Notícies en xarxa.
Joan Baptista Lamberti Caminal, 1884-1945, va ser un pianista, director d'orquestra i compositor barceloní molt prolífic des de molt jove. Parlem d'un autèntic col·leccionista de premis de composició. En va obtenir més d'una trentena, tot i que el número exacte no està massa clar.
Va ser deixeble de mestres com Enric Morera i Felip Padrell i va estar vinculat al Teatre Lídic Català i a l'Orfeó Català. També va ser professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, de la que al final de la seva vida en seria director.
Lambert és una figura molt intensa i interessant de la música catalana de la primera meitat del segle XX, que cal estudiar i redescobrir. Va escriure música per a cor, per a orquestra sinfònica, de cambra, sardanes, música religiosa i diverses obres escèniques pel teatre líric català.
En aquest programa escoltarem cinc de les seves composicions per a violoncel i piano. Minuet, Conte d'hivern, Somni eròtic i Tradicions i fantasies. Les interpreten i expliquen el violoncelista Marc Renau i la pianista Marta Auger.
Joan Baptista Lambert i Caminal va compondre Minuet del 1905. Aquesta és la data que consta al manuscrit original de la composició, que es conserva al Centre de Documentació de l'Orfeó Català i que té el títol francesat, Minuet. Quan el va composar, Lambert tenia només 21 anys i era un jove director d'orquestra al teatre principal, en plena eclosió i amb nombrosos reconeixements.
Per exemple, va ser guardonat diverses vegades en la segona festa de la música catalana amb obres corals com Cançó de bandera, La mort de la núvia i Els tres tambors, que van passar a formar part del repertori habitual de l'Orfeo català. També va obtenir reconeixements en concursos musicals a Palma de Mallorca, a Tortosa, a Palafrugell, Lleida o Granada.
Amb aquest context triomfal, no sorprèn que el minuet de l'Ambert sigui una obra vital i optimista.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
. . .
Fins demà!
El 1911, Joan Baptista Lambert va guanyar el Premi Flor Natural a la Festa de la Música Catalana amb Agonia, un poema coral sobre la caiguda de Barcelona del 1714. Aquell mateix any publica Comte d'hivern.
Una obra de maduresa que va editar el mateix Lambert a francesane tant el títol Comte d'hiver, balat pour violoncelé piano, com el seu propi nom, Jean-Baptiste Lambert. Les paraules conte o balada en són molt útils per entendre, interpretar i sobretot per saber escoltar aquesta obra. Antigament la balada era una cançó medieval francesa que explicava una història.
Durant el segle XIX, diversos compositors com Chopin o Clara Schumann van escriure peces per a piano que van anomenar balades, amb la intenció d'evocar un estil narratiu intercalant-hi passatges lírics. I aquest conte d'hivern és exactament això, la vocació d'una història imaginària amb intercalacions líriques que a vegades són autèntiques interrupcions del discurs musical. Tot ha marcat en l'estació més freda i introspectiva de l'any
que és l'hivern.
. . . .
Fins ara!
Gràcies.
. . .
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
El violoncel desconegut. Somni eròtic és una obra que el 1931 va guanyar el concurs internacional de la revista Les violonceles de París. Al jurat d'aquest premi hi havia els violoncelistes més prestigiosos del moment, com Paul Baseler, professor del Conservatori de París, Digant-Alexanian, Pierre Fournier, André Lévy o Maurice Maréchal.
El desembre de 1933, la premsa catalana es feia ressò que Somni Eròtic havia obtingut el primer premi entre 45 obres presentades. I això, malgrat, Joan Baptista Lambert no va tenir temps d'adjuntar l'orquestració de l'obra que se sol·licitava a les bases del concurs.
De fet, a la portada del manuscrit que es conserva al Centre de Documentació de l'Orfeó Català, s'hi pot llegir en francès una nota del mateix Lambert apuntant que s'havia assabentat molt tard de la convocatòria i que per això no en va poder fer l'orquestració. Somni oràtic és una obra molt bonica que té elements coincidents amb l'altra peça que us presentem en aquesta edició, Tradicions i fantasies.
En aquest cas, parlem d'una composició que ens situa a la conca d'allà. I això ens fa pensar que potser el somni eròtic de l'envert també es va donar en una nit d'hivern en aquella hora. Després de situar-nos en context, el somni desenvolupa una secció molt més romàntica que culminarà amb uns passatges de molta passió. Gaudiu-ne! Gaudiu-ne!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
. . .
Gràcies.
Fins demà!
Tradicions i fantasies, impressions de la conca de Trem, és sense cap mena de dubte l'obra per violoncel i piano més ambiciosa i important que va compondre Joan Baptista Lamberti Caminal. El subtítol, però, és imprecís, perquè en realitat no s'inspira en la conca de Trem, sinó en l'antiga conca d'Orcau o conca d'ellà, del Pallars Jussà.
D'aquesta obra se'n conserva un únic manuscrit al Centre de Documentació de l'Orfeo Català. Això és així perquè, el 1933, l'obra va obtenir les 500 pessetes del primer premi de la onzena edició dels Premis de Composició Concepció, Rebell i Civils, que celebraven al Palau de la Música Catalana, auspiciats pel mecenas Rafael Patxot i Joubert, que era el marmessor de la Fortuna de Rebell.
Les tradicions i fantasies de l'Ambert s'apleguen en una obra formada per cinc peces, les tres últimes inspirades en indrets molt concrets de la Conca d'Allà. La vinculació amb el territori pallarès, juntament amb l'ambició musical-compositiva, fan que parlem d'una obra excepcional, que ens convida a descobrir el territori que va inspirar la creativitat de l'Ambert. La primera de les cinc peces, País Nevat, ens situa en el paisatge, en l'espai físic del Pallar Jussà.
Comença amb una nota del piano que es repeteix de forma sincopada durant tota l'obra, simulant potser els flocs de neu. Aquest és un recurs musical utilitzat per altres compositors, com Antonio Vivaldi en el segon moviment de l'hivern de les quatre estacions, o Frederic Chopin en el preludir la gota d'aigua.
Gràcies.