Connexió, servei, llengua, informació, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, memòria, carrer, paisatge. Dia R.
Hola de nou a tots aquells que ens esteu escoltant en aquest programa especial del dia R, en motiu del Dia Mundial de la Ràdio, i és que a les emissores locals estem de festa. De fet, avui hi ha jornada de portes obertes en alguna d'aquestes emissores, com és el cas de Ràdio Palafrugell. Ferran Castelló, bon dia. Com està anant la jornada? Ràdio Palafrugell, bon dia. Com està anant aquesta jornada de portes obertes? Ràdio Palafrugell, bon dia.
Sembla que de moment tenim problemes per fer aquesta connexió. Com dèiem, avui és el dia mundial de la ràdio i nosaltres estem fent aquest programa del dia R.
I ara sí, ja tenim el Ferran de Ràdio Palafrugell. Hola, bon dia, com estan aquestes jornades de Portes Obertes? Bon dia. Ara sí, bon dia. Bon dia, ara sí t'escoltem. Perfecte, doncs hem fet aquesta jornada de Portes Obertes avui als estudis de Ràdio Palafrugell. Uns estudis que en principi, si tot va bé, l'any que ve ja serem en uns altres. I també teníem ganes de fer això. I tenim també la Maria Vilar, que ha parlat amb algunes de les persones que ens han vingut a visitar. Bueno, Liam, ens pots explicar una miqueta la teva experiència a la ràdio?
Què tal, com ho has vist? Bé. Bé, què has vist? Eh... això. Però has d'explicar una mica què és el que t'ha agradat, si havies vingut alguna vegada, si no, què t'ha semblat? No. És el primer cop que vens? Sí. I què et sembla? Què t'ha interessant més, què t'ha agradat més? Eh... poder venir aquí. Venir aquí? I posar-me'ns els cascos i la nirvana.
I sentir nirvana, bueno, té bon gust. T'havia interessat la ràdio abans o ha estat avui que has dit, mira, jornada de portes obertes, aprofito. No sé, és que la meva m'ha dit, pues va bé i he dit, vale, sí.
I creus que t'agradaria tenir un programa de ràdio o participar en algú de la ràdio? Sí. T'agradaria? Series col·laborador? Sí. Ah, bueno, escolta, ho apunto, eh? I no sé... Què has vist? Què t'ha ensenyat en Ferran? A part d'on estàs ara? Les coses per gravar...
A dalt, la cosa aquella que hi ha dels discos. La discoteca, no? Sí. Hi havia molts de discos? Sí. Què més, què més?
És de poques paraules, eh, Maria? A més a més, també estàs acompanyada. Som aquí amb la Tània i en Joel Serrano, que han vingut de visitar la ràdio per al Dia Internacional de la Ràdio. I, bueno, voleu explicar-nos una miqueta què tal ha anat la visita, què us ha agradat?
Bon dia, doncs crec que és molt interessant venir aquí a la ràdio, ja que és un espai del poble, que crec que és convenient visitar i a més a més crec que m'ha semblat la veritat bastant interessant perquè pots descobrir la ràdio des de dins, que no sempre es pot veure i és una ocasió especial per poder-ho fer. I què és el que més t'ha agradat d'aquesta visita? De quina sala potser o què t'ha agradat?
El que més m'ha agradat ha sigut poder veure, diguem, tot el recompte que teniu de vinils, de discos, coses que abans es feien, que ara ja no es fan en l'actualitat, ja que ara tot va més a través de la Spotify i tot això. I també m'ha agradat molt veure les taules de so, ja que crec que no és fàcil fer-les servir, i també veure les antigues, que crec que és molt important veure com va començar la ràdio i tots els seus inicis.
I creus que t'agradaria, no sé, tenir un podcast, alguna cosa aquí a la ràdio, col·laborar una miqueta? Sí, per què no? Sempre es pot col·laborar amb alguna especialitat que puguis tenir i crec que és interessant. Es podria mirar també, clar que sí. I escoltes la ràdio habitualment o en el cotxe potser o quan t'estàs dutxant o alguna cosa d'aquestes? Sí, normalment quan vaig amb cotxe escolto la ràdio amb algunes cançons de l'actualitat i tot.
Sí, m'agrada bastant escoltar-la, és important. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat que ens heu ofert.
Doncs bé, gràcies també, Maria, perquè són aquestes visites que hem fet avui als estudis de Ràdio Palafrugell en què hem pogut ensenyar això, com es fa el directe, com fem els formes en directe, els estudis de gravació i la discoteca amb els vinils que ja no es fan servir, però que representen una part de la història. I a més, a nosaltres també la visita ens dèiem que ens coincideix amb els 45 anys de la ràdio i també amb les obres que estem fent als nous estudis i que, per tant, si tot va bé,
L'any que ve ja serem a peu de carrer i també sense les escales d'ara i que per tant també a veure si tenim uns estudis encara més moderns per poder fer això en ràdio local, que és el que ens agrada.
Tant de bo, uns estudis a peu de carrer molt més accessibles i ja hem vist que sorprèn molt visitar la ràdio. Gràcies, Ferran. Anem ara a parlar de Carnestoltes de Carnaval, perquè a Palafrugell crec que no el celebreu en aquestes dates com a la majoria de poblacions, no és així?
Exacte, perquè a Palafrugell el Carnaval es viu d'una manera diferent que a la majoria de municipis, com pot ser Palamós o Platja d'Aro, que sí que faran rues demà, si el temps també ho permet. Aquí no se celebra el febrer o el març, sinó que l'esperit carnavalès que es trasllada a les festes de primavera, que són les veridables festes populars del municipi. La celebració va néixer a mitjans del segle XX, en plena dictadura, quan el Carnaval va ser prohibit i les entitats locals van impulsar unes noves festes per mantenir viu el caràcter festiu i participatiu de la població.
Ara les festes de primavera se celebren entre finals de maig i principis de juny i inclouen un ampli programa d'activitats culturals i lúdiques, amb concerts, valls, sardanes, propostes familiars i també actes al carrer. Però el moment, diríem, central és el carrosser al Costa Brava, que té lloc el primer diumenge de juny i que s'ha convertit en el gran referent festiu del municipi.
El carrossel té l'origen en les primeres desfilades de carrosses i comparses... ...organitzades per entitats i colles locals com a alternativa al carnaval prohibit. I amb els anys la iniciativa ha crescut en participació i qualitat artística... ...fins a esdevenir una de les rues més destacades del país... ...i un exemple de la forta implicació social i creativa del municipi. De fet, el reconeixement es va formalitzar amb la declaració del carrossel Costa Brava... ...com a element festiu tradicional d'interès nacional...
Una distinció de la generalitat que valora la seva trajectòria, la singularitat i l'arrelament cultural. I per tant, aquí a Palafurgir l'esperit del Carreval no desapareix, però sí que es viu a la primavera amb més calor i també amb molta dedicació per part de colles i amb grans carrosses.
Doncs serà qüestió de venir-lo a veure amb més bon temps, d'això de ben segur. Gràcies, Ferran Castelló, des de Ràdio, per la Fugell, que vagi molt bé aquesta jornada. I feliç dia de la ràdio. Bé, i qui sí que ja està en ple carnaval és Vilanova i la Geltrú. Marxem cap allà i saludem, ja veieu, que fem de punta a punta del país, saludem a Joan Ignasi Gómez, de Canal Blau FM. Bon dia, com està anant la festa? Esteu a la plaça de la Vila, si el temps ho permet, no ho sé, i em corregiràs.
tot i l'alerta pel fort vent, ahir sí que vau poder arrencar amb la popular merengada, no?
Doncs sí, bon dia i feliç dia de la ràdio i bon Carnaval a tothom. El Carnaval de Vilanova va començar dissabte passat i s'estirarà fins i meques de centra. Ara estem a la plaça de la Vila, som a la plaça de la Vila, la Vila de Vila és el truc, és el punt neuràlgic del carnaval que s'escanva per tota la ciutat, però sí que és cert que aquesta plaça de la Vila és on passa la majoria dels actes i on hi ha la imatge més icònica, que serà diumenge, la comparsa, conegut com la Guerra de Carmels,
I està plovent, ara mateix està plovent, la previsió és que pari cap a les 5, ara al matí no hi ha cap acte, però a la tarda ja l'arribo, que és una paraula d'origen italià que dona nom a aquest acte de l'arribada del rei Carnestoltes, que arribarà avui, dirà el seu sermó satíric, i també el que farà serà sortir en totes les carrosses i els mascarots, acompanyar-lo, i també la comparsa de Diables, que és una tradició dels Diables i el tracte de Vilanova, que acompanyen el Carnestoltes fins que pronuncia el seu sermó a la plaça de la Vila.
Això serà l'inici del cap de setmana gran del carnaval vilanoví, que com dèiem ja va començar dissabte passat, i està plovent i per tant ahir ja van patir el vent amb la merengada, l'empastifada de merenga, que és un dels actes tradicionals, i és que el carnaval de Vilanova es basa, bàsicament, valgui la redundància, en la tradició. És l'únic carnaval declarat festa patrimonial d'interès nacional i podríem dir que és el carnaval
Si no hi hagués hagut una interrupció, la pèrdua de totes les tradicions del carnal del català serien tots com el carnal de Vilanova i aquí és un fet identitari molt important. I com es fa en la tradició, us hem volgut buscar un veterà de la festa. A la comparsa el diumenge s'hi va en parella, vestit amb la tradicional americana, barratina, les dones amb mentó de manera i clavells, i en parella, i el que es fa és saltar per les places i carrers darrere la bandera de cada entitat i llançar carmels a la guerra de carmels.
Estic amb l'Enric Ferrer, que és el president del Foment Vilanovi, que és una de les entitats centenàries que formen part d'aquest acte, però què més? Enric Ferrer, bon dia i bon carnaval. Bon dia, bon carnaval. Quants anys fa que vas a la comparsa?
Aquest any, 65. 65 anys participant de l'acte pràcticament ininterrompudament, podem dir? Ininterrompudament, sí, sí, ininterrompudament. Perquè inclús l'any que vaig estar fent el servei militar, l'alcalde em va enviar una nota amb el comandant perquè em permetés assistir-hi i cap aquí. Com ho vas aconseguir, això?
Bé, estava a la comissió de Carnaval en aquell moment i ens donaven unes medalles a les parelles, etc. I bé, doncs em van donar una medalla i amb motiu d'això, de la medalla, doncs va ser com el comandant va accedir que pogués venir. Bé, aquí tu vas fer venir bé una mica, no? Vaja, vaja que sí. M'ho vaig treballar, m'ho vaig treballar.
Molt bé, avui som divendres d'arribo, que és com es coneix aquest dia. Coneixem el dixos Gràs i Dimeques de Cendre, això sí que és a nivell de Catalunya, però sí que és cert que Vilanova i Soltú cada dia té un nom. Avui és divendres d'arribo, avui arribarà el rei Carnestoltes. A Vilanova sempre diem Carnaval, no diem Carnestoltes, Carnestoltes és el personatge, eh?
Sí, el Carnestoltes és el personatge. Aquí sempre hem fet el carnaval i el carnaval és més enllà que el Carnestoltes. Carnestoltes és el rei, molt bé, tenim un rei, però hi ha moltes més coses que el rei, no? Això també a la vida quotidiana. Molt bé. Per qui no ho hagi vist mai, tu com explicaries el carnaval de Vilanova?
El Carnaval de Vilanova és un Carnaval molt genuí, o sigui, és un Carnaval molt propi. No existeix en lloc més una cosa com aquesta. És una setmana que hi ha un acte darrere a l'altre i absolutament diferent tots. I, a més, hi ha una cosa que és l'acte del diumenge de Carnaval, que és la comparsa, que això ja és una cosa que no es fa enlloc més del món mundial, diguéssim, que només és aquí. I el significat, doncs, en té molts, però bàsicament és una festa de disbautja
però una festa, inclús amb el tema del sucre, dels carmels, de llençar vianda, diguéssim, de llençar el que és millor, amb més dolç, més agradable, a sobre es llença.
Potser el carnaval s'assembla més a una festa major, perquè ens entengui la gent que no passa un carnaval com entenem la Rua de Carrossos, que d'això aquí no n'hi ha, hi ha l'Arribu, que és una cosa similar, però sempre amb un fons satíric, però s'assembla més a una festa major, amb les xatonades, els àpats, el ball del Comparcer, el dinar del Comparcer, no sé què. És a dir, l'estructura és molt ritual, tot i ser un carnaval.
Sí, sí, sí, sí, aviam, però és una festa major absolutament diferent, diguéssim, és una festa major alegre, és una festa major que, bé, no hi ha ofici, diguéssim. Sí, sí, home, no anem a missa, està clar.
Llavors, és una cosa... A més a més, el carnaval a Vilanova és una cosa molt íntima. Cada un viu al seu propi carnaval. Tothom va amb la parella que vol a la comparsa o procura que poguessin anar amb la persona que voldria anar. A part d'això,
Quan ens disfressem, cada un viu el seu personatge d'una manera molt particular i es pot aprofitar fins i tot per fer alguna cosa que no podries fer sense anar amb la cara tapada i sense posar-se amb altra gent, fer comentaris...
quedar amb algú per anar a ballar sense que ningú sàpiga amb qui balles, o sigui, hi ha tota una colla de coses que són molt pròpies del Carnaval de Vilanova que fan que sigui molt, molt, molt íntim. Cadascú viu el seu propi Carnaval. I un punt molt sentimental, oi? És a dir, tothom s'ho estima molt i és emocionant, per dir-ho així, no?
Sí, fins i tot una cosa estranya. Per exemple, quan sentim el turuta se'ns posa la pell de gallina. Hi ha molta gent que no vol anar a la comparsa o no pot anar a la comparsa que marxa de Vilanova per no sentir aquesta nostàlgia del turuta. El turuta que és la peça per excel·lència del carnaval vilanovi, és un pas doble que ara fa cent anys que es va composar, que no era composat especialment per això.
Era una marxa militar, però que s'hauria donat una mica més de ritme, però aquí ens la sentim pròpia. És una cosa molt particular, molt concreta.
Jo penso que, o sigui, això, els barris volen venir tots a la plaça de la vila, o sigui, és un fenomen d'integració brutal, el tema del carnaval. I encara hi ha actes del carnaval que jo crec que podrien tenir molta més força del que tenen, com és, per exemple, el vidalot, o un dissabte de mascarots, etcètera. I que encara, això encara no s'ha popularitzat prou, o no ha arribat prou, s'ha creat. Hi ha hagut moments que han tingut molta eufòria, però...
no ha quedat amb la força que tenen les comparses, per exemple. Ara, si sentiu sorolls, és que s'està fent, a més, tot un muntatge a la plaça de la Vila molt gran per avui, per quan el Carles Totes pronuncia el seu sermó, i també hi haurà ball en aquesta plaça, hi ha diferents balls aquesta nit, i, escolta, dèiem, s'ha popularitzat molt això. Estem parlant d'11.000 parelles sortiran diumenge, és a dir, 22.000 persones. Sí, sí.
Terç de la població estarà anant a la comparsa, no anant a veure la comparsa, perquè després hi ha uns altres 20.000 persones que van i gaudeixen de la festa. O sigui, poca broma. La meitat de la població aquest dia està absolutament amb la festa, lligat a la festa. Avui és el Dia Mundial de la Ràdio, per això estem fent aquest especial del dia R a la xarxa.
Tu hi col·labores a la ràdio perquè ets un dels tertulians, m'atreveixo dir dels tertulians Estrella, de Canal Blau Ràdio, dels matins. D'Estrella no. Sí, home, sí. El que passa és que fa molts anys, molts anys, molts anys que sí, des del principi de Canal Blau, doncs que he anat assistint a moltes tertulies, sí.
Canal Blau Ràdio, que té 31 anys d'història, però que a ràdio a Vilanova, ràdio pròpia, en tenim des del 1932, poca broma. Sí, sí, sí, sí, EAJ35. Jo haig de ser el servei militar a Marina i recordo... I l'Europa té una llum pròpia. I el Garraf té una llum pròpia, sí.
Jo no sé, però Vilanova sí que t'ho puc dir. I hi ha algun quadre, allà baix una marina al Museu Balaguer, que reflexa molt aquesta llum de Vilanova. I jo recordo anar embarcat, perquè vaig al Servei Militar i Marina, i quan passàvem per aquí davant que no veies terra, jo sabia que estava davant de Vilanova.
i agafava l'emissora, el transistor a piles d'Inter, i buscava i aconseguia sentir la ràdio perquè estàvem per davant de casa. I això és una cosa que em va quedar molt gravada.
La ràdio neix, avui en dia que podem sentir la ràdio per streaming a tot arreu, però la màgia aquella que tenen les zones, això encara funciona i jo crec que funcionarà tota la vida.
Tothom es pensava que quan va néixer la televisió la ràdio decauria, i la ràdio jo crec que en aquest moment té una força molt gran, molt gran, i arriba a molts llocs que encara no arriba a la televisió, i de manera molt concreta, diguéssim, quan hi ha unes notícies de primera mà, diguéssim, el primer que tires és de la ràdio. Jo sé que la gent, depèn que diguis tu a la tertúlia, a vegades t'ho diuen pel carrer, escolta, o aquest fot-li més canya, o no...
Sí, sí, sí. I que té repercussió. Sí, sí, sí, sí, sí. No, te'n dones compte, te'n dones compte que el que dius de vegades doncs transcendeix més enllà del que tu et penses. Molt bé. Com viuràs aquest carnaval? A tope. Jo d'aquí una estona aniré a tirar cuets ja. Perquè tu havies estat diable, del Vall de Diables, i avui poden sortir tots els que són diables i els que ho han estat.
Sí, els que volen tenen l'opció de poder comprar-se el traje, que el tenim en propietat, el tratjo, i llavors amb aquest tratjo sortim al carnaval, només el dia de l'arribo, i això fa molta gràcia.
Des del segle XIX, que els Diables acompanyen i acompanyaven el Carnestoltes quan arribava a Vilanova en un espectacle fantàstic, que el podreu veure a través de Canal Blau de la tele. Nosaltres tenim tele i ràdio, tenim les dues coses. Però no sempre, eh? Em sembla que... Bueno, s'ha deixat de fer durant uns quants anys i ara s'ha recuperat. Sí, sí, però em sembla que fins i tot ara fa 50 anys que es va fer el primer arribo de Carnestoltes, diguéssim, allò... Sí, ara fa 50 anys en llibertat, diguéssim, el 76. Ah, això mateix.
Sí, i jo recordo, no, em sembla que aquell any no hi van anar els diables, em sembla. No, no, no, segur que no. De fet, s'ha recuperat fa poc, però sí que té una tradició gairebé ancestral. En aquell arribo no hi vaig poder ser-hi, no hi vaig poder participar, perquè estava fent el servei militar.
Avui, a les 8 del matí, quan dèiem bon dia a Vilanova, com cada dia, a Can Ablau Ràdio, començava el matí, a mi m'ha donat per explicar que la ràdio i el Carnaval són com dues coses tan clàssiques que és impossible que morin mai. És a dir, poden anar evolucionant, però clar, la idea de parlar a algú i que et senti, o els rituals que es donen al Carnaval de Vilanova, es poden anar reformulant, però en essència són unes idees tan clàssiques i senzilles que funcionaran sempre. Tu ja estàs d'acord?
Sí, sí, sí, aviam. Mira, jo he viscut el Carnaval des de petit. Pràcticament només hi havia alguns mascarots el dissabte de Carnaval i alguns també, però potser menys, el dimarts. Després ja hi va haver les comparses, ja hi va haver més coses, però és que el Carnaval...
Jo crec que, no sé si està l'ambient, però ens l'hem traspassat d'uns als altres, l'hem anat millorant, hem anat fent el nostre carnaval. I avui les comparses no tenen res a veure segurament, o no massa, amb les comparses que es feien abans de la guerra. Però, perquè la batalla de Carmels aquí a la plaça de la Vila...
Això és un acte de franquisme, diguéssim, eh? Això de la passada i totes aquestes... És un fet nostre, però s'ho van inventar ells. Ah, això, en canvi, era una... i la guerra de Carmels, diguéssim, era de balcons amb la gent que anava a la comparsa allà a la plaça de les Cols, bàsicament. Clar, això ha canviat moltíssim, però l'essència, la manera, o sigui, la participació, el sentir a dins teu el Carnaval, això és una cosa que no morirà mai, naturalment.
Que no mori mai ni el Carnaval de Vilanova ni la ràdio, Canal Blau i tots els companys de la xarxa. Ja ens acomiadem d'aquesta entrevista. Us podeu imaginar com estem. Ara mateix estem sota les botes d'aquesta plaça porxada preciosa que és la plaça de la vila de Vilanova. Miren com plou, miren com van muntar l'escenari, com es van col·locar, per exemple, els serveis d'emergència també que van prenent posicions, com van instal·lar els policlins, tot mullat però esperant.
que aquesta pluja marxi, que marxarà i que arribi al Carnestoltes per donar inici al Carnaval, el cap de setmana més seriós del Carnaval Vilanovi, que és una conya molt seriosa, que nosaltres ens la prenem molt seriosament perquè marca la personalitat d'aquest poble. Enric, aquest any a la comparsa un altre cop? Vaia, i tant. Quants anys hi ha? 65. 65, és a dir, gairebé ets un jubilat de la comparsa. I que no pari, això mateix. Molt bé, moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta estoneta a Canal Blau Ràdio i a la xarxa.
Un plaer, ja ho sabeu, i podeu comptar amb mi pel que vulgueu. Ho sabem. Bon carnaval. Vinga, bon carnaval. Compa, ja ho veieu, o ja ho sentiu, més ben i tant, el Dia Mundial de la Ràdio. Doncs bon carnaval també a Vilanova, des de Canal Blau de Vilanova i la Geltrú, i des de les Terres de l'Ebre, en aquest cas amb Delta.cat, la plana ràdio, amb Posta Ràdio i Ràdio Tortosa. Arribem al final d'aquest dia R-2026, des de les 9 del matí.
Una cinquantena d'emissores locals de tot Catalunya hem compartit antena, mirades i territori, de punta a punta del país per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. Hem parlat d'emergències, de cultura popular, de festes, de tradicions i, sobretot, del paper imprescindible de la ràdio de proximitat, aquella que informa quan més falta fa i que acompanya cada dia. Un agraïment molt profund a tots els professionals, tècnics, col·laboradors i oients que ho feu possible i també a la xarxa de comunicació local
i a la Federació de Mitjans Locals de Catalunya per impulsar aquest programa compartit. Llarga vida a la ràdio local i que per molts anys puguem continuar explicant el país en directe i amb vosaltres. Bon dia a R i fins aviat.
Servei, llengua, informació, participació, cultur, emergències, arrels, companyia, memòria, carrer, paisatge. Via R.