Aquest dissabte a Torre d'en Barra Esquerra Republicana està celebrant una jornada de treball sobre el món de l'esport i les polítiques d'esport que es desenvolupen a casa nostra. Porta per títol esport per a tothom, la pilota és al camp municipal i ha reunit càrrecs importants del partit i també molts càrrecs municipals encàrregats de les polítiques d'esport.
Ara parlem amb l'Elisenda Lamay, la secretària general d'Esquerra Republicana, i també amb el Raül Romeva, exconseller i professor universitari, portaveu de la Fundació IRLA, sobre aquesta jornada que s'està celebrant aquí i que està reunint molts càrrecs d'Esquerra Republicana, Elisenda, no sé com has vist també aquesta jornada, i també central en el món de l'esport, entenem que com un camp important en el món de la política a nivell català, però sobretot també política municipal.
Sí, estem aquí amb càrrecs electes, amb regidors i regidores d'arreu del país, conscients que avui l'esport és el lloc on som capaços de participar, amb veïns i veïnes, vinguin d'on vinguin, en objectius comuns, sempre diem que l'esport és una escola de democràcia,
on posem en pràctica els valors republicans i davant de l'onada reaccionària creiem que és aquesta política de proximitat que fa possible també la transformació social i els valors republicans que nosaltres sempre hem defensat. Fent esport fem país i per tant aquí tenim un repte també de com el català continua sent una llengua viva en aquests àmbits més informals com són l'esport. També tenim el repte evidentment de la inclusió, de la participació de les dones en aquest àmbit que encara
estem molt enrere respecte a la participació dels homes en aquest àmbit esportiu i per tant totes les polítiques de proximitat que es puguin engegar des dels municipis sempre tenint en compte l'esport com el vector de transformació social trobaran Esquerra Republicana al darrere empenyent.
No sé si és una d'aquestes qüestions de polítiques que s'han de desenvolupar des dels municipis, que hi ha sempre aquest conflicte, però no, qüestió entre les administracions de dotar de recursos al món municipal, per exemple, el manteniment d'instal·lacions, etcètera, que és una qüestió clara de tractar aquestes relacions entre l'administració catalana, el govern de la Generalitat, el Parlament i també el món municipal, serà una qüestió a tenir en compte.
A veure, la política municipal sempre trobem persones que estem encarades en l'acció, de fet jo ho deia ara, la política municipal és l'exercici físic, és també la cerca de solucions creatives i innovadores que sempre trobem per trencar aquestes barreres de l'accés a la pràctica esportiva, per tant aquí també hem parlat de com comencem a pensar en l'espai públic com també la nostra pista esportiva en molts dels nostres municipis i ciutats conscients que
No sempre tenim tots els espais que voldríem per a la pràctica esportiva, per tant s'haurà una nova etapa també per repensar com dissenyem els equipaments municipals, com també pensem en l'espai públic com la pista esportiva de molts infants avui.
i per tant al marge de la col·laboració que pugui haver entre les administracions, crec que la política municipal també és aquest laboratori de política pública on som capaços de ser creatius, innovar, sempre posant en el centre el benestar col·lectiu que aporta la pràctica esportiva. Per tant, una mica el sentit és obligar-nos, sense deixar de banda la col·laboració necessària amb altres administracions, però obligar-nos a pensar, repensar, innovar, ser creatius perquè l'esport formi part del centre de la nostra agenda política.
I tornant al que deies al principi, amb la primera pregunta, no sé si el món de l'esport, l'esport català, és una línia estratègica pel que fa a la projecció internacional de Catalunya. També ho comentava el Raül en la seva conferència, per exemple, amb el tema dels Jocs Olímpics, competicions internacionals.
Quan algú pensa que és Catalunya, com deia en Raül Romeva, li vindrà al cap, evidentment, referents culturals, però també esdeveniments esportius o el nom d'algun club, com és el cas del Barça. Tot això és Catalunya, tot això és la nostra identitat, els nostres valors, allò que projectem internacionalment i, per tant, també una crida en aquesta trobada, continuar fent aquesta diplomàcia internacional mitjançant l'esport, que és molt important, tenint en compte que som una nació sense estat, que no tenim les eines d'un estat,
i que, per tant, moltes vegades, mitjançant l'esport, som capaços d'explicar al món allò que som. Raül, comentem una mica alguns dels punts que es tracta, potser és un punt de vista més tècnic pel que fa al món de l'esport. Primera qüestió, ara, a l'actual govern de la Generalitat, tenim una conselleria d'esports, però has dit que no només s'ha de crear la conselleria, sinó que s'ha de fer tota una niña estratègica, unes dotacions, perquè es pugui desenvolupar una política d'esport adient, no?
Correcte. Jo crec que tenir un departament és important perquè d'alguna manera és un contenidor de prioritats. El fet de poder tenir un departament que té com a línia prioritària i estratègica aquesta ja és un missatge en si mateix, però que l'important no és només tenir un departament sinó tenir les eines i els recursos per poder-ho fer. No només les competències, que les competències algunes ja hi són, algunes no però algunes sí, sinó també els recursos per poder aplicar aquestes prioritats. I òbviament tot això, si no tens una estratègia, si no tens un per què, si no tens un para què,
i especialment si aquest paraquet no està ben definit, doncs no serveix de gaire. Per tant, des del meu punt de vista, jo crec que és un gran encert tenir un departament i en tot cas la pregunta és què li fem fer o com el posem a treballar. I sobretot la pregunta més important, és a dir, no només què li fem fer en termes de
de govern de la Generalitat, sinó que li fem fer en termes de país, és a dir, com incardinem aquest departament, aquesta estructura, aquesta eina, en un projecte més global, que és el projecte de país, en què a banda del govern de la Generalitat hi ha altres actors, actors municipals, entitats, administracions, teixit cultural, esportistes, i per tant com creem una estratègia en què aquest actor, que és el govern de la Generalitat, sigui una peça important, no l'única, una peça important,
si vols, un primus interpares, però que d'alguna manera coardioni, dirigeixi, capitaneixi un equip molt més ampli que a nivell de la societat tenim molt ric. Ara volem estar parlant molt de temps, però aquesta estratègia, no sé què consideres que hauria de consistir com a pilars bàsics, una miqueta en la línia del que s'està parlant abans. Hi ha moltes coses, però si les he de resumir, les resumeixo en tres. El primer, hi ha un punt de narrativa, hi ha un punt de relat, hi ha un punt important. Tots els països
marquen la seva credibilitat i la seva marca en un concepte. Quan tu penses en Finlàndia, per exemple, en què pensa molta gent? Qualitat educativa. Quan tu penses en Estònia, en què pensa molta gent? En la governança electrònica, la governança digital. És a dir, han fet una aposta per un element que d'alguna manera els identifica molt clarament. Jo crec que Catalunya ja té una marca guanyada en l'àmbit esportiu. Qualitat esportiva no només és el punt de vista de l'elit, que és el que alguns països gosen fer. Mesuren esport bàsicament amb nombre de medalles olímpiques. Jo crec que Catalunya...
transcendeix aquest àmbit i, òbviament, la participació en esdeveniments internacionals és important, però justament els grans èxits internacionals venen quan tu tens una bona base, quan tu tens una bona societat en aquest sentit. Per tant, crear marca vol dir apostar-hi en tots els àmbits, des de tots els nivells administratius però també a nivell de departaments. El segon element és bàsic, és a dir, tot això necessita recursos.
A l'hora de prioritzar, les polítiques es defineixen per quins recursos poses a on. I això els pressupostos defineixen on van les teves prioritats. I per tant, quan un país decideix apostar recursos, no a l'esport en abstracte, sinó a unes determinades polítiques esportives que tenen un objectiu concret, que és la promoció de la inclusió, la promoció de la cohesió, la promoció de la salut, i en aquests objectius tu poses els recursos, no només a finançar...
per dir-ho així, grans clubs de venir amb projecció internacional, que també és important, però no només si tu pots posar els recursos en l'esport per a tothom, aquí tens una marca també molt important. I el tercer element, governança. El gran problema que tenim en l'àmbit esportiu moltes vegades és de dificultat de governança,
No només d'un punt de vista normatiu, sinó també de capacitats tècniques. Jo crec que avui la digitalització ens permet fer moltes coses i estem avançant molt en termes de modernització de la governança. L'àmbit esportiu se n'ha de beneficiar, però se l'ha d'ajudar que pugui fer això. Fins ara hi ha hagut una tendència a creure que això de l'esport és una cosa estrictament...
i ho és, voluntarial, bàsicament de temps lliure, que això d'entrada ja discrimina en termes de gènere, perquè normalment el que això fa és masculinitzar el sector, punt número 1, i punt número 2 també precaritza molt el sector. Jo crec que tenim una obligació en termes de governança que és modernitzar-la, primer, per garantir l'accés als òrgans de govern de tothom, això vol dir també principalment dones que avui no hi són representades, però també d'aquelles capes de la societat
que a vegades no hi poden accedir per un tema social o per un tema econòmic, i això discrimina molt, moltes vegades, la possibilitat de poder gestionar determinats entorns. Aquesta governança, aquesta visió republicana de la governança esportiva, no és només un tema de recursos, també ho és, és també un tema d'estructures, i aquí jo crec que el país podria liderar d'una manera molt, jo crec, molt valenta i molt decidida aquestes qüestions. Per tant, marca, construcció de marca, recursos, evidentment, i governança.
Dues coses molt ràpides vinculades a això que dius. No sé aleshores què és prioritari, per exemple, potenciar aquest esport de base, que hi hagi una pràctica esportiva molt més generalitzada entre dos capes socials o, per exemple, la posició que es pot aconseguir a través de l'organització de grans esdeveniments en un context en què els últims anys s'ha parlat de Jocs Olímpics d'hivern, tindrem el Mundial de Futbol el 2030. No sé quina seria la cosa més important de les dues.
diria que no és incompatible sempre quan estigui relacionat. És a dir, si tot ho juguem a organitzar grans esdeveniments perquè vingui gent i punt, no té cap sentit. Si l'organització d'un gran esdeveniment va acompanyat d'una política estratègia per garantir base i que indiferentment d'aquest gran esdeveniment et deixi un pòsit en el país, això té un sentit, això està justificat. Per tant, els grans esdeveniments no són ni bons ni dolents per se, ho són si estan encardinats en una estratègia col·lectiva. És a dir, si tu organitzes un esdeveniment
de caràcter esportiu, i amb la visió d'aquest esdeveniment el que fas és potenciar els clubs, els esportistes de base, la participació en aquesta activitat, que potser alguns acabaran participant en aquest esdeveniment o no, doncs això ja té el seu valor. Els Jocs Olímpics del Barcelona 92 van ser un bon exemple en aquest sentit, és a dir, amb la perspectiva del Barcelona 92 es van crear centres de tecnificació, centres de rendiment, es va invertir en esport, es va invertir en equipaments, es va invertir en tota una sèrie de coses
que l'objectiu era que el joc dels donantadors sortissin bé, però no només els jocs donantadors, sinó que hi hagués un llegat més enllà dels jocs que tingués sentit. Aquest és el gran debat amb els grans esdeveniments. No són només un aparador. Són un aparador, sí, però si només els plantegem com un aparador, jo crec que ens equivoquem. Per tant, no és incompatible. És a dir, les dues coses estan justificades si hi ha un per què i sobretot si hi ha un per què al darrere.
Jo no estic en contra d'organitzar un gran esdeveniment si hi ha una estratègia al darrere, no només cap a ell, sinó després, al llegat. Si el llegat té sentit, formar part del camí. El problema és que a vegades els grans esdeveniments estan pensats bàsicament en un criteri únic de rendibilitat temporal en el dia que passa i òbviament de privatització del benefici d'aquest esdeveniment. Òbviament jo aquí entenc que molta gent s'hi senti incòmode, jo també, i per tant en aquest sentit no hi estic a favor.
Ara, no perquè sigui un gran esdeveniment, el problema no és que sigui un gran esdeveniment, els gran esdeveniments també fan coses molt interessants, si sabem generar, no només la capitalització, si sabem socialitzar el benefici i sabem capitalitzar una mica també el llegat. Jo crec que amb dos exemples s'entén molt bé, els Jocs Olímpics de Barcelona del 92, com deia en Raül,
van portar una transformació no només a nivell de disponibilitat d'equipaments que després quedaven per a la ciutat, sinó també una transformació urbana. Les rondes avui són una realitat, la ronda de la litoral, perquè va haver-hi els Jocs Olímpics, igual que l'aparició, la construcció d'habitatges que van quedar per a la ciutat, com l'obertura, que no ha estat definitiva, però l'obertura de Barcelona al mar, i això és el que ens va deixar els Jocs Olímpics. A l'altra cara de la moneda podria haver-hi una Copa Amèrica, no?
on no hi ha hagut el retorn que la ciutat esperava, on segurament hi ha hagut uns organitzadors que han estat molt contents de celebrar la Copa Amèrica, però la ciutat de Barcelona ha arribat a la conclusió que si s'ha de celebrar, doncs l'hauran de pagar els organitzadors, però no amb els impostos de la gent. Per què? Doncs perquè el retorn i el llegat trenca l'equilibri de l'organització d'aquest esdeveniment, i per tant jo crec que aquesta és la línia que defensa Esquerra Republicana, la del retorn de l'esdeveniment i sobretot el llegat, com comentava el Raül.
Ja s'acaba la pausa, us agraeixo els dos i el temps que m'heu dedicat. No sé si es pot fer també una qüestió de política general, tema pressupostos i senyalitat, Elisenda. Ja heu fet la valoració des d'Esquerra Republicana, ho va fer l'Oriol Junqueras, però bé, no sé com es valora perquè recordo declaracions teves ja dient ens veurem al juny bàsicament i no sé si bàsicament és el que acabarà passant.
Nosaltres vam dir que, evidentment, Catalunya necessita pressupostos, com necessita sobirania. Esquerra Republicana sempre ha posat sobre la taula la necessitat de la recaptació dels nostres impostos i creiem que hi havia una improvisació per part del govern de la Generalitat a l'hora d'aixecar-se de la taula i premer el botó
del compte enrere del pressupost. Vaig fer unes declaracions on deia que Catalunya tindria pressupostos però que segurament s'hauria d'esperar al juny i ara treballem amb discreció en aquest sentit perquè pugui haver-hi pressupostos però que també hi hagi la garantia que hi ha uns compromisos o uns avenços en sobirania que s'acaben complint i nosaltres posem a la disposició del país tota la nostra força per assolir-ho.
Doncs agraïm a l'Elisenda Alemany que ens hagi atès ara per també tractar aquesta qüestió en el marc d'aquesta jornada sobre l'esport, també el terreny municipal que s'està desenvolupant aquí a Torre d'en Barra amb càrrecs d'Esquerra Republicana. Gràcies, Elisenda. Molt bé, moltes gràcies.