Doncs bé, fa uns moments comentava l'Eduard Virgili aquestes ventades que ens afecten i en fem referència perquè part de les nostres convidades a l'entrevista d'ara per aquests motius sembla que han tingut dificultats per poder venir cap aquí. Hi ha transport interromput, en fi.
El que sí que podem fer és donar la benvinguda al president i fundador de Viu Lleure, que ens ve a parlar d'una nova federació d'entitats que acaben de conformar. Jesús Cayuela, molt bon dia, gràcies per venir. Molt bon dia, Raquel.
Bé, una entitat viu lleure que porta molt de temps ja treballant a diferents municipis del Baix Gaià, amb seu Altafulla, teniu activitat diària i constant a la Riera, Creixell, després també aquí a Torredambarra, Altafulla, Alcatjar, Pallaresos, Perafor, Almorell, Tarragona...
Aneu creixent, eh? Com una tacadola i aneu fent cada vegada més feina, formant a molts joves també a l'educació no formal, al lleure i en tota aquesta part de tenir cura dels infants, de vetllar per un oci de qualitat. I no només els infants, perquè també teniu projectes amb gent gran. Amb gent gran, amb joves, sí, sí, sí.
Bé, deies com una tacada d'oli, però crec que hem de parar. De fet, aquest any ja hem reduït els municipis on fem actuacions perquè ma mare, la meva àvia, que era andalusí, em deia que molta barca poca prieta.
I amb l'educació crec que hem de ser conscients que tots aquests projectes han d'estar una miqueta limitats per poder oferir projectes de qualitat, que això és el que estem intentant, amb infants, amb joves, amb gent gran. I aquí a Torre d'Ambarra, per exemple, projectes com el Casal de Nadal, la Setmana Santa, projectes que no existien,
i que s'han de fer per ajudar les famílies a conciliar i per crear espais de socialització i aprenentatge per als infants, joves i gent gran. Perquè l'educació formal, la formal, la que es fa amb llibres, amb cursos, aquesta educació no acaba en tota la vida. I l'educació no formal, igual. Llavors hem d'acompanyar les persones en una societat cada vegada més individualitzada a trobar llocs de socialització i d'aprenentatge comú.
per aconseguir aquesta finalitat heu vist necessari o que seria molt positiu poder unir esforços amb altres entitats per això avui vens aquí al programa Vaig Gallar al Dia perquè ens presenteu la FAIEC que seria la Federació d'Entitats d'Igualtat Educació i Cures o sigui, us hem de donar l'enhorabona perquè estem davant del naixement d'exactament què Jesús, què ens pots explicar?
Doncs mira, FEIEC neix amb la voluntat de promoure, enfortir les entitats del tercer sector del territori, de donar-li veu a la taula del tercer sector a Barcelona, a la Generalitat, perquè sàpiguin que aquí a Tarragona s'estan fent projectes amb un impacte real molt fort.
amb la via que et deia dels projectes de qualitats i acotar i limitar aquests projectes en entitats petites que tenen un impacte molt real i molt impactant també perquè
Bé, en aquesta necessitat el que hem fet és que ens hem aglutinat, hem fet una aliança entre petites entitats, que el que intentem és que la nostra veu s'escolti allà on cal, no? Hi ha entitats com Dides, que és una entitat que treballa per abolir la violència institucional, de gènere i tot tipus de violència de següentats. També tenim l'entitat Todos en Azul,
que és una entitat que promou espais per a la conciliació i per a l'aprenentatge per a infants amb diversitat. Estem naltros com a Biolleure també està l'entitat Logos i estem intentant que aquelles entitats que encara no ho sàpiguin, entitats petites del territori que tinguin un impacte real, puguin vindre i
federar-se en aquesta federació que el que cercarà sempre és ser altaveu de les seves accions. Per això igualtat, educació i cures. Perquè sabem que si treballem aquests diferents departaments, a la Generalitat hi ha tres departaments que són aquests, si fem aquest treball de manera conjunta, el nostre impacte és molt més important.
important, més coordinat, i podem donar respostes a les necessitats, perquè a vegades l'administració, els serveis socials, l'educació, hi ha persones, hi ha percentatges de la societat que no acaben d'encaixar en el sistema per diferents coses, i moltes vegades venen a les entitats del sense feina de lucre per trobar aquesta resposta, i és que les entitats sense feina de lucre
són les eines que necessita el govern per arribar allà on ell no arriba. I així anem. Per tant, un projecte innovador en el sentit que no sé si teniu referents de cap experiència que s'hagi fet en altres indrets o neix d'aquesta necessitat que vosaltres heu detectat.
Bueno, referències, sabem que hi ha altres federacions, però sobretot estan a Barcelona. Barcelona, Girona, però a Tarragona si les hi ha, si hi ha, no s'han fet escoltar massa. Perquè en altres les petites no ens hem adonat. El que veiem és que a la taula del tercer sector, en aquests llocs on es decideixen les polítiques que regulen aquest sector, hi ha entitats molt grans. Però tothom
que pugui entendre una miqueta com funcionen les coordinacions d'entitats o macroempreses, al final no pots donar una qualitat excel·lent en el teu cervell. No ho pots fer perquè tard o d'hora tractaràs a les persones, als teus usuaris o a les persones que treballen amb tu, com a números.
És burocràcia i així es gestionen les grans masses de persones. Llavors, en l'educació, en l'aboliment de les violències, en el tracte de les persones amb diversitat, necessitem personalitat, necessitem que aquestes persones i aquests sectors estiguin ben...
ben acollits i ben acompanyats. Llavors aquestes entitats tan petites el que fem són projectes que de veritat tenen un impacte i que necessiten tindre veu en aquesta taula on potser és possible
que aquestes persones que estan en aquesta taula faci anys o mai han fet camp de treball en el seu sector. I això és molt important, perquè totes aquestes entitats petites de què parlem són persones que estem dia a dia treballant en el sector de manera activa. Jo, personalment, soc el monitor de l'Esplai, de l'Altafulla, cada dissabte, i l'educador de l'Espai Jova de la Riera,
I això el que em dona és que no pugui desconnectar de la realitat. I com jo, Rosa, Rosa és la presidenta d'Adides, Rosa acompanya a milers de dones en defensar-les de la violència de tot tipus que reben.
que és impressionant. M'agradaria que un dia pogués venir i et pogués explicar una miqueta quines són les seves experiències, les seves vivències i és molt impactant. Llavors entenc que la federació, d'entrada, esteu compartint l'experiència de cadascuna d'aquestes entitats. També suposo que per cercar solucions, algunes mancances que detecteu, simplement per enriquir aquesta experiència i oferir-vos recursos que us puguin ser útils,
I no sé si també, a part de fer aquesta difusió que apuntaves al principi, per cercar suport d'administracions, perquè de vegades us venen a buscar per tal d'oferir aquests serveis on no arriba l'administració pública. Penso en els projectes de temps de cures, no?
que això va ser a través del Consell Comarcal. Sí que està treballant amb infància i joventut, però anava des dels apartaments de benestar social i d'igualtat. Sí, sí, tal qual. Hem vist, a nivell personal, com a viu lleure, hem vist com l'administració...
Hem pogut donar un cop de mà a l'administració en aquest aspecte creant projectes o de projectes ja creat donant més qualitat. Ho podem fer per això, per la personalització que fem dels projectes i és que el que busquem amb aquesta federació és precisament això, compartir recursos, saber com ens podem connectar de manera més eficient, com podem donar idees també als polítics
perquè no oblidem que els polítics són persones com tu, com jo, com qualsevol persona del carrer, que vol representar, o m'agradaria pensar que això és així, que vol representar el seu municipi, el seu poble, la seva gent, i necessiten idees, necessiten saber quines són les realitats. Moltes vegades ens pregunten
És cert que no responem tant com necessitarien, responem molt poc. Les entitats el que donen són aquesta realitat i els podem donar idees per modificar o adaptar les polítiques a les realitats socials coexistents en la seva societat.
Creiem que d'aquesta manera, fent aquesta federació, tindrem més potència quan a números perquè, com parlàvem abans, la burocràcia parla molt de números i parla molt de quina estadística hi ha. Nosaltres ho vam notar com a viu lleure per la declaració sobre l'essencialitat de l'educació no formal. Hem arribat als municipis dels nostres voltants.
I ens vam adonar que necessitàvem federar-nos, necessitàvem fer un grup, una aliança per arribar a més juny. I d'aquesta manera també ser escoltats en tots els nostres sectors, com la igualtat, l'educació i les cures, que les cures abarquen des de la inserció laboral fins a la diversitat, l'atenció a persones grans...
És un sector, deies, el tercer sector. Normalment són entitats, almenys sense ànim de lucre, les que voleu representar. Tot sovint cauen molt a la figura del voluntariat, del voluntari. Vosaltres també entenc que voleu reivindicar la professionalització...
i que hi hagi un reconeixement d'aquestes figures que esteu fent una tasca en tots aquests sentits, el de les cures, que moltes vegades està, a més, molt feminitzat, però que hi ha també tota aquesta tasca que ara per reivindicar, no?
Sí. Bé, és que hem de diferenciar entre entitats sense feina de lucre i només el voluntariat. El voluntariat és una tasca que es fa des de la voluntat i sense voler rebre cap mena de nòmina, de regals, de qualsevol cosa. Però una entitat sense feina de lucre el que vol dir és que l'entitat,
no té fany de lucre, les persones que hi treballen tampoc tenen fany de lucre, però això no vol dir que les persones que hi treballen no tinguin dret a una nòmina. Hi ha una nòmina digna. I això també és el que defensem. En el nostre sector, en el sector d'educació no formal, estem molt precaritzats. Fa poc vèiem que hi havia una vaga d'educació, on també ens sumem per dignificar. Creiem, ja ho saps, que l'estructura del sistema educatiu ha de canviar.
ha de modificar-se i adaptar-se. I així amb tots els altres sectors. Clar, a més és que esteu omplint un buit, que és molt important, i on també reivindiqueu que ha d'haver-hi un temps educatiu, des de la vessant potser més lúdica, però estem parlant de moltes hores, perquè parlem dels espais al servei de menjador,
que clar, hi ha d'haver també un monitoratge que s'ocupi la canalla, perquè no només és menjar, són dues hores, dues hores i mitja, fins i tot en algunes escoles havien estat tres. Parlem també dels temps d'acollida fins que entra la canalla, fins que comença l'horari lectiu, hi ha una hora al matí, tot sovint, o hi ha una hora després a la tarda, a part de tots aquests períodes de vacances...
de les famílies, on també s'ha de buscar aquesta activitat per garantir això, la conciliació familiar amb la part laboral. Per tant, esteu oferint això, un espai que no és una cosa puntual, que també setmanal, però que em refereixo que esteu donant...
cobertura a aquesta necessitat que ocupa gran part del temps. Sí, sí, és que la societat ha canviat, ha anat canviant i ens hem d'anar adaptant. El sistema triga una miqueta a anar a adaptar-se, perquè primer no podem trobar una solució a un problema que encara no tenim.
I ho hem parlat moltes vegades, el tema de la tecnologia, de la irrupció, com s'estan fent ara polítiques per prohibir les xarxes socials. Ja sap que hem parlat moltes vegades de quin impacte tenen les xarxes socials amb els infants, amb els joves, amb la gent gran, amb la seva capacitat d'atenció. Jo, com a referent educatiu d'un espai jove, he vist com ha sigut marmada la capacitat d'atenció. I al final la iniciativa, també.
I això és molt important. La FEIEC el que busca és suplir, és buscar aquesta modificació de les lleis per una altra via que ja no és la de sortir al carrer i fer vagues potents perquè la societat ha canviat de tal manera que no es reuneix d'aquesta manera.
i creiem que amb la FEIEC podem donar guerra, podem fer que hi hagi canvis reals, com ho deia, donant idees als polítics.
No volem ser uns antisistemes de primeres. El que volem és adaptar aquest sistema que creiem que sí que pot funcionar, però s'ha d'adaptar, s'ha d'anar millorant, si és així. El vostre àmbit d'actuació l'heu centrat a la demarcació de Tarragona al complet o bàsicament Camp de Tarragona per tal d'anar aglutinant totes aquestes entitats. N'ha citat unes quantes que sabem que
que tenen un treball i un impacte real, però suposo que també esteu fent una crida a totes aquelles que s'hi vulguin sumar. Sí, dintre de poquet, d'un parell de dies, farem una campanya enviant cartes de presentació a les entitats petites perquè puguin, si volen, federar-se l'entitat i tenir veu també. Sí, volem donar veu a aquelles entitats que ho necessitin.
abans deies, no, Tarragona, el camp de Tarragona, és el territori, el territori de Catalunya. Sí que sabem que hi ha moltes entitats que són federades a Barcelona, a Girona, però en aquestes zones d'aquí no trobem això. Sí que trobem que hi ha entitats petites que van a federacions que estan a Barcelona, on hi ha també entitats molt grans dins d'aquestes federacions, però la seva veu acaba apagada.
S'apaguen perquè aquestes entitats tan grans no els deixen parlar. No és que no els deixin. És lògic que una entitat que representa tants treballadors puguin tindre més veu. És lògic. I les petites?
Les que parlàvem abans, les que tenen impacte i les que estan allà treballant i s'estan adonant realment, no a través d'estadístiques, perquè nosaltres també fem molts números, a través de les enquestes que fem a les famílies, als joves, a la gent gran. Tenim moltes dades, però al final hi ha una cosa que no és tangible, que és la vida, que és la reacció de les persones i el seu convivre a la societat.
Per tant, avui estem anunciant aquest naixement de la FEIEC, la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, que aglutina, doncs, de moment... Quantes entitats esteu ja? Les fundadores som quatre ja. Sou quatre. Molt bé. I ara, bé, sabem que hi ha altres entitats que volen sumar-se i estem oberts. Tenim un correu electrònic que és informació FEIEC
arroba gmail.com, on ens poden donar totes aquelles dubtes que tinguin, que ens poden preguntar. D'acord, doncs és important també tenir ja una via de contacte, informaciófayec arroba gmail.com, per tal de resoldre dubtes i de començar a rebre aquesta informació inicial sobre la constitució d'aquesta federació,
que vol representar les entitats sense afany de lucre del tercer sector i alhora ajudar que siguin reconegudes per part de les administracions, per raó de la Generalitat sobretot, però entenc també que diputacions, consells comarcals,
i després també als municipis, perquè evidentment, suposo que amb qui més treballeu, que va sent amb els consistoris dels pobles on aneu fent el dia a dia, no sempre és fàcil aquesta gestió, alguna vegada ho hem comentat, us trobeu, per exemple, les licitacions que entren en una lògica
que no acaba de casar amb aquest seguiment que us agrada fer a les entitats. És a dir, deies, ets referent. Aquesta paraula de referent implica una continuïtat a la vostra tasca. Si entreu en aquests concursos, en aquestes... Mercatelitzen i fan d'un servei un producte.
I fan això que sigui difícil de vegades garantir una perpetuitat, però una perllongació, una durada estable d'alguns d'aquests serveis. O sigui que també entenc que obriu aquestes vies de fer repensar alguns processos per vetllar per la qualitat del servei més que per les quantitats econòmiques. Tal qual.
Bé, és que de fet s'ha passat, no a nosaltres només a Biolleure, sinó a altres entitats, que després d'haver estat amb nosaltres durant uns anys fent aquest projecte educatiu, després ha vingut una entitat d'aquestes grans i la qualitat ha minvat.
Però és lògic, perquè no podem tractar d'igual manera a una persona, a un equip de persones, que són 25, 50, 60, que 250, 300... No és el mateix. No arribes com a persona. El teu ideari, l'ideari d'aquella entitat, no arriba al final, perquè les persones que són contractades només veuen una entitat, una fundació, però que és una empresa. I tu tens la sensació... Ho sé perquè jo vaig treballar, no?
tens la sensació d'estar treballant per una empresa, no per una entitat sense fany de lucre, que té un impacte social. I que el seu objectiu principal és aquest. I un arrelament al territori, que és el que reivindica, o aquesta proximitat al coneixement de l'entorn. Per això treballem molt amb els municipis, per això el que deies, amb les administracions locals, perquè al final són les que veuen les polítiques reals, o el que fa falta, el que necessita.
i lluitem amb elles per defensar els seus interessos. De fet, la subvenció de temps per cures neix d'aquesta informació que anem donant a l'administració, d'aquestes necessitats que hi ha.
De fet, nosaltres cada vegada que ens reunim amb polítics de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat, els municipis petits necessiten més subvencions per poder acollir aquests projectes del tercer sector.
Clar, per fer aquest acompanyament educatiu, no només a la infància i al jovent, sinó també a la gent gran, és evident que tal com evoluciona la societat, cada vegada hi haurà més població envellida. Teniu detectada també aquesta solitud no desitjada.
que s'ha d'abordar, s'han de començar a oferir solucions. Hi ha projectes, aquí anem parlant tot sovint, però hi haurà una necessitat creixent. Vosaltres ja esteu posant, en certa forma, eines per començar a abordar aquesta situació. Sí, de fet, mira, ara l'april, penso que és, ens n'hem de creuer amb la gent gran.
Però són com les colònies que vam fer l'any passat, Creixer i Altafulla, doncs aquest any és un creuer. Perquè van voler la gent gran que ve els nostres projectes. Doncs anem. Però no és com un viatge de l'incerso. Hi ha un acompanyament.
dels referents educatius que tenen durant tot l'any, hi ha aquest caliu, aquest aprenentatge comú entre tots, que és el que necessita. I aquest vincle que dèiem, que de vegades quan entres en aquesta lògica d'un any, dos anys, el que necessita també la gent és que un cop has fet aquest vincle no es trenqui perquè ara arribarà un altre...
Podríem estar parlant aquí moltíssim, Jesús, i jo crec que reprendrem aquesta tasca que començareu a fer des de la FAIEC, des de la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres dels components i representants que deies, avui no ens han pogut acompanyar tots com estava previst.
Hi ha molts temes que hem d'introduir en aquest debat i des d'aquí ens agrada poder amplificar aquestes qüestions que manifesten problemàtiques però alhora també amb aquesta vessant resolutiva de fer propostes en positiu que ens donen una mica més també d'esperança, si voleu, però alhora...
en el dia a dia per tal de començar a vestir tots aquests espais i temps de lleure en l'àmbit educatiu, en l'àmbit de les cures i alhora la igualtat perquè és una qüestió que sempre acompanya de retruc la tasca que realitzeu aquestes entitats.
Doncs Jesús, ens hem d'anar acomiadant. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent estigui pendent, que aviat suposo que també començareu a fer difusió a través de xarxes. De moment, la vostra activitat de viu lleure sí que l'anem veient, per això aviat esperem tenir alguna de les imatges que fareu d'aquesta Federació d'Entitats Igualtats, Educació i Cures.
Sí, volia afegir una coseta. Raquel, moltíssimes gràcies sempre per convidar-nos, per donar-nos aquest espai, aquest altaveu, que és molt important per nosaltres perquè ens dona peu a poder ser escoltats per a aquelles persones que ho necessitin.
Doncs un plaer, com sempre, de rebre aquí el Jesús Cayuela, president i fundador d'aquesta Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres entitats aquí del territori que sumen esforços, aglutinen sinergies per tal d'oferir un millor servei a les nostres comunitats. Seguirem en contacte. Moltíssimes gràcies i fins la pròxima. Adéu.