La vida es bella, con una ciencia de ti. Todo continua igual, sabré llamaré. La vida es bella, con una ciencia de ti.
Fins demà!
Bona nit!
Estem escoltant la cançó La Vita e Vela de La Cafetera en Roja, un grup amb una llarga trajectòria allà i que tot just presentava fa un parell de mesos com a pensament del seu nou disc que es titularà My Path i que s'ha publicat tot just aquesta passada setmana.
com a novetat destacada dels darrers dies. I per conèixer més detalls sobre aquest treball parlem ara amb el Fiti, el Janís Rodríguez, que és un dels cantants, baixista i guitarrista de la Cafetera Roja. Bon dia, què tal, com estàs? Hola, bon dia, molt bon dia, què tal? Què, com va tot això de treure disc nou? Suposo que ara és una mica esperar com és la reacció del públic, no? I una miqueta com funciona tot, no?
Exacte, sí, mira, estem molt contents de treure aquest àlbum, és el sisè que fem amb aquest grup, amb aquest projecte, i evidentment esperant la reacció del públic i veure què tal, què li sembla a la gent la nova proposta. Hi ha 11 temes dintre l'àlbum, com sempre molt variats, a l'estil nostre, a nivell d'estils, etcètera, i de contingut, i doncs mira, això, a l'expectativa.
Molt bé, com ha estat el treball de preparació d'aquest disc? Perquè, bé, ja heu explicat tota la informació prèvia, va fer com una espècie d'estaig conjunt per anar treballant. No sé, com ha sigut el procés creatiu? Mira, nosaltres sempre funcionem així per estaig, per residències intensives, perquè, de fet, dintre del grup hi ha diverses nacionalitats, ja ho soc al català, hi ha...
diversos francesos, hi ha un austríac, i llavors, vivint juny, sempre treballem per intensius, per setmanes senceres de treball. Llavors, en el cas del procés de creació d'aquest àlbum, doncs n'hem fet diverses durant aquest any i l'any passat, i, bueno, a diferència de l'àlbum anterior, ha sigut molt agradable, perquè, clar, l'anterior va ser un àlbum fet a distància, amb mosaic, que és el que acabem de treure, i ara hem pogut recuperar el plaer de treballar junts i
i poder viure el procés creatiu a tope, intensament i junts. És com acostumem a treballar sempre per residències. Què podrem trobar en aquest treball respecte als anteriors, en quant a estil, en quant a cançons? No sé si heu centrat el treball en algun aspecte concret o què?
Mira, doncs com a la majoria suposo que la vida d'un grup es va evolucionant i potser tinc la sensació que cada vegada et vas acostant més a allò que realment somies fer, que es fa realitat allò que tu vols. Llavors estem bastant satisfets.
tant del nostre directe a l'actualitat com del resultat d'aquest 6è àlbum, per exemple. Hi ha molta variació d'estils i d'idiomes també, perquè nosaltres cantem en diverses llengües, 4 o 6 llengües. A vegades dintre la mateixa cançó hi ha diversos idiomes. A nivell d'estils, nosaltres treballem sobre una base hip-hop, però amb moltes influències, des de la música llatina fins a la clàssica, perquè tenim un violoncialista també dintre del grup.
I potser, a diferència d'altres àlbums, una miqueta el que deia, no? S'acosta més a allò que vols fer a la música, suposo que a l'art en general...
no sempre tens una satisfacció del resultat o tens un percentatge, però també hi ha la frustració que fa part de tot això. I llavors, mica en mica, amb els anys vas arribant a poder plasmar i poder transmetre al públic allò que realment vols. En aquest cas, tant de contingut de textes com a nivell de propostes musicals,
ho sentim tots, en general, dintre del grup, molta satisfacció en aquest sentit. No sé si això és també resultat del fet d'anar acumulant anys treballant junts, perquè el primer disc va sortir el 2009, us queda poc per fer dues dècades de trajectòria, i no sé si el fet d'aquest treball conjunt, tot i la distància, saber com treballa cada un, també ajuda. Exacte, et vas coneixent.
També nosaltres una mica el secret d'aquest grup és que els components i la gent que composa dintre del grup venim d'estils diferents i hem tingut sempre aquesta tolerància a l'hora de barrejar estils i de fusionar coses. I com tu dius, sí, amb els anys et vas coneixent i vas potser tenir més clar i també vas aprenent, perquè el camí serveix això, anar potser aprenent a fer les coses més com t'agrada.
Aquesta fusió, aquesta barreja d'estils, ajuda també a tenir la ment més oberta musicalment parlant, en quant a rebre influències, anar experimentant coses, anar provant coses diferents? Sí, nosaltres, per exemple, a vegades explico això perquè quan començàvem hi havia certs professionals de la música que ens aconsellaven o que ens sugerien de...
de potser triar una línia i triar un estil que seria més fàcil perquè el públic pogués rebre la proposta. Nosaltres no ens ha vingut mai. Llavors, no ens ha vingut mai fer això. L'únic que sabem fer és barallar estils i el que ens agrada. Llavors, amb el temps, potser s'ha tornat al nostre estil el fet de no tenir estil, no? I assumir-ho
I doncs sí, jo penso que és una riquesa, és una riquesa. Jo sempre dic que no divideixo, quan parlo de la música que a mi m'agrada o que escolto, no la divideixo en estils, la divideixo entre la música que està feta amb el cor i la que està massa fabricada. Mentre estigui feta amb el cor, per mi sempre serà ben rebuda i llavors ens agrada
viatjar i experimentar en tots els estils sempre que la música sigui feta d'una forma autèntica.
I aquesta riquesa en quant a nacionalitats dins del grup també ajuda en aquest sentit? És a dir, que fins i tot potser l'hora de treballar des de qüestions tan simples com els caràcters, les rutines una mica que poden tenir cultures tan diferents com l'austríaca i la catalana, per exemple. Exacte.
Sí, aquesta diferència jo penso que també és enriquidora. Com diuen, viatjar et fa tenir diferents perspectives de les coses, venir de diferents països, evidentment dintre del grup també tenim diferents perspectives de les coses. A vegades poden haver inclús xocs culturals, però en general és també una riquesa més, sempre aporta més i tens...
La possibilitat de veure les cordes des de diferents òptiques, per al fet de tenir cultures diferents, tant a nivell de nacionalitat com d'estils musicals. El títol del nou disc que es va publicar aquest divendres és My Path, el meu camí. L'elecció del nom té alguna justificació?
A l'acció del nom hi ha un tema, el disc que es diu així, però l'hem escollit com a títol perquè penso que coincideix també en una mica la nostra vida. Sempre estem al camí, tant metafòricament com en la realitat, perquè sempre estem a la carretera,
i el camí en tots els seus aspectes, doncs sí, penso que era, hem pensat que era un nom que podia transmetre molt bé el context general de l'àlbum. No sé si es pot definir com un àlbum més madur, pel que em deies abans, d'aconseguir, d'estar més a prop o d'arribar a allò que realment voleu transmetre. Sí, jo penso que sí, i també per una evidència, el fet que portem...
quasi 17 anys, quasi 18 a la carretera, el 6 d'àlbum. Nosaltres acostumem a fer a l'any molts bolos, sobretot a França, també anem a Alemanya cada any a fer festivals i sí que podíem considerar ja una cosa una miqueta més madura, no? Ja no és el principi.
Bé, doncs ara ens quedarem amb un altre tema del disc i concretament amb la cançó que heu volgut acompanyar a l'hora de promocionar la sortida del disc. Abans escoltàvem l'Havita Vela, que és el primer single que va sortir com a avançament i ara tot just a l'hora de publicar aquest album també ho heu aprofitat per treure un segon single amb vídeo, que és Hip Costa, que en aquest cas... Hip Costa, sí.
Compteu amb la col·laboració de Pemi Fortuny, dels Lacs en Busto. Què ens pots dir d'aquesta cançó que ara escoltarem? Doncs mira, primerament hem tingut la sort i el privilegi de tenir amb nosaltres la col·laboració de Pemi Fortuny, que ens coneixem de molts anys i a través de la música sempre ens hem anat trobant i vam proposar de treballar amb nosaltres i jo em canta la idea i hem passat molt bons recos. Aquesta cançó, Elit Costa, doncs és una...
A nivell d'estil musical és una barreja de pop rumba i sabors catalans... És un tema enganxós, però que té un missatge molt clar. Té un missatge molt clar que és que l'únic camí que val la pena seguir és el de la llibertat. I volem transmetre la necessitat de viure cada instant com cal a la vida...
I fa part una mica de l'estil de la cafetera en el sentit que nosaltres podem fer a vegades temes festius o temes d'amor, però sempre hi ha un missatge, sempre hi ha unes ganes de transmetre allò que pensem o com ens agradarien que fossin les coses a la realitat, a la vida, i d'una manera fer una mica de política sempre a través de la música, no?
Doncs va, ens quedem amb aquest missatge, ens quedem amb aquesta cançó, Hip Costa, de la Cafetera Roja, amb Pemi Fortuny.
No penses que estàs sola el camillo, seré allà, que és la línia que marca la llibertat. No deixis que la vida és quasi pal davant,
i viu cada moment com cal. Un dia em vas dir una frase que ja guarda't al meu cor. Era simple, era dolça, era com una cançó. El somni d'una esperança de no tenir mai més por. No pensis que estàs sola al camí, jo seré allà. No hi hagués la línia que marca la llibertat.
No deixis que la vida és quasi pal davant i vivim cada moment.
Fins demà!
i jo seré allà que és la línia que marca
Doncs hip costa aquesta cançó de la cafetera roja. Estem parlant amb el Fiti Rodríguez sobre el nou treball del grup Maipat que s'ha publicat aquest divendres.
Bé, doncs, cançó destacada que escoltarem a partir d'ara. Fiti, una qüestió més també en quant al procés de creació del disc i tot, d'aquest treball que vau fer, perquè també expliqueu que vau comptar per primera vegada amb un arreglista, amb un jove pianista i compositor, el Matías Akengin. No sé què ha portat tot plegat això en quant al treball, en quant a aquesta part més musical.
Doncs mira, ha sigut molt interessant treballar amb el Matís, perquè els altres cinc àlbums que havíem fet sempre ens havíem autoproduït, cosa que ens agrada molt també, i arribar fins al final de la història nosaltres mateixos. Però aquesta vegada vam decidir tenir una visió externa i vam tenir la sort, a part que ell és un gran músic i un gran productor,
que la seva visió ens convencia molt a tots, ens agradava molt, coincidia molt amb allò que volíem. A vegades és difícil amb la música quan tu estàs dintre d'un projecte, doncs veus les coses d'una manera i és molt interessant a vegades deixar alguna persona externa
que doni la seva opinió i que et proposi coses noves. Evidentment el treball de composició ha sigut tot nostre, però al final aquestes pitjallades en el mix o en el so o en algunes maneres de plasmar la cançó ens ha ajudat molt. La veritat m'ha encantat treballar amb ell i ho repetiria.
A l'hora de crear, de decidir per on anirà un treball d'aquestes característiques i tenint en compte tota la vostra trajectòria, penses que també hi ha hagut certa evolució pel que fa de les vostres creacions?
pel que fa al context, al moment que es viu. Perquè, clar, la música que, per exemple, o una part que hi havia als vostres inicis, potser és diferent de la que hi ha ara i ha anat incorporant també més influències que estan més de moda. No sé si hi ha hagut també una evolució que ha entrat des de fora, per dir-ho d'alguna manera. Sí, jo crec que hi ha hagut una evolució...
Una, per el temps que anem vivint, que és diferent i les influències són altres. Les vivències i la realitat a fora també és una altra i hi ha diferents coses a dir. I una altra també per nosaltres mateixos, perquè com que ens agrada anar descobrint i anar experimentant, va acompanyar les ganes de canviar, d'anar canviant, amb el moment actual que es va vivint, tant musical com social.
Bé, doncs aquest disc, My Pat, que s'acaba de publicar amb aquesta cançó de sacada, aquest single hip, Costa, amb el Pemi Fortuny. Abans d'acomiadar-nos del Fiti, també volíem preguntar una mica, per saber, has comentat diverses vegades...
que esteu molt per la carretera durant tota la vostra carrera i una mica també et volia preguntar quines perspectives teniu de cara als pròxims mesos, perquè suposo que si publiqueu disc serà per promocionar-lo i que tindré una extensa agenda de concerts per als pròxims mesos. Doncs mira, els pròxims mesos de cara a 2026, si hi ha moltes dates, ja a França sobretot, ja podré veure el sit de la cafetera, podré veure les dates...
també possiblement anem a Alemanya com cada any a l'estiu, però també el que tenim és moltes ganes, espero que sortirà bé això, perquè estem planejant de venir la tardor per Catalunya també, Barcelona i potser alguna altra ciutat també. Nosaltres vam començar a Barcelona, però de seguida es van desplaçar i vam començar a treballar amb el Sellell a França. Llavors, venim poc per aquí,
perquè les circumstàncies fa que ens és una mica complicat venir a tocar per aquí. Però ara, justament per la sortida d'aquest àlbum, espero que tot surti bé i que a la tardor ens puguem veure per aquí i la gent tingui la possibilitat de venir a compartir amb nosaltres en un concert de la Cafetera Roja. Doncs mira, esperem que sigui així. Estarem pendents a veure si veniu per Catalunya i podem assistir a algun dels concerts i també si us apropeu aquí al Camp de Tarragona o a Torre d'Embarra, doncs sempre seu benvinguts.
Ens encantaria. Molt bé, doncs mira, Fiti, ens anem a acomiadar. Presenta'ns una última cançó que escoltarem ara després d'acomiadar-te i podrem escoltar un altre tema d'aquests que s'inclouen en aquest disc de la Cafetera Roja, Maipat. Jo proposaria d'escoltar la cançó que es diu Miranda. Miranda, que és una fusió de hip-hop-látin.
Perfecte, doncs amb això ens quedem, acomiadem el Fiti Rodríguez, veu, baix i guitarra de La Cafetera Roja. Hem parlat avui d'aquest nou àlbum, el sisè, que publiquen ja Maipat, que ha sortit aquest passat divendres. Gràcies i fins la propera, que vagi bé. Moltes gràcies, Josep, bon dia.
Fuck it, I wanna live a life like a wanna All my bad habits, send them in the corner Just a big fucking energy release Make you swear, holla back, getting hotter like a sauna Sticks breaking, that's not mistaken Life beat making, all that bread baking Doing what I gotta do back in the basement Microphone in both hands, are you shaking? I got what you need all day I'm a beast, whoop a boss in your face Make you leave without a trace Taking time, I'll pop off without you
He just hit the jackpot, used to be a rebel. Sometimes you gotta do it like it was a joke. Sorry, buddy, but you be about to lose your hope. Now you're free again. Let me see you dance. That's some kinky shit. Thanks for holding my thing. Step forward, step back, step one, two. Now you're moving real deep and do that shit. I got what you need a day. I'm a beast. Wolf of balls in your face. Make you leave a lot of trace. Taking time, I'll pump up with that you.
¿Tú no crees que yo soy de verdad? Cuando me muevo la gente se menea y con mi peña le traemos la calle, la caña, la rabia, la sangre, la rumba. Barcelona down, down en la vena. Saca el danzor, el hipote y la chispa. Como decía Canek, el loba tú quieres. Un refrán, un sabor, un ritmo chulo.
Escúchalo, gozalo, ven conmigo Cafetera Connection en lo hueso Viene mirando a un boillo Y allá en la montaña Muy cerca del mar Baila y canta en el campo Le gusta la rumba Y hasta el guaguancó
Mi guajira fue a bailar el sol. Mi guajira fue a bailar el sol. Mi guajira fue a bailar el sol. Mi guajira fue a bailar el sol. Cuando muere ante mi corazón.