Amb la sintonia de l'espai polític, avui donem la benvinguda a una persona que no forma part de l'Ajuntament, ve del Parlament de Catalunya, és en Ferran Pedret, president del grup parlamentari del PSC. Bon dia, benvingut a Ona la Torre.
Bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Què us porta a Torre d'Embarra avui? Avui venim de la mà de l'alcalde a conèixer diverses propostes i projectes que té l'Ajuntament amb els quals, d'una manera o d'una altra, la Generalitat de Catalunya hi té alguna cosa a veure o hi ha demandes que l'Ajuntament planteja
a la Generalitat de Catalunya i la veritat és que tenim moltes ganes de conèixer-ho de prop i de veure en què podem establir sinergies i col·laborar. Jo tinc la llista de temes de les quals parlarem. Expliquem que aquesta entrevista l'estem gravant abans que feu la reunió, o sigui que suposo que el detall no el coneixeu, però clar, tenim per exemple una cosa que és a nivell general, que és el pla de barris.
Sí, efectivament. Per nosaltres és un projecte fonamental. Recordaran segur molts dels oients i de les oients del Baix Gaià i de Torredembarra que hi va haver una primera experiència al Pla de Barris amb els governs progressistes i catalanistes que al seu dia van encapçalar Pasqual Maragall i José Montilla.
Nosaltres valorem molt positivament aquella experiència de transformació urbana i social i s'ha posat en marxa un nou pla de barris i viles. Són més de 1.600 milions d'euros, dels quals 1.000 milions d'euros els invertirà la Generalitat de Catalunya i els altres 600 es demana que els inverteixin als ajuntaments i han de servir per regenerar i reformar, rehabilitar...
per fer una intervenció integral a molts barris, tant de ciutats, d'entorns metropolitans, com de viles de l'interior de Catalunya, que necessiten que els poders públics s'hi dediquin intensament. Per tant, em sembla que és molt bo que hi hagi tants ajuntaments que hagin volgut optar aquesta primera convocatòria i esperem que en el futur segueixi tenint aquest èxit i que, si és menester, s'hi aboquin més recursos encara.
La primera convocatòria que s'ha tancat ara fa poc, esteu contents pel que deia de la resposta que ha tingut? Sí, molts ajuntaments han volgut, també ens consta que hi ha ajuntaments que no s'han presentat a la primera però estan treballant per poder-se presentar amb altres convocatòries, això necessàriament provocarà
que hi hagi uns ajuntaments que aconsegueixen entrar i tenir els recursos i altres que potser hauran d'esperar noves convocatòries, però ja va passar així també en l'etapa anterior en què el pla de barri s'estava vigent durant els tripartits i tot i així l'impacte transformador que va produir va ser enorme i esperem que sigui...
així en aquesta ocasió, o fins i tot més, perquè aquest pla compta amb recursos pensem suficients com per tenir un impacte positiu sobre molts barris de les ciutats i viles de Catalunya.
Estem parlant de recuperació urbanística, entenc que també de recuperació d'habitatges i... Sí, es tracta d'una intervenció integral. Remodelació i de... No. Exacte, el Pla de Barris el que fa és tenir en compte tant aspectes urbanístics, per exemple, creació, millora de zones verdes, de l'espai públic, del mobiliari urbà, de l'enllumenat...
També rehabilitació d'habitatges, també pot anar combinat amb la construcció de nous habitatges de protecció, intervencions als equipaments, intervenció sociocomunitària, també de suport a la vida cultural, associativa, etc. Per tant, és molt complet i pensem que té aquesta capacitat de transformar realment la vida quotidiana de la gent als barris.
Això de l'habitatge li preguntava precisament perquè és un dels problemes preeminents a la nostra societat avui en dia, sobretot les que s'ha tratat de pisos de lloguer i els preus assorbitats, que tot i les polítiques que s'estan impulsant no acaben de remetre els preus.
Sens dubte, la dificultat d'accedir a un habitatge és avui en dia el principal factor d'exclusió social i de desigualtat a la nostra societat. Per tant, els poders públics i especialment els governs d'orientació progressista tenen l'obligació d'intervenir al mercat, de regular quan hi ha una disfunció d'aquestes característiques. Això vol dir fer-ho, jo ho dic sempre comparant amb el títol de la pel·lícula que va obtenir un Òscar fa relativament poc, fer-ho tot alhora i arreu. Per tant, intervenir, regular...
declarar zones tensionades, topar els preus del lloguer en les zones tensionades, però també usar el tanteig i retracte quan és necessari per evitar que un fons voltor es faci en uns determinats pisos, o com s'ha fet molt recentment adquirir directament paquets de pisos, molt recentment s'ha anunciat l'adquisició de més de mil habitatges d'inmocaixes, la segona compra que es fa aquest any i per tant sumant tot el 2025.
Són més de 2.000 pisos adquirits directament per la Generalitat. És la major compra que ha fet mai la Generalitat de Catalunya i, a la vegada, impulsant plans a mig i a llarg termini. El pla dels 50.000 habitatges que Salvador Illa està promovent des que va ser investit president, però també aquest pla per mobilitzar sol
de cara a poder desenvolupar-lo i que en el futur es puguin fer fins a 214.000 pisos en aquest sol que es vol desenvolupar. Hem trobat també aquí molta col·laboració dels ajuntaments. L'Ajuntament de Torredembarra, si no va gerrat, ha cedit 3 solars per poder participar en el pla dels 50.000 habitatges i pensem que és molt bo aquesta col·laboració entre administracions perquè...
tothom hi haurà de posar el seu granet de sorra. Els ajuntaments, les diputacions, consells comarcals, l'àrea metropolitana de Barcelona, etc. Tothom hi ha de posar una miqueta de la seva part.
Ara això ho dic de memòria perquè hi ha hagut un acord també amb Sareb per mobilitzar habitatge... Efectivament, per gestionar-lo. Sí, sí. No és un canvi de titularitat, fins on jo tinc entès, però sí que la Generalitat gestionarà tant 300 solars com, em sembla que estàvem parlant de milers d'immobles que passaran a ser gestionats per la Generalitat i, per tant, la idea és...
que tots aquells que estiguin en condicions de poder acollir una família que hi eviti es dediquin a aquesta finalitat.
Això és un pla molt ambiciós, el pla d'habitatge que va anunciar el president Nilla en el moment de la investidura. En aquell moment molta gent va pensar això com es fa i com es paga, i en guany encara no tenim pressupostos. No tenim pressupostos, però l'any vinent, per exemple, dels 50.000 habitatges que es van anunciar en el debat...
tant d'investidura com posteriorment s'ha anat repetint, l'any vinent, el 2026, en tindrem més de la meitat, més de 26.000, en algun de les seves fases d'execució. I, per tant, tot ens fa pensar que sol·lidem els objectius marcats. Jo entenc que l'escepticisme sempre és un exercici sa i el control i fiscalització del poder, sens dubte, és absolutament necessari en democràcia.
però crec també que el govern de Salvador Illa està demostrant dia rere dia que la seva ambició en matèria d'habitatge és total i absoluta. Ell ho diu així, diu anem a part totes en habitatge i crec que ha de ser així.
Però tornarem a anar amb pressupostos prorrogats, perquè aquesta setmana la consellera portaveu, la Sílvia Paneque, deia que ja teniu els comptes, o la Generalitat té els comptes tancats a nivell intern, s'ha de començar la negociació, però s'anticipa que la negociació fàcil no serà. Bé, tot és...
Tot és quedar-hi, diguem-ne, perquè en primer terme, com és conegut, la negociació pressupostària a Catalunya no ha començat encara amb els grups parlamentaris que donen suport al govern, amb Esquerra Republicana i amb els comuns, entre altres coses perquè estem pendents prèviament de tancar un acord sobre el model de finançament, el nou model de finançament.
però un cop això s'assoleixi, que esperem que sigui aviat, s'entrarà en la negociació pressupostària i pensem que hi ha bons arguments, bones raons per les quals tant Esquerra Republicana com els Comuns poden donar suport, evidentment negociant-ho i introduint els elements que siguin necessaris, però d'entrada és impensable no aprofitar el cicle econòmic positiu i per tant anar a uns pressupostos que serien expansius en la seva inversió social, en la seva inversió
en habitatge. Cal incorporar de manera estructural aquests recursos perquè els departaments en puguin fer ús en benefici de la ciutadania de Catalunya. En segon terme, perquè els acords d'investidura que vam establir tant amb Esquerra Republicana com amb els comuns eren força detallats, força prolixos i, per tant, té lògica dotar el govern dels recursos necessaris per executar aquelles polítiques que tu mateix li has demanat que executi amb els acords d'investidura.
Us preocupa el que ha passat aquesta setmana a Madrid, en què s'ha votat el sostre de dèficit, que són el document que guia els pressupostos, que s'han tombat? Ens ha sorprès, la veritat és que és sorprenent l'actitud de Junts, que és la de l'autolesió.
Junts diu defensar els interessos dels catalans i les catalanes, però acaba de votar a Madrid, juntament amb Pepe i Vox, contra els objectius del dèficit que haurien facilitat que Catalunya, en aquest cas, disposés de més de 1.038 milions d'euros suplementaris per invertir en les necessitats dels catalans i les catalanes. Aquests diners ara no els tindrà la Generalitat de Catalunya, se'ls quedarà al Ministeri d'Hicenda, de manera...
que és bastant incomprensible, no haver facilitat que des de Catalunya es poguessin gestionar aquests 1.038 milions d'euros. Bé, Junts haurà d'explicar molt bé a la ciutadania de Catalunya per què, per intentar donar una patadeta a Pedro Sánchez, resulta que la cossa se l'enduen tots els catalans i les catalanes.
El Partit dels Socialistes, potser no tant aquí a Catalunya, però sí a nivell estatal, esteu vivint un moment delicat. La sentència que hi va haver l'altre dia en relació amb el fiscal general, ara ja es va fer públic que José Luis Ábalos i Colo García eren enviats a presó provisional. Quins són els ànims dins del partit?
Nosaltres estem convençuts de l'honestedat del govern de Pedro Sánchez i també estem convençuts que la ciutadania ha vist, ha seguit perfectament el que ha passat durant el judici al fiscal general i s'haurà format la seva pròpia opinió respecte a aquesta sentència que s'ha anunciat però de la qual encara no es coneixen els continguts concrets i els arguments pels quals s'arriba a aquesta conclusió.
Creiem que el que avala els socialistes a Catalunya i al conjunt d'Espanya és la gestió que estem fent. Espanya i Catalunya estan creixent econòmicament com no ho està fent cap altre país del nostre entorn, cap altre país desenvolupat gran, amb una economia desenvolupada. Els nivells d'ocupació són també històrics, els nivells d'atur estan baixant també, s'estan reduint les desigualtats.
I és veritat que hi ha molta tasca a fer, perquè efectivament a la gent li costa arribar a final de mes, a la gent li costa accedir a un habitatge, però s'estan fent polítiques que són en favor de les majories socials, des de les pujades del salari mínim interprofessional, a les pujades de les pensions, especialment les pensions mínimes...
En fi, les polítiques que tenen a veure amb habitatge, sense anar més lluny, polítiques que aquí a la Generalitat de Catalunya s'estan impulsant per modernitzar i agilitar l'administració, per facilitar la relació del ciutadà amb l'administració, des de la simplificació dels tràmits a la simplificació del llenguatge, amb què l'administració es comunica amb la ciutadania. Això es va presentar una guia l'altre dia, no? Efectivament. És allò de funcionaris, aprengueu a escriure...
Sí. Una manera suau, eh? No, és que al final acaba passant amb molts oficis i dedicacions que acabes desenvolupant gairebé un llenguatge propi, un llenguatge tècnic. I del que es tracta és de parlar a la ciutadania en termes fàcils de comprendre i que facilitin que la gent es pugui relacionar-se amb l'administració amb tota la fluïdesa que requereix les necessitats que en cada moment s'han de comunicar a l'administració.
I això s'ha d'anar fent i nosaltres estem treballant perquè Catalunya lideri econòmicament Espanya i també sigui un dels motors d'Europa, com pensem que ha estat i que pot tornar a ser, que Catalunya faci aquest creixement econòmic.
Compartint la prosperitat, hauran sentit moltes vegades se'l va dir ja parlar de prosperitat compartida. Nosaltres pensem que de res ens val créixer si tot aquest creixement l'acumulen només uns pocs. Del que es tracta és que conjuntament com a societat avancem i que la gent pugui, si està en situació de necessitat, sortir de la situació de necessitat.
I, a més a més, consolidar que aquest creixement sigui sostenible i plantejant-nos quines són les fites de futur. Per això l'aposta en matèries com la preparació del país per futures sequeres, la preparació del país per atendre els fenòmens que s'estan produint amb el canvi climàtic, per exemple, els incendis de nova generació, o la transició ecològica en matèria de renovables. De front souberts n'hi ha molts.
Moltíssims, moltíssims. I ara, aquesta setmana, també la consellera de Portaveu, la Silvia Panique, que també és consellera de Territori, davant de l'enquesta del CEO, que parlava d'aquest... que indicava aquest ascens bastant important, per dir, no dic molt, dels partits d'extrema dreta, tant d'Aliança Catalana com de Vox, ella parlava de la necessitat de fer
una agenda potencial, agenda progressista, per fer-hi front. Per això arriba realment, perquè a nivell informatiu, a nivell, parlava ara vostè d'aquesta bona tendència econòmica que tenim, que les dades macroeconòmiques ho demostren, però a nivell de carrer això es percep.
Nosaltres treballem perquè cadascú dels nostres conciutadans i conciutadanes disposi d'una igual llibertat per desenvolupar el seu projecte de vida amb autonomia i amb dignitat. I això vol dir parlar de les condicions materials que ho fan possible. Per tant, vol dir parlar de la millora de les infraestructures del país, això s'està fent, ferroviàries, viàries, aeroportuàries... Vol dir parlar de la millora dels serveis públics del país, això s'està fent amb inversions en sanitat, en educació...
en els equipaments on es presten aquests serveis públics, amb la contractació dels professionals i les professionals que han de millorar la prestació d'aquests serveis públics. Això vol dir parlar de les prestacions socials, les ajudes, els subsidis, les polítiques de garantia de rendes, i això s'està fent. El Departament de Drets Socials està treballant molt intensament
per reordenar, millorar i arribar a més gent. I vol dir parlar també de com el conjunt de les polítiques públiques incideixen en la vida quotidiana de la gent. Comencem per les polítiques d'habitatge, òbviament, que no donen un resultat que es vegi immediatament, d'avui per demà,
Canviar les dinàmiques del mercat en matèria d'habitatge és complicat, però s'està fent ara un esforç que feia molts anys que no es feia. I això és el que nosaltres voldríem explicar a tothom, que en matèria d'infraestructures, en matèria d'habitatge, en matèria de millora dels serveis públics, de modernització de l'administració,
S'està posant Catalunya en marxa després de més d'una dècada en què estàvem tots plegats i totes plegades en una situació política i social que feia molt complicat que es poguessin tirar endavant solucions als problemes estructurals del país. Ara parla del tema entre infraestructures. Tenim el traspàs de rodalies en marxa i amb un servei completament ineficient i amb problemes greus cada dia.
El servei de rodalies en general del sistema ferroviari a Catalunya ha acumulat dècades de manca d'inversió i d'un cert abandonament. Això ja fa un cert temps que es va començar a corregir per ser justos, no només just d'ara, però ara hi ha més de 200 actuacions simultànies en marxa per la millora del sistema ferroviari a Catalunya.
És gairebé el màxim que es pot intervenir sense afectar encara més amb les pròpies obres de millora el funcionament del servei. Òbviament, fins i tot quan s'intervé per fer obres de millora s'afecta el servei, com és molt ben sabut en aquestes terres, però s'està invertint moltíssim. I no és només que s'estigui dient que s'invertirà, sinó que estem parlant ja de milers de milions d'euros executant-se o que s'executaran en breu.
Nosaltres esperem que les millores en la infraestructura, en les catenàries, en els sistemes d'informació, no només els sistemes d'informació als usuaris, sinó els sistemes d'informació, diguem, pels propis conductors, les estacions, etcètera, i les millores en el material rodant significaran que a mig termini la gent començarà a percebre millores en el servei.
S'ha reordenat el servei de Rodalies de Tarragona, també els serveis regionals cap a l'Ebre. Sens dubte, sens dubte. I jo crec que cal escoltar més els usuaris i les usuàries, cal escoltar les administracions locals, cal ajustar...
totes aquestes reordenacions que es fan perquè al final tothom quedi raonablement satisfet del que s'està fent, perquè s'estan invertint molts diners i no seria raonable que al final, després d'invertir tants diners, hi hagués gent que quedés insatisfeta. Però s'està fent un esforç com mai s'havia fet.
Ens n'estem anant de temps, però parlant d'infraestructures, el ministre Puente feia dos anuncis recents. D'una banda, la possibilitat, perquè encara és una possibilitat, que es faci una línia d'AVE a alta velocitat, Lleida-Barcelona, sense passar pel camp de Tarragona, per tant una línia completament nova, enmig de tot aquest context...
I després també va anunciar que d'aquí dos anys, el 2027, estarà llest el corredor mediterrani. Sentíem també el president de Fermet, que és la patronal del transport ferroviari, que li contradeia i deia que el que s'està fent a nivell del corredor mediterrani no és realment un desplegament del corredor mediterrani, sinó que vindrien a ser pedaços.
Jo el que li puc dir és que el ministre Puente s'ha compromès a aquesta finalització de les obres del Corredor Mediterrani, que ara mateix tots els trams del Corredor Mediterrani estan ja en obres o acabant-se,
que nosaltres com a partit, grup parlamentari que dóna suport al govern, estem completament arrenclarats amb la necessitat de connectar bé, tant amb transport de viatgers com de mercaderies, l'eix mediterrani, és a dir, la relació que Catalunya ha de tenir amb el País Valencià i fins a Múrcia,
és una relació que ha de ser molt més fluïda i aquí la comunicació via tren i la possibilitat de transportar mercaderies via tren és absolutament fonamental i per tant que nosaltres farem tot el necessari perquè les comunicacions que a més a més han de passar per aquestes terres, han de passar per Tarragona, millorin en aquest sentit i que per tant sigui possible arribar en un temps raonable a València, que sigui possible moure més mercaderies
traient-les de la P7 i demés, i per tant, estem en això. Aquí el tema de les mercaderies preocupa-hi molt, perquè ens trobarem amb trams d'aquests corredors del Mediterrani, que tindrà amples mixtos, ampla europeu, ampla internacional, i que hi confluiran els tots trànsits, que ja passarà, però encara serà més accentuat, que és el trànsit de mercaderies i el trànsit de persones.
I aquí, concretament al nostre territori, això preocupa moltíssim, perquè aquesta implantació del tercer fil comportarà aquest increment de pas de trens a mercaderies. Hi ha molt de veïnat preocupat, hi ha una plataforma, Mercaderies per l'Interior, des de fa anys.
Però no hi ha hagut cap mena de concreció sobre la perspectiva de poder fer una línia segregada per l'interior, que fa molts anys que es reclama. De fet, el tercer fil havia de ser una cosa provisional, i de la provisionalitat no se'n sap res, tot i que fa 12 anys que va el tema en dansa.
Nosaltres el que li podem dir és que segur que el Ministeri escoltarà les peticions del territori, que el Govern de la Generalitat també escoltarà les peticions del territori i que en tot cas és un objectiu estratègic també pel territori que no hi hagi el col·lapse de transport de mercaderies per carretera, que això vol dir, des que es van eliminar els peatges,
el col·lapse d'infraestructures, de les vies d'alta capacitat... Hi ha un problema greu a l'Ebre, sobretot. Hi ha un problema greu amb això, i a més a més, des del punt de vista de la sostenibilitat mediambiental, és un objectiu absolutament estratègic traslladar mercaderies de les vies, diguem, tipus autovia, autopista, etcètera, o carretera, al transport ferroviari. Evidentment, això s'ha de fer amb diàleg amb el territori, s'ha de fer de la millor manera possible, fent...
que a la vegada millori el servei de transport de passatgers, tant els regionals, mitjans distància, l'alta velocitat i especialment les rodalies, que és el que usa moltíssima gent per anar a treballar damunt i avall al país.
Des del Parlament, des del grup socialista, teniu alguna informació directa sobre aquest projecte d'una via segregada que fa tants anys que es demana des d'aquí? No, jo no li puc anticipar cap informació al respecte d'això, però bé, ens informarem i ja tornarem.
Tornem una mica a l'escala local. Abans hem parlat del pla de barris, però un altre dels temes que tractareu avui amb la reunió amb l'alcalde és el pla únic d'obres i serveis, el POSC. Hi ha alguna novetat significativa, tenint en compte que encara no tenim pressupost i suposo que hi pot haver variacions, però en quina línia s'està treballant amb el POSC?
El por és que el govern de la Generalitat actual, encapçalat per Salvador Illa, ha duplicat els recursos que la Generalitat posa a disposició dels ajuntaments i això en el cas de Torre d'en Barra tenim entès que té un impacte molt positiu que passarà de...
L'anterior Puosc, en què crec que va tenir accés a uns 126.000 euros, està al voltant dels 735.000 euros amb l'actual Puosc. Per tant, entenem que això permet a l'Ajuntament fer front a necessitats d'una manera més còmode, o potser fer front a més necessitats.
Per tant, pensem que això és una demostració més que el govern de la Generalitat de Catalunya, que encapça la Salvador Illa, està al costat dels ajuntaments i batllant perquè tots, independentment del color i signe dels seus governs, puguin accedir a més recursos per fer front a les necessitats dels veïns. Ens han passat també el llistat de temes que tractareu en aquesta reunió. També hi ha el CAP, el Centre d'Atenció Primària, que la Generalitat ha de construir aquí a Torredembarra. Tenim alguna concreció més sobre aquest tema?
Bé, el que nosaltres sabem és que després de la cessió del Solar a aquest salut perquè s'edifiqués i després de la culminació de les obres dels excessos, ara està previst que les obres comencin relativament aviat, no em vull equivocar, però diria que comencen el 2027 i que està previst que pugui estar acabat raonablement en dos anys i escaig des del començament de les obres.
però per tant hi haurà un nou cap i jo crec que això és cal com a celebrar i és també part de la planificació que en alguns casos com és aquest prové de governs anteriors per tant cal dir-ho tot però de la planificació per dimensionar la prestació dels serveis públics a les noves necessitats que sorgeixen del creixement demogràfic i de la
i redistribució també de la ciutadania de Catalunya al país. Hi ha zones del país que estan creixent força demogràficament i aquí estem en una que està creixent.
Aquí al municipi tenim un equipament que es va començar a construir fa molts anys, que és el teatre auditori, que va quedar mitges. El cas de Torredembarra no és únic perquè n'hi ha alguns altres més. Sabem que l'Ajuntament ha trucat a la porta de la Generalitat per demanar recursos. I de la Diputació i de tothom. L'alcalde ha fet el que fan els bons alcaldes, que és no resignar-se i picar totes les portes i batallar pels seus veïns i veïnes.
I bé, el que ens consta a nosaltres és que hi ha un diàleg entre les dues institucions al voltant d'aquesta qüestió. El que no li puc anticipar és cap notícia en concret, perquè el diàleg està en marxa amb la Generalitat, sens dubte. A veure si ha transcendit allò, si entra faig de partit, us ho heu explicat.
Sabem que l'alcalde, que el senyor Pino està treballant molt intensament per desbloquejar definitivament aquest equipament i vaja, som optimistes però no li puc dir més.
Avui a una a la Torre hem rebut amb Ferran Pedret, president del grup parlamentari del PSC, que té aquesta reunió amb l'alcalde Balaipino, el govern de Torre d'Ambarra, i també aprofitarà la visita al territori per fer un acte relacionat amb Palestina, Tarragona, hora, quan, com i què. Efectivament, el vespre, crec que és a quarts de set del vespre, però no em voldria pas equivocar, amb diverses persones, entre altres representants d'organitzacions polítiques palestines,
perquè malgrat que hi hagués aquell acord a Sharm el Sheikh i que, per tant, la intensitat dels crims comesos contra la població palestina a Gaza hagi ara variat el ritme, segueix avent-hi la comissió de greus crims contra la població palestina a Gaza i a Cisjordània i creiem que és la nostra obligació seguir denunciant-ho.
Doncs, per cert, l'acte on i quan, perquè això no ho concretem. Doncs, miri, li dic, és un acte a partir de les 5 de la tarda, m'he equivocat, al Teatret del Serrallo. En lloc preciós. Organitza el PSC de Tarragona, hi ha Alfatà, hi ha gent de la comunitat palestina, UGT i Open Arms.
Doncs una bona entesa per parlar d'aquest conflicte internacional. Hem passat del local al general. Li agrairé moltíssim a en Ferran Pedret que hagi passat avui pels estudis d'Ona la Torra. Gràcies a vostès.