Darrerament hem vingut informant de la intenció de l'Ajuntament de Torre d'Embarra de presentar un projecte a la pròxima convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat, que ha de sortir la pròxima primavera. Com a àmbit d'actuació, s'ha escollit el nucli antic per les necessitats que té el barri i també per poder potenciar-lo,
i per això s'ha engegat un procés participatiu que ha comptat amb sessions presencials, amb una ruta exploratòria i també amb una enquesta que està oberta. Per cert, podeu participar-hi i a través de l'aplicació Viu la Torre trobareu l'enllaç per poder dir-hi la vostra. Avui tenim aquí una representació d'algunes de les persones que van prendre part en aquestes sessions
i a més ens acompanya el regidor de Govern Obert, que és el Joel Ramírez, regidor de Comunicació també. Com estem? Benvingut. Bona tarda. Amb ell hem decidit també de traslladar aquests debats que van tenir lloc a Cal Mayam, en una cita que va tenir una molt bona convocatòria perquè van assistir molts veïns.
Hem portat una representació d'alguns dels participants a les diferents taules que ara comentarem, perquè s'hi van abordar amb diferents temàtiques. Donem la benvinguda a la Gemma Mateu, que és coneguda també per la llibreria Cal Serenet, està al capdavant d'aquest establiment. Gemma, benvinguda. Hola, bona tarda.
També tenim qui antigament havia ocupat aquest establiment, qui fa anys que va viure o vivia aquí a Torredambarra, sabrà a què fa referència. És la Montse Miracle, coneguda també per haver tingut una vida cultural molt rica, associativa. Montse, també gràcies per venir avui, com estàs?
Bé, molt bé. I avui ens acompanya el Jordi Sunyer, que ve molt ben acompanyat. Si sentiu algun sorollet, doncs és la seva acompanyant que ve aquí a sentir, a veure què aprenem del nucli antic i de totes aquestes propostes que estan recollint. Jordi, també benvingut.
Gràcies.
Més enllà de qüestions purament tècniques que els professionals de l'arquitectura, de l'urbanisme detallin, esteu fent l'exercici com d'escoltar el veïnat per, en certa forma, a través dels seus ulls, detectar quines són les millores que caldria introduir en el barri, no?
Quina manera millor, si no escoltéssim crec que ens equivocaríem i és una cosa que ho hem repetit i bé, s'està demostrant i també s'està demostrant que la ciutadania ho està retornant amb la seva implicació
aportacions tant a les sessions presencials com també a través de les enquestes via digital i la veritat és que això encara demostra molt més que hem encertat fer-ho així perquè realment estan sortint propostes molt interessants, és a dir, no només plantejar problemes sinó fins i tot hi ha hagut molts ciutadans que han plantejat possibles solucions i per tant molt contents d'aquesta implicació.
Doncs avui volem també, en certa forma, recollir alguns d'aquests testimonis que vau compartir en aquestes sessions on es van formar diferents taules temàtiques.
perquè la idea era adaptar el que es vol traslladar a aquesta diagnosi. Per tant, va haver-hi àmbits com l'urbanisme i l'habitatge, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària, i a més a més també vau afegir una altra per parlar del comerç i d'aquesta vessant també més econòmica.
Potser, aprofitant que tenim també el testimoni de la Montse, seria bo començar per explicar els grans canvis que hi ha hagut al nucli antic, perquè sabem que a Torra d'Embarra, en les darreres dècades,
ha canviat moltíssim en alguns barris que han crescut molt, antics camps de Conreu que s'han transformat en urbanitzacions, però el nucli antic almenys es pressuposa que ha de conservar en certa forma la seva fesomia, però tu consideres que ha canviat molt el nucli antic?
El nucli antic, ja de la meva infantesa, heu de pensar que el carrer Anton Roig era carretera general.
Després, el carrer Francesc Moragues no existia. Hi havia dues cases allà. O sigui, fixa't si hi ha anat canviant tot. O sigui, el carrer anava sencer, bueno, hi havia el carrer Givert que baixava aquell, sí, però allà hi havia dues cases. Després es va obrir i vam fer el carrer. El resto de carrers del poble...
no estaven asfaltats. O sigui, de canviar a canviar moltíssim. O sigui, eren de terra. Alguns tenien voreres, però eren de terra. O sigui, de canviar del tot. Perquè penseu que, com a carretera general, els camions que passaven no podien ser gaire grans, perquè el carrer continua siguent de la mateixa mida que era.
havien arrencat alguns balcons de la part de més avall, bueno, arrencat, quedaven enganxats, però bueno, a la plaça es giraven, marxaven per la muralla, els cotxes de línia, el mateix, perquè la parada la tenien a la plaça de la Font, i després, bueno, és que esclar, els vehicles eren molt més petits, perquè jo encara recordo que el cotxe de línia que el portava el Josep Vosté, l'avi de l'Abel,
el guardaven en un garatge, dues portes més enllà de la font de coca. O sigui que la porta era molt gran, però el cotxe de línia cabia allà dintre.
O sigui, tot era molt més reduït i té sentit que sí que podíem passar els cotxes pel carrer Antoni Roig. Sí, el poble ha canviat moltíssim del meu record. Esclar, tot el que s'ha fet de mes a mes, després a fora, això ja era impensable en aquell moment. Pràcticament el poble acabava a la funda coca.
després hi havia, on hi ha hagut la jolleria Borràs, bueno, unes casetes, que en dèiem les casetes de Borràs, on hi ha el meu bar, aquell edifici, sí, jo ja l'hi he vist fet, les novetats, aquell xalet tan maco, i ja fins més avall, fins allà, al cantó de tot, que esclar, tampoc hi havia cap carrer obert, ja tot era d'una tirada, fins a arribar pràcticament als refractaris. I per l'altra banda, tampoc no hi havia res d'edificis.
Estava apavimentada només una part, després hi havia carrers de terra. En aquesta època, que tu recordes evidentment ja hi havia alguns dels serveis que tenim avui dia,
Si tirem una mica més enllà, el Jordi ens ho ha explicat moltes vegades que, clar, no hi havia aigua corrent a les cases, no? S'havien d'utilitzar moltes cisternes, anaven a la plaça... A casa meva ja sempre vaig veure aigua corrent. En canvi, no hi havia aigua corrent a la casa dels meus avis al carrer Major.
era un tial a la pizzeria Lina, allà hi vivia el meu avi, que tenia un ramadet de cabres, i llavors tenien un pou i al veïnat anaven al portal de la bassa, que allí hi havia una font, anaven a proveir allí. I al carrer Freginal també la font aquella que hi havia, al final de tot del Freginal, abans d'arribar a la plaça del Castell, allí hi havia una font per tot el veïnat aquell també.
Clar, són canvis abismals, no? I a la plaça de les Monges, bé, a la plaça que en diem de les Monges, també hi havia una font al mig. És que esclar, tenien que proveir d'aigua i després hi havia els safarejos públics, perquè si la gent no tenia aigua a casa, tenien que anar a rentar en algun lloc.
Ha canviat molt el barri i entenc que hi ha voluntat també de preservar alguns d'aquests elements, si més no, explicar-los i adaptar-los a les necessitats actuals. Tot i així, és important que en aquesta diagnosi es detectin les dificultats que hi ha en matèria d'habitatge,
A l'hora de conciliar també l'ús de l'espai públic amb els negocis, amb el descans dels veïns, hi ha com molts reptes que entenc que aquesta diagnosi ha de servir per anar posant.
Entre unes de les dificultats actuals està clar que és el de l'accés a l'habitatge, potser en el nucli antic a més a més hi ha l'afegitor que hi ha molts edificis antics i això fa que fins i tot suposo que s'han cessat tots aquells que estan en estat d'abandonament,
aquells que requereixen de reformes, s'han intentat ajudar a subvencionar les reformes de les façanes, però hi ha com aquest punt que no es detecta en altres punts del municipi. Sí, sí, totalment, i a més és un patrimoni històric de Torredembarra i s'ha d'intentar cuidar i encara que siguin
propietats privades, doncs, evidentment s'ha d'intentar ajudar també els propietaris per dignificar l'espai i perquè és justament història. I abans comentàvem que també el fet que estiguin al nucli antic bé, doncs, no...
Són edificis que moltes vegades són protegits i per tant són obres complexes i molt cares. I això també es comentava que evidentment el problema d'habitatge
a Torre d'en Barra en general és un problema evident però el nuclíntic també i si hi ha habitatges buits i hi ha la possibilitat que aquests habitatges puguin ser habilitats per viure-hi doncs benvingut i si hi ha habitatges que actualment s'està vivint i es pot intentar ajudar perquè a nivell d'accessibilitat a nivell de
el propi edifici de fer una reforma crec que serà positiu i és una de les mesures que es contemplen de veure com es soluciona o quines ajudes es poden contemplar per tal de recuperar aquesta història i d'intentar també que sobretot el nucli urbà sigui un espai de vida
de vida, que les famílies hi puguin viure durant tot l'any. En aquest sentit, la Gemma, ella és veïna del nucli antic, a més a més, regent aquesta llibreria de Cal Serenet. Coneixes les dues vessants, tant des de ser a peu de carrer en un establiment i també haver pogut accedir a l'habitatge.
Què ens podries explicar també de les necessitats o dificultats que hagis pogut detectar tu mateixa a l'hora d'això, de cercar un lloc on viure? Doncs la veritat és que en Joel ho ha dit bastant bé. És bastant difícil trobar un habitatge en el poble. Ja no et dic si ets jove.
Vull dir que hi ha moltes dificultats, no? I sí que crec que jo he tingut molta sort. Llavors, el meu cas potser és bastant fora del comú, però...
Crec que un dels problemes és que primer que hi ha pocs pisos que es posin per lloguer i després que els que estan a la venda normalment hi has de fer una reforma molt gran. Hi ha pocs edificis que s'hagi de fer una reforma petita. La majoria veus que estructuralment s'ha de fer una inversió molt gran que en general no es pot assumir.
És un dels punts que, evidentment, quan parlem d'un parc envellit o que fa temps que estan deshabitats els habitatges, presenten un estat de degradació i és un dels principals reptes. També una cosa que vaig veient és que és...
És a dir, això és molt evident, que veus edificis que s'estan caient, però també hi ha façanes que estan bastant degradades que també és bastant car reparar-les, pintar-les... Sí que és un cos que més o menys pot ser assumible, però és elevat.
No sé fins a quin punt també hi ha municipis que puguin servir de mirall, perquè la problemàtica és evident que és present a molts municipis, a molts altres punts del país, però no sé si algú té algunes solucions que puguin servir per poder-les adaptar.
Si més no, aquest estudi que s'està fent serveix per posar la problemàtica, però també per apuntar cap a solucions, perquè aquest pla de barris permetria finançar projectes amb una quantitat molt important i, a més a més, pràcticament el 70% del cost total vindria del govern de la Generalitat.
D'aquí entenc també aquesta diagnosi i aquesta voluntat de presentar un pla molt ben fet i escoltant molt la ciutadania. Per això aquestes taules on vau poder explicar això, les dificultats que heu detectat i les solucions. Recordeu algunes de les propostes que vam fer o el vostre parer?
Què creieu que ajudaria a revifar, a donar més vida al nucli antic? Vosaltres segurament teniu la resposta que és el comerç, no? El fet que s'aixequi la persiana, que hi hagi llum, que hi hagi trànsit, és com... Jo he de reconèixer que no hi vaig anar en cap, me van avisar que hi eren, però vaig dir que, dic, mira, amb la meva edat,
Jo, a veure, què puc dir que vull pel poble si jo ja no el podré viure? Que sigui el jovent, la gent que hi viu ara, més jove, dic no, no, el que facin... A mi personalment el que em podia afectar ja està arreglat, perquè jo visc a l'urbanització Sant Jordi, el carrer Flors antigament era de pujada i baixada, ja fa uns quants anys que el vam fer només de pujada, o sigui que...
Jo ho tinc solucionat. Jo no necessito res més que siguin els altres. I he hagut d'anar a alguna reunió, però estava ocupada amb altres coses i vaig pensar que ja deixar pel jovent, per la gent que tenen més anys per viure.
Això, clar, segurament no ho compartiria tothom en el sentit de... L'experiència és una veu que interessa d'escoltar i tenir present, però dèiem que segurament un dels elements que ajuda a donar vida a una zona és el comerç, el fet que...
s'aixequi, com dèiem, una persiana i això ja porta una il·luminació al carrer i també, doncs això, que hi ha algú a qui saludar cada dia o hi ha llocs on aturar-se a mirar. Gemma, en aquest sentit, tu has...
engegat un nou negoci i dèiem, eh, vinculat a un negoci històric perquè aquí és on teníeu... Sí, perquè imagino que abans era sabateria perquè es feia sabata, bueno, i no hi havia les fàbriques de sabates, es feia la sabata mida, s'arreglaven...
I el meu pare era de l'any 11 i suposo que per allà l'any 13 o així, aquella sabateria ja hi era. O sigui, el meu avi, que va començar a fer de sabater i després el meu pare. De fet, és dels establiments més antics.
Molt bé. I ara, doncs, això, se li ha rentat la fesomia, no? Se li ha rentat la cara, se li ha canviat i s'ha transformat en aquesta llibreria que sí que preserva el nom de Cal Serenet, que és com el nom històric, no? Sí. Clar, si parlem de negocis, també crec que és interessant plantejar-nos quin tipus de negocis volem que hi hagi al poble. Crec que precisament la llibreria és un lloc on es genera molta comunitat.
i és un espai cultural i això també fa com aporta crec que riquesa en el poble i això, bé jo que clar, cada dia estic a la llibreria això ho noto molt i llavors crec que és interessant veure doncs ostres
que si volem més botigues que siguin de salons per fer-nos les ungles o si volem més espais que potser puguin aportar aquesta comunitat. Però clar, també jo tinc les dues perspectives, des de la llibreria, però també com a...
com algú que viu en el barri antic. Jo trobo que és una idea molt bona la de millorar les cases que hi ha en el barri antic, però també hem de tenir present que els veïns i les veïnes s'hi han de poder quedar després d'aquest canvi.
Per tant, qualsevol canvi que es faci, que també tingui en compte si això provocarà uns canvis cap a un sentit o cap a un altre, que de cop i volta els pisos siguin més cars i encara sigui més difícil accedir a aquest habitatge,
o si ho enfoquem cap a una altra banda i potser s'hi rehabiliten a cases, doncs hi pugui haver un lloguer social, per exemple, que hi pugui haver gent que intenta viure en el poble perquè és d'aquí i vol viure, però resulta que no ho pot fer per temes econòmics.
Aquí deixa'm dir una coseta, Raquel, que en el cas de la Gemma, o sigui, no només ha decidit posar un negoci al vell mig de Torredambarra, sinó que la mateixa reforma es veu a simple vista que s'ha fet amb molt de carinyo intentant mantenir l'essència de l'espai, el nom, però també la manera d'encarar el negoci també marca molt i en aquest cas...
doncs també és un negoci que crea aquesta comunitat. Avui en dia que el comerç digital està... o sigui, que és la realitat actual, doncs en aquest cas no és simplement comprar un llibre, sinó que crees un...
un vincle, un lligam, un tracte, que és justament això que, si hem de descriure, hem de treure el punt fort del comerç local, ha de ser això, el tracte directe. I el fet que hi hagi aquest tipus de negocis al vell mig de Torre d'Embarra, doncs, evidentment, també donen aquesta comunitat, aquest viure, aquest passejar pel carrer i aquest tracte més proper.
Però també penso que que existeixi un negoci com el de Cal Serenet també és possible perquè se li donen possibilitats. És a dir, doncs la Montse en aquest sentit ha ajudat molt a posar les coses fàcils, a ajudar que això sigui possible.
Crec que no sempre és així. A vegades es pensa molt més en el rendiment econòmic que et pot donar un local si ets el propietari en comptes de pensar en les possibilitats transformadores que pot tenir.
Llavors crec que aquí l'Ajuntament, si pot posar algun tipus de mirar que això vagi cap a aquesta línia, doncs seria genial també.
És que, mira, el meu cas va ser que, com que no necessitava llogar, bueno, a part que la botiga i la casa era tot un, que per pujar a la vivenda, als dormitoris, tenies que passar per la botiga. Com que no ho necessitava, perquè portem una vida molt senzilla, doncs no necessitava incrementar ingressos. I vaig pensar, ho guardo perquè potser algun dia els meus nets ho necessitaran.
i ara no m'interessa llogar-ho per fer diners amb una altra persona que després potser no els podré treure. O sigui que sempre vaig tindre la casa tancada i la botiga tancada d'una manera egoista, pensant, mira, serà pels nostres si el moment ho necessiten, que va arribar el moment dels que el nen m'ho va demanar, àvia, que podem fer servir primera només els baixos, la botiga, ah, molt bé, molt bé.
I després, al final, ell també s'hi ha quedat a viure, o sigui, també viu a la part de dalt. S'utilitza tot a la casa. Això és fantàstic perquè ara hi ha un veí més al carrer. Estan sortint reflexions molt interessants perquè justament també una de les coses que comentàvem internament és que
la realitat econòmica o necessitats que tenen les diferents famílies de vegades porten a vendre aquestes propietats que estan al nucli antic i de vegades no saps a qui ho vens o no hi penses o no hi pots pensar o la situació et porta a vendre-ho sigui com sigui i clar, l'ús que se li donarà en aquell habitatge, en aquell local, en aquell edifici
És molt important, perquè aquí algú podria fer la lectura de la Montse i dir, ostres, doncs, que egoista ja, però és que fer-ho així també ajuda que no només es llogui o es vengui aquell negoci, sinó que segueixi
el servei del poble. És a dir, que serveixi com a crear comunitat, amb altres usos que potser tenen un rendiment econòmic més elevat, però en canvi genera tot el contrari a nivell de poble. I la veritat és que això ara potser estem...
rebent les conseqüències o estem veient les conseqüències de certs, bueno, de situacions, que al final també hi ha famílies que no tenen cap culpa de tindre la necessitat de vendre les propietats, però clar, ara ens trobem que això, el nucli del poble ha de ser per viure-hi i per disfrutar-ho.
Clar, jo el que estic pensant, per exemple, és que a mi m'agradaria que el meu barri, o sigui, que fos bonic, que estigués net, que fos agradable d'estar-hi, però a mi em fa por i llavors que la por no ofreni, sinó que faci tenir com una ment més oberta i tenir més perspectives de cap on t'ha de dirigir aquesta subvenció,
A mi em fa por que això no pugui portar a ser, per exemple, com Altafulla, que desgraciadament jo tinc unes quantes amigues d'Altafulla que són d'Altafulla de tota la vida i no hi poden viure. No hi poden viure perquè no poden assumir el cost del lloguer més minç que pots trobar allà. Dius, ostres, això és una desgràcia perquè estàs expulsant els veïns i les veïnes del seu propi poble.
Sí, sí, justament aquesta lectura abans la comentàvem fora de micròfons i també és una realitat que fa temps que veiem que està passant a les grans ciutats i ara s'està replicant la mateixa situació als pobles però clar, evidentment l'afectació que té que les famílies es vegin forçades
voldrien viure al poble però que es vegin forçades per diferents necessitats per temes econòmics o perquè no hi ha suficient oferta d'habitatge al nucli antic o bé que l'habitatge que existeix no compleix les necessitats mínimes d'accessibilitat d'espai o les condicions que té
Doncs clar, ara mateix estem nosaltres rebent les conseqüències aquestes i revertir-lo és molt complex, però evidentment no ha de ser una excusa per no afrontar-ho. S'han de pensar les coses i abans comentàvem, doncs, ostres, i s'ha vist altres poblacions? Evidentment que altres poblacions tenen propostes de solucions. El que hem de pensar és intentar proposar la solució més adequada per la necessitat de Torre del Barri, sobretot per preservar el nucli antic com a...
com a lloc de vida. Doncs és un debat que no esgotarem aquí i que el fem extensiu a totes les persones que ens estiguin escoltant, perquè s'està elaborant aquest mapatge de reptes per plantejar línies de solució, idees d'actuació...
i per això hi ha aquesta enquesta oberta on podreu, per exemple, dir quines transformacions proposaríeu en el nucli antic, quins problemes creieu que són els més greus, també quines actuacions prioritzaríeu
Podeu parlar també de les necessitats ambientals o dels problemes que tingueu detectats i sobre l'àmbit de l'acció sociocomunitària, per parlar dels joves, de la cultura, de l'economia local, també trobareu diferents preguntes amb respostes
que podeu clicar i, a més a més, sempre hi ha aquells espais en blanc per poder afegir el paret. Per tant, regidor, fem extensiu tot aquest exercici de reflexió i de resposta a les persones residents de Torredembarra, ja siguin del nucli antic o no, que hi vulguin dir la seva.
Totalment, totalment, i evidentment hem aconseguit 170 respostes, més de 80 participants a la sessió participativa, la participació, o sigui, les places que hi havien disponibles per la marxa exploratòria també exaurides, però tot i així queda totalment obert.
i evidentment totes les propostes o problemes que s'han detectat, doncs tot això es farà al retorn. És complex, evidentment no es podrà respondre a totes les necessitats de tota la població perquè de vegades són contraposades, però sí que queda molt clar la utilitat que ha de tindre el nuclíntic. Malauradament no ha pogut...
Intervintre el Jordi Sunyer, que també ens hauria parlat del patrimoni històric, també a nivell turístic, també té un valor molt alt el no clíntic. Per tant, és interessant tindre-ho en compte i reafirmar-ho amb totes aquestes intervencions.
Doncs nosaltres acomiadem la Montse Miracle, que ha de marxar, també la Gemma Mateu, el Jordi Sunyer, doncs finalment no l'hem pogut tenir aquesta estoneta aquí, però sí ens ha acompanyat el Joel Ramírez, el regidor de Govern Obert, que ens explica que tenen en marxa des de l'Ajuntament aquesta enquesta que podeu respondre.
En 5 minuts, aproximadament, la trobareu disponible al web de l'Ajuntament, torradenbarra.cat, també a través de l'aplicació Viu la Torre. Per tant, qui vulgui dir-hi la seva, ho pot fer d'una forma totalment anònima, molt senzilla.
I bé, nosaltres avui hem volgut suscitar també aquesta reflexió, aquesta anàlisi. En seguirem parlant perquè en espais aquí al programa Baix Gai al dia, els diferents programes de Dona la Torre serà una qüestió que anirem abordant, però avui us agraïm molt que hagueu vingut aquí.
per tal de compartir aquestes reflexions i plantar una llavor que ens pugui portar solucions a través d'aquest pla de barris.
Jo deixa'm agrair un cop més a Ona La Torre per donar aquest espai, també a les veus que han intervingut avui, a la Gemma, a la Montse, doncs que, bé, era important portar aquests punts de vista diferents del passat, el present i futur, i bé, també sento o sentim des de l'Ajuntament molta responsabilitat perquè, evidentment,
Quan veu la gent, també afloren problemàtiques i al final l'impacte que tindrà el pla de barri s'aconseguint que tiri endavant, estem parlant de molts anys. No és només una decisió que impliqui un mandat de quatre anys, sinó que les decisions han de ser estratègiques
i pensant en aquell poble que volem d'aquí a 20 i 30 anys. Per tant, és molta responsabilitat i molt content que la població s'hi impliqui com s'està implicant.
Doncs és important perquè parlem d'una inversió que podria arribar als 10 milions d'euros i que permetrien això acondicionar de forma molt important el nucli àntic. Gràcies per la vostra implicació i participació i això, convidem a tots els oients que encara no hagin omplert aquesta enquesta, que hi diguin la seva també i puguin expressar la seva opinió. Fins la pròxima i que vagi molt bé. Gràcies.