del transport públic per tal de veure com es pot tenir un servei més eficient i que els plecs de funció d'aquestes conclusions. Va vèncer el període de contracte, estem fora de contracte, s'ha allargat.
segurament massa més del que teníem previst amb unes auditories que s'ha de demanar a l'entitat Amto perquè fes una auditoria, un examen, el gestiu de com podíem tenir un molt millor ús o un servei més eficient d'aquest bus urbà que ara està a la seva fase final però que s'ha allargat molt i també s'està treballant amb la nova licitació que és el que ha de desencallar tot això.
L'oposició ha aprofitat aquest punt per reclamar més aficiència a les necessitats de la ciutadania. Per exemple, Núria Gomet, el Partit Popular, considera que s'hauria de fer un debat de qüestions com els horaris i les línies que s'ha de fer un nou contracte.
Sempre estem parlant de si l'horari escolar s'ha de mantenir, perquè tenim les escoles molt geogràficament separades entre elles. Si hem de tenir un reforç, potser a l'estiu, que s'utilitza una mica més. Hi ha hores en què va completament buit. Bé, és un problema, aquesta són la taula. Però no veiem que hi hagi una voluntat d'arreglar-ho. Ara estem parlant d'un contracte, però a part del contracte s'hauria de parlar també de l'horari.
Javier Ramírez de Vox ha assenyalat que ara el servei és deficitari i que caldria mirar si a través de canvis en els horaris els recorreguts i les freqüències de pas es podrien incentivar l'ús del bus urbà per part de la ciutadania. Que horario por la tarde ya no puedo ir a comprar porque al volver ya no tengo autobús. Pues a lo mejor habría que retocar esto. Esto, evidentemente, hacerlo compatible con los horarios de los colegios, que esto más o menos sí que pasa, pero hacer un estudio de viabilidad
de realmente qué horarios son más necesarios y cuáles no. Yo creo que esto es lo fundamental. Independientemente del coste de servicio que sabemos, que es importante, pero que no es productivo. Todos sabemos que ese servicio es deficiente. Solo hay que ver cómo va el autobús. Pero es que a lo mejor, si aplicamos los horarios correspondientes, ese retorno en tarifas o en tickets, pues quizás sería superior o mayor.
Finalment, tant Carles Fuixet d'Alternativa com Toni Sacristant de la CUP han proposat que l'Ajuntament assumeixi directament la gestió del servei. Creem també entre tots i totes una comissió d'estudi per tal d'intentar recuperar aquest servei que, tal com diem, és essencial pel nostre municipi. Fem-lo de gestió directa per part de l'Ajuntament. Per què no fem l'esforç d'analitzar, de mirar, d'estudiar la viabilitat que l'Ajuntament tingui la titularitat
i tingui la gestió d'aquest servei, que tampoc seria massa car comprar una flota d'autobusos. També en Instatal el govern a fer ja el nou contracte perquè la situació actual s'arrossega de fa anys.
Haif, l'actual empresa concessionària del servei de bus de Torredembarra, ha demanat una compensació d'un milió d'euros per les pèrdues que va patir entre 2018 i 2023. El ple va desestimar la petició perquè considera que no està prou fonamentada.
Segons ha argumentat l'alcalde accidental, la companyia, per exemple, no ha portat la documentació que justifiqui els ingressos percebuts per la venda de bitllets durant aquests cinc anys i fer podria ara presentar recurs a la decisió del ple de l'Ajuntament.
Una de les coses que duu això és que es va requerir a l'empresa que justifiqués els ingressos que havia percebut de la venda de bitllets i no es va poder demostrar. Per tant, l'informe d'enginyer en aquest cas diu que com no poden aportar-ho, no dona peu a poder fer aquest reequilibri econòmic. Tots els regidors han votat a favor, excepte Javier Ramínez de Vox, que s'ha abstingut.
L'Ajuntament de Roda de Barà està duent a terme treballs als carrers Casa Cimarro i Cucurull per reordenar el trànsit i millorar la seguretat viària. En els pròxims dies, tots dos carrers deixaran de ser de donar sentit de circulació. El carrer Casa Cimarro només permetrà la circulació en direcció al carrer Vallès, mentre que pel carrer Cucurull només sí podrà circular en direcció al carrer Josep Vives.
D'aquesta manera es configurarà una illa de cases amb recorregut d'anada pel primer i de tornada pel segon. El canvi també comportarà que amb dos carrers s'hi podrà estacionar vehicles als dos costats de la calçada. Pel que fa al carrer Josep Vives, es mantindrà la circulació en dos sentits i es traslladarà l'illa de contenidors al carrer Cucurull.
D'altra banda, el consistori ha informat que està preparant els tràmits prevists per impulsar una nova ordenació del trànsit al barri de l'Eixample, amb l'objectiu d'incrementar la seguretat viària. El Partit Popular de Torredembarra vol que s'aprofiti la convocatòria del Pla de Barris per realitzar projectes com la renovació del clavegaram o la creació d'un viver d'empreses. Són propostes que des de la formació conservadora ja havien plantejat en altres ocasions.
Ara consideren que el projecte per presentar el pla de barris per transformar el nucli antic de la torre és una bona oportunitat per incloure-les. Núria Gómez, regidora del PP a Torre d'en Barra, considera que l'elecció del casc històric de la torre com a àmbit d'actuació és la més adient i destaca que, per sobre de tot, la necessitat d'actuar en el clavegaram per evitar les acumulacions d'aigua que hi ha cada vegada que plou.
Si s'ha de triar arreglem primer el centre, arreglem primer el casc antic, perquè Torredembarra té moltes mancances en aquest sentit i hem parlat molt del casc antic. Nosaltres el primer que demanem és el clavegarant. Pensem que a Torredembarra quan plou l'aigua va d'una manera desaforada per un pot. Estem veient aquestes setmanes, eh?
Exacte. Llavors, com que això s'ha de preveure, claveguaran, que ja l'hem demanat des de fa molts anys també, seria una de les nostres prioritats. Primer de tot arreglem això. En l'àmbit de la dinamització econòmica i social, la regidora popular també vol recuperar una de les propostes històriques del PP, la creació d'un viver d'empreses a la seu de l'antic ajuntament. L'antic ajuntament, el Partit Popular ja fa molts anys també, vam demanar que fos...
un niu d'empreses per a joves emprenedors. Joves emprenedors no cal que siguin d'edat joves, sinó que comencin i siguin una nova tasca. Pensem que tenim on es feien els plens, aquella sala gran, pot ser una sala de juntes, hi ha diferents despatxos i a l'entrada que hi ha el taulell de recepció, allà pot haver-hi una persona que agafi el telèfon per totes les empreses.
I això facilita perquè el jove empresari no s'ha ni de comprar un lloc, ni de llogar-ho, ni tenir un personal per poder tirar endavant la feina. Gómez remarca que la comunicació amb el govern per fer aportacions a aquest projecte del Pla de Barris és fluïda. Assenyalar també com a prioritats compartides la millora dels guns carrers, l'accessibilitat o la rehabilitació de façanes i edificis.
Últims dies per acomiadar el carnaval, Torre d'en Barra el va acomiadar entre les llàgrimes de les ploraneres i el dol de la comitiva fúnebre. El fèretre va arribar a la plaça mossèn Joaquim Boronat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora del concurs d'aquest any.
Ahir al vespre, mentre cremava el taüt de sa majestat Carnestoltes, els assistents van poder gaudir d'una sardinada popular. Seguidament s'ha fet l'entrega dels premis a la votació popular. El regidor de festes, Xavi Suárez, ha agraït en el seu Parlament l'alta participació i el bon nivell assolit pel carnaval torrenc.
Simplement donar les gràcies a totes les colles per un any més participant al nostre carnaval. Com sabeu sempre dic el mateix, totes i tots vosaltres sou els que feu gran al nostre carnaval i ara amb aquest acte i amb aquesta última entrega
de reconeixement que hi ha més a la ciutadania de la Torre, clourem aquest carnaval del 2026, que ha estat tot un èxit de nou. Al seu torn, el regidor de govern obert, Joel Ramírez, va destacar l'alta participació registrada a l'aplicació Viu la Torre, que ha batut rècord amb 951 votacions.
Només vull dir que hem batut el rècord en participació, 951 persones han votat en total la votació popular. Només dic que la diferència entre el primer i el segon classificat, només 3 vots, només 3 vots, 951 vots i la diferència entre el primer i el segon, 3 vots. Doncs a partir d'aquí desvetllem el guanyador del vot popular.
La colla que ha aconseguit el Premi Popular ha estat la Farralla, amb 229 vots. La Disbau Seixa s'ha quedat a prop del Premi amb 226 vots, només 3 a diferència. L'únic acte que queda pendent és el concurs de truites que organitza el grup de dones de Torredembarra, que va ser ajornat a causa de les restriccions per l'avantada i es celebrarà el pròxim dissabte a la tarda a Calmaiam.
Altafulla dirà adeu al carnaval avui amb el comiat de sa majestat Carnestoltes i l'enterrament de la sardina. De la mà del grup de Diables, aquest dimecres de cendra toca dir adeu al difunt més irreverent de tots.
La disbauxa i la xarinola del passat cap de setmana, amb les tres rues, la de dissabte a la nit i les de diumenge al matí i la tarda, van ser al punt àlgid del Carnaval 2026 d'Altafulla. Les celebracions, però, ja han quedat enrere i aquest dimecres de cendra toca acomiadar la majestat Carnestoltes.
i amb ell la primera gran festivitat de l'any. El regidor de festes de l'Ajuntament d'Altafulla, Àlex Canyes, s'ha mostrat satisfet perquè la meteorologia hagi permès, finalment, que el Carnaval s'hagi desenvolupat en plena normalitat.
Al final el Carnaval ha pogut transcorrer amb normalitat, tota la incertesa que teníem en un principi pel tema del vent i de més, però bé, al final hem pogut celebrar tot el Carnaval sencer amb bona afluència de gent, tant el dissabte de nit com les dues rues de diumenge. Estem contents tant de la participació dels grups, de les entitats, que un any més han participat les carrosses i les comparses, i també de l'afluència de gent que a poc a poc
Tot i tenir diversos carnavals a la contornada, no?, Tarrambarra, Tarragona, i poder competir, doncs, contra ells sabem que és difícil, però, bueno, penso que estem creant, doncs, el nostre propi carnaval, que la gent d'aquí, doncs, se'l sent com a seu.
A partir d'un quart de nou del vespre, els ploraners i ploraneres i els grups que han participat enguany amb les seves carrosses i comparses acompanyaran sa majestat Carnestoltes en una comitiva fúnebre que sortirà des del carrer de l'hostal fins a arribar a les antigues escoles a 3 a Manero.
El recorregut passarà pel carrer Marquès de Tamarit, el carrer de Dalt, el carrer Cantor de la Vila i el carrer de les Escoles. De la mà dels diables d'Altafulla, tocarà acomiadar el difunt més irreverent de tots amb l'enterrament de la sardina i, posteriorment, els participants podran degustar truites o sardines a un preu de dos euros, com ha explicat el regidor Canyes.
Hi ha el dimecres de cendre amb l'enterrament de la sardina i aquí sempre fèiem de complement, per qui no li agradava la sardina, fèiem la botifarra i aquest any, com que tots els ingredients de les truites que ens havien de fer per avui a l'alumnat del PFI ho tenien a punt, doncs ens les faran part. Per dimecres de cendre hi haurà sardina i truita.
Com argumenta l'Adil, l'enguany hi haurà truit en comptes de la llonganissa habitual per aprofitar els ingredients que els alumnes del PFI d'Hostaleria d'Altafollà havien preparat per l'arribada de carnes toltes el passat dijous i que no van poder cuinar a causa de les restriccions de mobilitat pel temporal de vent extrem.
I el carnaval de Roda de Barà posarà avui el punt final també amb el tradicional enterrament del rei Carnestoltes, un acte que simbolitza el comiat de la festa i el retorn a la normalitat després de dies de disbauxa. La cluenda arriba després de la celebració de les rues de carnaval marcades pel forvent, que va obligar a suspendre la rua de la platja dissabte al matí i va provocar també la baixa d'alguns grups de la rua de la tarda.
La jornada de la Cluenda tindrà lloc avui, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça de la Sardana, amb la vetlla del rei Carnestoltes. Tot seguit, el seguici mortuori recorrerà als carrers del nucli urbà fins a la mateixa plaça, on es realitzarà la lectura del testament i la crema del fèretre. L'acte anirà carrac del Vall de Diables de Roda de Barà, que posarà el toc final a la celebració amb l'espectacle de foc.
En acabar, se servirà xocolata desfeta per totes les persones assistents en un ambient festiu que acomiadarà definitivament el Carnaval d'enguany. La Biblioteca i l'Escola de Música d'Altafulla preparan conjuntament la celebració del Dia de la Poesia. Dijous 19 de març organitzaran una lectura de poemes oberta a tothom i amb la interpretació en directe dels alumnes de cinquè de l'Escola de Música.
La Biblioteca Municipal d'Altafulla i l'Escola Municipal de Música preparen un any més una de les activitats per celebrar el Dia de la Poesia a la Vila. La commemoració oficial és el 21 de març, que en guany s'escau en dissabte, i per això amb dues parts han decidit dur a terme la proposta conjunta dos dies abans, el dijous i nou, a les dependències del carrer Vinyet.
Expenses de determinar un horari, la iniciativa seguirà el tarannà de les darreres edicions, és a dir, una de mostra de composicions en la qual es llegiran poemes i, posteriorment, es musicalitzaran de la mà de l'alumnat de cinquè de l'Escola de Música, com ha explicat la directora Maria Bellido. Les temàtiques dels versos les escollen les responsables de la biblioteca i els estudiants s'encarreguen d'atorgar-los una banda sonora.
La gent, els pares, o gent que lliurement recita, posar-hi música. Llavors s'agafa una temàtica i llavors, que això són les de la biblioteca, les que el proposen, i les que ens donen els llibres, les poesies, i llavors aquestes poesies les escullen els alumnes, les que els fa més gràcia, i fan una composició vessant-se en aquell text, en aquella poesia.
Llavors el dia, el dijous, que sempre són dijous, doncs al voltant d'això del dia 21 de març, d'aquest any cau el 19, el 19 de març, dijous, primer es llegeix el text, el poema, i llavors els alumnes toquen el que han composat relacionat amb el que ells han sentit o han pensat en aquest text.
Per als alumnes, més enllà de contribuir a la commemoració d'una de les facetes destacades de la cultura altafollenca, la participació en aquesta jornada els suposa una al·licien perquè els permet composar i defensar una peça que és seva. A la vegada destaca Bellidó, creant unes sinergies amb la gent adulta que recita, que també els agrada molt.
identitat pròpia, és una cosa que han composat ells mateixos, llavors els fa molta il·lusió i és una tasca més dintre de l'aprenentatge del llenguatge, la creació i la interpretació davant d'un públic.
i bé, els motiva molt, els agrada que canviem d'ubicació, que ja sortim a l'exterior, anem a la biblioteca, hi ha molt de públic, en fi, és una col·laboració on es relacionen els infants amb la gent gran, amb la gent adulta, la gent adulta recitant el text, els poemes, i ells, doncs, tocant. Doncs es fa una simbiosi molt bonica, molt maca, els agrada molt.
La sessió està oberta a qualsevol persona que vulgui participar-hi per recitar versets propis o els que facilitin des de l'organització. Els interessats a sumar-se a la celebració del Dia de la Poesia Altafulla han de posar-se en contacte amb la Biblioteca Municipal d'Altafulla al número de WhatsApp 608 58 95 30 o anar físicament a l'espai.
Aquest dissabte, 21 de febrer, torna el cicle Espai en Família a Torre d'en Barra. Es farà una gimcana familiar al Parc de Cal Llobet. L'activitat començarà a dos quarts de 12 del migdia i està destinada a famílies amb infants d'entre 3 i 12 anys.
Consistirà en una gincana a l'aire lliure amb diferents proves lúdiques i cooperatives, com anelles, sacs, jocs d'equilibri, pistes i enigmes. Aquesta iniciativa està pensada per fomentar el treball en equip entre infants i familiars. En acabar, hi haurà un petit obsequi pels participants. La participació és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia a través de l'aplicació Viu la Torre o a la pàgina web de l'Ajuntament.
L'associació Aurora ha programat dues noves activitats a l'espai d'interès natural dels muntanyans per aquest mes de febrer. Aquest dissabte 21 es farà una activitat d'extracció de plantes invasores i el dia 28 una jornada de descoberta. Són activitats gratuïtes i per participar-hi recomanen fer inscripció prèvia.
Les dues activitats començaran a les 10 del matí des de Cal Bufill i s'allargaran unes dues hores. Estaran dinamitzades pels GIT Ecologistes en Acció i l'associació Aurora i compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torredembarra. Es realitzen en el marc del projecte de conservació i millora de les platges naturals a Torredembarra i Creixell de l'associació Aurora, que ha rebut el finançament de la Generalitat de Catalunya a càrrec del Fons de Patrimoni Natural...
i que es desenvoluparà fins al juliol del 2027. Les inscripcions s'estan obertes i es poden fer al correu electrònic tarraco arroba ecologistes en acció.cat.
Creixell celebrarà Carnaval aquest dissabte vinent, dia 21 de febrer. La festa començarà a dos quarts de sis de la tarda amb la Rua del Carnaval Infantil, que sortirà del casal municipal. Després hi haurà la festa del confeti i un baranà i animació familiar a la plaça Major.
A dos quarts de set es començaran a concentrar les carrosses i comparses participants a la Gran Rua de Carnaval, que arrencarà una hora més tard des de l'Avinguda Catalunya. El recorregut acabarà a la Rambla de les Moreres. El Carnaval de Creixell culminarà amb una festa al casal municipal organitzada per la xatarra. Començarà a les 10 i s'allargarà fins les 3 de la matinada i l'entrada és gratuïta.
I a la Riera també se celebrarà el Carnaval aquest cap de setmana. Dissabte 21 hi haurà la Rua Jove. Sortirà a dos quarts de vuit de la tarda des de la plaça Major fins a acabar a la sala del Casal, on hi haurà el DJ JL i servei de bar i de sopar. Ara, endemà diumenge, serà el torn de la Rua Infantil. Sortirà a dos quarts de sis des de la plaça Major fins a acabar a la sala del Casal, on hi haurà coca i xocolata.
Baix Gaià Esports. Doncs és hora de conèixer l'actualitat esportiva. Saludem a Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, actualitat esportiva que passa per diverses disciplines, com per exemple el futbol sala i escalpa. Vuller municipal d'Altafulla acolli entre aquest dimecres i divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina.
La competició reuneix a la demarcació de Tarragona més de 300 jugadores i un total de 29 seleccions regionals. Aquest esdeveniment suposa la presència al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte positiu que això comporta tant en la promoció de l'esport femení com a la dinamització econòmica i social de la vila. El regidor d'esport de l'Ajuntament d'Altafolla, Àrex Canyes, ha destacat que és un orgull per al municipi formar part d'un campionat d'aquest nivell
i poder posar les instal·lacions del poble al servei de l'esport base estatal. La DIL ha remarcat també que aquesta mena d'esdeveniments reforcen el compromís amb l'esport femení i permeten projectar el Tefulla arreu com a destinació preparada per acollir competicions de gran nivell.
Altafulla acull els enfrontaments corresponents a agrupar tant de la competició sub-14 com sub-16 en horari de matí, segons el calendari. De fet, aquest dimecres, a partir de les 10, jugant Canàries contra l'Aragó en categoria sub-14 i a partir d'un quart d'una de mig dia repetirà el duet, en aquest cas, en categoria sub-16. Els altres dos combinats que es troben a casa nostra són la regió de Múrcia i Extremadura.
Els campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques suposen una cita imprescindible per descobrir el talent emergent del futbol sala femení estatal i consolidant el territori tarragoní i també aquí al Baix Gallà com a referent a l'organització de grans esdeveniments esportius.
D'altra banda, a Torre d'en Barra, la gimnàstica rímica serà plena protagonista aquest cap de setmana amb la disputa de dues competicions al pavelló Sant Jordi. En total s'espera la participació d'unes 600 gimnastes entre tots dos dies. Dissabte 21 tindrà lloc la segona fase de la Copa Catalana Individual Base Femenina en categories juvenil i benjamí i també la Copa Individual Base Masculina en totes les seves categories. Hi prendran part unes 200 gimnastes.
Per part del Club Esportiu Rímica Torredembarra, l'anfitrió, hi participaran Núria Gómez amb masses juvenil base, Carla Alventosa amb masses juvenil de 2009-2010 i Jana Olat amb masses juvenils en la promoció 2007-2008. I diumenge serà el torn d'una de les grans cites anuals que organitza el Club Torrenc amb el desè Trofeu Interclubs de Torredembarra de Ginàstica Rímica i novell memorial Gemma Casajús, qui va ser presidenta i fundadora de l'entitat.
I prendran part, en aquest cas, 400 gimnastes amb la finalitat de competir amb altres clubs en una competició de germenor i preparació per a les cites més importants de la temporada. En aquest segon cas, la jornada es durà a terme de 9 de matí a 7 de la tarda i el preu de l'entrada serà de 3 euros.
I en darrere terme, en futbol hem de destacar que el Nàstic disputar aquest dimecres a partir de les 7 de la tarda la segona semifinal de la Copa Catalunya davant el Sabadell a la nova Creu Alta. El maig serà una oportunitat per als jugadors menys habituals a la Lliga per part de tots dos conjunts, però també per a les joves promeses dels respectius planters.
En el cas dels Grana, cal destacar a la convocatòria, novament, igual que va passar en el duel de quarts de final davant la muntanyesa, la presència dels futbolistes de Roda de Barà, Teo Pozo i Àlex Behamud, que estan sent dos dels jugadors importants en els darrers compromisos amb el filial La Polla de Mafomet a la Lliga Lit. Així que caldrà estar atents a la televisió aquesta tarda a partir de les 7.
Fins aquí l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dimecres 18 de febrer. Demà tornarem aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dia. Adéu-siau.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Ona la Torra, la teva ràdio de proximitat. Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida.
Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica i al programa Coses de Crios tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres
per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista en la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar coses de crios cada setmana a la vostra ràdio local.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 18 de febrer, dia de Sant Simeó. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament està treballant en els plecs per licitar el nou contracte del bus urbà. L'alcalde accidental, Raül García, ho va anunciar al ple del dilluns, en què va descartar pagar la compensació econòmica que demana l'actual empresa.
Altafull, el pavelló municipal acull des d'avui fins divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina. I això vol dir l'arribada al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte que significa. I a Roda de Barap s'estan duent a terme diversos treballs als carrers Casa Cimarro i Cucurull
per tal de reordenar el trànsit i millorar la seguretat viària. I atenció perquè els pròxims dies tots dos carrers deixaran de ser de doble sentit de circulació. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barall, totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres de cendra.
Bon dimecres de cendra i bon inici de ramadan a tota la comunitat musulmana que comença avui. Sí senyora, doncs això, mira, en podem parlar, no hi havia hagut, en podem parlar també de l'inici del ramadan, la comunitat musulmana que és molt nombrosa al nostre territori. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia.
El Carnaval, el dimecres de Cendra, tot i ser ja primer dia de Quaresma, a Roda, com el Tafulla, és encara dies de disbausa i de Carnaval, perquè avui aquest vespre és quan s'acomiada el carnestoltes.
Exactament. A més, hi haurà xocolata desfeta per acomiadar el Carnaval. Molt bé. Per cert, que comença la Quaresma, però hi ha poblacions del Baix Gaià, ho explicàveu tot just fa una estona a l'informatiu, que el Carnaval tot just ara l'arrenquen, com és el cas de Creixell o Salamó. Així que res, recolliment qui ho vulgui i Gresca qui la desitgi amb més ganes.
El que tenim ganes ara és de sintonitzar el defoller ràdio on a la torre hi roda de Braa Ràdio. Perquè som baix, ja hi ha el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, que és dimecres, dimecres, 18 de febrer, i ara toca saber quin temps tindrem, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, un temps que avui momentàniament ha de ser més tranquil a les comarques de Tarragona, i de fet, també avui, d'una forma de treba, no ho bufarà gaire el vent. Fins i tot estarem parlant de vents molt febles, en calma aquest matí,
girant una mica cap a sud o xaloc fins i tot aquesta tarda. Per tant, de moment també l'estat de la mar serà molt més plàcid. I sí que a últimes hores del dia, ja bàsicament aquesta propera nit, el vent començarà a agafar una altra vegada empenta. Tot plegat amb alguns núvols molt esquifits i ja durant el vespre i la nit sí que arribarà alguna nubolada més potent que arribarà a deixar algun ruixat molt fogàs. Per tant, a ultimíssima hora del dia, ja diem fosc,
arribarà a ploure d'una forma molt passatgera i molt testimonial, amb molta més probabilitat a la comarca del Priorat i la Conca de Barberà. L'ambient encara suau i ja diem que el vent tornarà a casa nostra aquesta propera nit i sobretot demà, Déu-n'hi-do, el dijous a la tarda, les ventades fortes que tindrem, molta precaució. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara que ja és clar el temps que ens acompanyarà aquesta jornada, el que hem de fer és un repàs a les portades de la premsa. I avui començarem amb el que assenyala en portada aquest dimecres el diari de Tarragona. Raquel, t'ho diràs, sisplau. Doncs comencem pel port de Tarragona, que ens diuen que va a la conquesta de l'Ebre. Això s'ha d'explicar.
Ens diuen que Santiago Castellà i les cambres de comerç de Tarragona i Reus expliquen el valor estratègic del port pel nord-est de la península. Serà el primer port connectat al corredor del Mediterrani. És el tema d'obertura. La imatge, però, avui sorprenentment, rescaten que en Bad Bunny va ser a Tarragona per 20 euros.
va actuar a les festes de Santa Tecla l'any 2017 i expliquen que no va aconseguir omplir la Tarraco Arena Plaza. Doncs aquí el veiem en portada en un dels moments de la seva actuació estel·lar a la Super Bowl, alçant aquesta pilota de rugby on ficava aquest lema de Together We Are America.
Tornem a qüestions en clau territorial, en clau política també, i ens parlen avui de la intrahistòria del pacte Planelles-Illa per la cessió d'Avens. Ha explicat que tot va començar amb una carta de Jordi Collado, que és el portaveu d'en Comú Podem a l'Ajuntament de Tarragona.
També és notícia que es podrà continuar pescant l'angul al delta perquè no ha prosperat la prohibició. A més, avui també hi ha altres notícies en portades, com que s'hauran de tornar a licitar les obres de la muralla a la ciutat de Tarragona. I a Reus, la Casa Navas bat rècord de visitants.
I acabem amb una notícia d'àmbit general que segur que la senyora també ens comentarà i és que el Congrés tomba la proposta de prohibició del burcà de Vox i PP. En un mes es debatrà la proposta de Junts.
I després del diari de Tarragona agafem al diari més aquesta publicació gratuïta que tots vostès poden trobar desenes d'establiments a tota la comarca. Avui en portada destaca el tram de la nacional més perillós de tot l'estat està a Montroig. Trànsit, un estudi del RAC sobre vies estatals assenyala que el tram de 6 quilòmetres de l'ENA 340 al terme Montrogenc és on hi ha més probabilitat que un conductor s'accidenti.
Helena, 420, el seu pas per Tarragona és la carretera, diu que acumula més trams de risc de tot l'Estat. Més coses avui també llegim pel que fa a tribunals. L'Audiència de Tarragona, l'única amb judicis de tarda per evitar el col·lapse. Demanarà al Ministeri de Justícia poder continuar-ho fent per superar la saturació dels jutjats, que està generant greus retards.
La fotografia que veiem avui en portada precisament il·lustra aquesta qüestió i és una imatge de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya celebrada ahir a l'Audiència de Tarragona.
Més coses arreus. El pàrquing de la plaça Prima haurà d'ampliar la mida de les places. En economia, el port busca una aliança logística que l'uneixi amb Lleida i Saragossa. En crònica de successos, tragèdia. A Osona moren cinc joves en un incendi a les golfes d'un edifici. Podem veure una fotografia amb la policia científica recollint proves del lloc. I un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del diari, més d'aquest dimecres.
Pandora guanya el Carnaval de Tarragona amb el Jardí dels Ocells del Paradís. I d'altra banda, avui també pel que fa a turisme, al mes es fa ressò que la Casa Navàs de Reus ha aconseguit millorar resultats i l'any passat va sumar més de 54.300 visitants. Ara sí, dit això, repassades les portades del territori. Sònia, si et sembla, fem un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest dimecres.
Doncs perfecte, comencem amb la portada de l'ARA. El PSOE s'obre estudiar amb Junts la prohibició del Burka. La majoria del Congrés tomba la proposta de Vox i el PP per vetar el vel integral a l'espai públic. La Generalitat afirma que cal obrir un debat serè, perquè és un tema que genera neguit dins la societat.
També en portada, Manlleu plora la mort dels 5 nois. Els adolescents tenien les golfes incendiades com a lloc de trobada. En portada també hi ha Giselle Pelicot, Soc una dona que segueix d'en peus. Publica en 22 llengües les seves memòries, titulades Un himne a la vida, en les quals reivindica la voluntat de deixar de ser una víctima.
L'Iran anuncia una entesa genèrica en la negociació amb els Estats Units. Sánchez vol investigar Meta, X i TikTok per fer porno infantil amb intel·ligència artificial. I en cultura publica una nova biografia de Raimon. És allò que jo soc.
Continuem amb l'avantguàrdia. Destaca que a Manlleu plora la mort de 5 adolescents en un traster incendiat. Els joves d'entre 14 i 17 anys passaven l'estona en un petit habitacle quan van morir asfixiats per l'intens fum d'un foc.
i declaracions, en aquest cas, d'una mare que diu jo no tornaré a veure més el meu fill. I es veu en aquesta imatge Naima Bouthicou, la mare d'un dels joves morts que plorava ahir la pèrdua del més gran dels seus fills. La imatge també petita mostra l'estat de l'interior del traster després del tràgic incendi.
Més temes. La cambra demana el retorn dels peatges per mantenir les carreteres. L'entitat alerta que els 2.000 milions actuals destinats a la conservació són insuficients. Llum verda a les mesures anticorrupció anunciades arran del cas Cerdan.
Altre tema és que la Fiscalia investigarà les xarxes socials que creen fotos pornogràfiques de menors. També destaca la freda salutació entre Sánchez i González en la celebració de la vigència constitucional. I es veu doncs aquesta imatge de la salutació, el moment de la salutació entre Pedro Sánchez i Felipe González. També parla de la biografia de Raimon. Diu que cantant català era folclòric.
I Vinícius, víctima Ibuchi, a Lisboa, parlant de la Champions, 0 a 1. El periódico, la investigació de Damuz, se centra en la soldadura de la via. La causa acumula 34 denúncies i 8 acusacions populars. Transports, la DIF i les empreses, els assenyalats de la crisi. Els trens d'alta velocitat tornen a travessar Andalusia.
La línia entre Barcelona i Madrid pateix els danys col·laterals del sinistre. Un mes de la tragèdia ferroviària que va costar la vida, recordem, de 46 persones. En portada, el rei reivindica el futur. Felip VI defensa la vigència de Constitució en el 47è aniversari i subratlla que el camí recorregut per Espanya aquests anys ha sigut brillant, diu.
L'acumulació d'aigua per la pluja destapa dèficits de drenatge a les vies de tren i les carreteres. 9 de cada 10 catalans diuen que la crisi de l'habitatge afecta la qualitat de vida. Les empreses d'Ucraïna es mouen cap a l'OES per allunyar-se del front bèl·lic. També destaca que el número 2 de la Policia Nacional dimiteix arran d'una denúncia per violació.
i el fum va asfixiar els 5 adolescents morts en el foc de Manlleu. Acabem les portades amb el punt avui que titula Prou xarxes. La possibilitat d'abatar l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials obre un debat entre veus discrepants. En la crònica el dia d'ahir de Babázquez, si no et trobes bé, vés a la feina, diu. El pla del govern per controlar les baixes laborals ignora que la majoria de treballadors no n'agafa mai cap.
També altres cròniques, una de Telma Castro, el rastre d'una nit tràgica amb en Lleu Títula, i una altra de Guillem Vidal, Raimon entre la llenya i els brots podats. I en el suplement l'esportiu, Laporta es revela en la presentació del seu programa electoral. Diu que pesi a qui pesi, té coll avall que el Barça guanyarà la Lliga. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimecres.
Al matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment, ara anem a analitzar l'actualitat. Això, els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dulcet. Un moment per l'opinió. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia. Avui parlem del teu sector, del sector editorial. Eh...
Una realitat així una miqueta com a paradoxal, perquè mai s'han arribat a publicar tants llibres com es publicen ara, però l'èxit comercial es concentra en molts pocs títols. Això ens ho podíem més o menys imaginar. Però atenció, perquè unes dades que s'han publicat recentment per part del sector de llibreters...
ens diuen que gairebé la meitat dels llibres publicats no venen cap exemplar i que només un petit percentatge supera el centenar de còpies venudes. Què passa amb el mercat del llibre? Res i curt, ho pregunto així, directe. Ara anirem aprofundint. No, res, anem a matisar això, que és molt senzill, d'acord? Això és fals. És fals. És a dir, això neix...
arran d'un estudi que s'ha fet a diverses universitats, però és fals perquè és impossible que hi hagi llibres que no s'hagin menut ni d'exemplar perquè l'auto que les publica té família, això per un costat. Després, perquè la mitjana es fa sobre els ISBN és demanats.
I hem de recordar que hi ha molts treballs universitaris, per exemple, que requereixen d'ISBN i que, per tant, només se'n fa una sola còpia o se'n fan 10, i aquests també entren dins d'aquest sac del percentatge de llibres que no es venen. Per tant, això és molt equivocat. Hem d'anar en cura amb aquestes dades. Per tant, és cert que es venen menys llibres...
perquè també hi ha més llibres publicats, i això és el perill real que tenim ara mateix, perquè aquí també s'hi suben els llibres autopublicats, les autopublicacions de gent que s'autopublica el llibre, que compra l'ISBN, perquè comprar l'ISBN val 45 euros, i ho pot fer qualsevol,
de la mateixa forma que demanar un dipòsit legal, aquí entren els llibres de l'autopublicació, perquè llavors això ens porta a un mercat de mediocres. Jo ho he defensat sempre, l'autopublicació, en un percentatge altíssim de casos, ho fa gent que ni passa estils de correcció d'ortotipogràfics, ni d'ortografia...
La portada és un fàstic, el llibre està mal editat, però se l'autopubliquen i entren dins del mercat editorial. I estem parlant de treballs mediocres. Per tant, hem de començar a regular, no hi ha fórmula de fer-ho, dir-ho això és una utopia, però hauríem de començar a regular el mercat editorial i saber que posem a la venda les llibreries. Amb aquesta radiografia, quin diries que és l'estat de salut del sector?
Jo crec que cada cop, per més que diguin que la gent llegeix més, jo crec que no, per tant, cada cop és més complicat. Com a editor puc dir que cada cop es venen menys llibres, que cada cop, abans les editorials feien tirades molt llargues, edicions de 300, 400, 500, 1.000 exemplars, i avui en dia es parteix de 100 exemplars, que pots, evidentment, repetir edició, però se'n fan tirades més curtes de 100 exemplars. Aquesta és la realitat que teniu.
Quan dius repetir edició, és a dir, que fas una tirada de 100 exemplars, després en fas 100 més, però continua sent una primera edició. No, ja passa la segona. Per això a vegades dius, ostres, vintena edició, sí, però de quants exemplars cada edició? Perquè abans les edicions eren de 1.000, i no és el mateix fer 3 edicions de 1.000 que fer-ne 20 de 100.
M'entens? Clar, aquí hem d'anar... És una arma de doble fil, en aquest sentit. És una bona arma comercial posar el llibre 24 en edició, sí, però quants n'has venut realment d'aquests llibres, no? Esclar, amb això hem d'anar amb molta cura. És com quan les grans editorials col·loquen la feixeta al davant amb opinions de crítics de mitjans, els quals els han pagat per fer aquella opinió, perquè ells tenen aquests recursos, i és cert que aquestes feixetes a vegades ajuden a vendre més.
Per què? Perquè torno al recurs de sempre, que és la pura realitat, que estem davant d'una societat a la qual no se l'ha educat per llegir sempre temes de qualitat i, per tant, devora qualsevol cosa que se li posa per endavant. La gent tendeix a menjar-se els llibres, encara que siguin dolents, perquè també és cert que els llibres són cars i, per tant, dius, ostres, m'he gastat 18 euros en un llibre que l'he llegit 20 pàgines i em sembla un bodrio, però que m'ha costat 18 euros, me l'he d'acabar de polir. És a dir, hi ha molta feina a fer, pedagògica,
de fer entendre què és la qualitat literària i, sobretot, que la gent faci la criba a no comprar porqueria mediocre que molta gent s'autopublica o que editorials que ho publiquen tot el que els arriba, doncs, tindran endavant. S'ha d'anar amb molta cura en què publiques tan bé com a editorial, eh?
Ara, de fet, anava a preguntar per això que deies, o quan feia referència a la gent. Quan tenim dades al davant relacionades amb la lectura, amb el sector editorial, llibreter, ens parlen més des d'aquest punt de vista dels que es dediquen a publicar i vendre llibres, o realment reflecteixen quins són els hàbits culturals de la societat? No, no, la primera part, sense cap dubte.
Dubto que tinguin cap input que puguin donar a conèixer de la realitat, de què llegeix la gent i per què tria aquest tipus. La gent va molt...
dissortadament, va molt per modes. I és cert que hi ha molta gent que va a les llibreries i compra allò que hi ha als aparadors. Què hi ha als aparadors normalment? Doncs hi ha allò que les grans editorials ofereixen a les llibreries, paguen-los-hi molt sovint un percentatge més elevat de comissió de venda perquè ho posin a l'aparador. Això estic fart d'explicar-ho als autors que els hi publico. No espereu, per part meva, que jo pagui un percentatge més elevat a una llibreria perquè em posin a l'aparador un llibre vostre.
Per què no? Entra en les meves polítiques. Lamentablement, és així. I després, perquè, evidentment, quan tens diners, d'un producte miserable, mediocre o dolent, pots fer un gran producte de màrqueting. Ens ha passat molt sovint en aquest país que hem deificat autors
que encara no han estat tan bons. Vérez Reverte, per exemple, és un senyor que escriu normal i corrent, tirant cap a nivell baix, però que el seu dia se'l va mitificar i va arribar a ser una primera espasa, encara ho és, de la literatura espanyola. En Uclés, el famós Uclés, vaig comprar el seu llibre de la península de les cases i l'he començat a llegir i ara mateix li podria posar un cinc pelat
El que passa és que se n'ha fet un gran producte de màrqueting, porta menudes no sé quantes edicions, que ja hauríem de preguntar de quants llibres són cada edició. Se n'ha fet un gran producte de màrqueting, però a mi ara mateix, com a lector i demorador de llibres, et diria que no està entre els 150 llibres millors que m'he llegit a la meva vida.
Com es pot contrarrestar aquesta concentració de vendes en pocs títols en aquest mercat que està tan polaritzat? Fent pedagogia a la gent, però és molt difícil de canviar els hàbits, perquè lamentablement la societat funciona per productar màrqueting, i això vol dir que obres els rils de les xarxes socials i et trobes grans campanyes de promoció... Sempre fem cap el mateix, eh? Pensar que em diries que les llibreries independents poden...
Les lliburies independents hi ha prou feina, tenen pobres, per subsistir. Aquesta és la realitat. Cada dia se'n tanquen de lliburies, eh? Se n'obren, però se'n tanquen també. Fa poc n'ha tancat una Barcelona molt coneguda, ara n'ha obert una altra només dedicada a arts escèniques, que es diu Gessera.
Per exemple, però jo els desitjo tota la sort del món, però a veure quan aguanten, perquè dedicar-te només a arts escèniques, ostres, és molt arriscat. O tens molta pasta al darrere per aguantar, o l'aposta que l'has fet és arriscada, i és més per nostàlgia, que em sembla molt bé, jo funciono també molt per nostàlgia,
però acabat venen les factures a final de mes que has de pagar. Per tant, és una mala peça al taler, que dèiem una àvia, per resoldre aquest tema, perquè es tracta de fer pedagogia entre la societat, però la societat està avasada a consumir allò que li ofereixen els reels d'Instagram,
Les campanyes de Facebook i TikTok i el que surt per televisió. Els programes de televisió de les grans cadenes, que n'hi ha poquíssims de lletres, ja sabem què promocionen, no? Doncs allò que les grans editorials diuen pagant, perquè pagant Sant Pere canta. Escriure llibres és viable econòmicament?
Jo sempre ho dic als d'autors que no. Aquell matí, justament abans d'arribar aquí, Eduard, cada X temps em toca fer-ho, he fet 11 trucades de telèfon per parlar amb 11 autors i autores que m'havien enviat els manuscrits. A una he dit que sí, a 10 he dit que no. Però a la que he dit que sí li he dit les condicions que li oferim com a editorial, matisant, com sempre faig, que ni tu ni jo ens farem rics, perquè tindran davant un llibre
Té moltes despeses, perquè estem parlant de despeses que la gent desconeix, d'anar d'un llibre, que tot arriba amb les tapes i l'interior molt bonic, hi ha tot un procés d'amaquetació, de correcció, d'edició, d'impressió, de compra de CVN, de les comissions que has de pagar a les lliuraries per les vendes... Sí, però en aquest sentit, doncs, ens estàs parlant d'una precarització laboral o cultural similar a la d'altres sectors creatius, també.
Mentre es pagui els percentatges que es paga a les distribuïdores, que és de 35-40% a la gran majoria, nosaltres amb la banya fem l'autodistribució. I es segueixi pagant un percentatge bastant alt a les llibreries i risori molt sovint als d'autors, serà tot precari. Aquesta és la realitat. Mentre tu paguis un 30% de venda a les llibreries, un 35% de venda a les distribuïdores...
Et queda un 35% per distribuir entre els guanys de l'editorial, amb totes les despeses que té, i l'autor. Això és una autèntica porqueria. Nosaltres en aquest sentit girem, no et diré que paguem, però girem la truita, girem al mig o al revés i podem pagar bastant més als autors. Però normalment no és així, eh? L'últim, el model editorial actual és sostenible a llarg termini? En quin sentit el model?
En tot el que estem parlant, que es pugui aguantar, que es pugui continuar publicant... Seguirà passant el que està passant. Serà suportable perquè totes les editorials petites que molesten les acaben absorbint grans editorials i les que intentem sobreviure de forma independent...
aguantarem fins que aguantarem. Està clar que hi haurà llibres per tota la vida i per totes les persones, perquè, clar, ja hi ha dos grans grups que copen un 95% del mercat. Per tant, mentre aquests dos grans monstres segueixen menjant tot el que troben pel camí,
Doncs no tindrem altres tipus de llibres que potser ens farien falta, és a dir, no tindrem tot tipus de llibres, però tindrem llibres per tothom, que al final sembla que és l'únic que importa que tinguis llibres per tothom, que tot siguin novel·les, thrillers, novel·les distòpiques i sobretot novel·la negra, que ara està molt de moda, novel·la negra per tothom, que no li falti el nen i la nena, la novel·la negra.
Òscar Ramé Dolcet, ho hem de deixar aquí. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Un plaer, senyor, com sempre. Que vagi molt bé. Per cert, nosaltres parlarem de llibres i d'un que ha editat la banya i que es presenta aquest dissabte. D'aquí a un momentet tindrem el seu autor. Sí, m'agrada. Òscar, abraçades. Abraçades.
Tanquem, com sempre, aquest primer tram de programa amb la pàgina musical en català. Avui en Brams, que acaba de publicar el segon tema del nou disc, es titula A cada enterrament, i és, com dèiem, el segon avançament del que ha de ser el seu proper treball. Diuen que després de 2017, com a gran part de l'independentisme català, Brams va quedar suspès en un estat de perplexitat, sense acabar d'entendre què havia passat o potser sense voler assumir-ho del tot.
diuen, en aquest tema, que ha calgut temps per païr la derrota, assumir-la, i sobretot per saber què calia dir i com dir-ho. A cada enterrament sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara. La història que un dia ens van escriure Memorant el nostre tribunal
Sous-titrage ST' 501
Si t'apassiona la cuina, no perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un pla deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
On a la Torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Un excursionista que feia escalada al Pedraforca, el Berguedà va morir ahir després de precipitar-se al vessant nord de la muntanya. La seva desaparició va ser alertada ahir al vespre, quan no es va poder contactar amb ell. Es va activar així un dispositiu de recerca amb una vintena d'efectius, incluent-hi el GRAE, el GRCR, amb gossos, drons i també la unitat de comandament mitjana. Durant tota la matinada, els equips van seguir traces a la neu fins localitzar, finalment,
I en clau política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advertit a Esquerra i Comuns que necessita pressupostos per complir els acords d'investidura i s'ha compromett a aplicar-los fil per randa. Ha acceptat prioritzar el Consorci d'Inversions que planteja Oriol Junqueras i ha assegurat que el Govern intensifica contactes
amb els comuns i, de fet, precisament, hem sabut aquest matí que comuns i govern han acordat augmentar en 106 milions més el pressupost per ajuts al lloguer d'habitants i poder arribar a gairebé 50.000 famílies més. Els comuns calculen que augmenten la cobertura dels ajuts al lloguer en aquests pressupostos del 2026, arribant al 303 milions d'euros es poden beneficiar al 25% de les famílies llogateres en dos anys.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, continua la situació complicada a les carreteres. A la peça hi ha diverses avaries que en dificulten la circulació. La primera a l'altura de Banyeres, del Penedès, que talla un carril. Una altra a la Roca del Vallès i finalment una altra a Vandellós.
A banda, també es registren altres averies, en aquest cas a la 2, a Òdena, i una altra a la B23, al Papiol, que dificulten la circulació. També un accident a la C58 a Montcada i Reixac, talla un carril i provoca, en aquest cas, quasi 3 quilòmetres de retencions. A banda, les obres de la 2, a Sant Joan d'Espi, també provoca en aquest punt circulació lenta.
I més de 500 persones es van concentrar ahir a la plaça Fra Bernadí de Manlleu per recordar els 5 joves d'entre 14 i 17 anys morts en l'incendi d'un trastell dilluns a la nit. El minut de silenci va estar presidit pel president Salvador Iller, també per l'alcalde Arnau Rovira, i es va tancar amb un llarg aplaudiment. La investigació dels Mossos d'Esquadra apunta que les víctimes haurien mort per inhalació de fum i es descarta una explosió en l'espai.
I pel que fa al temps matí amb alguns bancs de boira, la depressió central i núvols baixos al prelitoral central, que s'aixecaran amb el pas de les hores. El cel combinarà també clarianes amb alguns núvols alts i mitjans, amb abundants a la tarda, sobretot al nord. De cara al vespre arribarà també la precipitació pel nord-oest, que avançarà de manera dispersa cap al centre del país. Avui també s'intensificarà el vent, això serà a partir del migdia,
amb cops forts, sobretot a la costa Brava, al Pirineu i també a les zones elevades de l'est. Després anirà a Ponent i finalment s'estendrà per tot el nord-oest.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià és dimecres, 18 de febrer, dimecres de cendre. I a Torre d'en Barra, per exemple, el carnaval s'ha acomiadat aquest dimarts entre les llàgrimes de les floreneres i el dol de la comitiva fúnebre.
amb l'arribada del fèretre de la majestat Carnestoltes a la plaça mossèn Joaquim Boronat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora d'enguany. En canvi, Altafull, el punt final del carnaval, arribarà aquest vespre amb l'enterrament de la sardina de la mat del grup de Diables. El cèquid sortirà.
A un quart de nou, des del carrer de l'Hustal, fins a les antigues escoles 3 a Manero. I després de l'acte, els assistents podran degustar truites o sardines. I a Roda de Berat, el carnaval també es tancarà amb el tradicional enterrament del rei Carnestoltes. Avui, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça de la Sardana, la vetlla donarà pas al seguíssim ortuori pel nucli urbà i després hi haurà xocolata desfeta pels assistents.
Repassada així per sobre l'agenda amb els darrers actes del Carnaval en aquestes tres poblacions, ara canviarem de tema. I tal com els dèiem tot just fa una estona, amb la visita que ens feien els estudis d'Altafolla Ràdio, el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, entrevistarem l'autor del llibre Els nobles del baix joia a l'edat moderna, que es presenta...
aquest dissabte. I després, com cada setmana, preparin-se per fer les maletes, agafar un avió i marxar de viatge ben lluny, això sí, amb la ràdio de companyia. Va, que ens espera tot això i molt més aquí, a Baixa i al Dia.
Baix que ja el dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Brat, tal com diguem ara. Tots minuts ens podem centrar en la història del territori a partir de la presentació del dissabte del llibre Els nobles del Baix Gaià a l'edat moderna. Una obra que analitza el paper de la noblesa al Baix Gaià entre finals del segle XV i inicis del XIX i ens ajuda a entendre com aquest testament va influir en la societat, en la política i en els paisatges.
que encara a dia d'avui som capaços d'identificar. Per parlar-ne comptem a través del fil telefònic amb el seu autor, en Salvador Rovira, que és professor rejubilat d'Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en nobiliària dedicat bona part de la seva trajectòria investigadora a casa nostra, al Baix Gaià. Salvador, molt bon dia, benvingut al programa.
Bon dia. Sovint es parla de la noblesa, però en uns termes molt més amplis, en clau general, no ho sé, catalana o espanyola, manca fer també aquestes mirades territorials com la que plasmes en el llibre dels nobles del banjo i a l'edat moderna? Jo penso que sí, perquè precisament el que la gent ignora és la noblesa que tenia propera. La gent pot tindre conceptes generals de noblesa classe
però d'aspectes concrets i a més... Perdó, que m'estan trucant... Coses del directe, que passen, eh? Tenim una trucada en una entrevista... Tenim tants telèfons que de vegades no sabem qui hem de despenjar. No pateixis. Digues. Ah, bé, estava dient...
Estava dient que la qüestió dels nobles llavors se pot fer de manera general, però en canvi les coses concretes i una família noble en concret, doncs això és el que se'ns escapa i és el que intenta solucionar aquest llibre.
Posem-nos una miqueta en context, en context històric, perquè el llibre, com deia, ara cobreix un període força ampli entre finals del segle XV i principis del XIX. Què li passa a la noblesa durant aquests segles? Perquè segur que hi ha canvis. Doncs la noblesa de l'edat moderna és diferent de la noblesa de l'edat mitjana,
o de la contemporània, especialment. Home, tenen uns trets generals, òbviament que es manté sempre, però en aquest període en concret la noblesa té un poder enorme, no solament per la seva riquesa i el domini sobre la gent, sinó també pel fet que participa moltíssim, o molt més a casa nostra,
en el govern del país. Però, a banda de tot això, hi ha la noblesa no titulada, la noblesa baixa, que es podia confondre amb la classe empresarial d'avui dia, no? I que, clar, es volen distingir dels altres, llavors cercen un privilegi nobiliari, però en bona mesura...
continuen vivint en els pobles, són els més rics del poble, donen feina, prenen iniciatives, és a dir, que poden resultar molt positius per tota la societat en general. I en aquest sentit, donar aquest canvi del concepte, no?, que podem definir la noblesa en aquest període, com afecta la fi del feudalisme clàssica la noblesa del Baix Gaià?
Bé, el feudalisme pràcticament aguanta fins als anys 20 del segle XIX, que el senyor Dius es desfan. Doncs representa una economia beneficiosa per la gent, perquè fins que hi ha la noblesa feudal, doncs els que estan submesos a aquesta noblesa han de pagar el delme i la primícia, perquè la primícia...
a la resta d'Espanya la cobrava l'Església, però a Catalunya, a la primícia, la cobraven els senyors. Si els senyors de Donaix la cobraven ells. Si els senyors eren eclesiàstics, cobraven els eclesiàstics, però no per ser eclesiàstics, sinó perquè eren senyors. Quan els senyors es disolen, vol dir que la gent ja deixa de pagar aquests teumes, que teòricament és la decena part de les qualites, però en alguns casos era molt més,
I les primícies, que era el desdent, a part dels primers fluïts, tot això la gent s'ho estalvia. Però clar, no hi ha la felicitat a la casa de la pobra. Ràpidament aquests impostos que la gent pagava als nobles serà ara l'Estat el que posarà uns impostos
i la gent continuarà pagant els impostos, però no els nobles, sinó l'Estat, que són allò que encara ha arribat als nostres dies com a drets reals. Salvador, ens parlaves ara tot just fa un momentet d'aquesta noblesa, que el que volia era relacionar-se també amb qui tenia poder. Com són aquests vincles amb els poders reials o amb les institucions del moment?
Home, la noblesa és el drac del rei. El rei no és més que un noble més important que els altres nobles. Per tant, la noblesa són els seus col·laboradors. I allò pensar que la monarquia, el rei, vol ser la noblesa, doncs això no és cert, perquè són els seus màxims col·laboradors. El que vol és domesticar-la, posar-la al seu servei, no?, i...
i dominar-la, però no eliminar-la. Això és un element fonamental. I després, en altres èpoques, com poden ser el XIX o el XX, els nobles són els cortesans, són les persones que envolten el rei. No es pot entendre un rei sense un acord, sense una noblesa que l'envolti.
Encara, en aquest marc de context històric, ara de seguida entrarem en els principals llinatges nobles del Baix Gaià, però permeta'm que et pregunti si hi havia diferències importants entre la noblesa rural, ens dirà si és correcte o no aquest qualificatiu, noblesa rural del Baix Gaià, i la noblesa de grans centres urbans com Tarragona o Barcelona, per exemple.
Bé, la noblesa, diguem-ne, feudal, podria ser aquesta noblesa rural de la que parles perquè és la que treu la postvàlua dels pagesos. Però després hi ha un altre tipus de noblesa, que normalment és una noblesa no titulada, és a dir, aquells que tenen el privilegi de nobles de Catalunya o cavallers del Principat de Catalunya o el Sotarón Rats, que molts d'ells...
practiquen els negocis i, en conseqüència, són com una mena d'industrials o com una mena de comerciants. L'únic que tenen el privilegi de ser nobles, que els hi garanteix coses com, per exemple, no haver de llotjar soldats, que en aquella època era molt interessant. Mira, ara que parles de soldats, com influeixen guerres o crisis, com, per exemple, la guerra dels segadors o la guerra de successió en aquests llinatges?
Doncs normalment es parteixen. Hi ha alguns que es posen al costat, diguem-ne, de la terra, de la Generalitat, i hi ha uns altres que es posen al costat del rei contra el qual Catalunya està lluitant en aquest moment, és a dir, es divideixen normalment.
Va, ara sí, anem centrant el focus en casa nostra i Salvador es pregunta obligada qui eren els nobles del Baix Gaià o quins eren els principals llinatges nobles del Baix Gaià? Aquí hem de distingir entre la noblesa que sou d'alt, és a dir, que té basalls i que cobra aquest delme i aquesta primícia que abans hem parlat i aquí al Baix Gaià tenim els
els Aigua Vives, els Camporrells, els Castellet, els Copons, els Corderas, els Valls, els Fiballer, el Guimanà, els Icard, que pot haver els Icard de Torredembarra i d'Espelle, després els Icard de Ferran, de Montoliu i d'Urgili, que tenen el mateix cognom, el mateix llinatge, però no són la mateixa família, els Marc, els Montserrat, els Caral, els Caral Reart, els Suelves i el Terrés. Aquests són la noblesa feudal. Després hi ha...
Aquelles persones que tenen el privilegi de nobles del Principat de Catalunya, que aquí al Baix Gaià només en són dos, els Borràs i els Martí. Després hi ha els Cavallers del Principat de Catalunya, que només hi ha una família, que són els del teu poble, els Nins, els Nins de Salomó. I després hi ha els Ciutadans Honrats, que són els Fontanilles i el Sortuner de Torredembarra i els Martí d'Altafulla.
I ens hem d'imaginar que aquests llinatges tenien les seves estratègies per tal de poder mantenir aquest poder, o per poder-lo, suposo, també augmentar, perquè l'ambició, qui més qui menys també la du a dins, i qui té poder encara en vol més. No ho sé, m'imagino matrimonis, càrrecs o propietats. Home, les aliances matrimonials eren definitives per mantenir aquest estatus.
perquè normalment pensem que la noblesa són gent molt estàtica, gent passada de moda, i en canvi no hi ha grup social en tota la història que s'adapti més als temps com la noblesa. És a dir, segons com bufa el vent, la noblesa posa la vela. És el grup social més adaptable de tota la història, i en conseqüència, segons les circumstàncies, ells,
Ells s'adapten i, per tant, sempre estan dalt de l'home. Hi havia conflictes socials entre població i noblesa? O per allò que ens deies abans, Salvador, que els rics donaven feina als pobres, així per dir-ho d'una manera bastant vasta, l'harmonia era la convivència també entre tots? Hi havia una mica de les dues coses.
Per exemple, la noblesa procurava tindre agafats els seus vessalls i preveu-los la màxima postvalua possible. Un dels conflictes més forts que hi ha durant tot el segle XVIII, que va durar molts anys, és el conflicte del Delma de les Olives.
que va afectar a la majoria dels pobles de la zona aquesta ponentina del baix que hi ha, és a dir, Larniera, Tamarit, Ferran, Molnàs, Altafulla, aquesta zona que era el fet que la marquesa de Tamarit volia cobrar el delme dels olives i la gent deia que no l'havien de pagar perquè en els
primers capdreus que havien establert, les olives no entraven, perquè el producte que es va implantar en aquesta zona el vaig caigar molt tardà,
i, en conseqüència, en els primers capbreus no costava, i és dir que només havien de pagar aquells fruits que costaven en els cadastres, i les olives no costaven, per exemple. Aquest és un conflicte social. Però, al mateix temps, doncs, hi havia molts acords, no sé, a vegades els nobles necessitaven cèntims, i llavors, aquells que tenien terres, doncs, els deixaven cèntims als nobles,
i a vegades, molt sovint, arribaven a un pacte que era rebaixar el delme, és a dir, augmentar el denominador d'aquest cabrat, no?, perquè si el delme és de cada deu parts, te'n dono una, però si tu poses en comptes de deu quinze, vol dir que de cada quinze te'n dono una, aquesta una és més petita. Llavors arribaven acords d'aquesta manera, no? Vull dir, de totes formes, la relació al baix que hi ha
entre els nobles i els senyors, mai va ser terrible, sinó que va ser... Home, ells vivien del que treien explotant a la paisesia, però relativament no ofegaven del tot, deixaven respirar, almenys la noblesa de la nostra zona. I les relacions entre la mateixa noblesa? És a dir, podem parlar d'una noblesa cohesionada o també hi havia rivalitats internes?
Home, hi havia rebel·litats perquè, esclar, tots estaven en un mateix món i se'ls repartien. Però normalment s'ajudaven. És a dir, quan el conflicte era entre ells només, es podien barallar. Però si el conflicte era amb la resta de la gent, llavors fèiem pinya, com passa també en qualsevol grup social que nosaltres puguem considerar. Com era la vida quotidiana d'un noble del nostre territori?
Era una vida de dilatant, perquè moltes vegades ni ells mateixos s'administraven les seves propietats, sinó que els hi portaven, i en conseqüència era gent que tenia molt de temps lliure i procurava viure bé, intervint en la vida política del país, etcètera. Per exemple, els marquesos de Madrid,
al final dels 19, començaments del 20, venien a estibujar a l'estiu i llavors tenien com una mena d'acord en que nobles de menys categoria o burgesos benestant, doncs anaven al castell fent recepcions, es feien ballaruques, etcètera, i era un autèntic acord, no?, que eren com a satèl·lits d'aquest senyor superior, perquè en el Baix Gaià
com els comptes de Santa Coloma, que eren els que haguessin pogut fer ombra, es van traslladar a Madrid, aquí pràcticament no posaven els peus i es van anar de centena de les seves propietats, especialment quan es van trencar els vincles. Però els marquesos de Tamarit, doncs, continuaven venint, encara continuen venint, no? I llavors establíem aquesta mena d'acord en què participava, no solament...
aquesta noblesa més vinculada al baix que hi ha, sinó bona part de la noblesa que residia a Tarragona o inclús al mateix baix que baixaven i feien aquestes festes i aquestes coses entre ells. Ostres, me'ls imagino
com si imitessin models de noblesa més prestigiosa. És a dir, la religió continua tenint el seu pes en la vida quotidiana de què noble, reben educació, la cultura segur que també hi té un paper, però si em puc fixar en allò que fan els que estan per sobre de mi, jo ho reprodueixo. Sí, o clar, així sí, sempre.
Salvador, el llibre inclou un apartat d'heràldica. Per què és important per entendre la noblesa? Home, l'heràldica era el seu distintiu. Era el seu distintiu. Quan la gent veia un determinat escut, sabien que allò estava relacionat amb un noble determinat, no? I per això els nobles procuraven portar-lo, els escuts d'armes, fins a la sopa. El que passa és que la noblesa catalana, en general...
i la del Baix Gaià en particular, sempre ha estat discreta. I, per exemple, si veus per aquests pobles, veuràs que pràcticament els escuts mobiliaris són inexistents. El Tafull ja està nascut del Montserrat, però normalment són discrets. On ens hauríem de fixar per poder veure encara en els pobles del Baix Gaià aquests elements heràldics? Doncs, a vegades, amb portes...
amb portes de finques que eren dels nobles, com el Tapulla, a l'Ord del Senyor, a la porta de la dovela central havia nascut aquest de les penyes dels moserrats, doncs algunes d'aquestes pedres que estaven per les finques s'han traslladat i ara ho trobes que estan posat en portalades de la població, però no n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires, però aquest ha...
Per aquest sentit de discreció, la noblesa procurava ser relativament discreta. No així com la castellana que a vegades veus que són nascuts que ocupen tota una façana d'una casa. Aquí són discrets. Si tu passes per Tarragona, trobaràs dos o tres com a màxima. A casa castellana potser és el que es veu més. I en canvi, de nobles, hi havia doxenes de famílies.
en escuts en altres. I, en canvi, no els utilitzaven. La gent ja sabia que eren nobles i ells procuraven no fardar i ser discrets. Què ens expliquen aquests escuts sobre la identitat o les aspiracions dels llinatges? Els podem veure, eh? En pàgines interiors s'han reproduït amb aquestes il·lustracions, no? Sí, crec que reprodueixo el Borràs, el Castellet, el Corbera, el Guimarà...
El Juditxer, els Martí, els Nin, els Caral, els Reals i els Suelves. Aquests són els tropeixo. Perquè els ciutadans honrats no tenien escut d'armes. En el XIX els comencen a donar, però abans d'aquesta època no tenen escut d'armes. Només els tenen els cavallers i els nobles, que tenen el privilegi de ser cavaller o de ser noble. I, òbviament, la noblesa titulada també té d'escut d'armes.
Ara veig aquí, per exemple, el de Caral, amb un lleupart lleonat, coronat d'or, o... Si aneu a l'església del Callà, a la façana de l'església, no sé si la banda esquerra o la dreta de la porta, però un dels escuts, un dels Caral, perquè el senyor va ajudar a pagar l'església i, en conseqüència, va posar les seves armes. Respecte dels escuts, respecte dels escuts,
són com si fos la solfa de la música. És a dir, ja en el privilegiorum se descriuen els escuts, que d'aquesta manera no es pots reproduir, no? Llavors et diu, doncs, no sé, camp d'hort, una torre de gules, posem-hi, no? Llavors tu pots aplicar, pots dipuixar això. I llavors què passarà? L'escut estarà més ben fet o més mal fet, segons l'artista que apliqui els colors,
però hi ha un llenguatge universal com la música. Un músic tocarà millor o tocarà peixó, però les notes són les mateixes per aquell que toca bé i per aquell que toca malament. I llavors aquella melodia es pot reproduir. Tots l'escutir igual. La heràldica té una norma i tu la priques i la pots dibuixar i la pots pintar. I aquest dibuix o aquestes pintures estan més ben fetes o més mal fetes, tot depèn de qui ho faci.
El llibre també es parla dels castells, de les residències nobiliàries, el castellal de Fulla, del Catllà, Creixell, Torre d'Embarra... En tot cas, ens queden un parell de minuts, Salvador, i per acabar et volia preguntar, perquè quin vulgui saber més, que vagi a la presentació del llibre aquest dissabte a mig matí a les antigues escoles 3 a Manero, a més a més hi serà l'antropòleg torrenc Jordi Sunyer amb aquesta presentació, i després que ha
Comprir el llibre i que folleixi, que en els seus moments aprofundeixin tot això. Però et volia preguntar, abans d'acabar, i què passa amb aquesta noblesa a partir del segle XVIII o a principi del XIX amb les reformes liberals? Hi ha un declivi, hi ha una transformació? Hi ha una transformació, però no el declivi, perquè precisament al segle XIX...
la burguesia té la pruja d'ennoblir-se. I llavors, sobretot després de la restauració monàrquica, llavors tot aquell que triomfa socialment a la societat vol esdevenir noble. És a dir, que hi ha un nou afany d'ennoblir-se. És una cosa curiosíssima. És a dir, la mateixa burguesia que ha intentat
carregar-se a la noblesa, després ella vol esdevenir noble. És un fenomen molt curiós del segle XIX. I és tota aquesta sèrie de nobles nous que sorgeixen i que són creats per Alfons XII, per Alfons XIII, per Isabel I, que tots provenen de la burguesia, i en canvi, o la classe militar. En el nostre cas,
Pensem en Prim, que va replegar un fotiment de títols, Comte de Prim, Marqués de los Castillejos, Duc de Prim, etcètera. És aquesta cosa de tornar. És a dir, han dominat la noblesa tradicional i després d'ells volen i desitzen que es devenin també nobles. És un fenomen molt curiós del segle XIX.
Qui vulgui saber més, als nobles del Baix gai a l'edat moderna d'en Salvador Rovira, aquest llibre que acaba de sortir del forn, o que sortirà del forn aquests propers dies, ha tirat per la Banya Edicions. Salvador, un plaer, com sempre, poder parlar amb tu en directe a la ràdio, en aquest cas, al programa Baixa i al dia del de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Una abraçada. Molt bé, moltes gràcies per haver-me trucat. Adéu, a reveure.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori. On anem? Avui anirem cap al nord, a Islàndia.
Doncs iniciem aquest viatge virtual, avui anem cap a Islàndia, ens acompanya en Gerard Espada, bon dia, benvingut. Molt bon dia. Doncs Gerard, situa'ns una mica, qui és el Gerard Espada? Bueno, el Gerard Espada és una persona feliçment jubilada,
que ha treballat a turisme 40 anys i els últims anys tenia el meu turoperador propi i m'especialitzava en viatges de grup sobretot per a Europa i viatges individuals per a qualsevol lloc del món i molt especialista en Islàndia.
Molt bé, perquè aquest és el motiu que avui anem a Islàndia, però per què vas decidir tu de fer aquest viatge a Islàndia? Mira, nosaltres al 90... Bueno, vaig a fer de abuelo explicar batalletes. Al 92 van aixecar el primer charter directe de Barcelona a l'Axel, a Camp Nord, Noruega.
i també des de Barcelona fins a Oslo i Bergen. Llavors van agafar molts clients catalans interessats en aquest destí i en un d'aquells viatges que jo faig de prospecció abans per veure més sobretot hotels, restaurants, serveis turístics,
Tenia molta il·lusió i moltes gràcies d'obrir Islàndia, perquè era un país molt desconegut, en una imatge de supercar, complicadíssima, i igual que vam fer a Noruega, vaig tirar cap a Islàndia un mes de novembre, a 20 graus jota zero, i vinga, a descobrir el que es podia descobrir d'Islàndia.
Amb aquest clima es pot descobrir moltes coses? Bé, mira, abans... O sigui, a Islàndia, per exemple, no hi ha calefacció. Perdó, perdó. No hi ha refrigeració. Els cotxes, els autocars no tenien. No se superaven els 20 graus de màxima.
En canvi de mínima sí que superaven els 20 graus o de 0. Però és que en aquest moment només es podia viatjar, conèixer tot el país entre el mes de lluny i el mes d'agost. A mitjans d'agost ja començava l'hivern àrtic. En canvi ara el país es pot recordar perfectament des del mes de finals d'abril-maig,
fins a finals de setembre, inclús he fet algun viatge a l'octubre i no m'he trobat gel a les carreteres ni neu. O sigui que el canvi climàtic en aquesta zona del món es nota moltíssim. Fa uns anys van arribar a 34 graus.
Els islandesos pensaven que se'ls caia el cel, o sigui, no ho van veure mai. A partir d'aquell moment ja comencen a preparar, perquè cada vegada va a més. Llavors ja hi ha un mes de lluny i oriól perfectament pots trobar-te amb 25-30 graus molts dies, no un dia esporàdig, sinó molts dies. O sigui que ha canviat molt, o està canviant molt la climatologia.
Imagino que com a professional dels viatges, planeixes els viatges amb temps, no t'agrada tenir-ho tot controlat? Jo el que és especialitzar-me en grup, sempre m'agradava abans trepitjar-ho, i dominar on és, veure on tenien que dinar,
coses o informacions tan bàsiques però tan importants on hi ha un lavabo a cada dues hores perquè l'autocar pugui parar i els nostres clients puguin baixar i estirar les cames i coses d'aquest tipus i hotels. Jo els primers viatges normalment no faig moltes visites a
turístiques, o als jocs més turístics. Fa sobretot coses tècniques, però que després et donen l'èxit o el fracàs, o tornen als clients contents o tornen als clients descontentíssims, lògicament. Llavors això m'encantava. A mi el que era trepitjar abans, dissenyar el viatge, és la part que més m'agradava de la meva feina. Amb qui vas fer aquest viatge?
Aquest primer viatge el vaig fer en una llet de viatges, perquè jo era turoperador. Els meus clients eren minoristes. La meva majorista es deia Travelant, perquè potser a algú li sona perquè hem portat molta gent de Catalunya a Islàndia. Una llet de viatges que també li agradava organitzar grups, van agafar un cotxe, un guia meu, i els tres van anar a donar tot el que es podia visitar en aquell moment, que no va ser tot.
va ser la part del sud, sobretot. Van a poder arribar al norès, al llarg de Lloc-Urcelon, i parlés de la península Snafelnes. Però a Coreiri, a la zona nord, no van arribar. Vaig tornar el següent mes d'abril i sí que vaig poder fer-ho tot. Quants dies vas estar en aquest viatge? Bé, els meus viatges són, contra l'Otxa, cinc dies. Amb avió cap allà? Sí, amb avió directe, quatre hores quinze des de Barcelona, i una meravella.
Què és el que més vas trobar a faltar d'aquí, si vas trobar a faltar alguna cosa? Bé, jo sempre que me'n vaig fora noto faltar el pernil bo, la truita de patates que em feia la meva mare, que quan tornava de viatge sempre li trucava abans perquè me la preparés, i poca cosa més. O sigui, la realitat és que quan viatges tens que obrir la ment i buscar o anar a conèixer el que et dona el destí, o sigui, com és la gent d'allà.
En principi, sempre tens que estar preparat per trobar-te coses noves. No pots anar-hi a un destí fora del teu país i pretendre o anar-te a un restaurant espanyol i que pretenguis que cuinin en oli d'oliva. És complicat.
Què hi poses a la teva maleta? Ibero-estiu. Molt poca rota. Jo a l'estiu poso dos o tres mudes, sempre bota de neu, sempre bota per poder trepitjar el gel,
per anar molt ben abrigat, això a l'hivern. I a l'estiu tens una mica més de combinat, o sigui, tens que portar roba d'estiu, però tens que portar roba d'entretemps i alguna cosa per pluja i alguna cosa per si algun dia, una rebequeta, que es diu tradicionalment una rebequeta perquè hi ha dies de fred o hi ha dies de molt vent, que és el gran enemic del turista a Islàndia.
Com descriuries la gent d'allà? Com són? La gent d'allà són meravellosos, són gent molt tranquil·la, molt respectuosa en els veïns, en un nivell d'educació boníssima, molt patriosi, molt nacionalista, o sigui, ells s'estimen el seu país i sempre amb ganes d'ajudar.
Això els primers anys. Ara, des de fa uns anys, ja estan una mica saturats de turistes, perquè també volen que la gent tingui el seu ritme a l'hora d'arreglar problemes, a l'hora de parlar, i nosaltres, bueno, som una mica més impacients i a vegades arribem a Islàndia i ens equivoquem en això.
però al principi és un país que, ja dic, la gent és molt maca. A més, li encanten els catalans i quan li parlem del Barça, això sempre ha agradat, obre portes a tot arreu del món. De què viuen allà? Allà viuen del peix, o sigui, són pescadors, bàsicament, és la part majoria, i després hi ha petroli també.
Quan l'idioma et vas entendre amb facilitat? No, no, no, impossible. Aquest idioma no sé d'on el van treure, però és un idioma que és impossible. O sigui, jo crec que ho fan expressament per quan arribem, perquè no el puguem entendre. A part de la broma, no, és un idioma molt, molt complicat. Però bueno, ara en les app que tenim els mòbils, les traduccions són rapidíssimes i boníssimes. Jo he fet alguna negociació
utilitzant el traductor del mòbil. Quant a la moneda? La moneda, en aquest moment, la corona islandesa, està a 1 euro 143 cèntims de corona de llibre. O sigui, una corona són 70 cèntims d'euro.
Vas haver de canviar moneda, doncs. Bé, és l'únic país, des que jo vaig començar a anar a visitar-lo, el 92, no, perdó, el 96, que en qualsevol lloc on anava per prendre un cafè, per comprar un diari, podia pagar en tard ja de crèdit. I no em miraven amb mala cara. O sigui, cobraven i cap problema. Ara, després del Covid, encara més. Allà es pot pagar tot...
en tària de crèdit, inclús als lavabos públics. Tenen moneda per posar els 50 cèntims de corona o pots pagar en tària de crèdit. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre d'aquest país? Bé, a nivell d'oferir-lo perquè a 4 hores i quart d'un vol tens molts contrastos naturals del món.
i no tens que anar-hi, a lo millor per veure un glaciar tindràs que anar a lo millor a Argentina o aquí no, aquí trobaràs glaciers, trobaràs volcans, trobaràs fiors, trobaràs molts contrastos naturals i després també trobaràs balenes si vas a l'estiu, trobaràs foques, trobaràs molts animals.
Trobar-ho en una illa tan petita i a quatre hores d'aquí és molt complicat. O sigui, és un destí completament per als amants de la natura. Què és el que menys et va agradar d'allà? El fred. El fred i el vent. Incluso la pluja t'abric, et tapes i ja està. Però és un país que té molt... Bé, és un país que no té grans contrastos de muntanyes, és molt obert.
I quan pica el vent, normalment supera els 100-120 km h. I és molt incòmodo viatjar i visitar les coses en aquest vent, perquè se't fica, ja et dic. En aigua encara ho pots més o menys salvar, però el vent no. Si ens haguessis de fer un tour per aquest país del que vas visitar, què és el que destacaries?
Jo, un tur, descarregaria primer la... bueno, la... la... la... va dir a Fumellan, que és el nom de Reykjavik, traduït, és com li van dir els primers vikings quan van arribar allà, i a partir de Reykjavik, que és la capital, amb 150.000 habitants, sobre 350.000 que té la illa,
tiraria cap a l'hivern, sobretot. O fem dos, un a l'estiu i un a l'hivern, si et sembla. Vinga. És que alhora també són dos destins. O sigui, una cosa el que trobaràs a l'estiu i una altra a l'hivern. Però tiro cap a l'est...
i en trobaré, el primer dia trobaré cascades, és com agafes, i on se sap que pots caminar per darrere de l'aigua, és molt xulo, després també hi ha una pujadeta que pots pujar fins a dalt per veure la caiguda de l'aigua, però també se sap que en aquell tros de riu des de la cascada fins al mar hi ha enterrat una caixa en tresors.
dels elfos, que el van, bueno, hi ha gent que per allà encara els busca, ple d'or, ple de diamants, o sigui, bueno, ahí continuo i arribaré, bueno, a la zona on van el frailecillo a emigrar a l'estiu, a tenir, a posar els ous, que és entre el mes de, primers de maig i mitjans de lluny, eh,
que és una zona, la zona de Vic, on tota aquella zona no permeten entrar mentre estarà el Fragliecillo allà. El Fragliecillo ve aquí fins a finals de juny i després ja se'n va, torna a Altamar, que ja és on passa l'hivern. Però durant aquell període se li deixa completament tranquil. Està prohibit, ballat i vigilat perquè la gent no pugui entrar ni a fer fotos. Si portes una bona càmera, des de lluny podràs fer, però no es pot apropar.
Si puyo, ja arribo a una de les meravelles de la illa, que és Geocursalon, el llac glaciar de Geocursalon. Ja tens un iceberg, tens el glaciar al final, vas veient com els trossets d'iceberg no té res a veure en Argentina, o sigui, és tot molt més petit.
Els icebergs en aquest llac triguen 6 anys en arribar fins al mar, fer un quilòmetre i mig, més o menys, que hi ha entre el final del glaciari i el mar, i, bueno, hi ha una barqueta que et permet donar una volta per allà, els icebergs segurament una mica això veuràs alguna família de foques que encara estan per allà,
amb 40.000 letreros que no se'ls doni de menjar, que és un dels problemes també dels turistes, perquè no comencin a esperar el turista per menjar. I aquesta és una visita a la platja del Diamant, que se li diu, perquè hi ha trossets de gel i quan li dona...
el sol brillen com si fos or i és una de les visites que no es pot un permetre, obligada. I es pot fer ara a l'hivern, que fa uns anys no, però ara sí que pots arribar fins allà. I si estic a l'hivern ja aniria, tornaria a Reykjavík i aniria cap a la costa oeste, cap a la península de Snafelnest, que és una península amb petits pobles de pescadors i un lloc molt bo per veure aurores boreals.
i bé, lògicament faré una paradeta al Blue Lagon, a fer un banyet a la piscina geotèrmica més famosa del món. Tot artificial, però, bé, val la pena estar a 30-32 graus, allà passant sobretot si estàs a 20 graus o a 0. És una experiència xula.
On et vas a llotjar? Com descriuries els hotels? Bé, els hotels, excepto a Reykjavík, perquè també ara està evolucionat molt, Islàndia és de fa uns 10 anys cap aquí, però abans tenies hotels a Reykjavík i a la ciutat més gran del nord, que és a Kureyri.
Aquí encara trobaves hotels tradicionals, sempre molt més senzillets que els nostres, no eren grans hotels perquè allà tampoc rebien molt turisme i lògicament no hi ha piscines ni cap o sigui, són hotels per anar a dormir i poca cosa més. I ja hi havia alguna cosa de contractació d'habitacions a les cases particulars.
Això ha evolucionat molt i ara hi ha molt més hotels, sobretot fora de Reykjavik. Són hotels molt senzillets, habitacions petites, però tenen de tot. El bany complet, esmorzar bufet, i l'habitació en si és digna per dormir. Però torno a dir, els hotels que estan fent, i que, per cert, han pujat el preu moltíssim, una barbaritat per mi, però són habitacions petites. Com que siguin noves, perquè...
Qui tenia una granja amb molt terreny, allà s'ha fet un hotel, que és com un barracó molt gran i fa habitacions allà, habitacions de 10 o 12 metres, o sigui, molt petites. Però torno a dir que a Islàndia l'habitació de l'hotel no fa res, o sigui, tens que visitar Islàndia per conèixer-la.
i aquesta mentalitat seva potser l'estan portant a un extrem per aprofitar al màxim però són molt petites ja l'última vegada li vaig dir a ell perquè tenia un projecte d'obrir un altre i li vaig dir però les mides no inviten a quedar-te un dia a més té un camp de golf no inviten a quedar-te però és el que hi ha tot de fusta, tot natural mobiliari que hi ha, com jo dic mobiliari molt senzillet però suficient per dormir
Quan el menjar, què destacaries? El menjar, peix sobretot, el rap, que quan veus el rap és com el nostre multiplicat per 4, llus, tot tipus de peix, amb diferència.
i després a nivell de carbs tenen alguna cosa de, bueno, tenen molt, t'ho diré, cordero, xai, tenen molt xai, que és el que més treballen. Ara comencen a haver-hi altres carbs també importades, però bàsicament el producte d'ells és el xai, a nivell de carbs, de tot tipus, fet de diferents formes, diferents salses, però xai. Vas menjar bé?
Jo sí, jo sempre, sempre m'enllové. No sé que tinc aquest problema. M'acomodo molt on estic. I a mi el peix m'agrada, el xai també, per tant no van tenir cap discussió entre el plat i jo. Sí que ells, per exemple, el que fem normalment, que és el que es fa normalment, és que l'esmorzar sempre és bufet al 99% dels hotels i de les caisses rurals que fan. Esmorzar és molt fort,
tot el que vulguis, inclús hi ha peix a l'esmorzar, et demanen que no et portis res de l'hotel. Això sí que és una cosa que t'ho penalitza, t'ho cobren, que a vegades s'ha creat algun problema entre clients i hoteler. Ells diuen que posen el menjar tot el menjar que poden per al seu client.
perquè ho disfrutin mentre estan a casa seva, però no ho fan perquè s'ho portin. I alguna vegada han sortit darrere algun client i li han cobrat els bocatats que s'havien fet. Al migdia ells no menjen, normalment menjen un entrepà molt ràpid i punto.
inclús als restaurants, molts, tenen un preu diferent del migdia per dinar que a la nit, perquè com no els hi tenen clients al migdia, doncs sempre és una manera de captar, i potser un sopar bufet que pot costar-te 70-80 euros, doncs al migdia el tens per 25-30-35 euros. I a la nit sopen a les 5-6 de la tarda, fort també una altra vegada. És una mica el seu horari.
Quan a begudes hi ha algú especial? A begudes, bueno, té un licor innombrable que és fortíssim i la resta, doncs tot, com no hi ha cap altra cosa especial. Allà el que prenem són les cerveses de 9 euros,
perquè és un nivell de vida, és un país car. És una pregunta com és el nivell de vida allà. Doncs el nivell de vida és altíssim. Cada vegada hi ha trobats més persones espanyoles, estudiants, espanyols que aprofiten a l'estiu i treballen a hotels, una mica ajudant a la cuina, ajudant al menjar. Un sou mínim està en uns 3.500 euros.
el que aquí seria uns 1.000 euros. I un sou mitjà no baixa de 5.000, 6.000 euros. Però també el nivell de vida és car. Els joguers són cars, el menjar és car, tot és molt car. Es necessita algun pressupost força elevat per fer aquest viatge? Bé, depèn de com vulguis viatjar. En principi el bo que té és que una vegada pagat, si per exemple fas un viatge organitzat,
Les visites, o la majoria de visites, com he dit, són gratuïtes. O sigui, tu vas a veure la cascada Gulfos, la cascada Godafos, Yocursalon, i no pagues. En canvi, en altres destins, que dius, home, el viatge és més barat. Però quan li sumes les visites, que sí que es paguen, doncs ve a ser que ja no... La diferència, o sigui, el pressupost de viatge ja no és tan...
Ja no és tan diferent. I sí, en principi, també si vas en autocaravana, doncs requereix un pressupost, molta gent d'autocaravana es porta molt menjar des d'aquí, envasat al buit, i així també s'estalvia el tenir d'anar a buscar restaurants.
I la gent que va en camper o en cotxe, hi ha una altra fórmula que utilitza molt, que és lloguer de cotxe, i dormia en els hotels. Aquí els donaven, o els donem, un itinerari sugerència, o sigui, en aquell trajecte que farà, tot el que pot visitar. I ells van escollint si visiten tot, visiten una part, visiten tal. Llavors, aquests dos, el de l'autocaravana i el del lloguer de cotxe, doncs és més econòmic.
Ara una setmana no baixarà de, m'arrisgo a dir una preus, no baixarà de 3.000 euros més o menys per persona. D'acord.
El millor record que tens del viatge? El millor record? Veure una balena a un metre meu, i quasi poder tocar-la. No vaig poder tocar-la perquè era una balena d'uns 9 metres a l'abadia de Reykjavik. I es va quedar entre dos baixes, supertranquil·la, i van estar una estoneta lluny fins que ja va tornar a entrar-se. Si Islàndia fos un color, quin seria?
Verd. I si fos una olor? T'ho diré, volcà. O sigui, sulfat de... Si és de terra, seria sulfat. I si és de pell, seria amoníac, que és el sabor del tauró. Algun costum, alguna tradició que t'impactés?
Bueno, ells tenen la traïció, ara que arriba el Nadal, nosaltres tenim els Reis Magos i ells el que tenen és, els 13 dies abans del dia de Nadal, posen unes sabates a les finestres. Perquè hi ha 13 elfos o fullets que, si s'han portat bé, els deixarà un regal. I si s'han portat malament, deixarà una patata podrida.
I ho segueixen, o sigui, tu vas al de dalt i vas veient sabates per les finestres. Quines recomanacions faries a algú que volgués viatjar a Islàndia? Primer que li agrada, té que agradar-li molt la natura, molt. Estar disposat a visitar-la, a tenir pocs restaurants, a tenir pocs hotels, bé, el que significa estar a la natura. Qui no li agradi millor no anar-hi.
perquè realment ha de caminar sempre a les vites, aunque no siguin trajectes molt llargs, ja que caminar una mica, tens que pujar al volcà i donar la volta a la corona, que no és habitual, però ja vas al volcà Gravoc i tens que fer-ho, és tradicional, i, bueno, serà un quilòmetre, un quilòmetre i mig, però si no camines o no tens algun impediment físic o no t'agrada molt la natura, no disfrutaràs tot el que aquest país pot donar-te.
viatjar és descobrir noves cultures. On t'agradaria viatjar? Quin t'agradaria que fos el teu pròxim viatge? Bueno, tinc que anar-hi... Hi ha un creüent que vull fer-ho des de Santiago de Chile fins a Buenos Aires, que passa per tota la zona de Berito Moreno, per al sud, Cabo de Hornos, que és una mica...
Algo que els navegants diuen que tothom ha de passar una vegada. Aquest és un. I un altre que també té al cap és Uzbekistan, que vull anar-hi aquesta primavera, una mica per lliure també, com m'agrada viatjar a mi, i bueno, descobrir-ho.
M'agrada viatjar el primer viatge, sempre ho faig sol, però sempre per tots els destins, després quan anava o quan vaig en un destí nou i no tinc massa dies, el que faig és sempre un viatge organitzat en guia. Perquè a mi m'agrada molt que el primer viatge meu hi hagi una persona que m'expliqui història, cultura, tot. Si vaig sol...
normalment vaig a treballar i vaig a buscar restaurants, hotels i res més però si vaig de vacances sempre agafo un primer viatge organitzat i després ja el següent ja veurem si el fem organitzat o no però el primer per mi és una... home, pots preparar-t'ho molt bé i llegir molt però jo que soc un tio molt còmodo quan viatxo organitzadament m'agrada que m'ho expliquin i que em doni jo preguntar-li coses i que em recomani que em diguin com viuen i tot això
Quina puntuació li donaries a aquest viatge de l'1 al 10? Home, a nivell de natura, li donaria al mínim un 8. Entenem que Nueva Zelanda pot ser a lo millor Austràlia, pot ser a lo millor un punt més alt, però un 8 mínim. Doncs, Gerard Espada, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'On anem. Gràcies a vosaltres per invitar-me.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Doncs sí, som al programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio, aquest magazín matinal que els acompanya cada dia de dilluns a divendres.
Matinal o a l'hora en què vostès ens escoltin, eh? Perquè ens consta que hi ha molta gent que ens segueix també en reprogramacions o bé des del servei de ràdio a la carta. Així que els agraïm la seva confiança, ens escoltin per la via que ens escoltin i ens escoltin a l'hora que ens escoltin. Som a les acaballes d'aquesta nova edició de Baixa i el dia. Després d'haver marxat de viatge a Islàndia amb la Sònia Camí, que se'n fa un far de viatjar. Deu tenir un passaport tot ple de cellos? Vaja...
Sí, no, Sònia? El que tinc, Eduard, el que tinc és molta imaginació, perquè mira, m'ho imagino tot, la veritat, eh? Ja m'agradaria a mi tenir aquest passaport ple de segells de tot arreu. De moment no el tinc, eh? De moment és limitadet, però vaja, arribarà. Doncs, escolta, quan arribin les vacances, la maleta, i vinga, ben lluny de viatge, i deixa la ràdio, què sé, amb el Jesús i amb el Raül, que queda tot sempre amb bones mans. I tant, això sí, això no ho dubtem. Però vaja, ja en parlarem, perquè jo de moment
Molt bé, molt bé, ella. Expulsant, eh? Expulsant del tema. El que faig és prendre nota de tots aquests llocs fantàstics que viatgem cada setmana, no? I esperem que els nostres oients també prenguin nota i que agafin idees. Veus, la Raquel va dir que sí, que sí. Sí, perquè, clar, anirem a una fira turística aquesta setmana i allà també espero agafar moltes idees.
Anem en abertur, anem en abertur divendres. Ja tenim confirmades entrevistes en aquest especial Baix Gaia al dia que us oferirem amb els alcaldes del Baix Gaia, regidors i esperem que també algun representant del patronat de turisme. Mira, jo faré una maleta petiteta, però mira, viatjarem una miqueta.
Fantàstic, molt bé. Això serà el divendres, eh? Amb una edició especial d'aquest programa. Vaja, el dia. Va, ja en donarem més detalls demà abans d'acabar. Abans de marxar, però reflexionem, sisplau, reflexionem. Sònia, quina és la frase célebre escollida per un dia com avui? Doncs la frase d'avui és El secret per viure en pau amb tothom consisteix en l'art de comprendre cadascú segons la seva individualitat. I això ho va dir Federico Luis Jahan, que va ser un educador alemany.
Doncs mira, crec que té molta raó. I tant, i tant que sí, jo també ho penso.
Escoltar, comprendre cadascú i després actues com creus que has d'actuar. Però la qüestió és escoltar. Fantàstic, doncs es quedem amb això. I vostès ens poden escoltar nosaltres, que som també un producte així molt individual, molt concret, però alhora compartit entre tres emissores. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabem de passar un molt bon dimecres de cendre. Bon dimecres a tothom. Adéu-siau.
I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Ens hi tornem a posar demà. A l'hora de sempre, passeu bé.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de mil metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Festa soci, t'hi esperen.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Un excursionista que feia escalada al Pedraforca al Bergueda va morir ahir després de precipitar-se al pesant nord de la muntanya. La seva desaparició va ser alertada ahir al vespre quan no es va poder contactar amb ell. Es va activar així un dispositiu de recerca amb una vintena d'efectius, incluent-hi gossos, drons i també la unitat de comandament mitjana. Durant tota la matinada els equips van seguir traces de la neu fins localitzar finalment el cos sense vida de l'excursionista.
Quin clau polític el president de la Generalitat, Sabado Illa, ha advertit a Esquerra i Comuns que necessita pressupostos per complir els acords d'investidura i s'ha compromès a aplicar-los fil per randa. Ha acceptat prioritzar el Consorci d'Inversions que planteja Oriol Junqueras i ha assegurat que el govern intensifica contactes amb els comuns. De fet, aquest matí, comuns i governs han acordat augmentar en 106 milions més el pressupost per a ajuts al lloguer d'habitatges i poder arribar gairebé a 50.000 famílies més.
Els comuns calculen que augmenten la cobertura dels ajuts al lloguer en els pressupostos d'aquest 2026, arribant als 303 milions d'euros i es poden beneficiar el 25% de les famílies llogateres en dos anys.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, continua la situació complicada a les carreteres. A la P7 hi ha diverses avaries que dificulten la circulació, una a l'altura de Banyeres del Penedès, una altra a la Roca del Vallès i una darrera a Vandellós. A banda també hi ha més avaries, en aquest cas a l'A2 a Òdena i una altra a la P23 al Papiol. També un accident a la C58 a Montcada i Reixac, tallar un carril i provocar retencions de més de 3 quilos.
La ampliació de l'Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta s'han represa amb els treballs previs a la fonamentació del nou edifici, una actuació quirúrgica i molt precisa que es du a terme amb disques i cables de diamants per evitar vibracions i preservar les restes arqueològiques que han aparegut en aquest espai. Al nou edifici s'hi ubicaran els nous quiròfans, la farmàcia i també les consultes externes.
I més de 500 persones es van concentrar ahir a la plaça Fra Bernadí de Manlleu per recordar els 5 joves d'entre 14 i 17 anys morts en l'incendi d'un trastell dilluns a la nit. El minut de silenci va estar presidit pel president Salvador Illa i també per l'alcalde Arnau Rovira. La investigació dels Mossos d'Esquadra apunta que les víctimes haurien mort per inhalació de fum i descarta una explosió.
I pel que fa al temps avui matí amb alguns bancs de boira, la depressió central i núvols baixos al prelitoral central, que s'aniran aixecant amb el pas de les hores. El cel combinarà clarianes amb núvols alts i mitjans, sobretot més abundants de cara a la tarda al nord-est del país. Al vespre també arribarà precipitació pel nord-oest, que arribarà a gran part del territori. Notícies en xarxa
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Escudé. Carrer Filadors, números 6-8. Telèfon 977 13 07 35. Farmàcia Escudé.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torre d'Embarra, mostra gastronòmica dels ranchets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torra, les Palmeres, l'Oxid, l'Ona Livorno, Ristretto i Xalobar. Organitza l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Més informació, Torre d'Embarra, porcats.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols saber que passa a la torre d'una forma ràpida i fàcil? Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673 269 948, 673 269 948, i et donarem d'alta el servei de l'Info Podcast. El nou servei dona a la torre i la xarxa audiovisual local.
Hay un pedazo de España donde nace la alegría, en la tierra mariana que se llama Andalucía. La grandeza y el salero siempre le salen del alma.
y el respeto al mundo entero, la hace tierra sobrana. Hasta tú con un oído. Andalucía, parte de toro, sol de la vida, sueños de moro. Andalucía, tení que ver dentro de mi alma, dentro de mi alma.
Segurament... Segurament, segurament...
Segurament no calen presentacions perquè esta veu que estem sentint perquè molts de Torre d'Embarra coneixen aquesta artista de tanta trajectòria. És la Carmen Sayago i avui la fem sonar perquè ens acompanya aquí als estudis i perquè aquesta cançó que hem triat, que canta Andalusia, ens va de perles per donar el tema del que direm avui, del que celebrarem tots plegats aquí als estudis on a la Torre. La saludem, molt bon dia, Carmen.
Hola, bon dia a tots. Ella com a presidenta de l'Associació Cultural Andalusa de Torre d'Ambarra i el Baix Gaia ve molt ben acompanyada avui, Carmen. Bueno, vengo acompanyada de Juan, com sempre, que és mi marido, de un grupito del coro que ha podido venir, otros no han podido venir porque tienen médicos, trabajan, y bueno, hemos venido un grupito.
Molt bé, doncs aquí tenim la taula plena d'alguns dels membres d'aquest coro que actuarà. A més, de saludar el Juan Moiano també, saludem la Maria Plaça, que ells seran alguns dels portaveus d'aquest cor i de la festa que organitzareu per celebrar el dia d'Andalusia. Molt bon dia també. Bon dia. I benvinguts. Benvinguts.
Doncs bé, el mes de febrer sempre s'acaba celebrant el dia d'Andalusia, el 28 de febrer, està marcat el calendari, 28-29, depenent de si és any de traspàs o no, el cas és que vulgueu posar un any més el calendari, el dia d'Andalusia, i fer festa grossa.
Bueno, la verdad es que yo no había mirado el día en que caía este año, porque nunca lo miro con tantísimo tiempo, pero el año pasado, cuando hicimos el Día de Andalucía, que cantamos en la misa, la misa rociera a las 12 de la mañana, en la iglesia, el Monsén me dice, pues el año que viene me gusta mucho, y le digo, bueno, yo le hablo padre, que a él le hace muchísima gracia, ¿no? Le digo, padre, ¿por qué me dice usted eso? Y me dice...
Porque el año que viene cae justamente el día 28 sábado. Digo, ay, es que no lo había visto. O dice, sí, sí, sí, yo ya me lo apunto. Él se lo ha apuntado un año para otro, ¿vale? Porque hubo un año que no pudimos hacer la misa, porque él tenía muchos más compromisos, lo entendimos. Él está pues para todo el mundo, ¿no? Y hemos tenido la suerte de que este año se hace el día 28. Hay años que se ha hecho siempre después, incluso la primera o la quincena semana de marzo.
¿Vale? Lo que pasa que, bueno, muy bien porque ya tenemos preparada también la Feria de Abril, que luego será más adelante. Entonces, pues mira, contentos porque es el día clave. Entonces haremos la misa rociera en la iglesia. María, que la iglesia se llama, tú lo dices muy bien, con mucho arte.
Com se diu l'explicació? De Sant Pere Apóstol. De Sant Pere Apóstol, no? Jo, com que sempre vaig a la de baix, a la de Sant Joan, llavors ara m'ha despistat. Sant Pere Apóstol. Sí, quan tengo que hacer los carteles tiro de María. Digo, María, recuérdamelo. Y entonces, bueno, pues la verdad que muy bien. Y bueno, estamos muy contentos porque...
Alguien toca algo. Sí. Estamos muy contentos porque, bueno, porque hemos crecido y somos 18 componentes, con lo cual estamos muy contentos, estamos haciendo muchísimas cosas y, bueno, a ver cómo nos va. Muy bien. También tenemos que decir que, antes que se me olvide, muy importante con la ayuda del Ayuntamiento y Cultura, con vuestra ayuda, con la ayuda de Monix, ¿vale? Del Jordi a la Rosa María Watts. Y, bueno, es importante porque todo suma.
con el diario Tarragona, bueno, todo, todo, todo suma. Molt bé, doncs de seguida anem a la festa que es farà al casal municipal, però deies abans, llavors la previsió és participar en aquesta missa amb la part cantada, no? Com anirà? Què ens pots avançar, Carmen?
Bueno, haremos la misa rociera, como siempre, o sea, el padre, el Monsén, pues irá haciendo lo que es la misa y nosotros pues iremos cantando lo que cae, lo que toca. Yo siempre antes de preparar la música, o sea, perdón, la misa rociera, siempre le pregunto qué es lo que tenemos que cantar, porque todo depende de la cuaresma, todo lo marcan los carnavales, la Semana Santa, o sea, todo esto en la iglesia hay que cantar lo que el Monsén dice.
Entonces, hay años que cantamos el credo, otros años no lo cantamos y este año, pues, él ya ha dicho lo que tenemos que hacer. La misa empezará a las 12 de la mañana, como siempre, ¿no, compañeros? Y bueno, y ya está. Y luego, pues eso. Molt bé. Y ahora la salve rociera, que es como la cançó estrella, podríem dir, ¿no?, d'aquesta celebració. Es la que...
La més popular, potser, no? Sí, además el padre le gusta muchísimo. Aparte canta muy bien, es muy gracioso. Y la verdad es que la Salve Rociera, pues también. Y además este año estamos muy contentos, ya iremos hablando porque tenemos otra cosa muy importante muy cerquita de aquí, donde también se hará una misa.
y será pues a la Virgen del Carmen. Pero llegado su momento vendremos y hablaremos de esa misa y donde se va a celebrar. O sea, que tenemos un año completito. Molt bé, doncs així es demostra la vitalitat de l'Associació Cultural Andalusa de Torredambarra, que ja ens ha començat a avançar la Carmen. Hi haurà aquesta fèria d'abril un any més, però abans ve el Dia d'Andalusia, que és una manera de reivindicar l'arrel de molts torrencs
que van néixer a Andalusia o que són de família andalusa i és una manera com de fer una comunió entre la gent que va néixer a Andalusia o també els torrencs que volen acompanyar els seus veïns a celebrar-ho perquè no cal ser andalús per sumar-se en aquest dia.
No, porque piensa que a estos festivales vienen maños gallegos, bueno, vienen de todos los sitios. Es que esto es una fiesta que se celebra, pero no nos podemos olvidar que dentro del coro, en caso, por ejemplo, Vicky, otras compañeras, María, mi marido, yo y alguna compañera más y algún compañero más,
Somos catalanes. Lo que pasa es que nuestros raíces son andaluzas, ¿vale? Y extremeñas. Pero bueno, hacemos para todo el mundo. O sea, esto no es solamente para los andaluces ni para los extremeños. Esto es, pues, una fiesta que se hace aquí en nuestra tierra. Porque ante todo somos también catalanes. Clar. I és com una celebració que té molta tradició, podríem dir, a diferents punts de Catalunya, ¿no? Perquè des de cases d'Andalusia...
o altres centres culturals fan moltes activitats, no? Muchas, hay muchas. No sé si això us ha complicat a l'hora de confegir el cartell, eh? Perquè entenc que estaran molt sol·licitats aquest dia. No, porque lo hacemos con tiempo. Nosotros, entre los compañeros, ya nos llamamos con tiempo. Y entonces, pues cuadramos, pues mira, pues sí que puedo, pues no puedo, pues tal...
Vamos haciéndolo así. ¿Por qué? Porque ahora viene la época de las actuaciones. Ahora se empieza con el Día de Andalucía y se acaba, como aquel que dice, en septiembre. Tenemos unos meses para trabajar a nivel el coro y a nivel privado. O sea, privado, claro.
Doncs va, anem a entrar al cartell. Hem dit primer, qui vulgui anar a la parròquia de Sant Pere Apòstol, allà a l'església, a les 12 del migdia, hi haurà aquesta missa amb l'actuació del coro rociero, una missa...
cantada, on actuaran. Entenc que això també és una responsabilitat, no?, els assajos, saber que es canta a la missa. Us ubiquen allà al costat de l'altar? Sí, justamente, justamente. Allí nos ponemos todos los años.
Porque a veces, primero nos poníamos en el otro sitio, ¿no? Pero el Padre le gusta más allí. Además suena muchísimo mejor. La Iglesia está, pues ya se sabe que suena mucho mejor. Entonces yo quiero saludar primero, antes que se me olvide, pues aquí con nosotros está Antonio, está Esperanza, está Vicky, está María, bueno, Juan. Y también quiero saludar a todos los compañeros que nos están escuchando, incluso los que están en Barcelona.
Y a Joaquín y a Mari Carmen, que tampoco han podido venir. Bueno, a todos, a todos. Y decirte, pues eso, que estamos muy contentos de que una vez más estéis con nosotros. Y nada, pues la misa, pues es eso, es muy emocionante. Yo, son de los momentos donde más la voz me juega mal las pasadas. De la musió que se pagafa. Sí, por ejemplo, el alcalde, todos los alcaldes me lo han comentado, siempre me han dicho que podría cantar en el balcón del ayuntamiento, cantar saitas.
¿Vale? Sí cantar saetas, pero no puedo cantarla en la procesión, porque la emoción me embarga y me ahogo, no puedo, no puedo. Entonces, es lo que te quiero decir, tanto las misas rocieras como esto, hay mucha emoción, y mis compañeros pues se emocionan mucho, claro. El casal es diferente, el casal es una fiesta, es para pasárnoslo todos bien, pero la iglesia es respeto, es respeto.
Però ajuda, que han t'acompanyat, no? Perquè quan estàs amb els teus companys i sumes la teva veu a la resta, és diferent. És diferent. A més, he de dir, i és que ho dic com ho sents, en aquest moment som els 18. I jo tinc la gran suert de que tinc un gran coro. He de dir-ho perquè així ho va veure el poble. Empezamos a ensaiar en setembre. Fue així, més o menys, quan vam començar a ensaiar? Sí.
Y realmente tengo que decir que me siento muy, muy orgullosa. Quiero decir que los que no están, que ya porque no están con nosotros, también me he sentido muy orgullosa. Pero la diferencia es que antes cantábamos con guitarra y ahora ellos cantan con música, como yo.
Con lo cual para mí es muy importante Raquel. ¿Por qué? Porque yo me contracturo sola de la responsabilidad y yo ahora tengo un coro que los puedo dejar solos. No me necesitan. No me necesitan. Y para mí eso es muy importante porque me puedo poner mala como cualquier persona y esa tranquilidad me la ha dado este coro.
Doncs això és important, són paraules que entenc que els ha d'omplir, tot i que semblava que deia, no, no, si te necesitamos. Sí, Raquel, però para mí es muy importante, porque canten con música, canten como yo. Es que es el único, hay coros que también canten con música, ¿vale? Pero tengo que entender que hay personas también mayores que no habían cantado nunca con música. Entonces yo, que ahora mismo tenga la tranquilidad de decir, cuidado, que si me pongo malo,
Tengo enfrente 17 personas que van a tirar para adelante. Para mí, Raquel, esto es muy importante. Y yo se lo he dicho a todos ellos y lo hago público. Es lo que siento.
Molt bé, doncs el Coro Rociero actuarà després també al vespre, perquè hem començat per la missa a les 12 del migdia, però després a les 7 del vespre al Casal Municipal actuarà amb tot un acompanyament. Ara repassarem el cartell complet perquè ja comença a circular i el trobareu per molts punts del municipi.
els noms i cognoms dels artistes que se sumen a la celebració del Dia d'Andalusia. Però entrem, comencem per vosaltres. Quin repertori oferireu? Cançons? Canciones nuevas. Tenemos canciones nuevas y canciones que hemos recuperado porque estamos ensayando el Dia d'Andalusia
Pero también estamos ensayando ya la Feria de Abril, más dos actos más que tenemos. Entonces, pues vamos ensayando poco a poco las canciones. Básicamente, parlem de sevillanas. Bueno, cantamos sevillanas, vamos a cantar rumbas. Son sevillanas rumbas y pasodobles, siempre. Pero este año tenemos una sorpresa muy importante.
que es que viene alguien del gobierno de Cataluña amiga mía en representación de aquí de Cataluña la cual no voy a decir el nombre porque así me lo ha comentado su secretaria ¿me entiendes? es un acto importante y quiere estar con nosotros mira si hay casas de Andalucía alrededor de cualquier sitio incluso en Tarragona sobre todo porque ella pertenece más al gobierno de Tarragona
però ha decidit acompanyar-nos a nosaltres. Entonces, estarà con nosotros y para nosotros es un honor muy grande que esté un representante del gobierno catalán con nosotros ese día. Bueno, más que nada una representante. Molt bé, doncs a partir de les 7 del vespre allà al Casal Municipal.
Dèiem, actuareu vosaltres al Coro Rociero i, a més a més, sabem que hi haurà altres artistes, alguns els coneixem perquè ja han visitat Torra d'en Barra en altres ocasions. Comencem, Carmen, et sembla? Per Paco Jara.
Claro, es que mucha gente me dice, es que yo estos carteles no los hago a mi manera, ¿eh? Yo los comento porque para eso somos un grupo, pero a más a más vemos la acogida que tiene en el pueblo. Entonces yo traigo incluso, traemos los artistas que quiere el pueblo, no los que a mí me gustan, porque yo en el coro, yo soy una más.
¿Vale? Entonces, aunque yo sea presidenta, es lo mismo, eso no tiene nada que ver. Yo cuento con la opinión de mis compañeros, del coro, sobre todo. Pero aparte de que el pueblo, pues siempre, oye, traerás, oye, traerás, pues los traigo. Entonces, claro, a veces siempre traigo los mismos, pero es que yo traigo lo que la gente quiere.
A partir de que son mis amigos y son buenos artistas, claro. Molt bé, doncs Paco Jara és com un cascaps de cartell d'aquest dia d'Andalusia. Carmin García, també, una senyora veu. Mucho.
Mucho, mucho. Una gran voz, una mujer muy buena, una gran artista y sobre todo una gran compañera. Muy bé. Y la altra cap de carteles es el Didac. Sí, ha venido también una vez, gustó muchísimo. Es que, claro, gustan todos. Entonces los tengo que repartir. Pero tengo la gran suerte, y esto lo digo porque es así, que mis compañeros que están aquí lo saben y los que no también, que yo levanto el teléfono y no hay ningún problema. O sea, yo no puedo decir es que tengo un problema para un cartel.
Sí, claro, por supuesto. Pregunto perquè aquí al cartell no t'hi has posat, eh? No, sí.
No me he puesto y yo te digo el porqué. Yo no te digo el porqué. Pero yo pregunto, ¿eh? Porque yo duraba perfecto, pero aquí no hay jets y yo pregunto. Sí, ahora hemos hecho uno que corre por las redes, que está mi foto, ¿vale? No lo he puesto porque yo quiero poner la foto del coro. Entonces, para mí, ellos son muy importantes. Yo soy una más de ellos, ¿de acuerdo? Entonces, quería poner la foto del coro. Por circunstancias no se ha podido hacer y tampoco me he querido yo poner como yo sola.
Que hay mucha gente que me ha dicho, es que no tiene nada que ver una cosa con la otra. Pues posiblemente. Pero yo este año lo he hecho así. Por las redes ya ven que canto y hay gente que incluso me ha preguntado, me ha mandado un WhatsApp, oye, pero que no estás en los carteles. Sí, pero canto. O sea, que canto. Pero bueno, para el próximo esperamos tener la foto del coro donde yo estaré con ellos y donde posiblemente, a lo mejor en el cartel, yo estaré sola. Pero he querido hacerla así por respecto a mis compañeros.
Doncs bé, Carmen Sayago també actuarà i hem fet bé de posar aquesta cançó d'Andalusia que sentíem i que després recuperem per acomiadar-nos. Molt important, també hi haurà ball, que això sempre li dona una vistositat i és un al·licient més. Bueno, i és una ajuda.
Es una ayuda para el coro, es una ayuda, entonces también hay bars, harán bocadillos, ¿me entiendes? Porque claro, hay gente pues que, normal, que se comen allí los bocadillos, hay gente que bebe porque aguanta hasta última hora, hace calor, se suda, entonces también es una, bueno, pues es una ayuda que el coro recibe, aparte del tema del ayuntamiento.
que también, por supuesto, pues nos ayudan y, bueno, no podemos decir nada porque gracias a ellos también estamos aquí. Muy bien. Edith Ball, la karma, antes bar, que también, importante, decía baile, que habrá baile. Ah, me has dicho baile. Yo me he ido por el bar. Me he comido el baile. Es que no te... Oye, ¿qué sabes? Ya me voy a donar. Y que habrá baile, que le dona moltes culos, le dona...
Bueno, també és important dir que hi haurà bar perquè així la gent sap que pot menjar i pot beure. Que és important perquè van a veure que és en directe. Van a veure que és en directe. Sí, sí, sí. Sí, també hi ha baile, també hi ha baile. I tenim la gran suerte de que nunca tenim cap problema. Contam amb menta i canela, contam amb el Grupo Alegria i contam amb el Tobalillo i la seva companyia, que venen de Sant Pedro i Sant Pablo.
Molt bé, o sigui que seran actuacions, que també va bé, no?, entre els canvis dels músics, o fins i tot poden ballar mentre canta algú a la part de davant de l'escenari. Lo vamos al cine, bueno, vamos, por ejemplo, dos cantantes y baile, o un cantante y un baile, bueno, también va bien, claro, no sé, siempre lo mismo.
Intentaremos, pues eso, que sea ameno. Lo que pasa que, claro, es que por mucho que queramos, a veces nos alargamos más de lo que nosotros queremos. Pero es que la gente está allí. Son las doce de la noche, y mis compañeros lo pueden ver, pues que sigue la gente allí. Entonces, a veces que nos dan las doce y la una de la noche. Nosotros no queremos hacerlo tan largo, pero claro, si salen cantantes y siguen bailando, pues tú no puedes cortar un evento, ¿vale?
Y bueno, es así, también nunca tenemos la misma hora de empezar, porque dependemos también de las autoridades cuando llegan. Nosotros tenemos una hora que es a las 7 de la tarde, pero puede ser las 7 y 20, porque claro, tienen que subir los representantes, y en esta ocasión, por la representante que viene del gobierno, que también dirá unas palabras. Entonces, ¿no? Pues entonces a lo mejor en vez de las 7, pues son las 7 y cuarto, son las 7 y 20. Pero bueno, que yo creo que cuando una persona va a ver un festival así, sobre todo, lo que no hay es prisa, vamos a disfrutar.
I a pasándolo bien. Y bueno, ya está. Y faremos un jamón, como todos los años. ¿Y qué más? ¿Alguna novedad? Pues nada, pues que nosotros lo estamos haciendo para pasándolo bien, para disfrutar y no hay más. Molt bé. Doncs apunteu-vos-ho per dissabte 28 de febrer a partir de les 7 del vespre al Casal Municipal. Recordeu que és el carrer Capella número 6. Allà podreu gaudir de totes aquestes actuacions.
Si has demanat un donatiu de 3 euros com a entrada. Com a ajuda. I a més a més, el que dèiem, hi haurà servei de barra per tal de poder fins i tot sopar o fer un berenar sopar en aquella hora.
per tal de gaudir de tot l'espectacle complet, perquè és el que dèiem. Hi haurà l'actuació del Paco Jara, la Carmen García, la Carmen Sayago, el Didac, i a més a més el Coro Rociero de Torra d'Embarra, que també farà la seva actuació davant de tot el públic, i a més a més tres grups de ball,
Ho comentava ara la Carmen. Menta i Canela, Grupo Alegria i la companyia flamenca d'El Tobalillo. Doncs un cartell molt complet per celebrar el dia d'Andalusia i serà, doncs, això, una jornada on entenc que també es busca aquesta germanor de poder compartir...
¿Sabes lo que pasa? Que hay mucha gente que me pregunta y me dice, bueno, pues ¿y por qué no hacéis, por ejemplo, otro tipo de tapas? Podríamos hacerlo, pero es que no tenemos para cocinar. Entonces nosotros no podemos servir nada más que bocadillos, pues tenemos olivas, tenemos patatas fritas, un pica-pica, ¿vale? Sí que haríamos, pues podríamos preparar tapas, pero no podemos hacerlo, ¿vale? No es que no queramos, es que no podemos hacerlo, ¿no? Vosotros qué decís, chicos.
María, ¿tú qué dices? No, que no está preparado el casal. El casal no está preparado. No está preparado. Porque claro, también podemos entender que a lo mejor es un decir. Nosotros el día siguiente recogemos el casal y todo. Pero también entendemos que el casal es del pueblo. Imagínate que a lo mejor el domingo hay un acto. Aquello huele a comida. Entonces, eso no es nuestro. Es del pueblo. Y como es del pueblo, tenemos que respetar y no pasarnos de nuestros límites. Y bueno, tampoco la gente comería mucho porque van a bailar y a pasárselo bien. Con lo cual...
per convidar la gent a assistir que s'animin la veritat és que és un dia de germanor per tothom tant per un cantó com per els altres aquí hi havem de tots els llocs i en un moment donat tots som un
i el ser tots un és disfrutar passar-s'ho bé ballar, que saps ballar? doncs balles que no, doncs fots quatre salts i a casa teva i s'acaba i ja està us preguntaré també com estan anant els assajos perquè entenc que ara ja compta enrere està molt bé quina calor mentre està molt bé, poden cantar solos jo avui tenia una calçotada la tenia
L'he perdut, perquè una cosa és una cosa i l'altra és l'altra. Jo, quan estic en un lloc, dono la paraula i aquella paraula va a dalt. Aquella calçotada es va haver d'anul·lar per la temperatura. Doncs ara, avui la fan, doncs ho sento, no menjaré calçots, però anirem a ensajar, madre de Dios bendita. Pues lo que hace María lo hace todo el coro. Quiero decir que somos en estos momentos más que un coro,
Somos amigos, que compartimos muchísimas cosas, sábados y muchísimas cosas, y lo digo delante de ellos. Entonces para mí es mucho más importante, porque amigos del espectáculo los hay, pero a mí lo que me interesa es la persona. Y si en estos momentos puedo presumir que no es un coro, sino es una colla de amigos, como la canción de Alma Flamenca, es una colla de amigos que tengo, pues para mí es un orgullo muy grande. Y aparte María, bueno, es especial.
Es especial. Hay una canción que no la vamos a cantar ahora, pero la vamos a cantar en la feria, por la sencilla razón de que es el arte, el arte de... En ella está Cataluña. En ella está Cataluña. A mí me gusta la música, entendamos. Entonces la música en el momento yo la siento. Yo es que no me puedo estar. Yo no es que diga hoy lo hace artificial. No, no, es que no me doy ni cuenta.
Y el que lo pasa adelante, cuando, perdona, ahora una cosa, yo antes hacía playback y cuando yo salía y me felicitaban y me decían, digo, ¿tú te lo has pasado bien? Digo, pues yo, que te he estado viendo y me lo he pasado mejor, pues en este caso lo mismo.
La gente se lo pasa bien, yo me lo paso mejor. Y no se le hace daño. ¿Qué es lo que queremos? ¿Tú, Juan, quieres comentar algo más? No, simplemente eso, ¿no? O sea, que bueno, que ahí tienen un cartel el pueblo impresionante, que nunca han tenido tantos artistas en el pueblo, cuando se monta un acto así. Esperemos que la gente responda, esperemos que la gente responda. Y luego otra cosa que es muy importante, o sea, cuando se dice... Ay, perdona. Cuando se dice lo de tres euros...
La gente tiene que entender que mira, tú delante tienes el repertorio de artistas, a todos los artistas, a todos, tanto bailarines como cantantes, a todos se les da la cena, digamos el bocadillo y la Coca-Cola o la Fanta o la cerveza, lo que ellos quieran tomar.
Pues tú piensas que ahí hay unos 80 personas, aunque no lo parezca. Pues esas 80 personas tienen su bocadillo y su lata. O sea que si te lo pones a pensar cuando acaba el bar, no te queda nada entre unas cosas y otras.
Que la gente no se piense que se cobran tres euros y que nos estamos haciendo ricos. Al contrario, hay eventos que no te hace rico, pierdes. Pero lo bien que se lo pasa, la actividad que le das al pueblo, incluso cuando salimos fuera a cantar, o sea, estamos promocionando torres de embarra, eso que le quede claro a todo el pueblo. Que al fin y al cabo se está haciendo para que la gente se lo pase bien, para que la gente disfrute y nada más.
Nada más, que disfruten, que es de lo que se trata. Piensa que solo en bailarines o bailaores, porque bailarines no son bailaores, tenemos casi 50 personas. Porque la compañía del Tobalillo, él ya trae 32 personas.
Treinta y dos, la compañía flamenca. Más aparte, bueno, porque claro, son muchos, pero claro, los que nos dedicamos a este mundo del espectáculo sabemos que si tenemos una compañía no podemos hacer un sorteo. Si tú tienes una compañía que va contigo, no puedes decir vienen quince y estos quince los dejo. Eso no puede ser, eso no es profesional. Entonces él tiene que traer sus treinta y dos.
Entonces, claro, menta trae 10 o 15, el grupo Alegría pues trae 3 o 15, o sea, que me vengo a referir que de ahí todo eso, bocadillos, más bebida, pues todo eso se regala, más todo el agua que necesiten durante el evento. Y claro, yo creo, todos vamos a hacer lo que podamos, pero yo creo que va a ser un festival con...
No sé, yo creo que va a quedar bien. No sé, creo que va a quedar bien. Yo lo que quiero es eso, sobre todo, que yo siempre se lo digo a ellos, lo más importante es que disfrutemos, nada más. Disfrutar y pasarlo bien y sobre todo, pues eso, que el pueblo, como decía Juan, pues que responda, que vengan los que quieran, los que puedan y ya está, y nada más.
Molt bé, doncs amb aquest missatge ens quedem, convidant-vos a assistir dissabte 28 de febrer a partir de les 7 al Casal Municipal, allà al carrer Capella, per gaudir de totes aquestes actuacions. I al matí, qui vulgui anar a la missa que cantaran, serà a l'església de Sant Pere Apòstol.
Doncs moltes gràcies a tots els membres del Coro Rociero, de l'Associació Cultural Andalus de Torre d'en Barra i el Baix Gallà, per haver vingut avui aquí a la ràdio. Gràcies també a la Maria Plaça, al Juan Moiano, que han intervingut amb la Carmen Sayago, la seva presidenta. Que vagi molt bé. Gràcies per la vostra ajuda, gràcies per la vostra col·laboració i, bueno, ens vemos dentro d'un mes y pico.
Molt bé, doncs demanem a la nostra companya a la plaça que la tenim al control que ens repesqui aquesta cançó d'Andalusia que canta la Carmen Sayago, que suposem que aquesta cançó la cantaràs, no, Carmen? Vamos a ver. Vamos a ver. Moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies, Raquel. Bon dia. La grandeza y el sabero siempre le salen del alma.
y el respeto al mundo entero, la hace tierra soberana. Andalucía, tarde de toro, sol de la vida, sueños de moro. Andalucía, de mí que ve, dentro de mi alma, dentro de mi alma.
La gracia de la giralda, los señores de la mezquita. Los jardines de la Alhambra y devuelva su marimá. Cadita cita de plata, tal mediría su bahía.
La belleza malagueña y a él la luz del día. Andalucía, tardes de toro, sol de la vida, sueños de moro. Andalucía, de mí que ve dentro de mi alma, dentro de mi alma.
Andalucía
De mi cara. La radio de proximitat.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Hola amics, sóc Sol Baker i només volia dir-vos que sol de nit, tornau els divendres de 22 a 23 hores i entraré a casa vostra per compartir amb vosaltres una niu en especial.
Has de l'enguess a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci, t'hi esperen.
Descobreix els drets que no sabies que tenies amb Jan Botí. Doncs sigueu benvinguts un dia més a Drets de Butxaca, aquesta secció on descobrim aquells drets que no sabíem que teníem amb el nostre expert jurista en dret constitucional, Jan Botí. Bon dia, Jan, com estàs? Molt bon dia, Ona. Quin dret descobrirem avui?
Avui parlarem d'aquelles qüestions clau a l'hora de llogar un pis. Això és molt interessant, perquè avui en dia cada vegada hi ha més gent que lloga en comptes de comprar. És més habitual el fet de llogar un pis. I, per tant, què hem de tenir en compte? Correcte. A més, el tema del lloguer i de l'habitatge està a l'ordre del dia. Per tant, res millor com per comentar-ho. Mira, jo en aquest cas pensava, ostres, imagina't...
que has trobat el pis perfecte, que el preu és correcte, té llum, està a prop de la feina, tots els avantatges que li vulguis trobar. I que signes el contracte de pressa perquè no te'l treguin. Ara que quan anem als portals veiem que n'hi ha poquets a bon preu, doncs perquè no te'l treguin, signes. I al cap de dos mesos peta la caldera.
Ui, problema bàsic, això crec que li ha passat un dom. Correcte. Per tant, aquí parlem amb el propietari i el propietari et diu, mira, això ho has de pagar tu perquè en el contracte que vàrem signar hi ha una clàusula que estableix que les reparacions són a càrrec del arrendatari, del llogater.
Tu t'ho creus, perquè tens bona fe i al propietari no li veus cap maldat, però resulta que la llei diu una altra cosa. Per tant, avui parlarem de què pots i què no pots assumir com a llogater, què ha d'assumir i què no ha d'assumir el propietari quan establim un lloguer dels que entarem de tota la vida, de llarga durada, i quines clàusules ens hauríem de mirar amb lupa abans de signar.
Per tant, veurem aquests drets i aquests deures que tenim com a propietaris i com a inquilins des que el pis el veiem fins que el signem i acabem vivint-hi.
Molt bé, i quins són aquests drets i deures? Quina legislació ho regula tot això? En aquest cas, per parlar d'aquests lloguers de llarga temporada, hem de basar-nos en la llei de rendaments urbans, la LAU, que és la normativa que a nivell estatal regula aquestes relacions entre propietaris i arrendadors.
En el cas del contracte de lloguer, sabem que hi ha una lliure disposició entre el propietari i l'inquilí. Per tant, en principi, podríem pactar el que volguessin. Però, clar, la llei és per garantir una sèrie de qüestions. Que no hi hagi pràctiques abusives, no? Correcte. Aleshores, no hi ha cap clàusula
dins d'un contracte que pugui contadir la llei. Les clausules han de ser d'acord amb la llei. Per tant, les concessions i allò que pactem han d'estar dins de la llei. Per tant, encara que tu signis una clàusula que és considerada abusiva però tu no ho sabies, això després no tindrà validesa.
Per tant, signar-ho no és una garantia per al propietari? Vull dir, si l'inquili se n'adona que aquella clàusula és abusiva, ell podrà recórrer i el propietari haurà de fer cas. Efectivament. Ara bé, i entrem en un procés que potser ens podem evitar. Ens podem evitar si seguim les tres pautes que ara us marcaré.
en el llarg de la vida del que ha de ser el lloguer. Abans, durant i després. Abans, ostres, revisem el contracte, revisem les clàusules, parlem amb algú que en sàpiga, assessorem-nos, no ho signem a la babalà. I, per tant, veiem quines obligacions s'estableixen i quines potser no en pertocarien. Per tant, deixem-ho mirat i establert. Després, durant el lloguer,
Hem de tenir molt clar què podem assumir i què no. I finalment, hem de poder saber què fer en el cas que hi hagi problemes, quins canals podem fer servir i quines vies tenim per reclamar allò que no s'estigui d'acord amb la llei.
Abans de continuar, però estem parlant ara de lloguers de llarga durada, no? Per tant, tots aquells lloguers temporals o lloguers d'habitacions, tot això aquí no hi entra. Tot això entrarà en un altre programa si la nostra audiència així ho reclama. Però de moment, que ja és un tema prou dents, parlem d'aquests que menciona, sí.
Molt bé. Per tant, anem a veure. Què hem de tenir en compte per poder fer tot això? Doncs mira, hem de tenir en compte, abans d'iniciar tota l'explicació que farem de què li correspon al propietari o què no, etcètera, etcètera, tinguem en compte que en aquests lloguers que en tenim de llarga durada hi ha una durada que estableix la norma per defecte. I aquesta durada és de 5 anys. Si jo faig un lloguer amb un pis per viure-hi,
Jo sé que allà hi puc ser durant mínim 5 anys. I així de base, eh? I així de base. Encara que jo pacti menys anys. Si jo pacto menys anys, el contracte es prorrogarà automàticament fins a arribar als 5 cada anualitat. D'acord? Per tant, això ho hem de tenir molt clar.
No se'ns pot fer fora abans de 5 anys, a no ser que el propietari necessiti disposar del pis per un ús personal seu o per alguna sèrie de qüestions taxades a la llei. Però per garantia de l'inquilí, mínim 5 anys. Amb les persones físiques, 7 anys amb les jurídiques. Una empresa, per exemple. Tinguem un compte, això.
Per tant, si hem pactat que són 3 anys en comptes de 5, els 3 sí que ens poden fer fora? No. No, tampoc. Els 3 anys es prorrogarà automàticament fins al 5 de manera normal, per tant, dels 3 als 4 i dels 4 als 5 fins a assolir els 5. No podem ser-hi menys de 5 anys, a no ser que nosaltres voluntàriament decidim abandonar-lo i rescindir el contracte amb els terminis que també estableix la normativa, que haguem d'avisar el propietari i, per tant, ho fem d'acord amb la llei. Però...
termini de 5 anys.
I el propietari té dret només a rescindir si el vol fer servir ell. No pot rescindir-nos-ho per llogar-lo a una altra persona, per exemple. No seria una causa que la llei contempli. Per tant, en el cas que el propietari ens alegués que ell té una necessitat i que per tant el necessita i ens fes fora o ens digués que no el renova o que l'hem de deixar en el termini que estableix la llei, si nosaltres després tinguéssim coneixement per una altra via que l'ha llogat a uns tercers...
Nosaltres aquí podríem demanar-lo perquè el propietari hauria actuat en frau de llei, hauria fet servir la pròpia legislació per evadir una responsabilitat seva que és que no pot rescindir-lo si no és per causa justificada.
Molt bé. Anem a parlar d'un altre tema que també preocupa molt, la fiança. La fiança. La fiança, com a norma general, hem de tenir en compte que la fiança és un mes de la mensualitat, del cost del lloguer. Si el lloguer val 800 euros al mes, la fiança hauria de ser de 800 euros al mes.
que el propietari ens podria demanar alguna altra tipologia de garantia com un aval, per exemple, sí, però si ens demana alguna altra garantia no podrà superar el cost de dos mesos del que correspon de cost de lloguer. Per tant, excepte que hi hagi una sèrie de punts taxats per la llei, la norma és un mes de fiança, màxim dos, si hi ha alguna garantia extra, com podria ser un aval.
I anem a una guia pràctica. Què no pot fer el propietari?
Bé, aquí, com deia, ens hem de centrar en el que estableix la Lau, la Llei de Rondaments Urbans i el Codi Civil subsidiarament. Subsidiarament vol dir, en tot allò que no trobem específicament la regulació de la Lau, podem anar al Codi Civil perquè d'alguna manera ho haurem de cobrir. Per tant, tot el que siguin reparacions necessàries estructurals de l'habitatge, perquè sigui habitable, corresponen al propietari.
Tot el que se'ns espatlli, que sigui de l'habitatge, tipus calderes, persianes, neveres, coses així molt grans... Si ja hi és, sí. Si ja hi és, ho ha d'arreglar el propietari. Correcte. Tinguem en compte, si el pis s'enlloga sense moblar i la nevera la poso jo, és responsabilitat meva. Però tot allò que estigui a l'habitatge en el moment en què jo hi entri a viure...
ja sigui estructural o d'electrodomèstics proveïts pel propietari, això corre a càrrec del propietari. A no ser que jo n'estigui fent un mal ús i hagi donat cops de destrala a la rentadora. Doncs aleshores em correspondrà a mi. Però, per tant, per un desgast habitual i ordinari li correspondrà al propietari.
Després, totes aquelles despeses que siguin extraordinàries de la comunitat, hem de posar un ascensor, hem de fer la façana nova. Correspondran al propietari. Les despeses ordinàries de neteja, de l'ascensor, del manteniment, etc., sí que sis pactes podrien repercutir en el preu. Però les extraordinàries seran sempre a càrrec de qui té la propietat de l'habitatge. Després, pel que té a veure amb els impostos i els tributs, com a norma general,
La llei ens diu que correspon al propietari, també. Després hi ha vies de repercutir-ho en el preu. És a dir, jo et puc pujar-ho i amb allò cobreixo... Et puja el lloguer... Correcte, però això ja és una estratègia, diguem-ne, que no correspon. La llei diu, l'IBI, per exemple, l'impost de béns immobles, allò que paguem per aquell trosset de terreny que fem servir, correspon al propietari. Clar, i també les taxes municipals, no? Correcte, és a dir, que hagis de pagar les brosses. És a dir, com a norma, això correspon al propietari.
Les brosses corresponen al propietari també, però són residus que fa el llogater. Sí, per això aquí podríem estar en la línia que potser sí que es podria repercutir en el preu, és a dir, no és una cosa tan estricta com ho seria, s'ha d'arreglar la baixant del lavabo. Escolti'm, això és del propietari absolutament.
Després, l'assegurança de l'habitatge també li correspon al propietari, que és el qui anés al titular, sobretot en el cas que l'assegurança ens estigui cobrint responsabilitat civil, danys estructurals, etcètera. Després, quan nosaltres hi entrem...
evidentment, per poder llogar un habitatge, ha de tenir la cèdula d'habitabilitat i ha de tenir el certificat d'eficiència energètica, això és un cost que correspon al propietari. Et dic, clar, al final ens ho pot repercutir pujant-nos el preu del lloguer, però mai podrà fer-ho sota aquest concepte. En tot cas, ho podrà fer per altres raons, però no sota aquest concepte. I finalment, el que dèiem, les qüestions bàsiques d'aigua, llum, gas...
No és tant que això ho hagi d'assumir el propietari a nivell de cost, però sí que ens ho ha de proveir a l'inici i, per tant, després nosaltres ja n'assumirem el cost o el propietari, això sí que en funció del que s'hagi impactat entre les parts. Per tant, ja la llum i l'aigua han d'estar donats d'alta i el llogatí només ha de fer el canvi de nom, no? Seria desitjable. Seria desitjable.
Per tant, recapitulem, reparacions necessàries com estructurals de l'habitatge, despeses extraordinàries de comunitat, tributs i impostos, assegurants de l'habitatge, els certificats d'eficiència energètica, cèl·lula d'habitabilitat i les instal·lacions bòsiques en bon estat. Tot això és responsabilitat del propietari. Correcte.
Doncs anem a unes 5 clàusules habituals que podrien ser abusives. Per exemple, l'inquilí assumeix totes les reparacions de l'habitatge que s'hagin deproduït durant la seva estada. Això es pot fer o no es pot fer? Això és il·legal. Si es refereix a reparacions estructurals o necessàries per a l'habitabilitat de l'habitatge.
Per tant, no... Això no pot... En tot cas, seria una clàusula que es podria considerar nula o que no tindria validesa perquè correspon al propietari i no pas a l'inquilet. Per tant, anem a tothom a revisar els seus contractes a veure si tenim aquesta clàusula. Un altre que hi podríem tenir. El llogater pagarà totes les despeses de la comunitat.
Com deia abans, si pactem les ordinàries, la neteja, el manteniment de l'ascensor, tot inclòs, això ho podríem pactar. Les extraordinàries, façana, qualsevol pagament sobrevingut de qüestions de l'edifici estructurals, corresponen al propietari. I no ens les poden traspassar als llibres. No ens les poden traspassar.
Una altra clàusula que hem de tenir en compte perquè és abusiva. El propietari pot entrar a l'habitatge per revisar-ne l'estat? Mai de la vida. No pot entrar mai mentre nosaltres hi estiguem vist. I mentre no hi estiguem. Vull dir, en el moment en què jo tinc un habitatge llogat, aquell habitatge és el meu domicili. Mhm.
És el meu domicili. Per tant, en el cas que el propietari, per molt propietari que sigui, entrés mentre jo tingui arrendat aquell pis, estaríem parlant de violació de domicili. Això és un delicte bastant greu. Per tant, el que pot fer el propietari és si li fa il·lusió veure el pis i em truca per telèfon i em pregunta si pot venir i jo li dono permís express...
home, doncs aleshores podrà entrar, com qualsevol altre convidat. Però venir a fer revisions perquè així ho pactem, això no té ni cap ni peus. Per tant, allò de presentar-se per sorpresa a veure com tenen els llogaters al meu pis, això no ho podem fer. No tinc per què obrir-li la porta. Anem a una altra clàusula. Si el llogater rescinteix el contracte abans del termini, haurà de pagar totes les mensualitats que faltin fins a la finalització. Compte.
Com a molt podrà pagar o haurà de pagar les mensualitats que faltin fins a la finalització, comptant les anualitats que faltin. Si jo porto 3 anys i me'n vaig, com que n'havien pactat 5, potser se'n podrien reclamar 2 mensualitats, que són els 2 anys que falten. Mai de la vida mensualitats. Imagineu-vos si haguéssim de pagar 24 mesos de lloguer
per avisar amb temps i forma que els tres anys marxo perquè m'han donat una feina en qualsevol altre lloc. Seria una absoluta bestiesa. Per tant, no. Parlem de quantes anualitats queden, això ho transformem en les mensualitats que el propietari sí que podria reclamar. Per tant, si em queda un any, una mensualitat. Si em queden dos anys, dues mensualitats. Però aquí sí que podem pactar, no?, si podem deixar per escrit el contracte que si jo el rescindeixo hauré de pagar com a mesura compensatòria una mensualitat, per exemple, independentment dels anys que em quedin. Això es pot fer?
A veure, hi ha qüestions que les podem valorar, però d'entrada el que seria desitjable és seguir el que hem establert. Anem a una altra clàusula. El llogater renuncia el seu dret a pròrroga legal del contracte. Aquesta clàusula seria nula de ple dret. La pròrroga legal era el que dèiem abans. Si jo tinc un contracte per un termini de 5 anys, que és el que estableix
la llei, però l'hem pactat de 3, jo no puc renunciar a la pròrroga de 3 a 5 anys. La LAU estableix aquests terminis i, per tant, la pròrroga és obligatòria i no ens poden fer fora abans. Per tant, no és un dret que jo pugui renunciar-hi. I si totes aquestes clàusules ens porten problemes, què podem fer?
Jo d'entrada, depenent de la relació evidentment, recomanaria, com sempre, que abans de començar la via judicial, la via de la reclamació,
intentem arribar a un enteniment. Parlem-ne, no? Parlem-ne, que som persones. Hi ha vegades que costa, perquè hi ha persones que això del diàleg no ho tenen gaire ben entès i, per tant, és una mica donar-se cops contra una paret. Aleshores sí que hauríem d'iniciar algun procés. Com podríem començar això? Home, ho podem començar, a part d'haver-ho fet ja verbalment, comunicar-ho per escrit. Quins són aquests greuges que s'estan produint, aquests incompliments...
directament al propietari, amb un burofax, amb un correu, un correu certificat, tenim diverses opcions. En el cas que això no tingui cap mena de fruit... Clar, què passa? Si no ens respon, per exemple... Ens respon, però jo ho he intentat. Per tant, jo estic demostrant bona fe. Estic demostrant actuar de manera diligent. És l'altre que està ignorant i, diguem-ne, abadint la seva responsabilitat.
Per tant, si no respon o es nega a resoldre-ho perquè diu, escolta, aquí és que no passa res, tenim altres vies. Podem també assessorar-nos a través de les oficines d'habitatge de les nostres ciutats, per qüestió de mida, no totes les ciutats en tenen, sinó també podem anar a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on podrien assessorar-te i fins i tot iniciar d'una manera més institucional una mediació, si és que aquella que tu has intentat no ha estat fructífera, no?
Per tant, abans d'anar a la via legal intentem parlar-ne, i si no pot ser entre nosaltres, doncs amb una institució pel mig, en aquest cas l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Correcte, i si aquestes vies, que serien les desitjables perquè ens agradaria viure en una societat en comunió, doncs sí que ens queda com a últim recurs anar als tribunals, anar a la via judicial i podríem presentar una demanda per incompliment de contracte, en aquest cas per incompliment de contracte per part, evidentment, de la part propietària.
Doncs ja per acabar, dóna'ns uns últims consells, perquè normalment quan anem a llogar un pis estem en una situació molt vulnerable, en el sentit que nosaltres necessitem aquell habitatge, n'hem vist molts i tots són molt cars o ens costa molt que tinguin tot allò que voldríem i quan trobem el que se'ns ajusta per lloc, se'ns ajusta per preu, se'ns ajusta per estat de com està l'habitatge, que no és massa vell...
Llavors ens passa que té unes clàusules al contracte abusives o algunes coses que no ens acaben de fer sentir còmodes. I en la situació que estem de vulnerabilitat ens costa dir que no, ho volem, allò, no? Perquè pensem, si dic que no aquí, doncs ja em quedo sense pis. Què podem fer?
És cert tot el que acabes d'exposar, és cert que el llogater, en aquest cas, és la part feble, la part vulnerable de l'equació, però sí que hem d'evitar assumir qüestions que no ens corresponen. Sabent, com deia abans, que algunes d'aquestes són nules, o, encara que les signem, no tindran validesa, per tant, podran ser impugnables després. Tinguem això present.
Per tant, no hem de tenir por i hem de reclamar els nostres drets. No hem de tenir por i hem de reclamar els nostres drets perquè, si no, entrem en l'espiral de sempre. Que aquestes coses costen, són feixugues, és abordar una situació conflictiva, certament, però hi ha vegades que, com deia, amb un bon assessorament, amb una persona que en sàpiga al costat, un advocat, unes finques que es dediquin a això abans de fer-ho, ostres, posem-hi tots els ulls,
per intentar evitar d'entrada problemàtiques que ens poden evitar problemes en el futur. Per tant, jo crec que el consell més important és llegir-nos bé els contractes, sapiguem què estem firmant i sapiguem que encara que ho hagin firmat tenim dret a revisar aquell contracte i que si són clàusules abusives a reclamar. Correcte, i tinguem present que allò que fem amb molta il·lusió a l'inici ens lliga durant molts anys.
És convenient que tinguem en compte aquest petit matrimoni que fem amb el contracte i que, per tant, el tinguem ben conegut, ben mastegat, perquè d'aquesta manera, si tot va bé, és fantàstic, i si no va bé, que no hi hagi una escletxa a través de la qual ens puguin enganxar.
Doncs molt bé, moltes gràcies, Jan. Ens apuntem tots aquests consells i ho tindrem en compte cada vegada que hàgim de canviar de pis o de llogar-ne un. Gràcies, Jan. Ens trobem al proper programa. Gràcies, Ona.
A l'antiga Roma, Lleida era coneguda com Ilerda, una de les ciutats més importants de la Hispània romana perquè era un enclavament estratègic. Les cròniques de l'època descriuen una ciutat fortificada, amb un pont de pedra i plena d'hortes fèrtils. A més a més, va ser un dels escenaris de la batalla que va enfrontar César i Pompeu al segle I abans de Crist en diversos punts del territori.
El Mercat Romà d'Illerda transforma el centre històric de Lleida de Dalabaix per convertir-lo en un escenari digne de l'antiga Roma. Gràcies a una combinació d'història, cultura i recreació, viureu tota una experiència immersiva. Prepareu-vos per recórrer parades d'artesania i gastronomia, tastar menjars típics i admirar reproduccions d'objectes antics. Si voleu una mica més d'acció, hi trobareu demostracions d'oficis tradicionals.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Maria Alara. Aquest matí els serveis de telefonia fixa i mòbil de Movistar per empreses han registrat una caiguda que ha deixat a prop de 100.000 pimes sense connectivitat. L'incident ha tingut lloc poc després de les 8 del matí i encara ara hi ha incidències. Els tècnics treballen per solucionar aquesta incidència el més aviat possible.
I en clau política el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advertit Esquerra i Comuns que necessita pressupostos per complir els acords d'investidura i s'ha compromès a aplicar-los fil per randa. Ha acceptat prioritzar el Consorci d'Inversions que planteja Oriol Junqueras i ha assegurat que el govern intensifica contactes
Amb els comuns i de fet avui, comuns i govern han acordat augmentar en 106 milions més el pressupost per ajuts al lloguer d'habitatges i poder arribar a gairebé 50.000 famílies més. Els comuns calculen que augmentant la cobertura dels ajuts al lloguer, en els pressupostos d'aquest 2026 arriben als 303 milions d'euros, es poden beneficiar el 25% de les famílies llogateres en dos anys.
I parlant d'habitatge, els habitatges ocupats de Sabadell han caigut un 5,4% el 2025, situant la xifra global en 1.349,77 menys que l'any anterior. És el tercer any consecutiu d'aquesta tendència a la baixa. A més, el 2025 s'han frustrat més intents que mai d'ocupació a la ciutat. 221 en total. Des de l'Ajuntament es reclamen canvis legislatius per tal de poder fer desallotjaments express i que s'endureixin les lleis fins i tot amb penes de presó.
I un excursionista que feia escalada al Pedraforca, Bergueda, va morir ahir després de precipitar-se al vessant nord de la muntanya. La seva desaparició va ser alertada ahir al vespre quan no es va poder contactar amb ell. Es va activar, doncs, un dispositiu de recerca amb una vintena d'efectius, incluent-hi el GRAE, gossos, drons i també la unitat de comandament mitjana. Durant tota la matinada, els equips van seguir tracés a la neu fins a localitzar, finalment, el cos sensibilitat de l'excursionista.
I amb mobilitat encara ara a la P100 hi ha diverses averies que dificulten la circulació, una a l'altura de Banyeres del Penedès, una altra a la Roca del Vallès i, finalment, una altra a Bandellós. A banda també més averies, en aquest cas a l'A2 a Òdena, i una altra a la B23 al Papiol que dificulten la circulació. Un accident, també a la C58, a Montcà de Reixac, talla en aquest cas un carril i provoca més de 3 quilòmetres de retencions. A banda també unes obres a l'A2 a Sant Joan d'Espit, també provoca circulació lenta en aquest pont.
I pel que fa al temps, Protecció Civil activa el Pla Vencat en fase d'alerta en base a les previsions de Forbent per demà. Aquest migdia, de fet, es reuneix el comitè tècnic del Pla Secat per tal d'analitzar tota la informació. A banda, pel que fa a la temperatura, tindrem màximes avui d'entre 19 i 20 graus a les terres de l'Ebre i al prelitoral central i nord del país. Notícies en xarxa. Ona la Torre, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Què tal, què tal, com esteu? Benvinguts una setmana més a La Caixa Tonta, aquest programa que fem des de Ràdio Arenys per la xarxa de comunicació local. Un programa que, com sempre, el que intenta és fer-te veure la televisió d'una altra manera.
I de què parlarem avui? Doncs atents i atentes, perquè avui, com sempre, recordarem la història de la tele amb l'assumpte vitòria. Avui recordarem el Chicho Ibáñez Serrador i els seus grans programes. No us ho perdeu. Tindrem amb nosaltres també a les Reyes, de Princeses Poderosas, i a la Ioli, és la Nubis, que la podeu seguir a la xarxa social, la trobareu, com sempre, entre altres, a TikTok.
que és creadora de contingut, i amb elles dues parlarem de la final i del Benidorm Fest 2026, que just acaba d'acabar. No us ho perdeu perquè fem una anàlisi exhaustiu del festival que va acabar a la final el dissabte.
amb una final una mica inesperada, ja ho veureu. I també tindrem amb nosaltres el Toni Rovira, el Toni Rovira i tu, que té moltes coses a explicar-nos i, entre altres, ens portarà algun artista emergent o algun artista també conegut a la seva secció del seu racó, el racó del Toni Rovira i tu.
No us perdeu el programa d'avui. Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials buscant la Caixa Tonta Ràdio. Així de senzill, així de fàcil. Preparats, preparades, comencem. Saps que la tele abans era en blanc i negre? I que només hi havia un canal? La Caixa Tonta també té una història, la seva.
Doncs tot seguit és el moment de la història de la tele amb la nostra estimadíssima Assumpta. Vittòria, Assumpta, com estàs? Doncs molt bé i amb moltes ganes d'explicar una cosa molt important. Perquè saps què passa? Què? Que la gent recorda amb molt amor i molt carinyo una història molt bonica que es diu... Un, dos, tres! Un, dos, tres!
I que maca que era la música de l'1, 2, 3, eh? Mira, aquí la posem de fons, que ens acompanyarà, perquè avui parlarem d'un gran personatge de la televisió. Però gran, gran, gran. Gran, gran, eh, Assumpció? A veure, qui és aquest gran personatge? El Chicho Ibañez Serrador. Toma ja, toma ja, quin gran personatge, sí.
Triomfador de la televisió argentina. O sigui, ja era gran triomfador l'any 1963. Fixa't si n'ha plogut. Però mai passarà la història, el Chicho.
No, no, no, a la història no passarà mai. Passarà com una gran figura, home. Home, sisplau. Com una gran figura que va fer pànic a mig Espanya amb unes històries per a no dormir, que feien molta por.
Quina por, Assumpta, quina por! Mare meva! Doncs sí, la gent estava aterroritzada. A vegades ens creien les coses i tot que passaven. Era molt impressionant. Era brutal.
Clar, i ell es va cansar i va dir, no, no, el que vull fer és fer riure la gent, fer-s'ho passar bé... Fer-s'ho passar bé i que, sobretot, es diverteixin, no?, l'audiència. I del mig del 63 va passar en una cosa que és un concurs molt important, que va estar a Mantena des d'abril del 1972 fins al 1974. Mare meva! Molts anys després...
de les històries per a no dormir. Escolta, m'assumta, què et sembla si escoltem una mica la introducció i la sintonia d'aquest gran programa, de l'1, 2, 3? Jo crec que la gent ho recordarà molt bé. Vinga, doncs recordem aquesta intro tan, però que tan estimada per tots.
Un, dos, tres, aquí estamos con Luz otra vez y obriquemos un concurso alegre destinado a probar su ingenio. Por favor, arrincane un que su mal humor y transformen un juguete.
Hola, bienvenido, muchas gracias. Hola, buenas noches, gracias por estar aquí.
Muchas gracias. Hola, buenas noches y muchas gracias también a todos ustedes por estar de nuevo en 123. Para mí es una gran alegría estar en este programa, ya que es aquí donde yo hice mis primeros pinitos y sobre todo porque yo aquí tuve la suerte de conocerles a todos ustedes.
Que maco assumpte, eh? Molt maco, però jo volia parlar també... A veure, a veure. ...del primer presentador que va venir. Home, i tant. Que era el Kiko Legar. I tant. I unes noies molt guapes, com diu aquí, que van fer molta fama. I després hi havia Don Tacanyón, Don Lápiz i Don Ràcano. Ai, Don Ràcano. I també era molt important la Calabaza Ruperta.
sens dubte, mítica i inconfusible. La gran Ruperta que acompanyava a tothom amb aquell somriure i amb aquest color, perquè tenia molt color el concurs del xitxó.
El programa está hecho con un alarde de imaginación y logra el propósito de entretener a la audiencia, que se identifica fácilmente con los concursantes, a la vez que ofrece toda una gama de interesantes y valiosos premios para los vencedores.
Doncs això, i que una sofisticada celebridad el programa tenia. Sens dubte. Però molt, molt, molt, molt, eh? Molt, molt, molt assumpte. I te'n recordes d'aquells concursos que feien, que regalaven fins i tot els apartaments a Torrevieja, te'n recordes? Regalaven cotxes...
Però aquest no era el programa, eh? Això va ser... Això va ser més tard, no? O després. Sí, més tard. Jo no ho sé. També hem de recordar... També hem de recordar... I el Valentín, el Valentín... A Don Valentín... I tant, i tant. El Valentín Tornos, que també va fer un Don Cicuta molt important. I també teníem...
I a les Tacanyones, és sumta, les Tacanyones. I tant, la Germana Sayuso. I tant. I la Victòria de Mil, que feia de safata, i l'Aurora Claramunt, també, companya nostra, de Sant Cugat, que va triomfar molt. I després també la Germana Surtado, te recordes, també? Clar, sí, sí, sí. Que grans. Va ser una època de molta pujada de la tele. Una època...
Gloriosa, sens dubte, de la televisió, i que mai, mai, mai hem d'oblidar, perquè l'1, 2, 3 va ser precursor de molts i molts i molts concursos que ara estem veient a televisió, eh?
Clar, que també ho va presentar després l'Estadella i el Bax. El Jordi Estadella, el Bax, també van fer molt bona feina, sens dubte, sens dubte. I l'Amai, eh? I les coses més guais, eh? Ai, sí. Passaven molt. Assumpte, doncs, escolta, moltes gràcies, com sempre, per recordar-nos avui a l'1, 2, 3, un dels grans concursos. Una altra cosa, que sempre hi ha coses per recordar, clar.
Sens dubte, sens dubte. Però el Chicho ha estat un gran, eh? Un dels grans. Director de televisió, fent totes aquestes coses. Ha sigut molt important per tots. Doncs assumpte gràcies, com sempre, per tot i que visca la tele. Visca la tele!
Hola, sóc la Inés Hernán i us mando un superpetonet per la casa tonta. Vols estar al dia del que passa a la tele? Doncs estigues atent.
No somos nada, pero casi, casi estamos casi Aunque no te lo pongas nada fácil Yo soy la mamá que tú quieres Te gusta que te lo pongas así Difícil Quiero que sepas que yo te amaré Te amaré, te amaré, te amaré, te amaré, te amaré Que yo te amaré, te amaré, te amaré, te amaré
Te amaré, Guanya, el Benidorm Fest 2026, Toni Krox y Lucía Calis abren la era de RTVE con el hit del año. Toni Krox y Lucía Calis cumplen con los pronósticos y ganan el Benidorm Fest 2026 con la canción Te amaré, el gran hit de la quinta edición y se llevan un premio económico de 150.000 euros y
pero no el billete a Eurovisión tras la retirada de Televisión Española por la final de Eurovisión y por la presencia de Israel.
Y tenemos con nosotros a nuestras comentaristas de lujo, que son Reyes de Princesas Poderosas y nuestra querida Yoli de Anubis, que la conocemos todos por Anubis. ¿Cómo estáis, chicas? Gracias por estar aquí. Gracias a ti, Joan, como siempre.
Muchas gracias a ti por tu invitación. Que Reyes la tenemos pues de vuelta, está de vuelta del Benidorm. Nunca mejor dicho. O sea que mejor imposible que decía la película, ¿no? Totalmente. Exacto. Oíme, vamos al grano, vamos al grano. ¿Qué os ha parecido así un poco en general esta edición del Benidorm Fest 2026? A ver, a ver qué pensáis. Mejorable, mejorable.
Yo en dos palabras tengo que decir mejorable, pero también tengo otra. Pobre. No, no, seamos sinceros. O sea, Didi Anubis.
No, que digo que a lo mejor si estamos hablando en cuestión de inversión, pues a lo mejor sí. Aunque es el escenario más floripondi de toda la era de Benidorm Fest. Es decir, que en realidad en el escenario han invertido un montón. El resto nos contará Reyes.
Bueno, menos el pobre Álvaro Mayo que tenía un poquito de escenario. O sea, tenía muy... Pobrecito mío. Que tenía un cuadradito de atrezzo. Pero bueno... Ay, madre. La verdad es que hay cosas que... De verdad, en escenografía hay cosas que dices tú. Si es que ni tanto ni tampoco. A ver si nos entendemos.
Bueno, la final. Hablamos de esta final de Benidorm Fest. Te amaré. Esta canción... A ver, una canción que yo, por lo menos, yo no me esperaba que fuera la ganadora. No sé, vosotras, ¿qué opináis? A ver. Tenía todas las papeletas para ser ganadora, entre comillas, dentro de lo que más o menos son los gustos que suele haber por este tipo de canciones.
Pero sí que es cierto que, a ver, yo buscaría que, ya que no nos tenemos que presentar a una Eurovisión esta vez, yo hubiese buscado un poco más calidad vocal. Porque a lo mejor esta canción en un estudio suena muy bien, no digo que no. Pero a nivel vocal, en directo, pues tuvo bastantes deficiencias.
Yo que estuve allí, sí que es verdad que se veía que era la posible ganadora junto con Rosalinda, pero sí estoy de acuerdo con Anubis en una cosa que este año no se ha tenido en cuenta ni la parte vocal ni nada. Y a mí es que, ¿qué queréis que os diga? Esta canción, os la he dicho antes, me parece muy pobre. Creo que había canciones mejores que esta, pero bueno, al final elige el público y el público ha decidido que ganen ellos, pues hay que felicitarles.
Sí, no hay más que decir. Lo que pasa es que, ostras, por ejemplo, hablaba Reyes de Rosalinda. ¿Qué ha pasado con Rosalinda? O sea, una mujer que llevaba un espectáculo, un show potente, una tía que llenaba el escenario, que por televisión se veía algo muy...
Jolín, ¿qué dices? Ostras. Muy llamativo. Muy llamativo. Y va y el jurado me la puso súper abajo, ¿no? Y dices, pero ¿cómo se entiende? Yo es que creo que desde el principio las votaciones, tanto de la primera semifinal como la segunda como la final, el jurado no supo votar. O sea, yo alucinaba las canciones que estaban eligiendo que yo decía de verdad, ¿están eligiendo esto como lo mejor?
Sí, ahí hubo mucha polémica. Además, se escuchó perfectamente los abucheros. Sí, se escucharon. Además, cuando se dieron las puntuaciones del jurado...
que si os fijáis, a ver, en realidad, luego a la hora de hacer un cotejo de las puntuaciones, no estaba todo tan alejado, cuidado, que es que a lo mejor es lo que tenemos siempre la impresión de los de fuera, porque al final, a ver, aquí entran muchos factores, tu gusto musical, tus conocimientos musicales, entran muchos factores, entonces...
no va siempre a estar muy acordea con lo que cada uno decidamos que nos gustaría que estuviera allá arriba. Pero yo no he visto tanta diferencia exceptuando, por ejemplo... Bueno, no. La verdad es que no he visto mucha diferencia. Porque Asha, recordemos que fue la máxima votada por el jurado popular y se queda segunda. Ha quedado segunda.
Claro. Es decir, que es que en el fondo tú dices, ostras, cuidado. Cuidado que a lo mejor es que nosotros tenemos otro tipo de... Que yo, a ver, a mí los primeros tres puestos pues tampoco me parecían unos tres puestos ideales. Fíjate, a mí, por ejemplo, el que está más cercano a lo que a mí me gustaba, que era Ethan Jonas, quedó cuarto. Y el siguiente que me gustaba mucho, que era Kitai, quedó sexto.
Quedó sexto, exacto. Yo estoy un poco de acuerdo contigo. Lo que pasa es que yo, por ejemplo, en mi top 3 tengo que decir que eran Kitai. Creo que no se le está dando la importancia que tienen los grupos de música.
creo que hubiese sido una buena apuesta para poder, digamos que la gente empieza a escuchar bandas de música y eran buenos, o sea, tenían una buena escenografía, la chica cantaba muy bien, o sea, tenían todo para poder ganar. Luego también me gustaba mucho Minerva, creo que Minerva, bueno, son diferentes, tienen una música muy, muy, muy distinta a todo lo que estamos acostumbrados un poco en España a escuchar.
Y también estoy de acuerdo contigo que Izan Yuna se hizo un papelón muy, muy, muy bueno. Muy bueno. Sin duda. Sí, sí, sí, sí. A nivel calidad, veis que este año había más calidad, mejor calidad. ¿Cómo valoráis a nivel artístico las propuestas que se han presentado este año en el Benidorm Fest 2026?
Yo creo que hemos bajado un poquito el nivel. A ver, que también puede ser que, como les digo, este año es el Benidorm Fest con ese hándicap de que no va a estar en Eurovisión el ganador. Entonces, posiblemente se hayan relajado muchas cosas. Sí.
Porque sí que es cierto que el vestuario no ha sido precisamente lo más llamativo este año. Digamos que el cuerpo de baile, pues sí, ha habido mucho cuerpo de baile, ¿es verdad? Este año sí que es cierto que ha habido muchos bailarines voloteando por el escenario.
Pero escenografía como tal creo que nos hemos bajado. O sea, hemos hecho pum y ahí nos hemos quedado diciendo pues nos relajamos. Y a nivel vocal pues estamos en las mismas. Creo que hay demasiados solistas o demasiado cantante que a día de hoy pues no tengo yo muy claro que llenaría una sala. Correcto. ¿Qué opinas, Reyes?
Sí, totalmente. Bueno, yo la escenografía, la verdad que la he visto muy, muy pobre. Fíjate que lo decía Nubis, ¿no? Tienen esos hándicaps que se habían gastado bastante dinero y yo esperaba, pues eso, un show muy potente, con mucha escenografía, y realmente quitando a dos o tres, el resto para mí eran muy pobres.
Luego, de parte de los que vivimos en El Venidor, la mayoría de las escenografías, como el tapar a las cámaras, tampoco podías ver exactamente qué era lo que pasaba. Te sacaban un poco de... Por ejemplo, tú me lo comentaste y lo comentamos, Reyes, por ejemplo, turista de Aisha, la gente que estaba allí no veía nada. No veíamos nada. Claro. Todo pasaba dentro de ese vagón. Dentro del vagón, efectivamente. Exacto.
Y el problema de eso es que tú al final te sacan de la canción porque tampoco sabes cómo están yendo o qué están haciendo. Entonces creo realmente que tenían que haber cambiado un poquito eso. O por lo menos que ella hubiese salido en un momento dado del vagón, que se lo hubiese visto. Aunque hubiesen querido poner el vagón, yo creo que eso sacó mucha gente de la canción.
¿O por qué no? Que aunque ahora estamos fuera de Eurovisión con un buen criterio, a mi parecer, es mi primera opinión, sin más, pero creo que a lo mejor ese tipo de cosas se deberían dejar ya para Eurovisión. En el sentido de allí sí que están preparados para que, de alguna manera, toda la infraestructura la disfrute la gente también desde fuera.
Pero Anubis, si me permites algo, luego yo arrecino, porque fijaros, el año pasado, por ejemplo, lo que es la puesta en escena, que le pusieron una melodía en el venidor fest, y luego la mayoría de las cosas las quitan, es decir, algo que puede perfectamente, en una Eurovisión, como dices tú,
El impactar, luego lo quitan. Entonces, ¿qué quieres? Llegar a un venider fest sin ver nada y que la gente le saques y luego llegas a Eurovisión, que es lo que tú puedes sacar más partido y lo quitas. Nunca he entendido jamás a España en ese sentido.
Al final la escenografía tiene sentido cuando estás luchando por un Eurovisión, porque ya sabemos que en Eurovisión es un conjunto, todo suma o todo te puede restar. Pero en un Benidorm FED yo creo que ya se debería centrar en la música, la canción, el tema, el cómo lo cantan, el cómo lo tocan. Creo que al final eso es lo que se tiene que hacer, porque se pueden hacer muchas escenografías sin meterte en una cueva.
Exactamente, correcto, correcto. Porque, si no me equivoco, algunas de las escenografías de este año han sido puestas un poco con calzador por Televisión Española. O sea, Televisión Española escogía, mira, esto va bien por aquí, te lo meto por aquí. Por ejemplo, en el caso de Miranda, o sea, el tema ese de los colchones se lo sacaron de la manga.
Y ellos lo dijeron. Mira, a nosotros nos ha gustado porque somos cachondos. Pero yo qué sé, a otra gente le pones esto y a lo mejor se cabrea. Qué sé.
Totalmente. Quienes seguimos a Miranda sabemos que son bastante escéntricos en el buen sentido y que este tipo de, yo te lo digo, este tipo de escenografía, o sea, yo sabía que les iba a hacer gracia. Sí. Eran los más divertidos yo creo que del festival y es más, había muchísimo Eurofan
que me consta, y me lo han comunicado, que si hubiese sido con esa carrera hacia Eurovisión, era como, queríamos que ganara esta. Cuidado. Los Eurofans estaban muy con Miranda, ¿eh? Cuidado, que eso es interesante. Eso es cierto. Yo te lo he dicho, para mí estaba en mi top 3 y de ahí no me bajaba del carro. Y además, de verdad que la gente, y lo dije allí, no sabe valorar ciertas canciones, no entienden de música.
Y a ver, yo no sé cantar, pero al final... A ver, si hablamos de cantar, tampoco estaban en un top bueno, ¿eh? Cuidado. Pero no soy un michelezo, ¿eh?
Oye, por cierto, Miquel Herzog, no sé, ¿cómo lo viste, Anubis? ¿Tú qué sabes? Porque mira que me gusta el chaval. A mí también. Y de verdad que tiene una voz muy bonita. Y Reyes a mí me lo dijo, ¿no? Porque, ostras, yo no sé si fueron los nervios o qué pasó, pero no estuvo quizás en un buen... La final se le vio más... A ver...
Es lo que tú dices, tiene una calidad vocal muy bonita, aparte bastante... Hay mucha gente que lo compara con el padre, pero no, es bastante distinto al padre. Sí, es distinto.
Y de verdad que yo creo que la canción no le hacía ningún favor. Es decir, hay veces que hay que empezar a entender que cuando las canciones no las hace el propio cantante, podemos encontrarnos con que una canción y un cantante no empastan, no cogen... No se quieren, no se aman mutuamente. Y yo creo que es un poco lo que ha pasado, porque a mí me parecía como que estaba muy bajo, muy bajo, extremadamente...
Faltaba emoción en la canción, faltaba algo, algo ahí que te envolviera, pero a mí la verdad es que me esperaba más de Miquel Enzo, la verdad.
A mí me dio mucha rabia porque es un gran cantante, eso nadie lo duda. Le hemos visto en diferentes programas de televisión, estuvo la voz con el hermano, estuvo luego en tu cara me suena. Y cuando yo escuché que decía, con lo bien que canta ese chico, con la fuerza que le pone, y cuando le vives afinar tanto, yo creo que primero tenía la presión, porque al final cuando tu padre ha ido a ese tipo de festivales y tal, yo creo que también en cierto modo te compara la gente.
Claro, hombre, es que eso tiene una presión extra, lógicamente, al final, que no es el único, que aquí tenemos a mucha gente que ha trabajado con grandes, no solo familia. Y Zanjunas, su padre también es Marco Junas. Exactamente. Y su abuelo, Diango. Diango, efectivamente.
Yo creo que le pudo eso, le pudo la presión, le pudo todo. A ver, yo lo viví desde abajo, pero yo creo que el escenario del Venedor Fest tiene que imponer tanto, pero tanto... Se ve, se ve, se ve que impone. Lo que pasa es que, ostras, dices, si llevas una propuesta así, pues, ostras, defiéndela a muerte, a muerte, porque...
Vale, en la semifinal puede pasar que estés un poco nervioso, pero ya te vas, ya vas a la final, el chaval... Y ya tienes que estar dado de vuelta, claro. Claro, y yo vi cuando bajó que me dio lástima luego cuando habló con Inés Hernán, luego que se rompió a llorar.
Y la abrazó, lo viste, ¿no? O sea, que me dio lástima, ¿no? Porque él sabía seguro que podría dar más, pero por X motivos o por lo que sea, pues quizás no estaba preparado en ese momento o lo que sea, pero sabe mal porque yo lo he visto, como ha dicho Reyes, en tu cara me suena, en otros formatos, y el tío, ostras, tiene una voz...
Muy chula. Tenía una voz para una canción con más cuerpo. Sí, exactamente.
Pero hay que recordar que al final el escenario es un escenario. Y cuando estamos hablando de artistas, los escenarios no se lo pueden comer. Porque un buen artista siempre tiene que tener nervios antes de cantar. Y un buen artista va a desafinar. Y un buen artista va a hacer muchas cosas en un escenario porque es parte del espectáculo y porque son humanos. No es una grabación en un estudio donde te quitan todas las imperfecciones del mundo.
Eso hay que entenderlo, pero ya tenemos que dejar ese discurso de que el escenario se lo ha comido o el escenario se lo ha hecho grande o se lo ha quedado pequeño, porque al final un artista se tiene que hacer...
Como tal. Y los artistas si algo tienen es que se suben a los escenarios. Y tenemos en España, tenemos festivales brutales de unos escenarios que son media plaza de toros, como aquel que dice. Entonces, yo creo que al final es la falta de experiencia. Que es lo que estamos diciendo. Que al final en este tipo de festival yo creo que hay mucha falta de experiencia. Correcto. Sí.
Oime, vamos a repasar un momento un poco los votos. Toni Kroks y Lucicalis ganaron con 166 puntos. Asha, 144. Rosalinda Galán quedó tercera con 140, que se la vio un poco molesta. Se la vio molesta por este tercer puesto. Y quedó tercera gracias al público.
Porque si no... Eso es lo que te he de decir. Si ya ha sido jurado más... O sea, si hubiesen dado más puntuación, Rosalita es la que gana. No lo dudéis. Y no era una propuesta que tampoco me hubiese preguntado, ¿eh? No, no. Pero sí es así, ¿eh? Sí, sí. Es verdad. Es así, es así. Y dijeron que el jurado...
Sabía lo que hacía, la puntúo bajo, quizás, para que no quedara del top. O sea, del top de ganar. Puede ser, ¿eh? Puede ser. Cuidado. Que ya sabemos que estas cosas también ellos intentan... A ver, el jurado popular no es ingenuo. No, claro. ¿Vale? Y saben también muchas veces cuáles son los favoritos del público y también saben cómo jugar con esos puntos. Sí.
Sin duda. Tenemos también a Izan, pues ya que nos quedó cuarto, con 139. Miranda y Baila Mamá, con estos 118. Sí, 118. Kitai, con 103. The Kinkies. ¿Qué me decís de The Kinkies? Con 93 puntos, por favor. Es que... A ver. Yo si puedo, no opino. O sea, literal. Es más, cuando lo estuve viendo, en mi cuaderno puse...
Sin comentarios. Pasa palabra. Literal. Es que… Que no lo hacen mal, pero… Yo, con todos mis respetos…
A ver, yo con todos mis respetos, porque a mí me gusta todo tipo de música, pero para mí era un poco una canción, lo lailo, como de llamar yo, ¿vale? Y en un festival como el Benidorm no pegaba. Y ese momento España es kinky, hola, hola, ¿qué tal? ¿Todos vienen? Me habéis entendido. Y yo creo que tenía más la tontería de la escenografía con la moto, con no sé qué, que lo subían y tal.
que otra cosa, porque yo cuando escuché la canción... Y que no lo hicieron mal, cuidado, a nivel calidad vocal estaba muy bien, pero no. O sea, no.
No, no, y suerte de la moto, que le daba un poquito de juego, porque si no, claro, o sea, dejas la canción desnuda así con ellos tres ahí y... Esta es la diferencia a la que ha ganado, ¿vale? Que esta tú la ves en un escenario y bueno, pues te puede hacer un poco de gracia, pero no te la veo poniéndote para escucharla en una grabación de estudio, o sea, en los cascos no...
Sin duda. Vamos a otras que no llevaban nada de atrecho, solo unas guitarritas, Julia Medina y María León. 82 puntitos. No sé cómo las visteis. Otras grandes favoritas de las redes sociales. Sí, ahí está. Favoritas de las redes. Perdón, chicos, que se ha ido un poquito. ¿A quién os referís?
María León y Julia Medina. ¿Qué pasaron? Las damas. Las damas. A ver, yo sinceramente te lo dije a ti personalmente, la canción no me ha gustado absolutamente nada. Creo que tenía más estribillo que lo que era la canción. A mí el principio de la canción me parecía un muermo y además es que en el principio de la canción ellas estaban con un pie de micro, tampoco tenía mucho sentido. O sea, creo que le podían haber sacado muchos más partidos de una canción tan aburrida.
A ver, yo, como he dicho, era la favorita en las redes, tampoco entiendo el bombo, es un mensaje, bueno, sí, que esto de los mensajes yo ya, de verdad, deberíamos ahorrárnoslo ya, de verdad, porque llega un punto en el que ya lo hemos captado, ¿sabes qué os digo? Sí, sí, sí, ni más ni menos.
El mensaje siempre es el mismo. Viva el amor libre, viva las mujeres, viva lo sé qué. Feminismo. Yo creo que ya debemos normalizar las cosas porque eso es realmente cuando las cosas funcionan, cuando normalizamos. Pero yo es que no era tampoco una canción que yo le diera mucho bombo. O sea, sin más, también no hay nada...
La verdad es que se nota que tienen experiencia en el escenario y se nota que al fin y al cabo que se empastaron muy bien, cosa que también es de agradecer. Pero era la típica actuación, pues sí, que a lo mejor en Eurovisión tendría alguna no posibilidad, como solemos tener siempre allí, pero...
Sí, no, a ver, yo, para mí era una canción que, a ver, estaba bien, pero no mataba, o sea, era una canción que tiene el estribillo, que engancha y tal, pero en sí es una canción que...
Que sí y no, ¿sabes? O sea, que te deja, pues, bueno... Sí, te deja como que... Ya está, o sea, no sé. Es como que se han dejado algo en la canción y no nos hemos enterado, ¿sabes? Somos los últimos en enterarnos, pero no sé...
Pero bueno, son esas apuestas que se hacen cuando la gente escucha. Que también, cuidado, que eso también es gracias a las promociones que hacen las canciones y los propios grupos. Porque al final todas estaban accesibles a que a todo el mundo le gustara o no le gustara en redes o en radio o en cualquier lugar. Y al final hay otras que han destacado más. Sí, sí.
De todas maneras, ¿no creís también que yo también me la planteé en plan fenomenote? Porque le dieron mucho bombo porque estaba Julia Medina.
Bueno, sí, claro. Lo dijimos, sí, sí, el día de la semi. Yo creo que el fenómeno TE influye, influye y mucho. Ahora hablaremos de otro, que es mayo, que quedó en posición número 11, con 64 puntos.
I, oye, pues mira, la verdad, mira, él se presentó, pero le faltaba, para mí le faltaba algo a Majou. Lo que pasa es que, mira, salió con sus bailarines...
Amb el tema que es también enganchoso, pero le faltó un poco de... No sé si... No profesionalidad, no voy a hablar de profesionalidad, pero sí que en el escenario... Originalidad. Sí, exacto. Originalidad.
Creo que era un espectáculo ya muy visto. A mí me recuerda anteriores actuaciones que hemos visto en un Benidorm Fest o en una Eurovisión. Yo creo que eso también es algo que nos falta a todos en general. Originalidad. Es un poco ver lo mismo de lo mismo, escuchar prácticamente lo mismo de lo mismo. Entonces...
Y aparte que yo, no sé si os ha pasado este año, perdonad que a lo mejor abro un melón, pero yo he detectado demasiadas similitudes en muchas canciones a otras canciones ya existentes. Y ahí es cuando dices, ostras, a ver aquí los que hacen la canción, los que componen la canción, los que hacen los... Por favor, no sé, porque...
Un poco de detalle, ¿sabes? Llevamos varios años con las copias de canciones...
Porque yo todos los años, por ejemplo, veo un estilo Chanel, un estilo... O sea, todos los años. Todos, todos, todos. Sí, pero al final tener un estilo, ¿vale?, es inevitable. Porque esto es... Pues el flamenco tiene el mismo estilo, el reggaetón tiene el mismo estilo... Pero me refiero a cuando ya estás escuchando una canción y los acordes te están llevando en tu cabeza a otra canción, ¿vale?, no es bueno, no es bueno.
No es bueno porque ahí es donde cuentas y dices, ay, esto me recuerda a... Y eso no es precisamente... Y fíjate que, a ver, que al final en la música muchas veces se hablan de plagios, se hablan de copia y muchas veces no es así porque, a ver, hay acordes sintiéndolo mucho. Un do es un do y a ver... Ni más ni menos, sí, sí.
Es que es así, ¿vale? Pero sí que es cierto que cuando ya tú te pones a escuchar una canción y totalmente la canción te está llevando a otro tema, ahí a lo mejor es que se parece muy, muy, muy demasiado. ¿Y qué me decís para ir acabando de comentar a los concursantes Danny Jay con su bachata? ¿Qué os pareció?
Bueno, a mí no me disgustó. Creo que, a ver, estamos acostumbrados a ese tipo de canciones, ¿vale? Con lo cual, bueno, no me disgustó. Creo que también la escenografía tampoco estaba mal, tal. O sea, el equipo que tenía de bailarín es bien,
A mí no me chocó tanto el puesto en el que quedó, ¿sabes? Sí, es un estilo que lógicamente es conocido, no es algo que sorprenda. Es comercial. Es comercial, es comercial. Exacto.
A ver, yo creo que es una buena actuación bien ejecutada en el sentido de que era fácil que a la gente le entrara, porque al final esto es así, que te entre. Lo que pasa que a lo mejor también un punch, un algo ahí que destaque. Pero bueno, no fue tampoco una muy mala actuación. Creo que a lo mejor un puesto 9, 9 no, a lo mejor se alejó un poco, pero bueno.
Luego tenemos a Miquel Erzo, que ya lo hemos comentado, con 79. Mayo ya lo hemos comentado. Y en último lugar, Kenneth, con 40 puntos. ¿Qué os parece? Con todos mis respetos, esto sí que no lo entendí. A mí me supo mal, ¿eh?
De verdad, lo hizo muy bien. El equipo de baile, no os podéis imaginar una barbaridad, cómo se vivió como todo. O sea, yo os juro que cuando le dieron el último puesto dije, no puede ser, esto es una broma. O sea, yo miraba la pantalla y decía, ¿de verdad está pasando?
Oídme, ya se va acabando el tiempo. Primero, Reyes, tú que has estado allí estos días. ¿Cómo lo has vivido personalmente? ¿Cómo está el ambientillo ahí en Benidorm? Como he comentado, fue mi primera vez. O sea, si ves, no tengo absolutamente voz para nada. Yo recomiendo esta experiencia a todo el mundo aquí, al menos una vez en la vida. Esto es brutal.
Volvieron y mil veces y de verdad creo que el ambiente del Benidorm Fest cada año es mayor. Sí que es verdad que en cuanto a audiencias, creo que por lo que se ha visto y tal, no ha habido mucha, pero yo sé que la final fue bestial vivirlo desde allí porque es que el ambiente ha sido brutal. Así que por favor...
a hacerme caso y hay que apoyar a la música y sobre todo a los festivales. Ahí la has dado, Reyes. Sobre todo a los festivales, que tenemos muchos festivales en España que son espectaculares y para todos los gustos, además.
Y apoyar a la música española, por favor, que es lo más importante. Y a los artistas y a las bandas. Eso, a las bandas. Tengo que saludar a mi Crazy Rock Band, por supuesto. Lo dijeron ayer también, no sé si era Inés Hernán que lo dijo, sobre todo ahí con Kitay, por favor.
Las bandas que no sabéis el trabajo que hay detrás de una banda, y ellos lo comentaron. Estábamos ensayando en un garaje y de ensayar en el garaje, que lo comentaban, que me encantó ellas, brutal, además hacen un equipo muy bonito.
Y de enseñar en un garaje nos encontramos con este super escenario. Pero es que se nota, y me gustó mucho que lo dijeron, se nota la carretera que llevan encima estos chicos. Exacto. Y ellos lo dijeron porque no sabéis la de furgoneta que nos hemos chupado antes de llegar aquí. Y es que disfrutaban como chavales pequeños...
Allí encima del escenario. Y eso se transmitía. Es que hay tantas bandas, tantas bandas que se merecen oportunidades. Y como estamos diciendo, muchas carreteras, muchas horas, muchos ensayos. Es que no lo podéis imaginar, de verdad. Esto es algo que...
Que todos los que pertenecemos a bandas lo decimos muchas veces y a lo mejor... Mira, nosotros, por ejemplo, la Clus y Rock Band, cuando nos estamos dos días ensayando antes del espectáculo, nosotros permitimos que el público, cuando los recintos lo permiten, que puedan entrar la gente viendo los ensayos, ¿no?
Porque es que realmente es importante que la gente vea el trabajo. Y todos los meses que hay de trabajo detrás. La gente ve ahí cuatro personas cantando y no saben lo que significa aprenderse letras, escribir letras, crear melodías, hacer que todo encaje, hacer una grabación. Mira, hoy tengo a mi mejor amigo haciendo una grabación.
para su disco, ¿vale? Y es que hay que dedicarle horas, muchas horas de la vida. Yo solamente quiero añadir una cosa, y es que ya no solamente la gente que tiene las bandas y tal, sino que es verdad que tenemos que reconocer el trabajo de tantísima gente que de verdad que va a los conciertos, que tal, o sea, músicos, todo, la gente de los amplificadores, mira, yo sinceramente... Los técnicos de sonido...
A esto les ponemos un hola, ¿qué tal? ¿Todo bien en casa? Nada, eso pues nada, que simplemente dar las gracias por el pedazo de espectáculo que nos dieron.
Para acabar, la última pregunta. ¿Hacia dónde va o cómo veis el futuro del Benidorm Fest? De momento han confirmado que habrá Benidorm Fest el año que viene, pero ¿creéis que si Neurovisión pierde mucho? La gracia pierde. Ya se ha visto que la audiencia ha bajado.
Se han relajado a nivel global, no solo artístico, sino a nivel de atrezzo, porque no hay Eurovisión. ¿Vosotros cómo veis el futuro del Benidorm Fest, para acabar? Pues yo la verdad es que creo que va a estar marcado efectivamente por esa no participación en Eurovisión.
Al final, había muchos grupos que era su finalidad, que era poder participar en un evento que luego les da una repercusión a nivel europea brutal, o incluso mundial en algunos casos.
Pero sí que es cierto que las audiencias hablan y las audiencias dicen mucho después cuando toca ya volver a organizar eventos de este calibre. Habla mucho de inversión, habla mucho de participación, habla mucho de quiénes se van a presentar y quiénes no. Y posiblemente estas bajas audiencias
Nos va a hacer pensar que una de dos o lo organizan muy bien y se lo plantean muy bien o el año que viene va a estar bastante en decadencia el venidor fest. Reyes. A ver, de ahí tengo que decir que no sé si lo habéis visto. Ayer habló María y dijo que sí que va a haber otro venidor fest. Han confirmado una sexta temporada.
Sí, claro, el año que viene lo han confirmado, que es lo que ha dicho Joan, pero ¿en qué condiciones no lo vamos a encontrar el año que viene? Claro, exacto. Se va, perdonadme que se va la conexión. Tranquila, no pasa nada. Me cuesta oír. El pinganillo, el pinganillo ya le falla a Reyes. Nada, decíamos que cómo ves el futuro del Benidorm Fest.
A ver, pues creo que he entendido a Yoli, pero lo voy a repetir por si acaso. No vaya a ser que no sea lo que yo voy a decir.
Para mí creo que va a depender mucho de cómo se enfoque, porque yo creo que esto ha sido una prueba de bomba. Vamos a ver cómo funciona este año. Yo creo que va a depender mucho cómo lo enfoquen de cara al año que viene. Porque sí que es verdad que van a ser... Buenas tardes nuevamente. Cosas del directo.
Es que los Reyes están en el autobús volviendo y están dando unas indicaciones del conductor. Claro, a ver, señores viajeros. Por eso me he moteado disculparme. ¿Todo bien? ¿Por eso, Reyes? ¿Todo bien? ¿El señor conductor está bien y todo va bien? Vale, vale, vale. Creo que les ha avisado que en breve les va a tocar parar para descansar. Más o menos, yo creo que me iba a morar el aviso.
A ver, pues nada, eso que lo que decía, que va a depender mucho, pues como te he dicho, de cómo lo enfoquen de cada año que viene. Porque además creo que la policía de este año ha sido muy mala. No le han dado tanta importancia como le han dado en otros momentos. Y eso creo que ha pasado factura.
Qué importante es la promoción de todo. Es importantísimo, es importantísimo y vital. Yo pienso igual, aquí falta mucha publicidad y falta más money, más money, más money, money. Muchísimas gracias a Nubis, Yoli, muchísimas gracias a Reyes, Princesas Poderosas, que este año se lo ha pasado ahí en grande.
en el Benidorm Fest. El año que viene nos vamos todos por ahí a ver qué pasa. Hacemos ahí un Benidorm Fest especial. Paralelo. Paralelo. Sí, sí. Yo creo que si algo montaríamos ahí porque todos ahí liándola ya verás que sería bueno. Muchísimas gracias de verdad a las dos. Un abrazo muy grande y que viva la música.
Que viva la música, Joan. Gracias. Que paséis buena tarde. Adiós. Adiós, cariños. Muchas gracias. No sé si me estáis escuchando. Un beso. Chao.
El racó de Toni Rovira. La gent el senyala, l'apunta amb el dit, el critiquen, però a ell li importa tot això. Un bledo. Ja sabeu qui és, el nostre estimadíssim Toni Rovira, del Toni Rovira i tu.
Anem a connectar amb ell, no sé on serà, on pararà, però esperem que en respongui. A veure si el tenim per aquí. Anem a connectar la nostra tele dels Encants. Toni! Toni Rovira! Toni, per on pares? A veure... Aquí, aquí, qui està en semblant. Hola, Toni.
uns minuts abans de començar el programa i enviant una salutació per aquí, que passen coses molt rares en el programa sempre, misterioses. Charito, haces d'abuela. Ah, sí, soy bisabuela. Pero ahora he cogido uno nuevo, un niño nuevo. Guapísimo. Uy, pobrecito.
Abuela de Lorenzo, sí. Pero distráelo, que si no Lorenzo va a llorar. Va a llorar, va a llorar. Es que no, se atabala, se atabala. Con todas estas cosas. No sé si le voy a dar un poco de pastel. No, no le des pastel, que no creo que pueda comer, que los niños no toman pastel.
Per aquí al cri, aquí al Antonio el Gitano, el meu Gitano. Antonio de Family, Gister, ¿qué haces tocándote la barba? Pues aquí porque está un poquito despeinada, entonces... ¿Cuánto te cuesta mantener esa barba? Pues yo creo que bastante, porque los productos que uso, porque claro, es que tengo una barba grande y entonces claro, hay que cuidarla.
Sigue, sigue, Antonio. Nada, y eso que me he hecho mascarilla, hola, me he hecho mascarilla, me he hecho aceite, me he hecho bobina para la barba, claro. La barba de un rumbero como es el Antonio de Family Hister, que ha tingut moltes formacions, que ha cantat rumba amb tots els grans d'aquest país, que ha donat la volta al món, i que ara, mira...
Dale, dale, dale a la guitarra, dale a la guitarra, marcha. Queremos marcha, marcha, marcha, marcha. Queremos marcha, marcha, marcha, marcha. Queremos marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha. Queremos marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha, marcha.
Això és el que fa un gitano com l'Antonio de Family Feaster. I per allà, els camerins, m'està esperant Millones, que és un cantant de República Dominicana, i ve a presentar-nos... Vines a presentar-nos Millones, tu último single, que se llama... Q-L-O. Q-L-O, i de què va aquesta cancion? Dentro del Denver, no? Perreo. Puro perreo, claro.
Ya está disponible toda la plataforma digital, esto es mío. Muchísimas gracias. ¿Qué es tuyo? La bolsa de valores. Pensabas que era la modelo que están pintando. No, no, no, qué pasa, qué pasa. No, ya tú sabes, estamos...
Estamos aquí trabajando full lo que es el proyecto QLO. Viene con video. Ya este me sale el video, gracias a Dios. Pero ya tenemos un proyecto grande aquí. Vamos a arrasar con todo lo que se llama el perreo de aquí de Barcelona i d'Europa complet. Bueno, adeu-siau, amics de la Caixa Tonta. Ens trobem la setmana que ve, mentre estan perreant tots aquí. Adeu-siau, Joan Bord. Gràcies, Toni Rovira. Doncs nosaltres acabem la secció amb aquest QLO Millones.
La Caixa Tonta
I nosaltres avui marxem amb Bésame con Passión, de Grego García i la nostra estimadíssima Marialena Mazipe, que fa poc que va estar aquí al programa. Què ens diu això? Hola, sóc la Marialena Mazipe. És un gran privilegi poder estar aquí de nou per presentar-vos la meva última cançó, Bésame con Passión.
L'he composat en col·laboració amb el meu gran amic Gregor García, que és el cofundador de Tennessee, exmembre del grup, a més a més, i compositor de moltes de les cançons que del grup n'hem gaudit, n'hem ballat, n'hem cantat, com «Juave mi corazón», «Una noche en Malibú». Hem volgut fer una cançó dinàmica, divertida...
I, de fet, el que ens ha sortit és una cançó que ens defineix a cadascú de nosaltres. Ell és una persona molt romàntica, molt sentimental, i jo, en canvi, soc més pispireta. Ha estat gravada als estudis de Here Comes the Sound, a Barcelona, amb Antoni Torres, que ha fet màgia, amb els instruments, amb la bateria, amb el baix, amb les guitarres, amb la producció, en general. I esperem que gaudiu, que us agradi,
i que la canteu amb nosaltres. Un gran plaer de poder-vos presentar Vés a mi con passió i un petó ben, ben fort de fet. Doncs, Maria Helena, us ha quedat un tema brutal, genial. Gràcies als Reyes de Princeses Poderosas, gràcies a la Nubis, que amb elles hem comentat el Benidorm Fest, gràcies a l'assumpte Vitoria i al Toni Rovira per ser un cop més avui amb nosaltres.
I gràcies a totes les emissores que ens feu confiança. Us deixem amb aquest Bésame con passión. Gràcies per escoltar-nos. A reveure. Adéu-siau.
Senyores i senyors, fins aquí l'emissió de La Caixa Tonta. Esperem que us hagi agradat, que sigueu molt feliços. Ben, ben, que te lo voy a explicar. Ben, ben, sé que lo entenderás.
Ven, ven y bésame con pasión. Ven aquí, hazme perder la razón. Ven, ven, que te lo voy a escuchar. Ven, ven, sé que lo entenderás. Ven, ven y bésame con pasión. Ven aquí, hazme perder la razón.
Dissabte 28 de febrer, a partir de les 7 del vespre, l'Associació Cultural Andalus de Torredambarra i el Baix Gaià us convida a celebrar el Dia d'Andalusia amb les actuacions del Coro Rociero de Torredambarra.
Paco Jara, Carmen García, El Didac, Carmen Sayago i al ball Menta i Canela, Grupo Alegria i companyia flamenca El Tobalillo. Acompanyeu el coro rociero de Torra d'Ambarra i tots aquests artistes dissabte 28 de febrer a partir de les 7 del vespre.
Hi haurà servei de barra. Donatiu de 3 euros. Sábado 28 de febrero a las 7 de la tarde en el Casal Municipal. Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Caritas. Cada gest compta. Swing
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Bon dia, la 1 us parla Maria Lara. Protecció Civil de la Generalitat ha activat la fase d'alerta del Pla Vencat per demà. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el vent de Ponent pot superar els 70 quilòmetres per hora al Pirineu i Prepirineu, a l'Alt Empordà, Ponent, Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona, al Penedès i també al sud de l'àrea metropolitana i a la Catalunya central.
Per avui a la tarda nit el grau de perill màxim és d'1 sobre 6 a les comarques de la Selva, a Osona, a la Garrotxa i al Ripollès, sobretot a cotes mitjanes i altes. Durant la matinada ja a les comarques més afectades seran ja al litoral entre el Barcelonès i el Baix Penedès, així com també a l'Alp Penedès i la Noia. Estem pendents, a més, d'una reunió del Comitè Tècnic del Pla del Secat per tal d'analitzar tota la informació.
I en clau política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advertit a Esquerra i Comuns que necessita els pressupostos per tal de complir els acords d'investidura i s'ha compromès a aplicar-los fil per randa. De fet, avui Comuns i Govern han acordat, volíem dir, augmentar els 106 milions per més
el pressupost per ajuts al lloguer d'habitatges i poder arribar a gairebé 50.000 famílies més. Els comuns calculen que augmentant la cobertura d'aquests ajuts al lloguer en els pressupostos d'aquest 2026, arribant als 303 milions d'euros, es poden beneficiar el 25% de les famílies llogateres en dos anys.
I també en habitatges. Els habitatges ocupats a Sabadell han caigut un 5,4% el 2025, situant la xifra global en 1.349, 77 menys que l'any anterior. És el tercer any consecutiu d'aquesta tendència a la baixa. A més, el 2025 s'han frustrat més intents que mai d'ocupació a la ciutat. En total, 221. Des de l'Ajuntament es reclamen canvis legislatius per tal de poder fer desallotjaments express i que s'endureixin les lleis fins i tot amb penes de presó.
I aquest matí els serveis de telefonia fixa i mòbil de Movistar per a empreses han registrat una caiguda que ha deixat prop de 100.000 pimes sense connectivitat. L'incident ha tingut lloc poc després de les 8 del matí i no s'ha solucionat fins passats dos quarts de 12. El servei s'està restablint progressivament.
I un excursionista que feia escalada al Pedrafort, que al Bergueda, va morir ahir després de precipitar-se, volíem dir, al vessant nord de la muntanya. La seva desaparició va ser alertada i al vespre, quan no es va poder contactar amb ell, es va activar, doncs, un dispositiu de recerca amb gossos, drons i també la unitat de comandament mitjana. Durant la matinada, els equips van seguir traces a la neu fins a localitzar, finalment, el cos sense vida de l'excursionista.
I en mobilitat encara ara a la P7 hi ha diverses avaries, una a Banyeres del Penedès, una altra a la Roca del Vallès i una altra a Bandellós. També hi ha una altra avaria, en aquest cas a la 2 a Òdena, i també un accident a la 2 a Castellbisbal, que dificulta la circulació. Notícies en xarxa 8 de febrer de 2026, això és l'En Joc.
Martí González.
Dimecres 18 de febrer, avui amb un programa molt poliesportiu, amb una cita europea històrica per a les parts Girona a l'Euroliga Femenina, a Turquia, a la pista del Fenerbahçe, en bàsquet, competicions europees també per al Barça, que torna avui a la Champions i al Granollers, que va perdre de manera contundent ahir a Noruega, Copa del Rei de Futbol Sala, Baterpolo i molt tenis taula, tot això i més avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actuageta esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García. Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, polèmic, Benfica a Madrid. Ahir a Portugal per uns presumptes insults racistes d'un jugador del conjunt portuguès a Vinícius. En la part esportiva, el brasiler va ser l'autor del gol de la victòria per 0-1 a Lisboa. En l'anada, l'eliminatòria prèvia, els vuitens de final de la Champions masculina. La tornada es disputarà la setmana vinent a Portugal. La setmana vinent a Madrid, millor dit, perquè ja han jugat a Portugal, per tant, el Santiago Bernabéu. Avui juga l'altre equip de la Lliga Espanyola, que disputa aquest play-off, l'ètica Madrid, amb l'anada al camp del Bruixes Belga.
El Barça està pendent de dues eliminatòries d'on ha de sortir el seu possible rival per als vuitens. Doncs una banda, la que enfronta el Monaco i el PSG, 2-3 a favor de l'equip de Luis Enrique, remuntant un 2-0 en aquesta anada disputada. El principal, volíem dir, i de l'altra aquesta tarda, 3 quarts de seta, jugar a l'anada del Carabac Newcastle. Un d'aquests quatre equips serà el rival del Barça als vuitens de final. En categoria femenia també s'està disputant aquesta setmana el play-off previ als quarts de final, en aquest cas, els partits de tornada, i que el Barça també s'estalvia.
De fet, aquest vespre podrem confirmar si tenim o no clàssica quarts entre Barça i Real Madrid. El conjunt blanc rep avui el París, a Valdebebas, amb un 2-3 favorable d'anada a la capital francesa. També avui es decideix la eliminatòria entre el vigent campió l'Arsenal i el Lovaina belga amb un 0-4 avantatge per a les angleses. Tornar a la categoria masculina, avui es recupera un partit pendent de Lliga a primera divisió. El duel entre el Llevant, penúltim classificat i el proper riol del Barça, aquest diumenge al Camp Nou, el Villarreal, que és tercer i que en cas de victòria situaria 10 punts al conjunt de Hans i Flick. El partit comença a les 8 del vespre.
I en el futbol de casa nostra avui es defineix la final de la Copa Catalunya Masculina. Amb el duel a la nova creu alta entre el Sabadell i el nazi de Tarragona a les 7 de la tarda. Espera la final el Barça Atlètic. Ahir va superar l'Andorra per 2 a 1 el Johan Cruyff amb gols de Guia Fernández i Joaquín per part del Pillar Blaurana i de Teolé Normand per l'Andorra.
En bàsquet avui l'Espar Girona afronta el primer partit del play-off prèvi a la Final Six de l'Eurolliga femenina. Les gironies ja tenen plaça assegurada per aquesta fase final, que es disputa l'abril a Saragossa, però podrien, si superen aquesta eliminatòria, estalviar-se els quarts de final i jugar directament les semis. Per fer-ho, això sí, haurien de guanyar un dels equips amb més potencial del continent, el Fenerbahçe Turk, en un play-off al millor de tres partits, i amb el factor Pistán contra avui, primer duel a Istanbul a 6 de la tarda.
La setmana vinent jugarà el segon partit, en aquest cas de Funtejau. En Nambola, avui torna la Champions masculina per al Barça després de dos mesos, adorada. Els blaugranes podrien certificar avui mateix el bitllet directe per als quarts de final si guanyen a la complicada pista del Pic-Sguet-Hongarès. L'equip de Carlos Ortega, segon, a dos punts del Magdeburg, que és líder amb sis de marxa sobre el tercer, es guilla ploc i vuit sobre el quart, que és el conjunt hongarès. El partit comença a tres quarts de set de la tarda.
I a la European League Masculina, també d'envol, ahir derrota dura de la Freaking Granollers. No sé, Martí, perquè es veia, se'ns van caure en el primer partit de la ronda principal per un clar 37-28 a la pista de l'Elberum Norueg. Dimarts de la setmana vinent, a la segona jornada, Granollers rebrà el Palau d'Esports, un dels equips més potents d'aquesta competició, el Porto.
En futbol sala avui tenim el que podríem dir que és una final anticipada de la Copa del Rei. S'enfronten en un eliminatori a partit únic els dos col·líders de la Lliga, el Poço Múrcia i el Barça, al Palacio de los Deportes de Múrcia. Qui guanyi es clasificara per afeina el fort d'aquesta Copa del Rei, que es jugarà a finals de maig a Càceres. L'enfrontament comença a dos quarts de vuit del vespre. També avui es disputa, en aquest cas, a les nou...
El duel entre el Noia Gallec i el Valdepeñas. Ja estan clasificats per la Final Four el GMB Cartagena, que hi va golejar 7-2 al Movistar Inter, i el Jaén Paraíso Interior, que va superar per 5-2 al Ribera Navarra. Amb Aterpol avui disputen partits de la quarta jornada de l'Eurocup femenina. Amb el Barceloneta rebent el gran Nancy francès, avui a dos quarts de nou del vespre. Les marineres col·lideren el grup C amb sis punts, els mateixos que el Padova italià, mentre que les franceses no han puntuat encara.
D'altra banda, avui és disputant amb parell de partits també de Lliga, la divisió nord-femenina de Waterpolo, avançats a la tretzena jornada. A les dues, el Sabadell rep l'Etxai de Canari, i a les nou, duel català entre Terrassa i Mataró. I un parell de resultats d'ahir, també en aquesta divisió nord-femenina, triomf contundent del Sant Andreu, 23-7 contra l'Horta, i també golejada del Barceloneta, 3-19 a la piscina del Mataró. En aquest cas, en partit de la divisió d'honor masculina.
En tenis, Paula Badosa retira amb molèsties físiques del 8 a 1 de Dubai. La tenista empordanesa havia superat la primera ronda del torneig i en el segon partit ha abandonat just quan ha perdut el primer 7-6-4 contra l'ucraïnesa Esvitolina. Badosa guanyava per 4-1 quan ha notat les molèsties a la cuixa esquerra i demana resistència i a partir d'aquí ha perdut tots els jocs que s'han jugat fins haver de retirar-se.
I en tenis taula, un últim apunt. Aquesta tarda comencen a Tarragona les Copes del Rei i de la Reina amb diversos equips catalans. Aquest matí s'han disputat en el mateix escenari les finals dels campionats d'Espanya absoluts. Doncs així és, la catalana Renata Xipxat, jugadora del Miró Ganxets d'Arreu, s'ha proclamat campió d'Espanya en dobles mixtos, fent parella amb l'aragonès Álvaro Jimeno. Això sí, Xipxat ha perdut la final de dobles femenins contra la palista del Vic, Camila Moscoso.
i la jugadora de Burgos, Maria Versosa. En individual, el títol femení ha estat per una altra jugadora del Miró Ganxets, l'ucraïnesa Natàlia Prosbymina.
Dimecres, 18 de febrer, 9 minuts, gairebé 10 passen de la 1, comencem parlant de futbol, perquè més enllà de la Champions i d'aquests play-offs previs als vuitens de final, en el cas de masculiner i els quarts de final, en el cas de la femenina, sense el Barça en els dos casos que els està estalviat, continua la precampanya a Can Barça i ahir mateix, de fet, el president sortint, Joan Laporta, va presentar oficialment la seva candidatura per a la reelecció. L'escoltem durant l'acte.
Ens presentarem en la reacció perquè volem continuar defensant el Barça. I el Barça el defensarem amb la mateixa determinació, amb la mateixa estimació i amb la mateixa vocació de servei per la institució que hem vingut fent durant aquests darrers anys on hem pres decisions importants que ens han portat al que avui estem en el Barça, que s'ha salvat el club, l'hem recuperat per tornar-lo a la primera línia. Ens presentem perquè estimar el Barça és defensar el Barça.
El principal rival de la porta, a priori, si fem cas als avals i als resultats de les últimes eleccions del 2021, és Víctor Font, que ahir anunciava que el seu equip legal estava preparant una denúncia al CTA, al Comitè Tècnic d'Arbitres, contra el Real Madrid per adulterar la competició. A part de la denúncia, a part de la professionalització que el club necessita, vol dir també comptar amb professionals dins del club que tinguin capacitat i experiència per poder influir en els estaments que, òbviament, estan a Madrid i que actuen a favor del Real Madrid.
El que no pot ser, com dic, és estar tot el mandat anant de la mà de Florentino Pérez i alhora de la veritat estar absolutament desemparats perquè el que estan aconseguint és adulterar la competició, que nosaltres per primera vegada en 5 anys de mandat fem un comunicat al CTA que ja dèiem que no ha servit de res.
Avui, pel que fa al procés electoral, això és tot. De moment estem en el procés de recollida d'assignatures. Entre el 3 i el 5 de març es proclamaran oficialment les candidatures i el dia de les votacions serà, recordem, el 15 de març. Pel que fa a l'Espanyol, ahir va parlar dels mitjans del club al mig campista basc Urko González Zarate, a lamentança de l'empat contra el Celta, però alhora asseuran que s'havia de valorar el punt sumat.
Al final sí que és verdad que hicimos lo que costaba, que es ponerte por delante del marcador y la lástima que te meten al final, pero bueno, joder, pero hay que darle importancia al punto. Todo lo que sea puntuar, bienvenido sea. Todo un poco, ser contentos en las dos áreas, ser ganadores de duelos, pues bueno, todo al final un poco. El primer partit per a l'Espanyol serà dissabte a les 9 de la nit al Metropolitano contra l'Atlètic de Madrid.
I en el futbol de casa nostra avui es defineix la final de la Copa Catalunya Masculina amb el duel a la nova creu alta entre el Sabadell i el Nàstic de Tarragona a les 7 de la tarda. La preve des de Ràdio Sabadell, Adrià Rojo. El Nàstic de Tarragona serà avui l'últim escull pel Centre d'Esport Sabadell abans d'arribar a la final de la Copa Catalunya.
de futbol masculí absolut. El partit de semifinals, avui a les set del vespre, a la nova Creu Alta, arriben un mal moment pels dos a la Lliga. Si bé els arlequinats segueixen com a líders de la primera federació i, en canvi, els gran aflirtegen amb la zona de descens. Arthur Bonaldo, un dels capitans del Sabadell, creu que serà una bona oportunitat per la gent amb menys minuts. Momentos de oportunitat para muchos, de minutos. Tenemos una plantilla con muy buenos jugadores.
Entonces lo enfrentamos con ilusión. Yo lo enfrento con ilusión. Al final yo lo veo así y creo que tenemos que tener esta perspectiva. De moment el Sabadell ha utilitzat aquesta Copa Catalunya per donar minuts als menys habituals de la primera plantilla i algun que altre de l'obrador Arlequinat. En canvi, el nàstic de Tarragona només ha jugat un partit a Nou Barris contra la Muntanyesa i el va afrontar amb la Pobla de Mafomet, el seu filial, jugadors del juvenil i només un parell de la primera plantilla.
El duel es podrà veure a partir de les 7 del vespre al Twitch de Ràdio Sabadell i a la final d'aquesta Copa Catalunya ja espera el Barça Atlètic, que ahir va eliminar l'Andorra. Gràcies, Adri. Com sentíem, el rival del vencedor de la semifinal d'avui serà el Barça Atlètic, que ahir va superar l'Andorra 2 a 1, el Johan Cruyff, amb gols de Guilla i Fernández i Joaquín, per part del fill de l'Orena, i de Teole Norman, el germà del jugador de la selecció espanyola i de l'Atlètic de Madrid, per a l'Andorra.
Barrem ara de bàsquet, avui l'Espar Girona afronta el primer partit del play-off prèvi a la Final Six de l'Eurolliga femenina. Les gironines ja tenen plaça assegurada per aquesta fase final, que es disputa a l'abril a Saragossa, però que podrien superar, si superen aquesta eliminatòria, estalviar-se les quarts de final i jugar directament les semifinals, una sèrie semis que serien encara més històriques. Per fer-ho, això sí, haurien de guanyar un dels equips que té més potencial del continent, econòmic i també de qualitat, el Fenerbahce Turk, el millor de tres partits i amb el factor pista, a més, en contra.
Avui el primer dels partits de duel a Istanbul. Girona fem a Pau Llafanyer. La millor temporada de la història de l'equip gironí tindrà aquesta tarda un repte important a Turquia, on l'espar Girona visita el Fenerbahçe en el primer partit del plegin de semifinals a partir de les 6 de la tarda. Pel conjunt gironí, el duer és el primer escull majúscul que tindrà abans de la cirereta de participar a la Final Six. Roberto Iñiguez, entrenador de l'UNI, explica com afronta el partit.
Tengo dos perspectivas, la única que quiero disfrutarla con el equipo, tampoco tenemos nada que perder, hemos conseguido el premio.
pero queremos competir, queremos dar el mejor nivel posible que podamos dar. Y dos, pues como dice Kobe Bryant, que es muy famosa esa entrevista, que le dijeron, habéis ganado, no estás contento, y le dijo, job no finish, hay que seguir, hay que hacer el trabajo, y nos hemos ganado el derecho a soñar, como lo llevamos haciendo desde el primer día. Les parts Girona no disposarà de Marta Canella, però tindrà la resta de jugadores disponibles per competir de tu a tu contra un dels millors equips d'Europa.
Gràcies.
Parlem ara d'enbol. Avui torna la Champions masculina per al Barça. Després de dos mesos de per l'aturada de l'Europeu i de l'Àfrica, els blauranes ja són a Hongria per enfrontar-se aquesta tarda a la pista del Pikseguet, amb l'objectiu d'obtenir ja matemàticament el bitllet directe per als quarts de final de la competició, a falta de quatre jornades encara per al final d'aquesta fase de grups. El Barça és segon, amb sis punts de marge sobre el tercer, que és el Wislaploc, i vuit sobre el quart, que és precisament el conjunt hongarès. Escoltem l'entrenador del Barça, Carles Ortega.
Molta il·lusió, jo crec que l'equip està bé, tenim una baixa important com és el Casal Rica, però jo crec que molts jugadors estan encara en forma després de l'europeu i a veure, hem de millorar una miqueta en defensa, estem treballant en això i és un partit complicat, un pavelló ple segurament i hem de donar-lo tot per jugar. Jo crec que torno a dir-ho que l'equip està bé, però fa molt temps que no juguem Champions i sempre tenim aquesta incertesa, no?
Com sentíem, el Barça té a la baixa del Capità, Dicamem, amb problemes físics. El partit d'avui a tres quarts de set de la tarda. I ahir, derrota dura del Freaking Granollers en l'estrena dels balles d'Ans de la Main Round de la European League masculina. L'equip d'Antonio Rama va començar molt malament a la pista de l'Elberum-Noruec, que de seguida va agafar una distància al marcador que ja va ser insalvable. Al final, 37 a 28, de nou a perdre el Granollers a favor dels Noruecs. Radio Granollers d'Arnau Moia.
Des dels primers minuts, el conjunt ballesars s'ha vist superat per la intensitat i el ritme dels noruecs. Les pèrdues de pilota i la manca d'encert en atac han facilitat els contraatacs locals amb un Kevin Gulixen especialment inspirat. Tot i l'encert inicial de Pau Paniti, la dinàmica obligat Antonio Rama ha demanat temps molt ben aviat. El descans al marcador ja era clar. 20 a 10 i moltes dificultats pels ballesans per trobar continuïtat en el seu joc. Aquest és Antonio Rama, entrenador del Freiking Ballon. Mano Granollers.
Doncs, per ser sincer, el partit d'avui no és un autèntic desastre. Al final, penso que la posada en escena d'afrontar un partit d'aquestes característiques d'aquest nivell no hem estat a l'alçada. També és veritat que l'equip ja està pensant en un altre partit de...
d'Europa en un altre partit de Lliga. Tenim un partit el dissabte contra Nava, també amb un viatge pel mig, o sigui, hem de tornar a la Noruega i al cap de 24 hores marxar cap a Nava de la Sumpción, a Sebòbia, jugar al partit, intentar guanyar-lo, tornar i preparar el partit contra Porto. I això ho fa molt complicat, però també et dona aquest punt de visió de fer un reset i tornar a preparar i a guanyar.
A la represa, el Freikin ha millorat, però l'Elberum ha arribat a tenir un avantatge de fins a 14 gols, un 30 a 16 al marcador. L'ajust defensiu, amb una 5-1 més agressiva, permet recuperar pilotes i retallar diferències. Pablo Guijarro, Adrià Figueres i Pablo Ordangarín, amb 5 gols cadascun, han estat dels màxims anotadors. Ara toca girar full dissabte, visita la pista del Vivero Zero al Balonmano Nava i dimarts que ve, duel europeu al Palau davant el Porto.
En futbol sala avui el Barça afronta els quarts de final de la Copa del Rei, a partit únic en el que podria ser una final anticipada, perquè s'enfronten els dos primers classificats de la Lliga, el Pozo de Múrcia i el conjunt blaurana. Tot i que ara mateix el Barça és líder per gol a Berash, l'equip Múrcia tindria una mica d'avantatge en aquesta eliminatòria pel fet de jugar-la a casa. Guanyar avui, a més, dóna accés a la final a quatre de la Copa del Rei, que jugarà a finals de maig a Càceres. Escoltem l'entrenador del Barça, Javi Rodríguez.
Espero un partido muy parecido a lo que nos encontramos allí en Liga. Sigo diciendo que creo que somos los dos mejores equipos a nivel regular en esta primera vuelta y lo que llevamos de segunda. Partido difícil, partido bonito para jugar, que te da acceso a una fan afor y vamos con la máxima ilusión y la máxima ganación. Bueno, al final nos vamos a encontrar dos equipos en plena forma, en plenas facultades para hacer un buen partido. Creo que ellos tienen ventaja porque juegan en su campo, pero nosotros vamos con la máxima ilusión de poder pasar a la eliminatoria.
Avui, a dos quarts de vuit del vespre, començarà aquest Pozo de Múrcia a Barça. Quarts de final a partit únic de la Copa del Rei. També avui es disputa, en aquest cas, a les nou. El duel entre el Noia, Gallec i el Valdepenyes. Ja estan classificats per a la Final Four el Jimbi Cartagena, que hi veu la G7-2 al Movistar Inter, i el Gehaen per a ISA anterior, que va superar 5-2 al Rivera Navarra.
Parlem de Baterpolo, avui disputant partits de la quarta jornada de l'Eurocup femenina, amb el Barceloneta rebent el gran Nancy Frances. Avui a dos quarts de nou del vespre, les marines són co-líders del grup C, amb sis punts, els mateixos que el Pado va italià, mentre que les franceses no han puntuat encara en les dues primeres jornades. D'altra banda, avui disputen un parell de partits de Lliga a la División Nord femenina, avançats a la tretzena jornada. A les dues, el Sabell rep l'Echeide Canari. I a les nou, due el català, entre el Terrassa i el Mataró. Mataró Ràdio, Josep Maria Spa.
Comença el turmalet del mes de febrer per la Solim Centre Natació Mataró. Després de reprendre la lliga aquest cap de setmana, avui el conjunt dirigit per Dani Ballart visita la piscina del Club Natació Terrassa a les 9 de la nit. Les mataronines arriben terceres a la classificació, 4 punts per sobre de les agarenques. Pel que fa al duel de l'última jornada, tots dos conjunts van saldar-lo amb una victòria contundent, on tant les de Mataró com les del Vallès van fer un total de 20 gols.
L'estadística, però, posa un esglaó per davant a les del Maresme. Aquesta temporada s'han enfrontat una vegada en Lliga i dues en Champions League. A la competició domèstica, el Terrassa va començar dominant, però les mataronines van aconseguir capgirar el marcador fent el 14 a 12 definitiu. A Europa, l'equip de Ballart va imposar-se per 8 a 11 a domicili i 13 a 8 a casa.
Un cop finalitzi el partit, el marge per recuperar-se serà escàs. Dissabte torna a la Champions i la Solim Centre Natació Matarós desplaça fins a Catània per jugar contra l'equipe Horizonte. És la penúltima jornada de la fase de grups i jugaran amb la certesa de ja estar classificades pels quarts de final. A més, l'Alicien és clar. Si guanyen un dels dos duels que queden, certificaran matemàticament la primera posició.
Gràcies, Josep Maria. I un parell de resultats també d'ahir, també en aquesta divisió nord-femenina, triomf contundent el Sant Andreu 23 a 7 contra l'Horta i també golejada del Barceloneta 3 a 19 a la piscina del Mataró, precisament en aquest cas en competició masculina a la Lliga. Per cert, ja sabem que les instal·lacions de aclomatació a Terrassa acolliran a mitjans de març la Copa del Rei. Radio Municipal de Terrassa, Marc Casolleres.
Les instal·lacions del club d'entació Terrassa acolliran la propera edició de la Copa del Rei de Waterpolo, que tindrà lloc del 13 al 15 de març. El torneig és una de les grans cites del calendari estatal del Waterpolo masculí i es disputarà en format eliminatori, amb quarts de final, semifinals i final.
A la competició hi participaran els 8 millors equips de la divisió d'onor masculina. Els 8 primers classificats han acabat la primera volta. Encara no se saben els emparellaments, que sortejaran amb dos únics condicionants. Un és que el primer i el segon seran els caps de sèrie, és a dir, que Atlètic Barceloneta i Sabadell aniran per camins diferents del quadre, de manera que només es podrien trobar en una hipotètica final. L'altre és que el Club Natació Terrassa, com a anfitrió, també anirà pel cantó oposat als mariners.
Això faria possible de bones a primeres un altre derbi amb el Sabadell, com l'any passat, quan els dos equips es van creuar als quarts de final en victòria per als de Quim Colet.
I abans d'acabar, un parell d'apunts en tenis taula. Aquest matí s'han acabat els campionats a Espanya Absoluts, que es disputen al Palau d'Esports Catalunya de Tarragona. I aquesta tarda començaran, en el mateix escenari, les Copes del Rei i de la Reina. Per equips, ens ho amplia des de la redacció de Tarragona, Adrià Duc.
Després de les primeres jornades marcades per l'alta participació i el bon ambient a les graderies, aquesta tarda arrenca un dels plats forts del programa, les Copes del Rei i la Reina, que reuniran els equips professionals i algunes de les principals figures del panorama estatal. El president de la Real Federació Espanyola de Tenis Mesa, Miguel Ángel Machado, ha explicat el calendari i ha assegurat que la federació treballa amb l'horitzó de poder establir Tarragona com a seu estable a partir del 2027.
A partir de esta tarde empezarán las finales, empezarán las pruebas de la Copa del Rey y la Copa de la Reina con los equipos profesionales y bueno y ahora tenemos las cuatro finales del campeonato de España absoluto en la modalidad individual masculino, femenino, doble y doble mixto y la verdad que hemos dicho muy agradecidos de la acogida que tenemos siempre aquí en Tarragona y que como ha comentado el alcalde ojalá podamos establecer una sede permanente para celebrar esta competición en Tarragona.
L'esdeveniment celebra la seva tercera edició consecutiva a la ciutat i, a mesura que avança el calendari, entren en joc les proves absolutes i les competicions per equips, amb presència d'alguns dels noms propis del panorama estatal. Gràcies, Adrià. I un últim apunt. Avui mateix s'ha presentat una nova edició de la mitja marató de la Garrotxa.
Cada vegada falta menys perquè el Club Natació Olor torni a celebrar la tradicional mitja marató de la Garrotxa. Una de les novetats per a aquesta edició és que la prova també serà potuable per al Campionat Territorial Gironí. Un dels organitzadors de la prova, Joan Domènech, explica que en aquests moments preveuen que sigui la cursa més participació de tots els anys després de consolidar-la com una de les proves referents al territori gironí. Estem ja a la recta final d'aquesta nova edició de la mitja de la Garrotxa.
En un principi tenim molt bones sensacions, tenim molt inscrits. Podem dir que aquest any farem rècord o estem ja en moments de tenir rècord de participació. Aquesta prova es coneix també com la cursa del pernil, ja que a tots els participants que aconsegueixin acabar les curses dins el temps establert se li regala un pernil en els de la mitja marató i un lot d'embotits de la Garrotxa amb els de la cursa popular. La trentena edició de la prova es durà a terme el diumenge 1 de març amb sortida des de les instal·lacions del Club Natació Olot.
Gràcies, Aniol, i fins aquí l'En Joc, mitjor d'esport català, la xarxa de comunicació local amb un servidor, Martí González, l'Aimantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem un aviat fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
Bruixes i bruixots, llops, caputxetes, princeses, ogres, porquets, fades i follets. Sigui quin sigui el vostre personatge de conte preferit, us hi podeu convertir durant un dia amb l'excusa del carnaval de Saròs.
Dissabte 21 de febrer, Saros es convertirà en una desfilada de personatges de contes tradicionals. És el tema central del carnaval d'aquest municipi del Segrià que ha topat amb un conflicte dels grossos a Palau. Resulta que en Rosendo, el fill del rei Carnestoltes i la Rosalinda,
Es nega a anar a dormir si els seus pares no li expliquen un conte. I ja sabeu com d'insistent pot ser la canalla. Així que cada net, sense excepció, un relat. Per evitar que es quedin sense idees, a Saròs han tingut la bona pensada d'omplir el poble de personatges dels contes de tota la vida. Aquells que ens han explicat i que hem explicat tantes i tantes vegades que ja sabem de memòria i formen part de l'imaginari col·lectiu.
Històries que fa anys i panys que ens acompanyen a l'hora d'anar a dormir o en qualsevol altre moment del dia, perquè sempre és bona hora per un conte. Si us animeu a formar part d'aquest univers, tingueu en compte que les discresses més originals poden tenir premi o concurs. Dissabte 21 de febrer, Carnaval de Saròs. Més informació a saròs.cat.
La Quaresma té una durada de 40 dies i precedeix la Setmana Santa, una època de dejuni en memòria dels 40 dies que Jesús va estar al desert. Segons esmenta la Bíblia, durant aquest temps, Jesús es va mantenir en dejuni. És aquesta una temporada en què els catòlics també ho practiquen i, en especial, s'evita el consum de carn vermella.
La prohibició d'aquest aliment, tant dimecres de cendra com els divendres de quaresma, ve imposat a partir de diverses raons segons reflecteixen les escriptures catòliques. Entre la més estesa hi ha la creença que es tracta de la carn del pecat, atès a que es relaciona la carn vermella amb el cos crucificat de Crist i suposa tota una manca de respecte.
D'altra banda, és relacionat també amb el fet que la carn vermella prové de mamífers terrestres de Sant Calenta i per l'Església Catòlica implica que estar en contacte com a tal amb la terra calenta està relacionada amb la luxúria i els plaers, fent especial èmfasi amb el sexe, el que suposa una altra manca de respecte. És per això que també es recomana que durant els dies de quaresma es consumeixi la carn d'animals de mar, és a dir, dels peixos, perquè es considera una carn blanca i pura, una carn que també és reconeguda com a carn freda.
Baixgallà el dia, l'informatiu.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia, d'avui dimecres 18 de febrer de 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ona la Torra i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. L'actualitat esportiva amb Marc Pérez. A control de sou Jesús Sánchez, us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa de comunicació local.
Comencem, ho fem amb els titulars. L'Ajuntament de Torredembarra està treballant en els plecs per solicitar el nou contracte del bus urbà. L'alcalde accidental Raül García ho va anunciar en el plem d'aquest dilluns, en què es va descartar, pagar la compensació econòmica que demana l'actual empresa. L'Ajuntament de Rola de Barà reordena el trànsit als carrers Casa Simarro i Cucurull.
Els dos vials deixaran de ser de doble sentit en els principis dies per millorar la seguretat diària i la mobilitat al municipi. La Biblioteca i l'Escola de Música d'Altafulla preparen conjuntament la celebració del Dia de la Poesia. Dijous 19 de març organitzaran una lectura de poemes oberta a tothom i amb la interpretació indirecta dels alumnes de cinquè de l'Escola de Música. El Partit Popular de Torredembarra proposa que es faci un viver d'empreses a l'antic Ajuntament.
La formació també demana que s'aprofiti el pla de barris per arreglar la xarxa de clavarà i pluvials. Altafulla serà seu dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques sub-14 i sub-16 femenins. La competició comença avui i s'allargarà fins divendres. Torre d'en Barra acollirà dues competicions de gimnàstica rítmica aquest cap de setmana. Dissabtes disputarà la Copa Catalana Base i diumenge el DZ Trofeu Interclubs.
Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà. L'Ajuntament de Torre d'Embarra està treballant en els plecs per licitar el nou contracte del bus urbà. L'alcalde accidental, Raül Garcia, ho ha anunciat durant el ple d'aquest dilluns en què s'ha desestimat la petició de l'actual empresa que vol una compensació per les pèrdues econòmiques dels darrers anys.
És una de les qüestions que es va debatre en aquest pleu, que la situació del servei de bus urbà s'ha allargat massa, ja que actualment Torra d'Embarra es troba amb el contracte caducat. L'alcalde ha accidentat, ha comentat que en els últims temps s'ha demanat externa a l'AMTO, l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Públic, per tal de veure com es pot tenir un servei més eficient i que els plecs de la lició en funció d'aquestes conclusions.
va vèncer el període de contracte, estem fora de contracte, s'ha allargat segurament massa més del que teníem previst en unes auditories que es va demanar a l'entitat Amto perquè fes una auditoria, un examen, el gestiu de com podíem tenir un molt millor ús o un servei més eficient d'aquest bus urbà que ara està a la seva fase final però que s'ha allargat
i també s'està treballant amb la nova licitació, que és el que ha de desencallar tot això.
Sempre estem parlant de si l'horari escolar s'ha de mantenir, perquè tenim les escoles molt geogràficament separades entre elles. Si hem de tenir un reforç, potser a l'estiu, que s'utilitza una mica més. Hi ha hores en què va completament buit. Bé, és un problema, aquesta són la taula. Però no veiem que hi hagi una voluntat d'arreglar-ho. Ara estem parlant d'un contracte, però a part del contracte s'hauria de parlar també de l'horari.
Javier Ramírez de Vox ha assenyalat que ara el servei és deficitari i que caldria mirar si a través de canvis en els horaris els recorreguts i les freqüències de pas es podrien incentivar l'ús del bus urbà per part de la ciutadania. El horario por la tarde ya no puedo ir a comprar porque al volver ya no tengo autobús. A lo mejor habría que retocar esto. Esto, evidentemente, hacerlo compatible con los horarios de los colegios, que esto más o menos sí que pasa, pero hacer un estudio de viabilidad
De realmente qué horarios son más necesarios y cuáles no. Yo creo que esto es lo fundamental. Independientemente del coste de servicio que sabemos, que es importante, pero que no es productivo. Todos sabemos que ese servicio es deficiente. Solo hay que ver cómo va el autobús. Pero es que a lo mejor, si aplicamos los horarios correspondientes, ese retorno en tarifas o en tickets, pues quizás sería superior o mayor.
Finalment, tant Carles Fuixet d'Alternativa com Toni Sacristant de la CUP han proposat que l'Ajuntament assumeixi directament la gestió del servei. Creem també entre tots i totes una comissió d'estudi per tal d'intentar recuperar aquest servei que, tal com diem, és essencial pel nostre municipi. Fem-lo de gestió directa per part de l'Ajuntament. Per què no fem l'esforç d'analitzar, de mirar, d'estudiar la viabilitat que l'Ajuntament tingui la titularitat
i tingui la gestió d'aquest servei, que tampoc seria massa car comprar una flota d'autobusos. També en Insatal, el govern a fer ja el nou contracte perquè la situació actual s'arrossega de fa anys.
Haif, l'actual empresa concessionària del servei de bus de Torredembarra, ha demanat una compensació d'un milió d'euros per les pèrdues que va patir entre 2018 i 2023. El ple va desestimar la petició perquè considera que no està prou fonamentada.
Segons ha argumentat l'alcalde accidental, la companyia, per exemple, no ha portat la documentació que justifiqui els ingressos percebuts per la venda de bitllets durant aquests cinc anys. I fer podria ara presentar recurs a la decisió del ple de l'Ajuntament.
Una de les coses que duu això és que es va requerir a l'empresa que justifiqués els ingressos que havia percebut de la venda de bitllets i no es va poder demostrar. Per tant, l'informe d'enginyer en aquest cas diu que com no poden aportar-ho, no dona peu a poder fer aquest reequilibri econòmic. Tots els regidors han votat a favor, excepte Javier Ramírez de Vox, que s'ha abstingut.
L'Ajuntament de Roda de Barà està donant a terme treballs als carrers Casa Cimarro i Cucurull per reordenar el trànsit i millorar la seguretat viària. En els pròxims dies, tots dos carrers deixaran de ser de dole sentit de circulació. El carrer Casa Cimarro només permetrà la circulació en direcció al carrer Vallès, mentre que pel carrer Cucurull només sí podrà circular en direcció al carrer Josep Vives.
D'aquesta manera es configurarà una illa de cases amb recorregut d'anada pel primer i de tornada pel segon. El canvi també comportarà que en dos carrers s'hi podrà estacionar vehicles als dos costats de la calçada. Pel que fa al carrer Josep Vives, es mantindrà la circulació en dos sentits i es traslladarà l'illa de contenidors al carrer Cucurull.
D'altra banda, el consistori ha informat que està preparant els tràmits prevists per impulsar una nova ordenació del trànsit al barri de l'Eixample, amb l'objectiu d'incrementar la seguretat viària. El Partit Popular de Torredembarra vol que s'aprofiti la convocatòria del Pla de Barris per realitzar projectes com la renovació del clavegaram o la creació d'un viver d'empreses. Són propostes que des de la formació conservadora ja havien plantejat en altres ocasions.
Ara consideren que el projecte per presentar el pla de barris per transformar el nucli antic de la torre és una bona oportunitat per incloure-les. Núria Gómez, regidora del PP a Torre d'en Barra, considera que l'elecció del casc històric de la torre com a àmbit d'actuació és la més adient i destaca que, per sobre de tot, la necessitat d'actuar en el clavegaram per evitar les acumulacions d'aigua que hi ha cada vegada que plou.
Si s'ha de triar arreglem primer el centre, arreglem primer el casc antic, perquè Torredembarra té moltes mancances en aquest sentit i hem parlat molt del casc antic. Nosaltres el primer que demanem és el clavegarant. Pensem que a Torredembarra quan plou l'aigua va d'una manera desaforada per un pot, no?
Estem veient aquestes setmanes. Exacte. Llavors, com que això s'ha de preveure, clavegaram, que ja l'hem demanat des de fa molts anys també, seria una de les nostres prioritats. Primer de tot arreglem això. En l'àmbit de la dinamització econòmica i social, la regidora popular també vol recuperar una de les propostes històriques del PP, la creació d'un viver d'empreses a la seu de l'antic Ajuntament.
Tant que ajuntament, el Partit Popular, ja fa molts anys també, vam demanar que fos un niu d'empreses per a joves emprenedors. Joves emprenedors no cal que siguin d'edat joves, sinó que comencin i siguin una nova tasca. Pensem que tenim on es feien els plens, aquella sala gran, pot ser una sala de juntes, hi ha dalt diferents despatxos i a l'entrada que hi ha el taulell de recepció, allà pot haver-hi una persona que agafi el telèfon per totes les empreses.
I això facilita perquè el jove empresari no sap ni de comprar un lloc, ni de llogar-ho, ni tenir un personal per poder tirar endavant la feina. Gómez remarca que la comunicació amb el govern per fer aportacions a aquest projecte del Pla de Barris és fluïda. Assenyala també com a prioritats compartides la millora dels guns carrers, l'accessibilitat o la rehabilitació de façanes i edificis.
Últims dies per acomiadar el carnaval, Torre d'en Barra el va acomiadar entre les llàgrimes de les ploraneres i el dol de la comitiva fúnebre. El fèretre va arribar a la plaça mossèn Joaquim Boronat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora del concurs d'aquest any.
Ahir al vespre, mentre cremava el taüt de sa majestat Carnestoltes, els assistents van poder gaudir d'una sardinada popular. Seguidament s'ha fet l'entrega dels premis a la votació popular. El regidor de festes, Xavi Suárez, ha agraït en el seu Parlament l'alta participació i el bon nivell assolit pel carnaval torrenc.
Simplement donar les gràcies a totes les colles per un any més participant al nostre carnaval. Com sabeu sempre dic el mateix, totes i tots vosaltres sou els que feu gran al nostre carnaval i doncs bé, ara amb aquest acte i amb aquesta última entrega
de reconeixement que hemès a la ciutadania de la Torre, doncs clourem aquest carnaval del 2026, que ha estat tot un èxit de nou. Al seu torn, el regidor de govern obert, Joel Ramírez, va destacar l'alta participació registrada a l'aplicació Viu la Torre, que ha batut rècord amb 951 votacions.
Només vull dir que hem batut el rècord en participació, 951 persones han votat en total la votació popular. Només dic que la diferència entre el primer i el segon classificat, només 3 vots, només 3 vots, 951 vots i la diferència entre el primer i el segon, 3 vots. Doncs a partir d'aquí desvetllem el guanyador del vot popular.
La colla que ha aconseguit el Premi Popular ha estat la Farralla, amb 229 vots. La Disbau Seixa s'ha quedat a prop del Premi amb 226 vots, només 3 a diferència. L'únic acte que queda pendent és el concurs de truites que organitza el grup de dones de Torredembarra, que va ser ajornat a causa de les restriccions per la ventada i es celebrarà el pròxim dissabte a la tarda a Calmaia.
Altafulla dirà adeu al carnaval avui amb el comiat de sa majestat Carnestoltes i l'enterrament de la sardina. De la mà del grup de Diables, aquest dimecres de cendra toca dir adeu al difunt més irreverent de tots.
La disbauxa i la xarinola del passat cap de setmana, amb les tres rues, la de dissabte a la nit i les de diumenge al matí i la tarda, van ser al punt àlgid del Carnaval 2026 d'Altafulla. Les celebracions, però, ja han quedat enrere i aquest dimecres de cendre toca acomiadar la majestat Carnestoltes.
i amb ell la primera gran festivitat de l'any. El regidor de festes de l'Ajuntament d'Altafulla, Àlex Canyes, s'ha mostrat satisfet perquè la meteorologia hagi permès, finalment, que el carnaval s'hagi desenvolupat en plena normalitat.
Al final el carnaval ha pogut transcorrer amb normalitat, tota la incertesa que teníem en un principi pel tema del vent i demés, però bé, al final hem pogut celebrar tot el carnaval sencer amb bona afluència de gent, tant el dissabte de nit com les dues rues de diumenge. Estem contents tant de la participació dels grups, de les entitats, que un any més han participat les carrosses i les comparses, i també de l'afluència de gent que a poc a poc
tot i tenir diversos carnavals a la contornada, Tarrambarra, Tarragona, i poder competir contra ells sabem que és difícil, però penso que estem creant el nostre propi carnaval, que la gent d'aquí se'l sent com a seu.
A partir d'un quart de nou del vespre, els ploraners i ploraneres i els grups que han participat enguany amb les seves carrosses i comparses acompanyaran sa majestat Carnestoltes en una comitiva fúnebre que sortirà des del carrer de l'hostal fins a arribar a les antigues escoles a 3 a Manero.
El recorregut passarà pel carrer Marquès de Tamarit, el carrer de dalt, el carrer Cantó de la Vila i el carrer de les Escoles. De la mà dels diables d'Altafulla tocarà acomiadar el difunt més irreverent de tots amb l'enterrament de la sardina i, posteriorment, els participants podran degustar truites o sardines a un preu de dos euros, com ha explicat el regidor Canyes.
Hi ha el dimecres de cendre amb l'enterrament de la sardina i aquí sempre fèiem de complement, per qui no li agradava la sardina, fèiem la botifarra i aquest any, com que tots els ingredients de les truites que ens havien de fer per avui a l'alumnat del PFI ho tenien a punt, doncs ens les faran part. Per dimecres de cendre hi haurà sardina i truita.
Com argumenta l'Adil, en guany hi haurà truit en comptes de la llonganissa habitual per aprofitar els ingredients que els alumnes del PFI d'Hostaleria d'Altafollà havien preparat per l'arribada de Carnestoltes el passat dijous i que no van poder cuinar a causa de les restriccions de mobilitat pel temporal de vent extrem.
I el Carnaval de Roda de Braa posarà avui el punt final també amb el tradicional enterrament del rei Carnestoltes, un acte que simbolitza el comiat de la festa i el retorn a la normalitat després de dies de disbauxa. La Cluenda arriba després de la celebració de les rues de Carnaval marcades pel Forbent, que va obligar a suspendre la rua de la platja dissabte al matí i va provocar també la baixa d'alguns grups de la rua de la tarda.
La jornada de la Cluenda tindrà lloc avui, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça de la Sardana, amb la vetlla del rei Carnestoltes. Tot seguit, el seguici mortuori recorrerà als carrers del nucli urbà fins a la mateixa plaça, on es realitzarà la lectura del testament i la crema del fèretre.
L'acte anirà carrac del Vall de Diables de Roda de Barà, que posarà el toc final a la celebració amb l'espectacle de foc. En acabar se servirà xocolata desfeta per totes les persones assistents en un ambient festiu que acomiadarà definitivament el Carnaval d'enguany.
La Biblioteca i l'Escola de Música d'Altafulla preparen conjuntament la celebració del Dia de la Poesia. Dijous 19 de març organitzaran una lectura de poemes oberta a tothom i amb la interpretació en directe dels alumnes de cinquè de l'Escola de Música.
La Biblioteca Municipal d'Altafulla i l'Escola Municipal de Música preparen un any més una de les activitats per celebrar el Dia de la Poesia a la Vila. La commemoració oficial és el 21 de març, que en guany s'escau en dissabte, i per això amb dues parts han decidit dur a terme la proposta conjunta dos dies abans, el dijous i nou, a les dependències del carrer Vinyet.
Expenses de determinar un horari, la iniciativa seguirà el tarannà de les darreres edicions, és a dir, una de mostra de composicions en la qual es llegiran poemes i, posteriorment, es musicalitzaran de la mà de l'alumnat de cinquè de l'Escola de Música, com ha explicat la directora Maria Bellido. Les temàtiques dels versos les escollen les responsables de la biblioteca i els estudiants s'encarreguen d'atorgar-los una banda sonora.
La gent, els pares, o gent que lliurement recita, posar-hi música. Llavors s'agafa una temàtica i llavors, que això són les de la biblioteca, les que el proposen, i les que ens donen els llibres, les poesies, i llavors aquestes poesies les escullen els alumnes, les que els fa més gràcia, i fan una composició basant-se en aquell text, en aquella poesia.
Llavors el dia, el dijous, que sempre són dijous, doncs al voltant d'això del dia 21 de març, aquest any cau el 19, el 19 de març, dijous, primer es llegeix el text, el poema, i llavors els alumnes toquen el que han composat relacionat amb el que ells han sentit o han pensat en aquest text.
Per als alumnes, més enllà de contribuir a la commemoració d'una de les facetes destacades de la cultura altafollenca, la participació en aquesta jornada els suposa un al·licient perquè els permet composar i defensar una peça que és seva. A la vegada destaca Bellidó, creant unes sinergies amb la gent adulta que recita, que també els agrada molt.
d'identitat pròpia, és una cosa que han composat ells mateixos. Llavors els fa molta il·lusió i és una tasca més dintre de l'aprenentatge del llenguatge, la creació i la interpretació davant d'un públic.
I bé, els motiva molt, els agrada que canviem d'ubicació, que ja sortim a l'exterior, anem a la biblioteca, hi ha molt de públic, en fi, és una col·laboració on es relacionen els infants amb la gent gran, amb la gent adulta, la gent adulta recitant el text, els poemes, i ells, doncs, tocant. Doncs es fa una simbiosi molt bonica, molt maca, els agrada molt.
La sessió està oberta a qualsevol persona que vulgui participar-hi per recitar versets propis o els que facilitin des de l'organització. Els interessats a sumar-se a la celebració del Dia de la Poesia Altafulla han de posar-se en contacte amb la Biblioteca Municipal d'Altafulla al número de WhatsApp 608 58 95 30 o anar físicament a l'espai.
Aquest dissabte, 21 de febrer, torna el cicle Espai en Família a Torre d'en Barra. Es farà una gimcana familiar al Parc de Cal Llobet. L'activitat començarà a dos quarts de 12 del migdia i està destinada a famílies amb infants d'entre 3 i 12 anys.
Consistiran una gincana a l'aire lliure amb diferents proves lúdiques i cooperatives, com anelles, sacs, jocs d'equilibri, pistes i enigmes. Aquesta iniciativa està pensada per fomentar el treball en equip entre infants i familiars. En acabar, hi haurà un petit obsequi pels participants. La participació és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia a través de l'aplicació Viu la Torre o a la pàgina web de l'Ajuntament.
L'associació Aurora ha programat dues noves activitats a l'Espai d'Interès Natural dels Muntanyans per aquest mes de febrer. Aquest dissabte 21 es farà una activitat d'extracció de plantes invasores i el dia 28 una jornada de descoberta. Són activitats gratuïtes i per participar-hi recomanen fer inscripció prèvia.
Les dues activitats començaran a les 10 del matí des de Cal Bufill i s'allargaran unes dues hores. Estaran dinamitzades pels GIT Ecologistes en Acció i l'associació Aurora i comptaran amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torredembarra. Es realitzen en el marc del projecte de conservació i millora de les platges naturals a Torredembarra i Creixell de l'associació Aurora, que ha rebut el finançament de la Generalitat de Catalunya a càrrec del Fons de Patrimoni Natural
i que es desenvoluparà fins al juliol del 2027. Les inscripcions estan obertes i es poden fer al correu electrònic tarracó arroba ecologistes en acció.cat.
Creixell celebrarà Carnaval aquest dissabte vinent, dia 21 de febrer. La festa començarà a dos quarts de sis de la tarda amb la Rua del Carnaval Infantil, que sortirà del casal municipal. Després hi haurà la festa del confeti i un baranà i animació familiar a la plaça Major.
A dos quarts de set es començaran a concentrar les carrosses i comparses participants a la Gran Rua de Carnaval, que arrencarà una hora més tard des de l'Avinguda Catalunya. El recorregut acabarà a la Rambla de les Moreres. El Carnaval de Creixell culminarà amb una festa al casal municipal organitzada per la xatarra. Començarà a les 10 i s'allargarà fins a les 3 de la matinada i l'entrada és gratuïta.
I a la Riera també se celebrarà el Carnaval aquest cap de setmana. Dissabte 21 hi haurà la Rua Jove. Sortirà a dos quarts de vuit de la tarda des de la plaça Major fins a acabar a la sala del Casal, on hi haurà el DJ JL i servei de bar i de sopar. L'endemà diumenge serà el torn de la Rua Infantil. Sortirà a dos quarts de sis des de la plaça Major fins a acabar a la sala del Casal, on hi haurà coca i xocolata.
Baix Gaià Esports. Doncs és l'hora de conèixer l'actualitat esportiva. Saludem a Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, actualitat esportiva que passa per diverses disciplines, com per exemple el futbol sala. I és que el pavelló municipal d'Altafulla acull entre aquest dimecres i divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina.
La competició reuneix a la demarcació de Tarragona més de 300 jugadores i un total de 29 seleccions regionals. Aquest esdeveniment suposa la presència al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte positiu que això comporta tant en la promoció de l'esport femení com a la dinamització econòmica i social de la vila.
El regidor d'Esports de l'Ajuntament d'Altafulla, Àrex Canyes, ha destacat que és un orgull per al municipi formar part d'un campionat d'aquest nivell i poder posar les instal·lacions del poble al servei de l'esport base estatal. L'Adil ha remarcat també que aquesta mena d'esdeveniments reforcen el compromís amb l'esport femení i permeten projectar Altafulla arreu com a destinació preparada per acollir competicions de gran nivell.
Altafulla acull els enfrontaments corresponents a agrupar tant de la competició sub-14 com sub-16 en horari de matí, segons el calendari. De fet, aquest dimecres, a partir de les 10, jugant Canàries contra l'Aragó en categoria sub-14 i a partir d'un quart d'una de mig dia repetirà el duel, en aquest cas, en categoria sub-16. Els altres dos combinats que es troben a casa nostra són la regió de Múrcia i Extremadura.
Els campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques suposen una cita imprescindible per descobrir el talent emergent del futbol sala femení estatal i consolidant el territori tarragoní i també aquí al Baix Gallà com a referent a l'organització de grans esdeveniments esportius.
D'altra banda, a Torre d'en Barra, la gimnàstica rítmica serà plena protagonista aquest cap de setmana amb la disputa de dues competicions al pavelló Sant Jordi. En total s'espera la participació d'unes 600 gimnastes entre tots dos dies. Dissabte 21 tindrà lloc la segona fase de la Copa Catalana Individual Base Femenina en categories juvenil i benjamí.
i també la Copa Individual Base Masculina en totes les seves categories. Hi prendran part unes 200 gimnastes. Per part del Club Esportiu Rímica Torredembarra, l'anfitrió, hi participaran Núria Gómez en masses juvenil base, Carla Alventosa en masses juvenil de 2009-2010 i Jana Olat en masses juvenil en la promoció 2007-2008.
I diumenge serà el tor d'una de les grans cites anuals que organitza el Club Torrenc amb el desè Trofeu Interclubs de Torredembarra de Ginàstica Rímica i novem memorial Gemma Casajús, qui va ser presidenta i fundadora de l'entitat. I prendran part, en aquest cas, 400 gimnastes amb la finalitat de competir amb altres clubs en una competició de germanor i preparació per a les cites més importants de la temporada.
En aquest segon cas, la jornada es durarà a terme de 9 de matí a 7 de la tarda i el preu de l'entrada serà de 3 euros. I en darrere a terme, en futbol hem de destacar que el nàstic disputar aquest dimecres a partir de les 7 de la tarda la segona semifinal de la Copa Catalunya davant el Sabadell a la nova setmana.
Creu alta. El maig serà una oportunitat per als jugadors menys habituals a la Lliga per part de tots dos conjunts, però també per a les joves promeses dels respectius planters. En el cas dels Grana, cal destacar a la convocatòria, novament, igual que va passar en el duel de quarts de final davant la muntanyesa, la presència dels futbolistes de Roda de Barà, Teo Pozo i Àlex Behamud, que estan sent dos dels jugadors importants en els darrers compromisos amb el filial La Pobla de Mafomet,
a la Lligalit, així que caldrà estar atents a la televisió aquesta tarda a partir de les 7. Fins aquí l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dimecres 18 de febrer. Demà tornarem aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu. Molt bon dia. Adéu-siau.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torre d'Embarra, mostra gastronòmica dels ranchets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torra, les Palmeres, l'Oxid, l'Ona Livorno, Ristretto i Xalobar. Organitza l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Més informació a torredembarra.cat.
Dissabte 28 de febrer, a partir de les 7 del vespre, l'Associació Cultural Andalus de Torredambarra i el Baix Gaià us convida a celebrar el Dia d'Andalusia amb les actuacions del Coro Rociero de Torredambarra.
Paco Jara, Carmen García, El Didac, Carmen Sayago i al ball Menta i Canela, Grupo Alegria i companyia flamenca El Tobalillo. Acompanyeu el coro rociero de Torredambarra i tots aquests artistes dissabte 28 de febrer a partir de les 7 del vespre. Hi haurà servei de barra.
Donatiu de 3 euros. Sábado 28 de febrero a las 7 de la tarde en el Casal Municipal. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. T'ho recat, ells t'ho agrairan.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Benvinguts a Les Portes de Troia, el teu programa d'història de la xarxa. Una finestra oberta per descobrir altres civilitzacions i cultures i els cops amagats dels personatges i els fets que han marcat un abans i un després en la seva generació. Amb Alberto Retxe, Sergio Rodríguez i Albert Abril, t'esperem a Les Portes de Troia. Escolta'ns a la teva ràdio de proximitat. Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa migdia. Amb Marta Perdell.
El govern proposa una pujada del 15% del complement específic per a professors i mestres en quatre anys. És la resposta a les exigències dels docents. Això suposarà el 2029 un increment de fins a 1.500 euros anuals als salaris. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, valora la proposta. Aquesta és una proposta que és realista, que es pot assumir, que tindria un cost aproximat d'aproximadament 300 milions d'euros. A nosaltres ens sembla que és una bona proposta...
Tot plegat, però, vinculat a l'aprovació dels nous pressupostos. Els sindicats consideren aquesta proposta totalment insuficient i han exigit una reunió urgent amb el president Salvador Illa. És dimecres 18 de febrer de 2026 i tenim més titulars. L'Hospital de la Vall d'Hebron aconsegueix intervenir un càncer de fetge inoperable per primera vegada a Catalunya. Sònia Kerr.
Ho han fet amb una tècnica que s'utilitza en els trasplantaments, gràcies a la qual s'ha pogut extirpar un tumor gran que una pacient tenia a les vies biliars. L'explica la coordinadora d'anestesiologia de l'Hospital, Patricia Galan. Els cirurgians el que van fer és desconnectar el fetge de la circulació sistèmica i mantenir-lo en les condicions òptimes per poder conservar aquest fetge perquè el fetge no tingués cap dany.
Fernando Grande Marlaska assegura que desconeixia la denúncia per agressió sexual que ha precipitat la dimissió del número 2 de la Policia Nacional. A la sessió de control al Congrés, Fernando Grande Marlaska ha afirmat que dimitirà del càrrec si la víctima del director adjunt operatiu del COS li diu que no s'ha sentit protegida.
Les formacions polítiques Impulsem Lleida i Impulsem el Penedès denuncien centralisme per part del govern i el greu jo comparatiu que això comporta per a les persones de fora de l'àrea metropolitana. Parlen d'una Catalunya a dues velocitats i han posat d'exemple les restriccions per la ventada de la setmana passada a tot Catalunya.
En cultura, Tarragona acollirà la segona edició d'Especial Dansa, una jornada professional per impulsar la contractació d'espectacles dins el mercat català. Quinze companyies es presentaran davant els programadors per presentar els seus projectes al Palau de Congressos de la Ciutat. Els esports Jordi Cervantes, l'Espargirona vol donar el primer cop a l'Eurolliga. Les gironines comencen aquesta tarda el play-in per accedir directament a les semifinals de la final a sis en una sèrie al millor de tres partits. Les de Roberto Íñiguis visiten la pista del Fenerbahçe a partir de les sis de la tarda.
Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del Pla Vencat de cara a demà per la previsió de ratxes que poden superar fins als 70 km per hora. Fem un cop d'ull al temps que ens espera de cara a les pròximes hores. Lluís Mi Pérez, bon dia. Bon dia. Dimecres que està sent força tranquil. Com a mínim avui el vent està sent molt feble i en aquests moments la temperatura torna a pujar amb alegria. De fet, al llarg d'aquesta tarda l'ambient acabarà sent força agradable preprimaveral.
amb alguns valors de temperatura màxima fregant els 20 graus a la costa d'Aurada. Ara bé, avui amb més humitat hem despertat amb més núvols bajos, amb oires, amb moltes comarques que ja s'estan desfent a hores d'ara. Al llarg d'aquesta tarda el vent agafarà una mica més de cos una altra vegada, sobretot...
a les comarques de Girona i també les cotes altes del Pirineu. Per les comarques de Ponent i del Pirineu també s'anirà carregant el cel ja quan es faci de nit i, de fet, acabaran caient alguns remets isolats. Aquesta propera mitjanit, aproximadament, arribarà a ploure en d'altres comarques, però d'una forma passatgera i tornarà a entrar molt al vent. De fet, demà aquest vent serà fort al sud de Barcelona, sobretot totes les comarques de Tarragona i al Pla de Lleida, vendades de més de 100 km per hora al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
Estem pendents a la xarxa. Molta precaució, doncs. El control de Soi tenim l'Ivan López a la redacció i la coordinació. La Sònia Kerr passa en quatre minuts de les dues.
El govern proposa una pujada del 15% del complement específic per a mestres i professors de forma progressiva els propers quatre anys. Això suposarà, el 2029, un increment de 1.500 euros anuals als salaris dels docents i una inversió total de 300 milions d'euros. Això sí, vinculat a l'aprovació dels pressupostos i amb l'assumpció de noves funcions pel professorat. Els sindicats consideren la proposta totalment insuficient i exigeixen una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. La proposta que el Departament d'Educació debatrà demà amb els sindicats és un increment del 3,5% anual els propers 4 anys del complement autonòmic que cobren els prop de 100.000 docents catalans. Això suposaria una pujada de 110 euros al mes a les nòmines del 2029. Pel secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, és una proposta realista amb una inversió important.
Aquesta és una proposta que és realista, que es pot assumir, que tindria un cost aproximat d'aproximadament 300 milions d'euros, que a més a més en aquesta proposta se li ha de sumar la pujada retributiva pactada a nivell estatal entre els sindicats i el govern estatal de l'11,5%. A nosaltres ens sembla que és una bona proposta després de més de 25 anys en el qual no hi ha hagut per part de cap govern
de la Generalitat ni pel Departament d'Educació i Formació Professional, una proposta de millora del complement específic. Per poder aplicar l'augment del complement, caldrà modificar la descripció de les funcions dels docents en temes d'inclusiva i orientació. El Departament es compromet també a augmentar els recursos per la inclusió, reducció de ràtios a 20 alumnes per classe primària el proper any i a 27 a secundària ja al curs 27-28.
També desenvoluparà el pla de desburocratització que hi ha en marxa i incorporarà al debat la proposta de reconèixer l'autoritat pública del docent per donar-los més seguretat jurídica. Els sindicats han rebut per ara un esborrany de la proposta i la consideren totalment insuficient. Diuen que no satisfà les demandes del col·lectiu, ni a nivell salarial, ni tampoc pel que fa a la planificació en inversió inclusiva i disminució de ràtios. Exigeixen una reunió urgent amb el president Illa i amenacen amb noves mobilitzacions.
Una proposta d'augment de retribucions que, com sentíem, depèn dels pressupostos de la Generalitat, pels quals continuen les negociacions. Avui els comuns han anunciat dos acords més per ampliar, d'una banda, fins a 50.000 les famílies que reben ajuts per al lloguer, i de l'altra, xecs per productes menstruals i preservatius. Montcarvajal, bon dia.
Bon dia. Els comuns han pactat amb el govern ampliar fins als 36.000 euros d'ingressos anuals al topall per rebre ajudes de lloguer. Fins ara llinda era de 25.000. D'aquesta manera el rebran 50.000 famílies, una mesura quantificada en 100 milions d'euros. Segons la presidenta parlamentària dels comuns, Jessica Albiach, el 25% dels llogaters tindran dret a l'ajuda.
arribant així al 2027 a una cobertura del 25% de les famílies jogateres. Estem veient com les condicions de vida canvien molt ràpid, com els preus s'han disparat, com el cost de la vida és inassumible i també que molta gent, malgrat treballar, malgrat tindre un salari, estan en unes condicions d'exclusió
Els comuns i el govern han acordat també atorgar avals als joves per comprar productes menstruals i preservatius, cadascun d'ells de 25 euros l'any. El Viac ha dit que les negociacions per als pressupostos s'estan intensificant molt a les darreres hores i ha animat el govern a prohibir la compra especulativa d'habitatge. Segons ella, no hi ha cap impediment jurídic per fer-ho, sinó que només és una qüestió de voluntat política.
Doncs precisament la taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya ha reformat l'urgència d'aprovar aquests nous pressupostos. En resposta a l'informe social presentat ahir per la Generalitat i que detectava una pèrdua del poder adquisitiu i l'habitatge com a factor rellevant per l'empobriment de la població, la taula proposa cinc accions concretes.
que són augmentar l'índex de prestació social per fer front a l'elevat cost de vida, una aposta per lluitar contra el sensellarisme i la pobresa infantil, el desplegament del Pacte Nacional per la Salut Mental i ajudes per a l'habitatge, ho explica Xavier Trebado, que és el president de la taula. Fa temps que ho diem. És evident que en tots els àmbits tenim estratègies definides d'infància, de sensellarisme, de salut mental...
Portem anys, no només amb aquest govern sinó amb els anteriors, on hi ha molts documents de definició. El que necessitem efectivament són polítiques concretes, accions concretes, calendaris d'execució i que aquestes accions es vagin complint amb els recursos adequats. Per això demanem també pressupostos.
Des de l'entitat també s'ha reconegut que en els pròxims dies tenen previst reunir-se amb Esquerra Republicana i els comuns, socis prioritats del govern, per treballar en l'aprovació d'aquests pressupostos. De la seva banda, Save the Children respon a l'informe social reclamant mesures immediates a curt termini per rebaixar la taxa de pobresa infantil, que en 10 anys ha pujat 6 punts a Catalunya.
El director de l'entitat a Catalunya, Toni Pérez, considera que l'informe fa una radiografia exacta de la situació de risc de més de 36% de nens i adolescents a Catalunya, però reclama més ambicios per fer front a aquesta taxa de pobresa infantil. Són declaracions a la xarxa.
Aquí a Catalunya ara mateix tenim un 36,5% de pobresa infantil i ja hem sobrepassat la mítica barrera aquella d'un de cada tres infants a Catalunya està en situació de pobresa i amb una manca d'oportunitats present en la seva vida diària avui en dia, però també de futur. I això hipoteca el futur del país ara mateix i també ho hipotecarà a futur amb aquests números
no podem ser de cap manera ni competitiu, més enllà que estem vulnerant d'una manera fragrana els drets dels infants.
Només l'11% de les famílies amb nens amb risc de pobresa accedeixen als ajuts que li pertoquen i això és per culpa de les barreres burocràtiques i administratives. Barreres que molts cops comencen a l'escola. De fet, una seixantena de centres d'arreu de Catalunya reclamen que les famílies escollin escola en base al projecte educatiu i la proximitat i deixin de banda els prejudicis. Avui han presentat una campanya a l'Hospitalet de Llobregat amb el nom El teu barri, la teva escola, aquí comença tot. Mitjans a l'Hospitalet, Pasqual Labarta.
Les portes de l'escola Josep Janès al barri de Sant Josep han estat l'escenari de presentació d'una campanya impulsada per diverses entitats perquè la preinscripció escolar es basi en la proximitat i es faci sense prejudicis i sense invisibilitzar projectes educatius. Coincidint amb l'inici de les jornades de portes obertes, els impulsors alerten que molts centres, tot i tenir projectes sòlids i grans professionals, queden descartats abans fins i tot que arrenqui el procés de preinscripció. Escoltem la directora de recerca de la Fundació Bufi, Mónica Nadal. Venim a posar-me...
Les escoles valentes, orgulloses del que són, del que fan, de la diversitat i de com estan contribuint activament a construir una societat més cohesionada i volen ser conegudes i reconegudes, sense estigmes ni prejudicis. Les entitats defensen que visitar les escoles del barri i informar-se a Beitria sense estigmes és clau per reforçar la cohesió social perquè asseguren a l'escola on comença la democràcia i on els infants fan els seus primers aprenentatges de convivència i ciutadania.
Notícies en xarxa.
Avui s'ha inaugurat la nova seu del sistema d'emergències mèdiques a la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat, un projecte que el president Illa ha qualificat de la joia de la corona del sistema de protecció català. La seu inclou serveis com el del 112, que s'afegeix a la sala que ja hi ha a Reus. Mitjans de l'Hospitalet, Anna Rodríguez. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha referit a aquest nou espai com la joia de la corona del benestar que ha de protegir la ciutadania i, a més, s'insereix en un projecte ampli a la ciutat de l'Hospitalet. Una joia de la corona...
del nostre sistema de protecció. Aquest és un objectiu del Govern de Catalunya, protegir la ciutadania, que cada vegada ens demana més que ho fem. Estan passant moltes coses a la Gran Via, s'està generant un clúster biomèdic important, farem unes obres també d'acondicionament i soterrament de la Gran Via que vam presentar fa uns dies, s'està treballant tota l'ampliació de la Fira, estan passant costos.
L'objectiu d'aquesta nova edificació és centralitzar més de 700 professionals a diferents serveis administratius del SEM, com el 061 i part del 111. D'aquesta manera, la resposta a les emergències sanitàries de la regió estarà més coordinada i el servei serà més eficaç.
I és un dels titulars destacats a la jornada. L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha operat un càncer de fetge inoperable fins ara per primer cop a Catalunya. Ho han fet amb una tècnica que s'utilitza als trasplantaments i gràcies a aquest procediment l'equip mèdic va poder extirpar el novembre pressat un tumor gran que una pacient tenia a les vies biliars. Des del gener la dona ja ha retornat a l'activitat. El mètode obre a més una nova via terapèutica per determinats casos oncològics que fins ara rebien tractaments pal·liatius. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. El tumor envoltava quatre venes connectades al fetge i això feia inviable extirpar-lo perquè per garantir la supervivència de la pacient s'havia de preservar com a mínim una de les venes. La manera de fer-ho va ser desconnectant el fetge del cos de la dona amb un sistema que s'utilitzen als trasplantaments. El van separar de la circulació de la sang i li van injectar un líquid oxigenat que el va mantenir en aquest estat durant una hora. L'operació en va durar 10 i li van implantar la vena d'una persona donant. Els cirurgians el que van fer és desconnectar
el fetge de la circulació sistèmica i mantenir-lo en unes condicions òptimes per poder conservar aquest fetge perquè el fetge no tingués cap dany.
de fer perquè el carcinoma es va reduir prèviament combinant quimioteràpia i immunoteràpia. I després dels bons resultats, Vall d'Hebron Institut d'Oncologia farà un estudi per avaluar si aquest nou enfocament pot oferir més respostes a pacients amb càncer avançat o bé amb tumors grans difícils d'operar. La xarxa de comunicació local
La pel·lícula basada en els fets que van commocionar tot un país. Hem trobat els cotxes d'uns esquiadors a la zona del Balandrau. No pararem fins que ens trobem. La superproducció catalana de l'any amb Àlvaro Cervantes, Rona Cosé i Marc Martí. Balandrau, ben salvatge. 20 de febrer només als cinemes. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Gairebé un quart de tres, entrem en plana política i anem fins a Madrid, ja que el ministre de l'Interior, Fernando Grande, Marlaska, ha assegurat al Congrés que desconeixia la denúncia per agressió sexual que ha precipitat la dimissió del número dos de la Policia Nacional, José Ángel González.
De fet, el cas ha protagonitzat la sessió de control al govern espanyol al Congrés dels Diputats. Des del Partit Popular s'ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior, que en la seva resposta ha acusat els populars d'instrumentalitzar el cas. La diputada popular, Míriam Guardiola, ha carregat contra Marlaska, que ha negat que el seu ministeri tapés el cas i ha insistit que ha actuat amb contundència tan bon punt va conèixer els fets.
Ya no valen las excusas, ni vale siquiera que pidan ni perdón a las víctimas. Lo que queremos, señor Marlaska, es que usted dimita y se vaya ya. Entiendan que a la mínima cuestión que se hubiera conocido, se hubiera actuado como se actuó ayer una vez conocidos. Los hechos son absolutamente gravísimos, pero ustedes no generen una cortina, evidentemente, que pueda poner en tela de juicio
El ministre de l'Interior ha dit que només dimitirà del seu càrrec si la víctima l'acusa de desprotegir-la.
Fa només uns minuts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat des de l'Índia la resposta del ministre de l'Interior. Asegura que s'ha actuat amb contundència i empatia cap a la víctima. Sánchez ha reclamat al Partit Popular que apliqui la mateixa reacció en la denúncia per assetjament sexual contra l'alcalde del PP de Mòstoles.
El gobierno de España ha actuado con empatía, con coherencia y con contundencia. E insisto, sería bueno que aquellos que hoy están exigiendo eso que ha hecho el ministro del Interior, Fernando Grande Marlaska, se lo apliquen a sí mismo. Porque en otros casos que le afectan a su propia organización, como es el alcalde de Móstoles y la dirección del Partido Popular de Madrid, lo que hay es un no crédito al testimonio de la víctima.
Tornem a Catalunya. Les formacions polítiques Impulsem Lleida i Impulsem el Penedès denuncien centralisme per part del govern i el greuge comparatiu que això comporta per a les persones que viuen fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Diuen que les ventades de la setmana passada o el mal estat de la 2 a la Segarra són exemples que el país va a dues velocitats.
Lleida Televisió, Cel Márquez. Impulsem Lleida i impulsem el Penedès han presentat a la panadella el Manifest Catalunya País, en què denuncien el que consideren una Catalunya a dues velocitats. Les dues formacions critiquen el centralisme del govern i asseguren que els territoris fora de l'àrea metropolitana pateixen un greu gen d'infraestructures i a la presa de decisions. Davant d'això han anunciat la convocatòria d'una trobada d'alcaldes i alcaldesses per debatre un nou modal de governança descentralitzada.
L'alcalde de la granja d'Escar, Manel Soler, assegura que el territori se sent menstingut. Un govern que està prenent decisions sense tenir en compte els nostres municipis i les nostres comarques.
És un govern que s'omple la boca parlant que hi ha equilibri territorial i quan hauria de fer un tancament regionalitzat, amb tema del pla de vencat, tanca tot un país a nivell econòmic, sanitari, lectiu, social. I això no ho podem entendre. La trobada es farà pròximament en un punt cèntric de Catalunya i les conclusions es traslladaran al govern i als grups parlamentaris.
Ens situem ara a Planada de Vic per conèixer les tasques de prevenció d'incendis que la Diputació de Barcelona ha dut a terme els últims mesos amb l'objectiu de reforçar la prevenció. La corporació hi ha destinat més de 70.000 euros per augmentar la resiliència dels boscos.
La Diputació de Barcelona impulsa diverses actuacions de gestió forestal a Osona. Amb el suport econòmic de la corporació, permet a l'associació de propietaris forestals de la Plana de Vic executar treballs de millora forestal amb l'objectiu de reduir el risc d'incendis i augmentar la resiliència dels boscos. L'any 2025 la Diputació de Barcelona va concedir una subvenció de 70.000 euros. Jordi Fàbrega és el diputat de prevenció d'incendis i gestió forestal de la Diputació de Barcelona.
L'importància és prevenir del foc davant del patrimoni personal i de les persones que no puguin quedar afectades i sobretot en un context de canvi climàtic que fa que tinguem incendis que s'aproximen als incendis de sisena generació amb una virulència que no hi estàvem acostumats i que per tant és imprescindible actuar en els boscos de Catalunya per poder prevenir aquests incendis.
Fins ara, aquestes actuacions ajudaven els municipis de Gurb, Malla, Montanyola, Santa Eulàlia, Tona i Vic. Ara, si volen sumar, Santa Cecília de Voltregar i Balanyà. I repassem altres notícies destacades d'avui.
AENA planteja incrementar les taxes aèries 43 cèntims per passatger de mitjana cada any entre el 2027 i el 2031. El Consell d'Administració de l'ENSA Aeroportuari preveu destinar la xarxa d'aeroports prop de 13.000 milions d'euros a aquest període. Les companyies aèries s'oposen a l'increment de les tarifes.
La sindicatura de comptes detecta fraccionament indegut de despeses a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya el 2023. En concret, s'han detectat incidències relacionades amb la contractació separada de prestacions que haurien d'haver estat objecte d'un únic contracte. Una avaria a nivell nacional deixa sense servei de fibra i de telefonia milers d'usuaris. Afecta sobretot petites i mitjanes empreses amb gairebé 7.000 defectades a banda de clients particulars.
i trobaven mort un excursionista a qui buscaven el Pedraforca. Els bombers l'han localitzat de matinada després de rebre un avís a quarts de deu de la nit que s'havia perdut el contacte amb la víctima, qui havia sortit a la tarda a fer escalada al vessant nord del Pedraforca. L'han localitzat a la zona de Canal Roja.
És moment per la cultura. Tarragona acollirà la segona edició d'Especial Dansa. Es tracta d'una jornada professional dirigida a impulsar la contractació d'espectacles dins el mercat català. El proper 25 de març, un total de 15 companyies es presentaran davant de programadors per tal de presentar els seus projectes al Palau de Congressos de la ciutat. David Navarro, bon dia.
Bon dia. La trobada vianal ha recollit 120 sol·licituds de companyies de dansa. D'aquestes, 15 es presentaran davant programadors d'institucions de tot el país. Enguany, amb una novetat. A la jornada de matí, 9 companyies mostraran fragments dels seus espectacles. A la tarda, com ha explicat el tècnic de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Guillem Rius, es presentaran 6 peces en fase de creació. L'Espacial Lab, en canvi, aquesta modalitat que hem creat de nou...
ens permet encabir més propostes de dansa, més companyies, i mirar-les des d'una altra perspectiva. Aquí trobarem projectes que encara estan en fase de desenvolupament i que, per tant, el que busquen són suports a la creació i obrir noves aliances i complicitats. En total s'esperen 250 assistents entre companyies i professionals del sector cultural de Catalunya. La jornada coincidirà amb l'inici de la tercera edició del Festival Dansa Tarragona, que s'allargarà tot el cap de setmana.
Doncs no deixem Tarragona, ja que els visitants als monuments de la ciutat han augmentat un 41% el darrer any, fins al 760.000. Avui l'Ajuntament ha fet balanç del 2025 amb la mirada posada en les obres de conservació de l'amfiteatre, que han de començar els pròxims mesos.
L'àmplia programació de Tàraco 25 que s'ha desenvolupat durant tot l'any ha omplert de cultura i història els espais patrimonials de la ciutat i ha marcat la diferència en commemoració del 25è aniversari de la declaració com a patrimoni mundial de la humanitat per l'UNESCO. Amb la mirada posada el 2026, el consell ha destacat els dos grans fronts que hi ha per davant amb el nou Consorci i les obres de l'amfiteatre Roma.
L'any 2025 es van iniciar i encara s'estan executant i acabant i finalitzant les obres del Fòrum de la Colònia i aquest any 2026 ja s'anuncio que serà l'any de l'amfiteatre. Tot amb la voluntat que la ciutat de Tarragona tingui els seus monuments en el millor estat possible per començar una nova etapa que iniciarà el Consorci de Gestió del Conjunt Patrimonial de Tarracó.
D'aquesta manera, durant els propers 12 mesos s'ha de dur a terme l'execució del pla director i d'obres de l'amfiteatre amb la construcció del nou accés, la canalització d'aigües i la nova guingueta. I és moment per a la informació esportiva.
Que ens porta Jordi Cervantes. Molt bon dia, Jordi. L'Espargirona vol donar el primer cop a l'Eurolliga. Bon dia, Marta. Sí, l'Espargirona comença aquesta tarda a la sèrie del millor de tres partits contra el Fenerbahce per classificar-se directament per a les semifinals de la final a sis. Les de Roberto Íñigue tranceten l'eliminatori a la pista del conjunt turc a partir de les sis de la tarda. Pau Villafanyes, Girona FM.
Tengo dos perspectivas. La única que quiero disfrutarla con el equipo. Tampoco tenemos nada que perder. Hemos conseguido el premio, pero queremos competir. Queremos dar el mejor nivel posible que podamos dar.
Y dos, pues como dice Kobe Bryant, que es muy famosa esa entrevista, que le dijeron, habéis ganado, no estás contento, y le dijo, yo no finis, hay que seguir, hay que hacer el trabajo, y nos hemos ganado el derecho a soñar, como lo llevamos haciendo desde el primer día. Les parts Girona no disposarà de Marta Canella, però tindrà la resta de jugadores disponibles per competir de tu a tu contra un dels millors equips d'Europa.
En futbol, aquesta tarda, jugarà la segona semifinal de la Copa Catalunya Masculina a partit únic a partir de les 7 de la tarda. El Sabadell rep el nàstic.
Momentos d'oportunitat per a
El duel es podrà veure a partir de les 7 del vespre el Twitch de Ràdio Sabadell i a la final d'aquesta Copa Catalunya ja espera el Barça Atlètic que hi va eliminar l'Andorra. Ara en vol el Barça reprèn la Champions després de l'aturada pel Mundial. Els blaugranes visitaran la pista del Picseguet a partir de 3 quarts de 7. El tècnic Carlos Ortega espera que l'equip no acusi la inactivitat en la competició europea.
El pabelló ple segurament i hem de donar-lo tot per lligar. Jo crec que em torno a dir-lo que l'equip està bé.
però fa molt temps que no juguem Champions i sempre tenim aquesta incertesa. Un triomf del Barça els donaria el bitllet directe pels quarts de final, quan faltarien tres jornades per acabar la fase de grups. De la seva banda, el fracking Granollers va perdre la pista de l'Elberum, noruec, per 37 a 28 en el primer partit de la segona ronda de la Lliga Europea. Escoltem el tècnic ballasà, Antonio Rama. El partit d'avui és un autèntic desastre. El final...
Penso que la posada en escena d'afrontar un partit d'aquestes característiques d'aquest nivell no hem estat a l'alçada.
Ja en futbol sal, avui es disputen els quarts de final de la Copa del Rei, a la pista del Pozo-Múrcia, visita el Barça a partir de dos quarts de vuit en una eliminatòria a partit únic i sense marge d'error. Els blaugranes buscaran el bitllet per a les semifinals. Javi Rodríguez és el tècnic del Barça. Ens ha tocat una eliminatòria a Múrcia. Crec que, com he dit, els dos equips més regulars de la Liga fins ara, que tenen dos partits perdits només.
I que passi lo que tenga que pasar. Espero que sea bueno para nosotros y que podamos clasificarnos. I amb Interpol el Barceloneta tanca aquest vespre a la fase de grups de l'Eurocap Femenina. El conjunt mariner rep la visita del Nancy Francès a partir de dos quarts de nou. Gràcies, Jordi Cervantes, per l'última hora dels esports. Una mica més de tres minuts i arribem a dos quarts de tres. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
La xarxa de comunicació local. L'aigua és un element indispensable per la vida. Com gestionem aquest recurs, determinarà el futur de Catalunya.
Estem preparats per fer front a condicions climàtiques adverses? Acabarem tenint prou aigua? Hem après, de les darreres sequeres? Soc en Gerard Bosch, soc periodista i he viatjat per tot el país per parlar amb experts sobre la gestió de l'aigua. Ens hi acompanyes? Moltes vegades ens passa, no?, d'aixeques l'aigua, ostres, no tinc aigua. Si la sequera segués perllongat, doncs hauríem tingut problemes. Per tant...
a vestir aquests 100 litres per persona, que són 500 litres cada dia.
Bruixes i bruixots, llops, caputxetes, princeses, ogres, porquets, fades i follets. Sigui quin sigui el vostre personatge de conte preferit, us hi podeu convertir durant un dia amb l'excusa del Carnaval de Saròs.
Dissabte 21 de febrer, Sarosa es convertirà en una desfilada de personatges de contes tradicionals. És el tema central del carnaval d'aquest municipi del Segrià que ha topat amb un conflicte dels grossos a Palau. Resulta que en Rosendo, el fill del rei Carnestoltes i la Rosalinda,
Es nega a anar a dormir si els seus pares no li expliquen un conte. I ja sabeu com d'insistent pot ser la canalla. Així que cada nit, sense excepció, un relat. Per evitar que es quedin sense idees, a Saròs han tingut la bona pensada d'omplir el poble de personatges dels contes de tota la vida. Aquells que ens han explicat i que hem explicat tantes i tantes vegades que ja sabem de memòria i formen part de l'imaginari col·lectiu.
Històries que fa anys i panys que ens acompanyen a l'hora d'anar a dormir o en qualsevol altre moment del dia, perquè sempre és bona hora per un conte. Si us animeu a formar part d'aquest univers, tingueu en compte que les discresses més originals poden tenir premi o concurs. Dissabte 21 de febrer, Carnaval de Saròs. Més informació a saròs.cat
La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa migdia. En Marta Pardell.
El govern proposa una pujada del 15% del complement específic de professors i mestres en 4 anys. És la resposta a les exigències del sector. Això suposaria el 2029 un increment de 1.500 euros anuals als salaris. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, valora la proposta. Aquesta és una proposta que és realista, que es pot assumir, que tindria un cost aproximat d'aproximadament 300 milions d'euros. A nosaltres ens sembla que és una bona proposta...
Tot plegat vinculat, però, a l'aprovació de nous pressupostos. Els sindicats consideren aquesta proposta totalment insuficient i exigeixen una reunió urgent amb el president Salvador Illa. És dimecres 18 de febrer de 2026 i tenim més titulars. L'Hospital Vall d'Hebron aconsegueix intervenir un càncer de fetge inoperable per primera vegada a Catalunya, Sònia Kerr.
Ho ha fet amb una tècnica que s'utilitza en els transplantaments gràcies a la qual s'ha pogut extirpar un tumor gran que una pacient tenia a les vies biliars. L'explica la coordinadora d'anestesiologia de l'Hospital, Patricia Galan. Els cirurgians el que van fer és desconnectar el fetge de la circulació sistèmica i mantenir-lo en unes condicions òptimes per poder conservar aquest fetge perquè el fetge no tingués cap dany.
El ministre de l'Interior assegura que desconeixia la denúncia per agressió sexual que ha precipitat la dimissió del número 2 de la Policia Nacional. A la sessió de control al Congrés, Fernando Grande Marlasca ha afirmat que dimitirà del càrrec si la víctima del director adjunt operatiu del COS li diu que no s'ha sentit protegida.
Les formacions polítiques Impulsem Lleida i Impulsem el Penedès denunciant centralisme del govern i el greuge comparatiu per les persones que viuen fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Parlen d'una Catalunya a dues velocitats i han posat d'exemple les restriccions per la ventada de la setmana passada a tot Catalunya.
En cultura, el Festival de Jazz de Terrassa arriba a la 45a edició amb una cinquantena de concerts. L'edició d'en Guany s'estendrà a 23 espais de la cocapital ballesana del 6 el 27 de març. També Matà de Pera, Becarisses i Vila de Cavalls acolliran actuacions sota el leitmotiv What is Jazz.
Els esports Jordi Cervantes es part Girona vol donar el primer cop a l'Eurolliga. Les gironines comencen aquesta tarda el play-in per accedir directament a les semifinals de la final a sis. En una sèrie, el millor de tres partits, les de Roberto Eñiguez visiten la pista del Fenerbahçe a partir de les sis de la tarda.
Atenció perquè Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del Pla Vencat de cara a demà per la previsió de ratxes fortes que poden superar els 70 km per hora. Volem saber, però, què ens espera de cara a les immediates hores. Lluís Mipérez, bon dia. Bon dia. Dimecres que està sent força tranquil. Com a mínim avui el vent està sent molt feble i en aquests moments la temperatura torna a pujar amb alegria. De fet, al llarg d'aquesta tarda l'ambient acabarà sent força agradable preprimaveral.
Fins demà!
a les comarques de Girona i també les cotes altes del Pirineu. Per les comarques de Ponent i del Pirineu també s'anirà carregant el cel ja quan es faci de nit i de fet acabaran caient alguns remets isolats. Aquesta propera mitjanit aproximadament arribarà a ploure en d'altres comarques però d'una forma passatgera i tornarà a entrar molt al vent. De fet, demà aquest vent serà fort al sud de Barcelona, sobretot totes les comarques de Tarragona i al Pla de Lleida, pantades de més de 100 km per hora al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mi Pérez. El control de Soi tenim l'Ivan López a la redacció i la coordinació. La Sònia Kerr passen 4 minuts a dos quarts de 3.
El govern proposa una pujada del 15% del complement específic de professors i mestres de manera progressiva en 4 anys. Això suposarà el 2029 un increment de 1.500 euros anuals als salaris dels docents i una inversió total de 300 milions d'euros. Això sí, tot plegat està vinculat a l'aprovació dels pressupostos i també a l'assumpció de noves funcions per part del professorat. Els sindicats qualifiquen aquesta proposta de totalment insuficient i exigeixen una reunió urgent amb el president Salvador Illa. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, la proposta que el Departament d'Educació debatrà demà amb els sindicats és un increment del 3,5% anual els propers 4 anys del complement autonòmic que cobren els prop de 100.000 docents catalans. Això suposaria una pujada de 110 euros al mes a les nòmines del 2029. Pel secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, és una proposta realista amb una inversió important.
Aquesta és una proposta que és realista, que es pot assumir, que tindria un cost aproximat d'aproximadament 300 milions d'euros, que a més a més en aquesta proposta se li ha de sumar la pujada retributiva pactada a nivell estatal entre els sindicats i el govern estatal de l'11,5%. A nosaltres ens sembla que és una bona proposta després de més de 25 anys en el qual no hi ha hagut per part de cap govern
de la Generalitat ni pel Departament d'Educació i Formació Professional, una proposta de millora del complement específic. Per poder aplicar l'augment del complement, caldrà modificar la descripció de les funcions dels docents en temes d'inclusiva i orientació. El Departament es compromet també a augmentar els recursos per la inclusió, reducció de ràtios a 20 alumnes per classe primària el proper any i a 27 a secundària ja al curs 27-28.
També desenvoluparà el pla de desburocratització que hi ha en marxa i incorporarà al debat la proposta de reconèixer l'autoritat pública del docent per donar-los més seguretat jurídica. Els sindicats han rebut per ara un esborrany de la proposta i la consideren totalment insuficient. Diuen que no satisfà les demandes del col·lectiu, ni a nivell salarial, ni tampoc pel que fa a la planificació en inversió inclusiva i disminució de ràtios. Exigeixen una reunió urgent amb el president Illa i amenacen amb noves mobilitzacions.
Una proposta d'incrementar les retribucions que depèn, com sentíem, dels pressupostos de la Generalitat, pels quals continuen les negociacions. Avui els comuns han anunciat dos nous acords per tal d'ampliar fins a 50.000 les famílies que reben ajuts per al lloguer, així com xecs per productes menstruals i preservatius. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. Els comuns han pactat amb el govern ampliar fins als 36.000 euros d'ingressos anuals al topall per rebre ajudes de lloguer. Fins ara llinda era de 25.000. D'aquesta manera el rebran 50.000 famílies, una mesura quantificada en 100 milions d'euros. Segons la presidenta parlamentària dels comuns, Jessica Albiach, el 25% dels llogaters tindran dret a l'ajuda.
Arribant així al 2027 a una cobertura del 25% de les famílies iogateres. Estem veient com les condicions de vida canvien molt ràpid, com els preus s'han disparat, com el cost de la vida és inassumible i també que molta gent, malgrat treballar, malgrat tindre un salari, estan en unes condicions d'exclusió social.
Els comuns i el govern han acordat també atorgar vals als joves per comprar productes menstruals i preservatius, cadascun d'ells de 25 euros l'any. El Viac ha dit que les negociacions per als pressupostos s'estan intensificant molt a les darreres hores i ha animat el govern a prohibir la compra especulativa d'habitatge. Segons ella no hi ha cap impediment jurídic per fer-ho, sinó que només és una qüestió de voluntat política.
Precisament, la taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya ha reformat l'urgència d'aprovar aquests nous pressupostos. En resposta a l'informe social presentat ahir per la Generalitat i que, recordem, detectava una pèrdua de poder adquisitiu i també l'habitatge com a factors rellevants per l'empobriment de la població, la taula proposa cinc accions concretes.
que són augmentar l'índex de prestació social per fer front a l'elevat cost de vida, una aposta per lluitar contra el sensellarisme i la pobresa infantil, el desplegament del Pacte Nacional per la Salut Mental i ajudes per l'habitatge. Xavier Trebado és el president de la taula. Fa temps que ho diem. És evident que en tots els àmbits tenim estratègies definides d'infància, de sensellarisme, de salut mental...
Portem anys, no només amb aquest govern, sinó amb els anteriors, on hi ha molts documents de definició. El que necessitem, efectivament, són polítiques concretes, accions concretes, calendaris d'execució, i que aquestes accions es vagin complint amb els recursos adequats. Per això demanem també pressupostos. Des de l'entitat també s'ha reconegut que en els pròxims dies tenen previ reunir-se amb Esquerra Republicana i els comuns socis prioritaris del govern per treballar en l'aprovació d'aquests pressupostos.
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha intervingut un càncer de fetge inoperable per primera vegada a Catalunya. Ha estat amb una tècnica que s'utilitza en els trasplantaments i gràcies a aquest procediment l'equip mèdic va poder extirpar el mes de novembre passat un tumor gran que una pacient tenia a les vies biliars. Des del gener la dona ja ha retornat a l'activitat. El mètode obre una nova via terapèutica per determinats casos oncològics que fins ara rebien tractaments pal·liatius. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. El tumor envoltava quatre venes connectades al fetge i això feia inviable extirpar-lo perquè per garantir la supervivència de la pacient s'havia de preservar com a mínim una de les venes. La manera de fer-ho va ser desconnectant el fetge del cos de la dona amb un sistema que s'utilitza en els trasplantaments. El van separar de la circulació de la sang i li van injectar un líquid oxigenat que el va mantenir en aquest estat durant una hora. L'operació en va durar deu. I li van implantar la vena d'una persona adonant.
Els cirurgians el que van fer és desconnectar el fetge de la circulació sistèmica i mantenir-lo en unes condicions òptimes per poder conservar aquest fetge perquè el fetge no tingués cap dany.
La intervenció es va poder fer perquè el carcinoma es va reduir prèviament combinant quimioteràpia i immunoteràpia i després dels bons resultats, Vall d'Hebron Institut d'Oncologia farà un estudi per avaluar si aquest nou enfocament pot oferir més respostes a pacients amb càncer avançat o bé amb tumors grans difícils d'operar.
Doncs no deixem la salut. Avui s'ha inaugurat la nova seu del sistema d'emergències mèdiques a la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat, un projecte que el president Illa ha definit com la joia de la corona del sistema de protecció català. La seu inclou serveis com el del 112, que s'afegeix a la sala que ja hi ha a Reus. Mitjans a l'Hospitalet, Ana Rodríguez. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha referit a aquest nou espai com la joia de la corona del benestar que ha de protegir la ciutadania i que, a més, s'insereix en un projecte ampli a la ciutat de l'Hospitalet.
una joia de la corona del nostre sistema de protecció. Aquest és un objectiu del govern de Catalunya, protegir la ciutadania, que cada vegada ens demana més que ho fem. Estan passant moltes coses a la Gran Via, s'està generant un clúster biomèdic important, farem unes obres també d'acondicionament i soterrament de la Gran Via que vam també presentar
Uns dies s'està treballant tota l'ampliació de la fira, estan passant costos. L'objectiu d'aquesta nova edificació és centralitzar més de 700 professionals a diferents serveis administratius del SEM, com el 061 i part del 111. D'aquesta manera, la resposta a les emergències sanitàries de la regió estarà més coordinada i el servei serà més eficaç. Notícies en xarxa, edició migdia.
Entrem en matèria política i anem primer de tot a Madrid. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, ha assegurat al Congrés que desconeixia la denúncia per agressió sexual que ahir va precipitar la dimícia del número 2 de la Policia Nacional. José Ángel González, Pere Sanz.
De fet, el cas ha protagonitzat la sessió de control al govern espanyol al Congrés dels Diputats. Des del Partit Popular s'ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior que en la seva resposta ha acusat els populars d'instrumentalitzar el cas. La diputada popular, Míriam Guardiola, ha carregat contra Marlaska, que ha negat que el seu ministeri tapés el cas i ha insistit que ha actuat amb contundència tan bon punt va conèixer els fets.
Ya no valen las excusas, ni vale siquiera que pidan ni perdón a las víctimas. Lo que queremos, señor Marlaska, es que usted dimita y se vaya ya. Entiendan que a la mínima cuestión que se hubiera conocido, se hubiera actuado como se actuó ayer una vez conocidos. Los hechos son absolutamente gravísimos, pero ustedes no generen un...
Una cortina, evidentemente, que pueda poner en tela de juicio el compromiso de la Policía Nacional y de las fuerzas y cuerpos de seguridad en la lucha contra cualquier tipo de violencia hacia las mujeres. El ministre de l'Interior a Més ha dit que només dimitirà del seu càrrec si la víctima l'acusa de desprotegir-la.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat des de l'Índia aquesta resposta del ministre de l'Interior i assegura que s'ha actuat amb contundència i amb empatia cap a la víctima. Sánchez ha reclamat al Partit Popular que apliqui la mateixa reacció en la denúncia per assatjament sexual contra l'alcalde del PP de Mòstoles.
El gobierno de España ha actuado con empatía, con coherencia y con contundencia. E insisto, sería bueno que aquellos que hoy están exigiendo eso que ha hecho el ministro del Interior, Fernando Grande Marlaska, se lo apliquen a sí mismo. Porque en otros casos que le afectan a su propia organización, como es el alcalde de Móstoles y la dirección del Partido Popular de Madrid, lo que hay es un no crédito al testimonio de la víctima.
Tornem a Catalunya. Les formacions polítiques Impulsem Lleida i Impulsem el Penedès denuncien centralisme per part del govern i el greuge comparatiu que aquest comporta per a les persones que viuen fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Diuen que les ventades de la setmana passada o el mal estat de la 2 a la Cegarra són exemples que Catalunya va a dues velocitats.
Lleida Televisió, Cel Márquez. Impulsem Lleida i Impulsem el Penedès han presentat a la panadella el Manifest Catalunya País, en què denuncien el que consideren una Catalunya a dues velocitats. Les dues formacions critiquen el centralisme del govern i asseguren que els territoris fora de l'àrea metropolitana pateixen un greu gen d'infraestructures i a la presa de decisions. Davant d'això han anunciat la convocatòria d'una trobada d'alcaldes i alcaldesses per debatre un nou modal de governança descentralitzada.
L'alcalde de la granja d'Escar, Manel Soler, assegura que el territori se sent menestingut. Un govern que està prenent decisions sense tenir en compte els nostres municipis i les nostres comarques. És un govern que s'omple la boca parlant que hi ha equilibri territorial i quan hauria de fer un tancament regionalitzat, amb tema del pla de Bencat, tanca tot un país a nivell econòmic, sanitari, lectiu, social. I això no ho podem entendre.
La trobada es farà pròximament en un punt cèntric de Catalunya i les conclusions es traslladaran al govern i als grups parlamentaris. Són tres quarts de tres. Els habitatges ocupats a Sabadell han caigut prop del 5,5% el 2025. És el tercer any consecutiu que rebaixa aquesta xifra. I a més, el darrer any s'han frustrat més intents d'ocupació que mai. Ràdio Sabadell, Núria García.
Doncs sí, l'alcaldessa de Sabadell ha dit que l'augment de les ocupacions frustrades no és casualitat, sinó que hi ha un compromís polític al darrere. Ferreres no ha criminalitzat totes les ocupacions i ha posat el focus en aquelles que generen problemes de convivència amb els veïns. D'aquest tipus, el govern municipal en tindria identificades una seixantena i treballa per tirar-ne endavant el desallotjament.
Aquests 60 són els que li hem de donar prioritat i els tenim tots amb noms i cognoms per entendre'ns i per tant estem treballant amb jutgerts, sobretot per agilitzar el desallotjament. És a dir, són espais, pisos que ja estan ocupats, que estan consolidats i per tant el que nosaltres fem és que aquella ordre judicial que la millor s'hauria de produir d'aquí 3 anys poder-la davantar o casuístiques, per exemple, que el propietari no hagi denunciat l'ocupació i per tant si tu no la denuncies aquí no hi ha cap acte jurídic a seguir.
A més de les ocupacions frustrades, a Sabadell, durant el 2025, també ha caigut el nombre d'immobles ocupats fins als 1.349. En són 77 menys que el 2024. Doncs, al Vallès Occidental, al Palamós, perquè l'Ajuntament ha aprovat el Pla Local d'Habitatge, un document que diagnostica 6 anys vista les necessitats que té aquest municipi del Baix Empordà, però que també proposa solucions als problemes més immediats, amb una primera promoció de pisos públics. Ràdio Palamós, Jordi Rodríguez.
Com a municipi turístic, Palamós és zona tensionada de preus i pateix de primera mà la falta d'habitatge d'accés assequible. Una situació que vol contribuir a resoldre el pla local d'habitatge. La vicealcaldessa Raquel Gallego en resumeix els objectius. La finalitat, com dèiem, és diagnosticar necessitats, ampliar el part d'habitatge social, facilitar l'accés a l'habitatge i fomentar la rehabilitació.
El que hem fet en diferents parts és recollir en un sót document la situació del municipi, definint una diagnosi amb el DAFO, amb les debilitats i les amenaces, i establir un pla d'acció amb objectius, línies estratègiques i mecanismes de gestió. En el marc d'aquestes actuacions, l'Ajuntament de Palamós ja té en marxa els tràmits per una primera promoció de 60 habitatges de lloguer assequible que es farà en el Pla de Sant Joan. Una alternativa per un municipi que té prop de 1.700 pisos turístics que no entren en el mercat de lloguer permanent.
Ens situem ara a la Garrotxa, perquè al veïnat dels angles, a Montagut, els veïns es queixen que tenen problemes per marxar i arribar a casa cada cop que plou amb intensitat. El cas és que el camí d'accés s'inunda i queden totalment incomunicats. Un lot FM, Gerard Puigdemont.
Els veïns dels angles, en Montegut i Oix, demanen solucions cada vegada que el passallís d'accés al veïnat s'inunda. Per Nadal van viure un nou episodi d'aquest tipus i el Ministeri, titular de l'A26, els van dir que seria la darrera vegada que els deixarien sortir per la sortida d'emergència. En parlen Albert Fortian, veí de la zona, i Lluisabel, alcalde de Montegut.
que havíem aconseguit que se'ns obrís una via alternativa i d'ençar el 26 de desembre el Ministeri. Es nega que obrir-nos l'accés, tant els que vivim aquí com els que s'allotgen a les cases rurals. Paral·lelament, l'Ajuntament també està treballant amb l'Agència Catalana de l'Aigua per tal de retirar sediments de la Riera, per tal que més aigua pugui passar per sota el passallís. Els veïns demanen també millores de manteniment del mateix passallís.
El Begebre, a la confraria de pescadors de Delta Ebre, denuncia que l'abstenció catalana en la votació sobre la prohibició de l'angula i l'anguila ha estat un revés total per a les més de 200 famílies que depenen d'aquesta tradició centenària. El sector reclama que es garanteixi que la pesca continuï sent autoritzada. Més detalls des de Delta.cat, Diana Mar.
Pasqual Xacón, secretari de la confraria de pescadors de Deltebre i representant de les confraries de pesca de l'Angula i l'Anguila del Delta de l'Ebre, ha expressat la seva decepció per la decisió de Catalunya d'abstenir-se en la votació del Comitè Flora i Fauna sobre la prohibició d'aquestes espècies. Segons Xacón, per a ells ha estat un revés total. Escoltem. Aquesta abstenció, després d'haver estat parlant i dialogant
constantment en ells i que arriba aquest dia i que Catalunya sigui la que s'estén,
El representant ha posat de manifest que aquesta pesquera garanteix la subsistència de més de 200 famílies i que l'objectiu dels pescadors és clar, continuaran treballant per garantir que aquesta pesquera segueix qui és tan autoritzada. I és moment de repassar altres notícies destacades d'avui.
Aena planteja incrementar les taxes aèries 43 cèntims per passatger de mitjana cada any entre el 2027 i el 2031. El Consell d'Administració de l'Ens Aeroportuari preveu destinar a la xarxa d'aeroports prop de 13.000 milions d'euros en aquest període. Les companyies aèries s'oposen a l'increment de les tarifes.
La Sindicatura de Comptes de Catalunya detecta fraccionament indegut de despeses a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya l'any 2023. En concret, s'han detectat incidències relacionades amb la contractació separada de prestacions que haurien d'haver estat objecte d'un únic contracte. Una avaria a nivell nacional deixa sense servei de fibra i telefonia amb milers d'usuaris. Afecta sobretot petites i mitjanes empreses amb gairebé 100.000 defectades a banda de clients particulars.
Troben mort un excursionista a qui buscaven el Pedraforca. Els bombers l'han localitzat de matinada després de rebre un avís a quarts i d'au de la nit que s'havia perdut el contacte amb la víctima, que havia sortit a la tarda a fer escalada al vessant nord del Pedraforca. L'han localitzat a la zona de la Canal Roja. I és moment per la cultura.
El Festival de Jazz de Terrassa arriba a la 45a edició i ho fa amb una cinquantena de concerts. L'edició d'enguany s'estendrà a 23 espais de la Cocapital Vallèsana del 6 al 27 del mes que ve. També Matada Pera, Becarisses i Vila de Cavalls acolliran actuacions. Ràdio Municipal de Terrassa, Marina Salvador. Torna al Festival de Jazz de Terrassa que enguany enceta la seva 45a edició. Serà del 6 al 27 de març i el lema és una pregunta. What is Jazz?
Podem mirar endavant encara. Hi ha moltes coses encara que explicar perquè el jazz precisament és una música viva, actual, que dona veu a la gent jove i això ho reflecteix el Festival de Jazz de Terrassa. Enguany el Premi Jazz Terrasman l'ha rebut Guim Balasc, saxofonista que ha trepitjat en més de 200 ocasions els escenaris de la ciutat i que actuarà el dia 8 de març a la nova Jazz Cava.
Si no fos de Terrassa, ja no crec que toqués. Ha sigut una cosa molt de la ciutat. El tret de sortida anirà a càrrec d'Oriol Vallès i Irene Reig Quintet. Com algunes de les actuacions més destacades, el dia 7, Bluestorius, Carles Benevent i Fèlix Pastorius, o també l'actuació de Dave Douglas Quartet.
I no oblidem que avui és dimecres de cendre i el regnat de sa majestat, el rei Carnestoltes, arriba a les seves hores finals. El garraf ho fa amb els corresponents enterros, que posaran punt i final a una setmana de disbauxa. Canal la UFM, Marga Trias. A Vilanova i la Geltrú, l'enterro comença a les 7 de la tarda, amb el trasllat a les despulles del rei Carnestoltes des del teatre principal fins a la plaça de la Vila.
Serà aquí on mitja hora després es podrà veure la posada en escena del comiat del rei i la lectura del seu sermó. Un enterro a la capital del Garraf que, com cada any, pot tenir girs de guió inesperats. També Sitges posa fi a una setmana d'accessos amb un enterro que començarà a les 7 de la tarda. Serà l'últim recorregut de sa majestat rei Carnestoltes, que desfilarà des de la plaça de l'Ajuntament fins la plaça de la Fregata de Sitges. Després, les entitats, tant del Retiro com del Casino Prado, celebren les seves xatonades de Cluenda.
I és moment per als esports. Per en Jordi Cervantes, molt bon dia, Jordi, avui amb novetats a l'eurolliga femenina. Bon dia, Marta. Sí, l'Espergirona comença aquesta tarda a la sèrie el millor de tres partits contra el Fenerbahçe per classificar-se directament per a les semifinals de la final a sis. Les de Roberto Iniguez encetant l'eliminatòria a la pista del conjunt turc a partir de les sis de la tarda. El tècnic de les gironines explica els sentiments que té abans d'aquesta eliminatòria.
Tengo dos perspectivas. La única, que quiero disfrutarla con el equipo. Tampoco tenemos nada que perder. Hemos conseguido el premio, pero queremos competir y queremos dar el mejor nivel posible que podamos dar. Y dos, pues como dice Kobe Bryant, que es muy famosa esa entrevista que le dijeron...
En futbol aquesta tarda es juga a la segona semifinal de la Copa Catalunya Masculina a Partit Unic. A partir de les 7 de la tarda n'estic visitant el Sabadell. Jordi Blanc, Tarragona Ràdio.
Els tarragonins aparquen les deteriorades relacions amb la Federació Catalana de Futbol per complir amb la normativa i jugar la competició a la que han arribat a les semifinals després de desfer-se de la muntanyesa en quarts de final a la tanda de penals després de tancar el partit amb un empat a dos gols. El president del Nàstic, Lluís Fàbregas, diu que l'aposta és la Lliga però que aniran a competir al camp del centre d'esport Sabadell.
L'aposta elàstic és la Lliga. La Lliga és l'aposta nostra. Estem centrats exclusivament en això, la Copa Catalunya. Toca una complicada dimecres a Sabadell. Anirem amb els jugadors que considerin els tècnics i a defensar l'escut que portem i fer un bon paper. El partit és a les 7 de la tarda. L'estadi de la nova Creu Alta i el xiularà el català Gerard Burull al CERETE.
En tenis taula aquesta tarda es donarà el tret de sortida a la Copa del Rei i de la Reina de tenis taula que ha disputat a Tarragona fins dissabte. Adrià Duc, Ràdio Ciutat de Tarragona. Després de les primeres jornades marcades per l'alta participació i el bon ambient a les graderies, aquesta tarda arrenca un dels plats forts del programa, les Copes del Rei i la Reina, que reuniran els equips professionals. El president de la Real Federación Española de Tenis Mesa, Miguel Ángel Machado, ha explicat el calendari i ha assegurat que la federació...
treballa amb l'horitzó de poder establir Tarragona com a seu estable a partir del 2027. L'esdeveniment celebra la seva tercera edició consecutiva a la ciutat i a mesura que avança el calendari entren en joc les proves absolutes i les competicions per equips amb presència d'alguns dels noms propis del panorama estatal.
Els Jocs Olímpics de Milà-Cortina, la parella catalana formada per Jaume Puello i Marc Olell han acabat 15 anys en la final esprint lliure per equips d'esquí de fons. En Ambol, el Barça reprèn la Champions després de l'aturada pel Mundial. Els blaugranes visiten la pista del Picseguet a partir de 3 quarts de 7. El tècnic Carlos Ortega espera que l'equip no acusi la inactivitat en la competició europea.
El pavió ple segurament i hem de donar-lo tot per jugar. Jo crec que em torno a dir que l'equip està bé però fa molt temps que no juguem Champions i sempre tenim aquesta incertesa.
Un triomf donaria al Barça el bitllet directe pels quarts de final quan faltarien tres jornades per acabar la fase de grups. El Barça també, en aquest cas de futbol sala, disputa aquesta tarda als quarts de final de la Copa del Rei a la pista del Pozo Murcia. Escoltem Javi Rodríguez, tècnic blaurana.
Gràcies, Jordi Cervantes, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a les 3. Ho hem de deixar aquí i ens retrobarem demà a les dues. Bona tarda.
La xarxa de comunicació local
Bona nit.
Fins demà!
Don't you think it's time you started doing what we always wanted One day we're gonna get so high Cause even the impossible It's easy when we got each other
Fins demà!
Fins demà!
La xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. El govern proposa una pujada del 15% del complement específic dels professors i mestres en 4 anys per respondre a les exigències dels docents. Això suposarà el 2021 un increment de 1.500 euros anuals als salaris. El secretari de millora educativa és Ignasi Jiménez.
Aquesta és una proposta que és realista, que es pot assumir, que tindria un cost aproximat d'aproximadament 300 milions d'euros, que a més a més en aquesta proposta se li ha de sumar la pujada retributiva pactada a nivell estatal entre els sindicats i el govern estatal de l'11,5%.
Tot plegat vinculat, però, a l'aprovació dels nous pressupostos. Els sindicats consideren que la proposta és totalment insuficient i exigeixen una reunió urgent amb el president Salvador Illa. Precisament, a la negociació dels pressupostos, els comuns han vagat amb el govern a augmentar les ajudes del lloguer als qui cobrin fins a 36.000 euros a l'any. És una partida extra de 100 milions d'euros que ajudarà fins a 50.000 famílies. També han acordat oferir
Vals de 25 euros als joves per comprar preservatius i productes menstruals. Escoltem la líder dels Comuns, Jessica Albiach. El 2027, a una cobertura del 25% de les famílies jogateres. Estem veient com les condicions de vida canvien molt ràpid, com els preus s'han disparat, com el cost de la vida és inassumible i també que molta gent, malgrat treballar, malgrat tindre un salari, està en unes condicions d'exclusió social.
I el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, assegura que desconeixia la denúncia per agressió sexual que ha precipitat la dimissió del número 2 de la Policia Nacional a la sessió de control del Congrés. Grande Marlasca ha afirmat que dimitirà del càrrec si la víctima del director adjunt operatiu del cos li diu que no s'ha sentit protegida. Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat la resposta del ministre.
i ha dit que ha actuat en contundència i amb empatia i ha reclamat al Partit Popular que apliqui la mateixa reacció a la denúncia per l'assetjament sexual contra l'alcalde del PP de Mostra.
Hi troben mort una excursionista que hi buscava anar a Pedraforca. Els bombers l'han localitzat a la dematinada després de rebre l'avís a quarts de deu del matí que s'havia perdut al contactar amb la víctima que havia sortit a la tarda a fer escalada al passant nord del Pedraforca, l'han localitzat a la zona de la Canal Roja.
I al Festival de Jazz de Terrassa arriba la 45a edició amb una cinquantena de concerts. L'edició d'en Guany s'estendrà a 23 espais de la Co-Capital Vallèsana entre el 6 i el 27 de març. També Matada Pere, Bequerisses i Viladecans acolliran actuacions d'aquest festival.
L'oferta educativa al curs vinent a les escoles de Torre d'Embarra s'ampliarà amb un grup més d'i3. En total seran 7 davant els 6 que hi ha actualment, amb 2 al Muli de Benilantina i 3 a l'escola Antoni Roig. El regió d'educació, José García, ho ha avançat en una entrevista a l'Espai Polític d'Ona la Torra.
Ara tenim sis grups, dos de cada centre educatiu, de cada escola, i l'any que ve, el Curvinet, l'oferta serà de set, un increment d'un grup. Per què? Perquè entre l'alumnat, que en principi ja tenim escolaritzat a la Jardim Infant, i la gent que no està però que està en Pol Padró, fa falta un grup més, això d'entrada. Per tant, ja sortirem un grup més de cara a l'itre del Curvinet.
García també ha dit que les ràtios inicials a principis de curs seran més baixes per I3 que les que hi havia aquest any. La policia local de Torredambarra renovarà en guany una part de la seva flota de vehicles.
El pressupost de l'Ajuntament per aquest exercici s'inclou l'adquisició de tres nous cotxes destinats al cos municipal. També es preveu adquirir un quart vehicle per protecció civil. Ho explica la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín.
Hi han previstos tres vehicles totalment equipats i logotipats que estan en marxa ja les licitacions, per tant, en un parell de mesos espero que ja tenir-los gestos ja per fer servir. I hi ha una altra per la protecció civil.
Per als tres vehicles, per a la policia local, es preveu invertir uns 150.000 euros. Fem un recordatori avui dimecres. Aquesta tarda se celebra la sessió participativa específica amb el comerç local del Pla de Barris. La cita és a un quart de nou del vespre i es farà a Calmayà.
Més qüestions que tractarem avui a l'informatiu. Un altre recordatori. Fins el 2 de març es manté obert el termini per sol·licitar la bonificació de la taxa de la brossa. Aquest descompte la poden demanar els habitatges de les zones on es fa el porta a porta i els establiments i negocis que l'any passat tinguessin vigent l'acord de col·laboració per a la recollida selectiva.
Torre d'en Barra ha acomiadat carnaval entre les llàgrimes de les ploraneres i el dol de la comitima fúnebre. El fèratre ha arribat a la plaça mossèn Joaquim Brunat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora del concurs 2026.
Parlarem també de l'adeu al carnaval d'Altafulla i Roda i també de la previsió d'activitat de la Torre Camina, que organitza dues noves sortides aquesta setmana. Les faran demà dijous i l'endemà divendres. En aquesta ocasió portaran els participants a l'ermita de Clariana, a l'arbós i al bosc de la Marquesa.
També repassarem altres notícies de l'àmbit del Baix Gaià i a la recta final de l'informatiu parlarem d'esports. Per destacar el nom propi d'Aaron Sola, que aquest cap de setmana es va proclamar subcampió de Catalunya del llançament de pes. L'atleta Torrenc té una altra cita aquest cap de setmana amb la disputa del Campionat d'Espanya de llançaments llargs d'hivern que es farà a Castelló.
Són les notícies més destacades d'avui dimecres, som dia 18 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció, la Raquel Martínez, i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
L'oferta educativa del curs 2026-27 a les escoles de Torro d'Embarra s'ampliarà amb un grup més d'infantil 3. En total seran 7 davant dels 6 que hi ha ara, amb 2 al molí de vent i l'antina, i 3 a l'escola Antoni Roig.
El regidor d'Educació, José García, ho ha avançat en una entrevista a l'Espai Polític quan queden poques setmanes per a l'inici de les preinscripcions escolars per al proper curs. En el cas del segon cicle, l'educació infantil i a primària serà del 4 al 18 de març. García ha explicat que l'oferta inicial que plantegen és de 7 grups. Davant la previsió de matriculars, tenint en compte les dades de què disposen.
Ara tenim sis grups, dos de cada centre educatiu, de cada escola, i l'any que ve, el Curviner, l'oferta serà de set, un increment d'un grup. Per què? Perquè entre l'alumnat, que en principi ja tenim escolaritzat a la Jardim Infant, i la gent que no està, però que està en Pol Padró, fa falta un grup més, això d'entrada. Per tant, ja sortirem un grup més de cara a l'E3 del Curviner.
D'aquesta qüestió en va parlar recentment el mateix García i l'alcalde en una reunió amb els serveis territorials d'educació. Al respecte, el regidor ha comentat que amb aquesta ampliació d'un grup també s'ha decidit que l'oferta inicial sortirà amb una ràtio d'alumnes per aula a I3 més baixa de la que hi havia ara per poder absorbir més tard els infants de matrícula viva.
L'oferta que hi ha al grup de la segona etapa d'infantil, que són a 20, ràtio 20, sortirà més baixa d'aquesta ràtio i, a més a més, no serà igual, equitativa, a cada escola. Per què? Perquè els alumnes que s'incorporan al Jaldercú, de manera històrica, ja ho sabem, no s'aturen les aules. Per tant, serà una oferta en seu grup, però en ràtid més baixa que marca el departament, per donar cabuda a tota la gent que s'incorporarà al Jaldercú.
De fet, el regidor d'Educació ha insistit que cal tenir en compte aquesta matrícula viva. Per exemple, a aquest curs han arribat de moment 89 alumnes nous entre les tres escoles i els dos instituts. Davant d'aquestes dades, García remarca que cal deixar marge per a aquestes inscripcions que es facin una vegada iniciat el curs.
Nosaltres en aquesta reunió vam incidir que una cosa és el padri i altra cosa la gent que ve de fora. Per posar un exemple, del que portem de cura actualment tenim 89 alumnes que han vingut una vegada a iniciar el curs. D'aquests 63 són infantil i primària i la resta de secundària. És evident que si una escola o un institut ja parteix amb el grup tancat
amb la ràtio de tope, això és un problema a fer-hi i és una manca de la qualitat de l'ensenyament. La resta de l'oferta inicial es mantindria igual. Cal recordar que l'any passat es va reduir un grup de primer d'ESO a l'Institut de Tornambarra. El regidor d'Educació ha comentat que l'oferta final pot variar i dependrà del nombre de sol·licituds que rebin durant el període de preinscripcions.
Aquí hi ha variables que no controlem, la gent que ve de fora, la gent que matricula fora del municipi, sobretot a nivell d'institut, la concertada, per diverses raons, no? Per tant, el departament fa una oferta inicial, que aquesta oferta inicial, en funció de la prescripció, es canvia o no es canvia. L'any passat, en funció de la prescripció, van reudir un grup de primer d'ESO, que de cara al Cusbiner, en funció de com vagi.
En el cas de secundària, la preinscripció començarà dos dies més tard, el 6 de març, i també s'allargarà fins al dia 18.
La policia local de Torredembarra renovarà enguany una part de la seva flota de vehicles. El pressupost de l'Ajuntament per aquest exercici s'inclou l'adquisició de tres cotxes nous destinats al cos municipal. En total, es preveuen invertir uns 150.000 euros, en els quals s'inclou també la logotipació dels vehicles. Aquests estaran especialment adaptats a les necessitats que té la policia local per fer-ne ús.
Segons ha explicat la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín, en una entrevista a la Casa de la Vila, la licitació ja està en marxa i s'espera poder comptar amb els tres cotxes en un parell de mesos. També ha explicat que es vol adquirir un nou cotxe per a l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil.
Hi han previstos tres vehicles, totalment equipats i logotipats, que estan en marxa ja les licitacions, per tant, en un parell de mesos espero que ja tenir-los gestos ja per fer servir. I hi ha un altre de protecció civil. En el cas del vehicle per a protecció civil, el pressupost preveu destinar-hi 40.000 euros.
Aquest dimecres, avui a la tarda, se celebra la sessió participativa específica per al comerç local del Pla de Barris, que ha convocat l'Ajuntament de Torredembarra. La cita és a un quart de nou del vespre, un cop tancant les botigues a Calmaia. El consistori vol generar un espai propi de treball amb comerciants per escoltar com veuen el barri avui, quines necessitats detecten i quines idees poden contribuir a la seva revitalització i dinamització. Ho ha explicat el regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez.
Es va decidir justament fer una reunió exclusiva amb el comerç local per tal d'escoltar i també fer treballar. Ja m'avanço i ho dic, no serà una reunió per escoltar només les propostes de l'Ajuntament, sinó que el que volem és que el propi comerç local també aporti el seu punt de vista, aporti els problemes i també les solucions.
La sessió tindrà un format participatiu i pràctic orientat al debat i a la construcció de propostes concretes. Les persones que no puguin participar presencialment poden fer arribar les seves aportacions a través de l'enquesta habilitada en el marc del procés participatiu.
Un altre recordatori, fins al 2 de març es manté obert el termini per sol·licitar la bonificació de la taxa de la brossa. Aquest descompte el poden demanar els habitatges de les zones on es fan porta a porta i els establiments i negocis que l'any passat tinguessin vigent l'acord de col·laboració de la recollida selectiva.
En el cas dels particulars, la bonificació és del 15%. Per accedir-hi s'ha de fer correctament la separació de la brossa amb els coveis identificatius que va alliurar l'Ajuntament en les zones on es fa el porta a porta. Raül García, regidor de Residus i neteja viària, recorda que el període per demanar la bonificació estarà obert durant tot aquest mes de febrer.
Fins al 2 de març, aquesta vegada, tenen temps per presentar que simplement és una instància demanant aquesta d'allò i llavors hi ha tot el mecanisme del departament treballant l'expedient de les bonificacions. Els establiments comercials i de restauració podran accedir a diferents descomptes en funció del tipus de residu reciclat.
La reducció és del 15% en l'orgànica i del 9% per cadascuna de les fraccions restants, vidre, paper i envasos. Per tant, es pot arribar a una bonificació total del 42%. García ha comentat que en el cas dels establiments han fet una petita campanya d'informació porta a porta.
I hem fet un porta a porta, diguem-ne, d'anar a avisar a tots els establiments perquè s'acollin aquesta bonificació o qui no es pugui acollir perquè per temps no ha signat el conveni amb l'Ajuntament el darrer any, doncs signar convenis nous perquè els properes exercicis puguin acollir-se.
Les sol·licituds es poden presentar de manera presencial a l'Ajuntament o a través de la seu electrònica. Els particulars han d'ajuntar una factura de l'aigua de l'any passat i els negocis el rebut de la taxa d'escombraries i el certificat de titularitat bancària. Es pot demanar més informació al correu electrònic residus.neteja.torredembarra.cat.
Més qüestions. Torre d'Embarra acomiadava ahir al vespre el carnaval entre les llàgrimes de les ploraneres i el dol de la comitiva fúnebra. El fèretre va arribar a la plaça mossèn Joaquim Boronat acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora del concurs d'enguany.
Mentre cremava el taüt de sa majestat Carnestoltes, els assistents han pogut gaudir d'una sardinada popular. Seguidament s'ha fet entrega dels premis de la votació popular. El regidor de festes, Xavi Suárez, ha agraït en el seu Parlament l'alta participació i el bon nivell assolit pel carnaval torrenc.
Simplement donar les gràcies a totes les colles per un any més participant al nostre Carnaval. Com sabeu, sempre dic el mateix, totes i tots vosaltres sou els que feu gran al nostre Carnaval i ara, amb aquest acte i amb aquesta última entrega de reconeixement
Que més a la ciutadania de la Torre clourem aquest carnaval del 2026, que ha estat tot un èxit de nou. Al seu torn, el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez, ha destacat l'alta participació registrada a l'aplicació Viu la Torre, que ha batut rècord amb 951 votacions.
Només vull dir que hem batut el rècord en participació. 951 persones han votat en total la votació popular. Només dic que la diferència entre el primer i el segon classificat, només 3 vots. Només 3 vots. 951 vots i la diferència entre el primer i el segon, 3 vots. Doncs a partir d'aquí desvetllem el guanyador del vot popular.
La colla que ha aconseguit el Premi Popular ha estat la Ferrai amb 229 vots. La disbauxa s'ha quedat a prop amb 226, només 3 de diferència. L'únic acte que queda pendent és el concurs de truites que organitza el grup de dones de Torredembarra, que va ser ajornat a causa de les restriccions per l'avantada i que finalment se celebrarà aquest pròxim dissabte a la tarda a Calmaia.
Altafulla i Roda diran adeu avui al carnaval coincidint amb dimícres de cendra. A Altafulla aquest vespre es farà l'enterrament de la sardina de la mà del grup de Diables. La comitiva fúnebre sortirà a un quart de nou del vespre des del carrer de l'hostal.
Serà pel carrer Marquès de Tamarit, al carrer de Dalt, al carrer Cantó de la Vila, fins a arribar a les escoles Teresa Manero. Allí es farà el comiat de sa majestat Carnestoltes. Després hi haurà una degustació de truites i sardines a un preu de dos euros. Serà el colofó d'un carnaval que ha plegat centenars de persones a les tres rues que s'han fet. El regidor de Festes d'Altafulla, Àlex Canyes, ha celebrat que la festa s'hagi pogut celebrar amb normalitat tot i la ventada.
Al final el Carnaval ha pogut transcorrer amb normalitat, tota la incertesa que teníem en un principi pel tema del vent i de més, però bé, al final hem pogut celebrar tot el Carnaval sencer amb bona afluència de gent, tant el dissabte de nit com les dues rues de diumenge.
Estem contents tant de la participació dels grups, de les entitats, que un any més han participat fent les carrosses i les comparses, i també de l'afluència de gent, que a poc a poc, tot i tenir diversos carnavals a la contornada, Terranbarra, Tarragona, i poder competir contra ells sabem que és difícil, però penso que estem creant el nostre propi carnaval, que la gent d'aquí se'l sent com a seu.
A Roda de Barà, el comiat del Carnaval començarà aviat a les 5 de la tarda amb la vetlla del Carnestoltes a la plaça de la Sardana. Tot seguit, el seguici mortuori recorrerà als carrers del nucli urbà i tornarà a la mateixa plaça. Allí es llegirà el testament i es cremarà el fèretre amb l'actuació final del Vall de Diables. Després se servirà xocolata desfeta. A Roda, el vent va obligar a suspendre la rua de dissabte al matí a la platja i alguns grups van ser baixa a la de la tarda.
Bona tarda.
Se sortirà des de Torre d'Embarra a les 9 del matí en cotxes particulars fins a l'Arbós. Allà es començarà la sortida des del camí del cementiri. L'Antonio Torres ha donat més detalls sobre aquesta excursió a l'espai de la Torre Camina. La famosa Geralda de l'Arbós, a pie de l'Ermita, està el camí del cementiri, hi ha un aparcamiento, i des d'allà començarem la ruta.
La ruta arranca ahí, cruzamos carretera y vamos en dirección a Acunit. No llegamos a Acunit ni mucho menos ni a ver la playa, no somos tan descerebrados. Pero es la dirección que vamos a llevar. Vamos hacia Acunit hasta que un momento dado ya giramos, ya buscando Clariana. Son unos caminos, muchos bosques, senderos muy fáciles de caminar. Es muy agradable, una ruta que no conocíamos y que fuera sorpresa encontrarla.
D'altra banda, l'endemà divendres es cobrirà un recorregut pel bosc de la Marquesa d'uns 7 quilòmetres i intensitat lleu. També se sortirà de Torre d'Embarra a les 9 del matí en cotxes particulars fins a l'urbanització de la Mora. Es tracta d'una de les propostes de la Torre Camina Light. Participant en les sortides de la Torre Camina és lliure i gratuït. Cal portar roba i calçat avient, aigua, l'esmorzar i la targeta sanitària.
La Fundació Onada ha lamentat la mort de Joan Pi Guas, voluntari de l'entitat que ensenyava a teixir els seus usuaris. Feia 15 anys que Pi feia aquesta tasca altruista juntament amb la seva col·laboradora més recent, l'Àngels Mercader. Joan Pi tenia un taller amb una desena de talers artesanals al centre de Torredembarra. Fins fa poc encara hi anava cada dia i tot just fa un any TV3 i TAC12 li van dedicar dos petits reportatges.
Pi va aprendre a teixir quan treballava en una fàbrica de cintes. Després va fer altres feines fins que en un viatge a Suïssa va veure un taler artesanal i va decidir comprar-lo. Va ser l'inici d'una col·lecció en què ha plegat fins a una desena de parells alguns fabricats per ell mateix. Va ser així com va recuperar aquest ofici tradicional que, un cop jubilat, va seguir fent per afició. A l'entrevista amb TAC12, d'ara fa un any, parlava de la seva passió amb aquestes paraules.
Gairebé, però tots no, però gairebé, sí. Menys d'aquests dos més grans, aquests no, aquests són comprats. Però els altres els he fet tots jo, sí, sí. A la fàbrica havia de treballar molt i llavors vaig començar aquí i veia que aquí guanyava més que la fàbrica i feia una feina que m'agradava i encara m'agrada ara, vull dir que jo estic jubilat però és el meu hobby, això.
Joan Pia ha mort als 81 anys i el funeral es va fer ahir dimecres al matí a l'església de Sant Pere Apòstol. El pas del tour de França pel Baix Gaià el pròxim 5 de juliol provocarà afectacions importants en la mobilitat al territori. La connexió entre Tarragona i Altafulla per la Nacional 340 estarà tallada des de 5 hores abans de la sortida.
Aquest horari l'ha proposat l'organització del certamen. El cap de la policia local d'Altafulla, el sergent Jordi Gil, ha assenyalat que es tracta d'una mesura estricta, però que encara s'està negociant per poder reduir la durada d'aquest tall.
Això el que implica, segons l'organització, el tur vol que estagi completament el recorregut durant 5 hores abans de la sortida. S'està negociant, perquè m'han dit que puguin ser 4 o puguin ser 3, però el que sí que és veritat és que té unes condicions molt estrictes a l'hora de limitar l'accés a tot el recorregut.
Aquest dematí, justament amb Mossos parlant de què necessiten de nosaltres, de la policia local d'Altafulla, ja hem establert quines són les mesures que prendrem. A la rotonda de Torredembarra els vehicles només podran dirigir-se cap a les entrades a l'autopista o cap a la Riera i la resta de municipis de l'interior. També estarà tallada la rotonda de la Marítima perquè des d'allí els ciclistes enfilaran cap a Creixell i Roda.
Tots els talls de trànsit i passos alternatius estaran convenientment senyalitzats i, a mesura que s'acosti la data assenyalada, els avisos a la població es faran més evidents per afavorir que ningú es vegi afectat.
Creixell ha recollit més de 12 tones de roba de segona mà durant el 2025. Ho ha fet gràcies al programa de reaprofitament tèxtil de la Fundació Formació i Treball que gestiona els tres contenidors de roba usada que hi ha al municipi. Tot aquest material s'enviarà a la planta de tractament que hi ha a Sabadell i que és una de les més grans i avançades d'Europa.
La meitat es pot aprofitar per vendre-la en botigues de segona mà o per fer-la servir en programes d'ajuda social. La resta se sotmet a un procés tecnològic per poder identificar i separar les fibres per poder reciclar-les. Un 10% acaba sent residu. Formació i treball dóna feina a persones amb risc d'exclusió i aquest programa concret permet contractar un treballador per cada 3 tones de roba recollits. El Conjunt de Catalunya, l'any passat, aquesta fundació va recollir més de 7 milions de quilos de roba usada.
L'Audiència de Tarragona celebrarà en guany 5 macrojudicis. 3 corresponen a la peça principal del cas Innova, el cas Inuit Pro i el de la cooperativa de l'Aldea. Els altres dos són un macrojudici per tràfic de drogues i un altre sobre blanqueig de capitals amb 42 acusats a la banqueta. El judici d'Icoxe haurà d'esperar almenys fins l'any vinent.
Ho ha anunciat el president de l'Audiència de Tarragona, Joan Pere Arnau, en el màquet de la reunió de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que s'ha fet aquest dimarts a Tarragona. A la reunió s'ha constatat, un cop més, la falta de recursos a l'administració de justícia, que està saturada i amb prou feines pot donar sortida als nous casos que arriben. Pere Arnau ha assenyalat que l'arribada de nous jutges, alguns acabats de sortir de l'escola judicial, permetrà almenys cobrir les baixes.
És veritat que ens van venir primer tres magistrats del quart torn, al mes de gener, i ara ens han vingut 12 jutges de l'escola judicial. Bé, això ens permet donar-nos un respir i que tinguem una borsa de substituts per poder cobrir baixes, trasllats, incidències, cosa que ha hagut moments que no teníem.
La presidenta del Tribunal Superior de Justícia, Mercè Casso, ha celebrat que el Ministeri hagi aprovat l'arribada de 91 jutges nous a Catalunya i una noventena més l'any vinent. Considera, però, que per anar bé haurien de ser catalans per evitar que acabin demanant trasllats com passa actualment. D'altra banda, la presidenta del TSJ ha reconegut que el desplegament de la llei d'eficiència judicial ha evidenciat que caldrà fer ajustos en alguns jutjats.
Ens estem trobant organitzacions que haurem de revisar el que som diuen les relacions de llocs de treball per cada un dels serveis comuns. Hi ha hagut una primera proposta que s'està implementant, però hi ha alguns llocs que ja estem veient que l'haurem de retocar. I per altra banda, també ens estem trobant que hem perdut els reforços i tot i que tenim el compromís que es tornaran a col·locar a dia d'avui, això encara no és una realitat.
Per tant, què volem dir? Que estem tots treballant en una mateixa direcció, i això ja és molt. Tots volem que això funcioni millor. En la reunió de la sala de govern del TCJ s'ha confirmat que el mes vinent podria començar ja la construcció del Fòrum Judicial de Tarragona. Les obres duraran més de dos anys. El nou edifici permetrà unificar tots els jutjats que ara estan dispersos per la ciutat.
Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del Pla Vencat per forts vents des de la nit d'avui dimecres fins divendres al matí a bona part del país. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el vent deponent pot superar els 70 km per hora a bona part del país.
Entre els territoris on es preveu que bufi fort hi ha el Camp de Tarragona, a més de les Terres de l'Ebre i al sud de l'area metropolitana de Barcelona. Aquesta nit es preveu que el vent comenci a bufar amb força al nord del país i al llarg del matí de demà dijous s'anirà estenent cap al sud fins a arribar a les comarques tarragonines. És possible que fins i tot demà s'arribin a superar els 125 quilòmetres per hora al Baix Camp i al Tarragonès. Al Pirineu, el llindar d'avís, se superarà sobretot a les cotes altes i pot provocar torb.
Divendres la situació es normalitzarà. Protecció Civil demana prudència davant de l'anèssim episodi de fort vent. Molt d'arbrat està malfalcat després de molts episodis de pluja i vent i també poden produir-se despreniments de terreny.
Entretant, el govern català ha prorrogat la contractació de 230 autobusos per reforçar el transport per carretera arran de la crisi de Rodalies. Aquesta mesura comporta una despesa de més de 7 milions d'euros. Aquests busos de reforç circulen total o parcialment seguint els recorreguts de les vies per minimitzar l'impacte dels problemes ferroviaris. El dispositiu preveu redistribuir els vehicles en funció de la demanda real i de les necessitats específiques de cada territori.
Aquesta setmana encara continuen les limitacions a la xarxa ferroviària catalana que s'han imposat després de l'accident de Gelida. Aquesta setmana hi ha 193 trams amb límit de velocitat. Tot i que són 10 més que la setmana passada, el número de quilòmetres afectats gairebé no varia, són 190 en total. El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha explicat que en 70 d'aquests trams s'hi estan fent actuacions d'emergència. S'espera que la meitat puguin estar arreglats aquest febrer i la resta com a molt tard a l'abril.
Un dels punts conflictius és el tram de l'R15 entre Ribarroja d'Ebre i Reus. Són 72 quilòmetres en què no es pot circular més de 30. Per això aquest recorregut continua tallat i es cobreix amb autobusos. En canvi, alguns trams ja han desaparegut de la llista de limitacions. És el cas del trajecte cunit Vilanova i la Geltrú, on fins ara s'havia de circular 50 quilòmetres per hora per deficiències en l'estat dels rails.
La Reta Elèctrica Espanyola ha demanat l'autorització per desmantellar la línia de molt alta tensió que té entre Aragó i Tarragona per construir-ne una de nova que triplicaria la potència. La petició s'ha traslladat, es va fer ja fa unes setmanes, al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i també al Departament de Territori del Govern català.
La nova línia seguiria en gran part el recorregut de la que hi ha actualment. Tindria 180 quilòmetres amb torres que passaran a tenir 55 metres, més del doble de les actuals, i passaria per 28 municipis. Arran d'aquest projecte, diversos veïns afectats han creat la plataforma No Alamat Aragó Catalunya. El seu portaveu, Axel Beixet, explica a la CN que la línia tindrà un gran impacte sobre el territori i la pagesia.
Doncs, bàsicament, sempre es diu que és una renovació, però el que creiem nosaltres és que no, que són dos projectes molt diferents. Es desmantella una de 220, però sí, se'n posa una de 220 i se'n posa una altra de 400. Per tant, realment, és multiplicar per tres la potència que ja tenim i, per tant, això implica un impacte al territori molt més gran a nivell de salut, a nivell de pagesia i a nivell de medi ambient.
La plataforma mostra preocupació davant l'ambivalència d'alguns ajuntaments. Ja han presentat al·legacions a aquest projecte.
I en Crònica Esportiva avui destaquem que l'atleta Aaron Sola s'ha proclamat subcampió de Catalunya de llançament de pes. L'atleta Torrenc es va fer amb la segona posició en una competició celebrada el diumenge passat a la pista Carme Valero de Sabadell.
El capital de l'agrupació atlètica Catalunya va aconseguir un millor llançament de 15 metres i 74 centímetres en el seu segon intent, mentre que el primer classificat, José Javier Ortega, del Cornelli Atlètica, en va fer 16 en 20. Després dels dos primers intents vàlids, Sola va arriscar per aconseguir una gran marca i aconseguir el títol, però els seus llançaments van ser nuls. En declaracions al Baix Gaia Esports, el Torrenca ha comentat que els problemes que ha tingut durant el període de preparació arran de la lesió van condicionar la seva actuació.
Bé, a veure, podríem dir que estic satisfet, sobretot per l'actitud, per com va anar la competició. Al final faig marca de la temporada i a partir d'aquí doncs prou bé. Ara bé, no estic content perquè l'objectiu sempre és guanyar, tot i que em presentava segon i així vaig quedar, o sigui, tot va anar com més o menys amb les marques prèvies, però sí que és cert que el no fer els deures amb les competicions prèvies i tenir bones sensacions, com ja havíem comentat, doncs fa que vagis una mica remolc i crec que és una mica el que em va passar durant la competició.
Sola se centrarà ja en el campionat d'Espanya de llançaments llargs d'hivern que es disputarà aquest cap de setmana entre el 20 i 22 de febrer a Castelló. Fins aquí aquesta edició informativa. Us hem acompanyat a Josep Sánchez i a Ana Plaça. Adéu-siau.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 18 de febrer, dia de Sant Simeó. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament està treballant en els plecs per licitar el nou contracte del bus urbà. L'alcalde accidental Raül Garcia ho va anunciar al ple del dilluns, en què va descartar pagar la compensació econòmica que demana l'actual empresa.
Altafull, el pavelló municipal, acull des d'avui fins divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina. I això vol dir l'arribada al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte que significa. I a Roda de Barap s'estan duent a terme diversos treballs als carrers Casa Cimarro i Cucurull per tal de reordenar el trànsit i millorar la seguretat viària. I atenció...
perquè els pròxims dies tots dos carrers deixaran de ser de doble sentit de circulació. Això que estan escoltant és Baixa i el dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torredembarra, Roda de Barall, totes les poblacions del Baix Gaià, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres de cendre. Bon dimecres de cendre i bon inici de ramadan a tota la comunitat musulmana que comença avui.
Sí senyora, doncs això, mira, en podem parlar, no hi hauria caigut, en podem parlar també de l'inici del tramadà amb la comunitat musulmana que és molt nombrosa al nostre territori. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia.
El Carnaval, el dimecres de Cendra, tot i ser ja primer dia de Quaresma, a Roda, com el Tafulla, és encara dies de disbausa i de Carnaval, perquè avui aquest vespre és quan s'acomiada el carnestoltes.
Exactament, a més hi haurà xocolata desfeta per acomiadar el Carnaval. Molt bé, per cert que comença la Quaresma, però hi ha poblacions del Baix Gaià, ho explicàveu tot just fa una estona a l'informatiu, que el Carnaval tot just ara l'arrenquen, com és el cas de Creixell, la Riera o Salamó, així que res. Recolliment qui ho vulgui i Gresca qui la desitgi amb més ganes.
El que tenim ganes ara és de sintonitzar el defoller ràdio on a la torre hi rodar ràdio, perquè som baix i al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, que és dimecres, dimecres, 18 de febrer, i ara toca saber quin temps tindrem, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Mitérez, hola, molt bon dia. Bon dia, un temps que avui momentàniament ha de ser més tranquil a les comarques de Tarragona, i de fet, també avui, d'una forma de treva, no bufarà gaire el vent. Fins i tot estarem parlant de vents molt febles, en calma aquest matí,
girant una mica capassut o xaloc fins i tot aquesta tarda. Per tant, de moment també l'estat de la mar serà molt més plàcid. I sí que a últimes hores del dia, ja bàsicament aquesta propera nit, el vent començarà a agafar una altra vegada empenta. Tot plegat amb alguns núvols molt esquifits i ja durant el vespre i la nit sí que arribarà alguna nubolada més potent que arribarà a deixar algun ruixat molt fogàs. Per tant, a ultimíssima hora del dia, ja diem fosc,
Arribarà a ploure d'una forma molt pesatgera i molt testimonial, amb molta més probabilitat a la comarca del Priorat i la Conca de Barberà. L'ambient encara suau i ja diem que el vent tornarà a casa nostra aquesta propera nit i sobretot demà, Déu-n'hi-do, el dijous a les ventades fortes que tindrem. Molta precaució. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara que ja és clar el temps que ens acompanyarà aquesta jornada, el que hem de fer és un repàs a les portades de la premsa. I avui començarem amb el que assenyala en portada aquest dimecres el diari de Tarragona. Raquel, tu diràs, sisplau. Doncs comencem pel port de Tarragona, que ens diuen que va a la conquesta de l'Ebre. Això s'ha d'explicar.
Ens diuen que Santiago Castellà i les cambres de comerç de Tarragona i Reus expliquen el valor estratègic del port pel nord-est de la península. Serà el primer port connectat al corredor del Mediterrani.
és el tema d'obertura. La imatge, però, avui sorprenentment, rescaten que en Bad Bunny va ser a Tarragona per 20 euros. Va actuar a les festes de Santa Tecla l'any 2017 i expliquen que no va aconseguir omplir
la Tarracó Arena Plaza. Doncs aquí el veiem en portada en un dels moments de la seva actuació estel·lar a la Super Bowl, alçant aquesta pilota de rugby on ficava aquest lema de Together We Are America.
Tornem a qüestions en clau territorial, en clau política també, i ens parlen avui de la intrahistòria del pacte Planelles-Illa per la cessió d'Avens. Ha explicat que tot va començar amb una carta de Jordi Collado, que és el portaveu d'en Comú Podem a l'Ajuntament de Tarragona.
També és notícia que es podrà continuar pescant l'angul al delta perquè no ha prosperat la prohibició. A més, avui també hi ha altres notícies emportades, com que s'hauran de tornar a licitar les obres de la muralla a la ciutat de Tarragona. I a Reus, la Casa Navas bat record de visitants.
I acabem amb una notícia d'àmbit general que segur que la Sònia també ens comentarà i és que el Congrés tomba la proposta de prohibició del burcà de Vox i PP. En un mes es debatrà la proposta de Junts.
I després del diari de Tarragona agafem al diari més aquesta publicació gratuïta que tots vostès poden trobar a desenes d'establiments a tota la comarca. Avui en portada destaca el tram de la nacional més perillós de tot l'estat està a Montroig. Trànsit, un estudi del RAC sobre vies estatals assenyala que el tram de 6 km de l'INA340 al terme Montrogenc és on hi ha més probabilitat que un conductor s'accidenti.
Helena, 420, el seu pas per Tarragona és la carretera, diu que acumula més trams de risc de tot l'Estat. Més coses avui també llegim pel que fa a tribunals. L'Audiència de Tarragona, l'única amb judicis de tarda per evitar el col·lapse. Demanarà al Ministeri de Justícia poder continuar-ho fent per superar la saturació dels jutjats, que està generant greus retards.
La fotografia que veiem avui en portada precisament il·lustra aquesta qüestió i és una imatge de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya celebrada ahir a l'Audiència de Tarragona.
Més coses arreus. El pàrquing de la plaça Prima haurà d'ampliar la mida de les places. En economia, el port busca una aliança logística que l'uneixi amb Lleida i Saragossa. En crònica de successos, tragèdia. A Osona moren cinc joves en un incendi a les golfes d'un edifici. Podem veure una fotografia amb la policia científica recollint proves del lloc. I un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del diari, més d'aquest dimecres.
Pandora guanya el Carnaval de Tarragona amb el Jardí dels Ocells del Paradís. I d'altra banda, avui també pel que fa a turisme, al mes es fa ressò que la Casa Navas de Reus ha aconseguit millorar resultats i l'any passat va sumar més de 54.300 visitants. Ara sí, dit això, repassades les portades del territori. Sònia, si et sembla, fem un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest dimecres.
Doncs perfecte, comencem amb la portada de l'ARA. El PSOE s'obre estudiar amb Junts la prohibició del Burka. La majoria del Congrés tomba la proposta de Vox i el PP per vetar el vel integral a l'espai públic. La Generalitat afirma que cal obrir un debat serè, perquè és un tema que genera neguit dins la societat.
També en portada Manlleu plora la mort dels 5 nois. Els adolescents tenien les golfes incendiades com a lloc de trobada. En portada també hi ha Giselle Pelicot, Soc una dona que segueix d'en peus. Publica en 22 llengües les seves memòries, titulades Un himne a la vida, en les quals reivindica la voluntat de deixar de ser una víctima.
L'Iran anuncia una entesa genèrica en la negociació amb els Estats Units. Sánchez vol investigar Meta, X i TikTok per fer porno infantil amb intel·ligència artificial. I en cultura publica una nova biografia de Raimon. És allò que jo soc.
Continuem amb La Vanguardia. Destaca que a Manlleu plora la mort de 5 adolescents en un traster incendiat. Els joves, d'entre 14 i 17 anys, passaven l'estona en un petit habitacle quan van morir asfixiats per l'intens fum d'un foc.
i declaracions, en aquest cas, d'una mare que diu jo no tornaré a veure més el meu fill. I es veu en aquesta imatge Naima Bouticou, la mare d'un dels joves morts que plorava ahir la pèrdua del més gran dels seus fills. La imatge també petita mostra l'estat de l'interior del traster després del tràgic incendi.
Més temes. La cambra demana el retorn dels peatges per mantenir les carreteres. L'entitat alerta que els 2.000 milions actuals destinats a la conservació són insuficients. Llum verda, les mesures anticorrupció anunciades arran del cas Cerdan. Altre tema és que la Fiscalia investigarà les xarxes socials que creen fotos pornogràfiques de menors.
També d'escalafreda salutació entre Sánchez i González en la celebració de la vigència constitucional. I es veu aquesta imatge de la salutació, el moment de la salutació entre Pedro Sánchez i Felipe González. També parla de la biografia de Raimon. Diu que cantar en català era folclòric.
I Vinícius, víctima Ibuchi, a Lisboa, parlant de la Champions, 0 a 1. El periòdico, la investigació de Damuz, se centra en la soldadura de la via. La causa acumula 34 denúncies i 8 acusacions populars.
Transports, la DIF i les empreses, els assenyalats de la crisi. Els trens d'alta velocitat tornen a travessar Andalusia. La línia entre Barcelona i Madrid pateix els danys col·laterals del sinistre. Un mes de la tragèdia ferroviària que va costar la vida, recordem, de 46 persones.
En portada, el rei reivindica el futur. Felip VI defensa la vigència de Constitució en el 47è aniversari i subratlla que el camí recorregut per Espanya aquests anys ha sigut brillant, diu. L'acumulació d'aigua per la pluja destapa dèficits de drenatge a les vies de tren i les carreteres. 9 de cada 10 catalans diuen que la crisi de l'habitatge afecta la qualitat de vida.
Les empreses d'Ucraïna es mouen cap a l'OES per allunyar-se del front bèl·lic. També destaca que el número 2 de la Policia Nacional dimiteix arran d'una denúncia per violació. I el fum va asfixiar els 5 adolescents morts en el foc de Manlleu.
Acabem les portades amb el punt avui que titula Prou xarxes. La possibilitat d'abatar l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials obre un debat entre veus discrepants. En la crònica el dia d'ahir de Babázquez, si no et trobes bé, vés a la feina, diu. El pla del govern per controlar les baixes laborals ignora que la majoria de treballadors no n'agafa mai cap.
També altres cròniques, una de Telma Castro, el rastre d'una nit tràgica amb en Lleu Títula, i una altra de Guillem Vidal, Raimon entre la llenya i els brots podats. I en el suplement l'esportiu, Laporta es revela en la presentació del seu programa electoral. Diu que pesi a qui pesi, té coll avall que el Barça guanyarà la Lliga. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimecres.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
A moment ara anem a analitzar l'actualitat. Això els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet. Un moment per l'opinió. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia. Avui parlem del teu sector, del sector editorial.
Una realitat així una miqueta com a paradoxal, perquè mai s'han arribat a publicar tants llibres com es publicen ara, però l'èxit comercial es concentra en molts pocs títols. Això ens ho podíem més o menys imaginar. Però atenció, perquè unes dades que s'han publicat recentment per part del sector de llibreters...
ens diuen que gairebé la meitat dels llibres publicats no venen cap exemplar i que només un petit percentatge supera el centenar de còpies venudes. Què passa amb el mercat del llibre? Res i curt ho pregunto així, directe. Ara anirem aprofundint. No, res. Anem a matisar això, que és molt senzill, d'acord? Això és fals. És fals. És a dir, això neix...
Arran d'un estudi que s'ha fet a diverses universitats, però és fals perquè és impossible que hi hagi llibres que no s'hagin menut ni un exemplar, perquè l'autocall es publica té família, això per un costat. Després, perquè la mitjana es fa sobre els ISBNs demanats, i hem de recordar que hi ha molts treballs universitaris, per exemple...
que requereixen d'ISBN i que, per tant, només se'n fa una sola còpia o se'n fa 10, i aquests també entren dins d'aquest sac del percentatge de llibres que no es venen. Per tant, això és molt equivocat. Hem d'anar en cura amb aquestes dades.
Per tant, és cert que es venen menys llibres perquè també hi ha més llibres publicats, i això és el perill real que tenim ara mateix, perquè aquí també s'hi suben els llibres autopublicats, les autopublicacions de gent que s'autopublica el llibre, que compra l'ISBN, perquè comprar l'ISBN val 45 euros i ho pot fer qualsevol,
de la mateixa forma que demanar un dipòsit legal, aquí entren els llibres de l'autopublicació, perquè llavors això ens porta a un mercat de mediocres. Jo ho he defensat sempre, l'autopublicació, en un percentatge altíssim de casos, ho fa gent que ni passa estils de correcció d'ortotipogràfics, ni d'ortografia,
La portada és un fàstic, el llibre està mal editat, però se l'autopubliquen i entren dins del mercat editorial. I estem parlant de treballs mediocres. Per tant, hem de començar a regular, no hi ha fórmula de fer-ho, dir-ho això és una utopia, però hauríem de començar a regular el mercat editorial i saber que posem a la venda les llibreries. Amb aquesta radiografia, quin diries que és l'estat de salut del sector?
Jo crec que cada cop, per més que diguin que la gent llegeix més, jo crec que no, per tant, cada cop és més complicat. Com a editor et puc dir que cada cop es venen menys llibres, que cada cop, abans les editorials feien tirades molt llargues, edicions de 300, 400, 500, 1.000 exemplars, i avui en dia es parteix de 100 exemplars, que pots, evidentment, repetir edició, però se'n fan tirades més curtes de 100 exemplars. Aquesta és la realitat que tenim.
Quan dius repetir edició, és a dir, que fas una tirada de 100 exemplars, després en fas 100 més, però continua sent una primera edició. No, ja passo la segona. Per això a vegades dius, ostres, vintena edició, sí, però de quants exemplars cada edició? Perquè abans les edicions eren de mil, i no és el mateix fer 3 edicions de mil que fer-ne 20 de 100.
M'entens? Clar, aquí hem d'anar... És una arma de doble fil en aquest sentit. És una bona arma comercial posar el llibre. 24a edició, sí, però quants n'has venut realment d'aquests llibres, no? Esclar, amb això hem d'anar amb molta cura. És com quan les grans editorials col·loquen la feixeta del davant amb opinions de crítics de mitjans, els quals els han pagat per fer aquella opinió, perquè ells tenen aquests recursos, i és cert que aquestes feixetes a vegades ajuden a vendre més.
Per què? Perquè torno al recurs de sempre, que és la pura realitat, que estem davant d'una societat a la qual no se l'ha educat per llegir sempre temes de qualitat i, per tant, devora qualsevol cosa que se li posa per endavant. La gent tendeix a menjar-se els llibres, encara que siguin dolents, perquè també és cert que els llibres són cars i, per tant, dius, ostres, m'he gastat 18 euros en un llibre que l'he llegit 20 pàgines i em sembla un bodriu, però que m'ha costat 18 euros me l'he d'acabar de polir, no? És a dir...
Hi ha molta feina a fer, pedagògica, de fer entendre què és la qualitat literària i sobretot que la gent faci la criba a no comprar porqueria mediocre que molta gent s'autopublica o que editorials que ho publiquen tot el que els arriba tindran endavant. S'ha d'anar amb molta cura que publiques també com a editorial, eh?
Ara, de fet, anava a preguntar per això que deies, o quan feia referència a la gent. Quan tenim dades al davant relacionades amb la lectura, amb el sector editorial, llibreter, ens parlen més des d'aquest punt de vista dels que es dediquen a publicar i venda llibres, o realment reflecteixen quins són els hàbits culturals de la societat? No, no, la primera part, sense cap dubte.
dubto que tinguin cap input que puguin donar a conèixer de la realitat, de què llegeix la gent i per què tria aquest tipus. La gent va molt, dissortadament, va molt per modes i és cert que hi ha molta gent que va a les llibreries i compra allò que hi ha als aparadors. Què hi ha als aparadors normalment? Doncs hi ha allò que les grans editorials ofereixen a les llibreries, paguen-los-hi molt sovint un percentatge més elevat de comissió de venda perquè ho posin a l'aparador.
Això estic fart d'explicar-ho als autors que els hi publico. No espereu, per part meva, que jo pagui un percentatge més elevat a una llibreria perquè em posin a l'operador un llibre vostre. Per què no? Entra en les meves polítiques. Levantablement, és així. I després, perquè, evidentment, quan tens diners, d'un producte miserable, mediòcro o dolent, pots fer un gran producte de màrqueting. Ens ha passat molt sovint en aquest país que hem deificat autors
que no han estat tan bons. Pérez Reverte, per exemple, és un senyor que escriu normal i corrent, tirant cap a nivell baix, però que el seu dia se'l va mitificar i va arribar a ser un primer espasa, encara ho és, de la literatura espanyola. En Uclés, el famós Uclés, vaig comprar el seu llibre, de la península de les cases, i l'he començat a llegir,
i ara mateix li podria posar un cinc pelat. El que passa és que se n'ha fet un gran producte de màrqueting, portavenudes no sé quantes edicions, que ens hauríem de preguntar de quants llibres són cada edició. Se n'ha fet un gran producte de màrqueting, però a mi ara mateix, com a lector i demorador de llibres, et diria que no està entre els 150 llibres millors que m'he llegit a la meva vida.
Com es pot contrarrestar aquesta concentració de vendes en pocs títols en aquest mercat que està tan polaritzat? Fent pedagogia a la gent, però és molt difícil de canviar els hàbits, perquè lamentablement la societat funciona per productar màrqueting, i això vol dir que obres els rils de les xarxes socials i et trobes grans campanyes de promoció... Sempre fem cap al mateix, eh? Pensava que em diries que les llibreries independents poden...
Les llibries independents, hi ha prou feina que tenen pobres per subsistir. Aquesta és la realitat. Cada dia se'n tanquen de llibries, eh? Se n'obren, però se'n tanquen també. Fa poc l'ha tancat d'una Barcelona molt coneguda. Ara n'ha obert una altra, només dedicada a arts escèniques, que es diu Gessera.
Per exemple, però jo els desitjo tota la sort del món, però a veure quan aguanten, perquè dedicar-te només a arts escèniques, ostres, és molt arriscat. O tens molta pasta al darrere per aguantar, o l'aposta que l'has fet és arriscada, i és més per nostàlgia, que em sembla molt bé, jo he funcionat també molt per nostàlgia.
però acabat venen les factures a final de més que has de pagar. Per tant, és una mala peça al tele, que dèiem una àvia, per resoldre aquest tema, perquè es tracta de fer pedagogia entre la societat, però la societat està basada a consumir allò que li ofereixen els reels d'Instagram, les campanyes de Facebook i TikTok i el que surt per televisió.
als programes de televisió de les grans cadenes, que n'hi ha poquíssims de lletres, ja sabem què promocionen, no? Doncs allò que les grans editorials diuen pagant, perquè pagant Sant Pere canta. Escriure llibres és viable econòmicament?
Jo sempre dic als d'autors que no. Aquest matí, justament abans d'arribar aquí, Eduard, cada X temps em toca fer-ho, he fet 11 trucades de telèfon per parlar amb 11 autors i autores que m'havien enviat els manuscrits. A una he dit que sí, a 10 he dit que no. Però a la que he dit que sí li he dit les condicions que li oferim com a editorial, matisant, com sempre faig, que ni tu ni jo ens farem rics, perquè tindran davant un llibre
Té moltes despeses, perquè estem parlant de despeses que la gent desconeix, d'anar d'un llibre, que tot arriba amb les tapes i l'interior molt bonic, hi ha tot un procés d'amaquetació, de correcció, d'edició, d'impressió, de compra de CBN, de les comissions que has de pagar a les lloreries per les vendes... Però en aquest sentit, doncs, ens estàs parlant d'una precarització laboral o cultural similar a la d'altres sectors creatius, també.
Mentre es pagui els percentatges que es paga a les distribuïdores, que és de 35-40% a la gran majoria, nosaltres amb la banya fem l'autodistribució, i segueixi pagant un percentatge bastant alt a les llibreries i risori molt sovint als d'autors, serà tot precari. Aquesta és la realitat. Mentre tu paguis un 30% de venda a les llibreries, un 35% de venda a les distribuïdores...
et queda un 35% per distribuir entre els guanys de l'editorial, amb totes les despeses que té, i l'autor. Això és una autèntica porqueria. Nosaltres, en aquest sentit, girem, no diré què paguem, però girem la truita, girem al mig o al revés, i podem pagar bastant més als autors. Però normalment no és així, eh? L'últim, el model editorial actual és sostenible a llarg termini? En quin sentit, el model?
En tot el que estem parlant, que es pugui aguantar, que es pugui continuar publicant... Seguirà passant el que està passant. Serà suportable perquè totes les editorials petites que molesten les acaben absorbint grans editorials i les que intentem sobreviure de forma independent...
aguantarem fins que aguantarem. Està clar que hi haurà llibres per tota la vida i per totes les persones, perquè, clar, hi ha dos grans grups que copen un 95% del mercat. Per tant, mentre aquests dos grans monstres segueixen menjant tot el que troben pel camí,
Doncs no tindrem altres tipus de llibres que potser ens farien falta, és a dir, no tindrem tot tipus de llibres, però tindrem llibres per tothom, que al final sembla que és l'únic que importa és que tinguis llibres per tothom. Que tot siguin novel·les, thrillers, novel·les distòpiques i sobretot novel·la negra, que ara està molt de moda, eh? Novel·la negra per tothom, eh? Que no li falti el nen i la nena, la novel·la negra.
Òscar Ramé Dolcet, ho hem de deixar aquí. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Un plaer, senyor, com sempre. Que vagi molt bé. Per cert, nosaltres parlarem de llibres i d'un que ha editat la banya i que es presenta aquest dissabte. D'aquí a un momentet tindrem el seu autor. Sí, m'agrada. Òscar, abraçades. Abraçades.
Tanquem, com sempre, aquest primer tram de programa amb la pàgina musical en català. Avui en Brams, que acaba de publicar el segon tema del nou disc, es titula A cada enterrament, i és, com dèiem, el segon avançament del que ha de ser el seu proper treball. Diuen que després de 2017, com a gran part de l'independentisme català, Brams va quedar suspès en un estat de perplexitat, sense acabar d'entendre què havia passat o potser sense voler assumir-ho del tot.
diuen, en aquest tema, que ha calgut temps per païr la derrota, assumir-la, i sobretot per saber què calia dir i com dir-ho. A cada enterrament sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara. La història que un dia ens van escriure M'ha morat el nostre trist final
No hi ha forma que es mori aquest malalt. Quan sentim que ens canten les absoltes, contraprudors i que ens deixin vivint d'Argos per vius.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. El govern proposa una pujada del 15% del complement específic dels professors i mestres de forma progressiva en els propers 4 anys. Això suposarà el 2021 un increment de 1.500 euros anuals als salaris dels 200 i una inversió total de 300 milions d'euros. Això sí, vinculat a l'aprovació dels pressupostos,
i amb l'assumpció de noves funcions pel professorat. Els sindicats qualifiquen la proposta de totalment insuficient i exigeixen una reunió urgent amb el president de la Generalitat. Escoltem el secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez. Aquesta és una proposta que és realista, que es pot assumir, que tindria un cost aproximat d'aproximadament 300 milions d'euros, que a més a més...
En aquesta proposta se li ha de sumar la pujada retributiva pactada a nivell estatal entre els sindicats i el govern estatal de l'11,5%. I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat la resposta del ministre a l'Interior, Fernando Grande Marlasca, que assegura que desconeixia la denúncia per agressió sexual que ha precipitat la dimissió del número 2 de la Policia Nacional. El cap de l'executiu espanyol afirma que s'ha actuat
En contundència i empatia amb la víctima, Sánchez ha reclamat al Partit Popular que apliqui la mateixa reacció a la denúncia per assetjament sexual contra l'alcalde del Partit Popular, de Mòstoles.
E insisto, sería bueno que aquellos que hoy están exigiendo eso que ha hecho el ministro del Interior, Fernando Grande Marlaska, se lo apliquen a sí mismo. Porque en otros casos que le afectan a su propia organización, como es el alcalde de Móstoles y la dirección del Partido Popular de Madrid, lo que hay es un no crédito al testimonio de la víctima.
A la sessió de control del Congrés, Grande Barlaska ha afirmat que dimitirà del càrrec si la víctima del director ajunt operatiu del COS li diu que s'ha sentit desprotegida.
I la confraria de pescadors de Daltebre denuncia l'abstenció catalana en la votació sobre la prohibició de l'angula i l'anguila, que ha estat un revés total, diuen, per les més de 200 famílies que depenen d'aquesta tradició centenària. El sector reclama que es garanteixi que la pesca continuï sent autoritzada.
I Tarragona acollirà la segona edició de l'Espacial Dansa, una jornada professional dirigida a impulsar la contractació d'espectacles dins del mercat català. El proper 25 de març, un total de 15 companyies es presentaran davant dels programadors i ho faran al Palau de Congressos. Darrer punt, l'Esparg Girona vol donar el primer cop a l'Eurolliga. Les gironines comencen aquesta tarda el play-in per accedir directament a les semifinals.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, és dimecres, 18 de febrer, dimecres de cendre. I a Torre d'en Barra, per exemple, el carnaval s'ha acomiadat aquest dimarts entre les llàgrimes de les ploreneres i el dol de la comitiva fúnebre amb l'arribada del fèretre de la majestat Carnestoltes a la plaça mossèn Joaquim Boronat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora d'enguany. En canvi, Altafulla, el punt final del carnaval,
Arribarà aquest vespre amb l'enterrament de la sardina de l'amat del grup de Diables. El cèquid sortirà a un quart de nou des del carrer de l'hostal fins a les antigues escoles 3 a Manero. I després de l'acte els assistents podran degustar truites o sardines. I a Roda de Verà el carnaval també es tancarà amb el tradicional enterrament del rei Carnestoltes. Avui a partir de les 5 de la tarda a la plaça de la Sardana. La vetlla donarà pas al seguici mortuori pel nucli urbà i després hi haurà xocolata desfeta pels assistents.
Repassada així per sobre l'agenda amb els darrers actes del Carnaval en aquestes tres poblacions, ara canviarem de tema. I tal com els dèiem tot just fa una estona, amb la visita que ens feien els estudis del Tafollà Ràdio, el periodista, escritor i editor Òscar Ramírez Dolcet, entrevistarem l'autor del llibre Els nobles del Baix Gaià, l'edat moderna, que es presenta aquest dissabte. I després, com cada setmana, preparin-se per fer les maletes, agafar un avió i marxar de viatge ben lluny, això sí, amb la ràdio de Compa.
Va, que ens espera tot això i molt més aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Tal com dèiem ara, els dos minuts ens volem centrar en la història del territori a partir de la presentació aquest dissabte del llibre Els nobles del Baix Gaià a l'edat moderna. Una obra que analitza el paper de la noblesa al Baix Gaià entre finals del segle XV i inicis del XIX i ens ajuda a entendre com aquest testament va influir en la societat, en la política i en els paisatges.
que encara a dia d'avui som capaços d'identificar. Per parlar-ne comptem a través del fil telefònic amb el seu autor, en Salvador Rovira, que és professor rejubilat d'Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en nobiliària dedicat bona part de la seva trajectòria investigadora a casa nostra, al Baix Gaià. Salvador, molt bon dia, benvingut al programa.
Hola, molt bon dia. Sovint es parla de la noblesa, però en uns termes molt més amplis, en clau general, no ho sé, catalana o espanyola, manca fer també aquestes mirades territorials com la que plasmes en el llibre dels nobles del Baixa i a l'edat moderna? Sí, jo penso que sí, perquè precisament el que la gent ignora és la noblesa que tenia propera. La gent pot tindre conceptes generals de noblesa clàssica
però d'aspectes concrets i a més... Perdó, que m'estan trucant... Coses del directe, que passa, eh? Tenim una trucada en una entrevista... Tenim tants telèfons que de vegades no sabem qui hem de despenjar. No pateixis. Digues. Ah, bé, estava dient...
Estava dient la qüestió dels nobles, llavors, se pot saber de manera general, però, en canvi, les coses concretes i una família noble en concret, doncs això és el que se'ns escapa i és el que intenta solucionar aquest llibre.
Posem-nos una miqueta en context, en context històric, perquè el llibre, com dèiem ara, cobreix un període força ampli entre finals del segle XV i principis del XIX. Què li passa a la noblesa durant aquests segles? Perquè segur que hi ha canvis. Doncs la noblesa de l'edat moderna
és diferent de la noblesa de l'edat mitjana o de la contemporània. Tenen uns trets generals, òbviament que es manté sempre, però en aquest període en concret la noblesa té un poder enorme, no solament perquè per la seva riquesa és el domini sobre la gent, sinó també pel fet que participa moltíssim, o molt més a casa nostra,
en el govern del país. Però, a banda de tot això, hi ha la noblesa no titulada, la noblesa baixa, que es podia confondre amb la classe empresarial d'avui dia. I que, clar, es volen distingir dels altres i llavors cercen un privilegi nobiliari. Però, en bona mesura, continuen vivint en els pobles...
són els més rics del poble, donen feina, prenen iniciatives, és a dir, que poden resultar molt positius per a tota la societat en general. I en aquest sentit, donar aquest canvi del concepte, que podem definir la noblesa en aquest període, com afecta la fi del feudalisme clàssic a la noblesa del Baix Gaià?
Bé, el feudalisme pràcticament aguanta fins als anys 20 del segle XIX, que el senyor Dius es desfan. Doncs representa una economia beneficiosa per la gent, perquè fins que hi ha la noblesa feudal, doncs els que estan submersos a aquesta noblesa han de pagar el delme i la primícia, perquè la primícia...
A la resta d'Espanya la cobrava l'Església, però a Catalunya la primícia la cobraven els senyors. Si els senyors eren eclesiàstics, cobraven els eclesiàstics, però no per ser eclesiàstics, sinó perquè eren senyors. Quan els senyors es disolen, vol dir que la gent ja deixa de pagar aquests elmes, que teòricament és el...
la desena part de les collides, però en alguns casos era molt més, i les primícies, que era la desena part dels primers fluïts. Tot això la gent s'ho estalvia. Però, clar, no hi ha la felicitat a la casa de la pobra. Ràpidament, aquests impostos que la gent pagava als nobles serà ara l'Estat el que posarà uns impostos i la gent continuarà pagant els impostos, però no els nobles, sinó l'Estat, que són allò que encara ha arribat als nostres dies com a drets reals.
Salvador, ens parlaves ara tot just fa un momentet d'aquesta noblesa, no?, que el que volia era relacionar-se també amb qui tenia poder. Com són aquests vincles amb els poders reials o amb les institucions del moment? Home, la noblesa és el dràs dret del rei.
El rei no és més que un noble més important que els altres nobles. Per tant, la noblesa són els seus col·laboradors. I allò pensar que la monarquia, el rei, vol de ser la noblesa, doncs això no és cert, perquè són els seus màxims col·laboradors. El que vol és domesticar-la, posar-la al seu servei i dominar-la, però no eliminar-la. Això és un element fonamental.
I després, en altres èpoques, com poden ser el XIX o el XX, els nobles són els cortesans, són les persones que envolten el rei. No es pot entendre un rei sense un acord, sense una noblesa que l'envolti.
Encara, en aquest marc de context històric, ara de seguida entrarem en els principals llinatges nobles del Baix Gaià, però permetem que et pregunti si hi havia diferències importants entre la noblesa rural, ens diràs si és correcte o no aquest qualificatiu, noblesa rural del Baix Gaià, i la noblesa de grans centres urbans com Tarragona o Barcelona, per exemple.
Bé, la noblesa, diguem-ne, feudal, podria ser aquesta noblesa rural de la qual parles, perquè és la que treu la plusvàlua dels pagesos. Però després hi ha un altre tipus de noblesa, que normalment és una noblesa no titulada,
és a dir, aquells que tenen el privilegi de nobles de Catalunya o cavallers del Principat de Catalunya o sota honrats, que molts d'ells practiquen els negocis i, en conseqüència, són com una mena d'industrials o com una mena de comerciants.
l'únic que tenen el privilegi de ser nobles, que els hi garanteix coses com, per exemple, no haver de llotjar soldats, que en aquella època era molt interessant. Mira, ara que parles de soldats, com influeixen guerres o crisis, com per exemple la guerra dels segadors o la guerra de successió en aquests llinatges? Doncs, normalment es parteixen. Hi ha alguns que es posen al costat, diguem-ne, de la terra, de la Generalitat, i hi ha uns altres que es posen al costat
del rei contra el qual Catalunya està lluitant en aquest moment, és a dir, els divideixen, normalment. Va, ara sí, anem centrant el focus en casa nostra, i Salvador, es pregunta obligada, qui eren els nobles del Baix Gaià, o quins eren els principals llinatges nobles del Baix Gaià? Aquí hem de distingir entre la noblesa que és feudal,
És a dir, que té basalls i que cobra aquest delme i aquesta primícia que abans en parlàvem. I aquí, al Baix Gaià, tenim els Aigua Vives, els Camporrells, els Castellets, els Copons, els Corbera, els Desvalls, els Fiballer, el Guimanà, els Icar, que pot haver-hi el Icar de...
de Torredembarra i d'Espella, després els Nicart, de Ferran, de Montoliu i Virgili, que tenen el mateix cognom, el mateix llinatge, però no són la mateixa família, els Marc, els Montserrat, els Carals, els Carals Reart, els Suelves i el Terrés, que són la noblesa feudal. Després hi ha aquelles persones que tenen el privilegi de nobles del Principat de Catalunya, que aquí al Baix Gaià només en són dos, els Borràs i els Martí.
Després hi ha els cavallers del Principat de Catalunya, que només hi ha una família, que són els del teu poble, els nins, els nins de Salomó. I després hi ha els ciutadans honrats, que són els Fontanilles i els Sortunera de Torredembarra i els Martí d'Altafulla.
I ens hem d'imaginar que aquests llinatges tenien les seves estratègies per tal de poder mantenir aquest poder o per poder-lo, suposo, també augmentar, perquè l'ambició, qui més qui menys també la du a dins i qui té poder encara en vol més. No ho sé, m'imagino matrimonis, càrrecs o propietats. Home, les aliances matrimonials eren definitives per mantenir aquest estatus.
Perquè normalment pensem que la noblesa són gent molt estàtica, gent passada de moda, i en canvi no hi ha grup social en tota la història que s'adapti més als temps com la noblesa. És a dir, segons com bufa el vent, la noblesa posa la vela. És el grup social més adaptable de tota la història. I en conseqüència, segons les circumstàncies, ells,
Ells s'adapten, i tant en tant sempre estan dalt de l'on, eh? Hi havia conflictes socials entre població i noblesa? O per allò que ens deies abans, Salvador, que els rics donaven feina als pobres, així per dir-ho d'una manera bastant vasta, l'harmonia era la convivència també entre tots? Hi havia una mica de les dues coses.
per exemple, la noblesa procurava tindre agafats els seus vessalls i treure'ls-hi la màxima postvalua possible. Llavors, un dels conflictes més forts que hi ha durant tot el segle XVIII, que va durar molts anys, és el conflicte del delme de les Olives, que va afectar a la majoria dels pobles de la zona aquesta...
Ponentina del baix que hi ha, és a dir, la Riera, Tamarit, Ferran, Molnàs, Altafulla, aquesta zona que era el fet que la marquesa de Tamarit volia cobrar el delme de les olives i la gent deia que no l'havien de pagar perquè en els primers capdreus que havien establert, les olives,
no entraven, perquè era un producte que es va implantar en aquesta zona, el vaig guanyar molt tardar, i en conseqüència, en els primers capbreus no constava, i és dir-hi que només havien de pagar aquells fruits que costaven en els cadastres, i les olives no costaven, per exemple, aquest és un conflicte social. Però al mateix temps, doncs, hi havia molts acords, no sé, de vegades els nobles necessitaven cèntims, i llavors, aquells que...
que tenien terres, doncs els deixaven cèntims als nobles, i a vegades, molt sovint, arribaven a un pacte
que era rebaixar el delme, és a dir, augmentar el denominador d'aquest cabrat, perquè si el delme és de cada 10 parts, te'n dono una, però si tu poses en comptes de 10-15, vol dir que de cada 15 te'n dono una, aquesta una és més petita. Llavors arribaven acords d'aquesta manera. Vull dir, de totes formes, la relació al baix que hi ha entre els nobles i els senyors
Mai va ser terrible, sinó que va ser... Home, ells vivien del que treien explotant a la paisesia, però relativament no ofegaven del tot, deixaven respirar, almenys la noblesa de la nostra zona. I les relacions entre la mateixa noblesa? És a dir, podem parlar d'una noblesa cohesionada o també hi havia rivalitats internes?
Home, hi havia rebel·litats perquè, esclar, tots estaven en un mateix món i se'ls repartien. Però normalment s'ajudaven. És a dir, quan el conflicte era entre ells, només es podien barallar. Però si el conflicte era amb la resta de la gent, llavors feien pinya, com passa també en qualsevol grup social que nosaltres puguem considerar. Com era la vida quotidiana d'un noble del nostre territori?
Era una vida de dilatant, perquè moltes vegades ni ells mateixos s'administraven les seves propietats, sinó que els hi portaven, i en conseqüència era gent que tenia molta temps lliure i procurava viure bé, intervint en la vida política del país, etcètera. Per exemple, els marquesos de Madrid
al final dels 19, començaments del 20, venien a estiguejar a l'estiu i llavors tenien com una mena d'acord en que nobles de menys categoria o burgesos benestant, doncs anaven al castell fent recepcions, es feien ballarucas, etcètera, i era un autèntic acord, no?, tenen com a satèl·lits d'aquest senyor superior, perquè en el Baix Gaià
com els comptes de Santa Coloma, que eren els que haguessin pogut fer ombra.
es van traslladar a Madrid, aquí pràcticament no posaven els peus i es van anar de centena de les seves propietats, especialment quan es van trencar els vincles. Però els marquesos de Tamarit continuaven venint, encara continuen venint, no? I llavors establien aquesta mena d'acord en què participava no solament aquesta noblesa vinculada al baix que hi ha, sinó bona part de la noblesa que residia a Tarragona,
o inclús als mateixos valls que baixaven i feien aquestes festes i aquestes coses entre ells. Ostres, me'ls imagino com si imitessin models de noblesa més prestigiosa, eh? És a dir, la religió continua tenint el seu pes en la vida quotidiana de que noble, reben educació, la cultura segur que també hi té un paper, però si em puc fixar en allò que fan els que estan per sobre de mi, jo ho reprodueixo.
Sí, o clar, o clar, així, sí, sempre, sempre, sempre. Salvador, el llibre inclou un apartat d'haràldica. Per què és important per entendre la noblesa?
Home, l'heràltica era el seu distintiu, era el seu distintiu. Quan la gent veia un determinat escut, sabien que allò estava relacionat amb un noble determinat, no? I per això els nobles procuraven portar-lo, els escuts d'armes, fins a la sopa. El que passa és que la noblesa catalana, en general, i la del Baix Gai en particular, sempre ha estat discreta.
I, per exemple, si veus per aquests pobles, veuràs que pràcticament els escurs mobiliaris són inexistents. El Tafull ja està nascut del Montserrat, però normalment són discrets. On ens hauríem de fixar per poder veure encara en els pobles del Bajaia aquests elements heràldics? Doncs, a vegades, amb portes...
amb portes de finques que eren dels nobles, com el Tapulla, a l'Ord del Senyor. A la porta de la dovela central havia nascut aquest de les penyes dels moserrats. Algunes d'aquestes pedres que estaven per les finques s'han traslladat i ara ho trobes que s'han posat en portalades de la població. Però no n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires praquetes.
Per aquest sentit de discreció, la noblesa procurava ser relativament discreta. No així com la castellana, que a vegades veus que són nascuts que ocupen tota una façana d'una casa. Aquí són discrets. Si tu passes per Tarragona, trobaràs dos o tres com a màxim. A casa castellana potser és el que es veu més. I en canvi, de nobles, hi havia doczenes de famílies.
en escuts eràltics, i en canvi no els utilitzaven. La gent ja sabien que eren nobles i ells procuraven no fardar i ser discrets. Què ens expliquen aquests escuts sobre la identitat o les aspiracions dels llinatges? Els podem veure, Eric, en pàgines interiors s'han reproduït amb aquestes il·lustracions. Sí, crec que reprodueixo el Borràs, el Castellet, el Corbera, el Guimarà,
El Juditxer, els Martí, els Nin, els Keralt, els Reals i els Suelves. Aquests són els trepeixo. Perquè els ciutadans honrats no tenien escut d'armes. En el 19 els comencen a donar, però abans d'aquesta època no tenen escut d'armes. Només els tenen els cavallers i els nobles, que tenen el privilegi de ser cavaller o de ser noble. I, òbviament, la noblesa titulada també té d'escut d'armes.
Ara veig aquí, per exemple, el de Caral, amb un lleopard lleonat, coronat d'or, o... Si aneu a l'església del Callà, a la façana...
de l'església, no sé si la banda esquerra o la dreta de la porta, però un dels dos escuts, un altre dels canals, perquè el senyor va ajudar a apagar l'església i, en conseqüència, va posar les seves armes. Respecte dels escuts, són com si fos la solfa de la música. És a dir, ja en el privilegiorum se descriuen els escuts, que d'aquesta manera no es pots reproduir, no? Llavors et diu, doncs,
no sé, camp d'ort, una torre de gules, posem-hi, no? Llavors tu pots aplicar, pots dibuixar això. I llavors què passarà? L'escut estarà més ben fet o més mal fet, segons l'artista que apliqui els colors,
però hi ha un llenguatge universal com la música. Un músic tocarà millor o tocarà peixó, però les notes són les mateixes per aquell que toca bé i per aquell que toca malament. I llavors aquella melodia es pot reproduir tot l'escut igual. La heràldica té una norma i tu l'apliques i la pots dibuixar i la pots pintar. I aquest dibuix o aquestes pintures estan més ben fetes o més mal fetes, tot depèn de qui ho faci.
Al llibre també es parla dels castells, de les residències nobiliàries, el castell del Defulla, del Callà, Creixell, Torre d'Embarra... En tot cas, ens queden un parell de minuts, Salvador, i per acabar et volia preguntar, perquè qui en vulgui saber més, que vagi a la presentació del llibre aquest dissabte a mig matí a les antigues escoles 3 a Manero, a més a més hi serà l'antropòleg torrenc Jordi Sunyer amb aquesta presentació...
i després que compri el llibre i que follegi, que en els seus moments aprofundeixin tot això. Però et volia preguntar, abans d'acabar, i què passa amb aquesta noblesa a partir del segle XVIII o a principi del XIX amb les reformes liberals? Hi ha un decliri? Hi ha una transformació? Hi ha una transformació, però no el declini, perquè precisament al segle XIX...
la burguesia té la pruja d'ennoblir-se. I llavors, sobretot després de la restauració monàrquica, llavors tot aquell que triomfa socialment a la societat vol esdevenir noble. És a dir, que hi ha un nou afany d'ennoblir-se. És una cosa curiosíssima. És a dir, la mateixa burguesia que ha intentat
carregar-se a la noblesa, després ella vol esdevenir noble. És un fenomen molt curiós del segle XIX. I és tota aquesta sèrie de nobles nous que sorgeixen i que són creats per Alfons XII, per Alfons XIII, per Isabel I, que tots provenen de la burguesia, i en canvi, o la classe militar. En el nostre cas, pensem en Prim, que va arreplegar
un fotiment de títols, Comte de Prim, Marquès de los Castillejos, Duc de Prim, etc. És aquesta cosa de tornar. És a dir, han dominat la noblesa tradicional i després ells volen i desitzen esdevenir també nobles. És un fenomen molt curiós del segle XIX.
Qui vulgui saber més, als nobles del Baix gai a l'edat moderna d'en Salvador Rovira, aquell llibre que acaba de sortir del forn, o que sortirà del forn aquests propers dies, ha tirat per la banya Edicions. Salvador, un plaer, com sempre, poder parlar amb tu en directe a la ràdio, en aquest cas, al programa Baix i al dia del de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Una abraçada. Molt bé, moltes gràcies per haver-me trucat. Adéu, a reveure.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar al dia. Vaig gaiar al dia. T'expliquem el territori. On anem? Avui anirem cap al nord, a Islàndia.
Doncs iniciem aquest viatge virtual, avui anem cap a Islàndia, ens acompanya en Gerard Espada, bon dia, benvingut. Molt bon dia. Doncs Gerard, situa'ns una mica, qui és el Gerard Espada? Bueno, el Gerard Espada és una persona feliçment jubilada...
que ha treballat a turisme 40 anys i els últims anys tenia el meu tur operador propi i m'especialitzava en viatges de grup, sobretot per a Europa i viatges individuals per a qualsevol lloc del món i molt especialista en Islàndia.
Molt bé, perquè aquest és el motiu que avui anem a Islàndia. Però per què vas decidir, tu, de fer aquest viatge a Islàndia? Mira, nosaltres, el 90... Bueno, vaig a fer de abuelo explicar batalletes. El 92 van aixecar el primer charter directe de Barcelona a l'Axel, a Camp Nord, Noruega.
i també des de Barcelona fins a Oslo i Bergen. Llavors van agafar molts clients catalans interessats en aquest destí i en un d'aquells viatges que jo faig de prospecció abans per veure més sobretot hotels, restaurants, serveis turístics,
se'm va, bueno, em tenia molta il·lusió i moltes gràcies d'obrir Islàndia, perquè era un país molt desconegut, en una imatge de supercar, complicadíssima, i igual que vam fer a Noruega, vaig tirar cap a Islàndia un mes de novembre, a 20 graus jota zero, i vinga, a descobrir el que es podia descobrir d'Islàndia.
Amb aquest clima es pot descobrir moltes coses? Bé, mira, abans... A Islàndia, per exemple, no hi ha calefacció. Perdó, perdó. No hi ha refrigeració. Els cotxes dels autocars no tenien. No se superaven els 20 graus de màxima. En canvi, de mínima sí que superaven els 20 graus o de zero.
Però és que en aquest moment només es podia viatjar a conèixer tot el país entre el mes de lluny i el mes d'agost. A mitjans d'agost ja començava l'hivern àrtic. En canvi ara el país es pot recordar perfectament des del mes de finals d'abril-maig.
fins a finals de setembre, inclús he fet algun viatge a l'octubre i no m'he trobat gel a les carreteres ni neu. O sigui que el canvi climàtic en aquesta zona del món es nota moltíssim. Fa uns anys van arribar a 34 graus.
Els islandesos pensaven que se'ls caia el cel, o sigui, no ho van veure mai. A partir d'aquell moment ja comencen a preparar, perquè cada vegada va a més. Llavors ja un mes de lluny-oriol perfectament pots trobar-te amb 25-30 graus molts dies, no un dia esporàdig, sinó molts dies. O sigui que ha canviat molt, o està canviant molt la climatologia.
Imagino que com a professional dels viatges, planeixes els viatges amb temps, t'agrada tenir-ho tot controlat. Jo el que és especialitzar-me en grup, sempre m'agradava abans trepitjar-ho. Dominar on és, veure on tenien que dinar.
coses o informacions tan bàsiques però tan importants on hi ha un lavabo a cada dues hores perquè l'autocar pugui parar i els nostres clients puguin baixar i estirar les cames i coses d'aquest tipus i hotels. Jo els primers viatges normalment no faig moltes visites a
turístiques, o als jocs més turístics. Fa sobretot coses tècniques, però que després et donen l'èxit o el fracàs, o donen els clients contents o donen els clients descontentíssims, lògicament. Llavors això m'encantava. A mi el que era trepitjar abans, dissenyar el viatge, és la part que més m'agradava de la meva feina. Amb qui vas fer aquest viatge?
Aquest primer viatge el vaig fer en una llet de viatges, perquè jo era turoperador, els meus clients eren minoristes, la meva majorista es deia travelant, perquè potser a algú li sona perquè hem portat molta gent de Catalunya a Islàndia.
un agent de viatges que també li agradava organitzar grups, van agafar un cotxe, un guia meu, i els tres van anar a donar tot el que es podia visitar en aquell moment. Que no va ser tot, va ser la part del sud, sobretot. Van poder arribar al norès, al llarg de Llocursalón, i parlés de la península de Snafelnes. Però a Coreiri, a la zona nord, no van arribar. Vaig tornar el següent mes d'abril i sí que vaig poder fer-ho tot.
Quants dies vas estar en aquest viatge? Bé, els meus viatges són a Contralotxa, cinc dies. En avió, cap allà? Sí, en avió directe, quatre hores quinze des de Barcelona i una meravella.
Què és el que més vas trobar a faltar d'aquí, si vas trobar a faltar alguna cosa? Bueno, jo sempre que me'n vaig fora no t'ha faltat el pernil bo, la truita de patates que em feia la meva mare, que quan tornava de viatge sempre li trucava abans perquè me la preparés, i poca cosa més. O sigui, la realitat és que quan viatges tens que obrir la ment i buscar o anar a conèixer el que et dona el destí, o sigui, com és la gent d'allà.
En principi, sempre has d'estar preparat per trobar-te coses noves. No pots anar-hi a un destí fora del teu país i pretendre o anar-te a un restaurant espanyol i que pretenguis que cuinin en oli d'oliva. És complicat. Què hi poses a la teva maleta? Ibero-estiu.
Molt poca roba. Jo a l'estiu dos o tres mudes, sempre bota de neu, sempre bota per poder trepitjar el gel, per anar molt ben abrigat, això a l'hivern. I a l'estiu tens una mica més de combinat, o sigui, tens que portar roba d'estiu, però tens que portar roba d'entretemps,
i alguna cosa per pluja i alguna cosa per si algun dia... una rebequeta, que es diu tradicionalment una rebequeta perquè hi ha dies de fred o hi ha dies de molt vent, que és el gran enemic del turista a Islàndia. Com descriuries la gent d'allà? Com són?
La gent d'allà són meravellosos, són gent molt tranquil·la, molt respectuosa en els veïns, en un nivell d'educació boníssima, molt patriòs i molt nacionalista, o sigui, ells s'estimen el seu país i sempre amb ganes d'ajudar.
Això els primers anys. Ara, des de fa uns anys, ja estan una mica saturats de turistes, perquè també volen que la gent tingui el seu ritme a l'hora d'arreglar problemes, a l'hora de parlar, i nosaltres som una mica més impacients i a vegades arribem a Islàndia i ens equivoquem en això.
però al principi és un país que, ja dic, la gent és molt maca. A més, li encanta els catalans i quan li parlem del Barça, això sempre ha agradat, obre portes a tot arreu del món. De què viuen allà? Allà viuen del peix, o sigui, són pescadors, bàsicament, és la Parma, i després hi ha petroli també.
Quan l'idioma et vas entendre amb facilitat? No, no, no, impossible. Aquest idioma no sé d'on el van treure, però és un idioma que és impossible. O sigui, jo crec que ho fan expressament per quan arribem, perquè no el puguem entendre. A part de la broma, no, és un idioma molt, molt complicat. Però bueno, ara en les app que tenim els mòbils, les traduccions són rapidíssimes i boníssimes. Jo he fet alguna negociació en la utilitzant el traductor del mòbil.
Quant a la moneda? La moneda, en aquest moment, la corona islandesa està a 1 euro 143 cèntims de corona de llibre. O sigui, una corona són 70 cèntims d'euro.
Vas haver de canviar moneda, doncs. Bé, és l'únic país, des que jo vaig començar a visitar-lo, el 92, no, perdó, el 96, que en qualsevol lloc on anava per prendre un cafè, per comprar un diari, podia pagar en tària de crèdit. I no em miraven amb mala cara. O sigui, cobraven i cap problema. Ara, després del Covid, encara més. Allà es pot pagar tot...
en tària de crèdit, inclús als lavabos públics. Tenen moneda per posar els 50 cèmptims de corona o pots pagar en tària de crèdit. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre d'aquest país? Bé, a nivell d'oferir-lo perquè a quatre hores i quart d'un vol tens molts contrastos naturals del món.
i no tens canari, a lo millor per veure un glacial tindràs que anar a lo millor a Argentina, o aquí no, aquí trobaràs glaciars, trobaràs volcans, trobaràs fiors, trobaràs molts contrastos naturals, i després també trobaràs balenes si vas a l'estiu, trobaràs foques, trobaràs molts animals. Això, trobar-ho en una illa tan petita i a quatre hores d'aquí, és molt complicat, o sigui, és un destí completament per als amants de la...
de la natura. Què és el que menys et va agradar d'allà?
El fred, el fred i el vent. Incluso la pluja t'abriques i ja està. Però és un país que no té grans contrastos de muntanyes, és molt obert, i quan pica el vent normalment supera els 100-120 km h. I és molt incòmodo viatjar i visitar les coses en aquest vent, perquè se't fica, ja et dic. En aigua encara ho pots més o menys salvar, però el vent no.
Si ens haguessis de fer un tour per aquest país del que vas visitar, què és el que destacaries? Jo un tour, destacaria primer la Abadia Fumellan, que és el nom de Reykjavik, traduït, és com li van dir els primers viquins quan van arribar allà. I a partir de Reykjavik, que és la capital, amb 150.000 habitants, sobre 350.000 que té l'illa,
tiraria cap a l'hivern sobretot, o fem dos, un a l'estiu i un a l'hivern, si et sembla. Vinga. És que alhora també són dos destins, o sigui, una cosa el que trobaràs a l'estiu i una altra a l'hivern, però tiro cap a l'est...
i el primer dia trobaré cascades, on se sap que pots caminar per darrere de l'aigua, és molt xulo, després també hi ha una pujadeta que pots pujar fins a dalt per veure la caiguda de l'aigua, però també se sap que en aquell tros de riu des de la cascada fins al mar hi ha enterrat una caixa en tresors.
dels elfos, que el van, bueno, hi ha gent que per allà encara els busca, ple d'or, ple de diamants, o sigui, bueno, ahí continuo i arribaré, bueno, a la zona on van el frailecillo a emigrar a l'estiu, a tenir, a posar els ous, que és entre el mes de primers de maig i mitjans de lluny, eh...
que és una zona, la zona de Vic, on tota aquella zona no permeten entrar mentre estarà el Fragliecillo allà. El Fragliecillo ve aquí fins a finals de juny i després ja se'n va, torna a Altamar, que ja és on passa l'hivern. Però durant aquell període se li deixa completament tranquil. Està prohibit, ballat i vigilat perquè la gent no pugui entrar ni a fer fotos. Si portes una bona càmera, des de lluny podràs fer, però no es pot apropar.
Si pujo, ja arribo a una de les meravelles de la illa, que és Jocor Salón, ja glacial de Jocor Salón. Ja tens un iceberg, tens el glaciar al final, vas veient com els trossets d'iceberg no té res a veure en Argentina, o sigui, és tot molt més petit.
Els icebergs en aquest llac triguen 6 anys en arribar fins al mar, fer un quilòmetre i mig, més o menys, que hi ha entre el final del glaciari i el mar. I, bueno, hi ha una barqueta que et permet donar una volta per allà, per allà. Els icebergs segurament, una mica això, veuràs alguna família de foques que encara estan per allà, amb 40.000 letreros que no se'ls doni de menjar, que és un dels problemes també dels turistes, perquè no comencin a esperar el turista per menjar.
I aquesta és una visita a la platja del diamant que se li diu perquè hi ha trossets de gel i quan li dona el sol brillen com si fos or. I és una de les visites que no es pot un permetre obligada. I es pot fer ara a l'hivern, que fa uns anys no, però ara sí que pots arribar fins allà.
i si estic a l'hivern ja aniria, o tornaria a Reykjavík i aniria cap a la costa oeste, cap a la península de Snafelnest, que és una península amb petits pobles de pescadors,
I un lloc molt bo per veure aurores boreals. I, lògicament, faré una paradeta al Blue Lagon, a fer un banyet a la piscina geotèrmica més famosa del món. Tot artificial, però val la pena estar a 30-32 graus, allà passant sobretot si estàs a 20 graus o a 0. És una experiència xula.
On et vas a llotjar? Com descriuries els hotels? Bé, els hotels, excepto a Reykjavík, o et parlo de... perquè també ara està evolucionat molt. L'Islàndia és de fa uns 10 anys cap aquí. Però abans tenies hotels a Reykjavík i a la ciutat més gran del nord, que és a Kureyri.
Aquí encara trobaves hotels tradicionals, sempre molt més senzillets que els nostres, no eren grans hotels perquè allà tampoc rebien molt turisme i lògicament no hi ha piscines ni cap o sigui, són hotels per anar a dormir i poca cosa més. I ja hi havia alguna cosa de contractació d'habitacions a les cases particulars.
Això ha evolucionat molt i ara hi ha molt més hotels, sobretot fora de Reykjavik. Són hotels molt senzillets, habitacions petites, però tenen de tot. El bany complet, esmorzar bufet, i l'habitació en si és digna per dormir. Però torno a dir, els hotels que estan fent, i que, per cert, han pujat el preu moltíssim, una barbaritat per mi, però són habitacions petites. Com que siguin noves perquè...
Qui tenia una granja amb molt terreny, allà s'ha fet un hotel, que és com un barracó molt gran i fa habitacions allà, habitacions de 10 o 12 metres, o sigui, molt petites.
Però torno a dir, és que a Islàndia, a l'habitació de l'hotel, no fa res. O sigui, tens que visitar Islàndia per conèixer-la. I aquesta mentalitat seva, potser l'estan portant a un extrem per aprofitar al màxim, no? Però són molt petites. Ja l'última vegada li vaig dir amb ell, perquè tenia un projecte d'obrir un altre,
I li vaig dir, però les mides no inviten a quedar-te un dia, a més té un camp de golf, no inviten a quedar-te, però és el que hi ha, tot de fusta, tot natural, mobiliari que hi ha, com jo he dit, mobiliari molt senzillet, però suficient per dormir. Quan el menjar?
Què destacaries? El menllà, pell, sobretot. El rap, que quan veus el rap és com el nostre multiplicat per 4. Lluç, tot tipus de pells, amb diferència. I després, a nivell de cars, tenen alguna cosa de... Bueno, tenen molt... Tu diré, cordero. Txai. Txai.
Tenen molt xai, que és el que més treballen. Ara comencen a haver-hi altres carbs també importades, però bàsicament el producte d'ells és el xai, a nivell de carbs. I de tot tipus, fets de diferents formes, diferents salses, però xai. Vas menjar bé?
Jo sí, jo sempre, sempre menjo bé. No sé que tinc aquest problema. M'acomodo molt on estic. I a mi el peix m'agrada, el xai també, per tant no van tenir cap discussió entre el plat i jo. Sí que ells, per exemple, el que fem normalment, que és el que es fa normalment, l'esmorzar sempre és bufet al 99% de l'hotel i de les cases rurals que fan esmorzar molt fort,
tot el que vulguis, inclús hi ha peix a l'esmorzar, et demanen que no et portis res de l'hotel, això sí que és una cosa que a ells, bueno, t'ho penalitza, t'ho cobren, que a vegades s'ha creat algun problema entre clients i hoteler. Ells diuen que posen el menjar tot el menjar que poden per al seu client.
perquè ho disfrutin mentre estan a casa seva, però no ho fan perquè s'ho portin. I alguna vegada han sortit darrere algun client i li han cobrat els bocatats que s'havien fet. Al migdia ells no menjen, normalment menjen un entrepà molt ràpid i punto.
inclús als restaurants, molts, tenen un preu diferent del migdia per dinar que a la nit, perquè com no els hi tenen clients al migdia, doncs sempre és una manera de captar, i potser un sopar bufet que pot costar-te 70-80 euros, doncs al migdia el tens per 25-30-35 euros. I a la nit sopen a les 5-6 de la tarda, fort també una altra vegada. És una mica el seu horari.
Quan a begudes, hi ha algú especial? A begudes, bueno, té un licor innombrable que és fortíssim i la resta, doncs, tot. Com que no hi ha cap altra cosa especial, allà el que prenem són les cerveses de... a 9 euros...
perquè és un nivell de vida, és un país car. Sembla preguntar com és el nivell de vida allà. Doncs el nivell de vida és altíssim. Cada vegada hi ha trobats més persones espanyoles, estudiants, espanyols que aprofiten a l'estiu i treballen a hotels, una mica ajudant a la cuina, ajudant al menjar. Un sou mínim està en uns 3.500 euros.
el que aquí seria uns 1.000 euros. I un sou mitjà no baixa de 5.000-6.000 euros, però també el nivell de vida és car. Els joguers són cars, el menjar és car, tot és molt car. Es necessita un pressupost força elevat per fer aquest viatge? Bé, depèn de com vulguis viatjar. En principi, el que té és que una vegada pagat, si per exemple fas un viatge organitzat,
Les visites, o la majoria de visites, com jo dic, són gratuïtes. O sigui, tu vas a veure la cascada a Gullfos, la cascada a Godefos, i no pagues. En canvi, en altres destins, que dius, home, el viatge és més barat. Però quan li sumes les visites, que sí que es paguen, doncs ve a ser que ja no... La diferència... O sigui, el pressupost de viatge ja no és tan... Ja no és tan diferent.
I sí, en principi, també si vas en autocaravana, doncs requereix un pressupost, molta gent d'autocaravana es porta molt menjar des d'aquí, envassat al buit, i així també s'estalvia el tenir d'anar a buscar restaurants. I la gent que va amb camper o amb cotxe, hi ha una altra fórmula que utilitza molt que és joguer de cotxe,
i dormien als hotels. Aquí els hi donaven, o els hi donem, un itinerari sullerem-sia, o sigui, en aquell trajecte que farà, tot el que pot visitar. I ells van escollint si visiten tot, visiten una part, visiten tal. Llavors, aquests dos, el de l'autocaravana i el del lloguer de cotxe, doncs és més econòmic. Ara, una setmana no baixarà de, m'arrisgo a dir una preus, no baixarà de 3.000 euros, més o menys, per persona. D'acord.
El millor record que tens del viatge? El millor record? Veure una balena a un metre meu i quasi poder tocar-la. No vaig poder tocar-la perquè era una balena d'uns 9 metres a l'abadia de Reykjavik. I es va quedar entre dos baixes supertranquil·la.
I van estar una estoneta lluny fins que ja va tornar a entrar-se. Si Islàndia fos un color, quin seria? Verd. I si fos una olor? T'ho diré, volcà. O sigui, sulfat de... Si és de terra, seria sulfat. I si és de pell, seria amoníac, que és el sabor del tauró.
Algun costum, alguna tradició que t'impactés? Bé, ells tenen la tradició ara que arriba el Nadal, nosaltres tenim els Reis Magos i ells el que tenen és els 13 dies abans del dia de Nadal posen unes sabates a les finestres.
perquè hi ha 13 elfos o fullets que si s'han portat bé els deixarà un regal i si s'han portat malament deixarà una patata podrida
I ho segueixen, no? Si tu vas al de dalt i vas veient sabates per les finestres. Quines recomanacions faries a algú que volgués viatjar a Islàndia? Primer que li agrada, té que agradar-li molt la natura, molt. Estar disposat a visitar-la, a tenir pocs restaurants, a tenir pocs hotels, el que significa estar a la natura. Qui no li agradi millor no anar-hi.
perquè realment ha de caminar sempre a les vites, aunque no siguin trajectes molt llargs, ja que caminar una mica, tens que pujar al volcà i donar la volta a la corona, que no és habitual, però ja vas al volcà Gravoc i tens que fer-ho, és tradicional, i bé, el total serà un quilòmetre, un quilòmetre i mig, però si no camines o no tens algun impediment físic o no t'agrada molt la natura, no disfrutaràs tot el que aquest país pot donar-te.
viatjar és descobrir noves cultures. On t'agradaria viatjar? Quin t'agradaria que fos el teu pròxim viatge? Bueno, tinc que anar-hi... Hi ha un creuent que vull fer-ho des de Santiago de Chile fins a Buenos Aires, que passa per tota la zona de Berito Moreno, per al sud...
Cabo de Ornos, que és una mica la... algo que els navegants diuen que tothom té que passar una vegada. Aquest és un. I un altre que també té al cap és Uzbekistan, que vull anar-hi ara aquesta primavera, una mica per lliure també, com...
M'agrada viatjar amb mi i, bueno, descobrir-ho. M'agrada viatjar el primer viatge, sempre ho faig sol, però sempre per tots els destins, després quan anava o quan vaig en un destí nou i no tinc massa dies, el que faig és sempre un viatge organitzat en guia.
Perquè a mi m'agrada molt que el primer viatge meu hi hagi una persona que m'expliqui. Història, cultura, tot. Si vaig sol, normalment vaig a treballar. I vaig a buscar restaurants, hotels i res més. Però si vaig de vacances, sempre agafo un primer viatge organitzat. I després ja el següent, ja veurem si el fem organitzat o no. Però el primer, per mi, és una...
Home, pots preparar-t'ho molt bé, llegir molt, però jo, que soc un tio molt còmodo, quan viatxo organitzadament, m'agrada que m'ho expliquin i que em doni, jo preguntar-li coses i que em recomani que em diguin com viuen i tot això. Quina puntuació li donaries a aquest viatge de l'1 al 10? Home, a nivell de natura li donaria mínim un 8. Entenem que Nueva Zelanda pot ser a lo millor Austràlia, pot ser a lo millor un punt més alt, però un 8 mínim.
Doncs ara, Espada, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'On Anem. Gràcies a vosaltres per invitar-me. Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Doncs sí, som al programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio, aquest magazín matinal que els acompanya cada dia de dilluns a divendres.
matinal o a l'hora en què vostès ens escoltin, perquè ens consta que hi ha molta gent que ens segueix també en reprogramacions o bé des del servei de ràdio a la carta. Així que els agraïm la seva confiança, ens escoltin per la via que ens escoltin i ens escoltin a l'hora que ens escoltin.
Som a les acaballes d'aquesta nova edició de Baixa i el dia. Després d'haver marxat de viatge a Islàndia amb la Sònia Camí, que se'n fa un far de viatjar. Deu tenir un passaport ple de cellos? Vaja, si no, Sònia... El que tinc, Eduard, el que tinc és molta imaginació, perquè mira, m'ho imagino tot, la veritat, eh?
Ja m'agradaria a mi tenir aquest passaport ple de segells de tot arreu. De moment no el tinc, de moment és limitadet, però vaja, arribarà. Escolta, quan arribin les vacances, la maleta i vinga, ben lluny de viatge, i deixa la ràdio, què sé, amb el Jesús i amb el Raül, que queda tot sempre en bones mans. I tant, això sí, això no el dubtem. Però vaja, ja en parlarem.
Molt bé, molt bé. Espolsant, eh? Espolsant del tema. El que faig és prendre nota de tots aquests llocs fantàstics que viatgem cada setmana, no? I esperem que els nostres oients també prenguin nota i que agafin idees. La Raquel va dir que sí, que sí.
Sí, perquè, clar, anirem a una fira turística aquesta setmana i allà també espero agafar moltes idees. Anem a Navartour, anem a Navartour divendres. Ja tenim confirmades entrevistes en aquest especial Baix Gaia al dia que us oferirem amb els alcaldes del Baix Gaia, regidors i esperem que també algun representant del patronat de turisme. Mira, jo faré una maleta petiteta, però mira, viatjarem una miqueta.
Fantàstic, molt bé. Això serà el divendres, eh? Una edició especial d'aquest programa. Vaja, el dia. Va, ja en donarem més detalls demà abans d'acabar. Abans de marxar, però reflexionem, sisplau, reflexionem. Sònia, quina és la frase cèl·lebre escollida per un dia com avui? Doncs la frase d'avui és... I això ho va dir Federico Luis Jahan, que va ser un educador alemany...
Doncs mira, crec que té molta raó. I tant, i tant que sí, jo també ho penso.
Escoltar, comprendre, cadascú, i després actues com creus que has d'actuar. Però la qüestió és escoltar. Fantàstic, doncs es crema amb això. I vostès ens poden escoltar a nosaltres, que som també un producte així molt individual, molt concret, però a l'hora compartit entre tres emisores. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabeu de passar un molt bon dimecres de cendre. Bon dimecres a tothom. Adéu-siau.
I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Ens hi tornem a posar demà, a l'hora de sempre. Passeu bé.
Hola a tothom, benvinguts, benvingudes a l'Infopodcast. Dóna la Torre tres minuts per repassar les notícies d'avui dimecres. L'oferta educativa del curs vinent a les escoles de Torre d'en Barra s'ampliarà amb un grup més d'Infantil 3. En total seran set davant els sis que hi ha ara, amb dos al Molí de Vent i l'Antina, i tres a l'escola Antoni Roig. Les preinscripcions per al curs vinent es faran del 4 al 18 de març. En el cas de secundària, començaran dos dies més tard.
Sobre aquest tema, el regidor d'Educació, José García, ha destacat que es deixarà espai per a la matrícula viva. A aquest curs han arribat 89 alumnes nous entre les tres escoles i els dos instituts. A secundària, l'oferta final pot variar en funció de la demanda que es va veure a les preinscripcions. L'any passat es va perdre un grup de primer d'ESO. La policia local de Torredambarra renovarà en guany una part de la seva flota de vehicles.
El pressupost inclou una partida de 150.000 euros per comprar 3 cotxes nous per a la policia. A més, es destinaran 40.000 euros més a comprar un altre vehicle, que serà per a Protecció Civil. Els comerciants de Torredemparra estan cridats avui a una nova sessió, la tercera, del procés participatiu del Pla de Barris. La trobada es farà un quart de nou del vespre. Un cop tancades les botigues, a Calmaiam, l'Ajuntament vol recollir les seves propostes per introduir millores al nucli antic.
Torre d'en Barra es va acomiadar ahir el vespre de carnaval entre les llàgrimes de les ploraneres i el dol de la comitiva funebre. A la feratra va arribar a la plaça mossèn Joaquim Brunat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora del concurs d'enguai. I després de la crema del ninot es va llegir el veredicte de la votació popular.
La colla guanyadora ha estat la Ferralla, que es va imposar la disbaixa per només 3 vots de diferència. En total han votat 951 persones. La Torre Camina organitza dues noves sortides aquesta setmana. Es faran demà dijous i l'endemà divendres, i en aquesta ocasió portaran els participants l'ermita de Clariana, l'arbós i el bosc de la Marquesa Tarragona. En tots dos casos, se sortirà de Torre d'en Barra amb cotxes particulars. La gimnàstica rítmica serà protagonista aquest cap de setmana amb la disputa de dues competicions al pavelló Sant Jordi.
En total s'espera la participació d'unes 600 gimnastes entre els dos dies. Dissabte s'hi farà la Copa Catalana Base i diumenge el trofeu Interclubs que organitza el Club Esportiu Rínic a Torredembarra. I una altra notícia d'esports, Aaron Sola s'ha proclamat subcampió de Catalunya de llançament de pes.
L'atleta Torrenques va fer amb la segona posició en una competició celebrada el passat diumenge a la pista Carme Valero de Sabadell. Va aconseguir un millor llançament de 15 metres i 74 centímetres. Per acabar, recordem que aquesta setmana la farmàcia de Guàrdia a la Torre és la farmàcia Escuder. Fins aquí l'Infopodcast. Si en voleu més a la nostra web, on a guió latorre.cat trobareu les notícies ampliades. L'Infopodcast és una coproducció d'una la Torre i la xarxa audiovisual local.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5. Us parla Mercè Roura. Continua la negociació dels pressupostos dels comuns amb pactat amb el govern. Aumentar les ajudes del lloguer als qui cobrin fins a 36.000 euros l'any. És una partida extra de 100 milions d'euros que ajudarà fins a 50.000 famílies. També han acordat oferir vals de 25 euros l'any als joves per a comprar preservatius i productes menstruals. Però la prohibició de la compra especulativa d'habitatge continua...
impedint el pacte definitiu. Escoltem la líder dels comuns, Jessi Calviach. El 2027 ha una cobertura del 25% de les famílies jogateres. Estem veient com les condicions de vida canvien molt ràpid, com els preus s'han disparat, com el cost de la vida és inassumible i també que molta gent, malgrat treballar, malgrat tindre un salari, està en unes condicions d'exclusió social.
I precisament la taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya ha reformat l'urgència d'aprovar nous pressupostos. En resposta a l'informe social presentat ahir per la Generalitat i que, recordem-ho, detectava una pèrdua de poder adquisitiu i l'habitatge com a factor rellevant per a l'empobriment de la població, la taula proposa accions concretes. Per exemple, augmentar l'índex de prestació social per fer front...
a l'elevat cost de la vida o una aposta per lluitar contra el sensellerisme i la pobresa infantil. Xavier Trebado és el president de la taula. Fa temps que ho diem. És evident que en tots els àmbits tenim estratègies definides d'infància, de sensellerisme, de salut mental.
Portem anys, no només amb aquest govern sinó amb els anteriors, on hi ha molts documents de definició. El que necessitem efectivament són polítiques concretes, accions concretes, calendaris d'execució i que aquestes accions es vagin complint amb els recursos adequats. Per això demanem també pressupostos.
Impulsem Lleida i impulsem el Penedès. Han presentat a la Penedella el manifest Catalunya País, en què denuncien que consideren una Catalunya a dues velocitats. Les dues formacions critiquen el centralisme del govern i asseguren que els territoris fora de l'àrea metropolitana
pateixen un greuge en infraestructures i en la presa de decisions. Davant d'això han anunciat una convocatòria de trobada d'alcaldes i alcaldesses per debatre un nou model de governança descentralitzada.
I els Mossos d'Esquadra n'ha tingut d'un jove de 20 anys que està relacionat amb la mort violenta del seu pedrastre, parella de la seva mare, al barri de Sant Andreu. Els fets van passar ahir cap a les 8 del vespre quan el 7.12 va rebre un avís per part d'un home que informava que havia ferit un altre amb arma blanca. I tot a punt avui a Vilanova i a Sitges per l'enterro que comença a les 7 de la tarda i el trasllat de les despulles del rei Carnestoltes.
Et canvia en el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu. Entrenant la creativitat...
amb la Roger Martínez.
Tines ganes d'entrenar una setmana més la nostra creativitat, com sempre, amb la nostra creativa empurdenesa, la Roser Martínez. Roser, benvinguda. Hola, Cristina, com vas? Doncs tinc moltes ganes avui de fer creativitat amb tu perquè has triat un animaló que m'encanta. Ai, a mi també. Farem creativitat amb... Pingüins. Amb pingüins. Són molt guants. És que són molt bonics, sobretot quan són petits, eh? Home, tots, eh? Però és que quina elegància que tenen els pingüins. Sí, sí. M'agraden, m'agraden.
Què t'ha inspirat, que tens un pingüí? T'ha aparegut un pingüí amb aquestes frescades que hi ha hagut per aquí al pati? Ja veuràs que em pregunta què m'ha vingut això. No m'he trobat cap pingüí pel carrer, ja m'agradaria. Ja no hauríem d'anar cap al Pol Nord. Em va aparèixer de fons de pantalla. Saps allò que et va canviant?
Doncs em va aparèixer 6 petitons, n'hi havia 3 o 4, i dic, oi, torronos. I los roseros, oi, pingüins, pingüins, idees. 6 petits i peludets, i dic, mira, saps què, parlarem de pingüins. Molt bé. I va anar així, i és que són molt... són entranyables, eh? Home, sí, sí. Són com minuts de pel·lucs. Segur, segur, però començarem amb música. Amb música, sí. Sí, la de muchos, però muchos pingüinos. Doncs vinga, som-hi.
Muchos, pero muchos, pengüinos. The penguins. Camina a los pingüinos. Muévete a los pingüinos. Vamos entrando en juego. A los pingüinos. Llegó el color naranja. Oh, oh, oh. Vamos a bailar con el lado veloz de muchos pingüinos.
The Penguins. One, two, three, three. Muchos, pero muchos pingüinos. The Penguins. Camina a los pingüinos. Muévete a los pingüinos. Vamos entrando en juego. A los pingüinos. Necesitamos el color naranja. Vamos a bailar con el nado veloz de muchos pingüinos. Varen suyo, miro, jam que chuncho ya. Manen, vengen del guajam que...
Muévete a los pingüinos, vamos entrando en juego. A los pingüinos. Necesitamos el color naranja.
Doncs vinga, ben ambientats aquí a ritme de pingüí i anem a parlar de coses de pingüins, Roser. Home, com o no. Home. Doncs m'hauries de veure quan busco les músiques. Sí.
És que trobo cada cosa que a vegades no només posant el nom, eh? Poso paraules que te combinen, relacionades, i em comença a aparèixer... Jo dic, però com pot haver tanta imaginació? El que diem, eh? Perquè hi ha molta gent creativa al món. Hi ha moltíssima gent que té el bròquil ben despert, eh? Ens encanten. Sí, i això és el que fem nosaltres. Cada setmana fem que la gent s'animi, s'engresqui, s'atreveixi a fer coses diferents.
A pensar lateralment. Doncs a mi els pingüins, no m'ho pensava jo això, que m'han inspirat molt. A veure, explica'm això. Mira, he fet una llista, però ho deixem pel consultori, de coses que he anat llegint i observant i dic, ostres, doncs això és interessant. Ens quedem amb temes de pingüins que ens agraden, eh? Sí. Molt bé. Doncs mira, de moment comença pel principi, que ja sabem que els pingüins són ocells que no volen i que les seves ales, en lloc de servir per enlairar-se,
Doncs s'han convertit en les aletes, no? Sí. I això els ha convertit en uns experts a sota l'aigua. Que quan neden passen de ser animals tranquils, animals rapidíssims. Són com fletxes, eh? Com fletxes. De fet, hi ha el pingüí papua, que aquest és el més ràpid de tots. I aquest pot arribar a anar a 48 quilòmetres per hora. Mamma mia!
De fet, a l'aigua és que es mouen amb una agilitat sorprenent. També són experts en saltar fora de l'aigua en ple moviment. O sigui que quan van embalat, fan buf! I salten, no? Sí, sí, però clar, aquests poden anar al gel, no? Surten a fora. I aquest impuls, clar, els permeten enlairar-se i s'enfilen també a blocs de gel i els hi va bé per escapar dels depredadors i per moure's tranquil·lament. I com la naturalesa és molt sàvia...
Ara parlarem del seu estilisme. A veure. L'estilisme molt... Que van amb tratge. Amb frac, no? Amb frac, sí. És un estilisme molt pràctic. Per què? Perquè el color negre i blanc no és casual. Perquè és camuflatge. Perquè vist des de sota, el ventre blanc es confon amb la llum de la superfície.
I vist des de dalt, l'esquena negra es porta amb la foscor de l'oceà. Per tant, els depredadors no els poden veure, van una mica d'incògnit, podríem dir, no? Clar, es camuflen, sí, sí. I parlant d'estilisme, doncs el que dèiem abans, no? Quan algú va en frac, que li diuen, ai, vas vestir de pingüí, no? De pingüí? Doncs sí, sí, doncs mira. Doncs a veure si saps quantes espècies de pingüí tenim. Ui!
100.000. Mira, més de 17 i menys de 19. Ah, 18. Molt bé. L'he encertat. Molt i molt bé. I només unes 7 viuen en climas gelats. O sigui que això que viuen tots al fred és mentida. Ah, doncs pot aparèixer un al jardí, potser? Tampoc, tampoc, però... Potser no tan fàcil, no? Doncs la majoria prefereixen zones costaneres, que el clima sigui suau, però les amalgues fredes, això sí. I que hi hagi peix, eh? Hi ha d'haver menjar.
Doncs és que hi va haver uns pingüins prehistòrics que eren tan grans com les persones. Què dius? Fins de metro vuitanta. T'imagines un pingüí de metro vuitanta? Home, quin senyor. Jo li demano una cita. Clar, sí. Home, elegant, elegant, sí, eh? Muita.
I també, de la mateixa manera que n'hi han de tan grans, n'hi havien, ara no són tan grans. Al contrari, sí que hi ha ara, a Austràlia, pingüins petits, petits, petits, petits. Molt, molt petits. De 30 centímetres. Qui dius? Ai, per favor. Però creixen o... No, no, no, són així. Són així, és la raça petita. La raça aquesta que hi ha a Austràlia. De fet, em diuen els pingüins blaus.
No és que siguin blaus, però tenen una tirada. I aquests són els petitons, que són com joguets. Ai, que monos. Ara vull veure pingüins. Doncs mira, de moment saps què podem fer? Què? Ballar. Perquè hi ha el baile del pingüino. Jo només coneixia el de los gorilas. No, doncs tenim el del pingüino, també. L'escoltem, l'escoltem.
Oye, baile, pingüino. Baila, baila como el pingüino. Baila. Vengan todos a bailar. Es algo sensacional. Vengan todos a bailar. Es algo sensacional.
Baila, baila como el chino.
Doncs vinga, hem ballat aquí amb el pingüí, eh? Jo i la Roser estàvem aquí, movent aquí. Ara parlarem de com festegen. Com que tu has dit que si se't presenta un pingüí de metro 80, has dit que potser si t'interessaria, has de saber... Has de saber com... Com lliguen. Com lliguen, sí, perquè si hi ha senyals, doncs que sàpigues tu d'on estava la cosa. O sigui... Jo com pensava que li havia caigut simpàtica, i justament em deia el contrari.
Doncs mira, que si tu veus que aquest pingüí de metro vuitanta et porta una pedra... Sí. Eh. Eh. El tanto, eh. És compromissari, això ja. Sí, sí, sí. Això és un gest d'amor que seria com si te regalés un anell de promesa. Home, jo vull que un pingüí em porti una pedra. Clar, doncs mira, si et ve el pingüí amb la pedra és que... No t'obtis, vol tema. Vol tema, vol tema. I llavors, si tu agafes la pedra, vol dir que... Estàs acceptant, no? Vincla.
Estàs acceptant el vincle. Però, però, la pedra, la pedra també té més, eh? La pedra ha de servir per començar a fer el niu. Ai, és la primera pedra, no? La primera pedra. Home, doncs és un símbol molt bonic, això. Podríem agafar un totxo, no? Sí, doncs mira, ara li dius a teva parella que regali una pedra...
I aneu fent, no? Com els pingüits, com els pingüits. Clar, doncs mira, veus? Doncs és de seva manera de festejar, o sigui que si veus que arrosseguen la pedra ja ho saps. I és un festeig fort o no? Sí, sí, perquè a més són fidels, eh? Són fidels, ah! Sí, sí, per temporada.
de fidelitat és aquesta, parlem-ne. Ells treballen per temporada. Jo em puc comprometre fins aquí. Exacte, ells s'encarreguen d'incubar els ous, de criar els poils, i es reparteixen les tasques de manera molt coordinada. Això sí, els pingüins de filosofia és molt... I a més a més tenen una orientació molt bona, o sigui, molt bé. I a més a més són capaços de tornar al mateix lloc després de llargues distàncies a mar, vull dir que si... Tenen un bon GPS intern. Clar, si aquest pingüí de metro 80 diu que vaig a fer un recado ara a mi...
Doncs tornarà, eh? No ho preocupis, algun dia. Potser la temporada que ve no l'altra, però tornarà, no? Se sap orientar i tornarà enlloc. Potser que tu amb les pedretes vas fent el niu... I arribarà. I arribarà. Cada cop pinta pitjor aquesta història, però... No, ja ara tanquem aquí, ara anem a obrir una altra. Vinga, obrim una altra. Mira, i ara històries molt maques, molt emotives i molt entranyables, ja ho veus. A Escòcia... Sí. De fet, a...
Sí, mira, no, t'explico primer aquesta. Estava pensant primer en l'altra, que és més entranyable, però va, anem a aquesta. Així anem de menys a més? Això, anem a aquesta no ho és tant. Escòcia hi ha un pingüí que té rang militar. Està en el so de Dinburg. I és el mascota oficial de la Guàrdia Regal de Noruega. I cada vegada que els soldats el visiten, el pingüí rep un ascens. Val? Val.
Doncs llavors, clar, vol dir que els pingüits han passat de soldat a general, no? Sí. I els fan ceremonies oficials, i tenen uniformes, honors, bueno, tot molt seriós. I els envien peix i felicitacions. Ai, ai, ho sento, eh? Com està costat mantenir el riure. I fins i tot té una estàtua. Sí. Però, clar, què passa? Que els pingüits viuen entre 15 i 20 anys.
Per tant, què vol dir? Que no és el mateix pingüí. Clar, va canviant. Va començar a soldar. Com la vida mateixa, va ascendent. Llavors, clar, quan un pingüí ja se'n va... Ascendeix un altre. Ascendeix un altre. I llavors què passa? Doncs que aquest que ascendeix ja està, ja és general. Clar, la feina ja l'hi han fet. Clar, quan arriba ell ja té el seu lloc. Cada cop és un pingüí menys preparat, eh? No sé si ho veus, això, eh? Sí.
Sí, doncs exacte, d'aquí ve la cosa. Sempre ha de ser el pingú i rei, eh? Tampoc val qualsevol. D'acord. Vull dir, ja els trien. Però sí, sí, els càrrecs no es perden. No vol dir que cada un comença. No, no, no. El que entra ja té la feina feta.
Per tant, ja ho veus tu, com va això. Molt bé. I ara m'ha dit que teníem una de més emotiva. I ara sí, ara ens l'anem a explicar, la història del pingüí Lala. El pingüí Lala. Aquest es diu Lala. I aquest va passar als anys 90 al Japó. Això és veritat, eh?
Això és veritat. És història, ara, això. Sí, sí, és un documental, vull dir, està explicat. I era un pingüí, un pingüí rei, també, que va quedar atrapat en una xarxa de pesca i el van rescatar una família d'un poble petit. I el van rescatar i el van tenir a casa, el van estar curant i tot. I quan es va recuperar, el van voler tornar al mar. I ell no va voler...
Ai, ja era part de la família. Sí, i es va voler quedar amb ells. I llavors què van fer? Se li estan negant els ulls a la Roser. Sí, com que no hi havia maneres de que marxés, li van adaptar una habitació refrigerada sota la casa i saps què van fer? Li van ensenyar on podia passejar
I el pingüí cada matí li van preparar una motxilla, li posava una motxilla i el pingüí sol, eh?, s'anava al mercat. Sí o no? Va prendre el camí d'anar al mercat i s'anava a veure el peixater. I el peixater li posava el peix a la motxilla. I on per el pingüí, suposo, pobre pingüí. Sí, sí, era per ell, era per ell.
I així cada dia, i s'anava de passeig i passejava pel poble com si fos una persona del poble, no? Em sembla molt fort. Ah, que sí? Sí. Doncs és veritat, aquest era en Lala, eh? Molt bé, doncs amb en Lala. Que maco, Lala. Que vaig anar per anar a comprar. Clar. I si eren dies que feia calor, doncs la gent, com que ja ho sabia, i era un poble petit, li tiraven una mica d'aigua i el refrescaven. O l'ajudaven, l'acompanyaven cap a casa, o així...
Ah, i era un mes, era un veí més. Era un mes, era un mes. Doncs et va fer tant i tant famós, imagina't, que li van fer això, un reportatge i tot, i va durar uns 20 anys. Ah, mira, aquest va tenir bona vida. Va tenir bona vida, sí, sí, uns 20 anys. Home, tenir un bon peix fresc cada dia. Sí, ara m'has fet pensar, jo tinc un gat que té 17 anys. Sí?
Sí, o sigui, com un pingüí. Jo vull que visqui com un pingüí. Com un pingüí. Com a mínim tres anys més. Sí, sí, sí. Vinga. Tu t'has trobat algun pingüí al llit? No, un pingüí al llit? Bé, de peluix potser sí que n'havia tingut algun, eh? No t'enganyo. O sigui, què t'he trobat tant si t'ho porto una pedra? No, mira, que he trobat una cançó que diu pingüí nos en la cama. Ai, bé, doncs l'escoltarem primer. L'escoltem, l'analitzarem. Però ja veuràs. Escolta la lletra. A veure.
Vamos aclarando este asuntico, ni tú estás pa' policía, ni yo pa' andar huyendo. Vamos aclarando y te repito que no tengo todo el día para seguir discutiendo. Si esto fuera una olimpiada romperías todos los récords de arruinarnos el momento. Vamos aclarando este pendiente, yo no soy tu propiedad y mi arte de hacerme el mudo.
Fins demà!
Fins demà!
Uau, gran cançó de Ricardo Arjona, que Roser, ho has vist, eh? La conec, la conec aquesta cançó i m'has portat, no sé, a un lloc de la meva adolescència ara mateix. És molt maca, eh? Però clar, qui fa servir el pingüí com que és una cosa freda. Ai, molt freda, però són molt monos, aquesta cançó no té raó.
Pobrets, no tenen la culpa de viure pel nord, no? No, bueno, però... Doncs res, i si parlem de pel·lícules? Vinga, parlem de pel·lícules. A tu també al cap alguna caixis amb algun pingüí? Home, jo el que penso és en dibuixos animats, eh? A veure, digues. Home, en pingú.
Mac, mac, mac, mac. Ah, mac, l'enpingo. Jo vaig cric amb enpingo. I Madagascar, què? Madagascar, també. Ah. I jo, ara em sap greu, però penso en publicitat, en aquest cas. A veure. Tu te'n recordes de l'anunci aquell de un piló de pingüins i feien això que ens has explicat tu al principi, que saltaven del peny assegat, però queien avall, i saltaven i queien avall. I era com, serem hòstia en mi, l'algun no tendrà que volar, no?
Sàvia, amics, els anuncis d'amics que eren divertits. Aquest no l'he vist, eh? Ah, que xulo. Doncs bé, de pel·lícules també n'hi ha. Hi ha los pingüinos del senyor Popper, que troba pingüinos i els té al pis. Hi ha mi amigo pingüino, que és molt maco. Lecciones en pingüino és molt maca, també. És que són molt maques, però són tristes, perquè al final acaba el pingüino. Acaba malament, no? És que no és etern, el pingüino.
el pingüí. A la Mary Poppins, què? A Mary Poppins també apareixen pingüins que són cambrers molt simpàtics, que ballen, no? I estan allà. I a Batman també hi ha una pel·lícula que hi ha el pingüí dolent.
Pot ser, no em sap greu. Hi ha un dolent, molt dolent, molt dolent a Batman, que és un pingüí. Bueno, simbolitza un pingüí. A veure, el dia 25 d'abril, què podem fer? És el Dia Internacional del Pingüí? Podem celebrar el Dia Mundial del Pingüí. Vinga, ja el tenim marc al calendari, eh?
Doncs en l'art el pingüí també ha servit molt per inspirar. I també hi ha molts artistes que pinten pingüins i tot. Però saps on? En un sector que he trobat molt el pingüí, doncs és amb l'empresa. O sigui, com a logo. Perquè ens agraden molt els seus valors. Aquí està. Doncs com a logos hi és molt. I també, parlant de psicologia, també hi ha l'efecte pingüí. I què és això? Doncs l'efecte pingüí és quan parlen d'una persona pingüí, es refereix a una persona que treu el millor d'ella quan treballa en grup.
és treballar en comunitat i són molt intel·ligents els pingüins molt, molt, molt, doncs hi ha l'efecte pingüí i ara vull que ens anem al consultori perquè he fet una llista de valors que mereix el seu moment que ens ho has dit, eh? Vinga
Doncs no parlem pas més temps. Volem saber en aquest consultori creatiu quins són aquests 8 valors dels pingüins. Vinga, va, comencem. El primer, lideratge silenciós. Sí. Per què? Perquè els pingüins no tenen un líder cridaner. No n'hi ha un que porta així. La batuta. Es mouen per imitació. I quan un fa el pas, els altres el segueixen.
Però són decisions col·lectives, sense discursos, no n'hi ha un que crida molt... És una mica com veiem, nedar a un banc de peixos o volar diversos ocells que van amb aquelles sinergies que ara manes tu, ara mano jo i tots anem a l'unissó. Sí que és veritat, que sempre n'hi ha un que va manant, però sense ser el líder estricte. Vinga, el dos. El fracàs. El fracàs se l'agafen, o sigui, l'hem d'agafar... Com un pingüí.
A veure, com ho fan els pingüins? Com una cosa útil. Perquè mira, els pingüins què passa? Cauen, remisquen, xoquen... Però no passa res, perquè forma part del moviment, cap pingüi s'atura perquè hagi relliscat i hagi caigut. S'aixeca i vinga, pim-pam, pim-pam. Hem d'aprendre molt dels pingüins, ja ho estic veient. Va, el tercer, el poder del grup.
Quan fa molt, molt fred, el fred extrem, aquesta és molt xula. A veure... Es col·loquen en cercle i es van tornant. Els de fora passen a dins, els de dins a fora i es van tornant. De manera que ningú sempre està exposat a fora.
Es protegeixen entre ells. Els de fora, doncs, estan una estona, passen a dins, els de dins passen a fora, i van fent així. D'aquesta manera, tots es protegeixen. Que maco. Home, doncs sí que saben treballar en un equip, eh? Cooperació pura. I tant. I empatia, eh? És important. I empatia, sí, sí. Llavors, el quart, caminar malament, nedar perfecte,
que a vegades pots dir, mira, fas una cosa bé, fas una cosa malament, no? Doncs, clar, a terra semblen una mica així... Una mica petosos, pobresos, sí. I en canvi a l'aigua són unes bales. Què ens diu això? Que a vegades amb una cosa, doncs potser tu dius, ai, amb això soc dolent, això no ho sé fer. No, no t'ho agafis d'aquesta manera. És...
La solució que tu t'agafes és que no estàs en el teu medi. No passa res. No passa res. No passa res. Ho fas tan bé com pots. Quan tu estàs fent alguna cosa còmode i que te sents bé és perquè estàs en el teu medi. I quan no surt és perquè no estàs en el teu medi. Home, doncs ja ho sabeu, eh? Simplement, clar, us aneu una estona a l'aigua i ja us tornareu a sentir poderosos, eh, pingüins? No us preocupeu. O en el medi que te sentis més còmode. I ja està. Tampoc hem de valer per tot. El 5, temps lent. Què vol dir? Doncs que la incubació del pingüí pot durar mesos i fan dejunis molt llarg.
Ah, sí? Sí, sí, sí. No hi ha res immediat. I això, doncs, diem, ens ho agafem com que els processos, doncs, són lents i que no tot es pot accelerar. Paciència. Paciència. La mare de la ciència, no? Això mateix.
El sis, estètica funcional. Què hem dit? Blanc i negre no és decoratiu, és estratègia. Exacte. Doncs que a vegades també potser hem de canviar d'aparença o hem de posar un estilisme d'una manera concreta per adaptar-nos a altres espais o aconseguir uns objectius. Ser flexibles i adaptables. Això mateix. El set, fidelitat per projectes. No és per sempre. No és per sempre.
Això ens ha quedat molt clar. És mentre dura la temporada. Jo compleixo el contracte. Això sí, el compromís ha de ser clar, cotat i funcional, però mentre dura, a tope amb això. Jo soc molt pingüí, estic molt d'acord amb això. I el 8, lliscar en lloc de caminar. Doncs què vol dir? Que quan el terreny és dur...
No insisteixis en caminar. Si no pots, no pots. Lllisques panxa avall i ja està, canvis d'estratègia. Exacte. O sigui, que si una cosa... Tu vas a contra una paret, coi, no hi piquis més. Ves a fer-li la volta. Canvia de camí, busca una altra manera, no? Què et sembla, aquesta lectura? Home, doncs que tenen molts valors els pingüins. Ah, que sí. I a part van a inspirar Charles Chaplin, no? També, també. Mira, veus, aquesta no l'havia apuntada. Ara pensava que aquest no havia sortit encara. No, no, no.
També, i també hi ha un aerocondicionat portàtil que es diu pingüí, no? Sí, és veritat. N'he vist un que té la forma de pingüí, i és blanc i negre. Així, tal qual, eh? Tal qual. Jo no els he vist tan divertits, és més una màquina convencional. Que tenen la mida, la mida del pingüí, també, no? I, clar, la mous així. I aquella pell tan fina. Qui no ha volgut acariciar un pingüí a la vida? Oients, sigueu sincers, tots hem volgut acariciar un pingüí, no? Ai, sí, però són plomes, eh?
Però és fill. És molt fineta, sí. Se'l veu, fill. Té moltes capes, sí. Ai. Sí, com són petits, que són allò com una bola. Sí, com un peluig. I a més, és que tenen una cara molt graciosa. Són monos. Són monitos. Són pingüins. Sí, pingüinitos. Home, tu t'havies vist en pingü o no?
No, jo no, jo m'he enviat m'enganxar... L'he vist així de... Saps qui és, però no t'hi has assegut a mirar-lo. A mi m'encantava, clar, l'únic que feien era moc-moc, no parlaven, però el que havies arribat a riure amb en Pingu i les coses que t'ensenyava, doncs té molt de mèrit, transmetre sense haver de parlar, eh?
Tenen molts valors, ja ho has vist. Per això també és un lema que moltes empreses s'ho agafen. Per tots aquests valors que hem estat dient. Doncs, Roser, bons 8 exemples de valors. Mira, si algú n'hi troba algun més, que t'ho digui a l'Instagram. Això que ens ho diguin, clar. Mira, el Roser Martínez, creativitat. Fantàstic. Que m'escriguin i vinga, anirem afegint la llista de valors. Home, doncs segur, eh? Perquè segur que, com el pensament lateral, no? Si ens estiguessin una estona més, encara en trobaríem. I tant, ara mitja hora més i 25 en tindré.
Per avui se'ns acaba el temps, però no passa res. Avui anem pensant, anem-li donant voltes a la cosa. Bé, i si m'apareix el pingüí de metre 80. Ai, sí, i t'ha regalat una pedra. Ja t'explicaré, ja t'explicaré. A veure, a veure, tu agafa la pedra. Home, no li faríem un lleig, no li faríem un lleig. No, depèn com sigui el pingüí, no tots són macos. Adéu, adéu.
Sendes. Coneix el territori, trepitja la terra, volta pel món. Salut, amics i amigues, què tal com esteu? Comencem un nou Sendes, el programa de ràdio Martorell per la xarxa, que cada setmana us apropa propostes per visitar llocs interessants per caminar o per viatjar.
25 minuts de durada i 3 grans blocs. No perdem més temps, comencem avançant-nos als 3 continguts del dia. Vila de Màger, una església i un castell situats en un racó del poble de la Llacuna. Un conjunt més que mil·lenari. Avui, força silent. En parlarem amb en Dani González, responsable de l'empresa Anoia Patrimoni i encarregat de fer-ne visites guiades. Ell mateix ha titllat Vila de Màger com el castell solitari. Però, com veurem, el seu passat no va ser així.
Amb el Xavi Tio ens desplacem uns quants quilòmetres cap al nord fins a Castellfollit del Boix. La proposta senderista d'aquesta setmana ens fa fer una circular antihorària que mena des d'aquest poble i cap al cim del Cugulló de Cal Torre, inclòs a la llista dels 100 cims de la FEC i un dels millors miradors del Bages.
I prepareu-vos per la traca de viatge que expliquem avui en els propers capítols. Les nostres antípodes, Nova Zelanda. Fa ben poc, l'Anna Tura i part de la seva família van fer una ruta de gairebé un mes per les dues principals illes. Avui comença a explicar-ho els quaderns del viatger. Aquests són els continguts del programa 562 dels Sendes. Nosaltres ens hi submergim des de ja. I esteu convidats. Veniu? Doncs va, que marxem.
Castell i Església, dos elements arquitectònics molt interconnectats al llarg de la història. És el cas de l'indret que visitem avui, un altre d'aquells llocs mig amagats, emplaçats fora de totes les vies de pas principals. És Vila de Màger. El trobem a la Llacuna, poble del sud-oest de la comarca de l'Anoia. A uns 700 metres d'altitud, taleiant la serra del mateix nom i els plans d'en Cosa, i molt a prop del veí Alpenedès. Hi ha, com dèiem, el petit conjunt que formen Castell i Església.
Unes dependències amb algunes peculiaritats quan a ubicació i funció, i també pel que fa a les característiques arquitectòniques. Però no avancem esdeveniments. Fem-ne primer una visita. I qui ens l'oferirà guiada serà en Dani González, responsable d'Anoia Patrimoni, empresa que difon els valors patrimonials i històrics de la conca del riu Anoia. La temporada passada ja va ser als Endes per parlar-nos de Sant Martí de Tous. Ara hi tornem amb Vilademàger, que el Dani defineix com el castell solitari.
Aquest n'és el motiu. Pujar el castell de Vilademàger és una mica frustrant, perquè el que no veurem de cap de les maneres des d'allà és precisament el penedès. Ens quedarem només amb l'altiplà de la llacuna i amb unes vistes espectaculars també de la plana d'en Cosa. Però el castell de Vilademàger és una miqueta especial.
és el castell solitari, està una mica sol. A diferència d'altres castells de la comarca de La Noia, que tots entre ells es comuniquen visualment molt fàcilment, generant una xarxa molt humida, el castell de Vilademàger gairebé no connecta amb cap altre castell. Només podem oblidar el castell de Claremunt i molt difícilment el castell de Montbuí, que queda molt allunyat.
Comencem parlant del castell, del qual s'entenen referències documentades l'any 987. A dia d'avui, el més visible que en resta és una part de la torre mestra, que era d'estructura troncopiramidal, una mena de piràmide circular més àmplia de base i més estreta a mesura que guanya alçada. Però en Dani ens explica que hi ha força coses més. A part d'aquesta resta, recentment s'han dut a terme escalacions que han posat al descobert unes restes de la primera fortificació, aproximadament del segle X,
que eren uns espais molt poc definits, no sabem exactament encara a dia d'avui què era allò, però és un cas feia el de Viladamager que fins al segle XV està en actiu, i això fa que hi hagi tota una part del recinte josà perfectament visible. L'accés, amb una portalada en forma de pas cobert molt interessant, i a part que podrien arribar a ser fins i tot les restes d'una construcció tipus palau, però és com a molt una hipòtesi.
Dèiem que tenim constància del castell des de l'any 987, però una altra data, el 1079, és capdalt en la història de la construcció. Aquell any, Vilademàger passa a mans del llinatge del Cervelló, un dels més influents i destacats de l'època. En Dani ens posa en context del gran poder que tenia el Cervelló a la Llacuna, a les comarques de l'entorn i fins i tot més enllà de la línia de costa.
que organitzen la baronia a la llacuna, que no es queden només a la llacuna, sinó que s'estén per la noia, el benedès i la conca de Barberà, com a mínim. Això pel que fa a la baronia a la llacuna concentrada. Si comencem a mirar altres dominis, veiem que estan repartits una miqueta pertot arreu.
I, a més, un guinatge que ens anem trobant, per exemple, a Cerdanya, on participen en les llarres de conquests. Fins a tres generacions li van deixar la pell. I al costat del castell, Sant Pere de Màger, església que va ser capella del castell.
que és originària del segle XII, però que ha arribat als nostres dies amb una reforma del segle XIV. És, doncs, estil gòtic, i com explica en Dani González, d'un gòtic molt pur, poc modificat per les posteriors corrents artístiques renaixentistes i barroques. És una zoésia que té un origen de capella paladina, és a dir, que neix en funció que hi ha un castell.
No són dos edificis separats, sinó que tot forma part d'un mateix conjunt. Per bé que l'església va mantenir-se durant més temps que no pas el castell, i això es nota en les diverses fases constructives que són molt fàcils d'identificar. I tenim romànic i gòtic, sobretot, però alguna peça barroca, també, fan que l'església de Sant Pere de Vilana Màger sigui un element que no s'entén sense el castell.
Església i castell, castell i església, un conjunt ben instal·lat sobre una cinglera que es mira la llacuna i l'altiplà d'en Cosa, des del qual es pot veure, afinant la vista, el castell de Queralt i, sense afinar-la tant, la inconfusible Montserrat. Avui, possiblement, ens produeixi una certa sensació de lloc ferestec i abandonat, però, en el passat, va ser l'epicentre d'un nucli de poblament.
El nom de Vila de Màger ja és una gran vista important, perquè ens està parlant precisament d'això, de Vila de Màger, la vila d'un personatge del qual no en sabem pràcticament res, més enllà del nom, Màger, que és un nom que sembla ser d'origen germànic, gòtic, que ens està dient que el nucli del castell de Vila de Màger ja era una petita vila, ja era un espai habitat en temps molt antics, probablement ja en època vicigòtica.
Doncs des de Noia Patrimoni s'ofereixen visites organitzades mensuals per saber més coses d'aquest conjunt. Consulteu les dates de contacte al web www.anoiapatrimoni.cat www.anoiapatrimoni.cat per concretar la visita a aquest interessant indret, aquest conjunt isolat entre pinedes i plans, al Castell Solitari.
Temps per fer senderisme al nostre programa als sendes. Xavi, tio, què tal com estem? Ah, Maria, adéu-vos, guardar, com anem? Avui en sala que tornem cap a la comarca del Bages i anem a pujar el cogulló de Cal Torre des de Castellfollit del Boix, oi? Això mateix. Fa poc vam fer, quasi sense voler, un petit recull de tres itineraris per la comarca del Bages. Com qui no vol la cosa? Vam pujar el cim del Garrofí des de Vinyó, aquest és un...
Vam anar de Sant Pedó fins al Castell de Callús, una segona, i també ens vam enfilar a Castell Tallat des de Claret dels Cavallers. Són tres propostes per la banda nord de Manresa i avui us proposo una altra excursió pel Bages, però per sota de la capital comarcal.
En concret, anirem a pujar al Cogulló de Caltorra des de Castellfollit del Boix, un petit poble d'uns 450 habitants, entre Igualada i Manresa, a Ponent del Bages, just al límit amb la Noia. El Cogulló de Caltorra, que està a la llista dels 100 cims de la FEC, és un dels millors miradors del Bages i el que farem és una circular en sentit antihorari força ben indicada que des de Castellfollit del Boix ens durà a pujar al Cogulló de Caltorra, alçada màxima de l'itinerari,
D'allà anar de ballant suau per la serra de Can Torra, a passar per les runes de Sant Miquel de Gravelosa, arribar a Santa Cecília, acabar de baixar fins a la Riera de Gravelosa, punt més baix de la ruta, on trobarem la Rasclosa i poc més endavant la bassa de Cal Montaner, i llavors anirem remuntant quasi imperceptiblement Riera Amunt fins a fer la darrera pujada que ens durà de nou a Castellfollit.
Bé, hem buscat la definició de Cugulló a l'Enciclopèdia Catalana i els descriu com un cim cònic, aïllat o a l'interior d'una serra. Força, força, se diu amb el cas... Amb el que veurem avui. I que se surt des d'on? Doncs anem a començar a caminar a Castellfollit del Boix, on arribarem des de la carretera que uneix Igualada amb Manresa. I el que fem és, des del final del poble, a l'alçada de l'Ajuntament, agafem una pista ampla que surt cap al nord...
planejant, passa per davant de la masí de Can Cristòfol i es posa dins d'una pineda. Anem seguint el que és el camí de Can Vidales, que comença a pujar suau, anem trobant diversos trencalls, però seguim sempre la pista principal, fins a trobar una gran esplanada amb diverses pistes, on hi ha un pal indicador amb senyals metàl·lics,
I aquí el que fem és deixar el camí de Can Vidales... i agafem a la dreta per un sender... que s'enfila a trobar de seguida una pista secundària. L'agafem amunt, trobem arran de pista... una barraca de pedra seca força ben conservada... i al cap de poc, per l'esquerra, ens enfilem per un senderó... que per la Solana de Cal Torre, en terreny obert, va guanyant alçada... amb algun punt on haurem de posar les mans a terra...
Fins a sortir al capdamunt de la serra de Can Torra, en una esplanada pedragosa, amb vegetació baixa, de mates de Ginebró, on coincidim amb una pista que és el camí del Cugulló. Veiem proper ja el cim pròpiament del Cugulló i acabem d'arribar de seguida per anar a treure el cap...
Al final del serrat, on hi ha un vèrtex geodèsic, una caseta de fusta amb un parellams, també un gran pal que fa de suport a una bandera, i una taula panoràmica, metàl·lica, rodona, commemorativa del Centre Excursionista Comarca de Bages. La vista és impressionant, quasi a 360 graus. Cap a sud tenim Montserrat, veiem el costat que treu al cap el massís del Garraf, i més propera la serra de Rubió, sembrada d'aerogeneradors.
Cap allà abans veiem Sant Llorenç del Munt i la serra de Lubac, cap a l'altre cantó, cap a Ponent, tenim vista fins a Calaf, amb el Montsec al darrere, i cap a nord, a tocar, tenim la serra de Castell Tallat, que dèiem abans, al darrere tenim la serra de Busa, Rasos de Peguera, la serra d'Encig, el Port del Comte...
el Pedraforca, amb el cadí de Toló de Fons, i també la serra de Picancel, al costat de Berga, i el Catllaràs, amb el sobrepuny sobre l'embassament de l'Avells. Veiem també la serra de Mongrony al darrere, i el Puig Sacalm, ja cap a la Garrotxa, amb el Coll Sacabra, on destaca la serra de Cabrera. És realment una bona panoràmica.
I el que fem és, després, sortim del cim desfent un trosset al camí i agafem cap aponent per l'ample pista que segueix el llom de la serra de Cantorra, en lleuger descens. Per terreny obert anem a passar per un manir i deixem la pista en un petit trencall indicat amb una fita per anar a veure les runes de l'antiga església de Sant Miquel de Gravelosa, de les quals es conserven l'abcis de la nau, on encara s'aprecien els arcs de ferradura de l'obra perrer romànica del segle IX.
El senderó, quan s'hi ha portat, acaba de desembocar, al cap de res, a l'església de Santa Cecília de Gravalosa, sencera aquesta, del segle XVII, amb un campanar d'espedanya amb dues campanes i també amb un petit cementiri al costat, situat tot al final del serrat d'aquest cantor que hem anat reseguint.
De Santa Cecília el que fem és girem a sud i comencem a baixar cap a la riera de Gravelosa per pista fins a trobar unes vinyes de Picapoll, que és una varietat de raïm, del celler del Puvilles, una gran masia que tenim davant a l'altre cantó de la riera.
Ja a la Riera, el que fem és de pla, anem a passar per la Rasclosa, un petit embassament a la Riera, envoltat de joncs, i continuem, ara per pista asfaltada, Riera Amunt, fins la bassa de Cal Montaner, una bassa força grossa, i ens posem en una petita vall tancada per entre una pineda fosca i humida...
resseguint ara el torrent de Cal Pere Aguilar, que ens mena a passar per una altra bassa moderna, on la vall s'obre i anem entre horts i vinyes a traspassar el torrentet i a enfilar-nos a buscar una pista que en una darrera pujada ens du a sortir a Can Cristòfol, la masia per on havíem passat a la nada, i de seguida acabem d'entrar a Castellfollit del Boix, on tenim el cotxe.
I com sempre, després de la descripció, doncs arriba el moment de fer la fitxa tècnica, que comencem amb la distància d'aquesta ruta. Doncs estem parlant de 12,3 quilòmetres. Desnivell. 315 metres de desnivell positiu acumulat. Res de destacable. Temps. Posem-hi unes 4 horretes per fer-ho xino-xano i poder contemplar les vistes des del cim i de tots els llocs interessants per on passarem.
Poca distància, poc desnivell, grau de dificultat de l'1 al 5, m'imagino que serà baix. No hi posaria més que un 1 sobre 5. Referències a internet. I trobareu la proposta d'avui a Wikiloc amb el nom Castellfollit del Boix, Gugulló de Cal Torre, 100 cims, Santa Cecília de Gravelosa, d'un usuari força actiu que es diu Mr. Terry. Gràcies, Xavi, i fins la propera. Salut i república.
Escolta els sendes. Abandonaràs el sofà tots els caps de setmana. Hola, em dic Ant Natura i us vull parlar del meu viatge a Nova Zelanda. En diversos capítols us explicaré els racons més interessants que vam descobrir en aquest país oceànic.
Nova Zelanda, Aotearoa, com es coneix en llengua maorí. Les nostres antípodes. Petit país situat a l'oceà Pacífic, a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Poblada per uns 5 milions de persones i composada bàsicament per dues grans illes. La nord té Ikaamaui, que vol dir el peix de Maui, més volcànica. I la del sud té Waipoumanu, que significa les aigües de pedra verda, i que és plena d'altes muntanyes que constitueixen els Alps del Sud i molts fiords.
Avui, primer capítol del viatge, el viatge de l'Àna, que comença a l'illa nord des de l'arribada a Auckland, la península de Coromandel, el paratge de Rotorua i a les portes del Gran Parc Nacional de Tongariro.
Ara us comentaré les característiques bàsiques del meu viatge. Les dates van a ser de l'11 de novembre fins al 8 de desembre. Va ser per compte propi, el vaig organitzar jo i vaig anar amb dues persones més. Allà vam fer servir de transport un cotxe de lloguer i bàsicament vam anar a veure natura, fer rutes de senderisme...
i també una mica de turisme. Vam arribar a Auckland un dia 12 de novembre al vespre. L'at demà al dematí vam llogar el cotxe i vam començar el nostre periple per al país de Nova Zelanda. Vam començar a l'illa nord, no vam visitar Auckland, sinó que vam anar a la costa oest. Després vam anar cap a la península de Coromandel,
i de Coromandel cap a Rotorua, la zona del Parc Nacional de Tongariro i el Parc Nacional de Taranaki. Després de Taranaki cap a la capital Wellington, on vam agafar un ferri i vam anar cap a la illa Surt.
Vam arribar a la zona del Tabell Tasman, que també el vam visitar, vam anar baixant per tota la costa oest de Nova Zelanda fins a la zona de les glaceres. Després vam anar cap a la capital de les aventures, a Queenstown, de Queenstown cap al sud de la illa, i després vam anar cap a la zona del Montcuc,
per acabar el nostre viatge a Chris Church, d'on vam agafar un vol un altre cop a Oakland i d'Oakland un altre cop cap a Barcelona.
En un viatge a Nova Zelanda, primerament, i més important, és gaudir de la natura. Allà podem veure volcans, glaceres, llacs, boscos, platges... Hi ha molta, molta bellesa natural. També vam veure moltes cascades...
molta flora i molta fauna. Hi ha molts animals que també alguns són endèmics del país. El que no podem buscar en un viatge a Nova Zelanda són ciutats, vida nocturna, museus, que d'això en trobarem poc. Vam arribar amb vol a Oakland i d'Oakland vam passar el primer dia a la costa oest. Vam anar a la platja de Pia,
Vam fer una ruta de senderisme que es deia Mercer by Loop, que tenia vistes molt boniques, i a la zona aquesta hi havia les cascades cari-cari-fols.
Vam sortir d'Oakland i vam agafar una carretera que passava per unes cascades, les Guayau Falls i un bosc de caurís, que és un arbre endèmic de Nova Zelanda que està en perill d'extinció i que està molt protegit. I d'aquí ja vam anar cap a la península de Coromandel, on vam anar a visitar l'accident geogràfic més important, que és Catedral Coff.
S'hi pot anar amb vaixell des d'algun dels pobles o hi pots anar a peu des del poble de Hahei. Nosaltres hi vam anar a peu a veure una mica la posta de sol.
Doncs Catedral Cof és com una roca foradada molt grossa, per això es diu catedral, i que dona a una platja, també vens d'una platja, i hi ha una pedra al mig, que aquí ja és l'oceà pacífic. Estàs ja a l'oceà pacífic, Catedral Cof. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Marce Roura. La proposta que el Departament d'Educació debatrà demà amb els sindicats és un increment del 3,5% anual en els propers 4 anys del complement autonòmic que cobren els prop de 100.000 docents catalans.
Això suposaria una pujada de 100 euros mensuals a les nòmines del 2029. Per poder aplicar l'augment del complement, caldrà modificar la descripció de les funcions dels docents que hauran d'assumir tasques d'inclusiva i orientació. El departament es compromet també a augmentar els recursos per la inclusió o reducció progressiva de ràtios a 20 alumnes per classe a primària i a 27 a secundària. Els sindicats han rebut l'esborrany de la proposta i el consideren totalment insuficient.
I no deixem aquest àmbit perquè aquest matí s'ha presentat a l'Hospitalet la campanya El teu barri, la teva escola, aquí comença tot. La iniciativa, impulsada per més de 60 escoles i una dotzena d'entitats, té d'objectiu defensar la diversitat i les arrels dels centres escolars d'arreu del territori. Entre les seves reclamacions han demanat al veïnat unes jornades a portes obertes sense prejudicis.
I l'Hospital Vall d'Hebron ha operat un càncer de fetge inoperable per primera vegada a Catalunya amb una tècnica que s'utilitza en els transplantaments. Gràcies a aquest procediment, l'equip mèdic va poder extirpar el novembre passat un tumor gran que una pacient tenia a les vies biliar i des del gener la dona ha retornat a l'activitat. El mètode obre una nova via terapèutica per a determinats casos. Escoltem la coordinadora d'anestesiologia, Patricia Galan. Els cirurgians el que van fer és desconnectar
el fetge de la circulació sistèmica i mantenir-lo en unes condicions òptimes per poder conservar aquest fetge perquè el fetge no tingués cap dany. IAENA planteja incrementar les taxes aèries 43 cèntims per passatger de mitjana cada any entre 2027 i 2031.
El Consell d'Administració de l'ENS Aeroportuari preveu destinar a la xarxa d'aeroports prop de 13.000 milions d'euros en aquest període. Les companyies aèries suposen l'increment d'aquestes tarifes.
I Montblanc s'ha despertat aquest dimecres al matí en una quinzena de fons on brullava aigua a raig. Durant la nit n'han robat les aixetes, deixant-les totalment inoperatives. És el cas de les fonts que hi ha a l'Ermita de Sant Josep o a la zona del Foradot. Les aixetes són de lleutor, un material que habitualment es roba per poder vendre al Mercat Negre. Ara l'Ajuntament i aigües a Montglan hauran de reparar les fonts malmeses. En alguns casos també...
No solament s'ha sostret l'aixeta, sinó que s'ha fet malbé tot el sistema de la font perquè les han robat a cops de pedra.
30 de gener de 2014. Micronèsia.
Veiem un punt blanc enmig del no-res, un silenci que només es veu trencat per les onades i per una respiració que cada vegada sona més dolorosa. Dins d'una barca, que ara és plena d'ataques de sang seca, closques de tortuga i escames de peix, hi ha una figura que ja no sembla humana. Porta una eina afilada a la mà. Està tremolant, però no de fred. Tremola perquè el terra sota seu. Després de més d'un any, ha deixat de moure's.
Té els cabells llargs, enredats, bruts, la pell negra pel sol i la mirada perduda. No sap on és, ni sap si els homes que té al davant són reals i l'ajudaran, o pel contrari, són una altra de les seves tantes al·lucinacions.
Se l'identifica com a José Salvador Alvarenga, un home que havia desaparegut feia més d'un any, a 10.000 quilòmetres d'allà. El més aterrador, però, no era el seu aspecte, ni tan sols la seva salut, sinó el que portava la barca, o més ben dit, el que no portava, el company amb el que va desaparèixer.
Benvinguts i benvingudes a Coses que passen. Avui parlem de José Salvador Alverenga, l'home que va sobreviure 438 dies sol, en una barca, enmig de l'Oceà Pacífic. Per entendre aquesta història, tornem en Rella fins al dia que l'oceà va decidir que José no tornaria a casa.
Tornem el 17 de novembre de 2012. Ens situem a la costa de Chiapas, Mèxic. Allà és on viu José Salvador Alvarenga, un home de 36 anys del Salvador, que aleshores feia 12 anys que vivia a Mèxic. Havia deixat enrere el seu país natal, els seus pares i la seva filla, per tal de poder trobar feina i ajudar-los econòmicament. Ara feia un temps que treballava de pescador per un home anomenat Willy.
Aquell 17 de novembre, com qualsevol dia, José Salvador surt de l'aldea de pescadors de Cruz Azul. Ho fa, en la mateixa barca de sempre, una barca de fibra de vidre, d'uns 23 o 24 peus, o el que seria poc més de 7 metres. Una barca en la que ha pescarà acompanyat del seu company Ezequiel, de 22 anys.
Al cap d'una estona d'haver sortit a mar, el patró els avisa per ràdio que vagin en compte. Doncs diu que una tempesta s'aproxima, però que no és forta. Totes les barques tornen cap a costa, totes menys la de l'Ecequiel i en José, que es queden a uns 160 quilòmetres de terra. Ho fan perquè estan tenint un molt bon dia de pesca i no el volen desaprofitar. Al final d'això depèn l'economia de les seves famílies.
Aquella tempesta, o com s'hi refereixen als locals Nortazo, es fa cada cop més forta, i els protagonistes se'n donen compte que han de tornar. Però quan comencen a intentar girar, ja és massa tard.
De cop i volta, una gran onada els cobreix i fa que el motor s'espatlli completament. Ho intenten tot, però no hi ha manera de fer arrencar la barca. Utilitzen la ràdio que tenen, que tot i amb poca bateria, aconsegueix servir-los per demanar ajuda. Ara, els dos pescadors s'agafen a l'esperança que els vinguin a rescatar.
Però la tempesta és tan forta que és impossible navegar, fins i tot, pels vaixells més grossos o pels avions de rescat. Així, doncs, només els queda una opció. Resistir i esperar.
Tot i que no se sap exacte, la tempesta durarà entre 5 i 7 dies. Una setmana en la qual fan tot el possible per resistir. Per no volcar, acaben tirant tota la càrrega de peix que havien pescat. I, de fet, aconsegueixen sobreviure aquests dies. Però quan surt el sol, el panorama és completament aterrador. No hi ha terra a la vista. I, de fet, el corrent els està empenyent cap a l'oest. És a dir, al mig de l'oceà Pacífic.
Ho fa a una velocitat de 4 km per hora, cosa que fa impossible que remant d'alguna manera puguin vèncer la corrent. És aquí quan comencen a buscar totes les maneres possibles per sobreviure.
El principal problema és el mateix que totes les persones que es queden perdudes enmig de la natura. L'aigua potable. Esclar, d'aigua n'estan envoltats, però la sal del mar només faria que es deshidratessin encara més ràpid. En José, amb una sang freda increïble, idea un pla. I comencen a caçar ocells marins.
La tècnica consisteix en quedar-se quiets durant hores i hores amb els braços estesos, com si fossin pals, fins que un ocell decideix posar-se a la barca i llavors el caixen. Comencen menjant carn crua d'ocell i bevent-ne la sang, per acabar recollint tot el que troben pel mar, des de peixos o tortugues fins a deixalles.
troben ampolles de plàstic buides amb les quals podran recollir l'aigua quan plogui. Això sí, si no plou en una setmana, estan condemnats.
Ara, ja amb recursos, poden estar una mica més tranquils. Però el pitjor ara no és la gana, sinó la ment. L'Ezequiel, encara jove i inexpert, comença a delirar. Veu a la seva mare a l'horitzó. Veu plats de menjar calent sobre les onades. I una nit, el jove ja no pot més. I el seu cor, simplement, s'atura.
L'Alberenga ara es queda sol i devastat. Durant sis dies més manté el cos de l'Ezequiel a la barca. Li parla, li pregunta si ha dormit bé, li explica què faran quan arribin a terra. És simplement la imatge d'un home que es nega a deixar anar el seu amic, que es nega a perdre l'esperança. Finalment, però, un matí en José entra en raó i s'adona que està perdent el seny. Demanant perdó i amb llàgrimes als ulls, empenya el cos del seu company al mar.
Van passant els mesos i l'alberenga comença a perdre la noció del temps. Intenta comptar les llunes, es protegeix del sol sota una nevera buida que va trobar, com un animal en un cau. La seva aparència cada cop més és aquesta, la d'un animal.
Però en José comença a defallir mentalment. Arriben les primeres al·lucinacions auditives. Sent la música del seu poble, sent veus que li riuen... Però, tot i així, no es rendeix. Per intentar no perdre del tot el cap, es crea una rutina.
Cada matí es renta la cara amb l'aigua salada, manté la barca neta. És el seu ritual com per seguir sent humà. De tant en tant i de lluny veu immensos vaixells de càrrega. Ell els fa senyals i els crida, però esclar, una barqueta de 7 metres enmig de l'oceà és pràcticament invisible.
Entre deliris i al·lucinacions van passant els dies, fins que arriba el 30 de gener del 2014. Aquell dia, com sempre, en José obre la porta de la nevera en la que dorm i es dona compte que hi ha molts ocells, una gran bandada. En José comença a intentar caçar-los com pot i, de fet, ho fa amb uns quants. L'invadeix l'alegria, ara té molt de menjar. Però d'on surten tots aquests ocells? En reflexionar-ho, arriba una conclusió...
És a prop de la costa. Passa una estona fixant-se en l'horitzó, però esclar, porta més d'un any en una barqueta de 7 metres. Les seves cames estan molt dèbils, pràcticament no es pot ni moure. És impossible arribar fins allà nedant. Els dubtes el comencen a invadir. Què passa si ara la corrent no el porta cap allà, sinó cap a dins l'oceà una altra vegada? Quan tornarà a trobar terra ferma?
Segurament, si és així, està sentenciat de mort. És llavors quan se li ocudeix una idea brillant.
comença a arrencar plomes dels ocells que havia caçat i les llença al mar. Seguint-les amb la vista, pot confirmar que la corrent el porta cap a la costa. Passa una estona fins que la barca ja és suficientment a prop. Llavors, en José es llença i, arrastrant-se, arriba fins a la platja. Allà es queda estès, cridant, demanant socors. Allà, dues persones que vivien a prop de la platja el troben i el rescaten.
La mare d'en José, a qui li havien confirmat la mort del seu fill, no se n'entrarà de què és viu fins que el veurà per les notícies.
Aquesta és la història d'una persona que en un moment ho tenia tot perdut, però que a dia d'avui és viva. I fins aquí la història d'avui. Moltes gràcies per haver escoltat aquest episodi de Coses que passen. Fins la pròxima.
Continguts en xarxa.
Bon dia i benvinguts al POU, us parla Marc Castro. Avui al POU parlem del projecte AgricCels, una eina desenvolupada a la Universitat Politécnica de Catalunya que combina intel·ligència artificial i dades de satèl·lit per calcular en només 3 minuts el balanç de CO2 d'una finca agrícola o forestal.
Un sistema que pot permetre als pagesos i propietaris rurals certificar la capacitat d'absorció de carboni de les seves terres i accedir al mercat internacional de crèdits d'emissions. Per parlar-ne, ens acompanya l'investigador Xavier Alvarez del Castillo, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, de l'OPC, i investigador del grup CatMec. Bon dia i benvingut al POU. Hola, bon dia. Hola.
Per començar, què és exactament això d'Agrixels i com neix aquesta idea també de crear aquesta eina? Bé, Agrixels és un projecte de recerca finançat pel Ministeri de Digitalització, en aquest cas a la Universitat Politènia de Catalunya, que és més ample perquè també té un paquet de treball que és d'estrès hídric, de potencial, de productivitat del terreny i altres qüestions que porta l'Anna Gràs, que és una enginyera agrònoma,
també una professora de molt prestigio aquí a l'OPC, i la nostra part, que és la part de càlcul d'absorcions o emissions, el flux de CO2, sigui d'un bosc o d'una activitat agrícola. Bé, llavors, si vols t'explico com funciona la part del CO2. Perfecte, sí, perquè quan parlem de balans de CO2, d'una finca, de què estem parlant exactament?
Bé, les plantes i altres éssers vius que viuen com foms, per exemple, o activitat microbiana que viuen sota el terra, doncs estan vius. Llavors, com tots els éssers vius, nosaltres absorbim CO2 i l'excelem, depèn de la nit, del dia i d'altres condicions vitals. Llavors, en aquest cas, el nostre programa d'ordinador, que combina una intel·ligència artificial, bases de dades,
Un model analític i també dades satelitals i una aplicació d'ordinador i de mòbil, el que calcula és aquests éssers vius, que uns els veiem perquè estan en superfície, però altres estan sota terra, la seva respiració quant a CO2. És a dir,
els CO2 que absorbeixen i el que emiteixen. I el balanç és la resta, o la suma, podríem dir, d'un i l'altre, del que s'emet menys el que s'absorbeixen. Això per què és interessant? Perquè a l'atmosfera, ja ho sabem, per qüestions antropològiques motivades pel ser humà, hi ha un excés de CO2 que això provoca un excés...
que això provoca un escalfament global i el canvi climàtic i tot això que sempre tenim. I llavors està molt ambicionat tots aquells ecosistemes que no emeten CO2, sinó que sobretot l'absorbeixen.
I a banda, ja des de fa uns anys, hi ha un mercat associat de bònus de carboni, que és a dir, si tu estàs absorbint, anem a suposar, a l'any, que no seria estrany, 22 tones de C2 en la teva hectàrea de presseguers, això és un valor que està calculat, eh?
Hi ha aquest tipus que et compra per tenir drets d'emissió. Per exemple, una cimentera que crema en carbonat càlcic, i per una banda surt la base del ciment, que és el crinkle, i per una ximeneia surt CO2 a tope.
aquests estan obligats a comprar-li a algú els teus drets d'emissions, és a dir, que allò que emiteixes sigui absorbit per algú o algun ecosistema en la Terra, perquè al final el balanç sigui zero. T'ho emets, però hi ha algú que t'ho absorbeix. Això és molt interessant.
perquè això qüestiona el model de desenvolupament. Sembla que el nostre desenvolupament, això és una opinió del nostre grup de recerca, hagi asseminat, limitat, i és cert, però no hem de mimbar la nostra qualitat de vida. Nosaltres podem tenir una vida on necessàriament, com el fessors vius, una vida social, cultural...
Hi ha unes escombraries, però en algun lloc hi ha un emburnal que te'ls absorbeixi. Si és així, no passa res, és com les escombraries. Tu emets i ens produeixes unes escombraries, però després les recicles, probablement entra en un cicle d'economia circular, etc. Es tracta d'això, que l'activitat cultural humana del segle XXI, tot aquell CO2 que s'emet es pugui absorbir. I aquí tenen un rol fonamental
els ecossistes vegetals i animals, però sobretot vegetals que són boscos, finques agrícolas i també tota la vida que hi ha sota terra, que és un dels principals absorbidors, com els oceans, el CO2, és el terra. Això és una cosa que està poc coneguda, estudiada, però està poc coneguda. I fins ara com es calculava el balanç de carboni d'una explotació agrícola o forestal, si no es tenia aquesta eina?
que la teva plantació era capaç d'absorbir. Tu sabies la teva producció vegetal,
En un any pot ser una part i l'any següent... Però nosaltres fem servir dades satelitals i bases de dades que existeixen. És a dir, els satèlits és impressionant la quantitat d'informació
que són capaços de detectar, no només a través del visible, que és el que tots més o menys coneixem, sinó d'altres tipus de radiacions del no visible, on et pot dir, per exemple, la respiració de les plantes, l'activitat fotosintètica, la densitat de vegetals que hi ha, i fins i tot també et pot mesurar l'activitat microbiana, la quantitat de vida...
i que hi ha sota terra. Llavors, nosaltres, de fet, el nostre programa té tres potes. És un test sistèmic. Hi ha un que nosaltres diríem IMAX2, que et mesura el flux de tot l'ecosistema. Per tant, terra i per sobre la superfície tot el que s'absorbeix i es respira de CO2,
per exemple, un albé Álamo. Un albé és capaç d'absorbir un sol arbre, 35 quilos de carboni en un any. Això ho calculem, és també l'activitat de terra. Llavors tenim un altre programa anterior a aquest, que és IMAX 1, i que mira només la quantitat del flux de carboni del sol.
I després tenim un model analític, perquè jo em vaig encapritzar de fer un model analític, per tant, no satel·lital, però sí que s'alimenta de bases de dades mundials, que et calcula també en paral·lel la quantitat, els diferents tipus de carboni que s'acumulen en el terra, que això pot ser molt útil també als agricultors.
De fet, el que és important no només és que ho fas ràpid amb aquests tres minuts, sinó que dona moltíssimes més dades que les que s'agafarien manualment, entenc. Tot plegat?
Sí, efectivament. Clar, no és un treball, com deia abans, disculpa, no és un treball d'anys, diguem-ne, un grup mateix terreny, etcètera, sinó que és que et calcula l'històric dels darrers 10 anys en 5 nits. L'històric vol dir la quantitat del resultat que tenim en aquests moments,
és la quantitat de carbons, el flux de carboni,
any a any, durant almenys una sèrie de 15 anys enrere. Amb la qual cosa, i aviament treballant en bases de dades com de l'EMET, en bases de dades de prospeccions de futur, podem mirar fins i tot també el que pot passar en diferents escenaris climatològics de futur. I el sistema utilitza, com vostè explicava, dades de satèl·lit i de torres de flux, de carboni d'arreu del món. Com s'aconsegueix que això també sigui precís per una finca concreta?
Bé, és que tenim dades amb els sistemes satellitals europeus. Sentinel 1, 2 i 3. Tenim dades fins al metre quadrat, eh?
Llavors, nosaltres tenim una aplicació que acompanya aquest sistema d'intel·ligència artificial programada en Python. Tenim una aplicació que tu vas a un mapa mundi, amb una espècie de Google Earth. Tu vas fent zoom-in, zoom cap endins cada cop, i tu marques la teva finca, també es pot fer amb dades catastrals,
I llavors t'agafa informació d'això que he dit, activitat fotosintètica, densitat de masa vegetal, etcètera, tipus de terra, fins i tot el pH, t'agafa informació d'aquell trosset, que trosset en comparació, potser són 5 hectàrees, en comparació amb el que és la superfície de l'abostarràqui, i t'analitza a través d'aquesta zona que es delimitats. Per tant, el grau de fiabilitat dels resultats que ofereix l'aplicació és al 100%.
Sí, sí. Bueno, al 100% no, eh? Però, vamos, un 95%. Si nosaltres tenim intel·ligència artificial i en tractament de dades, tenim una R2 del voltant del 0,85, que és molt alta. I, per tant, ens aproximarien al que seria el càlcul experimental.
I un pagès sense coneixements tècnics la pot fer servir fàcilment o com funcionaria perquè ho fes servir aquella persona propietària del terreny? Això està fet perquè qualsevol sense coneixements més que saber descarregar-se un app i fer servir el ratolí perquè pugui calcular els teodors del jardí de casa teva. Vull dir que això no es necessita cap.
Pels dos models d'intel·ligència artificial no es necessita cap coneixement del tipus de terra. Pel model analític sí, perquè aquí et demana la quantitat d'adopt que tu has ficat en el teu terreny, en diferents anys, en diferents mesos, etc. Però el que seria la part d'intel·ligència artificial del terra i de tot l'ecosistema, això és simplement marcar el teu territori, pitxar un botó i calculem. I com pot un agricultor també convertir aquestes dades en ingressos a través del mercat de crèdits de carboni?
Mira, abans d'ahir vaig estar mirant quan es paga la tona de carboni absorbit i es paga a 80 euros. Això vol dir que si tu tens una finca, no sé, anem a suposar una hectàrea, 20 tones, seria 20 per 80, però imagina't que estàs d'Amèrica Latina i que tens una finca de 10.000 hectàrees, que això podria ser, per exemple, també aquí als Olivars, o Andalusia, o també en zones d'Uzell, no?
d'aquí de Catalunya, doncs això és una quantitat d'ingressos molt considerable. També tenint en compte que el mercat de bonos de carboni està pujant i s'està implantant i, per tant, aquest preu a sobre, que ja és molt bo, a sobre, diríem, augmentarà, creixerà. I creu que despertarà també l'interès d'aquests agricultors? Pot ser realment un complement important de renda pels pagesos?
Sí, home, clar. És que per fer el mateix que estàs fent, a sobre tens un ingrés de, no sé, 8.000, 14.000 euros o 80.000, depèn del terreny que tinguis i l'activitat, esclar, això no ho negarà ningú. A banda, també estimula, no? Jo crec que sí.
És que s'està fent, és que te'ls vindran a comprar, perquè si no, per exemple, a Europa, que nosaltres som europeus, a Europa no podràs tenir un procés industrial que meti CO2 si algú no t'ho compra, i per tant els hi trauran de les mans. El projecte també, a més, ha despertat l'interès del govern espanyol, si no vaig equivocada. Creu que pot influir en les polítiques de lluita contra el canvi climàtic?
Per suposat. És que aquesta és la nova cultura. Escolta, jo ja som grandet, eh? Llavors jo recordo de petit, tu, les escombraries no estava tan clar ni al carrer ni a casa. No, i vam aprendre tots a reciclar, vam aprendre tots a separar, i després els educadors reciclen el que es pot, etcètera, etcètera. Aquesta és la nova cultura.
tot el CO2 que nosaltres emetem i embrutem l'aire, l'hem d'absorbir. I per tant, darrere d'això, ja està creixent una activitat econòmica molt important. I aquí, diem, els que tenen la paella per la mà són els que absorbeixen CO2. I per tant, sí, tot això ajudarà al canvi climàtic, perquè és la nova cultura, o tot s'anirà en orris, mira el que està provent a Andalucía, mira tot el que ha plogut a Catalunya i els problemes que hem tingut d'aquests dies.
Moltíssimes gràcies, molt interessant tot aquest projecte que ens parlava ara al POU, l'investigador Xavier Alvarez del Castelló. Moltíssimes gràcies i bon dia. Gràcies a vosaltres, bon dia.
Continguts en xarxa. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Escuder.
Carrer Filadors, números 6-8. Telèfon 977-13-07-35. Farmàcia Escuder.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Dissabte 28 de febrer, a partir de les 7 del vespre, l'Associació Cultural Andalus de Torredambarra i el Baix Gaià us convida a celebrar el Dia d'Andalusia amb les actuacions del Coro Rociero de Torredambarra.
Paco Jara, Carmen García, El Didac, Carmen Sayago i al ball Menta i Canela, Grupo Alegria i companyia flamenca El Tobalillo. Acompanyeu el coro rociero de Torredambarra i tots aquests artistes dissabte 28 de febrer a partir de les 7 del vespre. Hi haurà servei de barra.
Donatiu da 3 euros. Sábado 28 de febrero a las 7 de la tarde en el Casal Municipal.
L'oferta educativa al curs vinent a les escoles de Torre d'Embarra s'ampliarà amb un grup més d'i3. En total seran 7 davant els 6 que hi ha actualment, amb 2 al Muli de Benilantina i 3 a l'escola Antoni Roig. El regió d'educació, José García, ho ha avançat en una entrevista a l'Espai Polític d'Ona la Torra.
Ara tenim sis grups, dos de cada centre educatiu, de cada escola, i l'any que ve, el curs vinent, l'oferta serà de set, un increment d'un grup. Per què? Perquè entre l'alumnat, que en principi ja tenim escolaritzat a la Jardim Infant, i la gent que no està però que està en Pol Padró, fa falta un grup més, això d'entrada. Per tant, ja sortirem un grup més de cara a l'itre del curs vinent.
García també ha dit que les ràtios inicials a principis de curs seran més baixes per I3 que les que hi havia aquest any. La policia local de Torredambarra renovarà en guany una part de la seva flota de vehicles.
Pel supòs de l'Ajuntament, per aquest exercici s'inclou l'adquisició de tres nous cotxes destinats al cos municipal. També es preveu adquirir un quart vehicle per protecció civil. Ho explica la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín.
Hi han previstos tres vehicles, totalment equipats i logotipats, que estan en marxa ja les licitacions, per tant, en un parell de mesos espero que ja tenir-los gestos ja per fer servir. I hi ha un altre de protecció civil. Per als tres vehicles per la policia local es preveu invertir uns 150.000 euros.
Fem un recordatori. Avui dimecres, aquesta tarda, se celebra la sessió participativa específica amb el comerç local del Pla de Barris. La cita és a un quart de nou del vespre i es farà a Calmayam. Més qüestions que tractarem avui a l'informatiu. Un altre recordatori. Fins el 2 de març es manté obert el termini per sol·licitar la bonificació de la taxa de la brossa.
Aquest descompte el poden demanar els habitatges de les zones on es fa el porta a porta i els establiments i negocis que l'any passat tinguessin vigent l'acord de col·laboració per a la recollida selectiva. Torredemparra ha acomiadat carnaval entre les llàgrimes de les ploraneres i el dol de la comitiva fúnebre. El fèratre ha arribat a la plaça mossèn Joaquim Brunat acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora del concurs 2026.
Parlarem també de l'adeu al carnaval d'Altafulla i Roda i també de la previsió d'activitat de la Torre Camina, que organitza dues noves sortides aquesta setmana. Les faran demà dijous i l'endemà divendres. En aquesta ocasió portaran els participants a l'ermita de Clariana, a l'arbós i al bosc de la Marquesa.
També repassarem altres notícies de l'àmbit del Baix Gaià i a la recta final de l'informatiu parlarem d'esports. Per destacar el nom propi d'Aaron Sola, que aquest cap de setmana es va proclamar subcampió de Catalunya del llançament de pes. L'atleta Torrenc té un altre esport.