logo

L'entrevista

Conversa amb personatges d’interès informatiu emeses al magazín matinal Baix Gaià al Dia o en altres espais d'Ona la Torre Conversa amb personatges d’interès informatiu emeses al magazín matinal Baix Gaià al Dia o en altres espais d'Ona la Torre

Transcribed podcasts: 50
Time transcribed: 18h 59m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs ara sí, disculpeu-nos totes aquestes errades, bé, problemes tècnics ens han fet suar, però ara ja us podem donar la benvinguda i saludar des d'Iruñá, des de Pamplona, en aquest programa especial que fem des del Palacio de Congressos y Auditorio de Navarra, Baluarte.
aquí a Pamplona, tocada al centre històric de la ciutat, on entre avui i diumenge se celebra la vintena edició de la Fira Internacional de Turisme Reynó de Navarra. Navartur, Josep Sánchez, bon dia. Bon dia, una cita que pels oients dona la torre, Altafulla Ràdio i Roda Barà Ràdio, segurament us sonarà perquè cada any des de les emissores ens fem ressò de la presència dels municipis de la costa del Baix Gaià en aquesta cita.
És una de les fires turístiques més importants del nord d'Espanya i una cita estratègica per al sector de la subcomarca i la de la Costa Daurada en general pel pes que tenen mercats com en la Barrès o el Basc. Es preveu que més de 50.000 persones passin durant els pròxims 3 dies per aquest Palau de Congressos on el Baix Gallà i la Costa Daurada es promocionen al costat d'altres destinacions de tot l'estat espanyol.
Des del Baix que hi ha el dia, sortim per primera vegada del territori i us oferim aquesta segona hora del programa avui des d'Ironya. I hem d'agrair el suport en la producció dels nostres estudiants en pràctiques, el Biel Andreu, l'Andrea Álvarez i el José Romero.
Ara, durant el que ens queda fins a les 11, us oferirem un programa especial. Des de l'estant de la costa del Baix Gaià, aquí a Navartur, i pels nostres micròfons passaran els representants dels municipis de la subcomarca que estan promocionant la com a destinació turística aquí a Pamplona. Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
I començarem primerament amb la vessant més institucional, podríem dir, i donem la benvinguda a l'alcalde de Terranbarra, Valer Pino. Molt bon dia. També saludem el coalcalde d'Altafulla, Jordi Molinera, molt bon dia. Molt bon dia. I també ens acompanya l'alcaldessa de Creixell, Montserrant Muñoz, molt bon dia. Bon dia. És el primer cop que veniu aquí a la fira com a alcaldes? Jo personalment sí, sí, és la primera vegada.
Jo no, el Navartur de 2022 ja em tenia ocasió de venir ja amb la marca pròpia de Costa del Bagiallà. I jo dins de la meva legislatura ja he vingut tres vegades. Molt bé, així podrà fer una mica d'assessora i de guia sobretot. Nosaltres sí que ve l'equip i la Jovita Baltasar sí que ve cada any, però com a alcalde no, però entre la Jovita i la Montse segur que ens guiaran perfectament.
Molt bé. Abans d'entrar en matèria, deixeu-me preguntar-vos per l'actualitat, la darrera hora, perquè venim de viure un episodi de vent molt fort. Ahir es van registrar algunes incidències. Tot en ordre, què ens podeu explicar? Bé, nosaltres vam tenir un problema amb unes xapes que hi havia al pavelló que es van afluixar i per tant vam haver de confinar 150 persones entre el pavelló i la piscina per un tema de prudència...
fins que aquestes planxes fossin retirades, i sí que també ens va caure un arbre al parc del Llovet, afortunadament era de nit, no hi havia nens, i estava tot a mort. D'aquí hi ha alguna qüestió més, però res a destacar. Nosaltres vam tenir incidents menors i en cap moment van ser d'importància.
També una miqueta algun arbre, alguna branca grossa que ens ha avançat la feina de la poda, però per sort no hem hagut de lamentar cap tipus d'incidència important. Doncs bé, volíem fer referència a aquesta darrera hora. Ara sí, ens centrem en la presència dels municipis a costa del Baix Gaià, aquí a Navartur. Què suposa com a projecció, què suposa...
per Torredembarra, Creixell, Altafulla, en aquest cas, pels municipis de Costa, també de Roda de Barà, ser en una fira com aquesta. Entenem que és una visita estratègica, no? Evidentment, jo crec que aquest aparador, per donar a conèixer patrimoni, per donar a conèixer gastronomia, entorn, és un element important i és una eina plena d'oportunitats i que és molt interessant, i així sempre ho ha defensat també la regidora, d'estar presents,
A més a més, també em diuen que després hi ha feedback, després passen per l'oficina de turisme i aquí ens van conèixer. Per tant, tenim aquest retorn de l'oportunitat que és assistir a aquestes fires i de la conseqüència positiva que té.
Para nosotros es importante porque es una franja que nos visita mucho hacia la zona de la Costa Dorada. Tienen autopista, tienen buenas comunicaciones y ellos son un personal que nos llega a nosotros con bastante frecuencia y es una zona que se visita bastante por parte del norte de España.
I també aquell objectiu que sempre parlem als ajuntaments, d'anar desestacionalitzant, que són uns turistes, el turisme navarrès, basca, de Cantària, que ve molt, sobretot a l'estiu, però també l'oportunitat de poder explicar-nos aquí in situ, a casa seva, que el nostre territori
hi ha més coses a visitar, a gaudir de gastromia, de cultura, d'arquitectura, de patrimoni natural, més enllà de la setmana existiu. I poder aconseguir que fora d'aquesta temporada alta que ja tenim, que ja per si tripliquem, quadripliquem poblacions, poder-los convidar a venir, a passar caps de setmana a ponts d'aquests llargs, a visitar el nostre territori, que també tenim coses molt interessants. Sí, més enllà de platja. Més enllà de platja. Correcte, correcte.
Podria ser un bon lema, eh?, per algun any. Més enllà de platja. No només platja. Doncs bé, avui ens centrarem també en explicar aquests missatges. Ho farem després amb els regidors de turisme, que prendran part aquí al programa, però abans deixeu-me preguntar-vos també per la part més institucional sobre el conveni, perquè és la primera vegada que ja en PIC signat aquest conveni on veniu treballant des de fa...
més de sis anys, diríem, per establir aquestes sinergies conjuntes entre els municipis del Baix Gaià. Què ha suposat també pels ajuntaments sumar esforços i dir anem a parlar de la subcomarca sense embuts i anem ja a formalitzar-ho amb aquests acords entre ajuntaments? Entenem que ha estat tot un repte, no? Diguem que vèncer tota la part més burocràtica, potser.
Bé, la burocràcia potser aquests últims anys és allò que a vegades sempre ens frena i parlem d'obres, de licitacions o de contractació d'un secretari, d'un interventor o d'un tresorer, del que sigui. Però sí que els últims anys, jo crec que és evident, aquesta última dècada, doncs els municipis del Baix Gaià, diverses polítiques ja podem parlar de seguretat, podem parlar de joventut, podem parlar de turisme, podem parlar de comunicació. Estem intentant tenir més sinergies. Els propers anys s'obrirà una porta amb l'area metropolitana que també d'alguna manera ens ha de portar cap aquí. Jo crec que
quan treballem plegats la feina surt bé en aquestes diferents àrees i per tant és una bona experiència. A vegades costa, sí, que les coses no van tan ràpid com ho voldríem, però que anem fent camí. Bé, i ens ha de servir l'experiència, sobretot amb la marca Esgallà,
amb tota l'experiència que hem de tenir, pel que deia el Jordi ara. Hem de començar a fer accions conjuntes, també des de la Diputació estem treballant per poder fer alguna qüestió d'àrea funcional, que ja us ho explicaré.
per tal d'anar a aquesta base, no? A la d'unir-nos per tal de trobar, cercar i poder desenvolupar accions conjuntes que millorin el nostre territori. En aquest cas, a mi és que el de la subcomarca no m'agrada. Perdoneu, segurament és així, eh? Vaig gallà. Vaig gallà, comarca. Sí, i és la línia que crec que hem de seguir i tenim l'exemple clar de tot aquest conveni i totes aquestes inèrgies que d'alguna manera...
han d'anar conjuntes. Ara també parlàvem, no? Separem, és correcte, hem de fer un anàlisi si separem baix i allà costa i baix i allà dins, interior. Crec que, personalment, crec que no cal. Podem anar tots junts, tenim de tot per poder oferir de tot i, per tant, aquí ja suposo que en el futur es parlarà.
Yo poco más que decir, ya lo han dicho ellos todo, pero en principio somos una comarca de la Costa Dorada, no somos una subcomarca, porque no nos queremos llamar así, pero somos el Baix Gallà, y nosotros representamos la costa del Baix Gallà. Luego quedan los pueblos del interior, que también son importantes, pero que aquí nosotros todos conjuntamente, desde Roda de Bar hasta Tarragona, formamos lo que es la costa del Baix Gallà, y venimos a promocionar nuestro paisaje, nuestro entorno, nuestra...
cultura, nuestra gastronomía y todo lo que nosotros podremos ofrecer al turista que cuando nos visite verá que aquello es diferente. Podem considerar potser que la feina que s'ha fet des de l'àmbit turístic pot servir com de punta de llança, d'exemple per aquesta voluntat de mancomunar serveis com explicàveu? En el cas de Torla en Barra ja et dic que sí, sí, totalment, perquè hi ha una experiència i hi ha un reconeixement de les necessitats de tots i ho veig clar.
Altafolla fa molts anys que crec que hi ha una voluntat política de diferents colors que poder avançar cap a aquesta unitat política institucional del Baix Gaià. És a dir, volem ens frear la resta d'àmbits institucionals que hi ha, però sentim, com deia l'alcaldessa de Montserrat, que hi ha com una identitat pròpia del Baix Gaià que ens obliga i ens sentim molt còmodes a treballar de manera conjunta. Per tant, crec que hem de seguir-ho reforçant.
A nivell turístic, per exemple, Salou és una cosa, Vilaseca és una altra cosa, Cambrils és una altra cosa molt respectuosa. Nosaltres crec que tenim una altra identitat, una altra proposta a oferir a tota aquella gent que busca desconnectar i gaudir de les seves vacances. I per això venim avui aquí amb aquesta identitat pròpia.
Y sobre todo decir una cosa, que la unión ha de la fuerza. Y nosotros juntamente podemos tirar más adelante que cada uno por su cuenta. Y al final esa unión nos lleva a poder estar aquí y a poder proyectar algo que para nosotros es muy importante, la costa del Baixgalla.
Doncs bé, ara per anar acabant, perquè donarem pas de seguida als regidors de turisme, deixeu-me que us faci potser una pregunta més personal. Com preveieu passar la jornada? Teniu una agenda tancada amb hores disponibles per fer una mica de trobades? Quin és el planning que teniu com a alcaldes avui aquí? Fins on pugueu explicar, evidentment.
Tota transparència absoluta. Estarem aquí, en el meu cas estaré per aquí a la fira i la meva intenció és no moure'm gaire d'aquí, no tinc reunions previstes. Si sorgeix alguna l'aprofitarem, evidentment. A mi aquestes fires el que m'agrada també és veure com treballen els altres.
una mica de la política comparada, que sempre pots aprendre dels altres, ostres, mira, aquests fan això, aquests fan allò, es proposen, veiem des d'aquí, per exemple, l'estand de Castellà i León, que el seu leitmotiv és bàsicament l'eclipsi solar, que pel Baix i Gaia també el 12 d'agost serà superimportant, doncs el seu estand bàsicament és l'eclipsi solar, veure altres maneres com els altres territoris, els altres municipis o països es promocionen, doncs també és una cosa que després a mi sempre m'agrada comentar, fer quatre fotos... Aprendrem, aprendrem alguna cosa, sí.
Nosaltres passarem el dia i demà marxarem. Demà marxem. Molt bé, doncs que vagi molt bé aquesta jornada. Moltíssimes gràcies també per participar. Agrair-vos a vosaltres també que ens acompanyeu i que feu la connexió des d'aquí també donant veu a aquesta xarxa que tenim, a aquesta ràdio.
i, per tant, molt agraïts que estigueu aquí fent-nos companyia i també retransmetent el que està passant aquí també a la gent de la Torre d'Altafulla, de Torre d'Embarra, de Creixer, evidentment, i de Roda de Barà.
Doncs sí, perquè estem parlant d'aquesta experiència del Baix Gaià promocionant-se turísticament, però bé, els mitjans ja ho sabeu que des de fa una mica més d'un any venim treballant de manera conjunta el Baix Gaià al dia en aquesta voluntat de poder aglutinar...
els recursos i oferir aquest servei informatiu a tots els municipis de la nostra contornada, tots aquells que potser no disposen de misura de ràdio pròpia, però que ens poden sintonitzar a través d'On a la Torre, d'Altafulla Ràdio i també Roda de Barà Ràdio.
Nosaltres seguim aquí. Ara cada vegada anireu sentint que el so de fons va incrementant-se perquè hi ha moltíssima gent al nostre entorn acabant de vestir tots aquests estants. Per fer-vos d'ulls, tenim davant les línies aèries de casa.
Tenim hotels i espac que es promocionen, Volcano Trekking, tenim la regió de Múrcia al costat. A l'altra banda hi ha també País Valencià, la Diputació de València, hi ha un estand de Calafell, hi ha els pàrquings, els càmpings, volem dir, de Tarragona. També a l'altra banda d'aquest estand que avui ens acull,
que és el del Conveni Corner de la Diputació de Tarragona, perquè hi ha un espai distingit de la costa del Baix de Gaia, però també hi ha el de tota la Costa Daurada, hi ha una part especial de Port Aventura,
I, en fi, nosaltres us ho estem explicant. I ara, Josep, el que farem serà encetar el segon bloc perquè, com us dèiem, després dels alcaldes volem donar pas també als regidors de turisme que en aquests moments ens acompanyen. Estem pendents també de veure si arriba a temps el regidor Frederic Royuelan de Roda de Barà, però mentrestant ja podem saludar els nostres següents convidats.
Doncs sí, seguim aquí en directe des de Navartur, des d'aquest Palau de Congressos i Auditori de Navarra, Baluarte, i en aquest cas parlem amb els regidors de, com deia la Raquel, regidora de turisme dels ajuntaments del Baix Gallà. Saludem la Jóvita Baltasar, regidora de turisme i comerç de l'Ajuntament de Torredembarra, bon dia. Hola, molt bon dia. El Tomàs Serra, com a regidor de comerç, turisme i promoció econòmica de l'Ajuntament d'Altafulla, bon dia.
Bon dia. I el Francesc Santí, Regidor de Cultura, Esports, Turisme i Joventut a l'Ajuntament de Creixer. Què tal? Bon dia. Molt bon dia. Com estem? Bé, aquí. Molt bé. Bé, una fira en abertur que sempre que portem anys ja parlant, no?, de les diferents fires on assisteixen els municipis del Baix Gaià per promocionar-se, però en abertur és una fixa, el calendari cada any es repeteix. Què té aquesta fira d'important, de rellevant per al mercat del Baix Gaià, que és una cita obligada?
Bé, a aquesta fira trobem que és important venir, és important assistir-hi cada any, perquè cada any ens venen molts turistes, tant d'aquí de Pomplona com de la resta del nord d'Espanya, i per tant és una manera de poder fidelitzar i tractar directament amb el públic que ve a visitar-nos aquests dies en aquesta fira, que després, bé sigui a l'estiu, bé sigui durant tota la resta de l'any,
vindran a visitar-nos i molts d'ells inclús apareixen per l'oficina de turisme per poder saludar-nos i dir-nos que ens han conegut aquí, que estan visitant el territori i bé, doncs fa molta il·lusió poder tenir aquest tracte directe amb tota la gent que ens visitarà durant aquells dies.
Tomàs. Bé, satisfet d'estar un any més aquí, a Navarra. Vull dir, una fira que a banda ha de promocionar la marca Costa d'Aura d'en si, també promocionem la Costa del Baix Gallà. Per això ho trobem interessant, perquè tenim un estamp propi. Els municipis de Costa, cadascun té una representació pròpia, com si diguéssim,
Vull dir, no només venim a promocionar la marca Costa Daurada, sinó que també venim a promocionar la Costa del Baix Gallà i bé, com deia la Jovita, el turisme navarrès a la Costa del Baix Gallà és important i considerable i és un turisme de qualitat, un turisme agraït.
I bé, el mateix podem dir del turisme basc o de l'Aragonès, que a la propera fira que anirem, ja sota la marca Costa Baix-Gallà, serà Aratur. Satisfets amb la feina feta des de les regidories de turisme i vull agrair la presència també dels alcaldes. És important que estiguem tots aquí i que tots seguim portant aquest bon rotllo que tenim.
I des de Creixell, Francesc, que nosaltres per exemple teniu un sector, dins del sector turístic, els càmpings, per exemple, són molt importants. No sé si aquest pes d'aquest turisme navarrès, basc, d'aquí del nord d'Espanya també el noteu molt. Sí, la veritat és que l'hem notat molt, concretament aquest estiu passat, després d'haver estat aquí en aquesta fira,
Vam constatar durant la Festa Major en un acte molt senzill que era repartir els mocadors de la Festa Major, vam detectar molta gent d'aquesta zona que a més a més ens deien que ens havien vist i que havien estat al nostre estant i que els interessava molt conèixer tant Creixell com tot el Baix Gallà, que això sí que em va sorprendre perquè és fàcil recordar els noms
de les poblacions, perquè es poden veure, però fer un topònim és molt més difícil de recordar. Hi havia molts que ho deien, el Baix-Gallà, i això és important per tots, ja no només per nosaltres, per als municipis que estem a primera línia de mar, sinó també per als que estan a l'interior, perquè aquesta gent és un tipus de turisme que també té un interès cultural.
I això ho demostra el fet de vindre a una festa major i voler-s'interessar per les tradicions dels nostres pobles. I aquesta gent es belluga, i aquesta gent et demana on poden anar. A l'oficina de turisme et venen molta gent i dic, vale molt bé, aquí què podem veure, i aquí què podem... I on hi ha un mercat, i on hi ha... Això és molt important. Important per tota la zona, per tot el Baix Gallà.
En aquest sentit, és important vincular una miqueta el fet de venir aquí com a costa del Baixgallà i paral·lelament haurem signat aquest conveni amb la resta de municipis del Baixgallà. És això, el fet de poder no només promocionar els nostres cinc municipis, sinó que indirectament també promociones totes aquelles activitats més d'interior, perquè al final també tenim rutes que comuniquen uns municipis amb uns altres i d'aquesta manera creiem que és una superoportunitat no només
per aquests municipis que aquests dies estarem aquí a la Fira de Pamplona, sinó per promocionar tota la riquesa que tenim al territori del Baix Gallà i al final que es complementen uns amb uns altres. No sé si aquest turisme més tradicional o més consolidat, podríem dir, de platja, ho voleu enfocar com una porta d'entrada a tot el que és la zona del Baix Gallà, també a través del conveni que deies ara.
Això mateix, al final, la primera sensació és això. Tenim unes platges espectaculars en tot el que és la costa del Baix Gallà, però la gent busca alguna cosa més. Per exemple, venir a passar el dia a la platja, però també tenir altres activitats per poder gaudir amb família, rutes amb bicicleta, rutes a peu, descobrir el patrimoni que tenim a tot el Baix Gallà, les diferents activitats de tots tipus. Al final, crec que és una oportunitat molt bona el fet de poder promocionar...
aquesta subcomarca de l'Albaix Gaià amb tota la riquesa que aporta cadascun dels municipis i que d'una manera o d'una altra es vinculen i tenim aquestes activitats complementàries. I una mica fruit d'aquest interès per, d'alguna manera, donar a conèixer tot el territori Baix Gaià
Per exemple, nosaltres des de l'Ajuntament de Creixell ja hem fet per dues vegades, hem aconseguit, hi ha en alguns punts una mica complicats, fer una ruta de senderisme que uneixi tots els municipis amb l'excusa d'esglésies i castells, perquè no tots tenen castells,
i esglésies i castells del Baix Gallà, i s'uneixen tots, fins a Renau, fins a Tamarit, fins a Roda de Barà, tots els que hi ha. Són 62 quilòmetres, i això ens agradaria presentar-ho aviat al Consell, perquè d'alguna manera...
La intenció seria fer la ruta completa, que és una mica complicat, que hi hagi molta gent que la faci, però sí que es pot tallar amb trossos, indicant llocs on es pot pernoctar, fer-la amb tres vegades, per exemple. 60 quilòmetres, fer-ne 20 cada dia, queda més adaptat. Però ja estem intentant fer tota aquesta ruta que uneixi tot,
i evidentment en el moment que ja la tinguem consolidada la presentarem perquè sigui el consorci el que d'alguna manera ho tiri endavant. D'això teniu terminis, esteu treballant, voleu fer-ho? Suposo que també totes les polítiques de turisme funcionen una mica en funció de la temporada turística, marcar-se objectius de cara per exemple a l'estiu 2026 o més endavant.
Jo no hi crec, amb l'estacionalització... Estem treballant amb això i sobretot amb aquest conveni. Jo crec que hem de treballar molt aquesta desestacionalització i que realment sigui real, perquè cada vegada més hem de treure certes activitats del que és la temporada alta i poder que la gent vingui a gaudir del nostre territori durant tot l'any, perquè al final a tots els municipis tenim activitats...
Moltíssimes, ja ho sabeu, perquè al final cada setmana hi ha moltes, moltes activitats a tot el territori i per tant es tracta d'això, de poder promocionar que vinguin a visitar-nos en qualsevol època de l'any. Clar, entenem que és una idea de tot això de desestacionalització que tant parlem, que va en la línia també del que desitja les empreses que es dediquen al sector, allotjaments turístics, que també des de les federacions que trobem al territori i les associacions empresarials són molt destacades.
Sí, sí, jo ara això que comentaves estic 100% d'acord en tu. No és possible desestacionalitzar sense que hi hagi la voluntat del sector privat i és una mica el que hem de fer treballar des dels ajuntaments, des de les administracions, incentivar, motivar perquè els negocis, comerços, hotels, restaurants...
obrin fora de temporada. Hi ha alguns que els hi és còmodo fer l'agost, durant l'agost, tancar, i durant l'any, tancat. Bé, jo crec que això no és del tot bo pels municipis, sinó que els hem d'incentivar i motivar perquè obrin tot l'any. De fet, en Altafulla estem una mica en aquesta labor, perquè es nota molt de quan tanquen a quan estan oberts els hotels, i estem lluitant perquè la cadena hotelera important d'Altafulla
a l'hotelet petit l'obrin tot l'any i diuen que estan amb la labor aquesta, estan amb el tema de turisme, congressos i tal, però que la voluntat és que a la llarga puguin tenir obert tot l'any. Doncs un objectiu de la desestacionalització. Parlem d'altres qüestions importants en aquesta fira de turisme en Abertur.
perquè, sobretot pel que fa a la promoció d'aquest any, suposo que hi ha dues fites molt importants a l'estiu, i ho havíem comentat amb la prèvia, per exemple, com són l'arribada o el pas del Tour de França pel Baix Gallà, amb sortida de la segona etapa des de Tarragona, i també l'eclipsi solar, que també ara comentàvem que hi ha diferents expositors que ja ho estan destacant com un dels valors de cara a aquest estiu pel turisme.
Suposo que es preveu que tant una cosa com l'altra porti molta gent, ja sigui per estar uns quants dies, que aprofitin i es quedin uns quants dies, com també gent que estigui gairebé de pas només aquells dies en concret, no?
Esperem que sí. La intenció i la col·laboració amb tots aquests esdeveniments va una mica dirigida en aquest sentit, en procurar que hi hagi gent que pernocti aquí i que no vinguin només, que aquí és el que sempre estem lluitant, no vinguin només per això, sinó que vinguin per això i coneguin alguna cosa més i d'aquí uns mesos tornin a venir.
perquè ja no vinguin per el tour, no vinguin per l'eclipsi, sinó que vinguin perquè el que han vist els ha agradat, els ha interessat, i aquí és on tots hem d'ajudar a promocionar-ho, a organitzar coses, esdeveniments paral·lels, perquè la gent trobi alguna cosa i se'n doni compte. A més a més han de ser coses, coses, jo sempre soc de l'opinió que han de ser coses pròpies. No...
Coses que, jo què sé, fer un concert, si el concert no té a veure amb el territori no cal, portar una orquestra no cal, no? A coses que siguin nostres, que siguin del territori i que la gent galoreixi d'això i li interessi tornar a venir d'aquí uns mesos o a l'estiu següent o en qualsevol altre moment.
En la mateixa línia, sí, són dos esdeveniments que s'han de promocionar molt bé perquè al final són superextraordinaris. L'eclipse solar, per exemple, és una cosa que veurem de forma única en aquesta vida, els que estem aquí ara mateix. Hi ha tants que ja ho estan promocionant, nosaltres estem aquí per també poder-ho promocionar.
i en la mateixa línia que deia el Cisco, paral·lelament també poder fer captar l'essència del nostre territori per poder que puguin gaudir no només d'aquests dos grans esdeveniments, sinó també quedar-s'hi uns dies, poder gaudir de la resta d'activitats que fem durant aquells dies i conèixer no només el municipi en si on aniran a veure l'eclipse, perquè al final tots tres municipis i la resta de la costa del Baix Gallà també tindran un aspecte concret per poder-ho visualitzar,
Ens haurem d'organitzar molt bé, perquè al final l'espai també és molt limitat, que això sí que els agents rurals, protecció civil, doncs està explicant-nos molt bé, que al final, clar, ser una cosa tan extraordinària, hi haurà força gent, i per tant ens haurem d'organitzar molt bé perquè ni hi hagi una saturació de gent, ni es col·lepsin les carreteres, i bé, doncs, promocionar-ho de la millor forma possible, i també aprofitar aquesta vinentesa per poder donar a conèixer la resta del territori.
A més, coincideix que, ho hem comentat també altres vegades en el pla de l'Eclipsi, que la totalitat del fenomen, els primers llocs on es veurà venint des de l'àrea metropolitana de Barcelona, mercats potencials com el sud de França, el primer lloc on es veurà gaire bé és la costa del Baix Gallà, els municipis del Baix Gallà, i per tant, la gent que no es vulgui desplaçar gaire, el primer lloc on es pararà serà Torre del Mar, Altafulla, Creixell, que la previsió que vingui gent pot ser molt important.
Sí, per això també estem treballant molt bé el fet de veure de quina manera, si s'ha de trobar algun tipus d'entrada per al recinte on es veurà millor l'equipse, s'ha de determinar tot molt bé perquè al final portarà molta influència de gent i ha d'anar molt ben organitzat i ben controlat en aquest sentit perquè tot dintre de la seguretat tothom estigui tranquil, es pugui veure de la millor forma possible, tothom gaudeixi d'aquell moment tan espectacular i per tant treballen també en aquell moment concret perquè tot surti molt bé.
Bé, jo no sé si ja per acabar-ho finalitzar, volia resaltar el bon rotllo que hi ha en els ajuntaments, en els regidors, en independència dels col·lors polítics i també des de la Diputació. Vull dir, crec que és un fet important que hem de destacar i bé, jo crec que la finalitat és aquesta, seguir així, voler treballar en conjunt i no anar per separat, perquè si no per separat, poca cosa podrà fer.
Bueno, sí, en aquesta línia jo crec que gràcies a aquest bon rotllo i la bona comunicació que hi ha entre tots hem pogut aconseguir aquesta assignatura del conveni del Baix Gallà que feia tants anys que anàvem darrere i que gràcies també a la bona disposició que tenim tots i amb la bona disposició que hi ha amb la Diputació estem tots aquí i la veritat que podem treballar conjuntament i molt bé.
Doncs també per anar tancant, una última qüestió, perquè es falten 10 minuts per arribar al punt de les 11 del matí i amb 10 minuts sobre la fira, és quan nosaltres seguirem amb el programa, però ja ens quedarà poc de feina, però a vosaltres és quan comença l'activitat més frenètica.
Com és el públic que passa per aquí, el públic navarrès en general, tant aquí a la fira com després quan ens visita el Baix Gallà? I també una miqueta en aquesta línia, quina és la forma d'atraure'l, quins són els interessos que mostra, perquè molts cops parlem de tots aquests atractius turístics del Baix Gallà, rutes amb bicicleta, peu, platja, monuments, gastronomia també. No sé què és el que més interessa quan el públic en fires com aquesta.
El públic és principalment familiar, l'edat principal és que som familiars. Què busquen? Busquen tranquil·litat, però també al mateix temps distraccions. Busquen gastronomia, és importantíssim vendre la gastronomia, però no qualsevol gastronomia, l'autòctona.
Això cada vegada ho denotem més. Fa uns dies ens van dir que a Tarragona estaven promocionant el romesco perquè semblava que ja els restaurants no li posaven amb tanta freqüència o que no li donaven la importància. És molt important el romesco, no només a Tarragona, a tota la costa. Qualsevol mariner a la zona ha utilitzat el romesco.
potenciar aquest tema. També tenim els vins, que moltes vegades els odiem. El tema de dins també és important. Tenim vins potents dintre de la zona, a més a més, no direm perquè no existeix, amb denominació d'origen no, però sí que d'alguna manera estan cuidats i estan fets de forma el més natural possible i que això també ho han de potenciar. Tenim, evidentment, la platja,
Però també deia muntanya, la obviem molt, moltíssim, la muntanya. I és molt important el contrast, jo ho sé per gent que venen, que el contrast que hi ha de la platja a l'interior, amb molt pocs quilòmetrons, és brutal.
Això no hi ha a molts llocs, molts llocs són iguals, són monòtons. Nosaltres no, tu pots passar d'una zona costera més o menys seca a una zona arbolada de pins i te dius, sembla que m'hagi traslladat a un altre espai. Tot això crec que s'ha de potenciar i els navarresos ho valoren moltíssim, molt.
Almenys és el que nosaltres detectem, que ho valoren molt. No, no, ho ha resumit impecablement bé, o sigui, realment és el que busquen, això, és un turisme molt familiar, que busquen tan tranquil·litat com tenir, doncs, això, aquestes activitats durant tot el dia, i bé, ho ha resumit super, super bé, per tant, és així, i per això estem aquí, perquè realment busquen aquest turisme, doncs,
Al final hi ha molts municipis de costa que són massa actius i potser busquen aquest equilibri de tenir activitat però també aquesta tranquil·litat per les seves vacances.
Bé, jo el que vull enlladir a tot el que diuen els dos és que el turisme navarrès és un turisme molt fidel. No hem d'oblidar que és una de les zones amb la renta per càpita més alta d'Espanya i sí, efectivament, és turisme familiar, un turisme agraït i que gasta. Vull dir, jo crec que el turisme navarrès i basc és un punt important per la costa del Baix Gallà i precisament anem amb fires d'aquestes per fidelitzar-los, per no perdre'ls.
i que es tracta una mica de tot això. Doncs veurem com va aquest cap de setmana, aquesta fira, que això comença en pocs minuts sobre les portes, després recordem, i ho esmentàveu també, que tindrem cita a Saragossa més endavant el mes de maig, en aquesta alternança que es fa, que més o menys està establerta entre Expo Vacaciones Bilbao i la fira de Saragossa, també busquen aquest mateix tipus de mercat, no?
Sí, al final és una miqueta el mateix perfil de gent i és el que comentàvem, un turisme familiar i de qualitat, sobretot, i per tant intentarem anar a aquestes fires, sobretot per fidelitzar aquest turisme i que també tenir aquesta cara visible en aquestes fires i que puguin venir directament a parlar amb nosaltres i a conèixer de primera mà tots els nostres atractius turístics.
Falten poc més de 5 minuts perquè obri portes a aquesta fira de turisme d'Abertur i ara ja anirem acomiadant també els regidors de turisme dels ajuntaments de Tornambarra, Altafulla i Creixell. Francesc Santís, des de Creixell, volies afegir alguna cosa?
Sí, volia aprofitar amb tot el morro que esteu aquí i ens sentirà molta gent, recordar que demà a la tarda tenim el carnaval a Creixell amb 22 carrosses i 6 comparses i que m'agradaria molt que tots els que m'esteu escoltant vinguéssiu a gaudir i de la festa que es farà després al casal municipal. Esteu tots convidats.
Molt bé, doncs queda dit. Bona xifra de participació també, eh? Jovita, tu que coneixes el Carnaval de Torre d'en Barra, és envejant. Ella també ve a participar. Jo participo demà i per això demà al matí hem d'estar per allà per la tarda poder estar a creixell i sortir i gaudir del Carnaval. El de Pobla també aneu? El de la Pobla de Monturnès? No, nosaltres no. A nosaltres ens agrada estrenar la carrossa a Torre d'en Barra. Clar.
Clar, que deuen haver-hi carrosses i comparses que fan la ruta, tres setmanes, no? Sí, sí, sí. Intenten amortitzar bé tant les carrosses com les trisfresses i, per tant, així fer grans també els carnavals de la resta de municipis. Doncs, què t'ha dit? Aquest dissabte, demà, el Carnaval de Creixer i a qui vulgui assistir per acabar de gaudir d'aquesta festa també tan important pel nostre territori.
Agraïm això a la Júbita, l'Alta Serra, el Tomàs Serra i el Francesc Santís que ens hagin acompanyat aquí des de Pamplona en l'inici d'aquesta fila de turisme Navartur. Que vagi bé. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
Doncs va, seguim endavant en aquest programa especial que fem avui des d'Ironya, aquí a la Fira Navartur. I us ho dèiem al principi, a la introducció del programa, que també volíem donar la benvinguda al president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Enric Adell. Molt bon dia, gràcies per participar també avui a Baix Gai al Dia. Molt bon dia i gràcies a vosaltres.
Un plaer que ens hagueu fet aquest petit espai aquí a l'estam de la Costa Daurada, que avui es promociona a Costa Daurada, Terres de l'Ebre, Port Aventura i la Costa del Baix Gaià, evidentment. I ens centrarem en explicar una mica els objectius que us marqueu sent presents en una fira com aquesta que considereu estratègica pel territori.
Evidentment, la fira de Navartur, des del principi que ja estem com a Costa Laurada i Terres de l'Ebre, és una fira estratègica perquè és la porta natural d'entrada de tota la part del nord cap al nostre territori i per tant és un públic objectiu, un públic molt fidelitzat, un públic que acaba venint moltíssim al nostre territori i per tant hem de ser-hi i de fet hi som des de l'inici i no s'ha fallat cap edició.
i molt contents d'un any més de poder estar aquí, que també ens acompanyesseu i que llavors el territori també acabi arribant i fent difusió de la importància d'estes fires. Aquesta és una fira molt diferent, és una fira finalista, és a dir, el tipus de públic que ens acaba visitant aquí no és el mateix, per exemple, que acaba venint els primers dies a Fitur, són fires completament diferents, però és un públic molt fidelitzat al nostre territori que acaba venint moltíssim i per tant hem de ser-hi i hem de continuar a promocionar-nos.
Anem a explicar als nostres oients com és aquest estant, perquè hi ha parts diferenciades, i ho dèiem, dins el paraigües del conveni Corner, clar, la costa del Baix Gaia té el seu estant propi, però anem a desgranar una mica, anem a pans, ara ja comencem a veure com totes les taules s'estan obrint, omplint de catàlegs, de material promocional, què podem explicar del que s'hi trobarà aquests dies aquí?
Aquí acabarem trobant tota l'oferta de les dues marques turístiques que tenim, Costa d'Aurada i Terres de l'Ebre. Aquí a l'estam, com bé comentaves, tenim una mescla de tots i penso que això és l'important, no la riquesa. A banda, sí, singularament, la Costa del Baix Gaià també està aquí amb el seu ajuntament representant
i crec que és de les poques fires o de les úniques en què tenen un estat propi ells i s'ha de posar en valor pel que diem. Tinc sentit que estiguin aquí en Abertur, que tinguin un espai propi, per què? Perquè és un públic molt important pels cinc municipis, pel territori, i ells llavors fiquen més l'accent.
Port Aventura, tenim tota la zona també dels càmpings aquí al costat, que acaben venint també a través del conveni, també veig hotels, al final tota l'oferta que acabem tenint, Port Aventura també està aquí acompanyant-nos, tota l'oferta que tenim al nostre territori està representada pel que dèiem, que és una fira molt important, estratègica i una porta d'entrada natural. I ara com ja se pot sentir de fons, ja comença a entrar la gent i és una porta d'entrada també aquí a la fira.
Exacte, són les 11 en punt per qui ens sentiu en directe i això vol dir que ara mateix s'obren portes perquè el públic ja pugui visitar tots i cadascun d'aquests estants. Doncs volem també explicar en què consisteix tota...
El Comèdic Corner, en el sentit que engloba 36 ens entre empreses privades i també tota la part més institucional dels ajuntaments. Entenem que és un repte, perquè parlem d'una xifra important, evidentment, i entenem que...
aprofiteu la feina prèvia de molts anys, però també és un sector on permanentment s'ha d'estar innovant, captant les tendències, els interessos. I no és fàcil, perquè acabem competint a nivell mundial. Per tant, territoris com els nostres, que són minuts, poder tindre un espai i poder ser reconegut no és senzill, però això és gràcies al treball de moltíssima gent, no només de la part pública, sinó sobretot també, evidentment,
de la part privada. El conveni córner acaba sent aquell espai on la Diputació, a través del Patronat de Turisme, acaba ajudant el sector privat i públic perquè, per exemple, puguem vindre fires com la que estem avui aquí, en la Diputació assumint una part important del cost, en altres del total
del conveni córner, el patronat de turisme assumim entre el 60 i el 70%, ara l'edat exacta no la recordo en aquests moments, i després entre els ajuntaments i les diferents entitats i associacions que hi ha, l'import restant. Això els permet poder anar a fires com aquesta, com diria, preus més econòmics, que s'haguessin d'anar tots sols,
el poder fer negociacions de PACs més grans, però això també permet aconseguir preus més econòmics, poder fer campanyes de màrqueting, de publicitat, de promoció, també a preus més reduïts i sobretot també el patronat ajudant-los i tenint una visió global, perquè al final el difícil d'això, ho comentaves tu, és encaixar...
les diferents sensibilitats de tants actors, públics, privats, però jo crec que per això hem de posar en valor el conveni corner, que hem estat capaços tants anys, gairebé dues dècades, de tirar endavant aquesta...
aquesta manera de treballar conjuntament, que és la que enriqueix, i de vegades no donem importància a les coses que fa molts anys que es fan, però jo crec que li hem de donar perquè són, com aquell que diu, models únics a nivell de territori, a nivell de país, que no es troben i que nosaltres hem sabut trobar tant Costa d'Orada com Terres de l'Ebre, estan caix per anar de la mà, per intentar encabir totes les sensibilitats i per acabar-nos promocionant com a territori perquè la marca Costa d'Orada o la marca Terres de l'Ebre pugui ser reconeguda a nivell internacional.
I com està sent aquesta promoció que porteu preparada, quins lemes, que de vegades es busquen aquelles frases que en poques paraules puguin resumir l'essència del territori. Què és el que porteu en guany?
Jo crec que només en les imatges que tinc aquí davant, que la gent ara no veu perquè ens està escoltant, en aquestes magnífiques platges que tenim, en imatges en família, és el que acabem buscant aquí, a Navarra. És a dir, aquí busquem un públic familiar, un públic molt concret, que és la porta d'entrada natural, però sí que és cert que
pel tipus d'allotjament que tenim als càmpings, mos venen més famílies, per tant, no acabes ensenyant el mateix en abertur que a una altra fira que pugues anar a posteriori, que es va a la de Berlín, a Alemanya. Cada zona té el seu, jo crec que aquí l'important és captar aquest públic familiar, explicar totes les novetats,
Este 2026, a la nostra regió, Costa d'Aurada, Terres de l'Ebre, a nivell gastronòmic, hem tingut la sort de poder fer la gala Repsol, que es va celebrar precisament esta setmana. Tenim la gala Solete al canal Terres de l'Ebre i també tenim grans esdeveniments cicloturístics, com el Tour de França, que ens acabaran ubicant al mapa. Però això també són actius que aquí, en aquesta zona de Navarra, també acabem valorant moltíssim. Per tant, és lligar tot i més que els lemes. L'important és situar Costa d'Aurada, que no és fàcil, que nosaltres ens pensem que tothom ho coneix,
però estem parlant del que deia abans, a nivell mundial, de moltes regions, de moltes zones i al final el que volem és intentar que la gent ubica clarament la nostra marca, que ubica el nostre territori i que sàpiga que aquí pot vindre, que pot gaudir d'un turisme de proximitat, de qualitat i on pot tindre diferents possibilitats, perquè no només és l'allotjament, que està molt bé, sinó que és oferir productes, un valor afegit i ara per sort tot aquest engranatge que tenim
d'empreses privades que acaben oferint diferents possibilitats, ja sigui a la mar o a la muntanya o aquesta combinació, també en el turisme, acaba enriquint el territori, perquè la gent que acaba venint una setmana, 15 dies, no està tot el mateix lloc, s'acaba desplaçant. Per tant, hem de ser capaços d'anar fent aquest engranatge, que cada cop sigui més potent, anar sumant actius, perquè aquesta gent, quan vingui, repetisqui. L'important és que vinguin, que estiguin contents, que, sobretot, que repetisqui. Això és el que sol fer el públic que sol vindre aquí a la Fira de Navartú.
Ara, si no és indiscreció, li traslladarem la mateixa pregunta que li fèiem als alcaldes. Per cert, que vostè també és alcalde de Pauls, a més de presidir el patronat de turisme de la Diputació. Quina és una mica la seva agenda? Què ens pot explicar? Quina és la previsió per aquests dies? Perquè entenem que deu mantenir unes quantes reunions estratègiques de sector...
Sí que és cert que ho he dit al principi, és a dir, el tipus de públic que ve en aquesta fira és diferent a les altres, és a dir, hi ha una altra fira per situar una que hem tingut ara recent, no? Fitur, allí t'acabes reunint, és a dir, tot el teu dia se passa de reunió en reunió, t'acabes reunint en agències, en teleoperadors, en companyies aèries, en representants estratègics de...
d'empreses per a poder fer esdeveniments, en canvi aquí en Abertur sí que és cert que el tipus de públic que ve és diferent, per tant les reunions que acabem tenint són d'un altre format i més de, com diem, d'un públic finalista, no? Entitats o espais més reduïts que no tinguin res a veure en futur. Per tant, és una fira molt singular, amb un valor afegit molt important perquè tenim, com ho he dit moltes vegades, un públic molt fidelitzat, el que vol és conèixer les novetats d'estany, les diferents iniciatives o activitats que hi haurà aquest estiu,
i això és el que podrem explicar-los quan vinguin aquí als nostres estancs i que puguem gaudir sobretot d'esta nova experiència en breu, a les properes setmanes o a l'estiu, quan us vinguin a visitar. Comentàvem amb els regidors de turisme que hi ha valors que són permanents, que són inherents.
a la nostra zona, però després hi ha atractius puntuals com els que es produiran enguany amb el pas d'altur de França, també amb aquest eclipsi solar total. Teniu material també exclusiu sobre aquests dos grans esdeveniments o teniu alguna estratègia per ressaltar aquests dos fets?
El tema del cicloturisme és una cosa que venim treballant des de fa molt de temps. Evidentment el que aprofitarem són aquests grans esdeveniments que està en la nostra demarcació a la província d'Aragona. Passa un fet que no havia passat des de feia més de 50 anys i precisament l'última vegada havia passat a no Navarra sinó al País Basc, que les quatre grans proves ciclistes passin a la mateixa demarcació.
és el primer cop que passa el segle, i del segle passat que no passava, i això ens permet ubicar a tota la demarcació al centre del mapa. Això què serà? Hem d'aprofitar aquesta inèrcia per a continuar promocionant, perquè som una destinació única a nivell cicloturístic, tenim la possibilitat de fer rutes per planes completament, per la borda de la mar, podem posar altamuntanya a les dues regions d'una igual Costa d'Abrada que Terres de l'Ebre, Costa d'Abrada tinent la Mossara, per posar un exemple,
Terres de l'Ebre tenim Caro i això permet que diferents públics puguin gaudir a nivell cicloturístic i és, abans ho comentàvem l'alcalde d'Altafulla i el de Torredembarra, no? L'importància del ciclisme, no? Ho destacàvem perquè vam anar a Fitur, no? I les diferents regions, un lloc molt destacat de tots els seus espais, no? Acabava sent lo ciclisme. Per tant, és un mercat, és un públic que té molt de potencial i que el nostre territori, doncs, hem de saber i aprofitar.
Per tant, a nivell cicloturístic sí que tenim coses, i sobretot no és que en tinguéssim, sinó que en continuarem treballant per aprofitar l'espenta d'estany del Tour, que és el superesdeveniment que és molt difícil que es torni a repetir i que passarà per la nostra demarcació, però a posteriori hem d'aprofitar aquesta oportunitat històrica perquè el cicloturisme és un mercat amb molt de potencial i amb molt de futur per davant.
L'eclipse és una cosa molt concreta que passa ara i tardarà molts anys, però tenim la sort que també la nostra regió és un d'aquells llocs marcats pel govern. El que s'està treballant són diferents estratègies, sobretot per coordinar i el tema logístic, que no serà fàcil. És a dir, l'eclipse, la part més complicada de tot no serà efectivitats, que això és relativament fàcil tindre els punts, també, si no...
tota la logística de tota la gent que vindrà. Això ens ha permès, el tema de l'eclipse, entrar a mercats on nosaltres històricament no érem tan forts, com per exemple el mercat americà o el mercat dels Estats Units, és un mercat molt madur en tema d'eclipses i per tant és un mercat que sí que hem notat un increment important aquells dies de reserves perquè és un mercat que li agrada moltíssim. Igual és l'oportunitat que d'aquells mercats que no teníem tanta força,
perquè si avui estem a Navarra, no? Tot el nord és un mercat molt important, de la zona de França també, però el mercat nord-americà en aquest sentit és una oportunitat de l'eclipse per intentar el captar posteriori. El mercat anglès, que també és molt madur per a nosaltres, també li interessa. L'únic problema de l'eclipse és que cau a l'agost, que és una temporada molt alta.
Si hagués caigut ara l'abril, hauria sigut magnífic i genial, perquè segurament ens hagués permet tindre molt bones ocupacions fora de temporada, però l'únic problema que hi ha és que és l'agost, i això fa que de normal en aquestes èpoques estem tenint entre el 85 i el 90% de mitjana els últims anys d'ocupació. Estan segurament, sense cap dubte, tindrem el 100%, però el que hem d'aprofitar de l'eclipsi, a banda és de fer una bona logística entre tots, entre el Govern, la Generalitat, la Diputació, els Patronats i els Ajuntaments,
és sobretot aprofitar aquesta oportunitat que ens permet entrar a nous mercats on històricament no érem tan forts com per exemple el dels Estats Units. Doncs per acabar em porta a preguntar per un concepte que és el de la desestacionalització que sabem que és com una constant a la gestió i al disseny de les campanyes turístiques.
Sabem que des de fa uns anys, per exemple, s'està apostant molt fort també pel turisme esportiu, esmentàvem ara, el cicloturisme, però també per l'organització d'esdeveniments. Ahir cobríem una roda de premsa, per exemple, que hi haurà un campionat de volei femení a Torredembarra i Altafulla. És una línia també de mercat que heu trobat que cal potenciar, desmarcar esforços per tal de seguir atraient aquest públic més concret.
És una línia estratègica i amb molt de futur, també, no? Ho dic o no que dia abans del cicloturisme. Al meu poble, i abans que era alcalde de Pouls, tenim un estaveniment molt important, que és una cursa de muntanya a la Trencacims, i faig ser vista d'exemple, no? Està entornant a ser campionat d'Espanya, també.
Aquell cap de setmana tenim més de mil corredors, és a dir, dupliquem la població en un cap de setmana, per gust de 500 i pocs habitants, però aquell cap de setmana només corrent hi ha més de mil persones. No són les mil i pico que venen, són tota la família que els acompanya, això fa que tots els allotjaments, per gust, evidentment tenim molts llits per la població que tenim, però més de 200 persones no ens caben, per tant això fa que tot el territori se n'acaba beneficiant,
El que hem notat des de fa molts anys, jo era un convençut pel retorn que tinc de la part turística, és que aquesta gent retorna, retorna amb les seves famílies si s'ho passa bé. Per tant, el turisme esportiu l'han de treballar, l'han de cuidar perquè no és només aquell cap de setmana que et veu tot el món perquè la televisió et permet situar les imatges aèries o del territori són pressiós i úniques,
sinó que és un públic també que si som capaços de mantenir, l'impacte no és només el cap de setmana, sinó que és abans i a posteriori, perquè la gent s'ha d'entrenar, de conèixer el lloc i torna en les seues famílies. Per tant, els grans esdeveniments també es situen al mapa i crec que és una aposta encertada que venim fent en els últims anys i que ens ha permès demostrar que estem preparats i dos, que posar-nos el món com a territori.
Doncs aquest és un dels objectius amb els quals s'arriba aquí a Irunya, a Pamplona. Moltíssimes gràcies a l'Enric Adell, president del Patronat de Turisme, per atendre'ns. Sabem que és un repte ser present en una fira d'aquestes característiques on es preveuen hores força intenses de parlar i interactuar amb moltíssimes persones.
i agrair-li que ens hagi fet confiança i hagi participat aquí avui al programa Baix Gai al Dia. Moltes gràcies a vosaltres i molt bona feina. Doncs paraules del president del Patronat de Turisme i ara passem al relleu al nostre company Josep Sánchez perquè seguim donant veu a molts dels actors que avui estan presents aquí a la Fira de Turisme de Pamplona.
Encarem la recta final d'aquest programa especial des de Navartur, des d'aquest Palau de Congressos i Auditori de Navarra, Baluarte. I també ens volem fixar en tota aquesta part del sector turístic, en la part del sector privat. M'està parlant, sobretot, amb administracions, amb institucions, sobre com potenciar aquest turisme del Baix i allà, com promocionar-ho aquí a Navartur.
Navarra, Pamplona, i un dels actors importants d'aquest sector turístic, evidentment, són tots els professionals i les empreses que s'hi dediquen. Parlem ara amb el David Molina, que és responsable de màrqueting del càmping Playa de Barà. Què tal? Bon dia. Bon dia. I amb la Lídia Callau, de l'associació Càmpings Costa Olada i Terres de l'Ebre. Què tal? Com està? Bon dia. Bon dia.
Us agraïm també que ens hàgiu atès perquè ha estat una mica així tot, agafar-vos en l'últim moment, perquè també teniu aquí l'estant, al costat de l'estant de la Costa Daurada, del Baix Gallà, amb un espai destacat. Suposo que una cita com Navartur, que són els càmpings de la província de Tarragona, els càmpings del Baix Gallà, també deu ser molt important, no?
Sí. Tot el que és el nord d'Espanya és un client que captem molt a la Costa Daurada. Llavors per nosaltres és molt important captar aquest tipus de client que és un client familiar, és un client que respecta l'entorn, que fa comerç local als nostres restaurants...
El tipus de turisme és un turisme familiar, també de sol i platja, però s'envolta molt bé amb el nostre entorn i es comporta molt favorablement.
A part, també és un client fidel, que és un client que repeteix molt i li agrada molt la Costa Dorada, que diu David, i llavors és molt interessant, aquí ens trobem molt que venen famílies que ja coneixen els nostres càmpings de fa anys, que venien amb els seus iaios, ara venen amb els seus fills, o els iaios venen amb els nets, i això també té d'anar a entendre que sí, que la Costa Dorada de les Terres de l'Ebre és una destinació que els agrada molt aquí a Navarra.
Clar, s'acaba creant amb el temps fins i tot tot això que moltes vegades passa, que és un vincle emocional amb aquell lloc que vas de vacances, moltes vegades el mateix poble de la família, però també al final és potser un càmping, on has passat els estius de petit i després acabes anant de gran amb els teus fills, les teves filles i acabes com mantenint aquest vincle.
Sí, sí, és això. Molt bé. Aquesta temporada entenem que l'estiu serà el moment fort també pel sector del càmping. No sé com es planteja també aquest 2026. Hem estat parlant durant tot aquest programa també de grans esdeveniments com el pas del Tour de França, com l'eclipsi solar. No sé si, per exemple, aquests esdeveniments també ja ho heu notat a l'hora, per exemple, de reserves d'anar planificant l'estiu.
Sí, sí que ho hem notat molt. També cal destacar que cada vegada les reserves es fan amb més antelació i cada vegada veiem molt més que realment a l'estiu tenim molta clientela que...
que es reserva amb molta més antelació. I realment aquests esdeveniments que dius de l'eclipse o del Tour de França al juliol són èpoques que ens marquen tant a nivell nacional de rebre de clients com a nivell internacional. Hi ha molt client estranger que està baixant expressament amb aquestes dates en concret per veure aquests esdeveniments.
Doncs dos esdeveniments importants que evidentment marcaran la temporada. A nivell una mica més general, també, quina és la salut del sector del càmping actualment? Sabem que té un pes molt important a la nostra demarcació, Lídia, des de l'Associació de Càmpings de Tarragona.
Clar, ja ens queda una miqueta lluny, però suposo que les conseqüències de tot el que va ser la pandèmia, per recuperar les xifres que hi havia abans, encara es van arrossegant. No sé si ja s'ha arribat una mica a recuperar aquells nivells d'ocupació. La pandèmia, els càmpings, ens va beneficiar perquè va obrir la porta a que gent que no havia anat mai de càmping pogués conèixer una forma de turisme
que els hi permetia estar en un mongalou, per exemple, i estàvem sols, sense tindre contacte, per trobar-te en un altre mongalou al costat, doncs hi ha uns metres, i això mos va beneficiar, i la veritat és que ens ha anat molt bé, ens ha anat molt bé perquè era client que no havia anat mai de càmping, que ara ha provat anar de càmping, li ha agradat, i bueno, doncs els va provant ara un, ara un altre, i això doncs...
és positiu per a nosaltres. L'evolució del càmping realment ha sigut molt notable en aquests darrers anys, molt, molt, molt notable.
També s'estan fent moltes inversions perquè cada vegada dona més serveis, més qualitat, més millors, sempre està al nivell màxim. A la província de Tarragona tenim 7 dels millors càmpings d'Europa estan a Tarragona i vist a nivell europeu som la millor destinació de càmping és la de Tarragona.
Llavors això també fa que sempre estiguéssim a pau de tot i s'hi treballa molt per oferir la major qualitat que es pot.
I en aquest cas, amb aquestes dades, per exemple, que a vegades també hem recollit publicacions de països europeus que fan rànquings dels millors càmpings i que apareixen als càmpings de Tarragona. En una fira com aquesta, a l'hora de vendre els nostres càmpings a la gent que visita, que imagino que és un lloc que també hi ha
competència entre cometes, perquè hi ha moltes zones, per exemple, de la resta de l'estat espanyol. Quin és el valor afegit que li intenteu transmetre sobre els càmpings de la demarcació del Baix i Allà? Primer que tot és la qualitat. També tenim... El bo de la nostra destinació és que tenim una destinació a fora d'allà el que és el càmping que té moltes coses. Tenim platja, a pocs quilòmetres tenim muntanyes de més de mil metres d'altura, tenim molta oferta d'oci, tenim gastronomia bona...
Nosaltres sempre diem que ho tenim tot, o sigui, tenim un equilibri perfecte, que altres destinacions potser no tenen, que han de fer més quilòmetres si volen accedir a un parc natural o no en tenen, i nosaltres ho tenim tot molt a la vora i a part tenim una qualitat molt alta tant en gastronomia com en òsid com en el que sigui, i això és el que ens ajuda. Som un parc complet. Som un parc complet.
L'entorn també ajuda una mica a això, perquè ofereix aquesta possibilitat al visitant de poder completar la seva estada amb activitats. L'oferta turística és molt bona tant a la Pastorada com a les Terres de l'Ebre. Bé, doncs tampoc us volem robar gaire temps més perquè tot això, tot just fa uns minuts que hi haurà
Ja veiem com l'afluència de públic és força destacada i per tant teniu feina. No sé, aquesta presència d'Abertur, a nivell també més personal vostre, com la viviu? No sé si esteu aquí tots els tres dies i és una fira que aquest any compleix el 20è aniversari. No sé si heu estat també més vegades. Com s'està veient també una miqueta l'evolució? Com funciona aquesta fira? Si hi ha un moment més fort, no sé, per exemple el dissabte o el diumenge o ara també hi ha molta gent que ve?
Doncs, de l'associació, nosaltres és el sisè any que vinguem aquí, i el divendres sol ser un dia més que venen més grups d'escolars, potser no tanta família, no? I el que és dissabte i diumenge sí que venen famílies, molts venen a reservar ja, perquè els canvins que tenim aquí molts ja porten descomptes o porten promocions o el que sigui, i clar, molta gent ja ve a reservar.
i d'altres doncs venen a buscar la guia de càmpings, o et venen a demanar informació, o estan buscant un càmping que no saben on anar, o bé, que sí, llavors aquí ho troben. A nivell de fira, aquesta fira funciona molt bé, i després també nosaltres mateixos hem notat que any rere any s'ha anat renovant, cada vegada és més potent a nivell de destinacions,
I nosaltres com a càmpings, realment tenim un gran efecte que els clients que ens venen després a l'estiu els veiem. Realment són fires que després traiem el profit, tenim el retorn.
Clar, que potser les fires més mediàtiques, ja si per acabar, no?, una reflexió, no?, potser com Fitur o Vitravel a Madrid i a Barcelona són molt grans, no?, però aquest tracte directe amb el client que després pots veure, no?, els càmpings de la demarcació no ho tens com el pots tenir a aquest Amplona, no?
Doncs molt bé, David Molina, Lídia Callau, gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé aquest cap de setmana, que tingueu molta feina i que per això es traduirà també a moltes visites als càmpings de la demarcació Tarragona, al càmping Playa Barra, en el cas del David, o sigui que moltes gràcies per acompanyar-nos aquí en directe al Baix Gaià. Moltes gràcies. Gràcies.
Doncs moment d'anar acomiadant-nos. Josep, hem començat una mica amb el peu, però per sort hem pogut salvar els mobles gràcies a la paciència dels nostres companys Altafulla, Ràdio i de Roda de Barà, Ràdio, que els hem fet patir, però hem pogut finalment donar veu a tots els representants del Baix Gaià que avui són aquí a Irunya.
Gran ambient el que es veu en aquests moments inicials de fira. Veiem molts escolars que estan venint d'excursió, però veiem públic de totes les edats. Evidentment, la gent jubilada, pensionista, són un nombre important, però veiem...
doncs podríem dir gent de totes les edats pràcticament, o sigui que veurem com va evolucionant la jornada, us ho explicarem en pròximes edicions del nostre informatiu, però arriba el moment d'anar acomiadant aquest programa especial, Josep.
Sí, sí, després d'aquesta hora que hem dedicat a parlar sobre una abertura aquí des del Palau de Congressos i Auditori de Navarra a Pamplona, molt a prop del centre històric de la ciutat, i això comença a haver-hi molt de públic i sorprèn perquè són les primeres hores de la fira, divendres, tenint en compte que tenim tot el cap de setmana per endavant, doncs...
Lliga una mica amb les xifres que havíem anat coneixent, que és una fira on assisteixen més de 50.000 persones, l'edició de l'any passat, que va en creixement, l'any passat va créixer un 5% en nombre de visitants respecte al 2024, i per tant una de les cites destacades, com ja hem dit moltes vegades, pel sector turístic del Baix i allà pel que fa a la promoció.
Veiem que s'atura molta gent aquí a l'estam de la Costa Daurada, estan agafant moltíssima informació, de fet ens estan fent preguntes, com si fossin guies turístics. No sé si farem aquí de tècnics de turisme, si més no, el que farem serà tornar la connexió als nostres companys, als estudis d'Ona la Torre, com també d'Altafulla Ràdio i d'Enroda de Bar.
En ràdio, companys, gràcies, com dèiem, per la paciència aquest matí. Finalment hem pogut fer possible aquest programa especial de Baix Gai al Dia. Baix Gai al Dia. Segueix-nos on i quan vulguis.
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Doncs sí, Baix Gaià al dia, el programa d'aquestes 3 emisores. Deia ara, segueix-nos on i quan vulguis. Avui vostès ens han seguit des de Navartur, aquesta fira que se celebra a Pamplona, que arrencava tot just fa poca estona i que s'allarga fins al diumenge. I hem sigut presents amb els micròfons del programa, tot i alguna incidència inicial que al final hem pogut acabar resolent.
Sònia, arribem, però, a les acaballes d'aquesta nova edició del programa per encarrilar ja amb molta energia, també, el cap de setmana, que el tenim a tocar. I atenció, eh?, perquè en Luis Mitere d'abans ens deia que tindrem un cap de setmana de sol, sense vent, primaveral. Contenta, no? Ui, la Sònia.
on te la tenim ara. Bé, no passa res. Miri, farem una cosa. És divendres, i com que és divendres i tenim ganes de cap de setmana, posarem el punt i final, aquest espai, amb aquell tema que tant ens agrada. Va!
No t'has recuperat. Dimarts mires que et queda. És una eternitat. Dimecres no recordes. L'últim cop que has ballat. I ja us mai no s'acaba. I no pots esperar. Que sigui ja divendres. Que es fa soja a les cinc. Que surtis de la feina. Que arribin els amics.
Ai, el cap de setmana. I ara sí, eh, Sònia Camí. Arribem a les acaballes del programa. Deies que abans parlaves sola. Parlaves sola. Jo també, perquè t'he saludat. No, jo t'escoltava, jo t'escoltava. Jo t'escoltava. Però m'escoltava a mi parlant sola. Dic, mira que bonic. Escolta una cosa, tenim temps de reflexionar avui abans d'acabar? Doncs vinga, va, tu diràs. Vinga, va.
Diu, només triomfa el món qui s'aixeca i busca les circumstàncies i les crea si no les troba. Ho va dir George Bernard Schau, va ser escriptor irlandès.
Doncs vinga, va, a reflexionar, si us plau, a les portes del cap de setmana. Sònia, que tinguis un res, un bon dissabte, un bon diumenge. Ens retrobem dilluns a l'hora de ser preu. Molt bé, bon cap de setmana a tu i a tothom també. Que vagi molt bé, a reveure. I a tots vostès, els emplassem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat, el de Fulla Ràdio 1, a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Això és Baix Gai al Dia, avui amb una edició especial en què els hem acompanyat des de Navartour, a Pamplona.
Bon cap de setmana. Els desitja també un servidor de tots vostès, Eduard Virgili. A reveure.
Siguis on siguis,