¡Sens al rey! ¡Sens al rey!
Aquest és l'ambient de la manifestació de dissabte a la tarda, convocada per plataformes d'usuaris arreu del país a Barcelona. Als assistents els unia l'angoixa permanent de no saber quan passarà el tren i en quines condicions, si és que passa. La percepció general és que el servei ferroviari fa anys que pateix un deteriorament constant i que ara, després de l'accident de Gelida, ha arribat a un estat de col·lapse.
El lema era sense trens no hi ha futur i aquest de fet és una de les proclames que més es va sentir. També n'hi va haver d'altres com volem un rodalies que funcioni cada dia, transport públic, servei de qualitat i se'ns acaba la paciència de tanta incompetència. En la manifestació hi havia gent de tot Catalunya i també del Baix Gaià. Nosaltres vam conversar amb la Carme Hernán que cada dia està esplaçat de Torredambarra a Barcelona amb tren.
Aquesta és la seva història. A la manifestació de les plataformes d'usuaris d'aquest dissabte a Barcelona hi ha també representació de Torredembarra. Vam fer una crida entre els molts usuaris de tren i vam localitzar la Carme Hernan. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu ets usuària habitual de Renfe o ho eres? Sí, exacte. A veure, tu ets de Torredembarra...
i treballes a Barcelona. Cada dia agafo el tren a les 6 del matí. Hauria d'arribar a les 7 del vespre, però mai arribo a aquesta hora.
Hem viscut unes setmanes caòtiques, fora del comú, amb una crisi absoluta, però la situació venia de lluny d'abans. Sí, els trens, els retards, la farta d'informació... Fa molts mesos que s'arrosseguen. Quants anys fa que treballes a Barcelona?
Hi ha un tren que fa 6 anys. Has vist un canvi? Cada vegada anem a pitjor.
Tu també vas viure de ple el tall de roda, abans que et comencés a gravar deies, mira, tu no ho vas passar massa malament. No, perquè allò ja hi comptàvem amb allò, ja sabíem que havíem d'agafar els busos per un període de 4 o 5 mesos, i com que ja estàvem mentalitzats no passava res, però és que ara...
Clar, no saps què et trobes al matí. Agafes el tren al matí i no saps què et trobaràs. No pots comptar amb res. I a les tardes, quina situació et trobes? Perquè també sento molta gent que es queixa a les tardes. A les tardes, mira, l'altre dia, el divendres passat, vaig córrer per poder agafar el tren que agafo habitualment. Resulta que l'havien cancel·lat i no ho sabia. Em vaig haver d'esperar mitja hora i vaig arribar a casa. En comptes de les 7, que hauria d'haver arribat, vaig arribar a quarts de 9. L'estació de Torra d'Embarra és una estació petita?
amb bastant d'usuaris. Sí, són bastanta gent. I també hi ha atenció en aquest cas al viatger. Quina és la teva experiència en el cas de l'estació? Sí, el que passa és que hi ha una persona allà a la guixeta, a la taquilla, però moltes vegades no et poden donar més informació que la que tenim. Llavors nosaltres tenim la sort que tenim aquest grup de WhatsApp, aquest xat, i la informació ens la passem entre nosaltres al minut,
I llavors és la millor manera que tenim per informar-nos, perquè no em pot refiar de ningú dels de RFN i a dir... Perquè no tenen tanta informació com podem tenir directament els usuaris. Els usuaris de Torredant Barra, no sé si heu fet grupets, si sou un grup de gent que us trobeu els dematins del tren, sou habituals? Sí, hi ha gent que sí, que ens trobem cada dia, som els mateixos. Hi ha gent que no baixa cada dia a Barcelona, hi ha gent que fa alguns dies de teletreball,
Jo ara mateix, aquesta setmana, també he aconseguit no agafar el tren. Tinc la possibilitat de quedar-me a Barcelona i he triat això, perquè si no és impossible. No tinc temps per fer res. Em causa ansietat i tot.
Com vas prendre aquesta decisió de quedar-te a Barcelona i no sé per quant de temps l'has pres aquesta decisió? Va ser a partir de fa dues setmanes que els maquinistes van decidir no agafar els trens. És que no teníem trens al principi. Llavors vaig dir que començaria a quedar a Barcelona perquè no tenim busos a Torredembarra.
Tampoc és qüestió d'anar a Tarragona a buscar el bus cada dia, perquè és temps incrementat de trajecte, i això no és viable. En la feina has tingut algun problema?
I si arribo tard, recupero aquelles hores, però ho tinc bastant bé. És molt flexible. Això potser et dona una mica de tranquil·litat? Sí, però si tingués uns horaris molt estrictes, és impossible poder arribar a l'hora amb el transport públic que tenim.
Abans esmentaves el tema dels autobusos. A Torralambarra hi ha un autobús al dia que connecta a Barcelona, però és a partir de les 9 al dematí. Sí, i a més és un autobús que el vaig agafar un diumenge, que passa a les 6 i quart de la tarda, i aquest bus va fins l'aeroport,
O sigui, recull gent d'Altafulla, de Torredambarra, i va a l'aeroport i dóna molta volta. I és només un al dia. I quantes hores vas estar? Vaig estar potser una hora i mitja, però ja vaig trigar a arribar, no va arribar puntual. Saps? Llavors ens aniria molt bé tenir busos.
com a alternativa al tren, no? I que tinguessin una freqüència en hores punta, doncs que poguéssim tenir un autobús cada hora, no ho sé, de 6 a 9 del matí, que n'hi hagués un cada hora, i a l'hora de tornar, també, a partir de les 5 de la tarda, que poguéssim tornar a Torredembarra des de Barcelona.
Aquí suposo que el tema és la dificultat de qui posa aquest bus, qui el paga, i poder quadrar horaris. De fet, heu fet un grup d'usuaris, heu fet peticions, algunes individuals d'altres col·lectives, a l'alcaldia, perquè es mogui en fitxa. Sí, vam decidir enviar-li un correu a l'alcalde,
explicant la situació, que els trens no podem confiar en la puntualitat dels trens, necessitem poder arribar a les feines, poder arribar la gent que estudia, poder anar a estudiar a Barcelona, gent que ha d'anar al metge, i hi ha altres poblacions com Falset que han aconseguit un servei de bus. Torredembarra és una ciutat que té molta gent, molts turistes que venen, hem de tenir accessibilitat,
perquè la gent pugui arribar i pugui anar a Barcelona també. El que em van dir de l'autobús del Farcet és que va ser un dia concret, suposo que no és tant el problema d'habilitar un dia, que potser es pot fer, però fer una línia regular. En qualsevol cas, l'alcalde ha accedit a trobar-se amb vosaltres. Exacte, ens ha enviat un correu que farem una reunió el proper dimarts a les 7 de la tarda,
Tothom que hi vulgui anar, sobretot usuaris del tren, per veure quin és el punt de la situació i com podem millorar el tema del transport. Tens esperances que l'Ajuntament pugui fer alguna cosa en aquest àmbit?
i jo crec que sí, que si fem una mica de pressió podrem aconseguir millores en aquest aspecte. Ara el mes que ve, teòricament, perquè encara havíem dit el 9 de març, però ja veurem tal com estan anant les coses, que han de començar les obres del túnel del Garraf, com a usuària, aquesta perspectiva d'unes noves obres? Això pot ser desastros, però jo crec que en aquest cas...
La RENFE o... Han de posar un transport gratuït alternatiu, no poden deixar els usuaris penjats. Llavors, jo confio que hi haurà busos, idealment haurien de ser busos de cada població directa a Barcelona, que això no sé com ho justinaran o no sé com ho faran, perquè no haguem de perdre tant de temps parant a tot arreu.
o almenys que fossin semidirectes també amb el mateix servei de tren, no sé, a Torredambarra, que apareix a Sant Vicenç, alguns que apareixen a Vilanova i els altres directes a Barcelona. Tu has fet l'experiment alguna vegada d'anar fins a Tarragona amb autobús i allí agafar l'altre autobús a Barcelona? Sí.
Ho vaig haver de fer el primer dia que no hi va haver trens per culpa d'aquesta vaga encoberta de maquinistes. I aquell dia, clar, a les 6 del matí, que volia agafar el tren, em vaig presentar a l'estació, no hi havia trens, el meu marit treballa a Tarragona, em va acompanyar a l'estació d'autobusos, em vaig haver d'esperar fins les 9,
que passés un bus i vaig arribar a la feina a les 11. O sigui, això és totalment inviable. Quina hora t'havies aixecat aquell dia? A les 6 del matí. Mare de Déu. Sí, sí, sí. Cinc hores després d'haver-te aixecat vas arribar a la feina. Exacte, exacte. Però bueno, almenys vaig poder arribar que hi ha gent que potser no... Es va quedar a casa directament perquè és que no...
Tinc alguna experiència amb el tren que recordis especialment? Allò d'aquell dia ens vam quedar tirats, ens vam fer canvi de trens. Sí, constantment, o sigui, canvis de trens, estàs en el tren a l'estació de França el mateix, i llavors et diuen, no, ara aquest tren no sortirà, canvieu de tren que està en una altra via, i vinga, tothom canvia'ns d'allà. Gent gran, de vegades que els costa caminar i això, han de baixar del tren, tot això. Quedant-nos enmig d'un túnel sense llum...
Això també m'ha passat alguna vegada. I que no et diuen res, que no t'informen. Depèn del maquinista, de vegades no tenim cap informació. De vegades sí que hi ha maquinistes que et van dient el moment, mira, ens han parat per això o per l'altre, perquè hi ha tràfic de trens o perquè hem marxat la corrent elèctrica, una baixa de tensió que sigui.
El tren ja surt tard.
o no hi ha tren, o hi ha el tren i no hi ha el maquinista. Està ple de trens, però no hi ha cap maquinista. Els maquinistes no hi són. Llavors el tren no pot arrencar i estem allà, tots els usuaris esperant, preguntem amb els armilles grogues, ningú sap res.
Això passa? Que la gent que ha de donar la informació moltes vegades no la té? Sí, sí. De vegades és que no saben res. Tenim més informació els usuaris, gràcies als xats que tenim, que ens anem comunicant el minut de què està passant, que no passa la informació que puguin donar els mateixos treballadors que estan allà per informar, en teoria. I també hi ha hagut molta incertesa amb alguns dels abonaments que han anat sortint. Ara aquests dies hi ha l'abonament gratuït, però a vegades a taquilles també es queixaven els usuaris.
Està bé que donin abonaments gratuïts, però això no soluciona els problemes. Volem que les coses funcionin, que els trens passin, que vagin puntuals. Si hem de pagar, pagarem. Volem pagar, però que funcionin. Tu tens vinculació amb la plataforma Dignitat a les Vies? Conec diversos membres, sí. No hi participo activament, però sí que els vaig seguint.
I aniràs a aquesta reunió que hem dit amb l'alcalde, que serà aquest dimarts a la tarda? Sí, intentaré anar-hi perquè justament aquest dia faig teletreball i puc anar-hi, però si fos un dia normal no hi podria anar perquè a les 7 no hauria arribat encara a Torredembarra. Carme, moltes gràcies per acostar-nos al teu testimoni enmig d'aquesta manifestació d'usuaris pel transport públic i sort i ànims. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
És el testimoni de la Carme Hernán de Torredembarra. La vam entrevistar durant aquesta manifestació que es va fer dissabte a Barcelona, que va sortir a les 5 de la tarda des de l'estació de França i va pujar per via Laietana fins a arribar a la plaça Sant Jaume. Allí es va llegir el manifest de la jornada. La tarragonina Anna Gómez, de Dignitat a les Vies,
va parlar en nom de les diferents plataformes d'usuaris convocants. En el seu Parlament, referències constants al patiment de la gent, que depèn del tren per desplaçar-se, i també una crítica contundent a la farta d'inversió a la xarxa de regionals i rodalies, perquè les prioritats, diu, són unes altres.
El transport públic s'ha de defensar més que mai. Avui som aquí, treballadors, joves, estudiants, empreses, persones que pugen al tren i persones que esperen. Gent que defensa un habitatge digne, que lluita per viure a Barcelona i gent que lluita per viure als seus traductoris. Perquè defensar el tren també és defensar el llet a viure.
Jo soc de Tarragona i estimo la meva ciutat. I no vull marxar perquè els temps no funcionin. No vull haver de triar entre la meva ciutat i la meva feina. I aquest sentiment s'estén al llarg de tot el territori.
Parla molt de la Catalunya rural. Aneu a viure als pobles, però quan vénen malgades us deixen enrere. No hi ha pla alternatiu, perquè clar, ni tampoc calem de localitzar a les ciutats més grans.
No podem cometre els mateixos errors que ha dit. Concentrar tot el transport en una capital i oblidar la resta del territori. Els que vivim més enllà de l'àrea metropolitana també perdim el centralisme de Barcelona.
Som una xarxa terroviària que connecti tot el país, no només la capital. Es veu que hi ha milions per ampliar l'aeroport, però no per garantir el transport digne per tots nosaltres cada dia. I que teni clar, l'economia és important, però l'economia no és res sense la gent.
Quan feu el transport públic, no feu només un servei. Cauen oportunitats, dret, dignitat i benestar emocional.
Ja heu vist el que ha plogut, no? Però és que no ens enganyin, que no ha estat la pluja. Si el sistema hagués sigut fort i no hagués estat infrafinançat brutalment durant dècades, quan una xarxa està malalta, qualsevol cop l'enfonsa. I és més fàcil culpar a la pluja que reconeixer que aquest caldari té noms i cognoms.
Hem de recuperar i defensar el transport públic, no amb mesures improvisades ni amb gratunitat, que no funciona, sinó amb inversió, dignitat i qualitat, perquè sense temps no hi ha futur. Sense temps no hi ha futur!
faien els drets, toca alçar la veu. Prou retards, prou abandonament, prou desinversió, prou excuses. El transport públic no és inlupso i avui és responsabilitat nostra defensar-lo, el poble. I escolteu, ser català és un orgull, però aquesta xarxa ferroviària no està a l'altura del país que mereixem.
I la dignitat és una merda.
Eren les paraules d'Anna Gómez, llaurador, durant aquest manifest que es va llegir a les portes del Palau de la Generalitat. Aquesta manifestació dels usuaris de trens va aconseguir el suport d'altres entitats. És el cas d'Òmnium i també dels sindicats majoritaris, també de la intersindical. Escoltem per aquest ordre Javier Antic d'Òmnium, Belén López de Comissions Obreres i Camil Ros de la UGT.
Avui des d'Òmnium Cultural som tot el dia als carrers per denunciar la sostenible situació de caos provocada per Rodalies que avui afecta tota la salsa ferroviària de Catalunya i per exigir que l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya garanteixin un dret fonamental, tan bàsic com és el dret a la mobilitat. Per això aquesta tarda som a la manifestació unitària transversal i de país liderada
per la plataforma, les plataformes d'usuaris i a la que hi donem suport més de 150 organitzacions socials de molt diversos sectors del país. A Catalunya les desinversions i els incompliments en infraestructures per part de l'estat espanyol
han estat sistemàtics durant dècades i ja estan afectant ara, des de fa 20 anys, a les persones del país en el seu dia a dia, impedint i dificultant arribar al lloc de treball, tornant a casa i amb unes afectacions molt greus per a la nostra economia. Aquesta situació fa dècades que dura governi qui governi l'Estat i, per tant, des d'Òmnicultural considerem que el problema és l'Estat i per això considerem
que la independència és la millor eina per poder tenir unes infraestructures dignes i segures. La manifestació d'avui és molt important, però aquesta és una batalla que fa 20 anys que dura i que demà, les setmanes següents i els mesos que continuen, haurem d'estar des de la societat civil empenyent per resoldre un problema que avui és gravíssim i letal per a les persones i per a la vida econòmica del país.
Des de Comissions Obreres, com a principal sindicat de Catalunya, convoquem a tota la ciutadania i sobretot a les persones treballadores en aquesta manifestació d'avui perquè clarament té una afectació a les persones treballadores. Durant moltes dècades s'ha abandonat i clarament s'ha fet una política classista on s'ha prioritzat una altra mobilitat, com l'altra velocitat, front a les rodalies que és la que utilitzen els treballadors i treballadores cada dia per anar a treballar.
Per tant, nosaltres el que denunciem és que la mobilitat és la germaneta pobra de les polítiques públiques i necessitem que la vivenda, perquè a més va relacionat, la dificultat d'accés a la vivenda, que la gent hagi d'anar a viure més lluny i la mobilitat han d'estar al centre de les polítiques públiques.
Reclamem que hi hagi una inversió important i sobretot també denunciem que en les últimes dècades hi ha hagut una externalització de les activitats que són pròpies d'ADIF i de Renfe i que això ha comportat molta precarietat per les persones treballadores i que aquesta precarietat també suposa un mal servei en el manteniment de les línies
i en tot el servei que es dona. Per tant, falta d'inversió, prioritats que no tenen en compte les necessitats de les persones treballadores i externalitzacions per a precaritzar condicions de treball són les causes que han generat aquesta crisi ferroviària. I el que reclamem a les institucions és que es tingui en compte les necessitats de les persones treballadores en el seu dia a dia
en la seva mobilitat per anar a treballar, per anar a estudiar, i que, per tant, s'inverteixi i es garanteixi el dret a la mobilitat, a una mobilitat segura i sostenible, que és la ferroviària. Per això estem aquí i convoquem avui a les persones treballadores en aquesta manifestació. Bé, estem avui a l'estació de França, i com veiem com està l'estació de França, doncs és una mica com està la situació de Rodalies, però que ha acabat tenint d'altres condenades, com ha estat el cas de l'AVE, també.
El que ens hauríem de preguntar és, cal que hàgim arribat fins a aquesta situació perquè es converteixi a invertir de veritat en el manteniment de les vies en tota la situació i en les inversions a mig i llarg termini? Creiem que no. És una inversió que ja s'hauria d'haver produït fa molts anys i que tots els governs de l'Estat en són responsables d'aquesta desinversió pública. Quan parlem amb els nostres companys de la UGT,
de Renfe, d'altres parts de l'Estat, quan ja fa temps van començar a parlar del traspàs de rodalies a Catalunya, en reunions van dir aquí està molt pitjor que la resta de l'Estat. Per tant, es denuncia la desinversió crònica. Al mateix temps, també, aquests dies, hem vist una descoordinació
de les diverses administracions. Per tant, el que demanem és que fruit d'aquesta crisi hi hagi un operador únic de veritat, un interlocutor únic de veritat i una informació única i coordinada, perquè molts dels problemes que hem tingut de Rodalies aquests dies, alguns han estat producte de la desinformació, no producte del deteriorament de les vies.
Esquerra Republicana, Comuns, la CUP i Junts també van fer acte de presència en aquesta manifestació convocada per les plataformes i van fer declaracions als mitjans. Sentim per aquest ordre Oriol Junqueras, Esquerra, Jéssica Albiat dels Comuns, Sunso Moreno de la CUP i Jordi Turull de Junts.
Fa molts anys, moltes dècades, que Catalunya pateix un infraferenciament evident, un tracte humiliant que afecta el conjunt de la població de Catalunya. En aquests moments això es fa especialment evident en l'àmbit dels trens, en l'àmbit ferroviari, i per aquesta raó nosaltres defensem que han d'haver-hi dimissions i que han d'haver-hi solucions.
La nostra feina és intentar aportar algunes d'aquestes solucions, com per exemple, continuem insistint en la necessitat de resoldre el tall de l'AP7, d'aixecar barreres als peatges de l'autopista Terrassa Manresa, aixecar les barreres en els peatges dels túnels de Vallvidrera, contractar més servei d'autobusos i d'autocars per donar serveis alternatius als passatgers que encara ara no poden agafar el tren,
i sobretot trobar solucions de llarg termini amb inversions que resolguin el dèficit de manteniment que pateixen les vies, la senyalització i els convois ferroviaris. I aquesta és la nostra feina i estic segur que contribuirem a que el país se'n surti.
Prou d'aquest despropòsit de Rodalies, prou d'aquest maltractament a tota la gent treballadora que necessita el transport públic per anar a treballar, per anar a estudiar, i també prou de parlar d'ampliacions de l'aeroport, que és una política classista i que l'única cosa que faria seria incrementar les edicions i portar més turistes que vi volem ni caben.
Però això sí que vos anuncia que aquest mateix dilluns nosaltres començarem les reunions, serà la primera reunió de negociacions dels pressupostos de Catalunya i evidentment Rodalies serà un tema central en la taula de negociacions, perquè juntament amb l'habitatge Rodalies són les dues preocupacions principals de la ciutadania i han de ser les dues prioritats del govern de la Generalitat. I què és el que estem demanant i què és el que defensem?
Nosaltres avui participem d'aquesta jornada de mobilitzacions, hem estat al matí, també som a la tarda, perquè com fa dies ja estem dient que aquesta Catalunya cau a trossos. Això d'avui, d'aquestes mobilitzacions, denuncien la qüestió de la mobilitat, però només és el cap de l'Isaberg...
Avui és la mobilitat i demà serà, com sabeu, el dimecres hi ha una mobilització per educació i demà passat serà de sanitat. Per tant, nosaltres tornarem a posar sobre la taula quin és el problema estructural que tenim.
un estat espanyol amb una estratègia absolutament centralista que ha tingut voluntat de posar els recursos en aquelles infraestructures que serveixen per a les elites i no per a la classe treballadora. Per tant, nosaltres tornarem a posar sobre la taula la necessitat de la independència per sortir d'aquest ajocat.
Junts per Catalunya sabeu que fa dies que donem suport a totes les mobilitzacions que hi ha per denunciar aquesta situació. És una situació que creiem que s'han d'assumir responsabilitats polítiques per tanta incompetència, per tanta deixadesa, per tanta desinformació que afecta tant els usuaris.
per posar en risc també la seguretat dels usuaris que ara veiem com i de quina manera aquesta baixada es està afectant. Per tant, demanem que per respecte als ciutadans hi hagi aquestes responsabilitats polítiques i després que hi hagi lideratge, que deixi d'haver-hi tanta resignació, que deixi d'haver-hi tanta dependència, que deixi d'haver-hi tanta submissió.
amb el govern de l'estat, amb el govern de Madrid, i que la Generalitat, perquè ho pot fer i ho hem demostrat jurídicament, lideri i rescindeixi el contracte pel que fa a la direcció dels serveis amb Renfe. Renfe no pot liderar la solució quan ha estat l'autèntica responsable de tota aquesta catàstrofe que hi ha en matèria de mobilitat a Catalunya.