Notícies en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dilluns, Baix Gaià, és 9 de febrer, dia de Santa Apolònia. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, després de dos anys d'obres, finalment avui s'estrena oficialment la piscina coberta. Val a dir, amb tot, que al llarg de la darrera setmana un grup reduït d'usuaris ja va provar les instal·lacions.
A Altafull, a l'entorn de l'escola del Ruquisar i de l'Institut seran pacificats. L'Ajuntament partirà del treball de recerca d'un alumne per dissenyar un projecte participatiu similar al que s'ha fet amb la portalada. I a Roda de Barà, des del consistori, s'ha decidit implantar un nou sistema dinàmic d'adquisició per al manteniment de zones verdes. D'aquesta manera es poden seleccionar empreses solvents i agilitzar la contractació de treballs de jardineria, herbrat i tractaments fitosanitaris.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora. Setmana de carnaval. Amb què has anat avui a la ràdio? T'has posat el pijama avui per anar a la ràdio? Són les ordres de sa majestat.
Jo les ordres encara les estic esperant, arribaran, arribaran perquè no ens podem escapar d'això, però mira, ja ha començat a córrer per les xarxes un vídeo de sa majestat Carnestoltes de l'Escola Valentina i els dona la torre i sortim.
Ah, caram. Molt bé, però hi sortiu... Disfressats i ballant. Ah, molt bé. Sense vergonya, ni por al ridícul, res. Ja estarem, ja estarem alerta, estarem a la guaita, a veure si podem fer un cop d'ull a aquest vídeo que us repàs les xarxes. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia. Has anat disfressada, seguiu a Roda Bara Ràdio, seguiu les instruccions de la majestat Tarnestoltes.
La veritat és que no massa, però estic buscant el vídeo, a veure si trobo aquest que comentava la Raquel, perquè tinc moltes ganes de veure'l, de veure'ls ballar i de veure'ls passar-s'ho bé, clar que sí. Doncs escolta, si el trobes, tu mateixa, vull dir, el fas circular, que en tenim ganes. El fem circular que es faci viral, vinga. Va, disfressats o no, tenen sintonitzat Altafulla Ràdio, ara la torre i roda de Barà Ràdio, som Baixa i el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio d'Aquilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que ens harem setmana i volem saber quin temps ens espera. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, moments de força núvols que al llarg d'aquest dilluns aniran deixant el cel força carregat a les comarques de Tarragona. Podem dir que tindrem una mena d'entrepar.
Els núvols més gruixuts ara al matí i ja de cares a últimes hores de la tarda o cap al vespre. Bàsicament quan es faci de nit és quan el cel tornarà a cobrir-se gran part de la demarcació. A Tarragona ha de ploure poquet, el que ha caigut les últimes hores, tot just mullar el terra i poca cosa més. No estarem parlant de pluges destacables i fins i tot, com dèiem, en aquesta mena d'entrepar al migdia, primeres hores de la tarda també veurem estones ni que sigui una mica el sol.
no ha de ser una jornada completament assolellada. Serà un temps més aviat primaveral, una mica més ventós aquesta tarda, sobretot a l'Alcamb i al Baix Penedès, un vent de ponent, per tant, no porta gaire pluja. I també aquest vent de ponent arribarà una mica més rascalfat. Arran de mar tindrem temperatures que avui fregaran als 17 o 18 graus, per tant, de fred intens no en frega. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dilluns 9 de febrer. Volem saber què destaquen avui les portades dels diaris, així que començarem pels que tenim més a l'abast. El primer és un de gratuït, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que titula Ematsa, posa escorta als operaris per evitar que els agradeixin a Tarragona. El servei ja es donava als treballadors de carrer que havien d'actuar en connexions il·legals o talls de subministrament.
Però ara la seguretat s'ha ampliat a les oficines de l'empresa, on també temen que arribin les situacions d'atenció amb afectats. Més coses a Tarragona. Som i serem s'endú la disfressador 2026. Més de 3.000 persones omplen la CaixaBank Tarracoarena en una gala plena de música, llum i emoció. La fotografia de portada acompanya aquest titular. Podem veure un moment de l'actuació de la comparsa Som i serem, la guanyadora de la disfressador 2026, com dèiem, que estava inspirada
en l'Índia. Pel que fa a demografia, el diari Més Avui publica Reus, ja supera els 110.000 habitants. L'increment de població registrat per la ciutat els últims anys ha estat gràcies a la migració, ja que el creixement natural és negatiu.
Espai també pels esports, pel futbol. El Nàstic torna a perdre a casa i s'abona a la lluita per la permanència. El marcador final reflectia un 0 a 1 en contra dels interessos. Grana fotografia d'un dels instants d'aquest enfrontament contra el Villarreal.
I un parell de qüestions més. Sota el mateix de la capçalera, el camp de Tarragona, Vilaseca, pot disputar finalment les espectaculars curses de cavalls del cos de Sant Antoni. I pel que fa a la crisi ferroviària, ens diuen, el govern anuncia el restabliment de les línies R13, R14 i RT1, però avui comença la vaga dels maquinistes. D'altra banda, avui al diari de Tarragona, Raquel, què assenyala?
Doncs declaracions de l'alcalde Vinyuales, que diu que vol un parador al Banc d'Espanya. Després de les especulacions, l'alcalde ha confirmat aquesta opció. El parador comptaria amb uns 7.000 metres quadrats. Rehabilitarien l'edifici històric i construirien un altre en el terreny adjacent. Això en aquest edifici que recordem des del 2003, que va ser quan va tancar el Banc d'Espanya, doncs ha estat pràcticament
Sense ús. La imatge és del Nàstic. Després parlaràs a Eduard Amant, Marc Pérez, perquè parlen de la rutina de la derrota. El Nàstic torna a perdre a casa. També d'àmbit estatal, avui l'Aragó és protagonista perquè el Partit Popular s'ha instal·lat a les victòries autonòmiques, però sempre pendent de Vox. Així ho diu el diari avui, explicant que Vox s'ha disparat a les eleccions aragoneses.
El PP ha repetit victòria i el PSOE ha caigut amb força. Ja, la Junta Aragonesistà, ha estat la sorpresa de la nit. I dos apunts més. La comparsa Som i Serem s'endú el primer premi de la disfressa d'or a la ciutat de Tarragona i acabem. Un dia més parlen de caos ferroviari. Diu que avui comença la vaga ferroviària de tres dies a tot Espanya.
I més enllà de la premsa de casa, Sònia, sempre fem un vistazo del més destacat de les portades de diaris d'àmbit generalista. Què diu en aquest dilluns 9 de febrer? Doncs comencem amb la portada de La Vanguardia, que titula El PP retrocedeix a l'Aragó i necessitarà un Vox molt reforçat per governar. Azcon torna a guanyar, però perd dos diputats respecte al 2023, mentre que els de Bascal...
doblen la seva representació. El PSOE amb 5 escons menys iguala el seu pitjor resultat històric i la Junta s'imposa entre els regionalistes. Hi ha en portada el popular Jorge Azcon, que va celebrar ahir a la nit amb els militants del PP la seva gradolça victòria electoral. I es veu aquesta part d'aquesta celebració.
Més temes, contundent victòria del socialista José Seguro davant la ultradreta a Portugal. El socialista es va imposar ahir amb contundència en la segona volta de les eleccions presidencials a Portugal amb el 66% dels vots segons el recompte provisional. L'ultradretà André Ventura, líder de Chega, va obtenir el 34%. La jornada va estar marcada per les inundacions que van obligar a ajornar la votació en alguns municipis.
El tren inicia una setmana més amb l'Ai Alcor per la vaga de maquinistes. Renfe prorroga el contracte de l'AVE a l'Aràbia Saudita fins al 2038. Itàlia investiga l'assassinat d'un ucrainès resident a Barcelona.
També la Vanguardia parla de cinema, frontera i cirat triomfen els premis Gaudí. I sobre els jocs d'hivern, l'esquiadora Lindsay Bond es destrossa el genoll en el descens. Passem a la portada del periódico.
Un PP a la baixa guanya Aragó i el PSOE s'emporta un altre correctiu. El Partit Popular necessita un pacte amb Vox per governar. Azcón obté la victòria malgrat perdre dos escons i Alegria no evita la debacle socialista. La formació de Bascales dispara fins als 14 diputats, 7 més que el 2023. La Junta, única formació d'Esquerra que aconsegueix millorar resultat, tot i ser irrellevant.
En portada, Frontera i Cidad triomfan en els Gaudí. Les pel·lícules de Judit Culell i Oliver Lacze s'emporten als grans guardons en la festa del cine català. I es veu la imatge, en aquest cas, de Judit Culell, que també recordem que és la presidenta de l'acadèmia. Campos universitaris i escoles de negocis s'expandeixen en el 22 arroba. Una vintena de centres han agafat el relleu d'indústries i oficines al barri barceloní.
També hi ha declaracions de Carolina Martinoli, presidenta de Welling. Volem un aeroport de Barcelona a l'altura de la seva ambícia. L'AP7 reobre totalment el dia d'inici de la vaga de maquinistes. I Catalunya torna als pressupostos del 2023 i perd recursos. I acabarem les portades amb el punt avui, ja que avui no disposem de la portada de l'Ara.
que titula Electrificació i reconversió industrial. Les dues claus d'una Catalunya verda amb el repte tecnològic de les bateries elèctriques i l'hidrogen verd encara a les beceroles. En la crònica el dia d'ahir de Xavier Castellón, Frontera, reflexió en temps ultras. El film de Culell sobre la fugida dels joels dels Pirineus regnen els Gaudí el dia que Vox dobla els seus resultats a l'Aragó.
Més cròniques, una de Bernat Salvà, Frontera i Cidad, triomfan en els Gaudí, i una altra d'Albert Cadenet, bufetada a l'eurocambre titular. El Punt Avui també entrevista el sociòleg Carlos Sant Pérez. A Barcelona la gentrificació ja s'ha consolidat al centre i es va estenent. I segons també l'article Observatori Municipal Premià de Mar, diut estacions, aparcaments i pisos, entrevistes a l'alcalde i a la cap de l'oposició.
I en el suplement l'esportiu, el Barça té a punt l'avantprojecte del nou Palau Blaugrana. Última carta des de la presidència de la Porta abans dels comissis. Doncs aquestes són les portades de la premsa d'aquest dilluns 9 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Un moment ara per l'anàlisi, un moment ara per l'opinió a baix o al dia. Els dilluns tots vostès saben que això és cosa del nostre company Marc Pérez, fanàtic dels esports, periodista del de Fuller Ràdio, que ens ofereix sempre una bona crònica i reflexió a l'hora de tot el que passa al nostre entorn. Marc, bon dia, com estàs?
Bon dia, molt bé. I vos? També, eh? Escolta, després d'aquest cap de setmana que ha anat la merda bé per carregar les piles, suposo que com el teu. Sí, la veritat que sí. A més a més, quan acaba bé, és veritat que ja ha començat Carnaval a la zona del Baix Penedès, per tant, ja... De fet, aquí hi ha el Baix Callat també a la pobla, no? Sí, sí. Però vaja, allà al Baix Penedès és més intens, perquè hi ha un futimer de rues ja el primer cap de setmana.
Has sortit ja de rua aquest cap de setmana? Sí. Però tu et disfressa, no? No, jo no. Tu ets el... Jo poso música. Ah, tu ets el dixell? Jo seria... Ara em deixes... Jo seria el que series tu, segurament, no? No, o no. Però tu la música també la fas anar, també.
Sí, però jo sí que em disfresso, a Salamó. Ah, doncs jo no. És més, jo condueixo el tractor de... Disfressat. No, ja no, jo em poso música amb un i avall i... Molt bé. No sé per què em pensava que tu ets el... allò que hi ha d'haver una persona responsable de cada comparsa que porten aquell braçalet... Ah, no, no, no.
Ni sóc responsable, ni m'agrada difessar-me. O l'aquella armilla reflectant, no. Per tant, no, eh? Doncs mira, anava equivocat. A vegades ens equivoquem a la vida. Exercies el segurata de la comparsa. Abans feia el segurata, ara... És que, clar, amb la teva embargadura dones.
Home, segons quins llocs, per exemple, calafer i de nit, has de portar... Allà bé, si ens vindran a buscar. Ja poden venir, ja poden venir. Va, no volem mal rotllos ni conflictes. Xerrem d'esports. Com ha anat esportivament parlant el cap de setmana pel que fa a l'esport territorial, futbol, futbol sala, bàsquet, baix gaià?
Tenint en compte que anem ara cap a un cap de setmana on no es competirà, precisament coincidint amb Carnaval. Festa, festa per tothom. Disbaixa i xerinola, que dirien. Doncs el més destacat a futbol, la victòria del Roda de Barà 5-0 contra el Montblanc. Era una victòria obligada, en certa manera, i van complir els Rodencs. També a Primera Catalana, que hi ha un 0-0 contra el tercer classificat amb un futimer de baixes, també és per destacar.
A tercera no van anar tan bé les coses perquè l'Altafulla va perdre, la Riera va perdre i la Torra d'Embarra sí que és veritat que van petar contra el líder però un 0-0 que no serveix de massa per tallar distàncies en aquest cas i a quarta Catrana sí que la reacció de la nou de Gallagher també del Creixer que van guanyar els seus partits. En bàsquet ple de victòries a la primera territorial masculina amb l'Altafulla
i al Torre d'Embarra imposant-se el Carme Bàsquet i els dos ploms seny i negre, i en canvi la branca femenina, doncs, derrotes tant de la tafulla com del Torre d'Embarra. En futbol sala, victòries dels dos catllars, el masculí i el femení, que segueixen, doncs... Bé, en aquest cas el masculí, doncs, es reenganxa el grup d'aspirants a l'ascensa preferent, i en el cas del femení, doncs, segueix tercer classificar, consolidant-se, buscant la millor classificació històrica de la seva història a la categoria. Mhm.
A la segona catena masculina, una cara i creu, no? Victòria de l'Altafulla davant el Puig Palat i derrota del Torredemarra contra el Pira i en voleibol, doncs, el mateix. Perde el masculí de Nacional, 0-3 contra el Trent de Sòllars, una sorpresa realment, i victòria del femení contra el vòlei Vilassà la segona jornada de la fase de promoció.
Esperem que aquesta cap de setmana de descans que ja serveixi per carregar piles esportivament parlant, que els entrenaments donin el seu fruit i tots aquests marcadors que han acabat jugant a favor dels interessos dels clubs del Baix Gaià puguin revertir-se de cara a les properes jornades.
Dit això, a veure, parlem del nàstic de Tarragona perquè ha tornat a caure a casa aquest diumenge davant del Vilarreal B per 0 a 1, un resultat que aprofundeix la crisi que ara mateix passa l'equip.
No sé si la salvació ara és l'objectiu d'aquesta temporada i, per tant, cada cop es pensa menys de descens a les grades de la budellera. Val a dir que la primera part ahir va estar marcada per l'expulsió de Jaume Jardí, per la manca de resposta de cara a la segona hi ha dubtes...
No sé què significa per tu, personalment, aquesta nova derrota. Quines impressions generals et queden de la lectura que fas del partit? Que confirma realment la situació del Nàstic. Vens de dos partits que no perds, amb una victòria molt patida contra l'Iviza, un empat que no acaba de servir la setmana anterior i la sensació és que no aprofites d'aquesta inècia positiva per pujar, no?,
per encadenar una bona dinàmica i tornes a perdre un mal partit. Sí que és veritat que fins al 0-1 l'equip estava bé, estava competint bé, però una vegada encaixa el gol, se'n va a Sant Sorra i encara més amb l'expulsió de James Jardí, que evidentment a part és el teu millor jugador. Per tant, una situació complicada, és veritat, amb un jugador menys...
L'expulsió marca el que passa en el partit? És el detonant que acaba portant el Nàstic a una nova derrota? És que no ho sabrem. No ho sabrem perquè això sempre és molt relatiu. Hi ha equips que quan li expulsen un jugador jugant més bé que fins i tot jugant a Monza, això no es pot saber. El que sí que sabem és que el partit encaixa molt amb la situació del Nàstic. Això sí que ho podem...
Confirma. Que hagués passat en Jaume Jardí al camp tots els 90 minuts? Déu ho sap. Així que, doncs bé, en qualsevol cas, són situacions que es donen de partit i n'estic de ser capaç de poder ni tan sols empatar, no?, malgrat els canvis. Així que, bé, doncs una derrota més i un mal partit més a casa.
Avui, aquest matí, quan em preparava la qüestió per tractar amb tu, feia una revisió una mica de què deien les cròniques dels companys periodistes i parlaven d'un equip sense identitat ni futbol. I el diari de Tarragona, avui en portada, ho dèiem ara tot just fa un momentet, fa referència a la rutina de la derrota. Hi coincideixes?
Mira, una salutació al nostre bon company Juanfran Moreno, que a vegades es passa pel Col·lisió Grana del Bàsic d'Esports, que ho ha titulat ell. I, home, sí, sí, perquè és que la situació és, ja et dic, amb compte... Ai, més enllà d'haver guanyat, per exemple, a l'Ibiza, no?, les sensacions eren que haguessis pogut perdre. És a dir, no veus un nàstic reconeixible a casa amb el qual el pucs identificar, és un equip petit que...
Bona part del partit el rival domina, genera ocasions... És un estic que costa de digerir, realment, eh? I la veritat, la sensació quan vas al camp és de... Què, avui? Palma, no? Parlem, no? I ui, el descens, dos punts, eh? Ai, quan guanyo Torremolinos? Ai, quan guanyo? Allà estàs en descens. I una mica va per aquí, no?, el discurs del personal. Sí, estàs a quatre punts de playoff també, però és que realment la sensació és que...
has de mirar avall, i mires, i molts comentaris ja són, som equip de segona ref, perquè a més a més el mercat de fitxatges que s'ha fet, doncs, s'ha de donar una mica de temps als jugadors que han arribat, però vaja, la sensació és que no t'has reforçat tan bé com altres rivals, i que fas fitxatges més de pensar en la salvació que no pas en...
en semes ambicios. Ostres, Déu-n'hi-do, eh? L'esperit o el caràcter que ens ho estàs explicant, que suposo que és l'aire que respira, també, eh? Sí, sí, jo pel que vaig parlant amb els meus companys de Grada i del Nàstic en general, doncs és el que hi ha.
I el mister, què? Perquè la setmana passada el donaven pràcticament per destituir, però de moment continua seient a la banqueta i avui, per exemple, no es parla o no he vist que ningú posi damunt la taula que en les properes hores se l'hagi de fer fora.
No, perquè hi ha dues coses aquí. Una és el problema de diners que té el Nàstic. És a dir, fer fora a l'entrenador significa pagar-li el que li queda de contracte quan ja ho vas fer amb Luis César. Per tant, ja seria el segon que acomiades amb què això comporta a nivell econòmic i també a nivell de rutina. Canviar la manera de jugar, que és veritat que ara no sabem a què juguem, és cert.
Però torna a haver-hi canvis. El planter torna a haver d'assimilar una nova idea de qui vingui. És complicat. I a més a més, parar-lo al final també...
Per mi sí, tindrà la seva dosi de culpa perquè pren decisions que a vegades costen d'entendre, o que el meu pare, que ell se'n sabrà més que jo, o que nosaltres, doncs costen d'entendre, però també és una situació delicada per ell perquè es troba un equip que, bé, doncs l'havien fet per un altre entrenador, els reforços no acaben de donar que han de donar, i en fi, no sé, és una situació delicada, tampoc hi pots responsabilitat tot a parlar-ho.
Una última pregunta, Marc, perquè sabem que has de sortir pitant ara mateix per treballar. Hi ha marge de maniobra? Es pot redreçar la situació? No sé si... Ja no sé si preguntar-te per si tu tens l'esperança o la il·lusió, però es pot revertir? És fàcil de revertir aquesta situació? No.
Fàcil, no? Fàcil no, perquè et falten idees, la dinàmica és negativa, la gent... Bé, la gent, ara em corregiré a mi, ahir van haver 8.000...
Més de 8.000 persones al nou estadi en aquesta situació no és fàcil, eh? Que un diumenge a la tarda, encara en un horari d'hivern, hi hagi tanta gent al nou estadi, és a dir que, malgrat la situació de l'equip, la gent va al camp, respon, crec que és el millor patrimoni que té el Nastic ara mateix, i l'equip hauria d'utilitzar, però clar, el públic també necessita que l'equip li doni coses.
Per tant, fàcil, no és revertir aquesta situació, eines n'hi ha, crec que hi ha un aquí com per revertir-ho, però el problema va molt més enllà, això ho hem dit, i donaria per una altra secció, que és una mica... Més parlada política.
Sí, a nivell de Consell d'Administració, Junta Directiva, el problema ve per aquí, i jo crec que fins que no hi hagi canvis a la plana major, la situació del Nàstic serà delicada, sí més no.
Mar Pérez, gràcies per compartir tot això amb nosaltres. No sé, un plaer, però a veure si alguna setmana podem parlar d'alguna cosa positiva del nàstic. Ja no tant de resultats, sinó de... Però no depèn d'altres. No, per això, que dic, a veure si alguna setmana arribem aquí, dilluns, i jo venia molt feliç, i parlem del nàstic i m'enfonso, tu. És que és una cosa... No, va, vinga. Després un cafè i tornes a... Vinga, va, el farem. Mar Pérez, gràcies. Molt bé. Fins ara.
Amb aquestes alçades del programa, tots vostès ho saben. Hem de fer una breu pausa, però abans d'oblir aquest parèntesi tenim la nostra singular pàgina musical. Música en català que aquest cop ens porta al diluvi, que torna després de dos anys de silenci discogràfic amb Cantem per tu, una cançó que reivindica la tradició, la cultura i la memòria compartida com a motor de futur. Un tema que neix d'un fil que uneix persones, ens diuen territori i identitat, en una veu que aparentment torna, però que en realitat
Mai no s'ha apagat. Arrelada l'esperit de la cançó compromesa i hereba de la tradició popular, la lletra apela directament al poble. En sintonia amb el llegat d'Uvidi Molló, la peça no parla d'un retorn físic, sinó d'una presència constant, la d'una veu col·lectiva que ha resistit, que s'ha transmès de mà en mà i que continua viva malgrat els intents d'esborar-la.
Cantem per tu és també un homenatge i declaració de continuïtat. Canta per les que han lluitat abans i per les que continuen ara per una herència sembrada, ens diuen, des de l'estima per la llengua, la terra i la llibertat. Des del País Valencià, així sona aquest Cantem per tu.
L'esperança que portaves a les mans.
És més forta, mai havíem oblidat l'alegria de lluitar al teu costat. Cantem per tu, pel viatge que fem junts de la mà. Cada imatge que hem viscut quedarà en els marxes que hem pogut saltar. Cantem per tots els vençuts,
pel coratge que ha crescut arrelat, a la saó que ets en contú per sembrar llengua, terra i llibertat. Ara és nostre el futur que ens has deixat, tornant monstres i fantasmes com abans.
i els de sempre que ens volien soterrar. No ho sabien, són llavor que va brotant per l'estima al nostre país valencià. Cantem per tu, pel viatge que fem junts de la mà. Cada imatge que hem viscut quedarà en els marges que hem pogut saltar.
Cantem per tots els venxuts, pel coratge que ha crescut arrelat, a la Sao aquest gent com tu va sembrar llengua, terra i llibertat.