Fins demà!
Avui a l'estudi d'on a la torre tenim tot un repertori teatral, tot un elenc, perquè res, d'aquí pocs dies, el diumenge, hi ha una estrena teatral a la vila amb segell de DO local. Ens acompanyen els integrants del grup Afect Teatre, entre ells la seva presidenta. Comencem allò amb càrrec d'honor. Sé que no tenia ganes de parlar gaire, però és igual, la posem al compromís, la Mari Gómez. Almenys saludar.
Bona tarda, és un plaer estar aquí. I per nosaltres que estigueu aquí també. En David Velasco, que és el director i l'autor d'aquesta obra que s'entrenarà. David, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per convidar-nos i val a dir que la Mari, a banda de presidenta, també és una gran actriu. Una de les actrius. Per tant, que no quedi sense dir.
I en Sergi Martí, que als oients de tota la vida d'Ona la Torra segurament li sonarà la seva veu, perquè ens havia fet una meravellosa secció de cuina tempsà. Per socar-hi pel. Molt bona tarda a tothom. Oh, i tant, és veritat. Era per socar-hi pel nom. Saps que encara guardem les sintonies, si són xulíssimes? Ens van fer uns farts de riure. Molt, molt, reiem moltíssim. I en Joan Torra, que és actor també de la companyia. Això mateix.
A veure, no sé gaire per on començar. Comencem una mica per explicar qui sou a Efect Teatre, perquè aquesta és la vostra segona obra. Us vau estrenar quan fa un o dos anys que vau estrenar Comadrejas. Va ser l'any passat o fa dos? Ja començo a perdre el compte. Jo penso que més de dos. Més de dos? Sí, sí, sí. Vam començar a fer les Comadrejas, quasi jo diria que tres anys porté ja. El que passa és que, clar, van fer moltes interrupcions, però fa tres anys, sí. Sí?
Com se us va ocórrer crear un nou grup de teatre aquí al poble? Perquè històricament hi havia hagut el nus escènic, però creieu des de zero un nou grup de teatre que es diu Efect Teatre. Per què i com va ser? Doncs mira, just...
al centre d'escènic vam anar a aprendre, a fer teatre. Allí ens van trobar uns quants, per exemple, el David també hi anava i algun dels components de la companyia van començar allí a fer teatre i quan vam acabar el grup van decidir que això ho podríem fer nosaltres mateixos i vam crear aquesta companyia.
Amb la primera obra, amb Afecteatre, i ara ho obro una mica més en tothom, amb Les Comadrejas, que partíeu d'un text, ara no recordo qui era l'autor, Miguel Miura? Miguel Miura, correcte. Vau agafar un text que ja estava escrit, a més amb un to de sàtira, i que us ha funcionat molt bé, perquè...
Vam fer una readaptació, ho vam fer a la nostra manera. I penso que va sortir bastant bé, la gent s'ha divertit molt, que això des tracta, que la gent passi un moment agradable i sortint d'allí tots contents. I va sortir bastant bé. Molt bé, i de fet encara la vau representar aquesta festa major, per Santa Rosalià. Vau fer ple, es va quedar gent fora. Sí, filla, es va quedar gent fora, ens va sentir molt de greu.
I ens hem de plantejar a veure si l'Ajuntament ens deixa actuar potser en local més gran com el Casal, per exemple, o, bueno, buscar alternatives perquè ens va sàpiguer molt de greu, va quedar bastanta gent fora. Però no vau fer després una funció alternativa? Vau veure això. Vam fer una altra. Vam fer una altra i també se va omplir tot l'espai. Una altra vegada. O sigui que no dic que no tornem a fer una altra, perquè encara n'hi ha gent que l'agradaria...
Bueno, a més, les comadrejas està prevista a la Riera. Sí, això ho anava a dir, no? Perquè encara l'aneu rodant? Sí, sí. Quin dia hi aneu a la Riera? Home, tenim les perruques i els vestits, ho hem d'aprofitar. Al principi, el 31. El 31, sí. El 31 de gener. O sigui, d'aquí... A la Riera de Gallar. A la Riera. I em preleu, heu estat estrenant o assajant aquesta altra obra que estreneu ara, que encara no n'hem dit res. Mira, anem per passos, perquè hem dit aquest diumenge estreneu aquí a Torre de Barra, però no hem dit ni el títol de l'obra...
que el títol de l'obra és L'autèntica soledat del corredor de fons, que és un text que ha escrit en David Velasco, i jo li deia, però si hi ha un llibre, hi ha un llibre que es diu així, i tu m'has matisat, David.
Sí, que no té res a veure amb el llibre, res de res, i també és el títol, a veure, la cançó és La solitud del corredor de fons, el títol del llibre, i també d'una cançó d'Iron Maiden, però l'obra no té absolutament res a veure, són coses completament diferents. El que tenim, el que tindreu diumenge, és una comèdia,
que he de dir que les actrius, els actors, ho fan genial, i ho fan genial no només actuant sobre l'escenari, pel que és la tècnica teatral, sinó que encarnen els personatges que fan, cosa que és molt difícil, i a més han aportat un munt de coses a l'obra,
amb idees que han tingut, de dir, escolta, em moc per aquí, em moc per allà, dic tal cosa, faig tal moviment, i la veritat és que han enriquit moltíssim l'obra, i vaja, és que els actors, les actrius, fan l'obra, el text és paper, és negre sobre blanc, és un paper, i ells que són fantàstics, són magnífics, són espectaculars, us ho passareu molt bé veient-los, perquè és que
i ara, de veritat, ho dic amb el cor a la mà, no tenen res per envejar a professionals que visiós sobre l'escenari. Ja està dit. Bé, això passa... Eh, que guapos! No, no, però això ho he sentit dir a vegades fins i tot de mateixos professionals que diuen, ostres, la frontera moltes vegades entre el teatre amateur i el teatre professional està en el fet que els professionals cobren i els amateurs no cobren. I els amateurs tenen altres obligacions...
Sí, això també. Com va anar la tria d'aquest text? No sé si és un text, David, que tu ja tenies al calaix i el vas posar sobre la taula i els vas oferir a la companyia, o és una cosa feta a mida. No va anar així. Vaig arribar a la reunió amb armes de foc i els vaig amenaçar que els agradés o no calia fer aquesta obra. Però tu ja la tenies.
La tenia d'abans i jo te la vaig demanar. Aquesta obra l'havíem treballat fa un any però només vam poder fer una representació i va quedar apartada per circumstàncies de la vida que ara no val la pena entrar-hi i el que passa és que com que també han entrat persones noves a la companyia han canviat els papers vaig escriure personatges nous per persones que van venir
i hem introduït música, hem fet molts canvis, i de fet, quasi m'atreviria a dir que són pràcticament com dues obres diferents, amb molts semblants, però hi ha hagut molts canvis. També et diria que és una obra perfecta per companyies amateurs, perquè, a part del personatge principal, tots els altres actors, no sé si puc fer algun spoiler,
Cada actor té una escena... Fins a un cert punt. Si no, no vénen. Cada actor de la companyia té una escena amb aquest actor. Llavors, si per el que sigui ens fallés algun actor, suprimeixes aquell personatge i aquí no passa donada. És còmode. És molt còmode.
Per tant, entenc que hi ha un actor protagonista que va interaccionant amb tots els altres. Correcte. Qui és el corredor de font. Tu ets el corredor de font. Quasi no li hem sentit la veu. Bueno, no passa res. Tu fas atletisme a la vida real? No. Com has interioritzat el personatge? Has hagut d'anar al gimnàs, has posat-te a la cinta? No, no, no. Simplement li vaig preguntant al David això com es fa? Això com ho feu? Perquè ell sí que...
No, jo la veritat és que no soc gaire d'esport, la veritat, però bueno, en aquesta obra, doncs sí, soc un correu de fons i la veritat és que molt content i molt orgullós que el seu dia m'escollissin com...
com a protagonista, que va ser, bueno, principalment, elegit per als companys i sobretot el David i la Mari. Com vau fer això? Vau fer càsting intern? No, jo penso que el vaig veure i vaig dir, a tu. Bueno, és que de fet passa una mica així, em va dir, farem aquesta i tal, i tu seràs el corredor, i dic, el corredor de què? I tu descons, comença, i quan arribis ja avisaràs. Clar, no sabies si era un cobrador del frac o...
Bàsicament tots repetim personatge de quan la vam interpretar l'altra vegada. Sí, de fet ara és com a Andreja, jo també hi sortia. Hi ha un altre paper molt diferent, sí. A veure, expliquem una mica la història, fins on es pugui, perquè ara deia el Sergi, no fem espòilers, però sí que podem avançar una mica com va això. Qui és aquest corredor de fons?
Bé, que fins on puc. Aquell actor, no? És una mica drama perquè és una mica comèdia i tragèdia per mi. Tràgicomèdia. És una tràgicomèdia tal qual, com diu la Mari. I és molt divertida, la veritat és que és molt divertida i té diversos matisos perquè justament
Com dèiem, aquest pobre corredor de fons, l'autèntica solitud del corredor de fons, li passen unes coses més agradables i unes menys a l'obra, a la qual tots ells són els que col·laboraran amb mi i em van fent cosetes.
Perquè la resta de personatges qui són? Si el protagonista és el corredor de fons, he d'interpretar que és un corredor que va corrent i es va trobar gent al llarg del recorregut. Més o menys. Bueno. Però hi van los tiros. Sí, aquí sí que no podem. No podem parlar dels altres personatges. Sí, els personatges... Mira, el David. Jo dic una miqueta i vosaltres...
Els personatges que et pots trobar són a l'obra, són personatges que et pots trobar al carrer, però òbviament, com que estem parlant de ficció, són personatges que alguns podries dir que sí, que fan el que fan i el farien a la vida real, i d'altres potser és una mica una exageració o una caricaturització
del que seria un perfil de personatge. Però com que surten tants actors i actrius, hi ha personatges molt diversos, crec que això també pot ser una de les gràcies de l'obra, de veure aquests personatges tan diferents com interactuen amb el nostre protagonista.
I hem de pensar en un espectacle coral, en què passen escenes amb molta gent dalt de l'escenari, o són interaccions més aviat de parella, això que comentava Sergi, que si en sec desapareix un actor amb algun bòli que no hi pot ser, podem tallar una escena, com es configura l'obra? És pràcticament el corredor, i a mesura que va passar l'obra van apareixent personatges que desapareixen a la següent escena,
i que cada un té la seva cosa amb el cordó. Tots tenen alguna cosa amb mi, diguéssim. Quasi. Amors i desamors. Hi ha amors i desamors en aquesta obra? Quasi, quasi. No va per aquí. Hi ha una noia sexy, hi ha una ecologista, hi ha una... Un rapero. N'hi ha de tot. Ja sé. Molt diverso. No tenen res que veure amb els altres. L'únic que és...
Jo soc el que soc. Bueno, tinc una companya també que és corredora i un company que també hi apareixen, fan la seva aparició. És a dir, que no entrenes sol. Aquest corredor de fons no entrenes sol. No, home, has de pensar que al final és una marató, per la qual cosa se suposa que, mira, en pillau tres i tres són els que surten per allà al mig. Mira, Anna, durant l'obra comença que passa al corredor, d'acord?
i té un petit problema i llavors a partir d'aquí van apareixent personatges. A partir d'aquí és l'obra. A partir d'aquí és l'obra. Del petit problema que tinc. Es pot dir quin és aquest petit problema de bancada? Això hem d'anar al teatre. És el minut 1. El minut 1 normalment es pot explicar. Se'n contaré després. Jo què?
Després, sense micròfon, millor. El que puc dir és que té una sèrie de components que, com ha dit molt bé el Joan, és una comèdia amb tons àcids o tràgics, però té una miqueta d'erotisme, té una miqueta de violència, té molta violència verbal... Per això dic, hi ha molts matisos. Sí, sí, sí. Home, se'ns escandalitzaran les iaies si van a veure l'obra, perdó, eh? No! No!
Elles també van ser joves. Erotisme, no. No, però ho deia més per les paraules malsonants. No, no. Jo me'n recordo d'un espectacle que vaig anar a veure, molt divertit, però també molt sanguinari, i deien moltes males paraules. No, nosaltres... I em vaig trobar que totes les iaies es van escandalitzar de les males paraules, però no de tota la sang que corria en l'obra, que era molta. Ja, ja.
No, en aquesta obra, no, paraulotes... Home, jo sé que en tinc alguna. Sí, però no, res de l'altre món. Són suaus, res de l'altre món. I el que deia el David és punts potser eròpics, però no sexuals. No, home, no, ja m'imagino que no començareu a fer coses tant les... Mare de Déu. Tal com està avui dia, tota la joventut pot, és per tots els punts. És per tots els punts. Sí, exacte.
No hi ha res que no es pugui exigir. No hi ha nedats. No, no, no. No hi ha límit d'edat. A Comadreja es tiràveu bastant de l'esperpent. Jo no la vaig poder veure, però sí que vaig veure fotos. Clar, tot era com molt exagerat. Abans deies, teníem els vestuaris, les perruques, perrucots. Sergi, jo recordo haver-te vist en fotos transvestit completament. Perrucots, perrucots. Un perrucot, és la paraula, no? I era seva. Aquí tendim una cosa més naturalista o també tirem a l'estracanada, David? Sí.
No, és natural. No tant. Vull deixar clar una cosa. El tipus d'humor que presentem aquí, crec que les comadrejas anava en la mateixa línia, no és un humor estracanada de tipus aterrizar com ho podes, de l'humor fàcil, el que intenta que cada 20 segons la gent comenci a riure de forma incontrolada. No, és un altre tipus d'humor.
que potser et pot fer riure, però sobretot et farà somriure. Jo, per exemple, vull dir que jo com a espectador, potser seré molt estrany, jo he vist comèdies al teatre o al cinema que no m'han fet treure cap riallada, però m'ha saturat divertidíssimes. Nosaltres intentem que sigui divertida, que la gent s'ho passi bé...
i pot ser que en algun moment hi hagi riallada, però no és estracanada, en plan, et llanço un pastís de... Exacte, un pastís de l'altra, i després et faig la traveta i caus de morros. No, no és això. És més aviat una comèdia dialèctica. Sí, hi ha molt de diàleg. Ho diu així com un muntat de resignació de mare de Déu, si ho arribo a saber. No, no. És petit, estudiant?
No, petit no, he disfrutat, però sí que és veritat que el David pot dir, bueno, com tots, que jo al principi deia, jo això no m'ho aprendré mai, que al final és un text que és bastant bàsic, diguéssim, el meu, però clar, al final són, quan els vaig comptar, em vaig, perdó, per la paraula, em vaig acollonir una miqueta. Quantes pàgines tens? 58 interaccions.
Però sí que és veritat que són bàsiques, són fàcils, però quan jo veia que els altres s'entenen sis o set, jo deia, jo tinc una mica de TDA, llavors això, jo pensava, hauria de posar les xuletes per allà per terra. Jo ja veia les cares del David i la Palmira, que és la seva, bueno, la nostra...
Coddirectora? Sí, exacte. Regidora? Quin carreg li donem a la Palmira? Ajudant de direcció. És ajudant de direcció en aquesta... Sí, també s'ha de dedicar a tot el que és el vestuari, a la decoració, tot això, escenografia, tot això. Ostres, escenografia, clar, mira, això també us ho volia preguntar perquè, i no ho hem dit al lloc, serà diumenge a les 6 de la tarda a l'Espai Cultural Salà al Mar. Exacte.
que, a veure, l'espai va quedar cuco. Avui en parlàvem, eh?, perquè avui hem fet una notícia sobre el finançament del teatre auditori i, bueno, hem estat allò internament a la ràdio, anàvem parlant de la sala del mar i de com havia quedat, quan s'havia... I dius, a veure, per sortir del pas, no està mal. No està mal. Però, clar, no, és un teatre... Es queda molt petit. Molt petit, eh?, perquè teniu una capacitat per públic limitada. 120, com a màxim, aquest matí me l'han dit.
120 com a màxim. De 100 a 120. I és una llàstima perquè, clar, com que s'entrada lliure fins que s'omple tot el forament. Quan s'omple ja passarà el mateix. Però que no se preocupi que farem una altra més endavant. D'acord, anem per parts, eh?
Dèiem això, tenim aquestes 120 localitats, per tant, l'espai pel públic és reduït, però l'espai a dalt de l'escenari pels sectors també és limitat. A més, no tenim espai d'entrades i sortides, no hi ha una càmera fosca per muntar tot això de l'escenografia. Què heu fet? Quin tipus d'escenografia trobarem? Suposo que aquí també us ha hagut d'adaptar molt a l'espai. Filigranes. Sí, és que passa que nosaltres, al cap i a la fi,
Som una companyia amateur i no tenim tampoc un gran pressupost i sempre, jo almenys he estat al Parec com un mes, he donat la meva opinió, que havíem d'anar amb el mínim d'elements i amb el mínim de despesa.
és una estrografia senzilleta però que té els elements que necessitem per fer l'obra perquè al final per nosaltres potser segurament és un element important però no és fonamental per desenvolupar l'obra però jo crec que us agradarà és...
Sí, hi ha uns elements xulos i ja està. Una producció que no és cara. No, no, no. A Sotil, de veritat, superbé. Molt senzilla, però just el que es necessita. Perfectista. Dèieu, aquesta obra, ara és l'estrena oficial, però ja havíeu fet com un primer muntatge d'una versió més simplificada l'any passat.
120 entrades, no sé si hi heu començat a vendre, si hi ha reserves, si s'ha d'anar directament a taquilla, com ho esteu fent? Diretament, han d'anar allà a la porta, que baixi una miqueta abans, el primer que arribi, el primer que entrarà. El primer que entrarà, és gratuït? Sí, és gratuït, no es poden treure entrades. Exacte, és gratuït. Llavors van entrant i quan ja s'hi ompli, tindrem que tancar portes i ho sentirem si es queda la gent fora.
Que segurament passarà el de l'altra vegada. Sí, clar, es m'anava a preguntar si passa el de l'altra vegada. Doncs quan puguem la tornem a repetir. Sí, plantejarem fent com l'altra vegada. Anar fent... Anar fent una altra. Per als que no han pogut veure-la. Però clar, és que al final hi caben 120 i han de fer cua, doncs quan hi ha 120 es tanca les portes, desgraciadament. Abans que comencéssim l'entrevista, no sé qui de vosaltres ha comentat, ens agradaria potser que l'Ajuntament ens cedís per alguna altra ocasió per tenir més espai al casal municipal. Al casal, sí, però això ja amb el casal ja ho hem parlat.
I què passa amb el casal? I en principi podrà ser... Sí? El que passa que, clar, també és molt còmode que nosaltres on ensegem és a la sala del mar. Ah, clar, això és veritat. I llavors ens atabala una mica el tema de... A veure molt de coses. Però realment seria el més pràctic perquè allà hi cap moltíssima gent.
El casal. No t'hi diríem aquest problema de forament. El casal potser és més desengelat. Sí, és el que trobo. Sí, sí. Jo he vist cosa i per segon quina funció ho trobo desengelat, que és massa gran, no sé, fred, una miqueta com que no et sentes el mateix. I això que ara l'acústica està molt bé, perquè jo els carnavals vaig fer de carnestoltes i se sentia perfectament.
que no sé si anava a micrófonar tot, no me'n recordo si anava a micrófonar tot. Aquestes coses normalment s'acostumen a fer amb micròfon. Perquè jo crec que si no, sense micròfon, aquella sala és molt gran i es dispersa amb molt la veu. L'any passat, que ja vau actuar, quan vau fer com a Drejas, ja la vau fer allí a l'Espai Cultural Sala del Mar, com si ho vau sentir? Què tal? Molt bé. Bé, és com casa nostra, ja. Perquè ja segeu. La segona vivenda.
Això vol dir que si heu passat moltes hores a seixar o què? Sí, sí, el Sergi té tota la raó. Dos dies cada setmana. Sí, sí, hem treballat molt i més que hi treballarem. Hem treballat força. Sobretot perquè quan vam començar a preparar aquesta, la del correu de fons, justament el temps era una mica al límit. Per tant, hi havia actors que diien, home, això és impossible, això no ho podem fer. I el David era el que deia, sí que és possible, sí que podem. I mira, sí, al final, sí, ja...
Perquè en quant de temps... Home... Dos o tres mesos, no? Això és ràpid, eh? És molt ràpid, per això assajàvem dos dies a la setmana, inclús ara estem apurant i assajant els dissabtes, que normalment és dimarts i dimecres, estem fent els dissabtes també, voluntàriament hem dit sí, sí, ho hem de fer, perquè clar... La feina més gran potser la tenia el Joan perquè tenia més interactuacions, però la feina dels altres actors és més senzilleta perquè no has d'empullar tant i llavors és molt més fàcil de preparar-ho, penso jo.
Llavors, sí. Per això et deia jo, que al principi jo estava una mica... Jo això no ho puc fer, això no ho puc fer. Hem d'estudiar com posar unes xuletes pel terra. Ell no deia res, ell callava, no deia res. Suposo que pensava que aquest tio està sonant. No, jo confiava en el Joan. I jo t'ho agraeixo perquè realment jo estava convençut que no. És molt curiós perquè jo estava convençudíssim que no. Però clar, no volia fer-los quedar malament. Havia fet mai un protagonista?
No, et diré més. Jo és que soc actor des de amateur, evidentment, des de fa molt poquet, perquè aquests senyors tan macos m'han... Tan enredat. No, no, no, em vaig enredar jo mateix. No, m'han obert les portes, jo vaig venir a picar. Jo tenia la il·lusió de ser actor de teatre amateur, no he fet mai teatre a la vida, és que ni, com he dit amb ells a vegades, ni el de l'EGB de final de curs ni aquest feia, perquè em donava vergonya.
I ara m'encanta. I vaig fer la meva primera obra amb ells, la Visita de les Comadrejas, aquesta última versió que hem fet, i ara faré aquesta, que és la segona. I clar, el David, per ser la segona que ha volgut, va suggerir que fos el protagonista, la veritat és que jo estic agraït a tots i molt content, la veritat.
A més, si t'hi fixa, sempre fas les substitucions de l'anterior rector, que va fer l'escomadreja. Ah, sí, clar. I el que es feia de corredor, ara fas tu de corredor. Sí, que no el conec. Sí, ho feia el David Fars.
Ibar, David Ibar. Ibar, això he vist escrit per algun lloc, David Ibar, no el conec. Sí, sí, sí. Sí, sí, que va fer el pastoret. Ens queden 5 minuts, em avisen, que va fer el pastoret. I què li ha passat amb el David Ibar, doncs? Que té masses coses i ja no podia acudir. Ja, per això.
Això passa a vegades. Sí, sí. Escolta, abans la Mari comentava que Efect Teatre s'ha anat fent gran, que sou més gent. Quanta gent sou ara? Quants sortiu a aquesta obra que estreneu diumenge? 14 o 15. En aquesta, 14 pot ser? 14 o 15. Som 15 i pràcticament tots els que som...
estem sobre escena. El Carlos, que és el tècnic, fa un treball importantíssim. És l'única persona que no... Palmira i Carlos no puja, i evidentment la Palmira. La Palmira, que també ha fet un treball important, però conjuntament amb ell, simplement que ella a escenari no hi puja. Però a escenari jo diria...
Pot ser. Pot ser que faci un Hitchcock. Ah, molt bé. Que bonic, eh? Farà una mica de companyia. Això, els amants del cinema ho veuran entès, que Hitchcock sortia allò fuguesment amb totes les seves pel·lícules. Per això ho ha dit. Estaràs corrent pel fons de l'escenari.
Algo així. Sempre hi ha un director que és una mica imbècil, que no pot evitar allò d'aquella rauxa de sortir a l'escenari, ha de sortir com sigui, i el molt imbècil, doncs, al final acaba sortint. I al final, clar, diem, bueno, doncs busquem-li un paper, busquem-li un paper, aquest bon home. Heu rigut fent els assajos? Molt, molt, moltíssim, molt.
Hi ha molt bon rotllo entre tothom. Sí, sí. La veritat és que ens hem... Jo m'ho he passat molt bé, la veritat és que... Jo, si em permets, vull desvallar una petita cosa que vam dir entre nosaltres, que quan vam començar a preparar l'obra, els hi vaig dir, jo, tal com ho entenc, en el paper que em toca a mi, que ara mateix faig de director d'aquesta obra,
és que jo el que vull és que us ho passeu bé. És a dir, l'objectiu evidentment és fer una obra que agradi al públic, que la gent que ens ve a veure s'ho passi bé, perquè a més els agrairem moltíssim que vinguin a veure, ens ja ho agraïm per anticipat i també l'Ajuntament per haver-nos cedit la sala del mar, per poder assajar i per poder fer l'obra. Però jo el que vaig dir sobretot és, ens hem de focalitzar a fer bé l'obra perquè les persones que venen s'ho passin bé, però jo sobretot el que vull
és que vosaltres gaudiu dels assajos, gaudiu fent l'obra. Això és importantíssim, perquè estareu i han estat un munt d'hores treballant i esforçant-se, i vull que això ho feu gaudint, passant-vos-ho bé, fent broma, amb un mínim de serietat, però que tot sigui una diversió i una afició per nosaltres.
Doncs tanquem així aquesta entrevista que l'hem començat amb Carros de Fuego, Biel, que el teniu al control de Sòs i et la tornes a posar perquè, clar, hem parlat del corredor de fons, doncs, clar, Carros de Fuego inevitablement ha sonat a l'entrevista, em sembla que també sonarà, ja us ho trobareu, a l'obra de teatre, aquesta pel·lícula ambientada amb uns jocs olímpics de principis de segle XX, aquesta música que va fer Vangelis per aquesta pel·lícula dels anys 80. Moltíssimes gràcies a tots per haver vingut, molta merda aquest diumenge. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Estic segura que complireu. Espero que feu més bolos. I recordeu també que les Comadrejas es podrà veure, encara, si no l'heu vista, a la Riera el dia 31. Exacte. I us esperem a tots. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies.