M1 és quilòmetre zero. Cultivem, elaborem i recollim la informació. M1 és proximitat. Informem de la realitat local i de proximitat des del mateix territori. M1 és territori. M1 és la ràdio que parla de tu.
A les acaballes del 2025 toca fer resum del que ha succeït, d'algunes de les coses que hauran passat al Guaire amb l'alcalde, amb el Joan Guillaumet. Benvingut, com anem? Moltes gràcies, molt bé, molt bé. Serà difícil fer un resum exhaustiu del 2025 perquè ens dona la sensació que ha donat per a molt. Hi ha hagut molta feina aquest any.
En poc temps serà difícil, però vaja, sí, ha donat per a molt i continuem molt actius i hi ha moltes coses que haurem d'anar una a una per a detallar. Si en qualsevol àmbit que ens movem i que ens regirem, qualsevol mirada que fem al poble ens porta cap a llocs que hem actuat. Estàvem recapitulant fa un moment sobre qüestions del poble, estàvem pensant també sobre les grans sorpreses, també ens porten les restes biològiques, que de la mà de la Maria Soler
que vagi al jaciment de l'antic Convent Sant Joaníça del Guaire ens està portant sorpreses molt grans, enormes i, a més a més, ara que ampliem, ja estem en obres, ampliant el perímetre d'actuació arqueològica. I que, a més a més, anirà en guany de la mà. Imaginem-nos com ens està veient la Universitat de Barcelona, el primer congrés espanyol d'arxives de l'edat mitjana que es farà al Guaire.
Junts amb un altre Congrés d'Història, que serà de set anys jornades d'Història Agrària.
que res recuperen. Ha començat pel final. Per què? Jo també li volia preguntar, per tots els nous projectes que hi haurà el 2026, que estan a tocar. Bé, doncs aquesta serà una de les grans fites del 26, segur, però repassem una mica les del 25, per fer aquesta radiografia, que tot junt sol fer una mica d'impressió, que s'acaba fent en un any natural. Sallart, com estan?
El cellar s'està treballant encara d'una manera ininterrompida i hem fet unes modificacions i hem fet més que res unes adaptacions que ens satisfan molt perquè
faran que fins al retall l'equipament sigui com volíem i com pretenem i com els experts ens aconsellen i ens demanen que sigui en l'últim moment. I aquí estan les obres ADR. Sense previsió de que s'aturin i a punt de veure-nos ja acabades l'any de passat demà, l'any de demà o de passat demà.
26? Més que 27? 26. 26. 26. I el casal? També Déu-n'hi-do. El casal l'any 2026 veurà ni més ni menys que una inversió de 585.000 euros per fer aquesta legalització que tindrà un avall molt important amb el que és la substitució de la coberta. Traurem el...
La coberta actual, per tant, l'ambient es substituirà per sàndwich. A la vegada també es farà un sistema d'aerotèrmia molt potent que farà que hi hagi molt confort a nivell de temperatures, tant a l'hivern com a l'estiu, les recirculacions. Això ve donat per una maquinària que estarà instal·lada a la façana que dóna de cara a la plaça La Sardana.
Vaja, és una obra molt important i és una obra que tinc moltes ganes ja que es faci perquè sí que és complicat fer un projecte executiu per una despesa d'aquest tipus, però ja estan a les portes ja de començar l'hierole d'inici. Tan aviat com veiem l'inici, veurem l'acabament i les ganes de tornar a gaudir d'aquest espai tan important com és el casal del Guaire.
Continuem amb obres, s'han fet també molts arranjaments de carrers, envelliment d'algunes zones concretes del Guaire, però també s'han fet les obres de la Canaleta, que això va ser fruit del primer pressupost participatiu de l'any passat, per votació popular es va decidir. Estan a punt, estan a punt d'acabar-se aquestes obres que com bé dius van ser fruit d'un procés participatiu. Bé,
pràcticament piorament i amb el reconeixement que ha tingut pel país. De la manera que es va organitzar Guaire, ja tenim el fruit d'aquest projecte que ens han de primera mà i de primera boca ens han portat els vins, que és la canodeta. S'està acabant i serà un espai molt més amable i diferent per passejar.
i amb unes dificultats importants, perquè l'espai no és fàcil, però ens vam comprometre, estem a l'any i estem lluitant cada dia fent supervisions d'obra, fent inspeccions i intentant que sigui el que podem esperar d'una obra com aquesta, amb aquest pas de la canaleta. I a la vegada, una vegada recin sortit del forn, la proposta dels pressupostos d'enguany que ja tenim també aprovada i els
les veïnes i els veïns han parlat i han decidit quin serà el projecte que haurem d'abordar l'any que ve, l'any que estem en portes, el 2026, i del que hi ha en pressupostats l'import a Holgat.
que és la zona que va guanyar dins els pressupostos d'en Guant, fer un ombrejat a la plaça de l'Església. Aquesta mateixa era una reivindicació d'un col·lectiu, sobretot, molt representat per grups organistes i per les persones que han patit. Més que ningú, aquestes actuacions a la plaça, en èpoques de molta calor, de molta insolació, com és la Fira de Matge, etcètera,
I això ha provocat una proposta, una idea, que deu ser molt important perquè ha guanyat. Com que això és democràcia directa, per nosaltres trobem. Aquell de l'Urgana s'ha encantat d'explicar-se.
També una de les propostes que vosaltres heu fet des del Consistori és fer molta acció al carrer, portant, per exemple, la Fira del Llibre. Per tant, serà una zona que també s'utilitzarà de forma molt polivalent, aquesta plaça de l'Església ombrejada.
Sí, la veritat és que sí, ja sabem que és coneguda la nostra veneració que tenim pel carrer, per les classes populars, perquè el poble s'ha de relacionar i la comunitat que diem s'ha de trobar al carrer i llavors aquest carrer l'hem de cuidar. Sabeu que hem fet una despesa molt important en inversió de neteja,
amb el que és la neteja diària i la neteja d'aquesta part, que és casa nostra, tot i que encara trobem a faltar que els comportaments cívics siguin més amplis, perquè tenim alguna part de la població mal educada i molt poc cívica, que és una assignatura pendent en resoldre aquesta qüestió i volem veure com ho fem. Però sí, el carrer és important i ho continuarà sent i l'any 2026 també ens portarà a proves i ens demostrarà que ho és.
I vull preguntar per la Fira del Llibre de Ponent, però parlant precisament d'incivisme, que és un tema que afecta el Guaire, però a tots els municipis. Aquest 2025 es va fer una reunió inèdita entre alcaldes del Seiria Nord, podríem dir, que es van reunir precisament aquí, on estem ara, l'Ajuntament del Guaire.
Sí, devia ser important perquè la resposta a la invitació que vinguessin al nostre poble per a parlar de la nostra subcomarca va ser unànim i ràpid i la veritat és que va ser tot molt fàcil, molt intens i molt clarificador. És a dir, vam estar parlant de projectes comuns, vam tenir una reunió de veïns, vam tenir una reunió...
de no l'escala sinó la carretera de veïns. I bé, bé va anar molt bé, vam estar molt relaxats, però també parlant amb molta intensitat i sensibilitat, les qüestionacions preocupen molt.
I, a més a més, la coincidència de l'Ordància que va estar a una convocatòria, que va tenir el seu àxit i fins i tot un ressò que ens va sorprendre una mica, perquè no pretén més que ser una reunió de bons veïns i, si em permets, bons amics. Es repetirà el 2026 si s'escau?
No ho sabem, ho farem totes les vegades que facin falta, però com que tenim una concepció de l'activitat molt productiva i molt pràctica, esperem que tinguem temps per això. Sempre és bo trobar-se, sempre és bo compartir i parlar, però el que ens interessa també per altra banda és el contingut del que anem fent amb les nostres relacions.
Una relació i una comunicació que no hem tancat i que no s'ha aturat perquè la continuem tenint, ens consultem, participem coses i vaja tenim el que es podria esperar i el que tenim l'obligació de fer, que és comunicació i bona relació.
Parlant d'incivisme, una de les coses que també s'han solucionat, s'ha posat fil a l'agulla, és el tema de la deixalleria, de les escombreries. També s'han fet accions a la deixalleria, convertint-la en microdeixalleria.
De fet, el torn de la deixalleria és una cosa que ens ha preocupat molt. He de fer molta costa amunt. I tot i ser uns actors secundaris, perquè gestiono el Consell Comarcal,
Bé, vam fer un passet endavant i vam proposar a l'empresa que gestiona el mateix Consell que sí que ell va acceptar que va ser fer un gir en aquell espai. Un espai que també recordem que fa de servei per a altres, per a ben altres poblacions. La proposta va ser eliminar la microdissalleria perquè vam entendre que no tenia lloc.
i aquest servei quedava tothom encobert amb la funcionalitat de la macro i que a més a més està atès per una persona. El funcionament de la macro honorari està atès per una persona
I encara que sigui malauradament, no està a l'arbitre de cadascú dels usuaris de l'espai per abocar les deixalles, sinó que hi ha un control d'algú, d'algú que té aquesta tasca i la veritat és que el resultat ha sigut molt bo.
d'algun petit incident o d'algun petit moment, podem dir que el resultat no ha estat bo. De fet, ha estat molt bo. I tothom està content i si la gent està contenta, nosaltres estem molt satisfets.
Tornem al carrer i ara ja parlem de cultura, no tant d'obres, que també ja anem a parlar. Fira del llibre, la tercera edició, segona. Una fira que es consolida i que es mantindrà. Amb canvi d'ubicació en guany, però per circumstàncies. Efectivament. I a més a més, un canvi d'ubicació que sí que obtenim aquesta petita força major.
que vam resoldre amb un espai que també se'ns va semblar fantàstic de l'escola. Tenim una escola molt maca i per cert tenim una escola on hem invertit en la... bé, fixant-hi arbres, plantant arbres i desplantant uns altres arbres que estaven en perill i la veritat és que és un espai que és molt agraït.
La feina del llibre i tot el cultural que puguem abordar, nosaltres no el deixarem mai de cap manera. Sabem que és una cosa ambiciosa, sabem que hem de millorar cada vegada,
o hem d'anar pujant un llistó que estem segurs que aconseguirem. Enguany ja teníem també en aquest itinerari, en aquesta línia que hem imaginat de com ha de ser, teníem sobretot uns protagonistes molt importants, que són totes les plumes de Lleida que van venir, ara no només ara, però sobretot
la presència del Jumar de Nogueres i de la Montse Vendrell, que són dues persones referents importants, importants fora del nostre poble, i que estan molt orgullosos, estan molt agraïts que vinguéssim, i la veritat és que també dignifiquen un event que vol ser molt potent. En un local, sobretot a nivell lleidatà, quan van venir aquestes persones, sí que van dignificar el poble, però sobretot van dignificar les lletres lleidatanes o les lletres de ponem.
i, per tant, la Fira continuarà i estem treballant amb ella, estem molt il·lusionats. Hi ha més events culturals durant l'any que ve, molt potents, però aquest serà un altre. I tornarà a la plaça de l'Església i als carrers més sàntrics del poble, o és tu valorant que es quedi a l'escola? Segurament ens plantejaran tornar a aprofitar aquest espai tan interessant que és el centre del poble i que en cas ha estat tan maltractat.
Ho vam fer amb les festes amb els sopars de fira el divendres de la nit i ha estat un èxit. I la veritat és que és un espai acollidor i l'han de continuar mantenint. Per tant, el 2025 també podríem dir que és l'any que el Guaire ha sortit al carrer.
D'alguna manera? Sí, encara ens tenen més cosetes per endreçar, perquè la nostra acció de Gaugan és un Gaugan que treballa molt pel carrer. I també hem netejat i hem desembarassat i hem executat aquesta figura tan ambiciosa, tan difícil, tan complicada, tan delicada,
que era el que ens ha permès, amb l'instrument de l'ocupació directa, fer, que és obrir carrers, desembossar una mica situacions històriques, lamentables, que ara vagi tenint una perspectiva que doni llum en tots els sentits, en aquesta manera de veure el poble, on una de les parts més importants és com ens hi movem i com anem d'un lloc a un altre.
I ho hem de dir també felicitant una mica totes les persones que han intervingut. Ens trobem, no és cap sorpresa, però val a dir-ho, ens trobem amb aguairenys i aguairenys amb molt coneixement, amb molt seny. I la veritat és que en aquest sentit, que és molt important, tot aquest procés l'estem vivint amb molta calma, molta tranquil·litat, molta naturalitat.
després de 30 anys. S'ha aconseguit obrir carrers després de 30 anys, no? Sí, sí. Diríem que si potser s'han urbanitzat algun més cap aquí, però sí que hi havia un tema una mica enquistat i després hi havia algunes zones molt que són francament difícils d'abordar. Recordem que el planejament que es va fer a començaments d'aquest segle havia destilat en una població que estava prins d'un creixement exponencial altíssim.
potser es parlava de 20.000 habitants, i aquest creixement el dia que està passant genera una sèrie de recursos que ho fa tot més fàcil. Ara ens trobem amb la mateixa planificació, sense recursos, amb aquests termes, però la voluntat sí que la tenim plena de recursos per fer tot el que puguem, i és el que estem fent. I només hem començat.
i entrar al carrer. Deixa'm recordar que aquest estiu també es va fer una acció i a més a més es va fer amb els joves, l'envelliment d'un espai molt icònic també al Guaire. De roca, de roca, aquest espai tan...
No controvertit per acceptar això dels vins, sinó tan conflictiu o amb aquest resultat tan complicat que encara no m'he acabat de trobar com hauria de quedar amb el...
Amb el futur hem fet esforços, fem esforços per dignificar-lo, invertim i pensem. Se va fer un treball excedent, és a dir, els joves, els alguairequis i els alguairenys joves han treballat durant l'espai que els dies propi, amb il·lusió, amb totes les virtuts que suposa fer treballs comunitaris i n'estem molt contents. N'estem molt contents i la veritat és que n'estem molt orgullosos.
que després hi ha una resposta o ha hagut algun incident que amargues una mica el que s'ha fet i la feina que s'ha fet durant l'estiu, és veritat, però ens queda la voluntat i la voluntariat tan ben dotat amb mi per aquesta patòria que ja no són tant.
i continuar el trull funcionant i, a més a més, com a icona on estem mirant el consell comarcal i, igual que amb el procés participatiu, més enllà. Això ens diuen, això ens diuen. L'altre dia l'alcalde de la granja d'Escapra ens explica que inauguraven el seu espai jove i que els tècnics i les persones que ens havien aconsellat els havien parlat d'aquest model d'aiguaire. Està passant una cosa molt curiosa amb l'espai d'autrull i amb aquest espai de joves.
perquè és que té moltíssima activitat i no són per a la gent. Això només em va anar així.
Deu ser només a l'èxit perquè el col·lectiu de joves que a vegades està una mica maltractador. La veritat és que està fent un uix i un aprofitament d'aquest espai. Ja estem molt contents. Però a més a més dins d'un àmbit de normalitat que ja ho voldríem per tots els àmbits de la vida municipal. Estem molt contents. El trull funciona molt bé, funciona fantàsticament bé i no se'n parli. Perfecte.
I anem a altres accions culturals, algunes amb un bagatge tan enorme com el Premi Lladonosa, però també els darrers anys ha intentat actualitzar, amb les edicions dels Premis d'Honor enguany, a la Marta Trepat, sempre figurés al Guairenques o que tinguin un vincle amb el Guaire, no? De fet, són persones que siguin molt representatives a les ares de Ponent.
va ser el Josep Vallverdó, una figura indisfutible, el Joan Maria Puig, l'any passat l'arquitecte que té aquest significat tan important per la ciutat de Deida i per les Tards de Ponent. La Marta ha trobat una icona, un personatge, un personatge que és un honor tenir el nostre Premi. És un honor conèixer aquesta dona, una dona
que va introduir la psicoanalisi a Lleida, una dona que va trencar amb el que era la gestió de la psicologia i la psicologia mèdica, que a més a més és una figura humana, una figura altruista, una persona completíssima, completíssima. Va ser un honor que s'ha pres el nostre premi
a la vegada està molt contenta, té molta acceptació pels premiats i són figures que com a ponentins i com a llei de tàngem de ser molt contents de tenir el nostre premi i sobretot de conèixer que són figures universals i això és el que podem fer, tenir en compte a tothom.
i són, en alguns casos, celebritats. Hi ha moltes altres persones que no són cèlebres, però són aguairenques o aguairencs il·lustres, que els fem una abraçada. Per exemple, quan estem parlant dels pregoners de la festa major, de les persones a qui felicitem, assenyalem o fem una homenatge per Sant Antoni, etcètera. Gent del país, gent de casa, gent excel·lent.
Molt recentment, el didal d'or dels vestits de paper. Això ha sigut fa molt pocs dies, on les alwaidenques han nodri, pràcticament podríem dir, el museu. Seureu vestit de paper. De fet, el dimensat va ser una jornada molt entrañable.
I tenir a Carme Solà, al nostre poble, és tenir l'ànime del que és el concurs de paper de Mollerosa. I no hi treurem gens. Segurament no tindrem prou paraules per explicar la dimensió que té aquesta persona, aquest personatge, que és l'ànime. Saber pensar
que havia llegit al diari no sé què d'Almena respecti aquest concurs. És a dir, la producció de la Carme Sola va ser només de 15 vestits. Més del 50% de la producció del concurs i d'Almena també es fa ella. Ah, perquè és la tallerista de... Llavors, és una persona que mereix una reflexió tot el que està fent i segurament que també sabrem trobar
El moment per a fer-li el reconeixement i l'abraçada que es mereix són molts anys, molta professionalitat i sobretot molt tard d'una artista, una artista amb la Josúas.
Doncs, miri, hem començat explicant, o ens ha avançat coses pel 2026, que tenen a veure amb la història. Doncs anem al 2026, i lligant tu també amb el Premi Lladonosa, què teniu previst fer el 2026 amb aquest... Com ho ha explicat? Això serà? Reprenent les jornades agràries, que és un congrés... S'havia fet durant... ...triptocensos i d'història agrària.
i que celebrarem el primer trimestre del 2026. Però és que a la vegada, a la vegada, el segon tindrem un primer congrés de...
història dels arxivístics de la societat espanyola, d'arxives de l'edat mitjana, que farà el guaire, sí, sí. I el portarà, segurament enmenarà la Universitat de Barcelona, però sabem que hi haurà una presència internacional, hi haurà...
Vaja, el floret del que és els estudis mediabals en l'àmbit de l'arxivística. Alguna cosa molt important d'un nivell que es sobredi més. Això passarà en un extrem i en un altre, en el temps de la tercera edició de la Feira del Llibre, d'una setmana cultural que tenim, d'un mes cultural que tenim,
L'abril també molt potent, amb vigílies del que serà una Fira de la Figa. També esperem que, que és anomenada al mes de setembre, la tenim aquí mateix.
i sobretot també estarem celebrant el darrer aniversari de les excavacions del monestres ronjonistes, com he comentat abans, amb aquesta nova dimensió del que és el recinte de Closio. Déu-n'hi-do. Doncs ho anirem seguint també a poc a poc, el 2026, amb bona lletra. Joan Guillaumet, ens queda només que feliciti el Nadal als nostres oients.
Bé, no sé molt bé què podem dir, que no sigui esperança, futur, esperança, futur, de tot, sobretot, del que no hem parlat. Tot el que hem parlat i el que no. Tenim urbanisme, tenim carrers, tenim espais, tenim projectes, tenim un missatge d'esperança, de futur als Alguairens.
un missatge molt càlid cap a tothom, també cap a tothom que estigui al poble, cap a tothom que se senti al Wéninca. Estem molt contents de poder participar aquests dies que són tan càlids.
i ho volem fer felicitant a tothom que tingui esperança, que segur que l'any 26 serà molt, molt, molt, molt bo, serà molt bo, serà un any que recollirà els fruits de molta feina, i el 27 també, i estem segurs que el 28, el 29 i el 30, el guany seria obrir ara un nou escenari i que entre tots, entre tots, entre tots, segur que l'assolirem. Per tant, molta esperança, molta salut, i una abraçada, una abraçada i un besito enormi a totes i a tots.