Doncs avui, Fran, no estic a l'estudi de ràdio, no estic en una cabina, no tinc ni tan sols un micròfon de ràdio davant, perquè avui estic a Torrecerona amb la Lili Brick, que és artista i muralista, i mentre estic fent aquesta entrevista del tema del dia d'avui, d'aquesta tarda, doncs la Lili Brick està pintant, i li he posat un micro amb la qual anirem parlant, i ja us dic, jo estic aquí plantat,
a la zona industrial de Torre Serona, diguéssim, el polígon, per parlar amb Lili Brick, que està fent un mural, el que serà la primera electrolinera per a camions de Catalunya. I vaig a saludar la Lili. Bona tarda, Lili. Bona tarda. Primer de tot, com va? Estàs pintant, com dèiem, el mural del que és la façana d'aquesta primera electrolinera que tenim aquí davant. Déu-n'hi-do, és gran, eh? És enorme. És molt gran.
Sí, jo crec que fa més de 500 metres quadrats. És una mica més. Déu-n'hi-do. És molt, molt llarg. Cinquanta i pico d'ample, segurament. Cinquanta i pico? Sí. I ara et veiem aquí pintant un mural que està basat, pel que estic veient, amb el món agrari i el transport,
Estem davant d'una façana que cronològicament va agafant les diverses etapes automobilístiques, perquè primer tenim el carruatge, després els primers cotxes a motor, després ja més evolucionats el camió com el coneixem avui en dia, però clar, enfocat evidentment en un món més elèctric i rural, perquè ara mateix el que estic veient és això, molt paisatge rural mentre la Lili està fent la seva. Ara mateix explica'ns què estàs pintant exactament, Lili.
Doncs això és una història, com bé has dit, cronològica del transport, on hi haurà molts tipus de vehicles i de camions molt ben triats, perquè alguns són molt simbòlics, que van marcar una avance i un després en la tecnologia del transport, i finalment l'últim, o sigui, passem del primer, que com bé has dit, és el carruatge amb els cavalls, i l'últim serà l'elèctric, que és el que trobem aquí i és el que serà la joia de...
d'aquest lloc, la joia de la corona, que veurem camions elèctrics com reposten i com no fan gens de ser oi, que és una cosa impressionant. Llavors jo ara mateix em trobo pintant la família, una família que representa la família de l'amo d'aquest negoci, de Gabriel, i és la família que va començar tot això, que portaven les bales de palla sobre d'un Barreiros,
un camió que avui en dia encara podem veure, però que, clar, ha quedat obsolet i que ja no se'n parla, però és un gran símbol en el món rural. Llavors, estan parlant entre ells, és tot molt anecdòtic, intento que passem, fem un viatge en el temps d'una vinyeta a l'altra, però d'una manera molt natural. Clar.
Doncs, després, a la segona part de l'entrevista ens posarem ja més en el que és la part tècnica d'aquesta obra, però primer et vull començar preguntant qui és la Lili Brick. Com ha arribat fins aquí? Has pintat, m'has dit, de 600 murals per tot el món. Com comença tot això? És a dir, com es fa trajectòria al món de la pintura, Lili?
Doncs d'una casualitat, perquè jo tenia 24 anys que vaig tornar de buscar feina per arreu d'Europa i quan vaig tornar a Lleida va ser perquè una amiga em va dir que en una impremta hi havia lloc per treballar i vaig anar allà perquè, bé, volia tornar a casa, estava farta de treballar per sous precaris i ser tan anònim en diferents ciutats i volia estar una estona, bé, un temps a Lleida. Llavors, clar, en aquesta impremta...
No es cobrava gaire, però estava a casa, estava tranquil·la i van començar a venir molta gent que volien que els impriméssim samarretes amb serigrafia i amb temes estampats. Llavors van començar a venir uns grafiteros de Lleida, o l'School, que feien temps que no pintaven, ja tenien fills, estaven ocupats, però els seguia agradant el tema de hip-hop. Això fa 13 anys ja.
Llavors van venir bastant i un d'ells era bastant recorrent i em va dir si un dia et ve de gust, ja que tots els meus amics també estaven viatjant per arreu del món i no coneixia gaire gent allà i d'allà, diu vine amb nosaltres que te divertiràs. I res, vaig anar, vaig accedir, em vaig veure allà veient com pintaven tots a llindar del riu un mural legal que parlava que el riu estigués més net, vull dir, era un munt de grafitis i grafiteros allà.
i em van deixar un espai perquè jo pintés.
Llavors, quan els vaig veure pintar, recordo que els veia enormes nois, bueno, grandots, i quan feien servir l'espray semblant, literalment, ballarines de ballet. Sí, perfecte. Una delicadesa, una netedat, una ploguitud, una bellesa en el traç, i vaig dir, uau, això és increïble. Jo prejutjava i pensava que no era un art en aquest moment, però quan vaig descobrir-los amb ells, tan bones persones, tan macos, que vas devenir com una família per a mi, perquè vaig anar moltes vegades, no? I quan vaig agafar l'espray, perquè em van deixar provar,
Em vaig adonar que allò era una via d'escap, un desfogar-se, un... Havies trobat com el teu lloc. Sí, el meu camí, el meu lloc. Llavors, clar, a partir d'allò em vaig enganxar moltíssim a pintar, vaig començar a demanar permís en cases que estaven enmig de rombades a buscar els seus propietaris i així trobava parets per poder expressar-me.
I així vam començar fins a, com m'has dit, arribar a pintar més de 600 murals per tot el món. Exacte. Volia saber una mica això, explica'ns alguns països, murals que t'hagin fet il·lusió. Bé, per Espanya he pintat per tot arreu. Tant el sud, el nord, l'est i l'oest he pintat per tot arreu. Però països que m'agraden moltíssim de pintar és a Àfrica, he anat cinc vegades, a la Índia també. A on, per exemple, d'Àfrica? A Gàmbia, al Marroc, a Senegal...
El que de Maria sabia és com arriba l'Illibric a Gàmbia, per exemple. És a dir, truquen i diuen volem o et presentes tu allà i dient puc pintar? La vida penso que al final és moure's i com més et mous, més coses passen. Llavors, el primer mural que vaig fer, el més gran...
el primer tan gran que vaig fer, que va fer que tingués el record del mural més gran d'Europa, el vaig fer aquí a Lleida per fruites caberol. Sí, al Carràs. Al Carràs, exacte. Sé quin és el de fruites caberol.
Aquell mural em va portar a que l'amo d'aquella empresa es fessin molt amics i em va comentar que feia missions i feia viatges a Gàmbia per ajudar, a vegades, i em va dir que si voldria apuntar-me a un viatge d'aquest tipus i que seria maco pintar allà un mural que els agradaria molt la vida amb ells.
I al cap d'un any vaig decidir apuntar-me a una expedició que juntaien bastanta gent. I sí, vaig pintar un parell de murals allà, preciosos. La veritat és que va ser molt maco com ells ho van rebre. No eren gaire grans, però allà l'art és escàs. I a més a més l'escola d'art allà també ho és. I bé, va ser increïble. I d'altres, per exemple, l'últim viatge que he fet a Àfrica va ser a Benin. Sí.
Molt a prop de Burkina Faso i de Nigèria. Togo, també. Exacte, Togo, que està al costat. I allò va ser perquè surto molt a Google. Llavors, si busques una noia que pinti murals realistes i tal, doncs pot ser... La Lili Brick. Ets una minància, venint. No ho sé. Ets una minància.
No ho sé, però va ser bonic també per anar a les escoles. Has dit també Índia. A més, Índia és una cultura molt arreglada, el món de la pintura, el tema aquest del joli, dels colors... Sí, volen molts colors. Amb això són una mica, en aquest sentit, molt insistents. No, no, fiquem més color, més color, perquè...
Jo és veritat que ara sóc molt colorista perquè tenir un fill també et canvia una mica la manera de veure el món i ho veig tot molt positiu i molt divertit. Genial. Sí, però passes diferents etapes de la teva vida i com que sóc autodidacta al final em guio per la víscera, per l'emoció. Potser en aquest moment que va anar a l'Índia pintava més desaturat i més pastel i recordo que és el que has dit, volien...
Colors, imagentes i rojos i alegria, explosió. I sí, sí, allí vaig pintar la Universitat de Tecnologia i Ciència de Mumbai. Llavors cada any em demanen d'anar a pintar algun mural allà, però s'ha d'estar una mica preparat per anar a pintar. Per anar a la Índia. Sí, ja ho diuen. A més, Mumbai, que potser és una ciutat amb densitat de població més gran del món,
És increïble. A part són molt curiosos i que si una noia en aquest moment anava de ros pintant, una noia al mig del carrer pintant, doncs se matant saben moltíssim. A dir coses. Sí, era una cosa... Al final també està bé veure com els diferents països tenen la seva visió de la cultura artística i com ho viu. Abans de passar més a la part tècnica de l'obra, algun altre país o algun altre territori que vulguis destacar?
Suècia, per exemple, em va agradar moltíssim pintar en Kungalf i em va agradar moltíssim aquella experiència perquè va ser de les més crues i difícils que he pintat mai, que he viscut mai, perquè en aquell moment hi havia moltes més hores de foscor que de llum per la part del món en estar, doncs era una època que no teníem gaire llum i a més a més ploia moltíssim. Queia l'aigua com si fos una cascada per la paret. Llavors va ser una experiència molt complicada, vaig haver de pintar nou pisos en una setmana. Déu-n'hi-do.
Llavors va ser non-stop, pintar quasi 24 hores del dia. Bueno, vaig pintar igual unes 14 seguides, però va ser una marató fins al punt que em van venir a buscar i en mitja hora sortia el meu bol i vaig pujar al bol tota plena de pintura. Ostres! Que la senyora que hi havia al meu costat es va canviar de lloc perquè li devia fer mal a pintar, no ho sé. Però vull dir, va ser... Senyora, jo soc artista! Exacte, va ser una experiència molt hardcore, molt bèstia, sí.
I ara, doncs mira, around the world passem a Torrecerona. Sí, m'encanta. Aquí estàs, a casa, pintant aquest quadre que, com dèiem, a mi em fa molta raixa una cosa, Lili, ara que m'estic apropant a la paret, ara mateix l'oient no ho està veient, però estic a 20 centímetres de la paret, em fa molta raixa perquè si jo fico l'ull, digués-me, a la distància on jo traçaria,
no hi ha cap forma, no hi ha cap figura però en canvi a mesura que em vaig allunyant tots els elements van agafant aquesta compostura jo el que sempre penso és com és tan difícil donar-li forma per exemple, veiem aquí a la cara d'un home on té per exemple el que seria el reflex del sol amb una traçada blanca
És a dir, com se te pot acudir a dir, vaig a fer així aquesta traçada blanca perquè se li reflexi més una cosa, sobretot bé que això molt, la combinació de colors per donar més ombra o més color. Com se t'ocorreix això? Com saps on has de pintar?
Justament és el contrari del que has dit. No se m'ocorre res. És una cosa que pinto molt amb el sentiment. De veritat, pot sonar molt romàntic, però ja et dic, com t'he comentat abans, soc autodidacta, no he estudiat res d'art, malauradament, cosa que m'hagués encantat, no ho defenso, i pinto una mica com crec que s'ha de fer. Agafo el pinzell i...
medito, vull dir, estic pensant en una altra cosa, potser amb el que he de comprar aquesta tarda o el que sigui, i les mans van fluint i vaig pintant. Clar, perquè ara ho estem veient respecte a aquest home que tinc aquí davant el mural, porto uns pantalons texans, no? Els plecs dels texans es van diferenciant amb diferents tonalitats de blaus, vull dir, jo que em faria molt mal, Lili, això és una locura, ja t'ho dic, vull dir...
Des de prop va aquells texans, que només són gargots blaus i m'allunyo i va aquells plecs dels texans perfectament fets i definits. És una cosa que jo mai entendré, el plasmar el concepte que tens al cap amb una realitat gràfica. Sí que és veritat el que m'has dit que t'agrada l'art, perquè això no ho veu tothom. Tens una sensibilitat que és molt agradable per l'artista. M'agrada, he de dir que m'agrada, m'agrada.
És molt satisfactori que es vegi la feinada que hi ha en aquests textants perquè hi és, eh? M'hi vaig passar molta estona, així que gràcies. Doncs mira, i sobretot també això, pintar amb unes dimensions gegants, és que ara mateix, perquè l'Oienes faci una idea, és més enllà d'una pista de futbol o de bàsquet, tot el que tenim, mentre la Lili està pintant, també què estàs pintant ara, Lili?
Doncs estic fent la part darrere del Barreiros. La caixa? Sí, la caixa seria. Del Barreiros, d'aquest camionet tan clàssic. I una cosa també curiosa és que la gent em coneix per pintar amb esprai. Per? Pintar amb esprai.
He pintat amb espray. Ara mateix és pintant amb pinzell. Exacte. Fa 13 anys que pinto amb espray. Si em coneix, tècnicament, soc bastant perfeccionista amb espray. M'agrada molt. Llavors, què passa aquí? Que tot està fet amb un pinzell que és com dos dits. O menys de dos dits, no? És molt petit. Però què ho faig això? Perquè continuo sent perfeccionista, però fa quasi tres anys o així vaig dir, aparta't una mica dels aerosols.
Va, clar, clar, clar. Això també és una cosa. Fai menció una mica això, el tema dels aerosols pels artistes, que s'ha criticat tant, amb la mascareta, amb la protecció, com es viu? Des de dins és rebutjat o és... Mira, és igual, és la nostra feina.
Ah, bé, al final és practicitat. A mi el que opinin els altres, com que al final ja han d'altres opinions de tan diverses, jo penso que ha d'haver una mica un equilibri entre l'ètica i el teu benestar, el que tu creguis. Llavors, clar, per mi pintar amb aerosol és molt divertit i m'encanta, però sí que és veritat que és supercar. És supercar, no té una durabilitat...
millor que la pintura i sobretot, sobretot, jo ho he durat molts anys i estava començant a veure com companys tenint algunes petites dolències o fins i tot se parla de càncer degut amb això i bueno, va ser un tema que va dir no tinc ganes de tenir problemes respiratoris i bueno, val més una mica combinar. A part,
Si estàs pintant amb pinzell, tens molt més a fer. És genial que diguis això. Si parlem d'art, també és important conèixer això. Seguim parlant una mica més d'aquest mural. Com deia, és una paret d'uns quants metres de llarg, que comences, de dreta a esquerra? És de... Sí, d'esquerra a dreta. Al final, com vulguis tu. Sí, totalment. Però clar, vull dir, vas com fent d'una banda a l'altra. Si haguéssim de posar un percentatge...
De més o menys quin tant percent tens acabat? Quant creus que et queda i quant creus que portes? Doncs un 60%. 60% portes o et queda? Porto, porto. Portes un 60%? Perquè a més el que també ve que a la part que no està feta tens com unes marques i unes traçades. Clar digués-me, tu primer tens tot el dibuix, fas el contorn i després el vas pintant. És allò de primer dibuixar i després colorejar.
Sí, vindria a ser una mica com la part, com s'ha fet sempre, però de la manera més artesana. El que faig és fer unes marques i com una espècie de cartografia, un mapa per on navegar, perquè la paret és blanca i no em dona gaire informació. I després faig l'esbols amb el que seria llapis, utilitzo pintura negra per fer l'esbols i encaixar la peça.
Després d'encaixar la peça està aquesta pintura de més predominants i per últim faré els petits detalls que això sí que serà amb spray. Perquè penso que aquesta experiència s'ha de conservar i faré potser tres hores comparat amb el que feia abans que hagués sigut un mes amb spray.
I, a més, també et volia preguntar una cosa i és que ara acabes de ser mare, Lili. Sí. Com és això, no? Perquè, a més, dos, tres mesos que té la teva criatura, vull dir, has anat ràpid. Com és això de gestionar la maternitat, evidentment, amb una feina així? Doncs, és complicat. Realment és difícil. Agraeixo que m'ho preguntis perquè...
Perquè no se'n parli gaire i jo he decidit fer-ho així, sobretot per a en Valentonal, és que després ho vulguin fer, perquè durant els 13 anys que fa que pinto, m'he trobat molt poques dones en el món del muralisme i és degut a que quan arriben a tenir una experiència artística ho han de deixar.
Vull dir que potser comencem amb 20, 20 i pocs, i als 30, que tens una experiència d'uns quants anys, dius, uau, aquesta és bona, tenen una parella, han de començar a cuidar la criatura, la parella segurament també, però és difícil de compaginar-ho tot, perquè si la parella no ho deixa tot per venir amb tu, uau, com ho fas, no? Vintes sola, te'n vas a viatjar sola i el nen o nena es queda amb el pare i no el veus mai, però a mi no era compatible, jo sí, tenia una criatura, volia tota la meva família junta i no ser una mare fantasma.
Llavors, és complicat perquè tenim una furgó gegant, camperitzada, que és com una casa i anem tots junts, però clar, jo estic de cara a la paret i desquena amb ells i a vegades pateixo, no? Però sí que és veritat que també he començat a treballar molt aviat.
I això és degut a que tots els autònoms d'aquest país patin moltíssim això de la baixa. Correcte. Així que he hagut de treballar abans perquè la baixa era una basura. Mira, tal qual, tal qual. Evidentment, si en algun espai ho pots dir, és en aquest Lili. Gràcies.
Et pregunto també sobre les diferents coses que vaig veient, com un cavall amb el carruatge, diferents automòbils, amb el fons, amb les muntanyes, paisatge agràric, què pot ser el més difícil de pintar la figura, més difícil de ser el cotxe, la persona, el fons?
Les persones, perquè hi ha una càrrega emocional molt important. És a dir, el fons al final és tot orgànic i un arbre pot anar a la dreta a l'esquerra. I també els vehicles, sí que és veritat que han de ser tal i com han de ser, vull dir, no puc inventar res, però ningú es ficarà com per a res. Però les persones vam triar que fos la família del propietari
perquè aquest lligament emocional és molt important per ell i volia fer-li com un regal, que ell vingués aquí i veig aquesta part, aquesta evolució. Com tot el seu guindatge. Ell ve de Pencillón, d'una família de pastors, llavors van començar així i han acabat aquí amb camions elèctrics. S'hi ha de posar alguns personatges de ser la seva família.
I sobretot això, el que deies, el component sentimental, m'agrada que ho hagis dit. També una altra cosa que m'hauria de saber és, un cop una obra s'acaba, és a dir, com és el final d'una obra? Perquè és a dir, sempre hi haurà una última traçada, no? De dir, ja està, ja he acabat. O ets d'aquelles que s'ho mira i diu, ai, que em falta això, ai, que em falta allò? Com és l'acabar una obra per un artista? Vull dir, suposo que també serà com especial, l'última traçada, no? Com...
Almenys la meva idea ho compara una mica quan poses l'última peça d'un puzle gegant. És a dir, ara? Com ho viu això? Aquesta pregunta és excel·lent perquè jo no torno els meus murals mai. És més, si resulta que hi ha una carretera molt més complexa i l'altra més fàcil i allà hi ha un mural, passo per la complexa, per la més complicada. Perquè no vull trobar-me el meu mural. Degut a que per mi mai s'ha acabat el mural.
O sigui, tinc aquella cosa, aquella perfecció. Que al final és com dir, l'artista com disfruta és fent-ho, no veient-ho acabat. Per mi, si després de fer el mural, sona molt heavy això, però si després de fer el mural es cremés com un mandala, em donaria igual.
Diguéssim que ja has desfrutat del procés, passa una mica amb la gent quan construeix les figures aquestes de Lego, que quan les han acabat diuen, i ara què, la deixaré allà en una estanteria, però ara ja se m'ha acabat la diversió, ja només la puc contemplar mirant. Sí. És com, clar, clar, ho entenc, ho entenc, si fem el símil en...
Jo, clar, procuro que els meus murals durin molts, molts anys i fico vernís, les tècniques de pintura després de tot aquest any, faig que siguin les millors i més duraderes, però ara et dic, jo no vull veure'l mai més, i quan em diuen, és que clar, han tapat un mural teu que vas fer per un acte a Barcelona, dic, oh, doncs que bé.
Ja en faré un altre. No el vull veure més, perquè me sap greu, és com un diari personal que tu tires enrere, pàgines enrere i dius, uau, que tonto que era quan tenia, no ho sé, 13 o 14 anys, que les xorrades... Sí, escrivia. Sí, que les xorrades me venien al cap, o que maco a la vegada la innocència, no? M'agafa una mica de mal d'estómac. I ja que parlem de, diguéssim,
la línia cronològica d'una obra pictòrica, com està el futur de Lili Brick? És a dir, tens algun nou projectament després d'aquest? Doncs, després de dedicar-m'hi durant 13 anys i sortir al llibre de les 50 muralistes més influents del món, o tenir records... O no podem trobar això per Sant Lili, explica'ns. A qualsevol llibreria, a Nova York inclús també. A qualsevol, a la Bacus, a la Casellas, a qualsevol, a l'Amazon...
Perfecte. Sí, o sigui, també educa, per exemple, té murals meus que són puzzles. No sé, crec que he fet de tot i més. He fet molts murals, he viatjat arreu del món, he conegut moltes cultures, he anat a Corea, va ser l'últim viatge gran que vam fer. M'he quedat tenir un fill,
I sincerament, el meu projecte més gran que tinc és que la meva criatura viatgi amb nosaltres i vagi veient el bonic que és pintar raó del món. Perquè ara som aquí amb la grandíssima amabilitat que té la persona que me l'ha encomanat aquest mural, però és que tothom amb qui treballo són encantadors. T'has trobat bona gent. De veritat, tothom. Igual és molt naïf dir-ho així, però és que la meva feina trobo bones persones. Llavors crec que per un nen això és magnífic. Genial. I vull veure-ho amb ell.
Genial, doncs, bona reflexió, Lili. Ja per acabar, com et dic, m'agrada l'art, vull parlar una mica d'art, dic, tens algun artista o alguna corrent referent o que t'hagi inspirat per a pintar? Si me deixes fer un matí, jo dic, si m'apropo, me recordo una mica a Paul Cezanne, t'he de dir, els jugadors de cartes, m'han recordat una mica l'obra dels jugadors de cartes de Paul Cezanne, sobretot les persones humanes. Les figures humanes m'han recordat, dic, no sé si tu tens algun altre...
algun altre referent o alguna altra inspiració. M'encanta perquè estic tirant cap aquí. Tens molt criteri artístic perquè estic tirant cap aquí. Abans m'inspiràvem molt en Rembrandt, en Vermeer, els retratistes holandèsos que m'encanten els colors que tenen i tiro cap aquí una mica.
Però potser seria a nivell colorista i bucòlic, però el faubisme i l'impressionisme, Cézanne, Gauguin, inclús Van Gogh està molt trillat, no? Però perquè ens entenguem, perquè entengui tothom aquest tipus de pinzellada gruixuda que diu tantes coses, està tirant cap a l'impressionisme, sí.
Genial, doncs mira, crec que amb això acabem el tema del dia d'avui amb la Lili Brick, com deia, pintant un mural perquè és la primera electrolinera per a camions de Catalunya que està situada a Torre Serona i és el lloc d'on ara mateix hem fet una entrevista. Sí, hem gravat el tema del dia, jo aquí de peu, disfrutant, mirant com pintava...
la Lili i ella doncs amb el micro anar parlant i anar pintant pel que Lili Brick moltíssimes gràcies pel tau temps per les teves paraules i ja a nivell personal t'he de dir que m'ho ha passat genial fent aquesta entrevista una mica diferent avui Moltes gràcies a vosaltres, gràcies per venir