Aumentem el capítol 1 amb una quantitat considerable, un 7,78%, per unes incorporacions de persones i també unes modificacions d'alguns llocs de treball, i això ho compensem ajustant tot el rest del pressupost. També hem de...
de considerar que és un pressupost que no significarà un increment de l'endeutament, perquè totes les inversions, està previst fer les inversions amb un endeutament de, ara t'ho diré, de 2.600.000, que si, com ha passat el 2025 i 2024, que si s'aconsegueixen subvencions d'algunes administracions, la necessitat d'endeutament és menor, i per tant no arribem a aquest límit.
I per tant aquí es modifica la manera de finançar. Però de moment tenim previst 2.600.000, però comptant aquest 2.600.000, a final de 2026 la previsió de l'endeutament és estar pel voltant del 43%, si no recordo malament. I això significa que ens mantenim amb aquesta mesura molt prudent d'estar per sota del 50%,
quan legalment podríem estar fins al 75% d'endeutament en funció de les necessitats. Però és que no podem tampoc executar. Per tant, és una bona ràtio d'endeutament per fer les inversions que hem de fer. I si es produeix la llei de barris i podem aconseguir...
subvencions amb 3-4 anys d'uns 7 milions d'euros pels quals n'haurà d'afegir en altres 3 més, doncs una mica lligarem tot això també amb els equilibris aquests de no passar del 50% i fer tot allò que podem fer com a capacitat d'execució, que per molt que tinguéssim capacitat d'execució també, el carrer també és tossut i les coses no es fan tant de pressa i per tant s'ha de fer una darrere l'altra, tampoc cal que
que correm més, perquè tampoc podem, és que no es pot fer tot alhora. Doncs bé, veurem com va aquest 2026 també a nivell d'execució d'aquest pressupost i dels projectes pendents que queden també, que ara, que també dèiem això del carrer, doncs, fos les coses a vegades complicades, eh? Repeteixo, contenim el pressupost, manteniment, prudència i mantenir també l'endeutament amb uns nivells molt raonals.
Doncs agraïm al regidor d'Hisenda, tercer tenent d'alcalde, Hisenda de Recursos Humans i Patrimoni No Cultural, l'Eduard Rovira, que ens hagi acompanyat una vegada més aquí a la sintonia de la Casa de la Vila. Gràcies. A vosaltres.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història.
Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims. On anem? A Salamanca.
Doncs avui viatgem fins a Salamanca i ho fem amb l'Octavi Formatxer, col·laborador de Roda de Barà Ràdio. Molt bon dia, Octavi. Hola, molt bon dia. Doncs va, quan vas fer aquest viatge? Doncs mira, no fa gaire, no fa gaire, fa 15 dies aproximadament. És un lloc que ja ho coneixia però, esclar, feia 50 anys i tot i que el centre històric de la ciutat no ha variat gaire perquè el centre històric té segles d'història,
Però realment em va tornar a sorprendre, perquè a vegades els records que tens es distorsionen una mica, però la veritat és que em va sorprendre i vaig disfrutar com si fos la primera vegada que hi havia anat. Em va encantar, de veritat. Quins van ser els motius per viatjar a Salamanca?
Doncs aquests, aquests motius, que és un lloc que em havia agradat molt, feia 50 anys que hi havia estat, i no ho sé, m'atreia, perquè a vegades veus reportatges, veus coses, i dius, ha de ser interessant, i vaig tenir l'ocasió de fer un viatge de 5 dies, i vam fer Salamanca, i una mica també els voltants, a Ciudad Rodrigo, i la Serra de França, i bueno...
Bàsicament, Salamanca com a ciutat, com a capital, és impressionant i sobretot molt recomanable. Cinc dies i vas estar. Amb qui vas viatjar?
Doncs vaig viatjar amb un grup, amb un grup que hi havia gent de tota la península, i, bueno, península i Balears i Canàries, hi havia gent de tot, semblava la ONU allò, però, bueno, una ONU així una mica espanyola, i hi havia gent de tot arreu, i ens vam trobar a Madrid, i des de Madrid vam agafar un autocar amb un guia,
i allà ens va portar i vam fer les cinc nits a la capital de Salamanca. I d'aquí a Madrid com veuen? Vam anar amb el tren d'alta velocitat a l'AVE, sí, sí. Des del Camp de Tarragona a Madrid, un viatge fantàstic, molt ràpid i molt còmodo, i la tornada igual, l'autocar ens va deixar a Madrid i després de Madrid vam venir cap aquí amb l'AVE també. Quin seria el teu mitjà de transport preferit?
Home, el meu mitjà de transport, no sé si és que em ve de família, perquè el meu pare era ferroviari, però el meu mitjà preferit és el tren, indiscutiblement el tren. Jo aniria a tot arreu en tren si pogués, eh? I inclús trobo a faltar aquells trens nocturns que anaves amb cotxe a llit, cotxe a cama, que en deien, no? I sorties a la nit, recordo els viatges, hi havia anat vàries vegades a París...
que sortíem a les 9 del vespre i a les 9 del matí estaves a París i arribaves a la mar de bé perquè havies dormit molt bé i ja tenies tot el dia per endavant i això et suposava haver-te d'estalviar una nit d'hotel també, perquè quan arribaves era el matí, o sigui que estava molt bé. I ara sembla ser que ho volen tornar a implantar. S'està parlant d'un tren directe nocturn Barcelona-Àmsterdam.
i espero que el posin a veure si encara hi soc a temps. Amb el tren d'alta velocitat, creus que s'ha perdut una mica, o que se té una mica de nostàlgia?
Bueno, no et pensis, eh? No et pensis. Jo recordo que amb aquest recorregut que fèiem Barcelona-Paris, recordo que agafàvem el tren allà a l'estació de França i al cap d'una estona anàvem al vagó restaurant, sopàvem, fèiem una mica de ballada així, anàvem a dormir i l'endemà al matí...
Si llavors una mica, bueno, ja va cap a les set, les vuit del matí, començaves a veure el paisatge, passaves per Orleans i, bueno, no sé què dir-te, eh? No és que s'hagi perdut massa i, a més a més, doncs va molt bé perquè es cursa les distàncies i, esclar, doncs, home, d'alguna manera jo és que aniria a tot arreu perquè prefereixo el tren cent vegades més que l'avió, eh? Això ho tinc claríssim, eh? Sí, sí.
Planeges els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? No gaire. Jo treballava, la meva feina era de gent de viatges, i recomanava a tothom fer-ho amb entelació, però jo mai ho feia amb entelació.
Els deia que planificant un viatge amb antelació, l'hi fas tres vegades. Primer quan l'estàs planificant, després quan el fas, i després quan recopiles totes les fotos i el recordes, i inclús el pots recordar diverses vegades, i és com si viatgeixis tres vegades, no? Però jo això no ho complia gaire, eh? Jo soc una mica més d'anar bastant a última hora, i bueno...
A vegades m'ha anat bé i a vegades no, eh? No et pensis, eh? No va malament també a última hora, no? Perquè a vegades... I sobretot ara que et fas gran i... A veure, que potser si planifiques amb molt de temps, potser el dia que has planificat o no et trobes bé o no tens gaires ganes o...
Bé, i llavors, últimament hem hagut d'anul·lar algun viatge per aquesta causa, perquè potser agafes una grip i en aquell dia no estàs si ho has fet amb temps. En canvi, si ho fas així de pressa, no passa res, no hi vas i ja està. Què hi poses de la maleta? Carregues molt equipatge? Sí.
Home, doncs home, no massa, no massa. També et diré que últimament, quan sortim així a nivell més personal, utilitzem bastant els apartaments, eh? Vull dir, ja no anem gaire d'hotels i anem amb apartaments perquè...
No ho sé, trobo que és molt més còmodo. Si tens un apartament, quan arribes a la tarda, potser també ho fa a l'edat, que a vegades es fa una mica fosc aviat i arribes. Si estàs en un hotel, una habitació,
a quadrada d'un hotel és molt més petita que tot un apartament, no? En un apartament tens un sofà, tens una cuina, menges, com que ja no mengem massa tampoc per sopar, i això, doncs ens fem, no ho sé, una truita, una cosa, i això t'ho pots fer tu allà mateix, i d'aquesta manera, doncs, bueno... Això vol dir que a la maleta, doncs, home, hem de posar-hi alguna cosa més, no? Per exemple, no ho sé, per exemple, ara se m'acudeix portar la meva cafetera...
Que quasi sempre, si vas a un apartament, no trobes la cafetera que t'agrada a tu, no? Sempre hi ha la melita o aquestes de filtre que dius, no m'agrada... Però bueno, portes la cafetera, portes alguna cosa, alguna melmelada que t'agrada i que la portes...
i una coseta d'aquestes, i això fa que la maleta a vegades sigui una mica més gran. Però bé, a part d'això, el típic, pijama, tot el necesser del bany, les mudes, un parell de jerseis i un parell de camises, i ja està, vull dir, no massa, eh? Molt bé, molt bé. No massa, no? Així mateix. Vas trobar falta alguna cosa d'aquí, a Salamanca?
Home, jo, a veure, et diré que no soc gaire de comparar. Hi ha gent que quan surten de viatge es passen el viatge comparant. No, això allà resulta que allà a Catalunya tenim això, tenim allò, aquí no ho tenen, aquí està més bé, allà està més malament. Jo no soc gaire de comparar. Per tant, intento anar als llocs on vaig amb la ment oberta i descobrir el que descobreixi
i agafar-ho de manera positiva tot el bo que veig a cada lloc i procuro no trobar a faltar res. No vaig trobar a faltar res. Home, a veure, pot ser que en algun moment trobis a faltar, doncs, no ho sé, un menjar que t'agrada, però és igual. Jo soc de... Quan vaig així fora, jo demano tot el que hi ha i moltes vegades no sé el que demano perquè són...
A vegades els plats hi posen noms raros, que no saps el que és, però és igual. Jo ho demano perquè jo el que vull saber és el que fa la gent d'allà, el que mengen i com viuen, i observar una mica la gent a cada lloc, tal com és. Pots menjar alguna cosa típica d'allà?
Sí, les galtes que allà les fan d'una manera que aquí fem a la brasa o al forn, allà les fan d'una manera així ja fora de l'os i una mica més guisades i van menjar un rabo de toro, que allà no falten els toros, allà no està prohibit com aquí...
els trenen pels camps, quan passes pels paisatges d'allà, veus els toros per allà pasturant, i bueno, hi ha les corrides i hi ha bastant la cultura encara del toro, no? I bueno, doncs això, hi ha alguns dolços que són una mica d'allà, com unes coses, com unes empanades, ara no me'n recordo ben bé com es diu el nom,
però són com unes empanades que hi posen bacon, que seria la panceta que diuen ells, i una mica d'embotits, i fan com una empanada que la posen al forn. Hi ha una sèrie de menjars que sí. De fet, com que vam estar en un hotel, tampoc vam tenir massa ocasió d'anar a diversos restaurants, però algun dia sí que ens vam escapar de l'hotel i vam fer una mica de can a l'aire. Vas menjar bé?
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé. Comentaves sobre aquestes costums o tradicions, els toros, per exemple, que estan molt presents. Alguna més que recordis? Bé, ara mateix no recordo. A veure, Salamanca és una ciutat que té la universitat més antigua d'Espanya i, com a tal, a la seva època d'aurada va ser el focus de la cultura i llavors va fer que allà
I hi hagués, doncs, molta... Bueno, a part de la universitat, doncs, tots els estaments militars, culturals, religiosos, se centraven allà perquè, bueno, tot el que era, diguem, el que era l'acord reial, els agradava molt anar de bracet amb la cultura, no?, que això els donava una mica més de categoria, no?,
encara que no la tinguessin, però els feia molta gràcia i tot el que ha crescut Salamanca amb els seus edificis i totes les administracions que hi ha allà i tot, doncs venen arreu que va ser la primera universitat espanyola i una mica el foco de la cultura. Quin clima heu trobar a comparar-se d'aquí?
Doncs fresquet, fresquet però agradable, fresquet però agradable, perquè és un clima molt sec, des d'aquest clima que et tapes una mica, vas una mica tapat, et poses la bufanda i els guants i no hi ha cap problema. Algun dia estàvem sota zero, menys un,
i inclús un dia fer una petita nevada a la nit, però cap problema, eh? El tema del clima, cap problema. Comentaves que et vas allotjar en un apartament, sí? No, no, aquí va ser en un hotel. Aquí, en aquest cas, va ser en un hotel perquè anàvem en un grup i això estava concertat, ja. Ah, d'acord, d'acord. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre?
Home, doncs tota la magnificència dels edificis de tot el casc antic. Sí, sí. O sigui que, bueno, hi ha dues catedrals, hi ha la Casa de les Conxes, hi ha moltíssims palaus, hi ha la universitat, hi ha moltíssimes coses, no? Hi ha dues catedrals, o sigui, hi ha la més antiga...
I la més antiga, en una època determinada, crec que era sobre el segle XIV, si no m'equivoco, es va considerar que per la importància que tenia la capital era massa petita i massa senzilla, perquè era d'estil romànic, i tu saps que l'estil romànic...
té unes linies molt simples, i com que ja havia començat a funcionar el tema del gòtic, doncs van dir, home, una capital com Salamanca necessita una catedral que sigui molt més gran i que doni molt més relleu a la capital.
i, bueno, i en van construir una altra, diguem, al costat mateix, no? O sigui, que estan connectades totes dues. I llavors veus les coses, quan són més antigues, però més senzilles. A mi, francament, et diré que em va agradar més la més senzilla, perquè és romànic i era molt bonica, i la gran, la catedral gran, era tot luxe i tot grandiositat,
I a algú potser li pot agradar més la gran, però mira, a mi em va agradar més la petita, no sé. I una part d'això, doncs, a la universitat, a totes les aules, ja ens vam parlar d'una en una, ens vam parlar, bueno, de totes les visites que havien fet els reis allà, els diversos reis, i, bueno, molta cosa...
I després em va agradar molt un museu que hi ha, que és Casalís, que si algú va a Salamanca li recomano, perquè és que és un museu, ells en diuen d'art nouveau i art déco, que això és una època que...
que aquí a Catalunya, en el mateix moment, va ser l'explosió del modernisme. El modernisme es va quedar una mica aquí a Catalunya, no va passar d'aquí, però d'Europa hi havia la influència de l'art nouveau i l'art déco, que això sí que va funcionar en tot Espanya.
I està molt bé perquè hi ha com unes vidrieres que recorden molt el Palau de la Música de Barcelona, inclús hi ha la cafeteria que és fantàstic perquè t'asseus allà i et transporta a una altra època, és molt bonic. Molt recomanable aquesta Casa Lís.
Després hi ha la Casa de les Conxes, que ara és la Biblioteca Popular de Salamanca, que la va comprar l'Ajuntament, i moltíssimes esglésies no te les acabes, convents no te'ls acabes, i cada un té les seves característiques. Ara, si començéssim aquí a detallar, no acabaríem. Tot i això, si algú viatja a Salamanca, què no es pot perdre?
Doncs això, tot el que és el casc antic, tot el que queda, diguem, dintre de les muralles, la part antiga, que ja dic, si vas quatre dies tens feina per visitar durant quatre dies. I després, bueno, nosaltres vam fer també la Serra de França, la Serra de França concretament,
I Ciudad Rodrigo, que són llocs que són molt a prop, sobretot Ciudad Rodrigo, és molt, molt, molt interessant també perquè està quasi tocant a la frontera amb Portugal, però també té uns edificis fantàstics, palaus, té una catedral, també és molt interessant de veure i a més té una cultura, diguem-ne, una mica diferent, la de Salamanca, no?, en quant a la gastronomia i totes aquestes coses, o sigui, val bastant la pena.
I després els pobles aquests de la Serra de França, que hi ha l'Alberca, que potser n'has sentit a parlar, que són pobles molt antics i que formaven part del que se'n deia l'Espanya profunda. Allò està perdut, però que ara s'està promocionant bastant a nivell turístic.
L'alberca és bastant turístic, hi ha moltes botigues i hotels i apartaments i tot això, però conserva bastant el seu estil antic. I després hi ha un altre poblet que ens va agradar molt, que es diu Sant Martín del Castanyar, que està molt a prop de l'alberca, que és igual que l'alberca però sense botigues i sense promoció turística i que, la veritat, a mi, francament, em va agradar estar una miqueta més, no?
Sí, molt bé, bé, bé, sí. Molt bé. Què és el que menys et va agradar?
El que menys em va agradar. Bueno, jo no sé si sabria dir-te que alguna cosa no em va agradar. A mi se'm fa difícil perquè jo procuro cada vegada que viatxo trobar tot el positiu i no hi ha res que ho trobi negatiu. Jo considero que cada lloc té les seves coses i tot i que no m'agradin,
És igual, és el que hi ha allà i ho accepto com a una cosa positiva i no negativa. No et sabria dir què és el que no em va agradar. No tinc res a dir que no em va agradar. Com és la gent d'allà?
Doncs molt amable, molt amable. Molt amable, almenys l'experiència que jo he tingut allà, amb tota la gent que he tractat. Doncs m'han tractat, malgrat ser català. No tinc cap queixa de la gent d'allà, la veritat. Jo pensava, dic, com que hi va haver tota la història aquella dels papers de Salamanca i tot allò, que per cert vaig passar per davant de l'arxiu on hi ha els papers de Salamanca...
deia entrada lliure, hagués pogut entrar, però no vaig entrar perquè anàvem escopatejats de temps i no vaig poder, si no sí que hi hauria entrat, perquè es podia entrar, no s'havia de pagar, i bueno, hagués entrat una mica a fer el xafarder, però no, no vam tenir temps. No, la gent molt bé, jo no tinc cap queixa de tota la gent que, no ho sé, potser és que no vam trobar gent que pogués ser antipàtic o hostil, la gent que vam trobar...
el servei de l'hotel perfecte, vam anar al mercat, vam comprar coses allà al mercat, i no ho sé, tothom molt bé, no, cap problema. Ets dels que compres souvenirs quan va de viatge? No, souvenirs no, normalment menjars, acostumo a comprar menjars de cada lloc, no?,
Aquí vam comprar pernil, vam comprar formatge, coses que són d'allà i que algunes vegades no és el mateix. Quan arribes a casa hi ha la mateixa gràcia perquè a vegades, ja sigui el clima, la humitat...
Les característiques i les sensacions psicològiques a vegades no són les mateixes, no? A vegades vas a un lloc i dius, ostres, quin vi més bo! Fóssim una ampolla de vi d'aquest. I després arribes a casa i ja el trobes diferent, no? Tot és el context del moment. És el context del moment, no?
Però bé, no soc de souvenirs, no. Ni per mi ni per la família. La meva família ja sap que jo no porto ni regals ni coses per ningú. Si hi ha algú que es posa molt així, li envio una postaleta i prou. Però de regals, res. Menjars i per mi, després quan arribi a casa.
Tornaries a fer aquest viatge? Sí, sí, sí, sí, sí, i tant que sí, i tant. Home, a veure, jo soc d'una manera que repetir una cosa tampoc no té gaire sentit ara en aquests moments. Home, ara ja preferiria anar a algun altre lloc que o que no conegui o que ja ho conegui però fèiem molts anys com això, no? Però veia, si es tractés ara que hi hagués algú que ho proposés i tingués una bona proposta...
Sí, perquè ja t'he dit que en cinc dies no n'hi ha prou i encara em van quedar moltes coses per veure, i tant que sí. El millor record que tens d'aquest viatge? Doncs el millor record és una visita nocturna que vam fer amb una guia molt trempada, molt simpàtica, que ens va explicar algunes històries, algunes anècdotes de la ciutat. Vam veure la ciutat il·luminada, que ara ja hi havia les il·luminacions de les festes...
I, bueno, això, aquesta visita nocturna ens va agradar molt, perquè les visites de dia, normalment, els guies no poden entretenir-se d'entrar en els llocs. Per exemple, les catedrals i això, no es fa una visita a la catedral. T'ensenyen la catedral per fora, el museu tal per fora, el convent tal per fora, perquè si entres ja et menges la meitat de l'estona de la visita. Amb la qual cosa, això ho has de fer tu després, no? Però aquesta visita nocturna em va agradar molt i va ser molt simpàtica, sí.
Si Salamanca fos un color, quin color seria? Un color... Ostres, home, un color... Home, a mi em sona un color així ocre. No sé si m'explico bé. I una olor? Una olor... Una olor...
Home, ara m'has fumut perquè no estava preparat per això, però una olor, doncs no ho sé, mira, potser et diria olor de carn a la brasa, carn a la brasa perquè passant per allà als carrers els restaurants feien, hi havia restaurants que sí que et feia venir gana aquesta olor de carn a la brasa. Sí, sí.
Quan a preus ho vas trobar car o ho vas trobar bé? No, no, no, preus bé, bé, correcte, eh? Com aquí o potser, potser inclús et diria que està potser millor que aquí i tot, eh? Jo crec que el nivell, la resta d'Espanya, aquí estem bastant per sobre de com que resulta que som un país ric, aquí tot és més car una mica, eh? Però sí, no, no, bé, bé, bé, bé de preus, bé, per exemple, si parlem de restaurants encara es troben menús
bastant correctes de preu, i les coses, sí, vam estar al mercat i més o menys els preus són com els d'aquí. Per tu, viatjar és...? És vida, és viure. Viatjar és vida, sí, sí, i tant. Doncs, Octavio Formatzer, gràcies per acompanyar-nos a l'On Anem. Que vagi bé. Molt bé, gràcies.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat. Bon dia, són les dues, us parla Eduard París. Notícies en xar.