Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
Comencem l'entrevista amb un ritme més aviat solemnial, podríem dir. Estem escoltant una de les múltiples versions que hi ha del llibre vermell de Montserrat, que de fet d'aquí pocs dies en podrem escoltar una versió torrenca a l'església de Sant Pere Apòstol. I precisament per parlar-ne ens acompanyen els directors de la coral Santa Rosalia, la Natàlia Casasús. Bona tarda, bon dia, benvinguda. Bona tarda, bona tarda. I en Jordi Voltà, benvingut.
Moltes gràcies, bon dia. Heu escollit el llibre vermell de Montserrat, que ja havíeu interpretat fa anys, i jo no n'era conscient. Sí, fa uns 19 anys que ja el vam muntar amb la Coral Santa Rosalia, precisament aquí a la Torre, i aquest any, aprofitant que s'acaba l'any del mil·lenari de Montserrat, vam pensar que era una bona ocasió per repetir-lo.
No sé si heu tingut oportunitat aquest any del mil·lenari d'en la coral anar fins a Montserrat. Hi heu anat? Perquè hi ha moltes entitats que han fet el pelegrinatge en guany.
No, nosaltres no hi hem anat. El que passa que potser aquest any no hi anirem, però potser l'any que ve sí. Encara no ho podem assegurar, però ja tenim uns contactes fets que, aprofitant que aquest Nadal fem el llibre vermell, l'hem ofert allà a la comunitat de Montserrat i probablement ens diguin que sí, que podem anar a interpretar la basílica.
Mira, si sense buscar l'exclusiva tinc l'exclusiva. Exacte, sí, sí. Però encara no ho teniu confirmat. Encara no, encara no. S'ha d'acabar de lligar tot, però vaja, té molta pinta que serà que sí. I això quan seria, si és que sí? Bé, ja n'estarem pendents, no que ens informarem. Bé, n'estarem pendents, ens informarem, però serà el dia 26 d'abril, a les 9 de la nit, una hora abans que comenci la vella Santa Maria. Per tant, la festa major de Montserrat.
O sigui, això és molt gros, no? És molt gros, és bastant gros. Perquè, clar, és el dia abans de la Mare de Déu, per tant, quan se fa l'abella de la vigília... L'abella de Santa Maria, sí, sí. És un moment que hi ha molta gent a la basílica, molta gent que puja a Montserrat expressament per aquest acte,
I abans que comenci l'Avella sempre hi ha un concert i algú que interpreta el Llibre Vermell. I aquest any que ve potser serem naltros. Potser, ostres, que bonic. La Coral Santa Rosalia, ara aquest any del mil·lenari no hi heu anat, hi ha la possibilitat d'anar-hi l'any vinent. Hi heu actuat alguna vegada, Montserrat, o seria el primer cop? Sí, sí, que hem estat cantant. Sí, sí, sí. Per algun aniversari, no recordo exactament quin, també vam anar-hi a interpretar.
I la missa Santa Rosalia, la missa brevis de Santa Rosalia la vam fer i en una altra ocasió també vam anar-hi a cantar. Sí, sí. En qualsevol cas, ara aquest Nadal, recupereu aquest llibre vermell de Montserrat, que és una peça de repertori de la música antiga catalana i jo diria que universal, no? Per què heu decidit recuperar la... Més enllà d'aquesta efemèride, que enguany fa... És el mil·lenari del monestir.
És clar, sobretot per això, l'hem escollit de fer, i a més a més, clar, és una obra capdalt per la història de Catalunya, de fet, és l'únic còdex de l'època que es conserva de Montserrat, perquè es va cremar tot, em sembla que era per la Guerra del Francès, l'únic llibre que va sobreviure va ser aquest llibre, que era un còdex,
És un còdex d'unes 200 i escaig de pàgines en què hi ha narracions, miracles i prodigis, un tractat de confessió, jubileus, privilegis, indulgències, plegàries, sermonaris i fins i tot un tractat sobre l'univers.
Un llibre de les hores, també hi ha, i un calendari monacal, i les deu peces, que són les deu peces del llibre vermell. I, clar, això estem parlant del segle XIV, però la música és escrita abans, no? Llavors, és curiós, la gent ja des del segle IX que pujava a Pellegrina a Montserrat,
Imaginem-nos amb les condicions, pujaven a peu el que pogués amb una mula felicitats, però normalment eren pujar a peu amb les condicions que devia haver en aquella època,
ens hem de mirar així que no hi ha hotel, no hi ha cel·les. No hi havia l'hospedatge que hi havia al dia. Exacte, per tant, on passaven la nit? Passaven la nit, els més rics segurament els acollien la comunitat, però era una comunitat molt més petita, el monestir també era molt més petit que ara, la basílica era una església també petitona, no com la que hi ha ara,
i passaven la nit a dintre cantant, ballant, encenent una foguera per passar el fred fins i tot i les penes que tenien, i ballaven el que sabien i cantaven el que sabien. I els monjos van dir, home, ja està bé que us feu passar el fred, però hauríem de posar uns textos que siguin per resar.
I ara, si em permeteu-me, llejo una cosa que és curiosa, perquè en el llibre vermell, que per cert, és vermell perquè quan el van salvar de la cremada, se'l van endur cap a Barcelona i el van forrar d'un bellut vermell, i d'aquí li ve el nom d'aquest còdex. Bé, doncs això, que entre la primera i la segona cançó, en el mateix llibre, hi ha escrit això que diu...
Ja que els pelegrins, quan vellen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també ho volen fer a la plaça de dia, i allí només s'ha de cantar cançons honestes i devotes. I abans i després d'aquesta nota, s'entén?
N'hem escrit algunes i s'han d'usar honestament i modestament per no molestar els que perseveren en les oracions i devotes contemplacions en les quals tots els que vetllen han d'insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se devotament.
És a dir, són peces totes religioses o van incorporar també... Totes parlen de la Mare de Déu, fins i tot dues d'elles clarament parlen de Montserrat, el Miraculi Serrato que hi ha a les Teles Splendens i el Virgins Maria de Montserrat, també a los Virgos Splendens.
Per tant, totes són cançons marianes, excepte l'última, que és Sant Mortenfest i Namus, que és molt festiva, que justament és una dansa a la mort. I convida, doncs, a... això...
està destinada a la mort i a la fugacitat de la vida i dels béns. Que també és un tema molt religiós. Exacte. S'interpretava el monestir o era la música que dedicaven això, els peregrins que hi anaven i tenia aquesta vocació més popular, aquestes peces? Això ja no se sap. No.
Això no se sap, cadascú podrà fer les seves interpretacions, que la música està escrita, que està guardada aquí, que en algunes són molt difícils, sobretot la primera, que és un cànon a tres veus gregorià, que això és molt complicat, però les altres són d'un caire popular molt popular, que per tant és possible que la gent cantés amb una altra lletra, que vés a saber què devien dir, i els monjos van adaptar a això.
Si es va arribar a interpretar amb aquestes lletres o no, això no està escrit. Aquesta és el llatí, la que hem utilitzat per començar l'entrevista. Era llatí, per tant, cantareu en llatí la coral? Cantarem en llatí. Sí, sí, amb l'idioma que està escrit. Cantarem en provençal. En provençal. En provençal. L'impreidits de la ciutat joiosa, que és la novena cançó, és en provençal. I també en catalàntic, los set goig. Recomptarem devotament cantant, que és...
és en catalàntic, és el primer català que està documentat.
I com ha anat l'experiència de preparar aquest muntatge amb la Coral? Perquè, clar, si fa 20 anys que ho vau fer, potser molts d'aquells cantaires de fa 20 anys ja no hi són, i vosaltres la dirigeu, la Coral, fa 20 anys? Sí, en aquell període hi estàvem una mica com d'excedència, però vam venir a fer aquesta producció expressament fa 19 anys. I cantaires, en queden alguns que ja l'havien feta, però, clar, amb 19 anys...
s'oblida fàcilment. El que té de fàcil musicalment ho té de difícil a nivell de lletres. Hi ha moltes lletres, moltes estrofes, les estructures de les cançons s'intenten fer el màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra.
I al públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra, també dones més vida. I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics. Això us ho anava a preguntar, perquè clar, si és una música polifònica, però ara sentíem aquesta part...
orquestral al principi, no? Amb qui comptareu? Qui us acompanya? Doncs ens acompanya el Josep Mateu, que ell tocarà un orga portatiu i la viola de roda. Això d'un orga portatiu és un orga petitet que es posa a la falda i per això es diu que portatiu. Perquè es porta. Perquè es porta a sobre.
I es canta, ai, es toca assegut. És un entremig entre un acordió i un orga. I un orga de tubs. De fet, és un orga de tubs que es recolza a la cuixa. L'orga de tubs de l'església no sonarà, aquest concert. És massa. Sí, és molt modern. És barroc i això ja és molt modern.
Tindrem el Josep Mateu, tindrem la Cristina Buixadera, que toca diversos instruments, el baixó, la tarota, el flaviol i el tamborí, la flauta de bec, el Raúl Martínez, que tocarà la guitarra barroca i el lleut, i el Josep Mateu Besora, que portarà la percussió, el xalomó i la flauta de bec, també.
Un xalumó, això no ho havia sentit anomenar mai. Que era bé que nosaltres tampoc. Ah, molt bé. Anava a dir la viola de roda, per exemple. Ja sé per on va, però... De fet, vam fer un assaig intensiu el dia 8 de desembre amb tota la coral, els músics, també amb la coral que ens acompanyarà, perquè serem dues corals. També s'hi sumarà el cor Selva Sons de l'Escola de Música Municipal de la Selva del Camp, que dirigeix l'Albert Cid. Col·laborarem junts i ens vam trobar tots.
I vaig demanar als músics que es presentessin una miqueta els instruments, perquè val la pena, perquè són estranys, són alguns d'ells, no? I el Xolomó és un dels més estranys, jo no l'havia sentit mai, tampoc. És l'avi del clarinet. Ens podem imaginar el so d'un clarinet, però molt antic, i és molt petitó, i el color, el timbre que té, és com de tenor.
I lliga molt bé amb el baixó, que és el fagot, l'avi del fagot actual, no? Entenc, però que no seria un clarinet de metall, sinó que seria fusta? És de fusta, però l'embocadura és de clarinet.
I el so té una retirada, s'assembla. És molt curiós, és molt curiós. Sí, sí, ha sigut un descobriment. O sigui, serà un concert de descobriment, a banda de recobrar aquestes melodies que en guany s'han tornat a posar sobre la taula amb motiu del mil·lenari de Montserrat i, a més, també Jordi Savall no fa tants anys, em sembla, que en va fer la seva versió en disc, no?, amb el seu grup de música antiga. O sigui, que...
s'ha anat recuperant, no són allò músiques oblidades, però serà també, a part de redescobrir aquestes músiques i acostar-nos-hi, una descoberta de tota una altra manera de fer música que ens ve d'antic. Sí, és una sonoritat diferent i ve donada per això, pels músics que t'acompanyen. Cada versió del llibre vermell és diferent, perquè cadascú tria
les estructures que vol fer, perquè com que no se sap exactament com sonava, tothom investiga, llegeix tractats sobre els estudiosos que han intentat esbrinar-ho i llavors també poses els instruments que vols. Llavors cada versió és genuïna i diferent.
Doncs tindrem la versió genuïna de Torre d'en Barra. I dèieu que hi havia aquesta col·laboració amb l'Escola de Música de la Selva del Camp. D'on us ve aquest vincle i com ha anat el treball? Perquè coneixem el seu director, l'Albert Cid, i vam pensar que sempre quan col·laboren dues entitats sempre s'enriqueixen l'una de l'altra i llavors també es reforcen.
i vam pensar que amb ells hi tenim un petit vincle que és una cantaire que havia cantat molts anys a la coral aquí a la Torra i que ara canta allà. Llavors a través d'ella vam posar-nos en contacte i els hi vam proposar, els hi va fer molta il·lusió i llavors col·laborem, serem Coral Santa Rosalia, Cors Selvassons, aquests quatre músics i encara hi haurà una col·laboració més.
Ah, que la podem explicar. Oi tant. Perquè resulta que de les deu peces del llibre vermell, cinc són balls rodons. És a dir, són peces per ser ballades, que es pensa que es ballaven.
De fet, quatre d'elles posa claríssimament Vallrodó. Per tant, aquí no hi ha dubtes. Hi ha una que és una dansa però que no està com a Vallrodó, que seria el Polorum Regina, però vaja, sí, són danses. I llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla de Tarragona. Home, mare meva! Que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar,
fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat i els hi vam proposar a les bars Santa Ticle, que no l'han ballat mai,
I van estar també encantats. A més a més, com que l'Esbar també ha col·laborat moltes vegades amb en Lluís Calduc en el retaule de Santa Tecla, doncs els hi ha cedit la coreografia i mira, tot ha anat rodat i serem una jantada.
És que anava a dir, hi cabreu? Sí, hi cabrem. Com ho fareu? Estareu a l'altar? O sigui, la corada estarà a l'altar? O anava a dir, potser aprofiteu el cor? No, no, no. Fem una mica de plaça perquè l'ESVAR pugui ballar, de manera que ens retirem uns quants bancs, però els recol·loquem més enrere. I, de fet, ballen quatre parelles. I sí, sí, sí. I l'altre dia, el dia, el divendres passat, ja es va fer l'estat general.
i sí, bueno, molt bé. Unes danses ballen molt finet i és una meravella. Home, és que la Coral Santa Rosalia no s'hi poseu per poc, eh? Us agrada fer coses. Quan no munteu vosaltres el xou, demaneu a algú que us acompanyi per muntar-lo.
Sí, sí, realment. Realment serà diferent. Serà un concert de Nadal diferent. Clar, el llibre vermell pròpiament de Nadal no és, però vam pensar que Nadal tothom les coneix molt i que aquesta vegada ens venia de gust aprofitant l'ocasió del mil·lenari d'oferir aquesta peça.
Quanta gent sou ara a la Coral? Quanta gent participa en aquesta peça? Doncs a la Coral Santa Rosalia som 40, uns 40. A la Coral Selva són uns 25, o sigui que anem cap a uns 70 cantaires, 4 músics i a les barres.
Déu-n'hi-do. M'heu dit abans de començar que a banda d'aquest muntatge, per cert, no hem dit molt malament per part meva, no hem dit la data. Això serà dilluns de la setmana que ve, serà el dilluns dia 29, que quasi gairebé tancarem l'any amb vosaltres, a les 9 del vespre a l'Església de Sant Pere Apòstol, però abans us ha sortit un bolo.
Sí, curiosament, el dia 27 el anirem a interpretar a Rodonyà, que ja van contactar amb nosaltres l'any passat i va ser impossible poder trobar una data per poder-hi anar a cantar, i aquesta vegada han tornat a insistir i llavors els hem ofert el concert i els hi ha agradat molt i anem allà. Hi havíeu anat alguna vegada?
No, havíem anat a Mas Llorenç, que està al costat, però a Rodunya no. Per tant, també ens fa il·lusió estrenar un poble nou. Això de fer bolos amb una coral de 40 persones deu ser complicadet, no?
Bueno, 40, 70 serem. Sí, sí, perquè clar, ens hem de posar d'acord que tots ens vagi bé a l'edat aquella en concret. Però bé, ho hem aconseguit, o sigui que ens va molt bé per rodar-ho també, perquè tot l'esforç que fas per muntar una cosa així que no és petita, doncs va molt bé poder-ho fer almenys dues ballades, com serà aquesta...
I si sortís la vinentesa, com hem comentat al principi de tot, que al final us confirmin que actuareu a Montserrat just el dia abans de la Mare de Déu, a la missa de la vigília, hi aniríeu també amb tot el muntatge o aniríeu només a Coral Santa Rosalià?
No ho sabem, són detalls que ens han de facilitar. La intenció és que sí, clar, els cors dels músics segur, la dansa no hi cabrà. Home, és gran la basílica, eh? Sí, el que passa que estarà ple de gent, això, aquell dia. Clar, perquè a les 9 ja està ple de les persones que van a l'abella. Es veu que és un acte d'uns 3 quarts d'hora, perquè després necessiten acabar a 3 quarts per assajar els cans de l'abella i començar a l'abella a les 10.
ja veurem això s'ha de parlar en qualsevol cas la cita immediata és el dilluns vinent el dia 29% venda d'entrades com funciona tot això quin preu tenen on s'han de comprar
Doncs les entrades estan disponibles ja a entrapolis.com, al preu de 10 euros, i això, ja tenim moltes entrades venudes, però encara en queden, i animem a la gent que ens vingui a sentir perquè valdrà molt la pena, és un muntatge que així en directe no el pots veure tan fàcilment.
I ja et dic, estèticament és molt bonic perquè l'Esbar Santàtic la balla molt bé i nosaltres també ho farem el millor que sabrem, òbviament. I els músics també són molt bons. De fet, aquests músics van acompanyar l'Escolania de Montserrat, ara no fa massa, amb motiu del mil·lenari que van interpretar el llibre de vermell de Montserrat al Palau de la Música. I com ho vau contactar, precisament a través de la Basílica o del Palau de la Música?
No, no, a través de... coneixem el Josep Mateu de fa temps, perquè ja en altres ocasions ha acompanyat la coral al piano, en altres muntatges, i casualment, doncs mira, ells també ho havien fet amb l'escolònia, vull dir que són... disposem de molts bons músics. Escolteu, interpretareu el llibre vermell de Montserrat, però em sembla que m'heu dit que hi hauria més coses.
Sí, doncs justament això que s'està sentint. Heu dit Cancionero d'Upsala, i jo dic, va, doncs busquem Cancionero d'Upsala.
Doncs mira, es tracta d'una recopilació de cançons, moltes són Nadal, les altres són cançons amoroses i això, que he recopilat per la corda Ferran d'Aragó, que no l'hem de confondre amb el catòlic, amb el Ferran el Catòlic. I llavors, curiosament, són Ferran d'Aragó, que era duc de Calàbria,
Es va publicar això el 1556 i es va publicar a Venècia. Per tant, tant se li diu de Calàbria, de Venècia o fins i tot d'aquest cançoner se li diu Cançoner d'Upsala, perquè se'l coneix, perquè el van trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d'Estocolm.
I se li ha quedat així, però és tot música feta a la cort valenciana. Curiós, sí, sí. De fet, la majoria de cançons són anònimes, però hi ha alguns que sí que es poden col·locar, que són del català Mateu Fletxa, del valencià Bartolomé Càrceres, o fins i tot de Pedro de Pastrana, que va ser el mestre de capella del Duc.
Fins ara també ho heu fet pensar en una altra prestarana actual. Sí, exacte. Ara el Xavier, no? El Xavier Pastrana, que també és director de música i de corals, i a més música antiga, que segurament aquest repertori segur que el coneix, seguríssim. Seguríssim, i tant. Seran quatre villancicos del cançoner d'Upsala, que sí que són de Nadal. I així complementareu a aquest concert. Exacte, per complementar el llibre vermell.
Permeteu-me acabar l'entrevista preguntant a la Natàlia Casasús com li ha anat la gira europea, no sé si podem dir europea, perquè ella és una de les cantaires del cor de cambra del Palau de la Música, i fins fa quatre dies estaves tombant per Bèlgica i altres països. Com ha anat? Bé, bé, molt bé. Bé, amb el cançoner, ai, amb el cor de cambra del Palau de la Música, hem estat de gira interpretant l'oratori de Nadal, de Bach,
amb una orquestra que es diu Il Gardelino, que és de Bèlgica, i dirigits per en Christophe Pregardien, que és un director molt reconegut, que abans havia estat cantant, ha fet tots els papers de l'evangelista, aguts i per haver en les passions de Bach i en l'oratori,
i és un gran especialista en Bach i ara es dedica a dirigir. I res, hem estat de gira per Bèlgica, vam fer concert en Beres, vam estar a Holanda, a Amsterdam, al concert Bau, i després hem fet el nord d'Espanya. Vam actuar al Palau, òbviament, i també hem actuat a Sant Sebastián, a Pamplona, i ahir a la nit a Santander.
O sigui que ha anat allò apretadet, eh? Sí. Una experiència bonica, però m'imagino que també cansada. Bastant, bastant, perquè viatjar i cantar el mateix dia et fas un fart d'avió, et fas un fart de tren, d'autobús, de tot. Però bé, molt gratificant, de veritat. I una última pregunta, Natàlia, perquè heu participat amb el cor de cambra del Palau, que això sí que ha sigut, suposo, una experiència molt singular, amb l'últim disc de Rosalia.
Doncs sí, sí, sí, però d'això fa un any i mig o així vam gravar amb ella els cors de diverses cançons que apareixen al disc. Sí, sí. Doncs aquí la tenim de directora de la Coral Santa Rosalia, juntament amb el seu marit amb en Jordi Voltà, però amb aquestes altres aventures musicals que té amb el cor de cambra del Palau de la Música, que almenys també volíem deixar-ne constanciar.
Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gaudiu molt d'aquest concert, que arribarà el dia 29, vagi tot molt bé. Moltes gràcies. Voldríem dir, abans d'acabar, donar els agraïments pertinents a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Aquilatorre, que sempre ens recolza.
i també a la parròquia, amb mossèn Joaquim, que també ens dona totes les facilitats per poder fer aquest concert de Nadal a l'església, i això, és de rigor donar les gràcies. I des d'aquí la recomanació que hi aneu a veure-ho, perquè segurament serà un espectacle ben singular. Moltes gràcies a tots dos. Moltes gràcies. Adéu.
Fins demà!