Doncs avui a la sintonia d'On a la Torre comencem a escalfar motors de cara a aquesta extensa programació de Nadal i avui ho fem amb una de les persones que està involucrada en una iniciativa que jo crec que farà molt de goig a molts torrencs i torrenques. Donem la benvinguda al Jordi Guàs. Molt bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia. I gràcies per venir aquí a la ràdio, que sabem que a principi també fa la sensació que acostumes a anar de bòlit sempre, però amb el repartiment del Mònic i tot plegat, doncs m'assembla que t'ha costat un esforç extra venir avui aquí a la ràdio. Gràcies que sí, perquè estem tancant el Mònic de desembre.
I estem preparant el de Nadal, l'espai del de Nadal, i estem preparant el Torrebojos, i estem preparant l'exposició. O sigui, portem un caos considerable. Però bé, aquí estem. Molt bé, doncs va, respirem i anem a convidar tothom que ens escolti a aquesta iniciativa.
Ben peculiar, Jordi, que ens vincula a un passat, no massa llunyà, deixem-ho així, que no ens agafi una crisi dels 40, els 50 o més. L'exposició, clar, el títol ja és molt il·lustratiu. Quan fèiem els pastorets, i la inauguració serà aquest 6 de desembre i es podrà veure durant tot un mes sencer a la sala Lluís Icard. Què ens pots explicar, Jordi, d'aquesta mostra?
Bé, que és una mostra que neix d'una deixa que en fan, d'acord? Que és tota la documentació que guardava el Rafael Núñez en el moment que mort la seva viuda
la Maria Teresa Porta em cedeix una part, i entre aquesta part hi havia una caixa que estava dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer, ostres, vas pensar, ostres, quina llàstima, no?, que no s'hagin fet, perquè ja són 25-26 anys que no s'havien fet.
I a partir d'aquí vaig publicar una escrita amb el mònic de desembre o de Nadal de l'any passat, dient que m'agradaria fer una exposició i que tant de bo Torna en Barra tingués teatre.
que jo crec que és un dels motius pels quals no s'han tornat a representar els pastorets, és perquè tenim una deficiència d'espais escènics i l'espai que podríem tindre no està en condicions. I vam començar a bellugar i a estudiar tot el que és el moviment dels pastorets aquí a Torredembarra.
Clar, és una tradició molt arrenada en molts municipis. Aquí hi ha una particularitat en el sentit que no és el text de Folquí Torres que és com més habitual, sinó que aquí optava per una altra variació, una altra versió que també es va anar consolidant durant molts anys. Sí, pensa una cosa, que de pastorets, textos de pastorets, n'hi ha centenars, d'acord?
De fet, a l'exposició, una de les parts que hi haurà és unes vitrines on hi haurà exposats diferents textos de pastorets, que van des del segle XVIII, que és on els pastorets diguéssim barrocs castellans, fins al segle XXI. I, per tant, hi ha una gran varietat. Aquí a Tornambarra teníem la particularitat que els primers pastorets que es van fer van ser la llum de l'establir a l'any 41.
Aquests pastorets tenen la particularitat que el que em fa de promotor, tot i que també hi ha la parròquia pel mig, és la falange. I esclar, quan llegeixes això et quedes així com una mica... perquè a més a més són en català, que són la llum de l'establia.
Però estudiant una mica, vaig trobar que aquests texts, la música, la va fer normalment els textos de posturets, els feien, o molts textos de posturets estan fets per capellans i mossens, i els van fer un mossèn que el van afusellar als Rojos l'any 36.
I entenc que per aquesta via van colar a l'any 41 el fet de poder fer una obra de teatre en català, que estava prohibidíssim. Era un moment que el català públicament no es podia manifestar en societat.
Llavors, a partir d'aquí, vam passar un període de 20 anys, perquè a Torre d'en Barra hem fet pastorets, com fèiem els pastorets, però no hem sigut un poble tampoc d'una tradició de fer pastorets molt i molt arrelada. Hi ha pobles o barris de Barcelona que porten 120, 130, 150 anys fent cada nedant els pastorets. No és el cas de Torre d'en Barra. A Torre d'en Barra hem fet pastorets,
Però, desconeixeu-me el motiu, no s'han consolidat. I aquest és un tema que també és per estudiar-ho, el fet aquest. I aquí, torno a en barra, la versió que al final va quedar, la llum de l'establir va ser la primera, va ser l'estel de Nazaret.
Per cert, aquest Nadal, arran d'aquest escrit que vaig fer i que vaig publicar també al Mònic Televisió la versió que vam fer l'any 1990, sembla ser que també es tornaran a fer els pastorets per part de l'Associació de Joves de Tornambarra.
Déu-n'hi-do aquest escrit, no? La transcendència que ha acabat tenint, Jordi. Bé, és que normalment els escrits... Bé, a vegades et passa això, que com menys tu te penses, l'escrit que menys penses que tindrà repercussió, doncs agafes repercussió i, de fet, estem contents que...
que es pugui tirar endavant els pastorets de Tornambarra. Llàstima que no hi hagi una sala en condicions i s'hagi de fer en un lloc tan insípid, tan inòspid, també, podríem dir, com és la sala del casal municipal. Vull dir...
S'ha arranjat una miqueta i els nous focus fan una mica millor l'efecte i tal, però no és com l'antiga sola de Calmaillam, que era un teatret, una bombonera, que era una preciositat. Succedanis, vull dir, aquí els nostres polítics, i ara potser em poso en un terreny que no m'hi hauria de posar, els ciutadans de Tornambarra ens van fer un gol.
perquè abans van deixar perdre una sala que sí que era petita, però que tenia, doncs, una certa, diguéssim, solera, no?, i que permetia fer espectacles teatrals per una sala que calmaillam, que no serveix pràcticament per res, i després el gran teatre, aquella obra, doncs, magnificent que s'havia de fer, doncs, va quedar mitges i ara, doncs, només la podem aprofitar un hall.
I és clar, és una d'aquelles coses que dius, després d'haver invertit 5 o 6 milions d'euros, doncs és una llàstima que Tornambar no tingui unes infraestructures com es mereixen i que no puguis tirar endavant no només uns pastorets, sinó qualsevol altre tipus d'obra de teatre amb condicions. Però bé, és la història nostra. Vull dir, l'any 69, quan se deixen de fer els pastorets, precisament és perquè el...
L'antic teatre, el Teatre Unió, que estava al mateix lloc que al Mayam, l'ensorren per construir la sala d'actes de Caixa Tarragona. I també allò fa que hi hagi un trencament i els pastorets es perdin. Això sí, els integrants, la gent que feia els pastorets,
S'instal·len en altres llocs fent obres de teatre, sobretot a el que seria el grup perruquial, que fan la puntaire i fan algunes obres de teatre, i després també a l'Alenc, el grup d'aficionats de l'art del Manuel Croet i la Maria Rosa Wembers.
Clar, això, doncs, es podrà veure en aquesta exposició, no? Es farà un, entenc que un seguiment cronològic de... Sí, l'exposició, t'explico, més a més d'exposició, farem un llibre, d'acord? L'exposició compta amb una primera part, doncs, diguéssim que es parla del fenomen dels pastorets a nivell global,
que és un fenomen molt de la cultura catalana, no només del Principat, sinó també a la Catalunya Nord, també a les Illes i també a València. Després parlarem de l'estructura que són dels pastorets, perquè tenen una estructura que s'ha anat fent al llarg dels anys i és com una ceba, cada període ha anat fent una capa
i dins del barroc té uns elements que són molt característics dels pastorets. I després ja entrem en matèria el que és a Torre d'en Barra, els diferents períodes i els diferents actors que van estar en cada període.
Distingim la llum de l'establir o de l'estel de Nazaret. I, per últim, l'última part, toquem temes més específics de cada obra. Per exemple, la música, la escenografia, els decorats, els vestits. Clar, l'exposició aquesta, per exemple, una de les coses que tindrà és que hem...
recuperat, restaurat també els vestits que es van fer als anys 60 i 90 i la gent els podrà veure. L'Ajuntament ens deixa uns maniquís i la gent podrà veure aquell vestit.
que a més a més estan molt ben fets. Jo crec que el dia d'avui seria molt difícil, o molt cart, aconseguir l'acabat que tenen alguns trajes que es poden veure, com per exemple el de Satanàs.
podrem veure cares conegudes de moltíssima gent. Heu arribat a calcular aproximadament quantes persones tindreu exposades en aquestes imatges, en aquestes instantànies? Doncs mira, al llarg dels anys, d'acord, jo crec que he fet un llistat de totes les persones que han anat
que he pogut anar documentant i n'han quedat gent a fora. N'estic convençut que espero que durant l'exposició es pugui ampliar el nombre de persones que hi van participar, però rondem les 300 i escaig persones, que són moltes persones. Pensa que els anys 90, l'any 90, quan es va recuperar, quan va recuperar la coordinadora d'actes culturals de Torre d'en Barra,
el conjunt eren unes 70-80 persones Déu-n'hi-do Home, és un espectacle que vulguis que no necessita que hi hagi mobilització perquè has de tocar moltes coses Clar, les escenografies per exemple a part de tota la feina dels sastres que deies les modistes i a més l'atretzo, el tema dels transpunts i apuntadors el tema doncs de
de les persones que venen a les entrades les persones que dirigeixen les persones que actuen les persones que canten és un espectacle que és bastant complet dintre que el món del teatre no té molta bona fama fan uns pastorets però hi ha casos de pastorets que són veritables obres d'arts i així estan reconeguts
a Mataró mateix, que és on fan la mateixa versió que es feia aquí a Tornambarra, els pastorats aquests, tenen la medalla d'Or de la Generalitat i realment és un espectacle brutal, amb música, amb uns efectes especials de primer ordre, és clar, és realment un espectacle que a més a més barreja...
diguéssim, la part religiosa, no?, amb la part tradicional i amb la part emocional, perquè, de fet, vull dir, clar, aquí Tornambarra feia 25 anys que no es feien els pastorets, però normalment la majoria de gent, un dels referents que tens del Nadal,
però són els pastorets, anar a veure els pastorets, anar a veure pessebres, el pessebre vivint de la pobla, són aquelles coses que vulguis que no transporten a la infantesa. La veritat és que ho fem a través de l'Associació Cultural Torrent Calacínia i estic molt content d'haver pogut tirar endavant aquest projecte, que ha costat molt,
perquè tot costa molt però vull dir, és un projecte que realment crec que és bonic i a més a més vull dir hem aconseguit o aconseguirem perquè aquesta setmana l'hem de muntar esperem que tot vagi com ho tenim programat però que hi hagi també moltes disciplines per exemple, una de les coses que hem fet és que hi haurà un projector que projectarà la versió de l'any 90
Hi haurà pantalles que aniran... Perquè hem aconseguit recuperar 300 fotografies, que són moltes fotografies. I, a més a més, hem fet un apartat que hi haurà uns diorames,
si saps el que són, diorames, són uns pessebres que només tenen un ull, un únic punt de visió, que representaran les diferents escenes que es fan amb els pastorets. De fet, moltes escenes...
conflueixen del que seria el pessebre, el naixement, l'enunciació als pastors, perquè els pastorets han deixat de ser també com una espècie de pessebre, però no només això, sinó que, a més a més, hi hem incorporat la lluita del bé i el mal, que és també el gran argument dels pastorets, la lluita del bé i del mal,
I en el cas dels de Ramon Pàmies, de l'estel de Nazaret, doncs un altre dels motors de l'obra és la història del fil pròdic, d'acord? Del Naïm. I també hem fet una escena que representa el Naïm quan demana perdó amb el...
amb el pare i el germà i torna a casa després d'haver robat els diners de la família. Vull dir, a veure, realment, els que en tenen de pastorets, sí que els que tenen fama són els de Folk i Torres, perquè Folk i Torres es va saber vendre molt bé a través dels pomells de joventut, són uns pastorets també amb un tarannà catalanista...
Però els pastorets de Ramon Pàmies són possiblement els més poètics, els més formals i els més elegants, m'atreviria a dir, de tots els pastorets que es realitzen.
doncs és interessant poder veure d'una banda la representació que es recupera enguany després de molts anys sense fer-se ja que ho hem esmentat doncs anunciem que les representacions seran el dia 23 de desembre i 28 de desembre a dos quarts de 10 del vespre al casal municipal per cert que les entrades les podeu anar a comprar a la cotilleria Siuro tenen un preu de 10 euros em sembla que també ho fan el gener de l'any que ve
El gener també hi ha el programa de Nadal, que és molt extens, és més d'un mes. Trobareu especificades totes les activitats que tindreu, també aquesta representació, que és el 4 de gener. Realment, aquest any, crec que el programa de Nadal
Està molt bé i pràcticament quan la vaig veure em va semblar un programa de festa major. S'hi han esmerçat molt i és una cosa que celebrem perquè creiem que són unes grans festes, aquestes de Nadal, i que s'han de potenciar.
Doncs sí, sí, ja es veu amb el gruix del llibret, més de 30 pàgines on trobareu els detalls de totes aquestes activitats. N'hi ha moltes i nosaltres avui ens estem centrant
a la inauguració d'aquesta exposició, com fèiem als Pastorets, que, com dèiem, Jordi, podrem visitar durant tot el mes. Només tancareu 25 de desembre i 1 de gener. La resta de dies, poc més o menys, en horari de matí o de tarda, hi haurà l'oportunitat de visitar aquesta mostra. Sí, com que està a l'Ajuntament, mentre l'Ajuntament està obert es pot visitar.
amb horari d'oficina i després hi ha dies puntuals que l'Ajuntament està tancat, que són molts. El 24, el 26 i el 31, per exemple, i el dia 8 també. Doncs que es podrà visitar l'exposició. Hi ha un cartell...
Jo recomano a la gent que es miri el programa de l'Ajuntament que ha fet de les festes de Nadal perquè els horaris són una mica complicats. Són una mica complexs el tema de l'horari però és que no hem sabut fer-ho d'una altra manera per permetre que la gent pugui anar a veure i menys Nadal i el dia de primer d'any. Em sembla que la resta de dies la gent pot visitar l'exposició que també és el bonic que és amb aquestes festes que acabes el dinar
i llavors te'n vas a veure pessebres o te'n vas a veure a fer activitats relacionades amb aquests dies de Nadal. També ho hem fet per aquest motiu. Clar, jo, que no ho hem parlat, que jo havia sigut actor dels Pastorets... Surs a les fotos, per tant, eh? Sí, clar, també de qui ve, tot plegat. Doncs...
el record que tens és després de menjar el Dia de Reis, per exemple, que feies un gran àpat, doncs vesteixes i ves cap al teatre a fer la presentació, perquè aquest any no, però antigament el Dia de Reis es feia la representació i diguéssim que s'afegia una escena més, que era l'escena de l'adoració dels Reis, en la qual col·laboraven els Reis de l'Ajuntament, els Reis Municipals, i també era una cosa molt espectacular.
Els pastorets són tan entranyables, és una de les activitats més entranyables que hi ha. Doncs sí, feu cas del que ens comenta el Jordi. Mireu aquí el programa de Nadal. Igualment ho esmentem aquí els dies laborables i de dilluns a divendres es pot veure de 10 fins a les 5 de la tarda. Els dijous hi ha més estona per veure-ho perquè fins a les 8 del vespre...
s'hi pot accedir. I dissabtes l'horari és de 6 a 8 i diumenges al matí, de 10 a 1. També els dies festius, de 10 a 1, el 8 de desembre. I després, els dies assenyalats, 24, 26 i 31, serà de 6 a 8. I el dia de Reis també de 10 a 1. Una cosa que el cartell no està prou ben especificat, que ens en vam donar descompte després,
és que els dies que l'Ajuntament està obert, l'entrada és per la plaça del Castell número 8 i els dies que l'Ajuntament està tancat, l'entrada és pel Camí de l'Era. Això sembla com si només s'entrés pel Camí de l'Era i no. Els dies que l'Ajuntament està obert s'entra per la porta principal del Castell i els altres dies sí que s'entren per Camí de l'Era.
D'acord. Doncs una exposició que ens permetrà veure tots aquests elements. Déu-n'hi-do, Jordi, la feinada que heu fet amb l'Associació Cultural La Cínia. Gràcies també a aquest llegat d'en Rafael Núñez, que va ser un promotor de la cultura popular. Molt important de tornar en barra. I que va tenir aquesta sàvia decisió també de guardar molts programes de festa, de guardar moltes coses perquè poguessin passar la posteritat.
Sí, clar, vull dir, la veritat és que Major va fer una feina molt important de recollir aquelles coses que nosaltres no els donem valor perquè és el dia a dia i, per tant, no li dones valor, però, clar, avui en dia, per exemple, també em va deixar la col·lecció de programes de la Festa Major i de les diferents festes, perquè hi ha Festa Major, hi ha Carnaval, hi ha Festa del Quadre, hi ha Clarà, hi ha...
Clar, trobar un programa de la Festa Major del 1917 o 1919 ja costa bastant, no?
Clar, jo també he anat ampliant, perquè la tasca que he fet jo i la tasca que farà l'associació cultural, la Sínia, és la d'anar ampliant aquesta col·lecció i que no es perdi. La veritat és que al final forma part de la nostra història, que són aquelles coses que a vegades no se li donen valor,
Però té un valor. I la nostra obligació és aquesta, la de posar-ho en valor, de valorar-ho, d'adonar-nos que quan fèiem els pastorets era una activitat que en aquell moment ho feies com una inèrcia, però realment tenia un valor i és una cosa digna de ser valorat. Sobretot, saps també per què he volgut fer aquesta exposició? Per què hem volgut fer aquesta exposició?
Perquè molts dels actors dels anys 60, per exemple, ja no hi són. I és clar, també és una manera de fer-los un homenatge amb els que encara queden. Clar, si teníem 20 anys, han passat 60 i escaig d'anys, doncs ja són gent que ratllen la vuitantena. I per tant, també creiem que és una manera d'homenatjar, de fer, perquè a més a més...
marca molt això de fer els pastorets. Jo ara mateix, si vols, et podria agafar i em podria posar aquí a recitar els papers que feia, perquè també t'agafa en un període jove i llavors pots agafar i pots recitar. Mira, no sé si et faré recitar, però sí que et preguntaré
Si has anat a aconsellar als joves d'ara que estan fent els assajos, has anat a treure el cap algun dia? No, la veritat és que no. Em van convidar al començament del projecte, però jo vaig quedar desvinculat perquè és que no arribo tot, Raquel. I per tant, vaig prioritzar l'exposició, que és amb el que ens havíem compromès a fer. Pensa que vaig demanar a la sala el mes de gener de l'any passat. Uau!
M'entens? Perquè, clar, jo... No, no, va molt sol·licitada a la sala llisical. Clar, i a més a més, per aquestes èpoques de Nadal, i a més a més, doncs, clar, hi ha un treball important darrere, perquè el treball de documentació... Pensa que he anat a l'Arxiu de Tarragona i m'hem passat tot...
tot el fons de falange per a veure si trobava alguna documentació, que a més a més no vaig trobar res, que és el pitjor que et pot passar com a historiador, és a dir, fer un esforç i no trobar res, però bueno, la vida és així.
Però paga la pena aquest esforç perquè aquesta exposició la podrem veure durant tot el mes. I la inauguració, com dèiem, serà aquest 6 de desembre a les 12 del migdia a la sala d'exposicions Lluís Dicart. Entenc que des de l'Associació Cultural de la Sínia donareu la benvinguda, fareu algun parlament...
Es farà algun Parlament, vindran les autoritats, i intentarem també fer un homenatge a les persones que van fer els posturats en les diferents etapes, com a mínim els més implicats, i dir que tothom està convidat, que com més serem, més riurem, i que hi haurà una mica de refrigeri per a aquelles persones que ens vulguin acompanyar, no?
Clar, doncs Jordi, crec que amb aquesta part final ja ho veieu, tothom queda convidat a assistir a veure l'exposició titulada així. Quan fèiem els pastorets serà molt entranyable, utilitzant la paraula que feia servir per descriure el fet teatral dels pastorets, doncs també serà entranyable veure...
aquesta mostra a la sala Lluís Icard, i com dèiem, també anar a veure la representació els dies 23, 28 i 4. Sí, perquè això també és interessant, el fet que tenim un passat, però ara s'obre un futur, i això també crec que és molt important de posar-ho en valor, no?
Clar. Doncs bé, va tenir, com dèiem, molta transcendència aquest article que vas fer al Mònic. Un Mònic que ha de sortir a la llum en doble format, no? D'una banda, l'Espacial de Nadal. I el del mes de desembre. I el del mes de desembre. Doncs t'alliberem que hagis d'acabar de maquetar i de més. I gràcies per haver vingut. Amb tots aquests materials que tens aquí damunt la taula, amb alguna relíquia... M'he vingut a
I tant, molt bé. Jordi, ens recites un vers per acabar? És que ara ens l'has posat una mica en sapata. T'animes o no? Home, a veure, els costurets del Ramon Pàmigues comencen amb el diable, d'acord?
Hi ha un soroll de tempesta, no?, i comença. Com xiula l'huracà, són ramofresta que sacceix els fonaments de les muntanyes, són l'edestructor furien escampa els sorrals del desert de Palestina, colgant baixmunts de recramar d'arena l'esporugida i feble caravana que per l'ampli desert va fent-se via. Ah, sa furia imponent, sembla ma furia, quan amb voler escalar l'altíssim trono, en lloc de conquerir com somiava la potestat suprema de la glòria,
com el corcap brancam que el vent es queixa i llença el riu de Roger en casones, vaig caure rodolant a l'avintètric, on com ho va menjant-se fa tants segles. Jordi, ara m'has deixat aquí amb la pell de gallina. Moltíssimes gràcies, Jordi, ho has complert, com sempre. Adéu-siau. Vagi bé, adéu.