La Ràdio Sideral, un viatge còsmic. Hola, benvingudes i benvinguts a un capítol més de La Ràdio Sideral, un viatge còsmic. En aquest capítol de La Ràdio Sideral celebrem el centenari del naixement de Maria Assumpció, català i poc, una figura clau i massa sovint invisibilitzada de l'astronomia catalana i espanyola. Va ser la primera dona astronoma professional de l'Estat, professora divulgadora i observadora incansable del cel,
La seva trajectòria va obrir un camí a moltes generacions posteriors en un context gens fàcil per a les dones de la ciència. Per parlar del seu delegat, la seva importància històrica i el seu impacte científic i humà, conversem amb Salvador Ribes, astrofísic i director del Parc Astronòmic del Montsec, un dels grans referents de la divulgació astronòmica del nostre país.
Un episodi per mirar el cel en memòria, posar en valor les pioneres i entendre d'on venim per saber cap a on anem. Comencem. Bona nit. Aquesta setmana els nostres ulls no miraran cap a dalt, miraran cap a baix. I és que les efemèrides de la Ràdio Sideral no són el cel.
són a la Terra, a una data molt especial. El 14 de juliol de 1925, naixia a Barcelona Maria Assumpció català i poc, fa 100 anys. El segle XX, aquell que significaria una revolució tecnològica i que veuria grans avenços en astronomia,
nous telescopis, satèl·lits, coets, missions espacials, una nova manera de veure, estudiar i entendre l'univers, aquest mateix segle XX també serà l'escenari d'una lluita silenciosa, la de les dones per tindre un lloc a la ciència. Assumpció català va viure la Guerra Civil, la postguerra, el franquisme i es va trobar una universitat tancada, jeràrquica i profundament masculinitzada i masclista.
Tot i això va aconseguir estudiar, investigar i ensenyar. Es va anar obrint pas al món acadèmic fins que es va convertir en la primera doctora de matemàtiques a Catalunya i en una gran professora d'astronomia durant anys.
Avui, quan mirem les efemèrides astronòmiques, sovint pensem en dates còsmiques, però també és important recordar les efemèrides humanes, aquelles que han fet possible que avui puguem mirar el cel amb els ulls més oberts. Aquesta setmana el cel també celebra els 100 anys d'una pionera.
Per parlar de la figura de Maria Alsunció Català i Poig, avui ens acompanya Salvador Ribas. Salvador és astrofísic, divulgador científic i director del Parc Astronòmic del Montsec, un dels centres de divulgació astronòmica més importants del país. Salvador, moltíssimes gràcies per ser avui a la Ràdio Sideral. Gràcies a vosaltres per convidar-me i per poder, doncs,
posar sobre la taula la figura de la doctora Català, que crec que és un personatge que convé que tothom conegui i que encara no és prou conegut. Sí, certament no és conegut, però quan hem anat al Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronomí del Montsec,
Teniu l'Observatori Assumpció Català i, per sort, les persones que hi visiten el centre se n'adonen d'aquesta figura d'aquest astrònoma. De fet, aquest 2025 es celebren els 100 anys del seu naixement. Llavors, per què creus tu, Salvador, que és tan necessari dedicar-li una commemoració institucional a la seva figura, que jo crec que està molt bé?
Doncs jo crec que era molt necessari. Com bé dius, va celebrar-se aquest passat 2025, encara ara segueixen els darrers actes del centenari.
al centenari del seu naixement, crec que era un bon moment per reivindicar el seu paper, el seu paper com a investigadora, com a docent, com a divulgadora i sobretot també com a dona científica en un context en el qual no era gens habitual. I jo crec que, per tant, era molt necessari una gran decisió del govern de Catalunya incorporar-ho dintre d'aquests aniversaris. Sempre ens recordem d'aquests aniversaris de grans noms. Ara, el 26, per exemple, se celebra una acumulació de l'any Gaudí. Ens recordem d'aquests grans noms
dels superpersonatges aquests de la història de Catalunya, però també hi ha altres personatges que potser no són tan superconeguts, però que han tingut un paper capdalt a les seves disciplines, i Associa Català era un d'aquests. I crec que era molt necessari que es reivindiqués el paper d'aquests personatges, especialment de personatges científics, que a moltes vegades són encara menys coneguts que els d'altres àmbits.
Sí, i és que tota la raó, perquè ara ens estan inveint amb tot el centenari d'en Toni Gaudí, però de poc s'ha parlat de Maria Ancensió català. I, de fet, tu creus que fins ara el seu paper havia quedat en un segon pla dins de la història de l'astronomia catalana? Jo crec que dintre la història de l'astronomia catalana, ella ha estat sempre una figura de referència.
I també dintre de la història de l'astronomia espanyola, Noam Bà va ser la primera dona que va tenir una plaça fixa, és a dir, que va ser professora en plaça permanent a una universitat de l'estat espanyol. I això no fa gaire, això fa 50 anys apenes, és a dir, que no estem parlant d'una cosa de fa 400 anys, estem parlant d'una cosa de fa poc, de fa només 50 anys, que una dona va solir una plaça permanent a una universitat. És, en certa manera, la primera astrònoma professional de l'estat espanyol, perquè és la primera que li van...
pagada de manera permanent per ser professora i investigadora en astronomia en el nostre país. Jo crec que l'àmbit astròmic la coneixia, però potser calia fer un pas més endavant i posar-la en valor en l'àmbit educatiu, amb activitats que s'han fet en escoles, en les exposicions, i que d'alguna manera tingués el seu espai en aquestes comemoracions. Jo crec que era una necessitat, com dèiem abans,
i crec que ha sortit prou bé, està sortint prou bé, que ara queden els últims productes per sortir a la llum. Un d'ells acaba de sortir, que és una projecció de planetari de 7 minuts de durada que passem aquesta temporada al Parc Estòmic del Montsec i que també correrà per altres planetari per explicar en 7 minuts amb animació, amb una pel·lícula d'animació per planetari de la seva vida i també del llibre de...
il·lustrat, un llibre justat per Pilarín Baies, que acaba també de sortir al mercat, amb la qual cosa crec que són aquests productes, són ja gairebé dels últims, d'aquest centenari, però és una bona manera de deixar un llegat, que moltes persones puguin llegir aquest llibre o puguin veure aquesta petita audiovisual i coneguin aquesta personalitat de l'àmbit de la ciència catalana, tant tant emblemàtica.
De fet, vosaltres obriu i heu abert portes perquè estem a finals de febrer i entenem que teniu un accés superxulo per poder anar. Jo de fet vaig poder presenciar diferents audiovisuals i tècniques i vaig quedar totalment enamorat del cel
del cel d'allà. Però jo, entrant una mica a la figura d'Assumpció, clar, m'has dit que fa només 50 anys, que realment no és gaire, els nostres pares són grans, són avis i han viscut aquesta època,
Doncs quan parlem d'assunció català, jo crec que parlem també d'una dona que feia ciència en un entorn profundament masculinitzat, no? Llavors, com era la recerca científica sent dona als anys 40 i als anys 50? Doncs havia de ser realment una cosa molt complicat, no? Perquè hem de pensar que ella, doncs...
combina sense anar més lluny un cop acaba la seva carrera de matemàtiques per poder fer el doctorat mentre es fa el doctorat ho fa combinant unes beques per poder fer una mica d'investigació a temps parcial però al mateix temps es prepara unes oposicions per ser professora
de matemàtiques a secundària, de manera que acaba havent de ser pluriempleada, per dir-ho d'alguna forma, per poder dedicar-se a la recerca en paral·lel a poder tenir uns ingressos per poder viure de manera correcta sent professora d'institut, que diríem ara, professora de secundària. A la qual cosa denota la dificultat que hi havia per la recerca en general en aquell moment, encara més complicada pel fet de ser dona.
Sí, clar, perquè de fet ella mateixa explicava que sovint era la noia de tercer o la noia de quart, llavors... Sí, de fet ella diu que, sé per explicar, doncs que quan va començar primer de matemàtiques hi havia tres o quatre noies, i les restes eren tot nois, i al segon ja van anar mimant,
i a tercer, i a quart, i a cinquè, i estava ella sola, amb la qual cosa es referien a ella com la noia de tercer, o després la noia de quart, o la noia de cinquè, no? Perquè no hi havia cap altra. O sigui, òbviament, aquestes carreres tan especialitzades, també ara, però encara potser més abans,
era una cursa de fons que molts es quedaven pel camí de manera general, però en el cas de les noies no n'hi havia, i la prova és que ella va ser la primera que va fer una tesis doctoral en matemàtiques a la Universitat de Barcelona. És a dir, que si hi havia poques noies que feien la llicenciatura per entendre'ns, encara eren
absolutament inexistents dels que feien un programa de doctorat. Ella va ser la primera tesis doctoral en matemàtiques d'una dona a la Universitat de Barcelona. I estem parlant, això, del segle passat, del tram final de la segona meitat del segle passat, no? Fa tantíssim, no? I ella, evidentment, jo volia dir que estava obrint camí. Ella sempre diu que no se sentia especial en aquest sentit d'obrir camí, de reivindicar el paper de ningú. Simplement ella anava fent, no? Era una persona que anava...
anava parlant amb els fets. Avui en dia estem molt acostumats a parlar de figures que són activistes, persones que reivindiquen el seu paper de manera molt visible. Ella ho feia d'una manera molt més discreta,
era anar a picant pedra, anar aconseguint aquest espai i anar obrint-se camí. I aquest era el seu mètode. Potser no hi havia gaire més alternatives. Estem parlant d'una època en plena dictadura, en el qual, si segurament s'hagués volgut fer una gran reivindicació, tampoc no hauria prosperat. En el qual ella va fer el camí a base d'anar a picant pedra, d'estudiar, de combinar-ho per poder perseguir el seu somni. També cal dir que a casa seva veien bé.
que ella es dediqués el que volgués. Era una època en què moltes famílies decidien el que els fills o filles havien de fer. Llavors el noi a fer això, la noia feia una altra cosa i tenia poca capacitat de decisió. Ella sí que va tenir un ambient familiar en el qual el seu pare era una persona que havia viatjat pel món i que per tant havia vist altres coses més enllà.
del règim que hi havia a Espanya en aquell moment i això li va permetre segurament veure que els seus fills havien de poder decidir a ser el que volguessin ser. Això li va obrir aquesta porta a poder obrir aquest camí primer de tot d'estudiar ciències, estudiar matemàtiques, després apostar per combinar el seu treball com a professora amb la recerca. Això a finals dels anys 50 fins que va acabar aconseguint una mica més endavant la seva plaça de professora.
treballar durant molt de temps combinant aquestes dues funcions. De fet, he tingut l'oportunitat de conèixer algunes d'alumnes seves a secundària durant aquest any. De fet, una d'elles
després no només va ser alumna seva a la secundària, sinó que va ser alumna seva a la universitat i va ser la primera catedràtica d'astronomia a la Universitat de Barcelona molt recentment, que és la doctora Carme Jordi, que ha treballat amb la missió espacial Gaia durant molt de temps. Ella va ser alumna seva a la secundària i alumna seva a la universitat.
posteriorment i a més a més també ha sigut una altra persona singular perquè ha sigut la primera dona que ha aconseguit una càtedra d'astronomia a la Universitat de Barcelona és a dir que és un camí que ella va obrir i que encara s'ha deixat obrint moltes altres pioneres
Per tant, ha sigut una figura que ha donat una visió en generacions posteriors, encara que no es conegui gaire. Jo penso que des d'aquest sentit el poder posar una mica de veu i sobretot posar en el mapa la figura d'Assumpció és molt rellevant en aquest sentit, perquè...
perquè d'alguna manera o altra deixar un llegat i que aquest llegat sigui perdurable, ni que sigui en les següents generacions, això diu molt de la figura que estem parlant ara. Sí, de fet, ella va ser una persona que va obrir camí, com comentàvem, i ho va fer a base d'anar construint peces i d'anar...
fent el que ella desitjava fer i sempre tenia molt clar que ella una cosa que l'apassionava era ensenyar. A mi el que li agradava sobretot era ensenyar. En aquest sentit, ella el seu doctoral va ser la primera plaça numerària d'astronomia, picant pedra com bé tu dius, ocupada per una dona a l'estat.
Quin creus tu que va ser una de les fites que consideres que sigui més decisiva? Aquesta plaça o el fet que s'hagi implicat en la missió Iparcos?
Ella, de fet, va fer moltes coses que són determinants. Des que va involucrar-se amb el tema de les fotografies diàries solars a finals dels anys 50, a partir de l'Angeofísica Internacional, que anaven enviant fotografies solars cada dia. Això és una sèrie de dades impressionant que segueixen plaques fotogràfiques encara depositades a l'Arxiu de la Universitat de Barcelona, que això ja és força pioner en aquella època.
Però després, evidentment, el de la plaça és el fet simbòlic, per si algú té... I després hi ha un altre fet que per mi crec que és un paper capdalt a la història de l'astronomia, no només a Catalunya, sinó a Espanya i a les ciències de l'espai, que és la participació a l'emissió Iparcos. Aquí, l'emissió Iparcos és una missió que s'estava constituint, en certa manera, als anys 70,
d'alguna manera ella va aconseguir la plaça l'any 75 i en aquell moment, a finals de l'any 79 aproximadament, ella va interactuar amb els representants que hi havia d'Espanya de l'Agència Espacial Europea i també amb els representants d'aquesta missió espacial d'astrometria de càlcul de pocions estrelles mitjançant un satèl·lit que anés a l'espai perquè veien que a Espanya no hi anava a entrar, no anava a participar en aquest projecte perquè es considerava que Espanya no estava preparada. Els experts de l'època de l'Oscenatori de San Fernando
que molts d'ells eren militars i que estaven al govern i que eren els representants d'Espanya a l'Agència Social Europea, consideren que Espanya no estava preparada per fer recerca en aquest àmbit. I a base de fer cartes, de moure contactes, va aconseguir que es pareixin una miqueta que poguessin presentar la seva proposta uns dies i va preparar una proposta de participació i ràpidament va enviar cap a una reunió d'aquest projecte a dos dels joves estudiants que hi havia a la universitat d'aquell moment, que eren
en Jordi Torra i en Jorge Núñez. Jorge Núñez fins fa, no res, era el director de l'Observatori Fabra Barcelona, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i en Jordi Torra, que va ser un altre dels catedràtics de la Universitat de Barcelona, impulsor clau de la missió Gaia, que va ser la successora d'Hiparcos. Va enviar aquests dos de molt joves a aquestes primeres reunions perquè Espanya estigués en aquest projecte. I Espanya va entrar en aquest projecte, va ser clau el paper de la Universitat de Barcelona a la missió Hiparcos,
i d'aquesta missió va sortir que Espanya comencés a participar en molts altres projectes de l'Agència Especial Europea i que fos un dels països claus, en un dels grups de recerca més fonamentals de la missió especial Gaia que acaba de finalitzar fa molt poc i que està a punt de publicar encara el seu release final al final d'aquesta dècada. És a dir, que encara està processant les dades. És a dir, que una missió d'avui en dia s'ha pogut aconseguir perquè haver-hi grups de recerca de Barcelona, en aquest cas,
que s'hi van implicar fortament, però que només podien explicar-se la seva existència perquè la doctora Català va fer aquestes gestions, va apretar perquè Espanya entrés a la missió Iparcos i Espanya entrés en recerca des de satèl·lits. Si no, tot això que parlem ara d'astronomia des de l'espai, que Espanya és molt capdavantera i Catalunya en concret està molt ben posicionada, doncs potser no existiria, de no haver estat per la pressió que ella va fer, per les trucades que va fer, per les cartes que va escriure, per poder aconseguir que
des de la Universitat de Barcelona, entressin en representació d'Espanya en aquesta missió de l'Agència Espacial Europea. Estaríem en un altre món completament diferent de la recerca d'astronomia al nostre país, de no haver fet aquestes gestions i haver sortit endavant per la seva tenacitat i la seva persistència. Aquest paper és absolutament clau, és el llegat més important que ha deixat, és el fet que Espanya miri l'espai i observi i faci astronomides de l'espai. Si no hi havia estat pels seus gestions, probablement ara no hi seríem d'aquesta manera.
I per què creus, almenys en l'àmbit d'astronomia, que la seva, com has dit, el seu llegat, la seva contribució tan elevada a la missió Iparcos perquè participés a Espanya ha passat tan desapercebuda?
Probablement perquè Espanya és un estat que en general la ciència no ha sigut un puntal dintre de les notícies que apareixen als nostres mitjans de comunicació, dintre de les personalitats. Preferim parlar de...
d'esports, preferim parlar d'altres àmbits de la cultura abans de parlar de ciència. Això fa que persones que són absolutament determinants pel desenvolupament d'un país puguin passar desapercebudes. I aquest és el cas. Ella no va estar sola aquí, evidentment, però va ser una figura catalitzadora clau perquè tota una generació que estava molt preparada i que estava escalfant motors, podríem dir,
pogués entrar amb força i es desplegués un paper molt important de l'astronomia de l'espai i també del tema de l'astrometria, de la mesura de posicions a l'espai, amb els resultats d'Hiparcos i amb la preparació d'una supermissió de l'Agència Espanya Europea com ha sigut Gaia, que ha cartografat no sé quants milions d'estrelles a la nostra galàxia i tenim el millor model de la nostra galàxia gràcies a aquestes dades. Tot això
No hi hauria hagut Gaia sense Hiparcos i no hauria hagut la participació espanyola a Hiparcos sense Assumpció Català. I malauradament això ho estem explicant ara, no? Ho estem explicant ara i no és portada de cap diari, però sí que hem aconseguit que, per exemple, tinguem avui en dia a Barcelona hi hagi un tren que circula fent el recorregut de la línia del Vallès
que està batejat amb el nom d'Assumpció Català i això m'ho ha aconseguit en aquest any, de manera que les persones puguin preguntar-se qui era aquest personatge i també hem pogut posar al mercat un llibre diruixat per Pilarín Vallès perquè molta gent pugui veure qui era Assumpció Català i tenim les exposicions i tenim aquesta pel·lícula, El planetari, que tenim ja en marxa a Àger, perquè el màxim nombre de persones puguin descobrir que hi va haver una catalana il·lustre
en l'àmbit científic que va ser absolutament pionera com a dona, com a científica, i que el món que tenim avui en dia en investigació, el nostre país en astronomia, no es pot explicar sense el seu paper.
Molt clarificador, Salvador. Es nota que tens una manera d'explicar superbé tot allò que va significar, tot el paper que va significar Assumpció català.
Però almenys, tal com ho transmets, es veu que hi ha ficat un cor molt gran. Vull dir que en aquest sentit dono les gràcies que puguis participar en el programa. Jo encantat de fer-ho perquè és una persona que jo vaig tindre la vocació de conèixer molt al final de la seva vida. Ella va estar a la inauguració del Parc Astronòmic l'any 2009, un dels darrers actes públics, i tothom em parla bé.
O sigui, òbviament, també els seus alumnes diuen que era molt exigent i que era molt estricte, però tothom recorda que va aprendre amb ella, que va descobrir amb ella, i el tracte que vaig tenir en aquestes... Poques vegades que vaig poder-la tenir a prop i parlar amb ella el dia de la inauguració, vam veure que era una persona emblemàtica, i per això vam decidir que el nostre telescopi més gran, uns anys més tard, l'any 2015, quan estàvem construint,
doncs que havia de portar nom de dona i havia de ser el nom de Assumpció Català. Ella havia estat a la nostra inauguració, ja va morir poc després de la innovació del Parc Astronòmic, doncs havíem de retromeratxar aquestes dones pioneres i per això el telescopi més gran del Parc Astronòmic, el telescopi de mig metre, doncs és el telescopi Assumpció Català. Ella deia, sempre vaig voler ensenyar perquè crec que la ciència ha de ser compartida. Tu creus que aquesta idea defineix bé la seva manera d'entendre l'astronomia?
Jo crec que és una filosofia gairebé de vida i això s'entén, fins i tot pels que no la vam conèixer en aquella època que estava fent de docent, doncs només amb aquesta visió s'entén que estigués donant classes a la universitat, s'anés a donar classes després a l'institut i després s'interessa fer recerca per enviar les fotos del sol. Això només s'explica amb una voluntat d'obrir-se, que el coneixement estigui a l'abast de tothom, perquè si no, tots pensem amb el tema d'aquest investigador
o professor d'universitat que està tancat al seu despatx i que va donar la classe de manera molt escueta sense comunicar. Ella, l'ensenyància de la docència l'apassionava i la mostra més evident és el fet que estigués compaginant durant molts anys
i contenta de fer-ho docència a la universitat amb docència a secundària per tal de poder apropar més docència de física i de matemàtiques, és a dir, docències que moltes vegades poden ser molt difícils pel gran públic i per tant poden arribar a ser desagraïdes per qui les explica,
A vegades a la gent li costa més aquestes coses. Ell era una apassionada d'això i la prova és això. Sabem que moltes de les seves alumnes d'institut van seguir carreres científiques i tècniques i algunes, com comentava, han arribat a ser catedràtiques d'astronomia al nostre país després. Sí, sí. I una mica per acabar, Salvador, què creus que ens diria avui Assumpció Català a les noves generacions de científiques i divulgadores?
Doncs suposo que el que diria és que...
Seria el fet aquest, aquest missatge d'anar fent camí, perquè d'alguna manera sempre el que se li atribueix en totes les frases que diu és sempre d'alguna manera de no voler necessàriament destacar, per destacar, sinó d'alguna manera el fet d'anar fent camí, d'anar lluitant, d'anar perseverant. Jo crec que ens donaria aquest missatge de perseverança, si volem una cosa seguir, anar treballant pas a pas per aconseguir-ho. I crec que això defineix molt el que passa en la recerca avui en dia i en la cursa, que és per poder dedicar-se a la recerca, segueix sent complicat,
Per tant, és un pas a pas, és no defallir, no? Jo crec que ens donaria aquest missatge de continuar, de seguir treballant, de treballar amb esports per poder aconseguir els objectius. Jo crec que aquest seria un dels missatges que segur ens donaria, perquè la va estar donant amb tots els seus actes, durant tota la seva vida, i el podem trobar en diversos moments de la seva biografia, aquest missatge de seguir, de no defallir, de no rendir-se en definitiva.
Molt bé, doncs, escolta, Salvador, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a entendre millor no només la científica, sinó també la persona que hi ha darrere d'assumpció català i poc. Has comentat, has esmentat que actualment podem trobar materials
sobre la figura d'Assumpció. Ara actualment al Parc Astronòmic del Montsec tenim aquest petit document, un petit vídeo que...
que es pot veure, entenc que l'ull, no? Sí, en totes les sessions de l'Ull del món sec, doncs, en algunes es fa al principi, en altres es fa al final per poder lligar-ho amb la visita, però, doncs, es realitza aquesta visualització d'aquest vídeo en format de cúpula complet, és un curt d'animació de set minuts de durada, en el qual veiem, doncs, una miqueta, doncs, aquests grans
fets que avui hem destacat d'Assumpció i Català, i poc, i que crec que val la pena veure'l, és molt, molt, molt entetingut, és molt agraït a nivell d'imatge, i com bé dèiem abans, també aquelles persones que ens escolten i que potser tenen possibilitat d'acollir alguna exposició temporal a alguns espais,
escoles, centres cívics, casals, que tinguin espais d'entitats que puguin acollir exposicions, que hi ha disponible una exposició temporal, que crec que la gestionarà el dipòsit per fer la itinerància a la Universitat de Barcelona i estarà disponible perquè pugui circular durant els propers anys
per escoles, per centres, per ajuntaments, per aquells llocs on us consideri que pot aportar una miqueta més de coneixement per descobrir aquesta figura i reivindicar aquest paper d'aquestes investigadores que van obrir camí. Molt interessant, la veritat, i jo tinc ganes d'anar-hi i poder veure-ho en persona. Salvador, moltíssimes gràcies per haver fet aquest pas tan important de parlar de la figura d'Assumpció Català. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Avui parlarem d'una figura clau de l'astronomia catalana, que potser no és tan coneguda com hauria de ser. Maria Assumpció Català.
Va ser la primera dona astrònoma professional de l'estat espanyol, i això, dit així, pot semblar només una dada, però si pensem en el context, pren una dimensió enorme. Parlem d'una època en què la presència femenina a la universitat, i encara més en camps científics com la física o l'astronomia, era molt minoritària.
Maria Assumpció Català va néixer a Barcelona l'any 1925, es va llicenciar en matemàtiques i ben aviat va orientar la seva carrera cap a l'astronomia. Va treballar a la Universitat de Barcelona, vinculada a l'Observatori Astronòmic, i va dedicar bona part de la seva vida a la docència i a la recerca.
Una de les seves especialitats va ser l'estudi d'ataques solars i protogorències, és a dir, aquelles enormes explosions de gas que el Sol projecta cap a l'espai. Observar el Sol de manera sistemàtica, pacient, constant. Una feina que pot semblar discreta, però que és fonamental per entendre l'activitat solar i el seu impacte sobre la Terra.
A més, de la seva tasca investigadora, va ser una professora molt estimada. Durant dècades va formar generacions d'estudiants de Matemàtiques i Astronomia. En un moment en què gairebé no hi havia referents femenins en ciència, ella es va convertir en un model silenciós però poderós.
No només va obrir camí pel que va investigar, sinó també pel simple fet de ser-hi. Va demostrar que una dona podia dedicar-se a la astronomia professionalment, dirigir treballs, fer recerca i ocupar espais acadèmics que fins aleshores havien estat pràcticament exclusius dels homes. Amb els anys, la seva trajectòria va ser reconeguda amb diversos premis i distincions. I avui el seu nom forma part de carrers, escoles i iniciatives científiques.
És una manera de recordar que la ciència també es construeix gràcies a persones que, amb perseverança i passió, obren portes perquè d'altres les puguin travessar. Quan mirem el sol o parlem d'astronomia a casa nostra, també estem continuant una mica la feina de l'assumpció català. Una científica que va observar el cel i que, sense fer gaire soroll, va ajudar a canviar la història de la ciència al nostre país.
Avui hem celebrat els 100 anys del naixement de Mare Assumpció Català i poc. Una dona que va mirar el cel quan gairebé ningú l'esperava que ho fes. Recordar-la no és només fer justícia històrica, és entendre que la ciència avança gràcies a persones que observen i ensenyen i comparteixen. Si avui mirem el cel amb normalitat, és perquè abans algú va obrir el camí.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge cósmic i recordeu que ens podeu escoltar a una a la torre i a les principals plataformes de podcasting. Això és la Ràdio Sideral. Fins al proper programa!