Conexió, servei, llengua, informació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, memòria, carrer, paisatge. Dia R.
Hola, què tal? Molt bon dia. Passen 4 minuts gairebé de les 10 en punt del matí. Retrobats els que ja ens escolteu des de les 9. Benvinguts als que us incorporeu ara. Seguim avançant en aquesta edició del Dia R, aquest programa conjunt de les ràdios locals de Catalunya, impulsat per la xarxa amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ho fem amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio.
Sóc el Miguel González, des de Tarragona Ràdio, la ràdio municipal de Tarragona, però no estic sol. Guillem Soler, Ona Codinenca, molt bon dia. Molt bon dia, Miguel, i a tothom que ens estigui escoltant. S'hi ha arribat el dia, dia 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio. I això, com has dit, des de les 9 del matí estem connectats a emissores d'arreu del territori per celebrar el poder nacional.
la força i la proximitat que té i tenim la ràdio local. Avui compartim micròfons, territori i estic segur que també, com ja veieu ara, que passió. Jo et volia preguntar quin és el primer record que tens tu de la ràdio.
Ostres, jo crec que la ràdio m'ha acompanyat des de ben petit, però un dels primers records que hi tinc, i així conscients, és precisament a la ràdio local, a la ràdio de proximitat. Jo soc d'Alcanar, un poble del Montsià, i de fet allà ja fèiem ràdio als estius, i ens permetia fer moltes coses la ràdio, algunes es poden explicar i altres no. I tu, Guillem, quin és el record així que et ve al cap quan parlem de ràdio?
Jo recordo quan era petit i anava a l'escola, però quan anava al metge, allò en horari escolar, que el meu pare em portava el cotxe fins al metge, doncs allà, que de l'emissora del cotxe sortien unes veus que no acabava d'entendre qui eren, ni alguns personatges que no sabien si eren persones reals, i és aquesta la meva primera connexió amb la ràdio, que després de més gran ja he entès què era, que al final som ara tu i jo els que estem aquí a l'altra banda.
I perquè la ràdio té això, doncs, crea records, crea comunitats, crea vincles, i precisament avui volem posar en valor tot el que fa la ràdio local, que és informar, educar, entretenir, preservar memòria col·lectiva, recuperar patrimoni, fem de tot, i una de les funcions essencials és fer-nos ressò
de la recerca, del coneixement, del talent que tenim al territori, que és molt, i crec que sobretot aquí a Tarragona, on estàs tu ara, de talent a Neus Sobrats, oi? I tant, mira, no marxem massa lluny d'on soc jo ara. De fet, anem cap a uns dels centres de referència del país i t'ho ensenyo. Allà ens espera Josep Sunyer, de fet, des de l'Institut Català d'Investigació Química, amb ell volem parlar. Avui...
per abordar el tema de la difusió i de la recerca del paper que hi juga la ràdio. Josep Sunyer, bon dia. Bon dia, què tal, com esteu, companys, Guillem, Miquel, tot bé? Doncs tot bé, tot bé. Amb aquest Dia Mundial de la Ràdio, on vosaltres també hi jugueu un paper relacionant la ràdio i la recerca, no?
Doncs mira, sí, portem ja una hora parlant de recerca i ràdio. Aquí hem parlat amb alcaldes, hem parlat també amb els directors i responsables de diferents centres i cerca que tenim aquí al territori. I ara parlarem amb companys d'aquests centres de recerca, de l'ISTIC, de l'IPES, de l'ICAC i l'Institut d'Investió Sanitària Pere Virgili, perquè ens expliquin ells que són els que envien els comunicats a les redaccions i que, clar, els agrada que surtin després les notícies, que d'això es tracta...
i com valoren la ràdio i la recerca perquè la ràdio, nosaltres al cap i a la fi, puguem difondre tota la informació. D'això, Massa Udàs, que tenim aquí a la taula, la Laura Hernández, d'aquí del Departament de Comunicació de l'ICIC. Laura, què tal? Bon dia. També s'acompanya el Gerard Campenya, responsable de comunicació de l'IPES. Què tal, Gerard? Bon dia. Molt bon dia.
Gilbert Frigola, de l'ICAC, de la unitat de transferència. Què tal? Bon dia. Bon dia. I la Vanessa Roig de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Bon dia. Això hem de resumir que és molt llarg. D'entrada les sigles, a l'hora d'explicar coses a la ràdio, ens hem d'explicar les sigles, les respectives, que són molt llargues. Em reconec, sí. Amb això estem d'acord, no? Sí, sí, estic d'acord. Bueno, què valoreu vosaltres, començo per tu, Laura, aquests a la casa, l'anfitriona, què creieu que avui pot aportar a la ràdio una difusió de la recerca científica?
arribar a la gent que normalment no arribem. És a dir, tu estàs en el cotxe i poses la ràdio i de sobte te trobes que algú t'està explicant una cosa de ciència i en unes paraules que es puguin entendre i jo crec que això té impacte.
Vanessa, tu com ho veus? Jo m'estic totalment d'acord amb la Laura. Al final el que necessitem és fer arribar el nostre missatge, que de per si és complicat, aquesta part científica que costa traduir, i la ràdio ens ajuda a fer-ho ràpid i de manera molt planera.
Gilbert, digues. Nosaltres que valorem molt és també l'acompanyament que ens feu, els periodistes de la ràdio, de saber com canviar una mica el missatge o les paraules per arribar encara millor als oients, que potser nosaltres ens quedem a vegades més amb el tema científic i és molt important aquesta traducció. Gerard.
Acosta't el micròfon. Jo, el que diuen els meus companys, estic totalment d'acord, no? La ràdio és una cosa màgica, no? És un mitjà que t'acosta, és com molt íntim en certes maneres, no? I també col·lectiu d'altres, no? Vull dir que ens ajuda molt. I nosaltres des de l'IPS hem tingut molta relació amb la ràdio i amb la Tarragona Ràdio, precisament, doncs, durant molts anys.
crec una vintena, no?, amb l'evolucionada. 20 anys, sí, sí, senyor. Que ens ajudeu a comunicar, que ens ajudeu a transmetre els descobriments que estem fent des de l'IPES, bueno, de tots els companys, vull dir que realment és d'agrair. Mira, abans parlàvem amb la Marina Mosquera, directora de l'IPES, de quan es va descobrir fa 32 o 31 anys, l'Omonte Césor, 32 o 31 anys? El 94. 94. Clar, aquesta va ser fàcil de vendre, entre cometes, els mitjans, o la descoberta de les defenses de Mamut, també va ser fàcil perquè tots els mitjans generalistes ho entraven portada.
però de vegades suposo que tenim notícies del dia a dia o de la setmana en curs que és més difícil que sortir després l'endemà una portada o un mitjà de comunicació. Estem d'acord amb això? Com ho veieu? Totalment. La nostra feina una mica aquí és facilitar, una mica fer de pont entre la recerca que estem fent i la societat en general. Intentem transformar aquest contingut científic
i fer-lo baixar a terra i traduir-lo en un llenguatge que es pugui entendre, que ho pugui entendre tothom, al màxim de gent possible. Per tant, una mica és la nostra feina. També és veritat que els que estem aquí a la taula de periodistes són pocs. Per tant, dels quatre que som, tan sols la venesa és periodista. Per tant, nosaltres hem d'intentar escriure i intentar fer entendre la gent i al màxim de gent possible el que estem fent nosaltres.
I posar un titular també, titular, subtítol, facilitar l'assignatge... Ah, prendre la moto, sí. Téu d'acord amb això, va? Sí, nosaltres, per exemple, clar, sembla que en l'àmbit sanitari, si no descobreixes la cura definitiva d'una malaltia, costa d'explicar que hi ha hagut avenços
I és el contrari, el que ens hem d'esforçar molt és per intentar explicar que potser cada petit abans que es fa és molt important perquè no hi ha una cura definitiva però es va avançant cap a una teràpia personalitzada, cap a millores en la salut de les persones.
Sí, sí, i al final és important lligar tot amb la vida quotidiana de la gent. Si nosaltres des de l'ICIC, l'Institut Català de Investigació Química, estem parlant d'energia, de materials, de canvi climàtic, és com afecta això a la societat, a les persones, què és el que estem fent en aquest àmbit, i això ha d'arribar a la gent, perquè necessitem explicar el que estem fent. Avui, per cert, plou, ahir feia vent i també hi ha negacionistes del canvi climàtic, i després en parlarem. Gilbert.
El tema de les portades és molt interessant perquè sí que és veritat que vivim amb una societat que si no sents en una superportada sembla que no estiguis, el que comentava la Vanessa. I en canvi ens estem perdent aquests avenços que s'estan fent des dels centres d'aquí del territori que són molt interessants, que són molt innovadors i que a vegades ens costa el que dèiem, de sortir, de posar aquest titular prou cridaner perquè els mitjans ens prestin atenció, però que el que realment s'està fent...
dia a dia en els nostres centres, té un valor i té un component innovador que és molt interessant i molt important que la gent se'l faci seu, també, i per això estem aquí intentant fer-lo arribar.
I també heu de convèncer els respectius científics perquè vagin als mitjans, que això és una altra... A vegades n'hi ha que volen i n'hi ha que no els agrada, eh? És a dir... Ara, en format tertulió, comenteu el que vulgueu, però això és un dels reptes, també, no? Arrossega el científic de torn al mitjà, però és que hi tinc feina, tu, no... Apui no puc, eh? I diu la setmana que ve. Però de vegades sí que és cert que la recerca, les universitats, els centres de recerca, han fet un canvi molt important als últims anys, no? Vull dir que ara cada vegada reconeix més la necessitat d'haver de comunicar, de transmetre, d'informar...
de retornar a la societat aquest coneixement. Per tant, cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que són conscients que hi ha aquesta necessitat d'haver de transmetre i de comunicar aquest coneixement. I nosaltres estem una mica fent de pont en aquest procés.
No, bé, volia dir que és important i cada vegada més els projectes de recerca, projectes competitius, projectes europeus, aquesta part de la comunicació, de l'impacte a la societat, està cada vegada més mirada, no? Això és superimportant i els investigadors i investigadores han de ser conscients d'aquesta part. Llavors estem les unitats de comunicació intentant ajudar-les en aquesta tasca, però això també és important.
Crec que és important el que es fa des d'aquí i la vostra ajuda dels periodistes. Jo volia dir que porto relativament poc en l'àmbit sanitari i he de reconèixer que els investigadors ofereixen molta ajuda per traduir les seves investigacions. Precisament pel que comentàvem abans, són molt complicades, jo tinc un cervell molt...
de lletres i llavors hi ha coses que se m'escapen i que no puc entendre, només llegir una investigació. I jo crec que ells són molt conscients de la importància que hi hagi aquesta comunicació i que tot el que fan al laboratori s'ha de treure fora i s'ha de poder explicar. Llavors la col·laboració per part nostra sempre és molt bona per part dels investigadors amb nosaltres i estan molt disposats a sortir i a explicar el que fan.
Sí, jo crec que una de les evidències és aquesta aposta de tots els centres de tindre aquesta unitat de transferència, de comunicació, que acaben estant, com comentava la Laura, més mirats en totes les convocatòries, perquè és molt important que els fem un acompanyament, perquè costa molt als investidors que vinguin,
I és cert perquè n'hi ha alguns que no se senten prou segurs en aquest tema de com comunicar, de com ho faran. Tenim el tema a vegades no només del vocabulari molt tècnic, sinó també a vegades fins i tot d'idiomes. Som centres que tenim un component internacional molt important
A vegades això ens fa una mica de barrera entre els investigadors i el que és la comunicació. Per això és tan interessant el que abans d'aquesta entrevista estàvem parlant nosaltres d'aquest reforç d'aquestes unitats i el que estem promovent molt és això, una mica de formació interna perquè els investigadors perdin la por, que s'animin més a fer-ho, perquè sempre si no acaben els que estan més animats, els que ho tenen, sempre acabes tirant dels mateixos investigadors que tenen moltes ganes d'explicar allò que estan fent.
Totalment d'acord, és així realment el dia a dia, però sí que és veritat que cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que s'apunten i que, sigui pel que sigui, perquè hi creuen, perquè tenen la necessitat, perquè tenen que justificar projectes, etcètera, cada vegada hi ha més gent que és conscient d'aquesta necessitat de comunicar, de transmetre els coneixements.
És a dir, els centres de recerca no han de ser uns centres tancats, han de ser privilegiats, al contrari, han de ser oberts a la ciutadania. La ciutadania ha de ser conscient del que estem fent, de les recerques que estem fent, dels avenços que estem proporcionant, que al final el que hem de fer, aquests avenços, és retornar a la societat d'una manera o d'altra i millorar la societat en general.
Jo voldria afegir que m'agrada molt el paper de la ràdio, ja que estem avui en el Dia Internacional de la Ràdio, perquè realment, clar, ho feu fàcil, els periodistes de la ràdio. Estem veient una part humà, molt humana, de l'investigador o la investigadora que està transmetint un coneixement.
i crec que genera curiositat. A més és que estàs fora d'inputs visuals, o sigui, et concentres molt en la idea que t'estan explicant i crec que és un mitjà molt potent per arribar a la gent. Jo soc molt consumidor de ràdio i m'agrada molt la ràdio tant en directe com en podcast o en diferents tipus de formatge. M'agrada molt escoltar-ho jo sol, m'agrada molt en els meus moments íntims, però també en els meus col·lectius, d'escoltar-ho amb els meus fills, compartir els coneixements, etcètera.
I, a més, la ràdio en català també és molt important. Nosaltres, clar, la nostra recerca, penseu que cada vegada se'ns exigeix més la internacionalització, que sigui internacional, que sigui en anglès, que sigui en llengües tal... I, per tant, la llengua en català, fer la recerca en català i demostrar que el català també és una llengua de recerca també és molt important, no?
Es diu que ens queda un minut, de fet, menys d'un minut. En conclusió, una frase que us vingui al cap, o algun titular, perquè en el vostre cas, Nova Espècie, sempre hi ha titulars que generen portades. Què us ve a la ment quan parleu de recerca i ràdio? O de cara a la ciutadania, com a important de cara a la ciutadania. Una frase curta.
Ostres, eh? Aquí és una cosa difícil, eh? Em dic que els titulars ens costen, eh? Jo a veure si els meus companys avancen. Bueno, la ràdio ha d'evolucionar i hem d'evolucionar tots, no? Com nosaltres evolucionem la ràdio també i de ben segur que ens acompanyarà durant tot el futur. Jo diria entesa i proximitat, no? Aquesta voluntat de buscar la notícia i compartir-la amb els oients. Sí, hem d'anar plegats. Aquesta és la conclusió. Perquè tanques tu, Gilbert.
Jo el que diria és una miqueta, repetim el que he comentat abans, el suport, l'acompanyament de la ràdio que ens feu i l'aprenentatge que cada vegada que fem un programa amb vosaltres ens en portem per ser ja una miqueta millors a la següent tongada.
Moltes gràcies, Laura Hernández, Gerard Campenyes, Giuberta Frigola i Vanessa Roig. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, bon dia. Miguel, Guillem, tornem a connexar amb vosaltres. Gràcies a tu, Josep, que vagi bé. La ràdio també és això, eh? Pots entre el coneixement, entre la ciutadania. Així que moltes gràcies i feliç dia mundial de la ràdio.
I nosaltres continuem fent territori. La ràdio local també és escola i és futur. Ens n'anem ara fins a Sant Feliu de Llobregat, on fa pocs dies van celebrar la primera Marató de Ràdios Escolars del Baix Llobregat. A Ràdio Sant Feliu hi ha la nostra companya Sílvia Guillén. Bon dia, Sílvia, i crec que no estàs sola, oi?
Bon dia, Guillem. Doncs no, de fet, estic molt ben acompanyada, tot i que la marató, l'autèntic protagonisme, se'l van endur als 205 alumnes de primària que hi van participar. Avui, Dia Mundial de la Ràdio, tinc al meu costat dues persones que van ser imprescindibles perquè aquesta primera marató fos tot un èxit. Ells són el David Ciércoles, del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, i la Laura Sant, mestra de l'Escola Josep Montmany, amat de Sant Feliu. Molt bon dia i gràcies per ser avui aquí amb nosaltres en aquesta celebració. Molt bon dia a tothom.
David, com va sorgir la idea de fer aquesta primera marató? Bé, doncs, aquesta primera marató sorgeix d'una iniciativa entre docents en la que el grup de treball de ràdio que participa en diferents escoles de la nostra zona educativa, del Servei Educatiu de Baix Llobregat I,
que comprèn la zona de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, doncs vam començar veient que la ràdio i el tema de preparar aquests discursos, el tema de fer oralitat, és una eina molt important i que als alumnes els fa situar-se molt i veure que és una resposta molt clara a les necessitats que s'estan fent a l'aula per fer diferents exposicions.
Aleshores, doncs, aquest grup de treball, com es mentava, porta un temps ja treballant. Diria que aquest és el cinquè any i llavors, com que ara ja són prou madurs, diguéssim, hi porten un recorregut i, a més a més, tenen un material que el Departament d'Educació ha dotat a tots els centres, que és una maleta d'audiovisuals que conté diferents elements per poder fer ràdio i televisió.
vam veure l'oportunitat d'engegar aquest any una petita marató de ràdio que s'ha convertit en una gran marató de ràdio del Baix Llobregat. Laura, vosaltres teniu a l'aula una maleta d'aquestes, no? Com es treballa el mitjà radiofònic a l'aula, a l'escola?
A l'escola el fet d'haver incorporat aquest material fa cosa d'un any i mig ha estat un canvi pel que fa a l'adaptació metodològica de l'expressió oral. No només l'expressió oral, que és el més immediat quan parlem de ràdio, sinó també tota la part d'expressió escrita.
Treballar la llengua a partir d'una exposició que saps que s'emetrà, que els pares sentiran, és molt més motivador i més enriquidor pels alumnes que no pas poder-ho exposar, que també és enriquidor, però a un nivell molt diferent de fer-ho davant de la classe. Aleshores, el fet de poder seure davant dels micròfonos, el fet de poder expressar-se en una feina que ha estat preparada prèviament a classe, tota la part de preparar l'esqueleta, fer les redaccions...
Tot això després s'emet i els nens, quan se situen davant d'un micròfon, parlen molt diferent que quan estan davant d'un grup, perquè s'ho han preparat molt millor i, a més a més, ho viuen d'una altra forma molt més enriquidora. Per acabar, m'agradaria que m'expliquéssiu quina valoració feu d'aquesta primera marató, tant des del punt de vista dels organitzadors com des del punt de vista dels participants, en aquest cas, sobretot de l'alumnat.
Doncs mireu, com dèiem, aquests centres participants de Molins, l'Escola Estel, el Sina, de Sant Feliu, l'Escola Montmany, el Salvador Espriure, el Nadal i el Gaudí. També és mentar que hi ha uns centres que són el Castell Siuró i el Palau de Molins que, per situacions del dia a dia de l'escola, aquest any no hem pogut fer aquesta marató. Els esperem pel curs vinent, però aquests centres tenim pendent fer aquesta valoració, però només de tancar el dia.
Va ser tot un èxit. Vam veure que era un treball en xarxa, col·laboratiu, que tothom s'hi havia implicat, en el que era un espai d'inclusió perquè tot l'alumne et podia de la seva. Per tant, vam valorar molt, molt bé. Va sortir molt rodó i, com dèiem, fem xarxa, fem ràdio, fem escola.
Laura, i l'alumnat ha encantat, no? Encantadíssim. Tots els anys que vam participar, en concret al Montmany, van participar els de cicle superior, 5e i 6e. La feina prèvia va estar molt treballada al centre i després, allà poder-ho fer en directe, va ser com un premi. Molt bé. Doncs, Guillem, ja ho veieu, la ràdio té molta història, però també un futur prometedor. Amb aquesta pedrera escolar tenim el relleu garantit.
Moltes gràcies, Sílvia. Seguim en l'àmbit educatiu perquè la ràdio també es planté. Ara anirem fins a Vilafranca del Penedès, cap a l'escola Estalella i Graells, que compta amb una ràdio amb 25 anys d'història, que és tot un referent en aprenentatge comunicatiu, creativitat i convivència. Cap allà s'hi ha desplaçat Sílvia Delgado, de Ràdio Vilafranca. Sílvia, molt bon dia.
Bon dia. Us parlem des de l'estudi de Ràdio Estalella, acompanyats per la directora d'aquesta escola vilafranquina, la Mònica Calaf. Bon dia. Bon dia. Mònica, en aquests 25 anys de bagatge, Ràdio Estalella ha estat referent, pionera i heu fet història a la comunitat educativa, una història que continua i que té molt de futur.
Sí, sí, són 25 anys d'emissions diàries en directe i encara són més anys que es va començar amb emisora simulada amb el carro aquell que donaven al departament per fer la ràdio mòbil i vam anar fent. És que avui esteu sentint suposo la megafonia perquè avui sí que és el dia mundial de la ràdio però també celebrem l'arribo del carnaval.
Ràdio Estalella va molt més enllà d'aquest projecte comunicatiu amb la llengua catalana com a més central. És un espai també d'aprenentatge, de creativitat, de convivència per a tots els alumnes de l'escola. Sí, realment la ràdio és un fenomen aquí a l'escola, que ens uneix a tots i que...
que tots hi participen i quan els toca fer-ho, sobretot a CISEC, que són els protagonistes, estan supermotivats i posen molt del seu treball d'equip i amb els seus mestres, fan uns programes superben preparats i molt professionals.
Feies al·lusió als de sisè, que són els que porten la batuta una mica, però hi participa tota l'escola, no?, dels més petits als més grans. Sí, els de sisè són els que porten els programes, els que són els locutors. Llavors, cada dia hi ha unes seccions comunes i hi ha seccions de col·laboracions. Llavors, els petits sí que fan la col·laboració enregistrada, però els altres venen aquí col·laborant directe i expliquen coses que han fet ells, activitats, sortides...
i la veritat que és un treball de llengua molt potent i recomanable per posar-ho en moltes escoles.
En dates especials, com aquesta setmana de Carnaval, la ràdio l'escolteu plegats per la megafonia de l'escola, perquè explica'ns, de quina manera es pot escoltar Ràdio Estalella, com ho feu? A veure, Ràdio Estalella emet cada dia de 10 a 10.30, que és l'hora d'esbarjo dels alumnes de 6è, i s'emet per l'antena pròpia, 97.9 de la FM, i els programes es pengen també al web de l'escola. Després es repeteixen, es poden escoltar altres vegades durant el dia...
Un dels programes també s'envia a Ràdio Vilafranca i s'emet el programa el dissabte a les 3 de la tarda. I després, clar, què ens passava? Que els de fora ens podien escoltar, però els alumnes quan escoltaven tot un programa sencer? Llavors ja fa anys que estem fent programes especials, per exemple, si hi ha un dia de festa com avui, un programa especial de carnaval que hem escoltat tots des de les aules per megafonia.
Mònica Calaf, moltes gràcies per participar des de Ràdio Estalella al dia R i per molts anys més de Ràdio Estalella. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Sílvia. Doncs el futur està asseguradíssim. Gairebé nosaltres ens podríem retirar, però no, seguim aquí. Tu, Miguel, amb aquestes escoles que fan aquests projectes, doncs és això, no? És superxuló. La confiança que la ràdio durarà i durarà moltíssim. Tenim cantera i tenim planta, Guillem. I nosaltres fem una petita brau, pausa i tornem de seguida.
Cada noche perseguía con la aguja del día la galaxia más sombría del espacio musical y la voz de las canciones se encarnaba
Y ese ritmo es tan sencillo que yo lo toco. Dale un poco de sabor. Con el vuelo de una falda de tierra natal. Y el silencio necesario, como el hilo de un rosario.
Hola, hola, hola. Hola, Ana de la Torre. Hola, Raquel. Ese ritmo es tan sencillo. Hola, hola.
Hola, Raquel. Hola, hola, hola. Ara sí. Ah, vale, vale. Estupendo. Us deixo per aquí, ¿vale? D'acord. Esteu a punt, no? A punt. Ok, merci. Gràcies. Entrareu a dos quarts, a tres quarts, o així? Sí. Sí. Vale, ok.
Ese ritmo es tan sencillo que yo lo cobro con baja. Con su cara no podía ser tipo normal y buscando inspiración en territorio ilegal se metió en la calle mala, se perdió con
Ese ritmo es tan sencillo que yo lo toco tumbar.
Proximitat, servei, llengua, informació, participació, emergències, arrels, fritat, memòria, carrer, paisatge. IAR.
I seguim, seguim plegats des de la xarxa, vivint amb vosaltres des de la vostra emissora local, el Dia Mundial de la Ràdio. Celebrem la feina, la tasca, el poder d'aquesta ràdio local. I, de fet, ho venim fent, connectant emissores, compartint experiències i descobrint històries que només són possibles i només s'expliquen des de la ràdio de proximitat. I amb qui no hem perdut connexió és amb en Guillem Soler, dona Codinenca. Cap allà i marxem, Guillem. La ràdio també és objecte, també és memòria i té el seu punt d'història, oi?
I tant que sí. Podem dir que la tecnologia avança i no serà el primer cop que s'ha dit i encara es diu que la ràdio està tocada de mort i allò que ha quedat antiquada, però tot el contrari. Sembla que cada cop hi ha més oients i com estem veient en el dia d'avui, la ràdio està viva, està a tot el territori, però avui el present i el futur és molt ambiciós i molt esperançador. Però m'agradaria fer un petit viatge al passat i per això tinc aquí amb mi els estudis
Dona que ho dinem amb Francesca Serratacó, que un home que té una gran col·lecció de ràdios i que ara coneixerem. Bon dia Francesc i gràcies per fer-nos un forat en aquest dia R. Bon dia, bon dia a tothom. Ara ho ha dit, no? Una col·lecció de ràdios antigues. Això, estem a ràdio, no tenim imatges, ens ho hem d'imaginar una mica. Dóna'ns una mica de detall d'aquesta col·lecció, quantes ràdios tens, com les has anat aconseguint, com va començar tot plegat?
Va començar l'any 69, jo entrant a l'Escola Industrial de Barcelona,
per aprendre l'ofici de l'atrexista i llavors i llavors doncs els ratos lliures que teníem abans de tornar a esperar els segalers per tornar a pujar a Sant Feliu i això, doncs anava cap allà en els antiquaris que hi havien per allà i el primer ràdio que vaig comprar l'any 69 va ser un ràdio de becalita petitet un Bertran, de marca Bertran i bueno, em va costar 10 pessetes
I bueno, des del 69 fins ara, n'he anat comprant, tinc gairebé uns 300, i tinc tota la història de la ràdio, des de la Galena fins a les últimes que es van fabricar, el 68 i el 69, perquè el 70 i el 69 ja va sortir els transistors, ja va sortir l'EFM...
i ja va canviar. Ara has dit el nom aquest de la Galena. Jo, que som de generacions diferents, no em sona de res aquest nom. Explica'ns una miqueta, és la més antiga que tens, aquesta? Sí, és la primera ràdio que es va... Aviam, ràdio. La ràdio Galena és una bobina...
una bobina, amb la pedra galena, i llavors hi ha un fil que l'has de posar en una tuberia de plom allà on sigui de la casa, perquè et faci d'antena, i llavors amb la resistència que hi ha a sobre vas graduant fins a trobar l'emissora. I anava amb auriculars, no amb alta veu, amb auriculars. I això és el que és la ràdio galena, és molt senzilla.
Molt bé, clar, has dit això no ara, 300 ràdios o potser més de 300 i tot. Una mica, com ens hem d'imaginar aquesta col·lecció? On la tens? Tens allà una sala a casa teva plena de ràdios, com ho tens? La tinc molt ben endreçada però no es pot veure perquè, clar, tantes estan... Ah, 300, són unes quantes, eh? Estan amb estanteries i tapades però no per poder-les veure bé.
Llavors, jo les he tingut desesposades a Fornols d'Olcadí, que és un poble que ja ha passat toixent, en direcció a la seu d'Urgell, en un restaurant a la sala de dalt, em vaig tenir 135, només 135 desposades allà, que era per 6 anys i han estat 23 anys. I ara no, ara ho he tret tot i ho tinc tot aquí a casa, a l'espera que...
a l'Ajuntament em trobi alguna cosa que ja he passat amb tres alcaldes i encara no. Encara no, eh? L'actual em diu que la ràdio, els ràdios han d'anar on hi ha la ràdio. Ah, mira, home, aquí al nostre estudi, ara miro aquí al nostre espai i no sé si cabrien, eh, 300 ràdios? Però jo no ho entenc això perquè, si no, jo apuesto...
Exacte, clar, jo anava a demanar ara, hi ha col·leccionistes de mil coses, sobretot abans, ara potser ja s'aprota una mica, però veus col·leccions de tota mena, i tu vas triar les ràdios, no? Una mica perquè tens alguna fascinació especial per l'objecte en si, també per la ràdio, el contingut que s'hi fa, per què vas triar la ràdio? Bueno, vaig triar la ràdio perquè ja vaig començar, ja soc radioaficionat.
o sigui, tinc llicència per operar totes les freqüències, i sóc de l'URE, de la Unió de Radioaficionats Espanyols, i d'allò. I, bueno, tinc les meves emissores, també, amb les meves antenes, i sempre anem connectant amb d'altres. És la competència una mica d'una codinenca, o què? Sí, però és diferent. És una mica diferent. Cadascú fa la seva feina. És una mica diferent, sí, sí.
Clar, per començar aquest programa nosaltres ens hem fet la pregunta també amb el Miguel de Ràdio Tarragona, de Tarragona Ràdio, de quin és el primer record que tenim de la ràdio. Jo, per exemple, he dit que quan el meu pare em portava al metge un dia d'escola, jo pujava al seu cotxe i escoltava unes veus que no sabia ben bé si eren persones reals, sinó, quin és el teu primer record que tens a la ràdio?
El primer record que tinc de la ràdio de petit, ja quan escoltàvem per Ràdio Sabadell els cuentos que ens passaven a partir de les 7 de la tarda i anàvem escoltant això i sempre et fa gràcia i t'hi vas aficionant.
I d'aquí a tenir 300 ràdios a casa, no? Clar, diguem, quins records a tu et transmeten aquestes ràdios tan antigues que tens? No sé si et transporten a èpoques anteriors, això que has dit, has parlat de 10 pessetes, moltíssima gent avui en dia no sap ben bé què et refereixes, no els hi són a les pessetes, però què et porten aquestes ràdios?
L'any 69, jo quan agafava els segalers cada dia al dematí per anar a l'escaler industrial, valia sis pessetes o viatge. Et porta una mica a aquesta època, eh? A la teva joventut... Quan agafava un metro valia una pesseta. És que esclar, és diferent. Bastant diferent. Esclar, aquestes coses... Però bueno, a mi la ràdio sempre m'ha agradat i és la passió que tinc.
Clar, ara ho has dit, estàvem parlant de pessetes, era una cosa que ja no n'hi ha, ni tampoc costa el preu que costava abans, ara tot val una mica més, però és això, la tecnologia avança i les ràdios com les que tu tens, diguem que queden obsoletes, ara per exemple amb el mòbil anem a tot arreu, pots connectar amb emissores de l'altra punta del món en un moment, una mica com has viscut tu aquesta transformació i no sé si et sap greu una mica que aquestes ràdios, aquests aparells que tu tens a casa ja no hi siguin.
Sí, em sap molt greu per una senzilla raó. Perquè jo, totes les que tinc, funcionen. Sí, qualsevol que agafa... Ara podríem escoltar a la mateixa Ona Codinenca aquí? Jo n'he portat una, no. No. Onda Codinenca no, perquè no tenen FM. Ah, els que tinguin FM, eh? No en tenen. Totes les ràdios que tinc jo no tenen FM. Era Onda Curta, Onda Mitja i Onda Llarga.
que ara ens han tret aquestes freqüències i han quedat mudes. Sí, funcionen però no tenen que... Jo m'he gastat mils d'euros... I de pessetes. Perquè funcionin, i de pessetes, perquè funcionin i ara treuen les freqüències. Perquè no les poden mantenir, perquè són molt cares de mantenir.
I ara queden mudes, em puc agafar alguna d'estrangera amb l'emissora, posant la ràdio, i ara aquí actualment em queden dues ondes zero, que l'agafes, i la cope, que al matí fa unes hores en català i a la tarda també. I ja no se sent res més. Vull dir que, esclar, això d'aquí baix a Palau ho han desmantelat tot. Ho han desmantelat tot.
Sí, sí, clar, tot avança, per exemple, el dia de mòbils, però el dia de l'apagada general de l'abril, per exemple, que semblava que tot s'ensorrava, però les ràdios, aquestes no, perquè és això, com has dit, eren mudes, però els transistors una mica més moderns eren els que van aguantar aquell dia, no? Sí, sí, això sí.
Els transistors ja van sortir tots, també amb AM i FM. Però, esclar, aquests aniran sempre, de moment, els transistors. I que duri, no? Perquè ja vam veure que dies com aquells, que a vegades les tecnologies noves són les que cauen i les que aguanten. Ja per anar acabant, Francesc, et vull demanar
Una cosa fàcil, que és, què creus que té la ràdio, com a mitjà de comunicació, que no tenen, per exemple, ni la televisió, ni la premsa escrita, ni la premsa per internet? Què creus que és la màgia de la ràdio?
La màgia de la ràdio és que sense haver-hi imatge, sense haver-hi imatge com la televisió, ens puguem comunicar i s'entengui tot i sigui una bona notícia el que es doni. És que no té gaire més la ràdio. És la connexió que hi ha amb escoltar i d'allò.
Molt bé, a vegades les coses senzilles són les que funcionen. Sí, són el més senzill. Doncs Francesc Serratacó, va a dir aquí a Sant Feliu de Codines, amb aquesta gran col·lecció de ràdios que ara t'has explicat. Moltíssimes gràcies per venir avui aquí i explicar-nos aquesta afició teva amb les ràdios, una mica un viatge que hem fet i això, t'agraïm que hagis vingut aquí amb nosaltres avui. Moltes gràcies a vosaltres i a veure si podem...
poder trobar un local... Algo farem. I que es puguis posar. Molt bé. Doncs, Miguel, ja has vist, a mans de les ràdios n'hi ha moltíssims i avui, que és el dia R, no?, dia internacional de la ràdio, doncs estem aquí per reivindicar-los. No sé què t'ha semblat aquesta col·lecció. Tens ganes de veure-la, tu?
Tinc ganes de veure-la i, a més, el company és radioaficionat. Vull dir que hi ha moltes maneres de fer ràdio, que això ja ens uneix i ja m'agrada. Gràcies, Guillem, i el company de recordar-nos que la ràdio també es pot tocar, mirar, conservar i fer-la de moltíssimes maneres. I, de fet, nosaltres continuem, continuem ara i ens anem cap al Tafull a ràdio, perquè allà ens espera el company Eduard Virgili per abordar el paper i els reptes de la ràdio local. Eduard Virgili, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia mundial de la ràdio. Com dius, la ràdio local ara mateix té molts reptes davant seu i ens acompanya una veu que coneix molt bé aquest present i aquest futur del sector. És la presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, la Raquel Martínez, que també dirigeix Ona La Torre, l'emissora municipal de Torre d'en Barra. Amb qui, si m'ho permeteu, us diré que mantinc una molt bona amistat i complicitat perquè cada dia compartim micròfons al magazín matinal de les ràdios del Baix Gaià. Raquel, bon dia de la ràdio.
Molt bon dia, company. Un dels pals de palle de la Federació per enguany és afrontar la digitalització i el futur tecnològic. Quin paper ha de tenir la Ràdio Local en aquest nou escenari tecnològic, especialment en aspectes com, per exemple, el de plus o també els canvis en els hàbits de consum?
Doncs la capacitat d'adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències i, bé, majoritàriament mantenim l'emissió lineal en l'FM, però també hem fet el salt a la ràdio, a la carta, als podcasts...
a tenir webs amb portals de notícies, hem integrat el llenguatge audiovisual, hem fet el salt a les plataformes i xarxes socials i, per tant, ens toca seguir adaptant-nos i amb aquesta capacitat de renovar-nos, un dels reptes també pot ser la inversió econòmica.
Estem treballant a cercar recursos, sobretot per ajudar les ràdios amb menys pressupost, en aquests processos de digitalització, d'integració de la IA, i en fi, hem arribat a acords amb algunes empreses per aconseguir millors condicions. Per tant, el nostre paper ha de ser un dels que ens caracteritza a les ràdios, aquesta capacitat d'adaptació.
I en aquest sentit, és difícil perquè les ràdios locals siguin presents, ara que parlem de tota la feina feta, però de la que queda per fer, siguin presents en aquest Da Plus, que és el futur, que és el que ve?
Sí, de fet encara no tenim tota la informació de com s'ha de fer aquesta planificació territorial, perquè no s'han donat tots els detalls, però veiem dificultats tècniques i també de gestió. Per això vam presentar al·legacions, vam presentar les nostres consideracions al Ministeri de la Transformació Digital, perquè volem que tinguin en compte el panorama, l'ecosistema radiofònic català, les nostres particularitats.
Volem bàsicament que totes les ràdios locals tinguin garantit el seu espai de difusió i en aquest sentit també ens hem unit amb les associacions de ràdios de Galícia i d'Andalusia per fer força i anar tots a una perquè puguem garantir la pervivència de les ràdios locals en aquest nou salt cap a les ràdios digitals.
Ara que parlaves de l'ecosistema radiofònic, en general, quins creus que són els reptes més urgents que han de fer front les ràdios locals catalanes? Doncs seguir amb l'adaptació en aquest àmbit digital, que és molt canviant i exigent alhora. També integrar la intel·ligència artificial, però fer-ho amb ètica, amb rigor, i el finançament dels mitjans. De fet, estem treballant, per exemple, amb acords amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, per tenir quotes que siguin assumibles...
per totes les ràdios, no volem que ningú es quedi enrere. I, en fi, amb aquest panorama de tanta sobreinformació, de soroll mediàtic, d'infoxicació, hem de demostrar que les ràdios, sobretot les ràdios de proximitat, seguim sent útils, imprescindibles i hem de ser un referent a les nostres comunitats.
I tant, per cert, Raquel, ara mateix damunt la taula hi ha la futura llei de mitjans. Quines demandes planteja la federació perquè aquesta llei, aquesta normativa, afavoreixi i reconegui de manera justa la ràdio de proximitat, que és la que fem cada dia nosaltres?
que tinguin en compte les particularitats de les ràdios locals. Som, diguem que molt heterogenis, com a conjunt, perquè hi ha ràdios amb moltes característiques diferents, però sí que tenim algunes particularitats concretes que volem que les tinguin presents a l'hora de legislar.
perquè puguem complir la llei, des de com funcionar, com organitzar els mitjans, com ens hem de finançar, com hem de retre comptes també amb la ciutadania, amb els contractes de programa... En fi, bàsicament, confiem que tinguin la sensibilitat de tenir en compte com és la ràdio local a Catalunya i això, que puguem ser interlocutors...
per tal d'arribar a una llei de mitjans que ens pugui ser també beneficiosa, com deies tu, però també útil i que puguem complir amb els preceptes. Venim d'un 2025 que ha estat un any molt intens per la Federació. Heu renovat la Junta Directiva, teniu noves col·laboracions. Què destacaries com a més rellevant del sector?
Doncs la presentació del llibre blanc, que evidentment va ser un esforç de diagnosi molt gran, vam tenir col·laboració de moltes entitats importants del país i vam poder fer una radiografia de com és la ràdio local a Catalunya, però també quins reptes de futur tenim. Ens vam posar deures, per dir-ho d'alguna forma.
Vam participar també al Congrés de Periodistes de Catalunya, ens vam adherir al Pacte Nacional per la Llengua, vam fer un conveni amb l'Arxiu Sonor de la Ràdio Catalunya, vam seguir fomentant l'educació mediàtica en col·laboració amb el CAC, un any intens, la veritat.
Per cert, ja per acabar, Raquel, la Federació posa molt d'èmfasi en l'alfabetització mediàtica. Abans parlaves de la infoxicació. S'ha de contribuir a formar aquesta ciutadania més crítica i informada. Sí, i ens hem de posicionar les ràdios com a mitjans de referència a les nostres comunitats, que sàpiguen que existim, sobretot els més joves,
i també alhora hem de donar eines perquè puguin verificar la informació. Ens ve un moment com molt complex, hem de saber destriar, no és tasca fàcil, però bé, estem elaborant molts recursos pedagògics per posar-los a disposició de les ràdios i que treballin de manera conjunta amb escoles, instituts, en aquest sentit també col·laborant amb la xarxa, amb la plataforma d'educació mediàtica, tenim molta feina per endavant, però crec que és una inversió que hem de fer de cara al present i al futur.
Clar que sí. Raquel Martínez, molt bon dia a la ràdio. Igualment, bon dia mundial a tothom. Miguel, Guillem, molt bon dia a la ràdio, també per vosaltres i molta força pel que queda de programa. Moltíssimes gràcies, Eduard. Ja ho veiem, toca seguir adaptar-nos, toca seguir fent la nostra potència dins d'aquest panorama radiofònic.
I seguim, seguim aquesta celebració que vol compartir micròfons, que en certa manera està obrint també les portes de la ràdio. Defendem cap a una altra emissora que ho fa en el sentit més ampli de l'expressió. Perquè avui obre les seves portes a la ciutadania. Ens anem cap a Ràdio Tordera i saludem l'adversa Bater. Companys, molt bon dia. Hola, bon dia, companys. Què tal, com esteu? Com esteu vivint vosaltres aquesta jornada de portes obertes de ràdio?
Doncs mira, estava plovent aquí a Tordera, la cosa pintava una miqueta malament, però realment hem tingut visites i estem contents de tenir-los també aquí a l'estudi. Just ara mateix hem acabat de fer la visita i els tinc aquí al meu costat a dos senyors que han vingut a visitar la ràdio. Si us sembla, els hi fem una miqueta d'entrevista. I tant i tant, endavant. Doncs vinga, els tinc aquí. A veure, deixeu-me acostar, perquè ells no sé si viu entrat mai a un estudi de ràdio. Coments de l'un, via vies de l'un.
però no havia entrat ben bé dins. I com és que t'has atrevit avui a venir aquí a la ràdio? Perquè ho he sentit per la ràdio. Molt bé, anem a saludar el company també. Hola, què tal? Vine, apropeu-vos el micròfon, que no mossega. Ja sé que segurament és el primer cop que parleu davant d'un micròfon, no? Sí, no, no hi he parlat mai. Molt bé, escolta'm, com és que heu vingut?
No, perquè jo crec que és interessant conèixer-ho, ja que és una cosa que és un bé pel poble, que informa de totes les activitats que hi ha al poble, a part del que passa fora poble. Molt bé, mira que avui plovia, estàvem amb equip nosaltres pendents de si tindríem visites, estem molt contents que hàgiu vingut. Heu fet la visita, acabem de fer la visita ara mateix, què us ha semblat? Era com us imaginàveu que seria la ràdio? Com ha sigut això?
Imaginava tant d'això de maquinària. Jo pensava que era un parell de metres quadrats i ja estava. Però n'hi ha uns quants metres quadrats aquí. N'hi ha molts de metres. En conjunt és grandiosa aquesta ràdio.
Què t'ha semblat a tu? També era com t'ho imaginaves. La ràdio a Tordera, pels que ens estigueu escoltant, està a la plaça del poble. Té finestres que la gent que passa pel carrer veu o intueix una miqueta què hi pot veure a dintre. Però un cop heu entrat a dintre, què?
Vull dir, és quasi una sorpresa, perquè semblava que la ràdio només era el que es veu a peu de porta del carrer, i és molt més important, i es nota que està preparada pels temps que corrobem, que es té d'estar informat sempre al dia.
De fet, tu ens explicaves que ens segueixes a Instagram. Quants anys tens si no s'indies creació? Jo, 76. I ens segueixes per Instagram? Sí. I què et sembla el fet que la ràdio estigui també a les xarxes socials?
No està molt bé perquè és una cosa que té les notícies al moment i és pràctic perquè ja tothom es regeix ja més pel mòbil que per altra cosa. De moment ja t'informes del que hi ha amb fotos, jo crec que és molt interessant, és un gran abans. I la ràdio de tota la vida, la ràdio en FM, l'escolteu? Jo gairebé cada dia.
Cada dia l'escolto fent una feina o fent una altra, gairebé, cada dia, cada dia. I el mòbil, tu també el segueixes, la ràdio en el mòbil? No. El mòbil el tens aparcat. Tu ets de ràdio tradicional. Ara. Què el tens, d'aquelles ràdios petites o tens una ràdio grossa, l'escoltes en el cotxe? Una ràdio petita. D'aquestes de piles o connectada a la corrent? Ara, el que està fixo sempre...
és el de corrent, que està connectat i s'assenya tota la casa. Si vols marxar, agafes el petit i te l'emportes al portàtil. Tu me l'emporto i també si vull sentir un programa, l'escolto.
Molt bé. Tu m'expliques que també suposo que escoltes la ràdio tradicional o escoltes ja directament pel mòbil? Més pel mòbil. Vull dir, faig servir bastant el mòbil la majoria d'activitats. Vull dir, soc més de mòbil. Molt bé. Penseu que, no sé, us atreviriu a venir aquí a la ràdio a fer algun programa o no?
Bueno, això ja ho veig més complicat. Però no ho he fet mai, vull dir, seria una gran novetat, perquè vull dir, no ho he fet mai. Depèn de la classe de programa que sigui. Quin programa us agradaria fer? No estem negociant res, no tenim aquí res sobre la taula, estem fent una entrevista, vull dir que... Quins temes us interessen més, per exemple, per parlar?
Una cosa que me sorprengués, un programa que ens sorprengués, no? Que sigui quan se vol, però que... Que cridis l'atenció. Ara. Que cridis l'atenció, sí. Els vostres programes preferits quins són? Què és el que us agrada més escoltar? Hombre... Aquell d'això... que escolta tota la gent.
Quin? El matí de sardanes? El matí de sardanes. Fem diumenge al matí amb dedicatòries de sardanes que truca durant tres hores la gent com desesperats encara ara. Aquest el principal i després el de cada dia, què sé, tota la tarda, tota la tarda que se sent aquell que dediques. Sí, de dedicatòries. Dedicatòria.
Jo sento les dedicatòries. Molt bé, doncs vinga, explica'ns tu també i anem acabant les teves... No sé si ens faries un programa de ràdio, en tens algun de preferit? No, no estic gaire format en aquest aspecte. I tens algun programa preferit, alguna cosa que t'agradi de la ràdio? Home, en general avui dia has d'agrair tot el que s'està fent, però clar, una cosa molt concreta tampoc no la tinc.
Molt bé, doncs acabem aquesta visita completíssima que hem fet en aquests dos torderencs que avui ens han visitat a la ràdio i que s'han prestat també que els hi fem aquesta entrevista. Tornem a la connexió de la Tordera. Estem encara amb jornada de portes obertes des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda. Plogui, nevi o faci vent. Doncs moltes gràcies, Albert. Una connexió molt interessant, ja que hi ha molta gent, com hem vist ara, que escolta la ràdio però mai l'ha vist per dintre, mai ha vist com la fem i queda així de sorpresa, no? És guai això de les portes obertes, eh?
M'ha agradat la de la ràdio grandiosa, Guillem, el que deia aquest senyor. La ràdio grandiosa, jo crec que és una bona paraula per definir-la. Escolta, anem arribant al final d'aquesta hora del dia R. Hem parlat de recerca, hem parlat d'educació, de patrimoni, de memòria, de futur. Hem posat reptes i encara queda, eh?
I tant, i tant. Queda dia R per estona, la ràdio mai s'acaba i avui és això que encara fem aquesta programació especial perquè la celebrem encara més. I si us quedeu amb nosaltres, continuarem, això com hem dit, celebrant plegats aquest Dia Mundial de la Ràdio i després dels butlletins, que també hem d'estar informats que la ràdio és el que fem.
Una de les coses que fem són aquestes, d'informar-los, doncs entomaran el relleu els companys de Cugat Mèdia, amb la Carme Reverte, i a Ràdio Vilafant amb l'Ivan Llerpes, així que a tothom que ens estigui escoltant, gràcies per estar aquesta hora amb nosaltres, i que segueixin gaudint de la ràdio, la propera, la ràdio que és la vostra. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom, i un plaer, Miguel, també, des d'aquesta distància, doncs, haver compartit aquesta hora. Igualment, una abraçada, feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom, que vagi bé.
La xarxa de comunicació local. Ven a Radio Madrugada Si estás sola en la ciudad Sin moverte de tu habitación
Conectando en la frecuencia de las voces de la noche, ponte el mundo de almohada, soñarás mejor. No estás sola, alguien te ama en la ciudad. No tengas miedo, que la alborada llegará.
No olvides sonreír, que mañana empiezas a vivir. La nana de la luna llena, tocaremos para ti y en tu cama el sueño bailará.
Gràcies.
Noche es así, niña, no olvides sonreír que mañana empiezas a morir.
La xarxa de comunicació local.