Estem amb la Núria Castejón, ella és responsable, una de les responsables de l'àrea de documentals i factuals de 3CAT, o 3B3, i és una de les convidades d'avui perquè un dels treballs que han sigut produïts, en aquest cas, ha sigut un dels guanyadors del Premi Manifracté, en aquest cas el Premi Camp de Tarragona. Com us va arribar aquesta proposta? Perquè estem parlant del documentari Els herois de Vandaloso.
Va ser una proposta que ens va arribar via una, faig memòria, perquè diria que va arribar a través d'una crida d'aquestes que fem del sector perquè faci propostes de programes i ens va arribar via això, el vam triar, ens va semblar un documental molt interessant
i l'han fet des de la productora en minoria absoluta amb un director que tenia una característica molt especial que és que ell era fill de la colònia dels treballadors de Vandellós I. Llavors ell va viure de primera mà com a fill de la colònia
Què va passar en aquell accident de l'any 89? Ho esclifica d'una manera gairebé molt en primera persona. Recordo haver-lo vist quan el vau emetre al programa Sense ficció. Hi ha una part viscuda, descriptiva, de com era l'època. Això també és el que fa especial aquest documental?
Sí, sobretot això, i a més perquè sobre aquests fets, tot el que va passar, se n'havia parlat molt poc. Els que ho van viure, els va costar molt parlar-ne durant molts anys, va ser per ells, va ser traumàtic, i la gent no en volia parlar, això acaba passant amb la memòria històrica, en general, quan hi ha fets traumàtics la gent no en parla, i aquí s'havia envoltat una mica de misteri, ningú era molt conscient de la dimensió del que va passar.
I llavors l'Àlvaro, a mesura que es va anar fent gran, ell tampoc, mentre era petit no em va ser conscient, el seu pare no n'hi va parlar mai, mai. I a mesura que es va anar fent gran, i ara amb el temps a la distància va dir, ostres, però això...
Com és que no n'hem parlat mai d'això? I va decidir fer el documental, va fer la proposta la productora en minoria absoluta, en minoria ens ho va venir a presentar nosaltres, i llavors des del seu punt de vista era un punt de vista molt innovador, i a més a més ell tenia accés a tots els de primera mà, a tots els testimonis que ho van viure, i ell per ell era molt important recuperar aquesta memòria i que no quedés tapat i que el silenci es trenqués per poder-ne parlar.
Un silenci de molts anys, estem parlant de més de tres dècades, estem anant ja cap als 40 anys d'aquell accident, que va ser gravíssim, de fet va portar al tancament de la central. Suposo que el fet que ell fos conegut d'aquests testimonis, això va ser clau. Va ser clau, absolutament. Sí, sí, perquè ja et dic, fins llavors ningú no havia volgut parlar i ell va aconseguir, per aquesta relació que ell tenia de familiaritat, de ser d'allà, de ser un d'ells,
va tenir accés a aquesta informació que ells, després també amb la distància dels anys, van dir que potser és el moment de parlar-ne. I el seu pare, en les entrevistes per fer el programa, va ser la primera vegada que li va explicar. No l'hi havia explicat mai abans. Mare de Déu. Això no recordo si us explica el documental. Em sembla que hi ha una docu-sèrie vinculada o com... Perquè jo recordo haver vist el documental del Sense Ficció, sé que està al portal del 3CAT, es pot recuperar, però hi ha més peces realment?
No, no, és el mateix, el que passa que, això ho fem bastant ara amb les peces documentals, que és que fem miniseries de dos, tres capítols i després que van a la plataforma i llavors per passar-ho a la nit sense ficció en fem una peça llarga, però és el mateix, és la mateixa peça amb el que passa que a la OTT, a la plataforma, pots trobar seriat. I el de presentar-vos el premi va ser iniciativa de l'Àlvaro o vau ser vosaltres que el vau animar?
No, no, jo crec que va ser iniciativa de l'Àlvaro, perquè jo crec que ell al ser d'aquí li feia especial il·lusió aquest premi. Li sap molt de greu no ser-hi avui, justament era fora per feina, i li sap molt, molt, molt de greu no ser-hi, perquè tampoc sabíem si el donarien o no, però ell li feia il·lusió ser aquí en un premi tant de casa seva, no? I que al final que li hagin donat, ara el trucaré, encara no li he dit res, però ara li he dit...
tindrà una bona sorpresa. A més, un premi a ExaEco, clar, ha guanyat una producció per la televisió nacional, amb una productora important com Minoria Absoluta darrere, clar, és un documental fet amb mitjans, i heu guanyat ExaEco amb un treball d'investigació que ha fet un noi del territori que l'ha distribuït per la plataforma YouTube.
És fantàstic, em sembla meravellós perquè d'això va també. Jo crec que hi ha d'haver espai per a tothom i que una cosa és que des de la tele pública es puguin fer treballs amb recursos, està molt bé, però que hi hagi altres persones que segurament amb molts menys recursos però amb moltes ganes i molt talent puguin fer documentals com aquest, que tinguin aquest valor, ostres, un aplaudiment.
Està molt bé que sigui Execo, està molt bé. Moltes gràcies, felicitats pel premi, per la part que et toca i espero que quan ho traslladis a l'autor, a l'Àlvaro Sanz, doncs estigui contentíssim. Segur que sí, segur que sí. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Fins la propera, adeu-siau.