abans de dedicar-m'hi jo, de venir cap aquí, jo ja escoltava Ràdio Sabadell. A més, ho feia des de Barcelona. Bon dia. Avui que celebrem el Dia Mundial de la Ràdio, volem tenir un record per a Juanjo Junquera, una bona persona, un savi de la cultura popular i, sobretot, un home de ràdio. Som aquí gràcies a gent com ell, que han fet gran la ràdio local, picant pedra durant tota una vida. Juanjo, que aquest programa serveixi d'homenatge i que la terra et sigui lleu.
Dia R. Conexió, servei, llengua, informació, participació, emergències, educació, companyia, memòria, carrer, paisatge. Dia R.
Bon dia! Passen 4 minuts de les 9 del matí i estem en directe des de les emissores locals de la xarxa per celebrar una nova edició del Dia R. El programa anual que fem conjuntament amb més emissores amb més ràdios locals i que en guany coincideix amb el Dia Mundial de la Ràdio. Us donem la benvinguda a aquest programa especial que encetem amb l'Ona Fàbrega i l'Andreu Jiménez des del 9FM i la Susana Cabiscol i jo mateix, l'Enric Rubio des de Ràdio Televisió de Cardedeu.
Avui dia 13 de febrer estarem en directe des de les 9 del matí i ens podreu escoltar per una cinquantena de ràdios locals. Aquest programa està copresentat per 9 emissores, dues cada hora, que us acompanyarem al llarg de tot el matí fins a dos quarts de dues del migdia.
En aquesta edició del Dia R, una iniciativa de la xarxa amb la col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, posarem el focus en el paper fonamental que exercim les emissores locals del territori. Informem, eduquem, entretenim, preservem la memòria col·lectiva i recuperem el patrimoni, entre moltes altres coses. La ràdio és un mitjà de comunicació que ha perdurat al llarg dels anys.
I no només perdura, sinó que en els temps més foscos de la història del nostre país, així com en de tants altres, s'ha mantingut inclús de manera clandestina, informant i esquivant règims que intentaven fer d'ella un instrument més contra el poble.
La ràdio ha estat històricament i encara avui en dia una eina, un mitjà de comunicació rigorós, el trampolí d'una cultura, la defensa d'una llengua, un esbarjo sense límits, amb tantes possibilitats com persones la conformen. I sobretot, l'únic que segueix informant dins de cada casa, cotxe o dispositiu portàtil, encara que s'apaguin tots els llums d'un país.
I per nosaltres, les veus que avui us acompanyarem des de les ràdios locals de totes les contrades catalanes, una amiga, una gran, gran amiga, que ens permet dia rere dia fer això que tant ens agrada i fins i tot trobar-hi companys i companyes de vida. Ja veureu ja, avui es portem moltes sorpreses, però sobretot, sobretot, gent que estima viu i gaudeix cada dia d'aquest mitjà de comunicació intemporal que no vam veure néixer i que en sobreviurà. Escolta, Enric, hem dit que això ho faríem a quatre mans, així que passem el relleu als nostres companys d'Osona, el 9FM, no?
Doncs som-hi, que segur que l'Ona Fàbrega i l'Andreu Jiménez ja estan frisant per donar-nos la benvinguda. Bon dia, companyes, des dels 3 Turons i els 4 fins al Vallès, cap a la plana de Vic.
Bon dia, Susana i Enric. Teníem moltes ganes de poder participar d'una manera o altra el dia d'avui al dia R i, com bé deia la Susana, un dia R que coincideix amb el Dia Mundial de la Ràdio. I, si em permeteu, com a ona, em fa especialment il·lusió perquè no hagués imaginat mai que el que per mi va començar sent un hobby, una passió i una curiositat, ara s'ha convertit en la meva feina, o sigui, el meu dia a dia.
I puc dir amb un somriure immens, no em vull posar una miqueta llunyos, que no hi ha privilegi més gran que treballar d'allò que t'estimes. La ràdio ens fa créixer, ens ensenya a escoltar, entendre i respectar totes les veus. I com deia l'Enric, la ràdio és companyia. És aquella fidel amiga que t'acompanya i explica sempre des de la veritat. I això és el que avui volem explicar. En un món que baten de pressa i on les notícies arriben d'una banda i d'una altra en qüestió de segons, les nostres ràdios, la ràdio local, ens posa els peus a terra i ens parla del que ens toca de prop.
ens explica aquelles coses que, per molt insignificants que semblin, són les històries que s'amaguen darrere les persones que formen part del nostre dia a dia, on els veïns i les veïnes poden opinar, on els joves poden començar a crear i on les entitats i associacions hi troben veu. Perquè sí, a les nostres comarques també passen coses.
No podem oblidar que la ràdio ha sabut evolucionar. Ara ja no és només el típic transitor que teníem fa molts anys a la cuina o al cotxe. La ràdio ha entès el nou ecosistema digital i s'hi ha adaptat, això sí, sense perdre la seva essència, perquè la ràdio té alguna cosa que cap algoritme pot substituir, la veu i l'emoció, la pausa i aquell silenci ben col·locat. I encara que no es vegi, ho podem sentir percebre com si ens ho estiguéssim explicant a cau d'orella.
Avui, doncs, celebrem que les ràdios locals són necessàries en un moment com el que vivim. És rigor i confiança informar amb responsabilitat perquè tot el que ens expliquin esdevindrà més tard o més d'hora en memòria col·lectiva. I això ho fem gràcies a vosaltres, a totes aquelles persones que ens escolten dia rere dia, perquè la ràdio sense els oients és com un llibre sense paraules. Moltes gràcies per ser-hi sempre i per confiar en nosaltres.
Dit això, Andreu, donem per encetat aquest programa especial del dia R Susana i Enric. Teníem moltes ganes de conèixer aquesta primera història amb vosaltres.
Moltes gràcies, Ona i Andreu. I va, comencem des d'aquí, des de Cardedeu, des de casa nostra, amb la primera entrevista de la jornada, que és una parella molt especial. I és que, com avui és 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, nosaltres hem volgut fer homenatge a la nostra emmissora amb l'Esther Borràs i en Christian Molero, parella radiofònica de Ràdio Cardedeu que va acabar amb... Bé, jo us desballaran ells mateixos en uns minuts.
Bon dia, Esther, bon dia, Christian. Moltíssimes gràcies per estar aquí. Torneu a casa. Sí. Esther, comencem amb tu, perquè ets segurament la primera locutora de Ràdio Cardedeu. I dic segurament perquè quan va començar la ràdio ens han explicat que cadascú portava les seves cintes,
i per tant les tenim repartides arreu del poble. I no ho hem pogut comprovar al 100%, però el que sí que hem fet és tirar de la memòria de la Maria Planes, que és una històrica de RTVE de Cardedeu, i ella ens deia que era així, que va ser la primera locutora d'aquesta casa. Què va significar per tu en aquell moment ser una de les primeres veus de la ràdio del teu poble?
Significar, significar, no. No tenia un volum, no tenia un... Era una normalitat, o sigui, estaves en el projecte, estaves engrescat. Per què no? O sigui, aquesta importància que se'm demana, no hi era. Era la normalitat més absoluta. Entrar a explicar coses, a donar les notícies, a recollir les que venien del poble, a comunicar... O sigui, no...
Era el... Avui me'n vaig a la ràdio corrents, perquè telèfons t'aturcaven a casa. O sigui, sorties a la carrera amb bicicleta, el cas era arribar, era ràpid. Sorties de l'institut amb la teva llibreta i el bolígraf. Te n'anaves a la ràdio a apuntar, a dir... Des d'allà trucaves aquest, aquell... Era una cosa com molt normalitzada. Quants anys tenies aleshores? Jo calculo que uns 16... 15 o 16 anys, o sigui, no més. Estava a l'institut. Sí.
Cristian, l'Esther va ser de les primeres veus, però tu vas ser dels primers tècnics i que no és dir poc, eh? Com era fer radio en aquella època? Entenc que anava a dir més analògic que digital, però evidentment no hi havia res digital. Al cassio, com a molt. Bueno, la veritat és que va ser molt divertit.
Perquè, bueno, havia de tindre molta inventiva, perquè moltes de les coses que ara es poden aconseguir molt fàcilment i les pots realitzar simplement amb un telèfon mòbil, allà no les teníem. Un exemple que et puc posar és que, clar, van aconseguir els primers blats que van tindre, que van ser uns garrats, els van aconseguir però no tenien suport de càpsula i van tindre que fer el que era el suport de càpsules amb unes llaunes d'olives prensades...
i poder adaptar el que era la càpsula ortofon, que és la que vam utilitzar-hi. A partir d'aquí t'hi pots imaginar tot com anava. Artesania pura. Artesania pura, però funcionava, eh? Ho dèiem al començament, que vau ser parella radiofònica. Fèieu algun programa plegats? Vau arribar a fer algun programa plegats o tècnica i periodista? Sí, o sigui, jo estava al micro i ella estava a la part tècnica.
jo feia un programa de sardanes, vaig començar un programa de sardanes, i després vaig fer els informatius, anar replegant. Ell portava el control, oi, Christian? Ell des d'allà anava manegant tot el que li anava portant, i el que dèieu, portàvem els discos de casa, les cintes de caset que gravaves en un moment donat, tot això era de casa, com la llibreta i el boli, igual, igual, tot a casa.
Jo no sé si de fet passa a altres emissores locals, però de la nostra, i passa des dels inicis mateixos, vosaltres en sou una mostra, i és que la gent s'enamora i sorgeixen relacions. I vosaltres en sou un gran exemple. De fet, potser vau ser un dels pioners d'aquesta, no sé si dir-ne tradició, d'alguna manera...
A veure, aquí a Cardedeu hi ha, per tradició, hi ha molt associacionisme. Llavors, què passa? Que estableixes relacions amb gent de la teva edat, a la teva edat més o menys, no? I vas establint nexes, unió... Et trobes, et trobes. No és que vagis a buscar. És que estan allà. Afinitats, eh? Exacte. Estan allà. O a vegades discrepàncies. I tant. Vull dir, no sempre va tot pel mateix carril. Com les parelles. Exacte. Exacte.
Aleshores, és relativament fàcil quan ja fas societat, quan fas grup, quan fas equip, la cosa és simple. Es torna simple. En el vostre cas, clar, com va sorgir? Digue-ho tu. Així...
De fet, clar, és que lògicament hi havia una proximitat, no hi havia ni un vidre de separació. I, bueno, ella venia, s'expressava molt bé, lògicament hi havia una química, que també la química influencia molt, ens en tenien, també ens coneixien per altres associacions que havien fet col·laboracions, ella també
amb el gat, fent veus en off amb una obra de teatre. Tenia una veu que enamorava, de veritat. I, bueno, les coses comencen així, o sigui, vas col·laborant, ofereixes idees, com podem millorar això, passem hores plegats, i, bueno, tot comença a arrullar. I sortiu l'amor. Sí, sí, sí, sí. I encara dura, eh?
Sí, exacte. Estem parlant de molts anys. De fet, mireu si encara hi ha química, que ara el vostre fill, que és una de les cares més conegudes d'aquesta casa, si us ho haguessin dit llavors, què hauríeu pensat? Perquè l'amat molero, que és de qui estem parlant, té un do natural per la comunicació. I un do per dir-hi alguna cosa, perquè és un monstre cènic.
No ho sé, no ho sé, la veritat, perquè en cap moment, des de casa, es va com a incentivar, doncs, vés a la tele, vés a la ràdio, no, o sigui, li ha sortit, ell té, bueno, és una persona molt de neguits, i a partir d'aquí, doncs, això, és al·lucinant, perquè el veus allà i t'emociona, t'emociona, estàs veient com es mou, estàs veient com xerra, i uff, et quedes, no ho sé, és molt agradable, és molt agraït, és molt bonic.
Està clar que la ràdio local canvia les vides de qui la conforma, la ràdio en general, però la local crec que encara més. Però què significa pels vilatans i vilatanes d'un poble poder escoltar la misura del seu municipi cada dia a qualsevol moment? Això no té preu.
No, no t'ho puc dir perquè és la teva emissora, és la teva vida quotidiana i és el que passa al teu poble. Llavors que et puguin donar informació sobre això, perquè lògicament hi ha coses que se t'escapen, és genial, no? O sigui, no sé, ho sents teu, és algo més de la teva vida, m'entens?
Hi ha una xarxa molt clara, ara hi ha telèfons mòbils, abans no. Abans era, corre, m'han dit, té, he sabut. L'altre et deia, l'altre trucava a casa, la teva mare et deia, t'ha trucat aquest, i truca'l tu perquè... O sigui, hi havia una interrelació humana molt brutal. Ara també hi és, però hi ha com molta distància.
Jo no sé, em sembla que hi falta un pèl de caliu, no? I és això, que és portar el que t'està passant a tu, treure-ho per les zones i que faci arribar a la resta. I et sents partícip. Et sents partícip al sentir-ho.
Clar, de fet, nosaltres ara per informar-nos de les coses que passen, moltes vegades el que fem és obrir les xarxes socials, perquè la gent penja a les xarxes socials el que veu, el que passa, i d'aquí també és una manera de comunicar-nos i informar-nos. Però clar, quan vosaltres fèieu ràdio, això no existia. I clar, era allò de trucar i trucar al telèfon fixa, és a dir que has d'estar a casa. Sí, sí, sí. Clar.
volent estar a la ràdio estaves a casa. Quan acabaves de casa sorties corrents, arribaves a la ràdio i teníem un telèfon que el vam aconseguir fer passar per antena. O sigui, que uau, allà va ser també una triomfada. Són paraules majors, això, eh, en aquell llavors. Sí, recordo que, a més a més, la taula aquesta que estem parlant, que em sembla que es va exposar una vegada al museu, va ser una taula que la van crear perquè no... O sigui, això, el que volien...
Si ho tenies que comprar, no tenies possibilitats. L'altra possibilitat era fer-lo. I com que eren uns friquis, i ens dedicàvem a fer aquestes parides, i sí, sí, vam poder fer un sistema per poder passar les trucades a través de la línia de la taula. Va fer molta gràcia perquè va ser desmuntar el telèfon, mira la sortida... Va ser molt divertit, però va funcionar, eh?
Això ve de sempre perquè, de fet, ara nosaltres seguim fent coses, diguéssim, a la nostra manera, preguntant aquí, preguntant allà, aviam com ho podem fer de la manera més econòmica, no? O la Pere Prat, sí. Evidentment, els recursos que tenim les emissores locals són els que són i a vegades, doncs, bueno, val més això, no? L'ingeni i la creativitat, al final, t'acaba donant tot.
És que, esclar, no teníem res. O sigui, no és que no tinguéssim... És que no hi havia res, hi havia les teves mans i el que tu poguessis aportar. Res més. I un autodidactisme, no sé si està ben dit així, però que realment tothom anava aprenent sobre la marxa, no? D'alguna manera, també, encara que hi ha gent que es portés base, era la universitat del poble.
No, no, no, és que de base hi havia la de l'institut, la del carrer, o sigui, no, la base no, no, potser el Joan Grífols que era més gran i tot això ja, i ara una altra història, però nosaltres com a joves que érem, el que anaves arreplegant del dia a dia. I tant. I segueix sent així, eh, també us ho dic, eh, punt de formació a ràdio local. És molt bonic que segueixi. Sovint diem que la ràdio t'atrapa, no?, que té un no sé què que fa que quan et poses els auriculars, no?, i davant del micròfon la resta desapareix.
Sí, sí, sí, sí. O sigui, ja no hi ha més que el que tens al davant. Crec que potser és una cosa la ràdio del que menys canviarà, no? Que ha perdut tant el temps, deia la malentradeta, que no la vam veure néixer i en sobreviurà d'alguna manera. Sí. Jo penso que sí.
Sí, el mitjà de la ràdio és el que deien a l'entradeta, el que has comentat, vull dir que està aquí, que està allà, que està en qualsevol moment, i el que només et fan falta són piles. En aquest moment són piles, la resta va endavant. És un mitjà que ens ha fet viure, que ens ha portat la vida a les llars, o sigui, ja en tenim la nostra i ens ha portat més vida a les llars.
La televisió et bloqueja. Has d'estar de banda. La ràdio no, la ràdio te l'emportes, va allà on t'ho vagis. És una altra història. Crea aquesta desconexió i ens connecta d'alguna manera a nosaltres.
Esther Borràs, Christian Molero des d'aquí també una salutació al vostre fill que n'hem parlat, l'amat Molero ben tornats el que ha estat i és casa vostra moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres i per portar-nos l'amor a la ràdio i fins i tot, com dèiem una descendència radiofònica moltes gràcies a vosaltres encantats ha sigut un plaer i seguim amb el dia R ara un xic més cap al sud, de fet a tocar de platja, va, ja veureu ja
I és que en Jordi Abril, company de Radio Citat de Badalona, fa més de 40 anys que és tècnic de so. Ell no fa ràdio, la viu. La Sílvia Llames, periodista de la ràdio local de Badalona, ha conversat amb ell del passat i del futur. Anem cap a Badalona.
I avui parlem amb algú que ens és molt proper i que ha fet de la ràdio una forma de vida. Ell és en Jordi Abril, tècnic de Radio Ciutat de Badalona. Bon dia, Jordi. Hola, què tal? Bon dia. Jordi, a casa teva, quan eres petit, ja s'escoltava la ràdio? Bueno, la ràdio siempre ha existido en mi casa. Ocho o nueve años, mi madre escuchando Radio Reloce, Radio España de Barcelona...
Son las 10 de la mañana y 15 minutos y medio. En las Ramblas 14 grados y la humedad relativa 60%. Y escuchara sobre todo el consultorio de Lina Francis, me acuerdo ese detalle. Mucho le agradecería que quisiera darme una receta a base de patatas. En un programa que se llamaba Radio Femina y que hacía todos los mediodías Radio España. Hora de empezar un programa más de Radio Femina. ¿Pero una figura femenina que te va a marcar espacialmente? Encarna Sánchez.
Me pasaba las noches enteras hasta las 4 de la mañana escuchando Encarna de Noche, que lo hacía desde Radio Miramar en la Plaza Cataluña y que cada mañana, cuando tenía que ir al colegio después, me levantaba fatal porque había estado hasta las 4 de la mañana con la radio debajo de la almohada escuchando todo lo que pasaba en Barcelona.
I tu a casa teva ja emulaves programes de ràdio per a aquella època, no? Bueno, yo quería ser en Carles Sánchez. Me encantaba el mundo de la comunicación. Mis padres tenían un radiocassete encima de su cama, tenía una mesita encima de su cama.
Jordi, l'any 1985 va ser quan t'incorpores a l'equip de Ràdio Badalona, que han passat ja més de 40 anys. Com era la ràdio local aleshores?
Per a mi Ràdio Ciutat de Badrona, en aquella època, representava una emisora molt grande. Más que nada porque Ràdio Ciutat de Badrona, en aquella època, era una de las pocas emisoras locales que contrataban a personas. Y me presenté. ¿Recordes quin va ser el primer encàrrec que et van fer en aquesta casa? El primer encàrrec, no me acuerdo ahora mismo lo que fue. Lo que sí que me acuerdo es la persona primera que conocí cuando hice la prueba. Esa locutora era Silvia Soler. Fa 40 anys, eh? Hace 40 años de eso, sí.
Radio Ciutat de Badalona, l'informatiu del vespre. Jo puc dir, i ho dic amb tota la sinceritat, que van ser dels millors anys de la meva vida, perquè ens ho vam passar bomba, vam aprendre moltíssim i realment vam fer una colla d'amistats boníssimes.
Tu has fet de locutor, tot i que majoritàriament has treballat la part tècnica de la ràdio. Amb quina faceta et quedes? Me quedo en la creación. Cuando haces las dos cosas, eres capaz de crear la magia entera. Un saludo de quien se encargará de presentar esta gala Radiopasón 2006. Mi nombre es Jordi Abril.
De fet, relacionat amb això, diries que tu has estat formador de tècnics en aquesta casa, però també de periodistes. Soy una persona que nunca me ha importado compartir mis conocimientos, mi experiencia con los demás, sean becarios o sean compañeros recién llegados a la empresa, y que para trabajar en la rádio no hace falta tener una voz espectacular, hace falta saber dominar tu voz. Me encuentro que se incorporan nuevas generaciones de personas que están apasionadas por la rádio, y eso me hace mucha ilusión.
En el 92 hubo una gran crisis y ha sido cíclico al cabo de los años. Quieras o no, esto vale dinero. Y a veces da la sensación de que pasamos de moda y contra eso de momento hemos sobrevivido y seguimos en pie. Tanta vida para dar.
Creus que la ràdio ha sabut adaptar-se als nous formats i models d'oferir contingut? Jo crec que sí. Lo que pasa que todavía no sabemos cuál es el final de todo esto. Porque la ràdio es la gran superviviente. Y los nuevos formatos donde nos llevará donde Internet quiera.
Gràcies, Jordi, per aquesta conversa i esperem celebrar molts més dies internacionals de la ràdio plegats. Gràcies a ti, Sílvia, i a tots els oients, moltes gràcies per seguir-nos.
Ona Andreu, Déu-n'hi-do quins testimonis en aquesta primera mitja hora del dia R. Però això teniu clar que és només al principi, oi? És que portem un especial dia R amb tantes sorpreses com convidats. Sí, sí, totalment, però és que espereu-vos perquè no sabeu el que tenim preparat des de dos quarts de deu fins a les deu. Atenció, eh?
No us aixequeu del sofà, eh? Com a molt, per agafar la tassa del cafè, de la cuina, i només, si ja el teniu preparat, eh? No podeu marxar. Doncs podeu fer un tastet així, un avançament una miqueta. Tenim un històric a la ràdio, ja tenim aquí a punt a l'estudi, i ens parlarà de la ràdio local, del periodisme local, d'aquella ràdio de sempre. Així que jo no marxaria.
Molt bé, doncs va, ara farem una breu pausa de 3 minutets i a la tornada ens anirem fins a Rubí, a l'escola 25 de setembre, amb l'Albert Soler de Ràdio Rubí, perquè han inaugurat una ràdio escolar.
Planter, present i futur del país. Aquestes coses, aquestes iniciatives, és el que ens agrada veure que no es queda aquí, que parlem amb històrics, però és que des de baix pugen i molt, i molt, i molt forts. I de fet, és que també tindrem una entrevista, com ara estaven comentant els nostres companys, a aquest històric de ràdio, als mitjans de comunicació en majúscules. De fet, encara...
Us hem avançat una mica qui seria, però us ho desballarem més tard. També, més endavant, ho farem amb la Núria de José, consellera delegada del que fa que tot això rotlli i sigui possible. És a dir, la xarxa, perquè de fet, les xarxes són molts i tot això estem convençuts i convençudes que costa molt d'engranar. Per tant, també un homenatge a la gent que està darrere micros. Fins ara mateix.
La xarxa de comunicació local.
I'm a big team.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local.
Directe en aquesta primera hora del dia R, un programa especial que matem des de les emissores locals de la xarxa. Una estoneta, des de Ràdio Cardedeu, amb la Susanna Cabiscoli i l'Enric Rubio, hem pogut conèixer la història de l'Esther Borràs i en Christian Molero, una parella enamorada de la ràdio, però que a la ràdio també es van enamorar.
I després, amb Sílvia Llames hem pogut conèixer en Jordi Abril, company de Ràdio Ciutat de Badalona, que després de 40 anys a les taules de so, la ràdio ha acabat esdevenint la seva manera de viure. En una entrevista d'aquesta jornada, connectarem en directe amb el nostre company de Ràdio Rubí, Albert Soler, que es troba ara mateix a Rubí, a l'Escola 25 de Setembre, on sembla que potser és allà on acabin naixent les pròximes estrelles radiofòniques del país. Bon dia, Albert. Explica'ns.
Hola, molt bon dia, com esteu? Doncs salutacions des de Rubí, concretament des de l'escola 25 de setembre, on avui farem un programa especial, els de Ràdio Rubí, de 10 a 12 del migdia, farem un programa especial que ens servirà per inaugurar l'estudi de ràdio d'aquesta escola. I amb mi està la Sònia Díaz, que és la directora d'aquesta escola. Què tal, bon dia, Sònia? Hola, bon dia, bon dia a tothom. Primer explica'm, com és que heu decidit fer un estudi de ràdio en una aula de l'escola?
Doncs mireu, ja fa molts anys nosaltres teníem un estudi de ràdio molt petit, molt petit, i amb el temps es va anar perdent, i ara fa dos anys ens va arribar una maleta audiovisual del departament, amb molt de material que no sabíem ni per què servia, i bueno, se'ns fa ficar una mica al cap la idea de reprendre la ràdio, perquè és una activitat que de cara als nens és molt motivadora, i bueno, ens vam posar les piles, vam començar a muntar, és veritat que com anem perdent grups també ens quedava una aula buida,
I llavors vam decidir que era com un bon moment per començar i ens vam posar. I recordo que un dia us vau posar en contacte amb nosaltres, amb la ràdio, i vau dir, volem fer alguna cosa per posar en marxa la ràdio, al voltant del dia de la ràdio, què podem fer? I vam trobar sinergies i jo et vaig dir,
doncs fem un programa directament, venim i portem el programa matinal nostre, el portem aquí a la ràdio i així serà. Espectacular, o sigui, nosaltres pensàvem en una col·laboració, una cosa petita i s'ha fet com gran de cop, estem totes super emocionades perquè realment és una inauguració a lo gran, vull dir, és una gran inauguració, totes les famílies estaran pendents de la transmissió, els nens i nenes porten treballant molt temps en totes les seccions del programa, vull dir que esperem que quedi una cosa...
Xula. Molt bé. I farem el programa, i el que és molt important és, nosaltres portarem la presentació i la part tècnica, com és lògic, però els continguts els han elaborat els nens. Ara ho deies, les últimes setmanes, mesos, ells han preparat una entrevista amb qui? A qui entrevistaran?
Han entrevistat, entre d'altres, perquè també han fet entrevistes internes, el Denis González, que és un gran rubinenc, i han tingut l'oportunitat de parlar amb ell. La veritat és que estan molt emocionats, estan amb ganes. Han entrevistat també mestres de l'escola. També haig de dir, perdona Albert, que aquesta...
Aquesta activitat d'avui l'hem preparat conjuntament amb el Torrent dels Alaus, que és l'institut que tenim aquí al costat, i amb els que ens han fet com de padrins de la ràdio, i llavors treballarem amb ells. Exacte, sí, sí. Just al costat de l'Escola 25 de Setembre, que és una escola de primària, hi ha l'institut també del barri, que es diu Torrent dels Alaus, i ells ja fa més temps que tenen una ràdio, que em meten per internet, bueno, pengen podcast, em diuen Ràdio Torrent,
I ells també faran alguna part dels continguts amb nosaltres. I acabarem aquest programa especial amb una tertúlia, també molt especial, precisament que afecta a l'escola i a l'institut. Exacte. Aquí hi haurà alumnes de l'institut i de l'escola. I és un moment també molt...
Molt maco perquè podran compartir, perquè molts d'aquests alumnes de l'institut són exalumnes de l'escola. Els nostres alumnes probablement aniran a aquell institut l'any que ve i llavors és un moment molt maco de compartir. I també entre el professorat que també ens hem coneixent. I es donaran consells de com és aquest pas tan important, el pas de la primària a la secundària, a l'ESU. I així acabarem aquest programa especial. Estarem dues hores aquí.
i jo crec que, vaja, es podrà seguir per Instagram Live, els pares o ens podran escoltar per la ràdio o per internet i també ens podran veure per Instagram Live. Per tant, serà un dia molt complet i ens assumem en aquesta celebració del Dia Mundial de la Ràdio, jo crec que des de Rubí, de la millor manera. Espectacular, serà un dia molt especial per tots. Molt bé, doncs si voleu, no sé si voleu fer-li alguna pregunta, la Sònia us està escoltant.
Doncs Albert, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquesta ràdio que han creat a l'escola de Rubí. I nosaltres seguim, tirem ara aquí des del 9FM, perquè ja tenim aquí els estudis de la ràdio del 9FM, a una persona que sense la seva figura no es pot entendre la història del periodisme local i de proximitat de la nostra comarca.
Ell va desenvolupar la seva carrera professional aquí, el 9-9, on s'hi va estar 39 anys, dels quals 29 va ser com a director general. Més tard va exercir com a conseller delegat de Regió 7, Diari de Girona i el Setmanari Empordà de Prensa Ibèrica i també va ser president de TVLocal.cat i conseller delegat de la productora catalana de Televisió Local. Si no, podríem estar parlant d'una altra persona que no fos en Jordi Molet, un històric de la ràdio i del periodisme local.
Bon dia Jordi, gràcies per estar aquí amb nosaltres. Hola, molt bon dia, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Crec que és això, ets la figura per excel·lència de poder parlar del periodisme local, del periodisme d'aquí d'Osona. Vull dir, és tot un honor que estiguis aquí Jordi. No, l'honor és meu. Jordi, quan parlem de la història dels mitjans locals del nostre territori, quin lloc ocupa la ràdio? Perquè clar, quin ha estat aquest paper estructural durant aquestes dècades?
Bé, la ràdio ocupa un paper molt important i l'ha ocupat durant molts anys fora de l'àmbit metropolità, per entendre's, no? El que passa, el que succeeix és que durant molts anys hi havia problemes de concessions d'emissores privades, no?
La Ràdio Municipal va fer el seu paper, va néixer als anys 80 del segle passat i va fer un paper molt important. Però pel que fa a les ràdios comercials, la veritat és que hi havia un dèficit de llicències fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. N'hi havia poques, no?
Però, de tota manera, els pocs que hi havia varen fer un paper molt important i, sobretot, el que varen fer va ser una aportació claríssima per a la programació en català. Clar, quan vas començar a exercir de periodista va ser un moment en què els mitjans de comunicació s'estaven consolidant, no? De quina manera ho va viure a la ràdio a través de tota aquesta consolidació?
La ràdio, de fet, quan va aparèixer la televisió, semblava que la ràdio tenia els dies comptats, no? És a dir, en aquells moments ja es donava per perdut el negoci, per entendre'ns, perquè, home, si arribava un mitjà de comunicació, que a més a més de sentir-se com la ràdio, a més a més es veia, doncs semblava que la ràdio no tindria gaire futur. Però això va anar canviant, evidentment va anar canviant, la ràdio va resistir,
I es va fer al seu lloc com a mitjà de comunicació que té una immediatesa que els altres no tenen, que té una proximitat amb l'oient que els altres no tenen, que té un esprit que els altres no poden transmetre amb la mateixa intensitat, perquè la ràdio és allò que va directament a l'oient, directament a la persona que està escoltant i que, a part d'informar, formar i entretenir, fa molta companyia.
I aquesta proximitat és el que fa especial també, sobretot, la ràdio local, la premsa local, no és al final aquesta connexió amb les persones que ens escolten, que al final són les persones que potser ens trobem al dia a dia pel carrer, no? És així, és així. La ràdio local permet això, permet com la premsa local o la premsa comarcal de proximitat, com se'n diu ara,
permet aquesta aproximació amb les persones a les quals serveixen, en definitiva. La diferència que hi ha, per exemple, entre la ràdio actual i la ràdio que es podia fer als anys 80 o 90...
és el canvi i la revolució tecnològica, com el mateix que ha passat amb la televisió i el mateix que ha passat amb la premsa. Però ara les connexions que es poden fer per la ràdio en directe des del carrer no tenen límit, mentre que no tenen límit i se senten bé, es poden sentir perfectament, es poden sentir amb la mateixa qualitat que el so d'estudi, mentre que en aquella època era una autèntica odissea fer connexions en directe, fer retransmissions...
Per exemple, recordo haver donat en directe l'avinguda... Quan el president Terradellas va arribar, va fer una visita a Vic, una de les primeres visites oficials que feia, i van fer un programa en directe, i totes les connexions es feien punxant el telèfon. És a dir, hi havia uns previs, evidentment, hi havia uns micros, però al final...
Tot es resumia punxant un telèfon i això és el que arribava als estudis. És el que et volia preguntar, i has explicat bé, la ràdio ha viscut una revolució tecnològica, com l'has viscut tu també? Perquè també és veritat que tu l'has pogut viure, has pogut viure aquesta transició, no?
Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, la veritat és que no té res a veure. És que no té res a veure treballar a la ràdio actualment o treballar... Jo vaig començar a la ràdio amb 16 anys. Ostres! Amb 16 anys, sí. I els mitjans eren els que eren, eren els que eren. A més, en aquell moment era en plena època franquista i hi havia el monopoli de la informació per part de Ràdio Nacional d'Espanya.
Bé, es podien fer informacions locals, però era una cosa molt matitzada. En fi, que tecnològicament no té res a veure. Però en premsa passa el mateix. És a dir, si ara la redacció del 9-9 hagués de treballar com es treballava als anys 80, és a dir, abans de l'aparició d'internet, doncs segurament tindríem molts problemes. Avui mateix tindríem molts problemes perquè és una altra manera de treballar. Seria impossible poder fer això...
Impossible no, però... No, perquè es feia, el que passa és que es feia amb uns altres temps i amb unes altres dificultats. Tot tenia uns processos més complicats. Creus que ho tenim fàcil ara, la nova generació que pugem per la ràdio? Jo sóc optimista de mena, i per tant penso que fàcil no. Però fàcil no ha estat mai. Fàcil no ha estat mai, el periodisme.
Quan es diu no, és que clar, la gent de la premsa, els que volen dedicar el periodisme escrit ara ho tenen molt, molt difícil, tenen molta complicació, els de la ràdio també i els de la televisió també, és a dir, els mitjans convencionals, doncs la veritat és que la dificultat
ens ha acompanyat sempre. D'acord que es van viure uns anys molt bons, va haver-hi uns anys molt bons, però dins d'aquests anys molt bons, també el grau d'exigència era molt superior. És a dir, sempre es demanava més. Es van viure uns anys molt bons i arriba un moment amb la crisi del 2008 que, en fi, que tots els mitjans de comunicació l'acusen, la pateixen. I després hi ha la tecnologia disruptiva
que ho està canviant tot i que està canviant els hàbits i la manera de consumir els mitjans de comunicació. És a dir, hi ha molta gent que en lloc d'escoltar la ràdio a través de la freqüència modulada, escolta, accedeix als seus continguts a través de la xarxa o a través dels dispositius electrònics.
És això que deies, la ràdio històricament sempre ha anat molt vinculada a aquesta funció de servei públic, és una cosa que just avui en el dia R volem posar molt èmfasi, i també a la proximitat i a aquesta cohesió. Creus que aquest paper s'ha mantingut, aquest paper de la funció del servei públic, o pot ser que amb el temps es vagi diluint? Jo crec que hi ha de tot. Hi ha ràdios que han mantingut i mantenen aquest esperit de servei públic,
i d'altres que no, d'altres que s'han dedicat a fer caix. És així, però no ha d'estar, no? Durant tots aquests anys hi ha hagut emissores que han estat concebudes com a negoci pur i dur,
i d'altres que no, d'altres que han estat pensades per sobreviure, és a dir, per viure també dels recursos que s'ha de viure, però amb un esperit de servei públic evident. I Jordi, ara mateix vivim en un context de sobreinformació, de desconfiança, envers els mitjans, també això fa patir, clar, quin paper pot jugar la ràdio local per poder tornar a confiar en els mitjans locals?
Jo crec que el que és bàsic és treballar amb rigor, treballar fent periodisme de veritat, contrastant les informacions, no deixar-se emportar per la febre de ser els primers d'explicar-ho encara que allò no estigui contrastat o comprovat, sinó que intentar sempre donar les informacions, parlo sobretot d'informacions, de continguts informatius,
No voler ser els primers, sinó sobretot voler ser els més fiables per recuperar la confiança de l'oient, del consumidor. Jo el que penso és que sobretot en aquest moment de sobreinformació que comentaves,
Les marques periodístiques serioses són les que han de guanyar la batalla, perquè al final el consumidor, i dic consumidor, l'oient s'ha de preguntar qui ho diu això. És a dir, ho està escoltant...
d'un influencer determinat, d'un canal que no se sap ben bé qui és i diuen no sé què. En fi, té la crevidat que té, però que ho diu un mitjà de comunicació consolidat i que ofereix garanties, doncs allò s'ho pot creure. I Jordi, estem a punt d'acabar aquesta segona i última entrevista, aquesta primera hora del dia R, i et volia fer una pregunta personal. Què representa per tu la ràdio local?
Bé, per mi la ràdio, la ràdio local ha estat potser, diguem-ne, l'ofici, l'exerciment de la ràdio local, l'ofici més apassionant, més apassionant de tots els que he fet, vull dir que he treballat en premsa escrita més que en ràdio, gairebé, i en televisió, també és apassionant, però potser la ràdio té alguna cosa especial.
I creus que això és el que enganxa? Sí, sí, sí. Els que porten el cuc de la ràdio no el deixem mai. No el deixem mai.
Doncs, Jordi, moltes gràcies. La veritat és que poder escoltar això, una persona que jo ara potser podríem dir que estic començant en aquest món, la veritat és que et dona moltes ganes i molta il·lusió de dir que estic fent una cosa que m'agrada i que al final és això que enganxa i que hi ha moltes persones que han viscut d'això i que estan orgulloses d'haver pogut dir que han fet ràdio i que han treballat a la ràdio. Moltes gràcies.
Doncs Jordi Molet, periodista, exdirector general del 9-9, guanyador del Premi a la Trajectòria en els Premis de Comunicació Local del 2023, entre altres moltes coses, perquè podríem seguir aquí amb la llista. Moltíssimes gràcies per haver estat aquí amb nosaltres en un dia com el d'avui i per estar present sempre, d'una manera o altra, aquí a la nostra ràdio i a la seva història. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia de la ràdio.
I bé, després de conèixer aquesta última història que ens ha acompanyat en aquesta primera hora del Dia Mundial de la Ràdio, ara connectem en directe amb en Pau Villafanyer, company de Girona FM, per entrevistar la consellera delegada de la xarxa, Núria de José. Endavant, Pau.
Molt bon dia, companys. Doncs sí, avui en el dia R, en el marc del Dia Mundial de la Ràdio, des de Girona FM volem posar el nostre granet de sorra, volem ajudar a posar en valor un mitjà que informa, que acompanya i que construeix comunitat des del territori i què millor per fer-ho que parlant amb Núria de José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, una veu clau per entendre el present i el futur de la ràdio local al nostre país. Molt bon dia, senyora de José. Molt bon dia, Pau.
A veure, per començar m'agradaria preguntar-li, en un món cada vegada més ple de pantalles, per què la ràdio continua sent un mitjà tan viu i tan necessari, especialment des del territori?
Doncs, bàsicament, hi ha diversos motius, però bàsicament perquè la ràdio té una cosa que no té cap altre mitjà, que és aquest efecte companyia, aquest efecte de poder estar amb tu, encara que estiguis fent coses molt diverses. Amb una pantalla a tu et requereix una atenció d'alguns sentits, que no són només el de l'oïda, i amb això la ràdio és impetible.
En aquest sentit, què creu que ha de portar la ràdio local, especialment també, per exemple, amb la feina de la xarxa, que no puguin aportar altres mitjans més globals? Quin paper ha de tenir en l'ecosistema mediàtic actual?
Crec que bàsicament dos, que són els que han donat sentit a la ràdio local, especialment a la ràdio municipal, des de l'any 79, especialment. El primer, i que per mi és absolutament essencial, és la informació local. Crec que això és el que dona sentit a tot plegat. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la informació, és un dret bàsic que tenim, que ens garanteix la nostra llibertat.
I això és tan important a nivell mundial, a nivell estatal, a nivell nacional com a nivell local. I a vegades això sembla que el nivell local sigui menor i ho és absolutament essencial perquè és el que determina la nostra vida.
I poder-nos aportar aquesta veracitat en la informació només ho pot fer en la informació del nostre entorn, en la nostra informació local, només ho pot fer la ràdio municipal. Després hi ha un altre element importantíssim, que és el de la participació, afavorir la participació ciutadana, que amb això també la ràdio municipal és única, ningú altre pot fer aquesta funció que té.
Suposo que en aquest sentit també la ràdio local, les ràdios locals en aquest cas, han de buscar tenir una viabilitat econòmica, no? Perquè també en un context de dificultats sempre costa tirar la seva tasca endavant. Sí, però la viabilitat econòmica generalment hi és quan es fa una feina útil. I jo crec que aquí està la clau. La ràdio local ha de ser útil per la ciutadania. Si tu ets útil...
Generalment trobaràs aquest finançament. En el cas de la ràdio local a Catalunya, majoritàriament, en la immensa majoria de casos, és municipal. Això fa que els ajuntaments destinin una part important dels seus ingressos a mantenir aquestes ràdios. Per què ho fan? Doncs perquè consideren això, que al final estan garantint un dret essencial de la ciutadania.
Per tant, jo ja et dic que la viabilitat no arribarà en cap cas si el mitjà no és útil. I això, especialment els qui la fem, ho hem de tenir molt clar. En un dia com avui, en aquest cas el Dia Mundial de la Ràdio, sent que el mitjà està prou valorat o creu que encara cal reivindicar-lo més?
Crec que cal reivindicar-lo més. Crec que hem de fer veure aquesta importància que tenim. Ens l'hem de creure, primer de tot. I això que dic no és banal. A vegades tinc la sensació que els que hi treballem no hi donem prou importància. Això és essencial. Des de fora no et valoraran si tu no et valores.
I en aquest sentit, permet-me que t'ho teixi, m'agradaria que tu també ho fessis amb mi, la ràdio és proximitat, i crec que entre els qui la fem, i especialment en un dia com avui, això és important. Com et deia, hi ha un aspecte que jo no em cansaré de repetir, que és que la ràdio local no és una escola.
A la ràdio local s'hi aprèn? Sí, esclar que s'hi aprèn, però com també s'hi aprèn a molts altres mitjans. Ha estat el vehicle perquè molta gent prengui un primer contacte amb el mitjà? Sí, però aquesta no és la funció essencial per la qual, especialment insisteixo, els ajuntaments han creat les ràdios municipals.
Per tant, els que treballen a la ràdio municipal o a la ràdio local no estan de pas, sinó que són treballadors de ple dret, són professionals, són periodistes, són tècnics, importantíssims els tècnics, que a vegades també són molt invisibilitzats, són tant de primera com qualsevol altre que treballi a qualsevol altre mitjà. Per tant, això de la ràdio local escola, jo crec que quan ho sentim a dir, a tots ens hauria de fer una pessicada en algun lloc.
Parlant d'aprenentatge, Núria, ja que m'ho permets, he sentit que alguna vegada has parlat d'educació mediàtica. No sé si em podries aprofundir una mica més exactament d'aquesta educació mediàtica que pot tenir el mitjà de la ràdio.
Les ràdios locals des de fa molts anys tenen una vinculació molt directa amb les escoles. Inicialment va ser molt per un tema de poder facilitar que els alumnes aprenguessin habilitats de llenguatge oral, expressió oral, també molt vinculades a les assignatures de llengua catalana. Això amb el temps ha creat un vincle molt important que jo crec que ara hem d'aprofitar per fer una funció social que jo penso que és molt necessària. Pensem en general moltíssima de la gent que treballem a la xarxa, no?
Per què? Doncs perquè, ho deia abans, estem en un context de desinformació molt gran i al final és important que aquesta gent que ha entrat, tots hem entrat de cop, a un entorn digital on ens arriba molta informació, moltíssima informació, a més a més, molta d'aquesta informació que està desviaixada i que persegueix uns objectius que no afavoreixen precisament la nostra llibertat a l'hora de poder triar.
Doncs què hem de fer? Tenim un compromís social també d'intentar educar la ciutadania perquè pugui fer un ús segur en aquesta aproximació a la informació. És a dir, ajudar que els més joves i especialment els més grans, que són els dos col·lectius més vulnerables,
Dubtin, abans ho deia, s'hi referia també a en Jordi Molet, aquesta voluntat de dir, em diuen això, espera un moment, m'ho qüestiono, qui m'ho està dient? M'ho està dient de ràdio local, Val m'ho crec, perquè jo li dono credibilitat, m'ho està dient no sé qui i tal, home, doncs potser que això m'ho agafi amb certa distància.
Per tant, aprofitar aquest lligament històric que tenen les ràdios locals per treballar especialment amb les escoles, per afavorir que els nois i noies tinguin un sentit crític en l'accés a la informació, és que és essencial, és que ens hi estem jugant molt. Mirant el futur, ja per anar acabant, com s'imagina la ràdio d'aquí a 10 anys, per exemple, quin paper creu que hauria de continuar jugant dins la vida quotidiana de la gent?
Doncs me la imagino segurament amb un altre tipus d'aproximació per part de l'oient, és a dir, més possiblement complementant la ràdio lineal amb altres formats, com de fet ja està passant, però almenys com m'agradaria imaginar-me-la és sent essencialment útil, és a dir, que ningú contempli.
anar-se'n a treballar cada matí sense saber què ha passat en el seu municipi i sobretot que pugui tenir això en la seva proximitat aquest mitjà útil que l'ajuda a saber què passa de veritat amb la màxima veracitat en el seu entorn més proper. Perquè penso que no podem fer una altra cosa que treballar en aquest sentit.
Núria José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, gràcies per aquesta conversa parlant del present i sobretot també del futur de la ràdio que continuï bategant amb força des del territori. Pau, permet-me una cosa. M'agradaria tenir un record per a una persona. A la xarxa aquests dies estem de dol perquè ens ha deixat un company que va ser molt important en els inicis de la xarxa, que és en Juanjo Junquera.
i m'agradaria avui des de la xarxa dedicar-li a aquest dia. Ens ha deixat fa molt poquet i tots estem una mica convoguts.
Moltíssimes gràcies, Pau Villafanyer, de Girona FM, i gràcies també a la consellera delegada de la xarxa, Núria de José, per atendre'ns avui en el Dia R i el Dia Mundial de la Ràdio. El programa tot just acaba de començar, però per nosaltres quatre ja és el final. Us recordem que estarem en directe durant tot el matí fins a dos quarts d'una del migdia a la vostra emissora local, la del vostre poble, la que us explica el que passa a casa vostra i avui més que mai fent xarxa amb la participació d'una cinquantena de ràdios que estem amatent en directe al Dia R.
Com veieu, una hora de ràdio dona per moltes històries, moltes vivències i, sobretot, i el que és més important, per conèixer la gent del territori, que és, en definitiva, la que anodreix i fa possible la xarxa. I això, estimades oients, és del que gaudim cada dia i del que tenim la sort de poder fer els que us estem parlant aquesta primera hora, perquè cada vegada és més difícil trobar informació de qualitat i cada vegada és més la desinformació que ens bombardeja dia rere dia, ja sigui via xarxes socials, per la televisió o arreu dels mitjans.
I per això, des de les emissores de la xarxa, fresem i trepitgem literalment carrers i places per saber què és el que passa al nostre territori, per saber el parer de la població en els temes que realment ens són d'interès i per, en definitiva, oferir-vos notícies, històries i entreteniment de qualitat i que de veritat us interessa. On, Andreu? Com heu viscut aquest inici de dia? De fet, un gig diferent del que estem acostumades?
I tant, bastant diferent, eh?, bastant diferent del que estem acostumats a fer a la nostra jornada habitual, però bé, amb la bona igual, eh?, ja està. Va, nosaltres ho deixem aquí, passem al relleu de la següent hora, els companys de Tarragona Ràdio amb en Miguel González i els dona Codinenca amb en Guillem Soler. Salut i ràdio!
Someone found a letter you wrote me on the radio. And they told the world's as high it felt. It must have fallen out of a hole in your rubber and overcore. They never said your name, but I knew just who
Fins demà!