Benvinguts. Benvinguts al Sumum, volum 2. El nou Tag Show i Reverem Dona la Torre i Sagrada Esparta.
Aquí no venim a donar respostes, venim a remenar allò que creies saber. Parlarem de tot una mica, sí, però sempre des de la vora del racional, amb un peu en el místic i l'altre en la dubte saludable. Avui comencem amb una pregunta incòmode. Què queda de la màgia al segle XXI? És només estètica o encara opera les escletxes del món? I després ens endincem pels camins del xamanisme, contemporani amb el nostre convidat especial, David Oliver,
Ens arriben notícies que l'illa des d'on matem, Sagrada Esporta, estan flames i potser haurem de ser nosaltres qui les apaguem. En fi, anem-hi. Abans de res, una salutació a tothom que ens escolta i als nostres convidats, Georg i David. I al nostre equip, Fer Quintana, Víctor Palau, tercera fase, Vic Jota i Biel a la cabina. Jo soc Víctor Fernández García i això és el Sumum.
La màgia mai no ha desaparegut. Només ha canviat de canal.
Mentre que al segle XIX Eliphas Libby dibuixava pentacles amb precisió teològica, John Dee invocava àngels amb mirats d'obsidiana i llengües celestes. I Alistair Crowley, el gran mag del segle XX, s'encloia en abadies remotes per practicar rituals que desafiaven la moral, la ment i els límits,
del que és humà. Avui, la màgia es viralitza a TikTok. WitchTok reuneix milions de seguidors que aprenen a fer encanteris sobre entre rils de maquillatge i coreografies. L'arquetip de Mac, solitari, iniciat, sovint marginat, ha estat substituït pel creador de continguts espirituals. Algú que converteix els símbols ancestrals en estètica consumible. La Wicca.
nascuda com una simplificació accessible de tradicions molt més complexes. Va obrir la porta a aquesta democratització, però també al buitament de pràctiques que abans exigien estudi, disciplina i fins i tot risc.
Avui, qualsevol pot gravar un ritual al seu dormitori i publicar-ho sense advertències, sense context ni formació. I això exposa no només a qui ho practica, sinó també a qui limita riscos reals, des de dinàmiques psicològiques inestables fins a invocacions simbòliques que es prenen massa seriosament. Així que ens preguntem, la tecnologia ha donat més poder a la màgia o l'ha debilitat a convertir-la en contingut? Ja podes respirar.
Podem respirar. Podem respirar tots. Això és una apnea com Déu mana? Sí, sí, sí. Mira que tens punts de part, tia. No, no, ens n'has fet ni un punt de part, tia. El súmum de les apnees. Va, anem allà. Una salutació per Quintana. A veure. Imposo les salutacions.
Que, en serio, antes tenía algo que decir, ahora ya no me acuerdo. Pots parlar de un debat, per exemple? Vale, ya que has dado la introducción para el debate, que es que me ha dolido en el alma.
Respira, respira, respira. S'ha aportat un equip de reanimació també al Sumum. La ambulància. Vale, pues és això. Estamos en un momento en el que en TikTok, en Instagram, en general en les redes sociales, pues se està viendo cada vegada més gent que comparte cosas de magia, ¿no?
ya no es tanto la magia ceremonial ni siquiera es tanto la magia de esta la más tradicional sino es algo así como un batiburrillo de cosas y casi siempre llevan como al cierto consumismo es lo que yo veo siempre le están vendiendo starter packs para brujis y cosas así
Y casi todo va enfocado como a ese ámbito, ¿no? Tanto a tener clientes para que te lean las cartas, tener clientes de todos esos trabajos y aparte pues enseñan, ¿no? Pero lo enseñan a quien lo vea, no importa quién sea. Entonces, bueno, no sé qué opinan ustedes de esto.
La pregunta vendría a ser que la màgia del segle XXI, si és una moda o una revolució. Vem per parts. Víctor Palau, tercera fase. Me estàs mirant aquí. Jo... Jo soy mago.
T'he hecho unos polvos y desaparezco. Hola, venga. Bueno, a ver. Yo me hago el loco. Ni deu ni deu, txec. Yo aquí me hago el loco. ¿Es la primera aportació? Sí. Directa la jugular, eh.
Ja que estem aquí... Què vols que et digui jo ara de la màgia? Jo m'agradaria saber, o sigui, acotar què és màgia, o sigui, tarot és màgia, assoterisme en general és màgia, bruixeria és màgia... Sí. Hi ha alguna cosa més? O sigui, la màgia engloba...
Pues, a ver, sí, engloba todo, ¿no? Hablamos de todo porque ya cada quien sube de su cosecha, ¿no? O sea, hay tanto contenido de... Bueno, a ver, normalmente la magia es todo, ¿no? Pero en las redes sociales, que es donde estamos hablando ahora, pues hay contenido de todo, que es tarot, los varios tipos de magia, santería...
Voodoo, Hoodoo... Jo no sé de quins mags esteu parlant, però el Mago Pop s'ha comprat dos teatres. Això també és màgia. Ser mag no crec que vagi gens malament. Tu tires per la idea de la prestidigitació. No, es diuen mags, eh? El prestidigitador es diu prestidigitador i el mag es diu mag. Ah, vale. El mentalista, mentalista. Jo no sé de quins mags parleu altres.
M'ha quedat clara ella pel que ha dit de... No, la maga de Cortázar. També era una maga. No t'ho prengues en serió això, però això és molt serió, eh? Ja t'ho dic, eh? Això del vodú, cuidao, eh? Cuidao. A veure, tenim unes afirmacions continuades de Georg, què n'opines d'això?
Home, és que aviam, tot el tema aquest de la màgia tan exposada, al final és com una eina. Vull dir, el que estigui tan a l'ordre del dia de les xarxes socials no és ni bo ni dolent. És com una eina, és com un canivet. Tu pots matar algú o pots fer una amanida fantàstica amb aquest canivet. Al final és quina intenció li dones.
És una eina. Exacte, és una eina. És una eina el fet que estigui tan exposat a l'internet, és a dir, que l'internet, hòstia, és el malvat de... Bueno, sí i no. O sigui, per una banda, sí, perquè hi ha gent sense cap i gent que, hòstia, que potser per la desesperació de vull solucionar aquest problema o quiero que mi ex vuelva conmigo y voy a poner una vela...
Saps, llavors, tot això... Ah, exacte, tot això és molt perillós. I la gent no és conscient de fins a quin punt estan... La meva sàvia, per exemple, la meva àvia, feien coses, vull dir, la meva àvia era bruixa, bruja, bruja, eh? Powerful. Powerful a saco. I ella, jo he vist coses i ha fet coses de dir, ojo, que esto no es moco de pavo, eh? Llavors, que estigui tan...
Tant a l'abast està bé si li dones... És que no sé com explicar-ho, eh? Si ho fas des de la... Des de com si tinguessis un ganivet i volguessis fer una amanida i no mata algú, saps? És això que hem parlat del Wittstock, no? El hashtag Wittstock ja té d'un... En positiu. Però això perquè a mi em sona... És com la màgia negra, per exemple. La màgia negra i la màgia tanta. Això és així, no? I pots fer-ho cap a...
Amb mala idea o per arreglar-ho. Clar, i si no tens consciència del que estàs fent, sobretot consciència, ja no tant... Ja no que sàpigues o no en sàpigues, perquè al final amb energies quasi tots podem... Ara salgo un poc així, eh? Salgo mi benemística. Però quasi... O sigui, jo amb les energies hi crec molt, moltíssim. És com que dius, hòstia, aquesta persona em dóna molt mal rotllo.
És que és així. O aquesta persona em dóna molt bona vibra. És que és així. Llavors, no és que un sàpiga fer anar les energies o no, és que tothom, tots en tenim. Tots. Però això no diguéssim, no es neix. Es neix o se n'aprèn? Jo crec que es neix. Es neix amb un dop, a la màgia, que no tothom té. No, potser és que la qüestió és que hem de recordar que tothom estem predisposats a poder-ho, saps? Però sí que s'ha d'anar amb cuidado de com ho fas, de qui segueixes,
Suposo que parles de responsabilitat ètica. Quan som petits, tots tenim una capacitat de veure alguna cosa més en aquelles persones i amb algunes fem un somriure i amb les altres ens queda com una cara de pòquer. Suposo que ha de ser algun tipus de sentiment desenvolupat que anem perdent a través de la realitat en què ens movem.
De la quotidianitat. Una altra percepció, un altre mecanisme. Exacte. I igual que has dit dels nens petits, igual que amb els animals. Això passa molt. Als animals hi ha gossos, hi ha gossos perquè és el que... Però hi ha un vídeo que s'ha fet molt famós del cavall que està allà a Londres, en el Palau... I aquell vídeo a mi em posava la pell de gallina, que hi ha molta gent que, per exemple, intenta tocar aquell cavall i el cavall es rebota dient, eh, m'estàs tocant. I arriba una altra noia...
suposo que amb una vibra totalment diferent i el cavall és una passada com se li aproxima. Vull dir, això... Una espècie d'intuïció energètica. El que passa és que crec que ens hem oblidat una mica d'això i hauríem de tornar, potser, a recordar. A lo millor s'ha democratitzat alguna cosa que abans era molt místic, o sigui, molt esotèric i...
Diguem-ho així, amagat. I ara sembla que com es pot comercialitzar i es pot fer algo crematístic, això també dona resultats econòmics. S'ha rebentat la pressa aquí.
Bueno, això en quant a la màgia d'abans, Fer, què ens has de dir de la màgia naturista i... Yo soy muy purista. A mí me gusta mucho la magia ceremonial. Yo acepto que son unos machistas. Creo que decían no solo los hombres podemos, solo los hombres somos magos.
Y había solo como una sola mujer que se dedicaba a la magia ceremonial, que es más o menos conocida. Pero todos los demás eran hombres, pero es un tipo de magia diferente porque su interés es como la evolución de sí mismos, del ser humano. No es como voy a hacer un hechizo para que tenga trabajo, ¿no?
sino es más como, por ejemplo, a Lister Crowley lo que quería era hablar con su ángel guardián. Entonces hace una serie de pasos del Abramelín, una serie de pasos para rituales muy jodidos, de ayuno, de abstinencia sexual por mucho tiempo, de comprarse una casa, una casa que se llama, bueno, la casa de Golensky, que es este...
que está en Escocia, en el lago Neck, bueno, el lago Neck, sí, el del monstruo, Ness, perdón.
y tiene que tener ciertas características el cuarto tiene que mirar al sur son cosas muy específicas que quieras o no puede que sea al final algo que no es necesario porque al final como hemos ido viendo ya con la magia como ha ido avanzando te das cuenta que no es necesaria tanta cosa sino más que nada la intención y el conocimiento y saber cómo hacer las cosas desde adentro ya está
Hay otros atajos que liarse a hacerlo matemáticamente. Pero había cierta... como el esfuerzo, ¿no? Como el ponerse a... Tienes, no sé, ciertos meses en que diario estás duro y dale con ese trabajo interior, porque es más que nada un trabajo interior y de disciplina.
Y al final lo que obtienes no es que te ganes la lotería o algo así, sino es como algo más superior, entenderte a ti mismo. O igual sí, ver El Ángel Guardián, quién sabe. Lo que a él le fue mal, a Aleister Crowley. Sí, a él lo veo, lo veo torcido. Sí, sí.
Això em porta també a parlar dels parells que aquesta nova màgia té a internet, que és el que està una mica parlant amb la Georg. Què en opineu? Deixeu que estigui tot a la mà de qualsevol tipus de públic aquest món que dispara aquí.
Què opinem de que tota la màgia estigui a l'abast de la mà? Jo crec que és el que dèiem de les intencions. No tothom té bones intencions. Aquest és el punt. Potser veu algú que digui, jo vull fer això perquè l'altre... En comptes de fer-ho per créixer un mateix, és per intentar placar els altres. No. I aquest és el perill, que ho veu tothom i no tothom té bones intencions.
También está la cuestión de que el peligro del ritual en sí, por ejemplo, las velas. Hay que saber qué mezclar. No puedes mezclar ciertas cosas que puedan hacer reacción a una vela. Por ejemplo, a ver, ponerle demasiada canela o demasiada pimienta a una vela te va a hacer una bomba molotov. O poner la vela al lado de las cortinas.
O dejarla ahí encendida y tú te vas y ya está. O he visto otras cosas que le ponen un montón de hierbas alrededor, pero un montón. Pues eso se te va a encender y cuidado. Perfecto volcanic. Sí, sí. O también incluso las velas que parecen, estas que son como velones como de cristal, esos también son peligrosos. O sea, si se calienta demasiado, explota. O sea, explota y claro, no se apaga todavía.
Hi ha molt tipus de públic i sempre s'accedeix a tot internet i hi haurà un tant percent de peña que estarà despistada i farà cagades d'espant. És que són coses que no se ponen a pensar. Dicen que és magia, no pot passar nada. A lo mucho, unas chispitas. No. Vivim en un món físico i aquest món físico té certes leies en quant a la termodinàmica i al fuego. També, per exemple, he vist uno que se puso molt de moda en el TikTok que cada rato me salia.
Que eran, ponían dos velas y ponían, las amarraban con un lazo. ¿Saben qué peligroso es eso? Porque encendían las velas, de repente se encendía el lazo y eso se hacía unas llamotas que podían hacer la barbacoa ahí encima, no sé.
Y a correr todos. Bueno, magia con este entorno vamos a tener que poner, ¿no? Claro. El kit de salvavidas, con el de iniciático, pues... Sí, porque al final el hecho este de que compres piedras y no sepas ni qué significan, pero ahí tienes tus piedras, tus cuarzas y eso, pues a ver, está chulo. Yo colecciono rocas de todo tipo.
Pero ojo también con los minerales, ¿eh? Porque yo conozco gente que se ha puesto, por ejemplo, se ha colgado una xunguita y vomitaban. Porque no podían sostenerla. Jo no la conec, pero si es diu xunguita... Bueno, no pot ser.
Sí, sí, sí. Pero es verdad, ¿eh? Yo no sé si se ha dado el show al nome o qué, que ya te han dado una pistada. Ojo, ojo, ojo, que me vas a llevar. O la moldavita. La moldavita que creó un caos en la gente. Destruían la vida de la gente. Bueno, obviamente, quizá no era la piedra en sí, sino las decisiones que tomaba la gente, ¿no? Pero se ponían la piedra. O sea, era coincidencia que llevaban la piedra y, claro, la...
Esas casualidades potentes. Estoy viendo al Jota con una cara de... No voy a decir nada. Me estáis descubriendo un mundo nuevo. Yo no he visto nada en las redes sociales. A mí me surge Harry Potter y... El otro día va y vea que el actor que fa a Ron Weasley...
li deia, haz un hechizo, haz un hechizo, i estava posant això en la cotxa i va cridar expensive petroleum, cosa que em fa fer molta gràcia, perquè deia que no és un hechizo, és que és caro. No, però jo tot això no sé res. Ara us escolto. Te faig un passe de gol, Vicjota, ja que estàs parlant. La màgia, la cultura, la pop, Sabrina, màgia pràctica, què podries dir tot això?
Home, ara entra... A la pràctica t'he dit, mago pop, dos teatres comprats, un als Estats Units i un altre a Barcelona. Entres que em sembla que van 30 i escaig o paus. Bé, ben utilitzada màgia en aquest cas.
La magia, la cultura pop. Bueno, tenim Harry Potter. Com a Raffaren. Un nen nace o se hace. Bueno, si recibes una carta de 10 años que te dice que puedes entrar en Howard, eres mago, en principio.
Y después, bueno, Magos de Belly Place. Previamente Gandalf. Gandalf, Gandalf el Blanco. A mí me gusta Magia Práctica, no sé si se llama así aquí, con Nicole Kidman y Sandra Bullock.
Ah, prácticamente magia, sí. Prácticamente magia. Sí. Bueno, y el Doctor Strange en Marvel, ¿no? También es mago. Y Sabrina, pero la nueva, o sea, está la vieja, pero la nueva tiene muchas cosas reales. Está muy basada en la realidad. La nueva está bastante bien, porque coge mitos actuales y sí que es verdad. ¿Cuántas temporadas aguantaste?
De la quina, de la nova. Total. Total, tío. Vale, que de repente se vuelve un poco rosa. Yo me has aguantado cuatro y ya… Pues yo cuatro. ¿Crees que las vas a ver a totas? ¿Según? Sí, creo que sí. Sí, sí, creo que llegaste al final.
Fleg me. A mí me encantaba del anterior Sabrina, el gat negra con Parla Vallada. No, pero ese es de la antigua. La antigua, la antigua. A mí en esta me gustaba la tía, ¿cómo se llama? No sé si era la Gilda o la otra, la que sale en El Señor de los Anillos. Zelda?
Celda. Sí, sí, Celda. M'encantava. I després ara hi ha una pel·lícules molt populars, que són durantíssimes, aquestes sí, que es diuen Ara meves, que agafen trucs de màgia així. Però això sí és prestigi. En plan, té Bip Copperfield, no?
Apuntant al banc. Aquesta era el que feia desaparèixer avions? Va fer desaparèixer l'estàtua de llibertat. L'estàtua de llibertat va fer desaparèixer. Sí, tio. Amb un truc, eh? Sí, no va desaparèixer. Estava allà, eh? No la va desmuntar. No la va desmuntar i la va tornar a muntar. Com el Donald Trump, que la fa veure que noies.
També multimillonari, eh? Que el de Vicó Perfil. De Vicó Perfil. Sí, sí. Otro mago que se hizo mago, també molt bé. Sabe que després va tenir problemes. Molt bé. Està... Està la llista Epstein, diria. De Vicó Perfil. Diria que sí.
Hi ha molta gent a la barallista. Ja, per això no m'equivoco gaire, m'he tirat noms. I l'Anna Oregón. Hòstia. Sí, és veritat. Sí, home, gràcies a estar allà, va tindre el paper a l'equip A. A l'equip A, sí, sí. I a Stephen Hawking, també. Hòstia, en sèrio? Sí.
Una llista ben nutrida. Aston Kutcher. Ah, no, ¿verdad? Aston Kutcher, por aquí yo. Con el PDD. El de Efecto Mariposa. Podrían fer un programa un día de la llista Epstein, eh, directamente. Pero no os flipaba altros lugares, Max. Antes que os flipi la magia ancestral y los espíritus, pero no os flipa que algú pugui tallar algú per mig, tío, y que el safari, tío. El prestigio. No os flipa. El prestigio, la peli y el libro, claro. No, no, no. De aquí, tipo, o sigui, ara...
Per el que he vist a la taula, creuen el misticisme de la màgia. Però aquesta gent que fa màgia, aneu a mirar el truc o us ho creieu i diu... Sí, perquè és màgia, tio, això. No, jo ja li veig el truc. Jo m'ho menjo sempre. Perquè unes coses tanto i altres tampoc. Jo, si no el veig, el vaig a buscar. M'intrigua saber que... No, no, gaudeix, tio, gaudeix. Que fluya. Però és que aquesta màgia es basa justament en crear una distracció...
Sí, sí. Per poder aplicar el truc. És a dir, t'està enredant o entabanant amb alguna cosa perquè tu no miris on no has de mirar i no sentis on no has de sentir. Llavors hi ha un repte. Tu jugues a això, jo jugo a veure si et pillo. Això és la religió cristiana amb la màgia tribal. Però és divertit, no? Tu distreu-me i jo estaré atent. A mi m'agrada aquest tipus d'amacs.
Ha arribat aquest punt, anem a fer una pausa, una pausa que tots volem gaudir, perquè no és una altra que la que introdueix el audrio de la setmana. Com m'agrada. Ahí viene, ahí viene.
Buenas espartanos, como en este Sumum hay un apartado que habla sobre la magia, y en la magia se usan muchas veces trucos de cartas, voy a aprovechar para contar una historia que me pasó hace unos cuantos años, que era cuando yo una vez quedé con un amigo en Milafranca, yo estaba en Arbós, cogí el tren, ¿no?
Había llegado ya a la estación de Vilafranca y bueno pues había salido ahí, iba a ir al sitio donde habíamos quedado
Y de repente veo algo en el suelo, ¿no? Y era una baraja de cartas desperdigadas por el suelo, ¿no? Una misma baraja. Pero me comienzo a fijar y era una baraja de estas personalizadas con imágenes en cada carta. Y eran todo imágenes sexuales muy extrañas. Y una en concreto era de un cerdo follándose a una persona.
Literal. O sea... Muy, muy raro. Creo que es la cosa más rara que he visto en mi vida, ¿sabes? Bueno, una me callo porque...
Com que me callo, però... Això no es pot acabar així. Deixeu-me explicar-vos algo. Això és real, eh? Relacionada mínimament amb la màgia, però molt amb mi. Jo, quan era més jove, molt més jove, fa 20-25 anys, feia el següent truc. Estava a casa d'avui, veia una barallada de cartes,
I la mesclava i deia a un amic meu, agafa una carta. I l'agafava, dic, memoritza-la. I la memoritzava, i ja està.
I, caminant per Tarragona o per Reus, sempre hi ha una barallada de cartes tirades en un conteïdo. Vale? I ara, quan passava per acostat d'un conteïdo, li diria, és aquesta, tu carta?
I el tio se quedava flipant, no? Era molt bo. Mai vaig encertar la carta. Però... Però és igual. Però impactava, eh? Era un truc que impactava moltíssim. I les maralles de cartes als contenidors recorrentment. Sí, sí, sí. És un fenomen... Em vaig d'acord que era un patró i vaig dir... I vaig dir, i vaig començar a fer això. Bueno, doncs que a mi... Si la carta fos un porc tirant-se amb ser humà... Però això no ens pot dir això i després dir... Bueno, bueno, me callo. Vull dir... Va, perquè...
Jo crec que està pressionada l'Adrià. Ara fer un àudio, cada 15 dies un àudio, crec que s'està guardant informació per tindre contingut. Està buscant el sumum constant. Es va trobar una baralla de cartes una mica estranya, certament. Jo no les tocaria. Yo lo creo bastante porque hay muchos diseñitos de cartas. El límite es esta imaginación en las cartas de Tarot y en los oráculos y esto.
Ui, haver tocat cartes de... Sí, sí. Ui, però això és veritat, o sigui, això deu ser així. Claro. No, o sigui, hi haurà tarot de les guerres de K-pop. Sí, claro. O sigui, per exemple, quan sembla que va ser George Bush fill,
Em va dir que l'Iraq per segona vegada va fer una baralla de cartes amb tots els comandaments i d'aquí els que buscava. Molt bé. Em sembla que les de piques s'està aconseguint o les de cors o no sé quins... Però per generals i tal, tenia tot allà catalogat. Bé, una baralla de cartes francesa
Amb la foto de tots els... Hi ha una competició entre la presidenta i els americans amb coses raras. Aquesta, Déu-n'hi-do. Normal que acabessin barallats. Jo tinc una hora d'aventura. Això és la caricatura. M'agrada molt. Recordeu que la Tito Cervera no va a cap peluqueria, sinó que porta una peluquera a casa...
Perquè té por que li facin vodú amb els cabells. Ah, bueno. Amb els cabells? Vol dir que tot el que li tallen s'ho queda, eh? Sí, sí. Ara et troco, me lo barro i me lo guardo. No, no. Però, vull dir, no és una cosa que quedi... Moltes persones del seu cercle ho han... Però té molts anys, Chita Cervera. Sí, sí. Ara ha portat molt de temps, emmagatzava...
Guardar el seu ADN. Però ella no va a la peluqueria perquè te poden... Que le facin magia, o sigui que... En... En mi... Sigue, sigue, sigue. Esto es magia. En el... Sal del lobbying, sal del lobbying. Ah!
Ah, sí, que en México ya no es normal, pero en las raíces el poder del humano, el tonal y todo esto estaba en el pelo. Sansón y Dalila, perdona. ¿Es en México que se practica la santería y este tipo de ritual o no? A ver, la santería es cubana, pero su raíz es africana. Entonces son los orillas y todo esto mezclado con los santos...
cristianos, católicos, para que se acepten, ¿no? Pero hacen unas cosas bien raras. Sí, es una cultura muy chunga y muy interesante. Formaría parte de la magia negra esto. Sí.
No hay magia negra y no hay magia blanca. Es magia. Es que es la intención. Porque, a ver, yo con una velita blanca te puedo hacer que te vaya mal. O sea, desciarte mal. Con una velita blanca. No lo hagas, por favor. No lo voy a hacer. Yo no hago esas cosas. Bueno, pero es... ¿Qué? Os voy a poner dos velas negras ya. Ok. Porque... A eso vol dir que introducimos una sección molt espacial, molt terrorífica y molt acollonante.
Fins demà!
Benvinguts al mini-pantano del Summum volum 2. Estem escoltant una música teronífica.
Composta per... Composada, composta, no sé, però bueno. Ajuda. Componida. Componida. Componida. Per Víctor Palau, tercera fase, molt bé. Però l'important aquí és que tenim un convidat especial en aquest mini pantano, que no és altre que David Oliver. Una salutació per aquí. Salutacions.
Molt bé, estem per aquí amb el David perquè el tema d'aquest mini pantano no és altre que el xamanisme i de fet David té molt a dir i sap molt del tema i per això li volíem fer una mini entrevista amb una primera pregunta que és d'on ve el teu interès per aquest tema.
El meu interès per aquest tema ve d'un trauma familiar que em va portar a una experiència propera a la mort.
i seguidament, un temps després, vaig escoltar, o sigui que jo vaig tenir una experiència propera a la mort en què vaig veure la meva ànima com descendia a un abisme, escur i infinit, i un temps després, buscant, perquè clar, ningú no podia contrastar amb ningú del meu entorn ni del que jo podia...
veure i escoltar el meu entorn ressemblant. Llavors... Vas investigar, vas començar a investigar... Vas començar a investigar una mica i de sobte vaig escoltar una cançó de Alonso del Río que es diu El abismo del corazón. I explicava una mica l'experiència que havia tingut jo.
Llavors això va ser, diguem, la punteta de l'Iseberg d'on vaig començar a investigar la temàtica d'aquestes cançons que moltes d'elles em ressonaven degut a aquella experiència. I això em va portar a experiències de conèixer xamans, curanderos, de tot tipus, sobretot de Catalunya.
I això va ser interessant. Molt bé. Doncs dit això, jo faig un passe a la meva esquerra perquè ara que ens has fet una semiintroducció vull que la Fer Quintana ens faci una introducció complerta al tema del xamanisme.
Sí, sí. A ver, en mi cultura el chamanismo es muy, es la parte central, digamos, de la espiritualidad, ¿no? Pero yo tenía más entendido que hay un chamanismo un poco más diferente, un poco más abajo en América, en las Amazonas.
Me puse a investigar bien
Y en general el chamanismo no es una religión.
ni una doctrina y tampoco es un sistema unificado como ya lo había dicho yo porque pues hay diferentes chamanes en diferentes culturas y obviamente cada cultura es diferente ¿no? lo que sí tiene pues en común es que es una cosa muy parecida al animismo o sea que todo tiene alma por ejemplo en las amazonas las amazonas tienen alma y es como una diosa parecida a una diosa
Este, y los animales, todo eso, también por eso los nahuales. Recuperemos los nahuales. Este, pues bueno, eso es lo que yo tengo entendido. No sé si quieran que les diga un poco de mi resumen.
¿Sí? Bueno. Espera, espera, espera. Ahorita corta esta parte. Espera. Vale. El chamanismo se caracteriza por la figura del intermediario espiritual, que es el que en estados alterados de conciencia viaja entre mundos para sanar, adivinar, guiar almas o restaurar el equilibrio cósmico.
O sea, no es un tipo mago, porque el mago es como que más... No lo hago por nadie más, sino por mí mismo. Esto es más como... Es como un nexo el chamán entre lo espiritual, lo que no se ve y lo que se ve. Un hacker es esencial. Sí, más o menos.
En medicina se empieza a hablar de supraconciencia. Hay médicos que ya están... Bueno, creo que este año, en 2026, ya se... Medicina ya acepta una de las asignaturas, es la conciencia... Bueno, la supraconciencia...
los casos de muerte cerebral y retorno, de cómo se estudian. Esto es a partir de Manuel Sánchez Garra, ¿no? Sí, sí, el cirujano. Bueno, después de toda su experiencia con pacientes, con experiencias cercanas a la muerte, lo está divulgando. Tú vas tener esta experiencia de realmente sentir como si haguessis mort y retornar. No. Bueno, això en altres experiencias. Eso después. Amb bufo.
Però... Què és? Bufalvarius. És un sapo del Desarret Sonora que hiberna tot l'any i a l'època de Plutges surt a la superfície per reproduir-se i després torna a soterrar-se a terra. Aquest és l'enteochen, el contrari de l'usinochen més potent del món.
Al contrari d'al·lucinosa, em vols dir que no et provoca una distorsió de la realitat? No, però ho dic una expansió de la consciència. És la substància que més expandeix la consciència del món.
Que és el que estava parlant l'Ismael de la supraconsciència, de provocar que t'indueix un estat de supraconsciència. Sí, quan prens el bufo, que és un ritual en el que literalment morts i renaixes, el teu ego desapareix i tu et fons en tot. Llavors molta gent té experiències de sentir que és tot, que és Déu i que tot és Déu i que tu eres Déu i que tot és Déu.
una fusió amb tot. Estaríem parlant d'una consciència col·lectiva. Llavors, el que sents, formes part d'un tot, llavors a l'hora de memoritzar això de regreso, perds molta informació. Sí, de fet, la desconexió, la desconexió, o sigui, la infermetat ve a partir de perdre aquesta consciència de totalitat, de que som tots, uno. Recomano un llibre que es diu Isi, l'último de su tribu,
que és la història d'un indi que el troben mendigant al costat d'una carnisseria, en Califòrnia, el 1909, crec que és, aproximadament, i ell comentava que és assimilat perquè el volien matar,
En aquella època, imagineu-vos, hi havia grups de gent que anaven a matar índios de manera com a qui va de caceria de qualsevol animal. I quan l'antropòleg, un antropòleg, si no recordo mal, de Yale, el porta cap a casa i ell no entenia com les persones podien tindre una realitat amb el paisatge si portaven sabates.
I deien, com podeu sentir la terra si porteu sabates? O sigui, com us podeu connectar amb vosaltres mateixos i amb el que us dona vida si fiqueu un filtre? Està escapant aquí la connexió directa. Molt bé, tot això em porta una altra pregunta cap al David, que serà que ens diguis si el xamanisme creus que és la teva missió de vida.
Una vegada obres la consciència, ja és molt difícil tornar-la a tancar i a dir que...
o arragonar com a que ja no saps les coses que has vist, no? Fem marxa enrere. Llavors, fas el teu dia a dia, però amb una consciència, doncs, vull dir, quan tu prens una planta mestra i et dones compte que una planta es comunica amb tu, després, quan vas a un parc, ja no és la mateixa mirada que tens cap a les plantes que tenies abans. Molt bé.
Si passes d'un objecte que és com inèr-te a alguna cosa més... Llavors, la missió de vida és, en allò que fas, dedicar-te plenament al xamanisme o no, estar el més alineat possible entre el que fas, el que sents, el que penses i el que... Eren quatre coses. El que fas, el que sents, el que penses i el que dius.
És que qualsevol coneixement o ampliació de coneixement mai és transcendent. O sigui, hi ha molta gent avui en dia, per desgràcia, que diu no m'expliques més coses que m'ha fet pensar. Vol dir que l'augment de coneixement
el que fa és resignificar la manera en què tenim de relacionar-nos amb el paisatge. I tu, aquesta acció en la que tu t'has vist involucrat, el que fa és redefinir els teus models d'entenement. Sobretot. Però de qualsevol, ens passaria a tots si ara mateix visquéssim en aquest moment, quan sortíssim d'aquí,
veuríem el món d'una manera totalment diferent. Sobretot, la base és que, almenys, no tot el món, perquè hi ha gent que d'altres maneres ho alcança, però sí que passa que hi ha persones que viuen a una bombolla subjectiva,
paral·lel a la realitat que fa que estan còmodes en aquell metre quadrat que és conegut, però no poden sortir d'allà. Llavors, quan tu prens plantes mestres, el que fas és reconèixer aquestes coses que has fet mal, que fas mal, si has de demanar perdó, doncs demanar perdó, en fi, tot el que comporta prendre consciència de tu mateix i de la vida,
Llavors, el teu camp d'acció s'amplia moltíssim més. Tu creus que et fa millor persona? O que t'ha fet millor persona? Per supost. A més és que, perdó, a més és que, o sigui, saber el coneixement, no? Contra més coneixement tens, és molt incòmode. Llavors hi ha molta gent que diu, no, no, jo en mi ignorància estoy muy cómodo. O claro, perquè veure les foscors d'un mateix i aprendre més coses és molt incòmode.
Sobretot, sobretot, el que més m'ha costat a mi és saber tot el que, o sigui, prendre consciència de tot el que he pres consciència i portar-lo al meu dia a dia, perquè jo abans era molt transparent i ho parlava en tot el món i molta gent, és com un teva tabú, no?, aquests temes. Mira, jo justament, jo suposo que els que em coneixen ja ho saben, no amaguin res a ningú, a mi m'agrada molt prendre coses i prenc tota mena de coses i substàncies de tota mena.
I la veritat és que ho faig des d'una vessant lúdica i no ho faig des d'una vessant en aquest sentit espiritual ni ritual. Però és cert que tenim una percepció de la realitat donada pels nostres sentits i per com el nostre cervell funciona, que en el moment en què una substància permet alterar aquesta percepció i veure altres coses,
és quan te n'adones que la realitat no és allò que veiem cada dia quan ens deixem els nostres ulls, les nostres orelles, vull dir, hi ha moltes més coses al darrere que realment sense aquestes substàncies o sense rituals, els que siguin, potser meditació, potser en altres camins, però...
Aquesta realitat hi és. El moment que et prens, per dir-ho fàcil, una mica de LSD o prens silocibina o prens algun altre tipus de substància, t'adones que aquella al·lucinació o aquella cosa que no sembla real o que després desapareixerà,
Tu l'estàs vivint des d'una realitat absoluta, allò és, allò està passant, allò és real. I t'adones que existeix, des de les mirades de la gent, les maneres de comunicar-te, les formes, vull dir, en general, moltes coses, no? I, hòstia, bueno, jo no vull fer apologia de res, però, vull dir...
No, però en aquest sentit, aunque siga lúdic, el fet de perdre el control, acostumar-te a perdre el control moltes vegades... I canviar la percepció, simplement, de dir, no percebre igual, els sentits s'alteren, s'altera la guida, s'altera la visió, s'altera l'olfacte, s'altera absolutament tot...
i, hòstia, perceps altres coses? Que el que dius, hòstia, estaven aquí. El que jo crec és que també ho he escoltat diverses vegades amb persones relacionades amb la investigació de productes psicotròpics, que com hi ha un tabú,
és un element que s'individualitza d'una manera molt pròpia. I els especialistes comenten que seria molt interessant poder prendre determinades, o si volguessis prendre determinades productes, el que hi hagués sempre algú
que estigués controlant amb tu aquella situació, perquè després passen desgràcies, perquè no hi ha un control realment. Pensem que prenem alguna cosa i resulta que la nostra química en aquell dia està alterada perquè hem pres això, això i això, i resulta que l'efecte és totalment devastador. És una mica el que feien a les tribus...
indígenes, el tema sempre era col·lectiu, mai era individual. El xaman no estava en meitat de la selva, no, no, estava entre el poble, no? I quan entrava en trance, entrava dintre. Per què? No sempre, no sempre. Per seguretat. Hi ha persones, jo per experiència pròpia, en ceremonies d'allahuasca,
el mestre o el taita pot ser que hi ha un moment que et diga que tu ja estàs preparat per prendre sol perquè moltes vegades fa falta una interacció perquè tu no acabes de perdre la cordura però quan ja perds aquell aport i t'entregues a la planta ahí és quan aprens realment perquè ahí és quan la planta realment té donar l'aprenentatge pot passar el que diu mal viatge que diuen sempre el tema de mal viatge
No ho provaré en sus cases, realment. He dit que ho feia de forma lúdica, però... En fi. Jo este... Bueno, no sé si llegó la notícia aquí. Yo creo que fue en el 2018 en las Amazones se cayó un avión que llevaba una familia. Eran cuatro...
tres o cuatro niños, no recuerdo, y la mamá y el piloto, ¿no? Se cae el avión, la mamá muere, y las niñas, bueno, son varios niños, ya dije tres o cuatro niños, y había un bebé, un bebé con un año, más o menos.
Pues se cae la mitad del Amazonas y las niñas tienen que aprender a sobrevivir. Y a la gente les daba por muertas, obviamente, porque se hubieran caído el avión. Solamente encontraron a la mamá, al piloto y ya está. Y la gente pensaba que las niñas sí se habían ido, pero al mismo tiempo no iban a aguantar mucho.
Sí, estuvieron como 40 días, ¿no? Sí, estuvieron 40 días, las encontraron, pues, ya claro, desnutrición y todo eso, pero todos vivos. Lo que pasaba es que ellos eran de una tribu, bueno, no sé si llamarla tribu, de un pueblo, y se les enseñaba los medios de la selva. Entonces, ellos sabían que la selva era un...
un ente vivo y que ciertas cosas como hacerlas, este, cómo hacerse, pues, incluso encontraron cómo se habían hecho un techito con sus propias cosas, aprendieron cómo a comer de lo que había, ¿no? Entre insectos, animales pequeños que podían cazar y eso. Este, el agua la sacaban de la lluvia. Increíble, porque la mayor ha de verte de unos 10 años. Wow.
Y el menor era un bebé. Entonces, en ese mismo interno, uno de los que estaban buscando, pues, era un chamán, un maestro, y cuenta su historia como... Varias veces, pues, intentaban, pues...
se metían a Ayahuasca y hacían la ceremonia pero para buscarlas y te enseña más o menos cómo cómo ve la situación en ese momento se hace uno con la selva porque es que el chamarismo amazónico es eso, se haces uno con la selva, no tanto con otras cosas sino con la selva
De hecho, él mismo dice que de repente sintió que las niñas ya estaban cerca, que la iban a aparecer y sí, aparecieron al siguiente día. Sí, dijeron mañana las encontramos. Sí, porque ya estaban cerca de ellas. Una capacidad de visión espectacular. Ese fue un caso súper increíble porque es que no te puedes imaginar lo difícil que es sobrevivir en la selva
Porque hay jaguares, hay arañas. Desde los peligros hasta las propias dificultades del ser humano consigo mismo. Y el perrito que andaba con ellas, que sí, había un perrito de búsqueda, que sí las había encontrado y había estado con ellas y las había estado protegiendo, pues al final ese sí desapareció. Ese nadie lo ha encontrado.
Alguna anaconda. Ja no quiero pensar en eso. David, continuem amb les preguntes. Què diries que va succeir amb el teu despertar?
Bé, una de les iniciacions més normals per a la espiritualitat és atravesar un dolor molt fort, molt agut, ja sigui físic, emocional, espiritual o mental, qualsevol mena de... qualsevol tipus de... de dolor, no? Perquè et fa sortir del cos físic i passar del material al espiritual.
i quan passes de lo material a lo espiritual es produeix una búsqueda de lo espiritual. I en el teu cas el gran mal, el gran mal en el teu cas, vols explicar una mica com vas accedir a aquest plànol de despertar?
Bé, quan jo tenia 17 anys vaig intuir molt fort que el meu germà podia morir. Jo ho veia quasi com una realitat i un any i mig abans que passà, li vaig contar el meu millor amic, a Víctor, i després va passar.
Llavors, arrel de la mort del meu germà va ser quan vaig començar, vaig anar a viure a Barcelona, vaig començar a fer teràpies, tot tipus de teràpies, al final res em funcionava perquè realment ningú em podia comprendre, ningun psicòleg, ningun terapeuta em podia comprendre i no sentia que avançava fins que vaig conèixer una xamanada aquí de Tarragona, l'ha negat un sonco,
que amb ella i amb el seu marit, que ha faltat, en Pau Descanse, em vaig iniciar en el tema de l'allahuasca i vaig començar de veritat a aprendre. Vas trobar una altra vida. Sí. Bueno, t'anava a preguntar per alguna vivència que ens deixes amb la boca oberta, crec que ja...
No, puc contar diverses. Per exemple, una de les meves primeres experiències prenent ayahuasca va ser reviure el meu propi naixement.
O sigui, i això és una cosa que sol passar a molta gent, quan comences a prendre ayahuasca, revius el teu propi nasciment. Jo vaig veure una vagina... Des de dintre. No sabia si era de dins o de fora i vas dir, no, és per dins. I vas començar a sortir i el moviment exacte, fas el moviment exacte que quan vas nascer. Sí, sí.
I t'ha passat alguna vegada el tema de totemitzar-te o tenir la sensació d'entrar en l'animal? Jo una vegada vaig prendre de DMT, que és una llagüesca sintètica i és diferent perquè dura molt poc, és un viatge molt curt. Però la sensació que vaig tenir era la d'anar cap a un pop i entrar en aquest animal i d'alguna manera formar part d'aquest pop. No sé si t'ha passat això amb algun...
Sí. Amb alguna planta, amb un animal, amb algun espai determinat que t'integres a un... Sí. Amb el xamanisme cadascú té un animal de poder. Llavors, en una de les ceremònies aquí a Tarragona, al cobert, vaig sentir com el meu animal de poder...
no el dic perquè no se sol dir així en públic, venia a mi. Jo sentia la presència espiritual d'aquest animal i quan vaig obrir els ulls jo era aquell animal.
I sents realment com es sent un animal salvatge. Me estoy acordando del Señor de las Bestias. Tú tienes la referencia de la película, Jota. Habíamos hablado ya de esto. En El Pantano hace muchos programas hablamos de los Nahuales.
Estaba el tigre, estaba el águila, estaba el ratón, creo. Ese chico tenía toda la salida. Ah, sí, el señor de las bestias. Bueno, en la brújula dorada, los daimons son los animales... Como una parte del alma, ¿no? Y hasta que no te conviertes en adulto,
Ese daimon puede ir cambiando en su estado. Y una vez que adquieres tu personalidad, entonces ese daimon es el que realmente se percibe para el resto de la vida. Y esto no es de un libro. Estamos hablando de historia clásica. Los clásicos ya referenciaban los daimons. En mi cultura...
Estamos hablando que todos nacemos con un tonali. Tonali es el destino, ¿no? Y está regido por el día en que naces. Cada día, pues, no sé, aire... Hay muchos días, ¿no? Aire, conejo, por ejemplo, o fuego, movimiento. El movimiento es muy chungo. Bueno...
Es como un horóscopo. Entonces, tiene mucho que ver con eso en el Nahualismo. Un Nahual tenía que nacer en ciertos días específicos de Tonali.
...para poder ser Nahual. Cada quien tiene su Nahual, pero... O sea, cada quien puede, pero... ...el que de plano iba a ser... ...nacían unos días muy específicos. Aparte de eso... ...pues... ...es que la verdad... ...es una cuestión cerrada... ...es una cuestión cultural cerrada...
Y muy pocas cosas puedes externar. Yo conocí en el pueblo de mi familia, se habla mucho de eso, del Nahual y todo eso. Y hay dos vertientes. El que le decían al Nahual que te daba miedo porque era el que si ibas por las noches en el monte te violaba.
y estaba pues el que era el sabio entonces también a veces las brujas también se podían convertir en tanto en bolas de fuego como en guajolotes en lobos y todo eso y verdad que me queman cortar que si estoy bien bien entrada es que a mi me gusta mucho esto porque es
Pues es algo que la verdad yo bloqueé en cierta parte de mi infancia, pero que yo crecí con esto. Yo crecí yendo a que me hicieran limpias con el copal ahí encendido, con el tabaco, un tabaco se lo fuman y te echan el humo en la cara y ya después sales con una alergia. Qué bonito. Sí, sí, y...
Y sientes a veces el poder del jaguar y de todo esto. Es una experiencia increíble, la verdad. Y pues la verdad es que a veces da miedo porque, no sé si ustedes han visto realmente cómo es la cultura azteca. O sea, la música, los sonidos de viento, el...
Que parece que ya vienen los soldados por ti y el sentimiento así como de la selva, del agua, de los dioses te están observando y quieren tu sangre para poder seguir viviendo. Todo esto, o sea, al final se siente y es muy tenebrosa, la verdad, la cultura azteca, pero porque estaba hecha para eso, ¿no?
¿Es la de la película Apocalipto? No, ellos son mayas, que son peores. Y me encantan. Siguen vivos. O sea, los mayas, la cultura mayas, es una de las que está casi en su totalidad tal cual, pero también es una cultura cerrada. O sea, no puedes entrar fácilmente y saber todas las cosas que se hacen. Cuando practicaban, al menos en los antiguos, porque estaban los sacrificios humanos, no prendas a los dioses.
Bueno, no, las agresiones, hermanos, a este tiempo, que ya no se hacen. En un momento se hicieron. Pero porque el sol... El sol no lo necesitaba. Ja. Molt bé, doncs veig que tens aquí la... Víctor. Vull contar un parell de coses més. És el que anava a dir, que t'interrompo tot el que... Coses que et deixéssim la boca oberta.
una d'elles és que em vaig convertir a sacerdot a Ayahuasquer, aquí a Tarragona i va ser una de les experiències més màgiques de la meva vida perquè com que materialitzis l'espiritualitat d'una manera màgica que no es pot contar, no?
I després, una altra cosa és que amb el bufo alvarius, o TAC, bufo alvarius és el nom científic, quan tu prens el bufo, en el meu cas, per exemple, la majoria de dies jo anava a la cerimònia, en el camp, en una casa de camp, i no hi havia nous, no hi havia ningú per dalt,
i de sobte prens el bufo i apareix un àguila, un falcó... Però un dia vaig prendre bufo en la dosi completa, estava amb els ulls oberts i van aparèixer una manada d'oronetes, tot el cel ple d'oronetes, al fons més amunt hi havia sis àguiles volant en cercles molt petits,
I baixa l'efecte del bufo, desapareixen totes les aus. Hi ha molta gent que quan prens bufo passen moltes coses màgiques, no? Desapareixen, se'n van o desapareixen i desvaneixen? No, no, se'n van, se'n van. Hi ha vegades que fa vent, bufa el vent, prens el bufo i para el vent. Durant el temps que dura l'efecte, para el vent. I quan baixa l'efecte, torna a bufar el vent.
I estan fent... Un professor de universitat amb qui jo vaig prendre el bufo durant diverses sessions, està fent com un estudi amb no sé què quàntic, per veure com es mou l'energia quan la persona pren el bufo. Una espècie de triangle de la vermuda, un camp energètic diferent. O com si estiguessis en una realitat paral·lela. No, perquè...
La expansió de consciència que es produeix quan prens el bufo és tan potent que jo crec que afecta al camp, afecta a l'energia de l'entorn i als animals. Jo crec que també estàs més connectat. Has dit que no era al·lucinògen, justament.
Sí, sí, es lenteochen, lo contrario de lucinochen, mes poten del mundo. Sí, sí. Yo tengo una pregunta. ¿Es legal? Porque... A ver, yo vi una noticia hace poco que le mandaron a Chirona a unos que tenían como una cuestión esta de un...
Un garito de ayahuasca. En el hospital Baidebron, hace unos años que están estudiando el bufo, a lo mejor en pequeña actos o de una forma controlada, para tratamiento de depresión y muchos tipos de trastornos y tal.
Bueno, crec que pregunta que si tens 8 quilos d'ayahuasca a casa estàs en un lío, no? Ara mateix. Depèn, depèn. Just fa un temps va sortir una llei que, per exemple, a un xaman o un curandero venezolà que viu a Espanya, el van pillar amb diversos quilos d'ayahuasca i després, amb el moviment de l'abogacia i tal, li van retornar a la Guardia Civil...
li van retornar l'allahuasca. Escolta, tens algun projecte a edificar sobre tots aquests coneixements que has adquirit? El 6 sacerdot m'ha donat el do de la paraula i sí que m'agradaria fer xerrades, sobretot perquè també em toca de prop en temes de salut mental,
M'agradaria fer xerrades a centres educatius, universitats o fins i tot col·lectius que treballen amb les persones i que es poden trobar amb casos de brots psicòtics i tal perquè un poc coneguen també aquest camí. Sí que sent una persona quan té un brot psicòtic i puguen abordar-lo d'una forma més sana.
Hostia, pero si tienes un brote psicótico y te metes algún alucinógeno, ¿no es contraproducente? Hombre, si tienes un brote psicótico... O si eres propenso. Sí, pero, por ejemplo, yo antes de tomar, por ejemplo, el bufo, hablé con varios testimonios de personas que se habían curado algunos tipos de trastorno,
trastornos de ansiedad, depresiones profundas, de personas que tomaban antipsicóticos antidepresivos y ansiolíticos y con una sola sesión de bufo dejaron totalmente todos los medicamentos. Sí, bueno, pero esas son... A ver, la depresión, la ansiedad, al final son trastornos que no tienen mucho que ver con cómo te funciona el cerebro, sino por...
¿Cómo has llegado a...? O sea, es más que nada muy externo, ¿sabes? O sea, son cuestiones más externas y más que cómo te tomas la vida y por eso es que tu cerebro se pone de cierta manera. Pero, por ejemplo, hay otras, no sé, como la esquizofrenia, eso ya viene más como... No sé, no te vuelves esquizofrénico, sino que naces esquizofrénico. Igual que ciertas bipolaridades. Yo lo opino igual que tú.
Bueno, pero es que es la medicina. No está probado que exista la... O sea, los médicos dicen que muchas veces es genético, cuando un trastorno es genético. Es que es como el autismo, el autismo es genético.
Y nadie dice que sea mal el autismo ni nada porque somos otro tipo de personas, tal cual, pero es genético. Igual que viene esto, sobre todo la esquizofrenia y el rastorno esquizoafectivo, son genéticos. El autismo no es genético. No, no, no es que tus padres lo hayan tenido. Los disruptores endocrinos.
Actuales que están en aumento están llevando a que haya un aumento muy considerable de niños autistas cuando antes el autismo era mucho más bajo. No, se dice que no, no tiene que ver con los disruptores endocrinógenos, perdón, no lo puedo pronunciar.
Es una cuestión de muchas cosas, tanto cuestiones externas, sociales, de cómo está el entorno, cómo fue el entorno de la madre, el embarazo y todo esto, incluso antes del embarazo de la madre, incluso del padre, y también
Es una cuestión del ADN, está en el ADN, que ese niño tiene todos los parámetros para ser autista.
Y antes, perdón, antes lo que pasa es que no se sabía, no se decía, este es autista, este está loco, está tal, está endemoniado, es lo único que ha cambiado, que es la visión y el diagnóstico, igual que a las mujeres, a las mujeres no se les diagnostica sino hasta cuando cumplen casi 30 años, cuando son muchas mujeres autistas.
Jo volia dir que el que comentava el David de l'experiència amb l'allahuasca és més per episodis on està la persona més estabilitzada, no en ple brot psicòtic, no en plena crisi de res, sinó més enllà, una mica més endavant, quan està la cosa més estabilitzada, aquí ja es pot aplicar l'experiència. I no tots els...
els curanderos o els facilitadors que ofereixen allahuasca donen a persones que tenen un perfil esquizofrenic. Molt inestable. Jo el que volia dir és que el que sí que està contrastadíssim, jo estic d'acord amb tu que potser moltes substàncies poden tenir una vessant curativa.
però en el moment en què se'n fa abús o se'n fa un ús indiscriminat, realment... O incontrolat. O incontrolat, realment si s'ha provocat paranoia, si s'ha provocat ansietat, o sigui, s'ha derivat a la malaltia quan no hi era. És a dir, un abús d'una determinada substància amb una addicció o amb una mal usada realment...
pot provocar malalties mentals i trastorns mentals. Potser també les pot curar des de la mateixa manera que les provoca. Potser per això mateix també té la potestat de... Però clar, hem de saber què estem fent. De fet, a algunes tribus, els majors, que es diu, el major...
són els que guien i posen els límits de la consciència als que estan aprenent. Hi ha molta gent que traspassa aquests límits no fent cas a la guia del major i poden perdre la cordura. Atreveixar a la locura i des d'aquell moment és difícil retornar a la cordura. Us en recordeu d'aquell cas del...
que va haver-hi a Salou d'un apunyalament d'un taxista per part d'un client, aquest home... L'any passat pot ser? No, fa uns quants anys més, dos o tres anys almenys, o quatre.
Bé, la qüestió, aquesta persona després va ser jutjada i la seva declaració era, li preguntaven que per què ho va fer i ell va dir, és que si arribàvem amb aquella rotonda el món s'acabava.
O sigui, ell tenia la idea claríssima que ell és, bàsicament, ell creu que és Déu, i que si arribava fins a aquella rotonda el món s'acabava i ell el que va fer és salvar tothom.
I a la jutgessa li deia que ella prengués la decisió que volgués, que ell li donava la potestat perquè pogués fer-ho. Perquè si ell no volia, ella no podria fer-ho. Aquesta persona era una persona que venia del món de les drogues passades i era irrecuperable. Ell vivia en una altra realitat.
Nois, el que està clar és que està sent una estona molt terrorífica i molt estupenda però s'ha de salvar el sumum. Hi ha un límit també aquí. I això em porta a agrair-te, David, aquesta fantàstica estona ha estat molt interessant. Gràcies, Víctor. Un plaer. Fins la propera. Segur que ens tornarem a veure. I ara ens anem lluny, molt lluny, perquè hi ha un lloc que està en flames.
Déu-n'hi-do, quantes flames, quant de foc, una temperatura de 80 graus, no és habitual en aquesta illa, que de per si és càlida, de per si és calenteta, però això està rugint. Víctor Palau, tercera fase, Ismael Lozano, Georg, Vic Jota, Fer, què fem aquí amb aquesta illa? Un incendiu amb una illa, malament, eh? Sí, hay que apagarlo. Juego.
Hem de corregir. No sé si portem aquí una cubeta, tenim vasitos d'aigua, no farem molt amb aquests gotets. Ja m'he oblidat la cubeta. Si estàs en una isla desierta. ¿Qué es una cubeta? Un coquito.
Les palmeres estan en flames i aquí tenim uns transistors que li encanten a Vic Jota, dels quals surten una música i uns titulars. Jo no sé d'on surt la música aquesta illa. Els transistors de la gespa, com sempre, passa que ara amb les flames no pots veure'ls bé. Hi ha molt de fum i... De què vos parla, Víctor? Del poder de l'albacete.
Jo m'he quedat amb el d'abans i li dic Nau Albacete. Nau Albacete? Sí. Molt bé. He trobat bé. Com bèsties sobre el campo de fútbol, creu que es que taron... Ens toca el Barça, l'Albacete. A partir d'aquí sabem el seu poder. Porta dos primeres, el Zeta i el Madrid. Jo un cop vaig conèixer un senyor d'Albacete.
que és l'únic que he conegut, no he conegut mai ningú més, l'Albacete. I vam tenir una conversa molt interessant en la que em va explicar que no plou mai, l'Albacete. Ja sé que no té res a veure, però... No sé que té a veure perquè la illa està en flames i ens aniria de puta mare. Em deia una cosa que m'ha impactat molt, que em deia no tinc record d'haver vist ploure dos dies seguits. Plou tampoc?
que mai he vist ploure dos dies seguits. Jo et diré una cosa, però te diré en serio, perquè jo estic bastant fart. Una vieja y un viejo van pel bacet, eh?
I a mitad de camino va i se la mete. Home, home. Això és tot el que hem de dir d'Albacete, no? Bueno, i tres vegades se la va a meter, se la va a fotre l'Albacete al Madrid. Per això obríem molt... Tu volies parlar d'això, de com l'Albacete va a eliminar el Madrid. Jo m'havia preparat mínimament l'arribada a l'illa, que sempre sé que arriba normalment quan fem un sumum.
I clar, la segona pregunta em sembla que me la menjo, perquè l'afecte Arbeloa, el nou Mourinho o el Zidane de les 3 Champions ja va amb trampa donat Carivangan. Mira, em vaig a carregar la meitat del teu guió i vaig a preguntar-vos sobre el dimecres que ve, és un dimecres per fer-se un sopar guai, no? Jo no tinc menys.
Davant de la tele, jo tampoc. Doncs escolta'm. És interessant, eh? És transistor, eh? És transistor. No sé què passa als migres. Què passa? Que el Barça ha de portar una golajada. El final del món. A l'actual Champions, els vuit primers no juguen... No juguen vuitens de final. Sí, sí, sí. Setsens de final. No juguen els vuit primers. El Barça està no bé. Ah.
amb 13 punts, igual que els 6 que té per davant, que sí que estan entre els 8. És a dir, que va a diferència de gols. Si cadascú guanya el seu partit, qui marqui més gols entra el tot. O sigui que serà molt xulo. Entre qui juguem?
Juguem contra el Copenhague. Tu i jo juguem? Sí. Jo estic convocat. Jo em pedí lesionat, sóc candidato. Doncs ja està. Contra el Copenhague? Contra el Copenhague. A casa o a Copenhague? A casa. A Camp Nou. Està encarregadíssim. Saps que haguessin d'anar a Copenhague, saps? Esperem que no ens fotin. Serà un nivell molt xulo. Però no encaixa també serà important.
I el que sí que he encaixat és la teva referència al sumum volum 1, que vas parlar de Leo Messi com a rival de taló de Jaqueline Ovalle i... I és veritat. No. He vist el gol. Hi ha mitja raó per cadascú aquí, eh? No. És un gol similar. De l'enquant és un gol de taló que té això en comú.
Però no tens res a veure un gol amant. La primera pregunta que tinc aquí és per la fer. Jacqueline Ovalle vola i en l'aire li dona la taló? Tenim això a la retina? No, no. No. No. No. Hay más movimiento en ella. Hay más inestabilidad. O sea, es más chulo porque es menos probable que lo logre.
Jo vaig veure inicialment el de Jacqueline Ovalle em va semblar espectacular perquè em semblava un Higuita ofensiu La maniobra d'Higuita però en l'àrea rival i golazo de talon Jo sé que són dos golazos els dos, vull dir, no hi ha para on agafar-ho, són la meravella tots dos però són diferents, un va a l'esquadra a l'esquerra, l'altre a la dreta
Un va amb el porter passat, l'altre el té encara al darrere, un li fa vaselina, l'altre la clava directe. Cap, entén, donar-li el mitjà raó. Em sembla maravallós els dos. Jo la verdad de preguntar a IA qual era la diferència. Jo t'acabo de dir 5 o 6. No, no, espera, espera. Però bueno. Lo que me dijo la IA és que la diferència és que a Messi, bueno, perquè a ella no le tienen que photoshopear el cabello, com a Messi. Que lista la IA.
Mira, una cosa os voy a decir de la IA, que ho estava pensada l'altre dia. L'altre dia ho pensava. La IA se tendría que dedicar a fregar los platos, a lavar, a cocinar, y nosotros a pintar, a hacer música y a escribir. Pero lo estamos haciendo al revés. Pues hay que darle la vuelta a eso. Por favor, IA, prepárame la cena. Bueno, están los robots de cocina. Al monotopic. Y están la rumba. La rumba rumbera.
Bueno, ojo amb les receptes que et fa la IA. Si tu li dius, mira, xato, jo tinc això a la nevera, què faig amb això? Ojo, eh? Ojo, eh? Perquè al·lucines, que no has d'anar a comprar. Amb dues coses que tinguis a la nevera, tu li dius, tinc això, què faig? Hòstia, et munta aquí un 4 estrelles Michelin, que al·lucines, eh? Doncs mira, no ho havia pensat mai, això. No, no, prova-ho, prova-ho, ja ho veuràs. Jo m'estic tornant xef, ja, gràcies al xat GPT.
Sempre recordo l'inici de la pel·li de Jo, Robot, que va començar molt idílic, els robots fent-ho tot. Nosaltres apareixer coses per complicar moltíssim per Will Smith, tant la pel·li com la vida en general. Ens estem desviant. Passa. Passa. Però per variar. Passa a la següent secció. La següent secció, no? No voleu analitzar breument la jornada de Champions que hem viscut? No, dimecres, dimecres. Només t'interessa la golejada de Barça. I vamonos.
Todo esto es porque antes íbamos a burlarnos del Real Madrid y después se nos cebó. No seas notas para todos, no seas notas para el bien.
Ja, ja, aquí... A veure, sí, sí. Jo, mira, com que avui no tenim... Què hi ets, aquesta palca, per les accions musicals? Sí, trobo que sí. ¿Qué me puede la música? Respect, respect. És una broma. L'onça és el género normal. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Bueno, avui com que no tenim banda convidada ni artista que ens vingui a cantar, jo us volia proposar anar fent un repàs, en aquest cas he posat aquí crònica negra del rock and roll, per explicar aquelles anècdotes salvatges i coses així estranyes que han passat, també com que avui anàvem de màgia i de coses aquestes, no té res a veure, però bueno, vamos allá. I us proposo d'entrada tres fets, no? A veure què en penseu.
Començaríem per a un mític concert dels Rolling Stones a Alston, el 1969. Altamont. Altamont. Altamont, Alstonmon. Altamont. Van dir molt. No, va ser Altamont. Altamont. Sí, Altamont Spirit. Spirit. Speed. El concert es deia Altamont Speed. Altamont Speed. I anava a ser al Woodstock del Norte. El Woodstock del Norte, correcte. Aquesta era la idea dels Rollings, que després de Woodstock van dir, doncs ara farem aquí el nostre Woodstock particular.
I van llogar un descampau i van muntar allà 300.000 persones. Van a Santana, van a... Sí, sí, sí. Play amb burritos, no? Hi havia bastanta gent. Sí, però la curiositat de l'assumpto, la crònica negra de l'assumpto,
que de sobres es va titular com el final de l'Utopia Hippie, aquest concert, per com va acabar la cosa, és que van decidir que com que autogestionaven tot el muntatge i tal, contractaven els Hell Angels de seguretat pel concert. I van anar 30 Hell Angels amb les seves motaques
a controlar 300.000 persones, a canvi de 500 litres de cervesa. És a dir, aquesta va ser la negociació entre l'Àngels i el Rolling Stones per aquest pollastre. La qüestió és que en un moment al concert va haver-hi un... va treure una pistola un senyor del públic. Meredith Brook? Sí.
És que m'interessava molt aquest tema, parlava bastant d'aquest tio. Un tio que estava al públic, de repente treu una pistola i... Un anja de l'infern. No, no, no. Sí, sí, bueno. S'encaren i ell li diu que jo tinc una pistola. Exacte, li treu i el seguretat d'Àngel de l'infern, molt professional, decideix que el millor que pot fotre és fotre una punyalada directa. Sí, sí, punyalades. Bueno, es va dir un punyastre, el que va acabar amb quatre morts,
Va ser un drama, per això es va titular El fill de l'autòpia hippie, i en fi, és un concert del Rollins. Quatre morts, però no para, els Angels. Bueno, entre tots... Dos els van atropellar i un va morir de sobredosis. Bueno... Els canals els van complir.
Van complir, van complir. Van complir la seva feina per 500 litres de cervesa i van dir... De fet, es van continuar contractant per concerts. Ja, en fi. No es pot liar un pollastre, perquè el pollastre es fuma, es lia una altra cosa. Es lia, sí, el pollastre s'esnifa. Es lia una altra cosa.
A mi toca ser el William. Sí, sí, sí. Bé, jo si us sembla vaig llançant coses d'aquestes. Tira, tira, tira. M'interessa, m'interessa. Després aniríem a recordar l'any 80, el setembre d'any 80, la mort del bateria de Led Zeppelin.
Ah, sí, qué triste. Sí, sí. Yo creo que eso tiene mucho que ver con los gustitos que tenía este... Bueno, básicamente ya un diagnóstico, ¿eh? Sí, ya. Fue mucho alcohol. Sí, sí. Fue mucho alcohol.
La llegenda diu que eren 40, no se sap el número determinat, però van ser uns 40 vodques que es va prendre l'home i el que li va provocar un comatílic panxamunt i en el moment en què va vomitar va tapar els seus orificis respiratoris
Va ingerir el vòmit, li va arribar als pulmons i la infecció... Pero yo voy a decir algo. En ese momento... ¿Cómo se llama el guitarrista? El Jimmy Page. El Jimmy Page ya había comprado la mención Bolesky.
que es en donde Alistair Crowley hacía sus cosas y donde Alistair Crowley se mató él se mató su esposa los hijos de sus sirvientes de la gente que trabajaba para ellos se murieron hubo un despiporre Robert Plant también pertenejo
Y fue en esa época. No sé si todavía se de él. No, creo que ya la vendió. Pero en ese momento era de él. Y vivían y grababan ahí. Pero este hombre hubiera sobrevivido como que hubiera habido alguien al lado. Una curiositat, Víctor. Que lo hubiera girado. Al bon Scott le va a pasar lo mateix, que yo sàpiga. També va a morir per autovómito por borrachera. Va a ser avance, ¿no?
El Bonesco no va arribar al 80. Pot ser, pot ser. No diria que no, perquè si en busquem d'anectes d'aquestes... No va arribar al 80 perquè crec que era... El primer disc d'Aix i d'ici va ser el 71.
I no, el grup aquest de heavy que hi havia aquí a Espanya, que parlava d'ell, de Bon Scott. Hòstia. Com es deia? No l'eño. Balon Rojo. Balon Rojo ja parlava de l'ambor d'ell? Sí, sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. El problema és que ens van veure aquí. Per qui es dobla les campanes i deia, per Bon Scott, uno d'ells era Bon Scott. Sí, si et feia un distat que... Sí, sí, sí. Pues va a morir també a 80s, eh?
En el cas de Joan Pols Jones el que passava ja en aquell moment és que estava una miqueta, es veu que havia entrat també en una depressió derivada de l'accés i dels consums de substàncies.
i ja ningú es quedava amb ell, li tenien post els propis de la banda, els demanen fiança als hotels, quan anaven als hotels i reservaven unes habitacions, bé el Bonescot, sí, perdó, el Bonescot, el Zomoham, sí,
doncs s'ha de posar l'aviança aquí perquè demà estarà tot trencat. Vull dir, no quedarà... I ja estava com a llança del món i el fet és aquest, de dir, només que no hagués estat sol, que s'haurà viscut. Claro, pero se murió en... Fue... Estaban en la casa del Jimmy Page, ¿no? Sí, sí. Pero los demás estarían durmiendo o se habían ido por ahí y tal, lo habían dejado solo. Lo dejado solo porque no lo aguantaban, te comentas.
Bé, també podria haver portat la mort de Brian Jones, que també té... Explica, explica. Bé, era aquell component de la relació que va aparèixer molt al fons d'una piscina, a casa de Richard. I què passó?
Va confessar que s'havia mort un contratista, però tothom pensava que havia mort. Perquè no podien entrar als Estats Units, Brian Jones. No podien pagar el que tindrien. I llavors a Reyes li interessava molt fer una gira per als Estats Units. Ja. Tu no vienes. Convenientemente me aparecía muerto. Jones no entra. Hosti. No, no, des de bo que sí.
Bueno, ja per acabar una miqueta aquesta secció avui tan fosca i mortífera, també mític i conegut per tothom, suposo, el desembre de 1980, l'assassinat de John Lennon, que aquí m'agradaria preguntar-vos què en penseu d'això?
Jo quan li vaig explicar a les meves filles, perquè hi van amb la seva mare aquest mes, ja diran, davant d'un hotel aquest on van matar John Lennon, que em van preguntar per què havien matat la John Lennon. I realment, la informació que tinc jo, tot el que he llegit sobre el tema, és perquè el tio volia ser fet més famós que John Lennon.
I llavors era el tio dient, si jo mato John Lennon seré més famosa de John Lennon. I per això no dic mai el nom. Bueno, jo només volia... Jo crec que la lletra d'Imagin ja diu què és el que podia passar. Realment. O sigui, algú amb un poder de convocatòria tan important ja podia pronosticar
i deixem-ho aquí el tema sí, vull dir perquè és veritat que hi ha un autor confès i reconegut i que diu que ell volia ser Joan Lennon i que volia ser més famós però això del boig que de repent quina casualitat tu que li agafa amb aquest i a més era recent la publicació d'imagine era bastant recent en aquell moment
Però no és l'únic cas, hi ha molts casos a la història de penya que s'obsessiona, jo què sé, està el cas del tipus que m'assucida que volia matar el George. Versace. Sí, però vull dir, sí, és que per Kennedy es diu el mateix, vull dir, també és un sombat que se li ha acudit disparar a Kennedy, però tothom sap que el president dels Estats Units no el mata. Bueno, hablando de obsessions, Selena Quintanilla...
La mató su mejor amiga, que era la... Selena Quintanilla, perdón. Carcacha, poco a poquito, ¿no? Va a surtir, va a surtir. Bueno, a Selena la mató su mejor amiga. No es la de Sonia y Selena, ¿eh? No, Selena es la Latin Queen de todos los tiempos. Sí.
Bueno, pues a ella la maté también su mejor amiga, pero era súper obsesionada con ella. O sea, así como en no puedes estar conmigo, no vas a estar conmigo, no vas a estar con nadie. Sí, pero cuando una figura tiene una influencia o una ascendencia tan fuerte, tiene un poder de convocatoria, de convicción, tiene un discurso tan claro...
Tienen muchos enemigos, como para que sea el loco de turno. O sea, es muy probable que lo hacían, no sé quién. ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡Oi, oi, oi! ¡O
Però l'ajudant no li diu. Escuchar-me. És que no li deixava que creguessin les plantetes, tio. Aquí tenim un cas molt paradigmàtic, el de Feliç Rodríguez de la Fuente. Ojo, helicòpter, cacau, no?
O sigui, sabíeu que s'anava a presentar a les primeres eleccions d'aquest país com a president? Això està confès per les seves filles, per la seva família. Aquí, és que podem anar fins i tot al titànic. Aquí hi ha nosos, però podem anar fins i tot al titànic. Jo vull anar al titànic. No sé què passa al titànic.
El Titanic, bueno, hi ha moltes coses, hi ha molts assassinats que no és allò de si hay un loco de... No, no, a vegades pot ser perquè no interessa el que sé que pot ser que vagis a dir. És que l'excusa del boig és perfecta. Exacte, és molt fàcil. I és molt fàcil, clar, el poder... Actua, actua. Exacte, actua. O és que Anita Barberà li va donar un atac de cor?
Efectivament, amb la seva germana al costat. La seva germana, la seva germana estava al costat. El pròxim subo, ja vindrà amb un barret de paper de plata. Va, visto, que anem tard. Dos coses he de dir. Qui va matar Kennedy no era un zumbavera, el comediante de Watchmen. I dos. Hem parlat de John Lennon, i John Lennon, muchos libros. Sisplau, Biel, anem al minut. Va, va, va. Va, va, va.
Anem allà, anem allà amb ritme, que se'ns va el temps, se'ns està passant aquest sumum volum 2 màgicament ràpid i entretingut i arribem al mini entre línies, mini entre línies especial de literatura i jo tenia una pregunta que debatre, però no la debatirem. Primer, primer, primer fes la falca, fes la falca, home, aquí hi ha noms, hi ha gent que ha escrit coses...
No, primer fem el minidebate en forma de pregunta directa als tertulians que estem aquí. La pregunta és, relat o novel·la? Existeix una millor manera de començar a escriure? Fer, què dius aquí? Ostres, bueno, és que relato és més fàcil de fer ràpid, no? No, però... Sí, és relato. Resum, relato, relato. Víctor Palau, tercera fase. Soy vago, relato. Relato. Ismael? Relato. Relato. Georg? Otra mà, se suma. Bueno.
I Vic Jota? Novela. Novela, ahí estamos. Tu sempre la teva, eh? Tu sempre el teu rotllo, eh? Si és que... Jo he de dir que si comences per una novel·la i te'n surts, que ja és difícil, però si te'n surts tens un entrenament de sobres per escriure tots els relats que vulguis durant un fotiment. Claro, pero lo importante es no publicar el primer borrador. Exacto. Bueno, pero escribir es escribir. Bueno, claro, i si fas una enciclopèdia ja segur...
Aquesta no era la intenció de la pregunta, era si és començar per on. És més fàcil començar, però el Víctor i jo pensem que és més fàcil començar per una novel·la. Millor manera, no més fàcil, millor manera. Te documentes, fas una novel·la, sortirà bé o sortirà malament, però si superes això... No és que és més fàcil. O tens tot més fàcil.
Quina és la millor manera? Això no seria com intentar anar a l'Espartan sense haver entrenat cap dia al gimnàs? És com una sala de l'esperit del temps, però no hem parlat de quant de temps te tiraràs amb la novel·la. Tu pots estar 20 anys amb la novel·la i després, en un plaç d'un any, fer un fotiment de relat. En canvi, si vas relat a relat, la novel·la pot no arribar. Jo vaig començar amb poesia, que encara era més curt. No, però és més xungo. Un haiku. Un haiku. Un haiku. Un haiku. Un haiku. Un haiku. Un haiku. Un haiku. És al revés, és més xungo. No, no. No, no.
A tu no perquè et neix del cor. Però és molt més difícil. Tu ets com Fumanxú, Volveré. És molt més culta la poesia. Si voleu veure coses curtes llegiu el text de Sílvia Mora de la propera platea. Pensava que no va dir una altra cosa.
No, pero no. Parquí más press. Time, time. Aiku, Aiku, Aiku Ver, ¿qué libros tenemos aquí para recomendar? Que no son otros que El cielo de los descarriados, de Pablo de Tomás, Las sombras de Praga, de Marta Caniego y Pairamidal, de un tal Víctor Fernández García.
Bueno, deberíamos decir un poquito de qué trata cada cosa. Esta sección ha venido rodada porque tenemos poquito tiempo. Es el tiempo que nos has dejado. Bueno, espera. Algo así rápido. Bueno, para que sepan, algo así. El cielo de los descarriados es como ficción, drama, es como la vida de las personas que van a un bar, como en el Betu.
Está chulo. La siguiente es las zonas de Praga, que es un misterio histórico. Muy largo. Y hasta ahora está en Kindle. Para leer en Kindle. Muy recomendado. No pasa de tres euros.
Y después tenemos Pairamidal. He venido a hablar de mi libro, ¿no? Que no es mío, es de Víctor. Ilustraciones. Sí, sí. Eso está interesante porque es una forma muy diferente de ver la ciencia ficción. O sea, yo creo que no se había hecho antes, sinceramente. Y varios lo han dicho. No soy la única. Eso es verdad. No estoy solo porque lo edité yo. Una reseña alguna de aquí de Papal Llibra que trae esta historia.
Jo el que volia dir de retrocedir una mica a les sombras de Praga és que Marta Caniego és una habitual i excel·lent col·laboradora de Platea Magazine i aquí queda això que ha donat el salt com a escriptora. O les podem trobar, paquets llibres?
Amazon, el libro de Pablo también se puede encontrar en las librerías, pero hay que pedirlo, porque es muy de zona de... ¿De dónde es el Valencia? De Zaragoza. Es muy de Zaragoza, ¿no? Pero hay que pedirlo, está disponible para distribución ampliada, claro, de todas las librerías. Y Pairamidal lo pueden encontrar pidiéndolo aquí en Torredembarra. Y si no quieren esperar, está en Amazon.
I jo ara volia reflexionar una mica, però em sembla que la reflexió arribarà per la meva esquerra. Ahora un momento de reflexión.
Después de tanto hablar de magia, chamanes y cartas de tarot, nomás les digo, las brujas de TikTok van a terminar quemando sus departamentos con tantas velas encendidas al lado de la cortina. No invocan espíritus, invocan multas de reglamento de condominio.
Yo, en cambio, respeto a los de antes, los que practicaban la magia ceremonial. Al menos ellos tenían temor de Dios. Antes de llamar al mismísimo Belzebub, se persinaban y rezaban un Padre Nuestro. Y hasta ayunaban. Hoy en día, nomás prenden una vela negra, ponen un playlist de vibras altas y ya creen que están en otro plano.
Y sí, tengo conocidos que se fueron a probar eso de la ayahuasca y todavía no regresan. No es metáfora. Uno sigue convencido de que es el guardián del río Atoyac y el otro ya le cambió el nombre a su perro por maestro espiritual. Pero bueno, ahora que andan aceptando más a los chamanes, por fin puedo decirlo sin que me vean raro. De noche me convierto en loba. Sí, así como Shakira. Me viene de familia. Mi abuelo, bueno, mi tío abuelo,
Era un famoso Nahual de Nuevo Valle. Mi familia sabrá ese nombre. Sí es que decían que se aparecía de forma de coyote y cuando había la luna llena y hasta el perro del vecino le tenía respeto. Y ya que andamos hablando de estas cosas paranormales, Adri, hay que reflexionar sobre ese mensaje que te querían dar las cartas.
Esas que te encontraste tiradas en la calle. Por cierto, yo sigo firmemente convencida de que el gol de tacón de Jaqueline Ovalle fue más épico que cualquier cosa que haya hecho Messi. Hola, lo que ha dicho. Así que después de todo esto solo nos queda una sola pregunta. ¿Por qué nunca vemos a las palomas bebé? Porque están dentro del huevo. ¿Qué? Las que nada nacieron. Ah.
I fins aquí ha arribat el volum 2 del Sumum. Com sempre, tenim una secció especial per les notícies de Tableide d'última hora, proposta per la FERC, que comença la tirada del Tableide.
Ay, ahora no tengo muchas noticias. Bueno, sí. No hay nada. Sí, pero no. Platea 9 está a la venta. Sí. También Platea 9. Ah, tengo otra noticia. Es que me había olvidado ya. Ves que al inicio me preguntaste qué quería decir. Sí. Bueno, quería mandar un saludo a mi familia que está en México. Bueno, bueno, bueno. Bueno, bueno, bueno, bueno.
No, pero en serio, fue el cumpleaños de mi hermano y me pidió que de cumpleaños le regalara un saludo. En la radio. Emanuel. Emanuel quiere decir mamá. ¿Y cómo se llama tu hermano? Emanuel. Emanuel, pues felicidades. Complió 18, Dios mío. Pues Emanuel, hoy toca ronda. Podríem ensantar unas velas, pero pasaría lo que has dit, els paredes de las velas...
No, ahí sí, porque viene... Bueno, no olvidaré. Ponen pelas aquí, no va a ser un momento. Vale, seguimos al tabloide. ¿Qué voy a aprofitar para dir la seva? Yo, sobre el nombre de la editorial nostra, y de la nomenclatura que teniu, Arbeloa, quan va a guanyar el Mundial, ha sobrado en Asanari, va a dir... Espartanos, ¿cuál es vuestro oficio? Pero Arbeloa no es un seno más, es un cono.
Bueno, bueno, sí, sí, pues mira, un cono tiene mismos referentes. Yo vi en el TikTok que hay un chico mexicano que iba pasando la calle junto con una calle muy transitada y entonces de repente dice, ¡Espartanos! Y todos los demás, los de atrás, empezaron, ¡au, au, au! Voy a intentar ponerlo en el Instagram. No, ponte el dármelo a, que es exactamente lo mismo.
També de dir que hi ha un grup religiós, crec, de que seguís la doctrina espartana, és súper ridícul, o sigui, no estem massa ben acompanyats actualment. No, no, no. ¿Te ha fet el logo d'Esparta? Crec que le he vist a una furgoneta d'obres. Ay, ¿cómo crees? Nos han plagiado. No, porque quizás sean diferentes. Voy a cambiar el logo. Esparta un rayo, ya, hombre. Yo he visto también en un logo de una furgoneta que reparte hielo.
Bueno, quizás es momento de cambiar el logotipo. A les obres hi ha Conos, Conos de Sarbeloa, més titulars, al tabloi d'Ismael, tens alguna cosa a pronunciar? Esperem tornar a l'activitat cultural de Tami en un parell de setmanes i la idea és començar amb una exposició de pintura de Marta Balañà.
i bé, amb un nou espai, esperant que les coses acabin, que em sembla que les obres van a ritme, a bon ritme. A bon ritme. Georg? Digui'm. Algú que dir aquí a finalitzar el programa?
Jo? Sobre què? T'ho has parlat bé? Ha d'estar a gust? Sí, sí. A la propera tornem, eh? Víctor Palau, tercera fase, presentador de No seas notas. Doncs, bona nit i tapa't. I bon benibarca nova i fins aquí hem arribat.
Hem començat el tabloïd amb Platea Magazine 9. Platea Magazine 9 ja està disponible, els seus punts de venda habituals, de Reus, Tarragona i Torre d'Embarra, evidentment, així com a la nostra pàgina web sagradaesparta.es. I, a més, si estàs subscrit a Kindle Unlimited, la pots llegir gratis. Així com al... El seu surro immortal. Su surro immortal. Amazon també a la nostra pàgina web. I, bueno, què dir? Que fins aquí el segon volum del Sumum de Sagrada Esparta, Passió Parlar.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.