Això ha estat en notícies en xarxa. Tornem en una hora.
En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'Embarra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690-832-149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908-32149 I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Comença Arrela, el programa agrari Duau Ràdio. Una hora per conèixer no només tota l'actualitat en profunditat, sinó també tot allò que té a veure amb l'agricultura i la ramaderia. Un programa presentat i dirigit per Francesc Balanyà.
Molt bones a tots i a totes, benvinguts a una edició especial del programa Arrela, que, tal com us avançàvem la setmana passada, el que farà és tenir representants de cinc organitzacions agràries, de les cinc organitzacions agràries, per parlar de les qüestions més destacades dels sectors de l'agricultura. Això ens aportarà, per exemple, però no només, a abordar la manifestació, gran manifestació que vam haver fa uns dies a Brussel·les,
També l'aplaçament Cine Dia de la votació dels canals d'Urgell, els preus dels cereals i els reptes dels altres sectors de l'agricultura de cara a aquest 2026 que ha d'arribar com puguin ser Mercosur o fer front a aquest acord amb el Marroc. Tot plegat ens ocuparà el gruix d'aquest programa especial que comença ara mateix.
Els diferents tipus de cava es diferencien entre ells pel seu contingut de sucre i, per tant, el valor energètic dependrà del tipus de cava. Així, el brut natur és el que conté menys sucre, mentre que el dolç és el que conté més. A més, cal destacar el contingut de compostos fenòlics presentats al cava que aporten un efecte antioxidant. El consum moderat d'alcohol ajuda a controlar els nivells de colesterol. A més, afavoreix la circulació sanguínea a nivell coronari. I és que els productes catalans són salut.
Doncs som-hi, ens hi posem 51 minuts per endavant per abordar aquestes qüestions vinculades a l'agricultura. Per tant, si hi ha alguna cosa de ramaderia, doncs ja ho tractarem la setmana vinent, que en tenim força, que cal seguir abordant. Però, com dèiem la setmana passada, com dèiem també ara al sumari, el que volem és fer aquesta mirada, no tant
com ha estat el 2025, sinó quins són els reptes de cara a aquest 2026. Saludem ja els diferents responsables d'organitzacions agraris que tenim aquí amb nosaltres. El Jaume Gardenyes, responsable de sectors vegetals i cooperativisme d'Unió de Pagesos. Molt bones, bon dia. Bon dia.
Perdona, que no t'ho heu abertes el micròfon, ara sí? Bon dia. L'Esmeralda Roureda, presidenta de Jarca Lleida. Què tal? Com anem? Hola, bon dia. El Josep Lluís Esquer, membre del Consell Rector de la Federació Cooperativa i Sagràries de Catalunya. Molt bones. Molt bon dia. Quant de temps, eh? Una setmana, eh? Una setmanera.
I Jordi Ginesta, que s'estrena aquí a l'estudi, membre de l'executiva de Revolta Pagesa, Grami de la Pagesia. Benvingut, molt bones. Hola, bon dia. I que tenim moltes qüestions damunt la taula, que allò que tinguem 51 minuts dóna sensació que dóna para molt. Però clar, si volem parlar de fruita dolça, fruita seca, arròs, cereals, ferratges, oli, hortalissa...
i temes estructurals, doncs ràpidament se'ns tirarà el temps a sobre. Jo volia començar per les qüestions que són una mica transversals, i ja ho apuntàvem la setmana passada, però també li dèiem, en aquell cas era amb el Javier Porroy de Joves de JARC,
recullem aquesta gran mobilització històrica a Brussel·les de moltes organitzacions agràries de diferents estats de la Unió, fins a 40, amb molts tractors, amb molts pagesos vinguts de cada raconet del bel continent, dient bàsicament...
Més, però bàsicament dues coses. Aquesta PAC no ens agrada bé, anem a creure'ns-la, reformuleu-la i aquests acords de lliure comerç amb Mercosur al capdavant. Un Mercosur que sabíem poc després que s'ajornava l'assignatura oficial, uns 15 dies, ara es veu que està prevista per mitjans de gener.
Anem per parts d'aquesta PAC, perquè a mi l'últim que em va arribar era que s'havia presentat, perquè jo m'hi perdo amb els organismes europeus, a la comissió o a qui fos, que la van tirar endarrere, però tenim ja algun borrador, algunes idees de què pot dibuixar, què no ens agradi, sabem, i això gairebé no hauria de ser titular perquè passa en cada PAC, que ens baixen diners destinats, però què més en sabem d'aquesta nova PAC?
En principi, el que sabem és que retallen un 20% ja de començar. I després, en aquestes mobilitzacions que jo també hi vaig participar, el que vam veure després que ja va haver seroll, ja va haver molt seroll perquè hi havia molta gent, que sempre ens rebia el comissari d'agricultura, el senyor Hansen,
Però aquesta vegada ens van rebre quatre comissaris del Parlament Europeu. Perquè hi eren, hi havia el de comerç, el d'economia, el de medi ambient, que això ja te dona una mica del ceroll que hi va bé. I ens va rebre el Jaume Bernis, com a nostre representant que tenim a Brussel·les. I després de tots els parlaments que van fer, el que es va poder aconseguir és que
Ell ens va dir que no retallarien si s'aprovava Mercosur, perquè aquí el xantatge ve d'Alemanya. Alemanya necessita aprovar el Mercosur sí o sí, encara que el van aplaçar un mes. Ho necessita perquè la seva economia mai havia estat d'aquesta manera. I llavors el xantatge que fa és que aquests diners que ella posa a la PAC europea, si no se li aprova Mercosur, els retirarà. I és la que més aporta. Per això hi ha aquesta retallada del 20%.
Però el comissari Hansen ens va dir que augmentaria 1,5% la quota dels joves, que passi de l'1 al 2,5, i que en principi, al final, no hi hauria retallada si s'aprovava Mercosur. Això és el que ens va dir. I tu creus?
Jo no en crec res, no en crec res, perquè jo el que més greu me sap d'aquesta nova PAC és que a part del 20% que ens retallen, perquè al final, jo com a productora, al final el que voldria és guanyar-me la vida del que faig sense cap ajuda, perquè les ajudes cada vegada són menys i no ens serveixen per a res, només per fiscalitzar-nos i perquè tinguem una darrere que ens vigile.
El que em sap més greu és que retallen un altre 20% els que passen de 20.000 euros de pac.
Més de 20.000 euros te retallaran un 40%. Quan 100% ens ha dit sigueu competitius, augmenteu, sigueu professionals... Llavors ja no és el 20% primer, és el 20% segon. I nosaltres ens hem cregut una política que havíem de ser grans, que ens havíem de dimensionar, que havíem d'invertir, que havíem de ser eficients, que havíem de... de totes les coses que hem de fer. Perquè el que diu l'Esmeralda no és un tema menor, ho deia tothom.
Ho deia tothom. I al final, com més hem invertit, menys mos trauran. Llavors, jo això de Mercosur hi estem en contra totalment, però és que és un xantatge d'Alemanya i jo no sé el que passarà, perquè hem acabat l'any, doncs no port, molt malament, degut a aquestes epidèmies. Llavors, hi haurà sectors que potser seran una oportunitat? Potser sí, no ho sé. No tinc la bola de cristall per sàpigar el que passarà.
Però és que tampoc l'hauríem de tenir. Però jo me fa por Mercosur, me fa por, perquè són competències deslleials. No juguem al mateix equip. No, no, absolutament. I dic que no hauríem de tenir aquesta bola de cristall perquè se suposa que a qualsevol lloc seriós, quan hi ha un canvi significatiu, doncs se fan estudis de l'impacte que allò suposa
I si hi són, com a mínim no se'ns ha ensenyat, no? Perquè s'havia reclamat moltes vegades diferents organitzacions. I escolta, què implicarà tot plegat? Quina davallada concreta hi haurà a la vedella? I deixa'm acabar de dir, perquè el que més por me fa encara és que sigui Espanya qui repartisca els diners als sectors que vulgui i Catalunya als sectors que vulgui. Ja després ja parlareu d'altres, perquè potser m'ha passat de temps. Però això sí que me fa por. Perquè qui decidirà on dona diners? Que és una...
Què ens va passar per la sequera? El bobi no se li va donar ajuda, el bobi d'en Greix. Llavors, qui ho decidirà, això? Això és una de les novetats de la PAC, que es parla de si hi ha els dos pilars o no, i que siguin els mateixos estats qui directament atorguin els diners. Clar, la part positiva és que un pot fer, Jordi, la lectura de... Bé, pots afinar i anar-te'n a les especificitats del teu territori el que pots potenciar o no.
També els que no ens llepem el dit...
Sabem el paper que juga Catalunya a nivell de l'Estat i el tipus d'agricultura en molts casos diferents que fem en altres punts de l'Estat. Pensa en l'oli, pensa en el vi. Aquí el 95% de vins que fem són denominació d'origen, és a dir, que certifiquen qualitat i territori. Amb l'oli, el verge extra té tres quarts del mateix. Pràcticament tot és verge extra. Ja veiem la interprofessional que té una forma humana
que promocioni l'oli verge extra per tant, clar, que passi per Espanya no sé si a la resta us deixi tranquils o no o sou més de que poden fer allò que realment afinaran o no us enfieu us ara més el sistema d'abans Bé, pensa una cosa nosaltres tenim por al Mercosur però el que realment hauria de tindre por o pànic és el consumidor final
Perquè el que menjaran, el consumidor, són productes que no tindran cap garantia sanitària. No és el mateix com ara estem fent aquí. I del que ens sentíem nosaltres orgullosos, que ja ens està passant amb altres productes, però clar, ara dono la sensació que tot plegat s'accentue, no?
S'accentue perquè hi ha uns interessos esbiaixats que ens porten a una recentralització dels tipus d'ajut, i la PAC és un exemple. Només cal veure, avui en dia, en què està vigent, que la repartició dels ajuts, per exemple, en l'olivera, a Catalunya, donen uns 200 euros per hectàrea aproximadament, i Andalusia vora, 1.000.
Per tant, el greu és veu. I amb aquesta idea que tenen més recentralitzadora ens podem sortir bastant més afectats. Com m'explicava la companya, en la nova PAC ja sabem que hi ha una retallada significativa.
El Ricard Ramon, que hem parlat moltes vegades, és una persona que, en teoria, està molt al capdavant del tema aquest, ens diu que no patiguem massa, però hi ha interessos econòmics, entre altres, dels països que aporten més a la PAC, com ha comentat Alemanya, perquè els interessa fer córrer cotxes i indústria pesada i la contraprestació és obrir les portes en el tema sagrari i portar molt producció d'allà. Esperarà si m'agrada.
que potser cal dir-ho també en algun conreu concret pot ser inclús una oportunitat, però majoritàriament és una amenaça per nosaltres.
Jo el que et vull dir és que potser aconseguim una reivindicació històrica que fins ara, amb aquesta nova PAC, la reivindicació històrica és que s'abolixen els drets. Penseu que hi ha molts sectors que ens hem quedat exposos fins ara de la PAC? O sigui, ara, a la evolució dels drets, o que és el sector de fruita i horta, podrem entrar a ser...
Per sectors d'aquesta nova PAC, també s'ha de veure tot. Aquí estem parlant d'un 20%, ella ha parlat de Ricard Ramon, nosaltres també hem tingut diferents reunions amb ell. No serà un 20%, estem parlant del 4 o 6%, el que acabarem perdent. S'ha de saber els punts sobre ells, s'ha de saber tot ben detallat de com funciona la nova PAC. Estem en un període de transició, pensem que fins al 2027...
que s'acabarà de reformular aquesta nova pacta entre el 28. Vull dir, estem al principi de període, llavors sí que els diferents sindicats, els diferents entitats haurem de batallar perquè no acabem perdent drets adquirits de fa molts anys, però jo crec que
Tinc temps pel davant i es pot lluitar perquè puguem tenir un millor PAC que ara, penso jo. Però si ens agafem els antecedents, pregunto, eh? L'article de memòria em puc equivocar, però és que em dóna la sensació que cada vegada que reformem la PAC és el dia de la marmota. És a dir, arriben, et diuen que fotran una retallada brutal, protestem i passa això. No, no és un 20%, però acabes de ser un 5, un 10 i ja estem contents.
Em dóna la sensació que és part de l'estratègia. A mi. I així tothom content. Les organitzacions heu fet els deures, heu protestat, ens n'hem sortit, però cada any es va retallant. Em dóna la sensació.
amb un món cada vegada més complex, en què la pagesia ha fet tot allò que, com molt bé deia ara l'Esmeralda, que s'ha demanat que et facin, i que en lloc d'estar al costat, doncs es foten patagada perquè fer-se gran, tindrà que acabar més normatius d'anar-se animal, drets dels treballadors, etcètera, etcètera. Que sí, que tots estem d'acord, encareix el producte i després te'l colen, sense que t'enseguin quin impacte econòmic tindràs,
Va si ho farien amb altres sectors, amb els cotxes elèctrics, bé que van frenar a la Xina i teníem aquells estudis publicadets, però amb l'agricultura no. Aquesta és la meva sensació, que no sé si compartiu. Jo ara, aquests dies, nosaltres teníem una reunió també amb el Ricard Ramon, que és un alt funcionari del Departament d'Agricultura, que seria el Departament d'Agricultura d'Europa,
I es van anul·lar. Se va anul·lar tot, van tancar tot. I nosaltres, l'únic accés que vam poder tenir és el CS. El Jaume ens va ensenyar perquè nosaltres finíem una visita. Però és que jo quan vaig veure tantes cadires i tanta gent que volta per allí i tants treballadors, jo és que si no ens entenem aquí que som quatre...
Allí 36 països, que la PAC té 85 anys d'història de la política agrària. Llavors, clar, hem anat ficant països, hem anat ficant gent...
Tenen uns interessos que juguen amb una altra lliga, ells, que nosaltres ni ens n'enterem. Vull dir, tot aquest tema mediambientalista que ha anat entrant, els lavis de pressió i tot això que fa tants anys que apreten, és culpa d'Europa, és culpa que han ficat diners i nosaltres no hem lluitat per això o no m'ho hem assabentat. I clar, és que no podem competir, és que no es poden entendre tanta gent, no sé quanta gent hi ha allí, però és impossible...
I clar, nosaltres com a... Això de la PAC, jo crec que al final ho hauríem de deixar estar. De veritat, sincerament. És que no ens servirà de res, la PAC. El que hem de mirar és de ser competitius nosaltres, d'apretar, de ser més forts i quan hi hagi una cosa que no ens agrada, doncs apretar-los. I escolta, aquells estan allà perquè cobren i nosaltres els hem d'exigir
que faiguin tot el possible perquè l'agricultura i la pagesia continuïn, i la ramaderia, i fora PAC, i fora fiscalització, i fora burocràcia, és veritat, perquè et donen quatre duros. És que, escolta, si al final no en solvint res, ara també trauran la PAC als jubilats.
Si el que s'ha de fer és polítiques perquè els jubilats puguin cobrar una pensió digna, que aquest tema ja l'hem tocat 50 vegades, i ja està, que perquè cobra un jubilat 600 euros que li arregli, el que hauria de fer és cobrar una jubilació digna. Aquests 600 euros han de ser pels joves, ha de ser per la gent que vulgui instal·lar-se, que tenen molts problemes, que cobren les ajudes al cap de dos anys.
I al final fan la política aquesta gent que el que fan és... Mira, Alemanya necessita vendre cotxes. Doncs vinga, va, hauríem a Argentina i foteu-li carn de vacú a veure si ho fem plegar tot i si ho queden quatre de grans. I al final el que hem de vetllar nosaltres és per lo nostre. I això no sé com s'ha de fer. No ho sé, però...
hem d'anar discutint i anar treballant i si no podem ser professionals i ara que ha baixat el porc a la cadena alimentària no arriba aquesta baixada allà a la cadena alimentària al consumidor final què està passant aquí qui se'ls queden aquests diners és que és molt complicat tot això
En aquests moments jo penso que no podem prescindir dels ajuts de la PAC. No podem prescindir perquè en un món globalitzat, quan la competència desleal del que ens ve de fora és un competidor directe, la necessitem si ho sí. Tothom com a professional, jo només fa fruita, i per tant, què més voldria que no tindre cap ajut de cap mena?
però guanyant la vida dignament que tots els que som aquí estaríem d'acord amb això. Però en aquests moments és imprescindible. Per què? Perquè hem de fer un tipus d'agricultura molt més exigent i molt més competitiva que altres països que tenen moltes més armes i mecanismes que nosaltres.
i amb uns costos molt més elevats, siguen socials, laborals, amb costos fitosanitaris, carburants, com pot ser les diferències de països del Tercer Mont, l'estiu d'Àfrica o de Turquia, que la tenim aquí al cantó.
A la vostra manifestació de Revolta, Pagessa i Jordi, ara no recordo si era un de juny o un de juliol, una de les dues, era a principis d'un mes d'estiu, demaneu a l'administració, i deia que sí, jo pensava, bueno, això... Teniu dues reivindicacions, una que era en clau autonòmica nacional i l'altra en clau europea, i la clau europea era precisament
Com han demanat històricament totes les altres organitzacions, doncs, les clausos, les miralls. És a dir, allò que tothom que té dos dits de front li sembla normal, que és, escolta, si vostè em diu que això no ho pot utilitzar, aquest producte fictiu sanitari, perquè hi ha un risc contra la salut humana, doncs no ho permeti que arribin productes d'altra banda del món i, a més, ara no paguin aranjels amb aquest lliure mercat, no?
És a dir, el mateix que l'exigeixis el d'aquí, doncs exigirà el de fora. En un partit de futbol, que un vagi agafant la pilota amb les mans, doncs sembla que no és just que tots la puguin agafar amb les mans i l'altre equip no, no? I vam dir que això era factible, que això es podia fer i jo vaig pensar, mare meva, això és impossible. Què n'ha quedat de tot allò? A veure, és un tema que és complicat perquè, primer que tot, què implica això? És ficar més gent allà
i ja n'hi ha prou de gent, és el que diu l'Esmeralda allà dalt, que hi ha molta gent i tots cobren. Ficar més gent i que no treballin, el que s'ha de fer és aconseguir que la gent que hi ha als llocs és que treballin. I, lògicament, complir, és a dir, la clàusera mirall és un efecte que dius, nosaltres mos heu complir aquesta normativa, que el producte que ve de fora ja és igual si ve de Sud-amèrica, si ve de Sud-àfrica o ve de...
de Turquia, d'Ucraïna, doncs clar, complixi la mateixa normativa. Perquè de què serveix tindre una vedella que la vols fer ecològica i portar el gra d'Ucraïna? No serveix de res, perquè l'estàs alimentant tant amb un producte que no complix la normativa que se demani aquí. I clar...
Això és una cosa que, el que dius tu, no?, és jugar en un partit de futbol i que hi hagi un equip que pugui jugar amb les mans. No té cap sentit. I, Jaume, també et volia preguntar, perquè em dóna la sensació que també d'aquesta mobilització a Madrid, no sé com ho viureu vosaltres, jo vaig veure amb dos cadenes, recordo que era l'antena 3, però ho comentava fora de micròfon, a mi particularment em va fer molta ràbia, que això era dijous, aquest dijous no l'anterior,
i feien la connexió llavors, perquè recordeu-m'ho que també s'organitzava en aquell moment, perquè hi havia la reunió de caps d'estat, i per tant, doncs, un imaginava que això es visibilitzaria molt més, no?, tindria més impacte. I com a mínim aquí, amb els grans canals estatals que vaig poder veure jo, doncs recordo en tenen tres que connecten, tres vegades amb Brussel·les, una és pels escàndols de corrupció a l'entorn de Pedro Sánchez,
Una altra, no recordo per quina altra qüestió, també europea, però no era pas la de l'agricultura, i van acabar fent un breu, dient els agricultors que s'han enfadat perquè no les gusten coses com la nova paca. Algo així molt curt, que, ostres, amb tot el pollastre que es va arribar a organitzar, amb tots els camps d'estat, amb gent arribada de tot arreu, que et permet fer un monogràfic que és molt explicatiu per tothom, i jo vaig pensar...
i corregiu-me si penseu que estic donant una baixanada que amb algunes grans corporacions televisives també els interessa Mercosur
per grans marques que vindran a fer publicitat aquí, perquè la invisibilització que ha hagut de tot aquest gran acord, si tu ho compares amb com ho viu el sector, és igual quin sector i de quin lloc d'Europa com va quedar acreditat. Que no se'n parli, que les principals forces polítiques a l'Estat, que PP li tira cada dia en cara tot a Sánchez, però de Mercosur, Calladito Chitón, absolutament. Vox, que diu que som el partit de la ruralitat, que Pedro Sánchez és el dimoni...
Cagliarito Citon.
on està aquesta gent que diuen i s'omplen la boca de defensar amb un tema que els donaria molt de rèdit, com és Mercosur. Perquè jo no l'he sentit. Perquè allò se'ns va dir inicialment que s'havia aprovat el Congrés. Finalment, una acció de govern que ho aproven i sense pena ni glòria, que no ens en assabentem, que Espanya, que recordem-ho, funcionava com un partit bisagra, el pes que tenia podia haver frenat Mercosur, per tant, la pressió que podia caure sobre els socialistes
Doncs no l'exerceixen els altres partits que se n'omplen la boca, insisteixo, se n'omplen la boca de ruralitat. I els socis de govern, els comuns, que tracen línies vermelles per a tot, però tot el que no surti de la ciutat.
I això ho dic, que no surti a la ciutat, perquè això que és economia dels pobles, tampoc els hem sentit dir ningú. Aquí, a veure, hi ha dues coses. Anem amb un tractat que ningú s'ha lligit. Això per començar, ningú s'ha lligit de punt a punt d'aquest tractat, i després és mirar-hi que en parleu.
molt menys, perquè encara no estan ni especificades. A partir d'aquí... Però podem aprovar una cosa? O socialment tenim dret a protestar si no se'ns explica, no se'ns facilita? És a dir, jo utilitzaré aquella màxima com malauradament sempre ha passat, que quan no t'expliquen alguna cosa me'l pensa. Sí, però pensa una cosa, eh? Quin tractat tenim en Tunisia?
quan ens arriben aquí a Espanya milions de litres d'oli i avui en dia no hi ha cap oli etiquetat de Tunísia a la distribució? Vull dir, és que, a veure, ara firmem un tractat, és que el producte ja ens està arribant de fora. Jo no sé, aquest tractat, el dia que el puguem llegir i puguem mirar totes les clàusules mirall que sempre parlem, estarà molt bé. Però què en fem d'aquest oli de Tunísia que ens està entrant aquí a la distribució?
Heu vist alguna l'etiquetat en Tunísia? No. A veure, potser la feina ho hem de fer des d'aquí i potser el dia que arribaran, com van fer els francesos, haurem d'anar als supermercats i llançar tot el producte de fora, si no estem d'acord. Perquè, a veure, si els polítics no ens escolten al moment de fer els tractats o de fer les lleis, jo crec que al moment de fer una llei o fer un tractat han d'escoltar el territori. Hi ha la base, que som els sindicats, som la Federació de Cooperatives, som...
qui són els productors d'aquest territori. Vull dir, al final, nosaltres ja fa dies que anem darrere de moltes coses, vull dir, amb això de l'oli ja fa dies que ho tinc a llengua perquè dir, a veure on fa cap aquest oli. Perquè pensa que...
Els mateixos productors d'aquí estan agafant l'oli de Tunísia i ens estan posant al supermercat amb el seu registre. Vull dir, és que la jugada ja la fem nosaltres. Ja juguem malament des dels diferents comercialitzadors de la zona. I això estem dient que no està funcionant la traçabilitat, perquè teòricament la traçabilitat hauria de servir per a aquestes qüestions. Vull dir, pensa que aquest oli de Tunísia...