La Ràdio Sideral, un viatge cósmic. Hola, cósmiques i cósmics. Benvinguts a La Ràdio Sideral, un viatge sonor per l'univers. Avui obrim la segona temporada del programa amb un episodi molt especial, perquè aquest any encetem el compte enrere cap a un esdeveniment astronòmic històric.
El 12 d'agost del 2026, viurem un eclipsi total de sol, un fenomen excepcional que marcarà tota una generació d'aficionats i curiosos del cel. Al llarg d'aquesta segona temporada parlarem de com observar el sol amb seguretat, de com estudiar-lo amb rigor científic gràcies a la ciència ciutadana i també de com preparar-nos amb calma per viure aquest eclipsi irrepetible.
Avui ens acompanyarà el divulgador científic Lluís Farinós, impulsor del projecte Solex de com exprimir ciència a partir d'un aparell creat amb una impressora 3D. També tindrem consells d'observació amb Hugo Moreno i una curiositat solar amb el nostre científic Carles Suñol. Així que comencem.
Bona nit a tothom! És un plaer tornar a estar amb vosaltres a la Ràdio Sideral en aquesta segona temporada. Avui ens anem a preparar amb molta antel·lació a l'eclipsi total que tindrà lloc el dia 12 d'agost d'aquest 2026. I és que grans esdeveniments requereixen una gran planificació. I més quan parlem del Sol. Perquè observar-lo amb seguretat no és trivial.
El primer que hem de saber és que no podem observar el sol directament amb els ulls. I si fem servir prismàtics o telescopis, encara menys. Ens ganen filtres especials per poder mirar el sol sense fer-nos mal a la vista. Si no fem servir aquests filtres, ens podem arribar a quedar secs. Així que molta precaució.
Primer de tot, què hem de fer si volem veure el sol directament amb els ulls, sense cap òptica pel mig? Doncs hem d'aconseguir unes ulleres d'observació solar, que no són el mateix que unes ulleres de sol normals. Són unes ulleres específiques per a poder mirar el sol durant molt de temps sense patir.
Són molt econòmiques, solen costar entre un euro i cinc euros, i abans de comprar unes ens hem d'assegurar que compleixen la norma ISO 12312-2. Amb aquestes ulleres ficades podrem mirar el sol tota l'estona que vulguem, ja sigui durant un eclipsi o un dia qualsevol.
El 12 d'agost només ens les podrem treure durant el minut que durarà la totalitat, així que les haurem de tindre molt a mà. I ara, què cal fer si volem fotografiar el Sol amb una càmera o amb un telescopi? O simplement volem mirar el Sol a través d'un telescopi per veure'l més gran? Doncs si fem fotos amb un angular, és a dir, on el Sol el veiem petit dintre del requadre de la fotografia,
Doncs no cal que fem res. Però si volem fer una foto del Sol on surti ben gran, o volem mirar a través d'un telescopi, també caldrà protegir la càmera, el telescopi o els prismàtics. Tenim dues opcions, l'econòmica i la fàcil. Per a l'econòmica haurem de comprar una làmina de filtre solar. Les de la marca Bader Planetarium són les més famoses.
Ens hem d'assegurar que l'empaquetat fiqui que són aptes per a la fotografia i observació del Sol a través de telescopi i que tenen una protecció OD 5.0. Amb aquestes làmines ens podem fabricar el nostre propi filtre solar, sempre anant amb molta cura de no fer-li cap forat ni esquerda, perquè llavors l'haurem de llençar, ja que qualsevol fissura pot fer mal al nostre equip i al nostre ull.
Aquestes lámines no són aptes per a l'observació del sol sense òptica, és a dir, no ens podem fabricar unes ulleres solars amb el que ens obri de la lámina, ja que no tenen la norma ISO 12312-2.
Ara parlant de l'opció fàcil és, evidentment, comprar un filtre solar ja fet. Un filtre solar que encaixi a la part frontal de l'objectiu o del telescopi. N'hi ha de tota mida, fixes, ajustables, de vidre, de làmina... Aquí haurem de veure quina és l'opció que més ens encaixa i si podem consultar amb un professional, doncs molt millor.
Cal remarcar que tant el filtre que ens puguem fabricar amb la làmina com el que comprem ja fet ha d'anar sempre davant de l'òptica, ja que si no pot fer mal bé el telescopi o objectiu per dintre. Igual que amb les ulleres, l'únic moment on podrem treure el filtre serà durant la totalitat de l'eclipsi.
Hi ha altres mètodes per veure el Sol, com per exemple la projecció o els filtres H-Alpha, però això ho podeu investigar per vosaltres mateixos. Finalment, només vull recordar-vos que un eclipsi total de Sol és un moment únic, un moment que potser només tenim l'oportunitat de veure un o dos cops a la vida.
La millor memòria que tingueu no seran les 10.000 fotografies que pugueu fer, sinó la que enregistreu amb els vostres propis ulls. Us animo a no intentar treure la imatge més espectacular de totes, sinó a viure l'eclipsi. Veure els canvis de llum, notar els canvis de temperatura, les sombres curioses que es creen a través de les fulles, el soroll dels animals i el soroll de la gent.
Si voleu fer imatges, que sigui de la forma més automàtica possible, per deixar la càmera treballant a un costat i vosaltres poder gaudir de l'esdeveniment amb els 5 sentits, sense presses ni angoixes. Un eclipsi és un moment únic per viure'l, no només per enregistrar-lo. Ara que ja sabeu com gaudir d'aquest eclipsi, només queda confiar que el dia 12 d'agost la meteorologia ens acompanyi.
Per parlar del sol des d'una perspectiva diferent, ens acompanya avui Lluís Farinós, divulgador científic i impulsor del projecte Sanescan i Solex, una eina que permet estudiar el sol d'una manera molt poc habitual. Lluís, benvingut a la Ràdio Sideral. Moltes gràcies, Carlos, un plaer. Una pregunta, Lluís, quan parlem del Sanescan o Solex, de què estem parlant exactament?
Estem parlant d'un instrument, un heliospectògraf, que té la seva feina a dispersar la llum del sol per poder veure tots els espectres solars i fer un estudi individualitzat dels espectres que vulguem estudiar. És com estudiar la llum en el seu interior, diguem, en la seva expressió mínima.
Llavors, un espectrògraf, què seria per a la gent que ho pugui entendre? Un espectrògraf és un instrument que ha de tenir al mínim dues parts, que és la rendija, que és com una finestra molt fina, en aquest cas el Solex i el Sanescan porten rendijes de 10 micres, les han millorat inclús de 7 micres,
I després, quan la llum passa per aquesta finestra tan fina que el que fa és filetetjar la llum, passa per un element dispersor, que en aquest cas tant el sol com el sol és el seu punt fort, perquè té una resolució de 1.200 línies per mil·límetre. El que fa és que dispersa la llum moltíssim en una resolució espectral molt, molt, molt gran i permetisse estudiar efectes del sol
a nivell físic, cromosfèric i coses que fins fa poc, abans d'aquest projecte, estaven a l'abast de l'amater, però havien de gastar molts diners de l'ordre de 4-5.000 euros per tenir un instrument que ara té un preu més reduït.
Llavors, les dades que tu obtens amb un instrument com aquest, què ens pot aportar? Des del punt de vista amateur, fins ara estem un poquet tancats a fotografiar en llum blanca, que sí que és veritat que ara mateix hi ha una gamma de llum blanca molt gran, o en hidroxenalfa, i també en calci.
però, com saps, aquests instruments ja són de per si molt cars i un telescopi de l'Oxel Alpha ara mateix, un telescopi de 40 mil·límetres, pot costar dos mil euros. I amb els òlex, sí que és veritat que no pots aconseguir imatges tan boniques com un element òptic pur, com és el telescopi que estàvem parlant, però et permetre prendre imatges, reconstruir imatges a partir de l'espectre
de la longitud d'aigua que vulguis, tingui un interès científic, però inclús les que tenien interès científic i, a més, el que és l'estret del filtre, que normalment en un telescopi òptic d'HidrogenAlpha, per exemple, estaria al voltant de 0,7 astro, en els soles i en els soles que han pots aplicar a nivells de 0,1 astro, 0,2... És a dir, que són filtres molt especialitzats amb traus imatges molt contrastades
que denoten molt la pròpia física nuclear del propi sol o el moviment de plasma en la cromosfera. Inclús se pot veure en el Sòlex, l'avessor Sòlex pot inclús veure la corona baixa sense tindre que bastar ningú un coronògraf i té unes aplicacions molt superiors tècnicament a un instrument òptic, però
és molt més difícil de gastar i les imatges que obtens no són del que normalment la gent està acostumada a imatges més boniques, diguem.
Llavors entenem que en un sol aparell com aquest, en un sol instrument com aquest, podríem igualar o inclús millorar les dades que podem obtenir a partir d'altres instruments molt més cars. I una vegada obtens aquestes dades, quina aplicació tenen?
Les dades que pots obtenir de l'espectògraf són del calibre de veure l'efecte doble, veure si el plasma de la cromòsfera s'està apropant o s'estan en desintesa d'oposta, veure la rotació del sol i fer estudis que són molt superiors a aquests elements òptics.
Però sí que és veritat que el sol, per desgràcia, a nivell científic, està tan estudiat en sondes i altres que com a amateurs nosaltres podem aportar molt en el seguiment dels efectes físics del sol, però realment el que no podrem arribar a tenir és una sonda com hi ha un munt de sondes mirant al sol i a més
en llocs de ondas impossibles ara mateix des de la Terra que estan sobre l'Ultre Veleta Profundo. Però en Caixina és una finestra oberta a uns nous instruments que abans no teníem i que permetixen en diverses amateurs fer estudis increïbles com pot ser, per exemple, intentar capturar la corona baixa, fer magnetogrames, són coses que fins fa poc eren plenament
de professionals i ara mateix hi ha gent que està fent coses magnífiques en aquests instruments com per exemple detectar forats coronals en una imatge o el moviment de la cromosfera, inclús dels filaments i de les protuberàncies i són coses que ja t'he dit, són coses que apareixen mentida, apareixen màgia si sou contes una persona fa deu anys mateixa.
De fet, jo vaig tenir el plaer de poder-te veure fa un any i alguna cosa. En una trobada vaig quedar meravellat de com portaves aquest instrument adosat, connectat amb un telescopi i d'una manera gairebé de ciència-ficció.
doncs anaven apareixent unes línies en un programa i s'anava construint la imatge del sol amb una resolució que, com bé tu dius, mai a la vista mai es podia haver imaginat i per això semblava màgia negra d'algun element.
Llavors, per les persones que volguessin interessar-se una mica en aquest instrument i en l'aplicatiu, més enllà d'aquelles recomanacions pròpies de dir, doncs mira, hauries de comprar això i allò, tu què creus que és el grau de dificultat que ens podríem trobar en el cas que estiguéssim interessats en poder dur a terme aquests estudis?
Ara mateix n'hi ha diversos, però és que són en impresor 3D i són més barats i estan molt bé, és el SunScan i el Solex. El SunScan és que de fet és un producte que no superarà els 1.000 euros, és superportable, no fa falta ni portar una muntura, va sobre una muntura alta simultària manual, fins i tot ja porta el seu ordinador dins i el que vull dir en això és que
Pràcticament enfoques el sol, selecciones la línia espectral i fas des del mòbil o des de la tablet i te dona una porta oberta a aprendre un muntó de coses del sol, de conèixer en la seva mínima expressió la llum i d'una forma molt fàcil, no fa falta tindre ninguna experiència
ni res, és una maniobra que és posar el sol des de la rendija, fer-lo passar per la rendija, de forma natural, estem parlant de Sonescan, i obtint imatges que després inclús es poden apilar, fer animacions i tot això gràcies al software que va incluït en el Soles o en Sonescan, que és el J-Soles o l'INTI, que és el seu originari, i que és un software que ara mateix està en completa evolució, obtén un munt de millors i hi ha molta gent darrere
que està molt interessat en profunditzar en l'helenfísica. I per altra part, si vols anar un poc més al detall, ja podria ser el Sòlex que cal connectar-lo a un telescopi, a un refractor o... El millor és un refractor i posar-li un filtre d'avant. És un poc més tediós, però ja pots elegir l'autica que va d'avant, pots fer escanejos molt més ràpid.
i és on es poden fer estudis més profundament. Però, des del meu punt de vista, jo que quan comenci a imprimir aquest projecte ja veure com era sobre l'espectrografia, jo desconeixia completament res d'espectrografia, el poc que pots conèixer des de l'àmbit amateur i la veritat que és un instrument que te'n fa molt amigable aprendre a valorar el que és conèixer la llum en la seva mínima expressió.
És clar, totalment cert que tenir aquesta voluntat per poder estudiar el sol i poder-lo observar, a veure si... Jo deixaré uns apunts en la descripció del capítol, a veure si les persones que escolten es poden animar a aventurar-se en aquesta eina tan interessant.
I és que, com bé sabem, ja és una cosa que és bastant important de cara a aquest agost, doncs la meva pregunta seria que des de la teva experiència, què recomanaries a algú que viurà per primera vegada aquest eclipsi del 12 d'agost, que serà molt especial? Quins elements recomanaries?
A veure, ara mateix estem ficats també en l'organització d'activitats per a disfrutar l'eclipsi. Jo sé que hi ha molta gent que es pot obsessionar amb... vaig a fer fotografies amb quatre càmeres i amb tres telescopis i tal, però jo crec que el més important és disfrutar de l'eclipsi i sobretot
jo crec que en una camareta de moment, com és una eclipsi que es produeix tan baix sobre l'horitzó i tal, jo crec que siguem el primer val la pena disfrutar-lo i sobretot anar ben preparat, perquè jo crec que no estem preparats per a el que ens ve en qüestió de quantitat de persones, com estaran les carreteres i jo crec que és important, a més de que
per la teva part, assaigues, el tema de fotografer l'eclipsi o simplement observar-lo, tindré un bon coneixement de les mesures de seguretat que fan falta per observar-lo perquè no hi ha problemes. Buscar un lloc adequat i evitar desplaçaments quan els l'hora apunta de més i estar segurs perquè va ser un agost, potser pot ser inclús un risc d'incendi. Va ser una situació curiosa perquè justament va passar per zones que són molt àrides
i també persones molt muntanyoses. Jo els recomanaria, el primer, que disfrutar del que és la firmerida, viure l'experiència en la família, deixar-se aconsellar i tenir molt clar les mesures de seguretat per a, sobretot, els xiquets que no deixen cap problema i buscar un allotjament adequat, sobretot, disfrutar-ho amb seguretat.
Doncs crec que has dit una clau molt bona, gaudir plenament, tenir l'oportunitat d'això, de no estar tan preocupat per tota la tecnologia que hi puguis ficar a sobre, sinó només estar per gaudir aquesta efemèride tan important que bé segur que s'omplirà de gent.
i que, esclar, hem d'estar també una mica ben preparats per tot el que esdevindrà aquest event. Només cal veure els anteriors eclipsis que s'han dut a terme i la gran quantitat de moviment que hi ha hagut, ja no tant als llocs d'observació, però sí als col·lapses de les carreteres i tot el que envolta aquest element.
Lluís, on podrem veure els teus treballs? Quin és el lloc on podrien gaudir de la teva feina? Bé, jo principalment estic a Instagram com a planetografia i principalment gasto a Instagram. També estic a Facebook, però bé, ahir en les xarxes socials d'Instagram tinc les imatges i a vegades colgant les coses.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Lluís, per haver volgut ser el primer entrevistat de la temporada 2 de la ràdio i esperem que gaudeixis molt de la teva gran tasca que realitzes amb l'observació solar i planetària que fas unes...
Unes feines espectaculars. I des d'aquí et donem les gràcies i l'enhorabona de la teva tasca. Moltíssimes gràcies, Lluís. Bé, gràcies a vosaltres. Un plaer. Moltes gràcies.
Avui us faré una pregunta molt senzilla. Com sabem de què està fet el sol si no hi podem anar? No hi podem viatjar? No en podem agafar un tros? I tot i així sabem quins elements químics té, quina temperatura fa, si es mou, si està tranquil o si està una mica enfadat. El truc?
Una tècnica amb un nom complicat, però una idea molt simple, l'espectroscopia solar. Anem pas a pas. Comencem amb una cosa que tots coneixem, la llum blanca. Quan veiem la llum del Sol, ens sembla blanca, però en realitat no ho és. Si fem passar aquesta llum per un prisma, com aquests diàngles de vidre,
Em passa una cosa màgica. La llum blanca es separa en tots els colors de l'art de Sant Martí. Això ja ho va veure Newton fa segles. I aquí ve la idea clau. La llum guarda informació, com si fos un missatge secret.
Ara imaginem que el sol és com una bombeta gegant. Aquesta bombeta envia llum cap a nosaltres. Però abans de sortir, aquesta llum travessa els gasos del sol. Hidrogen, helis, sodi, ferro, etc. I cada element fa una cosa molt curiosa. Menja alguns colors concrets.
Quan mirem la llum del sol amb un espectroscopi, no veiem només colors bonics. Veiem ratlles fosques, com si algú hagués passat un retolador pel mig de l'art de Sant Martí. Aquestes ratlles s'anomenen línies d'absorció. I aquí ve la part més sorprenent. Cada element químic deixa un patró únic de ratlles.
És com una empremta digital. Si veiem certes ratlles, sabem que hi ha hidrogen. Si en veiem unes altres, hi ha sodi.
I així, sense tocar el sol, sabem exactament de què està fet. És com si el sol ens enviés una carta escrita amb colors. Però encara hi ha més. L'espetoscòpia no només ens diu què hi ha al sol, sinó també què està fent. Per exemple, si el sol es mou cap a nosaltres o s'allunya, les ratlles es desplacen una mica cap al blau o cap al vermell. Això és el famós efecte doble.
El mateix que passa quan una ambulància s'acosta i s'allunya fent el nino-nino. Gràcies a això, sabem que el sol gira sobre si mateix i que no ho fa com una pilota rígida. L'equador gira més ràpid que els pols. I tot això només mirant la llum. També podem saber la temperatura.
Un gas molt calent produeix un tipus de llum diferent d'un gas més fred. Així sabem que la superfície del Sol està a uns 100.500 graus i que l'interior és moltíssim més calent. I fins i tot podem detectar tempestes solars. Quan el Sol fa una erupció o una flamarada gegant, les ratlles canvien. És com si el Sol cridés una mica més fort i nosaltres ho notéssim a través de la llum.
De fet, hi ha una curiositat molt xula. L'heli, l'element químic, es va descobrir primer el Sol abans que la Terra? Els científics van veure unes ratlles estranyes a l'espectre solar, que no coincidien en cap element conegut, i van dir, ep, això ha de ser una cosa nova, i li van posar el nom d'Helios, el déu grec del Sol.
Anys més tard, l'heli es va trobar aquí, al nostre planeta. Així que sí, vam descobrir un element químic només mirant el Sol. I ara que ja sabem que la llum del Sol és com un missatge secret ple de pistes, fem-nos una altra pregunta. Com mirem aquesta llum sense fer-nos manar els ulls? Perquè mirar directament al Sol és perillós, i molt. Els astrònoms mai, mai, mai miren el Sol sense protecció.
Per fer espetoscopia solar utilitzen filtres especials que bloquegen gairebé tota la llum i només deixen passar una petita part segura. Amb aquests filtres la llum entra al instrument, es divideix en colors i apareix aquell art de Sant Martí ple de ratlletes.
És una feina molt delicada, gairebé com mirar amb lupa un dibuix molt petit. De fet, no cal tenir un telescopi gegant per fer espetoscopi solar. Alguns astronòmics aficionats ho fan des del jardí de casa, amb telescopis petits i espetoscopis senzills. És com fer ciència amb joguines molt fines.
Una altra cosa molt curiosa és que no tot el Sol brilla igual. Quan mirem l'espectre d'una taca solar, per exemple, veiem que les ratlles canvien. Això ens diu que les taca solars són més fredes que la resta de la superfície, tot i que fredes, el Sol, encara vol dir milers de graus.
També podem veure moviments invisibles. El gas del sol puja, baixa, gira, explota i tot això deixa petites pistes a l'espectre. És com mirar el vent, no el veiem, percebem què hi és perquè mou les fulles.
Avui dia, l'espetoscòpia solar és una eina clau. S'utilitza per estudiar el clima espacial, protegir satèl·lits, entendre com funcionen les estrelles... I tot això parteix d'una idea molt senzilla, mirar la llum amb atenció.
Així que la pròxima vegada que veieu sortir el sol, penseu-hi. Aquella llum que ens escalfa la cara també ens està explicant històries. Només cal saber escoltar-les amb un bon espectroscopi.
I fins aquí el nostre viatge còsmic d'avui. Avui hem mirat cap al Sol no només com una i un mal cel, sinó com una estrella viva, dinàmica, que podem estudiar, entendre i fins i tot llegir gràcies a la ciència ciutadana. Hem parlat de rigor, de curiositat i de passió per l'astronomia. I també hem començat a posar la mirada en una data molt especial, així que noteu, el 12 d'agost de 2026, el dia en què viurem un eclipsi total de Sol, un esdeveniment històric que no només transformarà el cel durant uns minuts,
sinó que també la manera de com el recordarem tota la vida. Volem donar les gràcies al nostre convidat d'avui, Lluís Farinós, per ajudar-nos a entendre el Sol des d'una perspectiva diferent, més profunda i científica. També a Hugo Moreno pels consells d'observació, tan necessaris quan parlem de mirar el Sol amb seguretat. I a Carles Unyol per recordar-nos que darrere de cada fenomen astronòmic també hi ha emoció,
Història i fascinació. Aquesta és només la primera parada de la segona temporada de la Ràdio Sideral. Durant els propers programes continuarem explorant l'univers, preparant-nos per l'eclipsi del 2026 i descobrim que l'astronomia no és només una ciència.
sinó una manera de mirar el món. Podeu recuperar aquest episodi en format podcast a Spotify, i Vox i a Ona, la Torre i Ràdio Sant Pere i Sant Pau. Així que, ja sabeu, per seguir-nos a les xarxes socials, no perdre cap novetat. Gràcies per escoltar-nos, per mirar el cel i per compartir aquest viatge amb tots nosaltres. Fins al pròxim episodi i, com sempre, bona observació sideral!