I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ràdio Martorell presenta La foradada, una adaptació radiofònica de la novel·la amb el mateix títol de la llum saumell pasqual, amb guió de la pròpia autora. Enregistrat i editat els estudis de Ràdio Martorell amb motiu de la celebració dels 50 anys dels Premis Vila de Martorell.
Primer capítol. La fugida. On vas ara? Laura? Laura? On vas? S'emprenyarà perquè no el contesto. Va, tant me fot. El silenci ja és una resposta. A més, vaig a la platja del Port Ixol, com cada matí. Això és el que deuen dir mar de fons. No sembla el Mediterrani.
tan mogut, la mar tan brava i grissa. Mira l'Olivet, despentinat com sempre, tristot com sempre. No crec que s'aturi a parlar. Ei! No, no s'atura. Adeu, Olivet. Jo que vaig pensar primer que era pescador, amb aquest rostre morer, ple de rugues i aquests ulls tan clars que encara no sé si són blaus o verds o grisos, com el cel d'avui. Ara plou?
Sembla el xinxim de Bilbao, però no, són els esquitxos del mar. Aquí la pluja no és el xirimiri del País Basc. Aquí la pluja es conté fins que esclata del tot furiosa. Pobre portitxol. Potser es diu així, portitxol, perquè té forma de pòrtic. Les onades la colpegen cada dia, per això té tantes arestes. A vegades la toquen amb carícies d'altres afoetades com avui. Però aquesta roca foradada es manté ferma i tempeus.
Noia, agafa't fort a la barana, que si no el vent et farà volar. Eh, bon dia, Narcís, no t'havia vist. I aquests nens no haurien d'estar a escola? El 25 d'octubre no és festiu, oi? No, no, tenen classe, però ja veus. Pep, no pujeu a les roques, que us fóreu mal. Sí, correu, correu, ja veureu si us atrapo.
i no entreu a les dunes. Aquest ven és tramuntana? Sí, és el que bufa d'un cantó i després canvia de direcció. Està tan tronat com jo. Mira, aquí tens la Neus. Jo marxo, que he de fer la meva ronda. Eh, olaura! Vine, que entrarem per la cuina per no molestar els guiris.
L'hostal n'està ple i tota la gent és de fora, una murga, perquè no mengen porc, ni conill, ni cargols, ni els de mar ni els de terra. Tens temps de tastar la coca de pinyons que he fet? Segur que tampoc en volen aquests guiris. Vols un cafè? Sí, esclar. A les dues coses. A més, no sé quan em podré tornar a menjar de coca. Que no n'hi ha de coca, on vas? No t'ho puc dir ara on vaig. És millor que no ho sàpigues, Neus. No vull posar-te més en perill.
Sé que has de marxar, però em fot molt que ho facis ara, quan ens havíem retrobat. No seria millor anar a la policia? Potser si ho expliques als municipals, a la Rossi o al Garrido, que són bona gent i et creurien. No, el que passa sempre em diu que està molt ben connectat a tot arreu, que tenen la poli comprada. No tinc proves de res. És millor que foti el camp. Després, a distància, ja veuré si el denuncio.
Mira, té la teva bossa. Poso el CD que em vas regalar. Vols el cafè amb llet? Sí, gràcies. T'escriuré i t'enviaré receptes noves per als gris que no en saben de menjar les coses bones que tu fas aquí. Molt bona la coca. Puc ajudar-te amb res més? No, no. Ja has fet prou i massa. Ara he de marxar. No sigui que el quepa surti de casa abans i li doni per buscar-me abans d'hora.
Va, fem-nos una bona abraçada. M'agraden les treves abraçades. Cuida't molt. I tu també. Fes-li un petó al Lluc i acarona'l com tu de part meva. Adeu, hostal. Adeu, roca puradada. Adeu, pins vora al mar. Adeu, dunes. Adeu, pintor d'ulls grisos. Adeu, tramundana. Adeu, Narcís.
A tu, Canigó, no et dic passadeu perquè vaig cap allà amb el meu tronat cotxe. 18 anys, la meva relació més llarga. Jo en tinc 45. Estic prement el paus i cap. I estic fugint. Una brújula que pierde los tempos momentos. Se me enredan los...
Segon capítol. Una dona inofensiva.
Sí? Què vol? Bon dia. Ai, mira, que sóc de tonta. Que m'he deixat la clau de casa dins, al pis. Sóc la veïna nova. He trucat un manià, però no sé si trigarà molt. És que he d'anar al lavabo i no vull allunyar-me.
L'Iñigo Uriarte Seisdedos, conegut com a Seisdedos, la mira des de la seva alçada sense reconèixer-la. Pensa que va massa tapada i molt maquillada. Si no hagués estat capficat amb tot el que li estava passant amb el Quepa, si hagués rumiat una mica, s'hauria adonat que no hi podia haver veïns nous.
Tots els pisos estaven ocupats, fins i tot al quart B, on fins feia uns mesos hi vivien la Laura i el Quepa. Vella i lletja. Inofensiva. Serà un moment, només. Passi. El lavabo és allà. Ai, gràcies. La Vicky pixa sense treure's els guants. Comprova que estan sols al pis. Torna a la sala.
L'Iñigo seu en una cadira alta, de cara a l'ordinador i d'esquena a ella. La Vicky es desfà al mocador del coll. El Seisdedos és un tipus alt i fort. Mira al voltant i veu una reproducció del David de Miguel Ángel. L'agafa. Ell la mira de reull, però de seguida torna a fixar l'atenció a la pantalla. Carai, com pesa. Barbre, no? Un record de Florència. Ai, trobo que li han fet molt bé al cul, eh?
L'Iñigo no té temps de respondre perquè la Vicky li fot un cop sec al clatell amb l'estatueta i l'estaburneix. Deixa el David a terra, li posa el mocador al voltant del coll i l'ofega. Els seis dedos queda assegut en una posició grotesca a la cadira. Comprova el pols i recull el mocador, que s'ha tacat una mica de sang, com el cap del David. El cul, en canvi, segueix blanc i ferm.
Se li accelera una mica el cor quan ve una petita càmera a l'ordinador. Per sort, estava apagada. Però escorcolla el pis, buscant si n'hi ha cap altre. O micros. Ho remou tot per simular un robatori. No en té. Molt confiat. Amb el que m'agrada a mi, la tienda de l'espia. Si mai m'hagués caçat, faria allà la llista de noces.
Mira, és dels que guarden bitllets a casa. Hi ha un bon feix, eh? Alguna failleta paral·lela, perquè l'empresa no em paga en mà. I ara? A veure què estaves fent a l'ordinador, correu electrònic, una dotzena de missatges a una tal Aranzazu, alguns molt obsens. Aquesta noia és l'amiga de la Laura. No ha respost ni un. I el darrer és d'avui mateix, 25 d'octubre.
Que més... Mira, estava mirant allotjaments a l'escala. Tot esborrat.
Sobre el sofà ve una gabardina fosca i ample i se la posa a sobre. Es canvia les sabates per unes de tacó alt que porta la seva grossa bossa buitoni. De camí a la porta es va aturar davant l'Iñigo i li va fer un petó a la galta amb la suficient pressió per deixar-li el perfil granatós dels llavis. Si això fos una xeria francesa, em localitzaria pel pintallavis. Mira, deixo la porta oberta i algú ja el trobarà.
Encara tinc temps, els diners dels 6 dedos i estic de bon humor. Anirem a comprar-me un pintallavis per la meva col·lecció i un perfum dels cars.
Entra a uns grans magatzems d'aquells que sempre fan rebaixes i evitant les càmeres de seguretat. Va al lavau. Allà es treu la gabardina i la deixa al costat del vàter, confiant que algú se l'endurà. Es desmaquilla, es despantina i es posa unes arracades enormes. Quan surt al carrer de Nou, sembla una altra dona.
Sortida del vol, més valer, 5, 7, 8, 8, amb destinació menor.
Quin gust, un aeroport tan petit. Tinc uns quants missatges. Un és de l'empresa. Hauré de trucar a la Nòrdica, però encara no ho faré. A veure, un pare que creu que el babau del seu fill és un geni i em pregunten com va el seu anglès. Arribaria temps per les classes de la tarda. Com si no hagués estat a Bilbao. Quines ganes tinc d'enviar les classes a pastar fang. Perquè és la tapadera perfecta, que si no, amb el que guanyo a l'empresa en tinc prou. Tot anava bé fins que aquest parell d'idiotes ho van enviar tota la merda.
Mira, parlant del cretí del Kepa, un altre missatge seu. Que em diu que s'avorreix. I què vols? Jo no soc un parc d'atraccions. Però no t'amoïnis, vella amic. Fareu una visita sorpresa. No serà tan fàcil com amb el tòtil de l'Iñigo. Em coneixes més i no ets tan imbècil. Però segur que tampoc t'ho esperes. I la Laura? Què deu saber-ne ella del que fem de debò el Kepa i jo per l'empresa? I del que han fet l'Iñigo i el seu estimat Kepa?
No m'agrada matar dones. A veure, vols a la Costa Brava? Hauré de buscar-me una excusa per anonar les classes. Que tinguis sol i que trobis el que t'ha mancat.
Tercer capítol. Un dia net i clar. Quin dia més net i clar? Si es veu roses ben bé a l'altre cantó. Què és allò? És un cos? Ei, ei, ei, hola! No es mou. Què faig ara? Trucaré a la municipal. Per sort hi ha cobertura.
Bon dia, Narcís, què t'expliques tant d'hora? Rossi, sóc a les Planasses, sobre la cala del Salpatx. He vist un mort a baix. Com dius? Què és el que has vist? He vist un bulto i és un home. Porta una jaqueta vermella, texans, i no li veig bé la cara, però sembla un adult blanc. Això ho diuen als sèries, oi? Ara venim, no toquis res i no et moguis.
No, no, no. Seuré aquí, on la creu del màtio. Saps on és, oi? Aquell noi que fa anys va caure amb la bici. No, no, no. Passa amb la ubicació, Narcís. No ho sé on és. Fins ara mateix. Vull que el dia sigui net i clar que el cap ocell
Eh, oh, Narcís. Mai recordo que això és tan alt. On és? Ja el veig. Nois, us caldrà baixar. Jo no al meu estat no puc, que ja estic de quasi set mesos. I a més tinc vertigen. Per allà baixa la gent. És millor que a mi del que sembla. Vaig amb ells, Rossi? No, no, queda't amb mi. Vosaltres feu el que diu, coneix bé la zona. Comproveu-ho tot i ara dono l'avís als Mossos.
Què és aquest paper? He fet un informe d'incidències, una llista sense floritures ben clareta, com diu el brigada. Genial, Narcís, a veure, 26 d'octubre del 2019, ronda de matí per les planasses, 8.25 del matí, incidència, vis, cos, d'home blanc, a la cala del salpaig. Ah, poses les coordenades, molt bé.
I també com va vestit. Motxilla, petita, blava o grisa, penjada d'una roca uns tres metres més amunt. Ningú pels voltants, ni a dalt, ni a la cala, ni al mar. No hi ha marques de vehicles ni de petjades. Narcís està molt bé. No saps qui és, oi? He mirat amb els prismàtics. Sort que són dels bons, no dels xinos, però no li veig la cara.
Pot haver caigut? Aquí no hi ha fanals i al capvespre o a l'alba està tot molt fosc i un mal pas. Un suïcidi? El cos quedaria així? No ho sé, jo no he vist mai un suïcida. Clar, Narcís, ho estàs fent molt bé. A veure, que balla està. Potser porta dies aquí. Dies? No, hi ha gent que hi passeja a diari i l'haurien vist. Si està molt moll és que la marea ha arribat on és i es pot calcular quantes hores fa.
Ben pensat. Mireu si té la roba molt mullada i si porta cap documentació a sobre. Ah, recolliu la bossa que penja més amunt. Mira, Narcís, aquí està el seu DNI. Què passa a l'Azard García, en domicili a Bilbao, i el seu mòbil? Oh, no està bloquejat.
Només hi ha una conversa de WhatsApp. Ell va repetint, on ets, on coites fotut, parla amb una tal Laura. Mira, aquesta és la foto de perfil. És ell amb una dona. Sí, ell és la Laura, té els cabells més curts ara, i és amiga de la Neus. Ahir mateix la vaig saludar allà a prop de l'hostal. A ell no l'he vist tant, però a volta, vull dir, voltava pel bar de Calcarai. A veure, provem de trucar-la.
El telèfon està desconnectat o fora de cobertura? Ho anirem provant més tard. Hi ha pocs contactes, però mira, ha rebut una trucada d'una tal Aranzazu. M'anotaré el número i li trucaré des de comissaria. Ja són aquí els Mossos.
Laura no està. Laura se fue. Laura ja no es cosa mía. Tú estás aquí. No se moini, sí, trobarem a la Laura. I segur que està bé. No dijo adiós. Truqui'm si en sap res més. Si se li ha hagut alguna cosa que ara no hi pensa. Ah, mira, doncs si ve per aquí, passi per la comissaria i demani per mi. Rosa Romero Rubiel. Rossi, sí, tothom en coneix per Rossi. Adeu, sí, segur...
Pel que sento, no t'ha aclarit gaire cosa l'aranzazo García de Zarate Echevarria aquesta, no? Diu que fa dies que no en sap res de la Laura, ni ella la truca, ni li contesta missatges. I a més és que mira, sembla que la Laura no té família i fa temps havia treballat per una revista de viatges i precisament es van conèixer tots tres allà, la Laura, el Quepa i ella en un viatge d'aquests organitzats.
Sembla que el Quepa i la Laura vivien tots dos a Barcelona, però no es coneixien d'abans. I poc després, ja com a parella, van viure junts a Bilbao. L'arança azul es fa molt amb aquesta Laura. Però m'ha semblat que tenia recels pel que fa al Quepa Salazar. S'ha quedat molt tocada. I no sap on pot estar la seva amiga? Si tant es fan, alguna idea ha de tenir.
No ho sé, assegura que si hagués marxat de viatge li hauria dit alguna cosa i que fa dies que no parlen ni s'envien missatges. Justament l'aranza tu aquesta volia venir pel pont de tots sense veure la Laura. Ai, mira, no sé si és estrany, tot això no trobes? El què, Miss Marple? Els Mossos diuen que ha estat una caïuda accidental i té tots els números.
Sí, però la dona desapareix sense rastre, just quan troba mort la seva parella. I del tal que passa a l'Azard, no hem trobat res de res, de moment. Ni a les xarxes, ni a la seguretat social, ni ha tingut res mai al seu nom, com si no hagués existit mai. No és estrany, això? Segur que d'aquí un parell de dies ho aclarim tot. No li donis voltes abans d'hora. A veure què diuen els Mossos. Ui!
Ara la nena em fot patades. T'agradaria dir-te ara en Sasu? No li volies posar bruna.
Sí, jo soc de Nimega, a Holanda, i frontera amb Alemanya. Estic a l'hotel que hi ha al darrere. Avui és 29 d'octubre, oi? M'han robat el metro de Barcelona i no porto documentació, ni targes ni mòbil. A l'hotel han estat amables i tinc la denúncia. Sort que portava diners amagats. Soc una holandesa precavida.
Ai, carai, com sona ciutat. Però això aquí no passa. L'Empordà és més segur i tranquil. Vaja, tret el mort. No he de ridur? Com que no van trobar la seva dona ni cap familiar, em van demanar que jo el reconegués. Carai, estava fet un 4. I no feia ni 24 hores que era aquí fent la cerveceta. Ja veu, passava dels 50, però estava en bona forma el Quepa. Era molt trempat. Ai...
Pobre. Joanet m'has dit que et dius, oi? Em poses una ratafreda d'aquestes que m'has dit? I què li va passar?
Vinga, una ratafia, doncs. Un accident, no Garrido, va caure pels penyassegats. Vivien aquí davant mateix. Veu les flors? Les ha posat el Narcís, el que el va trobar. Abans ha passat per aquí, que anava a dinar a l'hostal. Els dijous la Neus fa arròs. I el Narcís dina allà perquè viu sol i no té ningú. I és una mica... És una mica turadel.
Però, bon jan, i la Neus i la Laura es veu que eren molt amigues. Ja l'he preguntat a la Neus si sap on para la Laura. Mare de Déu. A l'hostal es menja bon o? Prou bé, però carai, jo també faig un menu al migdia. Tinc una rosa amb sípia collonut. No, que porto molta estona aquí. Demà potser. On és l'hostal?
Us vaig veure el dia abans que el trobés el Quepa. Com és que reu amigues? Feia poc que la Laura vivia aquí. Ens vam conèixer fa anys, Narcís, quan jo vivia i treballava a Barcelona. Ella em va fer una entrevista. Passa'm aquell cullerot de fusta, el gros, i mira, ens vam tornar a trobar aquí. Tenir amics està bé, jo en tinc pocs.
Els amics són un luxe, Narcís. I els luxes cal que siguin escassos per valorar-los prou. Com que la gent no ve amb recepta, no saps si se't posaran bé. Com et passa a tu amb el formatge. T'agrada molt, però no en pots menjar gaire perquè et regira la panxa. Tu ets com l'arròs. L'arròs va bé per la panxa. Gràcies, Narcís. L'arròs és agraït. Si el que li poses està bo, quedarà bo. Tu ets un tros de pa.
Doncs li has de dir a la Rossi. El què? Que ero amigues. No et va dir on anava. Potser ell es va tirar perquè la Laura va marxar. No crec que ell li amoïnés la Laura. No era bon home el Quepa. Narcís, jo no sé on és la Laura ara. No era bon home? Doncs ja no li posaré flors a casa seva.
Cap dels dos sap que, en aquell mateix moment, la Laura és en un autobús després d'abandonar el seu vell SEAT a prop de Marsella. Ha passat la nit a un hotel amb el nom de Maruja Torres. Tampoc cap dels dos sap que el menjador, una clienta, rumia que li agradaria jubilar-se.
Estic perdent facultats? Està clar que algú se m'ha avançat amb el Quepa. Però qui? Pot ser algú de la nostra pròpia empresa. Però per què? En l'empresa no saben que ell i els 6D2 eren uns violadors. Ho ha descobert la Laura i per això ha fugit? O algú desconegut que li tenia ganes? El Quepa es va guanyar amb molts enemics, no només per la nostra feina, on la venjançava implícita. A veure què en sap la cuinera. Noia, vull felicitar el xef. L'arròs és gut.
I la Vicky, aquí coneguda també com l'holandesa Mariske, entra a la cuina. Acaba preguntant pel mort i per la Laura. Al Narcís, aquella dona li sembla estranya i antipàtica, però sobretot es sorprèn que la Neus, sempre tan amable, es posi tensa. A la seva amiga cuinera li passa alguna cosa. Està neguitosa. I la Vicky també li ho nota. Està segura que la Neus sap més del que diu.
Cinquè capítol. Carai. Olivet, carai, quant de temps. Vols esmorzar? Sí, un tallat i un entrepà d'enxomes. I parlar amb tu et va bé ara? I tant, ja saps que sempre estic disposat a xerrar. Pa amb tomàquet, seu a taula, que t'ho porto. Vols res més, Garrido? No, no, bon dia, Olivet. I com estàs, artista? I ta filla? Fa temps que no la veig. La meva filla va morir fa sis anys.
Ostres, Olivet, ho sento. Jo no ho sabia o no ho recordava. Si em facis, estem el 2019, doncs deuria ser aquell any que vam tancar per reformes i vam anar de viatge. No n'estava el cas. Com va ser? Ai, carai, no sé què dir, tan jove. No t'amoïnis. He vingut per parlar d'una exposició que m'ha encarregat l'Ajuntament. Sí, sí, digue'm.
Han encarregat cap 20 quadres per exposar a tots els establiments que tenen més de 25 anys, com el teu. He vingut a veure si em dones permís i mirar l'espai que tens. Et fa res que m'estigui aquí dibuixant una estona? Carai, 25 ja? El temps passa. Tot ho paga l'Ajuntament? Doncs sí, és bona idea. I esclar que pots mirar i dibuixar el que vulguis, com feies abans. Según. Ai, vull dir, bon dia. Digui'm. Acaba d'arribar, no? Ho dic per la maleta. Què voldrà?
Doncs un tallat i un entrepà de fuet. En pa amb tomàquet, oi? De vacances, suposo. Sí, si em poden indicar un hotel o pensió. Doncs ara, en aquesta època, no hi ha gaire cosa oberta, sap? Pot mirar l'hotel que... L'hostequil darrere té l'oficina de turisme i obriran de seguida. És a la mateixa plaça dels autobusos. Gràcies, vinc d'allà.
Vaig a fer els entrepans. He d'anar a veure una companya teva, agent, però abans vull saludar una amiga de la Laura, la Neus. Vostè és l'Aranzazo? Millor que no digui res, que el Joanet és un bocamoll. Joan, aquí et deixo sobre la taula els diners del meu tallat. Bon dia, ja ens veurem, que faig tard. Bon dia, soc jo la del dibuix? Puc apropar-me? Dibuixa molt bé.
El vol? No li regalo. Gràcies. Et puc convidar a alguna cosa? Posa'm un altre tallat, Joan. Segui aquí. Quina carpeta més gran. Tens molts dibuixos. Els puc mirar? Quin cel més maco, ple de feixos, taronges, vermells, porpres... Quin capvespre més aconseguit. Es veuen tres persones, no? Ai, no, és un gos. Aquí teniu els entrepans i ara faig el nou tallat.
Mira, si això són els penya assegats del salpatx, ai carai, si és just on es va estimar el quepa. El coneixies, el noi aquest que va caure? Un amb cueta, no? Marxo a la cuina, que tinc feina. Avui al menú fem ceitons, fregidets, alfabetes amb botifarra i de primer s'hi poso... I aquest retrat? És un dibuix a carbonet. És molt diferent a la resta.
Aquest el va fer la meva filla fa uns anys. És el Carmonet. I qui és? S'assembla molt a algú que vaig conèixer. Ningú. Ja no és ningú. Disculpi, m'he de mirar una cosa. Quan marxi, no es deixi el seu dibuix.
L'Olivet s'aixeca i es posa a prendre mides de les parets amb les mans. L'Aran Sasso entén que la conversa s'ha acabat i decideix menjar el seu entrepà en silenci i no preguntar per la Laura en aquell bar. El cambrer és massa tafaner, tot i que ara està callat.
Va a la barra, paga i s'acomiada. El rostre a carbonet que ha vist en el dibuix de la filla de l'Olivet és el d'un jove quepa. Surt del bar i quasi se'n sopega amb una dona molt maquillada que vesteix una extravagant combinació de colors i porta una bossa enorme de marca.
No la reconeix, ni com a Marisque, ni com a Vicky, perquè no l'ha vist mai abans. Quan gira la cantonada, ja no hi pensarà més. La Vicky, en canvi, la reconeix de seguida. És l'amiga de la Laura, l'Aran Sasso.