Notícies en xarxa.
El govern de Torredembarra preveu aprovar el pressupost de l'Ajuntament del 2026 el 29 de desembre. Serà una sessió extraordinària tot just abans d'acabar l'any, de manera que no caldrà fer el tràmit de prorrogar els comptes d'enguany o avançat. A la sintonia dona la Torre el primer tinent d'alcalde Raül García.
En el camí que està l'Ajuntament ara és de dimensionar tots els serveis que presta amb els recursos que tenim. Per tant, hem de ser molt rigorosos a l'hora de gestionar la despesa perquè els ingressos són els que són i els impostos de la gent són els que són i nosaltres el que treballem des de ja fa molts anys que estem a l'Ajuntament
és en trobar aquest equilibri. La torre s'ha fet molt gran, prestem serveis que estem orgullosos de prestar, tenim activitats gairebé cada setmana que estem molt orgullosos de tenir, però hem de ser rigorosos en aquesta gestió de despesa i ingressos de l'Ajuntament per les dimensions que tenim.
El ple extraordinari de pressupostos, com dèiem, serà el dia 29. Abans, però, dilluns vinent, encara n'hi haurà un altre. Serà la sessió ordinària del mes de desembre. L'Ajuntament de Torredembarra s'ha treballat en un acord extrajudicial amb l'empresa Teico investigada dins el cas Torredembarra i el cas 3%.
La informació l'ha avançat a 1 a la torre, el portaveu de la CUP, Toni Sacristant, que aquest dilluns s'ha reunit amb el tinent d'alcalde d'Hisenda, Eduard Rovira, per abordar els pressupostos municipals. Sacristant ha assenyalat que la possibilitat d'aquest acord els ha desconcertat i inquietat.
Veníem amb una predisposició totalment oberta a provar-los els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora ho considerem... ho considerem una mala peça al taler i, a més a més, també se'ns ha comentat que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir...
No sé si volen vendre el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps. Fons municipals han confirmat que s'està treballant en aquest acord extradut judicial amb Teico, si bé encara no s'ha materialitzat i s'està pendent de documentació. La Nacional 340, la variant de Torredambarra, és la via amb més accidents en vehicles pesants de tot Catalunya.
Així es desprèn d'un estudi que ha realitzat el RAC i que ha analitzat dades del trienit 2022-24. L'Espai Cultural Salar del Mar acollirà dilluns vinent una nova campanya de donació de sang i plasma. En aquesta ocasió les donacions es faran durant tot el dia, al matí des de les 10 fins a les 2 i a la tarda des de les 5 fins a les 9.
I recordem que són els darrers dies per participar a la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina a Torredambarra. De fet, és demà, dimecres, quan acaba el termini, per poder aportar jocs als diferents punts habilitats, entre els quals hi ha les escoles Caldània i la Seu de Càritas.
L'Ajuntament de Torredembarra ha lliurat 54 certificats de formació de l'últim trimestre de l'any. Són els diplomes acreditatius de participació a les accions formatives organitzades per la Regidoria d'Acció Social i Igualtat. L'aportació de 7.000 metres cúbics a la platja d'Altafulla ha ja acabat i s'està acabant de redistribuir a l'espai.
D'aquesta manera s'ha completat la primera fase de les aportacions que ha fet el port de Torre d'Embarra en virtut del conveni de concessió de la infraestructura. La plataforma Mercaderies per l'Interior ha presentat al·legacions al projecte de DIF d'instal·lar pantalles acústiques a la línia de costa. Aquest projecte contempla 14 quilòmetres de barreres des de Tarragona fins a Calafell. Al Baix Gaià els municipis afectats són Torre d'Embarra, Creixell i Roda.
I avui analitzarem diferents notícies d'àmbit territorial i en esports parlarem del senyor masculí del Sebol Torradambarra que va agafar aire al grup B de Primera Nacional després de guanyar aquest diumenge el Barberà per 3-6 a 0. Són les notícies destacades d'aquest 16 de desembre a l'edició en Josep Sánchez i qui us parlem, Anna Plassa i Raquel Martínez.
El govern de Torredembarra preveu aprobar el pressupost de l'Ajuntament per al 2026 el dia 29 de desembre. Serà en una sessió extraordinària tot just abans d'acabar l'any, de manera que no caldrà fer el tràmit de prorrogar els comptes d'aquest any.
Encara que de moment no hi ha convocatòria oficial del ple, la celebració d'aquesta sessió ja està marcada al calendari. De fet, el govern ja ha fet arribar la seva proposta de comptes municipals als partits de l'oposició perquè puguin fer les seves aportacions. Des de l'executiu local també ens han donat alguns detalls sobre com seran aquests comptes. Ho ha fet, per exemple, el primer tinent d'alcalde, en Raül Garcia, que ha comentat a l'espai polític que els comptes són la mostra de la voluntat de l'equip de govern
En el camí que està l'Ajuntament ara és de dimensionar tots els serveis que presta amb els recursos que tenim. Per tant, hem de ser molt rigorosos a l'hora de gestionar la despesa perquè els ingressos són els que són i els impostos de la gent són els que són.
i nosaltres el que treballem des de ja fa molts anys que estem a l'Ajuntament és en trobar aquest equilibri. La torre s'ha fet molt gran, prestem serveis que estem orgullosos de prestar, tenim activitats gairebé cada setmana que estem molt orgullosos de tenir, però hem de ser rigorosos en aquesta gestió de despesa i ingressos de l'Ajuntament per les dimensions que tenim.
Per la seva banda, el regidor de Junts, Javier Suárez, afegia el que el pressupost destaca per la seva contenció en la despesa davant la congelació d'impostos i taxes i per la consolidació dels projectes que es volen posar en marxa aquest mandat.
Parlaríem d'un gran exercici de contenció per part de totes les regidories, perquè, evidentment, el fet que l'equip de govern apostés de manera ferma a no tocar les ordenances fiscals, els impostos que es diuen, feia que...
contractes que han d'entrar en vigor requerissin de més recursos, per tant, les pròpies regidories no podien contemplar pujades significatives dels seus propis pressupostos. Abans d'aquest plex ordinari per aprovar el pressupost, cal recordar que dilluns de la setmana vinent, dia 22, se celebrarà la sessió ordinària corresponent al mes de desembre.
L'Ajuntament de Torredembarra està treballant en un acord extrajudicial amb l'empresa Teico, investigada dins el cas Torredembarra i el 3%. Fons municipals ho han confirmat, si bé l'acord encara no s'ha materialitzat i s'està pendent de documentació.
La informació l'ha avançat a una a la torre el portaveu de la CUP, Toni Sacristant, que aquest dilluns s'ha reunit amb el tinent d'alcalde d'Hisenda, Eduard Rovira, per abordar els pressupostos municipals. Sacristant ha assenyalat que la possibilitat d'aquest acord amb Teico els ha desconcertat i inquietat. Aquest implicaria que l'empresa pagaria 300.000 euros a l'Ajuntament a canvi que aquest retiri l'acusació particular. Els diners es destinarien a finançar els pressupostos participatius.
El portaveu de la CUP diu que aquest possible acord els fa replantejar el suport als comptes de l'equip de govern que d'entrada veien amb bons ulls. Veníem amb una predisposició totalment oberta a aprovar els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora ho considerem una mala peça al taler i a més a més...
També se'ns ha comentat que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir, no sé si volen vendre entre el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps.
En una entrevista a l'Espai Polític, Sacristán ha argumentat que si prospera aquest acord extrajudicial, la fiscalia es quedarà sola en l'acusació i, a més, el jutge es veurà obligat a aplicar una reducció de pena per la compensació de danys causats.
Deixa la Fiscalia amb una mà al davant i una mà al darrere i hipoteca el jutge o jutgessa a fer una sentència assumint que com a màxim té l'acusació de la Fiscalia, per tant no pot acusar més el que li demana i es verrà obligat el jutge o la jutgessa
posar una pena reduïda en dos graus. Això és el que marca el Codi Penal. I la Fiscalia diu... És que avui em va dir l'Eduard. No, no, aquí no passa res perquè la Fiscalia s'ha d'acusar. Sí, sí, però el jutge es verrà obligat a reduir la condemna en dos graus, encara que la Fiscalia demani 15.000 anys a presó. D'altra banda, el regidor de la CUP qüestiona que l'acord només contempli el pagament de 300.000 euros. Considera que aquesta quantitat s'hauria d'haver revisat tenint en compte els preus actuals.
el valor pericial del 2005, el valor de les coses i el preu de les coses del 2005 és molt diferent que el valor de les coses a l'any 2025. Això per començar. S'hauria de fer un estudi pericial o un informe pericial acotat en l'actualitat, perquè el que abans era entre 100.000 euros, ara igual són 500.000 euros. Això s'han dit si s'ha fet o no s'ha fet? No, no, no. Diu el senyor Rovira que això és el màxim que es pot demanar, 300.000 euros.
A nivell més polític sacristan, lamenta que aquest tipus d'acords faciliten l'exculpació d'empreses presumptament vinculades amb casos de corrupció que podran seguir concursant en processos públics. Això pot acabar desencallant o acabar passant que totes aquestes empreses quedin sense antecedents penals. Per tant, quedin lliures de tota sospita de corrupció i, per tant, es puguin permetre el luxe de tornar a concórrer a concursos públics. Nosaltres la CUP diem
L'Ajuntament de Tornaven Barra ha de formar part d'aquesta estratègia d'aquestes empreses que han suposat o presumptament corromput? Nosaltres considerem que no. I més, per 300.000 euros hem de fer aquest paperot?
Des de l'Ajuntament han confirmat que s'està treballant amb aquest acord extrajudicial, però matisen que encara no està tancat i que se n'informarà quan s'hagi rebut tota la documentació. L'empresa Teico, propietat de la família Sumarroca, figura en dues de les peces separades del cas Torra d'Embarra, la número 3 i la 7, i es troba a l'epicentre del cas 3% de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica.
A Torredembarra va realitzar diverses obres, com les de l'aparcament Filadors, les del servei d'aigües i la reforma de la comissaria. Totes elles s'investiguen dins de la pesa 7 del cas Torredembarra, que encara està pendent de judici. La Fiscalia sosté que, a canvi d'aquestes obres, l'exalcalde Daniel Massagué hauria cobrat un milió i mig d'euros en comissions.
El 2022, la fiscalia anticorrupció va formular el seu escrit d'acusació en què sol·licita 21 anys i 6 mesos de presó per a Massaguer i una indemnització de 400.000 euros. Un any més tard, la jutgessa instructora del Vendrell va decretar l'obertura de judici oral, però han passat més de dos anys i encara no hi ha data.
Recordem que ara fa un any l'Ajuntament de Torredembarra va arribar a un altre acord extrajudicial amb Sorea. En aquest cas, la companyia d'aigües es comprometia a pagar 3 milions i mig d'euros per irregularitats en inversions ja realitzades.
A més, es va comprometre a finançar obres per valor de 3,3 milions d'euros més. Aquest acord es va aprovar en ple l'octubre de l'any passat i també contempla que l'Ajuntament renunciava a qualsevol acció civil o penal. Tot plegat deriva d'un contracte de 2011 pel qual Sorea havia d'executar 13,2 milions d'euros d'inversió al poble. Aquest contracte també està investigat al jutjat del Vendrell dins del cas Torre d'Embarra.
La Nacional 340, la variant de Torra d'Embarra, és la via amb més accidents amb vehicles pesants. Així es desprèn del 24è estudi IRAP del RAC, corresponent al triènic 2022-24.
trams de via interurbana major risc d'accident greu o mortal. Es valora en termes relatius en funció de la quantitat de vehicles que hi circulen. El tram amb més concentració d'accidents a vehicles pesants de tot Catalunya es troba als 8 quilòmetres de la variant de Torredembarra. En aquest punt, la intensitat mitjana diària de trànsit se situa vora els 15.500 vehicles. Dels habituals trams de la Nacional 340, el seu pas per la província de Tarragona
Només apareix el de la variant de Torredembarra, que el trient i anterior va ocupar la cinquena posició i ara apareix al primer lloc de la taula. Tot i això, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha afirmat que el Servei Català de Trànsit no contempla restringir el pas de camions per aquesta via.
En el llistat dels 10 trams amb més risc d'accidentalitat de vehicles pesants, s'ha inclòs 3 trams també de l'autopista AP-7. En canvi, han desaparegut els trams de la B-502 entre Vilassar de Mar i l'Argenter i Argentona, la C-17 entre Mollet del Vallès i Lliçà de Vall, l'autopista AP-7 en l'enllaç entre Vilafranca Nord i Altafulla i la C-65 entre Cassà de la Selva i Girona.
La Miel ha explicat que el volum de trànsit de vehicles pesant al sud del país està vinculat amb l'elevat nombre d'accidents amb camions implicats a la zona.
El fet que sorti aquí aquest punt, nosaltres no ho aprofitarem per dir que ara no passaran mai per la 340, però no és una mesura, i ho hem explicat quan ens ho han preguntat, que en aquests moments contemplem. Si anem a la P7, els transportistes de la zona fins i tot van arribar a donar un número de si els deixava circular per aquella zona, eren uns 240 camions. Estem parlant de 5.000 camions.
perdó, 5.500 camions per sentit en aquell tram de la P7. Estem parlant d'uns 11.000-12.000 camions. L'estudi IRAP ha analitzat uns 6.400 quilòmetres a la xarxa viària catalana, que representen el 53% del total, amb 12.000 quilòmetres, per on circula el 93% de la mobilitat total per carretera de Catalunya.
Segons l'informe, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d'accident greu o mortal. Dos punts més que en el període anterior i aquest risc es concentra a carreteres convencionals. La T314 entre Cambrils i Reus es converteix en la via més perillosa de Catalunya.
Alhora, ha revelat que els sinistres greus i mortals han crescut gairebé un 5% i que les motos estan implicades en el 47% dels accidents mortals, tot i representar només el 3,2% de la mobilitat global. El president del RAC, Josep Mateu,
ha explicat que el treball ha mostrat que l'índex de risc s'ha incrementat un 0,44% a causa de l'augment del nombre d'accidents amb víctimes mortals i ferits greus. Tot i això, Mateu diu que les víctimes mortals han baixat molt i seguir rebaixant-les serà complex.
S'ha de pensar que les víctimes mortals en dues dècades han baixat molt. No han baixat el suficient del que voldríem perquè és evident que el que volem és que hi hagi víctimes zero, sempre dient que l'objectiu és zero, víctimes. L'any 2000 vam tenir 700 morts a les carreteres catalanes i l'any 2024 vam tenir 167.
El progrés és notable, o sigui, notable, han baixat moltíssim. Què passa? Home, que els últims anys cada vegada progressar ens costa més. Cada vegada és més difícil arribar a unes xifres que siguin les que ens interessen per poder arribar a aquest punt zero. O sigui, la curva cada vegada es va fent més plana, no?
Mateu ha explicat que les carreteres convencionals amb un sol carril per sentit són les que concentren la totalitat dels trams en risc molt alt, alt i mitjà. De fet, ha detallat que aquest tipus de vies presenten un risc 3,4 vegades més alt de patir un accident greu o mortal que les autopistes.
L'espai cultural Sala del Mar de Torredembarra acollirà dilluns vinent 22 de desembre una nova campanya de donació de sang i plasma. En aquesta ocasió, les donacions es faran durant tot el dia. Al matí, des de les 10 fins les 2, i a la tarda, des de les 5 i fins les 9 del vespre.
Per participar-hi es pot reservar hora al web del banc de sang. Per donar sang o plasma s'ha de tenir entre 18 i 70 anys, està bé de salut, no està embarassada i pesar més de 50 quilos. Les dones poden donar 3 cops l'any i els homes 4. En el cas del plasma, en què el que s'extreu és majoritàriament aigua, les donacions es poden fer més sovint, cada 15 dies, però no tothom és apte per fer-ho. Aquesta campanya compta amb el suport de l'Ajuntament de Torredembarra a través de la Regidoria de Salut.
Recordem que són els darrers dies per participar a la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina a Torre d'Ambarra. Fins aquest 17 de desembre, fins aquest dimecres, es poden fer aportacions als diferents punts habilitats. L'objectiu és que cap nen i nena del municipi es queda sense regals aquest Nadal. Les persones que vulguin donar una segona vida a joguines en bon estat les poden dur a diferents punts que s'habilitaran per recollir les donacions.
La campanya també pretén fomentar la prevenció de residus i la reutilització, promovent un model de consum circular i sostenible. De fet, els punts de recollida també s'hi podran portar altres objectes en bon estat. La regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz, ha fet una crida a la solidaritat i a la participació en aquesta campanya.
Els punts seran els mateixos i la intenció també és la mateixa. És al final que si hi ha algun infant que a qui no li puguin arribar algun tipus de joguina o de llibre pels Nadals, que pugui tindre aquest recurs de forma gratuïta i amb el que és la col·laboració i la solidaritat de tots els infants de la torre.
La recollida de joguines es farà a les escoles i als instituts de Torredembarra, a la Biblioteca Municipal de dilluns a divendres, també a la seu de Càritas els dilluns, dimecres i divendres al matí, al Mercat Semanal dels Dimats, a Caldània els divendres. Cap Infants Sense Joguines és una iniciativa organitzada per la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Torredembarra amb la col·laboració de Càritas.
L'Ajuntament ha lliurat 54 certificats de formació de l'últim trimestre de l'any. Són els diplomes acreditatius de participació a les accions formatives organitzades per la Regidoria d'Acció Social i Igualtats. Entre els mesos d'octubre i desembre, el Servei d'Orientació Laboral i el de primera acollida han dut a terme les sessions de benvinguda al municipi. Dues formacions...
de Societat Catalana i el seu marc jurídic i de coneixements laborals, el mòdul B i el curs de neteja d'oficines i locals comercials. Durant l'acte d'entrega d'aquests diplomes, l'alcalde de Torredembarra, Valer Pino, i el regidor d'Acció Social i Igualtat, Jonathan Pí, han felicitat les persones participants per l'esforç i la dedicació que han demostrat.
Aquestes accions formatives tenen com a objectiu millorar la inserció laboral de les persones en situació d'atur i facilitar el procés d'acollida i integració social de les persones no vingudes.
L'aportació de 7.000 metres cúbics a la platja d'Altafulla ja ha acabat i s'està acabant de redistribuir a l'espai. D'aquesta manera s'ha completat la primera fase de les aportacions que ha fet el port de Torredambarra en virtut del conveni de concessió de la infraestructura.
porta a assumir l'extracció i el trasllat dels sediments, mentre que l'Ajuntament d'Altafulla s'ha fet càrrec de la distribució de l'arena a les zones més degradades i també les més resilients de la platja. Aquests treballs han costat 30.000 euros. D'aquesta manera, s'ha cobert l'extrem nord, el fortí i vora mar per facilitar que la sorra acumulada pugui desplaçar-se posteriorment cap al centre de la platja. Ho explica la coalcaldessa d'Altafulla Alba Muntades.
i amb la sorra que es va posar al fortí, la intenció és que de manera natural el mateix transport de sediment la vagi portant també cap a davant de botigues de mar i ajudi a mantenir aquesta protecció, que ja sabem que no és una protecció definitiva, que és només per aquest hivern poder mitigar els temporals que puguin arribar perquè no piquin tan fort contra l'escollera.
També s'han fet aportacions a la zona més degradada, al passeig de botigues de mar. Muntades ha assegurat que, malgrat que aquí no s'ha guanyat gaire en plada de platja, perquè la sorra ja ha estat coberta pel mar, aquesta sí que actuarà protegint les culleres des de dins de l'aigua.
Encara que no es vegi que no s'hagi guanyat ample de platja, el que sí que s'ha guanyat una mica és amb perfil de platja submergit. O sigui, abans de l'aportació davant de botigues de mar era una escullera recta on les zones picaven de saïda contra l'escullera.
I ara el que hi ha és una mica de forma inclinada, de perfil de platja submergida i de barra de sorra, que el que fa és frenar una miqueta aquesta força de les onades perquè no piquin tant contra l'escullera. Per tant, hem guanyat una mica de protecció.
L'Ajuntament d'Altafulla és conscient que les aportacions de sorra no són una bona solució perquè acaba marxant. Per això s'estan avaluant alternatives com fer un espigó submergit o fer més permeables als extrems del passeig, la plaça del Consolat de Mar i el final del carrer Pescadors.
La plataforma Mercaderies Parli Interior ha presentat al·legacions al projecte de DIF d'instal·lar pantalles acústiques a la línia de costa. El projecte contempla 14 quilòmetres de barreres des de Tarragona fins a Calafell. Al Baix Gaià, els municipis afectats són Torre d'Embarra, Creixell i Roda.
En el cas concret de Torredembarra, recordem que es contempla la instal·lació de 3 quilòmetres de pantalles amb una altura que oscilarà entre els 2 i els 5 metres. El detall del projecte encara s'ha d'acabar de definir i ha dit que es farà de la mà de l'Ajuntament. Tot i que hi ha aquesta voluntat de buscar un consens,
La plataforma Mercaderies per l'Interior veu amb molt de recel la instal·lació d'aquestes pantalles i per això hi ha presentat al·legacions. El projecte es va publicar al butlletí oficial de l'Estat el mes de novembre. Consideren que aquest tipus d'infraestructures tenen un fort impacte paisatgístic, ambiental, social i fins i tot econòmic perquè pot avaluar els habitatges que hi ha al costat. A més, la plataforma denuncia que aquest pla contra el soroll s'ha fet sense una avaluació d'impacte ambiental.
L'entitat manifesta que l'opció escollida per a DIF és la més agressiva i menys eficient, quan hi ha d'altres més modernes, barates i molt menys intrusives. L'Ajuntament d'Altafulla també s'ha sumat a les crítiques i demana que a DIF no tiri endavant la instal·lació de pantalles acústiques. D'entrada a d'Altafulla no n'hi han d'anar, però el projecte contempla una partida pressupostària que anticipa que s'hi podria fer alguna cosa.
És per això que el consistori ha decidit fer explícita la seva oposició al projecte tot presentant-hi al·legacions, ho ha explicat el coalcalde Jordi Molinera. Diu que no hi estudi, però sí que hi ha una partida econòmica reservada.
per fer aquestes plaques, que sobretot arroba ara no s'han entrenat bastant tan nou, perquè són unes plaques d'uns 5, 6, 7 metres d'alt, que generen gairebé un mur allà on es posen. Llavors, si ja tenim la via del tren, que divideix de part a baix a mar, de la part del poble, doncs imaginem-nos, a més a més, que estiguessin encaixonats amb aquestes plaques de fins a 7 metres, que n'hi ha algunes, amb unes altes molt grans.
Les alegacions d'Altafulla es basen, de fet, en l'estudi que ha fet la plataforma Mercaderies per l'Interior, que, com comentàvem, planteja opcions menys invasives. Aquestes, segons afirma Molinera, ja funcionen amb èxit a altres indrets d'Europa. Perquè si s'han de ficar sistemes antisoroll sobre els trens, doncs que hi ha sistemes que no són aquestes plaques de 7 metres, hi ha sistemes com s'ha fet al País Basc,
o altres països europeus, que són un sistema que són un metre i mig d'alçada, que el que fa és amortiguar el soroll a l'alçada de les rodes dels trens. Llavors, evites crear aquestes grans caixes al mig de nuclis urbans. Molinera ha reformat la bona sintonia del consistori amb la plataforma amb la qual s'ha reunit recentment per tractar aquesta qüestió.
L'alta fulla en Carlos Terron ha guanyat la 26a beca d'investigació Lucius Liquinius Sura, que concedeix al Consell Comarcal del Tarragonès pel projecte als comuns i les universitats al Baix Gaià al segle XVII. Aquest és un dels premis tarragonès que s'han lliurat aquest diumenge en una gala celebrada a la 9 de Gaià.
La beca està dotada amb 2.450 euros i inclou la publicació del treball dins de la col·lecció als llibres del Consell. En una entrevista a Altafulla Ràdio, Carlos Terron explicava que el comú el conformaven els veïns d'una vila que, tot i estar sotmesos al senyor o a l'església, tenien capacitat d'autogestió. El professor i historiador Altafullenc afegia que aquest model de gestió local vigent al segle XVII
va acabar després de la guerra de successió amb el decret de nova planta.