Palau d'Aliceu.
El ple de l'Ajuntament de Torredembarra ha aprovat avui dilluns canvis importants en la gestió de la brossa al municipi. Concretament, s'ha de ser transferir el tractament del servei de gestió de la fracció rebuig que passarà a Cirussa. L'alcalde Valepino ho ha comentat durant el ple d'aquest matí.
Serà interessant en els propers exercicis començar a mirar la possibilitat de formar part de la moncomunitat, però si més no, ara el que farem serà entrar com a clients. A efectes numèrics, d'entrada hi haurà un estalvi d'aproximament uns 50.000 euros anuals a Cirusa, però també el fet de no estar sotmesos a la variació del mercat
sinó acordar-ho amb un més tu a tu, també amb el Consell Comarcal com mitjancer per aquesta delegació de competències. A més, també s'ha decidit renovar el servei de tractament de l'orgànica a la planta de compostatge de boterí, que depèn del Consell Comarcal del Baix Camp.
El ple també ha aprovat avui una moció per adherir-se al Pacte Nacional per a la Llengua. La proposta ha comptat amb un ampli suport, ja que a més dels partits que formen part de l'equip de govern també hi han votat a favor. L'alternativa Tornembarra i la CUP, el regidor de Cultura, Daniel Pujol, ha estat l'encarregat de defensar la moció. Actualment el català està patint una davallada preocupant com a llengua d'ús habitual al carrer.
Les dades més recents ens diuen que el català, tot i que és conegut per una majoria, només és la llengua habitual d'aproximadament un terç de la població. Això ens interpel·la com a societat i com a Ajuntament, i per això proposem aquesta adhesió. A Torredembarra, a més, no partim de cero.
Fa anys que col·laborem amb el Consorci per la normalització lingüística i que es fan accions per afavorir l'ús del català. Però l'adhesió al pacte ens permet fer un pas més enllà, reforçar el que fem, dotar-nos d'un marc comú i avançar cap actuacions més coordinades, més visibles i amb més impacte. Entre els punts que inclou aquesta moció hi ha, per exemple, crear un pla municipal d'impuls del català o una taula local per la llengua formada per l'Ajuntament, el Consorci per la normalització lingüística i entitats del poble.
El ple de Torre d'en Barra, d'altra banda, ha aprovat la regulació de les retribucions dels contractes per a la formació per a l'obtenció de la pràctica professional. Es tracta d'una mesura que arriba després d'un procés de negociació amb els sindicats. A més, també s'ha donat compte de l'aprovació del Pla Local de Joventut i Infància.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra rebrà 319.000 euros a la Generalitat per modernitzar les instal·lacions esportives municipals. Aquests set diners arribaran a través de la convocatòria del Pla d'Aixoc que ha obert aquesta tardor al Departament d'Esports. La Torre ha presentat tres projectes que ja han estat acceptats.
La campanya Cap Infant Sense Joguina ha recollit a prop de 500 joguets a Torre d'Embarra. El passat divendres es va fer lliurement per part de l'Ajuntament a Càritas. L'entitat obrirà les seves portes a tots els nens i nenes que vulguin recollir alguna d'aquestes joguines el pròxim dia 31 al matí.
Parem un breu apunt castellar per explicar que els nois de la Torre han rebut el trofeu un pis més com a colla de buit. El guardó es va alliurar divendres de fa dues setmanes en una gala celebrada a Vilafranca. I a les paraules de Satanàs, els àngels i els pastors ressonaran a partir de demà dins demà al casal municipal de Torre d'Embarrà amb la recuperació de l'estel de Nazaret.
Es tracta de la versió dels pastorets que Ramon Pàmies va escriure a principis del segle XX. Se n'han programat tres funcions, aquest dimarts, diumenge dia 28 i diumenge 4 de gener. En l'àmbit del Baix Gaià parlarem del pressupost d'Altafulla que s'ha aprovat a Amplea, s'aprovava divendres passat i fregarà per l'any vinent els 12 milions d'euros. I a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports.
Per destacar la derrota contundent de l'UDT en la darrera jornada de Tercer Catrana d'aquest 2025, els torrencs van caure 6 a 1 contra el Sant Jaume d'Humenge. Són les notícies més destacades d'avui. Dilluns, som dia 22 de setembre de desembre. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció de la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sanchez i l'Anna Plassa. Comencem.
El ple de l'Ajuntament de Torredembarra ha aprovat aquest dilluns canvis d'importance en la gestió de la brossa al municipi. Concretament, s'ha decidit transferir el tractament del servei de gestió de la fracció rebuig que passarà a Cirussa. Es tracta d'una incineradora de residus urbans que depèn d'una mancomunitat integrada per diversos municipis del camp de Tarragona. De moment, Torredembarra serà un client més, però la intenció és acabar integrant-se en la mancomunitat. L'alcalde, Valepino, ho ha comentat durant el ple d'aquest dilluns.
Serà interessant en els propers exercicis començar a mirar la possibilitat de formar part de la moncomunitat, però si més no, ara el que farem serà entrar com a clients. A efectes numèrics, d'entrada hi haurà un estalvi d'aproximament uns 50.000 euros anuals a Cirusa, però també el fet de no estar sotmesos a la variació del mercat
sinó acordar-ho amb un més tu a tu, també amb el Consell Comarcal com mitjancer per aquesta delegació de competències. A més, també s'ha decidit renovar el servei de tractament de l'orgànica a la planta de compostatge de Botarell, que depèn del Consell Comarcal del Baix Camp.
el que fem és renovar un conveni que es fa anualment, però que aquesta vegada, per recomanacions també de la Secretaria de l'Ajuntament, ho farem en blocs de quatre anys perquè no té cap sentit. Aquest conveni de delegació és fruit que amb dos consells comarcals tenen aquestes competències delegades i, per tant, per la nostra condició de municipi de menys de 20.000 habitants, i, per tant, renovem aquest primer, que és una continuïtat del servei que fèiem.
Aquests dos punts han comptat durant el ple d'aquest dilluns amb el vot favorable dels regidors de l'equip de govern, el Partit Popular i Alternativa Torno en Barra, mentre que els representants de Vox i la CUP s'han abstingut. El regidor cupaire, Toni Sacristán, ha celebrat que el tractament de la resta passi a mans públiques a través de Cirussa, però ha considerat que caldria sumar-se a la mancomunitat.
Considerem que el que hem dit sempre, que els serveis públics han d'estar guiats només per criteris públics i de necessitat social i que no poden ser objectes de criteris de mercat. Per tant, des d'aquest punt de vista podem arribar a compartir això, però no compartim el tema que entrem com a clients quan directament haurien d'entrar a dins de la malcomunitat amb tots els drets que tenen tots els municipis que ja han. Sé que és una cosa que ha costat,
entrant i que sigui com a clients, però crec que sí que hem de remar cap a entrar a la mancomunitat en ple drets de tots els municipis. Per la seva banda, el regidor d'Alternativa Tordambarra, Carles Fuixet, ha celebrat seguir aquest camí i destaca que s'oferirà un servei més econòmic.
S'està començant a fer un camí correcte en quant a anar cap a un sentit més públic del servei i en aquest cas amb la comunitat és que això se'ns permetrà. Per això ho tenim a favor, tot i que no compartim una part d'aquest procés i tot i que no compartim que se'ns hagués apujat els impostos tant fa dos anys però al final buscàvem una empresa i un servei molt més econòmic.
La incineradora de Cirus està situada al polígon Riuclar de Tarragona. Es tracta d'una planta de valorització perquè la calor que se genera en crema a la brossa serveix per produir energia. Més qüestions que han passat avui per ple. S'hi ha aprovat una moció per adherir-se al Pacte Nacional per a la Llengua. La proposta ha comptat amb un ampli suport ja que, a més dels partits que formen part de l'equip de govern, hi han votat a favor l'Alternativa i la CUP. De fet, el
L'alternativa presentava el text juntament amb Esquerra, PSC i Junts. Per la seva banda, el Partit Popular s'ha abstingut i Vox ha votat en contra. Entre els punts que inclou aquesta moció hi ha, per exemple, crear un pla municipal d'impuls del català, que s'hauria d'aprovar durant aquest mandat, o una taula local per a la llengua formada per l'Ajuntament, el Consorci per la Normalització Lingüística i Entitats del Poble.
La moció l'ha defensat el regidor de Cultura, Daniel Pujol, que ha destacat la necessitat d'impulsar mesures per promoure l'ús del català i que els punts de la moció permetran organitzar millor les iniciatives que ja es fan a la torre.
Actualment el català està patint una deba preocupant com a llengua d'ús habitual al carrer. Les dades més recents ens diuen que el català, tot i que és conegut per una majoria, només és la llengua habitual d'aproximadament un terç de la població. Això ens interpel·la com a societat i com a Ajuntament i per això proposem aquesta decisió.
A Torredembarra, a més, no partim de ser-ho. Fa anys que col·laborem amb el Consorci per la Normització Lingüística i que es fan accions per afavorir l'ús del català. Però l'adhesió al pacte ens permet fer un pas més enllà, reforçar el que fem, dotar-nos d'un marc comú i avançar cap actuacions més coordinades, més visibles i amb més impacte. Des del Partit Popular, la regidora Núria Gómez ha comentat que veu el pla poc desenvolupat i no creu que hi hagi una necessitat urgent per posar en marxa mesures.
que des de l'Ajuntament se'ns presenti un pla sense desenvolupar, que no sabem quines connotacions tindrà, em sembla una mica fer volar colons, una mica de cortina de fum. Suposo que això surt del Parlament i que tots els partits que tenen representació d'esquerres
estan portant aquest projecte i aquest tema a tots els ajuntaments de Catalunya. Però si ens ho posem a casa nostra, perquè la política s'ha de mirar també per nosaltres, què fem aquí, què defensem, jo no li trobo una necessitat urgent de desenvolupar un pla perquè tots parlem en castellà. Per la seva banda, Javier Ramírez de Vox ha apuntat que aquesta moció no pretén fomentar el català, sinó que vol discriminar el castellà.
Y por eso ustedes fomentan siempre las asociaciones y las entidades que únicamente imparten su actividad en catalán. Y por eso imponen el catalán al castellano. Y por eso esta moción no va a proteger y fomentar al catalán. Va a discriminar al castellano. Y la prueba es la de siempre. Esta moción lo que pretende precisamente es unificar la administración en catalán. Oiga, alguien que me esté escuchando, que me diga alguien si es capaz de ir a la administración de Torrembarra, ir a algún departamento y le contesten en castellano.
La moció també preveu designar una persona que sigui responsable de les polítiques lingüístiques a Torredembarra, garantir que el personal públic té coneixement de la llengua i identificar els àmbits deficitaris.
El ple de Torredembarra d'Alta Banda ha aprovat avui la regulació de les retribucions dels contractes per a la formació per a l'obtenció de la pràctica professional. Es tracta d'una mesura que arriba després d'un procés de negociació amb els sindicats. Tots els regidors del ple han votat a favor d'aquest punt, excepte Javier Ramírez de Vox, que s'ha abstingut.
El regidor de Recursos Humans, Eduard Rovira, ha explicat que amb aquest canvi s'adapten les retribucions del personal en pràctiques, ja que fins ara s'havia d'aplicar el conveni existent i es donava el cas que podrien cobrar tant com el personal propi de l'Ajuntament. A més, Rovira ha explicat que en alguns casos la subvenció que arribava de la Generalitat no era suficient per cobrir aquestes retribucions. Es podia donar la paradoxa que l'alumne en pràctiques o el treballador en pràctiques
cobrava el mateix que un professional ja amb trajectòria.
perquè tal com estava regulat havíem d'aplicar el nostre conveni. El que fem és afegir aquesta retribució especial pels contractes per la formació que estableix quin és el salari que li correspon, de manera que quan s'adarim amb una subvenció per alumnes en pràctiques puguem aplicar aquesta quantitat. Durant la sessió també s'ha donat compte de l'aprovació del Pla Local de Joventut i Infància per al període 2025-2029.
Al marge del ple tenim altres notícies. L'Ajuntament de Torre d'Embarra rebrà 319.000 euros de la Generalitat per modernitzar les instal·lacions esportives municipals. Aquests diners arribaran a través de la convocatòria del pla de xoc que ha obert aquesta tardor al Departament d'Esports. La Torre ha presentat tres projectes que ja han estat acceptats.
Aquest pla de xoc de la Generalitat preveu fer actuacions urgents per actualitzar la xarxa bàsica d'instal·lacions esportives envellides, seguint criteris de seguretat, accessibilitat, sostenibilitat i funcionalitat. La regidora d'Esports, Berta Castells, ha avançat la concessió d'aquests ajuts en una entrevista a la Casa de la Vila.
Portem diversos mesos treballant-hi i ja hem presentat els tres projectes, és un màxim de tres projectes, que s'engloben dins d'uns títols de funcionalitat, de sostenibilitat, dins d'honorització, i el que puc avançar és que ja s'han aprovat aquests tres projectes.
Dos d'aquests projectes es desenvoluparan a la zona esportiva municipal. El primer implicarà el canvi de tot l'enllumenat de l'espai per instal·lar-hi llums LED i aconseguir una millor eficiència energètica. El segon permetrà canviar el parquet del pavelló Sant Jordi, que ja està arribant al final de la seva vida útil. Ho explica també la regidora Castells.
El segon projecte que hem presentat és el canvi del parquet del pavelló Sant Jordi. És un parquet que des de l'inici està instal·lat, s'han anat fent tasques de manteniment i ara ja portem aquests últims anys que ja o invertíem diners a intentar allargar una miqueta més la seva vida útil o ara amb aquesta oportunitat crec que
per les entitats i per la funcionalitat, per la seguretat de tots, és una molt bona opció per canviar-ho. El tercer projecte que ha entrat dins d'aquesta convocatòria és la insonorització del pavelló als caus per reduir les molèsties al veïnat de la zona i als mateixos usuaris de la instal·lació.
L'últim projecte és la insonorització del pavelló Als Caus, que és una instal·lació que pot generar més contaminació acústica pels voltants, per les vivendes que hi ha, i a l'interior també és difícil quan hi ha entrenaments partits i tot és una mica, pel tema de construcció, és una mica...
poc agradable fer ús d'aquesta instal·lació. Aquests projectes arriben després d'uns anys en què la zona esportiva municipal ha experimentat canvis i inversions importants com la renovació de la gespa del camp de futbol, la nova pista d'atletisme o el cobriment de la piscina. En aquest sentit, Castells destaca la gran qualitat de les instal·lacions torrenques.
La zona esportiva municipal s'ha invertit des de l'Ajuntament molts recursos. Crec que s'està fent una renovació i s'ha fet aquests últims anys impressionant. En un poble de 18.000 habitants crec que
Som l'enveja de molts municipis i crec que hem d'estar molt orgullosos de tenir el teixit esportiu que tenim perquè ens demana aquesta renovació i aquesta construcció d'altres equipaments que puguin fer-ne ús.
Tot i que la Generalitat aportarà 319.000 euros a través del pla de xoc, el cost total dels tres projectes serà superior. La resta es cobrirà amb recursos de l'Ajuntament, que inclourà aquestes millores en el capítol d'inversions del pressupost per al 2026.
La campanya Cap Infant sense joguina ha recollit prop de 500 joguets a Torre d'Embarra. El passat divendres es va fer el lliurement per part de l'Ajuntament a Càritas. Amb aquesta iniciativa es vol aconseguir que Cap Infant es quedi sense joguines a aquestes festes de Nadal. Un altre objectiu de la campanya ha estat fomentar la prevenció de residus i la reutilització dels objectes que posseïm. La iniciativa també volia promoure un model de consum circular i sostenible.
Des de mitjans del mes de novembre s'han recollit les joguines a les escoles i als instituts de Torre d'en Barra, a la Biblioteca Mestre Maria Antònia, a la Llar d'Infants, als Gegants de la Torre, al patronat Antoni Roig, a Cal Bufí, a Caldània i a Càritas. El proper 31 de desembre, de 10 a 12, Càritas Torre d'en Barra obrirà les seves portes a tots els nens i nenes que vulguin recollir alguna d'aquestes joguines.
Fem un breu a punt casteller. Els nois de la Torre han rebut el trofeu, un pis més, com a nova colla de 8. El guardó es va alliurar en una gala celebrada fa uns dies a Vilafranca. La colla torrenca ha estat distingida per la doble fita que va aconseguir aquesta Santa Rosalia, carregar i descarregar per primera vegada el 4 de 8 i descarregar la Torre de 7, un castell icònic per a la colla. Això la converteix de ple dret en una colla de 8. A més, a la gala es van anunciar les 3 ONGs que rebran un lot solidari de productes de gallina blanca.
Una d'elles és Càritas Torre d'Embarra, precisament a proposta dels nois de la torre. Les altres dues són l'associació Compassion, designada pels castellers de Castelldefels, i l'associació Assís, designada pels castellers de Sarrià. Des del 2014, a través de les colles premiades, s'han repartit més de 50.000 euros.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'accege els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com soviava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Les paraules de Satanàs, els àngels i els pastors ressonaran a partir de demà dimarts al casal municipal de Torredembarra amb la recuperació de l'estel de Nazaret. Es tracta de la versió dels pastorets que Ramon Pàmies va escriure a principis de segle XX. Se n'han programat tres funcions, aquest dimarts, diumenge 28 de desembre i diumenge 4 de gener.
Feia ben bé 30 anys que a la torre no es representaven els pastorets i aquest estiu l'Associació de Joves va decidir recuperar aquest clàssic nadalenc. Es va votar per la versió de Pàmies, que és la que tradicionalment es feia a la torre. Núria Martínez, de l'Associació de Joves, explica com van decidir emprendre aquesta aventura.
I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim a la pobla que fan el pessebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra. I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ja ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí.
Els assajos van començar al setembre i s'han intensificat les darreres setmanes. L'estel de Nazaret implica una jantada. Hi ha una quarantena d'actors, a més d'extres i totes les persones que col·laboren en la producció darrere l'escenari. Al capdavant hi ha l'actor torrenc, Joan Maria Vidal, que n'ha assumit la direcció.
El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És, per alguna banda, per una banda màgica el que unes menys joves, amb ganes de recuperar, han volgut tirar endavant?
El repertori el conformen molts actors i actrius joves, fins i tot infants. Cap d'ells recorda les darreres representacions dels pastorets, perquè ni tan sols havien nascut. L'elenca, però, també inclou intèrprets més veterans que s'hi van viure aquella època. És el cas del periodista Jordi Salvat, que enguany fa de sacerdot i parla de les peculiaritats del text de Ramon Pàmies.
Sí, jo crec que, a veure, aquest el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història del fil pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels, és allò que hi ha diferents plans, diferents plans.
Aquest muntatge dels Pastorets ha suposat tot un repte, perquè es tracta d'una recuperació, perquè hi ha molta gent nova i perquè les representacions no es faran en un teatre, sinó a la Sala Gran del Casal, que és un espai polivalent. Joan Maria Vidal ha detallat que han volgut respectar la tradició, però també incorporar algunes novetats i solucions imaginatives.
Juguem a casa i els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble. I serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits...
Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que crec que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any. La representació d'aquest dimarts començarà a dos quarts d'onze de la nit. Les dels diumenges 28 i 4 seran a les 10. Les entrades es poden comprar anticipadament a la cotilleria Siuró o al dia de les representacions a taquilla. Valen 10 euros i hi ha unes 300 localitats per cessió.
Entrem en l'àmbit del Baix Gaià. El pressupost d'Altafulla per a l'any vinent frega els 12 milions d'euros. Els comptes es van aprovar divendres en ple amb els vots a favor de l'equip del govern i el PSC. Alternativa d'Altafulla i Junts es van abstenir. Hi ha hagut, doncs, un major consens que l'exercici passat quan el pressupost es va aprovar inextremis a finals de febrer i amb crisi de govern inclosa.
El regidor d'Hisenda, Dani Franquès, ha destacat que són uns comptes continuistes que garanteixen els serveis i no suposen cap increment de la pressió fiscal. Que sigui continuista no és duent, sinó que penso jo que tot el contrari, perquè mantenim el que tenim, i aleshores és important...
Tal com ens diu la diapositiva, que mantenim actual l'estructura de serveis, és a dir, que no retallem en res. Al contrari, fem inversions perquè siguin la vida de la ciutadania millor. El PSC és l'únic partit de l'oposició que ha donat a ple suport el pressupost d'Altafulla. La seva regidora, Iman Morales, ha celebrat que s'hi hagin inclòs partides que consideraven importants.
Dintre de les propostes nostres que vam fer amb el regidor d'Hisenda les va admetre totes, com ara el projecte de residència centre de dia, el tema de voreres, el tema dels asfalts, la nova partida pressupostària de benestar animal, que sí que veig que s'ha tingut en molt bona consideració.
D'entrada, Alternativa Altafulla no veia amb mals ulls els pressupostos, però han optat per abstenir-se perquè el govern no ha accedit a canviar l'ordre d'intervencions de l'oposició al ple. Montse Castellarnau n'és la portaveu.
Aquesta representativitat no pot dependre ni dels capricis d'alcaldia ni de si ens trobem més simpàtics o menys simpàtics. És un dret democràtic que tenim. No se'ns pot invisibilitzar com si no existíssim. Perquè això és un insult, però no és un insult cap als regidors i regidores. És un insult també cap als votants, que aquests votants que ens han escollit democràticament per poder representar-los amb ells.
Per la seva banda, la portaveu de Junts Eva Martínez ha lamentat que el pressupost preveixi un endeutament de 400.000 euros i que això impliqui un nou pla financer. També troba a faltar més recursos en l'àmbit social.
Hem fet unes propostes concretes i justificades per mantenir, i no parlem d'incrementar, és a dir, mantenir aquests pressupostos inicials del 2025, però en cap cas d'avaluar com reflecteix aquest pressupost en recursos de gent gran, salut, turisme i promoció econòmica i comerç, entre d'altres.
En aquesta sessió plenària de divendres també es va aprovar la primera fase de la nova relació de llocs de treball d'Altafulla. Aquest punt va prosperar amb el suport de tots els grups excepte l'alternativa que es va abstenir. L'objectiu és posar ordre a l'organització interna de l'Ajuntament i millorar les condicions laborals de bona part de la plantilla.
L'anterior relació de llocs de treball era de fa 20 anys. La primera fase afecta més de la meitat de la plantilla i entrarà en vigor aquest 2026. Contemple l'adscripció de treballadors en llocs de superior categoria, la revalorització de llocs de grups baixos i la millora de les condicions de persones que es jubilaran en els pròxims 3 anys.
Els nous radars de velocitat que s'han instal·lat a Altafulla ja estan en servei, però encara estaran en proves algunes setmanes, per això no sancionen. La mesura pretén reduir la velocitat en trams, on se circula més ràpid del permès. Un dels set dispositius està a l'Avinguda Marquès de Tamarit, a l'altura de la rotonda del Puntet. L'altre s'ha posat a la ronda d'Altafulla, prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera.
Aquests dies els radars funcionen en prova mentre s'acaben de calibrar els dispositius. Aquesta fase de proves està previst que s'allargui un mes. Després, la policia local ja començarà a multar els vehicles que vagin més de pressa del compte. Jordi Gil és el cap de la policia local.
Un temps d'anàlisi i de prova per veure si estan ben calibrats, si els sinomòmetres que estan dintre funcionen correctament, si estan ben encarats, en bona posició, i el que es farà ara és que s'estarà durant un temps fent un anàlisi per veure la velocitat dels conductors que entren i surten d'alta front.