Més em ha mort, ma mare. Deixant-me tot sol al món. Des d'aquell dia a l'espera.
N'han fet niu dins el meu cor. Tens ta mare i encara et queixes. Pues fas mal fet en queixar-te.
El món no hi ha com la mare. Crido de nit i de dia, crido al riu i crido al bosc, i només sento una veu que em diu que tu ja no em vols, que em diu que tu ja no em vols.
Totes pena, totes pena. Totes pena per a mi. Ai pena.
Grido de nit y de día, grido al río y grido al bosque y no me sento una vez un
que em diu que tu ja no em vols.
Es diuen Terrae, són de les Terres de l'Ebre, i són l'Andreu Peral i Genís Vagés, un disc extremament nostre gra. I també, fregant la excel·lència, Júlia Colom torna amb un àlbum que es diu Paradís, en el que ens trobem, entre d'altres, col·laboracions de la mateixa estarta relena.
24 canys de bou, m'anava a l'amo només, entre aigües i senzill de res, n'hi ha 199. 1.150 corteres, de blat molt llavacut,
Sous-titrage Société Radio-Canada
Ses ovelles no ho costin, perquè un trop té dificultat. Hi ha 400 pastors que guarden ses demonis.
Bona nit.
Música Música Música
Fins demà!
Júlia Colom, amb l'estarta relena en aquest segon disc, que es diu Paradís, i que és la perfecta successió d'aquell antic, es deia Miramar, de fa dos anys, de l'any 23 en què va debutar. Ella, nascuda a Valldemossa el 97, 28 anys, continua demostrant que la fidelitat a la música tradicional és un salvoconducte fantàstic per enfrontar al futur.
Sempre dèiem allò que el futur de la música està en el passat i ella ho demostra més creix en col·laboracions d'en Martin Leighton a la guitarra o de Lucia Fumero als teclats.
Perifèries. Músiques amb bany. N'haurà mà voler-te, s'haidut. N'haurà mà de risic, s'haidut.
Iru amargada, ure arte. Amagdío es dagoela, amagdío es dagoela iñón, oraña saintzeko.
Hora n'hau sarte i sarteko. Mi on garailek batu dira. Amaita en la bagara perri. Bizitzaren artea.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Cada vez que te veo lo entiendo, així es diu aquest àlbum nou que acaba de publicar Amaya Miranda. És de Bilbao, té 32 anys, i aquest és el primer treball que publica aquí a Catalunya amb el segell Hidden Track que porta la Luis Samson i el Ferran Palau. La veritat és que aquest tercer àlbum ens ha deixat fascinats amb aquesta cançó que acabem d'escoltar, precisament una de les dues que canta
amb en Busquera, una és aquesta amb H.D.O. i també una altra que es diu Biciposa, que anem a escoltar tot seguit. La resta de l'àlbum està cantat precisament en castellà. ... ... ...
Venga ara, le un que iró, arriba et sort tu d'avero. I a jo a ta, i si es fulai, ese bici posa, i a jo berri sort de donar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Es diu Amaya Miranda. Aquest és el seu tercer LP. Cada vez que te veo lo entiendo. I realment és una autèntica delícia. L'anirem escoltant en properes edicions del Perifèries Cançó a Cançó. I ara una altra meravella, però ja fora del temps. Mavis Staples.
És ni més ni menys que més de 75 anys de carrera i que arriba ja a un nou treball amb els seus 86 anys d'edat. Sat en Beautiful World. L'hem començat a escoltar fa algunes setmanes i avui ja l'he publicat al 100%. L'anem descobrint tema a tema. Això és Human Mind. I don't in love, baby.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
These days I find This far down the line I find good in us sometimes God bless the human mind Find a reason Lord to keep on trying With every tear you cry I find good in us sometimes
M'ha vist Staples, una de les Staples Singers, amb ja 86 anys d'edat i 75 anys de carrera. Acaba de publicar un nou treball que té les col·laboracions de Paddy Guy, de Bonnie Wright, de Jeff Tweedy, de Wilco, etcètera, etcètera. A l'àlbum es diu Sad and Beautiful Wall, això que sentia més d'allà on my mind, i això és Good Speed.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
This love was to the blinding of the eyes.
Maybe this is triples, amb el seu nou treball, Sat and Beautiful Wall. I també volem insistir en una de les bandes que més ens ha agradat aquest any, o el que portem d'aquest any 25, Mother Nature.
Crowds of lines and floating signs Mask the rhythm of the riot
Crushing glass and burning
And the curtain starts to fall
There's me standing in the riot. We're singing in the lanes, we're overtired. It feels new to me. It's all history. There's me standing in the riot.
Silent towns afloat on stones With the colors slowly draining Drifting waves of smoke and flame
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar.