Gràcies.
Jo no sé vosaltres, però jo quan sona aquesta sintonia i tot el que implica en aquesta casa, bé, el que hi associem, bé, m'emociono i espero que això us pugui arribar a l'altra banda de l'antena o des del dispositiu des on escolteu aquesta nova entrega de Sagrada Esparta avui en format entrevista amb una servidora, perquè això vol dir
que tenim una nova platea a les mans i donem la benvinguda. No sé si van curs de son o no, perquè per fer un nou número es fan un bon esprint. En tot cas, saludem el Víctor Fernández García. Benvingut, bon dia. Hola, què tal?
També a la Fer Quintana, Blat Strange, com estem? Bé, des del Tratumba. I al Vic Jota, que no sé si a ell també li toca seguir el ritme d'aquests dos, però crec que deu ser força difícil. Bé, només amb WhatsApp ja... Però no, les meves raons són col·laterals.
En tot cas, diem, eh?, un esforç perquè, bé, fer realitat. El que avui tenim entre abans sabem que són, o ens imaginem que són, hores i hores i hores de feina, d'esbossos, de maquetar, d'escriure, d'il·lustrar...
De buscar pel·lis, música... Anem a explicar-ho, anem a explicar-ho. Avui, doncs, bé, el que fem és convidar-vos a anar a buscar la revista Platea Magazine perquè ja tenim el número d'octubre, el número 7. Això fa un any? Sí, estem... Quasi. Quasi, no? Quasi. Quasi estamos de... de aniversario, no? Sí, quasi, quasi.
La primera fue en diciembre, pero lo que sí fue que las termópilas empezaron en octubre de hace dos años. 2023, octubre.
Sí, 2023. Entonces, sí, ya. Por eso estamos un poquito de como medio ya preparando el aniversario. Sou molt productius, eh? Perquè en dos anys heu fet moltes coses. Heu editat llibres, heu començat amb un fanzine que després s'ha fet magazine, perquè heu anat creixent i a més a més heu reclutat un munt d'espertans. Avui tenim aquí el Vic Jota, però cada vegada en sou més.
Sí, i també il·lustradors nuevos, sobretot ara, que tenim a Javi El Cochidri i també a Alba, que su Instagram és Minervato. Molt bé. Doncs nous fitxatges en aquesta...
gran família o exèrcit d'espertans, com diem. Platea Magazine, doncs, ja la teniu. Molts establiments de Torre d'Embarra i avui l'obrirem aquí, eh? No és l'única novetat, eh? Que t'expliquin com la notes ara, la Platea. La tens a les mans? Com ho notes? La tinc a les mans i la noto diferent. Noto el paper diferent, el gramatge, la textura...
A l'encolat, aquí hi ha tema. Sí. Expliqueu, expliqueu. Pues la novedad es que ahora las protecimos nosotros, 100%, de inicio a fin. Somos un equipo muy pequeño, pero lo intentamos. Però muy apanyado. Això té molt de mèrit, perquè des de la pàgina en blanc,
fins a l'últim procés que ho feu tot, em sembla increïble. Us he d'imaginar encolant les revistes una a una? Sí, és pràcticament una a una. Però això és el més fàcil. El que més se m'ha fet difícil és encartar-les.
Quedó 100 páginas. O muestra tu bici derecho por la guillotina. Claro, tenemos una guillotina que es de segunda mano. Entonces es más vieja que mi abuela. Y yo creo que le hace falta. Y te veo algo así. Pero el mango, para bajarlo, es súper duro. Y cuando le pones, obviamente, peso, es más dura. Ya traigo unos brazotes.
Això li dona molt de mèrit a aquesta revista. Jo sí que em sortien alguns petits trossos de paper, però que la revista ni calada, res a dir, i em trec el barret perquè és que us supereu programa rere programa. I jo sempre ho dic, sembla una pilota fent aquests comentaris, però és que de veritat, sempre em deixeu amb la boca oberta i gaudeixo molt repassant la revista.
Abans, quan vam començar a fer aquest programa de ràdio, anàvem pàgina a pàgina comentar tot el que vèiem. Ara és impossible, perquè hauríem de fer aquí una sèrie de no sé quants programes. Per què? Doncs perquè això cada vegada té més pàgines i a més perquè ho heu de veure. No podem explicar en paraules com de xulos són aquests dibuixos que té la revista i a més, bé, tot el que...
ens desperta. Una mica de nostalgia, ho he de reconèixer, eh? Perquè és com un punt ochentera. No? 80, 90, sobretot. Sí, de hecho, el concepto es la vuelta al cole, pero como la estamos sacando ya en octubre, pues ya hemos cambiado un poquito a nostalgia, ¿no? Entonces, el hecho se llama de buena educación, porque ya habíamos preparado la vuelta al cole.
Pero claro, como hemos tenido todo este cambio de producción y situaciones que también en esa media hemos tenido bajas, hemos estado de baja. Ha sido un verano difícil.
Este... Pues, entonces, por eso estábamos queriendo expresar como nosotros, ya millennials y... ¿Hay boomers entre nosotros? ¿No, verdad? Sí, yo soy boomer, em sembla. ¿Tú eres boomer? Sí. ¿El Inde es boomer, también? No. Vic Jota, tú encara ets millennial, ¿no? Em sembla que es fins al 78, els boomers. Bueno, entre millennials y boomers, volviendo a la escuela, ¿no? Sí.
Doncs sí, un dels primers escrits que trobem aquí a l'índex era això, Así era el cole en mis tiempos, i és un dels fils que tireu. De fons anirem escoltant part de la playlist, perquè com bé sabeu, a la revista sempre hi ha una sèrie de recomanacions de cançons, de pel·lícules, a més a més amb el codi QR, perquè ja us ho donen mastegat i fet, és fantàstic. Doncs va, per on comencem?
Lo que está sonando es la banda sonada Road Avenger, un juego de mega CD espectacular de los años 80-90 que...
Llàgrimes. Llàgrimes de nostalgia. Ostres, tu. Doncs sí, una playlist que anirà sonant de fons i bé, comencem sempre pels orígens, que això m'encanta, aquesta part més antropològica, filològica, ho diem, que la Fersa ens graduarà.
no sé si en antropologia però la feina que fa aquí a la revista li hauria de servir per convalidar crèdits o en INEF la carrera d'INEF també la podria sacar con la guillotina els 5 años te la daña
Bueno, pues sí, ahora es, así era el cole en mis tiempos y ponemos una espartana viejita. A mí fui el de cuadrícula también. Sí, sí, de hecho, esto los hice a mano, casi, hay varios dibujos que hay alrededor, bueno, en todas las páginas, que son hechos directamente a mano. Dije, ¿sabes qué? La tablet fuera. Y me puse a dibujar a mano y escaneé y va para adentro.
Entonces aquí hablamos un poco como de la historia de cómo comenzó la educación en sí, hablamos tanto de los espartanos que siempre lo decimos, de hecho hay una parte en la película de 300 que nosotros hemos recitado el diálogo, que los espartanos eran enseñados a robar y todo eso,
por la astucia y los castigaban pues en realidad era porque si los cogían los castigaban no por robar sino porque dejarse coger escarmiento por fracaso en el acto y a las mujeres también las enseñaban un poco pero para tener espartanos fuertes
O sea, también les daban algo de educación física, era muy físico todo, para tener espartanos fuertes. Y cosa muy diferente a Grecia, por ejemplo, que era todo súper pollo, súper delicadito y solamente la clase social alta era la que podía acceder a la escuela y todo eso. Claro. Sí.
Y algo importante de este artículo es que quise también dar como un foco a las mujeres alrededor de... Bueno, en el tiempo, ¿no? Porque en realidad nosotros no podíamos estudiar, no podíamos acceder a la universidad hasta bastante tiempo pasado. Ajá.
Pero hay varios ejemplos, como Hipatia, como en Geduana. En Mesopotamia. Sí. Incluso hay una que era doctora en Egipto, que era Pesechet,
Y claro, también tenemos incluso en el mundo arábico, pues no sé cómo se pronuncia, bueno, tenemos a Fátima al-Fajiri y a Zutaya al-Mahamali.
que una d'elles és la que creo la primera universidad, la más vieja, que todavía sigue en funcionamiento. Es bastante interesante este artículo, lo recomiendo. A mi és la part que sempre em fa enganxar-me a la revista, també, per començar a aprofundir el significat dels temes que tracteu.
Doncs bé, amb títols tan suggerents com El convento a educar santos, o del renacimiento a nacer en las fàbriques, Reforma o revolución, teniu tots aquests inicis de l'educació, i després crideu als pagans, Jare y Sofía,
Sí, sí, como estamos hablando tanto del conocimiento, pues Sofía es la diosa, digamos que del conocimiento, pero estamos viendo desde un punto de vista de la religión gnóstica, no gnóstica, sino gnóstica, que era como una hermana del cristianismo primitivo,
pero que el cristianismo primitivo erradicó y les llamaba herejes. Y decían, son los que decían, no sé si alguien en la audiencia conoce esa teoría de que el dios abrámico es en realidad un dios que no nos creó, bueno, sí que no nos creó, pero no es el dios de todo. Ajá.
Sino que hay toda una cosmovisión que está un poquito basada en otras religiones, la verdad. Pero bueno, es bastante interesante. Cuento toda la cuestión de los gnósticos y sobre todo de Najamadí, de los escritos. De ahí vienen, de hecho, varias Biblias no canónicas del Najamadí.
Molt bé, doncs tot així molt lluminós amb uns dibuixos molt apropiats també per il·lustrar el text i després les pàgines que venen són fosques i aquí entra Moseloculto i aquest punt de conspiranoia podríem dir que no falta mai a les pàgines i que també em semblen com un dels atractius de la revista. Parleu de l'MK Ultra!
Què podem explicar sense fer spoiler del tema? Al mitjota li acabo la suga pel front. Parleu de drogues psicoactives, de los experimentos, gent vulnerable...
Sí, es que también cuando pensamos en los noventas y todo esto pensamos en Kanye West, en Britney Spears y todas estas personas que la gente dice que son como agentes del MK Ultra, ¿no?
Entonces yo me dije, ¿qué es esto, no? ¿Qué es realmente? Porque uno entre las conspiranoias, yo creo que ya llevo dos años entre las cuestiones conspiranoicas, entre las hermópilas y platea, que el MKUltra aparece siempre. Entonces yo quise saber qué significaba realmente, ¿no? Y bueno, resulta que es un programa real de la CIA para modificar los cerebros, lavar los cerebros.
Ajá. Así a cosas turbias. Así a cosas turbias. Me impresionó el final del artículo de experimentos a poblaciones vulnerables. Espectacular esto. Es muy actual, de hecho, porque en la psiquiatría actual esto está ocurriendo pan de cada día. Pero esto es a nivel extremo ya. Lo del estado de tabula rasa, de volver a tabula rasa a un ser humano, es terrible. Sí.
Doncs, si en voleu saber més, això trobareu a les pàgines inicials i després...
M'encanta l'estètica dels ordinadors dels 90, dels primers Windows, per seguir tirant del fil. I que és... Ostres, tenim el canvi, no?, de l'any 99 al 2000, que això va crear, bé, tot un episodi d'expectació, de por, perquè podia ser l'apoteosi, no?, podia ser com una apocalipsi avançada en clau informàtica. Sí, de fet, jo pensé que era conspiranoico total
Y resulta que era real, o sea, era un error real de los ordenadores y todos los sistemas que, bueno, tendrán que leer por qué era real, ¿no? Pero es súper interesante, sobre todo porque sí sabemos qué pasó, o sea, digamos. En el 2000 estábamos, bueno, cuando empezamos el 2000 toda la gente, la mayor, los niños, yo era niña en ese entonces...
I a mi me valía un poquito. Pero los demás sí tenían así como el miedito, ¿no? Clar, clar, clar, clar. Total. Doncs és un dels punts que també abordeu. Em sembla com molt divertit. La web és conspiranoles.es, veu aquí? La web del Netscape Navigator.
Jo he pensat en tot, eh? Jo també m'hi he fixat. Existeix o què? No. Aneu a buscar-ho. Aventures. Després, ostres, ens proposeu fer unes quantes trucades amb els models super retro dels primers telèfons, però aquí el que feu és titular-ho amb Transporta Més Coti.
Sí, es Star Trek. Es que la serie original, la de los setentas, ahí es donde vienen varios inventos tecnológicos que después se hicieron realidad. Uno de ellos fue el comunicador este que tiene el Capitán Kirk. La frase de transportame Scotty nunca aparece en la serie, pero parece que ya es canon. Sí.
Però sí, usaven un comunicador. I això va ser la base, diguem, per fer un telèfon mòbil. I el que ho creu, realment va dir, jo vi això i volia fer-lo realitat. Ara de fons, fa moments sonava l'arare, ara sona...
els dibuixos que just venen després d'aquest article, que són les galletites de xocolat i Kamehameha.
Víctor. Sí, esto recae sobre mí y es un ejercicio en el cual todo aparentemente es muy tierno, pero no hay que olvidar que en los colegios también ocurren tragedias bestias en cuanto a bullying, en cuanto a aspectos de persecución y ahogo de ciertos individuos más vulnerables. Tiene parte de autobiográfico, de hecho tiene bastante parte autobiográfica, pero sí que es verdad que, como el subtítulo indica y los dibujos de Fer acompañan, pues acabas con un buen sabor de boca...
Al final de la jornada, una jornada movidita. Doncs sí, amb catequesi, judo, bé, aquí ho expliques i ho il·lustreu amb dibuixos que heu fet vosaltres, perquè veig aquí aquestes quadrícules de fons i deies Fer, que l'has fet a mano i aquí has acogit els clàssics de... A veure si ho dic bé, aquí era Toriyama, era? Sí, sí. Sí.
Molt bé. Després de joguines, o sigui, nostàlgia ja també fins al punt de portar-nos aquí, vamos, des de la casa dels somnis de la Barbie, els Hot Wheels, heu fet aquí una mica de recerca, bé, o tirar dels records, també, no? Sí, sí, i sobretot són els més friquis, és un top ten de els més friquis. El tamagot si no podia faltar. Sí.
Al final, ese neonato sin mérito. Neonato casi mérito. Ah, casi mérito. Yo quería uno, pero era carísimo. I després, nines que van desaparèixer al mercat fins i tot, que les van, no sé si censurar, però les van retirar, no? Com la Barbie embarafada. Sí, sí.
Yo esa la tuve. Para mí era súper normal. Es un objeto de coleccionismo eso, madre. El micro hornito. Y funcionaba en realidad. Te venía con unos sobrecitos para hacer la mezcla. No sé, creo que lo mezclabas con leche o con agua. Y lo metías en el horno y te creaba un pastelito. Muy dudoso.
Déu-n'hi-do. Doncs això ho trobareu. Després, que analitzeu la moda, oi? També, o aquí la moda de l'heroïna, perquè el títol a mi m'ha desconcertat, això d'heroïn xic, que les que va fer estralls, també l'heroïna, i els que ens vam criar als 80, sobretot, no se'ns pot oblidar la imatge dels...
Dels jonquis, que feien molta por de vegades. I clar, aquí analitzeu també com a través de la moda ens arriba molta informació del que ha estat una època, no?
Sí, y sobre todo cómo marca, cómo este tipo de modas marca a una población, sobre todo la femenina, que es la que más se deja llevar por la moda, y cómo es una cuestión de salud, porque el heroine chic, pues es básicamente que el estatus, el estereotipo de belleza es alguien súper, súper, súper delgado, que viene del heroine chic, es de la chica de las heroines, de, bueno...
¿Cómo se llama? El chick es como moda, ¿no? Entonces es como heroína, ¿no? Heroína humanosa. Entonces como son súper delgados, son enfermos, calabéricos. ¿Cómo se te va el carajo la salud física y mental del proceso? Sí, sí, sí.
Y tú piensas que así es como debe ser, entonces se normalizó bastante esto de la anorexia, la bulimia, porque tenías que ser como esas personas. Y de hecho, incluso el no comer, el hacer ejercicio demasiado, todas estas enfermedades mentales, pues al final se convirtieron en algo como bueno, como de...
Esta persona es muy disciplinada. Como que trastocó bastante la psicología de las mujeres entre los 90 y los 2000. Doncs sí, reflexions que trobem aquí. I seguim amb l'escola. I aquí, Víctor, tires de matemàtiques d'Esquadra i Cartabón.
Aquí es una manatón de cuatro relatos en los cuales vamos a ver las aventuras de Calisto, que va en persecución amorosa de Calista, pero Calista está muy enamorada y muy pillada por Brian Cartabón, el fortachón del colegio, y bueno, son cuatro relatos con unos dibujillos míos ahí por en medio que amablemente me ha hecho un colásfer ahí.
Però a veure, ¿estos dibujillos són actuals? O has tirat de la teva carpeta de quan eres un nen petit? Carpeta, carpeta desde los cinco años. És que jo he vist aquí el tras dels colors de fusta, repassat amb rotulador. Dic, això m'imagino un Víctor petitet fent això. M'encanta que surti el de baix a la dreta perquè està fet amb Windows Paint del 95, pixel a pixel, zoom, vamos con el zoom pixel a pixel, he fet el Aladín aquí.
Esto fue titánico de hacer este dibujo de abajo a la derecha. Esto... Esto me lleva al plateo anterior y a mi dibujo. Me lleva directamente. No, el penúltimo. Sí, sí, sí. Vale.
Doncs es cola també records de sèries de l'època física o química o el salir de classe. Molt divertida també aquesta part central de la revista. Amb aquestes històries i feu una crida que la gent no us faci arribar a les seves pròpies històries. Per cert que també feu una crida que ens feu arribar relats terrorífics aquí a l'Espaciat de Halloween, ja colo la falca.
Envieu-nos històries de por explicades en primera persona. I aquí esteu fent cridar a qui us vulgui enviar manuscrits, textos. Queremos leerte.
Sí, que es una invitación a los escritores de la zona, sobre todo, que quieran publicar, porque nosotros somos editorial tradicional, o sea, ustedes no pagarán nada y más bien recibirán dineros.
Entonces es interesante una editorial que le dé voz a gente de calle. O sea, porque ahora las editoriales, pues las más grandes, solamente si tienes un montón de seguidores en Instagram y todo esto, te dan bola. Si no importa que tu libro sea una joya, no les gusta eso.
Volver un poco a que el escritor sea escritor. Queremos realmente dar voz a historias reales, bueno, no reales, sino de gente real, ¿no? Poder leer, por ejemplo, ahora estamos, no sé si podemos decir un spoiler. No, no creo.
No creo, ok, bueno, pero tenemos algunos escritores ya del pueblo ya fichados y pues es genial, ¿no? Que va a poder ver la luz como un libro normal, o sea. Ya queda poquito para que se estrene algo así, sí.
Hablando de libros, teniu aquí una recomanació, un llibre que van presentar en un Sant Jordi també, Les cuerdes de la locura, que m'encanta aquest títol, que és de la col·lecció Leyendes d'Animàlia, que és una de les obres que també distribueixen des de Leadmouse Books i que trobareu a les llibreries.
d'aquí de Torre d'en Barra i també a Reusa, a Galatea Llibres i a la pàgina web de Sagrada Esparta. Fantàstic! Doncs bé, crida per si voleu contribuir també a sortir a la revista o per si teniu algun llibre que voleu publicar i us han arribat missatges perquè si us hi passo pàgina aquí veig New Message!
Sí, esto lo escribió Marta, Marta Canigo, que siempre escribió para nosotros, ya es residente y es su versión de los 2000, bueno, de alguien que nació después de los 2000 y que fue a la escuela después de los 2000. Está bastante interesante.
Sí, toma que te hacen, es muy simpática. Yo todavía pensaría que alguien que nació después de los 2000 es muy joven, pero extremadamente joven. No me cabe en la cabeza que puede tener 25 ya. Habla la chica del año 95, ¿eh? Ya, ya, pero... Es que durante mucho tiempo, hace 20 años eran los años 80. Y ahora ya no cola.
Molt bé, doncs vinga, un escrit també que té aquest punt així com molt tendre. Després, el que dèiem, nous fitxatges aquí a Minerva 2, que us ha fet una aportació que em recorda com era...
Dragones i mazmorras o tota aquesta saga de dibuixos. Molt bé, doncs aquí trobareu el codi QR per anar al seu Instagram i veure els tatuatges que fa. I després, què? Generació I, generació artificial, és una mica complicat això de la generació X, la I, la Z, no sé què, però aquí poseu una miqueta de llum al tema.
Sí, aquí estoy hablando más que nada de, es una cuestión, un estudio, un ensayo sociológico, ya sé que dicho así, da un poco para leerlo, pero es interesante que lo lean, porque desde el punto de vista sociológico, yo expongo esta diferencia que hay entre la educación que se le da en los colegios a la gente trabajadora, a la...
A la clase trabajadora y a la clase obrera y a la clase de las élites, ¿no? Las élites que eligen todavía el humanismo, ¿no? Y las tecnologías, las pantallas todavía no se incluyen sino hasta tiempo después.
y en cambio en la clase trabajadora nos las meten desde inicio y tenemos que saber utilizar digamos que las tecnologías se crea una franja y una diferenciación ya de inicio entre clases
Sí, sí, doncs és un tema que també dona molt de sí. El trobeu abordat aquí a partir de la pàgina 56 i després, com no, aquest playlist que anem sentint així de fons.
Amb temes com aquest. Això és el principi de Vélez. Ostres, tu. Aquí Vic Jot has tingut alguna cosa a fer o no? No t'han deixat ficar-hi cullerada. No, no. A més, em sembla que sí que em va convidar el Víctor, però va concedir que estava malalt jo i no... Impossible, impossible. L'hauria explicat en anglès jo, no l'havia escoltat jo, aquesta cançó.
Sí, és la que sortia aquí a la tele, no? Sí, però jo tenia 23-24 anys llavors i no mirava la tele. Ja, ja, ja, ja, ja. És que, bueno, va ser un clàssic també. Doncs Playlist Plateónico. Al YouTube també es pot i trobareu aquestes cançons que ens han triat per acompanyar la lectura.
de la revista i dels llibres que recomaneu a la revista, perquè no pot faltar l'apartat de clàssics i aquí heu triat, bueno, de Fahrenheit 451. Sí, és que, com estàvamos hablando de conocimiento y eso, pues creo que va súper bien hablar de Ray Bradbury. Sobre todo, es algo muy interesante que él no pudo estudiar porque era pobre. Sin embargo, sus libros son...
Pudo acceder a la biblioteca. Claro, él fue autodidacta. Dijo mi pobreza no es mi límite. Interessantíssim. Doncs aquí destaqueu una de les cites que dius no has de cremar llibres per destruir una cultura. Només fes que la gent deixi de llegir-los. És bastant demolidor això, eh?
I ens dona que pensar perquè, bé, no estem en aquest punt però se ve cerca.
doncs bé és la recomanació aquí entre les pàgines de publicitat que també s'ha de reconèixer el suport del comerç local que fa possible també que sigui una realitat aquesta revista fa molt de goig també veure la implicació de molts establiments no només se'n restaure'ns com trobareu a les xarxes que el mitjat és el que més destaca sí
Sí, també és d'agrair que us donin suport per fer en realitat aquest projecte literari tan bonic que està sumant moltes signatures d'aquí de Torre d'En Barrà i més enllà.
Aquí es menja, aquí es menja. Aquí, aquí podria menjar jo. Bueno, claro, si tenias pa llevar allí, pues ya está. Con un espacio de dos metros cuadrados, ya está. Doncs vinga, va. City Pop... Stay with me. Stay with me. What is this?
Esto es un estilo muy particular de música japonesa que se hizo muy famosa hace poco en TikTok. Bueno, hace poco, aún hace un año o dos. Las canciones eran, bueno, la canción más famosa es esta de Stay With Me. No sé cómo decirlo en japonés.
Pero... Vaya hombre. Arigatochi. No. Espera, deja. Yo tengo como... Bueno, se llama... Bueno, ella se llama Miki Matsubara y es este... No es eso.
No, bueno, da igual. Es sobre en ese momento, en los noventas, bueno, en los ochentas, perdón, que Japón estaba viviendo su gran crecimiento. Sí. Entonces toda la música era muy optimista, muy así. Entonces a la gente le gusta bastante...
De hecho, todavía si la escuchas, tú sientes como si estuvieras en los ochentas, pero es como una sensación nostálgica de haber estado en un lugar en el que tú nunca has estado. Entonces, me pareció bastante interesante cómo te puede crear esa sensación y se lo crea a mucha gente. A mucha gente que habla de eso en las redes, todos opinan lo mismo.
Doncs això ho acabeu... Mayonaka no dor. Sí, Mayonaka no dor. Stay with me. Diferent d'Arigatoshi, que he dit jo.
Que bueno, que hay varias canciones muy importantes, ¿no? Como Plastic Love, que esa me gusta bastante. Pero esa es de María Takeuchi. Y este... Hay un montón de canciones, ¿eh? Te lo pones en un playlist, buscas City Pop playlist y... Están súper chulas. Y lo está petando en TikTok, ¿no? Sí, lo está petando en TikTok. Bueno, en hace unos años. Un año o dos.
Doncs m'encanta el text, però també les il·lustracions que li heu posat per acompanyar aquesta part de la revista, que després amplifiqueu amb aquest fil de vibes amb pel·lícules dels anys 80, dels 90 i dels 2000. I aquí surt dir-t'hi d'an 5 a la dels 80. Ai, mare, com passa el temps, també, no? Mare. Buf, hi ha aquí... Bueno...
pel·lícules típiques que ficaven a la tele de l'època i els videoclubs, que se'n recorda aquella cosa, els videoclubs on anàvem a llogar les pel·lícules, en VHS. De fet, quasi totes les pel·lícules que he posat aquí se podien encontrar en un videoclub. Crec que menys la de Half of It, que és de Netflix. Jo tinc un passat corrent de videoclub i ho he dit.
Y la selección espartana, a ver, a simple vista sembla molt poca espartana, també tu diré, perquè la primera és mi primer amor. Y tu mama també. Scott Pilgrim seria espartano aquí. El único espartano és Scott Pilgrim. Espartano-friki. I Stardust, jo diria. Stardust també. Bueno, i tu mama també, jo crec que també és medio espartana.
Doncs bé, aquí és divertit veure aquesta selecció. Vinga, Vicjota, després vas tu. I recuperes també aquí unes quantes pel·lis. Home, aquí veiem... The Fame, Assassination Classroom... He recopilat totes les sèries i pel·lícules de memòria, eh? Que recordàvem a col·legis i a tornar de col·le i a classes.
i aquí has fet una selecció amb les caràtules també que em recorda també aquelles revistes que arribaven a les bústies moltes vegades perquè compréssim les pel·lícules o els llibres en plan com el círculo de lectores i a més sí, sí, ara tenint tu a les mans he tingut com aquesta mena de flashback jo repassant tot això hi ha hagut coses que
que el meu record m'ha portat a elles i he intentat recuperar-les i és molt complicat, eh? Me encanta Starship Troopers i Mentes Peligrosas. Eses dos, personalmente, chapó. Yo no he visto la de Leo.
¿No has visto Leo? Es de Adam Sadler. Ah, mira. Sí. Pero sí he visto Escuela del Rock. Escuela del Rock tiene algo infame en España que está doblada por Tony Martín, cantante del canto del loco. ¿En serio? Sí, habría que evitarlo. Ah, vale. No, yo la veo siempre en inglés. Eso es lo que siempre se debería evitar. Aparte porque a mí me gusta Jack Black. Es mi gusto culposo. ¡Uh!
I aquesta rebel·lió en les aules... Ai, me sona, però no sé si l'he vista. Sí, ni pot. És una pel·lícula de 74, em sembla. És la primera pel·lícula on es tracta el tema de la violència a les aules dels Estats Units, on el professor suïtut, bregat en mil batalles, pot fer-ho millor que el professor titular.
Això el màxim ja passa... El màxim exponent d'aquest tipus de pel·lícules és de Michelle Pfeiffer, Metres Peligroses, on fa que amb una decisió estranya de guió fan que Michelle Pfeiffer sigui exmarine. Com sigui, per justificar que la dona és forta, hagi de passar per l'exèrcit americà. Una pel·lícula més suplenta existeix?
Sí, sí, sí. También es ese tipo. Pero es bastante más gore. Sí, no hay mucha didáctica ahí, ¿no? Creo que mata... Lo primero que hace es matar a un alumno, seguramente. Ha llegado el orden ahora. Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, aquí la selecció que has fet també per portar-nos, doncs, això, uns anys enrere, tampoc tants. Després, què? Aquí veiem com un article que podríem pensar, és un public reportatge? És una història en primera persona? Sí, sí. D'un dels anunciants? Sí, del 38. Bueno, él mismo quiso contar su historia.
Está interesante, yo no sabía nada, ¿eh? Está interesante. Superbonita la portación de Sergio ahí, sí. Molt bé, a més acompanyat d'unes fotografies que us farà manigana, ja us ho dic. Molt bé, doncs em sembla també com molt original. I després, diari d'una mestra interna a Hogwarts.
Aquí sembla que hi hagi una mica d'autobiografia i deixem volar la imaginació també per exagerar una mica, potser, no ho sé. L'apreciamos mucho a la infadora, pero creo que Big J es quien más la aprecia. Si no, valbamos. Ja m'ha dit que no tornarà a escriure de Harry Potter perquè s'està encasellant. Però bueno, aquí s'imagina l'entrada d'una interna, d'una professora a primer any a Hogwarts.
Molt bé, doncs és també una forma de somriure, sobretot als amants de Harry Potter, perquè trobareu aquí moltes referències amb les quals juga la ninfadora. I aquí heu fet fitxatges de gent que no té tan lluny l'escola, altres que fins i tot hi estan anant, no? Sí.
Bueno, tenemos al Emanuel, tenemos al Diego y tenemos a Nora. Extiende la información de Manuel y Diego, ¿no? Manuel y Diego son mis hermanos. Ahí está. Ei, i la Nora a mi també em sona, de l'equip de Nova Torra. Sí, suena, ¿no? Molt bé. Doncs va, més alí si ens llegir els joves talents que ens expliquen aquí històries que han viscut o que han imaginat.
I després, a veure, perquè aquí és un gràfit... Ah, bueno, tenim primer una il·lustració. Sí, la de Richie. Espectacular, aquí, Richie.
Sí, Retro Girl, que hi ha també el código paraíra a su Instagram. Molt bé. I després, que este que és, anava a dir un grafiter, és Víctor Palau. Sí. És que m'ha hagut de mirar dues vegades, perquè clar, està amb aquesta cal·ligrafia típica dels grafiters, sobretot els 90, que van començar a proliferar per molts carrers aquestes assignatures, i ens parla de la primera vegada.
Sí, es súper revolucionario. Sudaba, sudaba Víctor para entregar el texto diciendo no sé si tendrá cabida, creo que me he pasado, yo tranquilo. Esta platea tiene cabida algo así y es fuertecito. Vamos a escribir más porque hacemos un spoiler, pero vale mucho la pena.
Molt bé. Després m'ha fet molta gràcia veure el Mundial de l'82. És que, clar, els que van créixer als 80, marchandatge del naranjito, o sigui, em van veure de tots colors, pertot arreu. Aquí, però, he fet una variació. Ai, que em recorda a l'Ibáñez, no? Sí. Totalment homenatge. Sí.
Javi del Cuchifril ahí dándolo todo. Molt divertit també aquest aclocat d'ull, sí, sí, aquest homenatge al Mundial d'Alt 82 i després més firmes espartanes que s'assumen aquí, l'amenaza Sílvia Mora.
Sí, també parlant amb un poc del seu passat. És bastant autobiogràfic aquest text, està xulo. Molt bé. Molt bé, molt bé. Mare meva, és que jo continuo aquí amb la playlist aquesta. Mare meva, Pedro Reyes apareixent aquí amb Pepe Rubianes, Màquina Baja. Hosti tu. No sorris o mieu.
Doncs bé, moltes referències molt divertides, ja el que dèiem, aquest escrit de la Sílvia, també aquí ubicat al Baix Gaià, en concret a Altafulla.
I bé, i d'Altafulla no, de Torre d'Embarra, després és la il·lustració de cuca de llum que ens porta a homenatjar les festes també, no? Sí, festes locals, de fet són tot tatuatges que fa ella, la Geora, del Tom Jam i la seva conta d'Instagram. Està aquí per contactar-la i fer-se qualsevol d'aquests tatuatges o qualsevol que ella pugui dur a terme, que ho fa molt bé.
Molt bé. Després, què t'ha escrit que hi ha de la FER? Això ens porta a Mèxic, és? Sí, és un poc un record amb bastanta ira de la matança de los estudiantes de Tlatelolco que sucedió justamente en el mismo año en que México tuvo las olimpiadas ahí.
Y bueno, es un poco de hablar de las injusticias del gobierno hacia los estudiantes. Y no sé qué tiene el gobierno de México contra ellos, que ya van varias. Ya, ya, ya.
Doncs també un just escrit de memòria i que fa molta memòria també, home, en Josep Lleixa, el FIFO, que li hem tingut molts anys col·laborant en aquesta casa i que aquí fa un homenatge als seus mestres. Sí, un poco como los maestros de la vida en general, ¿no?
Ahà, molt bé. Texto de record, sí, sí, el más longevo, creo, de esta platea. Muy bueno. Molt bé. Doncs va, pàgines finals ja, Aislamiento Indebido.
Sí, es un nuevo fichaje David Oliver y me pareció muy interesante el punto de vista que aplica al bullying que sufre la salud mental en los colegios, que también es moco de pavo y hace un texto bastante ilustrativo con datos y sopresando realidades e intentando dar un punto de vista desde su punto de vista personal cuál ha sido su salida a todo esto y está muy interesante.
Molt bé, i anem tancant amb una imatge que jo la identifico amb la Vlad, Vlad Strange. És un personatge d'algun dels teus contes, no? No, és mi estilo, però és Sakura Cardcaptor. És una caricatura del 90's. Però llemada a tu estilo. Sí, llemada a mi estilo. Això recorda a Gardenia, que te flipas, no? Sí, podria ser. Molt bé. És la misma de la portada, Sakura Cardcaptor.
Clar que sí. I pàgina final per recordar que aquí totes les setmanes a Ona de Torre fan de les seves, des de Sagrada Esparta, amb el pantano, amb Sagrada Esporta, no si has notes, el platanito i mandarino, i recordem que també tenen aquest especial que estan preparant de Halloween, per tant, si voleu fer arribar els vostres...
audios o textos, hi ha un telèfon de WhatsApp, el podem dir, per així si s'anima algú que us ho faci arribar, o també el correu electrònic de Sagrada Esparta. Sí, pot ser el correu electrònic de Sagrada Esparta, que pot ser el mateix de editorial arroba sagradaesparta.es
O si no, que és un poco mejor el WhatsApp, que a ver si lo digo, porque Ferdana no se lo sabe de memoria, y creo que nadie de esta mesa se lo sabe de memoria. Jo sí, empiezan por 6,90 y tienen un, dos, tres. 83, 21, 49. 6,90, 83, 21, 49.
Teniu fins al 25 d'octubre per enviar els àudios. Sisplau, àudios de por. Espavileu. No em feu anar a volar. A crear històries de por. Que deia això de l'aniversari, clar, perquè jo m'he deixat encomanar pel regalet que sempre hi ha dins de la revista,
que és el pantanito, i aquí parlen de l'aniversari, però a veure, expliqueu, expliqueu. Bueno, si habla de l'aniversario, porque estamos preparando para el día del aniversario, que es en diciembre, un concurso que es el Premio Platea, es un concurso de dibujo,
abierto a todas las edades, que tiene categorías, claro, pero tú con que me envies algo yo ya te pongo en la categoría que es, estoy dependiendo de tu edad y pues hay premios. Home, hi ha aquí tot un lot de premis, amb descomptes també de la subscripció a la Revista de Sagrada d'Esparta.
a més us poden editar a la revista fins al 1 de desembre hi ha temps per participar i els dibuixos l'han de fer aquí preferiblement són dues temàtiques que pots elegir la que te guste més una és el tiempo
Ya tú te harás tu idea del tiempo. Y la otra es que hay una ilustración dentro del pantanito, que son unos animalitos así como tocando música, pues hacerla a tu estilo. Y lo puedes hacer dentro del marco que está en el pantanito, que es preferible. Si lo quieres, no sé, escanear o lo que quieras, como sea.
Val. Doncs ja ho sabeu, eh? Us fan una crida per si voleu escriure, si voleu dibuixar, si voleu pintar, si voleu explicar històries de por, vamos. Passo a paso. Històries de por. És per l'espacial de Halloween que farem el dia 31, aquí on a la Torre, de 5 a 7.
amb totes les històries que arribin. I a més fareu una selecció, que algunes les publicareu al pròxim número de platea. Sí, sí. Las más interesantes o, no sé, las mejores, las que más nos gusten, van directamente a la siguiente platea, que no es de Halloween, pero sí es de terror.
I després, que deia ara el bitxot step by step, doncs això, si voleu participar en aquest aniversari podeu fer un dibuix i la crida que fèiem abans que trobeu a l'interior és per si voleu fer arribar els vostres textos o si teniu ganes de publicar un llibre, en fi, que contacteu amb ells, que tenen tots els mitjans, perquè ho fan tot.
Editen, maqueten, escriuen, pinten i, a més, és que això ja m'ha fascinat, la imatge de la guillotina. Querem un vídeo de fer amb la guillotina per compartir-ho a xarxes. Sí, sí, sí, un pequeño short.
Molt bé, doncs com sempre jo acabo donant-vos l'enhorabona per fer possible aquesta revista que és un regal per la vida cultural, social, antropològica d'aquest poble. Sabem que teniu uns quants fans, esperem que vagi en augment. La veritat és que aneu a cercar aquesta revista. On? On? Recordem-ho.
anem a Torre d'Embarra, al Bètum, al Cal Boté, a Llibreria Gora i Cal Serenet, al Bar La Rocalla, a La Xerinola, a Batabat, a l'Estació, a Bar Paulino, a punt de trobada entre Xiva i els Guns Unments. A Reus, a Discos Quickdisc, a Terra de Còmic i Llibreria Galatea, i a Tarragona per últim, a La Capona i a Xiva Music.
Molt bé, doncs fantàstic. És un regal perquè és d'aquelles revistes que són a més col·leccionables i consultables perquè sí que estan lligades a temes en concret però no passen de moda.
Molt bé, doncs vinga va, ens acomiadem amb alguna d'aquestes cançons que tenim, una playlist, que aquí hi ha hores i hores de bé, de música, i no sé, trio una així a l'atzar, m'ha sortit una d'una pel·lícula, Willow, uau,
Escape from the tavern. ¿No se habla bien? ¿Yo puedo decir algo encima de la canción? Sí, sí, sí. Pues lo voy a lanzar. ¿Qué? Que esto es Esparta. Pasión por el arte.
Fins demà!