Ràdio Catàstrofe, com la ràdio local catalana planta cara a tota mena de dificultats i situacions que poden resultar inverossímils.
Aquest 2025 el caos ha regnat. Jordi Durant, com estàs? Molt bones, Otman, resa. Doncs encantat de veure, no? Perquè hem vingut a ensenyar-vos el nostre rapid, com aquest de Spotify, però molt menys musical i molt més humiliant. Repassarem les pitjors pífies de les ràdios seguint cinc categories d'horror que culminaran amb les dues pífies que ens recordaran els millors desastres que hem viscut aquest 2025 en directe. Explotarem, explotarem fort.
Han passat moltes coses aquest any, Jordi Durant? Si han passat coses, si ens posem a recordar ens deixarem tu pel mig, eh? Ja ho veuràs tu, ja ho veuràs tu quan acabem aquest programa. Comencem anant Constantí, em fa patir, no? Constantí em fa patir, doncs comencem amb el primer bloc, hem dit que ho diríem per 5 categories, doncs el primer bloc és Parlem de la Música, pífies que han passat amb les músiques, i a Ràdio Constantí, en el programa de flamenc de Quim Palbàs, Lita Navarro s'embolica amb el guió i ens regala la famosa pífia de la terra de l'àvia de la Rosalia, Quim Pal!
I també el d'Aragó. Recordeu que la terra de la seva àvia materna, a la que dedica alguna de les frases i cançons, es referia a la terra de... A veure si ho diu.
Terol era, Augusto. Fatal. Estic fatal, espérate. I no hi ha d'on sortir-ne, hòstia, però com s'entén tenen de molt bones. En tenen de molt bones, i ja en veureu, eh? Ara crec que en tenim una altra. Sí, va, o Santa Mar amb un cor fixeu les llagues de Jesús clavat amb creu, en reverència, pare nostre que esteu a la cel, sigui santificat a vostre nom. Vinga nosaltres a vostre regne.
I és que s'ha de vigilar quan es fan proves de so, home. No pot ser. Aquí el regidor d'Esquerra Republicana i músic constantinenc, en Joan Reig, que sempre deia el mateix quan feia les proves de so abans d'entrar en directe, i en aquest cas, quan ja estava en directe. Aquesta és una de les millors.
Fem tot el rànquing perquè, Jordi, podem explicar que tindrem un rànquing. Sí, tindrem un rànquing. Quan acabem d'explicar-vos totes les pífies i les escoltem totes, us farem un rànquing i acabarem amb la millor pífia d'aquest 2025. Ens ho passarem bé. I hem de dir que aquesta està tantejant el terreny. Aquesta té números.
Doncs ens anem ara al picat, i és que aquí ens sentim com a casa, perquè són retransmissions, bon humor, i no podem dir gaire perquè podríem fer perfectament nosaltres. Sí, fins que no us aturi el Sweet Caroline, no ens cal parir tampoc.
Estaria bé jugar música. Sí, no? Quan has desecat un còrner... Ja està. Doncs mira, la segona part ha començat amb el Fitcar Online de fons, perquè ja ha començat ara mateix.
És que podríem ser aquí nosaltres a les retransmissions i perquè no ens posen música, eh? Perquè si no... S'ha tirat a la piscina, eh? L'Electrever i cantar aquí. Absolutament espectacular. Això quan a música... Déu-n'hi-do, ja hi ha cosetes, eh?
Anem una mica, passem de categoria. Passem de categoria... I aquí... Solen les alarmes. Solen les alarmes. Perquè el català està en crisi. Està en crisi, és el català. I és que l'hem titulat així, aquest bloc, el bloc més llarg del programa. Anem al Prat, al Prat Ràdio, que té una enganxada amb la paraula reindustrialització. Segons ha pogut saber el Prat de Ràdio, l'acord entre la Barcelonina Silence i la taula de reindustrialització...
Ah, li ha sortit. Bueno, ha sortit del pas, ha sortit del pas. Reindustrialització, reintentem-ho. I jo he estat patint per veure si m'entraven cap a això també, eh? Vull dir, mira... I què més dona, no? Si fem una pifi aquí, per allà en directe, vull dir... És el programa, no d'això? D'això es tracta, d'intentar-ho, si més no.
No, sí, sí. I també ho van intentar, aquí, amb un ràdio, a FM, una col·laborada de la ràdio, l'Ester Meillador, diu colló en comptes de color, en una entrevista amb la Pili Garcia sobre els estils de vestir. I clar, òbviament els agafa un atac de riure. Sí que pots donar tocs de llum al teu look, perquè, clar, si no te veus tota negra. I llavors de dir, pots donar tocs de colors, per exemple, doncs si portes un vestit negre pots optar per posar-te un colló...
Com que ens hem de posar un colló? Què? I crec que d'aquestes en tindrem unes quantes que... Posem-nos un colló, la botifarra... Ja ho veuràs, ja ho veuràs. L'espai que en guany és més reduït es troba a la platja del barri Marítim, davant de la plaça de les remenadores, al costat de Caldofill. Com que remenadores? Ara, ara, ara!
Com riu, eh? Com riu la gent d'Ona Latorre. Un whisky a dormir. Un whisky a dormir, que era la plaça de les remandadores. I a més a més, la bona gent d'Ona Latorre també en tenen de parlar. Els agrada molt això de remenar, eh? Mira, mira. Aquells ulls bellotats i aquells riure encomanadís l'havien enamorat. Recordaria sempre l'entrada de la Teresa al saló, amb el vestit de moheré de collora...
Què, què, què, què? Com? Torrem-hi, torrem-hi? Salçaló, amb el vestit de moheré, de colló de... Rapa! Ho ha dit, no? Ho ha dit, ho ha dit, ho ha dit.
aquí també dona la torre. Però ara passem més cap al nord, una mica aquí a Ràdio Palamós, i és que Manel Cerdà locuta el resum setmanal i una paraula que se li complica, i la pífia va acompanyada d'uns recursos divertits, i a més, que es va muntar també per un programa de pífies que es va emetre fa uns anys. Ah, jo que el recordo, mira. El regidor de Medi Ambient, el nou document, ha de contemplar prioritàriament el tema de la recollida selectiva, no ja des del voluntarisme, sinó des de la obligoritat...
Obligo-li el teletreta. Que no és que parlem anglès, si es van prohibir estar parlant català. Però és un altre cop ara, en Carlos Arribas, que està repassant els actes culturals del cap de setmana i bateja el coro Esperanzas del Sur amb un altre nom. I a partir d'aquí, bé, amb baixada i sense frensot, el fragment que va sortir també amb un programa de notícies de RACU.
una rossada popular al preu de 5 euros. Ja a la tarda, també a la plaça Petita de Sant Joan, es representaran una sèrie d'espectacles amb la participació del Conyo del Conyo, musical Fusions Grup Vocal, La Fàbrica i l'escalvi d'Arbat.
Vamos, vamos, vamos, vamos. Ha lluitat fer de no poder, eh? Ha lluitat, ha lluitat. L'ha intentat, eh? L'ha intentat, però no l'hem pogut guardar, no l'hem pogut guardar. Déu-n'hi-do. Sort que estem acabant l'any, nano. Imagina't això, a principi d'any, comences amb mal peu, eh?
És ben bé, això. Què més tenim? Doncs passem al Ponent, anem cap a les terres de Ponent i és que a Ràdio Ponent Mollerussa la locutora s'equivoca i diu Mercurri, en lloc de Mercuri. Canals va entendre la televisió com un servei públic, el servei de la identitat i de la cultura catalana.
Posteriorment, als 90, quan va sortir de TV3, va fundar la productora Mercurri... Mercurri? Mercuri? Epa! No, el curri no, eh? Mercurri. Teníem gana, eh? Alerta, Pifi. Per aquí teníem gana, eh? Estaven ja pensant en un bullastre el curri... Oh, va, oh, oh. Hi ha més en èpoques arenadelenques que comencen a... Sí, sí, coses que vullin, que vullin, eh? Que facin una mica de xup-xup, que a nosaltres ens encanta.
Anem cap a Ràdio Rosselló, ots, que durant l'Infopodcast es van emportar per davant el president. Benvingudes i benvinguts a l'Infopodcast de Ràdio Rosselló. Saludo a la meva companya Maria Gateu. Hola, Maria, com estàs? Hola, molt bones. Com a la que va avui? Explica'ns. Mira, doncs engeguem l'Infopodcast amb el que podíem dir i podem dir, de fet, què és el titular del dia. I és que Pedro Sánchez ha estat en vestit com a... Ai, ai, com que en vestit? En 179 vots a favor dels diputats. Un moment.
In vestir. No en vestir. Se va haver, se va haver en un soñón que no sabe ni d'on que sà metge. No, no, que no l'escolti el president. No, si això arribés, ara solteria que els indaquessin i tot. Bona nit, com estan les coses. Ens anem cap a Ràdio Vilafranca. Ot, que tot parlant en un informatiu de visites a la capella romànica, a Olèrdula, el periodista s'hi refereix a la capella romàntica. I a més, ho fa diverses vegades.
Visita singular a la capella romàntica del Sant Sepulcre, aquest diumenge. Els amants del coneixement del patrimoni tenen una oportunitat única aquest cap de setmana. Dins les rutes organitzades per l'Ajuntament d'Olerdola, aquest diumenge es programa una visita per la capella del Sant Sepulcre, una joia romàntica del segle XI. Declarada ve cultural d'interès nacional, la visita a la capella també permetrà admirar les pintures morals romàntiques
Oh, sí, que mono! Que maco, eh? Sí, sí, està molt bé, està molt bé això, Jordi. Aquest esperit nadalenc ens uneix tot, ser més romàntics. Sí, sí, estar més a prop, compartir l'estona, veure monestris romàntics, saps allò? Ets romàntico, tu? Jo sóc romàntic, sí.
Que feliç hem d'estar, doncs, amb tu, eh? A mi, a mi, jo m'ho passo bé, depèn de l'estona, sí, sí. Per exemple, és que, no, no, això em recordava, ara que parlem de Nadal, els de mon FM, la Pili Garcia, que tenia una confusió, justament, sobre això de les coses nadalenques. No, no sé, doncs, deu ser una festa pagana, la castanyada, no? A veure. Per celebrar l'entrada d'Illibar? No, perquè això és per Nadal. Bueno, es veu que és una miqueteta... Bueno, però, Pili, el Nadal ja fa dos mesos que estem en fred, no? No. No.
Com que no, home? Que fa dos mesos que estem en fred. Home, jo avui tinc fred. Avui sí, però no fa dos mesos. I ahir també en tenia fred, vull dir. Home, Nadal, 25 de desembre, compte, eh? Clar, dos mesos. I aquí un mes... Falten dos mesos, vol dir. Falten dos mesos, però el Nadal ja farà dos mesos que ha arribat el fred.
Jo he notat aquí una escalforeta entre tots dos. Sí, sí. No, no. És que aquesta noia no té la temperatura a l'hora. No, no, no. Em poso l'aire condicionat a tot i al cotxe, si no... Hi ha gent aquí hot que va massa... Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va,
Va escalfant l'ambient, va escalfant, va escalfant i crec que arriba tanta escalfor que crec que se'ns han passat coses per aquí que després veurem que s'han escalfat. Ens anem ara a la BTV i és que en una notícia han canviat la paraula petit per parit. Tres nenes i una dona van patir.
No, home, no! No! No! Ostres, a aquesta gent d'informatius també els agrada tenir protagonisme. Com tiren endavant, eh? Sí, sí, costa. I és que, a més, quan tu fas una notícia, s'ha de tirar endavant, tot i que t'equivoquis amb el nom de la convidada. No, no, no.
I per parlar-ne, avui conversem amb la periodista, historiadora i comissària de l'exposició Dones a les Ones. Eulàlia Altes, bon dia. Hola, bon dia. Em dic Elvira, però, eh? No! No! Mans al cap, senyores i senyors!
Això fa molt de mal, eh? No es diu Eulàlia! Fa molt de mal, això, i a més la corregeix, eh? La corregeix i la corregeix! Uf, aquí es va quedar en blanc, es va quedar en blanc aquí a Ràdio Sabadell. Però passem de categoria, passem de categoria. Llavors, atenció, perquè aquesta és molt bona. Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local.
La categoria ara es diu el català correcte perquè no en surt la paraula. En aquest cas en català i en el Prat, en la preràdio, allò taronja que es posa a les carretires. Com es diu? És que el poblatge, quan jo era neu, ens anàvem de sortides i amb el cotxe i fèiem col·leccions dels...
Com es diu? No, no, no. El que s'està fent el viaducte, pertenc, és una de les inspeccions considerades com a bàsiques. El Departament de Territori fa unes 2.000 anuals, per tant, no us espanteu, si veieu per allà... No, no m'ho espanto. Ara no em surt el nom, eh? Aquestes coses que es prenen a la carretera, a la tarotja, a forma de cono... Sembla gran dictat, això.
Tu com et quedaries si aquí per Festa Major, a les barraques, vingués Jumanji? Com? Si després el concert del cinquantè aniversari de la colla amb Jullivert fes CatGhostpunk i DJ Jumanji.
Jaumejí. El pobre Jaumejí. El pobre Jaumejí, l'han rebatassat com es guanxi. Home, és que portaven... Han anomenat una de... No, no, és que han anomenat una de noms. Han començat a enllaçar un rere l'altre de forma força estranya. Ens anem a Quil Cantó. O, de Quil Cantó, a Radio Calella i Televisió. I hem dit que l'envien amb aquest Nadal, amb tanta calafacció, a casa, l'ambient s'escalfa.
I això va passar que parlant de botifarrats jo crec que es van confondre. Tinc una botifarrata ben rosa a la teva disposició. He de menjar amb molt de gust. Què és això, el Tinder? Sí, això, home. Ho ha dit jo. Ostres. Què passa aquí? És el Tinder a la ràdio, això? No, però una mica de seriositat, per favor. Una botifarrata rosa? Una mica de seriositat. I diu que se la vol menjar? Això és el final.
I, a més, van intentar portar de seriositat a Ràdio Vilafranca quan ens van confondre amb la cita de «Lo bueno si breve, dos veces bueno». Que està per ser. Avui, allò que diuen «Lo breve si bueno, dos veces…» Lo breve si… No, millor dit «Lo bueno si breve, dos veces bueno». Rectifiquem la dita.
La categoria No sé on soc i tornem a Constantí Ràdio. Com hem començat a Constantí, cal dir el director de Constantí Ràdio, en Jordi Martínez, es perd durant l'informatiu i ell mateix diu, no, no, no sé on soc.
Una bona xarxa de camins i la seva senyalització adequada és del tot necessària per mantenir, d'una banda, un bon nivell de servei. Sí? I què més? Hola? I algú? M'espero. Hola? Començo a partir d'una bona xarxa, eh?
És fantàstic, Jordi! Gràcies, Jordi! Una abraçada, Jordi! I què més? Gràcies, Jordi, una altra cosa. Estem a casa. Estem a casa. Per mi, no és perquè sigui d'aquí, però és una de les millors, també. És una de les millors. Anem molt enrere el temps, a un dels millors programes de ràdio que s'ha fet en tota la història. Ara ho has fet. En tota la història.
Aquí a Ràdio Tordera abans es feia el Bon Dia Bonoig, un programa diari de 8 o 9 del matí per a tots aquells infants que es preparaven abans d'anar a classe.
Però va bé, no? És que això és la sensació que tenen ells amb nosaltres, que és en família. Molt bé, molt bé. Posa'ns en context, Jordi, que està fent caca. Està fent caca, no. Crec, és que, a més, crec que el pobre Nil ara té, quant, 22? 24 anys. 24 anys, això era quan tenia...
Set, vuit anys, pobre. Aquí passen moltes coses rares. Truquen entrevistats quan estan fent caca. Hi ha carrosses amb nons molt estranys. Mira això. Són els patos locos. Ah, vale. Bé. Sembla que bé. No, no. Putos. No!
Home Dolors! Home Dolors! I durant la retransmissió del Carnestoltes, durant la Rua, es va confondre el nom. Qui ho va fer fàcil? Ot. Va ser un home que ho va fer increïble. Ho va fer increïble, Ot, per com feia els violins a l'Estra de Varios i a aquesta botiga. Doncs per fer els violins a Calella. Que feien violins i alguna cosa de roba, crec. M'ha dit mi germana, eh? Que també en aquesta botiga feien alguna cosa de roba. Doncs a Ràdio Calella i Televisió van informar que Estradivarios tancava la seva botiga. A veure...
Doncs que ara mateix jo no sé on te puc comprar amb violí, perquè sempre Estradivarius era el meu punt de referència.
Aleshores, per què estan tancats? Doncs malament, això és als supermercats grans, no? I als supermercats grans tampoc hi ha violins. Doncs ho tinc molt malament. Però s'estan descollonats. És a dir, anem a veure, és a distradivarius, parlem de la marca de roba, tanca una botiga caliga i aquest senyor afirma que ja anava a comprar violins. I que a més no, vol comprar violins a la secció de Congelats. A la secció de Congelats. Ah, perfecte, home. Ràdio Vilafranca.
Durant la Festa Major de Vilafranca, en Nora Sant Fèlix, el director de la banda de música acomiada es confon i parla de Sant Margins. Música emocionant, decogniscible i amb molta força expressiva, inspirada en el món del cinema. Però no només el cinema. Si mireu bé els programes...
Abans de les obres més purament de cinema, obrirem, aprofitant que és el dia de Sant Magí, obrirem el concert en tres passos dobles. Mira com murmura la gent. Aquí la gent s'escalfa, ja s'escalfava la gent, eh? Pica el director, Sant Magí no, Sant Fèlix li diuen. S'ha estat molt bé, però Sant Fèlix ho millor, clarament.
Estem a punt d'escoltar una de les altres tècniques barbaritats que han escoltat els micròfons de la ràdio aquest 2025. Tinc por. Nosaltres no. Estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada, amb qui parlem? No em passarà, fill de puta. Home, quan esteu en telèfon a l'orella... Hola, bon dia, diu després. Quan esteu en telèfon a l'orella, s'ha de tenir en compte que això pot entrar per ràdio. Amb qui parlem? Amb qui parlem? Hola?
No, ara calla, ara calla. Rosa, dieu. Ja està una mica... No, no. Sí, sí, sí.
Que iniciativa… No. No, clar. Pensava que tornava a insultar, eh? I sort que ens han tallat l'àudio aquí, eh? Sort que ens han tallat la ràdio. Quina… Quina por he passat. Pensava que s'enganxaven després d'això, eh? Li ha dit el que he sentit que li ha dit? Sí. Sí, sí, sí, ho ha dit. No em passarà el fill de puta.
Quines coses més rares que passen en directe, eh, per favor. I tant. I, per coses rares, Ot, ho has fet perfecte perquè estem a la següent categoria, Ot. Ili, li, li, li, li. Estem, ara, a una la torre. Quan una simple cita d'agendes dinamita tot l'informatiu. La programació inclou un espectacle infantil d'animació familiar a càrrec de... Ai, que arriba. Que no estàs implant. Que no estàs implant. No estàs implant.
S'està desinflant, s'està desinflat. S'està desinflat absolutament, eh? Va, va, va, va. La veritat és que... Tampoc sabia qui venia a Ràdio Calella a televisió, perquè no sabien el nom de l'entrevistada. Dolors. Dolors? Ai, sí, soc jo. Ai! Ella mateixa el nom! Què ha passat aquí? Bueno, un whisky a dormir.
Així estem, així estem. Això soluciona tot, home. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós i és que en Jordi Rodríguez presenta els titulars del magazín. És l'hora. I a més, es queda si sabeu.
I també l'espai al club que avui... Ha begut aigua, només ha begut aigua. Que avui... Perdó, que avui entrevista la gent... Me'n falta una mica de... I a més, aquest he begut aigua que hem escoltat ha estat la veu del llavors president de la Generalitat, el Turmàs, que a més era en un acte palamós. I això segur que ens ha passat a tothom. A Radioponent Mollerussa, la locutora, hi hagi una part d'una crònica que no tocava i es dona compte... Bueno, es soluciona com tots ho hem fet algun dia.
una cinquantena de famílies participen enguany en el projecte de biblioteques lectores. Sí. Per aquest motiu... S'està donant... Sí. Ah! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! Música! M
I a Ràdio Rosselló, tenen un embolic i tenen un atac de riure. Déu-n'hi-do, la loteria ens tocarà demà, que ja és divendres i el cap de setmana està a tocar. Sí, demà no us perdeu l'Hifo Podcast, que toca repassar l'esdeveniment de l'any. A Rosselló. La sorrada. ¿Quieres que no lea todo yo o qué? Ai, jo río. No, me quedará molt malament.
Acabem la secció amb un company, Ot, i és que Manel Ferrer rep un repte de l'obert per vacances a la platja amb un italià. Ai, ai, ai. Estan desfers... Manel Ferrer, Ràdio Premià de Mar. Bon dia, què tal? Bon dia, Carles Carvajal. Estic ja amb els claus dintre l'aigua, perquè m'estava morint de la calor.
Anem a explicar als oients que estàs a la platja de Premià de Mar. És paradisia, ara mateix. Les onades són així, fluixetes. Estic in love, t'haig a dir, perquè estic enamorat d'un noi que tinc aquí al costat. Digue'm que el repte és quitar un crash perquè tinc aquí el buenorro del verano. És el que vols? Com hi va? Bon dia, com estàs? Molt bé. I ell aprofita per lligar, ja. És que és increïble. Ah, és italiano. Ai, a veure. Veranea es en Premià de Mar.
Sí. Madre mía, ¿y vienes con novio? No, estoy soltero. ¡Ay, ay! ¡Mira a Manel! ¡Mira a Manel aquí! Tengo una pizzería que se llama Porta Nueva. Madre mía, ¿por qué no te he comprado nunca las pizzas? ¿Las traes tú a casa? No. ¡Oh, no! Yo no quería esta, Manel. Carlos, un servicio aparte es por César. Y la de Nutella la comparto.
Marell Ferrer. Marell Ferrer. Tanquem aquí l'apartat del ràdio. Tanquem aquí, la cosa s'estava bojant molt. Passem de categoria. I és que anem a l'última categoria, en aquest cas dels animals, també protagonistes de les ràdios, tot i que no ho sembli, però en aquest cas de la Pràdio, els revisors són dels gats. Són dos quarts de dotze.
No, no, no, som dos cores de 12. O sí, o sí. Bona tarda, os per la Víctor Asensio. Bon dia, os per la Víctor Asensio. Durant la darrera setmana s'ha produït quatre denúncies per la presència de falsos revisors del gas a la ciutat. El modus operandi dels estafadors és el següent. Dues persones es fan passar per revisors del gas.
I mentre una persona és acompanyada a veure la caldera, l'altra aprofita per robar les joies i diners. I el gat també, home. El gat amb botes. El gat amb botes. El gat amb botes. No, home, no. Passem a una a la torre. Ot, i és que aquí tenim un ruc que rom una roda de premsa sobre l'IGP del calçot de Valls que es va fer a la finca del guanyador del concurs del millor cultivador de calçots amb Dani Rubila a l'horta de Torrenca.
Ui, però... Home, però de què estan parlant? Ui, micro!
Mira, mira. Sí, sí, no, no, no. Exactament en podríem haver respost així nosaltres. No, no, és que la resposta de l'Asa és ben bé al que s'està parlant a la conversa. Ah, però és que jo he tancat els ulls un moment. He tancat els ulls un moment i m'he espantat. Com que massa curts, massa llars, massa grossos. Mare meva. Quina meravella.
Passem ja a les últimes, o pràcticament ja la penúltima, i és que a la ràdio Ciutat de Badalona, en Carles Tornero, fa una entrevista pràcticament amb un pollastre persistent a la gola. I vam anar precisament a Canàries a jugar i vam guanyar el primer partit a Canàries. Suposo... Ui! Ui! Ui!
Domènec, que m'ha agafat un atac de... Que ara ja ho hem portat. Necessita un cot d'aigua, no, sota l'aigua. Una mica més i s'afoga. Però aquestes tampoc ens podem dir gaire perquè també podríem ser perfectament nosaltres. I amb tot això, ot, hem acabat les fícies, les millors fícies, el recopilatori que hem pogut anar fent d'aquest 2025 a les millors ràdios. I per això ha arribat el moment final.
El moment de fer el rànquing i veure quina és la millor pífia d'aquest 2025. En el número 3... Els patos locos. No, no. Putos locos, diu. No, perdó. Autos.
És que aquesta no és per ser de la casa, però... És d'un altre nivell, això. Mare meva, mare meva. I a mi, Ot, per mi, el top 2, ja que la temperatura havia pujat tant, l'hem tingut a Ràdio Calella i a Televisió. Tinc una motifera també en rosa a la teva disposició. Doncs me la vindré a menjar amb molt de gossa. És una autèntica maravella! Aquesta és increïble! Carles, sí. Estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada. En qui parlem?
on passarà el fill de puta. Ràdio L'Escala, que aquesta ha sigut la millor pífia d'aquest 2025 i amb això, Ot, que els donem les gràcies a totes les ràdios que han col·laborat, ens han enviat les seves pífies perquè nosaltres poguéssim gaudir d'aquesta estona d'aquesta mitjoreta de riures. Moltes gràcies per tot, Jordi Durant. Igualment, Ot, i això és el que ens ha demostrat que la ràdio local està viva i sobretot que és imperfecta.
Radio Catàstrofe, una coproducció de les emissores locals de ràdio i la xarxa de comunicació local.