Ara tenim en Javi Jurió, ell ha guanyat el Premi de Fotoperiodisme a Maní i Flaquer. Javi, felicitats. Moltes gràcies, bona nit. Segona vegada que et felicito, perquè ara ho comentàvem, jo sé que et vaig entrevistar per un antrepremi, quants anys fa? Ho recordes més o menys? Crec que va ser el 22, 21, 22, sí, 22. En aquell cas per un incendi? Sí, el dia de la Conca de Barberà, sí, correcte. I ara per una fumarada?
Per una fumarada o una apagada de llum o sí, podríem dir-li així. No és que fumarada, perquè abans em comentàvem que em sap greu per la imatge de la química, però és que realment ens ajuden molt. En aquell moment no era un accident químic.
sinó que era una parada tècnica i ens estaven ajudant a que no passés res més greu. Estem parlant d'una fotografia que vas fer publicada ara no sé si al diari més o a La Vanguardia. La Vanguardia, sí. Coincidint amb el dia que hi va haver la gran apagada, el dia 28 d'abril, vas tenir clar quina havia de ser la foto d'aquella jornada o com va ser aquella foto, com va ser el procés?
Les fotografies amb fotoperiodisme hi ha un factor molt important que és la casualitat. Poden ser més bons, més dolents els fotògrafs, però la casualitat i la sort existeix i amb fotoperiodisme més. Jo cada dia agafo l'Ave cap a Barcelona i de camí a l'Ave, a Perefort concretament, me vaig trobar aquesta imatge. Evidentment després no vaig poder agafar el tren perquè està tot parat.
però quan vaig veure aquella imatge dic, aquesta història d'avui va al voltant de la Química i el Port Aventura. Portaves la càmera a sobre, per tant, companya de viatge... Bueno, no l'acostumo a agafar normalment per anar a Barcelona, perquè aquest equip hauria d'estar a la redacció a Barcelona, però aquell dia casualment la tenia a sobre, sí.
Ara parlàvem de les noves tendències, els nous mitjans, l'Andreu Rauet, que ha publicat el seu treball al YouTube, la Laia Díaz, que el seu treball està difós per Instagram, la feina dels fotoperiodistes també ha canviat molt. Almenys tècnicament. Ha canviat tècnicament, sobretot arran de les transmissions. Les transmissions, que la foto surti disparada de la càmera allà on hagi d'anar, és vital.
però a nivell de concepte no ha canviat tant. Pensa que nosaltres els fotògrafs, potser parlo de la meva generació, no som massa instagramers. Jo el que trobo, no és una crítica cap als companys, però hi ha molts fotògrafs que estan més pendents de penjar ràpid a Instagram que de donar-la a su propi mitjà. Bé, és una manera de treballar una mica diferent, però penso que ens hem d'adaptar com sigui. Ens vam adaptar, perdona, ens vam adaptar
quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils, hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem. Ara treballes full time a La Vanguardia, doncs, perquè tu també has sigut freelance, has treballat per empreses, has treballat per mitjans... Sí, sí, sí, sí, vam fer un canvi a la meva vida i, bueno, sí, ara estic allà i content de poder treballar i agrair a La Vanguardia, evidentment, perquè sense ells també aquest premi segurament no hauria estat possible.
T'has presentat en altres convocatòries dels Maña i Flaquer, no?, a banda del que havies guanyat. També és una manera de reivindicar-vos. Si els periodistes estem fotuts, per dir-ho d'alguna manera, és un dels missatges generals de la gala, és una professió precària, crec que el sector fotoperiodístic encara ho heu tingut sempre més complicat. Bé, ho anava a dir jo, encara pitjor, però sí, sempre ho heu tingut complicat.
sous precaris no ho sé, freelance s'han guanyat la vida com han pogut, jo me la vaig guanyar molt durant molt de temps, però penso que no ha de ser una professió encara de guanyar calés. Mentre mirem la manera de guanyar calés amb aquesta professió no tindrem, no se n'en sortirem. Hem de deixar els calés a banda, anar treballant, perquè al final sé que és un tòpic, però al final amb esforç,
Sobretot jo sempre ho he dit, quan he hagut de contractar o subcontractar amb algun fotògraf, no pensem en els calés, perquè si pensem en els calés no està centrat en el que has d'estar. Els calés i la bona feina vindran junts, segur. Javi, moltes felicitats pel premi i a disfrutar-lo. A vosaltres, moltíssimes gràcies.