La Ràdio Sideral, un viatge còsmic. Hola, què tal? Benvingudes i benvinguts a La Ràdio Sideral, un viatge còsmic, on explorem l'univers.
però avui també de com el cuidem. I és que avui parlarem d'un enemic silenciós, omnipresent i normalitzat, la contaminació llumínica. És una llum que ens roba les estrelles, altera la natura i afecta directament la nostra salut.
Avui, per parlar-hi, ens acompanyarà en Juanma Bullón, divulgador de la FAE, que és la Federació d'Associacions Astronòmiques d'Espanya, membre de la Junta de l'Associació CELFOSC, director de l'Observatori Astronòmic La Cambra i col·laborador mensual de la revista Astronomia, on publica la secció «Horizontes perdidos versus cielos oscuros».
Avui també tindrem efemèrides astronòmiques amb el nostre divulgador Hugo Moreno i una píndola de curiositats amb el nostre científic Carlos Suñol. Així que comencem. Molt bona nit. Avui anem a parlar d'aquells objectes que podem observar des de les ciutats i també una mica de la contaminació lumínica.
Com ja sabreu, la contaminació lumínica ens prohibeix de gaudir de la majoria d'estrelles, nebuloses, galàxies i objectes en general del cel nocturn. Però, afortunadament, sempre hi ha coses que podem gaudir. L'objecte més evident és la Lluna.
que tot i ser un sol cos ens dona infinitats de possibilitats. A ull nu podrem gaudir de les seves fases, però amb un telescopi sobre un nou món. Cràters, mars, serralades, valls... Cada dia tenim diferents parts il·luminades, canviant els accidents geogràfics que podem veure, així com accentuant d'altres gràcies a les sombres canviants a la seva superfície.
A banda de la Lluna tenim els planetes del Sistema Solar, que ben luminosos els podem veure des de les ciutats més contaminades. Però amb telescopi ens ofereixen les seves característiques i ens deixen veure fins i tot les seves llunes. Els planetes també són canvians, depenent de l'estació i la cara que ens ofereixen en cada moment.
Podem veure les fases i núvols de Venus, els casquets polars de Mart o les seves tempestes de sorra, la gran taca vermella de Júpiter o els seus huracans tropicals. També podem gaudir dels anells de Saturn, canviants de posició cada any. Amb tot això ja tenim per infinites nits sota el cel il·luminat de les ciutats, però si volem anar més enllà, tenim objectes de cel profund ben brillants, com la nebulosa d'Orió, el cúmul d'Hèrcules i la galàxia d'Andròmeda.
que tot i que no puguem gaudir de tots els seus detalls, podrem disfrutar-los tant en visual com en fotografia. Però què passaria si anéssim a un lloc sense contaminació lumínica?
doncs aquesta secció no acabaria mai. Se'ns obririen infinites possibilitats, objectes grans, petits, difusos, brillants, zones de pols, núvols d'estrelles... Podríem passar-nos tota una vida mirant i fotografiant el cel que no ens l'acabaríem mai. El cel nocturn és una joia que la immensa majoria dels humans mai han pogut gaudir i malauradament mai gaudiran per culpa de la contaminació lumínica.
Us desitjo a tots uns sers foscos i bona nit. Avui ens acompanya Juanma Bullón,
Juanma és astrofotògraf, divulgador, però sobretot és algú que ha convertit el cel nocturn en una eina de consciència. És membre actiu de l'associació CELFOSC, una entitat que treballa per la defensa del cel nocturn i la lluita contra la contaminació llumínica. I col·labora cada mes amb la revista Astronomia, on publica una secció amb un títol molt clar i contundent, Horizontes perdidos versus cielos oscuros. Juanma, gràcies per ser avui amb nosaltres a la Ràdio Sideral.
Hola, què tal? Com estem? Molt bé, un any més. Perquè l'any passat et vam tenir amb el tema del malamanatós Messier i en guany crec que és un tema bastant capdalt, aquest de la contaminació llumínica. Per tant, Juanma, m'agradaria situar una mica els oients. Qui ets i com arriba una persona a interessar-se tant pel set nocturn i per la contaminació llumínica? En realitat tot ve de la mateixa mà. Quan jo era xicotet, podria observar un cel fosc
pel d'estrelles i per tant era la meva relació natural amb el cosmos, observant el cel. Però clar, a mesura que hem anat fent-nos majorets hem anat veient com la contaminació lumínica ens va tapant el cel i per tant la connexió a més és estrella. Això fa pensar que s'estan arrebatant el cel i és per això que he arribat a interessar-me, entre altres coses, per això, per la meva passió pel cosmos i per una altra per la defensa de la natura.
Clar, i quan parlem de contaminació llumínica, de què estem parlant exactament? Jo estic convençut que estem parlant d'un sistema de consum exacerbat en el qual no hi ha mesura, en el qual els països que tenim la possibilitat de tindre una sèrie de serveis
serveis sanitaris, serveis de salut, serveis, en aquest cas, industrials, i com no, en el servei de la llum, la veritat és que no valorem el que tenim. En altres països no hi ha tants recursos, la gent s'ha mort de fam i apenes tenim per a fer llum. Nosaltres tenim tot i no ho valorem. No ho valorem i, clar, com no, la contaminació lúmica és un efecte del consumisme, un consumisme que no té límits. Necessitaríem
10 planetes més per a mantenir aquest ritme de vida si els països d'altres món estiguin també igual que nosaltres.
És que normalment nosaltres com a astrònoms amateurs sempre diem que la contaminació llumínica és un gran problema. És un problema que no ens permet observar les estrelles com hauríem de fer. I és un tema capdalt per la nostra afició i per fer evidentment ciència. Però està clar que no és un problema tan sols pels astrònoms, oi?
Home, està clar, la societat de consum necessita cada vegada més consumisme, d'això fan negoci molts, i entre això el negoci també està en l'enjovenat públic. A nosaltres se'ns vol ridiculitzar dient que només ens interessa la contemplació de les estrelles, com si això no fos un dret. Aleshores estem arrebatant la vida nocturna, els éssers vius,
a les rapinyeres nocturnes, a les papillones nocturnes, als insectes nocturns i a moltes més coses. Però ja dic que en el darrer fons el que se situa són els interessos econòmics d'una sèrie de gent que l'únic que volen fer negoci en totes les àrees de l'economia. Però no un negoci leial, sinó un negoci fonamentat en la destrucció del planeta.
Per sort, hi ha algunes eines de les quals podem combatre, no? I existeixen associacions, com el cas de Cel Fosc, que té un paper prou important. Ens pots explicar més o menys què treballa Cel Fosc? Sí, la realitat és que Cel Fosc és una entitat que va néixer fa 30 anys, precisament a les comarques del nord de Catalunya,
en els quals la intenció era alertar del que s'estava fent, l'excés de llum que s'estava emetent allà cap als anys 90. De tal manera que hi hagués una sèrie de persones com Pere Horts, que va ser el promotor d'aquest grup ecològic, que era en aquella època, grup ecològista o activista.
I tot seguit, després es va transformar en una associació reivindicativa com és ara, una associació cultural reivindicativa. I és per això que, d'alguna manera, el Fosc passa de ser una entitat exclusiva de Catalunya a ser una entitat de caire estatal, en la qual ja n'hi ha gent per tot arreu de l'Estat, inclús de fora d'Espanya.
És a dir, que és una consciència que promou que, d'alguna manera, és un problema global. Encara que lluitem localment, però és un problema global. I, de fet, una de les seues màximes era que, com més treball tinguem, pitjor es va la cosa. Perquè això va creixent, va creixent, i no li podem posar fre mentre no hi ha una sèrie d'ordenances.
De fet, una de les coses que va aconseguir el fos en les odiobes és col·laborar amb la llei catalana contra la contaminació lumínica i en el seu reglament. I ara s'està lluitant a nivell estatal per aconseguir coses semblants. Però és clar, els interessos són tan grans que el que més està manant davant dels interessos és l'anarquia legislativa que tenim avui en dia. De fet, només tenim el real decret de l'any 2008, en el qual ni se contemplava el tema dels leds,
Però sí que se contemplava el tema de les luminàries que foren determinats indes de color i tot això s'està violant i no s'està complint.
Ja, per tant, veiem com que els obstacles que anem tenint cada cop estan sent més en l'àmbit local i més en l'àmbit privat que no pas en l'àmbit institucional, per dir-ho d'alguna manera, que cadascú en el seu municipi posa la seva lluminària que es pensa que estalvia uns quants euros per posar un menor consum...
però després la il·luminació és molt més agressiva i invaeix elements que no cal invadir. No sé si m'explico. Sí, sí. La veritat és que en aquest real decret n'acaba una sonificació del territori en el qual les zones d'àmbit E1 eren les que més s'han de protegir. I quina casualitat que en aquestes zones d'E1 és on estan instal·lades de vegades estacions de servei, fàbriques que no respecten
ni el més mínim protocol d'enllumenat. Començant a ficar fanals blancs, fanals d'alotges blancs, que són supercontamines i agressius, i de tal manera que avui en dia n'hi ha gaire més problemàtic en l'enllumenat privat particular que fan aquestes indústries, per dir-ho d'alguna manera, que el propi enllumenat públic. De fet, l'enllumenat públic encara té una possibilitat, i és que l'Ajuntament estigui conscienciat
i aplique una ordenança en la qual pugui regular tot el que és l'enllumenat públic. Però, clar, hi ha l'enllumenat privat, és a dir, si no es prenen interès els mateixos particulars o propietaris i els ajuntaments, la veritat és que al final l'anarquia és tan absoluta que ens quedem sense espai on trobar la nit. Inclús hi ha aspectes com l'esport nocturn,
tothom coneix que cada població s'hi vota un estadi o un camp de futbol per a fer esport de nit amb uns focos a l'orges blancs que molt sovint jo em pregunto si això és saludable estar fent esport amb llum blanca la llum blanca és llum verenosa està entrant per la pell, està entrant pels cinc sentits i al final resulta que no ens permet ni dormir és a dir, estem desequilibrant el nostre cicle circadial
amb tota aquesta lluminositat tan forta. Sí, sí, de fet, mira, arran del que tu dius, la meva filla l'altre dia anava cap a la zona esportiva de Tarragona,
al campus esportiu i hi ha unes lluminàries espectacularment altes, elevades, que il·luminen el barri però d'una manera directa i la meva feia deia, aquesta gent no podrà dormir. O sigui, hem de tenir sempre les finestres o les persianes abaixades perquè si no, no els hi entra molta llum.
i te'n fas creus de les barbaritats que podem veure a prop de casa, vull dir, que és una cosa realment lletja i que no ens adonem que poden ser fins i tot denunciables. En aquest sentit, vosaltres doneu cobertura a les persones que vulguin posar una denúncia o vulguin... Home, francament no. És a dir, assessorem, però no podem donar cobertura perquè som una entitat...
diguem-ne, de gaire cultural. Som activistes, però tot té un límit. El problema està que cada vegada que una persona volent ser un carrer o el que sigui, un joví, ha de adreçar-se directament als jutjats, és a dir, als ajuntaments. Clar, sí, la gent pot reclamar que se les defensa, però nosaltres
No estem ni capacitats ni preparats ni tenim prou infraestructura. Jo almenys particularment, si no ho dic, perquè jo quan alguna vegada la gent m'envia els seus problemes, jo dic, mira, he buscat un advocat i que t'ho defensa tant en això com en qualsevol ère de la vida. Ara bé, sí que podem ajudar assessorant quin és el nostre criteri, quina és la possible solució i per al final de tot només n'hi ha un camí. Quan algú t'està agredint
la teua pròpia intimitat en el lloc on vius, l'únic que et queda és defensar-te a través del jutjat de guàrdia. És el que jo penso. Una altra cosa és com se puga solventar la papereta, però molts conflits que han acabat en els jutjats han hagut de resoldre a través de denúncies
interposades per l'agreutjat front a l'administració pública com són els ajuntaments. Sí, sí, en aquest cas tu has viscut alguna d'aquestes experiències, no? Vull dir, en la teva pròpia persona o en les teves amistats o dintre de la mateixa associació s'han patit aquestes desaminences que al final han arribat a bon port, no? Entenc que
Bé, sí, jo he sentit de part de persones que han presentat denúncies i les han guanyat. Jo particularment vaig presentar denúncies però no perquè perjudiquava l'enllumenat públic. Era pel tema d'uns molins que ens posaven a la muntanya, que teníem fanes blancs, refegants, flassejants, i clar, això destorbava la nit. Jo vaig presentar dues denúncies davant de l'Ajuntament, al final no se'm feia ni cas, i ja per últim vaig haver d'anar al cinc dret de greuges
I aquell em va donar la raó i tot i així no se feia res. I al final vaig haver d'anar a la premsa i enviar denúncies a través de la premsa dient que els parts eòlics contaminaven el cel nocturn de la població que hem vist. Bé, això al final va ser una victòria perquè va sortir en un diari i era un període preelectoral i no sé de quina manera les va fer reaccionar i canviant la llum blanca per llums vermelles.
indirectament o directament, segons calga, això va fer un efecte per tot arreu de l'estat espanyol i molts llocs on tenien només lluns blanques començaran a posar lluns vermelles. Fins al moment en què va arribar, en què hi hagués una normativa en la qual estava prohibit posar lluns blanques per la nit. I en això estem de moment, crec que és una batalla guanyada. Però la guerra final, que és enlluminar-se sense contaminar, encara estem molt lluny.
inclús n'hi ha països com França, en les quals la mateixa societat s'està prenent consciència i estan tancant llums en moltes poblacions de l'ambit rural entre les 11 i les 5 de la matènia. Per això dic que ens queda molt per fer.
Sí, perquè hi ha una idea molt arreglada en la nostra població i és que hi ha com la consciència que com amb més llum hi ha més seguretat tenim, no? I des de la teva experiència això és realment així? Sí, és un dels mites, entre cometes, que tenim. Un mite com que la seguretat està lligada a l'enlluminat. Pot ser raonable en determinades circumstàncies, però no com a sistema.
perquè molt sovint tu, per exemple, vas per una autovia conduint i està totalment enllumenada i pot estar bé, però el problema és que quan s'acaba l'autovia enllumenada ja t'has d'acostumar ràpidament a la carretera que està fosca i defensar-te en el teu propi enllumenat del cotxe. La veritat és que si les carreteres estiguin ben pintades i la llum dels cotxes fora la que toca, no faria falta enllumenat en les carreteres. Això per una banda, però ja en el tema de la seguretat ciutadana, home...
El llum té tendència sempre a anar-se cap al més llum n'hi ha. Si tu tens un carrer enllumenat a mitja fosques i tens un altre costat que està plenament enllumenat, te'n vas cap al lloc on està més enllumenat. És una inèrcia. Ara, el tema de la seguretat no estic tan convençut perquè moltes vegades tenim llum el que estàs fent és facilitar els lladres que puguin entrar al lloc on vols que no entren. És a dir, que jo crec que en certa manera és un mite.
Sí, des del punt de vista sembla més aviat un mite, però sí que és veritat que està molt arrelat. Sí, igual que està arrelat que va amb el progrés i coses d'aquestes, saps?
De fet, un dels treballs que estàs realitzant des de ja fa més de deu anys és el treball que realitzes de camp, anant a llocs de tota la península i per fora d'ella, en què realitzes estudis del cel des de la perspectiva, no solament de...
de la part alta del cel, sinó del que veiem a dalt, sinó de la perspectiva de l'horitzó, no? Amb una secció que titules Horizontes perdidos versus cielos oscuros, això ja és tota una declaració d'intencions, no? Sí, la paraula versus prové del llatí, que vol dir algo així, anar cap a on, no? Els anglès s'han transformat en contra de, però en realitat són les dues coses, és a dir,
Quan parlem d'horitzos perduts, ens referim a llocs on el cel ja no existeix, com a tal, on el que predomina és la llum artificial, que no tindria per què estar-hi. I quan parlem de cels foscos, evidentment, ho tindria que ser tot, des de l'horitzó fins al cènic. Però, clar, avui en dia és molt difícil de trobar llocs, sobretot en Europa, que no tinguin un horitzó sense llums. Tindràs que anar a alta mar o al mig del desert per poder gaudir d'un cel...
realment natural. És a dir, estem una vegada més alterant el planeta, el seu cicle circadial, per a transformar-ho en la nostra conveniència. I ja dic, jo penso que des de la nostra conveniència a la conveniència d'uns pols que s'estan lucrant per l'alt consumisme, als quals els importa ben poc el calfament planetari, el que volen és fer negoci ràpid. I, evidentment, tot negoci ràpid, al final, és contraproduent en la defensa de la natura.
Jo, de fet, en aquesta campanya d'Horetxos Perduts el que estic fent és alçar l'acte de com està cada territori, per una banda en positiu, de com és la natura en aquest dret, i per una altra banda de com influeix la contaminació lumínica pel nit i de com destorba la foscor natural que durant milions d'anys ha hagut en aquests indrets i que avui en dia, evidentment, han sigut alterats per un enllumenat cruent que no deixa treure.
No, no, no, no deixa treure. I és que jo em poso a pensar, treballo en una escola i quan pregunto si algú ha vist la Via Làctea, doncs la canalla no l'ha vist, no sap el que és. I en aquest sentit penso que no sé si la gent ha perdut la consciència del cel per no haver-la conèixet mai.
No sé si això cal una mica més de divulgació per tal de creure una mica en la consciència del nostre entorn i de la nostra natura. Home, és evident que la gent d'àmbit urbà, que no conec mai el món rural, no té aquesta consciència.
L'única consciència que n'hi ha és un fanàs del carrer que no tenien un vore més enllà dels terrats. Per tant, no sé conèix la Via Làctea ni es coneix el cel estrelat. Per això, molt sovint, quan la gent del món urbà se'n ve al món rural i veu que n'hi ha estrelles, se plantegen moltes coses, com tota la vida ha fet la humanitat. Plantejar-se reflexions filosòfiques, plantejar-se què n'hi ha allà entre aquestes estrelles, que és el que, d'alguna manera, a tots ens ha passat en la nostra...
infantesa, quan teníem accés a aquests cels estrellers des de fora de l'àmbit urbà. I, clar, per això has d'estar en l'àmbit rural. Però és que avui en dia, fins i tot el món rural també està contaminant-se, contaminant-se per unes mesures que no contemplen auditories de com enlluminar els pobles sense contaminar, i al final l'únic que val és l'instal·lació de lluminàries i el que es poden oferir els venedors de lluminares. Per això la consciència
ha de ser social i adreçada sobretot als ajuntaments, que són els responsables de l'enllumenat.
Sí, des del punt de vista d'ajuntaments rurals i des del punt de vista de territoris rurals en el qual encara podem tenir una mica de llum d'estrelles, doncs sí que tens raó que s'hauria de fer aquesta tasca, de fer una auditoria o una revisió de tot l'enllumenat que hi ha.
Ja, per acabar, m'agradaria preguntar-te una cosa, no? Si tinguessis que deixar un sol missatge als oients que ens escolten, quin seria? Un somni, dius? Un sol missatge. Ah, un missatge, val, val. Doncs, home, el missatge... Jo diria que la Terra no es pertany. No pertany a els somers, pertany a tota la natura de la qual som part. I, per tant, ens hem d'esforçar a ser més humils
i deixar d'abandonar una miqueta els nostres interessos exacerbats i entendre que la Terra és un món que té vida i no podem destruir-la. L'idoni, en fi, això és una cosa que molt sovint m'he plantejat, l'idoni seria que algun dia la humanitat, quan estigui plenament desenvolupada, abandonarà la Terra i la deixarà com un paradís natural. Però clar, això és una utopia, però pitjor seria no arribarà a aquest moment i que es carregarem la Terra amb nosaltres dins.
I és això el que hem d'evitar. Hem de tenir una consciència més mediambiental i, per tant, més universalista. Juanma, molt bones paraules i moltíssimes gràcies per posar a veu un problema que sovint no volem veure ni en som conscients. Moltíssimes gràcies, Juanma, per haver estat aquí a la Ràdio Sideral. Gràcies. De res, un plaer.
Sabiu que a prop del 80% de la població europea ja no pot veure la Via Làctea des del lloc on viu? No perquè el cel hagi canviat, sinó perquè l'hem omplert de llum artificial. Avui parlem d'un tema que sovint no considerem contaminació, però que ho és, la contaminació lumínica. Una contaminació silenciosa, que no fa olor ni soroll, però que afecta la natura, la salut i la nostra relació amb el cel.
Comencem amb una dada sorprenent. Cada any el cel nocturn del planeta es torna aproximadament un 10% més brillant. És a dir, encara que canviem bombetes per models més eficients, il·luminem més durant més temps i pitjor. Això es veu clarament des de l'espai.
Els satèl·lits poden comparar imatges nocturnes de la Terra separades per anys i observar com les ciutats creixen com taques de llum que s'estenen sense parar. Però la contaminació lumínica no només ens roba les estrelles,
Molts animals depenen de la foscor per orientar-se. Els ocells migratoris, per exemple, utilitzen les estrelles com a brúixola natural. Quan passen per zones molt il·luminades, es desorienten, xoquen contra edificis o queden atrapats volant al voltant de llums durant hores, fins a morir d'esgotament. Es calcula que milions d'ocells moren cada any per aquest motiu.
Si baixem encara més d'escala, els insectes són potser les víctimes més oblidades. Els fanals actuen com trampes mortals. Els insectes hi volen atrets, hi gasten tota l'energia i molts acaben morint de cansament, depredats o literalment cremats per la calor. I això és molt greu, perquè molts d'aquests insectes són pol·litzadors nocturns.
papallones, arnes i escravats que polinitzen plantes mentre nosaltres dormim. Quan desapareixen, les plantes tenen més dificultats per reproduir-se i això afecta tota la cadena ecològica. Un altre exemple molt conegut és el de les totugues marines. Quan neixen, incentivament busquen el mar seguint el llum natural de l'horitzó.
Però, amb plantges amb hotels, passeig marítims i fanals, la llum artificial és tan intensa que les cries caminen cap a terra. Un sol punt de llum pot decidir si una tortuga viu o no. I una altra dada curiosa, no tota la llum contamina igual.
La llum blanca i blavosa, molt comuna amb lents moderns, és la que més es dispersa al cel. En canvi, la llum càlida, ataronjada, contamina molt menys i és molt més respectuosa amb animals i humans. Però això, paradoxalment, alguns fanals antics eren millors per al cel nocturn que amb molts de nous.
I parlant d'humans, nosaltres tampoc ens n'escapem. El nostre cos funciona amb un rellotge intern, el ritme circadiari, que depèn de la llum i la foscor. La llum artificial de nit enganya el cervell i redueix la producció de melatonina, l'hormona del son.
Això s'ha relacionat amb insomni, cansament crònic i problemes de concentració. I aquí ve una bona notícia. La contaminació lumínica és una de les poques contaminacions que es pot revertir ràpidament. Apagar llums innecessàries, orientar-les cap a terra, reduir la intensitat i usar tons càlids pot millorar molt la situació amb molt poc temps. Potser no pensen gaire, però la foscor també és necessària. Pels animals, per la natura i per nosaltres.
I quan tornem a apagar una mica els llums, no només estalviem energia, recuperem el cel, les estrelles i una part del que som.
Avui hem parlat de llum, però sobretot de foscor. Una foscor necessària per viure, observar i somiar. Gràcies, Juanma Bullón, Hugo Moreno i Carles Unyol, per les vostres aportacions tan i tan interessants que de ben segur que ho aprofitaran tots els nostres oients. Ens retrobem al proper capítol de la Ràdio Sideral, un viatge còsmic, aquí, a les zones d'Ona la Torre i al podcast. Fins la setmana que ve!