Amb aquesta cançó tornam totes les nits. Comencem una entrevista que volem fer avui amb l'Esteve Puig, que és compositor i veu principal de Minova, el grup que protagonitzarà aquests pròxims minuts aquí a la sintonia d'Ona la Torra. Esteve, què tal? Molt bé. Bon dia, com estàs? Bon dia.
Torna'm totes les nits. Primera cançó que escoltem d'aquest disc que es titula Adeu i que tot just ara acabeu de publicar. Evidentment, suposo que esteu ara capficats en aquesta promoció del disc i suposo que és la pregunta que sempre us fan. Què vol dir això d'Adeu amb aquest títol tan significat?
Sí, bueno, ja va bé que ho preguntís, perquè aquesta és la intenció, no?, quan el vam posar, que la gent ens ho preguntés, no només mitjans, sinó també públic, fans i tal. Bueno, és un adeu que no significa que marxem i ja no ens veurem mai més, però sí que és un adeu que significa una pausa per agafar aire, perquè són molts anys treballant amb el projecte, són moltes experiències i...
El tema és que jo a nivell personal tinc altres projectes musicals i tenia que fer una parada per poder dedicar-m'hi més, posar-li més carinyo a aquests altres projectes perquè és que Minova ocupa molt, molt, molt de temps, molt d'espai i és un esforç gairebé, no et diria diari, però gairebé. Sí? Sí, sí, tal qual.
és dia a dia picar pedra clar, el músic actualment no fa de músic jo crec que estic invertint més temps ara en promocionar, en parlar amb un o amb l'altre xarxes, està present que fer música ha canviat tot molt
Cap a bé o cap a malament? Cap a malament. Sí, tu creus? Absolutament. En quant al treball aquest del músic, de tot el que acompanya, per exemple, la promoció d'un disc o donar-se a conèixer o tal, no? Sí, el que és la promoció sempre hi ha estat. Jo porto molts anys treient discos i amb altres projectes també i la promoció s'hi ha de passar i és més, és agradable. Vull dir, a mi m'agrada anar als mitjans que et preguntin, que s'interessin. O sigui, parlàvem ara fa poc
que sense vosaltres, nosaltres no tindríem cap aparador. No, no, això és necessari. El que no és necessari és aquesta feina extra que se li està com otorgant-li al músic
com que ha de ser així que és estar present a xarxes això és esgotador és molt frustrant és molt frustrant veure que un vídeo de gatets té molta més repercussió que una cançó que potser has tardat entre produir-la, composar-la pensar-la, que et vingui la inspiració moltíssimes més hores que la persona que ha pujat un vídeo de gatets i això s'ha fet viral i la teva cançó no això frustra
Això passa en molts àmbits de la vida, però imagino que en el sector musical ho deveu notar més perquè també una de les raons de ser és el públic, és aquesta connexió una miqueta a nivell general amb les persones que ho segueixen, no?
Sí, clar, la connexió... O sigui, la connexió ja ha de ser sempre. I la presència també. Vull dir, nosaltres hem comprovat que tu vas picant pedra, vas traient discos, cançons... El públic no s'oblida de tu. Però si passa molt de temps que no treus res, realment sí que s'oblida. I la pandèmia, per exemple, va ser un exemple, en moltes bandes com nosaltres, que ja teníem activitat, que ja havíem tret el cap...
hòstia, vam tenir que picar molta pedra i a dia d'avui està sent molt complicat tornar a estar en aquella posició tant a nivell de concerts com a nivell de presència perquè, bueno, perquè quan es van obrir les portes allà hi havia esbatossades per tornar a entrar dins del mercat musical, no?
Bé, doncs una situació del mercat musical que va canviar molt amb la pandèmia, que vosaltres heu viscut com a projecte d'Ami Nova ja des de fa més d'una dècada, el 2015 sortia el primer disc, La sort dels Principians, i ara deies que és un no parar, un del dia a dia dedicant moltes hores al projecte d'Ami Nova. Clar, són quatre treballs publicats en aquests últims 11 anys,
Més enllà de, per exemple, tot això que comentem ara també d'aquest treball extra, de presència en xarxes, de mantenir-se a la parada, en certa manera, aquest no parar també en què es tradueix en la feina del músic. No sé si hi ha també molta feina d'estar allà capficats en la composició de temes, en trobar també les col·laboracions, en trobar tot l'aspecte musical de les cançons.
Sí, avui en dia, en el nostre cas, vull dir, jo sempre intento comparar d'on venim, cap on anem i on estem, no? Nosaltres amb altres projectes havíem tingut Road Manager. En Minova, des de l'inici, el Road Manager hem estat nosaltres amb els nostres cotxes i carregant. Ha canviat tot tant que...
que el que a mi em dona la sensació és que ens estem prenent menys en sèrio la música. O sigui, no s'està prenent seriosament la música, s'està veient com un entreteniment a banda d'alguna cosa artística. Llavors, quina és la feina? Doncs aquesta feina diària és a veure qui m'ha escrit, a veure aquest mail que he escrit per entrar en aquest festival, a veure qui... Perquè al final el músic fa...
de mànager, es promociona a les xarxes, composa, en el nostre cas produïm, ens fem els videoclips, ens fem les portades, tota la part artística la dirigim nosaltres i...
Quan recau sobre una persona, en aquest cas jo, perquè d'alguna manera vaig iniciar el projecte jo i l'estic portant jo, sí que tinc a darrere el recolzament del Xus que m'ajuda en temes de mescla, producció i en temes de directe tenim un Jordi Riera o un Neo que estan allà
Perquè executen perfectament el que estem fent en el disc. Però la feina del músic se'n va molt més hores el que no és fer música, el que és fer música. És complicat, és complicat. I a mi el que m'agrada és fer música i tocar-la.
I creus que el públic, així general, és conscient d'aquesta diferència que ara deies entre la part o l'artista, el músic, que això està desenvolupant la seva part artística, del que és pur entreteniment, producte més industrial, en certa manera?
A veure, actualment estem fent creure una cosa que no és. S'està fent creure el públic, parlo del públic en general, de la música mainstream, la comercial, la que ens arriba.
estem fent creure que la música és entreteniment. D'aquesta manera potser tenim la gent més tranquil·la, no donar mal de caps a qui no li interessa que els doni mal de caps. Llavors, si no fem que la part artística estigui al nivell, o en el meu cas hauria d'estar per sobre de l'entreteniment, estem...
estem fent un flaco favor a la gent. Llavors, no sé si t'estic respondent a la resposta, perquè m'han anat una mica, però hem de pensar una mica cap on estem anant i no crec que sigui el camí per projectar cultura.
En tot cas, sempre hi ha aquesta reivindicació que ara fas, que la traduïu amb els vostres treballs, amb els vostres directes, i si et sembla, parlem també d'aquesta part més artística, que és el disc que acabeu de publicar. En què es diferencia o quina creus que ha estat l'evolució fins a arribar a aquest disc respecte als anteriors treballs?
Bueno, hi ha hagut una evolució també, sempre que fas un disc nou, un treball nou, i diposites el que has après en els altres. A nivell musical, cada cop penso que estem millorant el que és producció, millorant el que són estructures. A nivell de directe, per exemple...
el que hem anat aprenent en aquest temps és quines són les cançons que funcionen més en directe. I ens vam adonar que érem un grup de ball, que la gent quan anava a veure Minova el que volia és música que els mogués. Llavors, l'evolució en aquest disc és també buscar...
i buscar una mica aquest ball que sempre hem volgut portar, però per exemple a la sort dels principiants no tenia una clara intenció de ball, on ja en la inèrcia del Big Bang ja n'hi va haver més, en haters també, i el que és aquest últim disc jo crec que el 90% de les cançons tenen aquest punt ballable. Bueno, hi ha hagut una evolució també en la part del que un vol comunicar com a persona,
Un sempre intenta millorar a nivell personal què dir, què no dir, i al final crec que el disc té una de les millors lletres que hem escrit mai, que la vam escriure ja fa temps, però jo crec que és un disc en què ens sentim molt orgullosos de com ha quedat, per mi ha quedat rodó.
Sí? Sí. Quina és aquesta lletra que dius que... Es diu Mitjons sense plegar. I no és pel que diu, sobretot no pel que tracta, sinó és la manera com s'expressa. I, bueno, és un tema que sempre vam pensar, hòstia, l'hem de fer, l'havíem fet, però amb una altra producció...
no hi havia col·laboració, en aquest cas vam comptar amb el Haldormar, i és un dels temes, jo crec, que ens han quedat més rodons de la trajectòria de Minova. Doncs escoltem un moment mitjons sense plegar.
Ara parlaves d'aquesta participació d'Aljaldor Mar en aquesta cançó, en aquest tema. Hi ha moltes col·laboracions també en aquest disc. És una cosa que també heu anat treballant o heu volgut posar especial incís en el fet d'això de poder col·laborar amb altres artistes.
La idea del disc sempre va ser fer-lo amb col·laboracions. No volíem fer el mateix disc que havíem fet anteriorment. Amb haters ja vam fer una mica de guinyo, comptant amb una formació, però aquí teníem molt clar que no volíem fer-lo de sempre. La meva veu sempre, no sé, al final et deixa un color a les cançons que sempre pot semblar el mateix i volíem donar-hi més color al disc.
I vam pensar en això de rodejar-nos amb músics i amics, gent que havíem conegut durant la trajectòria de Minova i convidar-los. I la veritat és que tots els que vam trucar, tots van dir que sí. Sobretot o pel grau d'amistat o pel grau de connexió que hi havia, doncs vam tenir sort en aquest sentit.
No sé si és una cosa que també cada cop, per les tendències que podem veure en el món de la música, en diferents treballs, que molts artistes cada vegada opten més per això de tenir uns discos, uns treballs amb moltes col·laboracions, que potser fa uns quants anys, un pari de dècades, potser no es veia tant. Era molt estrany, i ara no ens resulta estrany, com en aquest disc, veure que 4, 5, 6 cançons estan fetes amb un altre artista.
Hi ha el crear sinèrgia, que es diu. Aquí també podem obrir un debat a tot això. Quina és la intenció de la col·laboració? Inicial. Quan la intenció inicial és apropar un artista que ho està petant a un artista que no tant, però que és de la mateixa discogràfica i volen que tenim el negoci fet.
Quan la intenció és crear sinèrgia, passar-ho bé i fer alguna cosa honest, et surten col·laboracions que potser no estàs col·laborant amb l'artista que ho està petant en aquell moment, però són col·laboracions sinceres, fresques, surt alguna cosa maco.
però sí, clar, clar, hi ha molta es porta molt ara però jo crec que es porta precisament per tot el contrari que és no anem a fer sinergia, anem a fer negoci
ja, vosaltres sí que heu tingut aquí la voluntat de treballar amb aquests artistes per el pur plaer totalment, jo mira, Illa Carolina és un grup que li tenim molt carinyo hem fet altres coses amb ells, amb altres projectes i ja fa molts anys que ens coneixem i jo me'n vaig enterar que estaven fent cançons noves i vaig pensar, si estan un altre cop fent cosetes i creant, anem a fer alguna cosa perquè això vol dir que tenen la il·lusió de seguir fent música
Molt bé, doncs anem a escoltar un altre dels temes que formen part d'aquest disc, Adeu. Es titula Fred Tropical i ara, en el moment abans de començar l'entrevista que parlàvem de quines cançons podíem fer escoltar els nostres oients, deies que és una mica una cançó diferent a l'estil que es pot trobar al disc. Explica'ns-ho una mica. Bueno, per dir-te, tenim un fan que quan la va escoltar va dir...
Minova reggaeton? Això no. I ens va passar també amb els haters, que vam fer algun tema combinant el català amb el castellà. Vam tenir fans haters que ens deien Minova en castellà?
Hòstia, a veure, hi ha una cosa que sempre ens ha agradat que és, si hem de fer sempre el mateix, per mi estàs mort creativament. I a mi m'agrada molt el punxar, el veure, vull dir, si ja no hagués titulat el disc Adeu, ja no hagués fet un disc de Tropical Beat,
que et pot anar cap al reggaeton i no m'hagués posat a la veu l'autotune a tope. Això va ser un experiment. Sí. I ha funcionat, perquè ha pogut ser radiofórmula. La discogràfica em va dir que en cinc dies havia sonat 200 vegades a diferents emissores de Catalunya. Vull dir...
Bueno, volíem provar coses diferents. I és una cosa que no significa baixar-te els pantalons, sinó anem a jugar amb la música. I la música que s'està fent ara. Doncs mira, anem a escoltar una mica Fred Tropical.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Doncs Fred Tropical, aquesta cançó que apareix al disc Adeu de Minova, estem parlant amb l'Esteve Puig sobre aquest treball que tot just s'ha publicat fa uns dies, tot i que ja havíeu fet avançament d'algunes cançons anteriorment.
Molt actual, no? Arran del que deies just abans d'escoltar la cançó, no sé si també en aquesta vessant tan artística us agrada molt anar jugant a introduir qüestions més tècniques o tal que facin això, atrevir-se a coses noves a l'hora de fer els treballs, els discos.
La música és llibertat i és experimentació. Nosaltres venim d'una altra formació que es diu Zuel, que venim de tocar, de fer música bastant underground, electrònica. Hem fet sonars, hem fet parades, hem fet molta cosa. Clar, tot el que no sigui experimentar amb l'electrònica i amb el que s'estigui fent en l'actualitat...
no sé, és com que no seríem nosaltres i necessitem això. En aquest cas, quan vam començar a produir el disc i tal, la moguda Futur Bass, el Tropical Beat, el Synthwave, que tant està de moda que un The Weeknd ha posat allà a dalt de tot, ja havia existit, però bueno...
Ens sentim còmodes realment experimentant amb estils i també apropar-los a la gent. Es pot combinar estils que s'estiguin portant d'avantguàrdia o inclús molt mainstream amb lletres en català, amb missatge. Aquesta és la intenció una mica.
Bé, doncs, aquesta idea que està transmetent l'Esteve amb aquest so, combinant-ho també amb aquestes lletres, en català, com deies ara, també...
en un panorama musical molt ampli que tenim actualment. I aquest so, que també heu dit moltes vegades, que veu sobretot dels anys 80, per exemple, electrònica dels anys 80, però que no deixa d'estar d'actualitat. Ara posaves l'exemple de The Weeknd, no? Sí. A mi a vegades m'ha passat, escoltant música actual, sense conèixer, que és d'ara, i quan la descobreixes et penses que potser és dels anys 80, no? Sí. I també és una època en què aquesta electrònica
que vosaltres feu també, que veu d'aquestes fonts dels anys 80 és un bon moment en quant al panorama musical.
Els anys 80, jo crec que han estat presents als 90, als 2000, al 2010, a cada dècada. Han estat presents sempre. I molts artistes que jo crec que d'uns 10 anys endavant volien estar... Bueno, volien experimentar, han agafat en la seva música i li han afegit aquest vestit, l'han vestit en música dels 80. És que...
L'eclusió dels 80 va ser l'hòstia a nivell creatiu i artístic. Vull dir, ja no només musical, sinó visual. David Bowie va tenir una transformació brutal, no?
i jo per mi els 80 els hem de tenir presents perquè estic segur que el 2050 hi haurà música que sonarà els 80 i serà actual perquè és que és la tecnologia el poder, no?
Per anar acabant, un parell de qüestions més, ara que comentes això, també et volia preguntar, només com a detall també, però l'estètica, per exemple, de la caràtula del disc, que també és molt dels 80, d'on ve aquesta inspiració?
Ens recorda una mica també a Blade Runner. Absolutament. Jo soc un fan de Blade Runner. Jo cada cop que veig la pel·lícula i entro en aquell final em foto plorar. És algo inevitable. És connexió pura. Amb sonoritat i amb estètica. Sí, té un punt Blade Runner, té un punt Drive, té un punt... Al final es va escollir aquesta portada. En teníem de més pensades, eh?
i de fet eren portades més... La primera que vam fer era un ovni a la part de dalt fent una abducció al Xux, al Jordi i a mi, pujant cap amunt.
en plan de la mateixa manera que venim, marxem. Però vaig pensar, i parlant també amb el Joan Sorder de la discogràfica, li vaig plantejar diferents i em va dir, hòstia, jo crec que atrau més aquesta, on surto jo d'esquena que estic dient apa, adéu-siau,
Atreu més aquesta que pas l'altra. I ens hem de cantar cap aquí. I no sé, jo crec que identifica molt el so de Minova. I bueno, no sé. I també és la jaqueta que porto als concerts. Normalment surto amb aquesta. Si no fa molta calor, surto amb aquesta.
Molt bé, per acabar, gira, concerts, com ho teniu tot planificat ara, de carant d'aquests pròxims mesos? Doncs mira, com que som gent que ens agrada molt improvisar, i a més aquest va ser un disc que vam pensar de forma de fer un disc d'estudi. No teníem pensat que sortís cap gira, fer una gran roda de concerts.
Però veient que hi ha bastanta expectació, que està tinguent resultats, que a la gent li agrada, estem preparant un mailing, una fulla de promo per enviar festivals, per enviar sales, promotors.
i entre aquest any i el que ve veure que ens surt i si ens surt una gira ens surten concerts els farem és una cosa que ens agrada molt no sé si dir-te que hi ha molta gent i això és així que ens ha dit el disc em mola però encara em moleu més en directe llavors hem de fer un directe està clar
Suposo que això, els músics agraïu comentaris d'aquest tipus, és a dir, que lluïa en directe molt a molt, no? És que, a veure, el músic té, almenys parlo per mi, jo tinc moltes inseguretats, jo no sé si el directe atraurà tant o sonarà tan bé com el disc, i la veritat és que el directe
Segurament no sona tan polit ni tan perfecte, però com que es transmet una vibració i una emoció que és directa, directament va a la persona, es produeix aquest feedback. I sí, sí, moltes persones ens ho han dit, és que moleu més en directe que en el disc. O sigui que, bueno, eficàcia aprovada.
Estarem pendents d'aquestes possibles dates de concert d'Aminova. Avui estem parlant amb l'Esteve Puig, compositor i veu principal d'Aminova, en la presentació d'aquest disc. Adeu! Ens acomiadem i ho fem amb un altre tema. Demà començo. Explica'ns una mica aquesta cançó i amb això ja ens acomiadem.
Aquest és el tema que, aprofitant la sortida del disc, estem com promocionant més. I és un tema que a principi d'any sempre ve molt bé, perquè tracta sobre aquelles promeses que ens fem, que tenim pensat fer i que al final no fem, i és la realitat del ser humà.
i és un tema que hem fet en col·laboració amb el White Peril, que ens agrada molt, i no sé, és un tema que ha quedat rodó, que la gent l'està agradant, i també és com molt fresc, no sé, no hauria dit mai que faria un tema així, pensant en els primers discos, però, però bueno, com que, tornant al d'abans, com que ens agrada experimentar i fer animalades musicals,
Crec que és un tema molt divertit i que pot agradar molt a la gent. Doncs vinga, ens quedarem escoltant. Demà començo aquesta cançó de Minova. Avui, aquí a la Sintonia de la Torre, hem parlat amb l'Esteve Puig, presentant el seu disc, el disc de Minova, Adeu, que tot just s'acaba públic. Esteve, gràcies per visitar-nos. A vosaltres per convidar-nos. Gràcies. Fins la propera.
Cap i amb el cap, és tan fàcil no penxarinar.
Fins demà!