bestial que tampoc tenim eines suficients per saber detectar què és veritat i què no d'allò que estem veient. Per tant, sí que és un moment molt complicat en aquest sentit i on realment el pensament lent, o sigui, l'aturar-te un moment
a pensar allò que estàs escoltant, allò que estàs veient, i fer una reflexió sobre això és més necessària que mai. És molt important. Perquè hi ha una altra qüestió, també, que se sent molt als joves, als adolescents, que és aquesta qüestió de la meva opinió. Tu has de respectar...
Tu has de respectar-me perquè és la meva opinió. I no és així. Això és un error que s'ha instalat. Totes les opinions són vàlides. No. Totes les opinions no són vàlides.
Ha circulat, no fa molt, un petit clip del José Antonio Marina, justament parlant d'això, potser l'heu vist, que diu això, no? O sigui, les opinions no són vàlies. Si l'opinió va en contra dels drets humans, si l'opinió va en contra d'un descobriment científic, tu digues el que vulguis, tu tens el dret de dir-ho, però no és respectable la teva opinió, sabeu? I això és una cosa,
que s'ha instal·lat d'una manera tan brutal que costa molt de moure, perquè, bueno, terraplanistes, etcètera. És la meva opinió. Això ho hem sentit moltes vegades, no? O és la meva opinió, o és la meva veritat. És la meva veritat. Una altra manera de dir, o jo ho he viscut així, compte. Compte amb això, clar.
Clar, clar, clar, perquè aquí quin és el marc d'això, no? Clar, els drets humans, bé, és que ara s'estan movent tant tots aquests límits, no?, que creiem que ho teníem tot. Aquests consensos que teníem, sí, sí, sí, total, total. Sí, sí. Llavors, clar, caure en aquest relativisme extrem, en què totes les opinions són vàlides, fins i tot qualsevol cosa, qualsevol disbarat del món, bé, doncs no. I llavors això...
La filosofia té una responsabilitat en aquest sentit, de fer una advertència i de fer una reflexió respecte a això. Una mica, també perquè tinguem temps, explica'ns, perquè tu treballes en aquest projecte de Filosofia 318, explica'ns què és aquest projecte i com funcionen les aules. D'acord. A veure, és un projecte que neix d'un projecte internacional que es diu Philosophy for Children,
que va néixer a finals dels anys 70, més o menys, va arribar a Catalunya a mitjans dels anys 80, i el grup IREF el que fem és... S'ha fet, en tots aquests anys, la reducció i l'adaptació del currículum bàsic, diríem, d'aquest projecte, i la formació del professorat que treballa a les aules amb aquest material. L'objectiu d'aquest...
d'aquest projecte una mica és tot això que hem estat parlant, no? És que els nens i les nenes, des de ben petits, aprenguin a pensar millor per ells i elles mateixos. És a dir, que tinguin aquestes eines, però, com deia, d'una manera sistemàtica i sostinguda en el temps, al cap dels anys tinguin aquestes eines per aplicar-les realment a la seva vida, no?
Per tant, per dir-ho molt ràpid, seria una mica aquest l'objectiu del projecte. I una cosa molt important a dir és que l'eix...
diguem que vertebre tot aquest projecte, és el diàleg. O sigui, el diàleg, l'escolta activa i el diàleg, i el teixir els meus pensaments amb els pensaments dels altres, en aquesta escolta, això seria una mica la malla de tot aquest projecte. No es tracta...
d'ensenyar a filosofia als nens, explicar en forma fàcil què va dir Aristòtil. No, no és això que moltes vegades hi ha gent que ho pensa. Si no és fer servir la filosofia com una...
Eina i com una finalitat per ajudar els nens que aprenguin a pensar millor, que detectin una fal·làcia, que tinguin calma quan pensen i que escoltin els altres. Això és una cosa que hem perdut, l'escolta. L'escolta l'hem perdut. Ens movem per emocions, per allò que ens colpeja, que ens indigna, que ens fa ràbia, que...
Y reaccioné, pero yo no te resabé, ahora me la escolta.
Més o més seria això. Hi ha més coses a dir, però bé, seria això. Doncs deia que pensar críticament no és tenir totes les respostes, sinó aprendre a fer-nos bones preguntes. En un món que ens demana rapidesa, consignes simples i posicionaments immediats, potser la filosofia, com deia la Glòria, és el moment d'aturar-se, d'adoptar i d'aprendre's al temps. I m'ha agradat molt la frase que la filosofia podia ser una eina de defensa personal, però també penso que...
haurà de ser una eina de defensa social, també. Sí, sí, sí, sí, sí, totalment, d'acord. L'hem de difondre més, perquè tothom tingui aquestes eines. Doncs moltíssimes gràcies, Glòria, per passar-te avui per col·lectius. Encantadíssims i ens veiem aviat. Gràcies a vosaltres, ha estat un superplaer.
Que vagi molt bé. Lluís, amb què marxem? Marxem amb Todo Canvia de Mercedes Sosa. Tot canvia, és cert. I hi ha coses que les hem de prendre amb més calma. I que les hem de reflexionar. I les hem de pensar, clar que sí. Gràcies també al Marçal CC. Tornarem la propera setmana. Que vagi molt bé. Adeu.
Cambia lo superficial Cambia también lo profundo Cambia el modo de pensar Cambia todo en este mundo Cambia el clima con los años Cambia el pastor su rebaño Y así como todo cambia Que ello cambie no es extraño
Canvia el más fino brillante de mano en mano su brillo. Canvia el mío... Proximitat, emergències, participació, educació, connexió, companyia, llengua. Hola, sóc la Gemma Bofies i sóc la presentadora de Diacrític, el podcast de llengua de Ràdio Montblanc.
El podcast comença com un encàrrec de la xarxa pel magazín territorial que fem diverses emissores del Camp de Tarragona, Carrer Major. Des d'un primer moment, de les temàtiques que ens van proposar, vaig tenir clar que la meva havia de ser la llengua, atès que s'hi fusionava la meva passió per aquest àmbit i la dosi d'activisme a favor de la nostra llengua.
Tot i que el podcast no tenia nom, de seguida el vaig batejar com a diacrític, amb les ganes de jugar i picar l'ullet a l'absència enyorada dels diacrítics a les noves normatives ortogràfiques i perquè en termes lingüístics el país està en un moment d'emergència crítica.
Diacrític va néixer fa 3 temporades i porta a mesos 75 capítols. Té una durada màxima de 10 minuts. A Diacrític hi trobareu temes d'actualitat pel que fa a la situació del català amb converses a col·lectius, activistes i referents nacionals en la promoció i manteniment de la nostra llengua. Sempre amb un punt de vista crític però constructiu. Mirem allò que no rutlla, però posem el focus en iniciatives d'arreu dels països catalans que fomentin l'ús de la llengua i la normalització lingüística.
El podcast s'emet a diverses emissores del Camp de Tarragona i, per tant, té una mirada local pel que fa a la tria de veus, col·lectius i iniciatives que passin aquí a prop. Però, d'altra banda, atès que l'estat actual de la nostra llengua és una qüestió nacional i la salut de la llengua està malmesa arreu dels països catalans, també hi ha episodis en què s'aborden qüestions de caràcter nacional. La idea de dia crític és que allò local és global i que el que passa al global ens afecta als locals.
El retorn dels qui escolten Diacrític és del tot encoratjador. Crec que a la gent li agraden les temàtiques i l'enfocament optimista i constructiu. Després de quasi tres temporades, m'atreviria a dir que tenim seguidors i seguidores activistes de Diacrític.
Diu que hi ha un gran interès per aprendre i acreditar al nivell de català, però després el parlem poc. Pel que fa a la situació de la llengua, en aquest sentit no sóc gens optimista. Crec que la llengua ha d'anar més enllà dels títols per poder accedir a determinades feines, perquè la realitat que observo és que molta gent que es treu el C2 segueix parlant malament. I el temps dedicat a l'estudi de la llengua tampoc ha servit per esmerçar-se a parlar-la millor, incorporar nou lèxic, deixar anar barbarismes atàvics, per enriquir-se, primer de tot, un mateix,
una mateixa i, conseqüentment, millorar l'estat de la llengua. Les ràdios locals són plenes de ments inquietes, igual que passa a les ràdios grans. Que visquem a Rural per mi no significa que no estiguem connectades al món i a la realitat lingüística, en el cas de Diacrític, que, com deia, vivim a tots els països catalans.
El que ens falta però sovint són recursos, però això ja ho sabeu. Per tant, des de la meva humilitat, crec que té mèrit que amb les limitacions que tenim fem productes de qualitat que qualsevol oient del nostre país escoltaria i pensaria, està bé això que diu, no hi havia pensat, o que interessant aquesta iniciativa, demà ho comentaré a la feina o a l'escola...
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
El glioblastoma és un dels càncers cerebrals més letals que existeixen. Un grup de recerca del Sincrotró Alba fa uns anys que investiga noves estratègies i models d'estudi que permetin desenvolupar teràpies més efectives, segures i precises. La doctora en bioquímica Tania Duchich, investigadora principal de l'estudi, ha explicat en aquesta entrevista al POU quins han estat els resultats. Tania, benvinguda.
Gràcies, moltes gràcies per la invitació. I moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos aquesta recerca. D'entrada començarem explicant, i ho farem en castellà perquè també ens entengui la Tània. Empezamos por explicar qué es el glioblastoma.
Vale, el glioblastoma es un tipo de tumor muy agresivo que se desarrolla en el cerebro. Es difícil de tratear porque crece muy rápido, invade el tejido sano y suele resistir los tratamientos convencionales como es la cirugía, la radioterapia o quimioterapia.
Por estas razones, los científicos buscamos nuevas estrategias y modelos de estudiar que nos permiten desarrollar terapias que son más efectivas y personalizadas. El gliobastoma es uno de los mayores retos actuales de oncología en general.
Y aunque no existen tratamientos oficiales, muchos de estos científicos empezamos a desarrollar nuevas técnicas y nuevas estrategias para tratar estas células y que también no dañan células sanas tanto.
¿Es la primera vez, Tania, que trabajas en un tratamiento sobre el cáncer? No. Hay muchos usuarios en Synchrotron que utilizan diferentes modelos, diferentes tipos de cáncer y yo soy una científica que ayuda a este tipo de investigaciones. Hacemos también
Cáncer de mama, cáncer de páncreas, todos son modelos, células, modelos para este tipo de cáncer. ¿Qué habéis estudiado en el sincrotron Alba? Vale, como ya sabéis, el sincrotron...
Nos permite ver cómo funcionan las cosas más pequeñas que no podemos ver con ojos humanos y que otros análisis nos permiten. En Synchrotron Alba hemos estudiado unas nanopartículas de carbon dots, de carbono, que son biocompatibles con células y cancerígenas y células sanas.
Y hemos visto que estas nanopartículas nos llevan a unos de este tratamiento, un posible tratamiento que se llama fármaco Riluzol, más a forma efectiva en células cánceres.
Y gracias a la brillance de luz de sincrotron, hemos podido ver cómo estas nanopartículas dirigen este fármaco Riluzol a las células tumorales para que estén al final muertas. Y también prácticamente vemos cómo este fármaco no hace tanto daño a células sanas en...
És a dir, atacar les dolents i mantenir-les sanes. Sí. Però com ho havies fet, Tania? Vale, aquestes investigacions vam començar més de 10 anys. En el 2015 estuve en una beca per treballar als Estats Units amb la professora Voloschak.
en la Universitat de Northwestern, en Chicago, y ahí empezamos para estudiar diferentes células de pacientes, cancerígenas de pacientes, en sincrotron APS, que es también cerca de Chicago. Y
Estas células tenemos de Universitat Göttingen, en Alemania, que tenemos de una colaboradora, Milena Ninkovic, y también después hemos hecho primeros estudios en diferentes sincrotrones,
en Alba, claro, en Eletra en Italia, en Inglaterra, y utilizamos diferentes, combinamos diferentes técnicas para ver cómo son estas células, para caracterizarlas. Después, uno de colaboradores, Manuel Algarra, de Universitat Pública de Navarra,
Desarrolló una de estas nanopartículas basadas en carbono y empezamos combinando estas partículas con el fármaco Riluzol. Esto es una novedad porque Riluzol es un fármaco que se normalmente utiliza para esclerosis lateral amiotrófica.
Pero distintos estudios apuntan que se puede también utilizar para algunos cánceres y también por la glioblastoma. ¿Por qué utilizar nanopartículas? No sé si tienen alguna singularidad que os facilita el estudio.
Gracias a la nanotecnología, tenemos diferentes soluciones para primero desarrollar y hacer nuevas nanopartículas que tienen diferentes grupos químicos a su superficie y que pueden llevar fármaco a células que queremos tratear en una forma más preciosa.
Estas nanopartículas son estructuras muy pequeñas, mucho más pequeñas que una célula, y funcionan como un pequeño mecanismo que transporta las partículas directamente en estas células que queremos tratar tumorales.
¿Qué es lo que habéis visto cuando habéis iluminado estas nanopartículas con la luz de Sincrotro?
Vale. Hemos utilizado aquí en Syncrotron Alba dos líneas de luz. Primero es línea mistral, que es una línea que nos deja una tomografía con rayos X. Es algo parecido con un TAC de hospital, pero con un millón de veces más de resolución. Pues podemos ver muy pequeñas cosas dentro en una célula.
Y con esta técnica podríamos ver cómo nanopartículas cambia dinámica en célula. Más de todo activa muchas vesículas y muchas membranas en células. Cambia también mitochondria. De otro lado...
También hemos utilizado línea infrarroja, miras, donde yo trabajo, para ver si además podemos ver si química o bioquímica de célula cambia.
Y efectivamente hemos visto que núcleos, también ADN, mitofondria y membranas intercelular cambian y esto provoca que células al final mueren.
En el mismo momento, cuando se glioblastoma destruyen, las células cerebrales sanas son prácticamente con este tratamiento... Continuen ilesas. Sí, ilesas.
Y en sincrotron ver lo que ocurre dentro de una célula viva es esta información clave para estos estudios. De hecho, es un estudio muy interesante, sobre todo si los resultados que se aplican dan buen resultado, precisamente.
¿Cuándo y cómo puede llegar esta investigación a los hospitales? ¿Se está utilizando ya? ¿No?
Hasta ahora hemos publicado todos estos datos y necesito decir, esto es ciencia básica o fundamental, con un enorme potencial clínico. De otro lado, esperamos que este trabajo da una pista a investigaciones de otro tipo.
clínico e investigaciones de animales que se puede comprobar si este método, que si este tratamiento puede ser al final un clínico. Pero necesito decir otra vez que trabajamos con células. Son células tumorales, células sanas, también hacemos comparaciones.
Pero en este caso, este fármaco riluzol que utilizamos con nanopartícula nos da resultados en un modelo. Esto es modelo de células. De otro lado, también hacemos en momento experimentos con 3D células. Es una pequeña organización de células.
Y con esto estamos más optimistas que los resultados son más prometidos. Estamos hablando de un proceso que es largo y que necesita ir desarrollándose. Ahora, Tania, ¿cuál sería el siguiente paso en la investigación? ¿En qué estáis trabajando ahora?
Vale. En el momento hacemos experimentos con 3D células y en el futuro nos gustaría crear un modelo más avanzado para estudiar cáncer en manera más detallada.
Por ejemplo, los organoides que son pequeñas estructuras que se cultivan en laboratorio y que imitan los tejidos humanos. Estos modelos nos ayudan a entender mejor cómo se comportan las tumorales antes de probar este tratamiento en animales.
Y al ser más parecidos al cuerpo humano, podrían hacer que la investigación sea más útil para los pacientes. Para poder desarrollar y estudiar estos sistemas más complejos, necesitamos más recursos, nuevas becas y equipo más grande.
Esperamos que lo podáis conseguir porque realmente es necesario. Tania, ¿cuánto tiempo lleváis trabajando en esto? Estamos como 11 años con este proyecto y esperamos que este tratamiento clínico podría estar en la próxima década, sí...
Una de la compañía tiene realmente interés en nuestros estudios, todo está publicado, todo es en revistas y ahora vamos a ver qué nos dice el futuro.
Pues muchísimas gracias, Tania, por tus explicaciones. Deseamos que tengáis suerte, éxito sobre todo en esta investigación que tanto puede ayudar a mejorar la vida de las personas. Muchísimas gracias. Muchísimas gracias a vosotros para darnos oportunidad de explicarlo y hasta la próxima.
Continguts en xarxa. És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell.
Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
La Fira de la Mel de Crespià és d'origen medieval i recorda l'època en què aquest petit municipi del Pla de l'Estany era un dels punts d'exportació de mel més importants, sobretot cap a Itàlia.
Crespia té menys a 300 habitants, però el cap de setmana del 21 i el 22 de febrer s'omplirà de visitants amb motiu de la Fira de la Mel. La cita, una de les més antigues i tradicionals dedicades a aquest producte, arriba a la 45a edició. Seria fàcil dir que és una de les fires més dolces del calendari, però no només hi trobareu mel, molta mel...
sinó que també podreu gaudir d'una gran varietat de productes artesans i de proximitat, com embotits, formatges o vins. A més a més, l'esdeveniment també està dedicat al món de l'apicultura. Per tant, prepareu-vos per dos dies de gastronomia i cultura, d'activitats per a totes les edats, des de tallers i exposicions de fotografies fins a actuacions de música en directe o sardanes. O la caminada popular que aquest any celebra la seva desena edició.
El 21 i el 22 de febrer, 45a Fira de la Mel de Crespià. Més informació a crespià.cat
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Sendas, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Sintonitzes Ona Latorre. Notícies en xarxa.
Bon dia, és la una, us parla Maria Lara. Jornada reivindicativa avui a Rau de Catalunya, on professors i mestres s'han unit per reclamar millores laborals. Anem a conèixer com estarà en aquesta jornada ara des del centre de Barcelona, on allà tenim la nostra companya, l'Ester Minguell. Ester, bon dia.
Bon dia, la manifestació avança per l'Avinguda Diagonal i comença a enfilar el carrer a Tibau quan alguns encara comencen a avançar. Des dels Jardinets de Gràcia, que ha sigut el punt de sortida, és una marea de persones amb samarreta reivindicativa, amb lemes d'educació pública de qualitat, proclames també que diuen que estan lluitant i que això també és educar. Els cartells més reivindicatius i el lema de més millores salarials estan a la capçalera, on hi ha els representants sindicals que afirmen que és una mobilització històrica
i que no en saben res de la proposta que està preparant el Departament d'Educació. Gràcies, Esther. Bon dia. Adeu, bon dia. I en aquest sentit, com dèiem, el Departament d'Educació es té en la mà al professorat i confia que la proposta que faran els sindicats a la propera reunió negociadora suposarà un punt d'inflexió. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, ha explicat que s'abordaran les reivindicacions principals, entre elles els salaris.
No resoldrem 20 anys sense haver tocat aquest complement econòmic d'un dia per l'altre. I que, per tant, per primera vegada en 20 anys, la proposta que oferirà el Departament d'Educació i Formació Professional el proper dia, dinar-lo en una mesa sectorial, és de poder abordar un increment d'aquest complement específic o complement autonòmic, o com li vulguem dir, i que, per tant, començarem a donar passes en aquest sentit, que a mi em sembla que són importants i rellevants.
I en aquests moments està reunit el comitè del Departament d'Interior per decidir quines mesures prendrem front a l'avís vermell per vent que hi ha actiu a una vintena de comarques. Maite Polo, bon dia. Bon dia. Aquesta tarda a Interior enviarà un és alert generalitzat a tota la ciutadania per informar de les mesures restrictives que es prendran per protegir la població.
Són mesures que s'estan parlant amb el Departament d'Educació, amb el Departament de Territori. Una possibilitat, han apuntat fons del Departament d'Interior, és que puguin afectar, ser afectades les classes de demà dijous d'alguna manera, però això s'ha de confirmar. És un episodi d'avent similar al 2014. Hi va haver en aquella ocasió dues persones mortes a Terrassa, un arbre, va fer un maquinista de tren...
El comitè que està estudiant totes aquestes mesures s'està allargant per tots els membres de diferents cossos i especialitats que hi estan intervenint. Hi ha hagut més de 600 trucades al 112 alertant de conseqüències d'aquest episodi de vent i més de 500 incidents a Catalunya.
I, de fet, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ja ha advertit aquest matí que no descarta suspendre trens pel Fort Vent i ha explicat que l'executiu està pendent precisament d'aquesta reunió per prendre una decisió. Notícies en xarxa. El 26, això és l'En Joc.
A Martí González.
Dimecres 11 de febrer, avui ja s'entrats en les semifinals de la Copa del Rei, que el Barça juga demà al Metropolitano, l'Anada, contra l'Elic de Madrid. Mirem d'escoltar Hans i Flick en una estona en directe. També parlem del nou fitxatge del Girona, que finalment ha incorporat un porter, en Rubén Blanco, després de la lesió de Ter Stegen, i a dos partits que juguen a casa nostra. La segona semifinal de la Copa Catalunya Femenina, que enfronta avui l'Ona San Adrià i l'AM Lleida, i a duel pendent de la tercera federació masculina entre el Vic i el Sant Cristóbal.
Molt futbol, però també bàsquet, embolo, equipatins, waterpolo i més. Tot això avui a l'Enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García, Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, el Barça viatja avui cap a Madrid per disputar demà l'anada de les semifinals de la Copa del Rei. Els blaugones s'enfrontarà l'ètic de Madrid, el Metropolitano sense Pedri, a més de Gavi i Cristen Senya amb els dubtes de Rafinha, que encara arrossega molèsties musculars, i de Rashford, que no ha completat l'entrenament amb el grup amb problemes al genoll. El partit demà a les 9, avui arrenca la primera semifinal. Amb el derbi basc, també les 9, entre l'ètic club de Bilbao i la Reial Societat, amb l'anada de Sant Mamès.
El Barça, que després d'aquesta anada de semis de copa, 20 dilluns visitarà Montilí per enfrontar-se al Girona. El club gironí feia oficial ahir a la tarda l'arribada del nou porter al gallec, Rubén Blanco, que arriba lliure després de rescindir el seu contracte amb l'Olímpic de Marsella, on no ha tingut molta participació. Blanco, de 30 anys, arriba per substituir el lesionat Ter Stegen, tot i que en principi serà el suplent de Gazzaniga.
Encara enclau Girona i el club va confirmar la lesió d'Àlex Moreno. El lateral penedacent, que ja es va perdre el partit de diumenge a Sevilla, pateix un trencament al sol i de la cama esquerra i estarà de baixa, segons el comunicat, unes sis setmanes. El Girona, que també va comunicar ahir, que ja s'han exhaurit les entrades pel duel català de dilluns vinent. Només quedaran disponibles els seients que alliberin els socis abonats, tot i que es preveu una molt bona entrada per l'enfrontament contra el Barça-Muntilibí dilluns al vespre. Encara en futbol, l'Aia Alexandri va passar ahir per quiròfan.
La jugadora Blaugrana es va operar a lesió al lligament encreuat del genoll que es va fer la setmana passada i que la farà estar de baixa entre 10 i 12 mesos. Tornant a la part esportiva, avui coneixerem la segon finalista de la Copa Catalunya Femenina. Aquesta tarda es disputa la segona semifinal que enfronta l'Ona Sant Adrià, el filial del Bona Dona Woman, que juga a la segona federació i l'Em Lleida, d'una categoria superior de la primera federació. L'enfrontament a les 7 de la tarda ja espera la final l'Europa, que va guanyar la setmana passada el filial del Barça per 3 a 1 a la primera semis.
I tornar a la categoria masculina, avui es posa el dia també el grup 5 de la Tercera Federació. Amb un partit pendent de la jornada 19 entre la Unió Esportiva Vic i el Sant Cristóbal, el conjunt usunenc és que necessita sumar per seguir en la lluita per evitar el descens, mentre que els agarencs es troben en una situació més còmode a mitja taula. Enfrontament a dos quarts de nou.
Per cert, en aquest grup 5 de la Tercera Federació, l'hospit ja té nou entrenador. El fins ara segon entrenador del conjunt ribarenc, Sergio Juste, ha estat l'escollir per agafar les regnes de l'equip en substitució de Christian Gómez, com a mínim per aquestes 13 jornades que queden de Lliga. Juste ja és dirigit avui al seu primer entrenament i serà presentat aquesta tarda a l'estadi municipal de la Feixa Llarga.
Amb bàsquet, el Baxi Manresa tanca avui la primera fase de l'Eurocup masculina. Els marrasans, ja classificats per als vuitens, no depenen d'ells mateixos per tenir el factor pista a favor als play-off. Per aconseguir-ho, haurien de guanyar aquest vespre a la pista del Cue del grup d'Amburc Alemany i esperar que el Reger Venècia i el Baxe Seir perdin els seus partits. Aquest Hamburg Manresa comença a tres quarts de nou del vespre.
Demà serà el torn del Barça a l'Euroliga, els barallones reparan el París al Palau i ahir la penya va perdre la imbatibilitat a la Basketball Champions League. Els verdinegres van perdre el 85-77 a la pista del Salon francès i no només no certificen encara bitllet per es quarts, que tenen a tocar, sinó que se'ls complica la primera plaça del grup, que dona dret a tenir el factor pista favorable.
Si tot va segons el previst, la penya jugarà aquesta primera plaça al Martín Carpena de Màlaga, la pista del vigent campió d'aquesta BCL, l'Unicaja, en l'última jornada. Anambol, golejada del Barça i en el retorn després de mes i mig sense jugar-hi al Palau Lorana. Els Balaguanes segueixen el ple de victòria 16-16 després de superar ahir l'Alecant per un contundent 51-32 en partit de Lliga Sobal. D'altra banda, el Vidasó ahir d'Irun va caure ahir a Ciudad Real, un resultat que beneficia el Gran Ullès que segueix segon.
En hockey patins, avui es posa a la idea també l'Hockey Lliga Masculina, amb 3 partits, tots 3 a les 9, amb els equips que van jugar als quarts de final de la Europe Cup implicats. Destaca Martí, l'Igualada, Rigat, Pontgeida, amb els igualadins, podent-se situar segons, superant el Barça, i els geïdatans ara mateix votant, celebrant la classificació per a una nova Final Four europea. D'altra banda, alcaldes, que no jugarà aquesta Final Four, després de caure dissabte, Portugal rep avui l'Alcoi, amb l'objectiu de sortir de la qualitat,
Fins demà!
a Igualada. En Baterpola avui torna la Champions masculina després d'un parell de mesos d'aturada i ho fa amb el final de la primera fase. L'Atlètic Barcelonet amb la classificació per a següent fase ja assegurada rep l'Ànover alemany. L'Ànover alemany volíem dir segon del grup a tres punts del Mariners i el Natació Sabadell ja sense opcions rep a Can Llón que al Marsella en un partit sense pràcticament res en joc. Els partits avui a les 8 del vespre en horari unificat. El Sabadell ja saps recordem que caurà rebotat a l'Eurocup on hi tenim dos catalans més, el Natació Barcelona i el Clonatació Terrassa i
I en últim punt, avui la Vallès Anna Caral Castellet ha aconseguit classificar-se per a la final del Midstup en surf de neu als Jocs Olímpics d'hivern de Cortina d'en Pezzo. La Raider Savallenca ha estat setena a la classificació d'aquest matí, amb una puntuació de 81 a 9-25 de la primera classificada, la nord-americana Chloe Kim, i serà amb les 12 millors a la final de demà. En canvi, el patinador de Sant Quirsa, Tomàs Guarino, es va quedar a les portes de la final.
després de quedar 25è en el programa Cura ahir a la tarda. Els 24 millors competiran divendres amb el programa llarg de patinatge artístic individual.
Dimecres 11 de febrer, 10 minuts passant ja de la 1, comencem parlant de futbol. Des de fa 10 minuts parla en roda de premsa prèvia Hans Siflick, entrenador del Barça, la prèvia d'aquest Atlètic de Madrid Barça, de demà anada a les semifinals de la Copa del Rei al Mètre Ruitano. Escoltem Hans Siflick ara mateix en directe. Nivell, segurament el millor de la seva carrera de la temporada passada. No sé de quina manera creus que l'equip el pot ajudar per recuperar aquest nivell i què ha canviat en el context de l'equip?
perquè potser no estem veient aquella versió dels jults.
No, per mi el Jules sempre és un lluitador, sempre està centrat, i sí, esclar, passa que som humans i que potser no sempre tenim el millor dia, però al final ell sempre lluita i sempre intenta recuperar-se i tornar al seu millor nivell. També als partits, quan potser no té un bon començament,
i realment m'agrada molt el que hi veig, l'actitud, la mentalitat que té, sempre és top, i això ho demostrarà demà també, al 100%. Sé que és un partit dur per tothom, perquè, com deia abans, m'agrada molt l'estil de joc de l'Atlètico de Madrid, som un equip fantàstic, amb una filosofia molt clara,
i molts jugadors que saben com jugar amb la pilota i no és fàcil defensar-los per a qualsevol rival. A més, tenen també jugadors al davant que poden canviar i poden modificar la dinàmica de com estan jugant. I, com dic, per nosaltres serà un partit complicat.
Hans Sibley, que ara mateix en directe, parlant d'aquest Atlètic de Madrid-Barça, ha començat parlant d'aquesta resposta de Jules Koundé i de la situació del lateral francès. El Barça que té els dubtes d'una peça clau com és Rafinha, que en principi no hi serà, tampoc no hi serà, sembla, Rashford, amb problemes al genoll. També per precaució es quedaria fora el principal substitut de Rafinha, en principi, i un dels millors l'altre dia contra el Mallorca. Continua de baixa, recordem, Pedri, a més de Gabi i Christensen. La tornada jugarà al Camp Nou d'aquí a tres setmanes, el dimarts 3 de març.
Avui mateix, per cert, es juga a la primera semifinal amb el derbi basc, amb l'anada a Sant Mamès entre l'Etic Club Bilbao i la Real Societat. Tornant al Barça, per cert, en les últimes hores, l'ara primer capità de Blaurana, Ronald Araujo, ha convertit una entrevista a Mundo Deportivo en què parla de tot, però sobretot de la seva aturada pels problemes de salut mental. Ell mateix explicava així com va fer el clic després de l'expulsió a Stamford Bridge per tenir clar que necessitava demanar ajuda a professionals.
Era un cúmulo de cosas. Yo ya no venía bien de hace mucho tiempo, quizás más de un año y medio, que no me sentía bien, pero uno intenta ser fuerte, ¿no? Quizás por las raíces que tiene, de dónde viene, empecé a tirar para adelante, pero yo sentía que no estaba bien. Lo veía no solo a nivel deportivo, sino también a nivel familiar, a nivel de persona. No me...
No me estaba sintiendo yo y ese momento fue un momento que hice clic y dije algo está pasando, necesito levantar la mano, pedir ayuda, entender que también hay profesionales que te pueden ayudar, que te pueden dar herramientas sobre todo para saber cómo manejar ciertas situaciones.
Araujo que explicava que va estar aquest any i mig jugant amb ansietat i també que es va transformar en depressió. Això pel que fa el Barça, que després d'afrontar aquestes semis de Copa, després es veurà les cares de tornar a la part esportiva amb un altre equip català en aquesta Lliga, el Girona, dilluns en partit que tanca la jornada. El Club Gironí va anunciar ahir, per cert, un nou fitxatge, el del porter gallec Rubén Blanco, que arriba després lliure, després de recent d'hi contacte amb l'Olímpic de Marsella, per suplir l'ajornat Ter Stegen. Girona FM, Pau Llafanyer.
El porter de 30 anys pot ser inscrit fora de mercat perquè arriba lliure de contracte i el Girona té fitxes disponibles. Abans havia fet carrera al Celta amb qui va debutar amb 17 anys i va estar-se 10 temporades a primera divisió. Això sí, entre lesions i la poca confiança dels entrenadors, Blanco fa dos anys que no juga un partit. El porter ha explicat que no va tenir dubtes de venir a Girona.
Estábamos fuera de mercado ya, era una situación un poco particular y bueno pues como te decía fue un poco todo rápido, yo no tuve ninguna duda, es un club que me transmite muchísimas cosas, que está haciendo muy bien las cosas y bueno pues lo creo que más importante es disfrutar.
La idea és que s'incorpori immediatament als entrenaments i dilluns pugui estar a la convocatòria pel partit contra el Barça. Per altra banda, ahir el club va confirmar la lesió al sol i d'Àlex Moreno, que estarà unes sis setmanes de baixa. Gràcies, Pau. I a l'Espanyol, aquest mateix migdia, ha comparegut en roda de premsa un dels pesos pesants del vestidor, el migcampista Pol Lozano, que parlava del que ha de fer l'equip per revertir aquesta situació i aconseguir quan abans la primera victòria d'aquest 2026.
No és una setmana fàcil, evidentment. Jo crec que mentalment hem de netejar una mica el que està passant aquestes setmanes, però crec que al final és una oportunitat única per nosaltres, perquè juguem a casa, estem convençuts que podem treure els tres punts, que podem recuperar la sensació que podem guanyar qualsevol equip, que això jo crec que és molt important. I és el que dic, jo crec que tenim la mentalitat que hem de guanyar per revertir aquesta situació i així ho farem segur.
L'Espanyol que dilluns tancava la jornada amb la derrota a Vilareal 4-1 i té setmana curta que es juga dissabte. Partit importantíssim a casa contra l'immediat perseguidor. El 7 ha classificat al Celta.
Més futbol, avui sabrem quin és l'altre finalista de la Copa Catalunya Femenina. Ja espera a la final l'Europa, que la setmana passada superava el filial del Barça, la primera semi, i avui s'enfronten a la segona, l'Ona Sant Adrià, el filial de l'Ona Women, que juga a la segona federació femenina, i la M Lleida, d'una categoria superior de la primera federació, la prèvia, que comença a les 7, des de 1 a Guller de Ràdio, Sergi Guiu.
Sí, Bessar, que l'equip de la capital del Cigrià competeix en una categoria superior a la de l'equip de Sant Adrià de Besòs. Les locals aquest dimecres estan lluitant per ascendir a primera federació, competició, on la M lluita per mantenir-s'hi de cara a la temporada 20. En una M que afronta la Copa Catalunya, s'ha dit des de principis de competició, amb la màxima il·lusió possible i també amb la màxima ambició del món. Ho deia l'entreador Rubén López. Doncs el partit de Copa Catalunya l'afrontem amb molta il·lusió, amb moltes ganes, tenim moltes ganes de...
de guanyar aquesta competició i per això serà molt important que demà fem un bon partit contra un rival que és un rival molt bo, amb jugadors de molta qualitat, molt dinàmiques.
que són molt candidates a pujar de categoria, llavors ens posarà les coses molt difícils. El partit al camp de l'Ona Sant Adrià avui a les 7 de la tarda. Gràcies, Sergi. D'altra banda, tornant a la categoria masculina, també avui es recupera un partit de la Tercera Federació, pendent de la jornada 19, entre la Unió Esportiva Vic i el Sant Cristóbal. La conjunt us ven és QE i necessita sumar per seguir en la lluita per evitar el descens, mentre que els agarencs es troben en una situació més còmode, mitja taula, l'enfrontament a dos quarts de nou. Una lliga a aquest grup 5
en la qual hi tenim un triple empat al capdavant de la classificació entre el Badalona, el Cornellà i el Manresa, que han cadenat tres tríoms consecutius i que han englescat a l'afició bagenca. Ràdio Sallens, Jordi Givert. El club ha organitzat un autobús perquè tots els aficionats que vulguin puguin donar suport a l'equip aquest diumenge. Els bagencs visiten el camp del Lleida Club de Futbol com a millor visitant del grup.
La trajectòria és molt positiva. De fet, en aquestes alçades de campionat, és el segon millor any de la història del Manresa en una categoria estatal. Un dels punts forts de l'equip és el seu central, Mateus Teixeira, que, a més a més, aquest passat cap de setmana va marcar el gol de la victòria.
Bé, molt contenta per tot el grup. Crec que merecíem altra victòria a casa, perquè fora de casa estem molt bé. Però a casa ens costa un poc. Però bé, hoy s'acquem un partit molt complicat. Sabia que el Villanova estava en una dinàmica molt bona, molt bons jugadors. Sabíem que va ser molt complicat, molt difícil. Quedem amb dos a menys, no? Dos expulsats. El partit quedó a un més complicat, però bé. Conseguim s'acquem. Feliz i content per marcar un gol, no?
Crec que m'hi faltava aquest gol. Ara mateix el centre d'esports Manresa suma 39 punts i es dona un triple empat al capdamunt de la classificació amb Badalona i Cornellà. El Lleida, per la seva banda, es troba en zona de descens amb 20 punts i el partit serà diumenge a les 5 de la tarda.
Gràcies, Jordi. En bàsquet no marxem de Manresa perquè avui el Baxi Manresa tancarà la fase de grups de l'Eurocup masculina a Alemanya. La pista del QE i ja ha eliminat l'Hamburg. Els marxans ja tenen assegurat el bitllet per als vuitens de final, però no depenen ells mateixos per tenir el factor pista favorable. Haurien de guanyar avui a Alemanya i esperar que el Reyes Venècia i el Basseg Steir Turk perdin els seus partits. Escoltem el tècnic assistent del Manresa, Carlos Flores.
La millor notícia de tot és que estem recuperant a poc a poc efectius, l'equip cada cop s'està trobant més sòlid i els jugadors que estan tornant, estan tornant a un gran nivell. I això fa que l'equip doni passos endavant i competeixi en pistes tan complicades com la de l'altre dia a Camp del Lleida. I amb aquesta confiança del treball que estem fent en el dia a dia a intentar tancar una excel·lent Eurocup que crec que portem fent fins ara. I sobre el partit i el rival d'avui, Flores avisava del potencial de l'equip alemany, m'agrada la classificació.
Anem a Camp de Lhamburg a intentar fer un bon partit, a intentar treure un bon resultat, però seguim aquesta mentalitat de créixer com a equip, d'intentar que aquests jugadors que estan a la seva fase final de recuperació segueixin sumant minuts, minuts competitius, que crec que és la part més important d'aquest final de recuperació.
i a partir d'aquí intentar competir contra un equip que dels últims 7 partits n'ha guanyat 6, que està en una línia ascendent clarament i en el que hem d'intentar ser molt sòlids en una de les coses que crec que estem fent millor, que és en la nostra defensa.
Avui a dos quarts de vuit, aquest Hamburg-Manresa, últim partit de la primera fase d'aquesta Eurocap, demà serà el torn del Barça, que té força Eurolliga encara per endavant. Abans dels play-offs, els runners que són quarts reben el Palau al París, equip de la part baixa. Demà a dos quarts de nou, 28 ena jornada. I ahir va jugar la Penya, que va encaixar la primera derrota europea de la temporada. Els vertineres van perdre 85 a 77 a la pista del Xalón francès. I no només no certificen encara el bitllet per als quarts, que tenen a tocar, sinó que se'ls complica la primera plaça, que dona dret a tenir el factor pista favorable. La Ràdio Ciutat
de Badalona, Ramon Durant, bon dia. Bon dia. El joventut va perdre ahir la seva imbatibilitat a Europa després de nou victòries seguides en cedir a la pista del xalón francès per 85 a 77. Els verd i negres no van poder certificar la seva classificació pels quarts de final i, tot i que ho poden fer en el pròxim partit a Badalona, tindran difícil poder ser primers i tenir el factor pista a favor. Ahir la penya va anar a remol massa minut sense l'energia necessària com reconeixia el seu tècnic Dani Miret.
Potser ens ha faltat més energia o més mentalitat en altres jugadors que no en els que realment ho haguéssim pogut pensar. Aquests els guanyarem de qualsevol... Fent un partit normal, no. No penso que l'equip hagi estat relaxat. Crec que no hem sabut trobar energia, crec que no hem fet un bon partit.
però tots sabíem de la importància d'aconseguir la classificació pels quarts d'avui. La penya va acabar amb un pobre 6 de 30 en llançaments triples, però sobretot els va fallar ser més intensos. El pròxim partit del Joventut Europa no tornarà a ser fins d'aquí a un mes a Badalona, el 10 de març, on tindrà la segona oportunitat de classificar-se pels quarts si supera el Bursburg alemany.
Gràcies, Ramon. En en vol, victòria claríssima del Barça i en el retorn després de mes i mitjans de jugar-hi al Palau. Els berenars que segueixen en ple victòria 17-16 a la Soval, després de golejar-hi l'Alacant 51-32. El primer partit dissabte de nou a la Soval contra l'Eretico Valladolid, finalista de la Copa d'Espanya contra el Barça i rival a priori més complicat. En parlava la jove extrem blaurana Adrià Sola.
Lo afrontamos con ganas, sabemos que es un partido importante contra un rival que, bueno, ya jugamos el otro día la final contra ellos y, bueno, estamos enfocados ahora mismo en ese partido y, pues, a entrenar y a sacarlo. Avui juga precisament l'equip castellà a Oscar, a més del Logroño, a Guadalajara. D'altra banda, el Bidassuadirum va caure ahir a Ciudadarreal, un resultat que beneficia el Granollers que continua partant segon.
I en hoquet i patins, avui es posa el dia l'hoquet Lliga Masculina, amb tres partits, tots tres a les nou, amb els equips que van jugar als quarts de final de la Europe Cup. Destaca l'igualada Rigat-Pons Lleida, amb els igualadins poden se situar a segons, en cas de puntuar superant el Barça, i els lletans, ara mateix, vuitens, celebraven la classificació per una nova Final Four europea. D'altra banda, el Caldes, que no jugava aquesta Final Four després de caure dissabte a Portugal, rep avui l'Alcoi. El monitor és sortit de la cua de la classificació. Ràdio Caldes, Roger Rams.
Després de caure eliminat els quarts de final de la World Skate Europe Cup al rec amb les alcaldes, reprèn aquest dimecres l'Oquilliga amb l'objectiu de la permanència a l'horitzó. Els calderins rebran a les 9 del vespre la visita de l'Alcoi en un partit en què els locals estan pràcticament obligats a sumar els 3 punts. L'equip a la cantia encadena una mala ratxa de dues derrotes consecutives, el que fa pensar que alcaldes té opcions de puntuar.
L'entrenador d'alcaldes Eduard Candami explica abans del partit algunes de les claus per afrontar el duel. Bé, doncs partit amb Alcoi, partit contra un equip que està en una zona còmode, malgrat que ve de dues derrotes. Les derrotes venim de la eliminatòria a Europa, que va ser una eliminatòria dura a nivell físic com a nivell mental. Arribem jugadors tocats, però penso que estarem bé per avui, segons la importància del partit. És evident que...
El Coy vindrà a pescar punts. Nosaltres hem d'intentar demostrar al minut zero les ganes que tenim de guanyar el partit. La intensitat dels duels els hem de guanyar tots, quan en atac o en defensa. Com dèiem pel Caldes, el d'avui és un partit molt important per seguir amb opcions de mantenir-se la màxima competició estatal d'hoquei sobre patins de cara a la propera temporada. La importància del duel s'ha fet palesa des del club
que oferta entrada gratuït a tots els assistents que avui vulguin anar a animar l'equip a la Torre Roja amb l'objectiu que l'afició sigui un actor més en el partit d'aquesta nit.
ja assegurada per la següent fase, rep el Hannover alemany, segon classificat a tres punts dels mariners, i a la mateixa hora, a les vuit, jugarà el Natació Sabadell, ja sense opcions, que rep a Can Llong, al Marsella, en un partit ja pràcticament sense res en joc. Ràdio Sabadell, Pau Ituri. La derrota en el darrer compromís al desembre davant el Vaspo Hannover, just abans de l'europeu, ja va deixar els de Quim Colet sense opcions matemàtiques d'accedir a la següent fase. Els francesos, per la seva part, sí que juguen entre el top vuit.
L'únic al·licient d'avui pel club és intentar guanyar per avançar l'equip marsellès, acabar tercer de grup i tenir un encreuament més favorable als vuitens de final de l'Eurocap, la segona màxima competició continental. A terres franceses, recordem, va arribar l'única victòria fins al moment per un ajustat 11-12. Colet assegura que sortiran a vèncer pensant també en el derbi de Lliga del cap de setmana.
Nosaltres és un partit de Champions i el jugarem al màxim, no? Evidentment, en el nostre cap, encara que tinguem la baixa del costa per aquest partit, doncs bé, l'equip sortirà a intentar guanyar el partit, que a més és la millor manera de preparar el següent partit de Lliga que tenim el dissabte següent amb el Terrassa.
El tècnic del Natació Sabadell, ara ho escoltàvem, no podrà comptar amb el sancionat Costa Aberca, però recupera el jove Tiago Carrió. Horari unificat per disputar tots els partits d'aquesta sisena jornada de la fase de grups de la Champions, és a dir que aquest Club Marsella començarà a les 8 del vespre a Can Llong.
Gràcies, Pau. I fins aquí l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aimantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat. Fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
la xarxa de comunicació local. Això va de creativitat. Un món de curiositats, experiències, somnis i realitat. L'artista Roser Martínez ens convida a volar pel seu imaginari i ens inspira a veure el món amb un top d'imaginació i humor. Avui va de bloquets creatius.
Moltes vegades pot semblar que les persones creatives no tenim bloquejos, que el nostre dipòsit de la imaginació sempre té idees a punt per crear coses noves. Doncs no és el meu cas. Jo sí que pateixo bloquejos creatius. I a vegades, quan menys em convé. Per això m'ha ensenyat a buscar solucions. I he fet una llista de remeis per si et pot ajudar, perquè potser a tu en algun moment també et passa. O sigui que pren nota.
Mira, si tens un bloc que ets creatiu, et diria que el més important és parar. Sempre parar. No ens quedem amb aquell bucle infinit que no trobem mai a la sortida. Parem el que estem fent i és important moure't. Surs a que et toqui l'aire, camina, balla, salta. Una altra cosa que va molt bé també és canviar l'entorn. Si no tens l'opció de sortir fora, en una cafeteria, pots provar a anar a una altra habitació, al balcó, al jardí.
Una altra fórmula que va molt bé també és escriure a mà, amb paper. Sobre el tema que t'has bloquejat, comences a escriure, però tot el que se t'acudeixi, encara que et sembli que són tonteries i no té res a veure, tu escriu, escriu, escriu, escriu. Això és una teràpia per buidar i segurament quan ho tornis a llegir pots trobar un fil conductor que et portarà bona fi. Una altra cosa que va molt bé és fer una meditació. També pots parar...
I mirar alguna revista, llegir algun llibre, mirar algun vídeo del tema que estàs tractant, escoltar música... I mirar, aquest és molt important i a mi em funciona molt bé, reformular el problema. Per exemple, et fas la pregunta d'on estàs bloquejat i preguntes què faria un nen de 5 anys en aquesta situació. Preguntes també què faria una persona de 95 anys en aquesta situació. O què faria la meva veïna, per exemple...
i d'aquesta manera tindràs diferents visions del mateix problema i a partir d'aquí pots veure altres perspectives. Doncs bé, jo tinc una llista més llarga encara de remeis, però em sembla que si proves algun d'aquests segur que te'n surts. Doncs vinga, salut i creativitat. La xarxa de comunicació local.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dimecres, 11 de febrer de 2026. Baix Gai al Dia és el magasin conjunt entre Altafolla Ràdio, Nova Torra i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plassa, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. Als esports amb Marc Pérez i a control de so Jesús Sánchez. Us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa de comunicació local. Comencem, ho fem amb els titulars.
Torre d'Embarra, Altafulla, Roda de Barà i Creixell s'han sumat un any més al conveni Corner per la promoció turística. L'acord es va assignar ahir dimarts i s'hi han implicat 36 ens públics i privats que uneixen esforços per promocionar turísticament la Costa Daurada.
L'Ajuntament de Torredembarra ha descartat fer un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el pàrquing Filadós i que està investigada en el cas Torredembarra. El govern municipal ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició. El procés de participació ciutadana de l'abans POUM de Torredembarra es farà previsiblement el mes de maig. Els treballs per elaborar el document urbanístic van començar a finals de l'any passat i una contempla incorporar les aportacions al veïnat.
La cooperativa agrícola de Roda de Barà gairebé enderrocada dues setmanes després de l'inici dels treballs. L'actuació entra a la recta final abans de convertir el solar en una nova zona d'aparcament municipal. La molassa, nou element del seguici festiu d'Altafulla. El projecte compta ja amb una vintena de persones i es presentarà a la reunió fundacional del dissabte 21 de febrer a l'era de l'Esteve.
L'Agència Catalana de l'Aigua i Rap Sol va començar ahir l'alliberament d'aigua de l'embassament del Catllà. Avui s'arribarà un cabal de dos metres cúbics per segon. L'Ajuntament del Catllà manté tancat l'accés al riu i demana precaució als veïns de les finques de la zona.
La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el tercer carril a l'Audiència Nacional. L'entitat ja havia presentat un contenciós administratiu i ara fa aquest nou pas perquè considera que el Ministeri de Transport i Edif estan obstruint la investigació. Docents i personal laboral dels centres educatius estan cridats a la vaga aquest dimecres per reclamar millores salarials i laborals.
USTEC, professors de secundària, comissions obreres, CGT i UGT han convocat l'aturada.
Torredembarra, Altafulla, Roda de Barà i Creixell s'han sumat un any més al Conveni Corner per la promoció turística. L'acord es va presentar i dimarts i s'hi han implicat 36 ens públics i privats que uneixen esforços per promocionar turísticament la Costa Daurada.
Aquesta és la 21a edició del conveni i enguany comptarà amb un pressupost de 426.000 euros. La Diputació n'aporta més d'un 71% i la resta es repartirà entre els ajuntaments, empreses i altres organismes implicats. Els diners es destinaran a finançar la participació en fires turístiques i també per pagar campanyes de comunicació i màrqueting per posicionar la Costa Daurada. Enguany s'ha programat l'assistència a cinc fires. La primera va ser Fitur, celebrada fa unes setmanes a Madrid.
Després vindran la ITB de Berlín, la World Travel Market de Londres, a més de Navartour a Pamplona i la B-Travel de Barcelona. Són fires estratègiques per la Costa Daurada perquè són mercats emissors de turistes potencialment interessats en el nostre territori. A més, són punt de trobada de referència per als professionals del sector.
També faran campanyes promocionals, especialment adreçades als mercats català, espanyol i francès, que s'han establert com a prioritaris. Al Conveni Corner l'han subscrit 21 institucions públiques, 10 associacions empresarials, les cambres de Tarragona, Reus i Valls, a més de les empreses Aquopolis i Portaventura.
De l'àmbit del Baix Gaià s'hi han sumat els quatre municipis de costa, Torredambarra, Altafulla, Roda de Barà i Creixell. També hi ha l'Ajuntament de Tarragona.
L'Ajuntament de Torredambarra ha descartat fer un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el pàrquing Filadors i que està investigada en el cas Torredambarra. El govern municipal ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició.
El mes de desembre, mentre es debatien els pressupostos, va transcendir que l'equip de govern es plantejava la possibilitat de pactar amb l'empresa. Aquesta pagaria 300.000 euros per compensar el perjudici causat al municipi i, a canvi, el consistori es retiraria del procés judicial. En declaracions a Ona Latorre, l'alcalde Balipinó ha explicat que, després d'un debat profund, govern i oposició han consensuat que no acceptaran aquest acord.
Sí, la Junta de Portaveus i els debats previs ja indicaven que part de l'oposició no estava d'acord. Avui hem donat els motius i estem tots d'acord. Els arguments que hem fet servir en aquests debats al final són compartits per la gran majoria i per tant descartaríem si hi hagués una proposta arribar a cap acord.
Pinó ha matisat que Teico encara no havia entrat per registrar la proposta d'acord i, per tant, no estava formalitzada. Asegura, però, que en qualsevol cas es descarta tirant davant el pacte i que la voluntat és seguir amb el procediment judicial perquè l'empresa investigada no pugui eludir responsabilitats. No tenim ara mateix cap proposta d'acord, això que he dit clar, però hem decidit que si arribés no la faríem,
I deixaríem que els processos acabin sols pel jutjat, com tocaria, perquè entenem que no volem tampoc ara que això serveixi com per trobar un pretext de fugir de les responsabilitats i el que volem és que acabin els processos. L'alcalde ha assegurat que aquesta decisió també servirà per possibles situacions que es puguin plantejar en un futur. No s'ha formalitzat la petició.
I no sé si s'arribarà a formalitzar, evidentment nosaltres el que hem presa és la decisió de deixar que acabin els processos. Ho dic per si hi ha futurs, que aquesta decisió serveixi pels futurs processos que puguin venir. Descartat aquest acord, l'equip de govern haurà de buscar una altra fórmula per finançar els pressupostos participatius que d'entrada es volien pagar amb els diners de Teico.
Aquesta empresa, propietat de la família Sumarroca, figura en dues de les peces separades del cas Torredembarra i es troba a l'epicentre del cas 3% de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica. A Torredembarra va realitzar diverses obres com les de l'aparcament Filadors, les del servei d'aigües i la reforma de la comissaria.
Totes elles s'investiguen dins de la peça 7 del castor Radambarra, que encara està pendent de judici. La Fiscalia sosté que, a canvi d'aquestes obres, l'exalcalde Daniel Massagué hauria cobrat un milió i mig d'euros en comissions.
Ja han passat dues setmanes des de l'inici dels treballs de desambientat i enderroc de l'antiga cooperativa agrícola de Roda de Barà i l'immoble presenta, a hores d'ara, una fesomia pràcticament desapareguda. Gairebé no queden parets en peu.
L'actuació entrata a la recta final abans de donar pas a la següent fase del projecte que preveu la transformació del solar en una nova zona d'aparcament municipal. Els treballs han inclòs la retirada controlada dels elements a Mamiant, executada per una empresa especialitzada, així com l'enderroc integral de l'estructura.
Paral·lelament s'han recuperat els trencadissos de la façana, obra del Rodenc Baltasar Virgili. Un cop concloses les tasques de desambientat i demolició, en els pròxims dies entrarà l'empresa encarregada de l'adequació de l'espai. El solar, amb una superfície de 443 metres quadrats, es compartirà en una zona d'aparcament municipal amb accés per la plaça Doctor Pujol.
El projecte preveu la creació de 14 places gratuïtes sota la modalitat para i compra, amb l'objectiu de favorir la rotació de vehicles i dinamitzar el comerç de proximitat. L'actuació està subvencionada a través del Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona, que finançarà el 98% de la despesa total.
El procés de participació ciutadana de l'abans POUM de Torredambarra es farà previsiblement el mes de maig. Els treballs per elaborar el document urbanístic van començar a finals de l'any passat i una contempla incorporar les aportacions del veïnat.
El regidor d'Urbanisme Javier Perellón ha assegurat en una entrevista a Ona Latorre que ja s'està treballant de manera intensa en l'elaboració d'aquest avançpum que permetrà establir les bases per la futura modificació del pla d'ordenació urbana municipal. També ha avançat que esperen posar en marxa la part de participació ciutadana el mes de maig.
I des d'aquí ja adelanto que pràcticament per al mes de maig s'escalcula, perquè ja vam parlar l'altre dia amb la part tècnica, i amb l'arquitecte, pràcticament per al mes de maig començaran la participació ciutadana també al desenvolupament del nou POM. Abans POM, cosa que després és el primer document abans de començar el POM.
La redacció d'aquest document previ s'ha encarregat a l'empresa d'Eursa Consulting. El pressupost és de 65.000 euros. A mitjans de novembre es va fer la primera reunió de treball amb la consultora, amb la participació de representants de l'equip de govern i dels serveis tècnics del consistori. Ara l'empresa està acabant de recollir la informació sobre la normativa vigent i la realitat del municipi.
S'està treballant, portem ja temps treballant, portem un parell de mesos, em sembla que és. Van haver les primeres reunions d'equips tècnics i després estava recollint la informació per part de l'empresa adjudicatària del que és normativa, desenvolupaments, tot el que és posar-lo en ordre. S'està treballant en això.
L'Abans Pouma ha de servir per definir les línies estratègiques i els criteris generals del futur ordenament urbanístic de la Torre. L'empresa adjudicatària disposa d'un any per elaborar-lo, amb una possible pròrroga de mig any més.
Fem un recordatori per explicar que aquest dimecres es farà la segona sessió participativa del Pla de Barris de Torredembarra. En aquest cas serà amb una ruta exploratòria pel nucli antic, que sortirà de la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda. Aquesta sessió permetrà aprofundir sobre el terreny en els reptes detectats, contrastar les idees exposades de la primera sessió participativa i continuar el treball de diagnosi compartida. Aquesta activitat compta amb aforament limitat.
Per apuntar-se, cal fer-ho a través de l'aplicació Viu la Torre o la pàgina web de l'Ajuntament. Entretant, també es poden fer aportacions a través de l'enquesta en línia que es pot trobar a la web de l'Ajuntament.
La policia local de Torredembarra continua investigant la tala de pins a la zona del Roquer. L'alcalde fa una crida per intentar localitzar els responsables. El veïnat de la zona és qui va alertar de la tala que es va produir entre la cala del Canyadell i l'Avinguda de la Galera. Valer Pino ha manifestat que es tracta d'una actuació il·legal que, a més, afecta un espai amb alt valor ecològic. Demana la col·laboració ciutadana per poder localitzar els responsables.
El que vam veure és que s'ha calat una part. No sabem amb quin motiu. Si perquè algú li molestava per les vistes o no tenim molt clar per què. El que estem fent és una vigilància. Primer una crida, el que agraeixo molt que des de la Terra també vau fer difusió i feu difusió. S'està fent un control policial i una investigació per veure...
com ha pogut ser que alguna persona hagi entès que pot anar allà i tallar els pins i, per tant, esperem que la investigació vagi bé i podem trobar la persona. La zona on s'ha produït la tala és per on passarà el futur camí de ronda. Ara bé, l'alcalde de la Torre descarta que sigui una actuació de costes de l'Estat que no s'hagués comunicat. A més, assegura que si el projecte del camí de ronda ha de comportar tala d'arbres, s'hi oposaran.
No, no, no, a més a més, evidentment, si el projecte Camí de Ronda portés en el seu, fer aquest tipus de tales, s'ho posarien frontalment. La sospita principal és que la tale sigui responsabilitat d'un veí que volgués guanyar vistas al mar.
La molassa, nou element del seguici festiu d'Altafulla. El projecte compta ja amb una vintena de persones i es presentarà en la reunió fundacional del dissabte 21 de febrer a l'Era de l'Esteve. Això, Altafulla comptarà amb un nou element festiu en el seu seguici, un de gran tradició entre el folclore català, una molassa.
Els seus impulsors l'han batejada provisionalment com a rovireta, però el nom és només una de les moltes coses que pretenen posar sobre la taula a la reunió fundacional, que tindrà lloc dissabte 21 de febrer a les 5 de la tarda a l'era de l'Esteve. Un dels responsables de la iniciativa, Fos Casamà, ha explicat en declaracions Altafulla Ràdio que la idea de fer una molassa respon a dos motius concrets. D'una banda, perquè per Sant Martí sempre es porta una molassa de fora,
i de l'altre perquè és un element susceptible d'acollir aquelles persones que volen formar part de les tradicions culturals del poble, però que tenen cert respecte als castells o les entitats de foc.
Ja feia temps que ho tenia al cap perquè em va semblar que feia falta. I per què em va semblar que feia falta? Doncs perquè a cada Sant Martí es fa venir una massa convidada i allò que dius, ostres, potser no havíem de tenir una. I així va sortir la idea, per tant em va semblar que feia falta. Ja tenim, per dir-ho d'alguna manera, un seguici, però falta que estigui ben consolidat i que potser hi hagi més elements.
Com dèiem, el nom de Rubireta és provisional, expenses de veure si sorgeixen altres propostes a la reunió abans d'aprovar-lo definitivament. L'origen respon a la voluntat de dotar la molassa de la mística de les bruixes tan característica Altafulla i concretament de la llegenda d'una d'elles en una símnia homònima.
A veure, no sé si acabarà, diguem-ne, d'aquesta manera, perquè això ho decidirem a la reunió que farem el dia 21, però la idea és que no sigui una molassa qualsevol, que sigui una molassa pròpia d'Altafulla, que tingui alguna cosa lligada a l'Altafulla, com són les bruixes. Llavors, la idea és que sigui una molassa embruixada, i la idea n'èix d'una llegenda que en una cimia que hi havia a fora, que deia Rodireta, uns pagesos hi van llançar una bruixa, la van escoltar,
i quan tornaven cap a casa van trobar que Bruixa caminava sencera cap a casa. Vaig pensar, mira, potser com que en una cínia hi ha una mula, podríem pensar que la mula se s'ha embruixat, i llavors hi veig d'aquesta llegenda que passa allà a la cínia aquesta, que és el Rubinet.
La trobada del dissabte 21 de febrer té diversos objectius. El primer és presentar el projecte, les activitats que s'hi pretenen fer i els objectius a assolir. I el segon és el d'obrir les portes a tots aquells que vulguin conèixer els detalls, aportar idees o directament sumar-se a la colla. Els interessats a participar a la reunió fundacional de la Molassa d'Altafulla han de confirmar l'assistència al número de WhatsApp 609 17 18 36.
Les escoles La Portalada i el Ruquisar d'Altafulla realitzaran les jornades de portes obertes a finals d'aquest mes de febrer. Tots dos centres mostraran els seus equipaments, el seu funcionament i els seus projectes educatius en el primer contacte amb les famílies dels futurs alumnes.
Les escoles de primària d'Altafulla, la portalada i el Ruquisar, realitzaran les habituals jornades a portes obertes a finals de febrer, una vegada superada la festivitat de Carnaval i poques setmanes abans del període de preinscripció, que serà al març.
L'objectiu és informar les famílies perquè escollin el centre més adequat per als seus fills. En aquest sentit, aquestes jornades són un bon moment per donar a conèixer com són els centres educatius, el seu funcionament, els projectes que duen a terme, entre d'altres qüestions rellevants.
Amb aquests propòsits, l'escola La Portalada durarà a terme la jornada de portes obertes durant dos dies, dimarts 24 i dimecres 25 de febrer, a partir d'un quart de quatre, en tots dos casos. La directora del centre, Anna Jaques, ha explicat en declaracions a Altafulla Ràdio que en dos dies poden donar resposta a la demanda existent d'una manera més acurada, sobretot en el cas de les famílies dels futurs alumnes d'i3.
El que veiem és que sobretot les familles venen per un i tres i que el que realment més els interessa és veure com és l'espai on estaran els seus fills, com serà el dia a dia, no? La rebu del matí, on dinen, on fan la migdiada, amb quines persones estaran... Llavors hi volem enfocar molt a donar resposta a
tots aquests dubtes, aquests neguits, com a primera vegada que accedeixen a l'escola, doncs se'ls presenta. Per això també som diguem a què vingui l'AFA, vingui l'empresa que gestiona el menjador i les extraescolars, i així entre tots, tot l'equip que atenem aquests alumnes puguem ajudar a resoldre qualsevol pregunta que tinguin. Els fem una petita visita a l'escola i expliquem els punts més importants del projecte, però entenem que serà un recorregut llarg i que el que més interessa és aquesta primera arribada, aquest primer moment a I3.
En el cas de l'escola del Ruquissà, la jornada de portes obertes tindrà lloc un dia després, dijous 26 de febrer, en dues franges diferenciades, al matí per al cicle de primària i a la tarda per al cicle d'infantil.
L'Agència Catalana de l'Aigua i Rapsol van començar ahir l'alliberament d'aigua de l'embassament del Catllà. L'ACA ha confirmat a Ona Latorre que la maniobra s'havia de fer a les 8, com estava previst, i que s'allargarà fins demà dijous. Durant les primeres hores es van deixar anar mig metre cúbic per segon. La quantitat s'anirà ampliant progressivament fins a arribar a un màxim de dos metres cúbics per segon aquest matí.
Aquesta actuació s'emmarca en l'acord signat entre l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol per recuperar el cabal ecològic al tram baix del Gaià. L'Associació Mediambiental, la Sínia, va demanar a l'ACA que obrissin les comportes perquè a més d'aigua arribin sediments riu avall. Georgina Florejacs és tècnica de l'entitat.
A part de que va bé per l'embassament, perquè ara clar, hi ha un nivell de sediments molt alt, doncs pel riu és reproduir el mateix que passa riu amunt, que va emportant-se els llims, tots els fangs que hi ha, canyes, coses, que se'ls vagi emportant també al riu, que és el que ha de fer, perquè així enriqueix les hortes que estem al voltant, enriqueix tot el terreny, tot el bosc de ribera.
Per seguretat, l'accés del riu quedarà tancat fins divendres. L'Ajuntament del Catllà demana precaució a l'hora d'accedir a finques i camins pròxims al Gaià. També recorden que no es podran travessar guals ni els passos del riu.
Rescatats 11 gossos i un cavall en una finca del Catllà. L'actuació realitzada els dies 26 i 27 de gener va ser possible gràcies a l'avís del veïnat i a la coordinació entre diferents cossos i entitats de protecció animal.
Els dies 26 i 27 de gener, la Guàrdia Municipal del Callà va dur a terme diverses actuacions en una finca del municipi a rendar l'avís de veïns i veïnes que alertaven de la presència de gossos abandonats a l'interior de la propietat sense que ningú se'n fes càrrec, més enllà de l'ajuda puntual que el mateix veïnat podia oferir-los per sobre de la tanca.
Un cop confirmada la situació, la Guàrdia Municipal va activar els protocols corresponents i va contactar amb el Saprona. Hi van intervenir de manera conjunta amb la Unitat Regional de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra i l'entitat protectora L'última Llar. Gràcies a aquesta coordinació, el 26 de gener van rescatar un total d'11 gossos que es trobaven en estat de desnutrició i en condicions molt deficients.
La majoria dels animals rescatats eren de races potencialment perilloses. A banda dels gossos, a la finca també hi havia un cavall en condicions precàries que es movia lliurament pel patí de l'immoble. En aquest cas, el rescat va ser possible gràcies a la intervenció d'una de les punçables del corral de Neri, que amb paciència i afecte va aconseguir agafar l'animal i traslladar-lo provisionalment a les seves instal·lacions, en les quals en romandrà fins que resolgui judicialment la situació.
La proximitat del territori. Docents i personal laboral dels centres educatius estan cridats a la vaga aquest dimecres per reclamar millores salarials i laborals. USTEC, professors de secundària, comissions obreres, CGT i la UGT han convocat l'aturada. Els sindicats i la conselleria van pactar un calendari de negociacions a finals del 2025 que s'allargava fins al febrer.
Els sindicats consideren, però, que no s'està avançant en aquesta negociació i en concret pel que fa a una proposta d'increment del sou. Fons del Departament d'Educació han explicat a l'Agència Catalana de Notícies que la Conselleria té a punt una proposta de millora del complement específic del sou per presentar als sindicats. Aquesta, però, està condicionada a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el tercer fil a l'Audiència Nacional. L'entitat ja havia presentat un contenciós administratiu i ara fa aquest nou pas perquè considera que el Ministeri de Transport i EDIF estan obstruint la investigació.
De fet, Mercaderies per l'Interior denuncia que aquests dos organismes no han facilitat la documentació requerida fa un any pel jutge. Es tracta de l'expedient administratiu complet que justifica la instal·lació del tercer carril per la línia de costa per adaptar-la a l'ample internacional.
Com que aquesta documentació no ha arribat, la plataforma ha formalitzat la demanda a l'Audiència Nacional. La denúncia conté 110 folis i diversos paritatges que acrediten la inconveniència i el perill del tercer carril, tenint en compte que es multiplicarà el pas de trens a mercaderies pels municipis de Costa. L'entitat acusa el Ministeri de falta de transparència i de vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva. A més, alerta que la crisi actual de la xarxa ferroviària demostra la seva fragilitat i manca de seguretat.
Doncs coneixem l'actualitat esportiva. Marc Pérez, molt bon dia.
Bon dia, sí, dimecres i dia de partit en el futbol regional de casa nostra. El centre d'esport d'Altafolla disputa aquest dimecres a partir de dos quarts de nou de la nit. El partit corresponent a la 17a jornada de grupsatge de tercera cadrana al camp de l'Atlètic Baix. El maig, recordem, va quedar jornada fa una setmana i mitja a causa del fort vent que bufava a molts indrets del camp de Tarragona. Entre ells, la capital de l'Alcant, casualment, com el que ens acompanya des d'aquesta passada matinada.
A expenses de la meteorologia, el partit és molt important per als del Baix Gallà, sobretot després de la derrota del passat dissabte a casa contra el base Pallaresos. Un Pallaresos que, per cert, aquest dijous també recuperarà el partit que té pendent, en aquest cas, amb un altre equip del Baix Gallà, el Torre d'Embarra.
L'equip va fer mèrits per treure aquest compositiu, però la manca de contundència en les dues àrees el va penalitzar davant un rival molt més efectiu. De cara al partidàs d'aquest dimecres a l'estadi de Vilà, el tànic Jordi Mercader ha remarcat la importància de millorar, sobretot, l'encert de cara a Barraca. Tentés jo l'entre Sabana és un hàndicap, però al final és per tots dos equips.
Sí que és veritat que tenim baixes, però l'equip que surti serà competitiu igual. Hem d'intentar, hem estat parlant amb la plantilla ahir que vam entrenar, que hem de posar aquest puntet més, aquesta marxa més, perquè no estem tenint sort de cara a porteria.
Pel que fa del bàsquet, aquest dimarts ha disputat el duell entre el Torredembarra Bàsquet Club i el Club Bàsquet Cambrils, corresponent en aquest cas a la primera territorial masculina, un partit també ha plaçat el seu dia. Els torencs s'han imposat per 96 a 93, el sisè classificat, assumint la tercera victòria consecutiva.
i deixant de banda ja, d'una vegada per totes, aquella mala ratxa que els vam situar en places de descens. L'equip de Mario Martí ara és nové, classificat, amb 22 punts, fora, com dèiem, del descens, i encara té un partit pendent per recuperar.
I també hem de parlar de patinatge, perquè els dos representants del patinatge artístic del Baix Gallà, el Club Patirroda de Barà i el Club Patinatge a Torre d'Embarra, han participat aquest cap de setmana en les semifinals de Catalunya, dels grups xous i quartets celebrats al Pau de Fontajau, a Girona.
El Club Patí Roda de Barà ha participat a la semifinal negra de la categoria de grups petits amb la coreografia Rebelat. L'actuació ha tingut una puntuació de 18,92 punts, assolint la sisena posició i classificant-se per al campionat de Catalunya. En parla l'entrenadora Judit Selma, en declaracions a Roda de Barà Ràdio.
Ara sabem que no podem baixar la guàrdia i que ens toca continuar treballant de valent amb la mateixa exigència. Que ha de destacar també que és la primera vegada que aquest equip tan jove va participar en un campionat d'aquestes dimensions, fet que encara dona molt més valor a tot el que hem aconseguit fins ara.
Per la seva part, Club Petit Torredembarra ha competit en la categoria de quartet junior assolint el subcampionat amb el disc Secrets of the Sea, valorat pel jurat amb un total de 24,98 punts. El campionat de Catalunya tindrà lloc del 7 i 8 de març, volem dir, a Granollers. Acobidem l'informatiu de Baixgai al dia demà. Tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu un molt bon dimecres. Adéu-siau.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de nou a dos quarts de dues, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals, us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrofers, número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la ràdio municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre escrivint-nos a onalatorre.com Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals, al paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
El dia mundial de la ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi són.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci, t'hi esperen. Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell.
Notícia d'última hora, la Generalitat suspèn l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent de cara a demà, davant del temporal de vent previst arreu de Catalunya. Ho ha anunciat la consellera d'Interior, Núria Parlón, fa pocs minuts, en una decisió sense precedents. Demanarem la suspensió de l'activitat educativa, esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda
Es tracta d'una alerta sense precedents pràcticament, ja que hi ha una vintena de comarques en alerta màxima de 6 sobre 6. Avui, especialment pendents, estem de la previsió del temps. Lluís Mipérez, bon dia. Bona tarda. Hem d'estar molt pendents d'aquesta situació d'avents destacables que arribaran sobretot al llarg d'aquesta propera nit i també demà dijous. Immediatament aquest vent ha de ser una mica més frusc aquest matí.
Però Déu-n'hi-do també aquesta nit passada, per exemple, a Valls hem passat dels 103 km per hora, en alguns barris de Barcelona capital fins als 85 km per hora, o 80 km per hora, per exemple, a Sant Boi del Llobregat, això com a zones més poblades del país, perquè també Déu-n'hi-do, en alguns racons interiors de Girona, com està xiulant aquest vent de ponent. Sens dubte, aquesta propera nit i demà, un vent perillós, un vent que ens fa estar en alerta, i és que tindrem ràfegues que fàcilment passaran dels 100 km per hora
en alguns indrets de l'àmbit metropolità, del Montseny, del Ripollès i del Camp de Tarragona. Per què ens fem una idea, vents de 100 per hora fan caure una persona mentre va caminant pel carrer i aquest vent que el tindrem fins al migdia a primeres hores del dijous. Després anirà de baixar però amb molta precaució perquè serà un vent general i un vent molt intens i persistent.
Precaució davant d'aquesta situació extraordinària que ha obligat a suspendre les classes de cara a demà justament en plena vaga del sector educatiu. Mestres, professors i personal educatiu s'han llançat al carrer en una de les protestes més massives dels últims anys per reclamar millores laborals i salarials. Entre les reivindicacions principals hi ha la manca de recursos per a l'escola inclusiva o la reducció d'alumnes per aula. La portaveu del sindicat hostès, Iolanda Segura, destaca el seguiment massiu que està tenint aquesta protesta.
El nivell de participació és un 85%, això realment es edifica i evidencia el malestar creixent que hi ha en els centres educatius. És dimecres, 11 de febrer de 2026, i tenim més titulars. Pedro Sánchez defensa el Congrés al sistema ferroviari de l'Estat després dels accidents de Damuz i Gelida i la crisi de Rodalies.
Sònia Kerr. El president espanyol ha volgut deixar molt clar que es posaran totes les mesures perquè no torni a passar. El PP diu que l'executiu serà jutjat pels fets i Esquerra i Junts han tornat a denunciar la manca d'inversió a Catalunya. La pagesia es manifesta a Madrid per reclamar a l'Estat i a Europa mesures en defensa del sector. Uns 150 pagesos catalans participen en la protesta contra el Tractat de Mercosur i per exigir que Espanya garanteixi la seva aportació als ajuts dins de la nova política agrària comuna...
així com canvis en els protocols europeus de sanitat animal. En cultura, el Festival Dansa Metropolitana arriba a la novena edició amb 90 espectacles i 177 funcions. El certamen, que abraça 12 municipis, reivindica en guany la llibertat dels cossos per evitar i transformar l'espai públic.
Als esports, Janire Gallut, el Barça ja prepara el partit de semifinals a la Copa del Rei de demà contra l'Atlètic de Madrid. Els blaugranes viatgen cap a Madrid amb l'objectiu d'obtenir un bon resultat de cara a la tornada al Camp Nou. Hansi Fickbrough no podrà comptar amb Pedri, Rafinha ni Rashford, que es baixa per una contusió al genoi del partit contra el Mallorca. El control de Soivan López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr, passen gairebé 4 minuts a les dues.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Alerta màxima per vent de cara a demà, fins al punt que la Generalitat ha suspès l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent davant d'un temporal de vent qualificat de primera categoria pel servei meteorològic. Aquesta tarda, Interior enviarà un avís, és alerta a la població amb mesures restrictives i ja recomana no fer desplaçaments innecessaris. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. Les ratxes de vent aquest matí han superat els 100 km per hora a diversos punts de Catalunya i per demà el Meteocat espera una avantada de primera categoria. Per protegir la població, el govern aprovarà una resolució que entra en vigor aquesta mitjanit i estarà activa fins demà dijous a les 8 del vespre amb un seguit de mesures restrictives que ha detallat la consellera d'Interior, Núria Parlón.
Demanarem la suspensió de l'activitat educativa esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda. També suspendre l'activitat sanitària que no sigui urgent.
i la suspensió, òbviament, de les activitats esportives, individuals o col·lectives, en aquests espais naturals, parcs i jardins urbans. Des del Servei Meteorològic de Catalunya, Santi Sagalà ha explicat el següent. Estem davant d'una ventada de primera categoria, que esperem que duri ben bé fins al cap de setmana. El primer màxim serà demà dijous, que esperem una situació de vent general a Catalunya.
Avui els bombers han atès més de 500 incidències, cap d'elles especialment remarcable i sense ferits. Afortunadament, la majoria per arbres caiguts i també despreniments de façanes, però preveuen que el vent vagi a més. A les 5 de la tarda avui tornarà a haver una reunió del Comitè d'Emergències i Protecció Civil demana als ajuntaments de tot Catalunya que valorin quines activitats de carn estoltes mantenen per als propers dies.
per divendres, per dissabte, per diumenge, i que les adequin a la situació meteorològica. Una decisió sense precedents, la suspensió de l'activitat educativa a tot Catalunya, que arriba, a més, en plena mobilització del sector. Talls a les carreteres principals, sabotatges a les portes de les escoles i als instituts i milers de docents i personal educatiu al carrer,
En aquesta vaga, per demanar millores salarials, més recursos per l'escola inclusiva i menys alumnes per aula. El seguiment de la vaga és del 85%, segons xifres dels sindicats. Educació, en canvi, rebaixa aquesta xifra al 37%, tot i que només amb la informació del 37% de centres. Faltarà veure la informació total per conèixer.
en concret el seguiment exacte d'aquesta vaga que ja s'està veient massiva arreu. Comencem el nostre recorregut informatiu per les diferents protestes arreu de Catalunya a Barcelona. Allà milers de docents han col·lapsat el centre de la ciutat fins a arribar a la seu del Departament d'Educació. Allà hi tenim l'Ester Minguell. Bon dia, Ester.
Bon dia. Doncs sí, la manifestació es troba ara a la via Augusta. Davant del Departament d'Educació, on milers de persones demanen millores en educació, mentre encara n'hi ha que estan pujant pel carrer Ibau intentant arribar a aquest punt. Segons el sindicat, la participació a la marxa de Barcelona és de 70.000 persones, 25.000 segons la Guàrdia Urbana. Amb lemes com lluitar a més educar, amunt els sous, avall les ràtios i dignifiquem la professió, la concentració desfilat des dels jardinets de Gràcia per la diagonal...
Carrer i Bau fins a dia a august. A la capçalera hi ha els representants sindicals que han titllat la mobilització d'històrica. Escoltem, Iolanda Segura, Portadeu d'Ustec.
De moment no tenim cap proposta sobre la taula, per tant, nosaltres estem aquí avui en aquesta jornada de vaga, el nivell de participació és un 85%, això realment es edifica i evidencia el malestar creixent que hi ha en els centres educatius. Per tant, mentre no hi ha algun acord que puguem assumir, una proposta que puguem assumir, per tant, que pugui materialitzar en un acord, nosaltres ens seguirem mobilitzant
I a banda de les mobilitzacions ja anunciades pel mes de març, ells no descarten que n'hi hagi d'altres si no hi ha venços en aquest acord que es prepara el Departament d'Educació en qüestions com les ratios, els recursos per la inclusiva, menys burocràcia i millores salarials. Un sentiment similar es viu a Tarragona, on més de 5.000 docents han sortit al carrer per exigir una educació pública. Avisen que la jornada de vaga d'avui és un punt d'inflexió. Ràdio Ciutat de Tarragona, Adrià Duc.
La manifestació ha arrencat a la plaça Imperial Tarraco i ha avançat per la Rambla Nova i els carrers del centre, amb pancartes i consignes, alguns dirigides a la consellera d'Educació Esther Niubo. Un dels docents participants i membre d'USTEC, Alexis Audercet, afirma que s'han vist obligats a llançar un dia de vaga.
Un parell d'anys que estem treballant als centres amb aquestes reivindicacions i al final ens hem vist obligats a llançar un dia de vaga com és el dia d'avui, que com podeu veure té un seguiment bastant important, bastant majoritari.
En arribar al Departament d'Educació, els participants han protagonitzat una seguda i una sonora xiulada abans que representen sindicals es reunissin amb els responsables del departament. Els sindicals xifren el seguiment de la vaga en un 80% i reclamen més recursos, menys ratios i menys burocràcia.
Continuem repassant com està la situació arreu de Catalunya en relació a la vaga de l'educació. Al Pallars, la mobilització també ha estat notable a tots els centres educatius. El suport a l'escola rural ha estat la principal demanda del manifest que s'ha llegit a Trem. Ràdio Trem, Júlia García. Els instituts
El 60% del professorat s'ha adherit a la vaga a Trem i a afectacions parcials a la pobla de Segur i Sort. A la capital del Josà, més de 80 persones s'han concentrat per la manifestació i l'actura del manifest, on s'han reclamat més suport per a les escoles rurals i millores laborals. Insuficients hores d'atenció a la diversitat i una forta sobrecàrrega docent derivada de la multigraduació.
A més, no disposen d'infraestructures adequades i se'ls identifiquen serveis mínims que dificulten l'exercici efectiu del dret de vaga. L'abandonament institucional de l'escola rural no és només un problema educatiu, és també un problema territorial i social.
Els serveis mínims han estat fixats pel departament, amb un docent per cada 3 deules. A les comarques d'Osona i el Lluçanès, la majoria de centres han funcionat també amb serveis mínims. A primera hora del matí, els docents han tallat les C17 i les C25, per després sumar-se a la manifestació unitària de Barcelona. El nou FM, Marcel Puig.
Pancartes com Prou precarietat a la docència o defensar l'educació és defensar el futur s'han vist a partir de les 7 del matí a Osona, on docents han tallat la intersecció de la C17 i la C25. El tall ha provocat llargues cues a l'hora punta. La Glòria Boix i la Rosa Samola són dues docents que s'hi han sumat.
El departament ens ha d'escoltar i una de les maneres per fer-ho és aquesta, molestant el màxim possible. És una lluita no només de professorat, sinó també de famílies i de tota la societat en general. Estem lluitant pel futur dels nens i les nenes perquè siguin atesos en unes condicions dignes dintre les escoles que actualment no tenim.
A l'entorn de l'entrada a sud de Vic també hi ha hagut retencions a la mateixa 7-17, i a l'entrada hi ha la desviació per entrar a la ciutat. El tall s'ha aixecat quan faltaven 10 minuts per les 9 del matí. Després tots els docents han anat a manifestar-se a Barcelona.
Les protestes, com estem sentint, han començat a les carreteres a molts punts de Catalunya, amb talls als accessos de Barcelona, també a la C32 a Mataró, a la Nacional 2 a Vilamalla i a les sortides de Figueres i Girona. També s'han fet talls a la C55 a Manresa i a Olesa de Montserrat, a la C59 a Mollà, a la C31 a l'Hospitalet de Llobregat, a la C58 a Sant Quirze i a la C37 a Valls, així com la Nacional 141 a Mollà i a la C31 a Vergés.
Doncs a tot això, el Departament d'Educació ha estès la mà al professorat i confia que la proposta que faran els sindicats en la pròxima reunió negociadora de dijous que ve suposarà un punt d'inflexió. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, ha explicat que s'hi abordaran les reivindicacions principals com ara els salaris o la millora de recursos per a l'escola inclusiva. Sobre l'aspecte salarial ha anunciat, però que serà un increment progressiu.
No resoldrem 20 anys sense haver tocat aquest complement econòmic d'un dia per l'altre i que per tant per primera vegada en 20 anys la proposta que oferirà el Departament d'Educació i Formació Professional el proper dia 19 en una mesa sectorial és de poder abordar un increment d'aquest complement específic o complement autonòmic o com li vulguem dir i que per tant començarem a donar passes en aquest sentit que a mi em sembla que són importants i rellevants.
També s'ha referit a la vaga d'ensenyament durant la sessió de control del govern al Parlament, Albert Dalmau, conseller de la Presidència i actual president en funcions, que també ha assumit les competències d'ensenyament. Dalmau ha recordat a Junts i Esquerra que han estat al govern i no han millorat la situació dels docents i ha apostat pel diàleg, tot i reclamar responsabilitat al col·lectiu.
perquè sé perfectament d'on venen a l'origen de la pèrdua de poder adquisitiu dels docents que porta algunes dècades enrere. I aquest govern, a més, està en condicions, i ho ha estat, de seguir treballant amb la comunitat docent i amb els seus representants dels treballadors per poder arribar a un acord. La nostra mà sempre estarà estesa per poder arribar a un acord. Ara hem de poder arribar a un acord que sigui just.
que abordi per un element la qüestió salarial, però que també sigui responsable. Perquè el nostre objectiu va poder ser assegurar una excel·lència de l'educació pública, que la volem de qualitat. El govern insisteix en la necessitat d'aprovar uns pressupostos nous per afrontar els reptes de l'escola inclusiva. Notícies en xarxa
Passem avui també per Madrid. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat el Congrés el sistema ferroviari de l'Estat, assegurant que és un dels millors del món, malgrat els accidents de Damus i Gelida i la crisi a Rodalies. Dit això, però ha volgut deixar clar, molt clar, per cert, que posaran totes les mesures necessàries perquè no tornin a passar. Des de l'oposició, PP ha dit que l'executiu de Sánchez serà jutjat per aquests fets, mentre que Esquerra i Junts han tornat a denunciar la manca d'inversions a Catalunya. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. En una compareixença a petició pròpia, el president espanyol ha assegurat que el seu executiu seguirà apostant pel tren per fer-lo un mitjà de transport més eficient encara i més competitiu i ha desmentit que aquests últims anys hagin reduït la despesa en el seu manteniment, tot dient que n'han incrementat un 26%. Un Sánchez que ha apostat, però, per incrementar els estàndards de qualitat.
Y una vez sepamos que ha fallado exactamente, pondremos en marcha las medidas necesarias para que este tipo de tragedias no vuelva a suceder. Pero lo que no podemos hacer es especular, no podemos desinformar y tampoco podemos utilizar esta tragedia para crispar.
Des de l'oposició, el líder del PP, Alberto Núñez Fijó, ha censurat que Sánchez no s'hi ha assumit cap responsabilitat, l'ha acusat de negligent i ha sentenciat que el seu govern serà jutjat per aquests successos. Li avisó a todo el mundo, les dio igual, y eso ha supuesto 47 muertos. Assumen las consecuencias de sus actos. Y no le quepa duda, los suyos son una negligencia continuada. Pel que fa als partits catalans, Esquerra i Junts han denunciat la situació a Rodalies i ho han fet amb aquestes paraules. Escolteu els seus portaveus al Congrés, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras.
Su modelo es el mismo. Antes competir en alta velocidad con Japón, con Corea, con China, que llevar al currito de turno de Algeciras, de Vallecas o de Cornellà en un tren digno. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país els darrers 50 anys és lamentable. I cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han deixat.
Per últim, des de sumar han defensat que Pedro Sánchez va fer el que tocava a Adamuz i han assegurat que Rodalies és on s'ha de fer una major inversió per revertir la deficient situació actual de la xarxa.
És un quart de tres i seguim a Madrid, ja que uns 150 pagesos catalans es manifesten a hores d'ara juntament amb pagesos de tota Espanya. Reclamen a l'Estat i a Europa mesures en defensa del sector agrari. Volen protestar així contra el Tractat del Mercosur. També exigir que Espanya agranteixi la seva aportació als ajuts dins de la nova política agrària comuna i canvis als protocols europeus de sanitat animal.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Tornem a Catalunya. Sant Vicenç dels Horts tanca l'accés al gual inundable que connecta amb Sant Feliu i Molins de Rei. Ho fa per la crescuda prevista del Llobregat a causa del desembassament del pantà de la Baells. Ràdio Sant Vicenç, Eva Garcia. L'Agència Catalana de l'Aigua informa que el cabal de sortida de la Baells passarà gradualment dels 2 a 32 metres cúbics per segon des d'aquest matí i fins demà a les 5 de la tarda. Això ha de servir per reperfilar la llera i renovar hàbitats de manera que hi hagi una millora ambiental del riu.
És previst que els efectes d'aquesta pujada del cabal del Llobregat es notin fins dissabte. A Premià de Mar, tècnics municipals inspeccionen l'edifici afectat per un incendi ahir a la nit que va obligar desallotjar fins a una seixantena de veïns. L'objectiu ara és determinar els danys i, sobretot, saber quan podran tornar a casa. 18 persones han hagut de passar la nit a l'alberg municipal. Premià Medi, Manel Ferrer.
A hores d'ara, tècnics municipals de l'Ajuntament de Premià de Mar inspeccionen l'edifici on ahir es va produir un incendi al carrer de Núria per tal de determinar quan podran tornar a casa les seixantena de veïns que van haver de ser desallotjats després de la deflagració provocada pel mal ús accidental d'una estufa elèctrica a l'àctic del bloc que va demanar la intervenció de fins a 10 unitats del bomber que van rebre l'avís a partir de les dues del migdia.
Malgrat la intensitat de les flames, no hi va haver danys materials importants a l'edifici i tampoc danys personals de gravetat, però dues persones van haver de ser ateses pels serveis mèdics d'emergència i un d'ells traslladat al quadre de Mataró. Ens demanen pas des de Madrid perquè tenim connexió directa amb la manifestació del sector agrari a la qual participen 150 pagesos provenients de Catalunya. Marc Bijuan, bon dia.
Bon dia, Marta. Reclamen a l'Estat i a la Unió Europea mesures per protegir la pagesia davant de tractats internacionals com a Mercosur i també demanen al govern espanyol que garanteixi la seva aportació als ajuts a la pagesia dins de la nova política agrària comú. Així ho ha expressat Raquel Serrat, coordinadora d'Unió Nacional d'Unila Pagès, en declaracions de la xarxa.
Venim a reivindicar que el Ministeri faci la seva feina i que es deixi estar d'hipocresies polítiques perquè, per una banda, firma molt alegrament tractats de lliure comerç com Mercosur i, per altres, fica a la boca paraules com relleu generacional o equilibri territorial. I una cosa es contradiu amb l'altra. Una eina que té per fer-ho, per posicionar-se, és la nova reforma de la política agrària comuna, que Europa deixa en mans dels estats una certa independència per decidir què vol fer amb els diners i de quina manera els vol distribuir.
La manifestació també vol servir per exigir altres mesures com ara eines a favor del relleu generacional al camp o un canvi en els protocols europeus de sanitat animal per tal d'evitar sacrificis innecessaris.
Gràcies, Marc Pijuan, en directe des de Madrid. I aquí a Catalunya, Marea Blanca, creu que Salut camina en la bona direcció quan planteja un canvi de model a l'organització del sistema sanitari per afrontar l'envelliment de la població. Un model que prioritzi l'assistència domiciliària i la coordinació entre tots els agents implicats. Malgrat això, el portaveu d'aquesta plataforma, Enric Feliu, considera que hi ha dubtes raonables sobre la manera d'aplicar-lo i de cooperar a l'escala territorial, tenint en compte la manca de professionals, tal com ha reconegut el mateix Departament de Salut.
Són declaracions a la xarxa. Però a mi la qüestió que se'm planteja és qui farà la coordinació. Això no va quedar clar amb la roda de premsa que van donar ahir els responsables del CAIROS. I després hi ha un altre aspecte important que és que parlen de la coordinació entre els diferents hospitals comarcals.
Està molt bé la cooperació. No em queda clar quin és el posicionament del Departament de Salut. Si vol competitivitat amb atenció primària, però, en canvi, a nivell dels hospitals comarcals, el que prefereix és la cooperació. Hi ha una certa contradicció. Per Marea Blanca, el millor criteri seria integrar totalment el sistema concertat a l'ICS.
És moment per la cultura. El Festival Dansa Metropolitana celebrarà, del 5 al 22 de març, la novena edició, amb 90 espectacles i 177 funcions. El certamen, que abraça 12 municipis, reivindica en guany la llibertat dels cossos per evitar i transformar l'espai públic. La inauguració es farà el 6 de març a l'Hospitalet de Llobregat i la Cluenda serà el dia 22 del mateix mes al Parc de la Ciutadella. Mitjans de l'Hospitalet, Anna Rodríguez.
El centre d'art i la sala ha estat l'escenari on s'ha presentat l'edició d'enguany del festival que reivindica la llibertat dels cossos per evitar i transformar l'espai públic i que comptarà amb la participació de companyies nacionals i internacionals de referència. El regidor de Cultura i d'Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Mercè, parla del propòsit d'aquest festival.
Aquest és un festival que té una vocació multiplicadora. L'èxit d'aquest festival no s'ha de mesurar únicament perquè hi vagi molta gent, sinó perquè les programacions dels teats municipals tinguin més dansa, perquè els programadors programin més dansa, perquè la dansa sigui més habitual a les vides quotidianes de les programacions que fem als nostres teatres. L'Hospitalet serà la ciutat inaugural. La serà el proper divendres 6 de març a les 8 del vespre amb la peça Elles de Hansel Cereza.
A Barcelona, el Museu Tàpies ens convida a viatjar al passat i a viure en primera persona quatre exposicions que l'artista va fer durant la dècada dels anys 50. A Antoni Tàpies, al Moviment Perpètu del Mur, el museu presenta les obres en el context original. Vol mostrar així la influència de la manera d'exposar i de la percepció de la crítica i el públic en l'evolució del creador. David Navarro, bon dia.
Bon dia. A la nova exposició del Museu Tàpies veurem l'obra de l'artista en contextos molt diferents, des de la foscor d'una sala amb punts de llum que destaquen les peces d'art a la curiosa combinació de pintures i objectes de disseny. Quatre maneres d'exposar-la que recupera com es va presentar a diferents galeries d'art durant els anys 50. Veiem així com l'obra d'Antoni Tàpies arriba a la maduresa en el context de l'època.
Se'ns ofereix d'aquesta manera, com explica la directora del museu, Ico, comissària de la mostra, Imma Prietó, l'oportunitat d'interactuar amb l'obra com ho van fer públic i crítica en el seu moment. El significat final de l'obra d'art no depèn ni d'ella ni només de l'artista. Cal un mediador, que és l'espectador. Per tant, el que convidem és que aquests espectadors actius del nostre temps vinguin també amb aquest interrogant de quina diferència hi ha i quin significat nou jo puc afegir.
L'exposició, que es podrà veure fins al 6 de setembre, presenta més de 50 obres i documentació de col·leccions públiques i privades. I és moment per a la informació esportiva.
que ens porta Janire Gallut. Molt bon dia, Janire. El Barça ja prepara el partit de semifinals a la Copa del Rei de demà contra l'Atlètic de Madrid. Els blaugranes viatgen cap a Madrid amb l'objectiu d'obtenir un bon resultat de cara a la tornada al Camp Nou. Hansi Fick, però, no podrà comptar amb Pedri, Rafinha ni Rashford, que es baixa per una contusió al genoll del partit contra el Mallorca. Més enllà del partit, el capità, Ronald Araujo, ha trencat el silenci sobre els problemes de salut mental que l'han obligat a aturar-se durant dos mesos.
En una entrevista a Mundo Deportivo explica que el darrer any i mig ha patit ansietat i que ha acabat patint una depressió. Lleva un any i mig que després, com a professional, entendí que estava passant per una ansietat que se volia depressió i estava jugant així. I això no t'ajuda al final, perquè després en la canxa no et terminas sentint tu. I aquest moment foi un moment que hice clic i vaig dir que alguna cosa està passant, necessito levantar la mano, pedir ajuda, perquè també jo sóc de guardar-me tot per a mi, llavors no...
Uno intenta ser fuerte, pero se guarda todo y al final entender que también hay profesionales que te pueden ayudar, que te pueden dar herramientas.
Pel que fa al Girona, el conjunt de Mitchell té nou porter. Robert Blanco arriba al lliure fins a final de temporada per cobrir la baixa de Ter Stegen. El seu últim equip ha estat l'Olímpic de Marsella, on ha competit les darreres quatre temporades. El porter no ha dubtat arribar a l'equip gironí. Estábamos fuera de mercado ya, en una situación un poco particular y, bueno, pues, como te decía, fue un poco todo rápido. Yo no tuve ninguna duda. Es un club que me transmite muchísimas cosas, que está haciendo muy bien las cosas y lo creo que más importante es disfrutarlo.
Tot i això, el porter fa dos anys que no juga un partit i a la Copa Catalunya Femenina avui quedarà definit qui lluitarà pel títol. L'Ona Sant Adrià de Segona Federació i la M de Primera s'enfronten a partir de les 7 per un lloc a la final on ja l'espera l'Europa. El tècnic del conjunt Lleida Tà, Rubén López, adverteix que serà un duel igualat.
L'afrontem amb molta il·lusió, amb moltes ganes, tenim moltes ganes de guanyar aquesta competició i serà molt important que demà fem un bon partit contra un rival que és un rival molt bo, amb jugadores de molta qualitat, molt dinàmiques, són molt candidates a pujar de categoria i llavors ens posarà les coses molt difícils.
I a la tercera federació, Sergio Justes, el nou entrenador de l'Hospitalet. Juste dirigeix avui el seu primer entrenament i serà presentat oficialment aquesta tarda. Amb bàsquet, derrota del joventut a la pista del xalón francès en partit de la Champions FIBA. Els verd i negre es van caure per 85 a 77.
i posen fi a la ratxa d'imbatibilitat a la competició. I a l'Eurocup, el Maxi Manresa juga avui la darrera jornada de la fase regular a la pista de l'Hamburg. Els de Deo Campo, ja classificats per als vuitens de final, estan pendents del rival que tindran i de si gaudiran del factor pista en aquesta eliminatòria. El tècnic assistent Carlos Flores explica les claus del partit.
Intentar fer un bon partit, intentar treure un bon resultat, però seguim aquesta mentalitat de créixer, de créixer com a equip, d'intentar que aquests jugadors que estan a la seva fase final de recuperació segueixin sumant minuts, minuts competitius, que crec que és la part més important d'aquest final de recuperació, i intentar seguir fent les coses que fem cada setmana.
I al Barça d'en Bola es va quedar un gol d'igual al rècord golejador en un partit de la Lliga Soval. Va guanyar per 51 a 32 l'Alecant a un sol gol dels 52 del rècord històric de l'Atlètic de Madrid. I als Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina, bones notícies per la delegació catalana, que ara el Castellet ha debutat aquest matí a la classificació de Half-Pipe de Snowboard i s'ha classificat per la final. La sentim.
Nunca había pasado tantos nervios en una clasificatoria. Sabía que hoy había que sacar todo el arsenal porque las chicas que están compitiendo hemos estado compartiendo escenario y pipe en los últimos meses y sé el nivel que tienen y había que darlo todo. Quería planchar esta ronda para poder entrar en la final. Desafortunadamente lo he conseguido y mañana vamos a darlo todo.
final que es disputarà demà dijous. Gràcies, Janiré Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i seran dos quarts de 3. Fem una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat i us ampliem la informació de la suspensió de l'activitat educativa a Catalunya demà a causa del temporal de vent. Fins ara.
Cossos en llibertat. 12 ciutats com a escenari. Dansa Metropolitana torna dels 5 al 22 de març amb més de 200 espectacles i activitats a teatres, carrers i places. Programa complet a dansametropolitana.cat.
Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som. Emergències.
Hola, el meu nom és Terejinei, soc la directora de la Plana Ràdio a l'emissora municipal a Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara és un municipi que està creuat pel barranc del Pelós. Això fa que quan plou, i especialment quan ho fa a la capçalera d'aquest barranc, hi baixa un volum d'aigua important. En els darrers anys això s'ha incrementat, i també la quantitat d'aigua i les afectacions que produeixen als baixos de les cases, als camins del terme municipal o als mateixos carrers del poble. En l'actualitat tant l'Ajuntament com els mitjans, en aquest cas la Plana Ràdio, informem a la ciutadania d'aquesta situació, de la previsió i que eviten també qualsevol risc.
El retorn per part dels veïns de Santa Bàrbara és fantàstic perquè per la proximitat amb la gent sempre ens comparteixen imatges, ens donen informació, ens avisem de situacions de perill. M'agradaria molt destacar també l'agraïda que la gent ha estat amb els cossos de seguretat, amb els bombes, amb la brigada municipal. La resposta per part dels voluntaris i dels efectius que participen en aquestes tasques és encomiable i també el retorn de la gent del nostre poble.
El paper de la ràdio de proximitat jo diria que és fonamental, és veritat que nosaltres hi treballem, però per aquest motiu també veiem que totes aquestes històries que expliquem són històries que coneixem de prop, són històries de gent real, són històries que podem contrastar, sobretot en l'actualitat, que es parla tant del tema de les notícies falses i de la verificació. A més a més, també una qüestió important és que les ràdios locals, com a coneixedores de proximitat i del territori,
En aquests casos tan puntuals serveixen per a d'altres mitjans de més ampli abast que contacten amb nosaltres per a conèixer precisament aquestes informacions de proximitat i per a que els féssim de guiar. Això sí, sense l'audiència i sense els nostres seguidors no podria ser possible. Per tant, moltes gràcies també a tots els que recolzeu aquestes radios locals.
Bon dia, són dos quarts de tres.
La Generalitat suspèn l'activitat educativa, universitària, esportiva i sanitària no urgent de cara a demà i ho fa davant del temporal de vent previst arreu de Catalunya. Ho ha anunciat la consellera d'Interior, Núria Parlona, en una decisió sense precedents. Demanarem la suspensió de l'activitat educativa, esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària,
Això ho farem a través de l'enviament d'una eix alerta aquesta tarda. I és que hi ha una vintena de comarques en alerta màxima de 6 sobre 6 en un temporal que s'ha qualificat de màxima categoria. Així doncs, avui estem especialment pendents de la previsió del temps. Lluís Mi Pérez, bona tarda.
Bona tarda, hem d'estar molt pendents d'aquesta situació d'avents destacables que arribaran sobretot al llarg d'aquesta propera nit i també demà dijous. Immediatament aquest vent ha de ser una mica més frusca aquest matí, però Déu-n'hi-do també aquesta nit passada, per exemple, a Valls hem passat dels 103 km per hora en alguns barris de Barcelona capital fins als 85 km per hora o 80 km per hora, per exemple, a Sant Boi del Llobregat, això com a zones més poblades del país, perquè també Déu-n'hi-do en alguns racons interiors de Girona com està xiulant aquest vent de ponent. Sens dubte, aquest
Aquesta propera nit i demà, un vent perillós. Un vent que ens fa estar en alerta. I és que tindrem ràfegues que fàcilment passaran dels 100 km per hora en alguns indrets de l'àmbit metropolità, del Montseny, del Ripollès i del Camp de Tarragona. Perquè ens fem una idea, vents de 100 km per hora fan caure una persona mentre va caminant pel carrer. I aquest vent que el tindrem fins al migdia, a primeres hores del dijous. Després anirà de baixar, però amb molta precaució, perquè serà un vent general i un vent molt intens i persistent.
Molta precaució, doncs, una suspensió de classes de cara a demà que arriba en plena vaga del sector educatiu. Mestres, professors i personal de l'educació s'han llançat al carrer en una de les protestes més massives dels últims anys per reclamar millores laborals i salarials. Entre les reivindicacions hi ha la manca de recursos per l'escola inclusiva o la reducció d'alumnes per aula. La portaveu del sindicat USTEC, Guiolanda Segura, destaca el seguiment massiu i històric de la protesta.
El nivell de participació és un 85%, això realment es edifica i evidencia el malestar creixent que hi ha als centres educatius. És dimecres 11 de febrer de 2026 i tenim més titulars. Pedro Sánchez defensa al Congrés el sistema ferroviari de l'Estat després dels accidents d'Adamufi, Jalida i la crisi a Rodalies. Sònia Kerr. El president espanyol ha volgut deixar molt clar que es posaran totes les mesures perquè això no torni a passar.
El PP diu que l'executiu serà jutjat pels fets i Esquerra i Junts han tornat a denunciar la manca d'inversió a Catalunya. La pagesia es manifesta a Madrid per reclamar a l'Estat i a Europa mesures en defensa del sector agrari. Uns 150 pagesos catalans participen en la protesta contra el Tractat de Mercosur i exigir que Espanya garanteixi la seva aportació als ajuts dins de la nova política agrària comuna, així com canvis en els protocols europeus de sanitat animal.
En cultura, el Festival Dança Metropolitana arriba a la novena edició, amb 90 espectacles i 177 funcions. El certamen, que abraça 12 municipis, reivindica en guany la llibertat dels cossos per evitar i transformar l'espai públic. Als esports, Genira Gallut, el Barça ja prepara el partit de semifinals a la Copa del Rei de demà contra l'Atlètic de Madrid. Els blaugranes viatgen cap a Madrid amb l'objectiu d'obtenir un bon resultat de cara a la tornada al Camp Nou, Hans i Fick, però no podrà comptar amb Pedri, Rafinha ni Rashford, que es baixa per una contusió al genoll del partit contra el Mallor.
El control de Soivan López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr. Passen 3 minuts de dos quarts de 3. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Alerta màxima per vent de cara a demà, fins al punt que la Generalitat s'ha decidit suspendre l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent davant d'un temporal de vent qualificat de primera categoria pel servei meteorològic. Aquesta tarda, Interior enviarà un avís alert a la població amb mesures restrictives i ja recomana no fer desplaçaments innecessaris. Més detalls des del Departament d'Interior. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. Les ratxes de vent aquest matí han superat els 100 km per hora a diversos punts de Catalunya i per demà el Meteocat espera una avantada de primera categoria. Per protegir la població, el govern aprovarà una resolució que entra en vigor aquesta mitjanit i estarà activa fins demà, dijous, a les 8 del vespre, amb un seguit de mesures restrictives que ha detallat la consellera d'Interior, Núria Parlón.
Demanarem la suspensió de l'activitat educativa esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda. També suspendre l'activitat sanitària que no sigui urgent.
i la suspensió, òbviament, de les activitats esportives, individuals o col·lectives, en aquests espais naturals, parcs i jardins urbans. Des del Servei Meteorològic de Catalunya, Santi Sagalà ha explicat el següent. Estem davant d'una ventada de primera categoria, que esperem que duri ben bé fins al cap de setmana. El primer màxim serà demà dijous, que esperem una situació de vent general a Catalunya.
Avui els bombers han atès més de 500 incidències, cap d'elles especialment remarcable i sense ferits. Afortunadament, la majoria per arbres caiguts i també despreniments de façanes, però preveuen que el vent vagi a més. A les 5 de la tarda avui tornarà a haver una reunió del Comitè d'Emergències.
i Protecció Civil demana als ajuntaments de tot Catalunya que valorin quines activitats de carn estoltes mantenen per als propers dies, per divendres, per dissabte, per diumenge, i que les adequin a la situació meteorològica. Una decisió sense precedents, la de suspendre l'activitat educativa a tot Catalunya.
i que arriba justament en plena mobilització del sector. Talls a les carreteres principals, sabotatges a les portes de les escoles i els instituts i milers de docents i personal educatiu al carrer en aquesta vaga per demanar millores salarials, més recursos per a l'escola inclusiva i menys alumnes per aula.
de la vaga és del 85%, segons els sindicats. Educació, en canvi, rebaixa aquesta xifra al 37%, tot i que només amb la informació d'un 37% dels centres. A Barcelona, repassem ara totes les protestes que hi ha hagut arreu del territori. Milers de docents han col·lapsat el centre de la capital fins a arribar a la seu del Departament d'Educació. Allà hi tenim l'Ester Minguell. Bon dia, Ester.
Bon dia. La protesta es troba ara a la via Augusta davant del Departament d'Educació, que per serà convidat a entrar un representant de cada sindicat educatiu mentre a fora, milers de persones que fan millores en educació i mentre encara arriba la cua de la manifestació. Només dels sindicats, la participació de la marxa de l'Una és d'Espanya.
25.000 segons la Guàrdia Urbana. Amb lemes com lluitar a més educar, amunt el sol i avall les ràtios, disinocitem l'apropació, la concentració desfilat des del Jardinet de Gràcia per la Diagonal i amunt després pel carrer Arribau fins a la dia Augusta. A la capçalera, els representants sindicats que han pillat la mobilització històrica.
De moment no tenim cap proposta sobre la taula, per tant, nosaltres estem aquí avui en aquesta jornada de vaga, el nivell de participació és d'un 85%, això realment es edifica i evidencia el malestar creixent que hi ha en els centres educatius. Per tant, mentre no hi ha algun acord que puguem assumir, una proposta que puguem assumir, per tant, que pugui materialitzar en un acord, nosaltres ens seguirem mobilitzant
A banda de les mobilitzacions anunciades al mes de març, no en descarten d'altres abans si no hi ha vensos en qüestions com les ratios, els recursos per la inclusiva, menys burocràcia i millores salaris. Un seguiment, gràcies Esther Minguell, d'aquesta protesta que està sent massiu arreu de Catalunya. Passem ara per les comarques gironines, on 8 de cada 10 mestres han secundat la vaga i la manifestació unitària que s'ha fet a la capital, a Girona. Ha plegat uns 12.200. Girona FM, Pau Villafany.
Segons USTEC, el seguiment de la convocatòria ha arribat al 85%. A la mobilització, els participants han iniciat la marxa en quatre columnes que s'han unit al pont del Dimoni i han avançat fins a la seu de la Generalitat. Glòria Polls és la portaveu d'USTEC a les comarques de Girona.
Doncs la veritat és que és una vaga massiva, feia temps que això no es veia. Tenim un seguiment del 85% del personal educatiu de les comarques gironines i de la resta de Catalunya. Això vol dir que tenim ganes que el departament ens faci cas, tenim ganes d'alçar la veu i de reivindicar aquests punts que són comuns a tot el personal educatiu de Catalunya.
A la seu de la Generalitat, a Girona, els sindicats han reclamat recuperar poder adquisitiu, reduir ràtios, ampliar plantilles, més recursos per a l'escola inclusiva i menys burocràcia. A les comarques lleidatanes, la majoria de centres també han funcionat amb serveis mínims. A la capital, més de 5.200 s'han concentrat, en aquest cas, a la plaça Ricard Viñas.
Més de 800 professors arribats de tot el territori lleidatà han expressat les seves proclames en aquesta excèntrica plaça de la capital del Segrià. Molts professionals, com l'Emma de l'Escola Montroig de Balaguer, l'Abèlia de l'Escola Mària Marçal de Tàrrega i la Jordina de l'Escola de les Sabines de Cervera, han reivindicat que els salaris no responen al nivell de vida i que actualment hi ha massa poc personal qualificat a les aules. Fa 20 anys que soc mestra i cobro...
Menys que el que cobrava fa 20 anys endarrere, amb l'antiguitat que això es comporta. És a dir, el nivell de vida ha pujat, però els sous s'han mantingut. Cada vegada tenim unes aules més plenes, amb molta diversitat, i molta diversitat que no està atesa, i sobretot no està atesa per personal qualificat. El cartell que porto avui diu menys pissarres digitals i més recursos personals, perquè han fet una inversió en pissarres molt bèstia, i després ens diuen que no podem posar una velladora més, o no ens poden donar els recursos que necessitem.
En alguns centres de la ciutat, l'activitat d'alumnes ha estat baixa, com el cas de l'escola Minerva, només ha assistit un 12% de l'alumnat. A les Terres de l'Ebre, una marxa lenta de vehicles ha resseguit la C42 des de l'aldea i fins a Tortosa, on hi ha hagut la manifestació unitària. El seguiment de la vaga en aquest punt també ha estat massiu. En posta a ràdio, Sílvia Verbis. Els mestres sortien a primera hora del matí cap a l'aldea, provenents de diferents municipis de la costa de l'Ebre i del Delta,
molts d'ells d'en Posta, on ahir es van reunir els mestres en assemblea a l'escola Consol Ferrer. Alguns, com Santi i Martí, comentaven que no recordaven una mobilització docent tan gruixuda. L'escoltem. Jo porto 27 anys a la docència i no havia vist una concentració i una manifestació tan gran d'haver una resposta tan gran del que és el col·lectiu de docents. Jo no recordo una mobilització tan gran
I una consciència, això també, crec que a la vegada és important del col·lectiu de mestres i que això no podem seguir, així no podem continuar perquè no anem gens bé. Els mestres consideren insostenible la situació actual i estan disposats a seguir lluitant per les millores que reclamen. Això sí, també demanen empatia a les famílies, tot recordant que en joc hi ha molt més que el seu propi benestar.
Aquesta protesta del sector educatiu ha començat a primera hora del matí a les carreteres, amb talls de vies generalitzats tant als accessos de Barcelona com a la C32 a Mataró, a la Nacional 2 a Villamala i a les sortides de Figueres i Girona de la P7, però no han estat les úniques vies, Sònia. També s'han fet talls a la C17, a la C25 a Vic, a la C55 a Manresa i a Olesa de Montserrat, a la C59 a Moïà, a la C31 a l'Hospitalet de Llobregat...
la C58 a Sant Quirze i la C37 a Valls, així com també la Nacional 141-C a Mollà i la C31 a Vergés. Davant d'aquest malestar, el Departament d'Educació estén-la amb el professorat i confia que la proposta que faran els sindicats a la pròxima reunió negociadora, dijous que ve, suposarà un punt d'inflexió.
El secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, ha explicat que s'hi abordaran les reivindicacions principals, com ara els salaris o la millora de recursos per a l'escola inclusiva. Sobre l'aspecte salarial, però, ha anunciat que serà un increment positiu. No resoldrem 20 anys sense haver tocat aquest complement econòmic d'un dia per l'altre.
i que, per tant, per primera vegada en 20 anys, la proposta que oferirà el Departament d'Educació i Formació Professional el proper dia 19, en una mesa sectorial, és de poder abordar un increment d'aquest complement específic o complement autonòmic, o com li vulguem dir, i que, per tant, començarem a donar passes en aquest sentit, que a mi em sembla que són importants i rellevants.
També s'ha referit a la vaga d'ensenyament durant la sessió de control del govern al Parlament, Albert Dalmau, conseller de la Presidència i actual president en funcions, que també ha assumit ara les competències d'ensenyament. Dalmau ha recordat a Junts i Esquerra que han estat al govern i no han millorat la situació dels docents i ha apostat pel diàleg tot i reclamar responsabilitat al col·lectiu.
Perquè sé perfectament d'on venen a l'origen de la pèrdua de poder adquisitiu dels docents que porta algunes dècades enrere. I aquest govern, a més, està en condicions, i ho ha estat, de seguir treballant amb la comunitat docent i amb els seus representants dels treballadors per poder arribar a un acord. La nostra mà sempre estarà estesa per poder arribar a un acord. Ara hem de poder arribar a un acord que sigui just.
que abordi per un element la qüestió salarial, però que també sigui responsable. Perquè el nostre objectiu va poder ser assegurar una excel·lència de l'educació pública, que la volem de qualitat. El govern insisteix en la necessitat d'aprovar uns pressupostos nous per afrontar els reptes de l'escola inclusiva.
Entrem en matèria política. El president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, defensa el Congrés al sistema ferroviari de l'Estat. Asegura que és un dels millors del món, tot i els accidents de Damus i Gelida i la crisi a Rodalies. Dit això, però Sánchez ha volgut deixar molt clar que posaran totes les mesures necessàries perquè no tornin a passar accidents com aquests. Des de l'oposició, el PP ha dit que l'executiu de Sánchez serà jutjat pels fets, mentre que Esquerra i Junts han tornat a denunciar la manca d'inversions a Catalunya. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. En una compareixença a petició pròpia, el president espanyol ha assegurat que el seu executiu seguirà apostant pel tren per fer-lo un mitjà de transport més eficient encara i més competitiu i ha desmentit que aquests últims anys hagin reduït la despesa en el seu manteniment, tot dient que n'han incrementat un 26%. Un Sánchez que ha apostat, però, per incrementar els estàndards de qualitat.
Y una vez sepamos que ha fallado exactamente, pondremos en marcha las medidas necesarias para que este tipo de tragedias no vuelva a suceder. Pero lo que no podemos hacer es especular, no podemos desinformar y tampoco podemos utilizar esta tragedia para crispar.
Des de l'oposició, el líder del PP, Alberto Núñez Fijó, ha censurat que Sánchez no s'hi assumit cap responsabilitat, l'ha acusat de negligent i ha sentenciat que el seu govern serà jutjat per aquests successos. Le avisó todo el mundo, les dio igual, y eso ha supuesto 47 muertos. Asuman las consecuencias de sus actos. Y no le quepa duda, los suyos son una negligencia continuada. Pel que fa als partits catalans, Esquerra i Junts han denunciat la situació a Rodalies i ho han fet amb aquestes paraules. Escolteu els seus portaveus al Congrés, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras.
Su modelo es el mismo. Antes competir en alta velocidad con Japón, con Corea, con China, que llevar al currito de turno de Algeciras, de Vallecas o de Cornellà en un tren digno. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país els darrers 50 anys és lamentable. I cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès
Per últim, des de sumar, han defensat que Pedro Sánchez va fer el que tocava a Adamuz i han assegurat que Rodalies és on s'ha de fer una major inversió per revertir la deficient situació actual de la xarxa.
Seguim a Madrid, ja que uns 150 pagesos catalans es manifesten, juntament amb pagesos de tot Espanya, per reclamar a l'Estat i Europa mesures en defensa del sector agrari. Protesten contra el Tractat del Mercosur, també per exigir que Espanya garanteixi la seva aportació als ajuts dins la nova política agrària comuna. I també reclamen canvis en els protocols europeus de sanitat animal. En aquesta protesta a Madrid, tenim el Marc Pijuán. Molt bon dia, Marc.
Molt bon dia Marta.
demanant al govern espanyol que garanteixi la seva aportació als ajuts a la pagesia dins d'aquesta nova política agrària comú. Escoltem Raquel Serrat, coordinadora nacional d'Unió de Pagesos, en declaració de la xarxa.
Venim a reivindicar que el Ministeri faci la seva feina i que es deixi estar d'hipocresies polítiques perquè, per una banda, firma molt alegrament tractats de lliure comerç com Mercosur i, per altres, fica a la boca paraules com relleu generacional o equilibri territorial. I una cosa es contradiu amb l'altra. Una eina que té per fer-ho, per posicionar-se, és la nova reforma de la política agrària comuna, que Europa deixa en mans dels Estats una certa independència per decidir què vol fer amb els diners i de quina manera els vol distribuir.
La manifestació també vol servir per exigir altres mesures com ara eines a favor del relleu generacional al camp o un canvi en els protocols europeus de la sanitat animal per tal d'evitar sacrificis innecessaris.
Tornem a Catalunya i, en concret, a Premià de Mar, al Maresme, on tècnics municipals inspeccionen l'edifici afectat per un incendi aquesta passada nit que ha obligat a desallotjar fins a una seixantena de veïns. L'objectiu ara és determinar els danys i, sobretot, saber quan es poden tornar a casa. 18 persones han hagut de passar la nit a l'alberg municipal. Premià Mèdia, Manel Ferrer.
A hores d'ara, tècnics municipals de l'Ajuntament de Premià de Mar inspeccionen l'edifici on ahir es va produir un incendi al carrer de Núria per tal de determinar quan podran tornar a casa les seixantena de veïns que van haver de ser desallotjats després de la deflagració provocada pel mal ús accidental d'una estufa elèctrica a l'àctic del bloc que va demanar la intervenció de fins a 10 unitats del bomber que van rebre l'avís a partir de les dues del migdia.
Malgrat la intensitat de les flames, no hi va haver danys materials importants a l'edifici i tampoc danys personals de gravetat, però dues persones van haver de ser ateses pels serveis mèdics d'emergència i un d'ells traslladat al quad de Mataró. Ho acabem de saber. Els Mossos d'Esquadra han detingut el psicòleg de la presó de Mas d'Enric, el Tarragonès, per assetjament sexual a d'altres treballadores del centre.
L'home va ser arrestat dimarts i està pendent de passar a disposició judicial. Serà les hores quan el Departament de Justícia determini què fer amb aquest treballador i quines mesures prendre. Segons sembla, l'home havia estat suspès de sou i feina durant sis mesos per motius similars, suspensió que havia acabat fa unes setmanes.
I passem avui també per Sant Vicenç dels Horts, que ha hagut de tancar l'accés al gualinundable que connecta amb Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Ho ha hagut de fer per la crescuda prevista del riu Llobregat a causa del desenvassament del pantà de la Baells.
l'Anna de l'Aigua informa que el cabal de sortida de la Baells passarà gradualment dels 2 a 32 metres cúbics per segon des d'aquest matí i fins demà a les 5 de la tarda. Això ha de servir per reperfilar la llera i renovar hàbitats de manera que hi hagi una millora ambiental del riu. És previst que els efectes d'aquesta pujada del cabal del Llobregat es notin fins dissabte.
I el nou centre de producció, innovació i desenvolupament de la pastisseria Hoffman a terra al barri del Remei de Badalona. Les noves instal·lacions apleguen la trentena de treballadors que diàriament elaboren artesanalment centenars de productes de brioixeria, dolços, bombons i pastissos. Ràdio Ciutat de Badalona, Raquel Moreno.
Ubicat a Badalona, tocada al municipi Baida, Sant Adrià de Besòs, es tracta d'un espai estratègic que concentra't a l'obrador dels dos establiments, el Born i l'Eixample, i al centre creatiu de l'equip d'innovació on es desenvolupen els processos de producció i es tasten els nous productes.
Amb aquesta nova instal·lació de 1.200 metres quadrats, afronten el seu procés d'expansió tan nacional com internacional amb una inversió de 700.000 euros. Així ho ha assenyalat la presidenta del grup Hoffman, Sílvia Hoffman. És el salt que necessitàvamos dar para poder afrontar este crecimiento. ¿Y por qué Badalona? Porque Badalona al final es una ciudad industrial, es una ciudad...
Con el mar, con un montón de gente trabajadora con un potencial enorme. Hoffman no descarta obrir un tercer establiment a Badalona on poder adquirir els seus productes estrella, com ara el croissant de mascarpone i el rol de fastuc. I és moment per la cultura. El Festival Dança Metropolitana es celebrarà, del 5 al 22 de març, la novena edició amb 90 espectacles i 177 funcions. El certamen que abraça 12 municipis reivindiquen guany la llibertat dels cossos per evitar i transformar l'espai públic. Mitjans a l'Hospitalet, Ana Rodríguez.
El centre d'art i clasal ha estat l'escenari on s'ha presentat l'edició d'enguany del festival que reivindica la llibertat dels cossos per evitar i transformar l'espai públic i que comptarà amb la participació de companyies nacionals i internacionals de referència. El regidor de Cultura i d'Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Mercè, parla del propòsit d'aquest festival.
Aquest és un festival que té una vocació multiplicadora. L'èxit d'aquest festival no s'ha de mesurar únicament perquè hi vagi molta gent, sinó perquè les programacions dels teatres municipals tinguin més dansa, perquè els programadors programin més dansa, perquè la dansa sigui més habitual a les vides quotidianes de les programacions que fem als nostres teatres.
L'Hospitalet serà la ciutat inaugural, serà el proper divendres 6 de març a les 8 del vespre amb la peça Elles de Hansel Cereza. I al Museu Tàpies ens convida a viatjar al passat i a viure en primera persona quatre exposicions que l'artista va fer en la dècada dels 50. A Antoni Tàpies, al Moviment Perpètu del Mur, el museu presenta les obres en algun text original. Vol mostrar la influència de la manera d'exposar i de la percepció de la crítica i el públic en l'evolució del creador. David Navarro, bon dia.
Bon dia. A la nova exposició del Museu Tàpies veurem l'obra de l'artista en contextos molt diferents, des de la foscor d'una sala amb punts de llum que destaquen les peces d'art a la curiosa combinació de pintures i objectes de disseny. Quatre maneres d'exposar-la que recupera com es va presentar a diferents galeries d'art durant els anys 50.
Veiem així com l'obra d'Antoni Tàpies arriba a la maduresa en el context de l'època. Se'ns ofereix d'aquesta manera, com explica la directora del museu, Ico, comissària de la mostra, Imma Prietó, l'oportunitat d'interactuar amb l'obra com ho van fer públic i crítica en el seu moment. El significat final de l'obra d'art no depèn ni d'ella...
Ni només de l'artista, cal un mediador que és l'espectador. Per tant, el que convidem és que aquests espectadors actius del nostre temps vinguin també amb aquest interrogant de quina diferència hi ha i quin significat nou jo puc afegir. L'exposició que es podrà veure fins al 6 de setembre presenta més de 50 obres i documentació de col·leccions públiques i privades. Arriben els esports.
Amb la Janire Gallut. Molt bon dia, Janire. El Barça ja prepara el partit de semifinals de Copa del Rei de demà contra l'Atlètic de Madrid. Els blaugranes viatgen cap a Madrid amb l'objectiu d'obtenir un bon resultat de cara a la tornada al Camp Nou. Hansi Frick, però no podrà comptar amb Pedri Rafinha ni Rashford, que es baixa per una contusió al genoll del partit contra el Mallorca. El tècnic adverteix de la dificultat del rival.
Sé que és un partit dur per tothom. M'agrada molt l'estil de joc de l'Atlètico de Madrid. Som un equip fantàstic, amb una filosofia molt clara, també, i molts jugadors que saben com jugar amb la pilota i no és fàcil defensar-los per a qualsevol
A més, tenen també jugadors al davant que poden canviar, poden modificar la dinàmica de com estan jugant. I, com dic per nosaltres, serà un partit complicat. I pel que fa al Girona, el conjunt de Michel té nou porter. Es tracta de Rubén Blanco, que arriba lliure fins a final de temporada per cobrir la baixa de Ter Stegen. El porter gallec de 30 anys va debutar a primera divisió amb el Celta i va jugar durant una dècada, volíem dir. De fet, fa dos anys que no es juga un partit. Tot i això, no ha dubtat arribar a l'equip Girona
Estabamos fuera de mercado ya, en una situación un poco particular y bueno pues como te decía fue un poco todo rápido, yo no tuve ninguna duda, es un club que me transmite muchísimas cosas, que está haciendo muy bien las cosas y creo que lo más importante es disfrutar.
I a la Copa Catalunya Femenina avui quedarà definit qui lluitarà pel títol. L'Ona Sant Adrià de segona federació i la M de primera s'enfronten a partir de les 7 per un lloc a la final on ja espera l'Europa. I en basquet derrota del joventut a la pista del xalón francès en partit de la Champions FIBA. Els vertinegres van caure 85 a 77 i posen fi a la ratxa d'inbatibilitat. Dani Miret és l'entrenador de la penya.
Potser ens ha faltat més energia o més mentalitat en altres jugadors que no en els que realment avui haguéssim pogut pensar que aquests els guanyarem fent un partit normal. No, no penso que l'equip hagi estat relaxat. Crec que no hem sabut trobar energia, crec que no hem fet un bon partit, però tots sabíem de la importància d'aconseguir la classificació pels quarts d'avui.
I a l'Eurocup el Maxi Manresa juga avui la darrera jornada de la fase regular a la pista de l'Hamburg. Els de Diego Campos ja classificats pels vuitens de final estan pendents del rival que tindran i de si gaudiran del factor pista en aquesta eliminatòria. El tècnic assistent Carlos Flores explica les claus del partit.
Intentar fer un bon partit, intentar treure un bon resultat, però seguim aquesta mentalitat de créixer, de créixer com a equip, d'intentar que aquests jugadors que estan a la seva fase final de recuperació seguissin sumant minuts, minuts competitius, que crec que és la part més important d'aquest final de recuperació, i intentar seguir fent les coses que fem cada setmana.
I els Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina. Bones notícies per la delegació catalana i és que Caral Castellet s'ha classificat per la final de Half Pipe de Snowboard. La sentim. Nunca había pasado tantos nervios en una classificatoria. Sabía que hoy había que sacar todo el arsenal porque las chicas que están compitiendo hemos estado compartiendo escenario y pipe en los últimos meses y sé el nivel que tienen y había que darlo todo y quería planchar esta ronda para poder
La de Sabadell intentarà revalidar la medalla de plata que va aconseguir als Jocs de Pequín. Gràcies, Janíria Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a les 3 de la tarda. Nosaltres ho deixem aquí i ens retrobarem demà a les 2. Bona tarda. Notícies en xarxa. Edició migdia.
La xarxa de comunicació local. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Els de la Ràdio Local sempre hi som.
que em destrossa tenir-te al davant. He intentat proteger el passat, sap greu. Molt millor aquest adéu que aquest silenci tan horrible. Què serà de mi sense la teva falta de sent?
Vas obrir la finestra i ara no hi ha el reflex de les nits comptant estrelles. Busco tot sol un refugi, que sigui la nit la que em cuini. Sort de conèixer-te que alhora quina puta mare saps.
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. La Generalitat ha suspès l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent de cara de mà i recomana el teletreball davant el temporal d'avent previst arreu de Catalunya, ho ha anunciat la consellera d'Interior, Norea Parlon, en una decisió sense precedència. És que hi ha una vintena de comarques en alerta màxima de 6 sobre 6.
Una suspensió de classes de cara a demà que arriba en plena vaga del sector educatiu. Els sindicats d'educació han xifrat la participació de l'aturada amb un 85%. El departament rebaixa la xifra el 37 fins a la 1 del migdia. El seguiment en alguns centres educatius ha estat massiu. És el cas de l'escola Lantina de Torredembarra,
on el 92% de l'equip docent ha secundat aquesta aturada. Un a la torre, Raquel Martínez. En proclames com sense recursos no hi ha inclusió o perquè la docència no ha de ser supervivència, mestres i professors han fet una crida a unir-se a les mobilitzacions. Des del municipi, els docents s'han sumat a la manifestació de Tarragona per exigir més recursos i reduir les ràtios a les aules i també la burocràcia. Joana Sánchez és mestra d'infantil a l'Escola Molida Vent.
Tenim manca de vetlladors, tenim manca de mesa d'educació especial, no podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert. I no han posat els recursos, aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten. A Torredambarra el seguiment més elevat ha estat a l'escola Lantina i la resta de centres de primària i secundària ha rondat el 50%.
I també es manifesta la pagesia a Madrid per reclamar a l'Estat i a Europa mesures en defensa del sector agrari. Uns 150 pagesos catalans participen en la protesta contra el tractat del Mercosur i per exigir que Espanya garanteixi l'aportació als ajuts dins la nova política agrària comuna, així com els canvis en els protocols europeus de sanitat animal.
I mentre Pedro Sánchez defensa el Congrés del sistema ferroviari de l'Estat després dels accidents a damut i de gelida i la crisi de Rodalies, el president espanyol ha volgut deixar clar que es posaran totes les mesures, però perquè no torni a passar. El PP diu que l'executiu serà jutjat pels fets i Esquerra i Junts han tornat a denunciar la manca d'inversió a Catalunya.
I el Primavera Sant Barcelona esgota les entrades per la primera edició del festival. The Cure, Doja Cat, Gorilas, Massif Atac i Maiblodi Valentine encapçalen el cartell. I el Barça, que ja prepara el partit desamifinals a la Copa del Rei i demà contra l'Atlètic de Madrid, viatgen a Madrid amb l'objectiu d'obtenir un bon resultat de cara a la jornada de tornada al Cap Nou. Tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa.
Protecció Civil ha anunciat la suspensió de l'activitat educativa, universitària i esportiva al conjunt de Catalunya aquest dijous. La decisió s'ha pres aquest migdia davant l'episodi de fort vent que s'espera per a les pròximes hores. Núria Parlón, la consellera d'Interior, ho ha anunciat fa uns minuts.
Demanarem la suspensió de l'activitat educativa esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda. Reenviarem una e-alert a la població i els serveis educatius, arran de la reunió que hem mantingut del CECAT, ja estan treballant amb tota l'operativa territorial.
perquè la informació arribi amb temps a les persones afectades per aquestes suspensions. També suspendre l'activitat sanitària que no sigui urgent. La durada de la suspensió de les activitats és des de la mitjanit d'aquest dijous fins a les 8 del vespre.
La vaga de mestres ha tingut un seguiment important a Torredembarra. En el cas de l'Antina, l'han secundat al 92% del claustre, el molí de vent i l'Antoni Roig s'ha arribat al 50% i en el cas dels instituts s'ha superat al 40%. Joana Sánchez, que és professora del molí de vent, exposava que les ràtios d'alumnes són elevades, sobretot tenint en compte la creixent diversitat i necessitats especials de l'alumnat. Aquesta situació...
Si suma, l'accés de burocràcia, ho ha explicat en una entrevista al programa Baja i al dia. Tenim manca de vetlladors, tenim manca d'educació especial. No podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert i no han posat els recursos. Aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten.
Tot recau a les nostres esquenes. Més que mestres som buròcrates, és més important pel departament la documentació, totes les programacions, tota la paperassa que hem de fer que les classes i l'atenció que hem d'anar, que hem de donar directes als alumnes.
Els sindicats calculen que la vaga té un seguiment del 85%, mentre que el Departament d'Educació sosté que se situen al 37% amb dades actualitzades a la una del migdia. L'Ajuntament de Torredemparra està fent obres de millora a la xarxa de subministrament d'aigua al municipi. En concret, s'està procedint a la renovació d'algunes canonades i també es crearan nous punts de sectorització.
Torre d'Embarra, Altafulla, Roda i Creixell s'han sumat un any més al conveni Córner per a la promoció turística. L'acord es va presentar ahir dimarts i s'hi han implicat 36 ens públics i privats que uneixen esforços per promocionar turísticament la Costa Daurada. Coincidint amb les festes de Carnaval, la policia local de Torre d'Embarra engega demà dijous una campanya de control d'alcohol i drogues en la conducció. I que s'allargarà fins dimecres de la setmana vinent. És una campanya que coordina el Servei Català de Trànsit.
Fem memòria de la segona reunió participativa del Pla de Barris de Torredembarra que es farà avui dimecres. Serà amb una ruta exploratòria pels carrers del nucli antic. Començarà a la plaça del Castelladós, quarts de sis de la tarda. Una cinquantena de joves de Torredembarra, Roda, Altafulla i Creixell van participar la setmana passada. Una nova edició de l'esquiada track. La cita va tenir lloc a les pistes de l'estació Pal Arinsal a Andorra.
Arran de la previsió de fort vent, la Torre Caminar ha suspès la sortida que tenia prevista demà dijous a l'ermita de Sant Antoni d'Altafulla. De moment se manté la camina de divendres que es farà fins als búnkers de l'urbanització La Mora. Repassarem també notícies d'àmbit territorials fent seguiment de la situació ferroviària i en esports parlarem del latisme.
Amb Aaron Sola, que ha aconseguit la medalla d'or en la prova de llançament de disc al Campionat de Catalunya de llançaments i arcs d'hivern, celebrat el passat diumenge a Tarragona. Són les notícies més destacades d'avui dimecres. Som dia 11 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció. La Raquel Martínez i qui us parlem, en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
Protecció Civil ha anunciat la suspensió de l'activitat educativa, universitària i esportiva al Conjunt de Catalunya aquest dijous. La decisió s'ha pres avui al migdia davant de l'episodi de fort vent que s'espera per a les pròximes hores. També quedarà suspès de l'activitat sanitària no urgent. El govern demana evitar desplaçaments, recomana el teletreball i aquesta tarda enviarà un ESA alert per informar de les mesures que s'aplicaran.
A les 5 es farà una nova reunió per valorar si es prenen mesures adicionals. Totes aquestes mesures les ha anunciat la consellera d'Interior, Núria Parlón, després de la reunió del CECAT.
Demanarem la suspensió de l'activitat educativa esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda. Enviarem una e-alert a la població i els serveis educatius, arran de la reunió que hem mantingut del CECAT, ja estan treballant amb tota l'operativa territorial perquè la informació arribi en temps a les persones afectades per aquestes situacions.
per aquestes suspensions, també suspendre l'activitat sanitària que no sigui urgent,
Igualment, des de Protecció Civil es demana seguir els consells habituals en episodis de fort vent, com limitar les activitats a l'exterior, també anar amb prudència en la conducció i augmentar la distància entre vehicles. També cal allunyar-se de les zones arbrades on el vent pugui fer caure branques i d'espais en la via pública on puguin caure objectes o bé on hi hagi vestides, grues o mobiliari urbà. Ho explica també la consellera Parlón.
El vent, com bé sabem, causa estralls, especialment aquelles zones urbanes on tenim arbres, elements a les façanes, parades de bus, fanals i altres elements de mobiliari urbà que són susceptibles de generar incidents a la via pública i per tant això requereix una actitud sobretot de prevenció per part del conjunt de la ciutadania.
També és veritat que venim de dies de fortes pluges que fa que el terra estigui molt més humit, molt més mullat i que sigui més procliu a aquests incidents vinculats amb l'Arbrat, en aquests entorns especialment urbans, parcs naturals i zones en què habitualment aquestes incidències es produeixen i posen en risc les persones.
La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ja havia apuntat aquest matí que no es descartava suspendre l'activitat ferroviària, encara que de moment aquesta mesura no s'ha confirmat i caldrà veure l'estat de les infraestructures. Paneque avançava que s'han activat brigades específiques de DIF en els punts més sensibles.
En tot cas, el que hem activat, això sí, ja ho hem pogut començar a activar avui, és en aquests punts més sensibles i on ara mateix ja s'estan registrant algunes dades a la zona del Montseny, entre Blanes, Massanet, brigades específiques d'ADIF per tenir especial atenció en aquests punts per si hi hagués alguna caiguda d'arbre, algun element que requerís la seva intervenció.
La durada de la suspensió de les activitats és des de la mitjanit de dijous fins a les 8 del vespre del mateix dia. El Servei Materiològic de Catalunya ha activat ja avisos de perill per fort vent avui dimecres i apujarà el seu nivell demà dijous a bona part del país. En el cas del Tarragonès, el nivell de perill és moderat tota la jornada d'avui, mentre que durant la matinada i primeres hores de demà passarà a ser de nivell alt.
Aquest dimecres l'episodi afecta especialment la façana litoral i prelitoral, i ja de cara a la tarda les comarques interiors de Barcelona. De moment, les ratxes de vent han superat els 100 km per hora a una desena d'estacions meteorològiques del Meteocat. A Miami Platja, per exemple, s'han arribat els 107.
Aquesta pròxima matinada l'episodi s'intensificarà i s'estendrà al conjunt de Catalunya. Durant el matí, una vintena de comarques de Barcelona, interior de Girona i al Pirineu tindran actiu un avís de perill vermell 6 de 6. Es poden registrar ratxes que superin els 30 metres per segon. El torrenc Santi Sagalà, cap de l'àrea de predicció del Metocat, explica que s'espera fort vent de ponent i mestral i que l'episodi serà generalitzat al conjunt de Catalunya.
El primer màxim serà demà dijous, que esperem una situació de vent general a Catalunya. Aquesta situació serà de component oest, vent de mestral, vent de ponent, que arribarà a totes les comarques de Catalunya sense excepció. Tot i això, hem emès un avís de situació meteorològica de perill de grau 5 i 6, els graus més alts que nosaltres podem avisar, perquè esperem...
ratxes de més de 90 i de 100 quilòmetres per hora, especialment a la zona de la meitat est del país i a la zona del litoral i del prelitoral central. De moment, el telèfon 112 ha rebut 651 trucades aquest dimecres al matí que han generat més de 500 expedients relacionats amb el fort vent. Un 10% d'aquestes trucades provenien de la comarca del Tarragonès.
Segalà també ha apuntat que el de demà serà el primer punt màxim d'aquest episodi, però que també es preveu que n'hi hagi un segon dissabte. En aquest sentit, la sotdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, ha avançat també que demanaran als ajuntaments que valorin les activitats previstes de cara al cap de setmana i que es faci una revisió del mobiliari urbà afectat per les ventades. També que es faci la revisió dels itineraris de les rues, ja que coincideix que dissabte se celebren les rues de Carnaval.
A més, demà dijous també hi haurà un episodi de mal estat de la mar. Anirà des de l'Empordà fins al Tarragonès i es calcula que podria haver-hi onades de fins a dos metres i mig. Protecció Civil ha activat la prealerta del Procicat per fort onatge.
La vaga de mestres ha tingut un seguiment important a Torredembarra. En el cas de l'Antina, l'ha secundat al 92% del claustre al molí de vent i a l'Antoni Roig s'ha arribat al 50% i en el cas dels instituts s'ha superat al 40%. Al conjunt de Catalunya, els sindicats situen el seguiment en el 85%, mentre que el Departament d'Educació el rebaixa fins al 37%.
Amb lemes com sense recursos no hi ha inclusió i la docència no ha de ser supervivència, els mestres i professors s'han mobilitzat arreu del país per denunciar la manca de personal i de recursos, a més de la precarització de les condicions laborals. Al Baix i al Dian hem parlat amb la Joana Sànchez, que és professora al Muli de Vent i que s'ha sumat a la vaga i a la manifestació que s'ha fet a Tarragona.
Exposava que les ràtios d'alumnes són elevades, sobretot tenint en compte la creixent diversitat i necessitats especials de l'alumnat. Aquesta situació s'hi suma l'accés de burocràcia. Tenim manca de vetlladors, tenim manca de mestra d'educació especial. No podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert i no han posat els recursos. Aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten.
Tot recau a les nostres esquenes. Més que mestres, som buròcrates. És més important pel departament la documentació, totes les programacions, tota la paperassa que hem de fer que les classes i l'atenció que hem de donar directes als alumnes. La mestra del Molidevent ha argumentat que cada cop han de cobrir més rols i necessitats, mentre que les condicions laborals han empitjorat perquè no s'han arribat a revertir les retallades.
Hem de ser mestres, hem de ser educadors, hem de ser infermeres, hem de ser psicòlegs, logopedes, juristes, assessors manipulials, mediadors, assistents socials... Tot això recau a les nostres esquenes. I, a més a més, hem de tenir en compte que els mestres catalans som els que tenim un salari més baix de tot l'Estat. Es veu que la nostra feina no està tan ben reconeguda aquí a Catalunya com ho està la resta d'Espanya. Ens sap molt de greu, nosaltres anem a treballar amb tota la il·lusió,
i totes les ganes, però veiem que no arribem a les necessitats dels nostres alumnes. No arribem, no som prou gent, i al departament sembla que això li és igual. Només demana resultats, que la canellat sigui a molts nivells, però ens ho fem com podem.
Els sindicats calculen que la vaga té un seguiment del 85%, mentre que el Departament d'Educació sosté que se situa en el 37, amb dades actualitzades a la una del migdia. En aquesta jornada de vaga, els mestres han pujat el to i, de fet, han tallat carreteres arreu del país. És el cas de la Nacional 2 a Mataró i la Ronda Litoral de Barcelona. A la demarcació de Tarragona han tallat la C37 a Valls. També hi ha hagut una marxa lenta de vehicles des del Penedès fins a Tarragona Ciutat.
Els arguments dels manifestants són compartits en ràtios elevades, pocs recursos, creixent diversitat de l'alumnat, excés de burocràcia i sous que no es revisen. Joan Cantó, professor de l'escola Àngels Garriga del Vendrell, expressava la frustració de no poder atendre els alumnes com voldria.
No hi ha recursos. I ara ens veiem, per exemple, jo tinc 28 alumnes a l'aula, alguns amb diagnòstics, amb plans individualitzats, que no abarquen... Jo no puc abarcar totes les necessitats que ells demanen, ni jo, que soc una persona que presenta una vocació i que m'agradaria arribar a tots per igual, escoltar-los, poder donar-los el tracte que es mereixen, la feina que es mereixen, i amb un docent dins de l'aula amb 28 alumnes és impossible.
A Tarragona s'ha fet una manifestació que ha aplegat unes 5.000 persones. La marxa ha arrencat des de la plaça Imperial Tàrraco i ha recorregut la Rambla Nova fins a arribar al carrer de Sant Francesc, on hi ha la seu territorial d'educació. Allí han fet una asseguda i una xiulada. Pere Piera, delegat d'ensenyament de la CGT a Tarragona, celebra el seguiment de la protesta que ha qualificat d'històrica.
Jo no estic acostumat a veure tanta gent, però sí, sí, sí, això és un éxit, això és històric. Això feia temps que no ho vèiem i això demostra el que us estava dient abans, que estem cremades i que volem canviar les coses. Si no ho fan des del govern, ho farem nosaltres. Després, representants de cada sindicat s'han reunit amb els responsables del departament.
El Departament d'Educació justament ha informat que la setmana vinent plantejarà una proposta de millora dels sindicats educatius. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, ha dit que confia que suposarà un punt d'inflexió. Aquesta proposta es plantejarà en la reunió de la mesa sectorial programada pel 19 de febrer. Aquesta inclou un increment del complement específic que cobren els docents, si bé encara no s'ha concretat de quan.
Jiménez ha matisat que no es pot resoldre de cop una situació que no s'ha tocat en 20 anys, però confia que aquesta proposta del Departament suposarà un punt d'inflexió. Jo crec que la proposta del dia 19 significarà un abans i un després, perquè em sembla que després de 20 anys toca, en aquest cas, que l'administració, de manera responsable, pugui presentar aquesta proposta en relació al específic complement autonòmic
i espero i desitjo que les negociacions avancin a bon ritme a partir d'aquest moment i puguem arribar a un acord. D'altra banda, des del govern han assenyalat que si no s'aproven els nous pressupostos, la dotació per educació se situaria al nivell de 2023, amb una despesa de 5.800 milions, quan l'any passat se'n van gastar 8.000. Per la seva banda, la consellera del RAM, Esther Niuvó, que està de baixa, ha dit en una piulada que entén i comparteix les demandes del professorat i allarga la mà
Els sindicats per dialogar. Entrem en crònica estrictament local. L'Ajuntament de Torredembarra està fent obres de millora a la xarxa de subministrament d'aigua al municipi. En concret, s'està procedint a la renovació d'algunes canonades i també es crearan nous punts de sectorització.
El regidor de serveis tècnics, Raül García,
Comenta que tant la renovació de canonades com la creació de punts de sectorització permetran aconseguir una gestió més eficient de l'aigua i una regularització de les pressions. Consisteixen bàsicament en això, la renovació de la xarxa de subministrament d'aigua,
amb la renovació d'algunes de les seves canonades i també, que és dels punts més importants, la creació de nous punts de sectors de sectorització per aconseguir una gestió més eficient del servei de l'aigua i, a més a més, també la regulació de pressions.
De punts de sectorització s'instal·laran de nous a la zona dels Munts, a la plaça Aragó, a la nova Torre d'Embarra i a la Marítima Sud. Una de les intervencions més visibles i que s'està executant aquests dies és la renovació de les canonades que passen per un tram de l'Avinguda Sant Jordi. Uns treballs que, segons ha explicat García, no tenen afectació en el trànsit.
Obres més importants i que ja es veuen al carrer ara mateix estan a l'Avinguda Sant Jordi, que s'estan renovant metres de canonades d'aquesta xarxa de subministrament d'aigua. I bé, no hi ha afectació al trànsit perquè és un dels temes complicats, sobretot d'aquesta setmana.
la línia d'autobus torna a passar per l'Avinguda de Sant Jordi, sinó que només afecta, de moment, les zones d'assassinament. No afecta el trànsit rodat i, per tant, són compatibles les dues situacions. El contracte estableix que la durada total dels treballs ha de ser d'un seu quatre mesos.
Torredembarra, Altafulla, Roda i Creixell s'han sumat un any més del conveni Corner per la promoció turística. L'acord es va presentar ahir dimarts i s'han implicat 36 ens públics i privats que uneixen esforços per promocionar turísticament la Costa d'Aurada. Aquesta és la 21a edició del conveni i enguany comptarà amb un pressupost de 426.000 euros. La Diputació n'aporta més d'un 71% i la resta es repartirà entre els ajuntaments, empreses i altres organismes implicats.
Els diners es destinaran a finançar la participació en fires turístiques i també per pagar campanyes de comunicació i màrqueting per posicionar la Costa Daurada. Enguany s'ha programat l'assistència a cinc fires. La primera va ser Fitur, celebrada fa unes setmanes a Madrid. Després vindran la ITV de Berlín, la World Travel Market de Londres, a més de Navartur a Pamplona i la B-Travel de Barcelona.
Són fires estratègiques per a la Costa Daurada perquè són mercats emisors de turistes potencialment interessats en el nostre territori. A més, són punt de trobada de referència per als professionals del sector. També es faran campanyes promocionals, especialment adreçades als mercats català, espanyol i francès, que s'han establert com a prioritaris. El conveni Corner l'han subscrit 21 institucions públiques, 10 associacions empresarials, les Cambres de Tarragona, Reus i Bais, a més de les empreses
Aquopolis i Portaventura. En el cas de Torre d'Embarra, l'Ajuntament ha concretat avui que el municipi serà present a Fitur, Navartur i la Vitravel. Fitur, com hem dit, ja s'ha celebrat i Navartur serà la setmana vinent, entre el 20 i el 22 de febrer. Hi haurà un espai propi de la costa del Baix Gaià.
D'altra banda, Tordambarra destinarà 4.410 euros a la campanya de publicitat de tardor adreçada als mercats de Catalunya, Espanya i França. D'aquesta manera, es vol reforçar la visibilitat de Tordambarra dins de l'estratègia conjunta de la Costa Daurada, tenint en compte que en guany hi haurà grans esdeveniments com el tur i l'eclipsi solar.
Coincidint amb les festes de carnaval, la policia local de Torredembarra engega demà dijous una campanya de control d'alcohol i drogues en la conducció. S'allargarà fins dimecres de la setmana vinent. La campanya la coordina el Servei Català de Trànsit i es desenvoluparà el conjunt del país. Durant aquests dies s'incrementaran els controls preventius.
A Tornambarra se'n muntaran en diferents punts del municipi i també en franges horàries diferents. Aquests controls tenen un caràcter dissuasiu perquè es vol evitar que la gent agafi al cotxe havent begut o consumit substàncies estupefaents. L'objectiu final és reduir la sinistralitat viària.
Cal recordar que conduir amb una taxa d'alcohol entre 0,25 i 0,50 és infracció administrativa i superior a 0,50 és un delicte amb la corresponent instrucció de diligències penals. A més, qualsevol d'aquestes infraccions comporta la retirada de 6 punts del carnet de conduir.
Un recordatori, avui dimecres es fa la segona sessió participativa del Pla de Barris de Torredembarra. En aquest cas serà amb una ruta exploratòria pel nucli antic que sortirà de la plaça El Castell a dos quarts de sis de la tarda. Aquesta sessió permetrà aprofundir sobre el terreny en els reptes detectats, contrastar les idees exposades a la primera sessió participativa i continuar el treball de diagnosi compartida.
El regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, remarca la utilitat d'aquesta caminada i també recorda que la participació ciutadana continua oberta a través de l'enquesta que es pot respondre online. Una caminada que anirà per tot el nucli antic per tal de detectar i veure directament aquestes necessitats que han sigut detectades ara en la primera trobada participativa.
I tot i així, durant tot el procés hi haurà una participació continuada, tant a través de l'aplicació Viu la Torre, en la qual es podran fer aportacions, i com també a través de la pàgina web municipal. Aquesta activitat compta amb aforament limitat. Les places ja estan exaurides.
Una cinquantena de joves de Torredembarra, Roda, Altafulla i Creixell van participar la setmana passada en una nova edició de l'esquiada TRAC. La cita va tenir lloc a les pistes de l'estació de Palarinsal, Andorra. Aquesta activitat ha estat possible un any més gràcies al conveni TRAC entre els quatre ajuntaments participants i la col·laboració del Consell Comarcal del Tarragones.
L'esqueda jove va tenir lloc entre el 6 i el 8 de febrer i anava destinada a joves d'entre 14 i 25 anys. Aquesta iniciativa s'emmarca dins del projecte de dinamització juvenil de la zona track propera parada, que té com a objectiu oferir experiències compartides que reforcin el treball comunitari i afavoreixin el desenvolupament personal dels i les joves.
Arran de la previsió de fort vent, amb la qual avui hem obert l'informatiu, la Torre Camina ha suspès la sortida que tenia prevista demà dijous a l'ermita de Sant Antoni d'Altafulla, amb què volien celebrar el dijous gras. Sí que es manté, de moment, la caminada de divendres.
Amb la Torre Camina Light es farà una excursió fins als búnquers de la urbanització La Mora. S'aniran cotxes fins a l'aparcament de l'estació de tren d'Altafulla i des d'allà es començarà a caminar. En total es cobrirà un recorregut d'uns 7 quilòmetres. Jesús Castellà de la Torre Camina explica els atractius de la sortida.
Abans sembla ser que ja era un punt de vigia per la costa, pels pirates i tal, però quan es van grandir, es van fer els túnels més grans com és ara i tal, va ser per la guerra i fins i tot hi havia uns canons allà i per poder viure i tal. Bueno, és entretenguda, hi ha gent que no el coneix i tant de temps que està allà i això. Claro. I amb si no és difícil, però sí és cert, sí és cert que quan anem de Tamarit a Camp Dalt va pujant lentament, però va pujant. Jo entès que es tingui en compte.
Participant les sortides de la Torre Camina és lliure i gratuït, cal portar roba i calçat a dient, aigua, l'esmorzar i la targeta sanitària.
Els trens regionals del sud han registrat retards de més d'una hora al llarg de tot el matí. Els sindicats majoritaris van desconvocar la vaga dilluns després d'arribar a un acord amb el ministeri, però sindicats minoritaris com la CGT no l'han acceptat i continuen amb la protesta.
A més dels endarreriments, els viatgers s'han encaixat de cancel·lacions i de trens que s'han parat a mitja trajecte. També hi ha afectacions a la línia d'alta velocitat. Aquest dimecres la xarxa de Rodalies continua oferint el 80% de l'oferta habitual i amb trams que continuen tallats i es cobreixen en bus, com l'R15 entre Reus i Ribarroja. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va anunciar ahir que preveuen poder reobrir aquests trams entre finals de setmana i principis de l'avinent.
Ara bé, hi continuarà havent limitacions de velocitat. Hi ha limitacions temporals de velocitat que són compatibles amb el servei comercial però que dificulten la recuperació dels temps i de les freqüències. En aquests moments tenim 70 punts de limitacions temporals de velocitat vinculats a aquestes revisions en el marc de l'emergència.
la meitat de les quals pensem que poden estar revisades i, per tant, eliminades en els propers 15 dies, i l'altra meitat les anirem abordant durant el mes de març. La consellera de Territori també ha dit que no retiraran els plans alternatius de transport fins a tenir la seguretat que tot funciona i el sistema és sostenible. Passarà el mateix amb la gratuïtat dels bitllets de Rodalies.
Entretant, a Madrid, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha negat que el sistema ferroviari espanyol sigui decadent i afirma que és un dels millors del món. Ho ha dit el Congrés dels Diputats en una compareixença per parlar dels accidents ocorreguts recentment a Andalusia i Catalunya.
Hay trabajo por hacer, sin duda alguna, también mucho que mejorar. En eso podemos estar todos con distintas intensidades más o menos de acuerdo. Pero me parece importante también compartir con los ciudadanos, al calor de este debate, tres cosas fundamentales. La primera de ellas es que, a pesar de los problemas que tenga el sistema ferroviario en nuestro país, nuestro sistema es uno de los mejores del mundo.
D'altra banda, el president de DIF, Pedro Marco de la Penya, ha enviat una carta als treballadors de l'empresa pública on afirma que el sistema ferroviari espanyol és un dels més robustos i admirats del món, tot i aquest inici d'any tan dur.
El Port de Tarragona s'ha incorporat a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Dilluns s'assignava el protocol pel qual els dos organismes es comprometen a treballar conjuntament per desplegar el projecte metropolità. Aquest protocol estableix que se crearà una comissió de seguiment formada pels dos organismes que servirà per elaborar un pla de treball compartit i per fer seguiment dels projectes impulsats.
Es faran reunions cada dos mesos. El president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà, ha destacat que, per la seva pròpia naturalesa, el port és un organisme amb caràcter metropolità perquè dona servei a tot el territori i és una peça clau en el desenvolupament econòmic. Per això Castellà considera essencial que tingui veu en la definició de la futura àrea metropolitana.
I amb aquesta assignatura, per part del port, especifiquem la voluntat de màxima contribució a aquest projecte metropolità. El port, la universitat i algunes altres poques institucions tenim sentit en la mesura que siguem metropolitans. La realitat metropolitana d'aquest territori és indiscutible. Construïm ara l'edifici que faci possible una governança metropolitana.
L'Associació per a l'Impuls Metropolitats va constituir a la tardor passada l'integren als municipis de la Canonja, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Cambrils i Salou.
En esports, Aaron Sola ha aconseguit la medalla d'or a la prova de llançament de disc al campionat de Catalunya de llançament llargs d'hivern. La competició s'ha celebrat aquest últim cap de setmana a la pista d'atletisme de Camp Clar a Tarragona. L'atleta de l'agrupació atlètica Catalunya es va imposar amb molta claredat als seus rivals gràcies a un llançament de 51 metres i 31 centímetres que va aconseguir en el segon intent. El segon classificat, Àlex Martínez, va fer 11 metres i 7 centímetres per sota del torrenc.
En declaracions del Baix Gallesports, Sola s'ha mostrat satisfet per haver aconseguit aquest bon resultat després d'un gran treball per recuperar-se dels problemes físics que ha patit durant els darrers mesos. Crec que el més difícil no és arribar si no m'entindres i ja fa molts anys que m'estic mantenint aquí a dalt de tot.
I sí que és cert que jo fa dos mesos pensava que jo no podria competir disc en tot l'hivern i a saber si podria arribar a l'estiu. Després de molta feina amb el físio i molt treball meu de rehabilitació, doncs ha anat bé i puc estar competint, tot i que no he tingut la preparació ni l'entrenament que hagués volgut per arribar a aquestes cites.
La pròxima cita per a Sola serà el campionat d'Espanya de llançaments llargs d'hiverns, que se celebrarà el 20 i 21 de febrer a Castelló. I a la cita de Camp Clar també va haver-hi un altre podi per a un atleta de Torredembarra, Sofía Ros, que va aconseguir la medalla d'or en la prova de llançament de Martella en categoria sub-20, amb una marca de 42 metres i 21 centímetres, amb 13 centímetres d'avantatge, sobre la segona classificada blanca Samacarit.
Fins aquí aquest informatiu. Adeu-siau. La Ràdio Moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota la qualitat.
Gràcies.
Bon dimecres, Baix Gaià, és 11 de febrer, dia de la Mare de Déu de Lourdes. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament ha descartat signar un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el pàrquing Filadós i que està investigada en el cas Torre d'en Barra.
L'equip de govern ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició. A Roda de Barala, cooperativa agrícola gairebé és història després de dues setmanes d'enderrocs. L'actuació entra ara a la recta final abans de convertir el Solà en una nova zona d'aparcament municipal. I el de Full al seguici festiu incorporarà una molassa. El projecte ja compta amb una vintena de persones interessades en fer-lo viable i es presentarà públicament en la reunió fundacional de l'entitat que construirà l'element el 21 de febrer a l'era de l'Esteve.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Follà, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix Gaiam amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres. I quina calor que fa, no, avui? No ho sé, jo amb aquest vent destarotada. És que m'he desbarillat aquesta nit i tot dels cops de vent que sentia, eh? No sé si fa calor o no.
Però jo anava atabalada ja de bon matí pensant, com tinguem cops de vent, mira, això me fa una mica de por, de vegades, a pensar que pot sortir volant qualsevol cosa. I mal de cap, de vegades, també, amb aquest vent. Tens Sonia Camí, suposo que amb pedres a les butxaques, no? Molt bon dia, molt bon dia. Doncs sí, avui, sense bufanda, perquè, com bé dius, fa un temps molt agradable, diria jo, llàstima d'aquest vent, que fa que tinguem mal de cap, i és veritat, eh? Tinc el cap com un bombo, avui ja us ho dic.
Va, que el vent no prengui els transistors. Tenen sintonitzat el de fulla ràdio, una a la torre i roda de la ràdio. Som Baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, aquest dimecres i tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el que queda de dia i de setmana, si continuarà fent vent, si aquestes temperatures primaverals aguantaran. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez.
Fins demà!
Aquests graus es convertiran en 22, 23, els que tindrem de màxima. Per tant, un ambient de plena primavera aquesta tarda. Sempre amb aquest vent de dalt o vent de ponent, més aviat, que bufa amb moltes ganes. Hem arribat a fregar els 100 km per hora, per exemple, avalls. Fins a aquest migdia, encara ventades destacables. I amb alguns núvols molt poc importants aquest matí, aquesta tarda una mica més carregat al cel, i quan es faci de nit arribarà a caure algun remet,
amb pes per aquest 20. Atenció, sobretot demà dijous, amb l'avantada molt forta que tindrem arreu. Molta precaució. N'estem pendents a la xarxa.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dimecres 11 de febrer. Repassem les portades dels diaris. Comencem pels que tenim més a l'abast. El primer és el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que pel que fa a Transports títula denuncien a DIF a l'Audiència Nacional per mantenir les mercaderies per la costa. L'acció legal, empresa per mercaderies per l'interior, qüestiona la justificació tècnica, ambiental i jurídica del tercer carril, una infraestructura que passa per zones densament poblades.
Més coses avui en portada també ens hem d'aturar a Reus perquè l'alcaldessa fa ronda pels barris. Sandra White ha iniciat aquest dimarts les jornades dedicades a atendre i escoltar els veïns de les diferents zones de la ciutat. De fet, podem veure la vetllessa de la capital del Baix Camp en un centre educatiu, escoltant els alumnes. Encara a Reus, el Teatre Fortuny obligat a tancar per incomplir la normativa de seguretat elèctrica i contra incendis.
Més coses a Tarragona. El cens d'ADN de tots els gossos s'haurà de fer abans del 15 d'agost. El registre es vol fer a qualsevol clínica veterinària i s'estableix una sanció de 1.500 euros si no es realitza. Més coses sota mateix de la capçalera.
Llegim unes declaracions de Javier Amor, que és el secretari de Governs Locals, i diu que un dels principals reclams de la majoria d'ajuntaments és poder reduir la burocràcia. Diu això en una entrevista que avui es publica en pàgines interiors d'aquest rotatí.
I encara pel que fa a gastronomia, Cambrils estrena la Galera Challenge Rapsol, un concurs perquè els xefs es posin creatius amb el producte local. D'altra banda, Raquel, avui a Viari de Tarragona, què destaca? Doncs una qüestió que hem abordat aquí en alguna ocasió a l'eco del Gallà i és aquest camí previst a la Sabinosa, als Murrots, doncs bé, expliquen
que Diputació, Tarragona i Ministeri estan enllestint l'acord que permetrà un camí més sostenible, perquè el titular destacat és que el camí de la Sabinosa serà més interior i estret.
La imatge és de gossos a la ciutat de Tarragona perquè expliquen que les caques de gos seran traçades gràcies al seu ADN i els seus propietaris seran multats. Les sancions començaran a partir de setembre. És una de les notícies que avui ocupa gran part de la portada del diari de Tarragona, que d'altra banda...
També detalla que Jordi Areu, el ministre, es reunirà aquest divendres amb els comitès d'International Paper. El tancament de les dues plantes afectaria 200 treballadors. Areu es tanca temporalment el Teatre Fortuny per Seguretat. Expliquen a l'interior que ara estan mirant de reprogramar les funcions previstes al teatre en altres emplaçaments.
A les Terres de l'Ebre avui hi ha un protagonista, Jaume Vidal, nou director de l'Opati, tenen una entrevista en exclusió avui al diari de Tarragona. I la Comissió Nacional del Mercat de Valors dona llum verda a l'Opat de Bondalti a Aircross. És la qüestió econòmica que avui obre aquest apartat i acabem amb la capçalera del diari de Tarragona
amb una protagonista, Anna Sabater, que es prepara per conquerir el planeta vermell. Ens diuen de Cunit a Mart. Són les notícies d'avui. I més enllà de la premsa de casa, Sònia, explica'ns què diuen avui, d'altra banda, les portades dels diaris d'àmbit generalista.
Comencem amb la portada del periòdico. L'acord Unió Europea-Marroc preocupa el sector agrícola més que Mercosur. Brussel·les reforça el seu pacte comercial amb rabat vigent des del 2012. Les importacions de tomàquet marroquí a Espanya creixen un 269% en l'última dècada, mentre la producció local cau un 31%. Els tractors tornen avui a Madrid com a protesta pels últims tractats internacionals.
emportada vestigis amb set segles d'història. Les obres del futur cap del Raval destapen sota la capella de la Misericòrdia un jaciment qualificat d'excepcional pels arqueòlegs. I es veu doncs precisament aquestes obres, aquests treballs arqueològics dins l'antiga capella.
La meitat dels vianants diuen que senten estrès quan passegen per Barcelona. Un estudi del RAC revela que 8 de cada 10 vianants veuen el patinet com el vehicle més perillós. El govern podrà posar límits als preus de serveis en cas d'emergències. Aliança Catalana es presentarà a les eleccions municipals sota la seva marca i el Camp Nou funcionarà amb la seva pròpia energia a partir del 2030.
Continuem amb la portada de l'ara. El nou pla urbanístic metropolità preveu 220.000 pisos més. El marc aprovat per l'AMB, que ha d'arribar al 2050, substitueix el pla general metropolità del 1976.
El document identifica 16 zones de creixement, la majoria els eixos del Llobregat i del Besòs. La imatge que ha escollit Lara és amb el titular «Cuba afronta el col·lapse energètic. Les restriccions a la importació de cruba nasolar han deixat Cuba sense combustible per als avions», que és precisament la imatge que es veu en aquesta portada.
que es veuen obligats a anar a la República Dominicana, a proveir-se'n o a quedar-se estacionats a l'Havana sense poder enlairar-se. Els docents van a la vaga per reivindicar una millora de les condicions laborals i a l'aula. Més temes, el govern vol reobrir tots els trams de Rodalies en dues setmanes.
Sumar obvia Rufián i redita la coalició a l'espera de Podem i Junts plantegen durir l'accés a la renda garantida de la ciutadania. La Vanguardia, l'energia renovable, es repartirà per Catalunya per evitar bloquejos. La Generalitat ha obert un procés participatiu en totes les comarques per proposar una implantació més equitativa de parcs eòlics i solars.
ha emportat també la lluita de les víctimes del cas Epstein. Teresa Léger, congressista demòcrata, s'abraça el germà de Virginia Giuffre, víctima del cas Epstein, que es va suïcidar el 2025. Giuffre dona nom a la proposició de llei per impedir que prescriguin els casos d'abús sexual. Ahir es va saber que la Casa Blanca va censurar noms de sis abusadors i va deixar exposats els d'alguns víctimes
els documents divulgats. Més temes. L'executiu prohibeix a les elèctriques fer ofertes per telèfon. Els usuaris podran contractar tarifes amb diferents comercialitzadores alhora. Punt mort a Extremadura pel pols entre el PP i Vox en l'espera d'Aragó. El Parlament Europeu avala el model Meloni de deportacions. També destaca que a Barcelona els vianants se senten insegurs pels patinets.
El cinema es verdi fa anys amb una pel·lícula, centenari, recordem, i sous i ratios als mestres catalans van a la vaga avui. Acabem les portades amb el funt avui que titula Esquerdes, el model mix de bombers. Les demandes judicials de 410 voluntaris posen sobre la taula la vigència o no d'un sistema singular català que funciona.
En la crònica el dia d'ahir, d'Eva Vázquez, mecànica de la caiguda, és el títol. Al Parlament debat sobre l'ascensor social mentre es desallotgen els sense llar. Més cròniques que hi trobem avui al Punt Avui. Una de Clara Torrades, les dones deixen petjada en la ciència. I una altra de Bernat Salvà, els Verdi, de sala de barri a catedral cinèfila.
i el suplement l'esportiu, la porta diu Adéu a Flick i la plantilla ja com a precandidat. El president sortint es mostra agraït i s'acaba emocionant. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimícoles 11 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Arribats en aquestes alçades del programa, tots vostès saben que hem d'analitzar l'actualitat. Moment ara per l'opinió. Els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que tenim ja més que ben instal·lat als estudis a l'Avinguda Marquès de Tamarit del Tafolla. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, Eduard. Com estàs? Un pèl refredat, però bé. Mira, t'acompanyo. Et veig ben tapat amb la buf.
Bufanda, mocador... I algun caramelet. A mi em van molt bé. No sé si serveix els d'eucaliptus amb menta. Molt bé. Els de potassi també van molt bé quan perds la veu, quan estàs a punt de l'afonia absoluta. T'ho dic per... Jo, que he fet molts anys de ràdio, aquelles són molt incòmodes de prendre, però són allò, mare de santo, que un dia tens l'afonia, la tens de tocar. Potassio, eh?
I després la farigola, que és el remei de tota la vida, allò que feien els nostres avis i àvies, que potser de vegades no ho tenim gaire en compte, i de seguida anem a la farmàcia, perquè hem receptint pastillotes i xarops, i quan amb una farigola, unes sopes escaldades, de seguida estaríem... Sí, senyor, l'avi Lluís va estar tota la vida sense tenir ni un refredat, perquè cada matí feia la sopa de farigola en passec. No fa falta dir res més, eh? Ja està.
Escolta, avui parlem de la mort. Que no s'espanti ningú. Parlem de l'economia i de la gestió dels serveis funeraris. Potser algú dirà, ostres, això em recorda que aquests últims dies he llegit...
alguna cosa a la premsa? Doncs sí, perquè la justícia ha anul·lat la creació de FUNECAM, que és la funerària pública supramunicipal que impulsen diversos municipis del camp de Tarragona, com són Reu, Salou, Vilaseca i Constantí, enmig del que seria un debat sobre qui ha de gestionar aquest servei, que és essencial. Primer de tot, quan un projecte com és FUNECAM
genera tant de soroll polític, judicial, mediàtic... Això ja vol dir alguna cosa. Mira, em remunto a una frase que em va dir fa bastants anys un alcalde de Tarragona, el Joan Miquel Ladal, en una entrevista, i l'he citat diverses vegades, i avui va pintada. Ella em va dir a tot ajuntament, a tot municipi, hi ha dues empreses municipals que sempre han de perdre diners i dues que sempre els fan guanyar.
Les dues que fan perdre diners són la cultura i el transport públic. Amb això has de ser deficitari, sempre. Són deficit perquè s'ha de tenir assumit que serà així. Ara bé, les dues empreses municipals que sempre fan guanyar diners són la d'aigües i les dels morts. Per tant, amb això tenim un punt de partida del perquè diversos ajuntaments es volien aliar i fer aquest servei conjunt.
perquè, i aquí no hi veiem res darrerefons ni de mala intenció, saben perfectament que és un servei que dona diners, que, per tant, són recursos que entren a les arcades municipals, i fer un servei comunat els hi sortia molt a compte perquè d'aquesta manera es bancava també a tot el seguit d'empreses municipals, perdó, empreses funeràries privades, que hi ha, que són moltes, que són les que s'han posat en compte d'aquest servei i, de moment, han aconseguit
doncs tenir part de la raó per realitzar-ho tot en aquest sentit. De moment, de moment. És perquè la mort s'ha convertit en un negoci. És que ho ha estat sempre, però cada cop més. Però un negoci que té un cost que ja pots tenir guardats uns dinerons per quan tu no hi siguis.
Tot el que té demanda acaba pujant de preu. Fixa't-hi en el gasoil. Fa uns quants anys era molt econòmic, però com ara tothom gasta gasoil, val quasi bé tant com la benzina. Bé, la mort és un negoci que ens afecta a tots, perquè tots hem d'acabar passant, i per tant això ho tenen molt clar. Com hi ha demanda, s'apugen els preus. I si no t'agrada, tu saps que no hi podràs fer res,
perquè fins i tot abans la incineració era més econòmica, molt, molt més econòmica al seu moment que l'enterrament normal, però també, com cada cop hi ha més gent que tria la incineració, també s'han encarregat de pujar el preu de la incineració. És a dir, on hi ha demanda,
Però passa amb tot, eh? Per tant, tu diries que funciona com qualsevol altre sector capitalista. I tant. Sí, sí, sí. En això no hi ha escrúpols, en la mort no hi ha escrúpols. No els tenen ni les empreses que s'hi dediquen de forma privada. El que passa és que, clar, el consumidor es troba, no sé si ho podem dir, desarmat emocionalment, quan ha de fer aquesta gestió.
que no se'n malinterpreti-ho, a veure si em sé explicar bé, és com si l'empresa, la funerària, sigui quina sigui,
volgués treure rèdit de la vulnerabilitat d'aquella persona que va a buscar aquell servei. Malgrat ho neguin, és així. És que al final és així. Estem parlant d'un negoci. I en el negoci no hi ha la part sentimental, no hi ha la part escrupulosa. En un negoci és fer diners. Als bancs els importa una... els importa una merda parlant amb plata. Si un senyor està al llindar de la pobresa, si ha de pagar un rebut, l'ha de pagar, eh? I si no l'ha de pagar...
Se li queden el pis al cap d'uns mesos de tornar a pagar la hipoteca. Això li importa molt poc a qualsevol empresa. I el que és un banc és una empresa de funerària i és qualsevol tipus d'empresa. Li importa la rendibilitat, fer pasta. No va ser una cosa. Si acceptem que la sanitat o l'educació tenen aquesta dimensió pública,
Per què creus que la mort, que és universal, perquè tots hi arribarem, està en mans del mercat o del capital privat? Perquè els seus dies els hi vas cap a les mans. No van tenir prou visió política per dir que això també ho hem de portar nosaltres. Si ho haguéssim vist en temps, l'estic convençut que estaria també directament lligat al sistema públic. Qui creus que ho ha de regular?
Ajuntaments, això? Com, per exemple, ara... No, perquè els ajuntaments cauen en el parany justament de voler ells facturar. Perquè si el sistema que fes l'Ajuntament, si el sistema que oferis Fonecamp, el sistema, a dir, me refereixo a les tarifes que oferis Fonecamp, fossin molt més econòmiques que les que ofereixen els privats, a mi em semblaria perfecte perquè veuries que realment hi ha la intenció d'oferir un servei que és del tot necessari perquè sigui més assequible totes les butxaques, però no estem parlant d'això perquè un enterrament...
d'una funerària municipal. Jo he tingut la desgràcia de... Soc de Reus d'haver d'anir, assistir-hi a l'enterrament dels meus avis, del meu pare, del meu germà. En fi, t'asseguro que l'enterrament econòmic no en té res, en absolut. Per tant...
Els ajuntaments són els venys indicats per regular això. I allà on s'hi posi la administració, evidentment, cauran amb les grapes com si fossin un voltor. No sé qui ho ha de regular. T'anava a preguntar això, eh? On s'ha de posar la frontera? Però és que la frontera ja s'ha trencat. És com amb els preus dels lloguers, ara els lloguers, abans els preus dels immobles nous. És a dir, es deix que el mercat rebenti...
I quan hi ha hagut aquesta eclosió i el mercat ha rebentat, sigui el mercat que sigui, no el pots aturar. Ara pots aturar que el lloguer estigui pels núvols i sigui a uns preus indignants? No, perquè ja s'ha permès que així s'hagi rebentat la bombolla, com va passar el 2008-2009 amb el mercat de l'habitatge nou. Per tant, ja els interessa a tots, també, suposo, perquè han acabat tots els grans estaments i juguen en aquesta partida.
Què en penses del fet que el sector privat s'hagi oposat tan frontalment a FUNECAM? Bé, em sembla lògic, em sembla coherent... És la legítima defensa, que diríem. Sí, perquè mal que mal aquestes empreses privades fa molts anys que s'hi dediquen, no cal ni noms, jo en conec unes quantes,
Fa de tota la vida, són empreses amb moltes familiars, que són de generació, re de generació, d'altres, evidentment, que han vist on hi havia un negoci i també s'han anat creant, però Malcamal és una empresa privada la que ofereix el servei, jo entenc que s'hi oposin, perquè el que fan al final aquestes comunitats funeràries, com Funicam en aquest cas, és quedar-se tot el pastís.
Així de senzill, perquè tenen més potencial, perquè tenen més serveis a disposició, perquè tenen més sistemes de difusió, perquè tenen més convenis amb els hospitals. No oblidem que si hi ha una mort a l'Hospital de Sant Joan de Reus...
doncs hi pot haver un conveni tranquil·lament en Fonecamp, de forma que la persona que mori li donin un preu especial perquè passi per davant de Memora o altres empreses, Pedrola, en fi, hi ha moltes fonologies conegudes. Per tant, juguen aquest joc, i aquí sí que puc dir que és un joc brut,
per anar a fer mercat als ajuntaments, i entenc perfectament la postura de les empreses privades, que no les defenso tampoc, o els demanaria que vagin tarifes, que vinguin la moto de què ha pujat el gasoil, i per fer una cremació és més car. Mira, va bé que diguis això, perquè ara que parlaves de joc brut, també hi ha manca de transparència per part de les funcions.
oneràries en preus o en els serveis que ofereixen. Esclar, moltíssimes. Hi ha tot, hi ha les companyies d'assegurances, que t'has de passar tota la vida pagant un rebut. Com és que costa tan saber, realment, què és el que estàs pagant i per quan s'està quantificant? Perquè si realment t'expliquessin què val cada cosa, et posaries les mans al cap del que acabes pagant. És així de senzill. Clar...
És molt lamentable, quan se't mor algú, molta gent que m'escoltarà sap de què parlo, i és a triar el taüt, et posen allà dintre un nom d'exemple i et diuen, amb el que has pagat de rebut et correspon aquest, aquest o aquest, aquells d'allà no ni els miris. Això és un exemple clar.
de la categorització, de la generació de classes. T'has tret tota la vida... Aquí hi ha una bretxa social. Abismal, clar. I tanta gent que no ha pogut tenir un enterro digne, tanta gent que, com no ha pagat els serveis funeraris, no li poden fer la vetlla perquè la sala de vetlla té un preu.
gent que ha acabat sense tenir un taüt, i sortosament hi ha entitats del tercer sector que tenen taüts, per dir-ho així, de segona mà. M'entens? En fi, estem parlant d'un negoci que toca la dignitat directa de les persones, però que s'ha tornat també molt indigna per part dels que estan al seu voltant, que són voltors. Què creus que hauria de canviar o què canviaries?
Regular el mercat, jo crec que per dignitat les empreses privades haurien d'agrupar-se, no malcomunar-se ni associar-se, agrupar-se totes a una i dir, anem a lluitar contra els ajuntaments, que no facin, si volem realment que no facin aquest tipus de servei, per tant, baixem preus, siguem més competitius i guanyem aquesta batalla.
els jutjats perquè les administracions públiques, locals, en aquest cas, no puguin tenir una mà en comunitat de serveis funeraris, sobretot amb l'objectiu de facturar per facturar, que és el que volen. El cas de FUNECAM està als tribunals, a veure què és el que acaba passant. El debat, creus que s'ha guanyat en l'opinió pública?
Jo crec que no, perquè la gent està molt d'esquena, el que està passant a l'opinió pública. La gent està rebent tants inputs i tots tan negatius que al final ha girat d'esquena. Si tinguéssim uns serveis de comunicació, uns mitjans de comunicació, cada tant en tant a la premsa escrita, sobretot a la premsa audiovisual, a les televisions, ens haguéssim missatges d'esperança, perquè al món hi passen coses bones, encara que no ens ho pensem, si ens haguéssim algun toc d'atenció que hi ha coses boniques, potser que
Ara que estem girats a esquena, tornarem a la televisió amb uns altres ulls i mirant la premsa amb uns altres ulls, i llavors podríem tornar a tenir un cert esperit crític, a generar una certa opinió pròpia, personal, que això en molts casos no està passant. No volem escoltar més desgràcies o, per tant, no escoltem ni llegim res del que tenim al voltant. I se'ns passen desapercebudes notícies com aquestes. Al no tenir generació, no tenir criteri propi,
i no generar opinió, no es movem com a societat. I, per tant, ens poden seguir donant pel sac constantment tots els que vulguin. Òscar, Ramí i Dulcet, ho haurem de deixar aquí. Gràcies. Un plaer. I nosaltres, com qui no vol la causa, ens plantem als darrers minuts d'aquest primer tram de programa. Pàgina musical en català avui protagonitzada per Javito.
acaba de presentar Abraçat a tu el darrer avançament del seu nou projecte, una peça que compta amb la col·laboració de Marcel Lázara. Abraçat a tu sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara! Fins ara!
que escalfa i la nit es calma, jo m'abraço a tu. Ah, tot ho deixo anar. Sento que a vegades, quan tot va de cara, res em pot parar. Tinc tota la vida per quedar-me aquí. No puc parar-ho si és tot.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. La Generalitat ha suspès l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent de cara a demà i recomana el teletreball davant el temporal de vent previst arreu de Catalunya. A les 5 de la tarda es reunirà el Comitè Tècnic del Pla Bencat i s'emetrà un missatge d'alerta als mòbils de tota la ciutadania amb les mesures restrictives per demà.
Estaran recollides en una resolució que aprovarà el govern i que entrarà en vigor des d'aquesta mitjanit fins a les 8 del vespre de demà dijous, ho ha anunciat la consellera d'Interior, Núria Parlón. Demanarem la suspensió de l'activitat educativa esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda. També suspendre l'activitat sanitària que no sigui urgent,
i la suspensió, òbviament, de les activitats esportives, individuals o col·lectives, en aquests espais naturals, parcs i jardins urbans. Hi ha una vintena de comarques en alerta màxima. Demà es preveuen ratxes superiors als 108 km per hora a la majoria del país, especialment a les comarques de Barcelona, Catalunya i també a la Catalunya central. El cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, Santi Sagalà, avisa que l'avantada tindrà molta intensitat.
endavant d'una ventada de primera categoria que esperem que duri ben bé fins al cap de setmana. El primer màxim serà demà dijous que esperem una situació de vent general a Catalunya. Fins al migdia els bombers han atès més de 500 incidències de caiguda d'arbres i desprendiments de façanes i hi ha hagut més assistentes trucades al 112.
Aquesta decisió sense precedents, la suspensió de l'activitat educativa, arriba en plena mobilització del sector, talls de carreteres, sabotatges a portes d'escoles, instituts i milers de docents i personal educatiu de vaga que ha sortit al carrer al seguiment. Segons els sindicats, és del 85%, educació ho xifra el 37%.
I la protesta d'educació no ha estat l'única que s'ha fet a Barcelona avui. Treballadors del 112, precisament, s'han mobilitzat a les portes del Departament d'Interior per reclamar la internalització del servei. Ho han fet els operadors tant del 712 de Reus com els que treballen a la zona franca i han fet visibles les seves queixes en pancartes.
I Sant Vicenç dels Horts tanca l'accés al gual inundable que connecta Sant Feliu i Molins de Rei per la crescuda prevista del Llobregat a causa del desenvassament de la Baells. L'Agència Catalana de l'Aigua informa que el cabal de sortida passarà gradualment de 2 a 32 metres cúbics per segon des d'aquest matí i fins demà a les 5 de la tarda.
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, com estan? Aquest és un programa de proximitat, aquí ens fem res a tot el que passa a casa i avui, per exemple, els expliquem que docents i personal laboral dels centres educatius estan cridats a la vaga aquest dimecres per reclamar millores salarials i laborals. Han convocat l'aturada USTEC, professors de secundària, comissions obreres CGT i UGT. Els sindicats i la conselleria
Van pactar un calendari de negociacions a finals del 2025 que s'allargava fins al febrer. Els sindicats, però, consideren que no s'està avançant en aquesta negociació i en concret pel que fa a una proposta d'increment del sou. Fons del Departament d'Educació ja han avançat que la Conselleria té llesta, diuen, una proposta de millora del complement específic del sou per presentar als sindicats. Però aquesta està condicionada a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Per cert que en torn de la vaga que té lloc avui a tot el país, al nostre territori, podria ser que alguns de vostès els afectés o els estés afectant una marxa lenta que ha començat a les 9 del matí des de la zona educativa del Vendrell, que passa per la carretera nacional 340 i que es desplaça fins a Tarragona, on a dos quarts de 12 del migdia hi ha prevista la manifestació al nostre territori.
Ara de seguida compartiran una estona amb nosaltres diversos docents per parlar de tot plegat. Abans, però, els donarem els detalls del concurs jove de la propera edició del Festival Internacional de Simena en català que tindrà lloc a Roda de Barat i que vol fomentar la creativitat i el talent de joves creadors de l'àmbit audiovisual. Va, que ens espera tot això i moltes més coses aquí, a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Avui a Baix Gaialdí ens acompanya la co-directora del FICAT, al Festival Internacional de Cinema en català. Cris Gambín, benvinguda, molt bon dia. Molt bon dia, Sònia, moltes gràcies. Doncs per parlar del FICAT, evidentment hi ha moltíssims temes, però avui ens centrarem especialment en el concurs Jove, una secció que aposta pel talent emergent i que s'ha convertit en un dels grans espais de descoberta també de noves mirades.
Doncs, com comentava, reitero, gràcies per acompanyar-nos, benvinguda, Cris. I parlem de Concurs Jove, perquè el FICAT, evidentment, és un festival més consolidat, però el Concurs Jove, hem de dir, té com una energia molt particular, no? Quan i per què neix aquesta secció del festival?
Doncs aquesta secció està bastant des dels inicis i la veritat és que és una meravella perquè, com tu dius, serveix per descobrir talent emergent. Ho hem explicat moltes vegades el Toni i jo també. Nosaltres vam començar també sent participants de concursos joves, entre els quals el FICA també vam participar un cop, quan érem concursants i encara no vivíem aquí, res de barà ni res. I la veritat és que és una experiència que nosaltres la recomanem moltíssim
per a tothom que estigui començant. Sí que és veritat que tenim perfils, perquè com l'edat és fins als 35 anys, hi ha perfils molt joves de nanos i nenes que estan a l'institut pràcticament, que encara ronden els 14-15 anys, fins a persones que ja estan gairebé amb 35 anys, que potser tenen més experiència, però que encara no són professionals del sector, hi ha gent que ho fa com a hobby...
però que sí que és veritat que en general tenim molts estudiants o aficionats al cinema que veuen en aquest concurs una manera de deixar anar la seva imaginació, la seva creativitat. I després una cosa que per nosaltres és importantíssima i sempre la destaquem molt, i és que totes les obres que compleixin els requisits, que no són molt complicats, totes són automàticament seleccionades i per tant projectades en pantalla gran aquí a la sala del Teatre del Casino Municipal,
amb catifa vermella inclòs, o sigui, crec que és una gran experiència que val la pena viure. Quin buit venia a omplir dins del panorama audiovisual en català? Quin buit? Doncs penso que donar oportunitats al talent jove, perquè al final sí que és veritat que hi ha molts festivals, pocs o potser només un en llengua catalana, però que sí que a la secció de curtmetratges tenim l'espai que tenim i sí que és veritat que...
que al final els comatratges realitzats per professionals són els que més omplen la graella, tot i que acceptem, i moltes vegades seleccionem també a produccions més amateurs, o més de baix pressupost, si vols dir-li, perquè al final el que volem és que la història funcioni, que hi hagi propostes fresques, diferents, si poden ser en estrena i que s'han vist poc, millor que millor, però sí que és veritat que en aquest concurs penso que és una finestra,
a descobrir nous talents. Evidentment el concurs jove podem dir que té una identitat pròpia. Quines serien les diferències principals entre aquest concurs jove i altres diferents modalitats que contempla el festival?
Per mi la principal és que tots els curtmetratges que es realitzen, es realitzen especialment pel festival, o sigui, tots són estrena en el festival, però sí que demanem que no els projectin ni els publiquin a xarxes abans. Per tant, hi ha aquesta cosa que és que tots tenen les mateixes premisses perquè se'ls envia unes premisses i per tant tots es relleixen per les mateixes premisses i crec que
doncs un dia poder veure curtmetratges que amb la mateixa premissa que ha fet cadascú és molt interessant també pel públic i per mi la gran particularitat és que és un concurs express en què s'ha fet un curtmetratge en 72 hores quan un curtmetratge
professional poden estar anys, perquè si estan esperant una subvenció, el guió, vull dir que poden trigar anys a poder fer-se realitat. Un curt matratge estem parlant potser dels de 20-25 minuts. Aquí al màxim són 3 minuts, són propostes molt fresques i que penso que s'ha de seguir apostant pel talent jove per donar-li visibilitat i molts concursants del concurs jove d'anys enrere ara es presenten a la categoria
i fins i tot també tenim algunes participants, ho comentava l'altre dia,
que es van presentar al pitch de projectes i els vam seleccionar. Vull dir que realment hi ha mobilitat i penso que també els dona molta empenta poder tenir un curt matratge seleccionat al festival. Molts d'ells també després accepten també participar a l'edició en línia del 3CAT, per tant també es poden veure el 3CAT, que penso que també és una cosa que també s'emporta.
Des del punt de vista estratègic, fins a quin punt és clau per garantir el relleu generacional dins del cinema en català?
Doncs com et deia, penso que és molt important perquè en molts festivals a final acabem veient els mateixos curtmetratxes sempre, les mateixes cares sempre i sabem que és normal, però sí que és importantíssim donar veu als joves i les joves perquè tenen moltes coses a explicar i al final és el futur, vull dir que crec que és molt important donar-los espai
i que puguin deixar anar la creativitat. Nosaltres també tenim la categoria de centres educatius, que són edats encara més primerenques, perquè és des de primària fins a secundària, però aquí la participació és lliure, tot i que a vegades també estan autoritzats per mestres, ens consta que a vegades participen grups d'universitats, que potser els poden deixar material o els poden aconsellar una mica, però sí que és veritat que 100% la creativitat és seva i la responsabilitat és seva.
Quina diries que ha estat l'evolució del festival d'aquest concurs jove al llarg dels anys?
Doncs penso que és positiva. Sí que hi ha hagut anys que potser hi ha hagut més participació, com et deia, perquè si hi ha algun grup d'una universitat que força perquè es presentin, per exemple, on hi ha més participació. Les temàtiques han canviat molt, les tecnologies han canviat molt. Potser al principi era més difícil accedir a càmeres i equip tècnic i avui en dia amb un telèfon mòbil grava millor que moltes càmeres, no?
I sí que és veritat que la qualitat penso que de mica en mica va millorant, això sí que és veritat, i la principal diferència també des de l'any passat que hem ampliat, antigament el concurs jove a 48 hores,
I hem donat 24 hores més, 72, perquè també ens consta que tenim una generació, ve una generació que és molt perfeccionista i molts ens deien que no hem donat temps perquè estan allà retocant el que dèiem, que no cal, però estan retocant colors, i vam dir donem 24 hores més i al final l'objectiu és el mateix, perquè amb 72 hores continuen sent poques per fer un curtmetratge, depèn de com ho plantegis, no? I bé, contents, la veritat.
Si haguessis de definir el concurs jove en tres paraules, quines serien aquestes tres paraules? Intens, o sigui, com a participant o com a directora. Com a participant. O sigui, ho recomano molt perquè penso que és intens, que és aprenentatge i és diversió, també. Molt bé. Comentaves que s'adreça a menors de 35 anys, màxim 35 anys, però parlem només d'estudiants o també de creadors independents?
Sí, sí, qualsevol persona, no demanem res. O sigui, et comentava el tema d'estudiants, perquè sí que és veritat que alguna vegada ha vingut algun grup d'alumnes que s'han dividit en grups, perquè la mestra els ha recomanat d'alguna universitat. Però està dret a tothom, o sigui, qualsevol persona jove fins als 35 anys pot presentar-s'hi. No demanem res, ni estudis universitaris relacionats amb el cinema, no demanem res, perquè...
és també la part divertida, que qualsevol persona, penso que tots tenim una vena creativa i s'ha de deixar anar. Tot i això, quines franges d'edat i quins perfils són els que hi participen majoritàriament?
Et diria que potser entre els 20 i els 30 anys, aproximadament. Però depèn molt de l'any i depèn molt de moltes coses, perquè també és veritat que nosaltres tenim, o sigui, demanem una persona que faci la inscripció, que és la persona de contacte, però després hi ha un grup, clar, l'edat realment només la tenim oficial de la persona que fa la inscripció, però després moltes vegades són un grup de 3-4 que estan fent el curtmetratge. Al llarg d'aquests anys també heu notat un augment de participació?
Depèn. Sí que hem notat un augment d'inscripcions, que això és positiu, però després la realització final, o sigui, quants curs acaben presentant-se, no acaba de despuntar, tot i que el deia abans, que hi ha molt accés a les tecnologies, i moltes vegades és per tema exàmens, perquè al final la data no va bé, passen moltes casuístiques, no?
i cada any intentem donar-li més difusió, més resó. Aquest any, per exemple, anem bastant bé d'inscripcions, millor que altres anys, però això no vol dir res, perquè després pot ser que la premissa no els acabi de convèncer, pot ser que al final les dates, perquè molts ens diuen que s'inscriuen, però després, quan arriba el moment, tenen lliures de universitats, perquè és aquesta l'edat majoritària que tenim, i estem en una desena de participants finals, més o menys.
Quines són les dates clau d'aquest concurs? Doncs des de l'any passat ens hem mogut al març, això que ho diem, perquè antigament estàvem al maig, intentàvem anar a mitjans de maig, dues o tres setmanes abans del festival, però ja des de l'any passat vam anar al març. Aleshores, en guany, estan obertes les inscripcions, tanquem inscripcions el 18 de març,
perquè el concurs comença el 19 de març, un dijous, i a les 3 data envidem les premisses a tothom que s'hagi inscrit i, per tant, tinguem el correu electrònic. També les publiquem al web per si a algú no li funciona el correu electrònic, per si la persona de contacte no ha vist el correu, però hi ha altres participants del grup que sí. I a les 3 de la tarda, de diumenge 22 de març, tanquem. Què vol dir tanquem? Doncs que és l'hora límit,
les 3 de la tarda del diumenge, per enviar-nos els curs finalitzats. Els poden enviar abans, però no després. I quants es saben els seleccionats? Doncs nosaltres, si compleixen els requisits, en transcurs d'hores pocs dies, perquè al final revisar-ho depèn del volum que tinguem, no és tant, però a ells els hi comuniquem de seguida. Però sí que la selecció oficial es farà pública més endavant, perquè...
és una secció que és automàtica, es compleixen els requisits o no es compleixen els requisits. El treball guanyador però no se sabrà fins a l'últim dia del festival, no? Sí, sí, això sí, perquè això ja no depèn de nosaltres, depèn d'un jurat que s'haurà de mirar tot i el guanyador o guanyadora se sabrà el dia 13 de juny, que és la Gala de Cluenda.
Pel que fa a formats, què predomina? Més ficció, documental? Sí, majoritàriament ficció. Sí que algun any hi ha hagut algun documental, alguna videocreació també. Mira, aquest any, no sé si es materialitzarà o no, però em va arribar una consulta fa un parell de dies d'un jove que s'ha inscrit i em preguntava si podia fer animació.
Per suposat, jo pensava que li donarà temps, però suposo que si es tanca allò i es posa 72 hores sense parar, doncs entenc que sí. I em feia molta gràcia, perquè crec recordar, no ho he mirat, perquè fa un parell de dies, però jo diria que no hem tingut animació, almenys en els últims anys, en el concurs jove. I també seria una cosa molt diferent que crec que és molt interessant.
Quines demàtiques són les que preocupen o que interessen més els joves creadors actuals? Doncs hi ha una mica de tot, la veritat. Hi ha molts que s'ajusten a les premisses, però sí que diria que el tema de xarxes, de mòbils, tot això veig que en els últims anys preocupa bastant. També temes d'identitat de gènere, també.
Alguna vegada assetjament també, tot i que això és més habitual també en centres sobretot de secundària i l'assetjament escolar, que sí que són temes que preocupen, potser el concurs jove no ho notem tant. I després hi ha històries de ficció que són més
que deixen anar la imaginació i fan alguna cosa més de gènere. Algun any també hem tingut alguna història de terror o ciència-ficció, fantasia, però sí que en general més coses socials, ja et dic, preocupació per xarxes, per enganxament al mòbil i tot això sí que veiem que predomina bastant.
Comentaves abans que amb un telèfon mòbil es pot fer un curtmetratge. Per tant, aquestes noves tecnologies creus que han ajudat a democratitzar la producció? Sí, totalment. Històricament el cinema sempre s'havia vist com un sector de, si em permets, de rics i riques, perquè l'accés tant als estudis com després de tot l'equipament no tothom s'ho podia permetre. Però...
Els estudis també d'alguna manera s'han ampliat, no només hi ha una escola sinó que hi ha possibilitat de fer cursos molt específics, carreres potser a través de la comunicació audiovisual s'han pogut després fer cursos també específics i també hi ha molta cosa que és l'autoaprenentatge. Avui en dia amb les xarxes, amb els vídeos, tutorials que pots trobar,
Pots aprendre moltíssim de com gravar, de com editar, que també al final és com reescriure la història. La sala de muntatge és igual d'important que la sala d'escriptura. I l'accés a un telèfon mòbil amb el que ho pots fer tot, també penso que potser... Jo començo a ser gran, aquestes coses, perquè fa 20 anys, qui ens ho havia de dir? Que amb un mòbil es podia fer una pel·lícula i sí, es pot.
Les xarxes socials i les noves plataformes també han influït en el llenguatge audiovisual dels participants, fins a quin punt ho han fet? Sí, jo crec que sí, perquè sobretot les xarxes socials, perquè sí que és veritat que hi ha com molt, potser, muntatge picat, o sigui, trobem participants que encara fan com coses més pausades, però sí que també ens trobem molt...
amb plans picats, perquè al final la cultura del mòbil i anar passant, anar passant. Però de moment encara no ens hem trobat cap curtmetratge accelerat avui i mig, que crec que molta gent... Escoltem els àudios avui i mig, veiem els vídeos avui i mig, i em sembla que a les plataformes també hi ha gent que veu pel·lícules... Anem accelerats en tots els aspectes, no? Sí, però jo el de les pel·lícules sí que no ho entenc. Jo puc entendre que un vídeo al mòbil d'una entrevista... Bueno, és que tampoc no ho entenc.
L'àudio de potser algú que també ha d'àudio de 7 minuts, puc entendre que l'acceleris perquè potser està divagant, però una pel·lícula no entenc que la puguis posar a més reproducció perquè t'estàs perdent l'atmosfera, també. Com és el procés de selecció d'aquestes obres?
Del concurso, el que et deia, nosaltres ho rebem durant el diumenge, alguns ho acaben enviant el dissabte, però majoritàriament diumenge, i entre diumenge a la tarda, vespre i dilluns al matí, mirem que estigui tot bé. Hi ha vegades que potser a algun participant se li ha de demanar alguna cosa,
perquè s'ha deixat alguna cosa a la fitxa o alguna cosa així. Normalment el que és l'arxiu de vídeo, el curtmetratge, no acostumem a demanar cap canvi perquè és el que s'ha entregat i ja està, però sí que a vegades s'han descuidat de fotograma, s'han descuidat de... bueno, ho revisem tot...
I ja et dic, en principi, en les següents 24 hores és quan ja els enviem i els diem que està tot correcte, perquè ja et dic que el procés de verificació no és massa complicat, són curtmetratges de màxim 3 minuts, que si fossin més llargs necessitaríem més temps per visualitzar-los, però sí, sí, és immediat. I ho hem de fer immediat perquè si no estigués bé l'arxiu també s'hauria de dir-los-hi.
Qui decideix quin és el treball guanyador és un jurat que es dedica a aquestes accions, però tot i això, quin és el perfil que acostuma a tenir el jurat del concurs jove?
Doncs sempre busquem persones joves relacionades amb el cinema, amb l'audiovisual o amb la comunicació, amb la cultura, sempre busquem joves talents també, que al final també creiem que és interessant donar també visibilitat a gent jove també en les tasques ha jurat. I quins criteris tenen més pes a l'hora de valorar un treball?
Això depèn molt del perfil que tinguem, no? Si quan és un perfil potser molt cinematogràfic potser sí que se centra més en la tècnica, altres anys s'han centrat més en el guió, en la història, algun any ha guanyat també alguna comèdia perquè els ha semblat molt diferent, no? Perquè potser diuen, ostres, aquest és el que més ha destacat. I costa també que es posin d'acord, hi ha hagut algun any que ens han demanat de...
de fer mansió especial perquè no s'acabaven de posar d'acord i volien, clar, que a l'hora es diria, ostres, una mansió especial en una categoria que potser ja deu curs, sembla que els altres vuit, però clar, és que realment els costava posar-se d'acord, o sigui que que bé, que és agraït també d'escoltar la deliberació i veure que el talent jove
també desperta aquestes coses, de dir, ostres, és que estan molt bé, i això també és motiu d'alegria, perquè vol dir que hi ha futur. Us ha sorprès especialment algun treball en edicions anteriors o recents?
A mi em sorprenen sempre tots, perquè com que al final no ens costa tant posar les premisses i mai saps per on et sortiran, clar, trobar què fan, que al final és com que tu els has posat una guia, no? I sempre hi ha aquesta cosa de responsabilitat, de veure per on sortiran, si els agradarà, si no, veure què fan, que no es desmotivin i quin tipus de històries, i veure...
A mi el que més m'agrada és veure la diversitat que hi ha i com s'estira del fil d'unes premisses que tu has donat i cadascú ho porta al seu terreny. No et podria dir una en concret perquè crec que cada any és diferent, cada any hi ha sorpreses. Reconec que...
Els que més em sorprenen sempre són les comèdies, però no per res, sinó perquè penso, ostres, en tan poques hores ser capaç de fer una història còmica ho trobo molt difícil, perquè la comèdia és molt difícil, i em sorprèn doblement, però en general em sorprenen tots perquè tots són propostes creades a partir de...
una frase que hem dit nosaltres, una paraula que hem dit nosaltres, un concepte, i la veritat és que és una manavella. Creus que el festival pot actuar de pont entre el món acadèmic i el món de la indústria?
Sí, penso que el festival nostre i tots els festivals, perquè al final molts festivals tenen sessions adreçades a estudiar, nosaltres no només que tinguem sessions adreçades com a públic a l'alumnat, sinó que també tenim una categoria específica on els alumnes realitzen curtmetratges, per tant,
Ja els hi despertem una mica aquesta inquietud de ser realitzadors i realitzadores, a banda dels que venen com a públic que no han fet curtmetratge, també se'ls hi desperta allò de dir gent de la meva edat està fent curtmetratges, a part amb aquesta categoria. Per tant, jo crec que sí que...
Els donem almenys, no sé si dir-ho així, l'esperança que també poden fer-ho. I crec que això els engresca i a seguir endavant ja no ha de fallir, perquè és un sector que no s'ha de fallir, s'ha de seguir somiant i s'arriba. Què diuen els participants després de viure aquesta experiència?
Doncs, imagina't, molt contents tots, perquè, clar, molts van directes i sort que estem atents, perquè és com, no, espereu, una foto a la Catifa... Sí, sí, sí, hi ha la foto a la Catifa vermella, els fa com molta il·lusió, després els fem pujar a l'escenari per presentar les seves produccions, molts nervis, els hi veiem, perquè per molts i moltes és la primera vegada que fan una cosa així, i a part, amb tota aquesta solemnitat de després, això passa per Catifa, pujar a l'escenari, tot plegat...
Però, clar, contentíssims perquè per a moltes persones és la primera oportunitat que se'ls projecti alguna peça quan tallaran. Això és dels meus sensacions a la vida. Jo crec que com a creador artístic, que s'exposi o es projecti una obra teva, és... Abans ho comentàvem, casos d'antics participants. S'ha donat el cas que antics participants siguin avui professionals i consolidats?
Sí, sí, sí, sí que hi ha alguns que han guanyat, altres que simplement han participat, i sí, sí, hi ha, clar, les primeres edicions no t'ho sabria dir exactament, perquè no els connecten, però sí que, mira, no fa massa, vaig trobar un productor, a Sitges, que m'ho va venir a dir, que ell havia participat en els primers anys que havia guanyat,
i bé, ara té una productora i va fent feines sense anar més lluny, que just van ser les que van guanyar l'any passat, però que s'havien presentat moltes vegades i ara estan desenvolupant també un curt que el vam tenir al pit de projectes, també alguna participant que va guanyar anys enrere que després ens va fer l'espot i també sé que ara també està treballant, vull dir que sí, sí, sí.
El FICAT defensa el cinema en català. Quin paper juga aquest concurs jove en la normalització de la llengua dins l'audiovisual? Doncs això mateix, normalitzar la llengua en els joves i les joves, que la veritat és que hi ha molt ús del català en la gent jove, més del que ens pensem. Crec que mai és suficient i sempre podria ser més, però crec que és important també motivar-los a que...
s'expressin artísticament en la seva llengua, perquè per molts és la seva llengua. I és un dels objectius del FICCAT, el gran objectiu del FICCAT és reivindicar el cinema fet en la llengua catalana, que és la nostra llengua, i explicar històries d'aquí amb la llengua d'aquí, perquè no té sentit fer-ho d'una altra manera. Detectes que els joves viuen la llengua amb naturalitat o bé que encara hi ha barreres?
Hi ha de tot, evidentment, que sí que dient això, i també sé que hi ha molts nois i noies joves que pràcticament no parlen el català, però perquè al seu entorn no el parla, i creuen que no cal, i bueno, crec que és un error, perquè les llengües al final...
És riquesa cultural, és la llengua del lloc on vius, i crec que conèixer-la i parlar-la és necessari. No entenc el fet de no parlar-la, però sí que és veritat que després em sorprèn que hi ha molta gent jove, a xarxes especialment, hi ha molta gent jove, creadors i creadores de continguts, que és aquesta professió nova dels últims anys, que s'expressen en català i que el reivindiquen moltíssim.
I a mi això em dóna esperança que realment hi ha un grup de persones que, quan nosaltres no hi siguem, seguirem defensant l'ús de la llengua. O almenys això ho vull pensar. Com t'imagines el concurs jove d'aquí 10 anys? Ostres, no sé ni on seré jo d'aquí 10 anys.
Espero que continuï el ficat. Sempre diem que tant de bo el festival no fos tan necessari, perquè això voldria dir que està supernormalitzat el cinema en llengua catalana i que no cal que hi hagi un festival dedicat exclusivament a reivindicar i a defensar el cinema fet en la nostra llengua.
Però crec que dintre de deu anys estarem igual, malauradament, tot i que hi ha molta creació en llengua catalana, però crec que el festival seguirà sent necessari i per tant el concurs seguirà sent necessari. No sé com seran els curtmetratges, si el faran persones o robots, però crec que continuarà, almenys espero que com a mínim igual. Ha impactat fort la intel·ligència artificial en el món audiovisual?
Sí, encara no en som conscients. Nosaltres aquest any a la categoria genèrica sí que acceptem produccions realitzades parcialment amb intel·ligència artificial.
Ens agradaria que hi hagués una legislació o unes guies pels festivals, perquè per a nosaltres també és complicat dir fins a quin punt acceptem la intel·ligència artificial i de quina manera. I clar, el que sí que preocupa més és la generativa, que és la que substitueix 100%. El coneixement útil és veritat que hi ha molta gent que simplement l'utilitza per...
per crear sinopsis, per millorar diàlegs, per correcció de textos. No dic ni que sigui bé ni malament, perquè ja et dic que em costa ara mateix, però sí que està revolucionant i crec que encara ho ha de revolucionar molt més, perquè amb la generativa, que és quan ens fa tot per ordinador, doncs aquesta és la que més por em fa, perquè al final...
pot acabar substituint l'animació, els actors i les actrius, i crec que aquesta és la que s'ha de regular més. Per acabar, Cris, quin seria el missatge que enviaries a joves creadors i creadores que dubten si presentar-se al concurs jove?
Doncs que deixin d'adoptar, que vagin agafint un ordinador o un mòbil, instruccions.fic.cat.cat, concurs jove i que s'apuntin, que s'ho passaran molt bé, que s'ho passaran molt bé fent el curtmetratge, s'ho passaran molt bé després venint aquí a projectar-lo, serà una experiència que no oblidaran i a part si guanyen.
si guanyen, es poden emportar un trofeu i 300 euros, que sempre van bé per seguir somiant i seguir creient en el cinema.
Molt bé, recordem que les inscripcions són obertes en totes les categories que conté el concurs. Exacte. El concurs jove és fins al 18 de març, però les altres categories és fins al divendres 27 de març. Tenim obert llar-metratges, documental, curtmetratges, centres educatius i videoclips. Doncs, Cris Gambit, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a Baix Gai al dia i continuarem parlant del FICAT. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia.
Avui, des de primera hora, diferents emissores de la xarxa estan pendents de les mobilitzacions dels docents, tant mestres com professors, també personal administratiu, estan convocats a la vaga. I nosaltres volem parlar amb una de les mestres que està...
amb un equip de docents del Muli de Vent, una de les escoles on també hi ha hagut suma en aquesta vaga. I parlem amb la Joana Sánchez, que ens atén des de Tarragona perquè començarà la manifestació a Tarragona Ciutat. I, Joana, no sé si ens pots explicar a quin ambient hi ha hores d'ara, perquè entenc que van arribant a poc a poc mestres, professors d'arreu de la demarcació.
Hola, bon dia. Doncs sí, mira, som aquí a Tarragona, hi ha molt d'ambient, hi ha molts professorats que estan secundant la vaga. Ara la gent va arribant mica en mica i ara de seguida començarem a caminar per la Rambla.
D'acord, és una vaga que té diferents motius, no? Voleu manifestar el malestar que teniu acumulat des de fa temps, entenc, però perquè la gent en tingui constància, quins serien els principals missatges que avui voleu traslladar al Departament d'Educació? Bàsicament, nosaltres reclamem la manca de recursos humans que tenim a les escoles. Gràcies.
Tenim unes ràtios molt altes, amb molta canalla, que cada vegada tenen molta diversitat i molt de singularitzat que ens costa una mica d'atendre. Tenim manca de vetlladors, tenim manca de mesos d'educació especial. No podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert i no han posat els recursos. Aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten.
Tot recau a les nostres esquenes. Més que mestres, som buròcrates, és més important pel departament la documentació, totes les programacions, tota la paperassa que hem de fer, que les classes i l'atenció que hem d'anar, que hem de donar directes als alumnes. Som un poble acollidor, som escoles acollidores, estem molt orgullosos d'això, però som conscients que tot l'alumnat nouvingut que hem de rebre venen amb unes motxilles, venen amb unes necessitats, que amb els mestres que som.
no podem atendre o no de la manera que ells necessiten. Hem de ser mestres, hem de ser educadors, hem de ser infermeres, hem de ser psicòlegs, logopedes, juristes, assessors manipulials, mediadors, assistents socials... Tot això recau a les nostres esquenes. I, a més a més, hem de tenir en compte que els mestres catalans som els que tenim un salari més baix de tot l'Estat. Es veu que la nostra feina no està tan ben reconeguda aquí a Catalunya com ho està la resta d'Espanya. Ens sap molt de greu, nosaltres anem a treballar amb tota la il·lusió...
I totes les ganes, però veiem que no arribem a les necessitats dels nostres alumnes. No arribem, no som prou gent, i al departament sembla que això li és igual. Només demana resultats, que la canellat sigui en molts nivells, però ens ho fem com podem, amb les poques mans que som.
Clar, aquesta disminució en el salari ve de quan es van fer aquelles retallades, això no s'ha compensat, és una de les peticions, però sobretot estem sentint missatges de les dificultats d'atendre la diversitat a l'aula, quan sembla que la detecció de les necessitats educatives va en augment curs rere curs i és com el que preocupa la majoria de centres, oi?
home, esclar, la canalla, tenen els seus problemes d'aprenentatge, com n'hi ha hagut sempre, problemes emocionals, problemes psicològics, i tot això ho hem d'assumir nosaltres.
Llavors, tu tens una classe, si un nen té un problema, tu has d'aturar la classe per atendre aquest nen, sigui amb la dificultat que sigui, i no tens ningú que et pugui ajudar. No pots fer uns grups petits perquè puguin agafar aquesta canalla, perquè, clar, només que falti un mestre, fins que triguin a substituir-lo, ja hem de desfer tots els petits grups que puguem tenir, tots els reforços hem d'anar a substituir, o a omplir papers, o a atendre altres tasques. I tu sempre et trobes sola en classes, que si tens sort, són de 20 alumnes, però en tenim de 20, de 25, de 27...
Jo he arribat a ser mestre d'infantil amb 32 nens en una classe d'I3. D'acord? I el departament et posa mitja dotació, és a dir, una persona a mitja jornada que t'ajudi. Amb 32 nens, amb totes les seves singularitats i tots els seus problemes. I fas el que pots, però no és just. Ni per nantros, ni per els nens, ni per les famílies.
De fet, aquesta convocatòria compta amb representació de pràcticament tots els sindicats. Entenc que avui la jornada pot ser molt multitudinària. En principi, pel que tenim d'altres escoles i companys, la vaca està bastant secundada i hi haurà molta gent perquè ja és una cosa general, no és ni d'una població ni d'un centre, és a tot el col·lectiu, perquè les dificultats estan a tots els centres.
I em sembla que sí que hi ha molt de seguiment perquè la gent està molt cansada. I potser ja és hora que ens comencin a escoltar. I no és només pels mestres, és pels alumnes. Nosaltres estem aquí lluitant pels alumnes, perquè rebin l'atenció que es mereixen i que necessiten.
En aquest sentit, heu copsat també la reacció o el suport per part de la resta de la comunitat educativa, de les famílies, a cap i a la FIS el que dieu, que ho feu per l'alumnat perquè tinguin millors condicions a les aules.
que nosaltres els fem que siguin conscients del que hi ha. El que passa és que a vegades els sindicats, el primer titular que posen és que els mestres reclamen un sou millor. I moltes vegades ho comentem. A mi que no me pugin el sou. Si el que m'han de pujar de sou ha de servir per posar més mestres a l'escola, em sento ben pagada.
Ja ens conformem amb això. No ens valen pagar més que no ens paguin, però que siguin més gent, que la feina estigui ben feta, que ens ho puguem fer per tindre tots i no recaure tant, perquè si ho he de fer jo sola i, a més a més, no estic ben pagada, doncs encara més malestar. I les famílies han de ser conscients que a vegada veuen més que no donem l'abast i que els seus fills són els que surten perjudicats. Llavors, igual que els mestres de menjador, que també tenen unes ràtios molt altes, les balladores, que han de venir amb 15 hores per atendre 15-16 nens, amb 15 hores, a quant toca la balladora per cada alumna?
Llavors, és molta gent que està implicada en aquestes condicions. Una de les dificultats que havíeu denunciat ja des de fa molts cursos també eren les substitucions amb baixes laborals. Estàveu detectant que costava molt que baixes de més curta durada...
tinguessin aquesta cobertura, les substitucions. A més a més, també hi ha hagut cert malestar derivat de com han estat les assignacions. Després dels processos d'estabilització hi ha hagut mestres, professors que no han conegut les seves destinacions amb prou antelació. Heu anat denunciant cert malestar pel que considerava un desgavell, una manca d'organització. El decret de plantilles cada any és un desgavell.
no saps qui t'ha d'arribar, no saps quan t'ha d'arribar, has de començar l'escola el dia 8, saps que tens unes places previstes, i fins al mateix dia 8 no t'assignen la persona, per tant aquesta persona arriba al centre, no coneix el centre, no coneix la classe, no coneix la programació, i ja s'ha d'enfrontar amb una classe de canalla. Tens gent que es posa de baixa,
I si no tens una baixa llarga, no te la substitueixen. Això què vol dir? Doncs que aquella classe queda sense professor. Llavors, hem hagut de, fins i tot, repartir nens per les classes, perquè no teníem prou mestres. Quan ve una època de grip i els mestres caien, perquè estem en contacte amb tots els virus a les escoles i estem en contacte amb canalla petit al damunt, sobretot a infantil, doncs, esclar, hi ha gent que es posa malalta i no t'ho cobreixen, sinó que és una llarga durada. Llavors, clar...
Així estem. I la gent que no sap on ha d'anar i que no tenen previstos si has d'estar en una escola a prop de casa teva... Mira, al final tant se val si estàs a prop o lluny. El cas és que sàpigues on has d'anar, de quan ha de ser la durada de la teva classe i que les escoles estiguem coberts.
Doncs avui, jornada reivindicativa, una vaga que està previs que compti amb una alta participació. Nosaltres estem pendents de rebre aquestes dades exactes del seguiment aquí a Torredembarra i als municipis de la contornada. Quina és la previsió perquè, deies, us manifesteu pels carrers de Tarragona? Entenc que arribareu a la seu dels serveis territorials d'educació?
Sí, sí, anirem pujant des de la plaça Imperial, pujarem allà i allà els hi farem saber quin és el nostre malestar. Volem a veure si així ens escolten i alguna mica d'enunciació se n'adonen de les dificultats i no cal que arribin més enllà a les properes vagues que estan convocades. Esperem que tot es pugui aturar aquí i que, a mica en mica,
arribem a un acord que compleixi les necessitats que els alumnes tenen. Exacte, perquè hi ha previsió de més jornades. Si s'arribés a una negociació, tinguessin algunes d'aquestes millores que esteu demanant, hi hauria marge per desconvocar aquestes pròximes jornades. Home, això esperem. Això esperem que hi hagi una reacció i que no cal aturar tants dies seguits l'escola com està previst.
No cal arribar a aquests extrems si hi ha una entesa. I ganes, sobretot si hi ha ganes de resoldre i de fer les coses bé. Doncs, Joan, estàs acompanyada, entenc que també per mestres d'infantil, de primària, de l'escola Molida B, no sé si també hi ha d'altres escoles de per aquí, però avui és una... Sí, hem vist companys d'Altafull, hem vist companys de la Veda, hi ha companys d'altres pobles de l'Encontornada. Hi ha molta gent per aquí. Sembla que hi ha representació de totes les escoles.
A més, tenim imatges d'algunes de les pancartes que vau estar confeccionant ahir, perquè les heu penjades a la tanca de l'escola, les heu penjades allà perquè siguin visibles des del carrer. Sí, bàsicament perquè tothom, tant si s'acunda la vaga com si porten la canalla a l'escola, que tenen el seu dret de portar-la a l'escola, siguin conscients de què estem demanant i que a l'escola molida vent, com la resta d'escoles, estem preocupats per millorar les coses.
Doncs, Joana, no sé si hi ha res més que vulguis afegir. Avui una jornada de reivindicació per cercar millores per l'educació dels nens i nenes, tant a primària, infantil, com també a secundària. Fins i tot fèieu extensiva aquestes reivindicacions al sector del lleure. En fi, avui un dia que teníeu marcat el calendari per dir la vostra i per mirar de revertir i millorar la situació.
Doncs només donar-vos les gràcies perquè ens dongueu veu i pugueu fer arribar a tothom quines són les necessitats i quines són les problemàtiques que presenta l'educació pública al nostre país. Doncs Joana Sánchez, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi bé aquesta jornada, seguirem en contacte. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, rebeure.
Sentíem el testimoni de la Joana Sánchez, una de les mestres de la torre que ha anat a Terraona a manifestar-se ja des de bon matí a diversos punts del país. S'estaven mobilitzant i bé sabem que hi ha hagut mestres tallant diverses carreteres, la Ronda Litoral, la C32 a Mataró. Ho sentíem en directe amb les connexions que han anat fent el Notícies en xarxa.
De moment, les dades que ha facilitat educació situen el seguiment de la vaga en un 12%. A partir de les 12 del migdia actualitzaran aquestes xifres.
De moment el govern promet diàleg, els docents en vaga insisteixen que tenen una proposta a punt. De fet, el conseller de la presidència en funcions de president, Albert Dalmau, ha assegurat a través de les xarxes socials que l'executiu està absolutament compromès amb la comunitat educativa per avançar en els acords necessaris que permetin millorar i enfortir el sistema educatiu.
Però què deien des dels sindicats ja ahir quan feien pública aquesta convocatòria, quan van comparèixer davant dels mitjans per explicar quines havien de ser les seves reivindicacions? Escoltem algunes de les veus dels principals sindicats a l'àmbit de l'educació. Sentim com la Yolanda Segura, la portaveu d'Ustec, preveia que la vaga d'avui tindria un alt seguiment.
Aquesta vaga serà molt participada. Hi ha molt moviment en els centres educatius, hi ha organitzades milers d'assemblees a tot el territori, el col·lectiu s'està organitzant i això dona molt múscul participatiu a la vaga i la veritat és que tenim molt bones expectatives en aquest sentit.
Al final, el que passarà demà és una materialització del malestar que estem vivint en els centres educatius amb aquesta precarització progressiva de les nostres condicions laborals i també la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina que estem patint. Paraules de la portaveu del sindicat USTEC, que també, d'altra banda, lamentava que els serveis mínims decretats eren abusius. Així ho explicava Iolanda Segurà.
Els serveis mínims són abusius. Nosaltres no som un servei essencial, tal com s'entén la tipificació de servei essencial. Tancar centres no posa en perill la salut ni la vida de la ciutadania i les excuses que posen per atribuir aquests serveis mínims és que pot alterar
diguéssim, normalitat laboral de les famílies, amb la qual cosa també situar l'educació a les escoles com un lloc on aparcar els infants i les escoles, als centres educatius, l'educació no ha de donar resposta a la conciliació laboral, això ha de ser el sistema que doni resposta. Per tant, per nosaltres són abusius i limiten el dret de vaga de les persones treballadores.
Doncs entre les peticions, com ens explicaven els mestres de Torredembarra, amb la seva portaveu, la Joana Sánchez, hi ha la millora de les ràtios a les aules i una millor dotació de personal per tal d'atendre les necessitats educatives especials. També hi ha les millores salarials, com explicava davant dels mitjans de comunicació Jolanda Segura, a qui sentíem fa uns moments des del sindicat USTEC.
Constatem en data d'avui que hem perdut un 25% del poder adquisitiu. Això suposa que moltes persones treballadores no arribin a final de mes. I a més constatem també que som els docents més mal pagats de tot l'estat espanyol tenint en compte que el nivell de vida a Catalunya també és dels més elevats.
Home, això és una humiliació. Això és conseqüència que el nostre Departament d'Educació, la nostra administració, el nostre govern fa des del 2001 que no actualitza el complement específic, que és el que marca la diferència de salaris amb la resta de treballadores i treballadors de l'Estat. Una injustícia perquè totes i tots fem la mateixa feina.
Pel salari, al final, també és el que posa en valor la tasca que tu realitzes i, per tant, reclamem el que és nostre. I des de Docents per Catalunya, el seu portaveu, Àlex Caralps, també detallava quins són els objectius de la jornada d'avui, quins són els motius pels quals els mestres i professors surten avui al carrer.
Sí, està clar que fa molt de temps que la gent porta moltes queixes a sobre, o sigui, no és d'ara, no és només el sou, el que dèiem, vull dir, la inclusiva fa temps que es va prometre un 6% que no ha arribat mai, vull dir, la manca de recursos s'està notant, sobretot en el que són grans ciutats que estan rebent, per exemple, tot el que seria la gentrificació de Barcelona i del seu cinturó, no?,
Ara estem rebent aquí una quantitat d'alumnes impressionants i els centres no estan preparats. Manresa és un exemple, és la ciutat amb més barracons, o la tercera ciutat amb més barracons de Catalunya, quan només tenim 80.000 habitants i és perquè no hi ha lloc. Ja tenim dues escoles de primària completament amb barracons i un institut sencer repartit dins dels patis dels diferents instituts amb barracons.
I això, clar, cada cop van arribant més alumnes, hi ha més grups bolet que es diuen que van augmentant les ràtios dins dels centres i no s'estan ampliant els espais ni s'estan ampliant les dotacions perquè cada cop la diversitat és més gran també degut al decret d'inclusió.
Doncs veus en representació de mestres, de professors i, com dèiem al principi, el govern promet diàleg. De fet, ja ha comparegut també la portaveu del govern, Sílvia Paneque, mostrant la mà estesa per arribar a un acord amb el sector docent.
respecte, evidentment, a la vaga, és un dret reconegut i, per tant, respectem. Tant fins ara com a partir de demà i de demà passat, el departament està en disposició permanent per resoldre problemes, per escoltar, per dialogar, per arribar a acords.
Avui, demà i a l'endemà de la vaga, sempre que siguin, com he dit fins ara, qüestions que tinguin un principi de realitat, que siguin possibles, el govern explorarà i farà tots els esforços per atendre allò que sigui possible. En qualsevol cas, disposició permanent del govern i del departament a la resolució de problemes, i més en l'àmbit educatiu.
Doncs paraules de la portaveu del Govern, Sílvia Panec, amb aquesta mà estesa per tal d'arribar una entesa que podria evitar les pròximes jornades de vaga que hi ha previstes. Ara podem actualitzar les dades de seguiment d'aquesta vaga en alguns dels centres educatius.
al Baix Gaià. A Torredembarra han secundat la vaga un 92% de mestres. El Molí de Vent i l'Antoni Roig ha estat d'un 50%. I als instituts tenim un 42,4% de seguiment a l'Institut Torredembarra i un 45% a l'Institut Ramon de la Torra.
A Altafulla, el seguiment de la vaga ha estat del 78% a l'institut, en garantit serveis mínims d'un docent per cada tres aules. Entre l'alumnat hi ha hagut una absència del 70% a l'ESO i del 96% al batxillerat i als PFI. També tenim...
Dades de l'escola Montoliu de la Riera de Gaillà. Allà hi ha hagut un 31% registrat de docents que sí que han secundat la vaga i han assistit a l'escola un 76% d'alumnes.
Són dades que tenim hores d'ara. Anirem incorporant la resta de centres educatius en successives edicions de Baix Gaià al dia i també els informatius d'Ona la Torre, d'Altafulla Ràdio i de Roda de Barà Ràdio.
Doncs bé, una afegitó, perquè ens acaben d'arribar d'última hora les dades de l'escola Salvador Espriu de Roda de Barà. Allà hi ha hagut 34 alumnes d'infantil de 101 i 90 de primària de 248 que sí que han assistit a l'escola. Entre l'equip docent ens diuen que han garantit els serveis mínims, hi ha hagut un mestre per cada 3 grups,
Per tant, hi ha dos mestres a infantil i quatre a primària i un de l'equip directiu dels 43 mestres de l'escola Salvador Espriu de Roda de Verà. Doncs dèiem, unes dades que anirem actualitzant en successives edicions dels serveis informatius avui des de Baixgai al dia, fent seguiment també d'aquesta vaga del sector de l'educació a Catalunya.
Segueix-nos a les xarxes socials.
I ara sí, nosaltres ens plantem ja la recta final del programa d'avui, després d'haver tractat l'aquest de Ben Segur una de les qüestions de la jornada principals, que és aquesta paga docent que té lloc a tota Catalunya i que se segueix també en els centres educatius dels nostres municipis. Hem escoltat amb molta atenció i alhora també preocupació, les paraules de la Joana Sánchez, que és mestra a l'Escola Moridavent de Torre d'Ambarra.
En fi, demà, de ben segur que en tornarem a parlar, tornarem a posar damunt de taula aquestes xifres i sabrem tot el que haurà donat de si aquesta jornada de protesta. Abans de marxar, però nosaltres el que hem de fer és reflexionar. Sònia Camí, a veure, quina és la frase cèlebre que ens has escollit per un dia com avui? Doncs vinga, una frase que diu el destí no regne sense la complicitat secreta de l'instint i de la voluntat. I això ho va dir l'escriptor italià Giovanni Papini.
Instint i voluntat, així és com marxem nosaltres avui. Sònia, Raquel, una abraçada ben forta fins a Roda de Brai, Torra d'Embarra. Per cert, que demà diu que el vent tornarà a bofar fort, així que agafeu-vos, quedeu ben fixades. Ens consolarem menjant un putifarra d'ou, potser. Hem de celebrar dijous, Gras, no? I tant, i tant, que sí. A reveure, noies, fins demà. Adéu. Adéu, adéu.
I a tots vostès els enviem també una forta abraçada. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. I els esperem demà, aquí, a l'hora de sempre. Cordials salutacions d'Eduard Virgili. Passi-ho bé.
Memòria. Servei. Llengua. Participació. Companyia. Informació. Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'infopodcast tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, Lampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles.
La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissores fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar. Vam decidir fer-ho en format trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, els oients formen part del nostre cercle més pròxim.
M'agrada que coneguin de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcia, una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Infopodcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'Infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'estreaming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anècdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Infopodcast és que una amiga viu a l'Ampolla, ficció total, i l'altra del TV, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat ja que Sal viu a Pinell de Brai i jo, Diana, visc a Tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Cada setmana arriba a la teva emissora local la Xovan Sèrie. L'espai de sèries du a un llei de ràdio. Ets un serièfil i no tens amb qui comentar-ho? Nosaltres et portem estrenes, recomanacions i l'actualitat del sector explicada com ho faries tu. A Xovan Sèrie. Cada setmana, 30 minuts de riures i sèries a la teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Ara a les 5 de la tarda es reuneix el Comitè Tècnic del Pla Bencat i s'enviarà un missatge d'alerta als mòbils de tota la ciutadania. Amb les mesures restrictives de cara de mà de l'alerta, Bencat per previsió d'avantades que poden superar.
Al 100 quilòmetres hora tot el territori, recordem que la Generalitat ha suspès l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent i recomana teletreball davant el temporal de vent previst des d'aquesta mitjanit fins demà a les 8 del vespre.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat al Congrés el sistema ferroviari de l'Estat assegurant que és un dels millors del món, tot i els accidents a la mudigelida i la crisi a Rodolies. Dit això, ha volgut deixar clar que posaran totes les mesures necessàries perquè no tornin a passar. Y una vez sepamos que ha fallado exactamente, pondremos en marcha las medidas necesarias para que este tipo de tragedias no vuelva a suceder.
Mientras tanto, señorías, lo que nosotros podemos hacer es analizar el contexto, informar a la ciudadanía, facilitar el trabajo a los técnicos, pero lo que no podemos hacer es especular, no podemos desinformar y tampoco podemos utilizar esta tragedia para crispar.
Des de l'oposició, el PP ha dit que l'executiu de Sánchez serà jutjat pels fets i els partits catalans Esquerra i Junts han denunciat la situació de Roldalies. I un fet amb aquestes paraules, escoltem els portadors del Congrés, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras. Su modelo es el mismo.
La situació en què vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país els darrers 50 anys és lamentable. I cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet.
Per cert, la vicepresidenta segona i ministre de Treball, Yolanda Díaz, ha recordat que cap treballador pot ser sancionant i represaliat pels retards o absències a la feina derivades de les incidències de Rodalies, ho ha dit en resposta a una pregunta d'Esquerra Republicana.
Justament avui que la xarxa Rodalies ha registrat diversos retards generalitzats i incidències aquest dimecres, coincidint amb aquest tercer dia de vaga dels sindicats minoritaris i també per les limitacions a velocitats implantades a la xarxa, la línia més afectada ha estat la R2, que ha registrat en alguns casos demores de més de 30 minuts. Tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa. Fins ara.
Notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
L'univers infinit, a la teva emissora de proximitat. És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts.
La secció dels clàssics de la Natàlia Cerezó ens obre avui al món dels contes. Bosch balena boira, de Josep Lluís Badal, ens trasllada a la caputxeta vermella, la flor romanial i l'abella durment. I les primeres pàgines que nosaltres obrirem són un bocí preciós d'història, la d'Àngel Guimarà.
Biografia il·lustrada de Neus Oliveres i Àngel Santacana, publicada per Rafel Dalmau, editors, passeja entre imatges per la vida de l'escriptor, poeta i dramaturg. I efectivament és un llibre que va ser la idea de l'Àngel Santacana, que està al càrrec del Museu Àngel Guimarà, que, esclar, molta gent demanava una biografia i no hi havia res. I llavors va dir, per què, Neus, no ens engresquem i busquem...
Busquem fotos. Jo bàsicament vaig a reestructurar tot el llibre i després amb l'Àngels el que vam fer va ser buscar a través dels arxius, crec, si no recordo malament, que n'hi ha 13, buscar tot el que hi havia de material fotogràfic.
Imatges de la vida quotidiana és el que treballa tan finament Antoni Pladavall, el recull de contes, Aquesta nit passarà a la guilla, publicat per Proa. Una immersió en la vida quotidiana dibuixada amb precisió, on els personatges ens semblaran tan reals que ens faran entrar de ple a la història.
Aquest llibre, que, a diferència de les obres anteriors, és un atlet de contes i no pas una novel·la, per tant mateix crec que participa una mica del mateix univers i del mateix estil pel que fa a l'execució literària. Al capdavall,
Sempre dic que no soc gaire original, perquè, finalment, no faig sinó abordar sentiments i emocions absolutament universals. L'amor, el desamor, la fanferroneria, la perplexitat, etcètera.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
El calaig. Un problema. Dóna la torre per a la xarxa. Calaig actiu. Clàssics literaris recuperats amb Natàlia Cerezo, escriptora i traductora.
Avui us recomano Bos Balena Boira, de Josep Lluís Badal. L'objectiu d'aquesta secció és recuperar els clàssics, i de vegades tenim la sort que el clàssic és ben viu. És el que passa amb Bos Balena Boira, de Josep Lluís Badal, un tríptic de contes editat meravellosament per Leonard Montaner, que va sortir fa només un parell de mesos. Badal és la veu dels morts, i ho dic en el millor dels sentits. Hereu de Melville, Flaubert,
Gogol i tants d'altres, agafa les veus dels clàssics i les converteix en una de pròpia. Un cant únic que no sentireu enlloc més. Abós, balena, boira, recupera tres contes de tota la vida, la caputxeta vermella, la flor romanial i l'abella dorment, i els fa tornar a la seva bellesa salvatge original.
Amb un llenguatge riquíssim, recargolat i fascinant, el que fa Badal només és a l'abast d'uns pocs. Una combinació de fons i forma que és com contempla un núvol empassant-se una muntanya. Dins d'aquest núvol trobareu personatges com la K, que viu en un bosc amb el seu pare mort i la seva àvia viva. La bèstia, a qui mai acabareu de veure del tot. La cabra perica i el gos home,
i el malvat regidor, que només parla amb adverbis acabats amb ment, o la iaia maga. Escolteu com descriu Badal aquesta bruixa d'arreu els eslaves. Passada la cendra hi havia una cabana. La cabana, la iaia maga. No era vella, no era lletja, només ho semblava. Era una dona que reia.
Tenia una sola sella perquè no s'arrencava els pèls de sota el frou, com no es depilava el bigoti moxi.
Tenia un nas oriental que deia que li havia prestat un flamenc rosat, uns pits bellíssims que treia sovint a prendre el sol i que rentava amb aigua del rialor, i dues cames més nerviudes i resistents que les d'un llenyat aire. Podia perseguir una llebre saltant de marjal en marjal i tornava respirant tranquil·la com si dormís, amb les ungles, cruixudes com els claus d'una crucifixió, brutes de pèl i sang. Només li feia vergonya el seu únic forat nasal.
També s'enreia. En deia que per aquell forat podia estornudar tan fort que els mosquits i els reis no gosaven apropar-se a ella. Que aquell nas podia pondre un ou. Quan va veure la mare, la va reconèixer. Clàssics literaris recuperats amb Natàlia Cerezo. Calaix actiu, secció de El calaix. No tanquis encara el calaix. Totes les setmanes fem col·lectius.
Fem comunicació, fem el calaix. El calaix. Tenim més entrevistes, converses, novetats, històries, propostes. Tenim més cultura.
Neus Oliveres Samitier és llicenciada en Filologia anglesa i catalana i ha estat catedràtica de Llengua i Literatura i professora d'Arts Escèniques a l'Institut Baix Penedès del Ventrell. Membre de l'Institut d'Estudis Penedesencs i actualment és membre numerària de la Societat Verdaguer. Des de l'any 2002 és conductora del Club de Lectura de la Biblioteca Pública Terra Baixa.
Premi de Contes Cavall i Primer Premi de Narrativa a Badalona. Els seus estudis se centren preferentment en literatura, en autors com Àngel Guimarà, Ramon Ramon i Vidales o Joan Ramon Soler.
creadora també d'itineraris literaris com Joan Perutxo i Albinyana. Entre les seves publicacions destaquem Petita història de Guimerà i Mort el Llop, Introducció a l'obra de Guimerà, Els orígens poètics de Guimerà i Dones del segle XIX al Vendrell i Presència de Carme Carr.
Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845, el poeta, dramaturg i polític Àngel Guimarà és fill de pare català i mare canària. Passa els seus primers anys de vida a Tenerife i als 7 anys la família prengués rumb cap a Barcelona i posteriorment cap al Vendrell. Alguns biògrafs destaquen el fet de ser fill natural d'Agustí Guimarà Fons,
i Margarita Jorge Castellón, de Santa Cruz de Tenerife. Una relació que no es regularitzarà fins a la seva arribada a Barcelona, quan Agustí Guimarà reconeix la paternitat dels seus dos fills i, posteriorment, es casa amb Margarita. Diuen que aquesta situació marca la vida i obra d'Àngel Guimarà.
Arribar al Vanderell fou un punt d'inflexió al trobar-se en un entorn lingüístic diferent, el dels seus orígens, una cultura diferent que va fer seva fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més representatives del catalanisme.
Cal destacar la seva amistat amb el vendrellenc Jaume Ramon i Vidales. Cal posar en contacte amb els jocs florals i literatura en català. Fou director de la Renaixença, presidenta de la Lliga de Catalunya, i el 1895 fou escollit presidenta de l'Ateneu Barcelonès i el 1906, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, presentar per primera vegada la candidatura de Guimarà al Premi Nobel. La Santa Espina.
Gala Placídia, Maricel, Terra Baixa o La filla del mar són alguns dels títols de la seva extensa obra.
No és la primera vegada que tenim de convidada la Neus Oliveres. Ja sabeu que a mi m'agrada tenir-la aquí perquè per mi va ser pura inspiració. I una de les instigadores que jo també estigui al darrere d'aquests micròfons, sobretot parlant de literatura.
Si parlem de Neus Oliveres, també parlem d'Àngel Guimara. Ens ha acompanyat ja anteriorment per parlar-ne, però és que tinc a les mans una joia d'Àngel Guimara, biografia il·lustrada, Neus Olivera, semiter, i Àngels Santa Cana Figueroa. És una edició especial de Rafel Dalmau Editors,
Per les fotografies, perquè penso que agafa, Neus, aquest punt més personal i aquestes fotografies, que és magnífic, no?, haver recuperat. Sí, sí. Bé, en primer lloc, doncs gràcies per convidar-me, Mònica, i efectivament és un llibre que va ser la idea de l'Àngel Santacana, que està al càrrec del Museu Àngel Guimarà,
que, esclar, molta gent demanava una biografia i no hi havia res. I llavors va dir, per què, Neus, no ens engresquem i busquem fotos? I jo vaig fer, buf, així mateix, no? Però després, a l'hora de posar-m'hi, doncs molt bé. Jo, bàsicament, doncs vaig a reestructurar tot el llibre
I després amb l'Àngels el que vam fer va ser buscar a través dels arxius, crec, si no recordo malament, que n'hi ha 13, buscar tot el que hi havia de material fotogràfic, amb moltes dificultats perquè moltes d'aquestes fotos no hi ha a darrere, no hi ha qui són ni qui deixen d'haver,
de manera que hi havia persones allà fotografiades però que no sabíem qui era i va ser una feina d'anar buscant amb altres revistes qui eren aquelles persones. Jo encara ho tinc ara amb el mòbil, tot de...
Tot de fotos d'aquests senyors que els anava identificant. Aquest pot ser aquest, aquest pot ser aquest altre. I d'aquesta manera vam anar fent el llibre. També era important un llibre que havia de ser traduït en castellà i en anglès.
i els textos havien de ser molt curts, havies de dir l'essencial, però sense passar-te de ratlles. En alguns casos, això és massa llarg, s'ha de ser més curt. Bé, la veritat és que el resultat final ha estat molt bo, ha estat molt elogiat aquell llibre i, per tant, molt bé.
És que fa goig, eh? Te'l mires, te'l remires i després vas repassant. Jo penso que tots aquests personatges que ara ja s'hauran quedat a la vostra memòria per sempre. Perquè, clar, tantes hores, tants dies, tants mesos, no? Sí, sí, és un...
Clar, d'entrada no començava de zero, sinó que jo l'any 95 em vaig fer el llibre Mort el Llop. Ja va ser una revisió, però, esclar, aquesta profunditat ja no arriba fins a tots els ressorts. I aquí...
El que vam anar veient és que, esclar, per un costat hi ha el personatge que més o menys tothom coneix a través del teatre, que aquest sí, però vam anar descobrint un Guimarà que era a tot arreu, a tots els actes socials, amb totes les seves amistats, i després hi havia un altre aspecte que és molt interessant al llibre, que és un rerefons de país. Guimarà no és només de Barcelona.
sinó que ell anava a molts altres llocs i era una persona molt estimada per tothom. I en tercer lloc hi havia la internacionalització de tot el seu teatre. Quan anaves parlant deies que era molt estimat per tothom, el primer que m'ha vingut al cap són les imatges del final del llibre, d'aquest dol que hi va haver col·lectiu amb les manifestacions, que va ser...
Va ser enorme, amb una jantada espectacular i va durar dies. Va ser un dol, clar, a Barcelona, on va morir i després on va ser enterrat.
però també tots els diaris, si només llegim els diaris de l'època, tots van plens fent ressenyes del que havia estat o el que havia significat guimerà a tot arreu. No solament aquí, sinó també, recordo Cuba, per exemple, que fan unes grans ressenyes sobre el dramaturg.
És a dir, que va ser una persona popular, va ser una persona dins de l'àmbit teatral, una gran figura dramàtica, l'autor més important del XIX, i vist des d'aquest angle, ell és el que després suposarà tots els fonaments del teatre posterior. Per tant, en aquest sentit, és una gran fita.
És una gran fita i a mi el que em sap greu és que al final, que jo tampoc ho sabia i ho he descobert en aquest llibre, se li havia de fer un monument i va quedar en projecte, no se li ha fet. Des d'aquí fem una crida, per si de cas que no se sap mai, a Neus. Però veus, això és una cosa que jo desconeixia. Sí, és una cosa que jo vaig dominar amb algun polític i ningú sap res. És una cosa... No saben res perquè això va ser una aportació popular que la gent va pagar i hi havia un disseny fet...
Era un monument que havia d'anar representant quatre obres de la seva producció, que era la Gala Placídia, perquè era la primera, la Terra Baixa, i després hi havia la Valdirona, que era una obra popular, i una altra. Crec que eren quatre obres i era en un sentit molt simbòlic i molt mitològic de la seva representació.
I vaig llegir un article de la Víctor Català que el reivindicava totalment, aquest monument. Diu, si ara hi ha hagut aquestes corrues pel funeral, també hi haurà corrues, evidentment, per tenir tota la gratitud en aquest dramaturg. Però la cosa...
No va anar així, després hi va haver una llarga civil que ho va trasversar, va fer molt malament moltes coses i llavors va caure, diguéssim, no en l'oblit, però sí que ja no va ser aquest augi que havia tingut en tota la seva època.
Però bé, continua aquí, i la seva obra, el seu llegat, evidentment, jo penso que és que no morirà absolutament mai, com tu deies, és que era a tot arreu. A mi, clar, jo ara aniria al·lugiant totes les fotografies, però n'hi ha una que m'ha fet molta gràcia, i són totes les martes, perquè clar, s'ha projectat aquesta obra a terra baixa,
a tot arreu, a tot el món. I aquí en tenim 8 fotografies d'actrius estrangeres. I això ho he trobat preciós, també. És una mica veure la projecció que va arribar a tenir. Sí, i a les fotos es pot veure en part com anaven vestida, si portaven caputxa, si no portaven caputxa, si portaven algun barret. Es veu la...
la caracterització que tenien a cada lloc diferent. I sí, sí, va ser molt important el personatge de Marta com a personatge de Manelic, i és agafat des del punt de vista sempre de la passió, evidentment, de...
d'aquest personatge que tu estàs citant ara de les fotos, però també de la seva dramatúrgia, de la manera d'acabar les obres, de com sabia treballar l'emoció amb el públic, tot això és important i per això podia captar a diferents llocs.
A Estats Units va tenir també una gran projecció. Cecil B. De Mil li va ser la producció i la direcció, em sembla. Sí, de Maria Rosa, sí, efectivament. Sí, sí, va tenir aquesta gràcia de saber arribar a molts llocs a través d'aquest aspecte emocional i d'aquest aspecte de la seva dramatúrgia.
És meravellós perquè grans personatges del món, en aquest cas de cinema i de teatre, van adaptar les seves obres i penses, realment... Ves si qui s'hagués pensat, no crec que s'hagués pensat ell que arribaria tan tan lluny i que faria tantes coses. No ho sé perquè no és aquí per demanar-li.
Però sí, és un projecte que la veus des de jove. Jo aquí he treballat al Guimarà del començament també. T'adones que és una persona amb gran talent. I llavors aquí hi juguen diversos aspectes. Un seria la seva entrada, per exemple, a la Renaixença, que és el primer que és una revista i després diari.
que és una plataforma. Una part també juga un pes important en la part política. Les seves coneixences, una de les coneixences és la Maria Guerrero, amb la companyia Díaz de Mendoza, que això és qui li proporciona tots aquests èxits. Per exemple, a Sud-amèrica, al començament, aquí té molt l'èxit. Per exemple, la filla del mar s'estrena primer a Buenos Aires...
que no pas a Barcelona o a Madrid. Hi ha un itinerari que se'n va anar a Santa Cruz i, si no el recordo malament, després van a Mèxic i després ja van anar a l'estrena de Madrid i Barcelona. Aquesta companyia eren uns grans professionals.
El tema de l'addicció treballava molt bé, les obres no les feien, sí que no se sabien com el pare nostre. Per tant, és un pes importantíssim aquesta companyia. I després dels altres actors que sí que també van jugar un paper important, però aquesta seria la més important potser.
Tampoc podem deixar passar Margarida Xirgo, perquè ells dos també van tenir un lligam molt estret. Ell li va fer dues obres, una que era la reina jove i l'altra li va ser Andrònica, que són papers...
de veure les característiques d'un personatge fort en escena, d'un personatge passional, que són els personatges que també li agradava a la Maria Guerrero, a la Maria Guerrero li agradava això...
a veure com farà vostè una obra que no l'hem trobada però ell volia una gran obra que es deia Telma i a veure com me la portarà i l'Andrònica i per què no la fa perquè són uns papers de grans lluïments per les actrius i per això agradava tant
Sí, perquè parlem d'aquest temps enrere, però realment les grans protagonistes són dones. Sí, sí, sí. Són dones. Si deixem a part el Manelic que té tota aquesta part poètica impressionant, és veritat que, per exemple, l'Àgata és el personatge capdalt de la filla del mar i molts altres, la gala Placídia, per exemple.
Són personatges de contrastos, també. Aquests personatges centrals no són personatges plans, sinó que és tot el contrari que els veus que evolucionen al llarg de l'obra. No és un personatge que te'ls quedes i no ha passat res, sinó que canvien al llarg de l'obra. El calaix. Si l'obres totes les setmanes, aquí mateix hi trobaràs cultura.
Ara ens anem una mica a la llengua perquè ell comença amb la llengua castellana, però l'animen, es passa al català i realment va ser un gran lluitador per la llengua catalana. Tot el tema de la llengua es deu bàsicament al vendrell. Ell ho diu en un discurs, diu al vendrell vaig fer el bateig de català, que després ha estat religió de vida.
I és a través del Jaume Ramon i Vidales, que és el seu cosí segon, que aquest personatge és qui l'anima a escriure en català. Perquè sí que és veritat que ell era de parlar castellana, però hi havia altres autors que eren catalans però escrivien en castellà, perquè hi havia un element de diglòsia en aquest moment, de pensar que l'obra literària era millor escriure-la en castellà i parlar a casa es podia fer en català.
I és a través de Jaume Ramon, però especialment molt important la primera plataforma, que serien els Jocs Florals, quan per participar aquí s'ha de fer en català.
El canvi aproximat seria cap al 1865, quan ell canvia de llengua, perquè ell té una gran quantitat de poemes escrits en castellà, que són al voltant de 100, si en comptem també, uns de petitons, eh?
I en tots aquests poemes hi ha una evolució del castellà cap al català que sigui al voltant d'aquestes dates, 1865, 1866, que escriu les primeres coses, però quan definitivament fa el canvi és a través dels jocs florals. Ara t'estava escoltant i pensava, clar, tu has llegit tot. Bé, bé, bé, bé.
Tot, potser tot. Tot, tot, tot. O sigui, l'obra que ha estat publicada, sí, clar, evidentment, per si hi ha alguna cosa que, no sé, que hi ha algun racó que no he trobat, no ho sé, ja. Però si no l'has trobat tu...
No sé jo si apareixerà mai, perquè és com Àngel Guimarà. Jo ara l'hi comparo, li deia. És com Àngel Guimarà, estàs a tot arreu i ets incansable. Però ara penso... Clar, tu has llegit aquests primers poemes en castellà, tota aquesta literatura, no? La seva literatura des de l'inici. Has anat veient tota aquesta evolució. Clar, llegir-lo en castellà també és... Tenim molts aquesta idea d'Àngel Guimarà, de la Terra...
I qui no conegui bé la figura d'aquest artista nostre, també li pot sobtar. Com va ser llegir-lo en castellà? Bé, jo vaig tenir l'experiència, que és un article que està publicat, que són els inicis poètics de Guimarà, i vaig tenir la satisfacció de veure tanta...
obra llegida de poemes, però vaig trobar una cosa, que tenien molt de dramatisme.
És a dir, no eren uns poemes que feia volar coloms, sinó que hi eren poemes que tenien molt a veure amb uns personatges i tenien molt a veure amb un efecte dramàtic. I això per mi va ser molt interessant. I després la segona cosa és que ell ja escriu teatre, el que passa que el Jaume Ramon li fa una crítica ferotge...
quan ell ja té èxit com a poeta o que ha començat a tenir els primers èxits, que li diu no continuïs per aquí perquè et falta encara molt per arribar a ser un bon autor dramàtic. I li fa unes crítiques ferotges...
d'una obra que ha escrit, que diu, bueno, aquest personatge que entrava per aquí, llavors no el fas bé, és a dir, i a partir d'aquest moment hi ha una baixada, diguéssim, però aquell que ja comença a escriure de teatre molt jove.
I després hi ha la figura de Pere Aldebert, que a Pere Aldebert li diu per què no proves teatre? Diu, tu què tens? Diu, fins ara al teatre l'han fet autors de molt poc nervi, per què no ho fas tu, que tens molta energia? Per tant, aquí, per mi, aquests poemes que em deies en castellà, jo no separaria tant castellà-català, però sí que tindria molt en compte tot l'efecte dramàtic.
intens ho era llegir-lo perquè a més a més nosaltres vam estar parlant amb tu precisament de Rosa de Lima i altres contes i aquí es veu aquest joc que sembla que no hi sigui perquè va fent i fa aquesta sotregada final que per tant
Àngel Guimarà no deixa indiferent ni a qui va a veure el seu teatre, ni a gaudir-lo, ni a qui llegeix, ja siguin poemes, que era més trencar i saber. Per tant, es van dur tots els premis de totes les categories de Gels Florans.
però mira, també el van criticar també va tenir les critiques al seu moment els llocs florals van ser aquesta plataforma definitiva per un autor en aquest moment si volia tenir prestigi havia de participar als llocs florals i Guimarà ho va ser amb tots els exiguts i després va ser una persona que va ser mantenida dels llocs florals va ser president és a dir, que va tenir una llarga vitalitat en aquest àmbit
I de tot això que estem parlant, la ràdio és el que té, que ara amb les xarxes socials ho podeu veure. Però tot està acompanyat de les fotografies. I jo penso que això és absolutament meravellós, perquè s'ha tingut molta cura. Sí, però això és feina també de l'editor, eh? Tot sigui dit. Molta cura a l'hora de tres llenars.
L'editor Dalmau ha fet una feina magnífica perquè si la fotografia ja no era bona de per si, doncs, esclar, es buscava una resolució que fos molt millor de la que hi havia.
No, no, i aquí, a més a més, veiem ja els pares, tenim aquí un Àngel Guimarán, 27 anys, i el seu germà. Que el seu germà a mi em va cridar l'atenció. Sí, no? Sí. A mi també. És el primer que t'he dit quan has arribat, que no hi ha molta informació, però em va cridar molt l'atenció. No, mira, és un personatge que hi estic treballant i, bé, com que sempre surten coses, com que sempre surten coses, el vaig deixant, el vaig deixant i torno.
Però sí, és molt interessant perquè tenien una relació molt bona, els dos germans, i el Julio és un personatge, una persona malaltissa, i llavors consideren que potser li aniria bé canviar d'aires i tornen a Canària, a Sant Acruz. I, malauradament, mort de pneumònia.
I des dels 66-67 s'intercanvien unes cartes que són personals, però també són persones de dos germans que són molt intel·ligents, perquè parlen de moltes altres coses, no només d'ells.
I en cap moment diu que es trobi malament, perquè està parlant de Santa Cruz, dels aspectes polítics, si hi ha hagut ball, si hi ha hagut, no sé, altres coses, no? I com ell havia estudiat els escolapis a Barcelona, o sigui, havien estat tots dos interns,
I és una figura, per mi, no sé com dir-te'l, saps? Molt enigmàtica i que, clar, et porta a la consideració del seu germà per contrast, per la manera com és i poques coses més sabem.
Mira, a mi m'ha cridat l'atenció, tu també, i ara m'agrada perquè ja t'ho estàs mirant, això vol dir que alguna cosa en sortirà. Espero que algun dia pugui sortir alguna cosa, perquè saps què passa? Que les cartes...
Costa molt de llegir, perquè moltes vegades hi ha paraules que no s'entenen, no saps què vol dir, després hi ha referències de personatges que sí que alguns els tinc molt clars, però d'altres no es diuen renoms o parlen de tití i que no saps qui és, llavors has de tenir unes referències que potser mai no són el 100%, però sí, m'agrada.
Doncs mira, a mi m'ha cridat l'atenció. I una altra cosa que m'agrada moltíssim, que tu recuperes aquí, és de l'homenatge, l'homenatge de 1909. Jo agafaré una part perquè hi ha diverses... És llar, que hi ha unes quantes pàgines. Però em crida l'atenció, Dolors Montsardà, és potser una de les primeres dones que em vaig començar a parlar, de tota aquesta generació, a finals del 19 principis,
del 20, Feminal, Carme Car, i no ho explicaré jo, explica'ns-ho tu, perquè és un homenatge molt bé. Sí, quan va ser el 2009, jo vaig pensar i vaig insistir en l'àrea de cultura, que s'havia de fer una exposició recordant l'homenatge de 1909, i va sortir aquesta foto, i és clar, aquesta foto és que em va meravellar, perquè hi ha tot un seguit de noies,
I pensava, què fan aquestes noies? És clar, és un homenatge que fan a la mare d'Àngel Guimarà, que és un homenatge motivat, com has dit tu, per la Dolors Montsardà, que el fan a Barcelona a l'església de Belém.
I llavors per què li fan? Doncs perquè elles consideren que el Guimarà ha respectat la dona, perquè en aquests moments molts autors no respectaven la dona, en el sentit que la ridiculitzaven, i llavors li diu si una persona ha pogut fer alguna cosa en la vida de Guimarà està la seva mare.
Fan a l'església de Belém i hi ha la Narcisa Freixas, que fa la composició, i després hi ha les noies de l'Orfeó català, que en aquests moments eren molt al començament, amb la seva directora, que era l'Hermesiana Béalers.
I doncs, esclar, és una meravella de foto. És que s'han de veure la roba als barrets. Els barrets són absolutament espectaculars. Com ho devíem fer per sortir cada dia de casa amb aquests barrets? És que aquesta època anava molt amb barrets. Jo ara que acabo de fer una aportació sobre la Carme Caracomarroga, ella té un article a l'Ateneu...
que parla dels barrets, que no diu barrets, diu sombreros, els sombreros. Com aquestes dones, si anaven al teatre, els feien treure els sombreros, que diu... És que no hi podien veure, els de darrere. Però, paral·lelament, hi havia els homes que estava prohibit fumar i estaven allà fumant. I, clar, llavors, crític, crític, crític això. A nosaltres es fan treure els barrets, en canvi, ells, mira, poden anar seguint fumant. La gran Carme Carr...
Tens un llibre que el tinc a casa. Aquesta és una entrevista pendent que tenim perquè no vaig poder assistir a l'acte, ho vaig compartir i m'hauria fet molta il·lusió precisament perquè també és una gran dona, una gran història, n'hem parlat. Perquè ella hi dedica també, la Carme Cari dedica la parlada de l'Àngel Llimarà.
Hi ha moltes relacions que es desconeixen i aquesta, per exemple, és una amb la Narcisa Freixas i efectivament fan la crida a través del femenal, com has dit tu. I això també em va encantar.
Al final és una xarxa, no?, quan comencem a parlar de tots aquests artistes que, clar, diem Àngel Guimarà en individual, però eren tota una generació. Sí, sí, sí, sí, era tota una generació de persones que s'interrelacionaven, que ara nosaltres parlem molt de les xarxes, perquè aquesta època es cartejaven, es coneixien perfectament,
i sabien bé uns dels altres, doncs és una cosa que ho pots veure a través de les revistes, a través de les cartes, com es relacionaven. Les cartes, aquest gran llegat que nosaltres ara ja no tenim. No. És que ja no ho tenim, això. No, no, no. Bé, no sé, algú potser sí que pot escriure cartes... Com ens estudiaran d'aquí al futur.
Si algú ha fet una impressió dels mails, sí, però si no, o dels whatsapps, però vaja, no és el corrent. Moltíssimes fotografies, podríem estar repassant. Jo us recomano de veritat, és que és un goig, és un goig. És un llibre d'aquests que passaran els anys...
Sí, i te ho pots mirar, te ho pots mirar, perquè, a més a més, els textos són una síntesi, perquè has de pensar que aquests textos els he refet moltes vegades, perquè els tens primer a la informació, després això hi va, això no hi va, això és correcte, després em mirava amb l'Àngel, això...
hauria d'estar millor, això no. I, esclar, són una síntesi superprimirada de cada fotografia. És a dir, la fotografia, per dir-ho d'alguna manera fàcil, et va portant a la seva vida i això també és l'interessant. Vas veient les fotos i la fotografia et va portant com un recorregut, que vam tenir molta feina a fer aquesta organització.
Perquè no està feta la cronologia d'una manera així, perquè a vegades aquesta foto de l'Ateneu és molt fàcil, perquè està ja molt datada, però una que li donen un ram de flors, a veure, la intervenció d'ella a la Primera Guerra Mundial amb el sentit de la Pau, tot això va ser una feina molt interessant de fer.
Una feina molt interessant que teniu en aquesta edició de Rafel del Mou Editors, Àngel Guimarà, biografia il·lustrada de la Neus Oliveres i de l'Àngels Santacana. Un llibre d'aquests que ha d'estar a casa. A més a més, el podeu compartir amb tota la família, perquè a veure fotografies ja ho pensava, fins i tot amb els més petits de la casa. Sí, sí, sí. És una manera de començar a compartir aquesta cultura de territori i que us el recomanem 100%, mil per mil. I pensava, al carrer Santa... Clar, els que som de territori
el carrer Santana del Vendrell, que vivia en un al costat de l'altre, com aquell que diu, una mica més avall, només hi ha una casa al mig. Exacte, és que ara va dir, és només jo, sí, sí. I, per tant, de veritat, fer un escapallet al Vendrell, també. Sí, que hi ha un museu molt maco. I us ha entrat meravellosament bé. I és preciós de veure, eh? La casa no diu. Sí, sí, sí.
Hi ha molta gent que se li ha posat la pell de gallina de saber que allà jo m'he dedicat a veure cases d'escriptors per a Europa i no té res d'envejar a qualsevol lloc europeu que hagis pogut anar. He estat a la casa del Museu Ibsen i diu sí, i l'Ibsen ja està separat tota la part museística de la part d'on ell vivia, però és que tu vas al Museu Guimarà i és que és una meravella.
És que és la nostra cultura, és la forma de viure, com eren les cases, és l'arquitectura, és tot el que hi ha i tota l'essència. Per tant, hi ha no només el llibre, sinó també hem de fer l'excursió al vendreig. Neus, ens tornarem a trobar aviat. Molt bé, quan vulguis. Fem un respiro, no tanquis el galàix. Totes les setmanes fem cultura, fem.
Fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. Tenim encara més cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix, el calaix. El calaix, un programa dona la torre per a les xarxes.
El nostre proper convidat és doctor en Filologia Clàssica i Catedràtic d'Institut. Es tracta d'Antoni Pladavall. Ha publicat l'assaig histereogràfics, la il·lustració de Vic, les proses poètiques Quadern de Can Garbells i les novel·les La lliça bruta, Nancy Ferguson i Terres de Lloguer, Premi Pini Soler i Premi Amat Piniella 2006, entre d'altres.
ha signat articles a Revista de Catalunya, Serra d'Or i el 9-9, entre altres mitjats, i forma part del col·lectiu literari Lola Palau. Orgullosos, dolguts, atrevits o enamorats, els personatges d'aquesta nit passarà a la guilla viuen atrapats entre el desig i una realitat que no els agrada.
La revolta d'un ramader fart de les curses de cotxes, el revés amorós d'una noia molt decidida, l'estratègia peculiar d'un llibreter contra els robatoris, la feblesa sobtada d'un empresari faixenda i la humiliació d'un nen que ha de voltar de casa en casa amb una pell neguilla penjada a l'Espanya són algunes.
de les històries que donen vida a un món rural amb transformació que l'autor, en Toni Pladavall, retrata amb un humor que esquinça la imatge habitual que en solem tenir. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Els personatges que formen part d'Aquesta nit passarà a la guilla no són d'una novel·la. Parlem de relats, parlem de contes, parlem d'històries, però tots ells tenen en comú aquest ecosistema que els envolta on ells viuen. En Toni Pladavall, un...
Una sèrie de redals publicats per Proa, ja sabeu que Proa és una de les editorials que a mi m'encanten. I he gaudit molt, Antoni, però ara en parlarem. Benvingut. Gràcies. Molt content de poder parlar amb vosaltres. Escolta'm una cosa, els hi fas passar moltes peripècies en tots aquests personatges. Homes, dones, grans, joves... Tenim aquí mil i una històries, que jo sé que alguna és molt...
real, Antoni. Sí, sí, veiem, aquest llibre, que a diferència de les obres anteriors és una ple de contes i no pas una novel·la, per tant mateix crec que participa una mica del mateix univers i del mateix estil pel que fa a l'execució literària, no?
Al capdavall, jo sempre dic que no soc gaire original, perquè finalment no faig sinó abordar sentiments i emocions absolutament universals. L'amor, el desamor, la fanferroneria, la perplexitat, etc. I sovint, com ja has indicat, embalc, perquè jo penso que el món que coneixem, com deia Faulner,
És la millor pedrera literària, no? I com que jo procedeixo d'un entorn rural, jo em considero d'extracció païdal, doncs els meus herois són els pagesos i les pageses, eh? Nom de vegades vaig viure 25 anys en una mesureria. I, per tant, no em costa gaire en aquest sentit, per tant, la imaginació sempre és relativa, doncs.
d'endinsar-me en la psicologia d'aquests personatges, que jo havia abordat en altres ocasions, però que aquesta vegada, i aquesta és una qüestió que sobretot va... de la qual se'm va donar l'editor, Josep Lluch, he descanviat el que en diríem el viatge tràgic i o al·legíec pel que ell també va considerar una mirada sorneguera o humorística.
Sí, Antoni, i has posat aquesta ironia, i has posat el punt d'humor, i has posat dintre de la tragèdia, perquè n'hi ha, que els fas patir, i has posat aquest punt de dir, escolta, mira, la vida final també és això, posem-hi ganes, posem-hi humor. Exacte, exacte.
Segurament era una cosa que també necessitava fer, perquè les primeres novel·les segurament tenien una connotació o tenien un fons molt autobiogràfic, encara que jo ho dissimulava, amagant-me o amagant persones que conec darrere dels personatges, i jo diria que necessitava ara una altra mirada. I, de fet, la novel·la anterior, la clau anglesa, potser ja es pot...
concebre com una obra de transició, perquè allà, en aquesta anterior novel·la, ja hi havia un personatge femení, la Rosa de l'Albareda, que jo tractava, o vaig tractar, amb pinzellades grotesques. O sigui, vaig explotar el grotesc. Ara aquí jo diria que no és el cas, que jo diria que el to potser és més sorneguer, més humorístic, i per això em va semblar pur dur...
en sintonia amb això que dic, doncs d'encapçalar tot el recull ni més ni menys que amb una cita de l'admirat Pere Caldés, que a ell, d'humor i d'ironia, no li faltava pas gent. Tenim la cita aquí, l'humor és un element de legítima defensa davant la vida. És una gran frase que penso que ens la podríem emmarcar tots nosaltres, eh?
Tu parlaves de pagesos i pageses que, a més a més, en aquest moment estan a l'alça, perquè és tot el tema del Mercosur, estem revolucionats... Estem revolucionats, perquè jo també m'incloa. Sí, no, no, és que... Veiem, jo en les novel·les anteriors ja havia intentat de fer el retrat de les brutals transformacions econòmiques i socials que experimenta la nostra pagesia i que ha trastocat la fesomia del camp aquests darrers 50 anys com no havia passat en segles. I això ho hem pogut viure, Mònica...
Nosaltres hem estat testimonis de com en 50-60 anys, per exemple, desapareixia a poc a poc, i finalment sembla que serà així, la figura dominant que havia estat al mesuber. Jo us ho dic perquè havia estat vivint fins als 25 anys en una mesuberia, que és la mesuberia familiar, però familiar en termes de...
com a mesubers, perquè no n'eren propietaris. I al final ja hem vist que els mesubers han hagut de plegar perquè no hi ha hagut relleu, germà nacional, perquè el camp no dona, i els propietaris també, per la seva banda, han afrontat la crisi, com veiem, a vegades fent reconversió econòmica, a través del turisme rural, l'hoteleria, a vegades convertint tota una finca en un camp de golf,
i això us ho dic perquè ho conec només al meu poble de Taradell, d'on soc, ja hi ha dues, diguem-ne, finques que s'han convertit en camps de gol, de qual cosa això era inimaginable 50 anys enrere. Per tant, la terciarització del camp, galopant, cada vegada és més un fet. I bé, jo mateix puc dir,
que si m'he dedicat al món de la docència, segurament és perquè a casa ja de seguida vaig adonar-me que jo no hi tenia res a fer davant de la crisi que ja s'anunciava. I, entre terres, perquè en el meu cas m'agradava llegir i també m'agradava escriure, però no n'hauria pogut viure, del cultiu de la terra. És que no hauria pogut, no?
Aleshores, en aquests contes n'hi ha tres o quatre o cinc que encara exploten tot de comportaments humans, en aquest cas centrant-me en els pagesos, però hi ha també, com ja deus haver-te donat, contes que s'endinsen ja en altres esferes i fins i tot n'hi ha algun de molt urbanita.
Sí, sí, aquí n'hi ha per tots els gustos, però m'encanta també aquesta part del camp perquè, clar, cada lector s'hi trobaré identificat d'una manera o d'una altra. Per mi ha estat identificar-me en tot aquest ambient rural i, clar, la primera, el primer conte és la màquina d'assegar vermella. És que aquí comences amb el típic tòpic, clar, és que no podem parlar...
No podem anar explicant els contes, però també aquests tòpics que no s'han perdut, no?, de la mirada de la ciutat cap a pagès, no?, i després com viuen els pagesos, el que fan els de fora...
El seu territori, també. Sí, és el xoc entre el camp i la ciutat. Jo sempre dic que tots, fins i tot els defensors més recalcitrants de la vida ciutadana, tots descendim del món de pagès, en segona, tercera o quarta generació. A molts el que passa és que els dol reconèixer que l'avi era un pagès que vivia a la Cerdanya i tothom ara presumeix de viure a la ciutat, oi? Però és que
És que és d'on venim tots plegats. Per això jo soc un ferm defensor de totes les reivindicacions que poden arribar a fer els pagesos. I si un dia ens embarranquen la carretera, és el menys que poden fer. Perquè són gent pacífica, a més a més. Sé que als enrere parlem de la revolta dels segadors, ja imaginem-nos com sempre els ha tocat una mica el rebre, no?
Quedeu-vos amb això que ha dit d'embarrecar la carretera, però haureu de llegir el conte, que és boníssim, aquí em va encantar, perquè, a més a més, si una cosa té... Antoni, perquè jo no t'havia llegit, jo t'he descobert, amb aquesta nit passarà la guilla. I és que, realment, quan llegeixes els contes, que tu, quan jo estava llegint els teus contes, em sentia com si fos el personatge, o sigui, les angoixes del personatge, els nervis, l'estrès...
aquell moment... La teva literatura fa que et sentis absolutament empatitzant i identificat amb els personatges. Això és impressionant. Bé, m'agrada molt sentir això, Mònica, perquè, de fet, jo sóc dels qui penso que escriure és, d'alguna manera, dibuixar, és, d'alguna manera, pinzallar els comportaments humans.
Hi ha un vers de l'arts poètic d'Horasi, perdoneu la referència, però m'he dedicat gairebé tota la vida a parlar dels autors clàssics, que ja diu que com la pintura, la poesia o la literatura, no? És a dir, que quan escrivim, a mi, sobretot quan escric, m'interessa de centrar-me o de destacar el pes de cada paraula, el color de cada paraula, gairebé diria de cada síl·laba, no? I sobretot la música, perquè en el fons...
Més enllà del que parlem, quan escrivim el que fem és aixecar una construcció, un edifici de paraules. Aleshores m'interessa que en aquest edifici façana, portes, finestres, pal·lada i barbecana, doncs
puguin sostenir-se, no? I sobretot, doncs, animar, en aquest cas, el lector a entrar-hi dins d'aquesta casa, no? Els clàssics, això, els carecs i llatins, per tant, això és una mica de formació professional, ho tenien molt clar. Per això, no en de vegades, Horaci va dir que havia construït un monument més parent que el bronze quan va morir. I és ben cert, perquè 2.000 anys després encara llegim
els seus poemes, els famosos tòpics, el carpe diem, el locos amoenos. Per què? Perquè és un home que va afinar molt la llengua. Sobretot, i això, Mònica, no ho sé, potser hi haurà lectors que ho trobaran desmesurat, però jo soc dels qui penso que la llengua
Al capdavall, en literatura, jo no dic en un espai comunicatiu, periodístic, però en literatura hauria de ser, gairebé diré, el personatge més important. El personatge més important. En fi... Aquí estic absolutament...
amb tu. La llengua és la base i després s'ha dit una cosa que és molt interessant. Per què animem a llegir? Són llibres de relat i n'hi deu haver 50.000, però quan agafes un llibre i és com s'expliquen aquestes històries, és la manera d'explicar, de narrar. I la llengua hi té molta importància, el llenguatge és molt important.
Sí, sí, sí. No, no. Mira, m'agrada que coincidim, que coincidim en aquesta idea, perquè per a mi és central, capital, i l'única a la qual no sabria renunciar, perquè tracta del matí al vespre
Parlem, escrivim, el que calgui, però clar, quan hem de fer literatura no només ens cal comunicar, jo diria, sinó de presentar una mostra vella, una mostra barrabal que sigui bonica perquè també ens pessigolleixi una mica l'ànima.
No només amb les idees, sinó amb el vehicle, amb el vehicle que són les paraules. Jo penso que no, l'Antoni no ho podria dir millor. Aquí trobareu, Antoni, no sé si vols afegir-hi alguna cosa més. Només demanaria una cosa, que darrerament veig que hi ha molts lectors que s'ho fan de dir que han devorat tal llibre o tal altre. Jo a vegades m'espanta, a mi aquesta expressió m'espanta.
Perquè quan has mimat molt la llengua, carai, aleshores dius quin valor donen, no?, aleshores que has passat a l'obrador, no?, treballant. Perquè, perquè, si... És a dir, jo reclamaria, no només per a mi, sinó per a la majoria d'obres que es puguin escriure, una lectura més lenta i pausada.
Perquè això facilita... És a dir, jo gairebé demanaria que el lector es llegís un conte o dos, el tres, i llavors sigui cas que reposés una mica i em deixés parar l'endemà. Perquè, clar, si llegim molt de pressa, se'ns barregen molt les històries. I, en canvi, soc del parer que més que llegir o més que devorar, hauríem de degustar, no?
És una reflexió que he anat fent en aquests darrers temps, que la gent, oi, m'he llegit tants llibres, està bé, però quin ha estat el benefici de l'actual capdavall? Jo aquí em sugo el que diu l'Antoni, són llibres, són contes per assegurir, no cal que us en llegiu tots el mateix dia.
Podeu anar triant fins i tot rellegir-los, començar, recomençar, començar pel principi, començar pel final. Hi trobareu 12 contes amb 12 històries que, com bé he dit jo ara anteriorment, hi haurà personatges que us faran, no sé, posant a Guitosa, posant-ho, aixecant les vibracions, però realment penso que en aquest sentit va brudant. Us recordo, aquesta nit passarà la guilla d'Antoni Pladevall, publicat per Proa, i em sembla, Antoni, que tornarem a repetir l'entrevista, perquè aquí hi ha una tertúlia llarga per fer.
ens tornarem a retrobar. Això ho tinc per segur. Ara que t'he descomert, per segur. Doncs moltes gràcies per l'interès i per aquest mirament.
El calaix, ho fan possible Mònica Sucies, edició de continguts, producció i presentació, i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic. El calaix, un problema d'on a la torre, para la xarxa.
Totes les setmanes fem ràdio, fem comunicació, fem cultura, fem el calaix.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom.
Fins demà!
Hola.
Soc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit. Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers. L'univers infinit. A la teva emissora de proximitat.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. El govern recorda que els treballadors tenen dret a un permís retribuït si no poden arribar al lloc de feina a causa de l'alerta per risc de vent com la de demà. L'executiu demana evitar els desplaçaments i prioritzar el teletreball davant d'un fenòmeno meteorològic catalogat de risc extrem. El govern ha suspès activitats educatives i assistencials demà a tot Catalunya davant la previsió de ratxes de vent que poden superar els 100 km per hora arreu del territori des del departament...
han recomanat facilitar el teletreball sempre que sigui possible mentre duri l'episodi. L'Estatut del Treballador permet un permís a fins a quatre dies per fenòmens meteorològics adversos.
I mestres, professors i personal educatiu s'han llançat al carrer en una de les protestes més massives avui i dels últims anys per reclamar millores laborals i salarial. Segons els sindicats, la participació a la manifestació de Barcelona ha estat de 70.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana ho xifra amb 25.000. La vaga ha tingut un seguiment del 85%, segons els sindicats, i un 37%, segons ha dit Educació. Escoltem, Jolanda Segura, portaveu d'Ustec.
Veurem quina és la proposta que ens fan. Sí que ha de ser una proposta assumible, una proposta que puguem acceptar, que realment reverteixi la situació que estem vivint, les nostres condicions laborals. Quan demanem salaris no estem demanant millors salaris, estem demanant cobrar el salari que ens pertoca. Som els docents més mal pagats de l'estat espanyol. I sobre el tema dels recursos és que tenim un alumne
Un de cada tres alumnes té necessitats específiques de suport educatiu. És una necessitat imperant donar resposta a aquestes necessitats. El Departament d'Educació estàs la mà al professorat i confia que la proposta que faran els sindicats a la pròxima reunió del dijous dia 19 suposarà un punt d'inflexió. El secretari de Millora Educativa és Ignasi Jiménez.
No resoldrem 20 anys sense haver tocat aquest complement econòmic d'un dia per l'altre. I que, per tant, per primera vegada en 20 anys, la proposta que oferirà el Departament d'Educació i Formació Professional el proper dia de dinau en una mesa sectorial és de poder abordar un increment d'aquest complement específic o complement autonòmic, o com li vulguem dir, i que, per tant, començarem a donar passes en aquest sentit que a mi em sembla que són importants i rellevants.
El Museu Tàpies ens convida a viatjar al passat i a viure en primera persona quatre exposicions a l'artista que va fer durant la dècada del 50, Antoni Tàpies, el moviment perpètu del mur. El museu presenta les obres en el context original. Vol mostrar la influència de la manera d'exposar i la percepció crítica i el públic en l'evolució d'aquest creador. Tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa.
Ona la Torra, la radio de Torradambarra.
Som els fills del sol, desperts quan tothom dorm. Comencem un nou programa mensual que diguem a parlar del Club Excursionisme Torre d'Embar i de les activitats que tenen per endavant i també tota l'actualitat vinculada al món de la muntanya i l'excursionisme. Ho fem com sempre amb la Paula Redondo i l'Àngels García, pare important del poder executiu del club. Què tal, Alastru? Com esteu? Bé, bé. Bé, sí, sí. Què tal?
Bé, bé. Molt bé, molt bé, sí, sí. Avui de què parlem?
Bueno, fem una miqueta de... Com se diu allò? Reviu? Reviu, Balans, sí? Del Pont del Diable. Tu també hi vas participar, Josep, perquè també pots dir la teva. Jo, Balans, molt bé pel que fa al número de persones. Va ser un èxit total perquè les inscripcions al final es van tenir que tancar, no es van poder fer les presencials amb 380 inscrits i perquè no van voler tirar més, però haurien tirat a més. L'únic que ja tens contractat els autobusos...
el càtering, aquestes coses, i, ostres, bé, molta gent apuntada. Què més així positiu? Tots. Tots, sí, però sempre hi ha coses a millorar, no? Vinga, dic alguna cosa a millorar. Podem, el fer que la ruta sigués una miqueta més llarga, els últims aquests dos quilòmetres, jo crec, penso, eh, dic la meva opinió, ara l'Àngels també que digui la seva i tu poder la teva, Josep, que hi vas participar.
L'avituallament massa a prop de l'inici. L'avituallament està a uns 9-10 quilòmetres. Jo crec que si poséssim l'avituallament cap al 12-13, no es fa tan llarga l'arribada. Podria ser. Perquè sí que realment dos quilòmetres més ja es van notar.
Alguna gent deia un segon avituallament. Bueno, bueno. A nivell logístic requereix molta més pena. Logístic i money, money. Que clar, estem pagant 15 euros, que això és molt econòmic comparada amb altres caminades populars que es fan per aquí. Per aquí, a la vora.
Jo diria poder això i poder sí que aquest any va haver una miqueta de lí o l'hora de menjar perquè és veritat que estem donant de menjar 380 persones, quasi 400. Hi ha gent que va fer la ruta que a les 12 i mitja una ja estaven allí i hi ha gent que arriba a les dues, dues i mitja.
Clar, hem de veure com agilitzem una miqueta el procés de dinar, que la gent que arriba aviat no s'hagi d'esperar. A mi m'agrada el fet que la gent s'esperi i dinar tots plegats, perquè és això, és un dinar popular, una caminada popular tots junts. Però sí que és veritat que es va fer una miqueta de cua a l'hora de recollir els plats i així, però bueno... Va ser bastant ràpid. Va ser bastant ràpid.
Però bueno, punt de millora, un possible punt de millora. Es pot millorar, sí, es pot intentar millorar. Vinga, ara tu, Àngels. No, no, a mi em va semblar tot perfecte. Jo l'única cosa negativa que dic és particular, és molt particular. Propostes a millorar, no negativa. Ah, no, no negativa era per mi, eh? Ah, bueno, personal. Per mi no, no, personal. Coses a millorar.
Bé, és que jo no... Sempre hi ha coses millorades. Potser això que dius de l'avituallament, que és llarga, i també el fet de dir caminada popular. Això pot donar... O sigui, són 22-23 quilòmetres. No és una caminada qualsevol.
No. I diem popular, i popular pot ser una caminada de 10, de 12, 15, com a molt. Però estem parlant de 22-23 i s'apunta a molta gent que li costa arribar. Li costa arribar. Van abandonar dues o tres persones. Que sapiguem. Espero que no haguem perdut. I entre ells, jo.
Jo vaig abandonar, ja molt a prop del final, però em van vindre a recollir perquè estava molt entre anar a marcar... Bueno, també, clar, es va anar a marcar el dia anterior, això també s'ha de dir, eh? El dia anterior, una pluja... Clar, les condicions... Les condicions eren xungues per anar a marcar, que estava en plan, ¿cuándo marcamos? Por la tarde, por la mañana, no parava de ploure...
Vam dir, bueno, doncs marquem per la tarda, però és que per la tarda tampoc semblava que anés a millor el temps. I per la tarda tampoc cap te pots allargar, perquè a les 5 i mig a 6 era fosc. Bueno, va ser una miqueta caòtic el dissabte. Totalment. Ho vam poder fer, bueno, ho vau poder fer, que jo no ho vaig poder anar a marcar. Clar, portaves un cansancio acumulat. I nervis. És que ja no físic.
era fins i tot anímic, no? Preparar taules... Jo sí que és veritat que he de dir que des que vam fer el pont del diable he estat missing. O sigui, a la ràdio hem vingut, però és que el club... No has passat. He desaparegut. Sí que és veritat que la càrrega que m'hem portat jo dies previs és molt gran. Gairebé la més gran. I ara el fet de ser mare, etcètera, he començat a treballar i he dit, ostres, i ara el club...
Sort que tinc a l'Eva i a l'Àngels i a la Crista i a la Vanessa que he tirat una miqueta del carro perquè sí que és veritat que he tingut que fer un paron. Jo per allò de més no veig... L'únic que popular... Quin nom li donaria? Doncs la marxa del pont del diable Torre d'en Barra. Marxa. Més que popular. Doncs ja li pujarem el preu, eh?
No, no, no quedarà més remei. Perquè és un preu popular, també. També, no quedarà més remei, sinó que ho digui l'Ajuntament. Sí, això ja ho dirà l'Ajuntament. Però bueno, Josep, tu què... Jo aquí faig preguntes. No, no, no, tu dones la teva opinió. Això de l'avituament no ho havia pensat, però és veritat. Però també perquè... El lloc és el... Sí, però bueno, és això, com ho allarguem poder, ens podríem plantejar un lloc més endavant. No ho sé, poder la Riera.
No ho sé, no ho havia pensat, però també és perquè el primer tram, també jo, perquè vam anar seguint les filles... Davant-davant, no? Davant-davant de tot. Va caure una bronca. Arriba l'avituallament, però on aneu? ¿Dónde está tu hija? Padres del año.
Sort que tenim l'Oriol de babysitter. Sí que és veritat que aquella part al final la vam fer com molt més ràpid que d'altra part i es va passar molt ràpid fins a l'avituallament. Després, clar, ja... Es fa més llarg. Però també eren circumstàncies nostres que al final... I ja vas més cansat també, no? I doncs fa més llarg per tot, o no? Sí, potser, però...
Tampoc vaig trobar a faltar... O sigui, tampoc se'm va fer molt llarga la segona part. Jo crec que estava força bé. I, no sé, també va estar bé la idea de servei de barra. Sí, l'any passat també hi havia. Ah, perquè no hi vas venir. És veritat. Sí, l'any passat també va haver servei de barra i sí, això va molt bé. Per això, per aquest impàs de temps en què has d'esperar que acabi d'arribar tothom.
L'any passat vam tenir sort, que feia una miqueta més bo i la gent estava fora, amb la cerveseta, el sol... Aquest any no acompanyava gaire, feia molt de fred. És que hem tingut un gener dolent i bo, perquè anava a tot munt, que això serà superpositiu i ha plogut molt, però sí que no s'ha pogut fer masses coses.
Però, bueno, ja està. L'NV 400, no? Bueno, això li haurem de dir al regidora i a la Berta i a l'Anna. Bueno, veurem. Ja veurem. Home, tenim de tindre una reunió amb elles, no? Sí, però encara estic de vacances. Pots ponder el diable. Sí, sí, hem de parlar.
Doncs una de les grans cites de l'any pel Club Excursionisme, la tenim al Janell, així ja ho liquidem i ja la resta... I ja està, tranquils, penxamunt. Però tenim més coses al calendari, avui també aprofitem per repassar les pròximes sortides, entre les que tindrem ara durant aquest mes de febrer, o el que queda de febrer,
I principis del mes de març, diem el que queda a febrer, perquè tot just el dia 8, aquest passat diumenge, va haver-hi una sortida a Ciurana, de Cornudella-Ciurana. Molt bé, molt bé. I el dia també no el teníem massa clar. Vam sortir de Cornudella i el primer que vam tindre és un art de Sant Martí sencer, va ser molt xulo.
Però va ploure una miqueta al començament i després feia una mica de vent, feia fred, però eren 20 persones. I molta gent nova, que tenim bastants socis nous, i molt bé, va anar molt bé, molt bé, perquè aquella pujada és molt bonica, no sé si l'has fet alguna vegada. No, he anat a Ciutana, però ja directa.
doncs molt xulo, i després la baixada per la trona, entretinguda, una baixada potent, però no, no, molt bé tothom, i ja et dic, ho vam passar superbé, molt bé.
Molt bé, doncs això, sortida per aquí de territori, d'aquestes que no són de proximitat a proximitat, però que ho tenim a una hora en cotxe, com a molt que s'agraeixen. Exacte, però tenia el seu desnivell, vull dir que vam fer 600 metres de desnivell i 14 quilòmetres. Sempre surt una mica més llarg del que posa la fitxa, sempre no sé el per què, i el desnivell també. I clar, estàs allà pensant, ostres, ja... Ja he passat els metros, què està passant? Dónde está el pueblo? Me n'he enganyado. Però bueno, molt bé.
Va, doncs això que ja ha passat, i ara, que les pròximes setmanes tenim una mica de varietat. Sí, home, sempre fem un mix. Fàcil, mitjana, difícil, no? Diríem que comencem per una fàcil, no? Que és la sortida de proximitat que farem diumenge 22, si no m'equivoco.
I després ens anem ja al mes de març, a l'1 de març, amb una sortida monreal, que aquesta diríem de nivell mitja. Mitja, sí, sí. Mitja? Que aquesta sí que l'has feta tu, què em pots dir aquesta sortida així ràpidament? Ràpidament, que té... travessem tres roques foradades...
Bé, no les atravessem, les passem pel costat, que passem per una cova plena de tions. És molt curiós, o sigui, poden vindre nens, perquè jo sé de nens que han anat... Però encara estan tot l'any, els tions? Tot l'any estan, de més grans, de més petits, és un lloc xulo, no? Després, que és molt solitària, és el que em va agradar, no vam trobar ningú aquell dia...
I l'únic problema per mi que té, és que té un pas equipat. I el dia que la vam anar a fer, la prèvia, anàvem l'Eva i jo sols i vam passar una mica allò, per aquí no venim més. I ara pensem, sí, sí, es pot anar, no? I més si anem amb més gent. El que passa és que jo, segons quines persones, jo no puc ajudar. Jo bastant tinc en baixar jo de cul, arrossegant el cul, no? Ja.
Hi ha un pass equipat que és una mica, per una persona que no està acostumada a veure un pati molt proper, és una mica perillós. Ok. Bé, però es pot fer. Es pot fer. Si l'he fet jo, es pot fer.
I després tenim el dissabte 7 de març una sortida ja per a aquells més experts, que és a la Tossa Pelada. Aviam, trobarem neu segur? Segur. Segur. Sí, que crec que el Ramon tenia pensat fer-la amb raquetes. Veurem amb quines condicions la fem. Sí, sí.
Clar, tenint en compte tot el que està anava en aquest hivern. Clar, sí, sí, sí. També és una sortida bona per iniciar-se una mica amb les raquetes, però és entretinguda i també és una mica dura. Sí, sí, exigente. Sí, sí, és alta muntanya, ja estem parlant d'alta muntanya. Tota separada a la zona del Port del Comte, 2.379 metres al cim. O sigui que, bé...
Bé, respecte al calendari de principis d'any, o sigui, de quan va publicar tot el calendari del semestre, sí que hi ha un canvi, perquè Montrall havia de ser aquesta setmana, sortia de proximitat l'altra i s'ha intercanviat.
És l'únic canvi. De moment. Saps què passa? Que les sortides les fem nosaltres també. I a vegades no pots per raons personals i ho tenim de canviar. I és que som 4-5 persones com a molt, no? A preparar sortides. Som pocs.
Doncs bé, això, el calendari que queda així, aquest 22 de febrer, el diumenge, sortida de proximitat, l'1 de març, diumenge, també, la sortida de Montral, i el 7 de març, dissabte, en aquest cas, Tossa Palada. La sortida de proximitat, sí que les inscripcions ja estan obertes, a través de la pàgina web, aquí trobaré la fitxa amb la informació, i les altres dues, doncs, ara... S'han de pensar en web.
Molt bé, doncs aquestes tres sortides, després la resta ja en parlarem. Sí, ja tindrem temps. Perquè anirem també per aquí, allò de l'enmetlla, no? Sí, sí. El camí de ronda, que també esteu pendents de veure si... M'ho tinc de mirar perquè m'han dit que aquell camí està fet malbé i m'ho tinc de mirar una mica o si puc fer una escapada un dia, fer una altra prèvia, perquè ja l'he fet fa anys que l'hem fet, no? I estava molt bé, però ara el mar s'ha emportat part del camí.
Bé, doncs veurem i ja parlarem el més vinent d'aquesta sortida. Doncs què, què voleu fer? Anem amb la secció... Sí, endavant, endavant. Ara ens discutim. Comença la música.
Vinga, com sempre, amb recomanacions de pel·lícules, sèries, llibres, culturilla en general, vinculada... Al món de la muntanya. Al món de la muntanya. I comencem amb l'Àngels, que així no ens discutim, va. Ah, perdó, parèntesi. Que ara ja queda poc perquè s'estreni mal al grau, que l'altre dia ho comentàvem.
perquè a Tarragona, entrant a una pàgina que es diu Via Lliure, a Instagram, pots inscriure't perquè puguis anar al dia de la preestrena. I jo ja m'he inscrit. Ah, molt bé. Serà un dijous, crec, el 20 o el 17, o no sé, ara no me'n recordo.
Doncs mira, si és un dijous, si s'estrenarà el 20 de febrer, que és divendres, imaginem que és el dia 19. Exacte. I la fan a les Gavarres. O sigui, la faran a les Gavarres. I m'ho va dir el meu nebot i em vaig inscriure. És individual, o sigui que qui ho vulgui fer, via lliure, em sembla que és de rac 1 o alguna cosa així. Molt bé.
Perfecte, no volem robar més temps. Jo presento un llibre que es llegeix en una tarda, es diu Cita con la cumbre, fa molts anys aquest llibre, d'aquesta història, us en recordeu del Filo de lo Impossible, hem parlat diverses vegades d'aquest programa. El Juan José Sebastián és un muntanyen que ara té la meva edat, o sigui, ja és una persona madura,
No direm, no? Els anys no cal. I, bueno, quan era jove feia moltes expedicions a l'Himalaya. I en aquest llibre explica una història d'amistat i de tragèdia al Cadós. I no vull fer espòiler, és molt...
parla molt de l'amistat a la muntanya, no?, i quan passen coses que, bueno, la Paula parlarà una mica també d'aquest tema. Sí, el que porto jo també va lligat una miqueta amb això. I llavors, bueno, doncs, és com donar-li els valors, no?, a les persones, als sentiments, a la, bueno, això, a l'amistat,
i el que pots arribar a fer doncs per un amic i a mi em va agradar molt i jo ara estava pensant, abans d'entrar he pensat, jo tinc molts llibres de muntanya, molts jo què sé, si a algú li interessa i no ho troba a la biblioteca o el que sigui, jo també puc fer la meva petita biblioteca i deixar-los o sigui que faig l'oferiment que vinguin al club els hi deixo i ja està perquè llibres com aquest
En una o dues tardes es llegeixen i són... Hem dit el títol del llibre? Cita con la cumbre. I l'escriu Juan José San Sebastián, que va ser ell el que va patir aquesta història. Molt bé, doncs... I no he volgut explicar més, perquè si no faig spoiler i llavors no interessa llegir-ho. Ja. Molt bé. Perfecte, doncs mi, ens quedem amb aquesta recomanació. Cita con la cumbre.
I jo porto un documental que han estrenat fa molt poquet, el 3 de febrer. Es pot veure gratuïtament per la pàgina de Ràdio Televisió Espanyola. Si fica Rescate al Límite. És la història, bueno, és el documental de l'intent de rescat que es va fer al Juanjo Garra. És un català, crec que... Era de Lleida. De Lleida, de Lleida.
Va tenir un incident al d'Olajiri, a l'Himalaya, és una muntanya de més de 8.000 metres, una muntanya, bueno, de les més complicades, també. I va tenir un incident als 8.000 metres, quasi. Li quedava no res pel fi. Sí. Doncs va relliscar, va caure i crec que es va trencar el turmell. I aquest documental...
Parla de tot això. Es veu a la família, no?, parla la família, la dona del Juanjo, parlen les persones que van estar amb ell perquè el Juanjo no anava sol, anàvem uns companys, anàvem un xerpa, parlen persones del món de la muntanya superfamosos, no?, molta gent del Filo de lo Impossible, també el Jesús Calleja, que crec, si no m'equivoco, el Jesús Calleja és, crec que és el director del documental,
Sí, perquè és de Zanskar, que és la seva productora. I a sobre hi ha imatges de quan el Juanjo va estar allà en aquesta expedició. I era una miqueta com deia l'Àngels, no? S'explica en primera persona aquest tràgic incident, que no és per fer espòiler, però molta gent ja ho deu saber, que va passar el 2013, on el Juanjo va perdre la seva vida, després de tres nits.
tres nits, a quasi 8.000 metres. Sense aigua, sense menjar... Sí, sense oxigen. I l'Adurne passava en un moment del documental, perquè aquí tothom diu la seva, no? Hi ha un dels seus companys...
Això ho explico, però es veu el documental, no faré spoiler de tot, però sí que vull comentar aquest tros. Hi ha un dels seus companys que està en el moment de l'incident i decideix, pren la decisió de deixar el Juanjo allí dalt i baixar a baix a buscar ajuda.
i ell diu que no se'n pot fer càrrec, no el podia carregar, estàs cansat, i ell diu que no podia i la seva decisió va ser baixar i deixar el Juanjo. Al final el xerpa, el xerpa que anava amb ells decideix quedar-se, i alguna gent critica, i fins i tot en el documental, crec que si no m'equivoco surà el Juanjo San Sebastián, que és el... No, el Sebastián Álvaro, perdó, que ara m'he confós, el director del Filó l'Impossible,
dient que va cometre un error al prendre aquesta decisió. I seguidament surt la Durne Passavant, que la coneixem tots, dient que no pots opinar. Quan tu no estàs en aquell moment, no saps les condicions, no saps com estava el seu company, com estava el Juanjo, en quines condicions climatològiques...
Ells saben què hi havia allí i quina decisió van prendre. Tu no pots opinar sobre la decisió en aquell moment quan no has viscut. Hi ha 8.000 metres, és com... I mai sabràs si va ser la correcta o l'errònia. Mai ho sabràs. Jo crec que les persones sempre fem el millor possible, no? I en aquelles condicions, carregar-me una persona deu ser molt complicat. Ja tu físicament no estàs ni per portar-te a tu mateix com has de portar el teu company. Bueno, aquest documental,
Va de tot això. Va de tot això. I remou perquè es veu que no havien tornat a parlar d'aquest incident. Moltes de les persones que surten al documental remou tot això. Aquestes decisions, aquest fet que el Xerpa es queda allí amb ell. Diuen tancar ferides després de 13 anys. Removem tot això. I parla molt de la intensitat de l'emoció del rescat, que s'hi va ajuntar molta gent...
que hi van dedicar molts dies, molts diners també. Sí, i a més els que van anar estaven a l'Everest i van fer l'impossible per arribar allà i van arribar per anar a buscar-lo. I després són, com deia, molts diners, un rescat d'alta muntanya, basta, helicòpters, fins i tot els deien que no enviarem aquest helicòpter si no ens pagueu 60.000 euros. Sí, primer els diners. Ostres, primer els diners, després la vida.
Clar, és que... I el seguro que tens de muntanya no cobreix tot això, un rescat com aquest, no? Estem parlant que un helicòpter va intentar arribar als 7.000 i pico. Lo nunca visto, per salvar el Juanjo, no va poder ser. I aquí teniu el documental, i fica la pedra. És molt bonic, eh? Sí. Molt bonic.
Jo el vaig veure amb... I la sort que està gratis, és gratuït, es pot veure, dura una hora i mitja, acaba de ser estrenat, es veu molt fàcil i, bueno, et poses una miqueta al lloc de la família, al lloc dels companys, no? Quina és la decisió correcta, doncs mai se sabrà, ho sabran ells. O sigui que, bueno, animem a la gent a que el vegi.
Sí, sí. Doncs això, rescate el límite a R2B Play, que el trobareu, aquesta història de l'intent de rescatar el Juanjo Garra l'any 2013. D'alguna història així ja hem parlat, eh? Sí. És que hi ha moltes històries. És que hi ha tantes històries. Però a través d'una cosa com la muntanya et planteja situacions de... Límits. Límits de l'ésser humà, no? Sí.
Sí, sí. També el documental deien... El éxito del montanyero no és tan subir a la cima. El éxito del montanyero és subir a la cima i llegar a casa. I moltes vegades ens quedem només en la cima, no? No, no, no està conquerit res quan arribes a la cima. I s'ha emportat a tanta gent la muntanya que, bueno, hi ha un munt d'històries d'això, tristament. Però, bueno, està bé recordar-los. Sí, és una manera de recordar-los. Sí, sí.
No, no, i també de plantejar aquests dilemes, no?, fins i tot d'una situació al límit, no?, que a vegades planteges les situacions al límit com les situacions físiques o de l'entorn, no?, d'enfrontar-te a la muntanya, però també poden haver-hi situacions al límit de trobar-te dilemes com aquest. Sí, sí, que és la teva vida o la meva, saps? I, ostres, i veus aquest company que parla durant el documental i el veus afectat, no? I, clar, i després hi ha una família a darrere, què li has de dir, què ha passat, no?, i quines decisions has pres?
De totes maneres, aquestes coses serveixen després perquè la Edurne Passavant, el Jesús Calleja, el Ferran Latorre, ha donat xarles a empreses, a escoles, a universitats, perquè parlen una mica de tots els valors de tot això. O sigui, això ho pots portar a la vida quotidiana. L'empatia, això que hem perdut, no tant...
I després la gran feina també que fan els xerpes, perquè aquí els xerpes estan tan acostumats a estar a grans alçades, i el xerpe té una cultura com que he de cuidar la persona que tinc al costat. Jo t'he portat a la muntanya, jo t'he de baixar de la muntanya. I també tracta una miqueta d'això. Sí, molt interessant, la veritat, sí, sí. Doncs vinga, recomanem també aquest documental, com diem, rescate el límite a través d'RTV Play. Doncs ho deixem aquí, de moment...
Molt bé. Recordem simplement aquestes tres sortides que tenim al calendari. Una altra vegada, la sortida de proximitat del diumenge 22 de febrer, inscripcions ja obertes. L'1 de març, la sortida a Montral, també diumenge. I la setmana següent, 7 de març, dissabte en aquest cas, sortida a la Tossa Palada, això amb raquetes.
de neu. Les inscripcions, com sempre, a través de la pàgina web del Club Excursionisme, on també hi ha, doncs, l'apartat, no?, per tema de socis, llicències i tal. Sí, que encara seguim agafant socis. És època alta, època alta. Sí, clar, principis d'any, com sempre, no? Sí, sí, i tant. Doncs també, allà trobaré tota la informació al respecte. I, Àngels, això sí, digue'm tu, els horaris del club presencial de tota la vida. Els divendres de dos quarts de set a vuit de la tarda.
Doncs allà per anar a patar la xerra d'una estona. I tant, i tant. Sí, sí, i així ens distreuen. Ja aniré jo algun dia, també. I tant, que pots vindre. I així, doncs mira, has estat, no? Sí, alguna vegada vaig anar, no recordo què.
Vale, doncs ens agrada rebre visites, perquè moltes vegades estem sols. En èpoques de verano, allí no passa ni... No passa ni el tato. O sigui, Josep, vine a Talagos, que aquí estarem. Que podem convidar un cafè. Fins i tot convidar. Va, t'arriba ja el bar al costat, no? Sí, sí. Molt bé, doncs vinga, Àngels Paula, gràcies una vegada més. Ens veiem la propera, que vagi molt bé. Gràcies, adeu. Gràcies, adeu.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Sant Jordi. Avinguda Sant Jordi, números 19-21. Telèfon 977-64-27-50. Farmàcia Sant Jordi. Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Protecció Civil ha anunciat la suspensió de l'activitat educativa, universitària i esportiva al conjunt de Catalunya aquest dijous. La decisió s'ha pres aquest migdia davant l'episodi de fort vent que s'espera per a les pròximes hores. Núria Parlón, la consellera d'Interior, ho ha anunciat fa uns minuts.
Demanarem la suspensió de l'activitat educativa esportiva i universitària, així com centres escrits a les universitats i centres de recerca universitària. Això ho farem a través de l'enviament d'una e-alert aquesta tarda. Reenviarem una e-alert a la població i els serveis educatius, arran de la reunió que hem mantingut del CECAT, ja estan treballant amb tota l'operativa territorials.
perquè la informació arribi amb temps a les persones afectades per aquestes suspensions. També suspendre l'activitat sanitària que no sigui urgent. La durada de la suspensió de les activitats és des de la mitjanit d'aquest dijous fins a les 8 del vespre.
La vaga de mestres ha tingut un seguiment important a Torredembarra. En el cas de l'Antina, l'han secundat al 92% del claustre, el Molí de Vent i l'Antoni Roig s'ha arribat al 50% i en el cas dels instituts s'ha superat al 40%. Joana Sánchez, que és professora del Molí de Vent, exposava que les ràtios d'alumnes són elevades, sobretot tenint en compte la creixent diversitat i necessitats especials de l'alumnat. Aquesta situació...
Si suma l'accés de burocràcia, ho ha explicat en una entrevista al programa Baja i al dia. Tenim manca de vetlladors, tenim manca de mestra d'educació especial. No podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert i no han posat els recursos. Aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten.
Tot recau a les nostres esquenes. Més que mestres som buròcrates, és més important pel departament la documentació, totes les programacions, tota la paperassa que hem de fer, que les classes i l'atenció que hem d'anar, que hem de donar directes als alumnes.
Els sindicats calculen que la vaga té un seguiment del 85%, mentre que el Departament d'Educació sosté que se situen el 37% amb dades actualitzades a la una del migdia. L'Ajuntament de Torredemparra està fent obres de millora a la xarxa de subministrament d'aigua al municipi. En concret, s'està procedint a la renovació d'algunes canonades i també es crearan nous punts de sectorització.
Torre d'Embarra, Altafulla, Roda i Creixell s'han sumat un any més al conveni Córner per a la promoció turística. L'acord es va presentar ahir dimarts i s'hi han implicat 36 ens públics i privats que uneixen esforços per promocionar turísticament la Costa Daurada. Coincidint amb les festes de Carnaval, la policia local de Torre d'Embarra engega demà dijous una campanya de control d'alcohol i drogues en la conducció. I que s'allargarà fins dimecres de la setmana vinent. És una campanya que coordina el Servei Català de Trànsit.
Fem memòria de la segona reunió participativa del Pla de Barris de Torredembarra, que es farà avui dimecres. Serà amb una ruta exploratòria pels carrers del nucli antic. Començarà a la plaça del Castelladós, quarts de sis de la tarda. Una cinquantena de joves de Torredembarra, Roda, Altafulla i Creixell van participar la setmana passada.