en què la vocació, i m'agrada també a mi molt, de poder reconèixer, dir que el com així com ser més sostenible en l'àmbit mediambiental, el primer que ens ve al cap, també en l'àmbit laboral, de responsabilitat laboral i, quina em deixo, i responsabilitat social. Amb aquestes tres potes, fereu cada dia inclús millor, que això ho fem molt bé amb tot, però inclús millor. I el que m'agrada més és que, deia, cada explotació
que la granja té la seva casuística, fes-nos tu un pla de com millores, d'acord? I amb aquest pla de com millores, si tu t'anirem seguint que ho compleixis, però ja només per tenir-lo i anar a complir els passos ja pots tindre l'etiqueta, cosa que ho trobo perfecta, a diferència de qualsevol altre segell que d'entrada te'l donaven. Aquí m'agrada molt tota la filosofia, perquè diu, confiem en tu, fes-ho, i si ens demostres que vas fent via, nosaltres hi som.
Per mi l'únic que em rellisca és el nom, que no sabria quin nom ficar, també t'ho dic. Això estarà regulat per llei al Parlament. Hi ha el compromís que abans que s'acabi l'any d'entrar al Parlament i, per tant, serà ja la recta final i esperem que l'any que ve sigui. A veure, això evoluciona...
des de l'API per fer un pas més en van en el tema de sostenibilitat i compromís. Però és que això no exclou en ningú, perquè hi haurà tres qualificacions, A, B i C, i en funció del que complirà cada un,
tindrà la certificació. I aquí pot entrar des d'un convencional hasta un ecològic. Només te diré que en el que és el perfil de sostenibilitat, que és un ajut que es dona a la Generalitat per segon any consecutiu, a productors que s'han volgut adherir com a prova pilot per veure el perfil de cada explotació per cara a fer una certificació, el 15% de les sol·licituds
són de producció ecològica. Per tant, no tots els ecològics estan en contra, ni molt menys, perquè és que aquest sistema productiu no va en contra de ningú. És un sistema de certificació que, en funció del que facis i del que compleixes, tindràs una qualificació o una altra. Jo puc tindre bé i aquest senyor ecològic... Et faig una pregunta ràsicura i directa.
Tu creus que hi haurà gent que llegirà producció sostenible i es pensarà que allò és ecològic, sí o no? És fàcil la pregunta. Jo em penso que estarà totalment diferenciat, però que això ens... No, no, que estarà diferenciat amb el text del Parlament, que tothom del sector ho tindria en clàssim, segur, però els productes que estan pensats per arribar al consumidor final, igual que diem,
que moltes vegades volem que es marqui l'origen, perquè són diferents els productes, és a dir, que aquella informació, que aquella transparència, que el que explica una etiqueta, que ens hem fet un far, doncs ajuda el consumidor perquè necessitim. No ens n'hem d'amagar de res. Aquí sí que rasque, sí, per mi pot generar confusió. Només dic això, perquè ja hi ha confusió.
No en generarà molla. Quan estarà en marxa no en generarà cap ni una. Ens jugarem una cerveseta. Quan vulguis. El que se certificarà és les explotacions. El conjunt de totes les potes aquestes que hem comentat. Social, perquè clar, la sostenibilitat no només és mediambiental. Ha de ser social, ha de ser laboral i una altra.
ha de ser econòmica, perquè si hem de fer una cosa per guanyar-nos la vida i no surten els números, no podrà ser. I per una altra línia, és que el món s'ha d'alimentar.
Avui tots els experts ho diuen ben clar. Sense els productes fitosanitaris ben aplicats amb assessorament tècnic i tal, no hi ha possibilitat d'alimentar al món. A mi em dius ecològic i jo no hi estic en contra?
I si puc també, ni menjo de tant en quant, però menjo de tot. Però el que sí que està clar és que el concepte d'alimentar la humanitat amb uns preus més alts no està a l'alcance de tota la societat del món. I deixa'm dir que...
quan es produeixen matèries actives, teòricament, perquè jo ja ho dic teòricament, el que diu la filosofia és això, perquè aquell se produeix, perquè pot tindre, segons pensen, incidència negativa en el medi natural, i o salut humana. Clar, s'ha demostrat que se'ls hem utilitzat sempre, i no hi ha estudis que diguin que aquest producte produeix això,
Vol dir que te'ls has de creure, d'acord, jo me'ls crec. És que així és més saludable, perfecte, jo me'ls crec. Però com és que no... I dic aquestos perquè són els primers que ens venen al cap, però podríem parlar de molts altres.
perquè no es legisla contra la briocheria industrial. I no hi tinc res en contra, però segurament serà més saludable que mengis una altra cosa. Què vull dir? Que per algunes qüestions hem normalitzat que es puguin ficar penyones per si les mosques no hagin estudis i amb el que hi ha estudis no hi ha normes per fer canviar la manera de produir o el que porta. I amb això m'indigna.
Perquè, casualment, quan no entens el per què en un joc sí i als altres no, doncs utilitzis aquella màxima que tantes vegades, malauradament, diem aquest programa, de malpensa i encertaràs. Bueno, de fet, hi ha productes que pràcticament no donen toxicitat ni donen residu, i en canvi mos cau en com pot ser l'abamectina palapsila de la Pereira, un producte que és poc tòxic...
i que funcionava força bé, dels antics i relativament econòmics, també ens cau. Aquest any que ve ja legalment no el podem aplicar a les pereres per fer els tractaments per l'axila. Per tant, ens trobem amb un problema molt gran. I hi ha plagues molt importants que hi ha. Tenim en compte que el mancocep, per exemple, també cau del registre, que és un fungicida orgànic,
que anava molt bé per l'aglomorella en la poma, sobretot a Girona. Girona ens diu que si no podem fer els tractaments que cal, la poma de Girona en tres anys podria desaparèixer. La gran problemàtica que està proliferant aquests fons i que no tenen mecanismes relativament barats ni cas per poder tractar, estem molt, molt, molt espantats.
O com està evolucionant aquí a Lleida el foc bacterí en la perera? Eh, n'hi tenim a molts llocs. I no tenim pràcticament res per fer front amb això. No tindrem altra possibilitat que anar convivint i anar tallant les rames que estan infectades i anar fent. Però estem realment amenaçats en moltes plagues molt importants
i que de no resoldre-ho amb una brevetat de temps, no eixirem a temps. Jo potser soc una mica alarmista, però saps què passa? Que com soc dels que estic al capdavant en aquestes comissions i veig la problemàtica i veig el posicionament de la Unió Europea, estic molt preocupat.
Ara, aquest dia 18 de desembre, es fa una manifestació a Brussel·les, precisament el Copa Cogeca ho ha organitzat en moltes organitzacions, tant privades com cooperatives, per plantar-se o manifestar el desacord, aprofitant que a Consell de Ministres de la Unió Europea el dia 18 se farà una manifestació molt important a Brussel·les. I aquesta manifestació, un dels punts
És la problemàtica que hi ha en el tema dels fitosanitaris. Evidentment, un altre de molt important, la nova PAC, en la retallada de la nova PAC. Però un dels punts que es reivindiquen són el tema fitosanitaris. La PAC i altres situacions que estem patint en el sector que pràcticament només s'estan patint al continent europeu,
I estem en una situació que per competir en els altres continents del món estem en desventatge. En desventatge que si no rectifiquen o no podem allargar els plaços que tenen previstos, la pagesia, l'agricultura i la Unió Europea té els dies comptats.
i sobretot perquè insistim que pot aparèixer una plaga nova o el que sigui, tampoc tenim la rapidesa, l'agilitat i no s'ho creuen en aquest àmbit els polítics i per tant nosaltres des d'aquí anem alertant com ja hem alertat altres coses que malauradament han passat i després tots a córrer, tots a córrer quan el drama estigui fet i molt ràpidament
S'està multiplicant el carregal poma a les zones de l'arròs. Poques alternatives tenen. Tenim l'amenaça que Catalunya, de moment, no en tenim, però diverses comunitats del voltant sí, la xilella fastidiosa, que en una zona... A Mallorca, que els expliquin a Mallorca. Sí, exacte, a Mallorca i tal, però en una zona d'Itàlia, sobretot a baix, a la Bota, a la Puglia, s'ha carregat més del 50% dels olivers, aquest senyor ho he vist allí perquè ha estat present. 50%? Sí.
En una zona que perquè la gent s'ho passi la foto mental... El referent d'Itàlia de l'oli. És com les garris. Tu veus la foto i és com les garris però amb turístic. Jo t'ensenyaria fotos que tinc aquí al telèfon. Agonia... Hi ha bancals d'oliveres que pràcticament estan totes seques. Hi ha una afectació que com a mínim de bari a navall fins al taló de la bota del tot pràcticament està perdut al 100%. I no tenim res per a fer front.
I no tenim res per a Febron. Amb un govern d'Itàlia, que això sí que sí que és, bueno, d'aplicar les excepcions o les pròrrogues amb aquests productes.
Havíem de parlar de més coses, però hem parlat molt de fitosanitàries, que ja és molt important. Però llavors te diré allò de, va, torna aviat, que amb altres barrets, com el de l'energia i altres, hi ha coses tant o més importants a tractar. Moltes gràcies, de veritat. Agraïm a aquest responsable de la Federació de Comparatges Agraris aquesta extensa important, interessant, conversa d'una qüestió que és capital per la nostra pagina. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Els diferents tipus de cava es diferencien entre ells pel seu contingut de sucre i, per tant, el valor energètic dependrà del tipus de cava. Així, el brut natur és el que conté menys sucre, mentre que el dolç és el que conté més. A més, cal destacar el contingut de compostos fenòlics presentats al cava que aporten un efecte antioxidant. El consum moderat d'alcohol ajuda a controlar els nivells de colesterol. A més, afavoreix la circulació sanguínea a nivell coronari. I és que els productes catalans són salut.
Estàs escoltant Arrela, el programa agroalimentari de les comarques de Lleida. Doncs som-hi, acabem el programa abordant aquestes mobilitzacions que hi han hagut en contra de les retallades de la PAC i de les polítiques comercials de la Unió Europea. Ben segur que al cap us ve la laqueta dijous a Brussel·les.
Crec que un èxit incontestable del primer sector europeu també n'havia a Madrid, que en aquest cas, a diferència de la primera, la convocava Unió de Uniones, és a dir, el germà gran d'Unió de Pagesos a nivell de l'Estat, i d'això en pararem, i no tenim gaire estona, només 12 minutets,
amb el Xavier Porroy, el cap sectorial de Joves de JARC, però que parlarem més àmpliament al proper programa en què tindrem una hora amb diferents representants de totes les organitzacions agràries per abordar aquestes qüestions que són capitals, però d'entrada, això, podem fer avui una mica de tastet perquè, Xavier Porroy, Déu-n'hi-do la moguda aquest dijous a Brussel·les. Bona tarda, què tal?
Doncs això, tot bé, perquè, clar, veiem per la tele molts aldorulls i tot. No sé si en algun moment vau estar en perill, eh, vosaltres, amb aquesta... Sí, sí, va anar tot molt bé, la veritat. Ens va acabar liant una miqueteta. Avui, al final, érem molts agricultors. Segons les dades que van sorgir, sobre uns 15.000 agricultors, de tractors també quasi un milet,
i tot això va formar un caliu. Se va fer un caliu i el que passa a les manifestacions que es van acalentant, però tot bé, tot és correcte.
Clar, amb aquesta mobilització podria anar qui vulgués, però que hi havia 40 organitzacions agràries participant-hi de 25 països de la Unió Europea. El que moltes vegades com a programa hem dit que, ostres, dóna la sensació que com pot ser que a vegades fem aquelles petites guerres ja aquí, a casa nostra, és igual a Catalunya que a l'estat espanyol,
perquè moltes de les problemàtiques més estructurals moltes vegades són compartides. No sé si podríem dir-ho així, a la paisatia li calia, als que esteu a organitzacions agraris, aquest unir-vos amb tanta força. I a més a més recordem-ho.
quan tot plegat es feia coincidint amb la celebració de caps d'estat i de govern de la Unió Europea a Brussel·les. I, per tant, allò d'obligats a parlar-ne i a tractar-ho, sí o sí. Perquè, mira, si cada govern està al seu estat, pot dir de menys o de més, però allà era obligat que tothom es pronuncies, no? Correcte. Te lo hace muy curiosa la diferencia, ¿no? Como has comentado, entre organizaciones, ya había unos grandes, unos pequeños de diferentes países,
Però al final tot és amb un interès comú, en aquest cas, i veure tanta comunitat va ser bonic i històric, podríem dir.
I precisament per això nosaltres ho voldrem abordar més àmpliament, no només per aquesta etiqueta d'històric, sinó per les reivindicacions. D'entrada, sobre aquesta nova PAC, perquè parlem de retallades, però la darrera notícia, si no vaig errat que vam tenir, era que la proposta que es presentava, jo ja em perdo, comissions...
o equip de professionals o qui sigui, es va fer enrere, però tenim un nou borrador damunt la taula o només es parla de retallada de pressupost i fins aquí és el que sabem? Bueno, hi ha retallada de pressupost, hi ha mig, mig, mig un nou borrador i el que hem d'aconseguir evitar que es firmin segons quines coses que aniran en contra dels interessos dels agricultors i ramaders.
en aquest cas, per això vam anar aquí a fer presió tots plegats, per intentar revertir aquests canvis que es volen fer, que van en decrement dels nostres interessos. I que hi hagi activitat al camp, i per això ens agrada molt que qui parlés fos el representant de joves d'una organització agrària, en aquest cas de JARC, perquè estem parlant més de futur que no pas d'una altra qüestió, perquè clar, la PAC inclou moltes coses, política agrària comuna,
I es va crear, i és bo que ho hem recordat, de ben segur que tu ho has fet, segur que els teus companys també, però era bàsicament per dues qüestions. Garantir la sobirania alimentària d'Europa.
època de postguerra, segona guerra mundial, però també que els conciutadans poguessin adquirir aliments a un preu que es poguessin permetre. I a més és una qüestió que està molt en boga perquè, sense anar gaire més lluny amb la política de casa nostra, escolta, en Pedro Sánchez, amb aquest debat quasi que és monotemàtic de les xifres macroeconòmiques d'Espanya van molt bé.
I posa un el rufiant, amb tota la raó, eh? I diu, sí, sí, seran macroeconòmiques, però qui els treballadors, la sensació que tenen és que acaben d'estar més ofegats. Qui treballa, li costa arribar a final de mes. Doncs, clar, perquè això sigui més, ho puguis garantir, també hi havia aquesta PAC perquè els aliments no fossin tan cars. Clar, perdre la PAC és posar en risc una mica tot plegant, no?
Correcte, al final la gent, vull dir, cada vegada té menys poder econòmic, molt menys més barat. Després nosaltres estem justament al mig, que som els productors, el que cada vegada tenim més burocràcia, més problemes, més costos afegits, i el que ens retallen, en aquest cas, el de PAC. És la suplementació que fa que nosaltres puguem viure i seguir mantenint les nostres explotacions i els territoris vius. Si ens retallen de dalt, nosaltres no podem retallar-nos de dalt ja.
Llavors s'ha de trobar un punt intermit. El que no pot ser és que nosaltres sempre perdem els termits. Sí, sí. I, clar, d'aquests dos objectius que hem dit, mantenir una sobirania alimentària i fer que els aliments no tinguin uns preus disparats per la població, clar, aquest segon objectiu, i ho dic amb majúsculers i enfatitzant-ho, malauradament, malauradament,
molts representants polítics nostres, inclús molta gent que ens estigui escoltant, diran, bueno, això no està en perill, perquè siguin barats que ens arribin a altres llocs. Què és el que està passant? I ara, de fet, una altra de les reivindicacions que trobem aquest dijous a Brussel·les, també aquest divendres, amb la de Unión de Uniones a Madrid, creant aquests acords internacionals i poder, quan ens estigueu escoltant,
Dependrà d'en quina emissió exactament, però Podemercosur, aquest acord de lliure deliberització, de lliure mercat entre Europa i quatre estats d'Amèrica del Sud, que són Brasil, Argentina, Uruguay i Paraguay, Venezuela ja no,
poder ja s'haurà firmat. Segurament acabarà sent, veurem si hi ha o no, però potser quan esteu escoltant, amb aquest espai de mig ja s'ha firmat. Clar, aquí passa això. Sí, els elements arribaran segurament més barats, però en la contrapartida, que pagareu vosaltres, que no sé si hi ha estudis d'impacte econòmic, diria que encara no hi són, o com a mínim no s'han fet públics, amb cadascun dels sectors,
I, per tant, que us tocarà el rebre a nivell econòmic seguríssim, i si hi ha menys recursos de la PAC, vol dir que segurament intueix que hauran menys compensacions. Per tant, el drama es multiplica. Correcte, però a part aquí hem de sumar també el cost ambiental que tindrà tot això si tira endavant, i el cost de sanitat, perquè nosaltres estem jugant a la Champions League en la producció d'aliments. Vull dir, són uns aliments amb les normes de seguretat molt estrictes,
en les quals els altres països no juguen. Sí, sí, i això és una de les qüestions importants. Clar, parlem poc després amb el Xavi Porroy, també pot passar, insistim, perquè a vegades aquestes coses van molt ràpid, que hi hagi hagut alguna resposta. A hores d'ara, a mi que em consti, algun fer-se enrere, alguna matització de les autoritats europees, poca cosa o res.
Van tenir les reunions pertinents el mateix dia a la manifestació, però suposo que això en hores o escassos dies pot canviar, pot donar-t'ho. I confieu realment? Ja sé que us agradaria, però a vegades un so en suma que poden canviar coses. Bueno, alguna cosa podria ser, perquè a la reunió el jove Bernis va sortir amb una cara diferent, podríem dir. Una miqueta més esperançat que altres vegades.
Claro. Recordem que el Jaume Bernis, de fet el tenim la setmana passada en aquest programa, és el responsable del porcí de COAG, a nivell de l'Estat, és a dir, el germà gran d'Ijarc, arreu de l'Estat, que hi ha diverses organitzacions agrupades, però també és aquesta persona de contacte amb el Copacó, no ho diré pas bé, amb comissions,
i moltes vegades ens explica això, que s'està coient i com van les negociacions. Per tant, ella allà, diguéssim, sap moure's, sap quan alguna cosa té més o menys oportunitats i si el Jaume té una cara de com a mínim no decebut, és sinònim i que és una esperança factible. Jo m'ho prenc així. Correcte. Correcte. Això mateix ho comentava.
Un, perquè el Xavi ha estat a Brussel·les, quan un ho viu en primera persona, a vegades els periodistes des d'aquí, que no havien pogut anar, que ens ha agradat, ho veiem i ho vivim i traiem alguns titulars i ens destaquem algunes coses. No sé si hi ha alguna altra qüestió que a tu particularment d'aquesta gran mobilització t'hagi copsat, ho vulguis destacar, pensi que paga la pena també que comentem.
Bé, res, tot plegat. Els companys que han pogut assistir amb aquesta manifestació, una trentena de companys, tots hem arribat a la mateixa conclusió. La manifestació ha sigut espectacular, molt diferent a les que es fan per aquí a l'estat espanyol, i si no hi hagués, no t'ho creus.
Faries bé de periodista, perquè crec que ha dibuixat molt bé la manera d'explicar-me allò res i curt, com et demanen els titulars. I no ho sé, perquè clar, evidentment, vosaltres heu d'estar allò que esteu, però coincidia aquesta mobilització, i sé que no és el teu àmbit, però sé que estàs amb un Jaume Bernis, que sí que ho és,
i sé que teníem també ara simultàniament, es produïa aquesta manifestació, aquesta entrada de la Guàrdia Civil al Cressa, amb aquest centre d'elirta en què s'especula si és, també pot ser que ens sapiguem finalment l'origen, si va sortir allà del laboratori aquest virus de la pesta porcina africana, però això ha de tornar a veure. La Guàrdia Civil entrant a institucions catalanes
Però ho fem molt greu en aquest cas, sí, de veritat. No sé si vau comentar-ho, viure-ho, o què us va semblar allò. Insisteixo, que des de la distància tot costa molt de valorar, eh? Bé, tot això s'ha mirat veient. A poc a poc van sortint coses, és difícil de comentar-ho. Tampoc no, realment no n'estic molt al cas jo, no sóc del porcí físicament, però...
Però, clar, ja teniu prou de feina. A més, com que diem que la setmana que ve tenim tertulia ampli, també ho comentarem, potser sabrem també més qüestions d'això, que és el primer sector de l'economia catalana. Lleidatana volia dir, no només d'agricultura, sempre ho dic, primer sector de l'economia lleidatana, de qualsevol àmbit importantíssim en el sector també econòmic català. Per això també volíem fer l'apunt que s'està immers també en descobrir què carai ha passat
amb aquest virus de la PPA, amb aquesta variant número 29. Xavier Porroy, moltes gràcies per aquests minutets i molta sort. Moltes, Francesc. Gràcies. Arrela, el programa que té la nostra realitat agrària local, sabent llegir el que passa a la resta del món.
Any de prunes, any de febres. Fins aquí aquest arrel. La setmana vinent hi tornarem. Ja sabeu que quan s'apropen dates de festivitats, de vacances, sempre ho diuen el mateix. Nosaltres no parem mai, tampoc ho fa l'actualitat agrària.
I el que farem en la propera edició d'aquest programa és tenir representants de les cinc organitzacions agràries per fer una anàlisi en clau d'agricultura, no de ramaderia, del que ha estat el més significatiu, però sobretot, sobretot, sobretot, mirar ja de cara a aquest nou 2026.
I la propera setmana serà exactament el mateix. Estrenarem l'any amb un programa que farà aquesta mateixa anàlisi, però, en aquest cas, amb representants del món de la ramaderia. Us esperem a tots i a totes en aquests programes i us exigem que tingueu un molt bon Nadal. Us ha parlat Francesc Balanyà. Fins la setmana vinent.
L'atmosfera de Saturn.
Saturn té moltes formacions atmosfèriques, tantes com Júpiter, però es veuen molt menys que les del seu germà més gran. Això és perquè l'atmosfera superior de Saturn està coberta d'una boirina que difumina les riques estructures del planeta.
La manca de contrast dels detalls atmosfèrics no és obstacle per parlar de fenòmens interessants. Segurament té els corrents atmosfèrics més ràpids del sistema solar, amb velocitats que arriben a 1.800 km per hora. En general, els béns de Saturn són de mitjana unes quatre vegades més intensos que Júpiter, i els d'olls que té són entre dues i quatre vegades més amples que els de Júpiter.
no mostren una relació directa amb l'estructura de bandes que també presenta. Existeixen també multitud d'ovals clars i foscos amb circulacions semblants a les trobades a Júpiter. Es desenvolupen sobretot en els límits entre els diferents corrents atmosfèrics.
Algunes taques només destaquen en determinades longituds d'ona. Només les veiem en ultravioleta, per exemple, indicant una major altitud respecte dels núvols que tenen al voltant. També s'ha pogut corroborar la presència de núvols convectius semblants als huracans terrestres, però a una escala molt més gran. Aquests processos convectius han d'estar induïts per l'alliberament d'energia del seu interior. El que veiem nosaltres és la part més externa d'aquests corrents.
Si ens apropem al Pol Nord, l'estructura en banda sembla perdre's, igual que en el cas de Júpiter, però a uns 78 graus de latitud apareix un corrent que envolta el Pol. Curiosament, no té un aspecte totalment circular, sinó és hexagonal.
O sigui que al Pol Nord de Saturn veiem una mena d'hexàgon molt bonic. En el Pol Sud no s'observa aquest fenomen, però en canvi s'aprecia una estructura en forma d'ull d'huracà. Aproximadament cada 30 anys, coincidint amb l'estiu de l'hemisferi sud, a Saturn, es genera una gran tempesta a la regió equatorial. El fenomen apareix com una gran taca blanca en aquesta zona.
continguts en xarxa.
Entre les estrenes de la setmana destaca Roofman, un ladron en el tejado, una història real sobre un fugitiu que va viure sis mesos amagat a una botiga. També arriba Frontera, un film català que es fixa en les persones que van ajudar els jueus a creuar els Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. I Els misteriosos contes del pomer és un film d'animació que ens endinsa a la imaginació infantil. A todos nos gusta echar la vista atrás e imaginar si hubiéramos actuado de otra forma.
¿Y si hubiera tomado otras decisiones? ¿Habría acabado aquí? Ruffman, un ladrón en el tejado, és la història real d'en Jeffrey Manchester, un criminal que va assaltar més de 60 McDonald's entrant-hi per un forat que tallava el sostre durant la nit. Després de ser detingut, es va escapar de la presó i va viure amagat a una botiga de Toys R Us durant aproximadament sis mesos. ¡No me jodas! ¡Ay, por Dios! ¡Ay, madre mía! ¡Ay, madre mía!
Què passa? Què són?
Soy el administrador del puesto fronterizo. ¿Un visado? ¿Visa? A Frontera viatgem a l'any 1943. En plena Segona Guerra Mundial, Franco ha bloquejat el pas dels jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. En la duana d'un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari en passat república decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble, i en Xegom, un passador francès. El seu compromís despertarà en el Manel i la seva dona vells fantasmes de la Guerra Civil.
No, no! No! Els misteriosos contes del pomer arrenca quan tres nens, en Tom, la Susan i en Derek, passen la nit a casa del seu avi. Per omplir el silenci després de la pèrdua de la seva estimada àvia, la contacontes de la família, els petits creen les seves pròpies històries i descobreixen el poder de la imaginació.
Una setmana més benvinguts a la dansa catalana.