Conexió, servei, llengua, informació, participació, futur, emergències, educació, companyia, memòria, carrer, paisatge, via terra.
Tres minuts passen de les 12 del migdia. Us saludem des de la sala d'actes de la Diputació de Lleida. Som aquí... Ja l'escolteu, eh? Som aquí perquè a Lleida, el Col·legi de Periodistes, des de fa 11 anys acullen una jornada de ràdio conjunta per celebrar aquest Dia Mundial, el Dia Mundial de la Ràdio. Si una cosa té la ràdio, és que ens aproxima a qui la fem i a qui ens escolta. I aquest dia serveix per aproximar-nos a les ràdios de territori encara una mica més.
Avui per Ràdio Rosselló celebració doble. Un any més som aquí participant de la iniciativa del Col·legi de Periodistes, però també ens ocupem d'aquesta franja horària per la xarxa de comunicació local que celebra avui el dia R durant tot aquest matí. Per això volem saludar a la resta d'emissores que ens estiguin escoltant ara mateix, sintonitzant des de fora d'aquesta sala d'actes de la Diputació de Lleida, des de les ràdios de territori. I felicitar-les també des d'aquí perquè avui és el nostre dia.
La ràdio ha estat el mitjà que millor s'ha adaptat a totes les innovacions tecnològiques arribades fins al moment. I avui som aquí precisament per conèixer com la intel·ligència artificial ha irromput en el panorama mediàtic, però sobretot en el nostre camp, en el de la ràdio. En parlarem. I per obrir el programa avui,
Tenim tertúlia de luxe per parlar de ràdio en majúscules, de fet, i per què no dir-ho, l'èxit d'aquesta jornada lleidatana de professionals de la ràdio i d'emissores de tots els àmbits. Així que som-hi, reveu salutacions de qui us parla a aquesta hora, Laura Alcalde. Som-hi, arrenquem.
Avui em fa molta il·lusió saludar una de les persones més importants del panorama radiofònic català. Una dona de ràdio, de cap a peus, que enyorem i molt perquè encara la busquem, alguns de nosaltres, pel dial.
Els paisatges, els pobles i les ciutats es poden contemplar des de molts punts de vista. Un, el que us proposem aquest matí, és el de què n'han dit els escriptors que hi han situat. La saludo. Neus Bonet Vagan, bon dia i gràcies per ser des dels estudis de la xarxa travessera de les Corts a Barcelona i felicitats pel nostre dia. Moltes felicitats, bon dia i moltes gràcies per convidar.
Neus, escolta'm, ara tenim aquí l'alumnat de l'Escola FEDAC de Lleida. Ara és ràdio de veritat. Compartim espai radiofònic, però no espai físic, perquè aquesta és una de les innovacions tecnològiques que sempre ha estat al costat de la ràdio, la de poder conversar amb algú que no tens a la vora. Neus, te'l sents? Un dia de celebració, tu, avui? Sí, molt, molt.
Tu ara deies que m'enyoràveu, gràcies pel detall, jo també enyoro, no tant el micròfon com les persones, com els oients, aquella relació que hi acabes tenint. Sí que ho enyoro. Sí, eh? Ara que estàs jubilada, sabem que els jubilats de vegades teniu més feina que mai, eh? No sé si trobes a faltar el mitjà, entenc que sí, eh? Sí, una mica sí.
Sí, i en dies com avui encara més, perquè et trobes amb molts companys, molta gent que t'escriu, les felicitacions, aquelles fotografies que avui tothom està penjant de quan era jove i va començar. La majoria, aquest matí també ho dèiem, tots hem començat amb una emissora de proximitat. Per tant, és un d'aquells dies que emociona. I trobo a faltar, ja et deia, no tant al mitjà que sí, perquè tinc alguna tribuna, és veritat que m'he jubilat, però he d'aprendre a dir que no, perquè estic fent 2.000 coses...
I com a presidenta de Ràdio Associació de Catalunya sempre tens, però trobo a faltar els companys, la veritat. És que al final la ràdio, jo posava a l'Instagram, a la ràdio la vida una mica la família, perquè es crea aquesta família de ràdio en realitat. No sé si t'ha donat temps, Neus, en aquest poc temps que portes, diguéssim, oficialment jubilada, d'examinar una mica tot allò que has fet en el món de la ràdio, perquè la bona part de la teva trajectòria està dedicada al món de la ràdio.
No, és un dels exercicis que tinc pendents. Vaig pensar que ja ho faré amb més calma i amb més tranquil·litat. Sí que estic buscant alguns dels enregistraments que encara conservo, si encara es conserven perquè tinc casets i tinc coses de fa molt de temps, deixem-ho així.
Però és un dels exercicis que tinc pendents, perquè és veritat, i vosaltres ara en parlàveu, de com hem viscut, sobretot la meva generació, per dir-ho així, l'evolució, sobretot tècnica, tecnològica. Hem començat amb un revox, després vam passar el caset, el minidisc, el CD, després internet, i ara amb la intel·ligència artificial, i ens hem hagut d'adaptar
i conèixer tot aquest canvi tecnològic. I llavors crec que mereix una reflexió molt serena. Fer com aquest currículum de tota una vida radiofònica, gairebé 45 anys.
Déu-n'hi-do. No sé si entrarem en tot el tema de la innovació tecnològica, en com ens ha ajudat la tecnologia a fer ràdio, però sempre partint de la base que qui fa la ràdio són les persones, els professionals, i per tant sempre respectarem aquest principi bàsic. Sempre, sempre, sempre. La base de la conversa serà aquesta, sempre conversem, ens parlem els uns amb els altres i per tant ho metem per ràdio, però són les converses, és el contacte amb la gent, és la proximitat en definitiva.
Per fer una mica més de professió, Neus, tu diries que la ràdio és un producte de primera necessitat informativa? Sí, rotundament sí. A més a més es va veure fa poc, bé, fa un temps amb la pagada. Tots buscàvem què estava passant i tots vam haver de recórrer fins i tot...
transistors antics amb piles o sigui que sí, sí i a més a més les persones que a més a més hem viscut i ens hem impregnat de la ràdio des de casa jo vaig pensar que faria el sal a casa la mare i l'àvia sempre tenien la ràdio posada mai em vaig pensar que un bon dia hi entraria però el dia que hi vaig entrar per primera vegada vaig estar claríssim que no hi volia sortir de fet no he canviat d'empreses en diferents etapes de la meva vida però no l'he deixat mai la ràdio
De fet, ens passa una mica això, que ens tornem una mica radiodictes. Jo recordo, i ara em permetreu que faci una mica de remember de temps universitaris, quan nosaltres vam entrar molta gent volia dedicar-se a l'audiovisual. La tele era una cosa que cridava molt l'atenció a moltes persones, d'altres que no volien ni veure-la, no? Però no sé si creus tu que per haver fet ràdio, no? D'alguna manera, i a mi em sembla que sí, ja t'ho avanço, eh?
et dona un aprenentatge que és aplicable a altres sectors mediàtics que no pas altres mitjans no t'ho donen? És a dir, qui ha fet ràdio, d'alguna manera, pot adaptar-se a la resta de sectors? Sí, jo crec que sí, perquè el fet de fer preguntes a la gent i d'acostar-te a la gent i de buscar la informació...
és igual en un mitjà que en un altre, és el que canviés el lloc. El que passa és que jo penso que la ràdio té aquesta immediatesa i també té el que la fa molt gran, que és aquesta proximitat i aquesta possibilitat de no haver d'estar enganxat en una pantalla
i poder fer altres coses, jo crec que continuen sent els grans mèrits de la ràdio, per tant, rotundament, sí, jo crec que, i a més a més, molta gent que ha començat a la ràdio, ha fet després el salt a la televisió, o ha passat, o ha conjuntat, ha fet una cosa i ha fet una altra, i hi ha gent que no ha fet mai, com és el meu cas, no he fet mai tele, m'ha interessat sempre molt més la comunicació per ràdio, però jo crec que es pot fer, s'ha de fer.
Neus, tu has estat de gana del Col·legi de Periodistes. En el teu mandat, si no m'equivoco, la Junta del Col·legi a la demarcació de Lleida, ja fa 11 anys, vam engegar aquesta celebració conjunta del Dia de la Ràdio aquí a la seu... De fet, fa 11 anys... Teníem un home molt inquiet de presidenta, llavors, a la delegació de Lleida, que era molt insistent i que, a més a més, sempre té projectes al cap, que es diu Rafa Jimena, i ho va proposar, i jo, als ulls com a plats, vaig pensar, home...
I tant que sí. A més a més, era una proposta de fer el Dia Mundial de la Ràdio, la ràdio a Lleida, i la veritat és que en tinc un gratíssim record.
La màgia de la ràdio, Rafa Jimena, bon dia i feliç dia. Molt bon dia, Laura, molt bon dia, estimada Neus. Rafa, una abraçada. Com va anar això, Rafa? Hem de recordar que aquest dia, d'entrada, hem d'explicar que porta el nom d'un dels presidents del Col·legi a Lleida, ha anomenat el Dia Mundial de la Ràdio Memorial Josep Lluís Cadena, que ens va deixar el 2023, precisament perquè també va ser un dels homes que va remoure tota aquesta iniciativa.
Sí, la veritat és que quan vam construir aquesta junta de demarcació del Col·legi de Periodistes a Lleida, buscavem espais de trobada on la professió ens poguéssim trobar de tu a tu entre professionals de diferents mitjans, de diferents medis, de diferents activitats, però que teníem aquest eix del codi dentològic, del servei a la societat, de la formació periodística...
i d'aquesta vocació servei una mica al centre i poder compartir aquestes experiències i a partir d'aquesta professió també creixer com a persones. Llavors atacar aquesta intenció, aquesta estratègia per mitjans va ser una cosa que ens va ajudar molt per medis.
perquè recordo que el Dia Mundial de la Ràdio va ser la primera que van muntar, però va venir després el Dia Mundial de la Tele, el Simpòsit Llibertat de Prensa... O sigui, vam buscar generar i celebrar a Lleida una sèrie d'esdeveniments anuals que ens servia una mica com a encoratge per poder trobar-nos, parlar i entre tots créixer. La veritat és que ara recordaves a Josep Lluís, Josep Lluís va ser una de les persones que va formar part d'aquest primer nucli,
amb Roser Pereira, Jesús Riverola, David Velasco, amb tanta gent del món de la ràdio de Lleida, que vam dir d'encetar aquesta aventura i que estic molt content, perquè fem uns anys ja que es fa.
És que és una d'aquelles coses que, ara que vivim tots en aquest món tan estressat, que anem tots tan ràpid, que no tenim temps de fer res, doncs el dia 13 de febrer és un dia que a Lleida guardem amb molt de carinyo tots i totes per venir i fer aquesta programació conjunta. Jo crec que és un gran mèrit poder tirar endavant això. Recordo que crec que l'UNESCO va declarar el Dia Mundial de la Ràdio el 13 d'abril el 2012, crec.
I nosaltres, el 15, ja estàvem celebrant el Dia Mundial de la Ràdio amb totes les emissores de la demarcació i amb una programació conjunta en la qual cadascú feia el seu programa, però que ficava en comú tota aquesta diversitat i pluralitat de mitjans que la veritat és que en una societat tan polaritzada amb el que sembla que la gent no es pugui ficar d'acord, va ser un orgull per Lleida poder celebrar aquesta trobada i que s'estigui mantenint.
la feinada de tirar-lo endavant, però sobretot que es mantingui, que tinguem els professionals amb aquesta agenda guardada sempre el dia 13 de febrer. Neus, ens permetràs que traguem pit perquè no passi enlloc més això a Lleida, des del que estem fent avui a Lleida i el que portem uns anys fent.
No, i una miqueta, com deia ara en Rafa, pel fet que costa molt de posar d'acord tothom. És obvi que les emissores competeixen, les empreses tenen interessos diferents i a vegades quan vols sumar costa una mica. Per tant, jo crec que té més valor que mai. Podem treure pit tots, especialment vosaltres, els periodistes a Lleida,
que ho heu fet possible, i com bé deies, eh, Laura, no és només una flor d'estiu, sinó que es manté, i a mi això, sobretot, també és en homenatge a en Josep Lluís Cadena, que va ser, a banda d'un magnífic company a les juntes, una persona també molt de ràdio, sí, sí.
Avui ens fixem en la intel·ligència artificial, companys. Hi creieu en les possibilitats de la intel·ligència artificial dins el camp de la ràdio, Neus? Començo per tu? Sí, sí que hi crec, per què no? De tota manera, t'explicava abans amb tots els processos tecnològics que hem viscut...
És veritat que aquest dia comencen a ser eines molt sofisticades, però la veritat és que és una eina tècnica que programen les persones, perquè a vegades, no sé, derivem cap a la ciència-ficció i ens pensem que la intel·ligència artificial va sola. És veritat que pot fer moltes altres feines i que les controlen les grans tecnològiques que a moltes coses no els interessen. Però dit això, jo crec que pot ser una gran ajuda en feines que fins ara havien de fer persones i són molt més mecàniques, no?
Rafa, com ho veus? Jo el que considero és que la ràdio sempre ha estat el medi de comunicació que més ha sapigut treure i aprofitar les tecnologies. El medi que sempre se deia que estava amenaçat, que l'estrella mataria... La matava en cada dos per tres.
i que no ha hagut manera que cap medi pugui estar tan al dia com està la ràdio, tan fort com està la ràdio i tan resilient i amb una capacitat camaleònica d'adaptar-se a la situació com és la ràdio. O sigui que vull pensar que sense saber tant de ràdio com vosaltres dos, que clar, al costat de vosaltres dos és el món de la ràdio que no teniu tant assimilat, jo no vinc del món de la ràdio.
les meves experiències són més minces en el món de la ràdio, però sí que des de fora observo com la capacitat dels podcast, la capacitat de les ràdios a mida, totes és... Ara mateix pots escoltar la ràdio local de qualsevol punt del món viatjant, perquè gràcies a la xarxa la ràdio ha sabut aprofitar això, no? Està de viatjar a l'estranger i continuar sentint el magazín o la tertúlia local del teu poble. I crec que això és un gran avanç.
La veritat és que hi ha coses que a mi sí que em fan cert respecte, i ara ja fico una mica d'igualvia. Hem escoltat cròniques llegides per la IA, veus fins i tot, talls de veu d'algun polític que no ha resultat ser un polític, sinó que ha resultat ser una veu creada per IA. Això us genera què? Què us genera?
No vull dir por, perquè potser no és por, però sí que genera cert... Bueno, hem d'estar molt amatents a aquesta qüestió, entenc Neus. Sí, hem d'estar amatents, sobretot per respectar l'autoria, els drets d'autor de les persones que fan això i d'aquestes intel·ligències artificials d'aquestes eines que ho copien sense citar o sense respectar aquests drets d'autor. El que hem d'estar és molt amatents en defensar que les eines funcionin segons nosaltres necessitem, no segons ens volen condicionar de determinada manera.
L'eina és genial en molts aspectes. I ara estava escoltant aquest programa conjunt que esteu fent a la xarxa i hi havia una persona que feia la reflexió de dir, fins ara els redactors feien una feina, per exemple, a les redaccions específica, doncs ara hauran d'aprendre molt a preguntar-li la intel·ligència artificial. De fet, buscar informació ha estat una feina que hem fet sempre. Ara la fem amb una eina més potent. Hem d'estar amatents i sobretot, ja et dic, per respectar els drets d'autor i l'autoria de les persones que...
que fan la feina perquè és fàcil copiar, però copiar i plagiar s'ha fet sempre, també. Jo crec que en aquest sentit sempre ho diem, no?, que tota la tecnologia que ens pugui aportar a l'AIA no deixa de ser unes eines que és com els gabinets, no?, que poden causar l'amor i a la vegada fer el plat gastronòmic més emocionant i que ens porti els records de la infància, no? El Rafa es compri cap a casa, eh? Sí, ara ho va dir. És la mateixa...
És la mateixa eina, no?, un gabinet. Però el que sí que sé és que amb més poder, per dir-ho d'alguna manera, amb més capacitat que ens dona la tecnologia, és major la responsabilitat que hem de tenir a l'hora d'utilitzar-la, no?
I vaig més enllà. I és més important encara la feina dels i les periodistes, ho dic perquè qui estigui pensant que la intel·ligència artificial pot acabar substituint algú, em temo que no serà la nostra opinió, no? No, això és com que la xarxa eliminaria el paper i mai hem fet tants papers com ara, no? Mai hem imprès tants papers com s'imprimeixen ara. És molt fàcil ara imprimir paper. No, jo a el que em referia al tema de poder, primer, que les persones seran claus per marcar aquesta ètica i aquesta deontologia en l'ús de la tecnologia,
Segon, la responsabilitat que tenim tots de lluitar contra la mala praxis d'aquesta tecnologia. Estic parlant d'educació mediàtica, en què el col·legi de periodistes també està molt compromès des de fa anys, i amb el programa de premsa a les escoles que ha anat evolucionant cap a aquests tallers d'educació mediàtica, de lluitar contra els fakes, perquè si són fakes no poden ser notícies, o sigui, no ens agrada parlar de falses notícies.
si és fals no pot ser notícia, si parlem de les falsetats, anar contra les mentides, anar contra les falsetats, i en el món tecnològic tindrem que veure això, pels drets d'autor, perquè aquell àudio que estem escoltant sigui realment un àudio real i que no sigui mentira, i tot això ens dona més responsabilitat, més exigència, i alguna cosa que ha de ser compartit pel professional i per la societat que l'escoltà.
Com deia ara la Laura, periodistes, evidentment, com el client de l'últim Congrés de Periodistes, són més necessaris que mai. La IA no sortirà al carrer, la IA no té sensació de proximitat, la IA no té empatia. Això ho farà una o una periodista sortint al carrer i buscant-se la vida, buscant la notícia i volem l'explicar. Per tant, això, controlem la IA, però ha de ser una eina que ens ajudi. Mai podrà substituir el periodisme.
No sé si creieu que parlant avui que fem un homenatge a aquest dia mundial de la ràdio, no sé si creieu que la ràdio és un dels mitjans més fiable, ho dic perquè, per exemple, venint ara d'on venim, aquesta alerta de vent del dia d'ahir, el seguiment de les diferents vagues que s'han generat en els darrers dies, seguint tot el cas de Rodalies, diversos temes, quan anem a buscar aquella informació que necessitem al moment, és a dir, quan agafem el cotxe, quan sortim de casa, quan anem a treballar,
Al final el que poses és la ràdio, no? Això fa que la ràdio tingui aquest punt més, què creieu? Jo crec que és la que té més immediatesa i per la seva realitat tècnica la més assequible per poder fer una informació de qualitat propera i immediata.
Sí, sí, sí, indubtablement. A més a més és això, tu pots estar conduint i escoltant la ràdio i pots fer moltes altres coses mentre escoltes la ràdio. I com, clar, m'ho preguntes a mi, que no sé llevar-me i tenir la casa en silenci, per dir-ho així. El primer que faig, poso i vaig variant, no? Ara aprofito i faig molt de zapping radiofònic per descobrir això. I que hi ha molta gent...
que fa el mateix, i que si ho fessin més a casa, potser, la gent jove, que també parlem, quan parlem de la gent jove els posem tots en el mateix sac i no és veritat, també potser escoltarien, o sigui, tindrien més familiaritat amb el que és l'escolta de ràdio. Ens ens salva molt, com ara deia també en Rafa, en Rafa Jiménez, l'educació mediàtica, és a dir, hi ha moltes escoles que utilitzen la ràdio com a eina educativa, i això serveix moltíssim, la veritat.
De fet, tenim públic avui escolar, no sé si pregunta així a grans trets, a veure si els escoltareu, eh? No sé si escoltem la ràdio. Escolteu la ràdio? Clar, guanyem més el no que el sí, eh? Tinc aquí la meva companya Maria Gateu que s'incorpora a la conversa. I per què no els he preguntat si escolten podcast? Que escolteu podcast? A veure, hi ha més sis que nos. Hi ha més sis que nos, és veritat. Tenen 13 anys, no? Al voltant de 13-14 anys, clar. La ràdio, l'escolteu al cotxe, entenc, eh? Sí.
Sí, i perquè la posen els vostres pares i mares i familiars, oi? Menys mal, perquè si no, d'aquí no sortim vius, eh? En qualsevol cas, jo crec que el tema dels podcasts sí que és cert, no? Que els atrapen, no? I la ràdio no només s'adapta als temes tecnològics, sinó que a més li dona una volta i també s'adapta als públics, no? És com el boig de poder. I és construcció sonora, per tant és...
La creació d'imatges auditives és acostumar a crear-te la teva pròpia ficció en funció del que escoltes, a banda de la informació que et pugui donar el propi podcast. Jo crec que ajuda molt. Hem de reforçar aquest missatge, no?, que la ràdio és garant.
Penso que la ràdio és el mitjà que més se sembla a la lectura, perquè al no tenir una imatge facilitada, com en tot l'audiovisual, afavoreix que sigui el receptor, l'oient, el que se pugui generar una imatge del que està escoltant, i amb la riquesa del que és el relat d'àudio, que és, diguem, que té més inputs que quan tu llegeixes, que ets la teva pròpia veu, no?
I en aquest sentit crec que la ràdio és màgia, ho ha sigut sempre, ha connectat sempre tant en moments com són la nit, com és la primera del matí, i que aquests joves que diuen que no han escoltat la ràdio, potser jo a la seva edat tampoc escoltava la ràdio si no era per sentir música,
I una vegada que ja escoltava la música va ser més tard quan em vaig començar a veure la necessitat de poder estar informat, connectar amb aquest boletín que ara ja podeu escoltar-lo a qualsevol hora perquè podeu tirar enrere a la plataforma, anar a la carta...
I jo crec que és un luxe comptar amb un panorama i que hem de cuidar tot aquest ecosistema de ràdio, sobretot la ràdio local, la ràdio petita, la que sembla que no té mercat i que ha de ser responsabilitat de tots donar-li oxigen. I el bo és que s'adapte al cap i a la fi. És un mitjà que, si ets més petit, més gran, si la teva vida està plena de coses a fer, pots posar-te a la ràdio i t'acompanya. I això és molt bonic. Quan se celebra un dia es demana un desig.
Un desig per la ràdio, el tindríeu al cap? Us deixo pensar. Neus, què creus? Doncs mira, l'any 24 vam celebrar el centenari de la ràdio per 100 anys més, com a mínim. Escolta'm, per 100 anys més o més, la fa. Doncs mira, el meu desig és que tot aquest públic jove que ens acompanya descobreixi tota la màgia i tot el valor que té la ràdio i que quan els tornen a preguntar de quants anys tothom o la gran majoria pugui dir que escolta la ràdio cada dia.
o algun futur periodista, o comunicador, o podcaster, o vés a saber en què s'hauran convertit les feines aleshores. En qualsevol cas, de ràdio. Me quedo de seguida amb la Maria, perquè vull parlar amb ella, que ens ha d'avançar moltes cosetes, però deixeu-me que agraeixi i molt...
Avui a la Neus Bonet Vagant ser als estudis de la xarxa, la travessera de les Corts a Barcelona. Neus, per nosaltres ets un referent. Per tant, gràcies per ser-hi, per acceptar sempre i per no dir-nos mai que no. Mai que no. A la ràdio i als companys, mai. Mai hi haurà un no. Moltes gràcies per convidar-me.
Gràcies. Li fem un aplaudiment a la Neus? Vinga, va, som-hi. Moltes gràcies. Gràcies, Neus. Una abraçada gran. I també vull agrair-li molt al Rafa Jiménez que ens hagi acompanyat avui. Rafa, què? Com acabes de celebrar el dia d'avui? Amb Ràdio Posada, eh? Amb Ràdio Posada i amb ganes de compartir una estona també després al vespre amb els companys.
Un petó mal fort, Neus, estimada. Igualment, Rafa, una abraçada. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Em quedo amb la Maria Gateu. Maria Gateu, escolta, en mot de connexió, això, una mica, perquè avui a la tarda tenim l'Aquí a l'Oest, el magazín, en aquest cas, també que ha produït per la xarxa amb les ràdios de territori.
Hem centrat en la IA, oi? Home, òbviament. Ràpidíssim, eh? Òbviament. De fet, amb set ràdios que fem aquest magazín i tindrem convidats de luxe, tertúlies, també fins i tot un claustre, que és la nostra secció estrella, no? A l'hora del pati, de l'Aquialoés. I perfecte, eh? A partir de les quatre i fins a les sis. I fins a les sis. Gràcies. Gràcies, Maria. Us esperem a la sala d'actes de la Diputació. Nosaltres que seguim amb aquesta programació especial. Des de Lleida, una salutació. Adéu-siau, que vagi molt, molt bé.
La xarxa de comunicació local.
Dies fets de carretera, hores dures com l'asfalt.
I jo es tapa cap i vaig a la grisa soledat. Ralles blanques obsessives damunt dels vidres fumats. Tal com vaig cremant benzina, cremo vida, cremo sang. Com un cowboy solitari sempre estic lluny de la llar.
Sortim de les meus amigues que conec quan el dial. Sols m'acompanya la ràdio que dispara com un colt. Sols m'acompanya la ràdio i el seu cor de rock and roll. Sols m'acompanya la ràdio que em vaig regalar aquell juny.
Sols m'acompanya a la ràdio i totes les seves cançons em parlen de tu. Em parlen de tu, de tu.
Sols m'acompanya a la ràdio, que dispara com un colt. Sols m'acompanya a la ràdio, i el seu cor de rock and roll. Sols m'acompanya a la ràdio, que em vas regalar aquell juny. Sols m'acompanya a la ràdio, i totes les seves cançons en parlen de tu.
Parlem de tu, de tu.
Proximitat. Conexió. Cervell. Informació. Participació. Emergències. Educació. Arrels. Crita. Memòria. Carrer. Paisatge. Guia R.
Molt bon dia, us parla Núria Mora. Remprenem nou aquest programa especial del Dia R, motiu del Dia Mundial de la Ràdio. Una salutació especial de les emissores que agafem el relleu en aquesta part del programa. Ràdio Tortosa, Delta.cat, Emposta Ràdio i La Plana Ràdio des del campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgilia Tortosa.
i amb el control tècnic de Javi Falcó. En aquesta mitja hora parlarem de les emergències provocades pel canvi climàtic i de la importància de la ràdio com a mitjà de referència per informar-ne molt bé a la ciutadania. A les Terres de l'Ebre, David Benito, ho sabem bé, això, no?
Bon dia, Núria. Sí, sense anar més lluny, el passat 2025, l'agenda mediàtica va quedar marcada per l'incendi de Pauls i dels aiguts de Montserrat i del Baix Ebre. Davant aquestes emergències, les ràdios locals de les Terres de l'Ebre hem estat fonamentals per explicar en directe allò que estava passant.
L'incendi de Paúls, que afecta a prop de 2.900 hectàrees de terreny, majoritàriament, com dèiem, forestal, un 33% de les quals dintre del parc natural dels ports, el foc ha obligat, també ho comentàvem, a confinar unes 18.000 persones de diversos municipis. A Paúls el dia ha començat amb el foc encara actiu i un vent intens que continua complicant les tasques d'extinció. El confinament es manté de manera estricta, els carrers són completament buts,
i només s'hi veuen membres de les ADFs i del personal municipal que treballa per garantir la seguretat dels veïns i veïnes. Un faci, companys, aquestes eren les paraules de l'alcalde de Pouls, que ara està fent una valoració. Donem la notícia d'última hora, això també ha acabat fa pocs minuts, està la roda de premsa, on donaven per estabilitat al 100% aquest incendi de Pouls que crema des de fa un parell de dies. El mas de Barbera ens ha resistit el pas dels aigüats sense danys al nucli...
L'aigua ha posat a prova camins, serveis i punts sensibles com barrancs propers a zones escolars i esportives.
Tres veus municipals apunten urgències i possibles solucions. La xarxa de camins concentra la major part dels danys i les mirades es posen en solucions que aguanten temporals.
Esta feina dels professionals dels mitjans de les Terres de l'Ebre ha estat reconeguda recentment pel Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el Premi Talent 2025, atorgat per la demarcació a Brenca. Este és un premi que cada any es dona a periodistes concrets del territori per reconèixer la seva tasca durant aquell any. De manera excepcional, el guardó de 2025 ha estat concedit de manera simbòlica a tots els professionals que van cobrir les diferents emergències. Josep Baudí és el president de la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El Premi Talent, el reconeixement del Col·legi de Periodistes, nit del 7 de juliol a foc a Paús, 12 d'octubre, inundacions al Montsià, la força del periodisme de proximitat. Ho vaig defensar a la seu del col·legi que es tenia que fer un reconeixement als periodistes de proximitat que estaven aquí
patint fum, jugant-se algunes vegades al físic i també plens de fang explicant el que estava parlant. Després va vindre algú, jo com ja acabo, diré el que penso. Després va vindre algú el que volia donar-nos lliçons de periodisme d'una cadena pública i això sí que no.
Queda demostrat que les emergències són cada cop més freqüents i sense cap mena de dubtes, el canvi climàtic és una de les principals causes. Les companyes de Delta.cat, Diana Marisal Prieto, han parlat amb Carles Ibáñez, que és el director del Centre de Resiliència d'Eurecat. Molt bon dia a totes dues.
Bon dia, companys de Ràdio Tortosa. Així és, Carles, ens dona una visió molt clara del que ha passat últimament al territori. Des del centre de resiliència, des del centre de resiliència, el que ha passat estos últims mesos a les tares de l'Ebre, ells ho interpreten com un canvi estructural en el clima? Bueno, són signes molt clars d'acceleració del canvi climàtic, que és una cosa que ja estava previst, que és per decadar.
era una dècada important a nivell d'intentar evitar els efectes com de notar-los, no? I sobretot aquesta accentuació dels events extrems, dels esdeveniments meteorològics extrems, no? Hi ha sigut una sequera, no?, que vam patir una sequera molt important, com això, evidentment, condiciona coses com els grans incendis. Ara, de sobretot, s'ha desencadenat una fase de pluges molt denses, no només a Catalunya, estem dins de tota la persona ibèrica amb pluges que pràcticament no s'ha viatges mai, per tant,
és un símptoma d'acceleració del canvi climàtic. Tot sembla indicar que és un canvi substancial del règim climàtic que portàvem, no?, dels anteriors dècades. Sembla que aquests últims 10 anys, bàsicament, està veient una transició, però no podem estar del tot segurs d'exactament quin clima tindrem en les pròximes dècades fins que no passi una mica més de temps. També és veritat que anirà canviant més ràpid, no?,
d'un clima bastant més estable i ara, com aquest canvi és ràpid, tampoc podem dir que el que estem patint aquests 29 anys sigui representatiu del que patirem els següents 10 anys. Aquí potser ens hem de... La nova normalitat, per dir-ho així, és que tot canvia d'una forma bastant permanent.
Sembla que ja no podem parlar d'episodis aïllats i que la preparació del territori ha de canviar. I què ens diu Carles sobre els episodis més recents, com l'incendi de Pauls o els aiguats d'octubre? Doncs que ni puntuals ni molt extrems, això ens diu. Els aiguats ens indiquen l'accentuació dels extrems, és a dir, tindrem o estem tenint períodes de queda més llargs, temperatures de calor més llargues i més intenses, també a nivell de pluja és el mateix.
Tenim, quan arriba una situació d'aquest tren de borràs, que després tenim... És molt... Variants, no? El reflectint està en quantitat més gran d'energia que l'atmòsfera està a la conseqüència dels casos d'efecte hivernacle que anem acumulant, no ho oblidem, perquè és important, perquè anem cremant combustibles fòssils, seguim cremant molt de petroli, de carbó,
És natural que aquest és el que està provocant aquesta situació. No estem preparats per aquesta situació, clar, no la teníem prevista. Quan se van construir les infraestructures, per exemple, això no s'havia previst, no s'havia pensat. És un doble problema ara mateix en un tema, per exemple, dels aiguats, perquè són un dels episodis més extrems de pluja que tenen més capacitat de provocar danys,
conjuntament amb les infraestructures que ja s'estan envellit perquè ja fa la majoria moltes dècades que s'han construït. I per tant, les pròximes dècades coincidirà un període en el qual molts de les infraestructures públiques i privades que s'han construït, edificis, carreteres, ponts, embataments, preses, s'estaran començant a deteriorar i al mateix temps els efectes del canvi climàtic, les llavissades, les riuades seran més intensos,
Clar, encara hi ha mancances d'evidents, i pel que sembla tot anirà més. I a dia d'avui jo me pregunto si estem preparats per afrontar aquestes emergències, que no només freqüents, sinó també és el que dius tu, evidents. Segur que Carles Ibáñez, com a director del Centre de Resiliència d'Eurecat, té la resposta. La resposta és ojalà, no? Vull dir, teòricament ara sabem quines coses estan passant o poden passar,
tenim sistemes d'alerta, tenim sistemes d'alarma, com a mínim sabem que això pot passar i els governs estan ja com a molt més conscients d'aquest situació que ens poden produir. Això no treu que no estem encara a un nivell de preparació com els altres països que tenen més tradició de estar preparats per situacions de catastrófica.
Veiem que els avenços hi són, però encara cal seguir treballant per millorar la resposta. Exacte. Segons Carles Ibáñez, això és el que cal tenir en compte. Bueno, el que s'ha fet, bé, jo crec, sobretot, és assumir, o sigui, fer cas, jo crec, cada cop més els tècnics, els científics, sobre la gravetat del canvi climàtic, estar com conscient i començar a preparar-se per als efectes, i crec que estem...
fallant sobretot en atacar les causes, que és la reducció de les emissions, la transició energètica, la massa lenta, en fi, encara estem emitint molt més gràcies a aquestes coses que hauríem d'Emic3 ara ja. I per tant, per part d'anar a solucionar els problemes que generen el canvi climàtic, anem part, i per part de l'adaptació comencem d'alguna forma a preparar-nos
hi ha reaccions, però a vegades inclús impediments legals, com el fet que, per exemple, en situacions de catàstrofe, els pressupostos destinats a zones catastròfiques o obres d'emergència, com està passant a València, resulta que obliguen a reconstruir les coses tal com estaven. És un desastre, això, perquè és la garantia que tornarà a passar igual o pitjor, és a dir, aquests diners...
des d'anys catastròfics i d'emergència haurien de servir per no tornar a reconstruir les coses tal com estan, sinó reconstruir-les d'una forma diferent més adaptades per evitar aquests problemes que estem patint. Per tant, cal més fluïdesa i optimització en la coordinació. Segons el que ens ha explicat Carles, sabeu que sí, per Sarsal, també ha tingut paraules per a nosaltres, els mitjans de comunicació local i especialment la ràdio Companys.
Situacions d'emergència crec que són fonamentals. Els mitjans locals són els que coneixen més el territori, coneixen més també els ciutadans, per això els ciutadans també confien més en la informació, que pot ser més fiable, perquè és de quilòmetre zero, i jo crec que els mitjans locals són fonamentals per a aquesta situació. Ràdio, possiblement encara més en situacions de catàstrofe, perquè si marxa, per exemple, el corne elèctric, és l'únic mitjà o el més fiable per intentar tenir informació
més o menys, bastant actualitzada o molt actualitzada del que està passant, no? I, per tant, és una part fonamental d'un kit de supervivència en situacions molt crítiques. Un missatge clar, planificació i adaptació, dos conceptes claus davant el canvi climàtic. Així ens haurem d'adaptar a aquest canvi climàtic i protegir-nos dels seus efectes, gràcies, Diana i Cel.
D'això ens hem parlat la companya Sílvia. Bon dia, Sílvia. Bon dia. Davant situacions catastròfiques, els ajuntaments, els alcaldes, però també operaris de protecció ocil, la policia local o la brigada, a banda dels mitjans de comunicació com les ràdios, estan a la primera línia. Ells són els que han de resoldre situacions que sobreparen qualsevol quotidianitat. En unes hores salten pels aires els hàbits i el pols habitual d'una ciutat.
El passat 29 de setembre, a Emposta hi van caure gairebé 300 litres per metre quadrat d'aigua en 24 hores. El desgavell que significa això per a la vida quotidiana d'una ciutat mitjana, en matèria de gestió d'emergències a l'espai urbà, inundacions de baixos d'edificis o talls de camins i carreteres, se li va sumar a la urgència d'haver d'atendre de cop i volta centenars de persones que arribaven a la ciutat atrapades pels aigüats en carreteres properes.
Aquell dia es va posar de manifest la necessitat d'una coordinació extraordinària per organitzar tots els esforços que caldrien davant la realitat. Havien quedat tallades simultàniament la carretera C12, l'autopista AP7 i la Nacional 340. Esta situació va derivar en l'entrada massiva de 5.000 vehicles al nucli urbà obligant a habilitar pavellons i empreses privades per donar aliments i això pluc als atrapats. Així ho recorda l'alcalde d'en Posta, Adam Tomàs.
Penseu que van tallar al mateix temps la C2, van tallar l'autopista, la Pesat, i van tallar la Nacional 340. Per tant, en posta es va quedar totes les sortides, és a dir, tota la gent va entrar en posta. Això va provocar que tinguéssim en un moment determinat més de 5.000 vehicles entrant a la nostra ciutat, moltes d'elles vam ficar pel polígon de l'Oriola, vam coneguir que ens obriguessin un parell d'empreses, com era Gros Mercat,
També van obrir NAZ, la campada de NAZ, per poder posar en un lloc més elevat els vehicles. Molta gent va posar pel puro de Tosses i nosaltres vam habilitar el pavelló. En el pitjor moment de l'emergència van haver de recórrer amantes de residències locals perquè el material de protecció civil tampoc podia arribar. L'alcalde va reclamar aleshores la creació d'un centre logístic d'emergències a les Terres de l'Ebre per atendre amb més eficàcia situacions com la del setembre.
No nosaltres, és a dir, les coses d'emergències no disposem al Terres de l'Ebre de cap centre humanitari per poder pegar mà. En aquell moment ens van vindre més de 500 persones a aquell pavelló i gràcies de Creu Roja vam agafar mantes de la residència de Gent Gran, gràcies a l'hospital també, a la residència d'esportistes, i clar, quan vam demanar ens van dir, estan portant-ho des de Tarragona, i diuen, però si no podran passar.
Amb les emergències cada vegada més sovintejades, salten també pels aires les finances municipals, pels danys reiterats sobre infraestructures que cal arranjar tan aviat com siga possible. Això obliga els ajuntaments a avançar diners que triguen en arribar i, per tant, els efectes triguen molt temps a esvair-se del tot també en les economies locals. Per tot plegat, Tomàs demana un pla únic d'obres i serveis...
similar al dels aprovats arran de les barrancades de l'any 2000, ja que les subvencions actuals no arriben ni a cobrir el 50% dels danys. Si alguna lliçó entra en els alcaldes d'esta mena d'emergències, és la necessitat de decidir amb premura i amb contundència.
Hem après coordinació, sobretot, decisió. Nosaltres, per exemple, reconec que hi havia vegades... Tanquem activitat? No tanquem activitat? Això ho suspenem? Ara mateix estem debatent si suspenem Carnaval o no. Quan t'estan donant ratxes de vent per al dissabte i pel domenatge de 140 i 150 quilòmetres. S'ha de suspendre. I això sí que ho he après. I a la ciutadania li hem de trasllar aquesta contundència.
perquè l'endemà surt el sol, però els efectes s'arrosseguen anys i torna la pluja. Gràcies, Sílvia. I què fan les emergències en la gestió i la coordinació de tot allò que passa? I es diu, són els bombers, entre altres cossos d'emergències, òbviament. Precisament és el que abordaran ara els companys de la Plana Ràdio Tereginer i Víctor Montecino Valls. Moltes gràcies.
Per parlar de tot això, avui ens acompanya Ricard Expos, cap de la regió d'emergències de les Terres de l'Ebre, amb qui abordarem com es gestionen aquestes emergències, com s'organitza la informació que arriba a la premsa i també quin paper hi juguen els mitjans locals. Benvingut, Ricard, i gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies.
Quan es produeix un incendi, com per exemple el de pauls o uns aiguats, com els del 12 d'octubre, que van afectar aquí a les Terres de l'Ebre, com s'activa i s'organitza la coordinació entre els diferents cossos i serveis d'emergències? Bé, tot i que amb les emergències ordinàries ja existeix una coordinació, quan hi ha una emergència per atendre un esdeveniment més complex, hi ha tota una sèrie de plans que faciliten la coordinació i s'estableix un centre de comandament
on en aquest cas, en cas d'incendi o inundacions, el cos de bombers té l'obligació i la responsabilitat de coordinar els altres actuants perquè la resposta sigui el més ràpida i eficient possible, amb l'objectiu de minimitzar al màxim la seva afectació.
Quines són les decisions clau que s'han de prendre? La primera decisió que es fa és, a partir d'un dia, el que es busca sempre com qualsevol emergència és minimitzar al màxim l'afectació sobre la població, i a partir d'aquí es prenen les mesures relacionades amb la protecció, ja siguin missatges a la població adreçades per diversos mitjans, entre d'altres la ràdio, i ara aprofito per felicitar-vos pel vostre dia,
i les situacions que no establim sempre és buscant la protecció en tot moment de la població que es pugui veure afectada en els moments inicials o amb el seu desenvolupament. Segurament que molta de la gent que ens està escoltant pensa què fa que un incendi sigui especialment difícil de controlar aquí al nostre territori.
Aquí al nostre territori s'ajunten diversos factors, un és l'orografia, l'altre són les condicions climatològiques, penseu que per exemple en un incendi, la campanya d'incendis a Terres de l'Ebre és el lloc de Catalunya on comença abans, perquè estem més al sud, perquè estem afectats per aquest assecament que va provocant les diferents mestrelades que anem patint,
i després també la ubicació, estem en un extrem i els recursos que hi ha aquí són els que són i quan venen amb ajuda, venen d'on venen. Per això també es complica molt la gestió i és un estrès més afegit a qui ha de gestionar-ho perquè no té marge d'error, perquè si t'equivoques amb el dimensionat els recursos han arribat triguent el que triguent.
Continuem parlant dels incendis, últimament sentim parlar dels incendis de sisena generació. Què significa exactament aquest concepte?
Les generacions és una manera d'explicar, jo recordo que hi va començar un dels incendis l'any 86 com a voluntari forestal i abans se deia que pot ser que es cremi el bosc si abans s'apagàvem una rama, és que abans pràcticament no hi havia bosc, se conreava gairebé l'antena de caro, això és una exageració, però és una manera d'explicar l'evolució que ha tingut el nostre territori i en conseqüència com han actuat els incendis i ara hi ha una manera d'explicar els incendis en funció de com han...
com a no corregut gràcies al territori. Ja estem en una situació de la sisena generació que és quan se combinen els incendis amb els efectes de la crisi climàtica, amb un aspecte que nosaltres estem acostumats a mirar sempre a terra i ens oblidem a vegades de mirar cap al cel.
Estem acostumats a veure els efectes de la crisi climàtica sobre la superfície, però no estem analitzant què està passant a l'atmosfera. I aquesta interacció entre atmosfera i terra és el que provoca aquests incendis que tinguem, que es diguin megaincendis, que estan succeint amb algunes latituds del planeta. De fet, en referència al que vostè explicava, la següent pregunta va d'això, no? Este canvi climàtic i estes condicions meteorològiques extremes que tenen al final un paper clau en este tipus d'incendis.
Sí, perquè condiciona molt la vegetació i també augmenta els dies durant l'any que tenim unes condicions, en un cas d'incendi es pot veure agreujat el seu comportament, la seva propagació, la seva afectació sobre la població i la dificultat al final per poder-ho gestionar i acabar per controlar i extingir.
La crisi climàtica ens està aportant a que tinguem, o aparentment sempre veiem, que la freqüència en què tindrem episodis de sequera seran cada vegada més freqüents, amb una amplitud més gran, i també aportarà que durant l'estiu tindrem dies amb temperatures molt més elevades de les que teníem en décades anteriors. Això no facilita la feina no només a nosaltres, sinó a tothom que treballa per gestionar les emergències.
En paral·lel a l'operatiu d'extinció i a tota la part comunicativa, aquí en part entrem també a les ràdios, com es gestiona tota aquesta informació que s'ha de traslladar als mitjans de comunicació? És important que la població s'informi sempre a través de fons oficials i és el que fan la majoria de mitjans de comunicació. S'alimenten de fons oficials que són els que aportem la informació
de forma transparent i, sobretot, rigorosa. Hem d'evitar informar-nos a través de xarxes socials o de pseudocomunicadors o pseudocatastrofistes, que el que busquen són altres objectius a l'hora de fer qualsevol comunicació. En una situació d'emergència no val anar amb tonteries i és important que la informació que ha d'arribar arribi
com per més mitjans de comunicació millor, i sobretot això, no? Refrendar la necessitat dels mitjans de comunicació per poder fer arribar el nostre missatge o de qualsevol tipus d'emergència.
Expliquem-nos una mica quins són els criteris que se segueixen a l'hora de decidir què és el que es pot explicar i què és el que no es pot explicar, especialment quan hi ha risc les persones o quan hi ha risc per a les persones. I ho dic perquè moltes vegades en situacions d'emergència una informació incorrecta o una informació precipitada pot acabar generant també pànic. Tot això com es treballa per evitar-ho?
Sí, l'objectiu sempre és, sobretot quan hi ha víctimes pel mig, és important, la informació ha d'arribar primer a les persones que han sigut afectades, els seus familiars, abans de poder transmetre qualsevol informació a través dels mitjans de comunicació. Posaré un exemple perquè es vegi clarament. En l'accident de tren de Gelida, d'ara fa gaire més d'un mes aproximadament,
La pressió de la societat i dels mitjans de comunicació fa que hi hagi una certa premura i intentar fer arribar la informació com més event possible. Jo recordo que seguia les notícies a través d'un mitjà de televisió pública i van informar en un moment determinat que un grup dels actuants va informar que no hi havia cap mort. I després resulta que se hi ha un mort.
I després es va dir qui era el mort en el tren. Això si ho escolta algun familiar estem generant una sèrie de confusió que el que fa és restar credibilitat i això també és un aspecte que hauríem d'evitar. Per tant, la informació se filtra en el sentit que s'ha d'informar sempre amb la màxima certesa del que s'està dient i sobretot vetllant per la protecció de la intimitat abans que res.
A Catalunya som un gran teixit de ràdios locals, és un fet inhòspit i això ens permet ser el primer bastió que podem arribar quan hi ha un cas d'emergència. Suposo que aquí és important aprofitar aquesta primera línia de foc que permet aquesta línia comunicativa.
Bé, les xarxes de ràdios locals, per exemple, per nosaltres és bàsic perquè la proximitat fa que la credibilitat dels seus missatges sigui més elevada i per nosaltres és una eina fonamental.
poder comptar amb una xarxa de ràdios locals on té el seu públic fidel i coneixedor del territori. Per nosaltres és bàsic que s'entengui clarament el que es vol dir i la gent ho pugui relacionar directament. Per tant, nosaltres és una eina que no podem desestimar en cap moment.
La veritat és que li agraïm aquestes paraules i també ens agradaria explicar una mica a l'audiència que, per exemple, des de Bomber s'organitzen jornades de treball amb periodistes precisament per buscar aquestes trobades, per explicar-los. Què s'hi fan en aquestes trobades? Bàsicament, se generen relacions de confiança, no? I l'altre és intentar...
treballar el llenguatge, que sigui un llenguatge entenedor, perquè en qualsevol àmbit professional utilitzem cadascú la seva gerga, o el seu llenguatge tècnic, i a vegades és dificult que un missatge arribi adequadament al públic, utilitzant paraules que nosaltres entenem clarament, però el públic no té per què, o altres professionals, com en aquest cas són els periodistes. Per tant, es generen unes relacions de confiança per intentar establir quin és el millor llenguatge per fer arribar tots els missatges a la població.
No sé si de tot això que estem parlant pots posar algun exemple més concret de la comunicació més directa que ajuda a evitar situacions de risc. Sí, quan parlem d'incendi no t'has sentit parlar de paraules tècniques de flancs, caps i cues quan la gent no ho entendrà. És millor parlar cap a quina zona del territori està anant l'incendi o quina zona del territori està més exposada a ser afectada per l'incendi. Això arriba molt millor que no parlar d'aspectes tècnics. I l'altre és...
No empatxar la gent d'informació, sinó que donar les instruccions breus, clares i concises són aquelles que et permetran protegir millor la població. Per això també és important parlar poc, però parlar bé. Llavors també és important a l'hora de consumir i a l'hora de compartir... ...una mica críticosos en aquest sentit.
Me tiraré massa a la piscina, no? Però és millor no consultar excessius mitjans de comunicació, sinó depositar la confiança en un parell o tres que puguis comparar, però sobretot no empatxar-te d'informació, sinó que al final això va depriment que els missatges siguin clars i s'espera que totes les mitjans de comunicació siguin els mateixos.
i no sé si hi ha, ser una mica crítics, què podem millorar? Jo crec que vivim a Terres de l'Ebre, una població on majoritàriament, jo suposo que en part per la recurrència de catàstrofes que estem patint, però jo crec que tenim una població que està molt conscienciada amb el risc i per tant, en aquest sentit, poca cosa puc fer així.
Gràcies, Ricard. Gràcies, Tere. Gràcies, Víctor. Que important és fer cas a les indicacions dels cossos d'emergència davant d'aquests episodis i a través de les ràdios locals. Nosaltres tanquem aquest bloc temàtic que us hem ofert des de les Terres de l'Ebre. Fem una petita pausa, ens retrobem al dia R després del butllet informatiu per emprendre l'última mitja hora de programa.
La xarxa de comunicació local.
I heard you on the wireless back in 52 Lying awake intently tuning in on you If I was young it didn't stop you coming through
Fins demà!