This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Doncs seguim aquí a la sintonia de Baixgallà al dia, avui amb novetats primícies i una crida ben especial que realitzen dues entitats de Torre d'Embarra. D'una banda, el nus escènic, que sempre promou l'art del teatre,
i també l'Associació Cultural Torrenca, la Sínia, i tenim aquí dos representants de cadascuna de les entitats. Saludem en Jordi Guas, que el tenim aquí a l'estudi d'Ona la Torre. Molt bon dia, Jordi. Hola, molt bon dia, Raquel.
I bé, acompanyat de l'Anna Ramírez, que ella és una de les membres del Nusa Senning. Molt bon dia, Anna, benvinguda. Bon dia, bon dia. Bé, contents que ens vingueu a explicar, en mesura que pugueu, que feu una crida aquesta tarda a les 6, a tota la gent que tingui ganes d'involucrar-se en un nou muntatge teatral. És a dir, feu una crida, actors i actrius ja tinguin experiència més o menys,
Però també tothom que pugui donar un cop de mà en escenografia, bé, en tot el que implica muntar una obra de teatre, oi? Sí, sí, així és. Des de l'associació La Cínia, ens va semblar que podia ser interessant recrear un episodi històric de Tornambarra, com és el miracle de Santa Rosalia, del quadre de Santa Rosalia,
I el que hem fet, a partir d'aquí, és anar a buscar la col·laboració d'una entitat, perquè nosaltres som una entitat que ens dediquem a coses d'història i culturals, i d'experiència teatral poca. I llavors el que vam fer va ser anar a buscar els amics del Nus Escènic perquè ells, com a coordinadora teatral, ens ajudessin a tirar davant aquest projecte, que crec que és un projecte que pot ser bonic i interessant per Tornambarra.
Doncs ara ho explicarem, però anem una mica a la gènesi. Jordi, has escrit un text, un drama històric, podríem dir, que es titula Santa Rosalia quan la por es feu pregària.
Com et va néixer aquesta falera, podríem dir, com et va néixer aquesta voluntat de dir, ei, vaig a transformar tots aquests coneixements que tens d'haver investigat, d'haver publicat llibres, sempre des d'un caire més històric, des de l'assaig, a dir, vaig a provar amb el teatre, amb una recreació.
Doncs molt bé, no t'ho sé dir. Pot ser una inspiració de Santa Rosalia o alguna frustració que devia tindre i vaig pensar, ostres, això ho podríem mirar de fer-ho. De fet, quan va muntar l'associació, una de les coses que ens havíem plantejat és de fer visites guiades teatralitzades. A mi sempre m'ha agradat molt també el teatre i hi ha llocs que es fan...
Però, esclar, muntar un drama, no. El pas és que, mira, vam començar a escriure, escriure, escriure, i, home, no et diré que sigui el Shakespeare, no?, una obra de Shakespeare, però, home, crec que ha quedat una obra força rodona, no? En tot cas, això no ho han llegit molta gent, encara, però l'Anna ho ha llegit. No, no, però de veritat que jo també l'hi vaig dir, eh, Jordi, però, bueno, és que...
Xapó, eh? Vull dir, llegin aquesta obra, però on tu has tret tot això? Perquè, clar, hi ha una sèrie de dades i una sèrie de coses que, bueno, és espectacular, la veritat. Si es pogués representar talment com ell l'ha escrit, bueno, això seria una meravella.
Precisament us anava a preguntar, Anna, com vau rebre el nous escènic, la proposta, i després jo començaves a avançar, quan vau tenir el text a les mans. Us va sorprendre que us vinguessin amb aquesta iniciativa? En principi jo havia parlat amb el Jordi i sempre havíem parlat d'això, d'una visita teatralitzada, perquè hi ha altres llocs que fan això i la veritat és que queda molt bé.
Però, bueno, el Jordi, doncs, es va començar a liar, i, bueno, aquí ha tret, doncs, una obra, una obra, amb tres actes, que la veritat és una meravella, i ens va agradar moltíssim, com la vam llegir, i, bueno, el projecte i tot, vull dir, ho vam trobar molt maco per fer-ho aquí al poble.
Molt bé, la crida és avui a les 6 de la tarda, tothom que tingui ganes. Ha de sortir-hi molta gent, hi ha un nombre mínim de personatges, hi ha una cosa popular en el sentit que ha de sortir també molta gent fent aquestes processos. Com ens ho hem de començar a imaginar, Jordi? Necessitem molta gent.
Molta gent. I gent que tingui experiència i necessitem moltes mans. I tota ajuda serà benvinguda i agraïda. Perquè, esclar, jo no n'havia fet mai d'obra de teatre i jo vaig anar tirant de veta. Ja saps que jo les coses les faig a lo grande.
I llavors ens trobem que hi ha 19 personatges que tenen text, 19 o 20. Sí, i després hi ha els grups de valls, de corals. Després hi ha els corals, grups de vall, hi ha el poble, hi ha molta gent. I després, clar, aquests són els que apareixen a escena.
Sí, sí, però a més els que van a darrere, que no es veuen, no es veuen, però hi han de ser. Després hi ha tota la infraestructura, perquè a més a més, vull dir, clar, aquesta obra, si la tirem endavant, que no dubto que ho farem, clar, ens agradaria que fos una obra que quedés, no?, perquè a més a més és una obra que explica una part molt important de la que és l'essència de Torra d'en Barra. Sí, perquè és el d'aquí, el de casa nostra, no?,
que, clar, Tornambar s'ha fet molt gran en molt poc temps i, per tant, els que som de la Torre ho tenim molt present, però entenc que molta gent no ho té tan present com les persones, diguéssim, que ho hem mamat, podríem dir-ho, no? Sí, no, no, i desconeixen el tema, i en fi... I, per tant, seria una manera també de difondre aquest episodi històric que és local,
però que a més a més és un episodi que pot interpel·lar a persones d'altres municipis, encara que no coneixin Tornambarra, perquè és un fet que l'hem viscut, perquè al final el 2020 va ser, o 19 o 20, ja me'n recordo, que vam tindre el Covid, no?
19, sí, al final del 20, bueno, al començament del 20. Doncs ens va passar un episodi molt similar al que els descriu aquí i, doncs, bé, clar, nosaltres ens hem basat en el que coneixíem del que va passar en aquella època.
Però és que ho hem viscut. Sí, sí. En una altra època, però ho hem viscut. Sí, sí. Doncs avui feu una crida per una primera reunió, una primera presa de contacte. Les cites a les 6, al carrer 11 de setembre, ho dic de memòria. Número 3. És el que antigament era l'apolocriana.
Sí, perquè és com una seu que ens ha servit ja de molts anys per fer de tot, per assajar teatre, com que sempre hi ha problemes, per poder agafar sales perquè estan ja llogades o estan...
I llavors allà sempre ha sigut mirar un escape per poder-ho fer. Doncs allà avui, què és el que teniu pensat? Com preveieu aquesta primera trobada? Bé, doncs es tractarà d'explicar i presentar una mica el projecte a tothom. D'acord? Esperem que vingui molta gent, però és una incògnita.
I llavors, un cop hem explicat una miqueta el projecte, també presentarem les persones que dirigiran o que en principi s'han ofert per dirigir l'obra, que en aquest cas és la Vivian Segurana, que és una noia que...
que és pedagoga teatral, ella també ha fet d'actriu, va començar, si no recordo malament, ha fet traducció d'obres de teatre amb la Maria Rosa Creuet, és una persona que està molt implicada, ara és directora i guionista del grup de teatre Bruixes del Baix Gallà, ella sempre ha estat molt vinculada amb aquest món,
i ens va semblar que podia ser una persona idònia per dirigir l'obra. De totes maneres, el que sí que també intentarem és fer equips. Un equip de direcció, perquè d'aquesta manera no recau tot el pes en una sola persona i això també et permet... Clar, s'ha de pensar una cosa.
No sé si serem capaços de tindre tot l'engranatge a punt, ho intentarem i treballarem molt per fer-ho, però el juliol són sis mesos que hi ha, que sembla que sigui molt de temps, però en realitat ho tenim aquí mateix, i per tant s'haurà de portar un ritme bastant alt d'implicació i de treball.
perquè us agradaria poder estrenar per la festa del quadre. Sí, clar, seria el més maco, però... És el seu, no? De fet, aquest any es compleix una efemèride, perquè si bé no podem saber amb exactitud quan es va produir el miracle o...
o quan es va agafar el culte de Santa Rosalia aquí a Torre d'en Barra, el que sí que sabem és que fa 375 anys, el 1651, hi va haver el brot de pesta més important a partir del qual aquest culte es va instaurar aquí a Torre d'en Barra. Per tant, aquest any diguéssim que és efemèric, vull dir que hi ha una efemèride que reforçaria més el sentit de l'espectacle.
Doncs busqueu gent de qualsevol edat, perquè entenc que aquí voleu representar el poble i per això cal un espectre molt ampli. Sí, sí, es tracta d'això, de fer poble, no? I amb la gent d'aquí del poble, doncs, pugueu fer i portar-ho a terme, no?, tot això.
Has de pensar que aquests espectacles, Tornambarra és innovador, però hi ha altres llocs que es fan. Per exemple, aquí a prop tenim Salomó, i quan al Vall de Sant Cris de Salomó s'involucra tot el poble de Salomó, i és com un motiu d'orgull. El nostre tarannà és exactament el mateix, intentar que aquest espectacle acabi sent una miqueta això.
Molt bé, doncs avui aquesta crida. Si algú no hi pot anar, però li pot fer gràcia també de participar-hi, heu habilitat un correu electrònic, que és info.act, d'Associació Cultural Torrenca, lacinia.cat, i allà, doncs, això, podeu respondre... Sí, sí, poden enllaçar amb això, sí.
Sí, de fet, estem contents perquè hem tingut bastantes respostes, moltes més de les que ens pensàvem, inicialment, i sí, sí, doncs que tenen aquest email habilitat, de totes maneres, quan ens veuen i...
i com que ens coneixen doncs sempre es poden dirigir encara que no tinguin el correu es poden dirigir personalment i dic que sí que volen col·laborar i encantats i després suposo que nosaltres també farem una recerca de caça i captura del talent local i del Baix Gaià
Molt bé, clar, em deia l'Anna, sis mesos és un temps just, o sigui, tu ja, Jordi, tens clar que caldrà treballar de forma intensa, però veieu trobades, clar, que entenc que mínim seran setmanals, no?, per començar a assajar i a donar forma a tot el muntatge?
Sí, en principi sí, hauran de ser setmanals i un pic ja ho tinguem una mica encaixat i sapiguem per on hem de tirar llavors ja el més pràctic serà concertar-ho per escenes perquè tothom no perdi el temps allà i llavors es trobi que perd una hora o dues hores allà i aquell dia no seja llavors és millor agafar escenes i a la gent d'aquella escena aquell dia i els altres no perden el temps
És molt millor. Clar, pensa també una cosa, Raquel, que ara està molt verd tot, d'acord? Vull dir, primer hem de mirar, vella, quin múscul tenim i realment que la gent estigui il·lusionada en tirar davant aquest projecte. I, clar, la intenció és fer-ho setmanal, però setmanal vol dir que un dia serà el dia dels assaig, que és la part més important,
però després hi ha tot el tema de producció, tot el tema de vestuari, de llum, de son, de sonografia. No serà reunir-nos un cop per setmana, suposo que seran setmanes de feina intensa i clar, perquè comencem de zero. Això també és una cosa que també per la gent també tenen una oportunitat de col·laborar amb una cosa que poden dir la seva, perquè hi ha un text, hi ha unes idees,
Però tot es pot modificar? Vull dir, tot és... Sí, sí, sobre la marxa ja veurem les possibilitats que tenim de personal, de tot, i llavors ja decidim si queda igual o es renova alguna cosa o rectifica alguna cosa, en fi...
Molt bé. Doncs un gran repte, el que s'ha proposat a l'Associació Cultural Torrenca La Sínia, i entenc que per la coordinadora teatre a l'Alnús Escènic també ha estat com un revulsiu, no, Anna? Sí, sí, ha sigut, de veritat, una experiència de dir... Clar, perquè ara estàveu més centrats, potser, en anar a veure obres de teatre, però crec que ara ja feia un temps que no portàveu un muntatge...
Sí, sí, ara ja feia temps que havíem deixat-ho, pràcticament, perquè no hi havia l'enc per tirar en banc i no teníem director, era un problema el director, vull dir, en fi, vam dir, bueno, doncs...
fem una pausa i això de les sortides del teatre no et pensis que és d'ara, que això ja fa més de 30 anys que es fan. Però que això sí que ho veníeu mantenint, no? Sí, això sí, perquè la veritat, vull dir, va molt bé i vull dir...
La gent està molt contents perquè és la possibilitat que tenen d'anar a veure teatre. És molt còmode i això s'ha de mantenir. Aquesta és l'altra cosa que t'entristeix o te limita a l'hora de fer teatre, que és el fet que aquí a Torna de Barra no tinguem una sala en condicions per poder fer teatre.
I llavors això també fa que l'espectacle també els hagis de, si vols fer alguna cosa, ho hagis d'adaptar a la realitat que tens, no? I esperem-ho, doncs, que aviat tinguem un teatre amb solera, no? Però, bueno, de moment, doncs, això també ens adaptarem i ens limitarà una mica, no?
si no s'hauran de fer contactes amb altres pobles del Baix Gueia, que sí que tenen espais més idonis, podríem dir, però a veure si mai veiem aquest muntatge en un teatre amb cara i ulls, com comentava ara el Jordi. Doncs va, per anar acabant, recordem la crida d'avui, a qui busqueu acabem de fer d'altaveu.
Bé, doncs, no ho sé, busquem gent. Busquem gent de totes les edats que tinguin ganes... Condicions. Sí, que tinguin ganes, sobretot, de fer-ho i res. Que tinguin ganes de passar-ho bé i que tinguin ganes d'implicar-se en una cosa nostra. Una cosa d'aquí, de casa, no? És un projecte que és nostre, és una cosa de sentiment de poble, no? Sí.
Molt bé, doncs esperem tenir notícies vostres ben aviat. Això voldrà dir que la cosa tira endavant. De moment fa la impressió que comenceu amb molt bon material, aquest escrit del drama històric que ha fet el Jordi Wask en tres actes. És la teva primera obra literària de ficció en l'àmbit teatral, Jordi? Sí, no t'enganyaré.
Molt bé, no dubtem del teu talent i de la passió pel teatre, perquè mira, el darrer camí que vas venir aquí, als estudis d'Ona la Torre, per participar al programa Baix Gai al dia, ens vas deixar amb la boca oberta quan ens vas recitar aquells versos dels Pastorets, que encara recordaves de quan eres més petit.
Però que feia 25 o 26 anys que no interpretava, perquè una cosa és interpretar-ho. Clar, doncs us desitgem moltíssima sort, n'anirem parlant i això, enhorabona a l'Associació Cultural Torrenca a la Sínia i a la Coordinadora Teatral al Nus Escènic per aquesta iniciativa i gràcies per haver vingut aquí a compartir-la, Jordi Huasc, Anna Ramírez, seguirem en contacte.
Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos l'ocasió. Gràcies.