logo

Informatiu Baix Gaià

Espai informatiu conjunt d'Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Berà Ràdio Espai informatiu conjunt d'Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Berà Ràdio

Transcribed podcasts: 62
Time transcribed: 24d 11h 8m 38s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

acompanyat per dos tècnics del departament, un arquitecte i una arqueòloga per abordar el futur de Calgui Bernau. Després del seu esfundament el 28 de gener de 2025, el consistori treballa la definició del camí a seguir per garantir la conservació de l'espai.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya serà l'encarregat d'establir els criteris tècnics i patrimonials, així com les línies vermelles que hauran de guiar qualsevol actuació futura. L'alcalde Pere Virgili ha explicat que tant el Consistori com la Generalitat comparteixen la voluntat de respectar els elements que han quedat d'empeus, amb l'objectiu de preservar la memòria del que va ser Calgui Bernau.
La nostra idea, evidentment, és respectar les restes que han quedat, però volem saber quines línies vermelles ens marca la generalitat, en aquest cas, de què s'hi pot fer i, sobretot, de què no s'hi pot fer. Ara necessitem avançar. Com sabeu, el casalot de Calguibernau estava catalogat com a vell cultural d'interès local i ara, degut a que s'han solsit gairebé la totalitat, s'haurà de descatalogar, en part, si més no,
per poder continuar endavant amb aquests tràmits que es deia per adequar aquell espai. La intenció és convertir l'espai en un indret visitable que permeti explicar a la ciutadania la seva història i el valor patrimonial. Un cop definits els criteris d'intervenció, l'alcalde ha explicat que l'Ajuntament impulsarà una consulta ciutadana per recollir l'opinió dels veïns i veïnes sobre els usos futurs de l'espai.
ens traiem una consulta a Ciutadana, on a Ciutadana hi ha prou de fer, dins d'aquests paràmetres que us dic, una mica hi fem aquest espai, un espai que quedi com museïtzat, per tant visitable, o només com a monument a en Guelma, que es pugui veure però sense visitar, sense trepitjar. Una mica en aquest sentit ho haurem de fer, ja dic, una consulta més endavant.
La voluntat és cercar el màxim consens al voltant d'aquest espai històric emblemàtic.
L'oferta educativa del curs 2026-27 a les escoles de Torre d'Embarra s'ampliarà amb un grup més d'13. En total seran 7 davant els 6 que hi ha ara, amb 2 al Molí de Vent i l'Antina i 3 a l'escola Antoni Roig. El regidor d'Educació, José García, ho ha pensat en una entrevista a Ona, a la Torre, quan queden poques setmanes per l'inici de les preinscripcions escolars per al proper curs.
En el cas d'educació infantil i primària, serà del 4 al 18 de març. Garcia ha explicat que l'oferta inicial que plantegen és de 7 grups davant la previsió de matrícules, tenint en compte les dades de què disposen.
Ara tenim sis grups, dos de cada setre educatiu, de cada escola, i l'any que ve, el curs viner, l'oferta serà de set. Un increment d'un grup. Per què? Perquè entre l'alumnat, que en principi ja tenim escolaritzat a la Jardí Infant, i la gent que no està, però que està en Pol Padró, fa falta un grup més. Això d'entrada. Per tant, ja sortirem un grup més de cara a i3 del curs viner.
D'aquesta qüestió es va parlar recentment el mateix García i l'alcalde en una reunió amb els serveis territorials d'educació. El respecte al regidor ha comentat que amb aquesta ampliació d'un grup també s'ha decidit que l'oferta inicial sortirà amb una ràtio d'alumnes per aula A3 més baixa de la que hi havia ara per poder absorbir més tard els infants a matrícula viva.
l'oferta que hi ha al grup de la segona etapa d'infantil, que són a 20, ràtio 20, sortirà més baixa d'aquesta ràtio i, a més a més, no serà igual, equitativa, a cada escola. Per què? Perquè els alumnes que s'incorporan al Jaldercú, de manera històrica, ja ho sabem, no s'aturen les aules. Per tant, serà una oferta en seu grup, però en ràtid més baixa que marca el departament, per donar cabuda a tota la gent que s'incorporarà al Jaldercú.
De fet, el regidor d'Educació ha insistit que cal tenir en compte aquesta matrícula viva. Per exemple, a aquest curs han arribat, de moment, 89 alumnes nous entre les tres escoles i els dos instituts.
La policia local de Torre d'Embarra renovarà aquest 2026 una part de la seva flota de vehicles. El pressupost de l'Ajuntament per a aquest exercici s'inclou l'adquisició de tres nous cotxes destinats al cos municipal. En total es preveuen invertir uns 150.000 euros en els quals s'inclou també la logotipació dels vehicles.
Aquests estaran especialment adaptats a les necessitats que té la policia local per fer-ne ús. Segons ha explicat la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín, en una entrevista a Ona La Torre, la licitació ja està en marxa i s'espera poder comptar amb els tres cotxes en un parell de mesos. També ha explicat que es vol adquirir un nou cotxe per l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil.
Hi han previstos tres vehicles totalment equipats i logotipats que estan en marxa ja les licitacions, per tant, en un parell de mesos espero que ja tenir-los gestos ja per fer servir. I hi ha un altre de protecció civil. En el cas del vehicle per a protecció civil, el pressupost preveu destinar-hi 40.000 euros.
Una desena de comerciants van participar en la sessió participativa sobre el Pa de Barris a Torredambarra, que es va celebrar aquest dimecres a Cal Mayam. Aquesta trobada estava destinada específicament al sector comercial per abordar projectes i demandes del seu interès.
Torredant va revoluptar la subvenció del Pla de Barris a la convocatòria d'aquesta primavera i com a àmbit d'actuació l'Ajuntament ha escollit el nucli antic. Les bases del pla estableixen que almenys un 25% de la inversió s'haurà de destinar a l'acció sociocomunitària, amb per exemple el reforç del comerç de proximitat i la dinamització econòmica i del teixit associatiu.
La regidora de Turisme i Comerç, Jobita Baltasar, comenta que han volgut fer una sessió específica per al comerç perquè les anteriors no facilitaven la participació dels botiguers pels horaris. També ha assenyalat que la trobada ha servit per parlar de les demandes del sector, com la seguretat o la creació de refugis climàtics.
però ara que tenim aquesta opció de presentar-les pel pla de barris, rebre-les directament per part dels comerciants, ja que a l'anterior jornada participativa va ser amb una hora complicada per ells, perquè era mitja parla, doncs tenim aquesta oportunitat per poder parlar amb ells i rebre aquests suggeriments per part seva. Ha anat molt bé perquè al final ha sortit una mica de tot, a nivell de seguretat, a nivell d'il·luminació, a nivell tema també zones d'ombra, referent a refugis climàtics...
Un altre dels grans reptes que ha apuntat la regidora de comerç és impulsar la digitalització dels establiments per trobar noves formes de dinamització.
També parlant de la digitalització, que també ajudaria molt al comerç, al final sí que és cert que hi ha molts comerços que són de tota la vida i, per tant, d'una franja d'edat una mica més gran, i poder, des de l'Ajuntament, poder ajudar a avançar en aquest sentit i dinamitzar també d'una altra manera el comerç aquí a Torredambarra. També s'ha aguantat el fet de mantenir les activitats que es fan fins ara i poder, doncs,
que continuïm col·laborant, però dintre d'aquest pla de barris, sobretot orientades a aquesta digitalització. Les persones que no van poder participar presencialment poden fer arribar les seves aportacions a través de l'enquesta habilitada en el marc del procés participatiu.
L'Ajuntament d'Altafulla activa el protocol de seguretat per una incidència informàtica. Dilluns a la nit es va detectar un intent d'accés fraudulent al sistema que ara s'està investigant. L'Ajuntament d'Altafulla ha fet públic aquest dimecres al migdia que ha detectat una incidència en els sistemes informàtics municipals i que per això han activat de manera immediata els protocols de seguretat previstos per aquests casos.
Com a mesura preventiva, asseguren en un comunicat publicat a la web municipal que han procedit a aturar temporalment alguns serveis informàtics amb l'objectiu d'analitzar l'abast de la incidència i garantir la protecció de la informació. Segons fons de l'executiu, consultades per Altafulla Ràdio, el passat dilluns a la nit es va detectar un intent d'entrar al sistema informàtic i per això ara estan fent tasques per investigar l'origen de la incidència.
Aquestes mateixes fonts asseguren que el problema afecta l'Ajuntament a nivell intern i en cap cas a la ciutadania, i no han valorat la possibilitat que es tracti d'un atac informàtic ni si s'han filtrat dades personals. L'Ajuntament d'Altafulla assegura que mentre durin aquestes tasques, alguns tràmits i serveis municipals
podrien veure's afectats. Des del consistori, recomanen a la ciutadania utilitzar els canals d'atenció habilitats i consultar els canals oficials municipals per seguir l'evolució de la incidència.
La portaveu socialista, l'Ajuntament d'Altafulla, Inma Morales, assegura que per a elles seria un fracàs que a finals de mandat no hi hagués el projecte executiu de la futura residència. El projecte del futur centre de dia, Residència d'Altafulla, segueix sent un dels cavalls de batalla per l'equip de govern i també per l'oposició, especialment per la portaveu del PSC a l'Ajuntament, Inma Morales.
Ella en va iniciar el camí el 2019, quan formava part del govern com a regidora de gent gran. Però després va venir la pandèmia, amb la qual cosa es va aturar tot i, posteriorment, va deixar l'executiu per discrepàncies amb l'eina. Segons ha reconegut en una entrevista a l'Hora Local d'Altafulla Ràdio, ha dit que de vegades sap que es fa pesada amb aquest tema.
però és lògic per ella perquè hi està a sobre des de fa set anys. La socialista espera que d'aquí un any, quan acabi el mandat, tinguin el projecte executiu i hagin avançat els tràmits amb la Generalitat, també per adquirir el solar en el qual s'ha de construir. Si no és així, assegura que serà un fracàs per part seva, mentre que lamenta veure's sola en aquest tema.
Ha sentenciat que si tots anessin en la mateixa direcció haurien avançat més. El principal és tindre el projecte executiu, avançar amb el tema de la Generalitat i amb el tema del solar. Jo crec que és el problema més senzill que tenim, el tema de registrar el solar a nom de l'Ajuntament. Aquest jo crec que no és un problema greu.
Jo sí que sentiré que és un fracàs per part meva, perquè la veritat és que ja no sé com gestionar aquest tema, perquè potser a vegades em fa molt pesada.
El govern ha anunciat recentment un concurs obert d'idees per la redacció del projecte executiu de l'equipament per part dels despatxos d'arquitectura que tinguin interès per redactar el projecte definitiu. De totes les proposades, se'n seleccionaran cinc i després se n'haurà de determinar una de guanyadora per materialitzar-lo.
Morales ha dit que espera que sigui el pas definitiu, però no sap si aquest concurs servirà per avançar. A la vegada es mostra expectant per veure si a finals de mes els tècnics del consistori han enllestit les bases de participació per passar a la següent fase del concurs.
Jo tinc aquesta il·lusió. Estic veient que per part del govern té molt bona iniciativa. Però sempre també penso que el que jo sempre estic lluitant és que no tantes paraules, no tantes promeses i que la gent vegi. Ara tenim un concurs d'idees, a veure...
Jo crec que no sé si avançarem amb el concurs d'idees. El més important és que els tècnics de l'Ajuntament sé que estan fent les bases perquè tots els despatxos d'arquitectes tinguin opció a presentar-se per fer el projecte executiu definitiu, ja. I això és el que crec que tenen que donar més prioritat.
D'altra banda, la portaveu del PSC lamenta que des de l'Ajuntament encara no s'hagin posat d'acord amb la Junta de Compensació de la Cabana per posar el seu nom als terrenys en els quals s'ha de construir el centre de dia. El tros, diguéssim, la part proporcional que necessita l'Ajuntament per la residència, que ja la tenim, que és el trosset, un tros més que no tot, i tot això no pot estar el nom de l'Ajuntament perquè la Junta de Compensació
jo encara no he arribat a un acord, però per el que jo m'he assabentat i m'he informat i he parlat amb persones que entenen d'això, m'han dit que també es pot fer el tros de la cabana, es pot fer el registre, es pot posar el nom de l'Ajuntament, ja que aquest és el 30%, perdó si m'equivoco, però no sé si és el 30% per poder edificar.
Respecte a l'equipament com a tal, Morales creu que per les característiques del poble tampoc cal un edifici de grans dimensions. De fet, hi ha previst que al principi es disposin de 45 habitacions amb l'opció d'ampliar-les a 60, si és necessari, per donar resposta a Altafulla, però també als pobles de la contornada.
Altafulla acollirà la presentació dels nobles del Baix Gaià a l'edat moderna, una obra per donar a conèixer la història del territori. El llibre combina una visió general de la noblesa catalana amb un recorregut pels nobles feudals i altres figures a l'estament.
Altafolla acollirà aquest dissabte dos quarts de 12 a la Pellissalera del Senyor la presentació dels nobles del Baix Gaià a l'edat moderna, un llibre que posa el focus a la noblesa vinculada a la subcomarca i en el paper que va exercir durant l'època moderna.
L'obra ofereix una aproximació clara i documentada als llinatges, a les formes de poder i a la seva evolució històrica i ajuda a entendre com aquest estament va marcar la vida social i política del territori entre finals del segle XV i inicis del XIX.
L'autor, el tarragoní Salvador J. Rovira i Gómez, és professor jubilat d'Història Moderna a la Universitat Rovira i Virgili i especialista en nobiliària, una disciplina que té com un dels seus principals camps d'investigació al Baix Gaià, al qual ha dedicat un bon nombre de llibres i articles. En una entrevista al programa Baix Gai al dia, Rovira ha dit que el llibre permet descobrir els detalls concrets de la noblesa.
Precisament el que la gent més ignora és la noblesa que tenia propera. La gent pot tindre conceptes generals de noblesa clars, però d'aspectes concrets i a més nobles llavors se pot saber de manera general, però en canvi les coses concretes i una família noble en concret, doncs això és el que se'ns escapa i és el que intenta solucionar que tindra.
El llibre l'edita a l'editorial La Banya Edicions. El seu responsable, Òscar Ramírez, ha explicat en declaracions Altafulla Ràdio que l'obra ordena tot aquest univers nobiliari del Baix Gaià, centrant-se en Altafulla, Torre d'Embarra, Alcatllà i Creixell, els quatre municipis en els quals la noblesa va tenir més rellevància en aquella època.
Bé, aquest llibre és un plaer publicar-lo, en primer lloc, perquè el Salvador Rovira, al seu moment, ens va oferir la possibilitat de publicar-lo, ens va enviar el monoscrit i ens va agradar moltíssim, perquè al final és un llibre que el que fa és ordenar una mica tot aquest univers nobiliari, no?, a baix d'allà, ho fa per tipologies, per funcions, parla dels senyors feudals de l'època, parla de cavallers, parla de ciutadans honrats, hi ha un armorial amb els escuts de les principals famílies... És a dir, és un llibre que d'alguna forma aglutina...
és una època molt important perquè va des de finals del segle XV fins als principis del segle XIX i que focalitza evidentment en tota la part del Maigallà. De forma concreta en quatre municipis, amb el Tafoll, amb Toradambarra, amb el Cadeixell i amb el Callà.
La presentació tindrà un format de conversa en la qual intervindrà l'antropòleg Jordi Sunyer per dialogar amb l'autor i contextualitzar plegats al marc històric i social del Baix Gaià. També per destacar les claus del llibre que explica qui eren aquests nobles, com si relacionaven els pobles i quines petjades materials i simbòliques n'han quedat. Feta la presentació d'aquest llibre Altafulla, l'editorial La Banya Edicions ja prepara altres actes per donar a conèixer l'obra a municipis com Torredembarra.
La Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca de Roda de Barà acoll una xerrada sobre narrativa digital amb la periodista Constanza Bacas Paura. Tindrà lloc demà divendres a dos quarts de sis de la tarda i abordarà com explicar històries en l'era de les xarxes socials.
La xerrada porta per títol Contar històries en el mundo digital i anirà a càrrec de la periodista de Nacional Geográfica Espanya, Constanza Vaques Paura. Durant la sessió, Vaques compartirà la seva experiència en el món del periodisme i la divulgació històrica, tot aprofundint en les noves formes d'enarrar continguts a través de l'entorn digital. La periodista és especialment activa a xarxes socials com Instagram i TikTok,
on publica continguts divulgatius sobre història amb un llenguatge proper i adaptat als nous formats audiovisuals. La forma de consumir els continguts ha canviat i s'ha invertit al procés, segons ha explicat Vaques. Uno antes, bueno, y ahora quien sigue comprando en el kiosco va a buscar la noticia al kiosco, ¿no? Y ahora en el mundo digital el proceso es totalmente a la inversa.
lo que sucede es que los medios vamos a buscar a la audiencia, ¿no? Porque el mundo digital es tan, tan competitivo que es un ecosistema en el que compiten medios con mucha marca y mucho rigor, como puede ser National Geographic u otros grandes medios a nivel nacional, por ejemplo, o internacional, y medios y páginas web, ¿no? Entonces, al final se están colocando en un mismo nivel, digamos,
Medios que no, que tienen mucho rigor y otros que no tienen tanto. Y todos tenemos que competir por la misma audiencia. Tot i la seva joventut i el fet d'haver acabat la carrera fa pocs anys, Vaques ha consolidat una trajectòria vinculada a la comunicació digital i a la creació de continguts culturals, connectant en públic jove a través de vídeos breus i explicacions didàctiques. Vaques explica que cridar l'atenció del consumidor és bàsic.
la gent consume con poco tiempo. Entonces, yo creo que de esas grandes historias hay que encontrar un rasgo que despierta la curiosidad, un solo rasgo, una sola idea de toda esa historia que despierta la curiosidad. La xerrada estarà oberta al públic i vol oferir eines i reflexions sobre com adaptar el relat periodístic i cultural als nous canals digitals, així com sobre els reptes i oportunitats que plantegen les xarxes socials a la difusió del coneixement.
La proximitat del territori. Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del pla Bencat per forts vents des de la nit d'aquest dimecres a divendres al matí en bona part del país. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el vent deponent pot superar els 70 km h a bona part del país.
Entre els territoris on es preveu que bufi fort hi ha el Camp de Tarragona, més de les Terres de l'Ebre i el sud de l'àrea metropolitana de Barcelona. És possible que s'arribin a superar els 125 km per hora el Baix Camp i el Tarragonès. Divendres la situació es normalitzarà. Protecció Civil demana prudència davant de l'enèsim episodi de fort vent. Molt arbrat està malfalcat després de molts episodis de pluja i vent i també poden produir-se despreniments de terreny.
Davant d'aquest episodi de vent, Adif ha decidit suspendre la circulació de trens entre València i Catalunya aquest dijous entre les 11 del matí i les 4 de la tarda. La mesura afectarà els trens Intercity i Euromet. Pel que fa als regionals, aquest matí la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa ha quedat suspesa a causa de les fortes ratxes.
de vent. Renfe informa que han gestionat un servei de transport alternatiu. Amb tot, han remarcat que aquesta mesura podria revisar-se en cas que les condicions meteorològiques empitjorin i la circulació per carretera també es vegi afectada. D'altra banda, el servei català de trànsit prohibeix la circulació de camions per la P7 entre Cambrils i Emposta.
Com a vies alternatives es recomana l'A7 i la Nacional 340. A més, els vehicles pesants que circulin per vies d'alta capacitat a la demarcació de Tarragona tenen l'obligació d'anar pel carril dret a una velocitat màxima de 80 km per hora amb la prohibició de fer avançaments.
Bon dia, sí, hem de parlar del Nasti de Tarragona, que s'ha immediat de la Copa Catalunya i de la possibilitat de disputar la gran final amb la derrota d'aquest dimecres a la nit a la nova Creu Alta davant el Sabadell. Els Grana, amb una presència nodrida de jugadors de la Pobla de Mafomet i del Juvenil de Divisió d'Honor i amb algun futbolista del primer equip,
han cedit en la tanda de penals amb un error de pavó en el quart llançament. Parlem del nàstic perquè dos jugadors de Roda de Brà, Teo Pozo i Àlex Behamud, que militen el filial a la Lliga Lit, a la Pobla de Mafumet, han sigut partícips de la convocatòria, també del partit, sortint des de la banqueta en temps de descans. En declaracions a Roda de Brà Ràdio, el jugador Teo Pozo ha dit que ha sigut una gran oportunitat jugar en un camp històric com el de la nova Creu Alta.
Tindre l'oportunitat de jugar a la Nova Creu Alta crec que és una experiència molt bonica per mi i per tots els meus companys, tant de Pobla com de juvenil. Crec que és una experiència que ens hem guanyat nosaltres amb la victòria muntanyesa i amb la feina que estem fent, tant a Pobla, que ara anem líders, com els juvenils que estan fent una bona feina a la Divisió d'Honor.
El Roden lamenta, evidentment, haver cedit en aquest final, sobretot en la tanda de penals davant del Sabadell, i no poder disputar la final de la Copa Catalunya. Se centra, igual que Bea Muz, i també el torrenc Roger Sciuro, amb la partida diumenge contra el Vilafranca a les 12 de migdia a casa, dirigit pel tarragoní Iba Moreno, i amb l'alta follenc Àlex Canyes com a segon entrenador.
I en futbol platja, segon èxit consecutiu per al futbolista de Torre d'Embarra, Llorenç Gómez, en la seva aventura a l'Argentina. Després de conquerir la Lliga Nacional amb River Plate, ara s'ha proclamat campió de la Copa del Golfo amb Litsu Sengó, a la costa de la Patagònia, en un entorn natural privilegiat.
El conjunt argentí va superar en la final a Peguén amb un ajustat 5 a 4 per proclamar-se campió d'aquesta Copa del Golfo i en dir que el torrenc ha tornat a tenir un paper fonamental a la consecució del títol d'una banda amb 17 gols en 5 partits i de l'altra portant la seva experiència i lideratge en un equip eminentment jove.
Fins aquí l'informatiu de Baixgai al dia d'aquest dijous, 19 de febrer. Tornarem demà puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dia. Adéu-siau.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Memòria, servei, llengua, participació, companyia, informació.
Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'infopodcast tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, L'Ampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles. La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissores fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar.
Vam decidir fer-ho en forma trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, els oients formem part del nostre cercle més pròxim.
M'ho agrada que coneguin de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcia, una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Infopodcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'estreaming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anècdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Infopodcast és que una amiga viu a l'ampolla, ficció total, i l'altra del TV, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat ja que se'l viu a Pinell de Brai i jo, Diana, visc a Tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià és 19 de febrer, dia de Sant Gaví. I ara hi ha aquell que marca el ritme, és el batec del territori. A Roda de Barà han rebut la visita del director dels serveis territorials de cultura a Tarragona per abordar el futur de Calgui Bernau. Ricard Ibarra es va reunir amb l'Ajuntament per analitzar les actuacions previstes a l'edifici que ara fa un any es va ensorrar.
A Torredembarra l'oferta educativa del curs 2026-2027 a les escoles s'ampliarà amb un grup més d'i3. En total seran 7 davant dels 6 que hi ha ara, amb dos al molí de vent i l'antina i 3 a l'Antoni Roig. I a Altafulla l'Ajuntament ha activat el protocol de seguretat per una incidència informàtica. Un intent d'accés fraudulent detectat dilluns a la nit al sistema municipal obliga el Consistòria a investigar els fets i reforçar les mesures de protecció.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torredembarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, analisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Bon dijous, malgrat el vent, eh?
No, home, no, escolta, jo avui no m'esperava que em diguessis això. Tu avui m'havies de dir, bon dijous ja tinc la maleta feta per marxar cap a Navarra. Sí, sí, tinc la maleta feta, la veritat que sí. Ara ens falta fer la maleta de la ràdio, que és la més complicada. Sort que tinc els meus estudiants en pràctiques que ens ajudaran a empaquetar aquí totes les taules de so, micròfons, perquè puguem fer un Baix Gai al dia especial.
Des de Navartur i bé, donar cabuda al màxim d'èves possibles. Avui sóc aquí a la Torre amb una sensació tèrmica, que aquí al Baix Gai hi ha dos graus. Ara ens dirà el Lluís que si les mínimes són de 10 o 15, però la sensació tèrmica és de dos graus només.
Després, abans d'acabar el programa, donarem alguns detalls del programa de demà, aquest especial des de Navartor. Sònia Gamí, bon dia. Bon dia. Tu la maleta, suposo que l'habitual, amb el dinar, potser, amb alguna llibreta de casa a la ràdio i de la ràdio a casa, i poca cosa més. Exacte, com a molt. Poseu-vos pedres avui a les butxaques, perquè avui sí que fa un vent tremendo, almenys aquí ara mateix a Roda, a comparació de la setmana passada que teníem l'alerta, per cert,
no era res a comparació del vent que està bufant en aquests moments a Roda de Barà. Molt de compte, eh? Sobretot molt de compte. Ja veurem si sonen els telèfons mòbils. El que sí que sona és el de Fuller Ràdio, una a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga va, aquest dijous i ara si això comença a fer baixada, moment de saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Connectem tal com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, una altra vegada xiula el vent de mestral i aquest vent de dalt que tindrem durant tot el dijous. Déu-n'hi-do a l'alt i al Baix Camp. Aquí tindrem ràfegues que passaran dels 100-120 km per hora fins i tot aquesta propera nit.
Alguns indrets del sud del Baix Camp, clàssics, la banda més al sud de Cambrilis aproximadament, tindran alguns cops que passaran dels 125-130 km per hora. Un vent de mestral que baixarà amb ràbia des de les muntanyes de Llevaria, des de les muntanyes de Bandallós, de la Serra de Cardó i també les muntanyes del Montsant, el Targonès, el Baix Penedès. Aquest vent també serà intensa, estones, especialment ja aquesta propera tarda, vespre i nit. Per tant, una jornada molt ventilada
Però s'endurà els núvols. Gran part d'aquest dijous estarà marcat pel sol, però sí per a un ambient més frasquet, bàsicament per a aquest vent. Ja diem, molta precaució, sobretot a l'all i al Baix Camp. N'estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I amb aquest vent que tenim, el que hem de fer ara és un cop d'ull a la premsa d'avui dijous, 19 de febrer. Comencem agafant la portada del mes al diari del Camp de Tarragona, que titula Memòria històrica. Identifiquen 800 noves víctimes de la Guerra Civil a Tarragona. La Generalitat les ha pogut localitzar en diversos espais del cementiri gràcies al treball encarregat a la historiadora Esther Gutiérrez. De la gran majoria se n'ha pogut determinar el nom i els gnoms i la xifra total de víctimes documentades a la ciutat supera ara les 2.300.
Més enllà d'aquesta qüestió, que és la que avui destaca principalment a la portada del diari Més, també amb certa notorietat hi llegim triar per formar. A Reus s'inaugura la fira Camins TFP amb una cinquantena de propostes formatives de proximitat per als joves.
La fotografia de portada acompanya aquest titular. Podem veure, doncs, alguns joves interessants pels estants que precisament participaven d'aquest esdeveniment. Més coses encara. Arreus, la Facultat de Medicina millora espais mentre espera el trasllat d'ubicació. Veiem, de fet, una petita fotografia amb els nous equipaments universitaris que es van inaugurar ahir.
A Tarragona, després de l'estiu, es modificarà l'accés del públic a l'arena de l'amfiteatre romà. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. Pel que fa a tenis, taula, el Reus Ganxet suma 3 medalles a l'absolut i enceta la Copa de la Reina al Palau d'Esports. I al Camp de Tarragona, l'Ajuntament aprova la cessió dels terrenys perquè el nou institut d'escola, Cap Salou, pugui engegar el pròxim curs. Un altre dels rotatius de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens diu aquest dijous en portada?
que el Camp de Tarragona es reivindica com a hub tecnològic. Enguany, el mapa dels hubs tecnològics del Mobile World Capital Barcelona sí que reconeix la innovació de Reus, la Canonga i Tarragona. La imatge és per l'amfiteatre a la recerca d'un milió d'euros per poder excavar. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona que parla també de la recta final pel passeig de la Pineda
després d'un any d'obres. S'obriria per les vacances de Setmana Santa. A Reus, l'agrupació de Setmana Santa fa una crida a la unitat. Jaume Pinyol parla per primer cop de la crisi de la sang al diari, que també, encara en Setmana Santa, explica que el barri de Bonavista, a Tarragona, estrenarà confraria per Setmana Santa.
Encara en clau religiosa parlen de l'arcabisbe Planelles que ha confirmat la visita del papa el 9 i 10 de juny. A l'interior explica que aquesta visita és a Catalunya, no s'hi diu pas que visiti Tarragona. Aniria a la Sagrada Família, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc i possiblement també a Montserrat.
I una notícia més, aquesta d'àmbit general, una sobre salut. Ens diuen que ha estat creada una vacuna d'ARN pel pitjor càncer de mama i l'altra en clau política, que segur la Sònia ara ens amplia, és Marlaska, que dimitirà si li demana la víctima del director adjunt operatiu.
No en tenim prou amb la premsa de casa i volem saber també de què es parla fora del territori. Així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs efectivament, com comentava la Raquel, Marlaska és protagonista. La Vanguardia titula que el PP concentra la pressió sobre Marlaska pel cas de l'excap policial. El ministre diu que no estava el cas de la denúncia contra el comandament per presumpta violació i Sánchez retreu als populars el doble criteri.
En portada també, Barcelona aplaudeix la música de la Pau. Dilluns va actuar l'Auditori i ahir al Palau de la Música, la West Eastern Divan Orquestra, formada per músics israelians, palestins i d'altres països de l'Orient Mitjà, va portar la seva música de la Pau a Barcelona per commemorar els 90 anys de Zubin Meta, que es veu en la imatge.
Altres temes és que una vacuna per al càncer de mama de pitjor pronòstic dona un resultat esperançador. 10 de les 14 pacients que han participat en un primer assaig del tractament aconsegueixen una immunitat duradora. També destaca que a Tram, última, un atac a l'Iran, malgrat que a Teheran va veure venços en la negociació. El Pentàgon preveu una ofensiva massiva d'unes quantes setmanes.
Els joves de Manlleu es van desmaiar pel fum abans de morir. Segons una enquesta, la meitat de l'àrea de Barcelona viu i treballa en ciutats diferents. I la pitjor crisi, Cuba, un país al pantà de la precarietat.
Passem a la portada de l'Ara. El govern respon als mestres amb 1.500 euros més de sou en 4 anys. Els sindicats titllen d'insuficient una mesura que suposaria 300 milions d'increment de despesa. La proposta inclou una lleugera reducció de ràtios d'alumnes i reforços per a l'escola inclusiva.
En portada, el PP s'abraona contra Marlaska per la crisi policial. El ministre de l'Interior assegura que desconeixia la denúncia d'agressió sexual d'un agent del cos contra el cap de la Policia Nacional cessat dimarts. Interior va apartar el seu número 2, mentre al Congrés l'oposició instava Marlaska a dimitir. Es veu la imatge de Marlaska al Congrés, en aquest cas mirant el mòbil.
Rufián demana eficiència a les esquerres en la presentació del front i Junqueras el desautoritza. Xoc d'ENA amb les aerolínies per la pujada de les tarifes per passatger. I Barcelona torna a desallotjar els expulsats de la zona franca.
El periòdico titula que la policia creu que la denunciant del DAO va patir abans altres agressions. Sánchez, blind del ministre de l'Interior, davant la petició de Feijó que dimiteixi. L'agent i l'exdirector adjunt operatiu del COS havien tingut una primera relació feia uns anys, segons companys de tots dos. Marlaska relleva el comissari madreta del destituït cap policial.
En portada també es veu, en aquest cas, la reunió que es va mantenir d'Insatge, Mitjà de Globo i Holanda Díaz. Coincideixen que la Unió Europea ha de regular les noves tecnologies per compaginar drets socials i innovació. Això va ser una nova edició de Diàlegs Impossibles organitzada pel periòdico. Les empreses han de certificar la transparència dels algoritmes i Europa s'ha de despertar amb la
hi ha o perdrà el tren de la història. Més temes que destaca el periòdico és que el govern lliga el suport dels comuns als pressupostos pendents d'Esquerra Republicana. Els republicans ultimen l'acord per crear amb l'executiu central el Consorci d'Inversions.
Els habitants de Kif es congelen pels atacs de Rússia contra el sector energètic. Parla també de tarifes anuals. Aena proposa pujar les taxes, un 3,8%, per millorar la qualitat del servei. I tendència a l'alça. Creix la donació d'habitatges condicionada a la cura dels animals de companyia.
Acabem amb el punt avui, que titula quan el menjar es fa global. Fa 50 anys es va començar a implantar els restaurants de menjar ràpid a Catalunya i ara l'oferta s'ha multiplicat. En la crònica del dia d'ahir de Lluís Simón Robeseda, el front popular de Gabriel Rufián titula. El portaveu d'Esquerra insisteix que els partits de l'esquerra del PSOE s'han de presentar plegats a les eleccions del 2027. Més cròniques, una de David Portavella...
quadra d'Assetjadors i Burka al fons, i una altra de Marta Los que titula Burka, la trampa islamista. I acabem també en aquest cas amb l'Apunt Esportiu. Marc Síria fa entrar Messi en la precampanya. Aquests són els titulars d'aquest dijous 19 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Vinga, va, un moment ara per l'opinió, un moment per l'anàlisi de l'actualitat, com cada dijous a baix i al dia, acompanyats de la periodista Marta Domènech, qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct de Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Hola, molt bon dia. Doncs aquí, esperant no sortir volant una altra vegada, perquè Déu-n'hi-do la Tarragona com està bufant avui. Compte, compte. Seny, sentit comú, pedres a les butxaques. No sé si avui sonaran les alarmes de l'ES Alert, com ens va besar la setmana passada.
que no vam poder parlar amb la Marta perquè vam tenir una edició especial d'aquest programa amb informació de servei i amb tot el que estava succeint, no només al camp de Tarragona, sinó també oferint una radiografia a nivell de país. Doncs això, compte, Marta, tu i tothom que ens estigui escoltant.
I tant, i tant. Perquè bufa fort, eh, avui? Bufa fort. Escolta, avui hem de parlar de seguretat diària perquè continua sent una signatura pendent a Europa. Hi han hagut avenços els darrers anys. El ritme de reducció de víctimes mortals a les carreteres, però, és insuficient per assolir l'objectiu de reduir-les a la meitat abans del 2030.
L'últim informe de la Comissió Europea alerta que gairebé 10.000 persones van morir a les carreteres europees el 2024 i que cal excel·lar mesures des de les infraestructures fins a la tecnologia dels vehicles. Marta, quan des de la Unió Europea ens diuen...
o s'admet que no s'està avançant prou ràpid, això és un toc d'alerta d'aquells que dius van de debò o és el que s'ha de dir per aconseguir aquests objectius que després sempre s'acaben allargant més del compte?
A veure, jo abans d'entrar en això, el que voldria explicar és que la seguretat viària no és una responsabilitat única de la Unió Europea, és una d'aquelles responsabilitats, d'aquelles polítiques compartides amb els Estats membres. I això vol dir que la Unió Europea, en aquest cas, pot reforçar la seguretat viària, però la majoria d'accions quotidianes han de venir per part dels Estats.
I això ja fa que tot vagi com una mica més lent. No és com una normativa, una directiva que és d'obligat compliment, sinó que al compartir aquestes responsabilitats, la Unió Europea ja no té el 100% de responsabilitat i, per tant, no pot anar tan ràpid com voldria.
Mireu, el que es vol és arribar a una disminució important d'aquí al 2030, però tot i així hem de recordar que una sola mort a la carretera ja és massa, però sabem que això serà impossible d'eliminar-les totes.
el que es vol és reduir molt la quantitat de morts i sobretot també de ferits greus que hi ha a les carreteres d'aquí al 2030. Des del 2019 hem reduït un 12% i això està molt per sota de la previsió que s'havia fet d'un 4,6% anual, que seria el necessari per assolir
els objectius establerts en el marc de la política de la Unió Europea en matèria de seguretat diària. Com deia, els accidents continuen sent masses a la Unió Europea i sobretot les morts són importants, però també els costos que ocasionen totes aquelles persones ferides greus que queden, que no les podem oblidar. No ens quedem només amb la xifra d'esmorts, sinó que hi ha moltes més víctimes
que no pas aquestes. Sovint es parla del factor humà, l'alcohol, les distraccions, la velocitat, també es fa molt d'èmfasi en l'educació i la conscienciació, però no s'ha d'oblidar que estan en auge noves formes de mobilitat, com per exemple pugui ser amb els patinets, que això també s'hauria de contemplar,
o preguntar-nos si les carreteres actuals, i em penso que a casa nostra, a Catalunya en som uns clastecimonis, estan preparades per la mobilitat que tenim a dia d'avui, amb uns alts volums de trànsit, amb vehicles de gran tonatge, etcètera, etcètera, etcètera. En tot cas, no obrirem ara aquest meló perquè no acabaríem. El que sí que vull dir és que, Marta, la Unió Europea aposta per més tecnologia als vehicles i que aquests incorporin sistemes intel·ligents.
Sí, és que és un maló que hem d'obrir perquè per aconseguir aquestes xifres la Unió Europea proposa mesures en cinc àmbits prioritaris. Un d'ells és la seguretat de les infraestructures i els sistemes de transport intel·ligent però també les noves formes de mobilitat. Vull dir que sí que és un maló que s'ha d'obrir. Aquestes noves formes de mobilitat també estan provocant problemes i s'han de resoldre.
I, a més a més, també ens trobem que cal garantir el compliment de les normes de trànsit. Sempre explico que fa molts anys no era així, però en aquests moments el carnet de conduir de qualsevol estat membre de la Unió Europea serveix per a qualsevol altre estat. Però hem d'oblidar que les normes de trànsit no són les mateixes. No són les mateixes les limitacions de velocitat, per exemple, amb vies ràpides a l'estat espanyol que a Alemanya.
Per tant, el que també es vol és garantir aquest compliment de les normes de trànsit. No ens pensem que quan ens posin una multa a Alemanya no ens arribaran les multes. Sí que ens arribaran. I després, la recerca en seguretat viària.
És molt important que la recerca és important en tots els àmbits i també en seguretat viària. Cal seguir buscant formes perquè aquestes infraestructures que tenim siguin cada cop més segures, perquè el transport que tenim, el transport col·lectiu, sigui cada cop més intel·ligent i segur i també perquè la seguretat dels vehicles particulars o dels camions, dels autobusos, siguin reals. S'està fent molt en aquest sentit.
Hi ha un risc amb tot això, Marta, no sé si coincidiràs amb mi, que és que la tecnologia generi una falsa sensació de seguretat. Sí, jo, per exemple, això ho penso quan veig aquests cotxes que circulen sols. Clar, sí que és veritat que la tecnologia ens ajuda.
Però la tecnologia no som nosaltres, eh? I potser no ho havíem de deixar tot en mans de la tecnologia. Estic pensant en vehicles que s'estan venent a dia d'avui, vehicles que detecten quan obres la boca perquè es pensa que estàs badallant i per tant t'avisa, que fa un sotret si veu que t'acostes massa cap al mural de la via...
És important totes aquestes mesures de seguretat, és veritat, però el component humà també, no ho podem deixar tot en mans de la tecnologia, hem de vigilar en aquest sentit. Abans parlaves no únicament de les morts, sinó també de les lesions greus, dades així econòmiques, els accidents representen prop del 2% del PIB europeu,
No percebem la seguretat diària com un problema econòmic.
Doncs és així. Els accidents de trànsit és, com dius tu, el 2% del PIB de la Unió Europea. És que fins a 100.000 persones pateixen lesions greus que d'alguna manera els canvien la vida per sempre. I moltes d'aquestes lesions també ocasionen moltes despeses. Per tant, la seguretat diària no l'hem de veure com una política abstracta.
sinó que és una realitat del dia a dia. Anem a treballar, portem els fills a l'escola, agafem el cotxe per fer la compra, fem escapades a cap de setmana. Hem de valorar molt la seguretat viària i vigilar en aquest sentit. De fet, aquestes lesions greus, no només les morts quan hi ha accidents,
són l'impacte invisible d'aquesta sinistralitat, perquè pràcticament no se'n parla. En els mitjans de comunicació expliquem, quan hi ha un accident, morts i persones ferides en el seu estat de gravetat cadascú, però després poca cosa més.
Sí, sí, recordeu que hem començat parlant de gairebé 20.000 persones mortes a l'any a conseqüència d'accidents a trànsit, però és que estem dient que hi ha prop de 100.000 persones que pateixen lesions greus, que segurament els afectaran al llarg de la resta de la seva vida. Són xifres molt altes i molt colpidones.
Marta, per acabar, tinc la sensació que aquesta pregunta te la faig moltes vegades amb temes que ens plantejes, no?, a tractar qui a baix ja el dia, que és la mirada al futur sense tenir la bola de pedra. És realista o és massa ambiciós aquest objectiu de reduir a la meitat les víctimes el 2030, des del teu punt de vista, clar?
Mira, jo diria que cap reglament europeu pot substituir la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres. Velocitat excessiva, alcohol, distraccions, el telèfon mòbil, no? O quan anem amb els fills que et diuen alguna cosa, que ploren, que et gires, o simplement quan estàs molt cansat i vas al volant.
La Unió Europea pot fer reglaments, pot ajudar, pot informar, però cal també consciència per part de la ciutadania. Són xifres realistes.
Bé, jo crec que són assumibles, que podria ser, però que si la responsabilitat de cadascú de nosaltres no intervé, no arribarem en aquestes xifres. Però ja et dic, insisteixo, no hi ha cap reglament europeu que pugui substituir la nostra responsabilitat individual. I quan pugem en un cotxe,
havent begut, havent consumit, això no hi ha cap reglament ni europeu, ni català, ni espanyol, ni mundial, que ho pugui resoldre. Crec que has tret la paraula clau, que és responsabilitat, responsabilitat per part de tothom, aquesta responsabilitat individual amb un mateix i també amb els altres. Tant de bo ho fóssim més i no ens perjudiquéssim ni tampoc perjudiquéssim
Aquells que també circulen per la carretera, que no només està pels que som en aquell habitacle que es diu cotxe. Sí, sí, cal accelerar les polítiques, cal fer més investigació, cal millorar les infraestructures, però també cal que cadascú de nosaltres entengui que cada trajecte que fem és una responsabilitat compartida. Marta Domènech, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta a Baixgai al dia. Una abraçada ben forta.
Moltes gràcies i ens veiem d'aquí una setmana. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Va, que ens plantem nosaltres a la recta final d'aquest primer tram de baix allà al dia i això vol dir que tenim nova pàgina musical en català avui amb Sopa de Cabra que celebrarà el seu 40 aniversari amb una gira especial que farà parar de Tarragona el pròxim 18 de setembre amb un concert a dos quarts de nou del vespre a la CaixaBank Tarraco Arena, una cita que s'emmarca en la programació de grans esdeveniments musicals del recinte aquest 2026.
i que és una oportunitat única per retrobar-se amb un dels grups més influents del rock català i amb un repertori que ha marcat diverses generacions. El directe repassarà grans èxits convertits en himnes populars com el que hem escollit per avui i que ja sentim de fons l'Empordà. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara!
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
Varen passar ampolles i anys i el siset encara aguantava. Dormint la mona a la vora del ter, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat.
...y onaguiolatorra.cat. Ona la Torra, la radio de Torredembarra, la teva radio de proximitat. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas...
Todo por solo 40 euros al mes. Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra.
Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica i al programa Coses de Crios tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres
per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar Goses de Criors cada setmana a la vostra ràdio local. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. T'ho recat, ells t'ho agrairan.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Alara. El govern de la Generalitat i els comuns han tancat un acord definitiu per als pressupostos del 2026 desencallat amb la modificació de la llei d'urbanisme que permet prohibir la compra especulativa d'habitatge. L'acord estableix que els grans tenidors no podran adquirir pisos en zones de mercat tens per especular, excepte per a ús personal per comprar edificis sense és destinats al lloguer habitual o per a una única segona residència.
Herències d'habitatges que no es destinin a ús propi hauran d'anar al lloguer amb control de rende. Salvador i la Jèssica Albiach signaran públicament l'acord al Palau de la Generalitat a les 11 del matí. I diversos pobles del Ripollès pateixen una avaria a la xarxa de telefonia que afecta sobretot el servei d'internet. La incidència es va produir ahir a la tarda i els tècnics ja estan treballant per resoldre el més aviat possible aquesta incidència. Ens amplia la informació Judit Espert.
Una nova incidència que esgotó la paciència de municipis com Campellos, on han estat quatre dies alimentant-se amb generadors i fins dilluns a la tarda no es va recuperar la xarxa mòbil. 24 hores després, tornant a quedar sense servei. L'alcaldessa Judit Cornellà assegura que són pocs veïns però que les afectacions són altes.
Els establiments no poden cobrar, en les feines no es pot treballar, hi ha molta gent que tenim aquí que teletreballa tampoc, i aquí estem incomunicats i anar veient passar el vent. Lamenta que el consistiria destinant molts diners al soterrament de les línies de telefonia, però que les companyies continuen fent servir el cablejat tradicional. Insten a la Generalitat a actuar.
S'hauria de fer alguna cosa a nivell de la Generalitat per exigir que, de la mateixa manera que els ciutadans paguem els nostres subministraments, aquestes companyies subministradores complissin amb la seva obligació. Cornellà assegura que aquesta situació seria impensable a l'àrea metropolitana i atribueix la poca implicació de la Generalitat a si pobles amb poca massa de votants.
I Protecció Civil de la Generalitat activa l'alerta del Pla Vencat per Forts Vents fins demà al migdia amb ratxes que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, al Prepirineu i a la meitat sud i puntualment més de 120 km per hora al Camp de Tarragona. També Renfe, a conseqüència, ha modificat horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià per l'alerta de Forbení. També s'ha suspès la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa.
De moment, els bombers de la Generalitat han atès una vintena d'avisos relacionats amb aquest fort vent fins les 9 del matí, la majoria a Barcelona, també a Tarragona i a Lleida. I el Departament d'Educació debatre avui una proposta per als sindicats que consisteix en un increment del 3,5% anual en els propers quatre anys del compliment autonòmic. També es compromet a augmentar els recursos per a la inclusió i la reducció progressiva de ràtios a les aules. Notícies en xarxa
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en sintonia la seva emissora de proximitat, així que si ens han estat escoltant, gràcies per confiar en nosaltres fins ara. I si ens estan escoltant, gràcies per confiar en nosaltres d'ara en endavant. Avui és dijous 19 de febrer i han de saber que Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del Pla Bencat per forts vents des de la nit d'aquest passat dimecres i fins...
divendres al matí en bona part del país. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el vent de Ponent pot superar els 70 km per hora. Entre els territoris on es preveu que buhi fort hi ha el Camp de Tarragona, a més de les Terres de l'Ebre i al sud de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta nit, de fet, el vent ja ha començat a bufar amb força i és possible que al llarg del dia d'avui s'arribin a superar, atenció, els 125 km per hora al Baix Camp i al Tarragonès. De cara a demà, això sí, la situació, diuen els experts,
que es normalitzarà. Per tot plegat, Protecció Civil demana prudència davant l'enèsim episodi de fort vent, perquè molt albrat està malfalcat després de les pluges abundants i les darreres ventades, i també compta perquè es poden produir desprendiments de terreny. Així que, tal com diem moltes vegades, seny, sentit comú i precaució.
Vinga, la Proc, ara deixarem de banda el vent perquè parlarem de l'aliança d'entitats sense afany de lucre del tercer sector que busca donar veu a les iniciatives amb impacte real que es porten a terme a Tarragona i que es tinguin en compte les realitats socials de la província a la Generalitat de Catalunya. I mentrestant, si ho volen, també poden anar preparant les seves consultes sobre jardineria perquè d'aquí una estona rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera i obrirem les línies del telèfon del directe per a tota aquella gent que li vulgui preguntar alguna cosa.
Ens espera tot això i molt més aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia. T'expliquem el territori. Baix Gaià al Dia. La veu del territori.
Doncs bé, fa uns moments comentava l'Eduard Virgili aquestes ventades que ens afecten i en fem referència perquè part de les nostres convidades a l'entrevista d'ara per aquests motius sembla que han tingut dificultats per poder venir cap aquí. Hi ha transport interromput, en fi.
El que sí que podem fer és donar la benvinguda al president i fundador de Viu Lleure, que ens ve a parlar d'una nova federació d'entitats que acaben de conformar. Jesús Cayuela, molt bon dia, gràcies per venir. Molt bon dia, Raquel.
Bé, una entitat, viu lleure, que porta molt de temps ja treballant a diferents municipis del Baix Gaià, amb seu Altafulla, teniu activitat diària i constant a la Riera, Creixell, després també aquí a Torredambarra, Altafulla, Alcatjar, Pallaresos, Perafor, Almorell, Tarragona...
Aneu creixent, com una taca d'oli, aneu fent cada vegada més feina, formant a molts joves també a l'educació no formal, al lleure i en tota aquesta part de tenir cura dels infants, de vetllar per un oci de qualitat. I no només els infants, perquè també teniu projectes amb gent gran. Amb gent gran, amb joves, sí, sí, sí.
Bé, deies com una taca d'oli, però crec que hem de parar. De fet, aquest any ja hem reduït els municipis on fem actuacions, perquè la meva àvia, que era d'Andalusia, em deia que hi ha molta barca, poca prieta.
I amb l'educació crec que hem de ser conscients que tots aquests projectes han d'estar una miqueta limitats per poder oferir projectes de qualitat, que això és el que estem intentant, amb infants, amb joves, amb gent gran. I aquí a Torra d'Ambarra, per exemple, projectes com el Casal de Nadal, la Setmana Santa, projectes que no existien,
i que s'han de fer per ajudar les famílies a conciliar i per crear espais de socialització i aprenentatge per als infants, joves i gent gran. Perquè l'educació formal, la formal, la que es fa amb llibres, amb cursos, aquesta educació no acaba en tota la vida. I l'educació no formal, igual. Llavors hem d'acompanyar les persones en una societat cada vegada més individualitzada a trobar llocs de socialització i d'aprenentatge comú.
per aconseguir aquesta finalitat heu vist necessari o que seria molt positiu poder unir esforços amb altres entitats per això avui vens aquí al programa Vaixgallà al dia perquè ens presenteu la FAIEC que seria la Federació d'Entitats d'Igualtat Educació i Cures o sigui, us hem de donar l'enhorabona perquè estem davant del naixement d'exactament què Jesús, què ens pots explicar?
Doncs mira, FEIEC neix amb la voluntat de promoure, enfortir les entitats del tercer sector del territori, de donar-li veu a la taula del tercer sector a Barcelona, a la Generalitat, perquè sàpiguin que aquí a Tarragona s'estan fent projectes amb un impacte real molt fort.
amb la via que et deia dels projectes de qualitats i acotar i limitar aquests projectes en entitats petites que tenen un impacte molt real i molt impactant també perquè
Bé, en aquesta necessitat el que hem fet és que ens hem aglutinat, hem fet una aliança entre petites entitats, que el que intentem és que la nostra veu s'escolti allà on cal, no? Hi ha entitats com Dides, que és una entitat que treballa per abolir la violència institucional, de gènere i tot tipus de violència i desigualtats,
També tenim l'entitat Todos en Azul, que és una entitat que promou espais per a la conciliació i per a l'aprenentatge per a infants amb diversitat. Estem naltros, com a viu i heure, també està l'entitat Logos i estem intentant que aquelles entitats que encara no ho sàpiguin, entitats petites del territori que tinguin un impacte real, puguin vindre i
Federar-se en aquesta federació, que el que cercarà sempre és ser altaveu de les seves accions. Per això, igualtat, educació i cures. Perquè sabem que si treballem en aquests diferents departaments, a la Generalitat hi ha tres departaments que són aquests, si fem aquest treball de manera conjunta, el nostre impacte és molt més...
important més coordinat i podem donar respostes a les necessitats perquè a vegades l'administració l'administració els serveis socials l'educació hi ha persones hi ha percentatges de la societat que no acaben d'encaixar en el sistema
per diferents coses i moltes vegades venen a les entitats sense feina de lucre per trobar aquesta resposta i és que les entitats sense feina de lucre són les eines que necessita el govern per arribar allà on ell no arriba i així anem
Per tant, un projecte innovador en el sentit que no sé si teniu referents de cap experiència que s'hagi fet en altres indrets o neix d'aquesta necessitat que vosaltres heu detectat.
Bueno, referències, sabem que hi ha altres federacions, però sobretot estan a Barcelona, Barcelona, Girona, però a Tarragona, si les hi ha, si hi ha, no s'han fet escoltar gaire, perquè nosaltres, les petites, no ens hem adonat. El que veiem és que a la taula del tercer sector, en aquests llocs on es decideixen les polítiques que regulen aquest sector, hi ha entitats molt grans, però tothom
que pugui entendre una miqueta com funcionen les coordinacions d'entitats així o macroempreses, al final no pots donar una qualitat excel·lent en el teu cervell. No ho pots fer perquè tard o d'hora tractaràs a les persones, als teus usuaris o a les persones que treballen amb tu, com a números.
És burocràcia i així es gestionen les grans masses de persones. Llavors, en l'educació, en l'aboliment de les violències, en el tracte de les persones amb diversitat, necessitem personalitat, necessitem que aquestes persones i aquests sectors estiguin ben...
ben acollits i ben acompanyats. Llavors aquestes entitats tan petites el que fem són projectes que de veritat tenen un impacte i que necessiten tindre veu en aquesta taula on potser és possible que aquestes persones que estan en aquesta taula facin anys o mai han fet camp de treball en el seu sector i això és molt important.
Perquè totes aquestes entitats petites del que parlem són persones que estem dia a dia treballant en el sector de manera activa. Jo, personalment, soc el monitor de l'Esplai, de l'Altafulla, cada dissabte, i l'educador de l'Espai Jova de la Riera.
i això el que em dona és que no pugui desconnectar de la realitat i com jo, Rosa, Rosa és la presidenta d'Adides, Rosa acompanya a milers de dones
en defensar-les de la violència de tot tipus que reben. És impressionant. M'agradaria que un dia pogués venir i et pogués explicar una miqueta quines són les seves experiències, les seves vivències i és molt impactant.
Llavors entenc que la federació, d'entrada, esteu compartint l'experiència de cadascuna d'aquestes entitats. També suposo que per cercar solucions, algunes mancances que detecteu, simplement per enriquir aquesta experiència i oferir-vos recursos que us puguin ser útils...
I no sé si també, a part de fer aquesta difusió que apuntaves al principi, per cercar suport d'administracions, perquè de vegades us venen a buscar per tal d'oferir aquests serveis on no arriba l'administració pública. Penso en els projectes de temps de cures, que això va ser a través del Consell Comarcal. Sí que està treballant amb infància,
i joventut, però anava des dels apartaments de benestar social i d'igualtat. Sí, sí, tal qual. Hem vist a nivell personal com a viu lleure, hem vist com l'administració hem pogut donar un cop de mà a l'administració en aquest aspecte creant projectes o de projectes ja creat donant més qualitat.
Ho podem fer per això, per la personalització que fem dels projectes, i és que el que busquem amb aquesta federació és precisament això, compartir recursos, saber com ens podem connectar de manera més eficient, com podem donar idees també als polítics, perquè no oblidem que els polítics són persones...
com tu, com jo, com qualsevol persona del carrer que vol representar, o m'agradaria pensar que això és així, que vol representar el seu municipi, el seu poble, la seva gent, i necessiten idees, necessiten saber quines són les realitats. Moltes vegades ens pregunten
És cert que no responem tant com necessitarien, responem molt poc. Llavors, les entitats el que donen són aquesta realitat i els podem donar idees per modificar o adaptar les polítiques a les realitats socials coexistents en la seva societat.
Creiem que d'aquesta manera, fent aquesta federació, tindrem més potència quan a números perquè, com parlàvem abans, la burocràcia parla molt de números i parla molt de quina estadística hi ha. Nosaltres ho vam notar com a viu lleure per la declaració sobre l'essencialitat de l'educació no formal. Hem arribat...
als municipis dels nostres voltants. I ens vam adonar que necessitàvem federar-nos, necessitàvem fer un grup, una aliança, per arribar a més juny. I d'aquesta manera també ser escoltats en tots els nostres sectors, com la igualtat, l'educació i les cures, que les cures abarquen des de la inserció laboral fins a la diversitat, l'atenció a persones grans...
És un sector, deies, el tercer sector. Normalment són entitats, almenys sense ànim de lucre, les que voleu representar. Tot sovint cauen molt a la figura del voluntariat, del voluntari. Vosaltres també entenc que voleu reivindicar la professionalització...
i que hi hagi un reconeixement d'aquestes figures que esteu fent una tasca en tots aquests sentits, el de les cures, que moltes vegades està, a més, molt feminitzat, però que hi ha també tota aquesta tasca que ara per reivindicar...
Sí. Bé, és que hem de diferenciar entre entitats sense feina de lucre i només el voluntariat. El voluntariat és una tasca que es fa des de la voluntat i sense voler rebre cap mena de nòmina, de regals, de qualsevol cosa. Però una entitat sense feina de lucre el que vol dir és que l'entitat
no té afany de lucre, les persones que hi treballen tampoc tenen afany de lucre, però això no vol dir que les persones que hi treballen no tinguin dret a una nòmina. Hi ha una nòmina digna. I això també és el que defensem. En el nostre sector, en el sector d'educació no formal, estem molt precaritzats. Fa poc vèiem que hi havia una vaga d'educació, on també ens sumem per dignificar. Creiem, ja ho saps, que l'estructura del sistema educatiu ha de canviar.
ha de modificar-se i adaptar-se, i així amb tots els altres sectors. Clar, a més és que esteu omplint un buit, que és molt important, i on també reivindiqueu que ha d'haver-hi un temps educatiu, des de la, bastant potser més lúdica, però estem parlant de moltes hores, perquè parlem dels espais del servei de menjador,
que clar, hi ha d'haver també un monitoratge que s'ocupi la canalla, perquè no només és menjar, són dues hores, dues hores i mitja, fins i tot en algunes escoles havien estat tres. Parlem també dels temps d'acollida fins que entra la canalla, fins que comença l'horari lectiu, hi ha una hora al matí tot sovint, o hi ha una hora després a la tarda, a part de tots aquests períodes de vacances...
de les famílies, on també s'ha de buscar aquesta activitat per garantir això, la conciliació familiar amb la part laboral. Per tant, esteu oferint això, un espai que no és una cosa puntual,
que també en setmanal, però em refereixo que esteu donant cobertura a aquesta necessitat que ocupa gran part del temps. Sí, sí, és que la societat ha canviat, ha anat canviant i ens hem d'anar adaptant. El sistema triga una miqueta.
En adaptar-se, perquè primer no podem trobar una solució a un problema que encara no tenim. Ho hem parlat moltes vegades, el tema de la tecnologia, la irrupció, com s'estan fent ara polítiques per prohibir les xarxes socials.
Ja sap que hem parlat moltes vegades de quin impacte tenen les xarxes socials amb els infants, amb els joves, amb la gent gran, amb la seva capacitat d'atenció. Jo, com a referent educatiu d'Una Espai Jova, he vist com ha sigut marmada la capacitat d'atenció. I, al final, la iniciativa, també.
I això és molt important. La FEIEC el que busca és suplir, és buscar aquesta modificació de les lleis per una altra via que ja no és la de sortir al carrer i fer vagues potents perquè la societat ha canviat de tal manera que no es reuneix d'aquesta manera.
i creiem que amb la FEIEC podem donar guerra, podem fer que hi hagi canvis reals, com ho deia, donant idees als polítics. No volem ser uns antisistemes de primeres, el que volem és adaptar aquest sistema que creiem que sí que pot funcionar, però s'ha d'adaptar, s'ha d'anar millorant, si és així.
El vostre àmbit d'actuació l'heu centrat a la demarcació de Tarragona al complet o bàsicament Camp de Tarragona per tal d'anar aglutinant totes aquestes entitats. N'ha citat unes quantes que sabem que tenen un treball i un impacte real, però suposo que també esteu fent una crida a totes aquelles que s'hi vulguin sumar.
Sí, dintre de poquet, d'uns pares de dies, farem una campanya enviant cartes de presentació a les entitats petites perquè puguin, si volen, federar-se l'entitat i tenir veu també. Sí, volem donar veu a aquelles entitats que ho necessitin. Abans deies, no, Tarragona, el Camp de Tarragona...
És el territori, el territori de Catalunya. Sí que sabem que hi ha moltes entitats que són federades a Barcelona, a Girona, però en aquestes zones d'aquí no trobem això. Sí que trobem que hi ha entitats petites que van a federacions que estan a Barcelona, on hi ha també entitats molt grans dins d'aquestes federacions, però la seva veu acaba apagada.
S'apaguen perquè aquestes entitats tan grans no els deixen parlar. No és que no els deixin. És lògic que una entitat que representa tants treballadors puguin tindre més veu. És lògic. I les petites?
Les que parlàvem abans, les que tenen impacte i les que estan allà treballant i s'estan adonant realment, no a través d'estadístiques, perquè nosaltres també fem molts números, a través de les enquestes que fem a les famílies, als joves, a la gent gran. Tenim moltes dades, però al final hi ha una cosa que no és tangible, que és la vida, que és la reacció de les persones i el seu convivre a la societat, no?
Per tant, avui estem anunciant aquest naixement de la FAIEC, la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, que aglutina, de moment, quantes entitats esteu ja? Les fundadores som quatre. Sou quatre. Sí.
Molt bé. I ara sabem que hi ha altres entitats que volen sumar-se i estem oberts. Tenim un correu electrònic que és informaciófeyec.gmail.com on ens poden donar totes aquelles dubtes que tinguin i que ens poden preguntar.
D'acord, doncs és important també tenir ja una via de contacte, informaciófeyec.com per tal de resoldre dubtes i de començar a rebre aquesta informació inicial sobre la Constitució d'aquesta federació que vol representar les entitats sense afany de lucre del tercer sector i alhora ajudar que siguin reconegudes
per part de les administracions, per raó de la Generalitat, sobretot, però entenc també que diputacions, consells comarcals i després també els municipis, perquè evidentment suposo que amb qui més treballeu acaba sent amb els consistoris dels pobles on aneu fent el dia a dia. No sempre és fàcil aquesta gestió, alguna vegada ho hem comentat, us trobeu
Per exemple, les licitacions que entren en una lògica que no acaba de casar amb aquest seguiment que us agrada fer a les entitats. És a dir, deies, ets referent. Aquesta paraula de referent implica una continuïtat a la vostra tasca. Si entreu en aquests concursos, en aquestes licitacions... Mercatilitzen i fan d'un servei un producte.
I fan això que sigui difícil de vegades garantir una perpetuitat, però una perllongació, una durada estable d'alguns d'aquests serveis. O sigui que també entenc que obriu aquestes vies de fer repensar alguns processos per vetllar per la qualitat del servei més que per les quantitats econòmiques.
Bé, és que de fet s'ha passat, no a nosaltres només a Biolleure, sinó a altres entitats, que després d'haver estat nosaltres durant uns anys fent aquest projecte educatiu, després ha vingut una entitat d'aquestes grans i la qualitat ha minvat.
Però és lògic, perquè no podem tractar d'igual manera a una persona, a un equip de persones, que són 25, 50, 60, que 250, 300... No és el mateix. No arribes com a persona. El teu ideari, l'ideari d'aquella entitat, no arriba al final, perquè les persones que són contractades només veuen una entitat, una fundació, però que és una empresa.
I tu tens la sensació d'estar... Ho sé perquè jo vaig treballar, no? Tens la sensació d'estar treballant per una empresa, no per una empresa sense feina de lucre, que té un impacte social. I que el seu objectiu principal és aquest. I un arrelament al territori, no? Que és el que reivindica aquesta proximitat al coneixement de l'entorn. Per això treballem molt amb els municipis. Per això el que deies, no? Amb les administracions locals. Perquè al final són les que veuen les polítiques reals, el que fa falta, el que necessita.
i lluitem amb elles per defensar els seus interessos. De fet, la subvenció de temps per cures neix d'aquesta informació que anem donant a l'administració, d'aquestes necessitats que hi ha.
De fet, nosaltres cada vegada que ens reunim amb polítics de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat, els municipis petits necessiten més subvencions per poder acollir aquests projectes del tercer sector.
Clar, per fer aquest acompanyament educatiu, no només a la infància i al jovent, sinó també a la gent gran, és evident que tal com evoluciona la societat, cada vegada hi haurà més població envellida. Teniu detectada també aquesta solitud no desitjada.
que s'ha d'abordar, s'han de començar a oferir solucions, hi ha projectes, aquí anem parlant tot sovint, però hi haurà una necessitat creixent. Vosaltres ja esteu posant, en certa forma, eines per començar a abordar aquesta situació. Sí, bueno, de fet, mira, ara l'april, penso que és, ens n'hem de creuer amb la gent gran.
Però són com les colònies que vam fer l'any passat, Creixer i Altafulla, doncs aquest any és un creuer, perquè van voler la gent gran que ve als nostres projectes. Però no és com un viatge de l'incerso. Hi ha un acompanyament dels referents educatius que tenen durant tot l'any, hi ha aquest caliu, aquest aprenentatge comú entre tots.
que és el que necessites. I aquest vincle que dèiem, que de vegades quan entres en aquesta lògica d'un any, dos anys, el que necessita també la gent és que un cop has fet aquest vincle no es trenqui perquè ara arribarà un altre...
Podríem estar parlant aquí moltíssim, Jesús, i jo crec que reprendrem aquesta tasca que començareu a fer des de la FAIEC, des de la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres dels components i representants que deies, avui no ens han pogut acompanyar tots com estava previst.
Hi ha molts temes que hem d'introduir en aquest debat i des d'aquí ens agrada poder amplificar aquestes qüestions que manifesten problemàtiques però alhora també amb aquest avançant resolutiva de fer propostes en positiu que ens donen una mica més també d'esperança si voleu però alhora doncs això en el dia a dia per tal de començar
a vestir tots aquests espais i temps de lleure en l'àmbit educatiu, en l'àmbit de les cures i alhora la igualtat, perquè és una qüestió que sempre acompanya de retruc la tasca que realitzeu aquestes entitats.
Doncs Jesús, ens hem d'anar acomiadant. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent estigui pendent, que aviat suposo que també començareu a fer difusió a través de xarxes. De moment, la vostra activitat de viu lleure sí que l'anem veient, per això aviat esperem tenir alguna de les imatges que fareu d'aquesta Federació d'Entitats Igualtats, Educació i Cures.
Sí, volia afegir una coseta. Raquel, moltíssimes gràcies sempre per convidar-nos, per donar-nos aquest espai, aquest altaveu, que és molt important per nosaltres perquè ens dona peu a poder ser escoltats per a aquelles persones que ho necessitin.
Doncs un plaer, com sempre, de rebre aquí el Jesús Cayuela, president i fundador d'aquesta Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres entitats aquí del territori que sumen esforços, aglutinen sinergies per tal d'oferir un millor servei a les nostres comunitats. Seguirem en contacte. Moltíssimes gràcies i fins la pròxima. Adéu.
Això és Baixa i el dia, el programa d'Altafulla Ràdio Ona la Torre i Roda d'Avara Ràdio. I el que fem nosaltres ara, aquest dijous, és agafar el relleu de la nostra companya Raquel Martínez d'Ona la Torre.
Per donar la benvinguda al nostre jardiner de capçalera, un dels nostres moments preferits de la setmana és la visita d'en Joan Maria Vidal. Això és jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Jo, Maria, bon dia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. I vosaltres? També, eh? Fantàstic. Vens molt de... Escolta, de xiquets de Reus, avui. Xiquets de Reus? Home, amb aquesta camisa de color ballant, així... No? Vengem una camisa negra i una americana... Ah, és una americana, veus? Jo em pensava que era com una camisa més aviat texana. Perdó, és a texana, sí, sí, caram, caram. No sabia que primer hi havia l'outfit aquí. No, però dic, mira, és un... Sí, vull dir, va molt amb el temps.
Així de... M'encanta, m'encanta, perquè diu que és una de les accions preferides i primer banalitzen a veure com veig vestit. No, no, no, veig molt elegant, escolta, tot s'ha de dir. Sí, sí, sí, després tinc una vent ara a Vallagabà.
I per això vaig potser una mica més arreglat de la sovina amb un dia tan ventós com avui. Sí, sí, sí. Per cert, escolta, seguirem parlant de llavors perquè és un espai que vam deixar pendent fa 15 dies. Recordem, la setmana passada no vam tenir secció de jardineria perquè vam oferir un especial de baix allà al dia amb motiu de la ventada o de la no ventada.
Això que cadascú s'ho agafi com vulgui. I per tant, recobrarem aquest tema. També parlarem del vent, perquè avui torna a fer vent, però abans recordem que l'audiència d'aquest programa pot participar en directe. Exacte, que ens encanta que participem en directe, que truqueu i que participeu aquí a Folla Ràdio 1, a la Torre, o també a Ardebrà, a Ràdio 1.
i ens encanta participar en directe si ho podeu fer trucant al 977 65 06 93 977 65 06 93 i fer qualsevol consulta, sugeriment o qualsevol tema resultant en gereneria estarem encantats que participeu i ajudar-vos a escoltar-vos a simplement també compartir algunes experiències pròpies
I tant, i si no, a través d'un WhatsApp, allò, que hi ha algú que diu, no, ara jo no puc trucar, o que em fa vergonya de trucar, que ens envia un WhatsApp al 660-355-717. 660-355-717. I si no, això, 977-65-0693.
Fantàstic. Joan Maria, escolta, comencem per això, pel que ens toca avui un dia més, que són aquestes ventades. Que cansats estem, eh? Que portem d'any? Comencen a carregar una miqueta el cap. Mira, abans en parlàvem aquí a la redacció amb un col·laborador que arribava i...
Vaja, a mi personalment, eh? Se'm posa molt aquí damunt dels ulls, aquí les celles. Doncs mira, exactament igual. Jo soc bastant d'antimedicaments. Saps que jo la típica gent que es pren... Hi ha gent que es pren ibuprofenes com si fos xocolatines, no ho sé, o tal. I jo ahir em fèiem el cap i aquesta part aquí davant també tocant així l'ull i tal. Sí, sí, mira...
Ara mateix m'ho noto aquí d'amunt. I ahir no em vaig prendre res, vaig dir, mira, me'n vaig a dormir a la nit ja, de massa nota. I m'he aixecat igual. I llavors avui m'he pres un parcet de molts d'aquests i ara ja em trobo millor, però ostres, Déu-n'hi-do, eh? I evidentment les pressions atmosfèriques baixen, canvia amb el vent i es nota, també es nota. I ens afecta, evidentment. A les plantes no ens afecta d'aquesta manera. Jo fa uns quants dies que abans d'anar-me'n a dormir...
una tassa de farigola, de sopa. Vaig fer una olla de sopas de farigola i llavors, com que a casa tinc no sé quants pots d'aquells de la xocolata d'un ta,
Que els has hagut de buidar primer. Ja els vaig buidar fa temps que els vaig buidar. Vas canviant la xocolata per la farigola. I els tinc allí, vaig fer una olla molt gran, això de la farigola, i la vaig posar tota en pots. I abans d'anar a dormir, doncs mira, m'agrada més amb pa sec, allò amb el plati, però doncs abans d'anar a dormir, escolta, una tassa de sopes de farigola. Hi ha una cosa que costa molt poc de fer, Eduard, que jo ho tinc a fer de casa, i ho recomano molt, que és...
pots de vidre que tenim, que segur que utilitzem molt de llagums, de tomàquet o el que sigui, i algun el neteixem, doncs tenir un o dos pots amb Maria Lluïsa, un o dos pots amb llaurer, amb frigola, perquè són branques de plantes aromàtiques que tallem, que deixem secar i llavors mantenir-los. I clar, i va fantàstic perquè si els tens a mà...
els fas o els utilitzes, no? Llavors, ostres, mira, una mica de frigola, una mica de... No tant com allò verd que pots tenir a la jardinera de casa, tenir una menta, o tenir una mica de lavanda, però, clar, aquestes herbes que s'utilitzen més en sec, és fantàstic tenir-les, i tenir-les a mà, i tenir aquests pots de vidre, que no cal que tinguin la xocolata, perquè he de consumir xocolata, però poden ser el que vulgueu.
i després reomplir-los amb planta aromàtica que després utilitzem tant per fer infusions com per cuinar i ens va fantàstic tenir-ho i això és una cosa que mira que es costa molt poc tenir i quan ho tens entreus l'endiment i val molt la pena de fet crec que hauríem de tornar una miqueta allò que es feia antes sí, exacte sí, sí, tal qual tal qual
I tenia a casa això, una mica de puniol, una mica de farigola. És que no és tan difícil i, a més, ajuda moltíssim. Vull dir que és molt fàcil de poder, d'alguna forma, tenir-ho a l'abast. A vegades ens trobem gent que diu, no, és que jo en pisos no puc tenir tot això, no? I doncs, mira, llauré, a tot arreu, farigola...
És fàcil d'aconseguir. El que passa és que pots anar pel de fora i anar a recollir el que vulguis? El que vull dir és que tothom gairebé en té. A casa, els avis, els pares, els tiets, no? Llaurer? Llaurer estic segur que és superfàcil d'aconseguir. En qualsevols parcs tenim llaurer posat i ens surt el llaurer com una planta... Els romans ja la feien servir com una planta molt medicinal i tenim una planta que surt molt fàcil.
No sé si realment pots agafar i collir quatre branques de farigola al bosc. No crec que estigui ben vist, però tampoc no sé. No vull posar-me un jardí que desconec en aquest sentit. Però sí que és fàcil de tenir. És a dir, no sé, clar, m'he molt de gent que té llaurea a casa o que té farigola plantada o que té espernallac.
I a més si li dius, ostres, em dones la Maria Lluïsa, que és una planta com molt desconeguda per la gent de, deixem-ho dir així, urbanita, és una planta que és superràpid, que creix molt fàcil, que és arbustiva, molt forta, quan l'agafes una miqueta fa una olor tremenda, i tens unes branques tallalletes, i escolta, amb una infusió de Maria Lluïsa, és una meravella, no? En canvi, si això vingués en càpsules...
i fessis un botó i aprenguessis, tinguessis així tan sec, seria com que ens hem tornat tan còmodes que sembla com una cosa molt difícil de tenir, de fer, ara he de tenir uns pots de... En canvi, quan de debò tens les manques tallades, les tens seques, les tens posades en un pot i creus aquest rendiment així, perquè et diràs una tonteria, però a vegades agafes menjars, menjars, deixem-ho dir així, prefets, què vull dir? Unes mandonguilles, doncs no fas el típic d'agafar la carn, triturar la carn, sinó...
A vegades compres mandonguilles ja fetes, no? I agafes quatre pèsols, una ceba, una mica de tomàquet i ho fas, no? Doncs fa tonteria, que tens llaurer. Li poses dues fulles de llaurer i dius, però quines mandonguilles més bones, no? O posar-hi... Llavors, t'anir-ho així a mà, escolta, és magnífic. Vull dir que hem de recuperar això, però a més tenim en compte molt d'on venim, perquè a vegades ens prenem medicació, ens prenem coses i si saps d'on ve, d'on ve, d'on ve l'origen, la immensa majoria venen de planta.
Saps? O sigui, l'aspirina, l'àcid salicílic, sàlix, és un tipus de desmai, el sàlix babilònic és el desmai, i el sàlix hi es feia perquè els romans ja i els grecs sabien que sota del sàlix el mal de cap et marxava, inclús a vegades posaven una branca a la boca i et marxava el mal de cap, no? Llavors, en sintetisme, exactament la matèria prima que treu per fer-ho, no?
Què vull dir? Que en el fons ja venim d'aquí, però ens hem trobat molt còmodes i una cosa ràpida i que pugui comprar i que funcioni. I en canvi, quan veus que realment el que feies d'una infusió de farigola, el bé que senta, com et fortaleix i com va bé, clar, i parla amb la gent gran, diu, i tant, clar, ostres. I en canvi l'altre és com...
No, això no funciona, no? Millor algú que en venguin a la farmàcia i que tingui... Que també, eh? Vull dir, quan s'ha de recórrer els químics, doncs... Però s'ha de recórrer, no? Tenir-ho com una cosa de base, de dia a dia... Bé, va, escolta'm, no som metges naltros. No, ni cuiners. Escolta, Joamà, que fa vent...
que la conversa ens ha portat aquí el vent. Quines precaucions hem de prendre amb dies tan ventosos als nostres jardins, patis, als nostres balcons, per les nostres plantes. Hem vist molts arbres com es tombaven perquè el terra ha quedat empavat d'aigua d'aquestes últimes pluges dels últims mesos. No sé fins a quin punt
Podem prendre alguna mesura, nosaltres. Segurament, segurament el dia d'avui hi ha mesures poques perquè portem tant de vent que hi ha gairebé els tessos més alts que no tenen pes o així cauen en plantes que han anat creixent i fa bandera, fa vela i cau, no? Mira, arraconals, posar-los en racons més arracerats del vent. També pensem que per molt que estigui...
recent plogut i hagi plogut, tot el que tenim amb testos i amb torretes, quan fa aire asseca moltíssim, molt. El vent és el que més asseca de tot i quan acaba el vent hem de regar i això és gairebé. Nosaltres, a les nostres engeneries, el vent és que hem d'aixecar testos i regar.
automàticament regar i et trobes realment molta planta seca i dius, però si va a ploure abans d'ahir, com pot ser, no? I és que el vent ha assecat moltíssim. Gairebé et diria que ara per ara ja està. Però sí que tenint en compte que quan fem podes, nosaltres fem podes, les fem per diverses coses. Unes per tant tenir millor fruit, l'altre a vegades perquè ens interessa tapar i tenir aquesta privacitat i tal, i l'altre és per precisament fer que les branques dels arbres creixin fortes i agafint aquesta fortalesa per poder aguantar coses com el vent, no? Quan podem, el que fem sempre quan tallem una branca és aquella branca...
li traiem pes de la punta i el que fa és engreixar-se aquella branca i rebrotar de nou. Per tant, pot aguantar molt més pes perquè està molt més gruixuda. Un tronc gros i ample aguanta molt més que un tronc primet. Llavors, aquelles branques tenim molt llargues als arbres, que de vegades ens arriben on volem que arribin perquè et fa sombra, observem-les si...
Creiem que aquella vara de fusta, aquell tronc de fusta més prim, aguanta tant de pes. Ostres, que ja m'interessa la sombra allà. Doncs tallem-lo a una certa llargada, pensant que allò s'engreixa i rebrota, no? I ens permetrà tenir més sombra allà on volem, i que ramifiqui, i que aguanti amb fortalesa, no? Llavors, avui no podem podar, però les podes tenir-les. Doncs, en dies de vent com avui, a vegades tenim arbres que veiem branques que es mouen moltíssim.
És a dir, que avui observem. Una observació avui de dir, ostres, hi ha aquestes branques o aquest arbre, mira com es mou, que, ostres, que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Això són senyals de dir, vale, aquest arbre està ja a un límit de dir, si segueix creixent, si en segueix una poda, o la poda és natural, que vol dir que acaba trencant-se pel vent o per algun altre fenomen que dius es trenca i ve, o...
la trencada no la controlarem, caurà on sigui la branca, o que va caient l'arbre, no? Què podem fer? És a dir, si detectem... Primer de tot, com detectar el perill de caiguda d'un arbre? Una cosa és que caigui, mira, cau al mig del carrer i no enganxa ningú, però cau al mig del carrer i enganxa una persona, o és igual, o un cotxe, i aquí ja parlaríem de danys materials, o es tomba sobre la teulada de casa, escolta, et fot una trencadissa de... Mira, quan som palmeres...
Les palmàcies no ens hauríem de preocupar. Sobretot palmàcies, no parlo de mig de voreres o així, sinó palmeres plantades en jardí o així, no en llocs asfaltats o llocs... Palmeres no ens hauríem de preocupar perquè són plantes que es dobleguen i que estan molt almatès a desalpir, inclús tenen les fulles.
que estan partides entre elles i llavors el que fa és tenir menys resistència al vent. Però la resta d'arbres, que no es doblega el tronc, el que hem d'observar és que l'arbre, el tronc principal, es manté prou ferm i com a molts s'inclina allò poquet, entre 15, 15 graus, 20 graus. Ara, quan veiem un arbre que es comença a inclinar, que s'acosta a 45 graus, que és molt bèstia,
dius, uau, uau, pateix, no? Clar, un arbre a 90 graus no es pot doblegar, es trenca. Llavors, quan veiem que un arbre es doblega a 45 graus, ja és complicat. Però a vegades tenim branques d'aquests arbres. Sí, però jo et parlava més aviat d'allò que els veiem que es tomben de so carrel, no? Que veus el cul, no? Però perquè això passi, Eduard, veurem que l'arbre no es manté de peu. Quan ja fa vent, aquell arbre es comença a doblegar.
Llavors, per què? Perquè és la vela, la vela que fa l'arbre, tot el pom de fulles de l'arbre, el que fa, fa molta resistència al vent. I aquell arbre comença a tombar-se, és a dir, difícilment veurem un arbre que es manté de peu, recte, i pum, cau de cop. No. Aquell arbre primer fa la vela, aquesta vela comença a doblegar-se. Quan arriba a 45 graus, estem pensant que la força que està fent el que és el tronc, que s'està agafant les arrels, n'hem d'imaginar les arrels com que s'agafen al terra, i fa que aquell tronc es manté de peu. Aquí és un moment molt perillós, que hem de dir, hem d'actuar ja.
I què s'ha de fer en casos així? Esperar que acabi el vent, perquè no ho pots fer abans, i llavors poder, o podem a través d'un professional si l'arbre és molt gran, o treure-li pes a l'arbre, però sobretot el que hem de fer és veure, precisament com que això és una bandera, fa banderes, aquestes banderes qui les aguanta, no? Són branques molt llargues, amb poca resistència, llavors tallar-les, que sobretot se'n va cap a un costat, que és habitual, se'n va més cap al sud, o que hi ha un altre arbre a dalt i aquest arbre ha crescut lateralment, doncs aquella branca tallar-la per la meitat.
Quan tallem i engreixem que s'engreixa el tronc, quan tallem i s'engreixa el tronc, a banda, l'altra cosa que només passa és que s'engreixen les arrels. I les arrels també tendeixen a créixer cap allà on necessita més subjecció. Llavors, aquell arbre ha tallat cap allà i el pes va cap a aquell costat, doncs les arrels precisament van cap a l'altra. Hem d'anir en compte que avall hi ha una cosa que no controlem, que és que no controlem
què hi ha d'arrels a baix i cap a on van les arrels, perquè a vegades ens trobem que sota hi ha una roca gran i l'arbre només ha pogut tirar arrel cap a un lateral o cap a un davant i aquell costat no, llavors quan el vent bufa del costat contrari està molt més dèbil, llavors això ho hem d'observar molt fàcil.
Jo pensava que ens parlaries ara de, ostres, si avui fa vent, ara estarem dos dies que no en farà i podem molt bé, però si torna a fer vent, tornem a córrer el risc perquè aquestes arrels encara no s'hauran engreixat. Pensava que ens parlaries o ens diries actuacions d'urgència tipus puntals o...
Mira, clar, debut de l'arbre a l'alçada que parlem de l'arbre, no? Però amb un arbre, un pi, una alzina grosseta, si veiem que es doblega bastant i hi ha branques que dobleguen molt, el millor que podem fer és precisament acabar el vent i tallar. Tallar i podar aquestes branques més gruixudes. Ni que diguessin, no sé gaire de tallar, no? Però talles una copeta de dalt que dius, és que aquesta copa es movia molt, t'asseguro que el següent vent que vindrà allà ja no es mourà, perquè precisament li traiem la vela, no? Això és el millor que podem fer.
Posar puntals o lligams als arbres és una mesura que es fa quan l'arbre està recent plantat, que porta molt poc plantat, a vegades menys d'un any, que no ha pogut arrelar prou i que diguem que té vela suficient, però en època d'ara, que és majoria d'època fulla caduca, que porta la fulla, o que tenim arbres de fulla perine, però és l'època de menys fullatge.
Haver ara de posar puntals, et diria, és perquè estàs veient que està caient. Llavors, lliguem-lo, fem el que sigui, d'acord? Però just passant el vent hem de podar, hem de podar i és urgent. L'ideal seria visualitzar ara el que més s'està movent i podar, i podar just passant el vent i ja està.
Doncs vinga, seguirem aquestes pautes, aquests consells. Ens queden escassos 7-8 minuts per seguir parlant de llavors. Per parlar del tema que parlàvem. Faia un resum molt ràpid. Parlàvem de les llavors. La llavors n'ésser viu en estar latent. Vol dir que és un nésser viu que està consumint mínima, mínima, mínima d'energia. A dins de la llavor hi ha com aquests pots que parlava l'Eduard de xocolata per ell, energia pura, en què l'ésser viu...
absorbeix, va menjant poquet a poquet amb mínim consum perquè no té gens d'activitat.
Quan nota temperatura agradable i humitat, aquesta llavor el que fa és absorbir aquesta humitat, engreixar-se i germinar. Però les plantes el que volen és que aquestes llavors arribin a llocs on elles no arriben i intentin procrear-se al màxim perquè alguna d'aquestes llavors pugui arribar a un lloc on hi hagi aigua, on hi hagi humitat, on hi hagi molt de temps i pugui germinar. Llavors, les llavors, les plantes fan diferents sistemes per adaptar aquestes llavors que arribin a tot arreu.
Parlàvem que totes les llavors del món són resistents al seu gàstric. I tal. Vol dir que tu te menges una llavor, tal qual, i travessa tot el teu cos, l'intestí, i la deixes anar tal qual preparada ja per germinar. Llavors, clar, el que fan moltes plantes és embolcanyen la llavor amb un fruit.
un fruit que sigui atractiu, una cirera, un raïm, un vesc, un grèvol, són fruitets de colors que els ocellets, els animals herbivos o nosaltres, doncs, simplement agafem i mengem, no? Llavors, aquest ocell tranquil·lament vola o emigra i para amb una illa a descansar, doncs, quan defeca, doncs, està automàticament aquella llavor agafat un taxi i s'ha transportat, no? Llavors, parlàvem que un dels...
manera de fer que les plantes arribin a tot arreu, és gràcies a que la llavor, tu quan menges una poma i t'estàs menjant la llavor, la llavor no la digereixes. Aquí parlàvem que quan menges xia o sesa, amb aquest tipus de llavors que estan tan de moda, o es cuinen, o es trituren, o la mastegues, o tal qual entra, no absorbeixes cap tipus de propietat. De fet, en venen de triturades, perquè la puguis també...
consumir d'altres maneres que puguis, no? Llavors, és una manera de transportar les llavors, però les plantes han enginiat diferents tipus de mètodes per transportar. Ostres, que sí que aquest 7 minuts és com que va molt ràpid. No, doncs escolta, tranquil, si convé ja recuperarem el tema. Llavors, a part d'això, també aprofita en un altre sistema que és el d'avui, que és el vent. Les plantes volen amb el vent les seves llavors.
veurem la típica dels angelets, que bufes i volen, no? I això, cada una que vola, és com si posessis un paraigua a cada una de les llavors. Llavors, aquella llavor és capaç de volar amb el vent, que comencen a escampar, i de tot aquell munt de llavors, alguna va parar en algun lloc on hi ha terra, on hi ha humitat, i llavors, quan germina la humitat, doncs, pot germinar.
I els helicòpters, també. Exacte. A la Rambla de Tarragona, per exemple, hi ha Tipuanes que fa un tipus de llavor que porta una ala. Sí. I aquesta ala, quan hi ha vent, es desenganxa de l'aire, de l'arbre, i amb l'aire vola. Arrenen a volar més de 15 i 20 quilòmetres.
hi ha arbres que fan, en vez d'una ala, dos ales. I fa més tipus helicòpter encara, no? Llavors, quan tu les veus carall a la Rambla o a qualsevol lloc, però és que acaben com volant. Per aquí fora, a l'avinguda, n'hi ha algú, no? Sí, sí. I també acaben així amb helicòpter. Però et diré més, hi ha plantes que enginyen, aprofitant, és que hi ha molts sistemes de transport, que avui no els acabarem de dir tots, però amb el vent, i hi ha plantes que encara enginyen també un sistema molt més bèstia, adaptada al seu lloc de viure. Per exemple, imagina que vius un lloc molt desèrtic,
Sí, home, el Far West. Molt bé, molt bé. Ja se'ls em vaia parar. Sí, sí, l'altre dia anava cap a Salamó. I ho vas veure. Passava per la Nou i just quan arribo allí a l'encreuament de la Pobla de Montornet, allí vaig veure, dic, mira. I va passar allò, la típica bola que es veu a l'Oest. El Far West, la Nou i allà el Far West. Quan fan allò pistola en pistola i veus passar allò. Allò és una planta
que no només... És com un rostoll. És com un rostoll amb rodó, molt bé, però ja creix en forma rodona. Ah, sí? Sí. Això sí que no ho sabia, que creixia ja en forma rodona. Clar, fins i tot que no en veuràs mai cap de quadrada. No, quadrat no, però pensava que era això que a base del vent, de donar-li trompades o el que sigui, es va rodonir una miqueta, el que passa amb els còdols de riu, per exemple, no? No, no, no. Saps els bombos de loteria? Sí. Doncs podríem dir que imiten això.
Aquesta planta neix en rodó, va creixent, creixent, creixent, llavors hi ha un moment en què ja para i ha tingut prou energia com per fer la floració i llavors hi ha hagut la polonització i fa les llavors. Les llavors les fa dins d'un sistema
Perquè m'entengueu, és com una càpsula grossa en què la part de dalt hi té una tapa, però la tapa queda una mica oberta, molt poqueta oberta, sí? I a dins hi ha totes les llavors, les llavors són com boletes, com de xia, més o menys, són més grans, però més o menys, no? Llavors, si tu remenes això, t'arradoren que una. Què fa la planta? Quan ja les té totes ja, que estan les llavors ja quasi fetes, el que fa és ho dona tot pels fills.
i llavors asseca, tota la planta s'asseca, s'asseca, s'asseca, donant tota l'energia que ha absorbit a aquestes llavors i els dona aquesta part que dèiem d'energia a dins de cada una de les llavors. Llavors quan la planta està seca les llavors estan preparades. Llavors la planta està quieta i quan llavors bufa prou vent com per crac arrencar la planta i la planta quan s'arrenca comença a girar i comença a rodar, rodar, rodar, rodar, rodar. Quan va rodant aquelles llavors es mouen dins del bombo
que és cada llavor, i en aquell forader, clic, de cop cau una, i cau una altra, i llavors cau una altra, i llavors la planta mateixa s'encarrega d'acabar el vent, va transportar-se, i d'aquesta manera s'assegura que no surten totes alhora, no surten al mateix lloc, no van a parar en un lloc més de secar, o més de roca, o més de... Alguna anirà a parar en un lloc amb més aigua i més pluja, i és una manera de com amb el vent has pogut transportar aquesta planta, aquestes llavors, i acaben escampant-se i sortint a tot arreu, ja utilitzant el...
el propi creixement de la planta. No és l'única planta que viu per entregar-se als seus fills. Les zavares, aquí a Altafulla, que han tingut també problemàtiques i així, perquè es van arrencar al passeig i així. És una planta cactàcia típica que neix
en llocs on no neixen altres plantes, a vegades, o sigui, en rocalles, en roquers, a prop de la via del tren, també és molt típic veure-les, no? I és una planta que és com un cactus, com una aloe vera, com una gabe, no? I creix, creix, creix, creix, creix, i arriba un moment que ja ha tingut prou substàncies de reserva, de fet, fa unes fulles que són supergruixudes, que en el seu centre hi guarda substàncies de reserva, de matèria, per poder créixer. Llavors, quan ja té prou energia, llavors, a vegades triga quasi 20 anys.
fa del centre una gran floració, molt alta, molt alta, molt alta, molt alta, molt alta, que a vegades fa 4 o 5 metres. I llavors a dalt fa la floració. És tan visible, tan maca, que gairebé es polonitza el 100% de les llavors. Llavors, aprofitant que està tan alt, aquestes fulles tan greixudes que tenia, la que fa és assecar, assecar, assecar, asseca tota la branca de dalt, fins a tal punt que ja fa una altra cosa que és molt prodigiosa també, que és que no només té les llavors a dalt, sinó que fa que aquestes llavors comencin a germinar.
Vol dir que aquestes llavors a dalt de la flor, no només hi ha la llavor, sinó que comença a treure algú d'arrel. Algo d'arrel ja surt a dalt de la llavor. Suposo que per aquest motiu, quan veiem moltes atzavares juntes o a prop, és perquè precisament ha passat això. Exacte. Llavors, què passa? Ja germina des de dalt i quan fa molt de vent o molta pluja...
crac es desenganxen de dalt i volen, volen una mica, no gaire. Per a vegades depèn del vent, pot ser quilòmetres, però si no, cauen això de 3, 4, 5 metres. Llavors és molt típic veure d'on té 20 atzevara, 10 o 20 atzevara més, que per això potser l'han declarat d'una hora d'hora perquè allò un té atzevara neixen només atzevara. Es passa que l'atzevara van parar en llocs on altres difícilment neixen, no?
Però te'n dones compte que és una manera de transportar la llavor a un lloc lluny i, a la vegada, asseurar-se la resistència fent que ja germini, ja li estic donant no només substàncies de reserva, sinó posant les màximes facilitats possibles. És apassionant el món del transport de les llavors. Escolta, en seguim parlant. La setmana que ve no passa res. Cap problema. Continuem la secció. Joan Maria Vidal, un plaer. Gràcies. Que vagi molt bé.
Nosaltres ens plantem ja la recta final d'aquesta nova edició de Baixa i Al dia. Va, molt ràpid, reflexionem, Sònia, amb quina frase cèlebre tenim avui. La caritat és humiliant perquè s'exerceix verticalment i des de dalt. La solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu. Això ho va dir l'escriptor i periodista uruguaià Eduardo Galeano.
Fantàstic. Reflexionem, sisplau. Reflexionem. I d'altra banda, Raquel, molt ràpid també, un avançament del programa de demà des de Navartur. Doncs esperem que sí, que demà a les 10 des de Pamplona puguem oferir aquest especial per explicar que els municipis del Baix Gaià de Costa es promocionaran conjuntament per primera vegada des que van signar el conveni del Baix Gaià Turisme i per tant buscarem veus, veus que en donin fe i que ens parlin d'aquesta promoció del nostre territori.
Fantàstic, bon viatge, Raquel i companys d'Ona la Torre. Sònia, ens retrobem demà aquí a la Sintonia de Baix, que hi ha el dia a les 9 del matí. Que vagi molt bé, te reveure. Fins demà i bon viatge a Ona la Torre. Gràcies.
La compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta. Fem salut. El programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El govern de la Generalitat i Comuns han tancat un acord definitiu per als pressupostos del 2026 desencallat amb la modificació de la llei d'urbanisme que permet prohibir la compra especulativa d'habitatge. L'acord estableix que els grans tenidors no podran adquirir pisos en zones de mercat tens per especular, excepte per a ús personal per comprar edificis sencers destinats al lloguer habitual o bé per a una única segona residència.
Heràncies d'habitatges que no es destinin a ús propi hauran d'anar al lloguer amb control de rendes. Sílvia Paneque ha valorat positivament aquest acord.
i el govern posarà tot l'esforç i tot el que pugui hagi de posar sobre la taula perquè aquests pressupostos siguin una realitat a Catalunya el més aviat possible. L'acord amb els comuns és un primer pas, esperem que puguin donar detall, crec que és a partir de les 11 del matí, i és un primer pas, i continuarem treballant amb Esquerra Republicana perquè això sigui possible. I com sentíem, Salvador Illa i Jessica Albiach signaran públicament aquest acord al Palau de la Generalitat, ara a partir de les 11 del matí.
I Protecció Civil de la Generalitat activa l'alerta del Pla Vencat per forts vents fins demà al migdia amb ratxes que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, Prepirineu i la meitat sud i puntualment més de 120 km al Camp de Tarragona. A conseqüència, Renfe ha modificat horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià i també s'ha suspès la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa.
Els bombers de la Generalitat han atès una vintena d'avisos també relacionats amb el forment fins a les 12 del matí. La majoria han estat a Barcelona, a Tarragona i també a Lleida. I el Departament d'Educació debatrà avui una proposta amb sindicats que consisteix en l'increment del 3,5% anual en els propers quatre anys del complement autonòmic. Per poder aplicar l'augment del complement, caldrà modificar també la descripció de les funcions dels docents que hauran d'assumir tasques d'inclusió i orientació.
El departament es compromet també a augmentar els recursos per la inclusió i també la reducció progressiva de ràtios a les aules. Per la seva banda, els sinicats consideren que aquesta proposta és insuficient i pensen mantenir les mobilitzacions anunciades. I un motorista mort en un accident de trànsit aquest matí a la B23, esplogués de Llobregat al Baix Llobregat. Amb aquesta víctima ja són 10 les persones que han perdut la vida enguany a les carreteres catalanes.
I avui és previst que un operatiu de l'Ajuntament de Barcelona desmantelli l'assentament de la zona franca on viuen acampades desenes de persones des de fa mesos. La nova instància del consistori és que s'hi pugui quedar a passar la nit si no tenen cap alternativa però que retirin el campament cada matí.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Nova edició de la Casa de la Vila. És l'espai que dediquem setmanalment a parlar amb els regidors que formen part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Tordambarra. I en aquest cas rebem nosaltres el Raül Garcia, primer tinent d'alcalde, regidor de residus i de neteja viària, serveis tècnics. Què tal? Bon dia. Molt bon dia. Molt bé, gràcies. Com estem?
Doncs bé, després d'un ple bastant llarguet, s'ha de dir, perquè últimament eren més curtets, però bé, doncs seguim amb la rutina i també, personalment, després d'uns dies d'estar una mica en stand-by, doncs hem tornat amb força per encarar aquest nou any. Clar, perquè t'hem de felicitar, no?, per la...
Paternitat que, bé, ja es va dir al ple, no? Aquest no, els anteriors, que no hi va ser per aquesta qüestió. O sigui que felicitat també per aquesta part. No sé si ho donar més feina. Les coses de casa ara o...? Sí, bueno, la principal diferència de casa ara és que hi ha bastanta més feina que hi era abans, però bueno, l'entomem bé i amb molta il·lusió, la veritat, que molt bé.
Molt bé. Tornem a la rutina de l'Ajuntament, amb aquesta experiència també com a alcalde accidental, per l'absència de l'alcalde Vale Pino, dirigint el ple. No sé com va ser això, l'experiència, el fet d'haver de portar, que al final és una cosa molt de...
de gestionar, no?, la sessió, dels tempos i tot plegat. Sí, moltes vegades, ja ho comentava amb l'Eduard i també amb el Vale, que porta relativament poc temps, doncs que una de les qüestions més feixugues, almenys, que costa gestionar i també els nervis propis d'un mateix i anar, doncs, dirigint aquestes sessions és una de les coses més complexes que...
que hi ha i, evidentment, quan em toca fer-ho per primera vegada, doncs sempre hi ha aquella tensió, aquells nervis de com anirà. I, a més a més, coincidint amb un ple que, a més a més, hi havia tres mocions que presenten els partits polítics, que també és quan hi ha potser més tensió, no temes més complicats. Però bé, la veritat que valoració prou positiva...
I bé, doncs, em servirà com una prova pel que haurà de venir a partir del juny, així que m'ho prenc com un aprenentatge més. Sí, recordem que al juny hi haurà aquest canvi de nou a l'alcaldia en funció del pacte de govern entre el PSC i Esquerra, i l'alcaldia passarà a mans del Raül García com a representant d'Esquerra, com a regidor d'Esquerra, segons ja es va dir en el seu moment a l'inici del mandat. Doncs això, per l'absència de l'alcalde Valepino, el Raül, que va dirigir aquest ple,
de dilluns i, com sempre, nosaltres a setmana de ple fem balanç de la sessió i parlem dels temes més destacats que hi va haver i de les intervencions més destacades d'aquesta sessió amb els punts més importants. Entrem en matèria, anem a parlar d'aquests punts. Per exemple, una de les qüestions que hem destacat als mitjans de comunicació, nosaltres i TAC12,
sobretot a l'hora de fer la crònica del ple, és aquesta desestimació de la petició de reequilibri econòmic per part de l'empresa IFE, l'empresa que presta el servei del bus urbà de Torredembarra.
I aquí hi ha dues qüestions. D'una banda, s'està treballant, vas explicar durant el ple, en els plecs del nou contracte, que en certa manera anem amb retard perquè és un contracte que està ja caducat, es compta amb l'assessorament d'AMTO, no sé en quin punt està tot plegat per poder anar avançant, perquè és una cosa que s'arrossega ja de fa temps.
Sí, com ho vaig dir al ple, ho repeteixo aquí, assumim que anem molt clara en aquesta qüestió. El contracte, ja has dit, està vençut des de fa molts anys, per tant, estem fora de contracte i no és una situació còmode per ningú. El fet de desestimar aquesta, que és la primera part que planteges, de desestimar aquesta situació de reequilibri econòmic de l'empresa...
Ho vam comentar al ple, hi ha uns informes tècnics on el que venen a dir és que l'empresa no va poder demostrar els ingressos que ha tingut durant aquests anys amb la venda de bitllets.
és una de les qüestions, és un dels ítems importants a valorar en aquest reequilibri o aquest ajust econòmic. Per tant, segons els informes dels nostres tècnics, no dona peu a aquest reequilibri econòmic i per tant, l'opció que li quedarà a l'empresa, que haurà d'adoptar, és la via del contenció segurament i al final d'aquí un temps a veure qui donen la raó.
Però la part més important d'aquest tema, que és la segona qüestió que plantejaves, és de com estan els nous plecs per licitar un contracte a cor amb la necessitat real que tenim a la torre en matèria del transport urbà.
S'ha allargat molt i una de les qüestions és, que ja vam explicar el mandat anterior, que ens vam adherir a l'entitat Amtu, que és experta en transport urbà, és associació de municipis per la mobilitat i el transport urbà, perquè ens encarregar una auditoria, una auditoria del nostre servei de transport que tenim actualment.
A partir d'aquí, de fer la fotografia que tenim, s'han hagut diferents reunions tècniques, hem tingut un assessorament per part d'aquesta entitat i ara per poder els nostres tècnics redactar els plecs. Els plecs vam parlar amb l'alcalde fa poc i ja està en la seva fase final, és a dir, ja tenim l'estructura ben definida per poder-ho aplicar i il·licitar el contracte i començar de zero, per dir-ho així. Eh...
Tothom sap, tothom ho veu, que l'autobús sí que l'utilitza molta gent, però sobretot en franges d'horàries molt concretes, a primera hora pels centres escolars o serveis molt concrets, com pot ser...
la gent per anar al CAP o serveis d'aquest tipus. Això s'ha hagut de conjugar perquè també l'orografia que té la torre, que som un poble molt allargat, si el veiem al mapa molt allargat, i tenim punts molt allunyats del que és el centre on ens troben els serveis,
doncs això dificulta i això ha requerit una reflexió i també un estudi d'on puja i baixa la gent per poder adaptar un servei més a cor, tot i la complexitat que té un servei d'aquest tipus. Per tant, ja estem en aquesta fase final i esperem d'aquí a poc que els plecs es puguin publicar i començar una licitació per tenir un contracte com mereix.
Entenem, aleshores, i també ho vas comentar una mica, la proposta de municipalització, la petició de municipalització que van fer alguns partits de l'oposició no es veu viable. No, ara mateix no, ja en serveix d'aquest tipus que no es pot plantejar ara mateix. Bé, doncs tot això arran d'aquesta desestimació de la petició de reequilibri econòmic per part de l'empresa, clar, no sé si ara també estaria una miqueta a la guait, no?, de totes les...
les passes que pugui donar IFE pel que fa a reclamar aquests diners. Tac2 va dir que eren com un milió d'euros, que és una quantitat important. Per tant, no sé si és com... Hem de tenir en compte que ja hi haurà o hi ha la possibilitat que hi hagi aquest contenciós i que podria sortir una cosa o una altra. Com tot, quan no s'arriben aquests acords i les empreses o qui sigui posen un contenciós a l'Ajuntament, doncs s'ha de tenir la previsió...
i estar preparats pel que pugui passar. Per tant, haurem d'estar preparats pel que pugui ser. Bé, doncs, una de les qüestions destacades que es van tractar en aquest ple ordinari del mes de febrer, que vam viure aquest dilluns a
l'Ajuntament de Tornambarra. Hi va haver altres punts, com per exemple l'aprovació del Duproxim, que reuneix un document que reuneix tots els plans d'emergència que hi ha al municipi.
Vau destacar des del govern, ho va fer la regidora Mari Carmen Martín, que és una qüestió sobretot tècnica, que s'ha treballat per part dels tècnics. Ara aquest document que passarà a exposició pública també és una qüestió que es venia...
Arrossegant de fa temps, que s'hi venia treballant de fa temps. Suposo que és això d'anar tancant carpetes i anar avançant, sobretot també veient, doncs, ara aquestes últimes setmanes, no?, amb la situació meteorològica que hem viscut, potser posa de relleu la necessitat de tenir un document d'aquestes característiques, no? Clar, és un document que ens ha de posar tots o establir mecanismes o protocols per quan hi ha emergències i, per tant, doncs, amb la situació tan canviant que estem vivint els darrers temps, doncs, és important...
que l'Ajuntament disposi d'aquest document. Com ja va explicar la regidora Martín, és un document molt tècnic, on els polítics no hi hem tingut participació. És una de les coses que va tenir certa polèmica pels partits de l'oposició, que deien que no havien participat en això.
L'explicació, per tant, de la regidora va ser això, que no tenia aportació política, i és ara que sí. És a dir, ara es publica aquest document i ara està obert aquesta exposició pública a que tothom, polítics i no polítics, és a dir, tothom, pugui fer les aportacions que consideri seran i seran valorades. Per tant, els mecanismes són aquests i no som nosaltres que ens inventem diferents maneres d'establir aquests procediments. I, per tant, un document treballat
en l'aspecte tècnic que ha de donar els seus fruits i això, dies com el dijous passat que hi ha l'alerta del govern i que quan un ajuntament com el nostre mou tants treballadors establir uns protocols també és important tenir aquestes coses refrescades i al dia perquè sigui més fàcil primer de tot comunicar-se amb els treballadors i saber què fer en aquestes qüestions d'emergència
Aneu a parlar de les mocions que es van presentar, que es van debatre en aquest ple ordinari del mes de febrer, perquè, com deies, Raül, potser també és de la part que va generar més debat a l'hora de gestionar el ple. La que va ser bastant fàcil de portar va ser la que feia referència a la iniciativa per instal·lar una iamborda Stolperstein, de record a l'Esteve Canyellas Margalló, ho presentàveu a diferents partits
Diferents grups municipals, els que esteu al govern, PSC, Esquerra Junts, també l'Alternativa, la CUP també va dir que s'hi sumava i el Partit Popular que hi va votar a favor. Bé, suposo que és una petició d'aquestes que genera certa unanimitat i que tothom està d'acord, no? Sí, ja és una qüestió que portem ja bastants anys, diria, fent homenatge a l'Esteve Canyelles, amb la seva família, fent actes
doncs ben macos, podria dir, i necessaris, crec, per la memòria històrica de la torre i dels torrencs que vam patir. I bé, doncs és una iniciativa que va venir dels centres d'estudis, sinó valdemàs, i per tant la vam acollir amb molt bona predisposició. S'hi van sumar partits i per tant ara amb la...
amb l'associació amical de Mauthausen, doncs, esperar que es concreti tot i que aquesta llamborda que s'ha de situar, doncs, sigui una realitat i, doncs, sigui un element més per poder retre homenatge a l'Esteve Canyelles.
Una altra de les mocions parlava d'un tema de molta actualitat, com és el transport ferroviari, la situació del transport. En aquest cas, Alternativa Torre d'Embarra plantejava una moció per instar que hi hagi una connexió directa entre Torre d'Embarra i Barcelona. Hi va haver hagut en contra des del govern, dient que ja s'havien fet actuacions en aquesta línia i
resumint molt que era una moció una mica oportunista a l'hora de presentar-la, però no sé si en la forma potser que va fer servir el terreny de Tornambarra ja esteu d'acord, però en el contingut en si de la moció sí que esteu d'acord. Sí, i amb el relat temporal de totes les accions que havia fet l'alcalde en aquest cas, des del seu gabinet d'alcaldia, doncs demostren que en el fons, evidentment, que l'Ajuntament
estar amb aquests usuaris que pateixen dia rere dia el desgavell que hi ha amb els trens a Catalunya. El tema és això, que, clar, quan ens diuen que estem com a més espectadors, que no fem res...
i que anem tard, doncs no és així. I per això va ser molt important, i és una feina prèvia que vaig fer amb l'alcalde, que era posar dates de totes les accions que havia fet, de totes les reunions, de tot el primer, les peticions que havia rebut d'usuaris i usuàries amb la qüestió que els ocupa i que els crea tant de malestar en el seu dia a dia. Segon, les reunions que havíem tingut presencialment amb tota aquesta gent. Els compromisos, tant amb aquesta gent, amb els usuaris, però també institucionals,
de carta al director dels serveis territorials de la Generalitat, amb les peticions que reclamàvem com a Ajuntament. I a més a més et diré que en certa manera...
però comprometent-se encara més de les competències que tenim realment com a Ajuntament. Per tant, és un esforç i una feina que s'ha fet des d'alcaldia d'aquest Ajuntament que no podia quedar en baix. Per tant, no és la primera vegada que aquest partit ens ho fa i era una manera de dir nosaltres ja estem fent la feina, ja estem a favor en el fons d'aquesta qüestió, però les coses així no es fan. És a dir, perdó,
truca i pregunta com està la situació o què ha fet en aquest sentit aquest equip de govern. Per tant, vaig voler deixar palès aquest malestar, però és evident que l'Ajuntament està al costat dels usuaris i usuaris de Renfe i que estem mirant les possibilitats de mirar
Aquest és un desgavell, no n'hi trobo una altra paraula. Amb les rutes alternatives, com vaig explicar, que potser un autobús que pugui ser aleshores punta cap a Tarragona i allí ja l'usuari pugui fer Tarragona-Barcelona directament, que sembla que és més fàcil, o inclús plantejar un autobús directament a Torre d'Embarra-Barcelona.
Estem en aquesta línia i també avançant-nos, perquè ara d'aquí poc setmanes o mesos començaran també les obres del Garraf, que també ens afectaran, també és per tenir-ho en compte. I a més a més, amb la nova concessió que vindrà el 2028 i tot aquest aspecte, amb aquesta renovació també demanar potser més freqüència a la torre.
Tenint en compte que som de les estacions amb més usuaris, sempre ho hem dit, que pel que sigui, per la facilitat d'anar a aparcar o el que sigui, rebem, utilitzen molts usuaris l'estació de tren de Torre d'en Barra i per tant hem d'estar al costat d'aquesta gent perquè al final...
És una necessitat, és un dret bàsic que tenen per anar a treballar, per anar a estudiar i s'ha de garantir. Clar, tenim aquesta crisi actual de Rodalies, fins i tot les obres dels tunnels del Garraf que seran ara, però no sé si també es pot aprofitar per pensar més a mitjà o llarg termini, fins i tot, perquè...
Sempre estem parlant d'una torre d'embarra de 20.000 habitants en un futur proper. Les tendències demogràfiques de tota Catalunya, àrea metropolitana de Barcelona i tot, ja veiem les que són, amb creixements de població, per exemple, al Baix Penedès o aquesta mateixa zona de gent que va treballar a Barcelona. És el moment també de dir, ei, establim una connexió ja directa perquè al final aquesta situació de gent que viu aquí i va treballar a l'àrea metropolitana de Barcelona anirà en augment.
Sí, i evidentment abans ja hi és aquesta connexió bastant directa i el que hem de fer precisament és això. És a dir, nosaltres potser som el segon cordó que està rebent tota aquesta gent i el creixement o l'objectiu aquest de ser 20.000 no ve per parar de màgia i tal, sinó que és una realitat que estem vivint els darrers anys, que està creixent molt la població. Molt la població precisament per això, perquè l'àrea metropolitana s'està expandint, per dir-ho així,
El Baix Penedès ja fa temps que està rebent aquesta pressió i jo crec que anirà en cadena, i aquí ho estem veient. I, per tant, el que reclama és que, ostres, no fa tants anys de la Torre Barcelona amb una hora i herets. I ara no succeeix, això. I és això el que s'ha de reinvertir. Jo considero que tots els desastres que estan sortint ara, del manteniment de la xarxa, de rodalies i de més...
Crec que és aquí on s'ha de detectar. Evidentment que es tiraran els plats pel cap d'uns als altres. Però, ostres, potser aquests darrers anys, i és una opinió molt personal, s'ha ficat molt al focus amb noves línies, amb alta velocitat de no sé on a no sé quan. Ostres, intentem que les xarxes que tenim estiguin al 100% i un cop estiguin al 100%, un cop no en tingui la fiabilitat,
que requereix aquest sistema, que l'utilitza tantíssima gent cada dia, ja plantejarem noves inversions. Però el que tenim, cuidem-ho i donem-li el rendiment que li toca, perquè és això. Ostres, no fa tants anys, torno a dir, a Barcelona arribaves amb una hora i ara és impossible arribar-hi. Per tant, són qüestions que hem d'intentar solucionar. L'únic que, clar, les competències són de més a dalt,
I els problemes, entenc que són més complexos, però nosaltres, des de l'àmbit municipal, el que hem de ser corcons i reclamar, doncs, aquestes inversions perquè a la nostra gent, per dir-ho així, li sigui més fàcil al dia a dia, que això no en demanem, no en demanem tant.
Bé, tot això arran de la moció que presentava Alternativa i que va ser rebutjada, sí que l'oposició, els quatre regidors de l'oposició que van votar a favor d'aquesta proposta. L'altra moció que tampoc va prosperar és la que presentava Vox per prohibir l'entrada en dependències municipals de persones que anessin amb el rostre tapat.
Sobre aquesta qüestió ja vau destacar gairebé tots els partits del ple que anaven contra dels drets i les llibertats fonamentals i també hi havia aquesta qüestió d'ordre que va plantejar el regió de la CUP i que com a president del ple no sé si també va ser un moment de patiment una mica de veure què passava si es podia debatre o no.
La secretària va explicar aquesta sentència del Tribunal Suprem que, en cas que s'hagués aprovat la moció, no hauria pogut entrar en vigor perquè seria il·legal perquè anava en contra de la sentència del Suprem. No sé com es va viure també aquest moment. Bé, és un moment complex perquè, clar...
t'inciten a fer uns passos que potser no acord jo per ficar antecedents i ho m'explica però crec que en comissió informativa amb els partits de l'oposició que fa anys és a dir abans del 2015 d'entrar a nosaltres alguns de nosaltres hi havia qüestions que des de l'oposició no podien arribar mai al ple és a dir presentaven mocions i no arribaven a la comissió informativa es votava en contra d'anar al ple i per tant no arribaven mai a debatre's
qüestions que plantejaven partits de l'oposició. En aquell any es va decidir que qualsevol moció podia anar a ple, i així es va fer. Les comissions informatives ara no es voten, només s'informa de les mocions que hi haurà pel proper ple, i per tant el debat està garantitzat. Evidentment, quan hi ha qüestions legals que poden posar en dubte
doncs aquesta mateixa legalitat valgui la redundància, doncs aquí podem generar qüestions. La secretària ja ens va informar de la qüestió que era i va diferenciar i va quedar ben clar que una cosa era el debat d'aquesta qüestió i l'altra era si s'aproves, si en el cas que s'aproves, podria tenir conseqüències legals, i legals en aquest cas. I per tant érem tots coneixedors i tots conscients de quina situació
Ens mostraven, per tant, evidentment que jo personalment o l'equip de govern lamenta i condemna tots aquests debats que ja sabem d'on venen i per què venen, però al final havíem de debatre aquest punt.
I crec que era un moment, també, perquè cadascú es posicionés com toca, cada partit es posicionés la seva lloc. Des del govern vam decidir que no volíem donar, per això va ser bastant escuet, no volíem donar peu a massa debat, perquè al final, ho vam explicar, no existeix cap llei nacional, ni a l'estat espanyol ni a Catalunya, que prohibeixi els vells d'aquests integrals.
en els espais públics i, per tant, no és competència de l'Ajuntament. I, com va explicar la secretària, hi ha una sentència del 2013 del Tribunal Suprem on va denegar una ordenança municipal que va aprovar el ple de Lleida, o sigui, a la ciutat de Lleida. Per tant, no és competència a nosaltres. I nosaltres el que vam voler dir és que els que estem al davant de les administracions públiques el que hem de fer
és garantir els drets i un dels drets és l'accés als serveis públics que hi ha al nostre municipi. Per tant, no hem de governar per una ciutadania imaginària que no té creences religioses ni d'identitat. Hem de governar per una ciutadania real i, per tant,
No podem assenyalar a col·lectius concrets ni provocar discriminacions i encara menys dificultar-los o prohibir-los l'accés als espais públics. Doncs bé, són alguns dels temes que es van tractar en aquest ple ordinari del mes de febrer. Ens queden uns minuts de Casa de la Vila. Aprofitem per parlar d'altres temes d'actualitat, de les competències que té el Raül García. D'una banda,
Comissió de la neteja viària, el ple anterior vam preguntar des de l'oposició, no sé com està evolucionant tot plegat per decidir al final si hi ha una municipalització o no. Ara ho hem de fer ja, ara sí que és ja de ja. Es volia plantejar a finals de desembre, però va haver-hi la qüestió personal que comentava a l'inici.
I, per tant, ara hem de convocar la comissió i ja serà, jo crec, la penúltima o l'última per poder decidir i poder tirar endavant. Per tant, ho vaig dir al ple, permeteu-me la discreció, entre cometes, que sí que la comissió ens plantegi la posició de l'equip de govern.
Sobre una de les informacions que va facilitar l'Ajuntament la setmana passada, s'estan fent moltes inversions en tema de la xarxa de subministrament d'aigua, són inversions que venen del contracte, de les que es preveuen el contracte, també hi ha subvencions de l'ACA. No sé si és una de les qüestions que preocupa o que esteu incidint bastant per l'estat actual en què es troba la xarxa, sobretot canonades, etcètera.
Bé, algunes són qüestions de renovació de la xarxa, per tant són, diguéssim, rutinàries i aprofitant que l'Agència Catalana de l'Aigua treu subvencions i aquests projectes que tenim preparats s'adiuen molt aquest tipus de subvencions i per tant subvencionen gran part d'aquests projectes.
Les obres que s'estaven fent a l'Avinguda Sant Jordi, per exemple, de sectorització, de renovació de clavegaran primer, de la xarxa d'abastament d'aigua, que al final és canviar tubs, són tubs que queden molt obsolets o que tenen ja la seva vida útil ja gastada, per dir-ho així, i s'han de renovar. També sectorització, que això sí que és una cosa que estem incidint molt, perquè ens permet sectoritzar per trams.
sectors del municipi i, per tant, amb aquestes informacions que aconseguim, doncs aconseguim un rendiment
molt més exhaustiu i molt més eficient de la xarxa d'aigua, en el tema de fuites i a més, per controlar. I d'altres, com per exemple la recuperació dels pous del Pujol, doncs que aquest també és molt important perquè va amb la sintonia del context d'estalvi d'aigua i a més, perquè ens pot permetre, si tot surt com es preveu o com el projecte i els tècnics preveuen,
d'aconseguir, crec que parlàvem del voltant, de 400.000 metres cúbics. Per tant, això el que suposaria és poder tenir més independència o no dependre tant del Consorci d'Aigua de Tarragona, del CAT, que és d'on rebem nosaltres la major part d'aigua. Per tant, estem invertint en tenir recursos hídrics propis, que això ens és una garantia
perquè també és una de les coses que està introduint el CAT, és a dir, no només, als municipis en general, no només depengueu del Consorci de Lluís de Tarragona, perquè potser algun dia hi ha alguna cosa i no podem subministrar tot el que es demana, i per tant...
que estan en aquesta línia ara que els ajuntaments també busquen recursos propis per poder garantir aigua. I estem al voltant, amb aquestes quantitats que he comentat, estem al voltant que un 30% podria venir de recursos propis, i crec que és una bona dada com per invertir aquests diners i que l'obra funcioni. Estalvi d'aigua i també estalvi econòmic per l'ajuntament. Correcte.
Dues qüestions per acabar. Molt ràpidament, estem al mes de febrer i tradicionalment crec que és fins al 2 de març, que és quan es poden demanar les bonificacions per a la taxa de la brossa.
Animar la gent, no? No sé si també es trobeu que hi ha vegades desconeixement i que s'ha de fer incidir molt en informar la gent que hi ha aquesta opció. Tant amb això, que és un benefici directe per la ciutadania i els comerços, s'ha de incidir molt i s'ha de insistir molt. Estem des d'allà fa setmanes
fent a les xarxes la part comercial, que és on l'impacte d'aquestes bonificacions té molt més impacte, al final és la mateixa paraula, a nivell econòmic, per la factura que paguen de la taxa de residus, i hem fet un porta-porta, diguem-ne, d'anar a avisar a tots els establiments perquè s'acollin a aquesta bonificació...
o qui no es pugui acollir perquè per temps no ha signat el conveni amb l'Ajuntament el darrer any, doncs signar convenis nous perquè els properes exercicis puguin acollir-se i per tant estem en això, que fins al 2 de març aquesta vegada tenen temps per presentar
que simplement és una instància demanant aquesta d'allò i llavors hi ha tot el mecanisme del departament treballant a l'expedient de les bonificacions. I sobre el nou contracte de la brossa que ja es va signar i, entre tant, vigor, ja vau informar que la tardor d'aquest any, del 2026, seria quan s'introduien els grans canvis, però que primer...
hi hauria tota una campanya de comunicació, sobretot centrat. No sé, això com està? Estem en això, en la preparació d'aquesta campanya. La intenció era dividir la campanya comercial amb la campanya de ciutadania, amb els canvis que hi haurà a tota la ciutadania, tant sigui porta a porta per la recollida i els cobells nous que s'hauran de repartir i explicar molt bé a la gent de com ho ha de fer, de què s'ha de treure tot amb el cobell i condicions que s'han de complir
perquè llavors això ens portarà a la taxa justa, per tant, no ho podem fer de qualsevol manera i entenem amb l'expressió com ho estem fent ara, que sí que ho estem fent, estem separant i de més, però s'ha de fer d'una manera, per dir-ho així, més ordenada, perquè necessitarem unes dades que amb la recollida dels nostres covells identificaran si ho fem bé, si no ho fem bé, i les aportacions que fem i de més, igualment a la ciutadania que no hi hagi porta a porta, perquè hi haurà els contenidors nous, que seran contenidors amb identificació i de més, i també...
les tres àrees d'emergència que hi haurà tot al poble que també es podran utilitzar per qüestions que se'ns escapen, és a dir, si marxa algú de vacances algun dia o algun dia de marxa abans de casa i ha de llançar la brossa, per aquestes qüestions.
Per tant, estem treballant en aquesta campanya, que la idea és que, no sé si pel vols d'abril-maig, poder-la començar ja, i la... És a dir, perquè hem d'arribar... És a dir, la fita o la meta és que a partir del setembre d'aquest mes, un cop acabi la festa major, per dir-ho així, doncs ja seria implementar tot i, per tant, els mesos anteriors. Hem de fer tota aquesta campanya de conscienciació i sensibilització perquè la gent, al setembre, estiguem tots preparats per...
per al desplegament ara sí ja de tot el nou contracte. Doncs anirem insistint també en aquesta campanya i anirem informant. Agraïm al Raül García, regió de residus, neteja viària i serveis tècnics, primer tinent d'alcalde i avui com a alcalde accidental que ens ha acompanyat aquí a la Casa de la Vida. Que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la radio de Torradambarra.
Vinga, nova edició dels Efectes Secundaris, el programa que dediquem a parlar de cinema, la Sintonia d'On la Torre, com sempre, amb la Lola Galván. Lola, què tal? Bon dia, com estàs? Molt bé, perfecte. Sí, ha anat bé la setmana? Sí.
Sí, sí, sí, l'he anat moldejant la setmana, saps? Podia anar malament, però li he donat un copet al cul i s'ha rebifat i ja està, he anat millor. Està bé, això de dir que vas moldejant la setmana. Sí. Que el carnaval bé? No, no, no som gens carnavalera, jo. No? Gens. Mai m'han agradat els carnavals, mai.
Mai, mai, mai, mai. Però ni d'aquí, ni d'allà, ni... No m'agraden gens. Me te valen.
Els trobo avorrits, en contra que la gent els trobo molt... Però jo aquestes matxacades que van ballant i xaca-xaca, i xaca-xaca, i el de darrere, xaca-xaca... I que tot és el mateix? No, no em diu res, no. No, no, no. No disfruto gens amb aquestes... Ara ja estem a Quaresma, ja, mira. Sí, però, bueno, que no... Que no aniria mai a Rió a veure un carnaval jo mai. Hi ha gent que aquí va expressament per allò...
Jo els vaig regalar als meus pares que anessin. Sí. Sí. El meu pare va disfrutar molt, la meva mare, com sempre, tocant la pera. I el llit, malalta, i tal. I jo li vaig dir, bueno, Felicot, tu, diu, ui, sí, diu, molt maques les noies. Dic, doncs ja està, això és el que es tracta, que aprofitis.
Jo havia estat al de Venècia perquè va coincidir que estava estudiant allà. Però és maco el de Venècia, és molt elegant, no? Sí, sí, sí. Molta festa, recordo. Estava molt bé, l'ambient estava molt bé. Perquè a més és una ciutat que els mesos d'hivern, tot i que és turística sempre, no? Però fa molt de fred. Molt de fred, és molt humida. Sí, i a nivell turístic segurament aquells mesos baixa molt, que s'agraeix també si has de viure allà o estudiar com estava jo, que al final estaves allà tres mesos.
S'agraeix molt que no hi hagi la turistada, que hi ha l'estiu i altres èpoques de l'any, però clar, era com tot supertranquil i hi ha com aquesta setmana que es transforma tot i ja gairebé que estàs ja, doncs ja és quan, després del carnaval, doncs sí que per època de l'any ja comença a haver millor temps i tot i ho agraeixes més. Sí, sí, està força bé.
Va, doncs vinga, encara que el de Torre d'Embarra, el que arriba de Torre d'Embarra tampoc té res a envajar al de... No ho sé, jo no el veig. I Venècia, eh? No el veig. Potser és de les poques festes que no passen per davant de casa teva. Sí. Perquè tu sempre... Oh, per allà, carrer Fraginal. És que no poden passar pel carrer Fraginal. Passen pel de baix, però per allà no poden passar. Però bueno, la Rosalia sí que la passen, eh? La Rosalia la passen... Les dues vegades la passen per allà, i tant. Bueno...
Doncs vinga, anem a parlar de cinema, anem a parlar de sèries avui, perquè la Laura ens porta dues sèries que ha vist en plataformes, concretament en Netflix, que bé, doncs, ara ens diràs si ens recomanes o no, són dues sèries, una polonesa i l'altra...
Espanyola, d'acord? Es pot veure a Netflix, les dues. Sí, sí. Per quina vols començar? Començo per la d'aquí, la nostra. La que és d'aquí, l'espanyola, es diu El desorden que dejas. Que dejas, exacte. És una pel·lícula dirigida per Carlos... Pel·lícula, perdó, una sèrie dirigida per Carlos Montero, Sílvia Kerr, Roger Coval. Que aquest el conec, el Roger Coval. Sí?
Aquest noi, el Roger Gual, va estar a casa meva, perquè eren molt amics de la meva filla gran, i la seva novieta, que era la Loli, que es deia Loli, venien molt, i el Roger Gual el conec, sí, sí, sí, el vaig tenir a casa. Molt bé. I els protagonistes són Imma Cuesta, Bàrbara Lenni, Tamar Noves, per exemple, o Aaron Piper.
Molt bé, doncs va. Aquesta minissèrie, aquesta sèrie de vuit episodis explica que amb la intenció de donar-li una oportunitat al seu matrimoni, Raquel, que és l'Aima Cuesta, una jove professora de literatura, accepta un treball en un institut del poble on va créixer el seu marit. I, doncs, a partir d'aquí, què passa?
Passar, passar, no passa grans coses. És una mica... Els records que ella té i els personatges, que tots els personatges que surten tenen com una cosa per amagar. Una cosa que potser si escarbes una miqueta trobes.
I, o sigui, són misteriosos, els personatges són misteriosos. Però els alumnes que tenen, que són ja grandets i així, tenen bastanta mala fe. I llavors els fan una mica la vida impossible... Als profes. Als profes, sí. Bé, això ho fan, em sembla que tot arreu, no? O no.
No jutjaré jo, o generalitzaré. Jo crec que també, en tots els aspectes, quan hi ha una sèrie, molta sèrie de televisió passa, sèries i pel·lícules, però en el món aquest dels instituts i de les classes i tot...
Potser determinats comportaments a vegades es porten a l'extrem perquè també l'espectacle ho demana, eh? Ja. O sigui, doncs... No, no, és una pel·lícula que es deixa veure, és una pel·lícula que es deixa veure i que veus el món aquest...
Dels professors i dels alumnes, saps? O sigui, les dues cares, no? Els nanos que sempre són emprenyadors i que, saps, que volen fer... que aquí ja són grandets, que no són... Però que tenen un enfrontament molt de cara amb els seus professors, no? I van molt per la Barba Lení,
Per l'Imma Cuesta, que és la protagonista Bàrbara Lení és la que era professora abans de l'Imma Cuesta, que ella ve per substituir-la, que li passa. Exacte, però vull dir que la que va rebre la Bàrbara va rebre bastant en aquest institut. Llavors té un mal sabor i llavors, clar, l'Acuesta, l'Ecuesta. Ben jugat, Lola, ben jugat. I el Tamar Raquel Noves que broteja.
Ai, Lola, qualsevol... No, a veure, comencem a plantejar... Mira-ho, mira-ho! Comencem a plantejar la idea que qualsevol persona... Mira-ho! Mira-ho! Ja, qualsevol persona que porti barba d'uns quants dies...
i m'incloca en aquest col·lectiu, és un argument teu més per dir que bruteja? No. Tamar Noves, Javier Bardem. Bardem bruteja, tu no bruteges i portes barba. Bueno, m'ho pots dir, eh? No, no, no, no bruteges. Però el Bardem bruteja i aquest bruteja molt, molt. Gent que no els veus nets mai. Bueno...
És que el francès, el de les vestes, també deies que broteja. I tant, i tant. Però t'agradava. Bueno, però broteja, broteja. Hi ha gent que el seu aspecte ja es pot vestir, la mona, amb què se vista de no sé què, mona se queda, doncs això. Doncs aquesta gent, hi ha gent que ja pots portar un traje armani, pots portar el que vulguis, però...
No tenen aquesta... No, no. Hi ha gent que no fan ni mala olor ni tot el que tu vulguis, però que tenen aquest aspecte que resulta una mica desagradable, no? Oh, potser hi ha gent que li agrada, eh? Va a gustos. El canté, el canté... Bueno, però és el que dius, no és una qüestió d'higiene, sinó és una qüestió d'estètica. Sí, però automàticament...
Ja et ve com la mafarada. A mi, a mi, automàticament em ve.
Jo quan veig ja un que protege, ja li veig jo, dic ui, ui. El Tamar Noves va guanyar el Goya, crec que va ser actor revelació per Mar adentro, i ara és un dels protagonistes de Rondalles, d'aquesta pel·lícula que ha fet el Javier Gutiérrez. Vols resultar-me una mica el tràiler d'Elles Ordenquidejas? Aviam si em millora la cosa. A veure si hi poso una miqueta d'ordre, a tot aquest desordre.
No me seas dramas, por favor, que estamos a dos horas en coche. Te vas a olvidar de mí, ya verás. No, eso nunca. Pero tú no se voy a poder. Que a lo mejor no estoy preparada para volver a trabajar. Masajerada. Qué suerte que te tocara el instituto aquí. Sabes que es el más bonito de Galicia. Dime que no es la primera vez que vas a dar clase. No, no, no. Seguro, porque me traes una carita.
No sé en qué carallo piensan estos de la Asunta mandando a alguien como tú. Te van a devorar en dos asaltos. Nada, que no llevas aquí ni cinco minutos y ya la estamos echando de menos. Se te da fatal, tío. La verdad es que le estás echando mucho valor. ¿Por qué? Mujer, porque no creo que sea fácil sustituir a una profesora que se suicidó.
Puedes seguir hablando, como si yo no estuviera. Nadie me va a echar de mi puesto de trabajo. Nadie. No cometas el mismo error y entonces ya no hay vuelta atrás. No sé, tengo miedo de que... ¿Se me vuelva el lápiz? No sabes de lo que soy capaz. ¿Qué haces aquí? Es el baño de profesores. Si encuentras detrás de todo esto, evites acabar como ella. Una amenaza de muerte te parece una chorrada. Mira que en este pueblo todos se conocen y todos se protegen.
Te obsesionaste con una profesora a la que ni siquiera llegaste a conocer. ¿Te das cuenta cómo hace con nosotros lo que quiere? Es que necesito saber quién está detrás de todo esto.
Bueno, perquè està thriller, no?, tot plegat. Sí, sí, thriller. Així com Misterio i... Misterio, sí. A veure què passa. Jo és que sóc una incondicional de la Bàrbara. Ja, ja, ja, és que a Bàrbara l'hi... La Bàrbara es pot permetre el luxe de fer el que li doni la gana. Sí, té una veu preciosa, sap actuar, és elegant, és... Per mi és una dona... Déu, en aquest aspecte, és molt...
I tot li va bé. Qualsevol paper que faci, tot li va bé. Perquè té un físic que s'adapta a tot.
I això no ho poden dir molts. Jo només diré que en aquest tràleg surten imatges de tota la producció, o sigui, de la suposada escola on passa tot això, l'institut, no? I, a veure, siguem realistes. Va a instal·lacions, o sigui, o allò és... Que també és veritat, moltes sèries, igual que deia que tot això ho exageren, és col·legi d'elit, privat, amb unes instal·lacions que no flipes, o sigui, baixeu a l'escola pública. Sí. Perquè, o sigui...
La pisarra, la biblioteca que ha surtit aquí, buscar en la Biblioteca Nacional. Bueno, en fin. Venga, el dos orden que dejas. Las críticas. Para ejemplo, a Sergio del Molino del Día del País. Es muy buena, tiene todo lo que ha de tener una serie y trata de tú a cualquier producción internacional de ese género. Ima Cuesta está estupenda. Bárbara Lenista, misteriosa y magnética.
Pere Azulajín Farrell, la vanguardia, Montero, tiene un don, el de entender, el de entretener en todo momento, con una mentalidad estética y narrativa heredera de la escuela americana. Los ocho episodios vuelan mientras fascina el personaje de Viruca, que es la Bárbara Lenín.
Tenim algunes més neutres. Per exemple, Greg Wheeler, de Review Geek, diu que està ben escrita. Por desgracia, lo que empieza siendo un drama criminal con destellos acaba degenerando en algo convencional i previsible.
Va, doncs vinga, tenim això, El desorden que dejas, la primera minissèrie de la qual hem parlat avui, anem a per la segona, ens anem cap a Polònia, com dèiem abans, i tenim a Niños de plomo. Niños de plomo, sí. És una sèrie... Sí, és una minissèrie. De sis episodis, dirigida per Maciej Piersika i protagonitzada per, entre altres, Joan...
No, no, digues els guionistes, si ho pots dir. El guion és de Jacob Karolzuk i el llibre de Michel Gedrica. I em va agradar molt Polònia quan vaig estar a l'estiu. És que és molt maca, Polònia. És molt maca, Polònia. A mi m'agrada molt, Polònia. La protagonista és una de les protagonistes, és Joanna Kulik, a la qual recordem per la pel·lícula, per ser la protagonista de la pel·lícula Cold War, que és una pel·lícula magnífica. Passa que aquí està...
Ja m'has entredita en Carnes, eh? Bé, Cold War és de fa gairebé 10 anys, em sembla. Ja, però és que aquí ja està entredita en Carnes. Bueno, que estigui com vulgui. Maquíssima, aquesta senyora. Això, minissària de sis episodis, expliquen que parlen d'una jove doctora que descobreix que els nens que viuen a prop d'una fundació pateixen enverinament per plom i a jugar la seva carrera i la seva vida per salvar-los. Sí. Què tal? Sí.
Molt bé. Sí, molt bé. Molt recomanable, perquè, a més, aprens molt. I és... Clar, penses que això està passant en l'època comunista, quan Polònia estava abans dels russos. I tot el que ella ha de fer...
per les trampes que té que fer per arribar al fi d'on vol ella, que és que arribi a dalt de tot el que és un problema d'emarenament de plom i que són les vides de les persones. Però, clar, ella només troba obstacles. El partidor està per sobre i aquí no hi ha malalts. Saps? És l'època aquella que no...
que no es podia... ningú estava malalt, ningú era dolent, ningú... I llavors ell està lluitant contra tots, inclús el seu marit, que a vegades li fa el costat, però a vegades li diu, escolta, deixa-ho córrer, i ell li diu, però com vols que deixi córrer un verí?
que està matant i que matarà molt més. És la lluita que té ella i, a més, reflexa molt bé aquí l'època comunista. Està molt ben reflexada amb els personatges, surten personatges i les conferències que fan amb el partit. Està molt ben ambientada
I hem aconseguit això, veure la Rússia... La Polònia. Ai, la Polònia, sí. Però, bueno, que era igual que Rússia. Sí, però bé, no era... Polònia. Però era un país... Sí, però que veies que les fotos eren igual les que estaven a Moscú que les que estaven a Polònia. I clar, tot allò era terreny comunista. Tot, tot. I...
I a més aquí hi havia moments que no podíem parlar en pol·lecte, n'hem de parlar en rus. Ah, sí? Sí. Perquè, clar, estava en el domini. Home, una de les coses que em va sobtar és bastant el rebuig que hi havia a Polònia cap a l'època comunista. Clar.
perquè els van obligar a estudiar rus, i tenien que parlar en rus. Llavors, clar, el pol·lec el parlaven entre ells i ja està, però allò era territori de l'Ursa, i clar, ho representen molt bé, en aquesta pel·lícula ho representen molt bé, saben treure profit d'aquesta època.
Molt bé. Ens quedem una mica amb el tràiler d'aquesta miniserie, Niños de Plomo, que també podreu veure a Netflix, per cert. Sí. Chilésia és una autèntica joya en el mapa de Polònia. Ha deixat atràs l'obscuritat i corre cap a la modernitat. A los jóvenes ciudadanos de nuestro país, muchísimo ánimo. Estáis en buenas manos.
¡Abran paso! ¡Soy médica! ¿Es la primera vez? No, también le pasó hace un mes. Quiero señalar que hemos notado un aumento en la cantidad de niños enfermos en el distrito de Targovisco. Tienen los síntomas clásicos de envenenamiento por plomo. ¿Hay algún lugar sin enfermos? Nacemos, trabajamos y morimos. No hace falta que me ayudes, ya me enteraré yo de lo que pasa.
¿Hacer análisis de envenenamiento por plomo a cientos de niños dos semanas antes de la visita de Brested? Sí, que mantén la boca cerrada. La gente ya no es tan valiente después de una noche en el calabozo. Queremos tratar a los niños, no jugar a la política. Yo le digo que la Fundición cuida de todos los empleados y de sus hijos.
Lo que importa es la fundición. Si cierran la fábrica, ¿dónde trabajaremos, eh? ¿Qué vamos a dar de comer a nuestros hijos? ¡Yo solo hablo de vuestros hijos! El envenenamiento por plomo puede producir sordera, fallo renal y hepático, incluso la muerte. Yo sola no puedo hacerlo por ustedes.
Porque no quiero que seas enemigo del partido. Pueden aplastar a un individuo con un solo dedo, pero si ese individuo cuenta con apoyos, se asustarán. Pero yo no tengo a nadie que me apoye. Yo diría que 250 familias es un apoyo considerable. No se detiene ante nada.
Ah, molt interessant, no? Sí, no, no, és molt, val la pena. Val la pena perquè és la lluita, no? De la feina, no perdre la feina, però les vides. I ella diu, ei, la vida dels vostres fills i la vostra. Sí, sí, però la feina què? És, no, no, està molt ben filmada.
I la veritat és que val la pena veure-la perquè és un episodi concret que de Polònia poca cosa tenim. A Polònia no tenim massa informació, de Rússia en teníem molta i de l'Alemanya de l'est també.
Sí, home, tot el tema de l'Ecvalesa, del Solidar, no ha escrit tot això. Sí, però això ja és, sí. Però aquesta part, jo quan la vaig començar a veure vaig dir, home, és molt interessant perquè això és un fet verídic.
I no ho sabies, no?, que hi havia aquest problema amb el plom, concretament amb aquesta regió de Silècia, no? I veus com ella, contra viento i marea, vol que això surti a la llum. I té tot el partit dient que no, que això no surt a la llum, que d'això no se'n parlarà.
No, no, està molt bé. És molt educativa, saps? Que t'ensenya a veure aquests anys tan tremendos que són els de qualsevol guerra a qualsevol país. Però els països així sota un domini com eren els soviètics... Sí, suposo que hi ha una part d'això, però també hi ha una part al final de tots aquests conflictes...
econòmico-socials d'empreses que destrossen el medi ambient o que afecten a la salut, però que garanteixen que hi hagi unes bones condicions de treball i una economia en una zona, això també ha passat aquí i passa moltes vegades aquí. De fet, a Tarragona, quin és el sector predominant més enllà del turisme? És la indústria petroquímica, que molt bona per la salut no crec que sigui. Ara, quanta gent viu d'això?
És un debat que es pot traslladar a molts llocs. El que passa és que en aquests temps... Ara ja tot és... Ara ja tot a Cucaviu, però en aquella època érem coses molt... Home, el que està molt bé és que és una sèrie que és polonesa, perquè, per exemple, podríem comparar una miqueta amb l'enfocament que fa també de tot el règim comunista i la crítica que hi ha a Txernòbil, que va ser tan famosa...
La sèrie, però clar, al final era una sèrie feta des de, no sé, de producció del Regne Unit o dels Estats Units, no? Sí, però ja era... Però era vist des de fora. Aquí és una sèrie que està feta, encara que sigui de Netflix, però feta des de Polònia. Des de Polònia, exacte.
Va, doncs mira, les crítiques de Niños de Plomo, tenim un parell. Clint Worthington, de RogerEver.com, diu que la direcció és clara, coherente i discreta, acorde amb un guió simplement correcte, el que la convierta en un visionado valioso, encara que en absolut revolucionari. Joel Keller, de Decider, és més positiu en la seva crítica, a pesar de lo deprimente que pot ser a vegades, la història...
en general, da a los espectadores una sensación de justicia y esperanza. Sí. Doncs mira, aquesta miniserie, Niños de Plomo, sis capítols, que trobareu a Netflix des d'aquest mes de febrer, des de passat dia 11. Posem notes? Posem notes. A veure què tenim avui.
Comencem per El desorden que dejas, aquesta sèrie protagonitzada per Bárbara Leni i Imma Cuesta. Un set. Un set. Bé, notable, molt bé. I Niños de Plomo, miniserie polonesa protagonitzada per Joana Kulik. Un vuit. Un vuit. Millor la polonesa que El desorden que dejas? Per mi, sí.
Molt bé. Doncs vinga, amb això ens quedem. Va, ens acomiadem explicant agenda. Agenda per aquest diumenge, perquè tenim cinema en versió original a la Diputació i tenim una de les pel·lícules... Quina, Fran? Nouvelle Vague, la pel·lícula de Richard Linklecker sobre el rodatge del final de l'escapada de... Què va ser? De Truffaut o de Godard? Al final de l'escapada.
El Truffaut, jo diria, no? Ara t'ho busco. Es podrà veure a partir de dos quarts de set de la tarda de Godard, amb Jean-Paul Belmondo i Cint Seberg. Belmondo, que li deien Belmondo.
Bé, doncs la pel·lícula explica, és un homenatge una mica a aquest cinema, no?, aquest corrent de cinema francès. Eren els reis en aquell moment.
Sí, sí, sí, una miqueta... Doncs el Link Laker ha volgut fer una mica d'homenatge a tot plegat, amb una pel·lícula molt cinèfila, que suposo que això als directors també els hi mola bastant. Doncs això, la podreu veure a l'Auditori de la Diputació a partir de dos quarts de set de la tarda aquest diumenge, veurem què tal. Jo, les crítiques i comentaris que he vist sí que és una miqueta que surt allà totes les celebrities de l'època. Clar.
O sigui, directors, actors, actrius... És aquestes coses que fan gràcia de dir... Sí. El que passa és que abans duraven més. Ara duren dos fotocalls i ja està. Abans les estrelles tenien més. O sigui, l'època aquesta de la Sofia Loren, de la Bardot... La Sofia Loren encara la tenim, eh? Sí, però de la Bardot. Tot això...
que estaven en el Candelero molt temps. I ara no, ara estàs dos mesos i després ja et ve una altra rosa amb rissos que t'he quitat el puesto. Ara va tot molt més ràpid. Com la vida. Exacte, com la vida.
Bé, doncs, si la vas a veure, comentem la setmana que ve aquesta pel·lícula, Novel Vag, de Richard Linklecker, el cicle de cinema en versió original de la Diputació. Però ho deixem aquí. Que vagi bé el cap de setmana, que vagi bé la setmana. Ens veiem la setmana vinent. Adeu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 12, us parla Arnau Vilà. El govern de la Generalitat i els comuns han tancat un acord definitiu per als pressupostos del 2026, desencallat amb la modificació de la llei d'urbanisme que permet prohibir la compra especulativa de l'habitatge. L'acord estableix que els grans tenidors no podran adquirir pisos en zones de mercat tens per especular, excepte per ús personal, per comprar edificis senseis destinats a llogar habitual o també per una única segona residència.
Heràncies d'habitatges que no es destilin a gust propi hauran d'anar al lloguer amb control de rendes. La consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha valorat l'acord positivament.
i el govern posarà tot l'esforç i tot el que pugui i hagi de posar sobre la taula perquè aquests pressupostos siguin una realitat a Catalunya el més aviat possible. L'acord amb els comuns és un primer pas, esperem que puguin donar detall, crec que és a partir de les 11 del matí, i és un primer pas, i continuarem treballant amb Esquerra Republicana perquè això sigui possible. De fet, a hores d'ara, Salvador Illa i Jessica Albiach acaben de signar públicament l'acord per als pressupostos al Palau de la Generalitat.
I Protecció Civil activa l'alerta del Pla Vencat per forts vents fins divendres al migdia amb ratges que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, Prepirineu i meitat sud, i puntualment més de 120 km per hora al Camp de Tarragona. A banda, Renfe ha modificat horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià per l'alerta de vent. També s'ha suspès la circulació de trens de l'AR-16 entre Tarragona i Tortosa,
I els bombers de la Generalitat han atès una vintena d'avisos relacionats amb el vent fins les 9 del matí. La major part a Barcelona i també seran comptabilitzats a Tarragona i a Lleida. I el Departament d'Educació debatre avui una proposta amb els sindicats que consisteix en un increment del 3,5% anual en els propers 4 anys de complement autonòmic. Per poder aplicar l'augment del complement, caldrà modificar la descripció de les funcions dels docents que hauran d'assumir tasques d'inclusió i orientació.
El departament es compromet també a augmentar els recursos per la inclusió, reducció progressiva de ràtios a 20 alumnes per classe A primària i A27 a secundària. Per la seva banda, els sindicats consideren que la proposta és insuficient i pensen mantenir les mobilitzacions anunciades.
I un motorista ha mort en un accident aquest matí a la B23 a Esplugues de Llobregat. I amb aquesta víctima ja són deu les persones que han perdut la vida en guanyar les carreteres catalanes segons dades provisionals. I en esports, l'Espart City Girona no va poder amb el Fenerbahçe turc en el primer assalt i en la derrota de la pista de les turques en el primer dels tres partits per accedir directament a les semifinals de l'Eurolliga femenina. I això és tot fins aquí les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa
És l'hora dels esports. Baix Gallà Esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gaspos, el programa esportiu de referència de la seu comarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores el 107.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 107.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. També per internet, evidentment. Siguin o sigui la seva opció, amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
Doncs bé, en el programa d'aquest dijous, 19 de febrer de 2026, repassem l'actualitat que ens han deixat els últims dies, perquè estigueu al corrent de tot allò que ha passat. Ens actualitzem, en certa manera, després de gairebé, doncs això, dues setmanes sense compareixer. Així doncs, parlarem de futbol, amb la notícia de més actualitat, que és la...
presentació en aquest cas, o representació, dels rodents Teo Pozo i Àlex Behamuz, protagonistes en la partit de Copa Catalunya, que el Nàstic ha disputat aquest dimecres davant el Saberell i que, malauradament hem de dir, ha acabat en derrota en la tanda de penals. A partir d'aquí, doncs, tot un seguit de notícies, com deien que...
Hem tingut en els darrers dies, entre elles, en futbol platja, Llorenç Gómez, que s'ha programat campió de la Copa del Golfo, segon títol consecutiu després del retorn oficial a la sorra. En el latisme hem tingut un bon grapat de notícies i la veritat és que totes
majoritàriament positives. Per exemple, Aaron Sola s'ha proclamat subcampió de Catalunya en el llançament de pes. Prèviament havia sigut campió també de Catalunya en el disc. Marc Suárez ha estat campió d'Espanya amb la Federació Catalana d'Atletisme i bronze individual a la mateixa competició. I a partir d'aquí un botí de medalles important dels aletes màster de casa nostra.
Encara té gran actuació del Dojo Zanshinkyo Kuxin de Torre d'Embarra a Londres. També hem d'explicar un bronze de Club Dojo Roda de Barà. I en patinatge, recordarem que va passar a les semifinals de Catalunya de grup xous i quartets amb el Club Patinatge de Torre d'Embarra, amb el Club Patinatge de Torre d'Embarra i també amb les representants del Baix Gallà, en aquest cas dues patinadores que disputen aquesta competició amb l'equip referència, en aquest cas, que és el Cunit.
En la recta final del programa escoltarem l'entrevista que els companys donen a la torre de la mà de Raquel Martínez, amb el ballerí torrenc Gerard Pérez, flamant campió d'Espanya i xocampió d'Europa de ball esportiu, que es prepara també per al campionat del món d'una modalitat al ball esportiu, insistim, que estarà present en els pròxims Jocs Olímpics. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
Tota l'actualitat local i comarcal a baix que hi ha esports. L'actualitat més propera.
Comencem el repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra, com dèiem, amb la notícia de més actualitat, en aquest cas la derrota del Nàstic a les semifinals de la Copa Catalunya aquest dimecres a la nit a la nova Creu Alta davant el Sabadell. Els grana amb una presència nodrida de jugadors de la Pobla de Mafomet i del juvenil de Dirigió d'Honor i amb algun futbolista del primer equip han cedit en la tanda de penals després de l'error de Pavón en el quart llançament.
Els rodencs Teo Pozo i Àlex Behamuz, components, com saben, del filial de la Lliga Elite, van entrar en la convocatòria, igual que havien fet en la ronda anterior contra la Muntanyesa. Tots dos van tenir l'oportunitat de jugar entrant des de la banqueta al descans. Pozo, que va notar, de fet, un dels penals, ara ha conegut en declaracions a roda de Bara Ràdio que ha sigut molt especial jugar en un camp històric com el del Saberell.
Tindre l'oportunitat de jugar a la Nova Creu Alta crec que és una experiència molt bonica per mi i per tots els meus companys, tant de Pobla com de juvenil. Crec que és una experiència que ens hem guanyat nosaltres amb la victòria muntanyesa i amb la feina que estem fent tant a Pobla, que ara anem líders, com els juvenils que estan fent una bona feina a la Divisió d'Honor.
El rodent també dic que és una llàstima d'haver perdut en la tanda de penals després d'haver fet un partit molt competitiu contra el líder del grup B de la primera federació. Aquí, cal dir que igual que el Nàstic, els arlaquinats han introduït rotacions i han repartit minuts entre els menys habituals i alguns jugadors del segon equip.
És una llàstima el resultat, però hem competit molt bé, jo crec, contra el líder de la categoria. Els hem portat als penals a un camp molt difícil, on quasi cap equip de primera refa ha pogut treure els tres punts. És una llàstima no poder ser la final, però a partir d'ara pensar en diumenge Vilafranca per poder continuar...
fent la feina a Pobla, que al final aquestes oportunitats arriben si fas la feina a Pobla i a seguir líders i a seguir amb la bona dinamica. Pel que fa al partit, després d'una primera part sense gols, el Sabadell s'ha avançat a l'inici del segon acte en un servei de cantonada en què Kayser ha aprofitat la manca de contundència dels visitants en els dos intents per refusar el perill de l'àrea.
L'1-0, però, ha fet que els de la cocapital del Vallès Occidental es relaxessin una mica i això ho ha penalitzat. Pau ratllant el 78 amb un bon cop de cap des del punt de penal després d'una bona centrada de Pau Martínez des del costat dret. Els locals han jugat amb inferioritat numèrica els últims 5 minuts per la lesió de Mario Torres i el Nàstic ha tingut una magnífica oportunitat per fer l'1-2 i accedir a la final.
No l'ha aprofitat i en la tanda de penals ha acabat cedint per 5 a 4, després cap a Bonn, com dèiem, envies la pilota a la grada i al Sabadell, convertits al cinquè i de rellançament. Pozo, Beamuz i els seus companys, entre ells també el torrent Roger Siuró, que malauradament no ha pogut entrar a la convocatòria d'aquest semifrenat de Copa Catalunya,
se centran en el partit de diumenge contra el futbol CUP Vilafranca, el qual rebran a les 12 del migdia. Un Vilafranca dirigit pel taragoní Ivan Moreno, segon entrenador de Dani Vidal en l'anterior etapa al Club Grana, i també amb l'Altafoyang Alex Canyes com a segon entrenador, precisament. En xoc pels poblatans, mantenir el lideratge.
Per amara de futbol sala, el pavelló municipal d'Altafulla acull entre aquest dimecres i divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina. La competició reuneix a la demarcació de Tarragona més de 300 jugadores i un total de 29 seleccions regionals.
Aquest esdeveniment suposa la presència al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte positiu que això comporta tant en la promoció de l'esport femení com en la dinamització econòmica i social de la vila. El regió de l'esport de l'Ajuntament d'Altafulla, Alex Canyes, ha destacat que és un orgull per al municipi formar part d'un campionat d'aquest nivell i poder posar les instal·lacions que tenen al servei de l'esport base estatal.
L'Adil ha remarcat també que aquesta mena d'esdebriments reforcen el compromís amb l'esport femení i permeten projectar el tafulla arreu com a destinació preparada per acollir competicions de primer nivell. En aquesta línia ha afegit que la presència de jugadores, equips tècnics i famílies té també un retorn molt positiu per al teixit econòmic local.
Alta fulla acullar els enfrontaments corresponents al grup A, tant de la competició sub-14 com sub-16 en horari de matí. Aquest dimecres van jugar els dos combinats de Canàries i l'Aragó i aquest dijous ho han fet de moment Canàries contra la regió de Múrcia al matí, sub-14 i a partir d'un quart d'una, és a dir, aquí 5 minuts, jugaran també els de la categoria sub-16. I per divendres el doble duel entre Canàries i Extremadura.
Els campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques representen una cita imprescindible per descobrir el talent emergent del futbol sala femení estatal i consolidant el territori com a referent en l'organització de grans establiments esportius. Altafulla, evidentment, inclosa.
Del futbol al futbol sala, del futbol sala al futbol platja. Segon èxit consecutiu per al futbolista de Torredambarra, Llorenç Gómez, en la seva aventura a l'Argentina. Després de conquerir l'arena Pro League, la Lliga Nacional, amb River Plate, ara s'ha proclamat campió de la Copa del Golfo amb Litsu Aingo, a la costa de la Patagònia, en un entorn natural privilegiat, segons ens ha explicat.
El conjunt argentí va superar amb nota la fase de grups i ja en les semifinals va golejar a la caleta per obtenir un dels dos bitllets que duien a la gran final del torneig. En el duel decisiu, Gómez i els seus companys van haver d'emprar-se a fons, això sí, per superar a Peuén, amb un ajustat 5 a 4 i proclamar-se campions de la Copa del Golfo.
El Torrenc ha tingut un paper fonamental a la consecució del títol amb un total de 17 gols en 5 compromisos, a banda de les dosis d'experiència i lideratge tan veloces, sobretot en un equip mínimment jove i en ple desenvolupament. En declaracions, Enzo Deu ha dit que està molt agraït al club per l'oportunitat de viure aquesta experiència, una experiència que té ja de meravellosa i de la qual, assegura, s'endú molts bons records.
Doncs un retorn somiat, el de Llorenç Gómez, que feia quatre anys que estava retirat, desenvolupant la seva faceta com a entrenador i també seleccionador, en aquest cas amb la combinat de Dinamarca, i en el seu retorn a la seva roda, doncs això, campió de la Lliga Argentina, primera edició d'aquesta competició, amb tota una història com River Plate, i ara, doncs, campió de la Copa del Golfo. Així que, doncs, les coses li van bé i aquí ho celebrem.
Hem de parlar ara del latisme. Deixem el futbol de banda i parlem, doncs, això, del latisme, perquè també en els darrers dies hem tingut moltes bones notícies en forma de marques, medalles, resultats, en fi, anem pas a pas. En qualsevol cas, comencem parlant de l'Aleta Aronsola, que, doncs, ha aconseguit una nova medalla nacional, aquesta vegada...
en el Campionat de Catalunya Absolut. El Torrenc s'ha programat subcampió en la prova de llançament de pes, tot just una setmana després d'haver regnat en el disc. L'Aleta i capital de l'Agrupació Atlètica Catalunya ha obtingut la segona plaça amb un tir de 15 metres i 74 centímetres, en el segon dels dos únics intents vàlics que ha efectuat.
El campió José Javier Ortega del Cornellà Atlètic ha fet un registre de 16,20. En declaracions del Baix Gasports, Sola s'ha mostrat satisfet per l'actitud i la marca, però no pot estar contenta segura perquè l'objectiu sempre és guanyar. En aquest sentit, creu que els problemes que ha tingut durant la període de preparació arran de la lesió l'han condicionat en certa manera.
Bé, aviam, podríem dir que estic satisfet, sobretot per l'actitud, per com va anar la competició, al final faig marc de la temporada i a partir d'aquí doncs prou bé. Ara bé, no estic content perquè l'objectiu sempre és guanyar, tot i que em presentava segon i així vaig quedar, o sigui, tot va anar com més o menys amb les marques prèvies, però sí que és cert que el no fer els deures amb les competicions prèvies i tenir bones sensacions, com ja havíem comentat, doncs fa que vagis una mica remolc i crec que és una mica el que em va passar durant la competició.
Com dèiem, el torrenc només ha efectuat dos intents balis durant la prova. A partir del segon, el millor ha arriscat per aconseguir una gran marca i aconseguir el títol, però els seus llançaments s'han convertit en nuls, malauradament.
A partir del segon llançament, el tercer quart, cinquè i sisè, vaig intentar enganxar el llançament que dèiem nosaltres perquè sigui un supertir i amb una molt bona marca i no ho vaig aconseguir. Vaig començar a fer nuls i, bueno, és... Com t'he dit, doncs, quan no portes els deures fets prèviament, a vegades vas una mica, doncs, a intentar aquest superllançament i a vegades surt, a vegades no, en aquest cas no va sortir, però això també estic orgullós, no?, de cada segon, sempre s'ha de valorar, felicitar, òbviament, el...
el Jotas, que és qui va guanyar, i em dona més valor les vegades que guanyo, que a vegades sembla que, com passa moltes vegades, no li donem valor, però encara ho valoro més.
Com escoltaven, Sola li dona molt de valor a la segona posició i encara més als campionats que té a les vitrines, ja que això és esport i no sempre es pot guanyar a vegades per les condicions d'un mateix i en altres per la bona feina dels rivals. Ara el Torrenc se centra ja en el campionat d'Espanya de llançaments llargs d'hivern que es disputa entre aquest divendres i diumenge a Castelló.
i en què competirà en la modalitat de disc. I arriba com a flamant campió català d'aquesta modalitat i l'objectiu d'estar entre els vuit primers classificats. I a partir d'aquí, doncs a somiar.
Seguim amb l'atletisme. El riarenc Marc Suárez s'ha penjat l'or en el Campeonat d'Espanya de marxa per les federacions autonòmiques disputat a la CIEF, a la regió de Múrcia, amb la Federació Catrana de l'Atletisme. A la vegada ha sigut el tercer corredor més ràpid entre els de la categoria sub-18, assolint un bronze individual. En declaracions de Basques Ports, Suárez s'ha mostrat molt satisfet, parant dues fites, assolint així els objectius que s'havia marcat prèviament.
Molt content per l'emmedallador per Federacions Sub-20 i Sub-18, perquè van juntes i hem aconseguit aquell emmedallador, traient-li 6 punts als segons que van ser Andalusia, crec. Molt contents, molt contents sobretot. I després la medalla de bronze també content perquè, a veure, el meu principal objectiu era quedar del top 3 d'Espanya, Sub-18.
El resultat de les dues competicions es decidia en la mateixa cursa de 10 quilòmetres. L'aleta de Club Atlètic Igualada va ser el 8è a creuar la línia de meta i el tercer sub-18 amb un temps de 43 minuts i 48 segons. Es notava bé i creu que hauria pogut fer segon o fins i tot guanyar, però va prioritzar el col·lectiu, com així ens ha explicat.
jo em notava bé, jo he pogut fer inclús segon o poder intentar guanyar el campionat però en la marxa hi ha les targetes que això em va penalitzar molt vaig tindre dues targetes i a la tercera ja era la penalització
I llavors no vaig voler arriesgar el de Federacions perquè l'important era el de Federacions, no l'individual. Llavors vaig intentar mantenir la tercera plaça i no arriesgar per el de Federacions perquè poguéssim intentar pillar medalla i que al final els meus companys ho van fer molt bé i van poder quedar primers d'Espanya per equips.
Així doncs, les dues targetes que els jutges li van mostrar el van penalitzar fins a ser punt clar, perquè va ser capaç de mantenir la tercera plaça i a la vegada sumar punts valuosos a la causa de la selecció catalana. En la cita de la localitat murciana hem de dir que també hi va participar la seva germana, la Júlia, tot i que malauradament no va poder acabar amb la seva prova, si bé, realment no era l'objectiu. La letra del CAPEX concretament ha participat en la distància de marató, és a dir, 42 quilòmetres, un fet inusual per ella.
De fet, s'ha quedat mig recorregut, completant un total de 24 quilòmetres abans d'abandonar. El motiu, ben simple, estava acabant el seu període de preparació de cara a les grans competicions per ella, que començaran aviat.
I més el latisme, en aquest cas, parlem del latisme veterà, del latisme màster del Baix Gallà. I començam amb un nom molt concret, com és el de l'alta follanca Marta Cans, que ha sigut una de les grans protagonistes, com ja és habitual, del Campionat de Catalunya Màster, celebrat en aquest cas a Sabadell.
I és que s'ha programat campiona en les dues distàncies en què ha participat dins de la categoria F55. L'aleta del Barcelona, l'atisme, s'ha penjat l'hort en les dues proves en què ha participat, en la dels 800 i la dels 3.000 metres. A la primera ha guanyat amb molta autoritat, a la segona classificada, Carmen Espanya, gràcies a la marca de 2 minuts, 30 segons i 39 centèsimes. La qual cosa representa una millor marca per la tafollancà aquesta temporada.
I a l'altra distància, la dels 3.000 metres, Camps ha regnat encara amb més solvència. Han creuat la línia de meta en 11 minuts, 5 segons i 74 centèsimes, quasi 32 segons abans que encarna García. Garabé a soleix honor la també alta follanca Elena Rodríguez a la prova dels 86 metres de la categoria F50.
També representant del Barcelona, l'atisme ha sigut subcampiona amb un temps de 2 minuts, 36 segons i 16 centèsimes, quedant-se a només 14 centèsimes de la primera classificada, Sònia Jiménez. En tot, ha fet millor marca personal. En declaracions al programa, Rodríguez s'ha mostrat molt satisfeta tant pel resultat com pel registre establert i, evidentment, també per haver lluitat el títol fins al final. Era impensable quan em vaig federar fa un any, ha destacat.
Molt contenta perquè he tornat a fer segona posició lluitant molt, molt, molt per l'hora. Em va quedar a centèsimes de segon i això és el que m'emporto, que he baixat 10 segons del temps que vaig fer fa un any quan pràcticament començava amb l'atletisme una mica més en nivell. Doncs baixar 10 segons en 800 metres a la meva edat per mi era una bogeria. La veritat és que els entrenaments són durs, són forts. No els intento fer el mateix ritme que els companys, però són tots més joves.
i costa, però la prova és que he baixat aquests 8 segons del meu últim 810 dels de l'any passat i molt, molt, molt contenta, sobretot per aquesta possibilitat també d'haver lluitat fins a l'últim dècima de segon per una possibilitat d'or que per mi era impensable fa un any, quan em vaig federar.
I si fem un cop d'ull a la representació del Baix Gallà en general, hem de destacar el títol de campion assolí per Evelyn Canyete, la torrenca del Club Atletisme Natàlia Rodríguez, en els 1.500 metres, en aquest cas de la categoria F40, amb un temps de 5 minuts, 12 segons i 21 centèsimes.
I també, doncs, un bon grapat de podis més. Per exemple, els dos que ha protagonitzat l'eix Masferrer de Club Latisme Nou Barris amb una plata i un bronze en els 400 i els 200 metres M35 respectivament. El mateix votí va aconseguir la riarenca Sandra Jimeno, subcampiona en els 400 metres i tercera en els 1.500 metres F50. Sense deixar de banda la bona actuació de Marc Fortuny de Club Latisme Natàlia Rodríguez, sisè en els 1.500 metres M35.
En un sentit global, Rodríguez fa una valoració positiva dels resultats i les marques que han aconseguit tant els seus companys i companyes del Barcelona, l'Atisma, com els del grup d'entrenament de Torredembarra, que són tots aquests que hem de mencionar. Vam superar moltes marques, estem entrenant i s'està notant a un nivell molt fort, molt contenta sobretot pel meu grup d'entrenament, que és el grup que entrenem a Torredembarra,
que ens fa tirar i que ens fa aconseguir, que ens ho passem molt bé, que lluitem molt, que patim molt, però que ens fa aconseguir aquests resultats i gaudir d'aquest ambient, no és només l'ambient competitiu, que aconsegueixes podis i medalles i marques i rècords, sinó que tot l'ambient màster és molt bonic, tots som companys, competim entre nosaltres, però...
La companyia que es demostra i els valors que es demostren són espectaculars i per molts anys que puguem seguir competint amb màsters ho anirem fent. Doncs ara, següent repte, campionat d'Espanya per aquells aletes que s'hagin classificat i que puguin estar a la cita estatal, que no sempre és fàcil.
I un darrer punt sobre l'atletisme i precisament amb una atleta que sí que estarà, en principi, si no hi ha cap problema de la darrera hora, en un campionat d'Espanya. La jove promesa de l'atletisme Altafolleng i del Baix Gallà, Emma Vendrell, ha realitzat una destacada actuació en el campionat de Catalunya absolut, en el mateix en què Aron Sola, per exemple, es proclamava su campió en el llançament de pes.
La seva presència, de fet, la d'Emma Vendré, en referim, en aquesta cita amb només 15 anys ja s'ho posava tota una fita abans de competir. La letra de l'Agrupació Atlètica Catalunya ha sigut la més jove de la prova i ha fet onzena classificada amb un temps de 4 minuts, 49 segons i 66 centèsimes, el que a la vegada suposa una millor marca personal. S'ha quedat a 5 centèsimes del tot 10, marcat per Bruna Pizarro.
La gran notícia d'aquest resultat i sobretot d'aquest registre és que ha permès a Andreu fer la mínima per participar en el campionat d'Espanya, en aquest cas de la seva categoria sub-18. La cita tindrà lloc el 14 de març en Tequera.
Deixem l'atletisme i ens centrem en el karate. El Dojo Zanshin Kyo Kuxin de Torredambarra ha sigut un dels clubs participants en la primera edició de l'Open de Londres, Anglaterra. La delegació del Baix Gallà, desplaçada a les illes britàniques, ha sigut força nodrida i els resultats han estat francament bons. El president Carlos Ortiz felicità a tots els karateques, tant els que han fet podi com els que no, perquè han fet assegurar un treball fantàstic.
L'entitat torrenca ha aconseguit quatre títols de campió. De la mà Dizan Escarabajal, en cata sènior, Didac Costalago, en comitè júnior, de menys de 70 quilos, Maider Vera, en cata, de 14-15 anys, i Fiona Margalef, en comitè, també en aquesta franja d'edat. En aquest cas, en la categoria més 65 quilos. Alguns d'aquests karateques han repetit podi en l'altra modalitat en la qual han competit. Escarabajal ha fet segon en comitè, de menys de 50 quilos, Costalago segon en cata i Vera segona en comitè.
D'altra banda, Jordi Martínez i Nariman Alharxawi s'han programat subcampions en la modalitat de cata en categoria o sènior. Aquesta última també ha fet bronze en la disciplina de comite, de menys de 50 quilos. Destacada també la quarta plaça de Joel López en el seu debut internacional i la bona actuació de Judit Manal, Andrea i Agraf Bentamu.
En resum, una participació destacada del Dojo Zanshin Kyokushin de Torre de Barra, en la qual els karatekas amb més experiència internacional han brillat amb llum pròpia, mentre que la resta han demostrat la seva projecció i vàlua de cara a les competicions importants d'aquesta temporada.
Seguim parlant d'arts marcials, en aquest cas parlem de judo, perquè el club judo d'Ojo Roda, amb una agenda marcada per la formació interna, la competició i les activitats de promoció esportiva, aquest passat de setmana ha participat en el Campionat de Catalunya Infantil celebrat al Pavella Municipal de Llarç Mundet de Barcelona, una de les cites més destacades del calendari.
El millor resultat, el basolí Amàlia Rodríguez, tercera classificada i medalla de bronze en la categoria de menys de 63 quilos. La responsable de l'entitat i entrenadora, Soraya Barreiro, ha destacat en declaracions a Roda de Barra Ràdio la constància de la judoca en els entrenaments i com això s'havia reflectit en aquest cas sobre el parquet.
La mania és una de les judocas que porta al club amb més antiguitat, va començar des de molt petita, i la seva constància, la seva continuïtat, la seva disciplina, ella sempre ve tots els dies d'entrenament, no es perd cap sessió, i la seva constància al final a llarg plaç comença a tenir resultats.
De la resta de la delegació rodenca que va participar en el campionat de Catalunya, Barreiro reconeix que els nervis han fet acte de presència, com és lògic, d'altra banda. Asegura que tots van fer una bona competició i en alguns casos quedant-se a les portes del podi.
Noves han de tenir nervis, sempre, no? Sempre, doncs, bueno, l'autoexigència d'ells mateixos, a vegades els dius, tens que rebaixar una mica aquests nervis, aquesta autoexigència que tothom vol ser el primer, no? I a vegades, doncs, bueno, doncs és un procés i a vegades pot ser i a vegades no pot ser. Així que, bueno, la veritat és que, com dèiem, ho van lluitar molt, molts d'ells a les
portes del pòdium i la veritat que molt bé també tenen un caràcter molt flexible en el cas que ells saben que en el cas del judo hi ha molts factors i a vegades pot anar bé, a vegades no, però en el cas de no pujar al pòdium sempre portem un aprenentatge.
Pel que fa a les altres activitats, el club de judo, Dojo Roda, havia dut a terme la primera convocatòria de l'any dels exàmens de cinturó per al grup d'adults, en què es van lliurar un total de 5 nous graus. Entre els resultats, destaca el pas de la judoca Estela Cassada, el cinturó marró, un pas que la situa a les portes d'obtar el cinturó negre que haurà de fer a través, això sí, de la Federació Catalana.
El patinatge també ha sigut protagonista en els darrers dies. Comencem parlant de dues patinadores de Torre d'Embarra, Diana Gironès i Helena Fortuny, que s'han proclamat campiones de les semifinals de Catalunya de grup xou i quartets de patinatge artístic celebrades al pavelló de Fontegeu de Girona. En dues han competit amb els colors de l'actual campió del món, l'esquating unit, Gironès repetint l'experiència de l'any passat i Fortuny estrenant-se com una de les noves integrants de l'equip.
El representant del Baix Penedès ha imposat en la semifinal blanca amb la coreografia Ella, tu i jo i un total de 43,97 punts. Així ha superat en claredat el Club Patinatge a l'Aldea amb 32,07 punts i el Club Artístic Patinatge a Ripollet amb 2,7 punts.
amb 23,73 punts. D'aquesta manera, Gironès i Fortuny i els seus companys, entre els quals també cal destacar un altre expatinador de club patinatge a Torre d'Embarra, el Vilafranquí Otfon, competiran en el Campionat de Catalunya del 7 i 8 de març a Granollers. Ho faran, evidentment, amb l'etiqueta de favorits en la seva categoria.
I en la mateixa competició, en aquestes semifinals de Catalunya, de grup xou i quartets, han participat dos equips, un de Club Patinatge Torre d'Embarra i un altre de Club Patinatge Torre d'Embarra. Tots dos clubs, en les seves respectives categories, han brillat en llum pròpia i s'han classificat també per al Campionat de Catalunya.
D'una banda, Club Patí Roda de Barà ha participat en la semifinal negra de la categoria de grups petits amb la coreografia Rebelat. L'actuació va tenir una puntuació de 18,92 punts, situant-lo, com dèiem, en el sisès grau de la classificació d'un total de 10 equips. L'entrenadora de Club Patí Roda de Barà, Judit Zelma, ha explicat en declaracions a Roda de Barà Ràdio les dificultats que les patinadores han hagut de superar per assolir l'objectiu que s'havia marcat.
Durant l'entrenament oficial del campionat sí que vam patir una mica, tot i això l'equip es va saber refer i a l'hora de veritat van demostrar tot el que havien treballat i van sortir a trepitjar la pista fort realitzant una coreografia amb aplom i confiança que francament ens va emocionar. L'equip va poder demostrar tot el treball que havia realitzat durant les últimes setmanes
i va fer una actuació plena d'energia i on es notava molt el compromís i l'esperit d'aquí. Llavors estem molt contentes i orgulloses pel paper que vam realitzar en aquest campionat. Tot i que el nivell de competició era molt elevat, una petita imprecisió que vam fer al llarg del programa vam aconseguir passar al mínim, era el nostre objectiu principal.
Per la seva part, el grup patinatge Torre d'Embarra ha competit en la categoria de quartet júnior, assolint el subcampionat amb el disc Segles of the Sea, valorat pel jurat amb un total de 24,98 punts. S'ha quedat lluny, això sí, del favorit, l'esqueting conict. D'aquesta manera, els dos conjunts representaran el patinatge del Baix Gallà en el campionat de Catalunya, de grup xou i quartets, que, com deia, en tindrà lloc del 7 i 8 de març a Granollers.
I una darrera qüestió per posar-nos en context de cara a la prèvia del cap de setmana que farem aquest divendres. En vòleybol, una competició, o en aquest cas el grup, la primera nacional masculina, volem dir, que no es va aturar pel carnaval, doncs el Sebol Torre d'Embarra revisitava el Coel Indescar Zaragoza amb l'objectiu de refer-se de la dura derrota a casa contra el tren de Sòllar per 1 a 3 i el cert és que va patir una nova ensopegada, en aquest cas per 3 a 0 en un dels pitjors partits de la temporada, com així el catalogava l'entrador Iñona Quisvescos.
Doncs ara escoltem el tècnic de Torrent, que valorava aquesta derrota amb una derrota dura, sobretot també perquè queden només cinc jornades pel final de Lliga. Ara sí, escoltem. Segurament el pitjor partit de temporada. És una derrota dura i contundent allà a la pista del QE de la categoria. Va ser un dia d'aquells difícils per l'equip, on no vam estar gens inspirats, vam entendre molt malament el partit...
Vam prendre decisions no gaire encertades en la majoria de moments dels sets. Quan semblava que agafàvem dinàmiques, sempre hi havia alguna errada d'aquelles que ens passaven accés, que ens trencaven una mica la dinàmica, no res.
Els torrents van caure en el primer set per 25 a 21, en el segon per 25 a 22 i en el tercer ja amb la inèrcia negativa amb un contundent 25 a 17. D'aquesta manera, però, es mantenen en 10 punts d'avantatge respecte al descens, que és l'objectiu prioritari, la salvació i només a 3 punts de la quarta posició que seria el sostre d'aquesta temporada. És a dir, que malgrat aquestes dues derrotes segueixen amb les seves opcions intactes en tots dos objectius.
Ara, això sí, aquest diumenge, a les 4 de la tarda, arribant al segon classificat, l'Hospitalet. L'esport del baix que hi ha. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM.
Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat que ens han deixat els darrers dies, en què, doncs, insistim, no hi havia hagut programa, no hi havia hagut el Baix de Esports, doncs és moment de passar a la segona part del programa, a l'espai de l'entrevista, on avui parlarem de ball esportiu, de la mà dels nostres companys Donora Torra, concretament Raquel Martínez, que entrevisten, doncs, el ballarí torrenc Gerard López, que en aquest cas, doncs, és campió flamant, campió d'Espanya i també subcampió d'Europa. Així que...
El coneixerem i també sabrem els reptes que té aquesta temporada dins d'una modalitat, aquest ball esportiu, que estarà present en els següents Jocs Olímpics. Vinga, va, som-hi!
Doncs seguim aquí en sintonia i avui donant la benvinguda i rebent els nostres estudis en Gerard Pérez, que és un ballari que el tenim molt actiu i quan el rebem aquí sempre és per parlar de campionats i a més a més de medalles perquè tot sovint puja als podis i avui volem celebrar amb ell. Molt bon dia Gerard, com estàs?
Molt bon dia, molt bé, moltes gràcies. De seguida anem a viatjar amb tu perquè crec que ens portaràs per les principals ciutats europees i no sé si més enllà però si més no parlarem de campionats mundials, de campionats internacionals però abans potser comencem per la informació més de casa perquè estàs oferint portes obertes, no?
Exactament, estic oferint portos obertes a partir de la setmana que ve, el dia 24 d'aquest mes, de nivells d'inicials, intermig, per qui vulgui aprendre, farem classes de salsa i bachata, aquí al pavelló de Tardam Barra.
Molt bé. O sigui, tornes al pavelló. Torno un altre cop perquè he estat en moltes competicions, molts entrenos, no podia donar abast a tot, ho havia de deixar a banda algunes coses i una d'elles ha sigut les classes de bai, aquí a Torre d'Embarra. I ara tornarem a començar de nou per a veure si la gent de Torre d'Embarra se torna a animar.
Molt bé. És ball com a disciplina esportiva o també més ball social? Com a nivell ball social, exactament, sí. O sigui que bàsicament, si la gent no en sap gaire, que no s'espanti, que no et posaràs a fer grans passos ni grans coreografies complicades. Exacte, exacte, així és.
Molt bé. Com estan pensades aquestes classes obertes? Per on anirà? Per si algú no sap ben bé per on aniran els teus? Poden vindre sense parella, amb parella, com vulguin amb amics, amb grups. Simplement es farà una classe demostrativa per saber més o menys els nivells de cadascú i a partir d'aquí jo separaré...
Depèn del nivell que tinguin, doncs farem un dia, perquè ja tinc dimarts i dijous establerts, llavors dimarts faríem un nivell, els dijous faríem un altre nivell. Molt bé, així... A partir de les vuit i mitja de la nit. D'acord.
Molt bé, doncs cal inscripció prèvia, simplement que hi vagin si s'anima? Si volen escriure'ns a l'Instagram esportdansa Gerard Pérez o directament al meu mòbil al 644 89 49 41 i allà em poden escriure o directament que es presentin al pavelló a les 8 i mitja del pròxim dimarts dia 24.
Molt bé, doncs va, qui es vulgui animar, després farà ser classes de forma assídua al pavelló de Torre d'Embarra, sempre que t'ho permetin també els teus requeriments en tots aquests campionats, però la idea és mantenir-ho fins al juny. Fins al juny, exacte.
Molt bé, doncs classes de ball. Deies, faràs batxata, sobretot, i salsa, que és el que té com més reclam. Clar, que té més popularitat en aquests moments. Molt bé, és el que més agrada. Deixa'm que comenti una particularitat, perquè, clar, hem entrat aquí a l'estudi, sempre tenim sintonitzada la tele amb TAC12, i ara veia en Carles Cortés, diu, és el presentador...
de la gala esportiva, perquè es van concedir els guardons esportius en aquest reconeixement que promou l'Ajuntament de Torredembarra, la regidoria d'esport, perquè Gerard va ser un dels esportistes que va rebre aquesta distinció pels teus èxits internacionals.
Així és, molt orgullós, molt satisfet d'aquests guardons perquè no és fàcil haver quedat entre els primers de món en diferents competicions internacionals i que reconeixin aquest guardó per mi és un orgull.
Molt bé, doncs anem a parlar d'aquests guardons, de tots aquests campionats, perquè el darrer camí que ens vèiem repassàvem totes les citres que tenies, estaves com especialment il·lusionat pel campionat del món, tot i que conscient que evidentment no seria gens fàcil. Des de l'última vegada que parlàvem has passat
per moltes ciutats, per molts esdeveniments. Ben satisfet, entenc. Després, clar, hi ha alguns resultats que dius, va anar de poc, però per on comencem? Perquè tens aquí, diguem que, tot un rànquing de cites que has...
A veure, a veure, a veure. Tinc diferents campionats que sí que hem quedat entre els tres primers del món, no? Sempre estem entre el primer, el segon, el tercer, els anem combinant, una vegada hi queda el segon, altra vegada... Tot està tan just, tan just, tan just, que en qualsevol dia, a veure si el campionat del món pròxim, doncs...
podem arribar a aquest primer lloc que estem intentant amb tot l'esforç possible arribar-hi. Clar, en aquest sentit estàs fent parella amb la teva companya, recorda'm el cognom per veure si el pronunciem bé. Eva Kretshinova.
En aquest sentit heu anat participant en diferents esdeveniments internacionals. Porteu molts anys ja de trajectòria, perquè no sé exactament quant de temps fa que balleu junts, però hi ha aquí un treball important que s'ha de ressaltar també l'esforç que feu a l'hora d'assajar i d'entrenar perquè ella resideix de forma habitual a Praga.
A Praga, exactament, o sigui que hem d'estar viatjant pràcticament cada dues setmanes al mes, un dels dos, o em toca anar a mi cap allà, o ella ve cap aquí. De normal tinc la gran sort que ella té més possibilitats horàries de compaginar-se amb el seu treball, i ve ve ella més vegades aquí a Espanya, perquè el nostre entrenador és d'aquí a Espanya i és de Vilanova, llavors, clar, la majoria de les classes les tenim aquí i no tant allà.
Allà més que res és per anar a practicar les coreografies apreses o millorar alguns punts tècnics.
Li enviem una abraçada, per cert. Ara estàs molt pendent d'ella i de la seva salut, perquè és que allà a Praga fa molt de fred a nevat. Ha tingut una lesió. Ha tingut una lesió bastant greu. Té per dos mesos, suposadament. Teníem el pròxim campionat al Cambrils, que és un dels més importants del rànquing d'Espanya. I no crec que arribem perquè està molt just tot.
i si no, doncs el pròxim seria ja Frankfurt, el següent ja seria, bueno, Frankfurt seria pel maig, Blackpool, després tenim Guppertal, que és Alemanya, després tindríem el campionat d'Espanya a Guadalajara, Viena, Stuttgart, un altre cop a Alemanya, a Praga, Rotterdam-Holanda, i finalment el platja d'ara l'octubre, que és el campionat del món, que aquesta vegada tenim la sort de fer el campionat del món aquí a Espanya.
Marcadíssim el calendari, això, l'octubre deu estar allà en vermell. En vermell, en vermell. Clar, a més a més ho tens aquí al costat de casa, com qui diu, per tant serà una cita que, mira, nosaltres també ens l'apuntarem, a veure si podem venir a animar-vos. Doncs des d'aquí una abraçada a l'Eva Ketxirova, a veure si es recupera amb el temps que necessiti per tal de tornar a marcar els passos i, evidentment, aconseguir un bon paper...
en tots aquests campionats. Doncs parlaves de futur, encitaves moltes ciutats, anem una mica amb les fites aconseguides en els darrers mesos. Campionat d'Espanya, broca de primers. Exacte, primers. Com va anar això?
Molt contents, molt satisfets, perquè és la primera vegada que quedo campió d'Espanya en aquesta mobilitat i justament amb ella. L'esforç va ser molt gran, però l'objectiu va ser quedar primers i ens vam estar molt orgullosos d'haver aconseguit aquesta plaça.
En quina modalitat exactament? Perquè aquí en aquests campionats, bàsicament, clar, pots participar en diferents tipus de ball, no? A veure, això són els balls jetins, el que estic fent jo, aquesta modalitat és ball esportiu, estem a dintre dels Jocs Olímpics.
Llavors, hi ha els llatins i els estàndards, nosaltres només ens dediquem als llatins, que consten de samba, cha-cha-cha, rumba-bolero, passo doble i jaif. Són cinc valls que s'han de ser continuats més o menys durant uns dos minuts i, bé, pràcticament és això.
A més, clar, vosaltres porteu la vostra coreografia amb aquesta dificultat que ens havies comentat, que no sabeu exactament quines cançons sonaran. I aquí el repte d'adaptar el que tu has assajat i re que t'he assajat al que sona en aquell moment pels altaveus. Exacte. Com va anar també aquesta part.
Aquesta part és una de les virtuts que tenim nosaltres perquè jo tinc molta facilitat en recrear-me, en jugar amb la música i aquesta part la camió se'ns dona entre ella i jo.
Després, no sé si mirant de quadull què van fent la resta o vosaltres concentradíssims... No, no tens temps a mirar els de més. Per no xocar, bàsicament, i poc més. Exacte, a part d'això que no xoquis, clar, clar. Has de saber jugar, si tens una parella, saber-les qui va, si tens la coreografia, adaptar-la i inventar-te uns altres passos perquè després tornar-nos a ajuntar, tot que sigui quadrat amb la coreografia que tu ja tens.
Sí, és un món. Coneixeu els competidors d'àmbit estatal? Sí, ens coneixem tots entre nosaltres. O sigui, ja sabeu més o menys les cartes de cadascú. Exacte. Sí que és veritat que aquest any han entrat parelles noves, però bé, més o menys tots ens coneixem.
Doncs l'enhorabona per aquesta primera posició, campions d'Espanya. Després hem de posar en valor que vau quedar subcampions, o sigui, en segona posició al Campionat d'Europa. Com va anar això?
Aquest sí que no havia participat mai, mai, mai, mai, mai al Campionat d'Europa, era perquè, bueno, has d'estar classificat entre el primer d'Espanya, llavors, com anteriorment havia explicat, sí que havia fet uns altres Campionats d'Espanya, però no havia tingut mai la possibilitat de fer un Campionat d'Europa, perquè jo què sé, perquè la parella amb la que ballava, doncs, o amb ixa, o qualsevol, bé, eren més joves...
I aquesta vegada hem tingut la gran sort de poder participar i representar Espanya. I el lloc va ser a Budapest, a Hongria. El lloc va ser espectacular, jo diria una de les millors competicions que he pogut participar. Estava molt ben organitzat i la satisfacció va ser el més que pots descriure com a ballerí.
M'imagino, no sé si l'escenari era un pavelló esportiu, però m'imagino un palau d'aquells espectaculars d'Hongria. I en aquest sentit, amb els millors ballarins de cada estat, de cada país. Aquí, no sé si coneixies més o menys el personal. Sí, sí, és que ens coneixem tot.
Tots, els coneixem tots perquè, per exemple, hi ha diferents campionats internacionals que sempre són els mateixos, no? Llavors, Alemanya, Hongria, Itàlia, França, qui més podria dir, Portugal, són dels països que més destaquen a la final, no? Perquè ja ens coneixem entre nosaltres.
I portàveu el mateix ball que el campionat d'Espanya o introduï algunes variacions? Sempre que tu fas un campionat, sempre a la següent competició has canviat alguna cosa, has millorat alguna cosa. Per exemple, si aquella figura no sortia bé, la canvies i la transformes d'una altra manera. O potser la musicalitat no estava correcta o no anaven compaginats, tot això es treballa.
Sempre que cada competició sempre hi ha una milloria en comparació amb l'anterior. Per això entenc el rol important de l'entrenador, que és qui està analitzant el detall, què pot rodillar i què s'ha de modificar. Perquè si no sempre ens quedaríem al mateix lloc, no prosperaríem i no arribaríem a l'objectiu que sempre volem.
Entenc que aquí també us deveu gravar per analitzar els vídeos, no? Sí, jo soc massa metropolós en aquest aspecte perquè estic competint potser ja entre ronda i ronda i estic agafant el vídeo mirant-me a veure on m'he equivocat o si he millorat o si s'ha de canviar alguna cosa per la pròxima ronda per la meva parella mirar aquest braç aquí, això ho han fet malament aquí han anat fora de la música que cada detall
per la següent ronda, millorar-ho. I teniu algunes figures que heu de fer sí o sí? Penso, per exemple, en altres disciplines, com la gimnàstica artística o el patinatge artístic. En dança també passa que hi ha algunes coses que les has de fer sí o sí? I estilosament, no.
Sí que és veritat que ara està el comitè intentant que hi hagi unes figures exactes com el patinatge, que facin dues voltes i que caiguin en el moment, o quatre aspectes claus que tothom les hagi de fer, perquè, clar, si no, no podríem estar dintre dels Jocs Olímpics. Sí que és veritat que ara sí que hi estem, però ho hem fet amb un altre verem
I llavors hi ha un altre sistema de jutjament que es jutgen uns sistemes com la tècnica, la musicalitat, l'expressió, diferents aspectes que ho han considerat com a esport olímpic, però per mi no és 100% verídic.
Perquè no és just que... Per exemple, hi ha molts... Jo com a ballarí, o ara mateix, que ja soc jutge, a mi m'agrada una parella, però a un altre jutge li agrada una altra parella. Llavors...
No hi ha sempre el mateix equilibri. Llavors, en aquest aspecte hauria de ser, com tu dius, que hauríem de tindre obligació quatre voltes al noi. La noia que s'aixequi fins a certs temps de dalt i que l'aguantis...
No sé, un exemple per ficar-te, no? Hauria d'haver-hi alguna cosa. Perquè hi hagi criteris més objectius i no recagui tant en la subjectivitat de cada jutge. Exacte, exacte. Jo suposo que més endavant tot això podrà ser-hi, no? Però de moment encara no està.
Ara que es metes Jocs Olímpics, clar, veient els vostres resultats que heu quedat primers a Espanya, creieu que us podeu assegurar plaça als pròxims Jocs? Tenim un greu problema en aquest aspecte, a no ser que jo ara mateix canviï de parella, però fins als 40 anys no pots anar als Jocs Olímpics, la meva parella té més de 40 anys.
Llavors jo en tinc 39, a mi me queda un any, hauria de canviar de parella per poder anar als Jocs Olímpics. O canviar-me d'estil, o sigui, de categoria, passar-me a la mateixa estiria, a la categoria sènior, passar-me a la categoria professional, que és el meu objectiu, que després del pròxim any passar-me a la categoria professional. Que per llavors sí que es podria anar als Jocs Olímpics.
Uau, any de decisions, llavors. Sí, sí, sí. Bé, ja en parlarem d'això. Ja en parlarem, sí, sí. De moment el que podem anunciar és que has estat campió d'Espanya, subcampió d'Europa amb l'EVA i heu participat també en altres campionats internacionals. No sé quantes ciutats i països us heu arribat a visitar, però deu fer vertig en la teva agenda. Cada mes hi ha un campionat diferent.
Els que més hem estat han sigut Viena, Frankfurt, els que havia dit, perquè ara tot això es repeteix, ho torno a repetir. Frankfurt, Viena, Uppertal, Stuttgart, Rotterdam, Praga, un fotiment, Budapest, Hongria...
I els resultats han estat bons en cadascun d'aquest campionat. Primer, segon, tercer. Del tercer lloc no hem baixat. Molt bé, no? Doncs fantàstic aquests darrers mesos de competició i ara això a l'espera que l'Eva es pugui recuperar per encarar aquests campionats que us venen per endavant.
És un any també amb molts reptes, la vostra exigència és molt alta perquè, clar, venint d'on veniu, entenc que estareu apuntant a dalt de tot.
Sí, aquest és l'objectiu, arribar al més alt possible i poder arribar al campionat del món amb la millor preparació física que es pugui donar, fer molts training camps, que això se'n diu, no sé si sabeu el que és un training camp, un camp d'entrenament, no?
que es reuneixen diferents professors de tot el món, poden haver-hi 20 professors, tu reps classes particulars amb ells, fas classes grupals amb aquells professors, amb tota la gent que ve de tots els països, i llavors allà és com una preparació per aquells campionats per preparar-te encara molt més.
Molt bé. Doncs, campionat del món, tornem-ho a repetir. Has dit a l'octubre? A l'octubre, a Plaig de Daru, i ja està. Molt bé, ja està. Doncs d'aquí a llavors tocarà suar la samarreta, evidentment, per tal de mantenir-vos en aquest nivell tan top.
Suposo que aneu pel campionat a intentar pujar al podi, perquè en la darrera edició per poc no vau fer podi. Suposo que la quarta place és com aquell lloc on dius...
Per una miqueta més, no? Sí que és veritat que després mires els resultats i vaig quedar quart, però, per exemple, tenia molts primers, molts segons, molts tercers, i del quart al segon o del quart al primer... Hi ha dècimes, potser. Dècimes, dècimes. Ja, ja, ja.
que potser aquell jutge em va mirar en aquell moment que jo estava fent alguna cosa que potser a ell no li agradava i a l'altre em va mirar en un altre moment que sí que ho estava fent bé i perdèssimes per moments del jutge que t'està mirant en aquell moment, doncs tens la sort o la mala sort que et jutgi d'una manera o altra.
Clar, bé, el que és important és aquests resultats que us avalen, no?, de cara a aquest 2026 poder apuntar com més en un millor. Gerard, no sé si ens hem deixat res, crec que hem fet un repàs. Igualment, recomanem als nostres oients que et segueixin a xarxes. Deies, eh?,
Aquest perfil, i tens un altre que és on vas penjant més els campionats, que és Gerdans 87. Sí, sí que és veritat. Aquest és on ho fico tot, sí. Molt bé, Gerard. Doncs moltíssimes gràcies per venir a compartir tota aquesta carrera de vertigen. Et desitgem molts èxits. Seguirem en contacte. Tu avisa'ns perquè, mira, si podem agafar el cotxe d'on a la torre i fer... No anirem a Rotterdam, evidentment. No.
Però sabent que de tant en tant també hi ha campionats per aquí més a prop, doncs és maco poder fer seguiment d'una esportissa que porta en nom de Torre d'en Barra arreu del món. Gerard, l'enhorabona. Moltes gràcies. I molts ànims també per aquest 2026. Moltes gràcies a tu. Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports.
Doncs d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous, 19 de febrer de 2026. Com és habitual, el poden recuperar als webs, 3B dobles, altafolleradi.cat i on aguionen latorre.cat, el servei a la carta. També a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualix, arroba, Baix Gasports. Ens retrobem aquest divendres amb la prèvia del cap de setmana. Fins a les hores gaudeixent del dijous, si el ben ho permet, a més, doncs fent esport, que és el que toca. Apa, a veure, fins la propera.
Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari d'1 a 1 Lleida Ràdio, cada setmana amb Francesc Balanyà.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas i datos il·limitados en tu teléfono mòbil por solo 25 euros al mes. I atenció, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar, más un teléfono mòbil con 60 gigas de datos i llamadas il·limitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Sintonitzes Ona la Torre. Notícies en xarxa. Bon dia, Slauna us parla, Maria Lara. El president de la Generalitat Sabado Inllà i la líder dels comuns, Jéssica Albiac, han signat a Palau l'acord per i volsar els pressupostos del 2026 després de dues setmanes de negociacions centrades en habitatge i rodalies. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia a la cap dels comuns, Jessica Albiach està explicant encara els detalls de l'acord de pressupostos. Albiach ha dit que avui és un dia històric perquè els ajuntaments podran fer fora els fons voltors que vulguin especular amb l'habitatge. De fet, Albiach ha fet una crida als partits d'Esquerra i progressistes perquè els alcaldes i alcaldesses preparin ja els plans especials urbanístics perquè quan la llei estigui aprovada d'aquí sis mesos els tinguin ja preparats.
a tots els municipis de totes les forces polítiques, però principalment d'Esquerra Republicana, del Partit Socialista, de la CUP i els comuns els donem per descomptat, que comencen a treballar ja perquè en sis mesos, quan estiga aquesta llei, siguin els primers a expulsar i fer fora els fons voltors dels seus municipis.
I és que la nova llei d'urbanisme no pot impedir la compra especulativa, però sí que pot indicar a què s'ha de destinar. I fa de paraigües perquè els ajuntaments així ho facin. Els habitatges en zones tensionades seran només per viure o per llogar amb el preu topat. Gràcies, Mont. Bon dia. Bon dia.
I els Mossos d'Esquadra investiguen una presunta d'agressió sexual a una dona a la zona de Barcelona. Els fets van passar el 13 de febrer, passat a la zona de Montjuïc. Fons policials han explicat que la dona ha presentat una denúncia i que la Unitat Central d'Agressions Sexuals del cos ha obert ara una investigació per tal d'esclarir aquests fets.
I Protecció Civil de la Generalitat manté activa l'alerta del Pla Mencat per forts vents fins demà al migdia amb ratxes que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, Prepirineu i a la meitat sud i puntualment també amb 120 km al Camp de Tarragona. A banda també, a conseqüència d'aquest vent, Renfe ha modificat avui horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià i també s'ha suspès la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa.
Pel que fa als avisos atesos pels bombers, s'han atès fins les 11 del matí, 59 avisos, la major part d'ells registrats a Barcelona i també a Tarragona.
I el Departament d'Educació debat avui una proposta amb sindicats que consisteix en un increment del 3,4% anual en els propers 4 anys del complement autonòmic. El Departament també es compromet a augmentar els recursos per la inclusió i també la reducció progressiva de ràtios a les aules. Per la seva banda, els sindicats consideren aquesta proposta com insuficient. Notícies en xarxa
Bon dia i bon dijous, 19 de febrer del 2026. Això és l'En Joc.
Dijous 19 de febrer tindrem clàssic a la Champions femenina i serà a l'Spotify Camp Nou. Les blaugrana es veuran les cares amb el Real Madrid als quarts de final de la Women's Champions League, després que el conjunt blanc superés ahir al París per 2 a 0 i culminés el passi de ronda després d'haver guanyat també a l'anada per 2 a 3.
El Clàssic al Camp Nou es jugarà el dijous 2 d'abril a 3 quarts de 7 de la tarda. Serà la tornada de l'eliminatòria, ja que l'anada es jugarà a l'Alfredo Di Estefano el 24 de març. El primer equip femení del Barça tornarà així al Camp Nou després de gairebé 3 anys, l'última vegada que hi va jugar el 27 d'abril de 2023 en les semifinals de la Champions contra el Chelsea. Parlarem avui de futbol, també de la Champions masculina, de la Copa Catalunya...
ja que ahir el Sabadell va superar el Nàstic i jugarà la final contra el Barça Atlètic. Futbol, bàsquet, amb l'inici de la Copa del Rei, amb vol, waterpolo i més. Avui a l'Enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Joan Miquel Fernández, bon dia. Bon dia, Pau. En futbol, com dèiem ara a l'inici, tindrem clàssic, els quarts de final de la Champions femenina. I serà l'estena de les Blaugrana, el nou Spotify Camp Nou. El Barça s'enfrontarà al Real Madrid, que ahir va eliminar el París després de guanyar per 2 a 0 i tancar un duel que ja havia encarrilat en el partit d'anada. L'anada dels quarts de final serà a Madrid el 24 de març, Daniel Estefano.
La tornada el dijous 2 d'abril a l'Esportifè Camp Nou. Les entrades es posen a venda avui per als socis i divendres per al públic en general. El femení del Barça no juga al Camp Nou des de fa gairebé 3 anys. L'últim partit a l'estadi va ser el 27 abril del 23 a les semifinals de les Champions.
Això a la Champions femenina, a la Champions masculina, es comencen a definir els possibles rivals del Barça en els vuitens. Els de Hansi Flick tenen quatre potencials rivals, el PSG, Mónaco, Carabac i Newcastle. Els dos conjunts de la Lliga Francesa van jugar abans d'ahir amb un 2-3 a favor dels de Luis Enrique. Ahir es va jugar l'altre partit entre el Carabac i Newcastle, amb tot de cara per l'equip anglès després de guanyar 1-6 el conjunt de Zerbeyan.
Ahir també es va jugar el partit entre el Nàstic i el Sabadell en futbol per definir l'equip que es veurà les cares amb el Barça Atlètic a la final de la Copa Catalunya. Amb victòria del Sabadell a la tarda de penals després que el partit acabés en empat a un. En un duel molt equilibrat, a la nova creu alta, el conjunt de Ferran Costa s'ha endut el bitllet en els penals. Càcer ha marcat l'1 a 0 al minut 65 i Pau Rai ha empatat pels tarragonins en el 78.
A la tanda de penals, tots els jugadors han anat marcant fins que Pabón ha fallat el cinquè del Nàstic. Deixem el futbol, anem al bàsquet, perquè avui comencen els quarts de la Copa del Rei, amb el joventut entrant en escena. La penya obre el teló de la competició davant de l'amfitó al València-Bàsquet. El conjunt de Dani Miret arriba a la Copa.
En un bon estat de forma, els vert i negres sumen 4 victòries i una derrota en els últims partits jugats i en l'última jornada de Lliga van vèncer el Saragossa 67 a 79. Ara la penya juga contra un dels equips més en forma del campionat domèstic i somia passar la semifinal del torneig. El partit es jugarà a les 6 de la tarda. L'altre partit d'avui enfrontarà el Real Madrid contra l'Unicaja. El torn de l'altre català, el Barça, serà demà.
Els de Xavi i Pasqual es veuran les cares amb Lucant Múrcia a les 9 de la nit. Abans serà el torn del Bascònia, que jugarà contra el Tenerife a les 6 de la tarda. I a l'eurolliga femenina, l'Espar Girona perd el primer partit amb el Fenerbahce. L'equip gironi ha començat amb derrota al play-in de semifinals, que són els millors de tres partits. Derrota per 87-69 a l'Istanbul, que obliga les de Roberto Iñiguez a reaccionar a Fontejau el pròxim 25 de febrer.
Comencem a l'embol, perquè el Barça ha superat el Pic Zeguet i ja és als quarts de la Champions. Els blaugrana han certificat matemàticament la classificació per als quarts de final després de guanyar per 27-35. Els catalans han deixat el partit encarrilat amb una primera part excel·lent, 10-21 al descans, i han sabut controlar la reacció dels hongaresos a la segona meitat. Tot i que encara queden tres jornades de la fase de grups, el seu principal perseguidor, el Bisla Plot,
Ja no els pot atrepar perquè el Barça té el gol a veraix particular a favor amb victòries per 34-24 al Polònia i 30-24 a Barcelona. Ja en futbol sala, el Barça classificat també per la Final Four de la Copa del Reis. Després de passar per sobre del Pozo Murcia per un a 7, l'equip de Javi Rodríguez va eliminar ahir el rival amb qui comparteix el lideratge de la Lliga gràcies a les parades de Didac i els gols de Martel, Antonio, Mateu, Sergio i Rivera en pròpia porteria. I tanquem presó.
parlant de l'Eurocup femenina, de Waterpolo i la victòria del Barceloneta. Pallissa per 29 a 6, el gran Nancy francès en el seu quart i últim partit del grup 7 de la fase de grups. Les barcelonines necessitaven una victòria àmplia per millorar el gol a veraix i assegurar la millor classificació possible.
I com cada dia us hem de fer el repàs de tot el que podrem veure aquest cap de setmana amb les retransmissions esportives de la xarxa, dissabte tindrem futbol i bàsquet. Torna la Lliga Elit de Futbol després de l'aturada del cap de setmana passat i, com és habitual, l'Enjoc TV oferirà a les 4 i 5 de la tarda la retransmissió del primer partit de la jornada.
En aquest cas és el que enfronta la Unió Atlètica Horta i el filial del Centre d'Esports Sabadell. I quan acabi a les 6 el millor bàsquet amb el partit de la Lliga Femenina del Cadí i la Seu contra l'IDK Euskotren al Palau d'Esports de la Seu. I diumenge tindrem més futbol però també ok patins i ruptes.
A les 12 del migdia es podrà seguir en exclusiva a la xarxa MES el compromís de la Unió Esportiva Sant Buiana a la divisió d'un art masculina de rugby contra El Salvador. Mitja hora més tard, a l'Enjoc TV, començarà el duel català de la segona federació masculina entre el Gironade i la Unió Esportiva Olot.
A dos quarts d'una i ja a la tarda l'hoquei lliga masculina amb l'enfrontament entre el Reus Deportiu Brasília i el Calafei de la Menorquina des de les 4 i 10 i per rematar-ho més futbol. En aquest cas de la tercera federació masculina amb el partit del líder al Badalona que arriba a partir de les 6 al Sant Cristóbal.
Dijous 19 de febrer comencem, avui parlant de futbol, i és que, com us explicàvem a l'inici, tindrem clàssica, la Champions femenina. Ahir el Madrid va guanyar 2 a 0 al París i va certificar el seu pas als quarts de final, després d'una eliminatòria que ja havia encarrilat a l'anada, amb un 2 a 3 a favor.
El primer partit dels quarts serà Madrid, l'Alfredo Di Stefano, el pròxim 24 de març. La tornada a l'Spodify Camp Nou serà l'estrena de les Blauranes en el nou estadi, on, com també us explicàvem, no hi jugàvem des del 27 d'abril del 2023. És a dir, farà gairebé 3 anys. Tal com ha informat el club, el retorn al Camp Nou mostra, diuen, el compromís del club amb l'equip femení i l'aposta per disputar partits en un estadi de gran capacitat
per un equip que s'ha convertit en un referent mundial, diuen, i en un model per a les noves generacions. Aquesta temporada les de Pere Romeu ja s'han enfrontat tres vegades, totes elles amb victòria per a l'equip blaugrana davant del Madrid. 4-0 a la Lliga, 2-0 a la final de la Supercopa i 0-4 a la Copa.
A la Champions es van enfrontar precisament la temporada 22-23, també en els quarts de final, amb classificació per a les blaugranes després de l'1-3 a Madrid i els 5-2 al Camp Nou. Les entrades s'han posat a la venda aquest dijous a partir de les 9 del matí, només per socis. Per tant, les penyes i el públic en general hauran d'estar atentes a demà, ja que a partir d'aquest divendres també podran comprar-les.
I no deixem anar el futbol perquè ara toca parlar de la Copa Catalunya i es van enfrontar Sabadell i Nàstic per fer-se en un lloc. A la final contra el Barça Atlètic, finalment derrota els penals per al conjunt tarragoní. Tarragona Ràdio, Jordi Blanc.
Ho ha fet en haver empatat a un gol davant del centre d'esport Sabadell i caure en la tanda de penals, el partit que s'ha jugat aquest dimecres al vespre a la nova Creu Alta. Va ser un partit on l'equip gran ha format en gran part pels jugadors del filial i del juvenil i només amb quatre jugadors del primer equip va mostrar una bona imatge tal com ja va fer en l'eliminatòria davant la muntanyesa.
El Nàstic va estar dominat gran part del partit pel Sabadell, que va disputar el partit amb tots els jugadors del primer equip. A la segona meitat, Kayser avançava l'equip per l'Equinat i al minut 33 el jove del filial del Nàstic, Pau Raia, posava l'empat per part del Nàstic. El partit va acabar amb empat i es va anar a la tanda de penals amb un ple marcats per part del Sabadell contra els quatre encertats pel Nàstic. Només va arrar el migcampista Manolo Pabón. En acabar el partit, l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Perralo, es mostrava content i satisfet per la competitivitat que sempre donen els joves del Nàstic.
Muy orgulloso de lo que ha hecho el equipo hoy, un equipo joven, con mucha ilusión, con muchas ganas.
La plantilla del Nasti continua preparant el compromís d'aquest proper dissabte, un quart de cinc de la tarda, a la ciutat esportiva de l'Atlètico de Madrid, on jugarà davant l'Atlètico madrilenyo.
Gràcies Jordi. Serà doncs el Sabadell qui finalment es vegi les cares amb el filial Blaurana que dimarts va guanyar l'Andorra per dos gols a un. De moment no s'ha definit encara ni el dia ni la seu d'aquesta final. Deixem aquest resultat d'ahir i comencem ja a mirar els partits del cap de setmana perquè l'Espanyol es veurà les cares amb l'Atlètic de Madrid. Els pericus visitaran el Metropolitano aquest dissabte.
amb l'objectiu de tornar al camí de la victòria. Ramon Terrats, que ha estat el protagonista de la roda de premsa d'aquest dimecres, ha analitzat l'estat actual de l'equip.
Bueno, nosaltres ens centrem partit a partit, crec que és l'important. Hem fet una primera volta magnífica, sí que és veritat que aquests últims partits ens està costant, però bueno, confio el 100% en l'equip, estem treballant bé, estem centrant-nos en fer les coses bé i com maximitzar, sí que és veritat que en les àrees, fer-ho el millor possible i jo crec que és el canvi a seguir, en intentar ser millor que el rival i jo crec que al final en sortiran les coses.
Terrats també ha parlat sobre la seva situació personal a l'equip i la seva voluntat de continuar més enllà de l'estiu. La veritat és que molt bé, molt còmoda, content amb els companys. La veritat és que m'he trobat un grup molt humà, molt amb energia i jove. I sí que és veritat que ha sigut fàcil adaptar-se. Estic en un moment que estic content, estic feliç, estic disfrutant el que tinc, tant durant la setmana com el cap de setmana. I jo crec que aquest últim mes se m'està notant. Quan surto intento...
Fer el millor que puc, amb confiança, amb energia, jo crec que això és molt positiu per mi. El partit recordem aquest dissabte, dia 21, a les 9 de la nit.
Deixem el futbol i parlem ara de bàsquet, perquè la penya obre avui el taló de la Copa del Rei, davant de l'anfitrió, el València Bàsquet. El conjunt de Dani Miret arriba a la Copa, com dèiem, a l'inici, en un bon estat de forma, sumen quatre victòries i una derrota en els últims quatre partits jugats, i ara s'ha de veure les cares amb un dels equips més en forma del campionat domèstic. Ramon Durant, Ràdio Ciutat de Badalona.
Bon dia al joventut debut aquesta tarda a partir de les 6 en el pavelló del Rocha Arena de València contra l'anfitrió en el quart de final del torneig del CAO. El favorit és l'equip que dirigeix el badroní Pedro Martínez, però té pressió perquè juga a casa i a més està sent un dels millors equips d'Europa i no pot fallar.
La Peña intentaran no fallar en una cita on jugadors de nivell de Riqui Rubio, Vives o Tomy saben jugar perfectament. Des del Club Verdinegra tenen clar que l'objectiu és el títol. Ho explica el jugador de la Peña, Adam Hanga. Ja sabem què hem de fer per intentar guanyar aquest partit. No és fàcil perquè, obviamente, ells també tenen les seves armes i van a preparar el partit. Una cosa que és segura que ens donen a respectar.
perquè ja, com han perdut hace dos semanas contra nosaltres, van a respectar i van a preparar molt bé aquest partit. Ells juguen a casa, que sempre, bueno, també és un factor al final, perquè jo no tinc moltes recordes, però jo crec que no, hi ha molts equips que han ganat, així que, bueno, veurem que aquest anyu se passa o no, però, bueno, si tenen que guanyar, pues tenen que passar acima de nosaltres primer.
El joventut encara no podrà comptar amb el reforç que substitueixi Sam Decker. Ahir, el president de la penya, Juan Amorales, va reconèixer l'interès del joventut per poder fitxar a Jabari Parker. És una opció, perquè la veritat és que el mercat ara mateix està molt, molt difícil. No n'hi ha jugadors que puguin aportar quelcom que no tinguem. Fitxar per fitxar no té cap sentit. Jo crec que hem de fitxar un jugador que ens doni coses que ara mateix no tenim.
Sense cap dut, ja veries T, com l'estem d'altres. És una operació molt difícil. Nosaltres hem estat mirant jugadors que no estiguessin bé als seus clubs pel que sigui, que pogués plantejar-se una operació, i aquesta és una, però és molt difícil. La penya no només jugarà la Copa del Rei a València, sinó que també ho farà el seu equip de bàsquet en cadira de rodes. Ho farà a Mòstoles, on disputarà un partit contra el gran favorit al títol, que és l'Albacete, un dels millors equips d'Europa.
Gràcies al partit, recordem, es juga avui a les 6 de la tarda. Avui també es juga el Real Madrid contra l'Unicaja i demà serà el torn del Barça que es veurà les cares amb l'Ucan Múrcia. Això a la Copa del Rei. En bàsquet ahir també es va jugar el primer partit del play-in de l'Eurolliga femenina amb la derrota de l'Espargirona contra el Fenerbahçe. Pau Villafane, Girona FM.
El duel va servir per confirmar la magnitud del repte davant d'un rival construït per aspirar tot. Malgrat això, l'equip gironi va jugar sense complexos i demostrant que passi el que passi sempre competeix fins al final. El punt d'inflexió va arribar després del descans, quan el Fenerbahce va pujar una marxa més i amb més encert i intensitat les turques van imposar el seu ritme i van començar a obrir una escletxa que ja seria difícil de tancar. Laura Quevedo és jugadora de l'Espargirona.
Bueno, partido complicado, ya lo sabíamos. Jugar en Estambul siempre es muy difícil. Sí que es verdad que creo que hemos dado la cara en los dos primeros cuartos. Creo que los hemos jugado de tú a tú.
Y el inicio del tercero sí que nos hemos mantenido por aciertos, pero sí que es verdad que hemos empezado a cometer más fallos en defensa y fallo que haces, fallo que ellas te penalizan. Ara l'eliminatòria es trasllada a Fontajau dimecres vinent, on l'espargirà no buscarà allargar la sèrie davant la seva afició.
Gràcies, Pau, i per tancar el bloc de bàsquet i aprofitant que tenim aturada de l'ACB, parlem amb Gerard Encuentra, l'entrenador del Jopos Lleida, que creu que incorporar alguna peça nova durant els pròxims dies permetria afrontar el darrer tram de temporada en millors condicions que avui dia. Informa des de UAU Lleida Ràdio, Sergi Guiu. La figura del base director d'orquestra, el Jopos Lleida Porta, està en el punt de mira de la direcció esportiva del club, del cos tècnic i de l'aficionat Bordeus des de fa moltes setmanes. Escala interna i externa
Bona nit.
Qui a l'estiu arribava com el jugador cridat a assumir la direcció del joc del Jaió Postlleida, Krister Zorix, va separar els camins amb el conjunt lletà i des de llavors la posició del base organitzador i aquest rol ha quedat buit. Per tot, pegar l'entrada del Jaió Postlleida ja en contra, considerava a UAU Lleida Ràdio que en els propers dies cal reforçar la plantilla.
Jo espero que sí. Jo crec que vam incorporar el Xavier Castanyeda, no recordo si el 20 de desembre o una cosa així. Això vol dir que ja a principis de desembre ja estàvem buscant el mercat i ara te diré que estem a 20 de febrer i no ha arribat ningú. És cert que el mercat està complicat.
Bueno, jo crec que... Que algo... Algo nos vindria bé per acabar de afrontar aquesta temporada, que tan fina de temporada.
Un Gerard en contra que també analitzava en aquesta casa la situació de l'equip considera que la seva plantilla ha de recuperar els valors defensius que l'han caracteritzat els últims mesos i anys en contra, conscient que la plantilla no pot permetre tenir menys desig intensitat que el rival quan salta pista, ha demanat fer aquesta pas endavant.
I del bàsquet passem al Waterpolo i parlem de l'Eurocap femenina. Amb la victòria del Barceloneta, pallissa per 29 a 6 el gran Nancy francès. En el seu quart i últim partit del grup C, de la fase de grups, les barcelonines necessitaven una victòria àmplia per millorar el col·laboratge i assegurar-se la millor classificació possible. Això a Europa, a la divisió d'honor femenina. La Solim Club Natació Mataró no ha donat treba
Club Natació Terrassa tot i patir fins al final del partit. El duel ha arribat al quart parcial amb un 8 a 8 al marcador i ha estat el tram final de l'enfrontament quan les mataronines s'han acabat imposant per un ajustadíssim 10 a 11. Ens ho explica la Judit Penyerada de Mataró Ràdio.
Partit sofert per les Olimps i Entrenatació Mataró. En la visita a la piscina del Terrassa, enfrontament prèvi a la represa de la Champions, l'equip ha requerit una abrensida final per endur-se el triomf, una victòria en la qual ha destacat un nom per damunt de la resta, el del flamant fitxatge Pitch House Child.
Des de l'inici, però, les agrenques han anat per davant en el marcador, 2 a 1 i 4 a 3 en els dos primers parcials que conduïen el maig al descans llarg, amb un 6 a 4 favorable a les locals. Ha estat a la represa quan el conjunt dirigit per Dani Ballart ha premut l'accelerador.
Al tercer temps, les mataronines han aconseguit imposar-se per primera vegada gràcies a les quatre dianes repartides entre Jewell Romer, Tillich Ernst, Caral Bertrand i la recent arribada Page House Child. Així doncs, a les portes del darrer quart s'arribaria amb el 8 a 8 al marcador.
La igualtat s'ha mantingut fins als darrers compassos del partit. De fet, a segons d'acabar, tot feia pensar que el duel requeria una tanda de penals, estat llavors quan ha tornat a aparèixer el fitxatge d'aquest hivern, Pitch House Child. La nord-americana s'inventaria un llançament impossible d'aturar per la portera del Terrassa, un gol que significaria el 10-11 i una nova victòria per la Solim.
El triomf format a les mataronines terceres amplia la distància amb les agarenques. Ara les tenen a 7 punts. A la vegada mantenen el pols al Sabadell, qui també ha sumat en el seu enfrontament. Gràcies, Judit. Per la seva banda, el club natació Sabadell s'ha imposat amb clara data Can Llong per 24 gols a 4, tot i un inici de partit amb dubtes i una bona defensa de les visitants. A partir del segon quart, els gols han anat caient pel seu propi pes per un club natació que continua agafant ritme després de l'europeu.
I parlem ara de tenis taula perquè el ganxet Miró Costa Daurada de Reus jugarà aquest dijous a la tarda la semifinal de la Copa de la Reina de tenis taula davant el Burgos. Ens ho explica el David Fernández de la nova ràdio de Reus. El ganxet Miró Costa Daurada de Reus ha aconseguit classificar-se per la semifinal de la Copa de la Reina de tenis taula que jugarà aquest dijous a les 5 de la tarda al Palau d'Esports Catalunya de Tarragona davant el Burgos.
Les reusenques hi arriben primeres de la fase de grups, després de derrotar la Ibisenco-Vissa-Santa Eulària aquest dimecres per 3 a 0 i l'Ujase-Jaén aquest dijous al matí també per 3 a 0. Ara l'objectiu del club de tenis taula reusenc és com a mínim igualar la medalla de bronze que va guanyar el 2025.
El ganxat Miró Costa Daurada arriba a la competició en un molt bon estat de forma després que la setmana passada es classifiqués per les semifinals de l'Eurocup i que aquest dijous dues jugadores reusenques, Natàlia Prós-Viernina i Renata Sipsa, pugessin al pòdium diverses vegades en els campionats d'Espanya de tenis taula que també s'estan celebrant a Tarragona.
Però Svernina va proclamar-se campiona d'Espanya individual per segona vegada en la seva carrera i Sipsa va obtenir la medalla de bronze. Aquesta última va aconseguir també la medalla de plata en dobles femení, formant parella amb Alba Rodríguez i l'or en dobles mixtes, al costat de l'Aragonès, Álvaro Jimeno. I per tancar el programa d'avui us parlem de la mitja Marató de Vic, que ja ha obert les inscripcions. Ho explica el Guillem Rico del 9FM.
La Rambla del Bisbat de Vic serà el punt de sortida el proper 22 de març de la nova cursa de la capital osonenca, la mitja de rams, que pretén donar entrada al mercat del ram just al cap de setmana previ. La iniciativa ha sorgit del Centre d'Estudis d'Educació Superior en part com a pràctica per als alumnes. De moment ja hi ha uns 600 inscrits i alguns són corredors de nivell. Ho explica Manel Sala, professor del Centre d'Estudis d'Educació Superior de Vic.
Sembla que hi ha alguns corredors interessats a poder venir a fer la primera bona marca d'aquesta cursa i se'ns han ofert i nosaltres benvinguts. El recorregut de 21 quilòmetres de la mitja marató, una cursa que feia més d'una dècada que no es feia a Vic, pretén descobrir la plana.
Hem buscat una mica el que és, no?, els corredors d'aquí a La Plana sempre tenen aquesta tendència a anar cap a Malla. Recuperem una mica el circuit que s'havia fet molts anys enrere de la mitja marató de Vic, que ja hi havia set. Primer tram podem dir que tenim alguna pujada, que són els primers quilòmetres, que anem frescos, per facilitar una mica la tornada, que és bastant planera, per tornar cap aquí dintre Vic.
A la cursa també hi haurà un recorregut més popular, de 5 quilòmetres. Amb la nova prova, Vic tindrà 3 grans cites per als atletes, els 7 portals a l'estiu, la 5 a 10K a la tardor i la mitja de rams a la primavera. I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local. Com sempre, ens escoltem aviat, que ho diu de l'esport i de la ràdio. La xarxa de comunicació local.
Calaix Actiu, literatura infantil i juvenil, amb les recomanacions de Misha, prescriptora cultural. Hola, hola. Avui us parlaré d'un parell de lectures perquè m'han encantat. Començant per Cartes imprevistes de Tina Vallès, publicada per Anima Llibres.
Què passaria si trobessis la correspondència secreta entre els objectes d'un allar? Què pot dir un drap de cuina a una tovallola de mans? De què parlen les agulles d'estendre? De què poden discutir el coixí del sofà i el comandament de la tele? Tenen sentiments els plats?
Els objectes d'aquesta casa no només es parlen, s'escriuen cartes. Darrerament troben estranya la humana amb la que viuen i tracen un pla per ajudar-la entre tots. Parant el que calgui perquè tot torni a ser com abans. És impossible no connectar amb tots els personatges d'aquesta novel·la pistolar. Riureu, us emocionareu i us plantejareu què deuen estar dient els objectes de casa sobre vosaltres.
A més, hem comentat cartes imprevistes a un dels clubs infantils que dinamitzo, amb lectors i lectores entre 9 i 12 anys, i va agradar molt. Una aposta segura.
D'altra banda, per fi he pogut llegir Tanca espinosa, la darrera novel·la breu de Teking Fisher traduïda al català per a l'Enordetx i publicada per Indòmita. Veureu, la gripe ueta custòdia amb la seva màgia una fortalesa coberta d'esbarzers gegants. Ella preferiria ser el seu riu pantanós, però les fades li van encomanar la tasca de protegir allò que s'amaga dins la fortalesa.
Segles després, s'hi acosta un cavallí amb la intenció de desfer el que sembla una maledicció, però la gripeueta farà tot el possible per evitar-ho. Aquesta reinterpretació del conte de la vella dorment té tots els ingredients de les novel·les de Kingfisher que tant m'agraden. Uns personatges molt humans, una trama terrorífica i entranyable a parts iguals i reflexions profundes i crítiques amb la nostra societat.
Ideal per a joves a partir de 13 anys, però que no ho direu, tingueu l'edat que tingueu. Paraula de Misha. Fins a la propera. Adeu!
La xarxa de comunicació local. Bon dia i bon dijous 19 de febrer del 2026. Això és l'En Joc.
Un job. Un job.
Dijous 19 de febrer avui parlarem de futbol perquè tindrem clàssic a la Champions femenina i serà a l'Spotify Camp Nou. Les blaugranes veuran les cares amb el Madrid als quarts de final de la Lliga de Campions després que el conjunt blanc superés ahir el París per 2 a 0.
I culminés el passi de la ronda, després d'haver guanyat ja l'anada també per 2 a 3. El clàssic al Camp Nou es jugarà el pròxim dijous 2 d'abril a 3 quarts de 7 de la tarda. Serà la tornada de l'eliminatòria, ja que l'anada jugarà el dia Estefano el 24 de març. Així, el primer equip femení del Barça torna al Camp Nou després de gairebé 3 anys. Parlarem de futbol, també de la Copa Catalunya...
Jaquei, el Sabadell va superar el Nàstic i jugarà la final contra el Barça Atlètic. Futbol, bàsquet, amb l'inici de la Copa del Rei. També parlarem de waterpolo i tenis taula. Tot això i més avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan Miquel Fernández, bon dia. Molt bon dia, Pau. En futbol, com dèiem ara, a l'inici tindrem clàssic als quarts de final de la Champions. I serà l'estrena de les blaugranes, el nou Espetifà i Camp Nou. El Barça s'enfrontarà al Real Madrid, que ahir va alimentar el París després de guanyar per 2 a 0 i tancar un duel que ja havia encarrilat en el partit d'anada. L'anada dels quarts de final serà a Madrid el 24 de març, el dia Estefano. La tornada, el dijous 2 d'abril,
A l'Spotify Camp Nou. Les entrades es posen a la venda avui per als socis i divendres per al públic en general. El femení del Barça no juga al Camp Nou des de fa gairebé 3 anys. L'últim partit a l'estadi va ser el 27 d'abril del 23, a les semifinals de la Champions contra el Chelsea. Això a la Champions.
Femenina, les Champions masculines comencen a definir els possibles rivals del Barça en els vuitens. Els de Hans i Flick tenen quatre potencials rivals, el PSG, Monaco, Carabac i el Newcastle. Els dos conjunts de la Lliga Francesa van jugar abans d'ahir amb un 2-3 a favor dels de Luis Enrique.
Ahir es va jugar l'altre partit entre el Carabac i el Newcastle amb tot de cara per l'equip anglès després de guanyar 1 a 6 el conjunt de Zerballan. Ahir també es va jugar el partit entre el Nàstic i el Sabadell per definir l'equip que es veurà les cares amb el Barça Atlètic a la final de la Copa Catalunya. Amb victòria del Sabadell a la tanda de penals després que el partit acabés en empat a 1.
En un duel molt equilibrat a la nova creu alta, el conjunt de Ferran Costa s'ha endut el bitllet en els penals. Kaiser ha marcat l'1 a 0 al minut 65 i Pau Ralla ha empatat per els tarragonins en el 78. A la tanda de penals, tots els jugadors han anat marcant fins cap a on ha fallat el cinquè del Nàstic.
Deixem el futbol i anem ara al bàsquet, perquè avui comencen els quals de la Copa del Rei amb la Penya entrant en escena. La Penya obre el taló de la competició davant l'anfitrió, el València Bàsquet. El conjunt de Dani i Miret arriba a la Copa en un bon estat de forma. Els vert i negres sumen quatre victòries i una derrota en els últims partits jugats en l'última jornada de Lliga, on van vèncer els Saragossa 67-79. Ara la Penya juga contra un dels equips més en forma del campionat domèstic,
i somia passar a la semifinal del torneig. El partit es jugarà a les 6 de la tarda. L'altre partit d'avui enfrontarà el Real Madrid contra l'Unicaja, el torn de l'altre català, el Barça serà demà. Els de Xavi i Pasqual es veuran les cares amb l'un camp Múrcia a les 9 de la nit. Abans serà el torn del Bascònia, que jugarà contra el Tenerife de les 6 de la tarda.
I a l'Eurolliga femenina, l'Espar Girona ha perdut el primer partit amb el Fenerbahçe. L'equip juny ha començat amb derrota al play-in de semifinals, que són el millor de tres partits. Derrota per 87 a 69 a Istanbul, que obliga les de Roberto Iñiguez a reaccionar a Fontajau el proper 25 de febrer. Passem a l'envol, el Barça supera el Pic Zeguet i ja és els quarts de la Champions.
Els Blaugrana han certificat matemàticament la classificació per als quarts de final després de guanyar per 27-35. Els catalans han deixat el partit encarrilat amb una primera part excel·lent, 10-21 al descans, i han sabut controlar la reacció dels hongaresos a la segona meitat. Tot i que encara queden tres onades de la fase de grups, el seu principal perseguidor, el Bisla Ploch, ja no es pot atrapar perquè el Barça té el gol a veraix particular a favor, amb victòries per 34-24 a Polònia i 30-24 a Barcelona.
I en futbol sala, el Barça ja està classificat per la Final Four de la Copa del Rei. Després de passar per sobre del Pozo Murcia per Guasset, l'equip del...
Del Javi Rodríguez, sí, perdoneu. Va eliminar ahir el rival amb qui comparteix el lideratge de la Lliga gràcies a les parades de Didac i els gols de Martel, Antonio, Mateus, Sergio i Rivera en pròpia porteria. I tanquem parlant de l'Eurocup femenina de Waterpolo i de la victòria del Barceloneta. Pais a per 29 a 6 del gran Nancy francès en el seu quart i últim partit de grup C de la fase de grups. Les barcelonines necessitaven una victòria àmplia per millorar el gol a veraix i assegurar la millor classificació possible.
I com cada dijous, toca fer el repàs de tot el que podrem veure aquest cap de setmana amb les retransmissions esportives de la xarxa. Dissabte, Joan, mi, tindrem futbol i bàsquet. Si es tornen a la Lliga a l'I de Futbol després de l'aturada del cap de setmana passat, i com és habitual, l'En Joc TV oferirà a les 4 i 5 de la tarda la retransmissió del primer partit de la jornada. En aquest cas, el que enfronta la Unió Atlètica Horta i el filial del Centre d'Esports Sabadell,
I quan acabi, a les 6, el millor bàsquet amb el partit de la Lliga Femenina del Cadí Lasseu contra l'IDK Euskotren al Palau d'Esports de Lasseu. I diumenge tindrem més futbol, però també okpatins i rugbi. A les 12 del migdia es podrà seguir en exclusiva a la xarxa Més el compromís de la Unió Esportiva Sant Buiana a la divisió d'onor masculina de rugbi contra el Salvador.
Mitja hora més tard, a l'Enjoc TV, començarà el duel català de la segona federació masculina entre el Gironabé i la Unió Esportiva Olot a dos quarts d'una. I ja a la tarda, hoquei liga masculina amb l'enfrontament entre el Reus Deportiu Brasilià i el Calafell, la Manorquina, des de les 4 i 10. I per rematar-ho, més futbol. En aquest cas, de la tercera federació masculina amb el partit del líder al Badalona, que rep a partir de les 6 al Sant Cristóbal.
Fins demà!
Comencem avui parlant de futbol i és que, com us explicàvem a l'inici, tindrem clàssic a la Champions femenina. Ahir el Madrid va guanyar 2-0 al París i va certificar el seu parç als quarts de final. El primer partit d'aquesta eliminatòria serà a Madrid, el dia Estefano, el 24 de març, i la tornada ja serà a l'Spotify Camp Nou. Serà l'estrena així de les blaugranes en el nou estadi on no hi jugaven des del 27 d'abril del 2023. És a dir, des de fa gairebé
3 anys. Tal com ha informat el club, el retorn de l'equip a l'estadi mostra el compromís del club amb l'equip femení i l'aposta per disputar partits en un estadi de gran capacitat per un conjunt que s'ha convertit en referent mundial i en model per a les noves generacions. Aquesta temporada, les de Pere Romeu ja s'han enfrontat 3 vegades al Madrid, totes elles amb victòria per l'equip blaugrana, 4-0 a la Lliga, 2-0 a la final de la Supercopa i 0-4 a la
Les entrades ja s'han posat a la venda aquest dijous, a partir de les 9 del matí, només per socis. Les penyes i el públic en general podran complir-les a partir de demà.
Seguim en futbol, ara toca parlar de la Copa Catalunya i és que ahir es van enfrontar el Sabadell i el Nàstic per fer-se amb un lloc a la final contra el Barça Atlètic. Finalment, derrota els penals del conjunt tarragoní. Tarragona Ràdio, Jordi Blanc. Ho ha fet en haver empatat a un gol davant del centre d'esport Sabadell i caure en la tanda de penals. El partit que s'ha jugat aquest dimecres al vespre a la nova Creu Alta. Va ser un partit on l'equip gran ha format en gran part pels jugadors del filial i del juvenil i només amb quatre jugadors del primer equip...
Va mostrar una bona imatge tal com ja va fer en l'eliminatòria davant la muntanyesa. El Nàstic va estar dominat gran part del partit pel Sabadell, que va disputar el partit amb tots els jugadors del primer equip. A la segona meitat, Kayser avançava l'equip per l'Equinat i al minut 33 el jove del filial del Nàstic, Pau Raia, posava l'empat per part del Nàstic. El partit va acabar amb empat i es va anar a la tanda de penals amb un ple marcats per part del Sabadell contra els quatre encertats pel Nàstic. Només va arrar el migcampista Manolo Pabón.
En acabar el partit, l'entrenador del Nàstic Cristóbal Perral es mostrava content i satisfet per la competitivitat que sempre donen els joves del Nàstic. Estic orgulloso del que ha fet el equipo hoy, un equipo joven, con mucha ilusión, con muchas ganas.
La plantilla del Nasti continua preparant el compromís d'aquest proper dissabte, un quart de cinc de la tarda, a la ciutat esportiva de l'Atlètico de Madrid, on jugarà davant l'Atlètico.
Gràcies Jordi. Serà doncs el Sabadell, com dèiem, qui es vegi les cares amb el filial Beurana, que recordem que dimarts va guanyar l'Andorra per dos gols a un. Deixem aquest resultat d'ahir i comencem a mirar els partits del cap de setmana perquè l'Espanyol es veurà les cares amb l'Atlètic de Madrid. Els pericos visitaran el Metropolitano amb l'objectiu de tornar al camí
Del Triomf, Ramon Terrats, el migcampista pericua, ha estat el protagonista de la roda de premsa per analitzar el partit d'aquest cap de setmana, i així ho veu Terrats.
Bueno, nosaltres ens centrem partit a partit, crec que és l'important. Hem fet una primera volta magnífica, sí que és veritat que aquests últims partits ens està costant, però bueno, confio el 100% en l'equip, estem treballant bé, estem centrant-nos en fer les coses bé i com maximitzar, sí que és veritat que en les àrees, fer-ho el millor possible i jo crec que és el canvi a seguir, en intentar ser millor que el rival i jo crec que al final en sortiran les coses.
Terrats també ha parlat sobre la seva situació personal a l'equip i la seva voluntat de continuar-hi més enllà de l'estiu. La veritat és que molt bé, molt còmode, content amb els companys. La veritat és que m'he trobat un grup molt humà, molt amb energia i jove. I sí que és veritat que ha sigut fàcil adaptar-se. Estic en un moment que estic content, estic feliç, estic disfrutant el que tinc, tant durant la setmana com el cap de setmana. I jo crec que aquest últim mes se m'està notant, quan surto intento...
Fer el millor que puc, amb confiança, amb energia, jo crec que això és molt positiu per mi. Com dèiem, el partit serà aquest dissabte, dia 21, a les 9 de la nit.
Deixem el futbol, parlem ara de bàsquet, perquè la penya Gui obre el taló de la Copa del Rei davant de l'anfitrió, el València Bàsquet, el conjunt de Dani Miret, que arriba a la Copa en un bon estat de forma, però que juga també davant d'un dels equips més en forma del campionat domèstic. Ramon Durant, Ràdio Ciutat de Badalona.
Bon dia, el joventut debut aquesta tarda a partir de les 6... ...en el pavelló del Roig Arena de València... ...contra l'anfitrió en el quart de final del torneig del CAO. El favorit és l'equip que dirigeix el badroní Pedro Martínez... ...però té pressió perquè juga a casa... ...i a més, està sent un dels millors equips d'Europa i no pot fallar...
La Peña intentaran no fallar en una cita on jugadors de nivell de Riqui Rubio, Vives o Tomy saben jugar perfectament. Des del Club Verdinegra tenen clar que l'objectiu és el títol. Ho explica el jugador de la Peña, Adam Hanga. Ja sabem què hem de fer per intentar guanyar aquest partit. No és fàcil perquè, òbviament, ells també tenen les seves armes i van preparar el partit. Una cosa que és segura que ens van respectar.
perquè ja, com han perdut hace dos semanas contra nosaltres, van a respectar i van a preparar molt bé en aquest partit. Ells juguen a casa, que sempre, bueno, també és un factor al final, perquè jo no tinc moltes recordes, però jo crec que no hi ha molts equips que han ganat. Així que, bueno, veurem que aquest anyu se passa o no, però, bueno, si tenen que ganar, pues tenen que passar acima de nosaltres primero.
El joventut encara no podrà comptar amb el reforç que substitueixi Sam Decker. Ahir, el president de la penya, Juan Amorales, va reconèixer l'interès del joventut per poder fitxar a Jabari Parker. És una opció, no?, perquè la veritat és que el mercat ara mateix està molt, molt difícil. No n'hi ha jugadors que puguin aportar quelcom que no tinguem, no? Fitxar per fitxar no té cap sentit. Jo crec que hem de fitxar un jugador que ens doni coses que ara mateix no tenim...
Sense capdut ja varia este, com l'estem d'altres. És una operació molt difícil. Nosaltres hem estat mirant jugadors que no estiguessin bé als seus clubs pel que sigui, que pogués plantejar-se una operació, i aquesta és una, però és molt difícil. La penya no només jugarà la Copa del Rei a València, sinó que també ho farà el seu equip de bàsquet en cadira de rodes. Ho farà a Mòstoles, on disputarà un partit contra el gran favorit al títol, que és l'Albacete, un dels millors equips d'Europa.
Gràcies, Ramon. El partit es juga avui, com dèiem, a les 6 de la tarda. També juga avui el Madrid contra l'Unicaja. I demà serà el torn del Barça, que es veurà a les cares amb Luca Murcia. Això a la Copa del Rei. En bascet ahir vam tenir el primer partit del play-in de l'Eurolliga femenina, amb la derrota de l'Espargirona contra el Fenerbahçe. Pau Villafanyes, Girona FM.
El duel va servir per confirmar la magnitud del repte davant un rival construït per aspirar tot. Malgrat això, l'equip gironi va jugar sense complexos i demostrant que passi el que passi sempre competeix fins al final. El punt d'inflexió va arribar després del descans, quan el Fenerbahce va pujar una marxa més i amb més encert i intensitat les turques van imposar el seu ritme i van començar a obrir una escletxa que ja seria difícil de tancar. Laura Quevedo és jugadora de l'Espargirona.
Bueno, partido complicado, ya lo sabíamos. Jugar en Estambul siempre es muy difícil. Sí que es verdad que creo que hemos dado la cara en los dos primeros cuartos. Creo que los hemos jugado de tú a tú.
I el inicio del tercero sí que nos hemos mantenido por aciertos, pero sí que es verdad que hemos empezado a cometer más fallos en defensa y fallo que haces, fallo que ellas te penalizan. Ara l'eliminatòria es trasllada a Fontejau dimecres vinent, on l'Espargirona buscarà allargar la sèrie davant la seva afició.
Gràcies, Pau, i per tancar el bloc de bàsquet i aprofitant que tenim aturada l'ACB. Volem parlar avui amb Gerard Encuentra, l'entrenador de Liopos Lleida, que creu que incorporar alguna peça nova durant els pròxims dies permetria afrontar el darrer tram de la temporada en millors condicions. Informa des de UAU Lleida Ràdio, Sergi Guiu.
La figura del base director d'orquestra, el Jaió Posell de Porta, està en el punt de mira de la direcció esportiva del club, del cos tècnic i de l'aficionat Bordeus des de fa moltes setmanes. Escala interna i externa és una posició i un rol on es considera que l'equip ha de fer una passa endavant. Ens podríem remuntar a principis de desembre com l'inís intens de la cerca d'aquesta figura. A finals del mateix mes va arribar Xavier Castanyeda, en qualitat de ser dit jugador, que finalment...
No va passar a la revisió mèdica i, en conseqüència, no va arribar a debutar amb el Jaiopos Lleida. Pocs dies després, el 8 de gener, qui a l'estiu arribava com el jugador cridat a assumir la direcció del joc del Jaiopos Lleida, Cristers Zorix, va separar els camins amb el conjunt lletà i, des de llavors, la posició del base organitzador i aquest rol ha quedat buit. Per tot, pegar l'entrada del Jaiopos Lleida ja ara en contra, considerava a UAU Lleida Ràdio que en els propers dies cal reforçar la plantilla.
Jo espero que sí, jo crec que vam incorporar el Xavier Castanyeda, no recordo si el 20 de desembre o una cosa així, això vol dir que ja a principis de desembre ja estàvem buscant el mercat, i ara te diré que estem a 20 de febrer, i no ha arribat ningú, és cert que el mercat està complicat,
Pues bueno, yo crec que algo nos vindríeve per acabar de afrontar aquest final de temporada.
Un Gerard en contra que també analitzava en aquesta casa la situació de l'equip considera que la seva plantilla ha de recuperar els valors defensius que l'han caracteritzat els últims mesos i anys en contra, conscient que la plantilla no pot permetre tenir menys desig intensitat que el rival quan salta pista, ha demanat fer aquesta pas endavant.
I del bàsquet passem al Waterpolo i parlem de l'Eurocup femenina, amb la victòria del Barceloneta, Pellissa, per 29 a 6, el gran Nancy Francesc en el seu quart i últim partit de la fase de grups. Un resultat avultat, però és que les barcelonines necessitaven una victòria el més ampli possible per millorar el gol a veraix i assegurar-se la classificació, el lloc a la classificació, el més alt possible.
Això a Europa, a la Divisió d'Honor Femenina, la Solín Club Natació Mataró no ha donat treva al Club Natació Terrassa i finalment s'ha endut el duel per un ajustadíssim 10 a 11. Ho explica el Miqui Romagosa, de Ràdio Municipal de Terrassa. Al Centre Natació Mataró s'emporta la victòria in extremis de la piscina de l'àrea olímpica. Una derrota cruel per al Club Natació Terrassa que va anar per davant el marcador.
especialment a la primera meitat. Un resultat de 10 a 11, tot i així que deixa la millora del Club Natació Terrassa i que cada vegada està més a prop dels rivals. Com dèiem, a la primera part s'arribava al descans amb un resultat de 6 a 4, el Terrassa dominava els dos primers quarts i a la segona part l'equip de Dani Ballart donava la volta al marcador amb un parcial de 2 a 4,
que deixava via lliure per al conjunt mataroní. Les coses van canviar en el tram final. Irene Casado feia l'empat a falta de 21 segons, però quan semblava que la tanda de penals seria el futur del partit,
ha arribat el gol a falta de 3 segons que ha deixat el Club Natació Terrassa amb la Mel Aljavis i el Centre Natació Mataró amb els 3 punts al sac i ben lligat. Ara el Club Natació Terrassa que cap de setmana rep el Club Natació Sabadell en partit de Champions. Recordem que el Terrassa ja està eliminat d'aquesta competició. Tot i la derrota, el conjunt agarenc continua a la quarta plaça, el Mataró puja fins a la tercera.
Gràcies, Miqui, per la seva banda. El club natació Sabadell s'ha imposat amb claredat a Can Llong per 24 gols a 4, tot i un inici de partit amb dubtes i una bona defensa de les militants. A partir del segon quart, els gols han anat caient pel seu propi pes per un club natació que continua agafant ritme després de l'europeu.
I del waterpolo ens anem cap al tenis taula perquè el ganxet Miró Costa Daurada de Reus juga avui, aquest dijous a la tarda, la semifinal de la Copa de la Reina de tenis taula davant el Burgos. Ens ho explica el David Fernández de la nova ràdio de Reus.
El ganxaig Miró Costa Dourada de Reus ha aconseguit classificar-se per la semifinal de la Copa de la Reina de Tenis Taula, que jugarà aquest dijous a les 5 de la tarda al Palau d'Esports Catalunya de Tarragona davant el Burgos. Les reusenques hi arriben primeres de la fase de grups, després de derrotar la Ibisenco-Vissa-Santa Eulària aquest dimecres per 3 a 0 i l'Ujase Jaén aquest dijous al matí també per 3 a 0. Ara l'objectiu del club de tenis taula reusenc és com a mínim igualar la medalla de bronze que va guanyar el 2025.
El ganxat Smiró Costa Daurada arriba a la competició en un molt bon estat de forma després que la setmana passada es classifiqués per les semifinals de l'Eurocup i que aquest dijous dues jugadores reusenques, Natàlia Prós-Viernina i Renata Sipsa, pugessin al pòdium diverses vegades en els campionats d'Espanya de tenis taula que també s'estan celebrant a Tarragona.
Però Svernina va proclamar-se campiona d'Espanya individual per segona vegada en la seva carrera i Sipsa va obtenir la medalla de bronze. Aquesta última va aconseguir també la medalla de plata en dobles femení, formant parella amb Alba Rodríguez i l'or en dobles mixtes al costat de l'Aragonès, Álvaro Jimeno. Gràcies i seguim. Seguim amb més informacions. Us parlem ara de la mitja marató de Vic, que se celebrarà el 22 de març i que ja ha obert inscripcions. Ho explica el Guillem Rico del 9FM.
La rambla del Bisbat de Vic serà el punt de sortida el proper 22 de març de la nova cursa de la capital usonenca, la mitja de rams, que pretén donar entrada al mercat del ram just al cap de setmana previ. La iniciativa ha sorgit al Centre d'Estudis d'Educació Superior, en part com a pràctica per als alumnes. De moment ja hi ha uns 600 inscrits i alguns són corredors de nivell. Ho explica Manel Sala, professor del Centre d'Estudis d'Educació Superior de Vic.
Sembla que hi ha alguns corredors interessats en poder venir a fer la primera bona marca d'aquesta cursa i se'ns han ofert i nosaltres benvinguts. El recorregut de 21 quilòmetres de la mitja marató, una cursa que feia més d'una dècada que no es feia a Vic, pretén descobrir la plana.
Hem buscat una mica el que és, no?, els corredors d'aquí a la plana sempre tenen aquesta tendència a anar cap a Malla. Recuperem una mica el circuit que s'havia fet molts anys enrere de la mitja marató, de Vic, que ja hi havia set. Primer tram podem dir que tenim alguna pujada, que són els primers quilòmetres, que anem frescos, per facilitar una mica la tornada, que és bastant planera, per tornar cap aquí dintre Vic.
A la cursa també hi haurà un recorregut més popular, de 5 quilòmetres. Amb la nova prova, Vic tindrà 3 grans cites per als atletes, els 7 portals a l'estiu, la 5 a 10K a la tardor i la mitja de Rams a la primavera.
I atenció perquè hem de parlar ara dels Jocs Olímpics d'hivern, i és que Oriol Cardona s'ha classificat en segona posició a la final de l'esprint d'esquí de muntanya dels Jocs Olímpics de Milà Cortina. La intensa nevala del circuit de Bromio ha dificultat les transicions i el banyolí ha tingut un problema en un dels canvis que li ha fet perdre algunes dècimes. Així, l'esqueda català
No ha volgut arriscar la baixada, ja que al segon lloc li donava l'accés directe a la final. Una final que es disputa d'aquí poquet, a un quart de tres de la tarda, disputa aquesta final olímpica que podria suposar la primavera.
primera medalla catalana en l'esquí de muntanya. També estarà a la final el Berguedà Otferrer, que ha començat molt fort la semifinal, ha perdut temps en una transició, però el tercer millor temps de la seva ronda li ha donat accés a la final olímpica.
Això en clau masculina, en clau femenina. Maria Costa ha entrat tercera de la seva sèrie i ha aconseguit el pas a semifinals gràcies a la repesca dels millors temps. La parella, Dureu Cardona, precisament, als relleus mixtos. La gran Adina, en Alonso, ha fet una molt bona primera ronda en l'esprint i ha quedat segona. Body moving around on me So close I can feel you breathe
I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local, amb un servidor, Pau Vázquez, Oriol Coromina, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Tornem demà a la mateixa hora com sempre a la vostra ràdio local. Fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local Si tot és un tabú No serem mai ningú La llum al fons del pou Brilla més que una espulna I reflexa la llum de la lluna Que és el sol que de lluny et saluda Sol
Deixa de fumar, d'intentar agragar-li a gent que m'és igual. Que ho tinc pendent, però estic content. Suposo que ningú pot estar sempre al 100%. Somnis, dinosaures, dinotars, se'n fan les tantes. Veneno, veneno, ja que estic veneno. Estic regant les plantes meteorits i tot pels aires. Veneno, veneno, la pressa et veneno. Si tot és un cas.
La llum al fons del por, brilla més que una espona. I reflexa la llum de la lluna, que és el sol que de lluny et saluda. Sóc feliç així, quin fart de patir, m'ha escrit a les onades. No penso en la tornada, només en el camí.
Tot i que els somnis són bonics. Quan ens anem fent grans, tots volem ser petits. Tot i que els somnis són bonics.
Bon dia, són les dues.
El Govern i els Comuns arriben a un acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat després de pactar prohibir la compra especulativa d'habitatge en sis mesos. La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jessica Albiach, qualifica l'acord històric. És un dia històric perquè Catalunya es converteix en la primera comunitat de l'Estat en prohibir la compra especulativa d'habitatge.
Què hem fet? Hem posat les bases, hem posat els ciments, hem creat l'eina perquè els ajuntaments puguen prohibir la compra especulativa als seus municipis i puguen expulsar els fons Voltor. La previsió és que el primer semestre d'enguany s'aprovi ja la modificació de la llei d'urbanisme per permetre que els ajuntaments puguin limitar les compres especulatives a cada municipi. Ara falta el sí d'esquerra perquè els comptes tirin endavant. És dijous 19 de febrer de 2026 i tenim més titulars.
Els sindicats educatius celebren la voluntat negociadora del departament en relació a la demanda de millores salarials i laborals. Sònia Kerr. Això sí, els sindicats han traslladat a la Conselleria el rebuig total a la proposta presentada i adverteixen que si no s'arriba a un acord hi haurà noves modernitzacions. Lorena Martínez és portaveu de l'OGT.
Ens han proposat un augment del 15%, és totalment irrisori, però el departament realment s'ha adonat que tot el col·lectiu s'ha posat la mans al cap després de llegir la proposta...
Catalunya torna a estar en alerta pel vent, especialment al Pirineu, Prepirineu i la meitat sud, on hi poden haver ratxes superiors als 100 km per hora. Última hora de la previsió amb Lluís Mipérez, bon dia. Bon dia, ventada destacable la que ja estem tenint des de fa hores a gran part del sud del país, en ràfegues que ja han passat dels 110 km per hora en alguns indrets del Tarragonès, de l'Alt Camp, del Baix Camp i de la comarca de la Ribera d'Ibre, així com al Baix Ibre.
Atenció perquè al llarg d'aquesta tarda i aquesta propera nit aquest vent continuarà bufant molt fort. En aquesta banda sud del país, bàsicament on més ràfegues tindrem, on més fortes seran, serà entre l'alt i el Baix Penedès, també entre l'alt i el Baix Camp o a la comarca de la Ribera d'Ebre, també al Baix Ebre.
ràfegues de més de 110 km per hora en alguns moments, ben fort també al Pla de Lleida, les comarques del sud de Barcelona, i ja aquesta propera tarda i nit, també al Pirineu, Déu-n'hi-do, als cims del Pirineu, al igual que al Cap de Creus, a la resta del país ben més feble, i una tarda que només portarà algunes nevades intermitents a l'Alt Pirineu. Demà aquestes nevades s'apaivagaran, el vent anirà a menys, i el temps en general serà més tranquil. Estem pendents a la xarxa.
A causa de tot plegat a DIF suspèn la circulació ferroviària entre la comunitat valenciana i Catalunya, que també afecta aquesta suspensió a l'R16. Fins a les 4 no hi ha trens Intercity i Euromet entre les dues comunitats i fins a la mateixa hora l'R16 no dona servei ferroviari entre Tarragona i Tortosa i s'ha establert una alternativa per carretera.
El Cercle d'Economia reclama un pacte d'Estat per limitar la immigració i que aquesta sigui més qualificada. L'objectiu, aconseguir un model econòmic més productiu. L'entitat defensa el coneixement del català com a requisit per a la regularització massiva d'estrangers i reclama el traspàs de competències en immigració acompanyada de recursos econòmics.
En cultura, el Museu Nacional d'Art de Catalunya treu a la llum obres dipositades per l'administració franquista després de la Guerra Civil. L'exposició Recuperando del Enemigo s'endinsa en un període històric durant el qual les noves autoritats van assumir la gestió de peces d'art en què molts casos havien estat salvaguardades pel govern de la República.
Els esports, Toni Castro, molta emoció perquè dos esquiadors catalans disputen d'aquí a 10 minuts la final d'esquí de muntanya als Jocs Olímpics de Mila Cortina. I té moltes opcions a medalla el banyolí Oriol Cardona, actual campió del món. També participa en aquesta final el Berguedà Otferrer.
No, no, no, no, no, no, no, no.
El president de la Generalitat Salvagullia i la Lúdia dels Comuns ha estat desentallat amb el permís de produir la compresa de la troba
Gràcies.
I els Mossos es van investigar una presunta de recerca sobre una dona, una zona de Barcelona, la zona de Montjuï, quan la policial s'ha explicat que la dona ha presentat una denúncia a l'unitat central de les accions, de repost ha obert una investigació per aclarir allò del succés.
El professor civil de la Generalitat ha activat l'alerta de la Generalitat per a vorts llens i un sisèndres al dia amb ratxes que poden superar els 100 quilòmetres especialment el llineu i la meitat de sud i puntualment de 110 quilòmetres per hora al camp de Terra Romana. Ok.
La consulta per saber si el sector privat està disposat a col·laborar amb el govern per ajudar-lo a construir carreteres, asciences a metro i a l'Electronomeres, unes les estructures, però, que continuen a diar-se públiques. Segons el Departament del Departament, l'objectiu de la consulta és aprofitar la elaboració pública i privada
amb una menuda a tres projectes que sumen 1.200 milions de euros. El procés està treballat a constructors, societats concessionàries, fons d'inversió, entitats financeres i consultors, entre altres agents. Gràcies a aquest meu nou procediment, el Barbaro de Saber, en un termini més, com a propostes d'inversions, perquè no tenen les actes i els concursos civiliables.
I menys a les llocions de marxa, els sindicats han detectat un celebrat de l'unitat de munició del departament que els han plaçat a la nova pandèmia la setmana d'avent, per traslladar-los una nova proposta de millores serials i laborals. A la mesa d'avui, els sindicats han expressat l'acord de llarguts total a les millores que els han ofert, i adverteixen que si no, s'arriba un acord i haurà noves mobilitzacions. Estàs menjant el dia?
Bon dia, els sindicats consideren que les manifestacions i la vaga de docent de la setmana passada han estat un punt d'inflexió per començar a negociar. Han pregat educació amb l'estat del col·lectiu demanant la proposta que els han fet i esperen les millores que els posaran sobre la taula la setmana vinent. Escoltem l'Ambra Segura, Portadeu, Lustec.
el Departament ja avui a la mesa, ja ens han reconegut que és una proposta insuficient i la prova està en que ens han convocat a tres meses de negociació la setmana que ve, a dimarts, dimecres i dijous, per a proposar-nos millores aquesta proposta. Per tant, queda molt clar que ells mateixos reconeixen que aquesta proposta efectivament no és suficient i no pogués realment les demandes que nosaltres hem de fer.
Mentre ara van anar a la larga tributiva, consideren que falta concreció amb les propostes en la inclusiva i que caldrà abordar la resta de demandes. Si no s'arriba a un acord, amenacen amb noves mobilitzacions, que serien la setmana del 16 al 20 de març. Preveuen jornades de vaga per territoris i una vaga tot que calumnia el divendres dia 20, amb una manifestació unitària a Barcelona. Milícies en Canxa
No ho han d'obrir al vell amb especial afectació a Barcelona, a la regió patrocinana i al Pirineu. I al Pirineu, amb ratxes que poden superar els 100 km per hora. A tot, hem estigat a casa de la delta al pla benitat. Al Pirineu, en lloc de vista, por vell, s'ha d'arribar a la matina.
a la demà i se superarà sobretot a les comptes d'altes. Podrà gran enguanyar d'autor, l'administrativitat s'estan fins a 5 com a Màquenès, el dut electoral i l'elitoral de Tarra, Ràlmena i Carres de Leller, però també la demarcació de Barcelona a punts com a l'Ajogat i l'Ajogat i l'Ajogat. Per això, ja és directora de protecció civil, Imi Maller, a seguretat que la situació actual no és pas com un paral·lel a la setmana passada d'aquest a la xarxa. Està en una situació molt diferent. A la setmana passada tancen nivells de perill,
que s'assessuàvem amb punts de 5 i 6 sobre 6. I llavors hi ha hagut uns nivells de probabilitat i de intensitat molt elevats, que es desenvolaven quasi bé arreu del país. Avui no és aquesta circunstancia. Avui venim amb estes de sumar marques de Baix Camp, de Tarraonès, Baix Planarès, del Camp, que estàvem amb 24 sobre 6. L'Arabés és el territori, estàvem amb 23 i amb 22.
Per tant, hem de tenir una situació una mica més baixa que l'edat de la setmana de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any
... ... ... ... ... ...
En concret, la suspensió del servei s'ha activat a les 11 i hauria d'acabar-se a les 4 de la carta tot el que serà revisable en el cas que impitoren les condicions meteorològiques. Des de la plataforma Trens Dignes han assegurat que la situació amb els trens és desesperant. Sintagaliana és una de les portaveus. M'agradaria més des de la data febrada tots els nostres dies i estem tan acostumats a que comença a veure coses a casa. Està de veure que hi ha uns suposes una notícia.
Si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida, si no es de la vida.
Una suspensió que se suma a la normalitat dels serveis rodalies, que encara acumula les retards i anomalies en les línies R15 i R16. En relació al ventre d'Ajuntament del Territori, com els d'Hortoso i del TVE, han alertat pels seus canals de comunicació habituals de l'alerta i demanen precaució.
La superproducció catalana d'allà de l'Altre Fernández. Una gent, l'arma magnífica, l'Alandrau, ben salvatge i endavant unes alzines. Notícies en xarxa. Edició d'Undivina.
Un riu de persones ensenyarà demanant que aquest matí l'assemblament de terreny n'hi ha d'allò que la gran banca de Barcelona es tracta d'un dels assamaments que s'han escapat per tot el mar i després de la policia de les bandalleres la setmana de la pagada part d'aquesta campada de gent que no va arreu. Està considerada una més granada de la capital catalana. L'objectiu a l'estat de la firmat és que es planteja incondicionament en aquest espai.
La responsable jurídica d'Aveu és la Jogí, que reglava la implicació de les administracions per donar una solució d'aquestes afectats i considera que els mesos no venen els estaments traslladarà un problema a un altre estament de la ciutat.
Venir avui i fer fora aquestes persones, fer-ho més sempre, amb la mateixa alternativa, que és una operativa, servei de seguretat, que és una operativa molt finalitzadora, no donar alternatives, això no soluciona, si no s'està fent una solució al problema del socialisme, que s'hauria d'abocar en això, si no hagués d'anar a treure davant el problema.
L'Ajuntament de Barcelona anuncia que permetrà per noctar el solat tot i l'aixecament progressiu de l'assentament. Encara ara que tot ha acabat, no ens ho s'estiguen investigant en una bilació o una bona en un parc monòmic. Els fets van passar el 13 de febrer passat a Mestia. Fons policiales han explicat que la dada n'ha presentat
que no denuncia i que l'amuntat senyora de les accions sexuals de cos ha obert una investigació per a fer-hi el succés. Segons els aboguts a la BDT, la víctima no ha donat uns 45 anys, que ha denunciat l'estat violada per un home, quan ens deixàvem els ossos pels germans de noixem costellera.
La reforma de la Gran d'Arragona per la Generalitat Pública i la Federació d'Associacions d'Aïllant d'Arragona es manifestarà en 1 de març. Serà l'alba del Mediterrani i per reclamar que el hospital del 2023 pugui fer troba de tomies a pacients victus les 24 hores del dia i als dies de la setmana.
Actuen els pacients que pateixen mitjus a les demarcacions de Pagona i a la nit, o en cap de setmana, en les setres d'edat a Barcelona. El menjant família francesa vol parlar de les secoles greus que poden portar els afectats per mitjus si no s'actuava per mitjus. I a la mona que hi ha en secoles habitables gràcies a la mona de recursos, a la mona de l'aparadaxis, a la mona de tots els recursos. No m'agradir si no m'agradiria que tinguin un dos o tres d'edat.
També s'estava a veure com aquesta setmana s'estava a l'aire de Patio Montus i l'havia de ser tractat al 23. A l'aire de la ràpida actuació, segons ells, però no ho pensava que hauria passat si hagués estat a la 9 de la nit. A l'aire de l'aire de Patio Montus i que va ser una estona ràpida l'actuació. Però, clar que fa falta que el que s'estava a l'aire de Patio Montus i que va ser una estona ràpida l'actuació.
Demanarà l'edició de la consellera de Salut o el doni. I l'incentre passa a la categoria voluntària o a la seva primera elevació al dineu. A l'ala de presentació, aquest matí, el consellera de Cultura de l'Estat del Veig ha destacat la importància del sector primari, així com la necessitat d'obrir aquesta oficina a l'ala d'Udineu després d'anys de reivindicacions de territori. Per això, per a ell...
L'oficina de l'IRTA a les comarques de la Muntanya s'estanen amb un emplaçament original cedit per l'Ajuntament de la Seu, mentre espera la seva ubicació definitiva al Centre Històric de la Ciutat. El Consellor d'Agricultura dels Corregeix ha de reconèixer l'implementació de l'IRTA que es inicia en un acte de presentació a la Seu. És una resposta així a una reivindicació del territori perquè tota l'importància que el sector primari fins ara a la PINEU era l'únicat de Catalunya que no tenia cap delegació d'aquest centre de recerca. Pobre la voluntat de l'Estat...
el Pirineu en una negociació integral, en una minyura de les institucions essencials, en una minyura de les institucions essencials i en una minyura de les oportunitats, que vol dir la indústria, la població, que la gent vulgui, viure, treballar i tenir oportunitats del futur a territori.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
us ho desacabem en titular, us ho aguarda tres, el Cercle d'Economia de l'Arra, que amb un pacte d'estat per evitar la reivindicació i que aquesta sigui més qualificada, menys objectius, aconseguir-ho de l'economia més productiva. Bon dia, el Cercle d'Economia de l'Arra, és que amb 25 anys s'ha multiplicat per 5 l'arribada de Sant Josep Catalunya, 5 l'arribada de la Generalitat Europea. Si bé l'entitat admet que aquests 2 milions dels catalans han fet possible el creixement econòmic del país, ha tapat que això no ha suposat una millora de la productivitat.
ja que n'ha vingut amb la moda barata, ni tampoc amb el nivell de vida de la població catalana, ja que s'han tancionat serveis com la sanitat, l'educació i l'accés a l'habitatge. Per tant, en estat, com un model econòmic més productiu, el lobby econòmic reclama un pacte d'estat per restringir l'entrada d'estrangers i perquè aquests siguin més qualificats. Miquel Nadal és el director general del CERC de l'Economia. Això és un document de la llei d'estrangeria? Això és fer que l'elaboració de l'Economia
pugui funcionar de forma raonable i coherent. Ara regularitzarem 500.000 persones o 200.000 persones que ens sembla que s'han dit, però aquesta regularització
no deixa de ser la constatació d'un fracàs.
Ens donarem ara fins al Vendrell, ja que després de mesos la negociació ens arribarà un acord per atirir l'aigua corporativa d'agrícoles, que traduïm un benefici de gran valor patrimonial i històric. L'objectiu de l'Ajuntament de Madrid i Tarma per transformar-nos en una casa de cultura per a les ciutats del municipi.
La compra de l'Àntica Cooperativa Agrícola s'ha tancat mitjançant una permuta entre l'Ajuntament i l'actual cobertària de l'edifici, el Centre Minigo del Parés. Aquest grup cooperatiu es quedarà en una finca municipal del sector d'un desenvolupament de la Montaña Nord. A canvi, l'Ajuntament rei l'edifici de la cooperativa i 466.000 euros per cobrir la diferència de la valor entre les dues finques.
L'objectiu d'un punt d'història és de rehabilitar l'article celler perquè aculli la futura casa de cultura i fer espais per al veïnat, tal com explica l'alcalde Kenneth Martínez. És l'article operació de rehabilitar un edifici, en aquest cas donarà tants d'assusts, perquè també vinguin enmig a tot el barri, al final esponjarem al barri, aquí, com heu vist, al voltant del propi edifici, doncs ja un espai que cal fer una merda. Obre-ho de l'article Antoni Gons.
el segure de l'operativa d'aurícola es va construir el 1911. El 1936 es va fer una ampliació amb un sotterrari nou sentista dissenyat per César Martínell. Després d'anys de molta activitat, a la segona metat del segle XX va iniciar un detectiví que va fer calcelleca des de Jesús a la dècada dels anys 90. El Pallars justà que s'han entrat d'un fenomen en el sistema de la reullida porta a porta. S'estanen a la porta de Sant Ruy i els roguis i sis per tal com la mirada de l'index de la platja i l'index dels carrers d'encontenuïsos. Aïllament, volia marciar.
La popa de Segur Mar, Perú, destaca els avantatges ambientals i de moviments en el model.
El cost de l'aventatge d'una manera augmentava la taxa de la ciutatge, a final d'una manera de fer el 40% per 7 i 1 hores de mena del 2013, estigui el 2 hores de 60. Després, com a la comissió de ciutat, s'ha fet fer fotos que es comprometen molt d'eixit, les zones de botellera són hores de volta de l'eixit i ens trobem a molts llocs de cargament.
Veurem més que hi ha hagut oposició, però assegura que un 75% dels jovells ja s'han recollit. Aquest dos sistema s'ha d'aïllant tant progressivament a tot el pallallat usat. I regassem a les notícies que s'acabava avui.
En total, els firmes de prèstegs per adquirir un pis d'una casa han crescut un 98% en comparació amb l'exercici anterior que es creuen en els altos des del 2021. Els prèstegs han evolucionat l'alçament. Tot l'any hi ha tancat amb xifres que s'acosten al 100 en unes de 5.000 euros per hipoteca. L'exercici obliga a l'exercici de l'Ajuntament de Vèrdua i l'Ajuntament de Vèrdua i l'Ajuntament.
Ara, a contrària, ha de treure la decisió de l'autonomia de la banda antifeixista amb l'estelada. Segons la resolució de la banda espanyola de que passen d'un lloc destacat, visible i de menor. També ja es condena el consistori darrere de les estelades penjades als finals de les gores. La sentència és així, es pot recordar.
I és un moment per a la cultura. Avui en la ciutat de Catalunya treuen obres visitades per l'administració franquista després de la guerra civil. L'exposició del Rucuerana de l'Eleló, Sant Ílimo, en un període històric i en el qual les noves autoritats van a sonar la gestió de les peces d'arc, que en molts casos no havien estat salvaguardades pel govern de la República. David Guava, bon dia.
Bon dia. A mesura que les tropes franquistes avançaven d'una guerra civil, el Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional van assumir la gestió de l'art dels territoris ocupats. Amb la Rota Republicana, els dipòsits que la Generalitat havia estat plens arreu de Catalunya per protegir les obres d'art amenaçades van passar a mans d'aquesta institució.
Recuperado del enemigo presenta 135 peces inscrites com a dipòsit del servei franquista, no per parlar-ne de la seva qualitat artística, sinó, com ha explicat a la xarxa el cap de col·leccions del Manac, Eduard Vallès, sobre una etapa de la història dels museus.
a una part de la col·lecció que té una història diferenciada de la resta i molt interessant, molt singular i molt utilitzat en el nostre català perquè clar, té res us matau d'una guerra. Així, tan importants com les pròpies obres són els uns vestidors. Allà hi trobem l'etiqueta Recuperado de l'Enemigo al costat d'un documentació republicana sobre la seva procedència. La mostra ocupa dues sales de la col·lecció de Roder al Manac, es podrà veure fins al 28 de juny.
I passa a ser-me una partida perquè la mostra internacional de cinema de la Universitat de Catalunya, l'ANIMAC, segur que està parlant amb llunyament dels premis especials de l'Ordaculi i l'Andrea Esquità. A més, es trobarem a l'escena catalana, el d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo, d'Arturbo.
La inauguració també comptarà amb l'Ocus, una performance creada en exclusiva per la inauguració del tren de la sèrie de l'ANAC per un partit català en l'industri. La peça de Rull, el lema de Tinc Xenxa, tot i confinant les fronteres entre el que és digital i el que és físic. Justament aquest concepte en anglès és el llibre de la edició del guany, com explicava la legislatura de l'Ajuntament de Lleida, Pilar Ossos.
La idea treure la pena als animadors, farà falta quines feines, farà falta el futur entorn al món de l'animació. Tot això són preguntes que es fan els directors d'aquests formatges i armetratges que es projectaran aquí.
A l'edició d'enganyó n'han assistit 12 estudiants perdut de 230 preses d'animació, on es troben 11 estats mundials. En el seu tren, la sèrie de l'anaca guanyava el terreny en el segment de la professionalització, una normalitat al Premi Incubator, que impulsa els esforços d'esdevenció amb agents i que incorporarà una compensació econòmica.
que ens porten Jami Castro, bon dia Toni, amb una típica d'Aulio Cardona capa de guanyar gol olímpic a la final d'esquí de muntanya a la Jocs de la Cortina. Bon dia amb la vallolímpica Cardona s'ha programat campió olímpic d'esquí de muntanya, ara fa un parell de mitjans amb la prova amb que a la vegada el Ferrer ha acabat cinquè, és la segona vallolímpica en uns jocs d'hivern per un esportista català, després de la plata guanyada per Caracastalleta, la prova de Surtaneu de mig sub, ara va
Fa 4 anys, el Pequim 2022, feia 54 anys que Espanya no s'olida en un jurídic en un lloc lligar, des de l'únic precedent fins ara del de Pequim, Fernández de Joao, el 1972. I avui anem a la Copa de Banyades, Catalon, Jaren, a la València, amb dos catalans, el Joan Tutti, al Barça, a la primera de la luta, a les 6, al quart de final, contra l'equip al Figueu.
Els venyagueres arriben amb màxima confiança després d'haver quedat dues victòries a la SEB, una d'elles precisament contra la València, l'EA i la Pampanga, a l'Illeta que va votar la 6-1 en tota la Copa. Ja sabem què hem de fer per intentar ganar el nostre partit. No és fàcil perquè ells també tenen els seus armes i van anar a preparar el partit. Una cosa que és segura, que ells van a respectar, perquè ja com han perdut aquestes dues setmanes amb nosaltres, ells van a respectar i van a preparar el nostre partit. Ells van a casa...
que sí que también es un factor al final, porque yo no tengo muchos recuerdos, pero yo creo que tenemos muchos equipos que han ganado, así que bueno, veremos que este año se pasa o no, pero bueno, si tienen que ganar, pues tienen que pasar encima de nosotros.
... ... ... ... ... ...
Xavi Castellà, un horror, o si tindrà de desembre, o no és així, que vol dir que ja a principis de desembre ja estarà buscant en el mercat, i no hagan ningú, aquest punt de mercat està complicat, però jo crec que a algú no es mire per a la bala del flèxer, que hi ha una temporada de temporada.
Per un partit complicat, ja ho sabíem, ho han estat en posició d'un... ...difí, dí, dí, dí, dí, dí, dí, dí, dí, dí.
I per acabar dos d'empreses de fotó, hem de tenir la final de l'actuacarònima masculina, el segon finalista és el Saberet, després de superar els penals de l'anàstic i el Barça-Menic.
La xarxa de comunicació local.
Això va de creativitat. Un món de curiositats, experiències, somnis i realitat. L'artista Roger Martínez ens convida a volar pel seu imaginari i ens inspira a veure el món amb un tot imaginació i humor. Volem de preguntes curioses.
Fels dies, estaves aguda d'un escador amb la filla d'una amiga? Té cinc anys, i una mirada d'aquestes que sembla que traguessin. I de sobte, em miram a saber-ho i em diuen, Roger, per què els dolors no veuen? Aixieta quan? Sense introducció ni context.
Em vaig quedar de moda, perquè sí, podria haver començat a parlar de densitats, de física i de l'aire talent, però ella no volia escoltar això, que ella no volia imaginar, així que vaig respirar i li vaig respondre. Potser, perquè saben que sota hi ha coses massa boniques i no la van aixafar, ella va fer un rull de petit i complexa, i sense que res més es va posar a guixar. Va guixar un nubull amb ales.
volant per sobre un camp de girassons. I vaig pensar, com potser tenen una preguntata tan curta activitada el cervell. Va ser com un llibre mistre en un passadís llarg i gris, i de sobte hi entrava aire fresc. Una nova perspectiva, una història sencera. Aquestes preguntes curioses són claus mestres. No busquen una resposta concreta, busquen activar. Estimulen la eliminació, la metàfora i el pensament lateral.
són la porta a mons que encara no existeixen. I per això, crec que hem de recuperar l'art de preguntar sense esperar una resposta útil. Fer preguntes absurdes, inològiques, joveneres, com feien els surrealistes, com fan els infants, com haurien de fer tots quan estem encallats. Què passaria si en comptes de preguntar-nos què farem amb això? Ens preguntessin, i si això fos una barca mínim de cert, com ho solucionaria?
Potser no trobarem una resposta funcional, però es trobarem en marxa. I quan la mena es mou, la realitat es desperta. Així que la primera vegada que no sàpigues per on irà, no et preguntis del de sempre. Fes-te una d'aquestes preguntes curioses. Potser la resposta no arribarà, però el que no obriràs et pot sorprendre.
Bon dia, són 243. Notícies de xarxa media.
A l'hora de fer els comuns arriben a una porta per arrumar els pressupostos de la Generalitat després de pactar prohibint la compra espoletària de l'aventatge en només 6 mesos. La presidenta pel Departament dels Comuns ja se calia qualifica l'acord històric. Un dia històric a Catalunya es converteix
en la primera comunitat de l'Estat, en prohibir la compra especulativa de l'avitatge. Què hem fet? Hem posat les bases, hem posat els inens, hem creat l'eina perquè els ajuntaments puguen prohibir la compra especulativa als seus municipis i puguen expulsar els bons bon cor.
Clar, la visió és el primer semestre de l'any s'ha parlat de la comunicació de la llei de l'anisme per permetre als ajumaments comuns i a les compreses col·lectius al seu municipi, a l'altre del CID Esquerra, perquè els comptes tiri davant. És dijous de l'aurea del 2016 i tenim les titulars als sindicats d'autodeterminació de l'anisme de l'anisme de l'anisme del Departament.
Ens han proposat un augment del 15%, és totalment irrisori, però el departament realment s'ha donat que tot el col·lectiu s'ha posarà la mà al cap després de llegir la proposta.
Bon dia, dada destacable a la que ja estem tenint des de fa hores a gran part del sud del país, ràfaga que ja hem passat dels 110 km per hora en alguns drets del Tarragonès de l'Alcalde.
Bàsicament, on més ràfegues tindrem, on més fortes seran, serà entre l'all i el Baix Panadès, també entre l'all i el Baix Camp o a la comarca de la...
Ribera de l'Ebre, també el Baix Ebre, ràpagant més de 110 quilòmetres per hora. Alguns moments ben fort, també al Pla de Lleida, a les comarques del sud de Barcelona, i ja aquesta propera tarda i línit, també al Pirineu, Déu, el cimps del Pirineu, igual que al Cap de Creus, a la resta del país ben més feble, i una tarda que només portaran unes nevades intermitents a l'alt Pirineu. Demà aquestes nevades s'apagaran, el vent anirà menys, i el temps en general serà més tranquil. Estem patents a la xarxa.
Fins a les 4, hi ha un intercidi i un web entre les dues comunitats. Fins a la mateixa, a les 7, a les 7, a les 7, a les 7, a les 7, a les 7, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8, a les 8
L'entitat defensa el coneixement de català com ha reivindicat per a la regularització masiva de l'estrangers i per a l'altre espats de contingència d'administració acompanyada de recursos econòmics.
... ... ... ... ...
Als esports, Toni Castro, Oriol Carrona acaba de guanyar l'or i l'únic que l'esquí de la muntanya, els jocs a la corpina, que fa història, de fet. És un or històric de banyol. Oriol Carrona que s'ha primat campió l'olímpica d'esquí de la muntanya en una prova que a la vegada el Ferrer havia acabat, sinó que és la segona medal·la olímpica en un joc sincère per un esportista català a l'esquí de la taula.
... ... ... ... ... ...
Govern de la Comunitat intenta donar part de pressupostos després del compromís de l'executiu de corregir la compres pol·lectiva d'habilitatge en tant sols 6 mesos. En aquest temps s'ha de aprovar la modificació de la llei d'unisme per permetre que els ajuntaments puguin limitar les compres pol·lectives als seus municipis. Moltes gràcies.
Bon dia, mitjançant la llei d'organisme que el govern i els comuns preveuen tenir l'estida i el govern en sis mesos, els ajuntaments podran condicionar que els habitatges siguin per viure i no per espacular. La llei dels comuns, Jessica Liach, ha dit que és revolucionari, que el govern ho hagi emès, i ha dit que és un llei històric perquè Catalunya serà pionant l'estat a imitar la compra per fer diners. A més, ha de fer una crida als partits d'esquerra i progressistes perquè facin ja els seus plans especials urbanístics per tenir-los a punt per quan s'aprovi la llei.
Apel·lar a tots els municipis de totes les forces polítiques, però principalment d'Esquerra Republicana, del Partit Socialista, de la CUP i als comuns els donem per descomptat, que comencen a treballar ja perquè en sis mesos, quan es diga aquesta llei, siguen els primers a expulsar i fer fora els fons voltons dels seus municipis.
Amb l'acord de guàrdia a les zones estacionades, 270 municipis, on viu el 90% de la població, l'habitatge serà per viure o de lloguer topat. Assumptors podran comprar edificis sencers, però els pisos també seran de lloguer residencial a llarg de durada. I s'apararà així casos com els de la Casa Sol a Barcelona, on van comprar pisos sols i assetjaven els veïns. Els petits propietaris poden comprar fins a 4 habitatges, però han de ser per viure ells, els seus familiars o per viure residencial.
L'agabal de govern amb els comuns, pels pressupostos d'alguna, no ho planteja els comptes, però sí que corren l'alertitud de la seva prorrogació per generar-la de la negociació amb en Pazquerra Republicana. Després de l'assignar el pacte amb els dos ja s'ha acabat, el president de la Generalitat s'ha veu ja expressar la seva satisfacció. En la publicació de la xarxa, s'ha qualificat el pacte de pas endavant, a favor de tothom. El president ha decidit que els nostres comptes han servit per reforçar els serveis públics i no la veu dels catalans i catalans.
Bon dia.
Bon dia, els sindicats consideren que les manifestacions i la vaga de docent de la setmana passada han estat un punt d'inflexió per començar a negociar. Han regat educació amb l'estat del col·lectiu davant la proposta que els han fet i esperen les millores que els posaran sobre la taula la setmana vinent. Escolteu, l'Anda Segura porta 10 d'Ustec.
el Departament ja avui a la mesa ja ens han reconegut que és una proposta insuficient i la prova està en que ens han convocat a tres meses de negociació la setmana que ve, a dimarts, dimecres i dijous, per proposar-nos millores aquesta proposta. Per tant, queda molt clar que ells mateixos reconeixen que aquesta proposta efectivament no és suficient i no pogués realment les demandes que nosaltres hem de posar.
A banda de la larga tributiva consideren que falta concreció amb les propostes en la inclusiva i que caldrà bordar la resta de demandes. Si no s'arriba a un acord, amenacen amb noves mobilitzacions que serien la setmana del 16 al 20 de març. Preveuen jornades de vaga per territoris i una vaga a tot Catalunya el divendres dia 20 amb una manifestació unitària a Barcelona. Milícies en xarxa
Avui no ha portat de vell en base a l'afectació de la regió metropolitana, la meitat sud i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri i el Píri.
Està en una situació molt diferent. A la setmana passada teníem nivells de perill que s'assessuaven en punts de 5 i 6 sobre 6. I ja hi ha un nivell de durabilitat i de intensitat molt elevat.
que es donaven quasi bé a feure del país. Avui no és aquesta circunstancia. Avui venim amb estes de sumar mercats de Baix Camp, de Tarraunest, Baix Planarès, del Camp, que estàvem en 24 sobre 6. La resta de la territori estàvem en 23 i en 22.
Per tant, hem de tenir una situació una mica més baixa de l'any que l'any que ha de tenir amb la setmana de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any
Als 113-660 no ho togués. Un milió de més pitjor passa a l'endut la mobilitat. Ha dit que fa suspès la situació familiària i de la mobilitat de l'Alciana i Catalunya fins a les 4 de la Barrava. La majoria només afecta el trens d'Intersitio i l'Homet. Arrogadies s'ha interromput el servei entre Carragona i Tortosa, tant de palment, cosa que afecta la línia ER-16, igualment fins a les 4 de la Barrava, amb Ràdio Tortosa de la Vinió.
En concret, la suspensió del servei s'ha activat a les 11 i hauria d'acabar-se a les 4 de la carta tot el que serà revisable en el cas que impitoren les condicions meteorològiques. Des de la plataforma Trens Dignes han assegurat que la situació amb els trens és desesperant. Cinta Galeana és una de les portaveus. Galeana, des de la plataforma, tots els nostres portaveus i estem tan acostumats a que comença a veure coses a casa. Està bé que hi ha uns sucessos en la notícia.
Si no es de lo bien, es de lo igual, si no es de lo igual, es candidato de COVID, y si no, bueno, es que, pues vosotros les vien hasta tan acostumbrada que viven una resignació tributaria.
una suspensió que se suma a la normalitat dels serveis rodollers, que encara acumula les retards i anomalies en les línies R15 i R17, en relació al ventre d'Ajuntament del Territori, com els d'Hortoso i del TVE, en l'alentat pels solucionals de comunicació habituals de l'alentat i demanen precaució.
Encara en relació de la mobilitat, la Generalitat de Torro de la Barra de la Tremesa, com promès a buscar una solució per garantir una conecció directa i eficient en autobusos a Barcelona. L'alcalde de l'Illó ha establert un canal de comunicació amb els nous anaris que ha desesperat pel pal de los trens demanen una nota renovativa. L'alcalde de Torro de la Barra s'ha compromès a informar-vos de les gestions que s'hagin fent, però que la solució no és fàcil perquè les línies que van estar buss són competència de la Generalitat.
tot i que hi hagi cap a l'Ajuntament, però això està molt limitat.
Dilluns de Torna Marra va rebutjar una moció de l'alternativa que presentment demanava aquest seglell alternatiu de bus perquè el govern municipal vindrà que ja s'hi està treballant. Actualment hi ha un autobús directe al dia entre la Torra i Barcelona per no ser justa als horaris laborals.
El Cercle d'Economia ha agarrat el nou pacte d'estat per evitar la immigració i que aquesta sigui més qualificada. L'objectiu és aconseguir un model econòmic més productiu. Carina Pere, bon dia. Bon dia. El Cercle d'Economia ha advertès que amb 25 anys ha multiplicat per 5 l'arribada de Sant Josep Catalunya, 5 l'arribada de la Generalitat Europea. Si bé l'entitat admet que aquests 2 milions de nois catalans han fet possible el creixement econòmic del país, l'eleta que això no ha suposat una millora de la productivitat.
ja que n'escola amb la nova barata, ni tampoc també n'ha oblidat de la població catalana, ja que s'han tensionat serveis com la sanitat, l'educació i l'accés a l'habitatge. Per transitar que per un model econòmic més productiu, el lobby econòmic reclama un pacte d'Estat per restringir l'entrada d'estrangers i perquè aquests siguin més qualificats. Miquel Nadal és el director general del Cercle d'Economia. Això és el moment de la llei d'estrangeria? Això és fer cal a la política de teoria
pugui funcionar de forma raonable i coherent. Ara reorganitzarem 500.000 persones o 200.000 persones que ens semblen aquest sentit, però aquesta reorganització
No deixa de ser la constatació d'un fracàs.
L'entitat també defensa el reconeixement de català com a requisit per a la regularització massiva d'estrangers i reclama el traspass d'incompetència en l'invidació, acompanyant el viure dels recursos necessaris.
Es tracta d'un dels entreguents que s'ha escampat per tot el mar i després que l'atablessia de la setmana necessitada part d'aquesta campada de la gent que va al carrer. Està considerada a la mena de Barcelona, l'objectiu que consisteix a durar normes que es ganeveja i condicionament de l'espai. La responsable jurídica d'Araels de l'Aví, que regala amb l'aplicació de les administracions per donar una sol·lació brutal dels afectats i considera que el mantell de nous esdeveniments traslladat el programa a un altre impostament de la ciutat.
Això no soluciona el problema avui. Venir avui, fer fora aquestes persones, fer-ho més sempre amb la mateixa alternativa, que és una alternativa, serveix de seguretat, que és una alternativa, que és una alternativa molt d'analitzador, no volen alternatives. Això no soluciona, o sigui, no s'està fent una solució al problema del senyallarisme, que s'hauria d'abocar amb això, si no vinguin a treure el problema. L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que tornem a preparar en optar al Solà, tot i l'aixecament progressiu de la sentència més.
Encara que l'al·laboració social ha investigat una violació d'una bona en un parc comunínic. Els temps van passar el 13 de febrer passat el dia. Fons policials de l'Unió han explicat que va haver estat violada i la Generalitat Central de Relacions Sexuals haurà d'una investigació que ha d'acabar aquest succés. Segons la producció del BBB, la víctima de l'Unió és una dona de 45 anys que ha anunciat que ha estat violada per l'home quan passejava amb els gossos pels jardins de mossèn Costellobera.
Tres persones de la plató formant de Tarragona a la parlament pública i la federació d'associacions de veïns de Tarragona es manifestaran l'1 de març al Bacó del Mediterrani. Ho faran per reclamar a l'Hospital del 23. Pugui fet, trobar batonies a pacients d'ictus, les 24 hores al dia i els 7 dies de la setmana. Habitant així, desplaçaments. Tarragona, la lleia de l'Uñez.
Actualment els pacients que pateixen un initus a les informacions de Tarragona i de la nit, o en cap de setmana, han de ser reservats a Barcelona. Enllà el famílie francès vol parlar de les secoles greus que poden ser afectats per un initus si no s'actua en regressa. Hi ha molt de gent en secoles habitables gràcies a la monarquia de recursos, a la monarquia de la praxis, per a la monarquia d'aquests recursos. No per a mi, si no m'actua la gent que tenia un dels seus expertos d'hora.
També se va actuar, va veure amb aquesta setmana la seva parella per l'unitus i l'havia de ser tractat el 23. A l'aigua, la ràpida actuació, segons ells, creurà un bon pensat que hauria passat si hagués estat a la 9 de la nit. En parella hi ha un bus que s'ha de fer l'aigua i que va ser bastant molt ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que es troba a la manca, igual aquí a Barcelona no m'agrada.
Demanarà l'administració de la consellera de Salut o de la PN. L'Institut de la Sarca d'Economia de la Coalimentària obre la seva primera reglació a l'Udineu. En la presentació d'aquest matí, el consellera de Cultura, els que donarà des d'estat, la importància del sector primari i la necessitat d'oblidar-se oficina a l'Udineu després d'any de reivindicacions del territori. Adéu-seu per a ell.
L'oficiència de l'IRTA a les comarques de muntanya s'estanen amb l'inclament de la Seu, mentre espera la seva ubicació definitiva al centre història de la ciutat. El conseller d'Agricultura, els col·legi, ha de reconèixer l'implementació de l'IRTA que es midia en un acte de presentació de la SEU. És una resposta així a una reivindicació del territori perquè, tot i l'important, seguit el sector maric fins ara, la PNN era l'unica presó de Catalunya que no tenia cap delegació d'aquest centre de recerca.
El Pirineu, amb una decisió fintatal, amb una minió de necessitats públics essencials, amb una minió de les institucions essencials i amb una minió de les oportunitats, que vol dir la indústria, la població, que la gent pugui viure a treballar i tenir un cop d'intensat de futur al territori,
Les oficines definitives de l'ICTAL-PINEU s'obligaran a clarament el dèficit o d'exigir més important de la salut i ajuntarà en acord a la sessió tant en aquest nombre com en el sentit jutge de la societat per que acollin les delegacions primèques dels adaptaments de cultura, territori, interior i exterior.
I no a les seues institucions que sobren, després de mesos de negociació, i l'ajumament del Marell ha d'agradar un acord per a triar l'agricultura agrícola. Es tracta d'una decisió de gran valor patrimonial i històric del municipi. Ara que tenen un objectiu, per a mi, ha volgut transformar-ho en una casa d'aventura per a les entitats municipals.
La compra de l'àntica cooperativa agrícola s'ha tancat mitjançant una permuta entre l'Ajuntament i l'actual cooperatiu de l'edifici, el centre de l'inigua del Terès. Aquest grup cooperatiu es quedarà en una finca municipal del sector de desenvolupament de la Montaña de Nord. A canvi, l'Ajuntament rei l'edifici de la cooperativa i 466.000 euros per cobrir la diferència de valor entre les dues finques.
L'objectiu d'un punt de història és de rehabilitar l'antic celler perquè aculli la futura casa de cultura i fer espais per a l'einat, tal com explica l'alcalde Kenneth Martínez. És la tipoparació de rehabilitar un edifici, en aquest cas donarà tant de sus, perquè també vingui en mitjà tot el barri, al final esponjarem el barri, aquí com heu vist ja al voltant del propi edifici, doncs ja un espai que hauríem de fer una merda a dalt.
El 1936 va fer una enfiaçó amb un sotterrari nou sentista dissenyat per César Martínell. Després d'anys de molta activitat, a la segona metat del segle XXI va iniciar un moment de dir, que va fer que el seu llei des de Jesús a la data dels anys 90.
I a l'Ecidic se l'agrada el juliol i a la festa de l'alport a la comarca d'Illona. S'havia de fer la setmana passada pel comarca d'Algany, però es va veure la causa del temporal d'avui. Avui, finalment, a la cuina serveix entrepans a tota la plaça major. A l'OMM, a l'OMM.
Una setmana més tard, per a l'edat de vent, que el va fer ajornar la setmana passada, avui s'ha pogut viure, finalment, la 24a edició dels Jocs del Dèvic, la gran festa popular a l'entorn del port i principal a l'entorn del col·lectiu, us dona una cuina. Aquest any hem fet el tot de port, més carrera que l'any que s'ha fet fet curt i...
Poguem anar més a trepar a Port i més a trepar a Estrella. Intentarem donar valor a aquest producte que tenim. La jornada ha començat ja a plenar la gent a dos quarts del matí, amb els dos mosats a base d'entrepans. En guany es superen els 8.000. Durant tot el dia també sempre terem activitats divulgatives, lúdiques i musicals, com la segona edició del concurs del Jarder o el dut en curs de truites.
I és un moment per la cultura. Algú és la seguretat de Catalunya i el Barall amb mortes dipusades per l'administració franquista després de la Guerra Civil. La composició de recuperada de l'Elleno, Sant Vini i Sant París d'Històric, per la qual les noves autoritats van assumir la gestió de testar que, en molts casos, havien estat salvagrades pel govern de la República.
Bon dia. A madura que les tropes franquistes avançaven d'una guerra civil, el Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional van assumir la gestió de l'art dels territoris ocupats. Amb la Rota Republicana, els dipòsits que la Generalitat havia estat plens arreu de Catalunya per protegir les obres d'art amenaçades van passar amants a aquesta institució.
Recuperado de l'Elemigo presenta 135 peces inscrites com a dipòsit del Servei Franquista, no per parlar-ne de la seva qualitat artística, sinó, com ha explicat a la xarxa el cap de col·leccions del Manac, el Guardallès, sobre una etapa de la història dels museus.
a una part de la col·lecció que té una història diferenciada de la barretta i molt interessant, molt singular i molt utilitza per donar el tricolat perquè, clar, tot res us va tancar una guerra. Així, tan importants com les pròpies obres, no són bastidors. Allà hi trobem l'etiqueta Recuperado de l'Ellenigo al costat de documentació republicana sobre la seva procedència. La mostra ocupa dues salades de la col·lecció de poder almanac, es podrà rebeure fins al 28 de juny.
I passem també per mi, perquè la vostra interessa és una mà de setmana de nomació de Camp Nou i d'Almac, sinó que es tardava amb el moment dels temes especials a Nora Dauro i a Andreas Gicade. A més, es trobeu a l'escena que va anar al darrer Pura, a Cartú Salud, a un EIU de Joan Anerrari. Ho heu dit a la Ràdio Josep Sebastià.
La inauguració s'ha deputat amb l'Ocus, una perda de mans que ara n'excusa per a la inauguració del 30 de la sèrie de l'ANAC pel grup artistista de l'ANAC. La peça de repull, el lema ting-change, tot ofuminant les fronteres entre el que és digital i el que és físic. Justament aquest concepte, en anglès, és el llibre de la decisió d'enguany, com explicava l'Ajuntament de l'Ajuntament de Lliga, Pilar Ossos.
La IA treure la pena als animadors, farà falta quines feines, farà falta el futur en el món de l'animació. Tot això són preguntes que es fan els directors d'aquests pormetratges i armetratges que es veu generant aquí.
A l'edició d'enganyura n'has assistit 11 milions d'estudiants per a 230 preses d'estrenació, on es troben 11 estrenes mundials. En el seu treure necessari de l'amaca guanyar a l'altre terreny en el segment de la professionalització, com a novetat el Premi Incubator, que impulsa els seus jocers d'estrenació amb agents i que incorpora una compensació econòmica.
que han portat amb un gastro, molt bon dia, Toni, Julio Cappadona, fet història i ha estat dut a la Valladoló al final d'esquí de muntanya, al Joc de Milà Fertina. Bon dia, Marta, el Banyolí, Julio Cappadona s'ha proclamat campió olímpic d'esquí de muntanya, una prova en què el Baragal Ferrer ha acabat cinquè. Aquesta és la segona bala olímpica, un joc divertit per a un esportista català després de la Plata.
Gràcies.
I abans, la madrina Anna Alonso, companya de la radio, Oriol Cardona, ha guanyat el bronze a la prova femenina d'Escita Montanya. Podem escoltar el protagonista del dia, el primer olímpic català, en un set joc olímpics verd, Oriol Cardona, amb declaracions de la televisió espanyola.
Sí, però aquí entrarem un problema a la casa. Oye, i si es bona nena, te n'heshes hagués visto en el YouTube. Seria? Pues la segura que es ella, te lo aconseguiré. Serà, serà. Serà, no? Sí. Protagonisme per a l'esquí olímpic, també per a l'esquí.
perquè arrenca la Copa de l'Ella, l'Oxarana de la Vència, amb dos excatans, el Juventut i el Barça. La penya debuta a les 6 als quarts de final contra l'equip Amfitriol. Els verd i negres arriben amb màxima confiança. Els presos han quedat dues victòries a l'ACB, una de dues precisament contra la Vència. L'Ella de Mahamra analitza la debuta a les 6 de Juventut a la Copa.
Ya sabemos que tenemos que hacer para evitar ganar nuestro partido. No es fácil porque ellos también tienen sus armas y van a preparar el partido. No es cosa que es seguro que ellos van a respetar. Porque ya ha comentado ellos hace dos semanas con nosotros que van a respetar y van a preparar el partido. Ellos juegan a casa, que también es un factor al final porque
No tenia muchos recordes, porque hay muchos equipos que han decidido y han ganado, así que veremos que están en esos pasos o no, pero bueno, si tienen que ganar, pues tienen que pasar encima de nosotros.
Encara amb els cap, l'expergió no va perdre la pistola de Batxeburg. El primer assalt de l'any de semifinals de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de l'any de
Molt bé que ho tenen, perquè no us ho fem a la final tots els dies. Se sap que fa que el títol no us va anar a la nova banda, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no, si no,
Positivitat d'una línia a l'abril a l'explicació. I encara en full al Barça Amaní, jugada a l'Espotipa i Camp Nou, a partit i a tornar als quarts a final de la Champions, serà el 2 d'abril contra el Real Madrid, que va superar el perill del play-off, serà el retorn de les plegaranes de l'estadi, després de gairebé 23 anys, les entrades a s'assonarà amb els socis i l'Espensitat Pública General, que hauran concluït res demà.
El Barça d'Ambola ha certificat l'accés dels quarts de final de la Champions amb una victòria. La pista del TIC-7, un 3 per 27 a 35. Els blaugranes van marcar des de l'inici i van agarrar descans amb 10 a 21 al marcador. Lluny al Barça, en aquest cas el de Colça, la sèrie de la Cica per la final a la 4 de la Copa, va obtenir el billet amb una exhibició sobre la fórmula murcial que va encabar imposant-se per 1 a 7. Gràcies a l'Inastro per la reconcció esportiva. Una mena de les 3, una mena de les 3.
La xarxa de comunicació local.
The more that I love The less that I feel The times that I
Fins demà!
Oh, I know.
Bona nit.
Won't break my boat But the waves won't break my boat The waves won't break my boat
La xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les tres, us parla el president de la Generalitat, el president de la Generalitat, el president de la Generalitat dels Comuns, que ha signat al Palau de la Generalitat l'acord per impulsar els pressupostos per al 2026, després de dues setmanes de negociacions centrades en l'habitatge d'Euguelies.
El pacte s'ha desencallat amb el compromís de prohibir la compta especulativa de pisos en zones tensionades. La presidenta de l'Ultes Comuns, Cintès i Carillac, ha enllistit en que l'objectiu és ser fora els fons votors. Tot i l'entès amb els comuns, el govern... ...es converses amb Esquerra Republicana per garantir l'aprovació definitiva dels comptes al Parlament.
I el Departament d'Educació rebadrà avui una proposta amb els sindicats que consisteix en un increment del 3,5% anual dels propers 4 anys del complement autonòmic. Per poder aplicar l'augment del complement caldrà modificar la descripció de les funcions dels docents que hauran de sonar cada dia.
...de les ràtios de 20 alumnals a la plena de primària i 27 a la de secundària. Per la seva banda, els sindicats ja han dit que consideren que la proposta és ineficient i pensen mantenir les mobilitzacions anunciades. I el ple de la Diputació de Lleida ha provat una moció de Junts Impulsem per millorar el servei.
...guerra republicana i ara pacte local, l'abstenció d'unitat d'Aran i el vot en contra del PSC i el PP. La mateixa sessió s'ha oblidat per unanimitat dins del govern a recuperar l'estatmana blanca i mitjançant a la declaració institucional exigir... ...les 24 hores.
Per cert, que conèixos i vínim han dictat l'alerta pel pla Bencat Force Vens fins divendres al mesdia amb actes que poden superar els 5 km per hora, especialment al Pirineu, Prepirineu i Malitat Fut.
de Tarragona. De fet, els bombers avui han atès 100 euros a misos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí fins a la 1 del migdia d'avui dijous. La major part dels incidents s'han registrat a la regió metropolitana sud.
Torre d'en Barra engega aquest febrer els pressupostos participatius d'aquest exercici. En els propers mesos la ciutadania decidirà a través de les seves propostes què fer amb els 200.000 euros que l'Ajuntament destinarà a aquesta partida. Els pressupostos participatius arrenquen la setmana vinent, dijous 26, amb una presentació pública. A partir de l'endemà, del divendres 27, es podran començar a presentar propostes.
Avui s'ha presentat aquests pressupostos participatius. Joel Ramírez és el regidor de Govern Obert i Comunicació. Les propostes guanyadores dels pressupostos participatius s'executaran. Això és també aquesta seguretat que volem transmetre a la ciutadania. Sobretot que decideixi on invertir. Són 200.000 euros i creiem que poden sorgir actuacions molt importants i molt d'impacte
a la ciutadania. No només participaran a l'hora de la proposta, que és molt important, sinó que també participaran en la selecció i, finalment, amb el vot. La votació final es realitzarà previsiblement entre els mesos de juny i juliol. La Costa del Baix Gaià es promocionarà aquesta setmana en abertur.
Torredembarra, Altafulla, Roda, Creixell i Tarragona estaran presents en una cita que se celebra des d'aquest divendres, dia 20, fins diumenge 22 a Pamplona. La regidora de turisme de l'Ajuntament de Torredembarra, Jovita Baltassar, destaca la importància d'aquesta fira per al sector turístic de la subcomarca i també que aquest any acollirà al Baix Gallà esdeveniments importants, com...
És fidelitzar molt el públic que ve d'allà perquè tenim amb certesa que cada estiu, inclús fora de temporada, venen molts visitants i turistes d'allà. Però també és important perquè al final cada any tenim novetats. Per exemple, aquest estiu viurem dos esdeveniments extraordinaris com poden ser l'eclipse solar del 12 d'agost i el Tour de França.
Des del Baix Gallà el dia viurem en directe aquest divendres a l'inici de la fira amb un programa especial des de Pamplona de 10 a 11.
Una desena de comerciants va participar a la sessió participativa sobre el pla de barris que es va fer ahir dimecres al vespre Calmaia. Aquesta trobada estava destinada específicament al sector comercial per abordar projectes i demandes del seu interès. La policia local va detenir aquest dimarts un home acusat d'un delicte de lesions greus. Els fets es van produir cap al migdia arran d'una baralla al barri dels Munts, segons explica el diari de Tarragona.
La policia local va rescatar ahir un home que s'estava ofegant a la zona del Roquer. La víctima de 40 anys va ser localitzada a uns 300 metres de la costa i va ser traslladada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Avui, dijous, se celebra una nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gingran. En aquest cas, David Llambrí, que parlarà de les grans patacades de la ciència i què n'hem après d'elles. Roda de Barà i Cultura de la Generalitat comencen a treballar per abordar el futur de Calgui Bernau.
L'històric edifici es va esfondrar el gener de l'any passat i ara cal decidir què fer amb les restes. També en l'àmbit del Baix Gai explicarem que l'Ajuntament d'Altafulla ha activat el protocol de seguretat per una incidència informàtica. Dilluns a la nit es va detectar un intent d'accés fraudulent al sistema que ara s'està investigant.
També ens farem ressò del fort vent, que continua sent protagonista avui dijous amb ratxes que ja han superat els 100 km per hora en alguns punts de Catalunya. Les comarques del Camp de Tarragona es mantenen en alerta per parir al durant tota la jornada d'avui, mentre que la pròxim matinada i el matí de divendres el parir baixarà a nivell moderat. Per cert, que en aquest context de difa ha decidit suspendre la circulació de trens entre València i Catalunya avui dijous des de les 11 del matí.
A més, el Servei Català de Trànsit prohibeix la circulació de camions per l'APC entre Cambrils i Emposta i limita la seva mobilitat en la resta de vies ràpides de la demarcació de Tarragona. A la recta final de l'informatiu parlarem d'esports. Avui, amb doble informació, d'una banda, Torre d'Embarra serà la principal seu de la segona edició de l'ASB Women's Volleyball Cup, que se celebrarà del 30 de març a l'1 d'abril.
80 equips de vòlei femení de base, provinents de diferents punts de l'Estat, participaran en la segona edició d'aquest torneig que vol promocionar l'esport de base. I d'altra banda, Llorenç Gómez ha sumat el segon títol de futbol platja en la seva aventura argentina. El jugador Torrenca ha guanyat aquest passat cap de setmana la Copa del Golfo amb Liti Zengó.
Són les notícies més destacades d'avui dijous, som dia 19 de febre. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plassa. Comencem.
Torre d'en Barra engega aquest mes de febrer els pressupostos participatius d'aquest exercici. En els pròxims mesos la ciutadania decidirà, a través de les seves propostes, què fer amb els 200.000 euros que l'Ajuntament destinarà a aquesta partida. Els pressupostos participatius arrenquen la setmana vinent, el dijous 26, amb una presentació pública a l'Ajuntament a les 6 de la tarda. L'atdemà divendres, dia 27, es podran començar a fer propostes fins al 19 de març.
L'objectiu és que de cara a l'estiu es pugui fer la votació final per determinar els projectes guanyadors. D'aquesta manera, el govern municipal fa un pas important en el compliment d'un dels seus compromisos de mandat. L'alcalde Valepino ha destacat durant la presentació que s'ha fet avui dijous que aquests pressupostos participatius arriben amb la voluntat de tenir continuïtat i un impacte real a Tordambarra.
Des del primer moment vam tenir clar que el volíem reactivar amb garanties, amb rigor tècnic i amb una clara voluntat de continuïtat, és a dir, un 2.0 de com fer aquests pressupostos participatius. Parlem, a més, d'un procés amb una dotació econòmica decidida, la més alta destinada fins ara, 200.000 euros, amb l'objectiu que les decisions que surtin tinguin un impacte real i directe al nostre municipi.
En aquest sentit, el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez, ha volgut transmetre la garantia a la ciutadania que els projectes que es votin es faran realitat. També ha destacat la participació directa que tindran les veïnes i veïns de Tornambarra durant tot el procés.
les propostes guanyadores dels pressupostos participatius s'executaran. Això és també aquesta seguretat que volem transmetre a la ciutadania. Sobretot que decideixi on invertir. Són 200.000 euros i creiem que poden sorgir actuacions molt importants i molt d'impacte a la ciutadania.
No només participaran a l'hora de la proposta, que és molt important, sinó que també participaran en la selecció i, finalment, en el vot. Per la seva banda, Gerard Quiñones, de l'empresa Neopolis, que dóna suport tècnic en la preparació i execució del procés, ha comentat que un dels objectius ha estat fer que aquest procediment sigui entenedor per a la ciutadania per fomentar la participació.
Es planteja una durada i unes metodologies determinades que entenem que tenen per objectiu principal fer aquest procés el màxim entenedor possible a la ciutadania que al final és la destinatària d'aquest projecte, perquè en el fons és un procés que ens servirà per decidir de forma col·lectiva en què invertir 200.000 euros del pressupost municipal, en concret de la part d'inversions, que això és important destacar-ho.
Per facilitar la informació a la ciutadania, s'ha habilitat un apartat al web municipal on es pot seguir tot el procés, decidim.torredembarra.cat. La ciutadania podrà fer arribar les seves propostes en una primera fase a través d'aquesta web de l'aplicació Viola Torre i omplint les botlletes que es podran dispositar a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufill i la Casona.
Com dèiem, aquestes propostes es podran fer arribar fins al 19 de març. Després, durant els mesos d'abril i maig, es farà una valoració tècnica de les propostes. Gerard Quinyones ha comentat que es descartaran aquelles que no s'ajustin a les bases dels pressupostos participatius. Per exemple, cal tenir en compte que no poden superar els 200.000 euros, ser tècnicament viables, respectar el marc legal o estar dins de les competències municipals.
Hi ha un segon moment, un cop hem rebut les propostes i les ordenem, les classifiquem, internament les analitzem, per tal de veure quines són vàlides i quines no, cal posar de manifest, que com veureu al tríptico web, aquest procés posa unes condicions perquè les propostes ciutadanes siguin vàlides en el marc d'aquest procés.
Vull dir, amb l'experiència que tenim en altres llocs, en ocasions es reben propostes absolutament interessants pel municipi, que de fet els ajuntaments fins i tot és pertinent que en prenguin nota, però que en el marc d'aquest procés es descarten.
Un cop feta la selecció, entre els mesos de maig i juny es farà una jornada participativa on la ciutadania podrà escollir les propostes que passen a la votació final. En total seran unes 10 o 12. Es preveu que aquesta votació final tingui lloc entre els mesos de juny i juliol. S'escolliran, per ordre de preferència, totes aquelles iniciatives que es puguin incloure dins dels pressupostos de 200.000 euros. En aquesta votació hi podran participar les persones empadronades a Torre d'Embarra majors de 16 anys.
En canvi, en la primera fase podrà fer propostes qualsevol persona o entitat, ho ha explicat el regidor Joel Ramírez.
En el cas de la fase de les propostes estarà totalment obert a tota la ciutadania que tingui una vinculació amb la torre. Això sí, la part de votació, és a dir, la part vinculant que es decidirà els projectes que realment s'executaran, únicament podran participar els empadronats de la torre.
Creiem que fent-ho així el que volem és rebre les màximes idees possibles, les propostes, vinguin d'on vinguin, i a partir d'aquí això sí que els torrencs i torrenques decideixin les que s'executaran. La votació final es podrà fer també a través de canals electrònics o de forma física amb les butlletes que s'elaboraran.
Seguim amb més notícies de l'àmbit local. Torredembarra i la costa del Baix Gaiàs es promocionaran aquesta setmana, a partir de demà divendres, en Abertur. A més, a Torredembarra també seran presents Altafulla, Roda, Creixell i Tarragona en aquesta cita, que arrencarà, com dèiem, demà divendres, i s'allargarà fins diumenge a Pamplona.
Es tracta d'una de les fires més rellevants del sector turístic al nord d'Espanya, a la qual l'any passat van assistir unes 52.000 persones. Els municipis de la costa del Baix Gallà es promocionaran amb un espai diferenciat dins l'estat de la Diputació de Tarragona. En abertura es mantindrà el marxandatge iniciat a les fires de l'any passat amb bosses i catàlegs promocionals.
La regidora de turisme a l'Ajuntament de Tordambarra, Jovita Baltasar, destaca la importància de la cita navarresa en la promoció turística del Baix Gallà. Cal tenir en compte que els mercats navarres i basc són dos dels que tenen més presència a la costa tarragonina. A més, també remarca que aquest estiu hi haurà més al·licients per atraure nous visitants amb el Tour de França i l'eclipsi solar.
és fidelitzar molt el públic que ve d'allà, perquè tenim amb certesa que cada estiu, inclús fora de temporada, venen molts visitants i turistes d'allà, però també és important perquè al final cada any tenim novetats, per exemple, aquest estiu viurem dos esdeveniments extraordinaris com poden ser l'eclipse solar del 12 d'agost i el Tour de França, i per tant,
Després de també explicar una miqueta tots els atractius turístics que tenim aquí al municipi, totes les activitats noves que fem any rere any, també poder donar aquesta importància i explicar a la gent aquests dos actes extraordinaris que podrem viure, que podrem viure si venen durant aquells dies o aquells dos mesos aquí al municipi. Des del Baix Gallaldia viurem en directe aquest divendres l'inici de la fira amb un programa especial que farem des de l'estat de la Diputació de Tarragona en abertur de 10 a 11 del matí.
Seguim amb d'altres notícies. Ara per explicar-vos com una desena de comerciants van participar a la sessió participativa sobre el pla de barris que es va fer ahir dimecres al vespre a Calma Iam. Aquesta trobada estava destinada especialment al sector comercial per abordar projectes i demandes del seu interès.
Torredambarra vol optar a la subvenció del Pla de Barris en la convocatòria d'aquesta primavera i com a àmbit d'actuació l'Ajuntament ha escollit el nucli antic. Les bases del Pla estableixen que almenys un 25% de la inversió s'haurà de destinar a l'acció sociocomunitària amb, per exemple, el reforç del comerç de proximitat i la dinamització econòmica i del teixit associatiu.
La regidora de Turisme i Comerç, Jobita Baltasar, comenta que han volgut fer una sessió específica per al comerç perquè les anteriors no facilitaven la participació dels botiguers pels horaris. També ha assenyalat que la trobada ha servit per parlar de les demandes del sector com la seguretat o la creació de refugis climàtics.
Però ara que tenim aquesta opció de presentar-les pel pla de barris, rebre-les directament per part dels comerciants, ja que a l'anterior jornada participativa va ser amb una hora complicada per ells, perquè era mitja tarda, tenir aquesta oportunitat per poder parlar amb ells i rebre aquests suggeriments per part seva. Ha anat molt bé perquè al final ha sortit una mica de tot, a nivell de seguretat, a nivell d'il·luminació, a nivell també zones d'ombra, referent a refugis climàtics...
Un altre dels grans reptes que ha apuntat la regidora de Comerç és impulsar la digitalització dels establiments per trobar noves formes de dinamització. També parlant de la digitalització, que també ajudaria molt al comerç, al final sí que és cert que hi ha molts comerços que són de tota la vida i, per tant, d'una franja d'edat una mica més gran, i des de l'Ajuntament poder ajudar...
a avançar en aquest sentit i dinamitzar també d'una altra manera el comerç aquí a Torredambarra. També s'ha comentat el fet de mantenir les activitats que es fan fins ara i poder que continuïn col·laborant, però dintre d'aquest pla de barris sobretot orientades a aquesta digitalització. Les persones que no van poder participar presencialment poden fer arribar les seves aportacions a través de l'enquesta habilitada en el marc del procés participatiu.
La policia local de Torredembarra va detenir aquest dimarts, 17 de febrer, un home causat d'un delicte de lesions greus. Els fets es van produir cap al migdia arran d'una baralla al barri dels Munts, segons explica el diari de Tarragona. L'arrestat de 35 anys hauria provocat ferides greus per arma blanca a un altre home de 27. L'avís el va donar una dona, que podria ser amiga d'un dels implicats.
En dirigir-se a l'habitatge, que havia indicat de testimoni, els agents van trobar pel carrer l'home ferit que caminava ple de sang per dirigir-se al centre d'atenció primària. Els agents van acompanyar-lo i també van detenir l'altre implicat en la baralla. L'home es troba ferit, ha ingressat a l'hospital. Segons la informació que recull el diari de Tarragona, les ferides per les ganivetades es van quedar molt a prop d'alguns òrgans vitals.
La policia local va rescatar ahir un home que s'estava ofegant a la zona del Roquer. La víctima de 40 anys va ser localitzada a uns 300 metres de la costa i va ser traslladada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. La informació l'ha avançat al diari de Tarragona i l'ha confirmat on a la torre.
Cap a dos quarts de deu del matí, el telèfon d'emergències 112 va rebre diverses trucades que alertaven de la presència d'un cos sorant prop de la costa de Torre d'Embarra. Es van mobilitzar salvament marítim, Mossos, bombers, el SEM i la policia local, que tenia l'embarcació de vigilància marítima amarrada al port de Torre d'Embarra.
Els dos patrons d'aquesta unitat no van dubtar i es van fer ràpidament a la mar mentre, des de terra, s'intentava localitzar la víctima. Va ser un pescador de canya qui va donar les indicacions exactes d'on era el cos. Els agents de la policia local el van poder treure del mar. La víctima, un home de 40 anys, estava inconscient i a la mateixa llanxa li van fer les primeres maniobres de reanimació que van completar els professionals del sistema d'emergències mèdiques, un cop van arribar a port.
L'estat de la víctima era tan delicat que en un primer moment es va plantejar traslladar-lo a un helicòpter a la Vall d'Hebron. Si bé, al final, un cop estabilitzat, van decidir portar-lo a Joan XXIII.
Avui, dijous, se celebra una nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran a Torredembarra. En aquest cas, David Llembrich parlarà de les grans patacades de la ciència i què n'hem après. Com és habitual, la xerrada començarà a les 6 de la tarda a Calmaiam. Llembrich és professor associat de Bioquímica i Biotecnologia de la URB. En aquesta conferència parlarà sobre alguns dels errors que han tingut els científics al llarg de la història i quines han estat les seves conseqüències.
L'Aula d'Extensió Universitària l'organitza el Centre d'Estudis Sinival de Mas i el campus extens de la URB. Està destinada a persones majors de 55 anys i per assistir-hi, que l'està empadronat.
Centrem-nos ara en l'àmbit del Baix Gaià, Roda de Barà i Cultura de la Generalitat. Hem començat a treballar per abordar el futur de Calguibernau. L'històric edifici es va esfondrar el gener de l'any passat i ara cal decidir què fer amb les restes. Aquest dimecres, el director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Ricard Ibarra, ha visitat l'Ajuntament de Roda de Barà, acompanyat per dos tècnics del departament, un arquitecte i una arqueòloga.
serà la Generalitat l'encarregada d'establir els criteris tècnics i patrimonials per garantir la conservació de les restes de Calguibernau. L'alcalde Pere Virgili ha explicat que tant el consistori com la Generalitat comparteixen la voluntat de respectar els elements que han quedat d'empeus amb l'objectiu de preservar la memòria del que va ser Calguibernau.
Clar, la nostra idea, evidentment, és respectar les restes que han quedat, però volem saber quines línies vermelles ens marca la Generalitat, en aquest cas, de què s'hi pot fer i, sobretot, de què no s'hi pot fer. Ara necessitem avançar. Com sabeu, el casalot de Calguibernau estava catalogat com a bé cultural d'interès local i ara, degut a que s'han surts gairebé la totalitat, s'haurà de descatalogar, en part, si més no,
per poder continuar endavant amb aquests tràmits que es deia per adequar aquell espai. La intenció és convertir l'espai en un indret visitable que permeti explicar a la ciutadania la seva història i el seu valor patrimonial. Un cop definits els criteris d'intervenció, l'alcalde ha explicat que l'Ajuntament impulsarà una consulta ciutadana per recollir l'opinió dels veïns i veïnes sobre els usos futurs de l'espai.
L'Ajuntament d'Altafull ha activat el protocol de seguretat per una incidència informàtica. Dilluns a la nit es va detectar un intent d'accés fraudulent al sistema que ara s'està investigant. Així ho informava el consistori Altafoyenc aquest dimecres. Com a mesura preventiva, s'ha procedit a aturar temporalment certs serveis informàtics amb l'objectiu d'analitzar l'abast de la incidència i garantir la protecció de la informació.
Segons fonts de l'executiu, consultades per Altafulla Ràdio, el problema afecta a l'Ajuntament a nivell intern i en cap cas a la ciutadania, i no han valorat la possibilitat que es tracti d'un atac informàtic ni si s'ha filtrat dades personals. L'Ajuntament d'Altafulla assegura que mentre durin aquestes tasques, alguns tràmits i serveis municipals podrien veure's afectats.
En àmbit territorial protagonista del dia de nou és el fort vent, que ja ha arribat a superar ratxes de 100 km per hora en alguns punts de Catalunya. Les comarques del Camp de Tarragona es mantenen en alerta per perill alt durant tota la jornada d'avui, mentre que la pròxima matinada i el matí de divendres el perill baixarà ja a nivell moderat.
Protecció Civil manté activa la fase d'alerta del Pla Bencat per un episodi amb forts vents de mestral que ja s'han deixat sentir durant aquest matí. A Constantia aquest matí ja s'han registrat ratxes de més de 82 km per hora i al Vendrell han arribat als 76. A Torre d'en Barra la ratxa màxima de moment s'ha assolit, és de 59,4 km per hora.
El pari, però, es mantindrà actiu durant la tarda i és possible que fins i tot s'arribin a superar els 125 quilòmetres per hora a l'Alt i Baix Camp i al Tarragonès. Protecció Civil demana prudència davant de l'anèssim episodi de fort vent. Molarbrat està malfalcat després de molts episodis de pluja i vent i també poden produir-se despreniments de terreny.
Tota aquesta situació també té efectes en la mobilitat. De fet, ADIF ha decidit suspendre la circulació de trens entre València i Tarragona avui dijous entre les 11 i les 4. Això està afectant la circulació de tots els trens Intercity, Euromet i també la línia R16.
que s'ha tallat entre Tarragona i Tortosa, que sospesa a causa de les fortes ratxes de vent. Renfa informa que han assenyalat que s'ha gestionat un servei alternatiu de transport per carretera. Amb tot, han remarcat que aquesta mesura podria revisar-se en cas que les condicions meteorològiques empitjorin i la circulació per carretera també es vegi afectada.
D'altra banda, el Servei Català de Trànsit prohibeix la circulació de camions per l'AP7 entre Cambrils i Emposta avui fins a les 7 de la tarda. Com a vies alternatives es recomana l'A7 i la Nacional 340. A més, els vehicles pesants que circulin per vies d'alta capacitat a la demarcació de Tarragona tenen l'obligació d'anar pel carril dret a una velocitat màxima de 80 km per hora i amb la prohibició de fer avançaments.
Aquest dijous arrenca a Tarragona una nova edició del cicle de muntanya. Sota el lema La força del paisatge, la programació s'allargarà fins al final de mes de març. Inclou quatre conferències i tres projeccions. Totes les activitats es faran els dijous de febrer i març a l'auditori de la Diputació de Tarragona, al carrer Pere Martell, i són d'accés lliure. El cicle comença amb la conferència Muntanyes a través d'una càmera, una mirada als cims més mítics del món.
a través de la càmera de Luis Miguel Soriano, fotògraf i càmera d'alçada professional amb gairebé 30 anys d'experiència. En general, les ponències i projeccions del cicle mostraran la fascinació per les alçades dels seus protagonistes, la necessitat de captar l'essència de la muntanya o l'addicció als reptes més difícils.
El cicle també inclou les projeccions dels documentals Via Sedna, The Last Expedition i el curtmetratge Connecting the Time. També hi haurà tres conferències més, Vertigen, a càrrec d'Estel Parés, Motivades, 25 anys d'escalada femenina, amb Cecília Buil, i From the North to the North, a càrrec d'Aymar Navarro.
I a l'àmbit de la ciutat de Tarragona, el nombre de visitant els monuments va créixer un 41% l'any passat respecte al 2024. En total van ser 761.000 persones, segons les xifres de l'Ajuntament. El Cirque Pretori, amb 225.000, i l'Anfiteatre, amb 192.000, van ser els monuments més visitats. Els mesos amb més afluència de públic van ser l'abril i el maig, coincidint amb el Festival de Recreació Històrica Tarracoviva.
El conseller de Patrimoni de Tarragona, Nacho García, ha fet balanç de l'any 2025 i ha destacat l'impacte que van tenir els actes commemoratius del 25è aniversari de la declaració de Tarraco com a patrimoni mundial de la humanitat. També ha comentat que el 2026 serà l'any de l'amfiteatre perquè s'acabarà el pla director i començaran obres per millorar-ne la conservació.
Està en marxa ja la licitació per les obres de drenatge d'aigües de l'amfiteatre, la instal·lació d'una nova guingueta d'accés per la venda d'entrades i un projecte definitiu per la passera d'accés a l'arena, és a dir, aquest any 2026, si tot va com estem treballant actualment, serà l'any en què direm adeu a la vestida que tenim aquí al darrere que ens ha acompanyat durant tants i tants anys.
Però a més ha de ser l'any de la finalització del pla director, les conclusions del qual, evidentment, es podrem presentar en breus i de forma pública a tothom. García també ha destacat que aquest 2026 ha de ser l'any en què es posi en marxa el Consorci del Patrimoni Romà.
Anem a parlar d'esports. Torra d'Embarra serà la seu principal de la segona edició de l'ASB Women's Volleyball Cup, que se celebrarà del 30 de març a l'1 d'abril. 80 equips de vòlei femení de base provenients a diferents punts de l'estat participaran a la segona edició d'aquest torneig que vol promocionar l'esport de base.
S'espera que unes 900 persones gaudeixin d'aquest esdeveniment entre jugadores, equips tècnics i acompanyants.
L'organització va càrrec de Round Sport BCN. El seu director, Josep Massip, ha parlat aquest dijous durant la presentació del torneig de les característiques de la competició i ha destacat l'augment del nombre de participants.
Aquesta segona il·lusió, per la part de l'organització, pensem que estem supercontents perquè hem passat d'un torneig de 56 equips al d'80. Ens repeteixen tots els clubs de l'any passat, que això és molt bona senyal, i hem ampliat una mica més, sobretot en equips de la Rioja i catalans en la participació, i alguns clubs de nova creació. Pel que fa al torneig, l'arribada és el dia...
És el dia 29, en diumenge, i la competició és 30-31-1, en les categories aleví, infantil, cadet i juvenil. A l'acte també ha assistit la presidenta de la Federació Catalana de Voleibol, Maribel Zamora, que ha destacat el bon moment que viu el vòlei a casa nostra.
Crec que estem en un moment de creixement exponencial del vòlei, sempre es diu el vòlei, vòlei és un esport minoritari. No, traiem-nos aquesta frase del vocabulari, potser és un esport poc mediàtic, però no minoritari, és un dels esports més practicats del món i a més és un esport absolutament femení, tenim un 75% de licències femenines envers les masculines.
Les diferents categories es dividiran en una primera fase amb grups de quatre equips, els dos millors passant a la fase or i els dos últims a la plata. El pavelló Sant Jordi a Tordambarra es disputaran els partits de la fase final or, mentre que també hi haurà competició als caus. La regidora d'Esports de l'Ajuntament de Tordambarra, Berta Castells, ha destacat el gran valor que tindrà aquesta experiència per a les esportistes.
i que potser no tindrien mai l'oportunitat de viure un campionat així i un torneig, doncs aquest és el millor torneig perquè l'experiència per a ella sigui espectacular. Conviure amb gent d'altres comunitats, passar aquests quatre dies en un ambient esportiu saludable i que millor que participar en aquesta competició.
Per tant, aquest és el principal motiu perquè l'Ajuntament de Torredembarra dona suport a aquest torneig, perquè hi ha el foment de l'esport formatiu, en edat molt jove i sobretot l'esport femení. La SB Women's Volleyball Cup comptarà amb la participació d'equips de Catalunya, La Rioja, Navarra, el País Basc, Murcia i Madrid. El torneig comptarà també amb una padrina d'excepció, la jugadora Patricia Llebrés Internacional amb la selecció espanyola.
I tenim una altra notícia esportiva, és que el Llorenç Gómez ha sumat el segon títol de futbol platja en la seva aventura argentina. El jugador torrenc ha guanyat aquest passat cap de setmana la Copa del Golfo amb l'Ituzaingó, futbol platja. La competició es va disputar a la Patagònia Argentina en un entorn natural privilegiat. En la fase de grups, l'Ituzaingó va sumar tres victòries
I una derrota en la tanda de penals. Ja a les semifinals, l'equip de Gómez va superar la caleta per 6 a 3. La final contra el Peuén va ser igualada, però el conjunt verd es va acabar imposant per 5 a 4. Llorenç Gómez va ser decisiu en la consecució del títol per part del seu equip. A més de la seva experiència i lideratge, també va aconseguir marcar 17 gols en 5 partits. Recordem que ja havia guanyat l'Arena Pro League, la Lliga Nacional Argentina, amb el River Plate. I així tanquem aquesta edició informativa d'EU.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous! Baix Gaià és 19 de febrer, dia de Sant Gaví. I ara hi ha aquell que marca el ritme, és el batec del territori. A Roda de Barà han rebut la visita del director dels serveis territorials de cultura a Tarragona per abordar el futur de Calgui Bernau. Ricard Ibarra es va reunir amb l'Ajuntament per analitzar les actuacions previstes a l'edifici que ara fa un any es va ensorrar.
A Torredembarra l'oferta educativa del curs 2026-2027 a les escoles s'ampliarà amb un grup més d'i3. En total seran 7 davant dels 6 que hi ha ara, amb dos al molí de vent i l'antina i 3 a l'Antoni Roig. I a Altafull, a l'Ajuntament, ha activat el protocol de seguretat per una incidència informàtica.
Un intent d'accés fraudulent detectat dilluns a la nit al sistema municipal obliga el Consistòria a investigar els fets i reforçar les mesures de protecció. Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torredembarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, analisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous.
Bon dijous, malgrat el vent, eh? No, home, no, escolta, jo avui no m'esperava que em diguessis això. Tu avui m'havies de dir, bon dijous, ja tinc la maleta feta per marxar cap al Navarra. Sí, sí, tinc la maleta feta, la veritat que sí. Ara ens falta fer la maleta de la ràdio, que és la més complicada. Sort que tinc els meus estudiants en pràctiques que ens ajudaran a empaquetar aquí totes les taules de so, micròfons, perquè puguem fer un Baix Gai al dia especial.
des de Navartur i bé, donar cabuda al màxim dèves possibles. Sí, sí, demà. Avui sóc aquí a la Torre amb una sensació tèrmica, que aquí al Baixgà hi ha dos graus. Ara ens dirà el Luismi que si les mínimes són de 10 o 15, però la sensació tèrmica és de dos graus només, eh?
Després, abans d'acabar el programa, donarem alguns detalls del programa de demà, aquest especial des de Navartor. Sònia Gamí, bon dia. Bon dia, bon dia. Tu la maleta, suposo que l'habitual, no? Amb el dinar, potser, amb alguna llibreta de casa a la ràdio i de la ràdio a casa, i poca cosa més. Exacte, com a molt. Poseu-vos pedres avui a les butxaques, perquè avui sí que fa un vent tremendo, almenys aquí ara mateix a Roda, a comparació de la setmana passada que teníem l'alerta, per cert,
no era res a comparació del vent que està bufant en aquests moments a Roda de Barà. Molt de compte, eh? Sobretot molt de compte. Ja veurem si sonen els telèfons mòbils. El que sí que sona és el de Fuller Ràdio, una a la torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga va, aquest dijous i ara si això comença a fer baixada, moment de saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Connectem del com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Mi Pérez, hola molt, bon dia. Bon dia, una altra vegada xiula el vent de mestral i aquest vent de dalt que tindrem durant tot el dijous. Déu n'hi do a l'alt i al Baix Camp. Aquí tindrem ràfegues que passaran dels 100-120 km per hora fins i tot aquesta propera nit.
Alguns indrets del sud del Baix Camp, clàssics, la banda més al sud de Cambrilis aproximadament, tindran alguns cops que passaran dels 125-130 km per hora. Un vent de mestral que baixarà amb ràbia des de les muntanyes de Llevaria, des de les muntanyes de Bandallós, de la Serra de Cardó i també les muntanyes del Mont Sant, el Targonès, el Baix Penedès. Aquest vent també serà intenses tones, especialment ja aquesta propera tarda, vespre i nit. Per tant, una jornada molt ventilada
però s'endurà els núvols. Gran part d'aquest dijous estarà marcat pel sol, però sí per a un ambient més frasquet, bàsicament per a aquest vent. Ja diem, molta precaució, sobretot a l'alt i al Baix Camp. N'estem pendents a la xarxa? Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I amb aquest vent que tenim, el que hem de fer ara és un cop d'ull a la premsa d'avui dijous, 19 de febrer. Comencem agafant la portada del mes al diari del Camp de Tarragona, que titula Memòria històrica. Identifiquen 800 noves víctimes de la Guerra Civil a Tarragona. La Generalitat les ha pogut localitzar en diversos espais del cementiri, gràcies al treball encarregat a la historiadora Esther Gutiérrez. De la gran majoria se n'ha pogut determinar el nom i els gnoms, i la xifra total de víctimes documentades a la ciutat supera ara les 2.300.
Més enllà d'aquesta qüestió, que és la que avui destaca principalment a la portada del diari Més, també amb certa notorietat hi llegim triar per formar. A Reus s'inaugura la fira Camins TFP amb una cinquantena de propostes formatives de proximitat per als joves.
La fotografia de portada acompanya aquest titular. Podem veure, doncs, alguns joves interessants pels estants que precisament participaven d'aquest esdeveniment. Més coses encara. A Reus, la Facultat de Medicina millora espais mentre espera el trasllat d'ubicació. Veiem, de fet, una petita fotografia amb els nous equipaments universitaris que es van inaugurar ahir.
A Tarragona, després de l'estiu, es modificarà l'accés del públic a l'arena de l'amfiteatre romà. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. Pel que fa a tenis, taula, el Reus Ganxet suma 3 medalles a l'absolut i enceta la Copa de la Reina al Palau d'Esports. I al Camp de Tarragona, l'Ajuntament aprova la cessió dels terrenys perquè el nou institut d'escola, Cap Salou, pugui engegar el pròxim curs. Un altre dels rotatius de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens diu aquest dijous en portada?
que el Camp de Tarragona es reivindica com a hub tecnològic. Enguany, el mapa dels hubs tecnològics del Mobile World Capital Barcelona, sí que reconeix la innovació de Reus, la Canonga i Tarragona. La imatge és per l'amfiteatre a la recerca d'un milió d'euros per poder excavar. És el tema d'obertura.
Avui el diari de Tarragona, que parla també de la recta final pel passeig de la Pineda després d'un any d'obres. S'obriria per les vacances de Setmana Santa.
A Reus, l'agrupació de Setmana Santa fa una crida a la unitat. Jaume Pinyol parla per primer cop de la crisi de la sang al diari, que també, encara en Setmana Santa, explica que el barri de Bonavista, a Tarragona, estrenarà confraria per Setmana Santa.
Encara en clau religiosa parlen de l'arcabisbe Planelles, que ha confirmat la visita del papa el 9 i 10 de juny. A l'interior explica que aquesta visita és a Catalunya, no s'hi diu pas que visiti Tarragona. Aniria a la Sagrada Família, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc i possiblement també a Montserrat.
I una notícia més, aquesta d'àmbit general, una sobre salut. Ens diuen que ha estat creada una vacuna d'ARN pel pitjor càncer de mama. I l'altra enclau política, que segur la Sònia ara ens amplia, és Marlaska, que dimitirà si li demana la víctima del director adjunt operatiu.
No en tenim prou amb la premsa de casa i volem saber també de què es parla fora del territori. Així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs efectivament, com comentava la Raquel, Marlaska és protagonista. La Vanguardia titula que el PP concentra la pressió sobre Marlaska pel cas de l'excap policial. El ministre diu que no estava el cas de la denúncia contra el comandament per presumpta violació i Sánchez retreu als populars el doble criteri.
En portada també, Barcelona aplaudeix la música de la Pau. Dilluns va actuar l'Auditori i ahir al Palau de la Música, la West Eastern Divan Orquestra, formada per músics israelians, palestins i d'altres països de l'Orient Mitjà, va portar la seva música de la Pau a Barcelona per commemorar els 90 anys de Zubin Mehta, que es veu en la imatge.
Altres temes és que una vacuna per al càncer de mama de pitjor pronòstic dona un resultat esperançador. 10 de les 14 pacients que han participat en un primer assaig del tractament aconsegueixen una immunitat duradora. També destaca que Trump última un atac a l'Iran, malgrat que Teheran va veure venços en la negociació. El Pentàgon preveu una ofensiva massiva d'unes quantes setmanes.
Els joves de Manlleu es van desmaiar pel fum abans de morir. Segons una enquesta, la meitat de l'àrea de Barcelona viu i treballa en ciutats diferents. I la pitjor crisi, Cuba, un país al pantà de la precarietat.
Passem a la portada de l'ARA. El govern respon als mestres amb 1.500 euros més de sou en 4 anys. Els sindicats titllen d'insuficient una mesura que suposaria 300 milions d'increment de despesa. La proposta inclou una lleugera reducció de ràtios d'alumnes i reforços per a l'escola inclusiva.
En portada, el PP s'abra una contra Marlaska per la crisi policial. El ministre de l'Interior assegura que desconeixia la denúncia d'agressió sexual d'un agent del cos contra el cap de la Policia Nacional cessat dimarts. Interior va apartar el seu número 2, mentre al Congrés l'oposició instava Marlaska a dimitir. Es veu la imatge de Marlaska al Congrés, en aquest cas mirant el mòbil.
Rufián demana eficiència a les esquerres en la presentació del front i Junqueras el desautoritza. Xoc d'ENA amb les aerolínies per la pujada de les tarifes per passatger. I Barcelona torna a desallotjar els expulsats de la zona franca.
El periòdico titula que la policia creu que la denunciant del DAO va patir abans altres agressions. Sánchez, blind del ministre de l'Interior, davant la petició de Feijó que dimiteixi. L'agent i l'exdirector adjunt operatiu del COS havien tingut una primera relació feia uns anys, segons companys de tots dos. Marlaska relleva el comissari, mà dreta, del destituït cap policial.
En portada també es veu, en aquest cas, la reunió que es va mantenir d'Unsatge, Mitjà de Globo i Holanda Díaz. Coincideixen que la Unió Europea ha de regular les noves tecnologies per compaginar drets socials i innovació. Això va ser en una nova edició de Diàlegs Impossibles organitzada pel periòdico. Les empreses han de certificar la transparència dels algoritmes i Europa s'ha de despertar amb la...
Més temes que destaca el periòdico és que el govern lliga el suport dels comuns als pressupostos pendents d'Esquerra Republicana. Els republicans ultimen l'acord per crear amb l'executiu central el Consorci d'Inversions.
Els habitants de Kif es congelen pels atacs de Rússia contra el sector energètic. Parla també de tarifes anuals. Aena proposa pujar les taxes, un 3,8%, per millorar la qualitat del servei. I tendència a l'alça. Creix la donació d'habitatges condicionada a la cura dels animals de companyia.
Acabem amb el punt avui, que titula Quan el menjar es fa global. Fa 50 anys es va començar a implantar els restaurants de menjar ràpid a Catalunya i ara l'oferta s'ha multiplicat. En la crònica del dia d'ahir de Lluís Simón Rebeseda...
El front popular de Gabriel Rufián títula. El portaveu d'Esquerra insisteix que els partits a l'esquerra del PSOE s'han de presentar plegats a les eleccions del 2027. Més cròniques, una de David Portavella, quadre d'Assetjadors i Burka Alfons, i una altra de Marta Los que titula Burka la trampa islamista.
I acabem també, en aquest cas, amb l'Apunt Esportiu. Marc Síria fa entrar Messi en la precampanya. Aquests són els titulars d'aquest dijous 19 de febrer.
Vinga, va, un moment ara per l'opinió, un moment per l'anàlisi de l'actualitat, com cada dijous a Baja Ildia, acompanyats de la periodista Marta Domènech, qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct de Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Hola, molt bon dia. Doncs aquí, esperant no sortir volant una altra vegada, perquè Déu-n'hi-do a Tarragona com està bufant avui. Compte, compte, Seny, sentit comú, pedres a les butxaques. No sé si avui sonaran les alarmes de l'ES-alert, com ens va basar la setmana passada.
que no vam poder parlar amb la Marta perquè vam tenir una edició especial d'aquest programa amb informació de servei i amb tot el que estava succeint, no només al Camp de Tarragona, sinó també oferint una radiografia a nivell de país. Doncs això, compte, Marta, tu i tothom que ens estigui escoltant.
I tant, i tant. Perquè bufa fort, eh, avui? Bufa fort. Escolta, avui hem de parlar de seguretat diària perquè continua sent una signatura pendent a Europa. Hi han hagut avenços els darrers anys. El ritme de reducció de víctimes mortals a les carreteres, però, és insuficient per assolir l'objectiu de reduir-les a la meitat abans del 2030.
L'últim informe de la Comissió Europea alerta que gairebé 20.000 persones van morir a les carreteres europees el 2024 i que cal excel·lar mesures des de les infraestructures fins a la tecnologia dels vehicles. Marta, quan des de la Unió Europea ens diuen...
o s'admet que no s'està avançant prou ràpid, això és un toc d'alerta d'aquells que dius van de debò o és el que s'ha de dir per aconseguir aquests objectius que després sempre s'acaben allargant més del compte? A veure, jo abans d'entrar en això, el que voldria explicar és que la seguretat diària no és una responsabilitat única de la Unió Europea, és una d'aquelles responsabilitats, d'aquelles polítiques compartides amb els estats membres. I això vol dir...
que la Unió Europea, en aquest cas, pot reforçar la seguretat diària, però la majoria d'accions quotidianes han de venir per part dels Estats. I això ja fa que tot vagi com una mica més lent. No és com una normativa, una directiva que és d'obligat compliment, sinó que al compartir aquestes responsabilitats, la Unió Europea ja no pot.
ja no té el 100% de responsabilitat i, per tant, no pot anar tan ràpid, potser, com voldria. Mireu, el que es vol és arribar a una disminució important d'aquí al 2030. Però, tot i així, hem de recordar que una sola mort a la carretera ja és massa. Però sabem que això serà impossible d'eliminar-les totes. Per tant,
el que es vol és reduir molt la quantitat de morts i sobretot també de ferits greus que hi ha a les carreteres d'aquí al 2030. Des del 2019 hem reduït un 12%, i això està molt per sota de la previsió que s'havia fet d'un 4,6% anual, que seria el necessari per assolir
els objectius establerts en el marc de la política de la Unió Europea en matèria de seguretat diària.
Com deia, els accidents continuen sent masses a la Unió Europea i sobretot les morts són importants, però també els costos que ocasionen totes aquelles persones ferides greus que queden, que no les podem oblidar. No ens quedem només amb la xifra de morts, sinó que hi ha moltes més víctimes que no pas aquestes.
Sovint es parla del factor humà, l'alcohol, les distraccions, la velocitat, també es fa molt d'èmfasi en l'educació i la conscienciació, però no s'ha d'oblidar que estan en auge noves formes de mobilitat, com per exemple pugui ser amb els patinets, que això també s'hauria de contemplar,
o preguntar-nos si les carreteres actuals, i em penso que a casa nostra, a Catalunya en som uns clastecimonis, estan preparades per la mobilitat que tenim a dia d'avui, amb uns alts volums de trànsit, amb vehicles de gran tonatge, etcètera, etcètera, etcètera. En tot cas, no obrirem ara aquest meló perquè no acabaríem. El que sí que vull dir és que, Marta, la Unió Europea aposta per més tecnologia als vehicles i que aquests incorporin sistemes intel·ligents.
Sí que és un meló que hem d'obrir, perquè per aconseguir aquestes xifres, la Unió Europea proposa mesures en cinc àmbits prioritaris. Un d'ells és la seguretat de les infraestructures i els sistemes de transport intel·ligent, però també les noves formes de mobilitat. Vull dir que sí que és un meló que s'ha d'obrir. Aquestes noves formes de mobilitat també estan provocant problemes i s'han de resoldre.
I, a més a més, també cal garantir el compliment de les normes de trànsit. Sempre explico que fa molts anys no era així, però en aquests moments el carnet de conduir de qualsevol estat membre de la Unió Europea serveix per a qualsevol altre estat. Però hem d'oblidar que les normes de trànsit no són les mateixes. No són les mateixes les limitacions de velocitat, per exemple, amb vies ràpides a l'estat espanyol que a Alemanya.
Per tant, el que també es vol és garantir aquest compliment de les normes de trànsit. No ens pensem que quan ens posin una multa a Alemanya no ens arribaran les multes. Sí que ens arribaran. I després, la recerca en seguretat viària.
És molt important que la recerca és important en tots els àmbits i també en seguretat viària. Cal seguir buscant formes perquè aquestes infraestructures que tenim siguin cada cop més segures, perquè el transport que tenim, el transport col·lectiu, sigui cada cop més intel·ligent i segur i també perquè la seguretat dels vehicles particulars o dels camions, dels autobusos, siguin reals. S'està fent molt en aquest sentit.
Hi ha un risc amb tot això, Marta, no sé si coincidiràs amb mi, que és que la tecnologia generi una falsa sensació de seguretat. Sí, jo per exemple això ho penso quan veig aquests cotxes que circulen sols. Clar, sí que és veritat que la tecnologia ens ajuda.
Però la tecnologia no som nosaltres, eh? I potser no ho havíem de deixar tot en mans de la tecnologia. Estic pensant en vehicles que s'estan venent a dia d'avui, vehicles que detecten quan obres la boca perquè es pensa que estàs badallant i per tant t'avisa, que fa un sotret si veu que t'acostes massa cap al mural de la via,
És important totes aquestes mesures de seguretat, és veritat. Però el component humà també, no ho podem deixar tot en mans de la tecnologia. Hem de vigilar en aquest sentit. Abans parlaves no únicament de les morts, sinó també de les lesions greus. Dades així econòmiques. Els accidents representen prop del 2% del PIB europeu.
No percebem la seguretat diària com un problema econòmic.
Doncs és així. Els accidents de trànsit és, com dius tu, el 2% del PIB de la Unió Europea. És que fins a 100.000 persones pateixen lesions greus que d'alguna manera els canvien la vida per sempre. I moltes d'aquestes lesions també ocasionen moltes despeses. Per tant, la seguretat diària no l'hem de veure com una política abstracta.
sinó que és una realitat del dia a dia. Anem a treballar, portem els fills a l'escola, agafem el cotxe per fer la compra, fem escapades a cap de setmana. Hem de valorar molt la seguretat viària i vigilar en aquest sentit. De fet, aquestes lesions greus, no només les morts quan hi ha accidents,
són l'impacte invisible d'aquesta sinistralitat, perquè pràcticament no se'n parla. En els mitjans de comunicació expliquem, no?, quan hi ha un accident, morts i, doncs això, persones ferides en el seu estat de gravetat cadascú, però després poca cosa més.
Sí, sí, recordeu que hem començat parlant de gairebé 20.000 persones mortes a l'any a conseqüència d'accidents a trànsit, però estem dient que hi ha prop de 100.000 persones que pateixen legions greus, que segurament els afectaran al llarg de la resta de la seva vida. Són xifres molt altes i molt colpidones.
Marta, per acabar, tinc la sensació que aquesta pregunta te la faig moltes vegades amb temes que ens plantejes, no?, a tractar qui a baix ja el dia, que és la mirada al futur sense tenir la bola de pedra. És realista o és massa ambiciós aquest objectiu de reduir a la meitat les víctimes el 2030, des del teu punt de vista, clar?
Mira, jo diria que cap reglament europeu pot substituir la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres. Velocitat excessiva, alcohol, distraccions, el telèfon mòbil, no? O quan anem amb els fills que et diuen alguna cosa, que et ploren, que et gires, o simplement quan estàs molt cansat i vas al volant.
La Unió Europea pot fer reglaments, pot ajudar, pot informar, però cal també consciència per part de la ciutadania. Són xifres realistes.
Bé, jo crec que són assumibles, que podria ser, però que si la responsabilitat de cadascú de nosaltres no intervé, no arribarem en aquestes xifres. Però ja et dic, insisteixo, no hi ha cap reglament europeu que pugui substituir la nostra responsabilitat individual. I quan pugem en un cotxe
havent begut, havent consumit, això no hi ha cap reglament ni europeu, ni català, ni espanyol, ni mundial, que ho pugui resoldre. Crec que has tret la paraula clau, que és responsabilitat, responsabilitat per part de tothom, aquesta responsabilitat individual amb un mateix i també amb els altres. Tant de bo ho fóssim més i no ens perjudiquéssim ni tampoc perjudiquéssim...
Aquells que també circulen per la carretera, que no només està pels que som en aquell habitacle que es diu cotxe. Sí, sí, cal accelerar les polítiques, cal fer més investigació, cal millorar les infraestructures, però també cal que cadascú de nosaltres entengui que cada trajecte que fem és una responsabilitat compartida. Marta Domènec, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta a Baixgai al dia. Una abraçada ben forta.
Moltes gràcies i ens veiem d'aquí una setmana. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Va, que ens plantem nosaltres a la recta final d'aquest primer tram de baix allà al dia i això vol dir que tenim nova pàgina musical en català avui amb Sopa de Cabra que celebrarà el seu 40è aniversari amb una gira especial que farà parar de Tarragona el pròxim 18 de setembre amb un concert a dos quarts de nou del vespre a la CaixaBank Tarraco Arena, una cita que s'emmarca en la programació de grans esdeveniments musicals del recinte aquest 2026 i que és una oportunitat única per...
retrobar-se amb un dels grups més influents del rock català i amb un repertori que ha marcat diverses generacions. El directe repassarà grans èxits convertits en himnes populars, com el que hem escollit per avui i que ja sentim de fons l'Empordà. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara! Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera.
Varen passar ampolles i anys, i el siset encara aguantava. Dormint la mona a la vora del tren, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Ostres, ja n'hi...
Notícias en xarxa.
Bona tarda, són les 4. Us parla l'Albert Güell Banyola. Celebra la victòria d'Oriol Cardona, que avui s'ha convertit en el primer campió olímpic d'esquí de muntanya en una prova en què el Bargadà Otferrer ha acabat cinquè. És la segona medalla olímpica en un joc d'hivern per un esportista català després de la plata guanyada per quedar al Castellet a la prova de surf de neu de mig tupa a Pequín 2022. Feia 54 anys que Espanya no assolia un or olímpic en un joc d'hivern des de l'únic precedent fins ara
el de Paquito Fernández Ochoa el 1972. Escoltem Oriol Cardona en declaracions a Televisió Espanyola.
En política, el govern i els comuns han signat un acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat després de pactar prohibir la compra especulativa d'habitatge en sis mesos. La previsió és que el primer semestre d'enguany s'aprovi la modificació de la llei d'urbanisme per permetre que els ajuntaments puguin limitar les compres especulatives al seu municipi. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jèssica Albiach, ha qualificat l'acord d'històric.
És un dia històric perquè Catalunya es converteix en la primera comunitat de l'Estat en prohibir la compra especulativa d'habitatge. Què hem fet? Hem posat les bases, hem posat els ciments, hem creat l'eina perquè els ajuntaments puguen prohibir la compra especulativa als seus municipis i puguen expulsar els fons Voltor.
Ara falta el CID Esquerra perquè els comptes tirin endavant en un comunicat a les xarxes socials. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha felicitat per l'acord. D'altra banda, els sindicats educatius celebren la voluntat negociadora del Departament d'Educació que els ha emplaçat a noves reunions la setmana vinent, on els traslladarà una nova proposta de millores salarials i laborals. A la mesa d'avui, els sindicats han expressat a la Conselleria els rebuts total a les millores que els han ofert i adverteixen que, si no arriba un acord...
que si no s'arriba a un acord hi haurà noves mobilitzacions. I acabem explicant que els bombers de la Generalitat han atès més d'un centenar d'avisos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí i fins a la 1 del migdia d'aquest dijous. La major part dels incidents s'han registrat a les regions metropolitana sud, amb 43, a la metropolitana nord, amb 25, i a la de Tarragona, amb 15.
Notícies en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en sintonia a la seva emissora de proximitat. Així que si ens han estat escoltant, gràcies per confiar en nosaltres fins ara. I si ens estan escoltant, gràcies per confiar en nosaltres d'ara en endavant.
Avui és dijous 19 de febrer i han de saber que Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del Pla Vencat per forts vents des de la nit d'aquest passat dimecres i fins divendres al matí en bona part del país. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el vent deponent pot superar els 70 km per hora.
Entre els territoris on es preveu que bufi fort hi ha el Camp de Tarragona, a més de les Terres de l'Ebre i el sud de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta nit, de fet, el vent ja ha començat a bufar amb força i és possible que al llarg del dia d'avui s'arribin a superar, atenció, els 125 km per hora al Baix Camp i al Tarragonès. De cara a demà, això sí, la situació, diuen els experts,
que es normalitzarà. Per tot plegat, Protecció Civil demana prudència davant l'enèsim episodi de fort vent, perquè molt albrat està malfalcat després de les pluges abundants i les darreres ventades, i també compta perquè es poden produir desprendiments de terreny. Així que, tal com diem moltes vegades, seny, sentit comú i precaució.
Vinga, però ara deixarem de banda el vent perquè parlarem de l'aliança d'entitats sense afany de lucre del tercer sector que busca donar veu a les iniciatives amb impacte real que es porten a terme a Tarragona i que es tinguin en compte les realitats socials de la província a la Generalitat de Catalunya. I mentrestant, si ho volen, també poden anar preparant les seves consultes sobre jardineria, perquè d'aquí una estona rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera i obrirem les línies del telèfon del directe per a tota aquella gent que li vulgui preguntar alguna cosa.
Ens espera tot això i molt més aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia. T'expliquem el territori. Baix Gaià al Dia. La veu del territori.
Doncs bé, fa uns moments comentava l'Eduard Virgili aquestes ventades que ens afecten i en fem referència perquè part de les nostres convidades a l'entrevista d'ara per aquests motius sembla que han tingut dificultats per poder venir cap aquí. Hi ha transport interromput, en fi.
El que sí que podem fer és donar la benvinguda al president i fundador de Viu Lleure, que ens ve a parlar d'una nova federació d'entitats que acaben de conformar. Jesús Cayuela, molt bon dia, gràcies per venir. Molt bon dia, Raquel.
Bé, una entitat viu lleure que porta molt de temps ja treballant a diferents municipis del Baix Gaià. Amb seu Altafulla teniu activitat diària i constant a la Riera, Creixell, després també aquí a Torredam Barra. Altafulla, Alcatjar, Pallaresos, Perafor, Almorell, Tarragona...
Aneu creixent, com una tacadola i aneu fent cada vegada més feina, formant a molts joves també a l'educació no formal, al lleure i en tota aquesta part de tenir cura dels infants, de vetllar per un oci de qualitat. I no només els infants, perquè també teniu projectes amb gent gran...
Amb joves, sí, sí, sí. Bé, deies, com una tacada d'oli, però crec que hem de parar. De fet, aquest any ja hem reduït els municipis on fem actuacions, perquè ma mare, la meva àvia, que era andalusí, em deia que molta barca poca prieta.
I amb l'educació crec que hem de ser conscients que tots aquests projectes han d'estar una miqueta limitats per poder oferir projectes de qualitat, que això és el que estem intentant, amb infants, amb joves, amb gent gran. I aquí a Torre d'Ambarra, per exemple, projectes com el Casal de Nadal, la Setmana Santa, projectes que no existien,
i que s'han de fer per ajudar les famílies a conciliar i per crear espais de socialització i aprenentatge per als infants, joves i gent gran. Perquè l'educació formal, la formal, la que es fa amb llibres, amb cursos, aquesta educació no acaba en tota la vida. I l'educació no formal, igual. Llavors hem d'acompanyar les persones en una societat cada vegada més individualitzada a trobar llocs de socialització i d'aprenentatge comú.
per aconseguir aquesta finalitat heu vist necessari o que seria molt positiu poder unir esforços amb altres entitats per això avui vens aquí al programa Vaixgallà al dia perquè ens presenteu la FAIEC que seria la Federació d'Entitats d'Igualtat Educació i Cures o sigui, us hem de donar l'enhorabona perquè estem davant del naixement d'exactament què Jesús, què ens pots explicar?
Doncs mira, FEIEC neix amb la voluntat de promoure, enfortir les entitats del tercer sector del territori, de donar-li veu a la taula del tercer sector a Barcelona, a la Generalitat, perquè sàpiguin que aquí a Tarragona s'estan fent projectes amb un impacte real molt fort.
amb la via que et deia dels projectes de qualitats i acotar i limitar aquests projectes en entitats petites que tenen un impacte molt real i molt impactant, també, perquè...
Bé, en aquesta necessitat el que hem fet és que ens hem aglutinat, hem fet una aliança entre petites entitats, que el que intentem és que la nostra veu s'escolti allà on cal, no? Hi ha entitats com Dides, que és una entitat que treballa per abolir la violència institucional, de gènere i tot tipus de violència de següentats. També tenim l'entitat Todos en Azul,
que és una entitat que promou espais per a la conciliació i per a l'aprenentatge per a infants amb diversitat. Estem naltros, com a viu lleure, també està l'entitat Logos i estem intentant que aquelles entitats que encara no ho sàpiguin, entitats petites del territori que tinguin un impacte real, puguin vindre i...
federar-se en aquesta federació que el que cercarà sempre és ser altaveu de les seves accions. Per això, igualtat, educació i cures. Perquè volem... Sabem que si treballem aquests diferents departaments a la Generalitat, hi ha tres departaments que són aquests, no? Si fem aquest treball de manera conjunta, el nostre impacte és molt més...
important, més coordinat, i podem donar respostes a les necessitats, perquè a vegades l'administració, els serveis socials, l'educació, hi ha persones, hi ha percentatges de la societat que no acaben d'encaixar en el sistema.
per diferents coses, no? I moltes vegades venen a les entitats del sense feina de lucre per trobar aquesta resposta, i és que les entitats sense feina de lucre són les eines que necessita el govern per arribar allà on ell no arriba. I així anem.
Per tant, un projecte innovador en el sentit que no sé si teniu referents de cap experiència que s'hagi fet en altres indrets o neix d'aquesta necessitat que vosaltres heu detectat.
Bueno, referències... Sabem que hi ha altres federacions, però sobretot estan a Barcelona. Barcelona, Girona... Però a Tarragona, si les hi ha, no s'han fet escoltar massa. Perquè nosaltres, les petites, no ens hem adonat. El que veiem és que a la taula del tercer sector, en aquests llocs on es decideixen les polítiques que regulen aquest sector, hi ha entitats molt grans. Però tothom...
que pugui entendre una miqueta com funcionen les coordinacions d'entitats així o macroempreses, al final no pots donar una qualitat excel·lent en el teu cervell. No ho pots fer perquè tard o d'hora tractaràs a les persones, als teus usuaris o a les persones que treballen amb tu, com a números.
és burocràcia i així es gestionen les grans masses de persones. Llavors, en l'educació, en l'aboliment de les violències, en el tracte de les persones amb diversitat, necessitem personalitat, necessitem que aquestes persones i aquests sectors estiguin ben...
ben acollits i ben acompanyats. Llavors aquestes entitats tan petites el que fem són projectes que de veritat tenen un impacte i que necessiten tindre veu en aquesta taula on potser és possible que aquestes persones que estan en aquesta taula facin anys o mai han fet camp de treball en el seu sector i això és molt important.
Perquè totes aquestes entitats petites del que parlem són persones que estem dia a dia treballant en el sector de manera activa. Jo, personalment, soc el monitor de l'Esplai, de l'Altafulla, cada dissabte, i l'educador de l'Espai Jova de la Riera.
I això el que em dona és que no pugui desconnectar de la realitat. I com jo, Rosa, Rosa acompanya, Rosa és la presidenta d'Adides, Rosa acompanya a milers de dones
en defensar-les de la violència de tot tipus que reben. És impressionant. M'agradaria que un dia pogués venir i et pogués explicar una miqueta quines són les seves experiències, les seves vivències i és molt impactant.
Llavors entenc que la federació, d'entrada, esteu compartint l'experiència de cadascuna d'aquestes entitats. També suposo que per cercar solucions, algunes mancances que detecteu, simplement per enriquir aquesta experiència i oferir-vos recursos que us puguin ser útils...
I no sé si també, a part de fer aquesta difusió que apuntaves al principi per cercar suport d'administracions, perquè de vegades us venen a buscar per tal d'oferir això, aquests serveis, on no arriba l'administració pública. Penso en els projectes de temps de cures, no?
que això va ser a través del Consell Comarcal. Sí que està treballant amb infància i joventut, però anava des dels apartaments de benestar social i d'igualtat. Sí, sí, tal qual.
Hem vist, a nivell personal, com a viu lleure, hem vist com l'administració... Hem pogut donar un cop de mà a l'administració en aquest aspecte, creant projectes o de projectes ja creat donant més qualitat.
Ho podem fer per això, per la personalització que fem dels projectes, i és que el que busquem amb aquesta federació és precisament això, compartir recursos, saber com ens podem connectar de manera més eficient, com podem donar idees també als polítics.
perquè no oblidem que els polítics són persones com tu, com jo, com qualsevol persona del carrer, que vol representar, o m'agradaria pensar que això és així, que vol representar el seu municipi, el seu poble, la seva gent, i necessiten idees, necessiten saber quines són les realitats. Moltes vegades ens pregunten...
És cert que no responem tant com necessitarien, responem molt poc. Les entitats els que donen són aquesta realitat i els podem donar idees per modificar o adaptar les polítiques a les realitats socials coexistents en la seva societat.
Creiem que d'aquesta manera, fent aquesta federació, tindrem més potència quan a números perquè, com parlàvem abans, la burocràcia parla molt de números i parla molt de quina estadística hi ha. Nosaltres ho vam notar com a viu lleure per la declaració sobre l'essencialitat de l'educació no formal. Hem arribat als municipis dels nostres voltants.
I ens vam adonar que necessitàvem federar-nos, necessitàvem fer un grup, una aliança per arribar a més juny. I d'aquesta manera també ser escoltats en tots els nostres sectors, com la igualtat, l'educació i les cures, que les cures abarquen des de la inserció laboral fins a la diversitat, l'atenció a persones grans...
És un sector, deies, el tercer sector. Normalment són entitats, almenys sense ànim de lucre, les que voleu representar. Tot sovint cauen molt a la figura del voluntariat, del voluntari. Vosaltres també entenc que voleu reivindicar la professionalització...
i que hi hagi un reconeixement d'aquestes figures que esteu fent una tasca en tots aquests sentits, el de les cures, que moltes vegades està, a més, molt feminitzat, però que hi ha també tota aquesta tasca que ara per reivindicar...
Sí. Bé, és que hem de diferenciar entre entitats sense fany de lucre i només el voluntariat. El voluntariat és una tasca que es fa des de la voluntat i sense voler rebre cap mena de...
de nòmina, de regals, de qualsevol cosa. Però una entitat sense feina de lucre el que vol dir és que l'entitat no té feina de lucre. Les persones que hi treballen tampoc tenen feina de lucre, però això no vol dir que les persones que hi treballen no tinguin dret a una nòmina. Hi ha una nòmina digna.
I això també és el que defensem. En el nostre sector, el sector d'educació no formal, estem molt precaritzats. Fa poc vèiem que hi havia una vaga d'educació on també ens sumem per dignificar. Creiem, ja ho saps, que l'estructura del sistema educatiu ha de canviar, ha de modificar-se i adaptar-se. I així amb tots els altres sectors.
Clar, a més és que esteu omplint un buit, que és molt important, i on també reivindiqueu que ha d'haver-hi un temps educatiu, des de la vessant potser més lúdica, però estem parlant de moltes hores, perquè parlem dels espais del servei de menjador,
que clar, hi ha d'haver també un monitoratge que s'ocupi la canalla, perquè no només és menjar, són dues hores, dues hores i mitja, fins i tot en algunes escoles havien estat tres. Parlem també dels temps d'acollida fins que entra la canalla, fins que comença l'horari lectiu, hi ha una hora al matí, tot sovint, o hi ha una hora després a la tarda, a part de tots aquests períodes de vacances...
de les famílies, on també s'ha de buscar aquesta activitat per garantir això, la conciliació familiar amb la part laboral. Per tant, esteu oferint això, un espai que no és una cosa puntual, que també em sap menar, però em refereixo que esteu donant...
cobertura a aquesta necessitat que ocupa gran part del temps. Sí, sí, és que la societat ha canviat, ha anat canviant i ens hem d'anar adaptant. El sistema triga una miqueta.
adaptar-se, perquè primer no podem trobar una solució a un problema que encara no tenim i sempre ho hem parlat moltes vegades el tema de la tecnologia, la irrupció com s'estan fent ara polítiques per prohibir les xarxes socials
Ja sap que hem parlat moltes vegades de quin impacte tenen les xarxes socials amb els infants, amb els joves, amb la gent gran, amb la seva capacitat d'atenció. Jo, com a referent educatiu d'un espai jove, he vist com ha sigut marmada la capacitat d'atenció. I al final la iniciativa, també.
I això és molt important. La FEC el que busca és suplir, és buscar aquesta modificació de les lleis per una altra via que ja no és la de sortir al carrer i fer vagues potents perquè la societat ha canviat de tal manera que no es reuneix d'aquesta manera.
I creiem que amb la FEIEC podem donar guerra, podem fer que hi hagi canvis reals. Com ho deia, donant idees als polítics. No volem ser uns antisistemes de primeres. El que volem és adaptar aquest sistema que creiem que sí que pot funcionar, però s'ha d'adaptar, s'ha d'anar millorant, si és així.
El vostre àmbit d'actuació l'heu centrat a la demarcació de Tarragona al complet o bàsicament Camp de Tarragona per tal d'anar aglutinant totes aquestes entitats. N'ha citat unes quantes que sabem que tenen un treball i un impacte real, però suposo que també esteu fent una crida a totes aquelles que s'hi vulguin sumar.
Sí, dintre de poquet, d'un parell de dies, farem una campanya enviant cartes de presentació a les entitats petites perquè puguin, si volen, federar-se l'entitat i tenir veu també. Sí, volem donar veu a aquelles entitats que ho necessitin. Abans deies, no, Tarragona, el camp de Tarragona...
És el territori, el territori de Catalunya. Sí que sabem que hi ha moltes entitats que són federades a Barcelona, a Girona, però en aquestes zones d'aquí no trobem això. Sí que trobem que hi ha entitats petites que van a federacions que estan a Barcelona, on hi ha també entitats molt grans dins d'aquestes federacions, però la seva veu acaba apagada.
S'apaguen perquè aquestes entitats tan grans no els hi deixen parlar. No és que no els hi deixin. És lògic que una entitat que representa tants treballadors puguin tindre més veu. És lògic. I les petites?
Les que parlàvem abans, les que tenen impacte i les que estan allà treballant i s'estan adonant realment, no a través d'estadístiques, perquè nosaltres també fem molts números, a través de les enquestes que fem a les famílies, als joves, a la gent gran. Tenim moltes dades, però al final hi ha una cosa que no és tangible, que és la vida, que és la reacció de les persones i el seu convivre a la societat, no?
Per tant, avui estem anunciant aquest naixement de la FAIEC, la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, que aglutina, doncs, de moment... Quantes entitats esteu ja? Les fundadores som quatre ja. Sou quatre, sí.
Molt bé. I ara sabem que hi ha altres entitats que volen sumar-se i estem oberts. Tenim un correu electrònic que és informaciófeyec.com on ens poden donar totes aquelles dubtes que tinguin i que ens poden preguntar.
D'acord, doncs és important també tenir ja una via de contacte, informaciófeyec.gmail.com, per tal de resoldre dubtes i de començar a rebre aquesta informació inicial sobre la Constitució d'aquesta federació que vol representar les entitats sense afany de lucre del tercer sector.
i, alhora, ajudar que siguin reconegudes per part de les administracions, per grans de la Generalitat, sobretot, però entenc també que diputacions, consells comarcals i, després, també els municipis, perquè, evidentment, suposo que amb qui més treballeu que va sent amb els consistoris dels pobles on aneu fent el dia a dia...
No sempre és fàcil aquesta gestió, alguna vegada ho hem comentat, us trobeu, per exemple, les licitacions que entren en una lògica que no acaba de casar amb aquest seguiment que us agrada fer a les entitats, és a dir...
deies, ets referent. Aquesta paraula de referent implica una continuïtat a la vostra tasca. Si entreu en aquests concursos, en aquestes... Mercatelitzen i fan d'un servei un producte. I fan
Això que sigui difícil de vegades garantir una perpetuitat, però una perllongació, una durada estable d'alguns d'aquests serveis. O sigui que també entenc que obriu aquestes vies de fer repensar alguns processos per vetllar per la qualitat del servei més que per les quantitats econòmiques. Tal qual.
Bé, és que de fet s'ha passat no a nosaltres només a Biolleure sinó a altres entitats que després d'haver estat nosaltres durant uns anys fent aquest projecte educatiu després ha vingut una entitat d'aquestes grans i la qualitat
m'invada. Però és lògic, perquè no podem tractar d'igual manera a una persona, a un equip de persones, que són 25, 50, 60, que 250, 300... No és el mateix. No arribes com a persona. El teu ideari, l'ideari d'aquella entitat, no arriba al final, perquè les persones que són contractades només veuen una entitat, una fundació, però que és una empresa.
I tu tens la sensació d'estar... Ho sé perquè jo vaig treballar, no? Tens la sensació d'estar treballant per una empresa, no per una empresa tan sense fany de lucre, que té un impacte social. I que el seu objectiu principal és aquest. I un arrelament al territori, no? Que és el que reivindica aquesta proximitat al coneixement de l'entorn. Per això treballem molt amb els municipis. Per això el que deies, no? Amb les administracions locals. Perquè al final són les que veuen les polítiques reals, el que fa falta, el que necessita.
I lluitem amb elles per defensar els seus interessos. De fet, la subvenció de temps per cures neix d'aquesta informació que anem donant a l'administració, d'aquestes necessitats que hi ha.
I, de fet, nosaltres cada vegada que ens reunim amb polítics de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat, el que els hi diem és que els municipis petits necessiten més subvencions per poder acollir aquests projectes del tercer sector.
Clar, per fer aquest acompanyament educatiu, no només a la infància i al jovent, sinó també a la gent gran, és evident que, tal com evoluciona la societat, cada vegada hi haurà més població envellida. Teniu detectada també aquesta solitud no desitjada.
que s'ha d'abordar, s'han de començar a oferir solucions. Hi ha projectes, aquí anem parlant tot sovint, però hi haurà una necessitat creixent. Vosaltres ja esteu posant, en certa forma, eines per començar a abordar aquesta situació. Sí, bé, de fet, mira, ara l'april, penso que és, ens n'hem de creuer amb la gent gran.
Però són com les colònies que vam fer l'any passat, Creixer i Altafulla, doncs aquest any és un creuer, perquè vam voler la gent gran que ve als nostres projectes. Doncs anem, però no és com un viatge de l'incerso.
hi ha un acompanyament dels referents educatius que tenen durant tot l'any hi ha aquest caliu aquest aprenentatge comú entre tots que és el que necessita i aquest vincle que dèiem que de vegades quan entres en aquesta lògica d'un any, dos anys el que necessita també la gent és que un cop has fet aquest vincle doncs no es trenqui perquè ara arribarà un altre en fi
Podríem estar parlant aquí moltíssim, Jesús, i jo crec que reprendrem aquesta tasca que començareu a fer des de la FAIEC, des de la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres dels components i representants que deies, avui no ens han pogut acompanyar tots com estàvem previst. Hi ha molts temes que hem d'introduir en aquest debat i des d'aquí ens agrada poder amplificar...
Aquestes qüestions que manifesten problemàtiques, però alhora també amb aquesta vessant resolutiva de fer propostes en positiu que ens donen una mica més també d'esperança, si voleu, però alhora...
en el dia a dia per tal de començar a vestir tots aquests espais i temps de lleure en l'àmbit educatiu, en l'àmbit de les cures i alhora la igualtat perquè és una qüestió que sempre acompanya de retruc la tasca que realitzeu aquestes entitats.
Doncs Jesús, ens hem d'anar acomiadant. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent estigui pendent, que aviat suposo que també començareu a fer difusió a través de xarxes. De moment, la vostra activitat de viu lleure sí que l'anem veient, per això aviat esperem tenir alguna de les imatges que fareu d'aquesta Federació d'Entitats Igualtats, Educació i Cures.
Sí, volia afegir una coseta. Raquel, moltíssimes gràcies sempre per convidar-nos, per donar-nos aquest espai, aquest alta veu, que és molt important per nosaltres perquè ens dona peu a poder ser escoltats per a aquelles persones que ho necessitin.
Doncs un plaer, com sempre, de rebre aquí el Jesús Cayuela, president i fundador d'aquesta Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres entitats aquí del territori que sumen esforços, aglutinen sinergies per tal d'oferir un millor servei a les nostres comunitats. Seguirem en contacte. Moltíssimes gràcies i fins la pròxima. Adéu.
Això és Baix Gai al Dia, el programa d'Altafulla Ràdio. I el que fem nosaltres ara, aquest dijous, és agafar el relleu de la nostra companya Raquel Martínez d'On a la Torre per donar la benvinguda al nostre jardiner de capçalera. Un dels nostres moments preferits de la setmana és la visita d'en Joan Maria Vidal. Això és jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaià del grup La Rasa.
Jo, Maria, bon dia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Vens molt de... Escolta, de xiquets de Reus, avui, d'aquest... Xiquets de Reus? Home, amb aquesta camisa de color ballant, així... Menjar amb una camisa negra i una americana... Ah, és una americana, veus? Em pensava que era com una camisa més aviat texana. Perdó, és una texana, sí, sí, caram, caram. No sabia que primer hi havia l'outfit, aquí. No, però dic, mira, és un... Sí, vull dir, va molt amb el temps.
M'encanta, m'encanta, perquè diu que és una de les seccions preferides i primer banalitzen a veure com vaig vestit. No, no, no, veig molt elegant, escolta, tot s'ha de dir. Sí, sí, sí, després tinc una vent ara a Vallagabà i per això vaig potser una mica més arreglat de lo sovint amb un dia tan ventós com avui. Sí, sí, sí.
Per cert, escolta, seguirem parlant de llavors perquè és un espai que vam deixar pendent fa 15 dies. Recordem, la setmana passada no vam tenir secció de jardineria perquè vam oferir un especial de Baix Gai al dia amb motiu de la ventada o de la nova ventada.
Això que cadascú s'ho agafi com vulgui. I per tant, recobrarem aquest tema. També parlarem del vent, perquè avui torna a fer vent, però abans recordem que l'audiència d'aquest programa pot participar en directe. Exacte, que ens encanta que participem en directe, que truqueu i que participeu aquí a Folla Ràdio 1, a la Torre, o també a Arda Verà, a Ràdio 1.
Roda Barà. I ens encanta que participeu en directe. Si ho podeu fer, trucar al 977-6506-93, 977-6506-93, i fer qualsevol consulta, sugeriment, o qualsevol tema resultant en gereneria. Estarem encantats que participeu i ajudar-vos, escoltar-vos, o simplement també compartir algunes experiències pròpies.
I tant, i si no, a través d'un WhatsApp, allò que hi ha algú que diu, no, ara jo no puc trucar, o que em fa vergonya de trucar, que ens enviï un WhatsApp al 660-355-717. 660-355-717. I si no, això, 977-65-0693.
Fantàstic. Joan Maria, escolta, comencem per això, pel que ens toca avui un dia més, que són aquestes ventades. Que cansats estem, eh? Que portem d'any. Comencen a carregar una miqueta el cap. Mira, abans en parlàvem aquí a la redacció amb un col·laborador que arribava i...
Vaja, a mi personalment, eh? Se'm posa molt aquí damunt dels ulls, aquí les celles. Doncs mira, exactament igual. Jo soc bastant antimàticament. Saps que la típica gent que es pren... Hi ha gent que es pren ibuprofenes com si fos xocolatines, no ho sé, o tal. I jo ahir em feia mal al cap i aquesta part aquí davant també tocant així l'ull i tal. Sí, sí, mira...
Ara mateix m'ho noto aquí damunt. I ahir no em vaig prendre res. Vaig dir, mira, me'n vaig a dormir a la nit ja. I m'he aixecat igual. I llavors avui m'he pres un partit de molt d'aquests i ara ja em trobo millor. Però ostres, Déu-n'hi-do, eh? I evidentment les pressions atmosfèriques baixen, canvia amb el vent i es nota també, es nota. I ens afecta, evidentment. A les planteres no ens afecta d'aquesta manera. Jo fa uns quants dies que abans d'anar-me'n a dormir...
una tassa de farigola, de sopa. Vaig fer una olla de sopes de farigola, i llavors, com que a casa tinc no sé quants pots d'aquells de la xocolata d'un ta... Que els has hagut de buidar primer.
Fa temps que els vaig buidar. Has canviat la xocolata per la farigola. Els tinc allí, vaig fer una olla molt gran, això de la farigola, i la vaig posar tot en pots. I abans d'anar a dormir, doncs mira, m'agrada més amb pa sec, allò amb el plat, però doncs abans d'anar a dormir, escolta, una tassa de sopes de farigola. Hi ha una cosa que costa molt poc de fer, Eduard, que jo ho tinc a fer de casa i ho recomano molt, que és...
pots de vidre que tenim, que segur que utilitzem molt de llegums, de tomàquet o el que sigui, i algun el neteixem, doncs tenir un o dos pots amb Maria Lluïsa. Un o dos pots amb llaurer, amb farigola, perquè són branques de plantes aromàtiques que tallem, que deixem secar i llavors mantenir-los. I va fantàstic perquè si els tens a mà...
els utilitzes, no? Una mica de fricola, una mica de... No tant com allò verd que pots tenir a la jardina de casa, tenir una menta, o tenir una mica de lavanda, però, clar, aquestes herbes que s'utilitzen més en sec, és fantàstic tenir-les, i tenir-les a mà, i tenir aquests pots de vidre, que no cal que siguin la xocolata, perquè he de consumir xocolata, però poden ser el que vulgueu, i després reomplir-les amb planta aromàtica, que després utilitzem tant per fer infusions, com per cuinar, i ens va fantàstic tenir-ho. I això és una cosa que, mira, que es costa molt poc tenir...
I quan ho tens, en tres frondiment i val molt la pena. De fet, crec que hauríem de tornar una miqueta allò que es feia abans. Sí, exacte. Sí, sí. Sí, sí, tal qual, tal qual. I tenia a casa això, una mica de puniol, una mica de farigol...
És que no és tan difícil i, a vegades, ajuda moltíssim. Vull dir que és molt fàcil de poder, d'alguna forma, tenir-ho a l'abast. A vegades ens trobem gent que diu, no, és que jo en pisos no puc tenir tot això, no? I doncs, mira, llauré, a vegades venia a tot arreu. Farigola és fàcil d'aconseguir. El que passa és que pots anar pel de fora i anar recollint el que vulguis?
El que vull dir és que tothom gairebé en té, a casa, els avis, els pares, els tiets, no? Llaurer, estic segur que és superfàcil d'aconseguir, en qualsevols parcs tenim llaurer posat, i ens surt el llaurer com una planta, els romans ja la feien servir com una planta molt medicinal, i tenim una planta que surt molt fàcil.
No sé si realment pots agafar i collir quatre branques de farigola al bosc. No crec que estigui ben vist, però tampoc, no ho sé. No vull posar en un jardí que desconec en aquest sentit. Però sí que és fàcil de tenir. És a dir, no ho sé, a mi molt de gent que té llaurea a casa o que té farigola plantada o que té espermellac. I a més si li dius, ostres, em dones la Maria Grisa, que és una planta...
com molt desconeguda per la gent de, deixem-ho dir així, urbanita, és una planta que és superràpid, que creix molt fàcil, que s'arribostiva molt forta, quan l'agafes una miqueta fa una olor tremenda i tens unes branques tallalletes, és com una infusió de Maria Lluïsa, és una meravella, no? En canvi, si això vingués en càpsules...
i fessis un botó i aprenguessis, tinguessis així tan sec, seria com que ens hem tornat tan còmodes que sembla com una cosa molt difícil de tenir, de fer, ara he de tenir uns pots de... En canvi, quan de debò tens les manques tallades, les tens seques, les tens posades en un pot i treus aquest rendiment així, perquè et diràs una tonteria, però a vegades agafes menjars, menjars, deixem-ho dir així, prefets, què vull dir? Unes mandonguilles. Doncs no fas el típic d'agafar la carn, triturar la carn, sinó...
A vegades compres mandonguilles i agafes quatre pèsols, una ceba, una mica de tomàquet i ho fas, no? Doncs fa tonteria, tens llaurer. Li poses dues fulles de llaurer i dius, però quines mandonguilles més bones, no? O posar-hi... Llavors t'anir-ho així a mà, escolta, més magnífic. Vull dir que hem de recuperar això, però a més tenim en compte molt d'on venim, perquè a vegades ens prenem medicació, ens prenem coses i si saps d'on ve l'origen, la immensa majoria venen de planta.
Saps? O sigui, l'aspirina, àcid salicílic, sàlix, és un tipus de desmai, el sàlix babilònic és el desmai, i el sàlix ja es feia perquè els romans ja i els grecs sabien que sota del sàlix el mal de cap et marxava, inclús a vegades posaven una branca a la boca i et marxava el mal de cap. Llavors, en sintetisme, exactament la matèria prima que treu per fer-ho, no?
Què vull dir? Que en el fons ja venim d'aquí, però ens hem trobat molt còmodes i una cosa ràpida i que pugui comprar i que funcioni. I en canvi, quan veus que realment el que feies d'una infusió de farigola, el bé que senta, com et fortaleix, com va bé, clar, i parles amb la gent gran, diu, i tant, clar, ostres. I en canvi l'altre és com...
no, això no funciona, no? Millor algú que en venguin a la farmàcia i que tingui... Que també, eh? Vull dir, quan s'ha de recórrer als químics, doncs... A recórrer, no tenir-ho com una cosa de base de dia a dia. Bé, va, escolta'm, no som mitges naltros. No,
ni cuiners. Escolta, Joan Marqués, fa vent que la conversa ens ha portat aquí el vent. Quines precaucions hem d'aprendre amb diguis tan ventosos als nostres jardins, patis, als nostres balcons, per les nostres plantes. Hem vist molts arbres com es tombaven perquè el terra ha quedat empavat
d'aigua, d'aquestes últimes pluges dels últims mesos i no sé fins a quin punt podem prendre alguna mesura. Segurament el dia d'avui hi ha mesures poques perquè portem tant de vent que hi ha gairebé els tessos més alts que no tenen pes o així cauen en plantes que han anat creixent i fa bandera, fa vela.
i cau, no? Mira, arraconals, posar-los en racons més arrasserats del vent. També pensem que per molt que estigui recent plogut i hagi plogut, tot el que tenim amb testos i amb torretes, quan fa aire asseca moltíssim, molt. El vent és el que més asseca de tot, no? I quan acaba el vent hem de regar, i això és gairebé, no? Llavors, nosaltres, a les nostres gènereies, el vent és... hem d'aixecar testos i regar, no? Llavors, quan acaba el vent,
automàticament rega i et trobes realment molta planta seca i dius, però si va ploure abans d'ahir, com pot ser, no? I és que el vent ha secat moltíssim. Gairebé et diria que ara per ara ja està, però sí que tenint en compte que quan fem podes, nosaltres fem podes, les fem per diverses coses. Un és per intentar tenir millor fruit, l'altre a vegades perquè ens interessa tapar i tenir aquesta privacitat i tal, i l'altre és per precisament fer que les branques dels arbres creixin fortes i agafin aquesta fortalesa per poder aguantar coses com el vent, no?
Quan podem, el que fem sempre quan tallem una branca és a aquella branca, li tallem pes de la punta i el que fa és engreixar-se aquella branca i rebrotar de nou. Per tant, pot aguantar molt més pes perquè està molt més gruixuda. Un tronc gros i ample aguanta molt més que un tronc primet. Llavors, aquelles branques tenim molt llargues als arbres, que de vegades ens arriben on volem que arribin perquè ens fa sombra, observem-les si...
Creiem que aquella vara de fusta, aquell tronc de fusta més prim, aguanta tant de pes. Ostres, què m'interessa la sombra allà? Doncs tallem-lo a una certa llargada, pensant que allò s'engreixa i rebrota, no? I ens permetrà tenir més sombra allà on volem, i que ramifiqui, i que aguanti amb fortalesa, no? Llavors, avui no podem podar, però les podes tenir-les. Doncs, en dies de menys com avui, a vegades tenim arbres que veiem branques que es mouen moltíssim.
És a dir, que avui observem. Una observació avui de dir, ostres, hi ha aquestes branques o aquest arbre, mira com es mou. Ostres, que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Això són senyals de dir, vale, aquest arbre està ja a un límit. Si segueix creixent, si en segueix una poda, o la poda és natural, que vol dir que acaba trencant-se pel vent,
o per algun altre fenomen que dius es trenca i ve, o la trencada no la controlarem, caurà on sigui la branca o que va caient l'arbre, no? Què podem fer? És a dir, si detectem, primer de tot, com detectar el perill de caiguda d'un arbre? Que una cosa és que caigui...
mira, cau al mig del carrer i no enganxa ningú, però cau al mig del carrer i enganxa una persona o és igual, o un cotxe, i aquí ja parlaríem de danys materials, o es tomba sobre la teulada de casa, escolta, et fot una trencadissa de... Mira, quan som palmeres...
Les palmàcies no ens haurien de preocupar. Sobretot palmàcies, no parlo de mig de voreres o així, sinó palmeres plantades en jardí o així, no en llocs asfaltats o llocs... Palmeres no ens haurien de preocupar perquè són plantes que es dobleguen i que estan molt almatèses al pi, inclús tenen les fulles
que estan partides entre elles i llavors el que fa és tenir menys resistència al vent, no? Però la resta d'arbres, que no es doblega el tronc, el que hem d'observar és que l'arbre, el tronc principal, es manté prou ferm i com a molts s'inclina allò poquet, entre 15, 15 graus, 20 graus, no? Ara, quan veiem un arbre que es comença a inclinar, que s'acosta a 45 graus, és molt bèstia...
dius, uau, uau, pateix, no? Clar, un arbre a 90 graus no es pot doblegar, es trenca. Llavors, quan veiem que un arbre es doblega a 45 graus, ja és complicat. Però a vegades tenim branques d'aquests arbres. Sí, però jo et parlava més aviat d'allò que els veiem que es tomben de soc arrel, no? Que veus el cul, no? Però perquè això passi...
Eduard, veurem que l'arbre no es manté de peu. Quan hi fa vent, aquell arbre es comença a doblegar. Llavors, per què? Perquè és la vela, la vela que fa l'arbre, tot el pom de fulles de l'arbre, el que fa, fa molta resistència al vent. I aquell arbre comença a tombar-se. És a dir, difícilment veurem un arbre que es manté de peu, recte, i pum, cau de cop. No. Aquell arbre primer fa la vela, aquesta vela comença a doblegar-se. Quan arriba a 45 graus,
Estem pensant que la força que està fent el que és el tronc, que s'està agafant les arrels, hem d'imaginar les arrels com que s'agafen a terra, i fa que aquell tronc es matiqui de peu. Aquí és un moment molt perillós, que hem de dir, hem d'actuar ja. I què s'ha de fer en casos així? Esperar que acabi el vent, perquè no ho pots fer abans, i llavors podar.
o podem a través d'un professional si l'arbre és molt gran, o treure-li pes a l'arbre, però sobretot el que hem de fer és veure, precisament com que això és una bandera, fa banderes, aquestes banderes qui les aguanta? Són branques molt llargues, amb poca resistència, llavors tallar-les, que sobretot se'n va cap a un costat, que és habitual, se'n va més cap al sud, o que hi ha un altre arbre a dalt i aquest arbre ha crescut lateralment, doncs aquella branca tallar-la per la meitat.
Quan tallem i engreixem, que s'engreixa el tronc, quan tallem i s'engreixa el tronc, a banda, l'altra cosa que passa és que s'engreixen les arrels. I les arrels també tendeixen a créixer cap allà on necessita més subjecció. Llavors, aquell arbre ha tallat cap allà i el pes va cap aquell costat. Doncs les arrels precisament van cap a l'altra. Hem de tenir en compte que a baix hi ha una cosa que no controlem, que és que no controlem què hi ha d'arrels a baix i cap on van les arrels. Perquè a vegades ens trobem que a sota hi ha una roca gran.
i l'arbre només ha pogut tirar arrel cap a un lateral o cap a un davant i aquell costat no. Llavors, quan el vent bufa del costat contrari, està molt més dèbil. Això ho hem d'observar molt fàcil. Jo pensava que ens parlaries ara de, ostres, si avui fa vent...
Ara estarem dos dies que no en farà i podem molt bé, però si torna a fer vent, tornem a córrer el risc, perquè aquestes arrels encara no s'hauran engreixat. Em pensava que ens parlaries o que ens diries actuacions d'urgència tipus puntals o...
Mira, clar, tot avèn de l'arbre d'alçada, que parlem de l'arbre, no? Però amb un arbre, un pi, una alzina grosseta, si veiem que es doblega bastant i hi ha branques que dobleguen molt, el millor que podem fer és precisament acabar el vent i tallar. Tallar i podar aquestes branques més gruixudes. Ni que digués... No en sé gaire de tallar, no? Però talles una copeta de dalt que dius... És que aquesta copa es movia molt, t'asseguro que el següent vent que vindrà allò ja no es mourà, perquè precisament li traguem la vela, no? Això és el millor que podem fer.
Posar puntals o lligams als arbres és una mesura que es fa quan l'arbre està recent plantat, que porta molt poc plantat, a vegades menys d'un any, que no ha pogut arrelar prou i que diguem que té vela suficient, però en època d'ara, que és la majoria d'època fulla caduca, que porta la fulla, o que tenim arbres de fulla perine, però és l'època de menys fullatge,
Haver ara de posar puntals, et diria, és perquè estàs veient que està caient. Llavors, lliguem-lo, fem el que sigui, d'acord? Però, just pas salvent, hem de podar. Hem de podar i és urgent. L'ideal seria visualitzar ara el que més s'està movent i podar. I podar, just pas salvent. I ja està.
Doncs vinga, seguirem aquestes pautes, aquests consells. Ens queden escassos 7-8 minuts per seguir parlant de llavors. Per parlar del tema que parlàvem. Faia un resum molt ràpid. Parlàvem de les llavors. La llavors nécer viu en estat latent. Vol dir que és un nécer viu que està consumint mínim, mínim, mínim, mínim.
més energia. A dins de la llavor hi ha com aquests pots que parlava l'Eduard de xocolata per ell, energia pura, en què l'ésser viu absorbeix, va menjant poquet a poquet amb mínim consum perquè no té gens d'activitat.
Quan nota temperatura agradable i humitat, aquesta llavor el que fa és absorbir aquesta humitat, engreixar-se i germinar. Però les plantes el que volen és que aquestes llavors arribin a llocs on elles no arriben i intentin procrear-se al màxim perquè algunes d'aquestes llavors pugui arribar a un lloc on hi hagi aigua, on hi hagi humitat, on hi hagi molt de temps i pugui germinar. Llavors, les llavors, les plantes fan diferents sistemes per adaptar aquestes llavors que arribin a tot arreu.
Parlàvem que totes les llavors del món són resistents al suc gàstric. I tant. Vol dir que tu te menges una llavor, tal qual, i travessa tot el teu cos, l'intestí, i la deixes anar tal qual preparada ja per germinar. Llavors, clar, el que fan moltes plantes és embolcanyen la llavor amb un fruit.
un fruit que sigui atractiu, una cirera, un raïm, un vesc, un grèvol, són fruitets de colors que els ocellets, els animals herbivos o nosaltres, doncs, simplement agafem i mengem, no? Llavors, aquest ocell tranquil·lament vola o emigra i para amb una illa a descansar, doncs, quan defeka, doncs, està automàticament aquella llavor agafat un taxi i s'ha transportat, no? Llavors, parlàvem que un dels...
de fer que les plantes arribin a tot arreu és gràcies a que la llavor, tu quan te menges una poma i te'n estàs menjant la llavor, la llavor no la digereixes. Aquí parlàvem que quan menges xia o sesam o aquest tipus de llavors que estan tan de moda, o es cuinen, o es trituren, o la mastegues, o tal qual entra, no absorbeixes cap tipus de propietat. De fet, envenen de triturades, perquè la puguis també...
d'altres maneres que puguis, no? Llavors, és una manera de transportar-les. Llavors, les plantes han enginiat diferents tipus de mètodes per transportar. Que sí que és 7 minuts, és com que va molt d'aquí. No, doncs escolta, tranquil, si convé ja recuperarem el tema. Llavors, a part d'això, també aprofito en un altre sistema, que és el d'avui, que és el vent.
Les plantes volen amb el vent les seves llavors. Veurem la típica dels angelets. Els angelets, sí. Que bufes i volen, no? I això, cada una que vola, és com si posessis un paraigua a cada una de les llavors. Llavors, aquella llavor és capaç de volar amb el vent, comencen a escampar, i de tot aquell munt de llavors, alguna va parar en algun lloc on hi ha terra, on hi ha humitat, i llavors quan germina la humitat, doncs pot germinar.
I els helicòpters, també. Exacte. A la Rambla de Tarragona, per exemple, hi ha tipuanes que fan un tipus de llavor que porta un ala. Sí. I aquesta ala, quan hi ha vent, es desenganxa de l'aire, de l'arbre, i amb l'aire vola. Arriban a volar més de 15 i 20 quilòmetres. Hi ha arbres que fan, en vez d'una ala, dues ales. I fa més tipus helicòpter encara, no? Llavors, quan tu les veus cadascú a la Rambla o a qualsevol lloc, veus que acaben com volant un helicòpter. Per aquí fora,
a l'Avinguda Marquesa, d'on hi ha algú, no? Sí, sí, sí. I també acaben així amb helicòpter. Però et diré més, hi ha plantes que enginyen, aprofitant, és que hi ha molts sistemes de transport, que avui no els acabarem de dir tots, però amb el vent, hi ha plantes que encara enginyen també un sistema molt més bèstia, adaptada al seu lloc de viure. Per exemple, imagina que vius un lloc molt desèrtic.
Sí, home, el Far West. Molt bé, molt bé. Ja saps on vaig a parar. Sí, sí, l'altre dia anava cap a Salamó. I ho vas veure. Passava per la 9 i just quan arribo allí a l'encreuament de la Pobla de Montornera, allí vaig veure, dic, mira... I va passar allò, la típica bola que es veu a l'Oest. El Far West, la 9 era allà al Far West.
quan fan allò pistola amb pistola, i veus passar allò. Allò és una planta que no només... És com un rostoll. És com un rostoll amb rodó, molt bé, però ja creix en forma rodona. Ah, sí? Sí. Això sí que no ho sabia, que creixia ja en forma rodona. Clar, fixat-hi que no en veuràs mai cap de quadrada.
No, quadrant no, però pensava que era això, que a base del vent, de donar-li trompades o el que sigui, es va rodonint una miqueta el que passa amb els còdols de riu, per exemple. No, no, no. Saps els bombos de loteria? Sí. Doncs podríem dir que imiten això. Aquesta planta neix en rodó. Neix en rodó, va creixent, creixent, creixent, creixent, llavors hi ha un moment en què ja para i ha tingut prou energia com per fer la floració, i llavors hi ha hagut la polonització i fa les llavors. Les llavors les fa dins d'un sistema...
perquè m'entengueu, és com una càpsula grossa en què la part de dalt hi té una tapa, però la tapa queda una mica oberta, molt poquet oberta, sí? I a dins hi ha totes les llavors, les llavors són com boletes, com de xia, més o menys, són més grans, però més o menys, no? Llavors, si tu remenes això, de redon en cau una. Què fa la planta? Quan ja les té totes ja, que estan les llavors ja quasi fetes, el que fa és ho dóna tot pels fills.
I llavors asseca, tota la planta s'asseca, s'asseca, s'asseca, donant tota l'energia que ha absorbit a aquestes llavors. I els dona aquesta part que dèiem d'energia a dins de cada una dels llavors. Llavors quan la planta està seca, les llavors estan preparades. Llavors la planta està quieta, i quan llavors bufa prou vent, com per, crac, arrencar la planta. I la planta quan s'arrenca comença a girar.
i comença a rodar, rodar, rodar, rodar, rodar. Quan va rodant, aquelles llavors es mouen dins del bombo, que és cada llavor, i en aquell forader, clic, de cop cau una, i cau una altra, i llavors cau una altra, i llavors la planta mateixa s'encarrega de que amb el vent va i transportar-se, i d'aquesta manera s'assegura que no surten totes alhora, no surten al mateix lloc, no van a parar en un lloc més de secar, o més de roca, o més de... Alguna anirà a parar en un lloc amb més aigua i més pluja, i és una manera de com amb el vent es pugui transportar
Aquesta planta, aquestes llavors, i acaben escampant-se i sortint a tot arreu, ja utilitzant el propi creixement de la planta. No és l'única planta que viu per entregar-se als seus fills. Les zavanes... I tant. I vies aquí a Altafull, que hem tingut també problemàtiques i així, perquè es van arrencar el passeig i així...
És una planta cactàcia típica que neix en llocs on no neixen altres plantes, a vegades, o sigui, en rocalles, en roquers, a prop de la via del tren, també és molt típic veure-les, no? I és una planta que és com un cactus, com una aloe vera, com una gabe, no? I creix, creix, creix, creix, i arriba un moment que ja ha tingut prou substàncies de reserva, de fet, fa unes fulles que són supergruixudes, que en el seu centre hi guarda substàncies de reserva, de matèria, per poder créixer. Llavors, quan ja té prou energia, llavors, a vegades triga gairebé 20 anys.
fa del centre una gran floració, molt alta, molt alta, molt alta, molt alta, molt alta, que a vegades fa 4 o 5 metres. I llavors, a dalt fa la floració. És tan visible, tan maca, que gairebé es polonitza el 100% de les llavors. Llavors, aprofitant que està tan alt, aquestes fulles tan gruixudes que tenia, la que fa és assecar, assecar, assecar, asseca tota la branca de dalt, fins a tal punt que ja fa una altra cosa que és molt prodigiosa, també, que és que no només té les llavors a dalt, sinó que fa que aquestes llavors comencin a germinar.
Vol dir que aquestes llavors a dalt la flor, no només hi ha la llavor, sinó que comença a treure alguna cosa d'arrel. Algo d'arrel i ja surt a dalt la llavor. Suposo que per aquest motiu, quan veiem moltes enzavares juntes o a prop, és perquè precisament ha passat això. Exacte. Llavors què passa? Ja germina des de dalt i quan fa molt de vent o molta pluja,
crac es desenganxen de dalt i volen, volen una mica, no gaire. A vegades depèn del vent, pot ser quilòmetres, però si no, cauen això de tres, quatre, cinc metres. Llavors és molt típic veure d'on té un atzevara, deu o vint atzevares més, que per això potser l'han declarat d'inversa hora, perquè allò on té atzevares neixen només atzevares. Es passa que a l'atzevara van parar llocs on altres difícilment neixen, no?
però te'n dones compte que és una manera de transportar la llavor a un lloc lluny i a la vegada assegurar-se la resistència fent que ja germini, ja li estic donant no només substàncies de reserva, sinó posant les màximes facilitats possibles. És apassionant el món del transport de les llavors. Escolta, en seguim parlant la setmana que ve, no passa res. Cap problema, continuem la secció. Joan Maria Vidal, un plaer. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Nosaltres ens plantem ja la recta final d'aquesta nova edició de Baix Gaial Dia.
Va, molt ràpid, reflexionem, Sònia, amb quina frase cèlebre tenim avui. La caritat és humiliant perquè s'exerceix verticalment i des de dalt. La solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu. Això ho va dir l'escriptor i periodista uruguaià Eduardo Galeano.
Fantàstic, reflexionem, si us plau, reflexionem. I d'altra banda, Raquel, molt ràpid també, un avançament del programa de demà des de Navartur. Doncs esperem que sí, que demà a les 10 des de Pamplona puguem oferir aquest especial per explicar que els municipis del Baix Gaià de Costa es promocionaran conjuntament per primera vegada des que van signar el conveni del Baix Gaià Turisme i per tant buscarem veus, veus que en donin fe i que ens parlin d'aquesta promoció del nostre territori.
Fantàstic. Bon viatge, Raquel i companys d'Ona la Torre. Sònia, ens retrobem demà aquí a la Sintonia de Baix, que hi ha el dia a les 9 del matí. Que vagi molt bé de reveure. Fins demà i bon viatge, Ona la Torre. Gràcies.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre, prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben vigent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Notícies en xarxa
Bona tarda, són les 5, us parla l'Albert Güell. Oriol Cardona ha fet història aquest dijous. L'esquiador de Banyoles ha guanyat la medalla d'or en la prova sprint d'esquí de muntanya als Jocs Olímpics d'hivern que s'estan disputant aquests dies a Itàlia. A través de les xarxes socials, personalitats com els presidents Salvador Illa i Pedro Sánchez
han donat l'enhorabona a Cardona, que es converteix en el segon esportista català que arriba a aconseguir una medalla en una cita olímpica d'hivern després de la plata guanyada per la surfista Caral Castellet a Pequín 2022. Escoltem Oriol Cardona en declaracions a Televisió Espanyola.
I ara ara, i ara ara. Han passat 54 anys, la de més i la de menys. Sí, però bé, aquí ens traiem un altre euro per a casa. Oye, i passau mañana, teniu el relló mixto, Anna i tu. Seria vostra segona medalla de conseguir. Serà, serà. Serà, no? Sí.
En la mateixa prova, el Berguedà Otferrer ha acabat 5 euros i el Cardona podria optar a una nova medalla aquest dissabte en la prova mixta. El Banyolí farà aparell amb l'esquiadora de Granada, Anna Alonso, que avui ha aconseguit pujar el podi a la prova femenina amb la medalla de bronza. Més qüestions. El sector immobiliari qüestiona l'acord entre govern i comuns
que prohibeix la compra especulativa d'habitatge en zones tensionades. Responsables de la cambra de la propietat urbana de Barcelona i de l'Associació d'Agents Immobiliaris avisen que el pacte pot generar inseguretat jurídica. Per la seva banda, el sindicat de Llobateres considera que l'acord entre el PSC i els comuns sobre la compra especulativa d'habitatge té limitacions serioses. L'entesa entre les dues formacions s'ha formalitzat aquest matí. Jèssica Ovià, que és la presidenta del grup parlamentari dels comuns.
És un dia històric perquè Catalunya es converteix en la primera comunitat de l'Estat en prohibir la compra especulativa d'habitatge. Què hem fet? Hem posat les bases, hem posat els ciments, hem creat l'eina perquè els ajuntaments puguen prohibir la compra especulativa als seus municipis i puguen expulsar els fons Voltor.
El pacte entre PSC i Comuns hauria de permetre l'aprovació dels pressupostos del govern català a l'espera que Esquerra doni el seu sí. D'altra banda, el govern promet invertir almenys 5.000 milions d'euros en el nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030. La xifra supera la inversió anunciada fa uns mesos i respon a un acord amb els agents econòmics i socials
segons ha explicat el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Samper, aquest dijous en comissió al Parlament de Catalunya. I acabem explicant que en el marc de la fase d'alerta del pla Bencat, els bombers han atès uns 130 avisos motivats pel temporal de vent fins a les 3 de la tarda. La ràdio de proximitat
És l'hora dels esports. Baix Gallà Esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport a casa nostra, benvinguts al Baix i Esposa, el programa esportiu de referència de la seva comarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores el 107.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 107.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. També per internet, evidentment. Sigui la seva opció, amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
Doncs bé, en el programa d'aquest dijous, 19 de febrer de 2026, repassem l'actualitat que ens han deixat els últims dies perquè estigueu al corrent de tot allò que ha passat. Ens actualitzem, en certa manera, després de gairebé, doncs això, dues setmanes sense compareixer. Així doncs, parlarem de futbol amb la notícia de més actualitat, que és la presentació, en aquest cas, o representació dels rodents Teo Pozo i Àlex Behamud, protagonistes...
En el partit de Copa Catalunya, Calnàstic ha disputat aquest dimecres davant el Sabadell i que, malauradament hem de dir, ha acabat en derrota en la tanda de penals. A partir d'aquí, tot un seguit de notícies com deien que hem tingut en els darrers dies, entre elles en futbol platja, Llorenç Gómez.
que s'ha programat campió de la Copa del Golfo, segon títol consecutiu després del retorn oficial a la sorra. En el latisme hem tingut un bon grapat de notícies i la veritat és que totes majoritàriament positives. Per exemple, Aaron Sola s'ha programat subcampió de Catalunya en el llançament de pes. Prèviament havia sigut campió també de Catalunya en el disc.
Marc Suárez ha estat campió d'Espanya amb la Federació Catalana d'Atletisme i bronze individual a la mateixa competició. I a partir d'aquí un botí de medalles important dels aletes màster de casa nostra. Encara té gran actuació del Dojo Zanxinkyo Kuxin de Torre d'Embarra a Londres. També hem d'explicar un bronze del Club Dojo Roda de Barà. I en patinatge recordarem que va passar a les semifinals de Catalunya de grup xous i quartets.
amb el Club Patinatge Torredembarra, amb el Club Patinatge Torredembarra i també amb les representants del Baix Gallà, en aquest cas dues patinadores que disputen aquesta competició amb l'equip referència, en aquest cas, que és el Cunit. En la recta final del programa, escoltarem l'entrevista que els companys donen a la torre de la mà de Raquel Martínez, amb el ballerí torrenc Gerard Pérez, flamant campió d'Espanya i subcampió d'Europa de ball esportiu, que es prepara també per al Campionat del Món d'una modalitat, el ball esportiu, insistim, que estarà
present en els pròxims Jocs Olímpics. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera. Doncs som-hi, comencem el repàs de l'actualitat esportiva de casa nostra, com dèiem, amb la notícia de més actualitat, en aquest cas, la derrota del Nàstic a les semifinals de la Copa Catalunya, aquest dimecres a la nit, a la nova Creu Alta davant el Sabadell. Els Grana, amb una presència nodrida de jugadors de la Pobla de Mafomet i del juvenil de Divisió d'Honor, i amb algun futbolista del primer equip, han cedit en la tanda de penals després de l'error de Pavón en el quart llançament.
Els rodencs Teo Pozo i Àlex Beamuz, components, com saben, del filial de la Lliga Elite, van entrar a la convocatòria, igual que havien fet en la ronda anterior contra la Montañesa. Tots dos van tenir l'oportunitat de jugar entrant des de la banqueta al descans. Pozo, que va notar, de fet, un dels penals, ara conegut en declaracions a Roda de Bara Ràdio que ha sigut molt especial jugar en un camp històric com el del Saberell.
Tindre l'oportunitat de jugar a la Nova Creu Alta crec que és una experiència molt bonica per mi i per tots els meus companys, tant de Pobla com de juvenil. Crec que és una experiència que ens hem guanyat naltros amb la victòria muntanyesa i amb la feina que estem fent, tant a Pobla, que ara anem líders, com els juvenils que estan fent una bona feina a la Divisió d'Honor.
El Rodent també dic que és una llàstima haver perdut en la tanda de penals després d'haver fet un partit molt competitiu contra el líder del grup B de la primera federació. Aquí, cal dir que igual que el Nàstic, els arlaquinats han introduït rotacions i han repartit minuts entre els menys habituals i alguns jugadors del segon equip.
És una llàstima el resultat, però hem competit molt bé, jo crec, contra el líder de la categoria, els hem portat als penals, a un camp molt difícil, on quasi cap equip de primera refa ha pogut treure els tres punts. És una llàstima no poder ser la final, però a partir d'ara pensar en diumenge Vilafranca per poder continuar fent la feina a Pobla, que al final aquestes oportunitats arriben si fas la feina a Pobla, i a seguir líders i a seguir amb la bona dinamica.
Pel que fa al partit, després d'una primera part sense gols, el Sabadell s'ha avançat a l'inici del segon acte en un servei de cantonada en què Kayser ha aprofitat la manca de contundència dels visitants en els dos intents per refusar el perill de l'àrea. L'1-0, però, ha fet que els de la cocapital del Vallès Occidental es relaxessin una mica i això ho ha penalitzat Pau ratllant el 78 amb un bon cop de cap des del punt de penal després d'una bona centrada de Pau Martínez des del costat dret.
Els locals han jugat amb inferioritat numèrica els últims 5 minuts per la lesió de Mario Torres i el Nàstic ha tingut una magnífica oportunitat per fer l'1 a 2 i accedir a la final. No l'ha aprofitat i a la tanda de penals ha acabat cedint per 5 a 4 després cap a l'on, com dèiem, envies la pilota a la grada i el Sabadell convertit al cinquè i de rellançament.
Pozo, Beamuz i els seus companys, entre ells també el torrenc Roger Siuró, que malauradament no ha pogut entrar a la convocatòria d'aquest semifinal de Copa Catalunya, se centra en el partit de diumenge contra el futbol CUP Vilafranca, el qual rebran a les 12 del migdia. Un Vilafranca dirigit pel taragoní Ivan Moreno, segon entrenador de Dani Vidal en l'anterior reetapa al Club Grana, i també amb l'alta follant Alex Canyes com a segon entrenador, precisament. En joc pels poblatans, mantenir el lideratge.
Per a Mare de Futbol Sala, el Pabolló Municipal d'Altafulla acull entre aquest dimecres i divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de Futbol Sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina. La competició reuneix a la demarcació de Tarragona més de 300 jugadores i un total de 29 seleccions regionals.
Aquest esdeveniment suposa la presència al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte positiu que això comporta tant en la promoció de l'esport femení com en la dinamització econòmica i social de la vila. El regió de l'esport de l'Ajuntament d'Altafulla, Alex Canyes, ha destacat que és un orgull per al municipi formar part d'un campionat d'aquest nivell i poder posar les instal·lacions que tenen al servei de l'esport base estatal.
L'Adil ha remarcat també que aquesta mena d'esdebriments reforcen el compromís amb l'esport femení i permeten projectar Altafulla arreu com a destinació preparada per acollir competicions de primer nivell. En aquesta línia ha afegit que la presència de jugadores, equips tècnics i famílies té també un retorn molt positiu per al teixit econòmic local.
Alta fulla acullar els enfrontaments corresponents al grup A, tant de la competició sub-14 com sub-16 en horari de matí. Aquest dimecres van jugar els dos combinats de Canàries i l'Aragó, i aquests dijous ho han fet de moment Canàries contra la regió de Múrcia al matí, sub-14, i a partir d'un quadre d'una, és a dir, aquí 5 minuts, jugaran també els de la categoria sub-16. I per divendres el doble duel entre Canàries i Extremadura.
Els campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques representen una cita imprescindible per descobrir el talent emergent del futbol sala femení estatal i consolidant el territori com a referent a l'organització de grans establiments esportius. Altafulla, evidentment, inclosa.
Del futbol al futbol sala, del futbol sala al futbol platja. Segon èxit consecutiu per al futbolista de Torredambarra, Llorenç Gómez, en la seva aventura a l'Argentina. Després de conquerir l'arena Pro League, la Lliga Nacional, amb River Plate, ara s'ha proclamat campió de la Copa del Golfo amb Litsuy Aingo, a la costa de la Patagònia, en un entorn natural privilegiat, segons ens ha explicat.
El conjunt argentí va superar amb nota la fase de grups i ja a les semifinals va golejar a la caleta per obtenir un dels dos bitllets que duien a la gran final del torneig. En el duel decisiu, Gómez i els seus companys van haver d'emprar-se a fons, això sí, per superar a Peuén, amb un ajustat 5 a 4 i proclamar-se campions de la Copa del Golfo.
El Torrenc ha tingut un paper fonamental a la consecució del títol amb un total de 17 gols en 5 compromisos, a banda de les dosis d'experiència i lideratge tan valuoses, sobretot en un equip al mínim menys jove i en ple desenvolupament. En declaracions a Enzo Deu ha dit que està molt agraït al club per l'oportunitat de viure aquesta experiència, una experiència catilla de meravellosa i de la qual, assegura, s'endú molts bons records.
Doncs un retorn somiat, el de Llorenç Gómez, que feia quatre anys que estava retirat, desenvolupant la seva faceta com a entrenador i també seleccionador, en aquest cas, amb la combinat de Dinamarca. I en el seu retorn a la sua hora, doncs això, campió de la Lliga Argentina, primera edició d'aquesta competició en tota una història com River Plate, i ara, doncs, campió de la Copa del Golfo. Així que, doncs, les coses li van bé i aquí ho celebrem.
Hem de parlar ara del latisme. Deixem el futbol de banda i parlem, doncs, això, del latisme, perquè també en els darrers dies hem tingut moltes bones notícies en forma de marques, medalles, resultats, en fi, anem pas a pas. En qualsevol cas, començem parlant de l'Aleta Aronsola, que, doncs, ha aconseguit una nova medalla nacional, aquesta vegada en el Campionat de Catalunya Absolut. El Torrenc s'ha programat subcampió en la prova de llançament de pes, tot just una setmana després d'haver regnat en el disc.
L'aleta i capital de l'agrupació atlètica Catalunya ha obtingut la segona plaça amb un tir de 15 metres i 74 centímetres en el segon dels dos únics intents bàl·lics que ha efectuat. El campió José Javier Ortega del Cornellà Atlètic ha fet un registre de 16,20. En declaracions del Baix Gasports, Sola s'ha mostrat satisfet per l'actitud i la marca, però no pot estar contenta assegura perquè l'objectiu sempre és guanyar.
En aquest sentit, creu que els problemes que ha tingut durant la període de preparació arran de la lesió l'han condicionat, en certa manera. Bé, aviam, podríem dir que estic satisfet, sobretot per l'actitud, per com va anar a la competició. Al final faig marca de la temporada i a partir d'aquí, doncs,
doncs prou bé, ara bé. No estic content perquè l'objectiu sempre és guanyar, tot i que em presentava segon i així vaig quedar, o sigui, tot va anar com més o menys amb les marques prèvies, però sí que és cert que el no fer els deures en les competicions prèvies i tenir bones sensacions, com ja havíem comentat, doncs fa que vagis una mica remolc i crec que és una mica el que em va passar durant la competició.
Com dèiem, el torrenc només ha efectuat dos intents valis durant la prova. A partir del segon, el millor ha arriscat per aconseguir una gran marca i aconseguir el títol, però els seus llançaments s'han convertit en nuls, malauradament.
A partir del segon llançament, el tercer, quart, cinc i sisè, vaig intentar enganxar el llançament que dèiem nosaltres perquè sigui un supertir i amb una molt bona marca, i no ho vaig aconseguir. Vaig començar a fer nuls i, com t'he dit, quan no portes els deures fets prèviament, a vegades vas una mica a intentar...
aquest superllançament i a vegades surt, a vegades no, en aquest cas no va sortir, però això també estic orgullós, no?, de cada segon, sempre s'ha de valorar, felicitar, òbviament, el Jotas, que és qui va guanyar, i em dona més valor, doncs, les vegades que guanyo, que a vegades sembla que, com passa, moltes vegades no li donem valor, però, bueno, encara ho valoro més.
Com escoltaven, a Sola li dona molt de valor a la segona posició i encara més als campionats que té a les vitrines, ja que això és esport i no sempre es pot guanyar a vegades per les condicions d'un mateix i en altres per la bona feina dels rivals. Ara el torrenc se centra ja en el campionat d'Espanya de llançaments llargs d'hivern, que es disputa entre aquest divendres i diumenge a Castelló, en què competirà en la modalitat d'Adis. I arriba com a flamant campió català d'aquesta modalitat i l'objectiu d'estar entre els 8...
primers classificats i a partir d'aquí, doncs a somiar.
Seguim amb l'atletisme. El riarenc Marc Suárez s'ha penjat l'or en el campionat d'Espanya de marxa per federacions autonòmiques disputat a la CIEF, a la regió de Múrcia, amb la Federació Catrana de l'Atletisme. A la vegada ha sigut el tercer corredor més ràpid entre els de la categoria sub-18, assolint un bronze individual. En declaracions al Baix Gasports, Suárez s'ha mostrat molt satisfet, parant dues fites, assolint així els objectius que s'havia marcat prèviament.
Molt content per l'emmedallador, per Federacions Sub-20 i Sub-18, perquè van juntes i hem aconseguit aquell emmedallador, traient-li 6 punts als segons que van ser Andalusia, crec. Molt contents, molt contents, sobretot. I després la medalla de bronze també content, perquè, a veure, el meu principal objectiu era quedar del top 3 d'Espanya, Sub-18.
El resultat de les dues competicions es decidia en la mateixa cursa de 10 quilòmetres. La leta del Club Atlètic Igualada va ser el vuitè a creuar la línia de meta i el tercer sub-18 amb un temps de 43 minuts i 48 segons. Es notava bé i creu que hauria pogut fer segon o fins i tot guanyar, però va prioritzar el col·lectiu, com així ens ha explicat.
jo em notava bé, jo he pogut fer inclús segon o poder intentar guanyar el campionat però en la marxa hi ha les targetes que això em va penalitzar molt vaig tindre dues targetes i a la tercera ja era la penalització
I llavors no vaig voler arriesgar el de Federacions perquè l'important era el de Federacions, no l'individual. Llavors vaig intentar mantenir la tercera plaça i no arriesgar per el de Federacions perquè poguéssim intentar pillar medalla i que al final els meus companys ho van fer molt bé i van poder quedar primers d'Espanya per equips.
Així doncs, les dues targetes que els jutges li van mostrar el van penalitzar fins a cert punt clar, perquè va ser capaç de mantenir la tercera plaça i a la vegada sumar punts valuosos a la causa de la selecció catalana. En la cita de la localitat murciana hem de dir que també hi va participar la seva germana, la Júlia, tot i que malauradament no va poder acabar amb la seva prova, si bé realment no era l'objectiu. La leta del CAPEX concretament ha participat en la distància de marató, és a dir, 42 quilòmetres, un fet inusual per ella.
De fet, s'ha quedat mig recorregut, completant un total de 24 quilòmetres abans d'abandonar. El motiu, ben simple, estava acabant el seu període de preparació de cara a les grans competicions per ella, que començaran aviat.
I més el latisme, en aquest cas, parlem del latisme veterà, del latisme màster del Baix Gallà. I començam amb un nom molt concret, com és el de l'altafollanca Marta Cans, que ha sigut una de les grans protagonistes, com ja és habitual, del Campionat de Catalunya Màster, celebrat en aquest cas a Sabadell.
i és que s'ha programat campiona en les dues distàncies en què ha participat dins de la categoria F55. L'aleta del Barcelona, l'atisme, s'ha penjat l'hort en les dues proves en què ha participat, en la dels 800 i la dels 3.000 metres. En la primera ha guanyat amb molta autoritat, a la segona classificada, Carmen Espanya, gràcies a la marca de 2 minuts, 30 segons i 39 centèsimes. La qual cosa representa una millor marca per la tafollanca aquesta temporada.
I a l'altra distància, la dels 3.000 metres, Camps ha regnat encara amb més solvència. Han cregut la línia de meta en 11 minuts, 5 segons i 74 centèsimes, quasi 32 segons abans que encarna García. Garabé a soleix honor la també alta follanca Elena Rodríguez en la prova dels 86 metres de la categoria F50.
També representant del Barcelona Atletisme ha sigut subcampiona amb un temps de 2 minuts, 36 segons i 16 centèsimes, quedant-se a només 14 centèsimes de la primera classificada, Sònia Jiménez. En tot, ha fet millor marca personal. En declaracions al programa, Rodríguez s'ha mostrat molt satisfeta tant pel resultat com pel registre establert i, evidentment, també per haver lluitat el títol fins al final. Era impensable quan em vaig federar fa un any, ha destacat.
Molt contenta perquè he tornat a fer segona posició, lluitant molt, molt, molt per l'hora. Em va quedar a centèsimes de segon i això és el que m'emporto, que he baixat 10 segons del temps que vaig fer fa un any, quan pràcticament començava amb l'atletisme una mica més en nivell. Doncs baixar 10 segons en 800 metres a la meva edat per mi era una bogeria. La veritat és que els entrenaments són durs, són forts. Els intento fer el mateix ritme que els companys, però són tots més joves...
I costa, però la prova és que he baixat aquests 8 segons del meu últim 810 dels de l'any passat i molt, molt, molt contenta, sobretot per aquesta possibilitat també d'haver lluitat fins a l'últim dècima de segon per una possibilitat d'or que per mi era impensable fa un any, quan em vaig federar.
I si fem un cop d'ull a la representació del Baix-Gallà en general, hem de destacar el títol de campiona assolit per Evelyn Canyete, la torrenca del Club Atletisme Natàlia Rodríguez, en els 1.500 metres, en aquest cas de la categoria F40, amb un temps de 5 minuts, 12 segons i 21 centèsimes.
I també un bon grapat de podis més. Per exemple, els dos que ha protagonitzat l'eix Masferrer de Club Aletisme Nou Barris amb una plata i un bronze en els 400 i els 200 metres M35 respectivament. El mateix votí va aconseguir la riarenca Sandra Jimeno, subcampiona en els 400 metres i tercera en els 1.500 metres F50. Sense deixar de banda la bona actuació de Marc Fortuny de Club Aletisme Natàlia Rodríguez, sisè en els 1.500 metres M35.
En un sentit global, Rodríguez fa una valoració positiva dels resultats i les marques que han aconseguit tant els seus companys i companyes del Barcelona Letisme com els del grup d'entrenament de Torredembarra, que són tots aquests que hem de mencionar. Vam superar moltes marques, estem entrenant i s'està notant a un nivell molt fort, molt contenta, sobretot pel meu grup d'entrenament, que és el grup que entrenem a Torredembarra.
que ens fa tirar i que ens fa aconseguir, que ens ho passem molt bé, que lluitem molt, que patim molt, però que ens fa aconseguir aquests resultats i gaudir d'aquest ambient, no és només l'ambient competitiu, que aconsegueixes podis i medalles i marques i rècords, sinó que tot l'ambient màster és molt bonic, tots som companys, competim entre nosaltres, però...
la companyia que es demostra i els valors que es demostren són espectaculars i per molts anys que puguem seguir competint amb màsters ho anirem fent. Doncs ara, següent repte, campionat d'Espanya per aquells, evidentment, aletes que s'hagin classificat i que puguin estar a la cita estatal, que no sempre és fàcil.
I un darrer punt sobre l'atletisme, i precisament amb una atleta que sí que estarà, en principi, si no hi ha cap problema de la darrera hora, en un campionat a Espanya. La jove promesa de l'atletisme al Tafolleng i del Baix Gallà, Emma Vendrell, ha realitzat una destacada actuació en el Campionat de Catalunya Absolut, en el mateix en què Aron Sola, per exemple, es programava subcampió en el llançament de pes. La seva presència, de fet, la d'Emma Vendrell, en referim, en aquesta cita en només 15 anys ja s'ho posava tota una fita abans de competir.
La letra de l'Agrupació Atlètica a Catalunya ha sigut la més jove de la prova i ha fet onzena classificada amb un temps de 4 minuts, 49 segons i 66 centèsimes, el que a la vegada suposa una millor marca personal. S'ha quedat a 5 centèsimes del tot 10, marcat per Bruna Pizarro. La gran notícia d'aquest resultat i sobretot d'aquest registre és que ha permès a Andrei fer la mínima per participar en el campionat d'Espanya, en aquest cas de la seva categoria sub-18. La cita tindrà lloc el 14 de març en Tequera.
Deixem l'atletisme i ens centrem en el karate. El Dojo Zanshin Kyokushin de Torredembarra ha sigut un dels clubs participants en la primera edició de l'Open de Londres, Anglaterra. La delegació del Baix Gallà, desplaçada a les illes britàniques, ha sigut força nodrida i els resultats han estat francament bons. El president Carlos Ortiz felicità a tots els karatekas, tant els que han fet podi com els que no, perquè han fet assegurar un treball fantàstic.
L'entitat torrenca ha aconseguit quatre títols de campió. De la mà Dízan Escarabajal, en cata sènior, Didac Costalago, en comitè júnior, de menys de 70 quilos, Maider Vera, en cata, de 14-15 anys, i Fiona Margalef, en comitè, també en aquesta franja d'edat. En aquest cas, en la categoria més 65 quilos. Alguns d'aquests karateques han repetit podi en l'altra modalitat en la qual han competit. Escarabajal ha fet segon en comitè, de menys de 50 quilos, Costalago segon en cata, i Vera segona en comitè.
D'altra banda, Jordi Martínez i Nariman Alharxawi s'han programat subcampions en la modalitat de cata en categoria o sènior. Aquesta última també ha fet bronze en la disciplina de comitè, de menys de 50 quilos. Destacar també la quarta plaça de Joel López en el seu debut internacional i la bona actuació de Judit Manal, Andrea i Agraf Bentamu.
En resum, una participació destacada del Dojo Zanshin Kyokushin de Torre de Barra, en la qual els karatekas amb més experiència internacional han brillat amb i un pròpia, mentre que la resta han demostrat la seva projecció i vàlua de cara a les competicions importants d'aquesta temporada.
Seguim parlant d'arts marcials, en aquest cas parlem de judo, perquè el club judo d'Ojo Roda, amb una agenda marcada per la formació interna, la competició i les activitats de promoció esportiva, aquest passat de setmana ha participat en el campionat de Catalunya infantil celebrat al poble municipal de Llarç Mundet de Barcelona, una de les cites més destacades del calendari. El millor resultat, el basolí Amàlia Rodríguez, tercera classificada i medalla de bronze en la categoria de menys de 63 quilos.
La responsable de l'entitat i entrenadora, Soraya Barreiro, ha destacat en declaracions a Roda de Bara Ràdio la constància de la judoca en els entrenaments i com això s'havia reflectit en aquest cas sobre el parquet.
en el club amb més antiguitat, va començar des de molt petita, i la seva constància, la seva continuïtat, la seva disciplina, ella sempre ve tots els dies d'entrenes, no es perd cap sessió, i la seva constància al final a llarg plaç comença a tenir resultats.
De la resta de la delegació rodenca que va participar en el campionat de Catalunya, Barreiro reconeix que els nervis han fet acte de presència, com és lògic, d'altra banda. Asegura que tots van fer una bona competició i en alguns casos quedant-se a les portes del podi.
Noves han de tenir nervis, sempre, no?, sempre, doncs, bueno, l'autoexigència d'ells mateixos, a vegades els diu, tens que rebaixar una mica aquests nervis, aquesta autoexigència, que tothom vol ser el primer, no?, i a vegades, doncs, bueno, doncs és un procés, i a vegades pot ser, i a vegades no pot ser. Així que, bueno, la veritat és que, com dèiem, ho van lluitar molt, un
molts d'ells a les portes del pòdium i la veritat que molt bé, també tenen un caràcter molt flexible en el cas que ells saben que en el cas del judó hi ha molts factors i a vegades pot anar bé, a vegades no, però en el cas de no pujar al pòdium sempre portem un aprenentatge.
Pel que fa a les altres activitats, el club d'ajuda d'Ojo Roda havia dut a terme la primera convocatòria de l'any dels exàmens de cinturó per al grup d'adults, en què es van llorar un total de 5 nous graus. Entre els resultats, destaca el pas de la judoca Estela Cassada al cinturó marró, un pas que la situa a les portes dubtar al cinturó negre que haurà de fer a través, això sí, de la Federació Catalana.
El patinatge també ha sigut protagonista en els darrers dies. Comencem parlant de dues patinadores de Torre d'en Barra, Diana Gironès i Helena Fortuny, que s'han proclamat campiones de les semifinals de Catalunya de grup xou i quartets de patinatge artístic celebrades al pavelló de Fontejau de Girona. En dues han competit amb els colors de l'actual campió del món, l'Skating Unit Gironès, repetint l'experiència de l'any passat, i Fortuny estrenant-se com una de les noves integrants de l'equip.
El representant del Baix Penedès s'ha imposat en la semifinal blanca amb la coreografia Ella, tu i jo i un total de 43,97 punts. Així ha superat en claredat el Club Patinatge a l'Aldea amb 32,07 punts i el Club Artístic Patinatge a Ripollet amb 2,7 punts.
Amb 23, volem dir, com a 73 punts. D'aquesta manera, Gironès i Fortuny i els seus companys, entre els quals també cal destacar un altre expatinador de club patinatge a Torredembarra, el vilafranquí Otfón, competiran en el Campionat de Catalunya del 7 i 8 de març a Granollers. Ho faran, evidentment, amb l'etiqueta de favorits en la seva categoria.
I en la mateixa competició, en aquestes semifinals de Catalunya, de grup xou i quartets, han participat dos equips, un de Club Patirro de Dabarà i un altre de Club Patinatge Torre d'Ambarra. Tots dos clubs, en les seves respectives categories, han brillat en llum pròpia i s'han classificat també per al Campionat de Catalunya.
D'una banda, el Club Patí Roda de Barà ha participat en la semifinal negra de la categoria de grups petits amb la coreografia Rebellet. L'actuació va tenir una puntuació de 18,92 punts, situant-lo, com dèiem, en el sisès graó de la classificació d'un total de 10 equips. L'entrenadora del Club Patí Roda de Barà, Judit Zelma, ha explicat en declaracions a Roda de Barà Ràdio les dificultats que les patinadores han hagut de superar per assolir l'objectiu que s'havia marcat.
Durant l'entrenament oficial del campionat sí que vam patir una mica, tot i això l'equip es va saber refer i a l'hora de veritat van demostrar tot el que havien treballat i van sortir a trepitjar la pista fort, realitzant una coreografia amb aplom i confiança que francament ens va emocionar. L'equip va poder demostrar tot el treball que havia realitzat durant les últimes setmanes.
i va fer una actuació plena d'energia i on es notava molt el compromís i l'esperit d'equip. Llavors estem molt contentes i orgulloses pel paper que vam realitzar en aquest campionat. Tot i que el nivell de competició era molt elevat, una petita imprecisió que vam fer al llarg del programa vam aconseguir passar al mínim, era el nostre objectiu principal.
Per la seva part, el club patinatge Torre d'en Barra ha competit en la categoria de quartet júnior, assolint el subcampinat amb el disc Segres of the Sea, valorat pel jurat amb un total de 24,98 punts. S'ha quedat lluny, això sí, del favorit, l'Skating Conict. D'aquesta manera, els dos conjunts representaran el patinatge del Baix Gallant al campionat de Catalunya de grup xou i quartets que, com d'ellam, tindrà lloc del 7 i 8 de març a Granollers.
I una darrera qüestió per posar-nos en context de cara a la prèvia del cap de setmana que farem aquest divendres. En vòleybol, una competició, o en aquest cas el grup, la primera nacional masculina, volem dir, que no es va aturar pel carnaval, doncs el seu torn d'embarra revisitava el Coel Indescar Zaragoza, amb l'objectiu de refer-se de la dura derrota a casa contra el tren de Sòllar per 1 a 3, i el cert és que va patir una nova ensopegada, en aquest cas, per 3 a 0, en un dels pitjors partits de la temporada, com així el catalogava l'entrador Iñola Quisvescos.
Doncs ara escoltem el tècnic Torrenc, que valorava aquesta derrota amb una derrota dura, sobretot també perquè queden només cinc jornades pel final de Lliga. Ara sí, escoltem. Segurament el pitjor partit de temporada. És una derrota dura i contundent allà a la pista del CUE de la categoria. Va ser un dia d'aquells difícils per l'equip, on no vam estar gens inspirats...
Vam entendre molt malament el partit, vam prendre decisions no gaire encertades en la majoria de moments dels sets, quan semblava que agafàvem dinàmiques, sempre hi havia alguna errada d'aquelles que ens passaven accés, que ens trencava una mica la dinàmica, no res.
Els torrents van caure en la primera set per 25 a 21, en el segon per 25 a 22 i en el tercer ja amb la inèrcia negativa amb un contundent 25 a 17. D'aquesta manera, però, es mantenen en deu punts d'avantatge respecte al descens, que és l'objectiu prioritari, la salvació i només a tres punts de la quarta posició que seria el sostre d'aquesta temporada. És a dir, que malgrat aquestes dues derrotes segueixen amb les seves opcions intactes en tots dos objectius.
Ara, això sí, aquest diumenge, a les 4 de la tarda, arribant al segon classificat, l'Hospitalet. L'esport del baix que hi ha. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM.
Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat que ens han deixat els darrers dies, en què, doncs, insistim, no hi havia hagut programa, no hi havia hagut el Baix de l'Esports, doncs és moment de passar a la segona part del programa, a l'espai de l'entrevista, on avui parlarem de ball esportiu de la mà dels nostres companys d'Onola Torra, concretament Raquel Martínez, que entrevisten, doncs, el ballerí torrenc Gerard López, que en aquest cas, doncs, és campió flamant, campió d'Espanya i també subcampió d'Europa. Així que...
El coneixerem i també sabrem els reptes que té aquesta temporada dins d'una modalitat, aquest ball esportiu, que estarà present en els següents Jocs Olímpics. Vinga, va, som-hi! L'entrevista del dia, el Baix Gaia Esports.
Doncs seguim aquí en sintonia i avui donant la benvinguda i rebent els nostres estudis en Gerard Pérez, que és un ballari que el tenim molt actiu i quan el rebem aquí sempre és per parlar de campionats i a més a més de medalles perquè tot sovint puja als podis i avui volem celebrar amb ell. Molt bon dia Gerard, com estàs?
Molt bon dia, molt bé, moltes gràcies. De seguida anem a viatjar amb tu perquè crec que ens portaràs per les principals ciutats europees i no sé si més enllà però si més no parlarem de campionats mundials, de campionats internacionals però abans potser comencem per la informació més de casa perquè estàs oferint portes obertes, no?
Exactament, estic oferint portos obertes a partir de la setmana que ve, el dia 24 d'aquest mes, de nivells d'inicials, intermig, per qui vulgui aprendre, farem classes de salsa i bachata, aquí al pavelló de Torra d'en Barra.
Molt bé. O sigui, tornes al pavelló... Torno un altre cop, perquè he estat en moltes competicions, molts entrenos, no podia donar abast a tot, ho havia de deixar a banda algunes coses, i una d'elles ha sigut les classes de ball, aquí a Torre d'Embarra, i ara tornarem a començar de nou per a veure si la gent de Torre d'Embarra se torna a animar.
Molt bé. És ball com a disciplina esportiva o també més ball social? Com a nivell ball social, exactament, sí. O sigui que bàsicament, si la gent no en sap gaire, que no s'espanti, que no es posaràs a fer grans passos ni grans coreografies complicades. Exacte, exacte, així és.
Molt bé. Com estan pensades aquestes classes obertes? Per on anirà? Per si algú no sap ben bé per on aniran els temps? Poden vindre sense parella, amb parella, com vulguin, amb amics, amb grups. Simplement es farà una classe demostrativa per saber més o menys els nivells de cadascú i a partir d'aquí jo separaré...
Depèn del nivell que tinguin, farem un dia, perquè tinc dimarts i dijous establerts, llavors dimarts faríem un nivell i els dijous faríem un altre nivell. Molt bé, així... A partir de les vuit i mitja de la nit. D'acord.
Molt bé, doncs cal inscripció prèvia, simplement que hi vagin si s'anima? Si volen escriure'ns a l'Instagram esportdansa Gerard Pérez o directament al meu mòbil al 644 89 49 41 i allà em poden escriure o directament que es presentin al pavelló a les 8 i mitja del pròxim dimarts dia 24.
Molt bé. Doncs va, qui es vulgui animar, després farà ser classes de forma assídua al pavelló de Torre d'Embarra, sempre que t'ho permetin també els teus recadiments en tots aquests campionats, però la idea és mantenir-ho almenys fins al juny. Fins al juny, exacte.
Molt bé, doncs classes de ball. Deies, faràs bachata, sobretot, i salsa, que és el que té com més reclam. Clar, que té la popularitat en aquests moments. Molt bé, és el que més agrada. Deixeu-me que comenti una particularitat, perquè, clar, hem entrat aquí a l'estudi, sempre tenim...
sintonitzada la tele amb TAC12, i ara veia en Carles Cortés, diu, és el presentador de la gala esportiva, perquè es van concedir als guardons esportius aquest reconeixement que promou l'Ajuntament de Torredembarra, la regidoria d'esport, perquè Gerard va ser un dels esportistes que va rebre aquesta distinció pels teus èxits internacionals. Així és, sí, sí, sí, molt orgullós, molt...
Molt satisfet d'aquests guardons perquè no és fàcil haver quedat entre els primers de món en diferents competicions internacionals i que reconeixin aquest guardó, per mi és un orgull.
Molt bé, doncs anem a parlar d'aquests guardons, de tots aquests campionats, perquè el darrer camí que ens vèiem repassàvem totes les cites que tenies, estaves com especialment il·lusionat pel campionat del món, tot i que conscient que evidentment no seria gens fàcil. Des de l'última vegada que parlàvem has passat per moltes ciutats, per molts esdeveniments,
Ben satisfet, entenc. Després, clar, hi ha alguns resultats que dius va anar de poc, però per on comencem? Perquè tens aquí, diguem que tot un rànquing de cites que has anat... A veure, a veure, a veure. Tinc diferents campionats que sí que hem quedat entre els tres primers del món, no?
Sempre estem entre el primer, el segon, tercer, els anem combinant, una vegada hi queda el segon, altra vegada... Tot està tan just, tan just, tan just, que en qualsevol dia, a veure si el campionat del món pròxim...
podem arribar a aquest primer lloc que estem intentant, amb tot l'esforç possible, arribar-hi. Clar, en aquest sentit estàs fent parella amb la teva companya. Recorda'm el cognom per veure si el pronunciem bé. Eva Kretchinova.
En aquest sentit heu anat participant en diferents esdeveniments internacionals. Porteu molts anys ja de trajectòria, perquè no sé exactament quant de temps fa que balleu junts, però hi ha aquí un treball important que s'ha de ressaltar també l'esforç que feu a l'hora d'assajar i d'entrenar perquè ella resideix de forma habitual a Praga.
A Praga, exactament. O sigui que hem d'estar viatjant pràcticament cada dues setmanes al mes, un dels dos, o em toca anar a mi cap allà, o ella ve cap aquí. De normal, tinc la gran sort que ella té més possibilitats horàries de compaginar-se amb el seu treball, i ve més vegades aquí a Espanya, perquè el nostre entrenador és d'aquí a Espanya i és de Vilanova, llavors, clar, la majoria de les classes les tenim aquí i no tant allà.
allà més que res és per anar a practicar les coreografies apreses o millorar alguns punts tècnics.
Li enviem una abraçada, per cert. Ara estàs molt pendent d'ella i de la seva salut perquè allà a Praga fa molt de fred a nevat. Ha tingut una lesió. Ha tingut una lesió bastant greu. Té per dos mesos, suposadament. Teníem el pròxim campionat al Cambrils, que és un dels més importants del rànquing d'Espanya. I no crec que arribem perquè està molt just tot.
i si no, doncs el pròxim seria ja Frankfurt, el següent ja seria, bueno, Frankfurt seria pel maig, Blackpool, després tenim Guppertal, que és Alemanya, després tindríem el campionat d'Espanya a Guadalajara, Viena, Stuttgart, un altre cop a Alemanya, a Praga, Rotterdam-Ulanda, i finalment la platja d'ara a l'octubre, que és el campionat del món, que aquesta vegada tenim la sort de fer el campionat del món aquí a Espanya.
Marcadíssim el calendari, això. L'octubre deu estar allà en vermell. En vermell, en vermell. Clar, a més a més, ho tens aquí al costat de casa, com qui diu. Per tant, serà una cita que, mira, nosaltres també ens l'apuntarem, a veure si podem venir a animar-vos. Doncs des d'aquí una abraçada a l'Eva Ketxirova, a veure si es recupera amb el temps que necessiti per tal de tornar a marcar els passos i, evidentment, aconseguir un bon paper...
en tots aquests campionats. Doncs parlaves de futur, encitaves moltes ciutats, anem una mica amb les fites aconseguides en els darrers mesos. Campionat d'Espanya, broca de primers. Exacte, primers. Com va anar això?
Molt contents, molt satisfets, perquè és la primera vegada que quedo campió d'Espanya en aquesta mobilitat i justament amb ella. L'esforç va ser molt gran, però l'objectiu va ser quedar primers i ens vam estar molt orgullosos d'haver aconseguit aquesta plaça.
En quina modalitat exactament? Perquè aquí en aquests campionats, bàsicament, pots participar en diferents tipus de ball.
A veure, això són els vals i llatins, el que estic fent jo, aquesta modalitat, és un ball esportiu, estem a dintre dels Jocs Olímpics, llavors hi ha els llatins i els estàndards, nosaltres només ens dediquem als llatins, que consta de samba, xa-xa-xa, rumba-bolero, passo doble i jaif, són cinc vals que s'han de ser continuats, més o menys durant uns dos minuts, i bé, pràcticament és això.
A més, clar, vosaltres porteu la vostra coreografia amb aquesta dificultat que ens havies comentat, que no sabeu exactament quines cançons sonaran, i aquí el repte d'adaptar el que tu has assajat i re que t'he assajat, el que sonia en aquell moment pels altaveus, com va anar també aquesta part...
Aquesta part és una de les virtuts que tenim nosaltres perquè, bueno, jo tinc molta facilitat en recrear-me, en jugar amb la música i, bueno, aquesta part, doncs, la camió se'ns dona entre ella i jo. Després, no sé si mirant de quadull què van fent la resta o vosaltres concentradíssims... No tens temps de mirar els de més. Per no xocar, bàsicament, i pot més, no? Exacte, a part d'això que no xoquis, clar, clar, clar.
Has de saber jugar, si tens una parella, saber-les qui va, si tens l'ecografia, adaptar-la i inventar-te uns altres passos perquè després tornar-nos a juntar, tot que sigui quadrat amb l'ecografia que tu ja tens.
Sí, és un món. Coneixeu els competidors d'àmbit estatal? Sí, ens coneixem tots entre nosaltres. O sigui, ja sabeu més o menys les cartes de cadascú. Exacte. Sí que és veritat que aquest any han entrat parelles noves, però bé, més o menys tots ens coneixem.
Doncs l'enhorabona per aquesta primera posició, campions d'Espanya. Després hem de posar en valor que vau quedar subcampions, o sigui, en segona posició al Campionat d'Europa. Com va anar això?
Aquest sí que no havia participat mai, mai, mai, mai al Campionat d'Europa, era perquè, bueno, has d'estar classificat entre el primer d'Espanya, llavors, com anteriorment havia explicat, sí que havia fet uns altres campionats d'Espanya, però no havia tingut mai la possibilitat de fer un Campionat d'Europa, perquè jo què sé, perquè la parella amb la que ballava, doncs, o amb ixa, o qualsevol, bé, eren més joves...
I aquesta vegada hem tingut la gran sort de poder participar i representar Espanya. I el lloc va ser a Budapest, a Hongria. El lloc va ser espectacular, jo diria una de les meves competicions que he pogut participar. Estava molt ben organitzat i la satisfacció va ser el més que pots descriure com a ballarí.
M'imagino, no sé si l'escenari era un pavelló esportiu, però m'imagino un palau d'aquells espectaculars d'Hongria. I en aquest sentit, els millors ballarins de cada estat, de cada país.
Aquí, no sé si coneixies més o menys el personal, o...? Sí, sí, és que ens coneixem tots, ens coneixem tots, perquè, per exemple, hi ha diferents campionats internacionals que sempre som els mateixos, no? Llavors, Alemanya, Hungria, Itàlia, França, qui més que volia dir...
Portugal, són dels països que més destaquen en la final. Ja ens coneixem entre nosaltres. I portàveu el mateix ball que el campionat d'Espanya o introduï algunes variacions? Sempre que tu fas un campionat, sempre a la següent competició
Has canviat alguna cosa, has millorat alguna cosa. Per exemple, si aquella figura no sortia bé, la canvies i la transformes d'una altra manera. O potser la musicalitat no estava correcta o no anaven compaginats, tot això es treballa. Sempre que cada competició, sempre hi ha una milloria en comparació amb l'anterior.
Molt bé, per això entenc el rol important de l'entrenador. Ah, exacte. Que és qui està analitzant el detall, què pot rodillar i què s'ha de modificar, no? Perquè si no, sempre ens quedaríem al mateix lloc. No prosperaríem i no arribaríem a l'objectiu que sempre volem.
Entenc que aquí també us deveu gravar per analitzar els vídeos, no? Sí. Avui dia tenim... Jo soc massa meticulós en aquest aspecte perquè estic competint, potser ja entre ronda i ronda, i estic agafant el vídeo, mirant-me, a veure on m'he equivocat, o si he millorat, o si s'ha de canviar alguna cosa per la pròxima ronda, parlar amb la meva parella, mirar aquest braç aquí, això ho hem fet malament, aquí he anat fora de música, que cada detall...
per la següent ronda, millorar-ho. I teniu algunes figures que heu de fer sí o sí? Penso, per exemple, en altres disciplines, com la gimnàstica artística o el patinatge artístic. En Dança també passa que hi ha algunes coses que l'has de fer sí o sí? I a lliure...
No. Sí que és veritat que ara està el comitè intentant-se, intentant que hi hagi unes figures exactes com el patinatge, jo què sé, que facin dos voltes i que caiguin en el moment, o no sé, quatre aspectes claus que tothom les hagi de fer, perquè clar, si no, no podríem estar dintre dels Jocs Olímpics. Sí que és veritat que ara sí que hi estem, però ho hem fet amb un altre barem
I llavors hi ha un altre sistema de jutjament que es jutgen uns sistemes com la tècnica, la musicalitat, l'expressió, diferents aspectes, que ho han considerat com a esport olímpic, però per mi no és 100% verídic, perquè...
No és just que... Per exemple, hi ha molts... Jo com a ballarí, o ara mateix, que ja soc jutge, a mi m'agrada una parella, però a un altre jutge li agrada una altra parella. Llavors, no hi ha sempre el mateix equilibri. Llavors, en aquest aspecte hauria de ser, com tu dius, que hauríem de tindre obligació, quatre voltes al noi. La noia, que s'aixequi fins a certs temps de dalt i que l'aguantis...
no sé, un exemple per ficar-te, hauria d'haver-hi alguna cosa. Perquè hi hagi criteris més objectius i no recagui tant en la subjectivitat de cada jutge. Exacte, exacte. Jo suposo que més endavant tot això podrà ser-hi, però de moment encara no està.
Ara que es ment a Jocs Olímpics, clar, veient els vostres resultats, que cada primer és a Espanya, creieu que us podeu assegurar plaça als pròxims Jocs? Tenim un greu problema en aquest aspecte, a no ser que jo ara mateix canvi de parella, però fins als 40 anys no pots anar a Jocs Olímpics. La meva parella té més de 40 anys.
Llavors jo en tinc 39, a mi me queda un any, hauria de canviar de parella per poder anar als Jocs Olímpics. O canviar-me d'estil, o sigui de categoria, passar-me a la mateixa estil, a la categoria sènior, passar-me a la categoria professional, que és el meu objectiu, que després del pròxim any passar-me a la categoria professional. Que per llavors sí que es podria anar als Jocs Olímpics.
Uau, any de decisions, llavors. Sí, sí, sí. Bé, ja en parlarem d'això. Ja en parlarem, sí, sí. De moment el que podem anunciar és que has estat campió d'Espanya, subcampió d'Europa amb l'EVA i heu participat també en altres campionats internacionals. No sé quantes ciutats i països us he arribat a visitar, però deu fer vertig en la teva agenda. Cada mes hi ha un campionat diferent.
Els que més hem estat han sigut Viena, Frankfurt, els que havia dit, perquè ara tot això es repeteix, ho torno a repetir. Frankfurt, Viena, Uppertal, Stuttgart, Rotterdam, Praga, un fotiment, Budapest, Hongria...
I els resultats han estat bons en cadascun d'aquests campionats. Primer, segon, tercer. Molt bé. Del tercer lloc no hem baixat. Molt bé, no? Doncs fantàstic aquests darrers mesos de competició i ara això a l'espera que l'Eva es pugui recuperar per encarar aquests campionats que us venen per endavant.
És un any també amb molts reptes, la vostra exigència és molt alta, perquè clar, venint d'on veniu, entenc que estareu apuntant a dalt de tot.
Sí, aquest és l'objectiu, arribar al més alt possible i poder arribar al campionat del món amb la millor preparació física que es pugui donar, fer molts training camps, que això se'n diu, no sé si sabeu el que és un training camp, un camp d'entrenament, no?
que es reuneixen diferents professors de tot el món, poden haver-hi 20 professors, tu reps classes particulars amb ells, fas classes grupals amb aquells professors, amb tota la gent que ve de tots els països, i llavors allà és com una preparació per aquells campionats per preparar-te encara molt més.
Molt bé. Doncs campionat del món, tornem-ho a repetir. Has dit a l'octubre? A l'octubre, a Platja d'Aro, i ja està. Molt bé, ja està. Doncs d'aquí a llavors tocarà suar la samarreta, evidentment, per tal de mantenir-vos en aquest nivell tan top.
Suposo que aneu pel campionat a intentar pujar al podi, perquè en la darrera edició per poc no vau fer podi. Suposo que la quarta place és com aquell lloc on dius...
Per una miqueta més, no? Sí que és veritat que després mires els resultats i vaig quedar quart, però, per exemple, tenia molts primers, molts segons, molts tercers, i del quart al segon o del quart al primer... Hi ha dècimes, potser. Dècimes, dècimes. Ja, ja, ja.
que potser aquell jutge em va mirar en aquell moment que jo estava fent alguna cosa que potser a ell no li agradava, i a l'altre em va mirar en un altre moment que sí que ho estava fent bé, i per dècimes per moments del jutge que t'està mirant en aquell moment tens la sort o la mala sort que et jutgi d'una manera o altra.
Clar, bé, el que és important és aquests resultats que us avalen, no?, de cara a aquest 2026 poder apuntar com més en un millor. Gerard, no sé si ens hem deixat res, crec que hem fet un repàs. Igualment, recomanem als nostres oients que et segueixin a xarxes.
deies, eh, aquest perfil, i tens un altre que és on vas penjant més els campionats, que és Gerdans 87. Sí, sí que és veritat, aquest és on ho fico tot, sí. Molt bé, Gerard, doncs moltíssimes gràcies per venir a compartir tota aquesta carrera de Vertigen, et desitgem molts èxits, seguirem en contacte, tu avisa'ns, perquè, mira, si podem agafar el cotxe d'Ona la Torre i fer maletes, no anirem a Rotterdam, evidentment,
Però sabent que de tant en tant també hi ha campionats per qui més a prop, doncs és maco poder fer seguiment d'una esportista que porta en nom de Torre d'en Barra arreu del món. Gerard, l'enhorabona. Moltes gràcies. I molts ànims també per aquest 2026. Moltes gràcies a tu. Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports.
Doncs d'aquesta manera posem al punt final el programa d'aquest dijous, 19 de febrer de 2026. Com és habitual, el poden recuperar els webs 3B dobles al tafolleradi.cat i on aguionetlatorre.cat al servei a la carta. També a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baixguesports, i a Twitter, actualix, arroba, Baixguesports. Ens retrobem aquest divendres amb la prèvia del cap de setmana. Fins a les hores gaudeixent del dijous, si el ben ho permet, a més, doncs fent esport, que és el que toca. Apa, a rebeure, fins la propera.
Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'infopodcast tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, Lampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles.
La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissories fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar. Vam decidir fer-ho en forma trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, les oients formem part del nostre cercle més pròxim.
M'ho agrada que coneguin de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcies perquè una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Info Podcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'Infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'Streeming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anècdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Infopodcast és que una amiga viu a l'ampolla, ficció total, i l'altra del Tebre, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat ja que se'l viu a Pinell de Brai i jo a Diana Visca Tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6. Us parla l'Albert Güell, el català Oriol Cardones, el primer campió olímpic d'esquimó de la història. L'esquiador de Banyoles ha penjat la medalla d'or després d'imposar-se de manera brillant a la prova sprint dels Jocs d'Olímpics d'Itàlia. Familiars, amics i coneguts s'han reunit al bar del Club Natació Banyoles per seguir en directe la final. Lluc Coll és cosí d'Oriol Cardona.
Ha sigut increïble, ja em veus aquí amb la copa de cava, l'hem anat veient, que no s'aturava, els altres anaven tenint fallos, i ell a fondo fins al final estàvem cridant a poc a poc a poc a poc a poc a poc, que no fos cas que falles alguna cosa, però al final ha sigut espectacular.
Mig centenar de persones també han seguit aquesta fita històrica a les instal·lacions de l'esquí Club Camprodon, entitat de la qual Cardona en forma part des de fa anys. El seu president Pere Plana ha recalcat la importància d'aquest èxit. Molt emocionats perquè la gran feina i la gran recompensa s'ha vist reflectida en aquesta medalla.
una notícia impressionant pel club, per la vall i pel territori. Sobretot per a les futures generacions que tindran un amb qui mirallar-se, veure com ha fet les coses ben fetes, sense fer soroll, estem molt orgullosos. Vull dir, tot és alegria.
En la mateixa prova, el Berguedà Otferrer ha acabat cinquè. Oriol Cardona podria fer doblet de medalles en cas de pujar al podi de la modalitat de relleus mixtos que es disputarà dissabte. L'esquiador banyolí farà parella amb la granadina Anna Alonso, que ha aconseguit la medalla de bronze d'esprint en categoria femenina. Més qüestions. El sector immobiliari qüestiona l'acord entre govern i comuns que prohibeix la compra especulativa d'habitatge
En zones tensionades, la cambra de la propietat urbana de Barcelona i de l'Associació d'Agents Immobiliaris avisen que el pacte pot generar inseguretat jurídica. Per la seva banda, el sindicat de llogateres considera que l'acord pot presentar limitacions serioses. D'altra banda, el govern promet invertir almenys 5.000 milions d'euros en el nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030. La xifra supera la inversió anunciada fa uns mesos i respon a un acord
amb els agents econòmics i socials, segons ha explicat el conseller d'Empresa i Treball Miquel Sampere aquest dijous en comissió al Parlament de Catalunya. I acabem explicant que l'Ajuntament de Barcelona ha desactivat a quarts de cinc de la tarda la fase d'alerta del Pla d'Actuació Municipal
Per ventades, els bombers de la capital catalana han atès 67 serveis relacionats amb l'episodi. Per la seva banda, els bombers de la Generalitat han atès uns 130 avisos motivats pel temporal de vent fins a les 3 de la tarda. Les ratxes han d'anar perdent intensitat amb el pas de les hores.
Nova edició de la Casa de la Vila. És l'espai que dediquem setmanalment a parlar amb els regidors que formen part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Tordambarra. I en aquest cas rebem nosaltres el Raül García, primer tinent d'alcalde, regidor de residus i de neteja viària, serveis tècnics. Què tal? Bon dia. Molt bon dia, molt bé, gràcies. Com estem? Doncs bé, després d'omplir...
Bastant llarguet, s'ha de dir, perquè últimament érem més curtets, però bé, doncs, seguim amb la rutina i també, personalment, després d'uns dies d'estar una mica en stand-by, doncs, hem tornat amb força per encarar aquest nou any. Clar, perquè t'hem de felicitar, no?, per la...
Paternitat que, bé, ja es va dir al ple, no? Aquest no, els anteriors, que no hi va ser per aquesta qüestió. O sigui que felicitats també per aquesta part. Moltes gràcies. No sé si ho donar més feina. Les coses de casa ara o...? Sí, bueno, la principal diferència de casa ara és que hi ha bastanta més feina que hi era abans, però bueno, l'entomem bé i amb molta il·lusió, la veritat, que molt bé.
Molt bé. Tornem a la rutina de l'Ajuntament, amb aquesta experiència també com a alcalde accidental, per l'absència de l'alcalde Valepino, dirigint el ple. No sé com va ser això, l'experiència, el fet d'haver deportar, que al final és una cosa molt de...
de gestionar la sessió, dels tempos i tot plegat. Sí, moltes vegades, ja ho comentava amb l'Eduard i també amb el Vale, que porta relativament poc temps, que una de les qüestions més feixugues, almenys, que costa gestionar i també els nervis propis d'un mateix i anar dirigint aquestes sessions és de les coses més complexes que...
que hi ha i, evidentment, quan em toca fer-ho per primera vegada, doncs sempre hi ha aquella tensió, aquells nervis de com anirà. I, a més a més, coincidint amb un ple que, a més a més, hi havia tres mocions que presenten els partits polítics, que també és quan hi ha potser més tensió, no temes més complicats. Però bé, la veritat que en valoració prou positiva...
i em servirà com una prova pel que haurà de venir a partir del juny, així que m'ho prenc com un aprenentatge més. Sí, recordem que al juny hi haurà aquest canvi de nou a l'alcaldia en funció del pacte de govern entre el PSC i Esquerra, i l'alcaldia passarà a mans del Raül García com a representant d'Esquerra, com a regidor d'Esquerra, segons ja es va dir en el seu moment a l'inici del mandat.
Doncs això, per l'absència de l'alcalde de Valepino, el Raül que va dirigir aquest ple de dilluns i com sempre nosaltres a setmana de ple fem balanç de la sessió i parlem dels temes més destacats que hi va haver i de les intervencions més destacades d'aquesta sessió amb els punts més importants.
Entrem en matèria, anem a parlar d'aquests punts. Per exemple, una de les qüestions que hem destacat als mitjans de comunicació, nosaltres i TAC12, sobretot a l'hora de fer la crònica del ple, és aquesta desestimació de la petició de reequilibri econòmic per part de l'empresa IFE, l'empresa que presta el servei del bus urbà de Torredembarra.
I aquí hi ha dues qüestions. D'una banda, s'està treballant, vas explicar durant el ple, en els plecs del nou contracte, que en certa manera anem amb retard perquè és un contracte que està ja caducat, es compta amb l'assessorament d'AMTO, no sé en quin punt està tot plegat per poder anar avançant, perquè és una cosa que s'arrossega ja de fa temps.
Sí, com ho vaig dir al ple, ho repeteixo aquí, assumim que anem molt clara en aquesta qüestió. El contracte, ja has dit, està vençut des de fa molts anys, per tant, estem fora de contracte i no és una situació còmoda per ningú. El fet de desestimar aquesta, que és la primera part que planteges, de desestimar...
Aquesta situació de reequilibri econòmic de l'empresa, ho vam comentar al ple, hi ha uns informes tècnics on el que venen a dir és que l'empresa no va poder demostrar els ingressos que ha tingut durant aquests anys amb la venda de bitllets.
és una de les qüestions, és un dels ítems importants a valorar en aquest reequilibri o aquest ajust econòmic. Per tant, segons els informes dels nostres tècnics no dona peu a aquest reequilibri econòmic i per tant l'opció que li quedarà a l'empresa que haurà d'adoptar és la via del contenció segurament i al final d'aquí un temps a veure qui donen la raó.
Però la part més important d'aquest tema, que és la segona qüestió que plantejaves, és de com estan els nous plecs per licitar un contracte a cor amb la necessitat real que tenim a la torre en matèria del transport urbà.
S'ha allargat molt i una de les qüestions és, que ja vam explicar el mandat anterior, que ens vam adherir a l'entitat Amto, que és experta en transport urbà, és associació de municipis per la mobilitat i el transport urbà, perquè ens encarregarà una auditoria, una auditoria del nostre servei de transport que tenim actualment.
A partir d'aquí, de fer la fotografia que tenim, s'han hagut diferents reunions tècniques, hem tingut un assessorament per part d'aquesta entitat i ara per poder els nostres tècnics redactar els plecs. Els plecs vam parlar amb l'alcalde fa poc i ja està en la seva fase final, és a dir, ja tenim l'estructura ben definida per poder-ho aplicar i licitar el contracte i començar de zero, per dir-ho així.
Tothom sap, tothom ho veu, que l'autobús sí que l'utilitza molta gent, però sobretot en franges d'horaris molt concretes, a primera hora pels centres escolars o serveis molt concrets, com pot ser la gent per anar al CAP o serveis d'aquest tipus. Això s'ha hagut de conjugar perquè també l'orografia que té la torre, que som un poble molt allargat, si el veiem al mapa molt allargat,
i tenim punts molt allunyats del que és el centre on ens troben els serveis, doncs això dificulta i això ha requerit una reflexió i també un estudi d'on puja i baixa la gent per poder adaptar un servei més a cor, tot i la complexitat que té un servei d'aquest tipus.
Per tant, ja estem en aquesta fase final i esperem d'aquí a poc que els plecs es puguin ja publicar i començar una licitació per tenir un contracte com mereix. Entenem, aleshores, i també ho vas comentar una mica, la proposta de municipalització, la petició de municipalització que van fer alguns partits de l'oposició no es veu viable. No, ara mateix no, ja en serveix no.
d'aquest tipus que no es pot plantejar ara mateix. Bé, doncs tot això arran d'aquesta desestimació de la petició de reequilibri econòmic per part de l'empresa, clar, no sé si ara també estaré una miqueta a la guait de totes les passes que pugui donar IFE pel que fa a reclamar aquests diners. TAC2 es va dir que eren com un milió d'euros, que és una quantitat important, per tant, no sé si és com... Hem de tenir en compte que ja hi haurà o hi ha la possibilitat que hi hagi aquest contenciós i que podria sortir una cosa o una altra.
Com tot, quan no s'arriben aquests acords i les empreses o qui sigui posa un contenciós a l'Ajuntament, doncs s'ha de tenir la previsió i estar preparats pel que pugui passar. Per tant, haurem d'estar preparats pel que pugui ser.
Bé, doncs, una de les qüestions destacades que es van tractar en aquest ple ordinari del mes de febrer, que vam viure aquest dilluns a l'Ajuntament de Tornambarrà, hi va haver-hi altres punts, com, per exemple, l'aprovació del DuproCim, que reuneix, no?, tot és un document que reuneix tots els plans d'emergència que hi ha al municipi,
Vau destacar des del govern, ho va fer la regidora Mari Carmen Martín, que és una qüestió sobretot tècnica, que s'ha treballat per part dels tècnics, ara aquest document que passarà a exposició pública, també és una qüestió que es venia...
Arrossegant de fa temps, que si venia treballant de fa temps, suposo que és això d'anar tancant carpetes i anar avançant, sobretot també veient, doncs, ara aquestes últimes setmanes, no?, amb la situació meteorològica que hem viscut, potser posa de relleu la necessitat de tenir un document d'aquestes característiques, no? Clar, és un document que ens ha de posar tots o establir mecanismes o protocols
per quan hi ha emergències i, per tant, amb la situació tan canviant que estem vivint els darrers temps, és important que l'Ajuntament disposi d'aquest document. Com ja va explicar la regidora Martín, és un document molt tècnic, on els polítics no hi hem tingut participació. És una de les coses que va tenir certa polèmica pels partits de l'oposició, que deien que no havien participat en això.
L'explicació, per tant, de la regidora va ser això, que no tenia aportació política, i és ara que sí. És a dir, ara es publica aquest document i ara està obert aquesta exposició pública a que tothom, polítics i no polítics, és a dir, tothom, pugui fer les aportacions que consideri seran i seran valorades. Per tant, els mecanismes són aquests i no som nosaltres que ens inventem diferents maneres d'establir aquests procediments. I, per tant, un document treballat
en l'aspecte tècnic que ha de donar els seus fruits. I això, dies com el dijous passat, que hi ha l'alerta del govern i que quan un ajuntament com el nostre mouen els treballadors establir uns protocols, també és important tenir aquestes coses refrescades i al dia perquè sigui més fàcil, primer de tot, comunicar-se amb els treballadors i saber què fer en aquestes qüestions d'emergència.
Anem a parlar de les mocions que es van presentar, que es van debatre en aquest ple ordinari del mes de febrer, perquè, com deies, Raül, potser també és de la part que va generar més debat, en l'hora de gestionar el ple. La que va ser bastant fàcil de portar, va ser la que feia referència a la iniciativa per instal·lar una iamborda Stolperstein, de record a l'Esteve Canyelles Margalló, ho presentàveu a diferents partits
Diferents grups municipals, els que esteu al govern, PSC i Esquerra Junts, també l'Alternativa, la CUP també va dir que s'hi sumava i el Partit Popular que hi va votar a favor. Bé, suposo que és una petició d'aquestes que genera certa unanimitat i que tothom està d'acord, no? Sí, ja és una qüestió que portem ja bastants anys, diria, fent homenatge a l'Esteve Canyelles, amb la seva família, fent actes...
doncs ben macos, podria dir, i necessaris, crec, per la memòria històrica de la torre i dels torrencs que van patir. I bé, doncs és una iniciativa que va venir dels centres d'estudis, Siní Valdemàs, i per tant la vam acollir amb molt bona predisposició. S'hi van sumar partits i per tant ara amb la...
amb l'associació Amical de Mauthausen, doncs esperar que es concreti tot i que aquesta llamborda que s'ha de situar, doncs, sigui una realitat i, doncs, sigui un element més per poder retre homenatge a l'Esteve Canyelles.
Una altra de les mocions parlava d'un tema de molta actualitat, com és el transport ferroviari, la situació del transport. En aquest cas, Alternativa Torre d'Embarra plantejava una moció per instar que hi hagi una connexió directa entre Torre d'Embarra i Barcelona. Hi va votar en contra des del govern, dient que ja s'havien fet actuacions en aquesta línia i
resumint molt que era una emoció una mica oportunista a l'hora de presentar-la, però no sé si a la forma potser que va fer servir el terreny de Torredembarra ja esteu d'acord, però en el contingut en si de l'emoció sí que esteu d'acord.
Sí, i amb el relat temporal de totes les accions que havia fet l'alcalde en aquest cas, des del seu caminet d'alcaldia, doncs demostren que en el fons, evidentment, que l'Ajuntament està amb aquests usuaris que pateixen dia rere dia el desgavell que hi ha amb els trens a Catalunya.
El tema és això, que clar, quan ens diuen que estem com a més espectadors, que no fem res i que anem tard, doncs no és així. I per això va ser molt important, i és una feina prèvia que vaig fer amb l'alcalde, que era posar dates de totes les accions que havia fet, de totes les reunions, de totes les peticions que havia rebut d'usuaris i usuàries,
amb la qüestió que els ocupa i que els crea tant de malestar en el seu dia a dia. Segons les reunions que havíem tingut presencialment amb tota aquesta gent, els compromisos amb aquesta gent, amb els usuaris, però també institucionals, de carta al director dels serveis territorials de la Generalitat, amb les peticions que reclamàvem com a Ajuntament. I a més a més et diré que, en certa manera,
comprometent-se encara més de les competències que tenim realment com a Ajuntament. Per tant, és un esforç i una feina que s'ha fet des d'alcaldia d'aquest Ajuntament que no podia quedar en vall. Per tant, no és la primera vegada que aquest partit ens ho fa i era una manera de dir nosaltres ja estem fent la feina, ja estem a favor en el fons d'aquesta qüestió, però les coses així no es fan. És a dir, perdó,
truca i pregunta com està la situació o què ha fet en aquest sentit aquest equip de govern. Per tant, vaig voler deixar palès aquest malestar, però és evident que l'Ajuntament està al costat dels usuaris i usuaris de Renfe i que estem mirant les possibilitats de mirar
Aquest és un desgavell, no n'hi trobo una altra paraula. Amb rutes alternatives, com vaig explicar, que potser un autobús que pugui ser aleshores punta cap a Tarragona i allí ja l'usuari pugui fer Tarragona-Barcelona-Directline, que sembla que és més fàcil, o inclús plantejar un autobús directament a Torra d'Embarra-Barcelona.
Estem en aquesta línia i també avançant-nos perquè ara d'aquí poc setmanes o mesos començaran també les obres del Garraf que també ens afectaran per tenir-ho en compte i a més a més amb la nova concessió que vindrà el 2028 i tot aquest aspecte, amb aquesta renovació també demanar potser més freqüència a la torre.
Tenint en compte que som de les estacions amb més usuaris, sempre ho hem dit, que pel que sigui, per la facilitat d'anar per cá o el que sigui, rebem, utilitzen molts usuaris l'estació de tren de Torra d'Embarra i per tant hem d'estar al costat d'aquesta gent perquè al final...
És una necessitat, és un dret bàsic que tenen per anar a treballar, per anar a estudiar i s'ha de garantir. Clar, tenim aquesta crisi actual de Rodalies, fins i tot les obres dels tunnels del Garraf que seran ara, però no sé si també es pot aprofitar per pensar més a mig o a llarg termini, fins i tot, perquè...
Sempre estem parlant d'una torre d'embarra de 20.000 habitants en un futur proper. Les tendències demogràfiques de tota Catalunya, àrea metropolitana de Barcelona i tot, ja veiem les que són, amb creixements de població, per exemple, al Baix Penedès o aquesta mateixa zona de gent que va treballar a Barcelona. És el moment també de dir, ei, establim una connexió ja directa perquè al final aquesta situació de gent que viu aquí i va treballar a l'àrea metropolitana de Barcelona anirà en augment.
Sí, i evidentment abans ja hi és aquesta connexió bastant directa i el que hem de fer precisament és això. És a dir, nosaltres potser som el segon cordó que està rebent tota aquesta gent i el creixement o l'objectiu aquest de ser 20.000 no ve per parar de màgia i tal, sinó que és una realitat que estem vivint els darrers anys
que està creixent molt la població, molt la població precisament per això, perquè l'àrea metropolitana s'està expandint, per dir-ho així, el Baix Penedès ja fa temps que està rebent aquesta pressió, i jo crec que anirà en cadena, i aquí ho estem veient. I per tant, el que reclama és que, ostres, no fa tants anys de la Torre a Barcelona amb una hora i herets, i ara no succeeix això, i és això el que s'ha de reinvertir. Jo...
Considero que tots els desastres que estan sortint ara, del manteniment de la xarxa, de rodalies i de més, crec que és aquí on s'ha de detectar. Evidentment que es tiraran els plats pel cap d'uns als altres. Però, ostres, potser aquests darrers anys, i és una opinió molt personal, s'ha ficat molt el focus en noves línies, en alta velocitat de no sé on a no sé quan...
Ostres, intentem que les xarxes que tenim estiguin al 100% i un cop estiguin al 100%, on no tinguin la fiabilitat que requereix aquest sistema, que l'utilitza tantíssima gent cada dia, ja plantejarem noves inversions. Però el que tenim, cuidem-ho, cuidem-ho i donem-li el rendiment que li toca, perquè és això. Ostres, no fa tants anys, torno a dir, a Barcelona arribaves amb una hora i ara és impossible arribar-hi. Per tant, són qüestions que hem d'intentar...
solucionar, l'únic que, clar, les competències són de més a dalt, i els problemes, entenc que són més complexos, però nosaltres, des de l'àmbit municipal, el que hem de ser corcons i reclamar, doncs, aquestes inversions perquè la nostra gent, per dir-ho així, li sigui més fàcil al dia a dia, que això no en demanem, no demanem tant.
Bé, tot això arran de la moció que presentava Alternativa i que va ser rebutjada, sí que l'oposició, els quatre regidors de l'oposició que van votar a favor d'aquesta proposta. L'altra moció que tampoc va prosperar és la que presentava Vox per prohibir l'entrada en dependències municipals de persones que anessin amb el rostre tapat.
Sobre aquesta qüestió ja vau destacar els partits del ple que anaven contra dels drets i les llibertats fonamentals i també hi havia aquesta qüestió d'ordre que va plantejar el regió de la CUP i que com a president del ple també va ser un moment de patiment una mica de veure què passava, si es podia debatre o no.
La secretària va explicar aquesta sentència del Tribunal Suprem que, en cas que s'hagués aprovat la moció, no hauria pogut entrar en vigor perquè seria il·legal perquè anava en contra de la sentència del Suprem. No sé com es va viure també aquest moment. Bé, és un moment complex perquè, clar...
t'inciten a fer uns passos que potser no acord jo per ficar antecedents i ho vam explicar però crec que en comissió informativa amb els partits de l'oposició que fa anys és a dir abans del 2015 d'entrar a nosaltres alguns de nosaltres hi havia qüestions que des de l'oposició no podien arribar mai al ple és a dir presentaven mocions i no arribaven a la comissió informativa es votava en contra d'anar al ple i per tant no arribaven mai a debatre's
qüestions que plantejaven partits de l'oposició. En aquell any es va decidir que qualsevol moció podia anar a ple, i així es va fer. Les comissions informatives ara no es voten, només s'informa de les mocions que hi haurà pel proper ple, i per tant el debat està garantitzat. Evidentment, quan hi ha qüestions legals que poden posar en dubte
doncs aquesta mateixa legalitat valgui la redundància, doncs aquí podem generar qüestions. La secretària ja ens va informar de la qüestió que era i va diferenciar i va quedar ben clar que una cosa era el debat d'aquesta qüestió i l'altra era si s'aproves, si en el cas que s'aproves,
podria tenir conseqüències legals, i legals en aquest cas. I per tant érem tots coneixedors i tots conscients de quina situació ens mostraven. Per tant, evidentment que jo personalment o l'equip de govern lamenta i condemna tots aquests debats que ja sabem d'on venen i per què venen,
Però al final havíem de debatre aquest punt. I crec que era un moment també perquè cadascú es posicionés com toca, cada partit expressés la seva lloc. Des del govern vam decidir que no volíem donar, per això va ser bastant escuet, no volíem donar peu a massa debat.
Perquè al final, ho vam explicar, no existeix cap llei nacional ni a l'estat espanyol ni a Catalunya que prohibeixi els bels d'aquests integrals en els espais públics i per tant no és competència de l'Ajuntament. I com va explicar la secretària, hi ha una sentència del 2013 del Tribunal Suprem on...
on va denegar una ordenança municipal que va aprovar el ple de Lleida, o sigui, a la ciutat de Lleida. Per tant, no és competència a nosaltres. I nosaltres el que vam voler dir és que els que estem al davant de les administracions públiques el que hem de fer és garantir els drets i un dels drets és l'accés als serveis públics que hi ha al nostre municipi. Per tant, no hem de governar per una...
per una ciutadania imaginària, que no té creences religioses ni identitat. No, no, hem de governar per una ciutadania real i, per tant, no podem assenyalar a col·lectius concrets ni provocar discriminacions i, encara menys, dificultar-los o prohibir-los l'accés als espais públics.
Doncs bé, són alguns dels temes que es van tractar en aquest ple ordinari del mes de febrer. Ens queden uns minuts de Casa de la Vila. Aprofitem per parlar d'altres temes d'actualitat, de les competències que té el Raül Garcia. D'una banda, comissió de la neteja viària. Al ple anterior vam preguntar des de l'oposició. No sé com està evolucionant tot plegat per parlar, per decidir al final si hi ha una municipalització o no.
Ara ho hem de fer ja, ara sí que és ja de ja. Es volia plantejar a finals de desembre, però va haver una qüestió personal que comentàvem a l'inici i per tant ara hem de convocar la comissió i ja serà la penúltima o l'última per poder decidir i poder tirar endavant.
Ho vaig dir al ple, permeteu-me la discreció, entre cometes, que sí que la comissió es plantegi la posició de l'equip de govern. Sobre una de les informacions que va facilitar l'Ajuntament la setmana passada, s'estan fent moltes inversions en tema de la xarxa de subministrament d'aigua...
Són inversions que venen del contracte, de les que es preveuen el contracte. També hi ha subvencions de l'ACA. No sé si és una de les qüestions que preocupa o que esteu incidint bastant per l'estat actual en què es troba la xarxa, sobretot canonades, etc. Algunes són qüestions de renovació de la xarxa, per tant, són rutinàries i aprofitant que l'Agència Catalana de l'Aigua treu subvencions i aquests projectes que tenim preparats
s'adiuen molt aquest tipus de subvencions i, per tant, subvencionen gran part d'aquests projectes. Les obres que s'estaven fent a l'Avinguda Sant Jordi, per exemple, de sectorització, de renovació de Clavegaran primer, de la xarxa d'abastament d'aigua, que al final és canviar tubs, són tubs que queden molt obsolets o que tenen ja la seva vida útil,
ja gastada per dir-ho així, s'han de renovar, també sectorització que ens permet, que això sí que és una cosa que estem incidint molt, perquè ens permet sectoritzar per trams molts sectors del municipi i per tant amb aquestes informacions que aconseguim, doncs aconseguim un rendiment
molt més exhaustiu i molt més eficient de la xarxa d'aigua, en el tema de fuites i a més, per controlar. I d'altres, com per exemple la recuperació dels pous del Pujol, que aquest també és molt important perquè va amb la sintonia del context d'estalvi d'aigua i a més,
perquè ens pot permetre, si tot surt com es preveu, o com el projecte i els tècnics preveuen, d'aconseguir, crec que parlàvem del voltant, de 400.000 metres cúbics. Per tant, això el que suposaria és poder tenir més independència, o no dependre tant,
del Consorci d'Aigües de Tarragona, del CAT, que és d'on rebem nosaltres la major part d'aigua. Per tant, estem invertint en tenir recursos hídrics propis, que això ens és una garantia, perquè també és una de les coses que està introduint el CAT. És a dir, no només, als municipis en general, no només depengueu del Consorci d'Aigües de Tarragona, perquè potser algun dia hi ha alguna cosa i no podem...
de subministrar tot el que es demana i, per tant, que estan en aquesta línia ara que els ajuntaments també busquen recursos propis per poder garantir aigua. I estem al voltant, amb aquestes quantitats que he aguantat, estem al voltant que un 30% podria venir de recursos propis i crec que és una bona dada com per invertir aquests diners i que l'obra funcioni. Estalvi d'aigua i també estalvi econòmic per l'ajuntament. Correcte.
En agraïm al Raül García, regió de residus, neteja viària i serveis tècnics, primer tinent d'alcalde i avui com a alcalde accidental que ens ha acompanyat aquí a la Casa de la Vida. Que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Torre d'en Barra engega aquest febrer els pressupostos participatius d'aquest exercici. En els propers mesos la ciutadania decidirà a través de les seves propostes què fer amb els 200.000 euros que l'Ajuntament destinarà a aquesta partida. Els pressupostos participatius arrenquen la setmana vinent, dijous 26, amb una presentació pública. A partir de l'endemà, del divendres 27, es podran començar a presentar propostes.
Avui s'ha presentat aquests pressupostos participatius. Joel Ramírez és el regidor de Govern Obert i Comunicació. Les propostes guanyadores dels pressupostos participatius s'executaran. Això és també aquesta seguretat que volem transmetre a la ciutadania.
sobretot que decideixi on invertir. Són 200.000 euros i creiem que poden sorgir actuacions molt importants i molt d'impacte a la ciutadania. No només participaran a l'hora de la proposta, que és molt important, sinó que també participaran en la selecció i, finalment, amb el vot. La votació final es realitzarà previsiblement entre els mesos de juny i juliol.
La costa del Baix Gaià es promocionarà aquesta setmana en abertur. Torredambarra, Altafulla, Roda, Creixell i Tarragona estaran presents en una cita que se celebra des d'aquest divendres, dia 20, fins diumenge 22 a Pamplona. La regidora de turisme de l'Ajuntament de Torredambarra, Jovita Baltasar, destaca la importància d'aquesta fira per al sector turístic de la subcomarca.
I també que aquest any acollirà al Baix Gallà esdeveniments importants, com el Tour de França... És fidelitzar molt el públic que ve d'allà, perquè tenim amb certesa que cada estiu, inclús fora de temporada, venen molts visitants i turistes d'allà. Però també és important perquè al final cada any tenim novetats. Per exemple, aquest estiu viurem dos esdeveniments extraordinaris, com poden ser l'eclipse solar del 12 d'agost i el Tour de França...
Des del Baix Gallà el dia viurem en directe aquest divendres a l'inici de la fira amb un programa especial des de Pamplona de 10 a 11.
Una desena de comerciants va participar a la sessió participativa sobre el pla de barris que es va fer ahir dimecres al vespre Calmaia. Aquesta trobada estava destinada específicament al sector comercial per abordar projectes i demandes del seu interès. La policia local va detenir aquest dimarts un home acusat d'un delicte de lesions greus. Els fets es van produir cap al migdia arran d'una baralla al barri dels Munts, segons explica el diari de Tarragona.
La policia local va rescatar ahir un home que s'estava ofegant a la zona del Roquer. La víctima de 40 anys va ser localitzada a uns 300 metres de la costa i va ser traslladada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Avui, dijous, se celebra una nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gingran. En aquest cas, David Llambrí, que parlarà de les grans patacades de la ciència i què n'hem après d'elles. Roda de Barà i Cultura de la Generalitat comencen a treballar per abordar el futur de Calgui Barnau. L'històric edifici es va esfondrar el gener de l'any passat i ara cal decidir què fer amb les restes. També en l'àmbit del Baix Gai explicarem que l'Ajuntament d'Altafulla ha activat el protocol de Seguretat Perú