Vinga, seguim a la sintonia del Baix Gaià al dia. Avui per parlar d'un llibre que ens fa reflexionar sobre la nostra realitat, la realitat del nostre territori, estem parlant de 65 anys de progrés, balanç del desarrollismo a les comarques del Camp de Tarragona fins al canvi climàtic.
És un llibre que s'ha fet en àmbit territorial i han participat múltiples autors i es presenta aquest dijous a Torre d'en Barra. Per parlar-ne, d'una banda tenim a l'estudi en Jordi Sunyer, que hi ha participat. Bon dia, bon dia, encantat. I per telèfon ens acompanya qui l'ha coordinat, que és en Javi Milian. Javi, bon dia, benvingut també. Hola, bon dia. Comencem potser amb el Javi, que ens acompanya per telèfon. Es tracta d'un treball col·lectiu, oi, aquest?
Correcte. És un llibre en què han participat 24 autors, persones com el Jordi mateix, que han participat en el seu moment del món acadèmic i que es dediquen tant a la recerca a nivell de la seva comarca com a involucrar-se també amb els moviments socials. I tenim gent de tot arreu, de totes les edats, de tots els territoris, però amb aquest mínim comú denominador d'una formació acadèmica i un vincle acadèmic i a l'hora també
amb un vincle amb centres d'estudis d'arreu del camp i dels moviments socials d'aquest. Per això et volia preguntar, no?, perquè hi trobem gent vinculada des de, veia, en el llistat d'autors, des de la Unió de Pagesos, el JPEC, els centres d'estudis, vull dir, gent amb molta vinculació amb projectes socials. Correcte. Molts llibres es limiten a ser escris per grans entesos en el camp teòric, no?,
i creiem que hi havia d'haver un equilibri entre el que és el coneixement teòric i el coneixement pràctic. I, per tant, el fet d'estar tants i tants anys vinculat al cas del Salomón i de Pagesos, o en el cas de l'Andreu i el Javi i el JPEC, vol dir que no sols coneixen la teoria i han llegit molts llibres, sinó que enxafen el territori, coneixen la gent que ho viu i coneixen les problemàtiques que hi ha. I això és el que volíem reflectir. I també geògrafs com en Sergi Saladier, també vinculat en aquest cas a la CUP i amb molts moviments socials que hi ha hagut al territori.
Sí, de fet, el Sergi és un dels molts professors de la Facultat de Geografia de la Universitat Roble Virgili que hi ha Vilaseca, que participen d'aquest llibre. I el Sergi, com bé deies, també és militant de l'esclaventista, el que és el cas de Vandellós, i també hi ha trobat molta altra gent que també té un vincle polític en el seu municipi. Per exemple, el meu cas mateix, soc del casal d'Espartaferro de Reus, ho trobem gent que participa en sindicats, en partits polítics, en diferents moviments socials.
En el títol hi ha dues paraules clau que ens marquen l'inici i la situació actual, que és desarrollismo, amb aquest inici de progrés tal com l'entenem avui en dia, fins al context de canvi climàtic que estem avui. Partiu també ja d'una idea, anava a dir, no sé si prefixada, però sí d'anàlisi d'un model que s'ha anat perpetuant i no s'ha qüestionat, potser.
Correcte, la tesa principal del llibre és aquesta, que aquell model de desenvolupament que s'impulsa als anys 60, com tantes altres coses, ha sobrevingut el dictador. I, per tant, just en un any que es compleix 50 anys de la mort del dictador, aquest model que ens va impulsar desenvolupament continua vigent a dia d'avui. Ho veiem en projectes com el Harrog, en l'arribada de Creuers al port de Tarragona, en els macropolígons industrials que s'estan plantejant a la Conca Barberà i a l'Alcamp,
amb projectes que el que paten és per platuar el model de sol i platja a la costa i de tot això. I també això porta conseqüències que veiem que els 160 van ser unes i ara en són unes altres. Només cal veure, per exemple, el cas de l'habitatge, que és una de les problemàtiques principals que hi ha a dia d'avui.
És un model que aquí, en l'època del franquisme, va donar lloc al desarrollismo, després d'uns anys d'autoarquia va venir aquesta mena de boom constructiu i d'activitat econòmica, però també és un model que trobem en d'altres països, vull dir que no és un fet isolat d'aquí. Correcte, és precisament un model de desenvolupament que trobem en els països perifèrics, és a dir,
els països del centre d'aquest sistema món, els països desenvolupats, en aquest cas estem parlant dels anys 60, per tant, parlem dels països de l'Europa Occidental, el que fan és aprofitar que en altres països hi ha dictadures per treure un major benefici de la seva activitat econòmica. I, per tant, si d'au o pas munten la petroquímica aquí, no és perquè aquí tinguem la ruta del Císter o tinguem pobles tan bonics com Tardam Barra, sinó és perquè els treballadors no tenen drets laborals, perquè no hi ha legislació ambiental,
i, per tant, poden obtenir molt més benefici que no pas si munten aquestes fàbriques al seu lloc d'origen. I en el cas del turisme podem parlar exactament del mateix, és a dir, arribem a l'extrem, que estar un dia sense pensió completa a Solou surt més barat que no pas viure a Manchester o a Liverpool. Per tant, el que han fet aquestes empreses europees és aprofitar-se de la situació que teníem aquí per poder fer més benefici que no pas si haguessin hagut d'inpartir d'altres països.
I, efectivament, això passa aquí i passa en països de l'Àfrica i passa en països d'Amèrica Llatina.
quan parleu de per què vau decidir fer aquest llibre, perquè és un llibre que s'ha gestat relativament ràpid, en aproximadament un any, però parlàveu d'un moment, no sé si dir-ne crític, però sí que hi ha diversos projectes sobre la taula que hi ha sectors socials que qüestionen. Tu has esmentat Hard Rock, però també poseu com a exemple el projecte de la fàbrica de bateries o de components de bateries elèctriques a Morroig, el projecte de l'OTE.
Sí, m'arriba un moment en què 65 anys després és possible poder publicar un llibre que qüestioni aquest model, que aquesta és l'altra qüestió que plantejem en aquest llibre, no? Tot un seguit d'actors del territori, des de la universitat, a les institucions, a mitjans de comunicació, que han tancat fila sempre al voltant d'aquest model i han fet que aquest model sigui completament inqüestionable, no? Que qualsevol persona que es dediqui a plantejar alternatives o criticar aquest model sigui directament marraconat, no?
Per tant, agraïm també que des de la vostra ràdio ens dongueu veu, perquè està sent difícil de poder publicitar aquest llibre, tot i participar-hi 24 autors de les nostres comarques, determinats mitjans de comunicació de les nostres comarques. Què diem en el llibre, doncs? Diem que arribem a una situació de canvi climàtic, per tant, és una qüestió a nivell mundial, no només del nostre territori,
i alhora ens trobem amb projectes que representen que han de ser el futur dels nostres comarques que atenten directament contra el que s'està plantejant en aquests debats sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica que tenim a dia d'avui. Per tant, ha arribat un moment en què podem començar a plantejar-nos això. També perquè hi ha una nova generació que no va viure aquest desarrollisme, ni va viure la dictadura i, per tant, no té certes hipoteques mentals. I també perquè han pogut veure...
quines han sigut les conseqüències d'aquest model. I aquest progrés que s'ha venut aquí ha beneficiat. A mi no m'ha beneficiat, el Jordi no l'ha beneficiat, ha beneficiat el 4 o 5, una minoria de fora que ha utilitzat els nostres recursos naturals per poder obtenir un benefici i poca cosa més. Per tant, si nosaltres fem una anàlisi crítica de quines són les conseqüències d'aquest model, com fem al llarg del llibre
gent des de l'àmbit cultural a l'àmbit polític a l'àmbit social a l'àmbit econòmic, etcètera, el que veiem és que el que hem fet és condemnar-nos a un model que, com dèiem abans, és una economia extractiva, és una economia perifèrica, i hipotecar-nos que podem construir un futur d'un model econòmic que correspongui a les nostres necessitats com a poble i no als interessos d'una minoria.
Però els temps s'han canviat, vull dir que en l'època del desarrollisme, en l'època del franquisme, hi havia una darrers de regulació absoluta, anava tot una mica a l'ample, per dir-ho d'alguna manera, vull dir, avui en dia això no passa. Amb això no hauria de passar a dia d'avui. Et posarem un exemple. Quan la Guàrdia Civil entra a l'Indústria Coxe per l'anúncia contra l'explosió que ha significat la mort de tres persones, allí troben uns papers i veuen que aquesta empresa ha estat durant els deu anys abocant productes químics al mar.
i representa que la Generalitat tens factors que vigilen que això no succeeixi i està succeint. Per tant, una cosa és el que sembla que no ha de poder passar i l'altra cosa és el que passa.
Sentim-li la veu també al Jordi. Jordi, en tot van encarregar un article, un capítol més d'anàlisi polític, de per què passats tots aquests anys i veient que és un model que presenta moltes eficiències, per dir-ho d'alguna manera, no hi ha hagut un canvi polític al voltant d'això.
És una cosa que ens preguntem moltes persones quan fem turisme a fora, no? Tu vas, per exemple, a Navarra o al País Basc i veus aquelles valls, aquells pobles verds, aquelles zones industrials ben endreçades al voltant de les valls i quan tornes cap a Torre d'Ambarra i arribes a dalt al coll de l'illa i entres a Mordor...
Entres a Mordor... Vist de nit, si no hi ha fum, no és tan lleig. A tu et sembla lleig. Em fa por, em fa por. Quan vius aquí, no has sortit d'aquí i has nascut ja en aquest ambient petroquímic, no et fas preguntes, però quan has tombat una miqueta arribes aquí i et fas la primera pregunta.
La primera pregunta té una resposta, que és que aquest model econòmic dona molts beneficis, però llavors et dones un tomb pels barris i veus barris degradats, escoles d'alta complexitat, etcètera. És a dir, veus que els serveis públics no reflecteixen pas aquest benefici. Segona imatge, que és la que jo també poso damunt la taula abans d'intentar respondre aquesta gran pregunta que em va tocar intentar-hi reflexionar, i és que jo últimament, des de fa uns anys, vaig de Castelló de la Plana a Torre d'en Barra amb trens,
Bé, no sé si us agraden els esports d'aventura, si teniu paciència i prou cobertura i prou pila al mòbil, però és una cosa impossible de fer. Amb un viatge que hauria de durar una hora, hora i quart, pot durar, si tot va bé, quatre hores, amb transbordo a l'aldea, fora del municipi que et deixa allà, etc. I llavors, és a dir, tens una sèrie de serveis públics que estan en fallida, en fallida tècnica...
I tens grans empreses extractives turístiques i petroquímiques que tenen grans beneficis. A mi quan m'han convidat a fer aquesta reflexió em va encantar perquè trobo que provenint dels moviments socials com provenc jo i també del sector cultural, centre d'estudis, etcètera, hi ha una sèrie de qüestions que no es toquen i toca començar a parlar-ne.
Parlem de passat, d'aquests 65 anys, però parlem sobretot de present i de futur. És un llibre per reflexionar. Llavors, l'acte de Tordambarra pretén socialitzar aquest debat que hem tingut al llarg de l'any. Per mi ha estat molt interessant perquè hem estat colze a colze amb professors de la universitat, amb altres companys de moviments socials que havíem compartit...
diferents lluites, altres que no ens coneixíem, hem debatut textos, hem pogut posar damunt la taula preguntes. No sé si, en el meu cas, hem arribat a bon port, però penso que la reflexió interessarà i que l'acte que farem a Torredembarra donarà peu a que la gent pugui participar.
De l'acte en parlarem després quan acomodem el Javi, però Javi, ara ell parlava d'aquest procés d'intercanvi en el procés de fer el llibre. Com ha anat? Perquè suposo que teníeu, has parlat de més de 20 autors, que cadascú tenia signat un tema i us heu anat intercanviant els textos? Heu pogut comentar com ha sigut el procés d'elaboració d'aquest llibre? Bé, doncs la primera part ha sigut trobar l'equip de gent que estigués disposada a treballar.
i que pogués escriure sobre un tema, perquè són 24 autors, més de 25 temes monogràfics, són estudis molt de síntesi, de 5-6 pàgines cadascun, per tal que el lector els pugui llegir tranquil·lament i no sigui una lectura feixuga, per tant és un llibre adreçat a tots els públics, i vam trobar gent que pogués escriure de tot, gent que també fos representativa de tot el territori, per exemple el Jordi,
és l'únic autor del Baix Gaià, però tenim gent de tot arreu, de totes les comarques, de la Conca, del Priorat, del Baix Camp, i per tant volíem que també fos una imatge de tot el territori, que ningú es quedés fora. De fet, per exemple, tenim un capítol que es diu La perifèria de la perifèria, que és que la Roser Bernet del Molai, que parla específicament dels problemes del Priorat, la Conca, i els pobles de muntanya de les altres comarques, que tenen unes particularitats concretes.
i que són també els que es van quedar al marge d'aquest procés de desarrollismo, i el que han anat fent és que a mesura que la gent anava acabant el seu capítol, compartir-lo amb tota la resta perquè tothom hi pogués fer les seves esmenes, ja fos per dir això, podríem planejar-ho així o això, o no estic d'acord amb això, fem-ho així o fem-ho d'altra manera, i al final resultant és un llibre en què ja veureu que
els autors no signem els capítols que han escrit cadascú, sinó que els autors signem la portada al llibre. És a dir, els autors en fem corresponsables de tots els capítols que hi ha escrits. D'aquesta manera el que estan dient és que tots i totes les que signem aquest llibre compartim tot allò que es diu en aquest llibre.
N'hem anomenat algun dels autors. Ara anomenaves la Roser Bernet, activista del Priorat amb una llarguíssima trajectòria, també escriptora. Hem parlat del Sergi Saladier, que és geògraf, professor a la Universitat Rovira i Virgili, el Gerard Escolar o el Javi Jiménez del GPEC, el Jordi Suniequi de Torredambarra. Qui més trobem en aquest llibre? No els podem citar tots, però si pots posar algun exemple més. Només de professors de geografia a la Universitat Rovira i Virgili,
en trobem Robert Casadevall, en trobem també professor de Dret Ambiental a la Universitat de Roble i Vigil a l'Aitana de Barga de Tarragona, en trobem també de la Facultat de Geografia de l'Urre de l'Escar Saladí. Després, abans que parlaves de Barcelona Wall o de Harroca, com es digui, tenim l'Eloi Redon, que és de Vela Seca, i l'Anna Requesens de Can Vils, que són els dos copartaveus d'aquesta plataforma. També en l'àmbit dels monuments socials tenim la Júlia Garanell del Morell, que és membre de la plataforma Celnet,
Per tant, ja veus que tenim gent repartida per tot el territori de diferents edats i gent més vinculada al món de l'acadèmia i d'altres més vinculats als moviments socials.
Toqueu pel que vas explicant, els temes que hi ha candents en aquest moment, en la configuració del nostre territori. Has parlat del cel net, per tant, la petroquímica. Has esmentat la situació de Montroig, ja n'hem parlat, amb l'OTE, tot el tema de hard rock, que són temes, el tema de hard rock i l'OTE, que no sabem si ho arribarem a veure algun dia o no. L'OTE sembla que està molt més encarrilat, però hard rock ara mateix sembla que el més calent és a l'aigüera.
Sí, el que passa però és que el projecte de Hard Rock tenia un punt important, que eren aquells terrenys que la Caixa s'havia quedat en Port Aventura i que no sabien on col·locar-los, i finalment la Generalitat els hi ha col·locat, no venent-los a Hard Rock, sinó comprant-los ells. Per tant, amb diners públics han regalat un negoci a la Caixa i, per tant, suposo que ara els senyors de Barcelona ja no tenen tanta pressa que aquest projecte de Hard Rock pugui tirar endavant, perquè un dels objectius ja l'han aconseguit, no?
I, per tant, és important d'aquests projectes que no sabem si es faran o no es faran. Recordem també, això sempre passa en grans projectes, no? Portaventura havia de ser una cosa molt gran i va acabar sent una cosa molt més petita. Havia de ser una empresa d'un tipus i va acabar sent una empresa d'un altre. Vull dir que sempre que ens fem projectes d'aquests, com que molts cops el que hi ha és bàsicament fum, doncs a mesura que va avançant i la cosa es va torçant, doncs van reconfigurant i al final no sabem mai com acabarà, no? I esperem que el projecte de Hard Rock no acabi tirant en vanc
Bàsicament perquè és un perill, no un perill pel territori, per tot allò que Port Aventura hi ha significat i per tot el que significa per cronificar aquest model de turisme que tenim a la Costa Daurada, sinó perquè estem parlant directament d'un perill per la salut humana, perquè el que estem fent és fomentar l'odopatia. I només cal veure els canvis que hi ha hagut en els darrers anys amb les apostes esportives, amb els jocs d'atzar, de casino que juguen a internet i amb el que això està fent a la societat.
doncs imaginem-vos el que significaria tindre un macrocomplex que es dedica bàsicament a fomentar l'odopatia, no? Però a la banda d'aquests grans projectes també hem de parlar de coses que potser no són tan actuals però continuen sent actuals, no? I per exemple podem parlar, ja que avui estem parlant amb gent del Baix Gaià, doncs del pantà del Catllà que es trangula el riu Gaià, no? I un pantà que es va construir en el seu dia pels interessos d'una empresa en particular que no ha funcionat mai i que sí que el que ha fet és destruir tot un ecosistema, no?
i com aquestes qüestions que fan fer en aquell moment encara continuen vinculant-nos en la realitat, perquè són temes que a dia d'avui encara no se'n resol i fa anys i anys que va generar-se en tots aquests danys. Per tant, igual que en parlant del Gaià, podem parlar del transversament del Siurana, que fa que el riu no pugui arribar a l'Ebre, o podem parlar de tants i tantes altres coses que es van fer en el seu moment, i algunes d'elles que, per sort, com és el cas dels muntanyans o dels gorts de creixell, gràcies a l'organització socialista,
de la gent es van poder salvar, però la majoria, malauradament, encara ens hipotequen al nostre dia a dia. El Jordi anava fent que sigui amb el cap i anava apuntant coses, perquè aquests temes ja li toquen més de prop. Deia que són temes candents, molts d'ells també de fruit de batalles, i a vegades també hem de recordar les batalles guanyades, perquè som fills de tantes batalles perdudes, i en aquest cas, bé, Muntanyans 2 es va poder aturar, no?,
I al riu Gaià també hi ha hagut una batalla a través de Salvem el Gaià i després de Terres del Gaià, que va aconseguir el cabal ecològic, tot i que ara està una mica aturat i volem seguir, anar més enllà, però és un tema que clamava al cel, que una empresa química fos propietària de l'aigua, que és de tots.
I bé, tots aquests temes que he anat tocant i que he anat prenent nota també, perquè voldré que surtin, com a conductor de l'acte que seré a la torre, voldré que surtin, perquè en el dia a dia no som conscients, les presses, les feines, els fills...
no hi arribem i dijous convidem a tothom a aturar-se i fer una reflexió sobre aquestes notícies que tan sovint passen desapercebudes com l'explosió d'Ecoxe que és de les coses que m'he apuntat o del model que perpetua Hard Rock amb el tema del turisme massiu i la ludopatia i després la jugada aquesta m'he pres la nota aquesta la caixa darrere dels terrenys de Hard Rock que ha acabat comprant la Generalitat
No sé si encara els ha comprat, això tinc el meu dubte, perquè ara ja em perdo una mica amb el tema hard rock perquè és complex, però diria que encara no s'ha fet, o sigui, s'havia de fer tot amb una única operació de compra al moment en què es fes el traspàs i crec que no s'ha fet encara. No, però al principi el que està provat és que l'Institut Català del Sol compra els terrenys perquè després ell els vengui
a l'empresa que hagi de fer o el que s'hagi de fer allà. Però encara no s'ha fet. Clar, la qüestió és si això s'ha de fer així amb aquest intermediari pel mig és perquè la cosa no està clara, perquè si no, quan la Generalitat intervé d'intermediari en una compra entre dues empreses privades.
És un dels temes que s'ha qüestionat des d'un primer moment amb aquesta operació que encara s'ha de dur a terme. Mireu, ara m'he fet pensar... Perdona un moment, si això encara no s'ha ficat a la pràctica, com bé dius, és perquè la plataforma Tornar Rock i dos partits polítics al Parlament ho han evitat perquè han detectat un munt d'irregularitats en el procés de compra i venda dels terrenys.
Ja, ja. Bé, això seria, ja et donaria per tothom una entrevista, a més, puc dir que sóc una mica parafectada amb el tema. Mireu, abans que anem tancant l'entrevista, és que m'heu fet pensar en una nota de premsa que vaig rebre dies enrere, que és de la Universitat Autònoma de Barcelona,
Diu, un primer estudi integral mostra un gran suport a les idees claus del decreixement, però no al terme. Vosaltres, en aquest llibre, entenc que una de les idees que s'adboca és aquest decreixement econòmic, aquesta necessitat d'una economia menys extractiva, menys agressiva.
que, si ho expliquem, la majoria de gent estaria d'acord amb moltes idees, però després, a la pràctica, això no es veu i potser és del que parles en el teu capítol, Jordi. Sí, aprofitem, ara que està, diguem-ne, en les portades, aprofitem per parlar d'un tema que és candent, que és que, precisament, les alternatives populistes que estan creixent de l'extrema dreta atien l'odi, el rebuig contra el pobre, però són incapaços de qüestionar
tota aquesta economia extractiva, d'aquesta riquesa que es genera aquí, marxa. És a dir, contra el ric no s'atreveixen i contra el pobre estan atiant aquestes idees que els està donant molts de fruits a les enquestes. Ja veurem.
Explica'ns, Jordi, una miqueta com anirà la presentació, perquè primer, la padrina, que això no sé si ho hem dit en cap moment, la padrina al Centre d'Estudis Sinival de Mas, es farà dijous que ve a les 7 de la tarda. On la feu? A Calma i Am? A Calma i Am, a les 7 de la tarda. Tindrem el Sergi Saladier, l'Aitana de la Varga, el Xavi Milian, que l'esteu escoltant ara a través del fil telefònic, i jo mateix que conduiré l'acte.
I bé, és un acte obert a tothom, al Mayam, al carrer Sant Rosolí, al carrer del Cafè, i al centre d'estudis Cine Valdemàs està al darrere, ja ho sabeu, estic allà a la Junta, entusiasmat de poder acollir aquest llibre, on també hi participo, i bé, no ho hem dit, és un llibre que també, doncs, editat per l'Odiable Gros, aquesta editorial. A més, per editar, això no ho havíem comentat.
aquesta editorial tan xula d'aquí del Camp de Tarragona i tan vinculada als moviments socials. Per tant, és un acte que intentarem que no s'allargui, ho dic perquè ja sé que tothom té molta pressa, però que prometo que serà interessant. Però suposo que també, Javi, l'heu plantejat una mica aquest acte com un debat, no? Sí, de fet el llibre és la primera part del projecte, la segona part és justament la que estem fent ara, que és anar recorrent al territori,
per presentar aquestes tesis i poder debatre amb la gent, tant els que estan a favor com els que estan en contra, perquè precisament l'objectiu del llibre és trencar amb el silenci. Per tant, poder fer aquestes presentacions és un èxit perquè demostra que el llibre té interès perquè d'allò que parla és una cosa que no s'ha pogut parlar mai. De fet, la xerrada que fem a Torre d'en Barra és la número 16, vam començar a principis d'estiu,
I ja en tenim de preparades fins a Sant Jordi de l'any que ve. Per tant, en total farem unes 25 xerrades a rodar el territori. Vull dir que és important no sols publicar el llibre, sinó que en puguem parlar amb la gent perquè és la millor forma de poder-lo socialitzar. Déu-n'hi-do, eh? 25 xerrades. On heu anat, ja? Doncs mira, la setmana passada vaig estar a Serral i a Montrach del Camp.
Però, clar, com que són 24 autors, doncs aquesta és la gràcia, que les xerrades... Us aneu repartint. Exacte. I llavors, doncs, només a la comarca del Baix Camp han fet 9 xerrades. A l'Alt Camp hem fet només el Cuber, però tenim pràpidat ja a Valls i al Pla de Santa Maria. Al Priorat encara no hem fet cap, però n'hi ha 4 programades d'aquí l'any 9. A Tarragonès, doncs, mira, a la ciutat de Tarragona n'hem fet dos i ja hi ha una tercera de plantejada i també hem fet a Vilaseca.
Vull dir que anem fent i encara ens queda molt per fer, però ja et dic, el llibre no és al final recorregut, sinó que el llibre és l'excusa per poder trencar amb aquest silenci i poder començar a debatre amb la gent sobre què ha implicat aquest model, quines conseqüències té i com podem fer-ho per capgirar, si és que això és possible.
Tornem una mica al principi parlant d'aquest llibre, perquè fa estona que no hem repetit el nom, 65 anys de progrés, balanç del desarrollismo a les comarques del camp de Tarragona fins al canvi climàtic. Has dit al llarg de l'entrevista que es tracta d'un llibre divulgatiu en capítols curts per fomentar el debat.
però sí que heu insistit, més enllà que sí que parteix d'un cert ideari polític, també s'ha de dir, però hi ha també recerca darrere d'aquell llibre, i abans comentàvem noms de professors de la Universitat Ruire i Virgili. Sí, de fet, l'objectivitat no existeix, i menys en termes socials, és a dir, tothom té unes idees i uns mètodes que no...
per analitzar la realitat i arribar a unes conclusions i per això no ens n'amaguem pas ja t'he dit que la majoria de no, la majoria no, tots els autors són gent que estem al món de l'acadèmia i dels moviments socials precisament el que plantegem en el llibre és que totes aquestes institucions que venen això com el model únic sí que precisament es van entendre una objectivitat que no existeix i quan veiem amb els estudis que fa l'URD amb Red Sol de la Generalitat sobre el que respirem ha fet que fa fort, vull dir
o els estudis que fa a la universitat pagats per la Diputació de Tarragona en parlant sobre la vall de l'Hidrogen Ver, etcètera, etcètera. Vull dir, aquí no anem a fer propaganda, que és el que fan aquestes institucions, és el que fa Albert i Tarragona quan publiques 18 pàgines a tot Colom diumenge a les pàgines centrals dient l'UBO i la bona gent que són la gent de Dau i de Bast. Nosaltres el que venim a fer aquí és a fer una anàlisi amb dades objectives, com ara que els municipis costaners
de Catalunya són on hi ha majors desigualtats socials de tot Catalunya, i això no ho diem nosaltres, això ho diu la Generalitat, per tant, totes les dades, absolutament totes les que es plantegen en llibre, són dades oficials d'institucions com a Generalitat, per tant, que no crec que puguin ser acusades ni d'amazones ni de comunistes, i a partir d'aquí, doncs, s'obre el debat, no?, i ens hem trobat ja amb xerrades, que hi ha gent que qüestiona coses com les que diem, i benvingudes siguin, d'això es tracta, no?,
Molta gent, per exemple, de vegades ens diu que aquest, bueno, vosaltres el critiqueu, però que aquest ho ha fet, vosaltres. Dic, bueno, dic que no ho sé el que haguéssim fet nosaltres, perquè nosaltres no tenim cap solució màgica, ni ens paguen per pensar això, sinó que cadascú té la seva fanya, però el que sí que està clar és que el que tenim no s'aguanta. I abans parlàvem del Gaià i parlàvem del Surana, per exemple. Si aquí podem tindre un milió de turistes cada any, és perquè puguem, és perquè robem aigua de l'Ebre, perquè no tenim prou recursos...
d'aigua per poder tenir la població que tenim. El Jordi va fent que sí. El Jordi va fent que sí. L'aigua és un tema, eh? Vull dir, toqueu una mica, perdó, amb la comparativa Tierra, Mare i Aire, no? Toqueu l'afectació que hi ha hagut d'aquest model econòmic en els diferents àmbits de la nostra vida i del terreny on vivim. El que està clar és que la recepta màgica no la té ningú, però que això que hem tingut i que encara hi som i que encara ens volen continuar aprofundint,
això sí que no s'aguanta per enlloc. I, per tant, és urgent de parlar-ne. Senyor, se'ns ha acabat el temps, però us agraïm moltíssim que ens hagueu acompanyat avui parlant d'aquest llibre, 65 anys del progrés, balanç del desenvolupisme a les comarques del camp de Tarragona fins al canvi climàtic, que és el moment actual. Jordi Sunyer, moltes gràcies. Gràcies. Javi Millán, moltes gràcies. I recordem la presentació de Torredembarra aquest dijous, dia 11, a les 7 de la tarda a Calmajam. Fins la propera. Moltes gràcies. Adéu. Moltes gràcies. Adéu, Javi.