Estem amb l'Andreu Rauet, ell és el guanyador ex-eco del Premi de Comunicació Camp de Tarragona, el més ben dotat de tots. Andreu, bona nit. Què tal, bona nit. Quan has pujat has dit, no m'ho porto preparat perquè no m'ho esperava. És que realment no ho confiava perquè el documental davant d'allós és tan potent i té una història personal tan brutal que mereixia guanyar de carrer i penso que és just que almenys hagi guanyat una part, però no confiava que hi hagués un ex-eco, no n'era conscient i quan han dit el meu nom ha sigut al·lucinant.
A mi el que em va sobtar quan vaig veure els finalistes és que per primera vegada en aquests premis hi ha hagut treballs nominats i a més premiats que no formen part de mitjans tradicionals, perquè tu el teu reportatge, la PortaGate, l'has distribuït a través de YouTube.
Jo des del primer moment el que vaig dir és oferir a qualsevol mitjà que el volgués que el publiqués gratuïtament, sense cap mena d'acost, sense cap mena de renda per mi. Alguns no van voler i la decisió que vaig prendre finalment és publicar-la a YouTube perquè era oberta a tothom, era molt més dinàmic, era molt més ràpid, no calia registrar-se, no calia pagar res, es podia comentar.
i també això, ajudava una mica que hi hagués aquest debat que jo volia despertar amb aquest sentiment crític que el documental convida a generar. I va anar molt bé, el dia de l'estrena estava programat a les 10 de la nit i hi havia mil persones esperant per veure'l en directe, en aquell moment se m'ha posat la pell de gallina perquè dic, mare de Déu, el que pot arribar va ser això, i en una setmana tenia ja 100.000 visualitzacions, va agafar una dimensió brutal, a nivell de repercussió se'n va parlar al mitjà Algecira, se'n va parlar a Polònia, se'n va parlar a Llotenoamèrica i evidentment aquí també a tota Espanya, o sigui la dimensió va ser molt forta.
Això comença amb un treball de recerca teu, de la carrera? Per què decideixes fer aquest tema i com ha evolucionat al llarg del temps?
Sí, això va començar com un treball de fi de grau aquí a Tarragona, a la URB, el 2022, quan el vaig presentar, que de fet va ser finalista aquí també als Mañeflaquer. Aquell documental era interessant perquè posava sobre la taula totes les festes del joc, els protagonistes, era una mena de radiografia de qui eren els culpables, penso jo, de la desaparició dels Reus, però realment la part d'investigació era més personal per conèixer el testimoni i no portava tanta documentació. En canvi, aquest és un salt brutal. Quan presento aquell documental, en contacte hi ha inversors afectats, advocats...
ens posem mans a l'obra, comencem a col·laborar i des d'aquell documental s'ha presentat ja 5 arelles per aquest tema, tots treballant conjuntament, alguns diners ja s'han recuperat, en falten molts per recuperar i ara ja veurem si això acaba en sentència o no, però sí que ha fet una dimensió brutal i va començar com un trafell de fitagrava aquí a Tarragona. Mare de Déu. Tu has explicat que clar, era un treball de recerca complicat i que has estat treballant de la mà d'advocats per poder-lo fer.
Sí, evidentment hi ha una part documental que és meva i per això és totalment recíproc, treballem en col·laboració amb els advocats perquè hi ha molta part de la tal documentació que s'ha utilitzat per aquest procediment judicial, no puc tampoc donar més detalls, però és realment molt gratificant veure com amb el teu granet de sorra, o dos o tres, amb la dimensió que cadascú li volia donar, però pots ajudar a persones que realment ho van passar molt malament perquè van perdre diners, penso jo d'una manera una mica miserable, al ser enganyats per un projecte que no va donar cap mena de resultat.
i doncs és molt gratificant poder ajudar i poder treballar conjuntament amb més gent perquè realment té una dimensió brutal, hi ha molta gent al darrere que ha perdut diners, molta gent que està treballant a Déu i per recuperar-los i poder aportar aquest granet de sorra és molt gratificant. Perquè el subtítol és La Porta Gate, la història del Reus 2, clar jo sé que el Reus Deportiu va desapareixer en el seu moment, explica'm una mica així, fer 5 cèntims per la gent que no hagi seguit el cas, que com tu ho expliques és molt complicat, de què va tot això?
Doncs és molt senzill. L'estiu del 2018 el Reus ja presenta problemes econòmics i mig any després el fan fora de la categoria perquè no podia pagar ni als jugadors ni a proveïdors, potser de manera lícita, no ho sé, però quan el fan fora la societat acaba liquidant-se en concurs de creditors al cap de dos anys i això és el 2021. A partir d'aquí és quan jo m'adono que hi ha hagut una mort molt estranya, una mena d'agonia, amb un final amb protagonistes que apareixien nous, que segurament eren caps de turc,
que s'explica molt bé el primer documental, però jo era conscient que realment era una mort molt estranya, perquè es parlava d'un deute de 9 milions d'euros, però tampoc sabíem cap on s'havien invertit aquests diners, perquè el Reus era un equip que, per exemple, no es gastava diners en jugadors, tot ho fitxava a cos zero. Hi havia molts interrogants, també hi havia hagut, per exemple, impagaments el 2013, el 2016, perdona,
Hi havia molts factors que feien malpensar. Llavors era qüestió d'anar-ho posant sobre la taula, fer aquesta cronologia des del 2016, quan comencen a entrar aquests inversors que han denunciat, fins al 2019, que és quan desapareixen, i analitzar què va passar durant aquests quatre anys, entre el 2016 i el 2019, en què es van produir aquestes inversions convençuts per un projecte econòmic que tenia una rentabilitat del 6% i que realment va resultar totalment nefast perquè van perdre-ho tot, pràcticament tot.
i que mereixen recuperar-ho perquè hi ha molts al·licients que fan malpensar i que segurament hi ha aquest engany al darrere. Ara un jutge és que ha de dir si realment aquesta estafa greujada, que és el concepte legal que se'ls atribueix, és així o no, però en tot cas ja estan pagant part d'aquests diners que deuen perquè són plenament conscients que alguna cosa no van fer bé.
Mare de Déu, quina història rocambolesca. L'Andreu Rauet, potser alguns, si sou aficionats a la informació esportiva, l'haureu seguit. Havia estat treballant una bona temporada al diari de Tarragona, a la secció d'esports. Ara t'has passat a l'altra banda de la comunicació, a la part de la comunicació corporativa. Com ha anat el canvi? T'agrada?
Doncs ja fa pràcticament quatre anys, des que vaig sortir de la facultat que hi vaig entrar, és la meva feina fixa, estic en una agència de comunicació, on porto la comunicació d'empreses, de gran consum, de l'àmbit universitari, d'àmbit turístic, és molt diferent perquè ets tu qui envies les notes de premsa, qui fas les convocatòries, però també és molt gratificant, tot i així és la manera de compaginar-ho, al final tenim una professió
que és complicat viure d'una única tasca, per dir-ho així, sempre has d'anar compaginant coses i la meva feina fixa és en una agència de comunicació, però la meva passió, el meu hobby, el temps lliure, el dedico a seguir investigant perquè a dia d'avui aquesta investigació encara continua i dedico el temps lliure que tinc. I hi haurà tercera part de la PortaGate?
Si hi ha sentència, que penso que n'hi ha d'haver, perquè hi ha cinc arelles obertes, podria haver-hi un nou documental. No ho sé, en tot cas, el que farem segur, sigui en el format que sigui, és explicar com acaba aquest serial, perquè segurament serà llarg, aquests casos judicials solen ser llargs, perquè encara, de fet, no hi ha hagut ni judici en cap de les cinc arelles, però el dia que hi hagi sentència ho explicarem amb el mateix rigor que el primer dia. Ha arribat amb algun mitjà? Hi ha hagut algun mitjà que t'hagi trucat interessat per poder emetre aquest documental, també? O el tens a la plataforma YouTube i ja està?
Jo el vaig oferir a mitjans sense cap mena d'acords, gratuïtament, des del dia 1, perquè jo no volia treure cap mena de reddit, el meu únic objectiu aquí era ajudar els afectats i els advocats perquè poguessin també tenir totes les eines a l'hora de fer el seu procediment judicial, però els mitjans, per dir-ho així, no van respondre des del dia 1, no van voler el documental, perquè evidentment hi haurà les influències a Barcelona, els mitjans grans, que viuen segurament els patrocinis de clubs com el Barça i que evidentment
no poden escopir del plat que mengen, que es diu col·localment, per tant, alguns mitjans no el van voler, però no passa res, el documental es publica a YouTube de manera oberta i qui el vulgui veure el podrà veure gratuït també sempre. Tu desendut el premi, quantes visualitzacions porta ja? Dius que en un no resa vas arribar a les 100.000, ho tens quantificat, ho has vist? Sí, a YouTube ara són unes 130.000, però la dimensió total que va tenir entre xarxes a nivell internacional, premsa, el propi documental, altres vídeos, entrevistes, arriba...
als prop de dos milions de visualitzacions, inclús una mica més, perquè realment és un tema que a dia d'avui se'n segueix parlant, és complicat de quantificar perquè se'n parla en molts llocs i és difícil de tenir registre, però en aquell moment, en qüestió d'una setmana o dues, dos milions de persones van veure el tema. Moltes gràcies, Andreu, felicitats pel premi i seguir treballant. Gràcies. Gràcies a vosaltres, gràcies.