Mira, aquesta entrevista em fa especial il·lusió perquè la Laia Díaz la conec de fa molts anys. Laia, bona nit, benvinguda i felicitat. Bona nit i moltes gràcies. Tot va començar amb un projecte de ruta en família i ha acabat amb de ruta a Santa Tegla, que és el que t'ha portat aquest premi de periodisme, Manya i Flaquer, de periodisme turístic. En quin moment se't passa que la teva afició als viatges es pot convertir en el teu ofici?
En realitat, el de Ruta en Família abans era història d'una càmera, o sigui, encara té, encara té. Jo el 2014 vaig crear un blog de viatges perquè jo era consumidora de blogs, n'hi havia pocs en aquell moment, estem parlant del 2014, que sí que hi havia una blogosfera de viatges, però eren com a molt poca gent que s'hi dedicava i tothom per afició, jo de fet no n'era conscient que això podia acabar convertint-se en una feina, i vaig crear un blog perquè a mi m'agradava viatjar per lliure, jo feia servir aquests blogs dels altres i pensava, ostres, doncs la meva informació...
Potser li pot ser útil a algú. I a mi m'agradava escriure, jo ja viatjava sempre, havia viatjat sempre amb una llibreta i un llapis, amb la càmera de fotos, llavors va ser de, bueno, doncs anem a donar-li. Jo en aquell moment havia deixat de treballar en mitjans per qüestions econòmiques i familiars, però jo volia seguir fent periodisme perquè a mi m'agrada molt comunicar. Llavors, creo un blog com un hobby, que es deia, això és una càmera, quan neix la meva filla Aina, allò evoluciona, perquè jo començo a viatjar amb la meva filla i veig que pot acabar compartint-se'n, començo a veure que hi ha gent que viu d'allò
que hi ha periodistes que viuen allò i penso, qui sap? I li reformulo el nom, ho converteixi en derruta en família i ara aquest treball que es diu derruta per Santa Tecla, que s'ha endut un premi que no m'esperava, la veritat. Em va sorprendre la nominació, no per la qualitat del treball, sinó perquè s'ha obert els premis, i crec que és la primera vegada que passa, amb un treball fet per...
Directament per xarxes, perquè està concebut no per un mitjà convencional, sinó directament per xarxes, perquè es va distribuir a través d'Instagram. En tu et va sorprendre la nominació? Moltíssim, moltíssim. De fet, jo tenia molts dubtes de si presentar-ho o no. Perquè clar, jo havia vist els guardonats dels altres anys, però el paradigma del periodisme està canviant. És a dir, som molts els periodistes que ara treballem en xarxes, perquè ens hem hagut d'espavilar i ens hem hagut d'adaptar,
I llavors va ser una mica de, ostres, jo estic fent periodisme. En una, diguem-li, plataforma no convencional, no? Quanta gent consumeix? O sigui, hi ha molta gent que està deixant de consumir informació als mitjans i l'està consumint a través d'Instagram, TikTok. Llavors va ser una mica de, ostres, jo també he fet periodisme, doncs presentarem a veure què passa. I que el jurat realment ho tingués en compte...
doncs per mi ja va ser, és a dir, l'alegria va ser immensa, perquè és això, a més, és una feina que jo faig sola, allò de jo me lo guiso, jo me lo como, i llavors doncs... Home, tens la becària, tu, o sigui, tens la becària, que és la nena. Tinc la becària, però que no em pot ajudar gaire, perquè és menor d'edat, i em podria anar excusada d'explotació infantil, però sí que és veritat que, clar, ella...
sap molt al que em dedico i té un punt, hi ha un dels vídeos d'aquesta sèrie de ruta per Santa Tecla, que era de la Cercavila Petita i ella participa a la Cercavila Petita i li vaig proposar si em volia ajudar a posar la veu en aquell vídeo, que no només el poses jo perquè li volia donar com un punt de protagonisme, de seguida em va dir que sí, de fet ella s'apunta a un bombardeig,
i va fer de becària allò per primera vegada, com Déu mana, i sí, sí, va gravar un vídeo, potser serà el meu futur, potser em passava la mà per la cara, vés a saber. També és un projecte que sorgeix de la mà, en aquest cas, en aquesta sèrie concreta, de la mà de Tarragona Ràdio. Dius que et va fer moltíssima il·lusió quan te van fer la proposta i jo et recordo en tu estudiant en pràctiques a Tarragona Ràdio.
Amb 100 anys, entre la primera vegada que entro a l'estudi de Tarragona Ràdio, tenia 16 anys, i feia batxillerat encara, una assignatura que es deia Està de l'Empresa, i a partir d'allí van venir moltes altres vegades, però sí, em va trucar, jo vaig fer el primer vídeo que faig de la sèrie, que el faig el 23, el public el 23 d'agost, just quan falta un mes de 100% de tecla, que és un vídeo que va molt el motiu, com per fer bullir l'olla a la gent, per fer-li dir-li, ei, que només, adoneu-vos-en, que d'aquí un mes ja ho tenim aquí,
i el director gerent actual de Tarragona Ràdio, el Xavier Gispert, va veure aquell vídeo, li va agradar, i em va trucar, i la trucada va ser aquesta, de vull que facis això que has fet previ durant tota la festa major, que siguin publicacions compartides, però fes el que vulguis. És a dir, fes el que vulguis, jo ocupo, o sigui, Tarragona Ràdio fa de la coproducció,
Però tu fes el, és a dir, perquè el que ens agrada és el teu estil, aquest estil així proper, com a molt emotiu, això que deia jo durant la intervenció ho he dit, a vegades a mi m'hi diuen que jo soc una mica intensita explicant les coses, doncs aquest punt emotiu, aquest punt d'emotivitat, que crec que transmetre el percentatge és molt màgic, va ser el que va fer que el Xavi em truqués i jo crec que sense aquella trucada jo avui no estaria aquí, evidentment.
Jo ho descriuria com un estil vivencial, perquè tu ho expliques en primera persona com és i com ho sents, i en aquest cas és una experiència que tu coneixes molt de primera mà, no és una mirada externa, és una mirada plenament interna.
Molts anys vaig fer les fotos de la Festa Major i allò em va permetre conèixer molta gent, veure la cara B de Santa Tecla i de fet en alguns dels vídeos vaig ensenyar algunes coses que molta gent em deia, ostres, i això com passa? I això perquè són coses internes de les entitats a vegades o internes del seguici que la gent no sap perquè la gent està seguint el que posa el programa i hi ha moltes coses que passen fora del programa.
I això a mi m'ho va permetre conèixer-ho, que durant molts anys hi vaig estar treballant, i crec que la manera és això. Al final, les xarxes el que ens permeten és una proximitat molt amb els espectadors, de qui hi ha darrere les xarxes, t'identifiquen molt. Al final, als mitjans, la gent coneix molt, aquest president a l'informatiu, aquest president, o les veus de la ràdio les identifiquen,
però la gent s'identifica molt personalment amb la gent de les xarxes perquè els veu molt de tu a tu molt igual, perquè jo explico que vi Santa Tegla i també explico que no dormo, que vaig cansada, doncs com tothom aquells dies per Santa Tegla, que menjo entrepans i que estic de dels entrepans fins al capdamunt, i crec que això també, aquesta proximitat que donen les xarxes és el que fa que també la gent s'enganxi amb aquest tipus de contingut.
I has enganxat gent nova a través d'aquest projecte concret de la ruta per Santa Tecla, perquè tu continues fent la ruta en família, tu continues amb el teu projecte personal. Exacte, jo segueixo viatjant, de fet, mira, demà em vaig demà marxo de viatge, aquest cap de setmana em vaig de viatge, el cap de setmana vinent també, però sí que és veritat que durant aquells dies em va començar a seguir molta gent de Tarragona, perquè es van viralitzant molt els vídeos, i clar, la gent, jo sempre ho dic, tot el que té relació amb Santa Tecla ven, de Tarragona...
Ben moltíssim, ens poses l'etiqueta de Santatecle i t'ho comprem tot. I poses un amparito i ja ho remates. Exacte. I llavors aquells dies em va començar a seguir molta gent de Tarragona i a mi sí que una cosa que em va impactar molt és que a mi em parava molta gent pel carrer. És a dir, que fins ara m'havia passat de gent que em reconeixia o de veure, tu estàs caminant tranquil·lament pel mig del seguís i veure gent que et assenyalava o gent que et feia una foto i després te l'enviaves que estàs parat davant meu i t'he fet una foto i era de, ostres...
És a dir, realment això està tenint una... Clar, jo veia els vídeos, 50.000 reproduccions, 70.000 reproduccions, i pensaves, ostres, això és molta gent. Però, clar, allí en aquell moment te n'adones de quanta gent t'està veient realment i quanta gent està escoltant i vivint la festa a través dels teus ulls i d'Instagram. Tu vas passar bé fent-ho.
Molt bé, m'ho vaig passar molt bé, és a dir, vaig dormir molt poc, anava super, és a dir, anava tan cansada, però jo crec que l'adrenalina m'aguantava, perquè fins i tot l'endemà, el dia 20, les 30 tecles acaben el 24 de setembre, el 25 de setembre de nit, a les 11 de nit i un cas estava desperta, com si tingués un jet lag de no sé què, és a dir, què faig a casa, saps, allò de ja s'ha acabat, no puc, i m'ho vaig passar molt bé. Primer, que a mi m'agrada molt la feina que faig, a mi m'agrada molt comunicar i el periodisme,
I és això, fer-ho durant la festa major, que a més a mi m'apassiona, m'ho passava. És a dir, molt cansada, sí, però m'ho he passat feta. La Narevana, Laia. Moltes gràcies. Disfruta el premi. Gràcies, Anna, molt plaer.