La Ràdio Sideral, un viatge còsmic. Hola, còsmiques i còsmics. Benvinguts una setmana més a la Ràdio Sideral. El vostre viatge és honor per l'univers.
Avui us proposem un episodi molt especial, perquè parlarem d'astronomia feta amb rigor, però també amb passió, constància i molta curiositat científica. Ens acompanya un astrònom amateur amb una trajectòria impressionant, observació visual, astrofotografia, cometes, exoplanetes... i tot això des d'un observatori robotitzat al terrat de casa seva.
Avui viatjarem fins a Mataró per conversar amb Jordi Lópezino. Comencem.
Avui parlem d'un dubte que tots hem passat en iniciar-nos en aquesta afició, i que aquells que venen nous també el passaran. Què em compro per començar amb l'astronomia observacional? Un telescopi? Uns prismàtics? Cal que em gasti tots els meus estalvis? Evidentment no hi ha una sola resposta a la pregunta, però sí unes llinis generals.
Parlem des del punt de vista d'una persona que viu a la ciutat, ja que som la majoria de la població. El més important és començar des d'on vius. No cal que cada nit agafis el cotxe per anar a buscar un cel fosc, perquè al final et cansaràs. Millor agafar costum i pràctica des del terrat de casa teva. Per tant, ens comprarem un gran telescopi? Doncs no.
No cal que acabem amb tots els nostres estalvis, ja que des de la ciutat no lluitarem tot el suc que ens pot donar aquest telescopi. Anem, doncs, amb les dues opcions que ens queden. El gran dubte, telescopi petit o prismàtics?
Si tens espai i ja coneixes les principals constel·lacions i et saps orientar per cel, doncs un telescopi petit pot ser una bona idea. Però si comences de zero, no et saps cap constel·lació ni cap estrella, llavors uns prismàtics 15x70 són la millor opció. Són prou petits com per a ser fàcils de fer servir. Són prou grans com per a captar una bona quantitat de llum i apropar-nos als objectes.
No cal posar res en estació, no cal alinear, no cal ajustar, simplement agafar i observar. Si combinem els prismàtics amb un bon alt des del cel, ja sigui al mòbil o en físic, podrem començar a conèixer el cel, constel·lacions, planetes, nebuloses, galàxies... Sempre els objectes més grans i brillants.
Podrem descobrir la gran nebulosa d'Orió, Andròmeda, el cúmul globular d'Hèrcules, la Lluna, estels binaris, les Pleiades, nebuloses del centre galàctic. Fins i tot podrem arribar a observar les llunes de Júpiter o entreveure els anells de Saturn.
Podrem començar a gaudir del cel i a familiaritzar-nos amb ell. Per aquell dia que toqui anar a un cel fosc, ja no ens perdem. Ja sabrem on mirar i podrem descobrir nous objectes que des de la ciutat són impossibles d'observar.
Així doncs, ja teniu la meva opinió, però cada cas és únic. Si aquestes setmanes voleu començar a observar, simplement agafeu els vostres prismàtics o telescopi i mireu cap a dalt. Trobareu coses que mai haguéssiu imaginat.
El nostre convidat va néixer a Mataró l'any 1965. És escriptor i astrònom amateur amb un observatori robotitzat al terrat de casa seva. Es dedica a l'observació visual amb i sense telescopi, l'astrofotografia de Gran Camp, la fotografia d'atmosferes planetàries, l'astronometria de cometes i l'estudi d'exoplanetes.
És director de la col·lecció Astro Mar Combo, redactor de la revista Astronomia, divulgador de la FAE i membre de xarxes científiques com el Minor Panel Anet Center, l'ABSO i la ETD. Actualment col·labora en el projecte test de la NASA. Molt bones Jordi, encantat d'estar a la Ràdio Sideral. Tot un plaer. Què tal Carles? Bones.
Doncs, ostres, és tot un honor que estigués amb nosaltres avui. I bé, la meva pregunta seria una mica els inicis, no? Com neix la teva passió per l'astronomia? Uf, ens hem de remuntar al segle passat, eh? I va ser bastant curiós, perquè jo vaig tenir la sort, la sort o la desgràcia, perquè al final em vaig quedar enganxat per culpa d'això, de veure com aterrava el...
éssers humans a la lluna per primera vegada, l'Apollo 11. Vaig veure com se enlairava i dies més tard, parlem d'una època en blanc i negre, que a casa no teníem tele, però al bar de la cantonada sí, al bar del Mariano, i el meu pare em va portar a mirar les notícies com aterrava la nau espacial. Va ser fantàstic. Va ser hora espanyola a la nit, però l'endemà ho van repetir les notícies i jo vaig veure les notícies. I a partir d'aquí,
Tot van ser preguntes, tot era Ikea i Adal i l'astronomia. Era una època en què la Via Làctia encara es veia des de Mataró i al meu pare el vaig fregir preguntes. Em va quedar el pobre tan copsat que es va comprar un llibre d'astronomia i se'l va llegir per explicar-me coses. I això ja va ser a l'inici. Estem parlant de l'any 69, o sigui que fa molts anys que vaig començar...
amb la fissió. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Estem parlant de l'any 69, que va ser a l'arribada dels primers essers humans a la Lluna, que va entrepetjar la Lluna, però suposo que va haver-hi algun moment en el qual tu vas tenir un accés a un telescopi o a uns binoculars, no? Tu recordes quina va ser aquella observació que vas dir uau, que et va marcar?
Recordo nits d'estiu amb un cosimeo estirats enmig del camp amb uns binocles, que encara tinc, que és binocles, que els va comprar el meu pare a Andorra fa molt de temps, que no en teníem, però res. O sigui, miràvem pels binocles, però tot era meravellós, però no sabíem de què anava. Però sí recordo l'agrupació Cosmos de Mataró, que jo tenia 12 anys o sí, 12 o 13 anys o tindria més,
que em van posar Júpiter amb un dobson de, bueno, no, era un newton de 20 centímetres, i aquí va ser la meravella. Quan vaig veure Júpiter vaig dir, això m'agrada molt, això ho vull fer, i de mica en mica hem anat progressant, però aquesta imatge de Júpiter em va impactar.
Déu-n'hi-do, és que les imatges dels planetes solen ser, no?, els que més... Sí, sí, sí. Orió, també la nebulosa, però clar, era una nebulosa, però Orió era allò, amb ratlles, era un disc, primer miraves l'estrella, mira, una estrella, miraves el planeta, veies allà les ratlles aquelles, i allò va ser...
I que a mi de casa anava seguint, mirava el cel i anava situant Júpiter en el cel tota l'estona perquè no volia perdre la perspectiva d'on estava situat Júpiter. O sigui que això em va impactar bastant.
Sí, sí, Déu-n'hi-do. I quina gran passada, no? O sigui, a nivell d'agafar les primeres observacions, això dona encoratge, en el teu cas, a seguir en aquest àmbit. De fet, actualment tens un observatori robotitzat a casa. Sí, sí.
Això, quines avantatges i quines limitacions té observar des de casa, des de Mataró? Mira, fem una mica d'història. Clar, quan jo vaig tenir capacitat econòmica necessària per comprar un telescopi, el cel de Mataró estava ja regulint, vull dir que ara està fatal. Llavors estava una mica...
Llavors, el que fèiem eren sortides a la muntanya, ens anàvem al Montseny, ens anàvem al corredor, sempre anàvem a fora. Clar, una sortida representava sortir de casa a les 5 de la tarda o quarts de 5 de la tarda, agafar una hora, hora i mitja o dues hores de cotxe, anar a la muntanya, muntar el telescopi, sopar, observar, estar tota la nit allà sense dormir. Quan et cansaves o es feia de dia, recollir-ho tot, carregar-ho el cotxe, tornar a casa,
Buidar el cotxe, perquè clar, jo no tenia pàrquing i no podia quedar tota... Clar, tu vés sumant esforços i hores i al final dius, era jove, però t'arribes a cansar una mica i llavors les observacions es limitaven a un cop o dos al mes. Llavors, la següent fase va ser en el terrat de casa on tenia un balconet que donava al surt els planetes. Vinga, fotografies de planetes, perquè tampoc podies ser el profund.
però munta, fes la feina, desmunta, perquè clar, no deixaràs el telescopi posat a la terrasseta a dies, no? Tot era esforç. I això el que fa és que amb el temps, la quantitat de vegades que observes va disminuint. Llavors, teníem l'Observatori de Cosmos, teníem telescopis i molt bé, però clar, observar des del cel de Mataró
Amb els mitjans que teníem a l'agrupació, que eren bastant bàsics, que era un motor de seguiment, una camereta i tal, jo volia més. Jo volia més. De fet, durant un temps, un dels meus telescopis va estar en la Cúpula Petita de Cosmos, amb la primera CCD que va venir a Mataró, que va ser la meva, una Pictor, i vaig estar un parell d'anys, però bé, ja em va semblar un abús, ho vaig desmuntar, i jo tenia ganes d'observatori. Llavors, vaig anar a un congrés, em sembla que va ser el congrés de Santander,
I allà vaig conèixer Josep Lluís Salto, que ell tenia un observatori a Æger, aquests de Sostre Correder. Llavors em deia que per què no muntava jo un observatori a casa? I jo li deia, però ostres, com vols que munti un observatori a casa? A Mataró i tal. I va dir, mira, amb la CCD ja saps que les limitacions de veure coses desapareixen. Has de tenir un lloc. Llavors vam estar...
tot el viatge de tornada de Santander a Barcelona, planificant com podria fer un observatori, on el podria posar, tot això. I llavors, quan vaig arribar a Mataró, ja tenia convençut que el muntava, la meva dona estava convençuda que l'havia de muntar, també, i vaig parlar amb en Ramon Naves i vam planificar l'observatori. I el meu observatori es va muntar, que de fet encara hi és, dins d'un dipòsit d'aigua d'aquest de fibrocemento. Déu-n'hi-do. Llavors,
Al voltant del dipòsit d'aigua vaig fer el primer invent, que era un calaix que s'obria i tal, i ara he acabat muntant la cupoleta. I va ser per comoditat, perquè les hores i els dies d'observació tenint l'observatori dalt del cap és molt més fàcil i simple que tenir l'observatori remot molt lluny, perquè si tens un problema t'has de desplaçar o haver-te de desplaçar la muntanya per observar.
Això és una mica resumit. O sigui, va ser per facilitat. I ho recomano. Qui tingui un raconet a casa, que es munti l'observatori.
I el fet de, o sigui, m'has parlat dels avantatges, quines limitacions tu veuries en el fet de tenir-ho a casa? O no té limitacions? No, si tens l'espai adequat, o sigui, jo tinc la sort de viure en una illa de cases i la part central són tots jardins i patis i hi ha bastant de foscor, o sigui, tinc l'observatori bastant fosquet.
Llavors, si tens 360, que no tens cap edifici que faci ombra que limiti l'observació, com és el meu cas, perfecte. I limitacions cap ni una, tot són avantatges, la veritat. Si tu t'agrada l'astronomia i vols fer astronomia i t'hi dediques a l'astronomia, potser és tenir l'observatori a casa. Encara que sigui... Exacte, encara que el cel sigui... Sí, perquè jo sempre he partit d'una base. O sigui,
Jo no m'he posat limitació, o sigui, no he pensat mai què no puc fer i m'he amargat una mica, això no puc fer, això tampoc no. Jo això t'he pensat, què puc fer? Amb el que tinc què puc fer? He fet el contrari. Llavors, sempre m'he basat en fer les observacions que sí que puc fer. Llavors, cel profund amb filtres es puc fer.
fotometria, amb filtres fotomètrics, es pot fer astrometria de cometes i asteroides, es pot fer exoplanetes, que són també fotometria, també ho puc fer. Que tinc limitacions de magnitud, la meva magnitud límite amb exoplanetes és la 15, 14 i mig, 15. Faig exos de 14 i mig cap a baix, de la 14, de la 13, de la 12. Llavors, els més febles no els faig.
Sempre és no limitar-te al que no pots fer, sinó fer el que et permet a l'equip. De fet, fa poc he conegut un...
he conegut a l'Observatori, que el meu amic el coneixia, el Lluís Farinós, que viu a València, a prop de València. Mira, que de fet va ser el primer entrevistat de la segona temporada. Doncs em va convidar a l'Observatori a casa seva. Vam estar a les segundes jornades d'estudios de la física a Ares de los Olmos i vam acabar a dir, vine a fer una paella allà a València i t'ensenyo l'Observatori. I vam anar a casa seva i té un balcó
una terrasseta a Balcó, orientat al sud, amb un sostre correder i un telescopi de 12 polzades. I només pot fer planetes. Però, tio, ja has vist les imatges d'en Farinós. Són espectaculars. Només pot fer allò? No. Quina sort que pot fer allò? Quina sort. Doncs jo t'he de dir que no em posem límits. Sempre intentem veure amb el que tinc què puc fer. Doncs fem això.
És la meva filosofia. Molt bé, queda molt clara, amb molta claretat, i tant, clar que sí. M'agrada molt, per exemple, la visual, també, l'observació visual, i sempre que puc surto. I ara fa poc, que tu ho saps, perquè de primera mà també ho has viscut, i jo he tingut la sort de provar un SmartTiles, que és l'ocular aquest electrònic. Ara algú m'està dient, no, és que a mi m'agrada l'observació visual. Bé, he muntat un observatori a casa fixa, que tingués el material muntat,
i amb un SmartTice, que és un ocular electrònic, pots fer observació visual
amb hortel 8. O sigui, ah, és que tinc mal cel. Tens mal cel amb visual, però amb un SmartTile ho pots fer perfectament. O sigui, sempre hi ha solucions. Sempre, sí, sí. I no amb un gran telescopi, perquè jo ho he fet amb un 80 a F7. O sigui, que és un telescopi que val 400-500 euros. Val més a l'SmartTile a l'ocular que al telescopi. Amb això ja podries fer també, qui vulgui, que estigui interessant, fer visual.
O sigui, que no ens hem de limitar. Sempre hem de fer el que puguem i ja està. Però també tu no solament fas afició. Vull dir, tu també aquesta afició també la transformes en ciència. De fet, has col·laborat amb el Minor Planner Center o l'ABSO, no? Sí, amb la teva plàstica i la teva neta. Com s'arriba a poder col·laborar amb aquestes entitats des de la perspectiva d'un astrònom amateur? Val.
Primer has de sentir curiositat per a la disciplina. Ho fas perquè sents curiositat, per exemple, jo des de casa puc fer, per exemple, el seguiment d'un asteroide, ho intentes, ho intentes diverses vegades, sempre has de trobar algú que ho ha fet abans que t'expliqui, quan ho has fet dues altres vegades i veus que et surt bé, llavors et treus la capacitació, que és el número de codi de l'observatori.
Una vegada que tens el número de codi, ja estàs autoritzat no només a fer asteroides i cometes, sinó que aquest número de codi de l'MPC, per exemple, m'ha permès entrar en el test amb la NASA. Perquè ja diu, aquesta persona s'ha tret el codi MPC, vull dir que està capacitat per fer uns treballs mínims. Llavors, has de sentir curiositat pels cometes, fotomètricament i astromètricament, pels asteroides...
per exemple, per la rotació d'asteroides, són temes... A mi, per exemple, una cosa que m'agradaria molt fer és una feina d'una variable d'aquest tipus. O sentir la crida, dir, mira, hi ha una estrella variable que hem d'estudiar i, doncs vinga, tots allà a fer fotos. És curiositat. O sigui, primer planteja si ho pots fer, ho proves i si ho pots fer, que tothom que em senti ara que sàpiga una cosa. És més senzill del que sembla, eh? O sigui,
L'instrumental, una vegada que ho tens afinat i ho tens a punt, l'instrumental ho fa tot. Tu només has d'agafar aquesta informació i l'has de processar d'una manera determinada. O amb un software, o amb unes... Agafant les mesures, agafant la fotometria, però tot això ja...
és fàcil. El difícil és muntar l'observatori. El que no us recomanaria fer això és per la gent que no tingui un observatori fix. Perquè muntar i desmuntar el telescopi et dona errors de seguiment, retrasses molt el procés, si està núvol ja no muntes perquè tens poc que es mulli. Jo recomano sempre fer primer l'observatori fix i a partir d'aquí
et crees unes obligacions, però perquè et venen de gust. Per exemple, ara últimament em venia molt de gust veure el Tres y Atlas. He aconseguit des de casa meva fotografiar-lo amb la meva càmera CEMOS, una CEMOS, però quan vaig anar a Ares de los Olmos, allà tenen un telescopi de 61 centímetres de diàmetre d'apertura i fa 3 metres de focal, ho vaig veure amb visual.
Això ara ja m'han dit un 15. No tothom, no molta gent pot dir que pot. Però és perquè ja ens agrada. I ara estic desitjant que s'escampi el cel per tornar a fotografiar el cometa. És que ara ara tenim, bueno, venim d'una d'una xarxa de depressions increïbles. Però saps per què, no? Sí. I ara no ho saps. Bueno, t'ho imagines.
Algú s'ha comprat un telescopi. Sí, bueno... Algú s'ha comprat un telescopi. Jo podria tenir culpa, però després... Jo també m'he comprat coses. Tots al final... Sí, sí, sabem que tard o d'hora arribarà el bon temps i esperem i desitgem, doncs que, clar, que hem de gaudir i hem de perseverar en aquesta afició tan bonica com és l'astronomia i també fer ciència.
Mira, jo ara tinc l'observatori fix amuntat, però clar, quan faig, per exemple, rotació d'asteroïdes, ara fa temps que no en faig, perquè vaig fer uns quants, però ho trobava una mica avorrit, perquè és feina de molts dies i no ves un resultat perquè les corbes són molt lentes. Però els exoplanetes m'agraden, però un exoplaneta són sis hores d'ocupació d'instrumental. O sigui, durant sis hores tens el telescopi hipotecat.
Llavors, al principi estàs una mica pendent de la baixada de luminositat i tal, la fotometria, però arriba un moment que dius, ostres, el telescopi està fet la feina. Jo demà al matí, quan m'aixequi, ja processaré la curva. Llavors, què em vaig plantejar? Mira, ja estic fent ciència, però ara em posaré a fer una postaleta. I vaig muntar un equipet per fer postals mentre feia, o per fer planetària també, per fer oferes planetàries.
I mentre el telescopi principal està fent feina de ciència, jo m'estic divertint fent posteletes i fent atmosferes. Fent fotografia. Que no em limito només a fer una cosa. A mi m'agrada fer moltes coses. Llavors, ara tinc, per exemple, tres equips en marxa, doncs faig tres coses diferents. I no em considero ni postelero,
Ni en considero científic, ni en considero que m'agrada l'astronomia. I aprofites tot allò que exacte. Exacte. Sí, sí, sí. Bueno, anem a fer una mica de canvi. I anem a parlar de la teva façant com a escriptor, com a divulgador.
De fet, tens 18 llibres publicats, de les quals 7 són d'astronomia pròpiament, centenars d'articles a diferents revistes, i la meva pregunta és què és el que motiva a escriure i divulgar? Doncs mira, la divulgació ja ve a la sang. Jo vaig tenir la sorra de la desgràcia de trobar-me una gent quan jo començava
Havia gent que t'explicava millor les coses, havia gent que t'ho explicava pitjor, havien certes polèmiques. Cada època té les seves polèmiques. Per exemple, quan jo vaig entrar a fer astronomia, la discussió vicentina era què és millor, un refractor o un newton. Hi havia una guerra. Llavors, tu què fas? Prens partit, tu vols informació de refractors, informació de newtons per poder decidir. Però tothom et volia portar la seva religió, no? El meu millor, el meu pitjor.
A mi això no m'agrada, a mi m'agrada ser més equànim. Llavors, jo vaig començar a fer divulgació, sempre enfocat a la gent que entrava, contra més novat o sigui la persona novata, més m'agrada ajudar aquella persona, perquè per mi és un repte, que tingui la informació adequada perquè aquella persona pugui progressar amb l'afició adequadament.
D'acord? O sigui, jo ni vinc telescopis ni vinc llibres. Jo el que faig és transmeto la meva experiència a aquesta gent perquè aquella gent pugui prendre les seves pròpies decisions. D'acord? A mi quan em pregunta, què és millor aquest telescopi i l'altre? D'acord? Mira, observa per tots dos, mira què vols fer i mira què s'adapta més. I quan em pregunta, tu quin telescopi tens? Doncs li dic, mira, tinc 5 refractors, un newton, 3 Casagrange, un Maxukov
Llavors jo, vale, vale, para, para, para. No hi ha telescopi millor ni pitjor. Cada telescopi té una funció, no? Llavors, fent divulgació a mi em permet comunicar això. D'acord? També explicar-ho als altres com m'hauria agradat que m'ho haguessin explicat a mi quan jo començava...
per poder estimar, perquè jo estimo, per mi no és una afició. L'altre dia amb una observació pública que vaig fer a Premià, em van preguntar, tu vius de l'astronomia? Dic, no, jo visc per l'astronomia. A mi l'astronomia és una part molt important de la meva vida,
com és la meva família. O sigui, la meva família me l'estimo molt, però a mi l'astronomia també me l'estimo molt. No puc decidir que l'estimo més. Llavors, comunicar això jo crec que és el més important per mi. Com m'hauria agradat que m'hagessin explicat això quan jo començava?
Bé, Jordi, ha sigut tot un plaer tenir-te aquí a la Ràdio Sideral, tot un honor. Es nota el teu bagatge i, sobretot, el teu discurs tan planer, tan fàcil. Moltíssimes gràcies per haver estat aquí i esperem que els oients hagin pogut escoltar perfectament aquesta conversa. Moltíssimes gràcies, Jordi. Gràcies a tu per la confiança i bons cels a tothom. Gràcies.
Sabiu que molts exoplanetes han estat confirmats gràcies a observacions d'astrònoms amateurs? Sí, persones amb telescopis des del jardí de casa, des d'una terrassa o des d'un petit observatori particular, ajudant a estudiar mons que orbiten altes estrelles. Avui dia, amb una càmera modesta, una mica de paciència i molt rigor, pots contribuir a la recerca d'exoplanetes. Però com és possible?
La majoria d'exoplanetes es detecten amb el que s'anomena mètode del trànsit. Imaginem una estrella molt llunyana. Si un planeta passa pel davant, des del nostre punt de vista tapa una petita part de la seva llum. No és una eclipsi espectacular, és una baixada minúscula, sovint inferior a l'1% de la brillantor. Però és mesurable.
Els grans telescopis especials detecten aquests petits descensos de llum i identifiquen candidats a exoplaneta. Però aquí ve la part interessant. Cal confirmar-los. Cal observar-los repetidament per assegurar-se que aquella baixada de llum és real, que es repeteix de manera periòdica i que no és un error o un altre fenomen.
I aquí és on entren en joc els astrònoms amateurs. Amb telescopis d'aficionat, sovint entre 15 i 30 centímetres de diàmetre, i càmeres CSD o CMOS relativament assequibles, és possible mesurar la grella en to.
d'una estrella amb prou precisió per detectar un trànsit conegut. No es tracta de veure el planeta, això és impossible visualment, sinó de mesurar números amb molta cura. Els amateurs fan el que s'anomena fotometria. Resisten el llum d'una estrella durant hores i construeixen una gràfica. Quan el planeta passa, la corba baixa lleugerament, i aquesta petita ball és l'assignatura d'un món llunyà.
Aquestes dades s'envien a bases de dades internacionals i són utilitzades per equips professionals. En molts casos, les observacions amateurs han ajudat a confirmar períodes orbitals, refinar càlculs o descartar falsos positius.
És una col·laboració real entre ciència professional i ciència ciutadana. I hi ha fins i tot xarxes internacionals coordinades on aficionats de diferents països s'organitzen per observar el mateix exoplaneta des de diferents longituds geogràfiques. Això permet cobrir més hores d'observació i obtenir dades més completes.
El més fascinant és que estem parlant de planetes situats a centenars o milers d'anys llum, mons amb noms com WASP-12b o HD-189733b, gegants gasosos torrats per les seves estrelles o superterres que orbiten sols vermells.
Des d'un terrat, amb un equip modest, pots contribuir a estudiar aquests mons. Això trenca una idea molt estesa, que l'astronomia moderna només es fa amb telescopis gegants en deserts llunyans o satèl·lits espacials. Sí, aquests instruments són essencials, però la precisió i la constància d'aficionats ben preparats també són valuoses.
De fet, l'astronomia és una de les poques ciències on encara avui un amateur pot fer aportacions científiques reals. No és només mirar el cel per plaer, és mesurar, registrar, analitzar i compartir dades útils. Perquè avui explorar altres mons ja no és només una cosa d'agències especials, també pot començar des del vostre propi telescopi.
Avui hem comprovat que l'astronomia no té sostre, ni tan sols quan es fa des del terrat de casa. Gràcies, Jordi, per compartir el coneixement, experiència, passió per l'univers i per aquests llibres que estàs realitzant i editant. També vull donar les gràcies a Carles, Sunyol...
i a Hugo Moreno, que cada setmana els nostres oients poden escoltar els seus consells. I també, sobretot, moltíssimes gràcies a tots vosaltres, oients, per acompanyar-nos en aquest viatge còsmic. Ens retrobem al proper episodi de la Ràdio Celeral. Mireu el cel i no deixeu mai de preguntar-vos què hi ha més enllà.