És la meva creació suprema. Sublim.
El sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular.
I a on te'ls podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 690832149. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Benvinguts, benvinguts a aquest programa especial de Sagrada Esparta, de cap d'any, festes nadalenques i tot el que tingui a veure amb aquesta màgica època. Una època màgica que em porta a fer una salutació a la meva esquerra, a Fer Quintana, Blat Strange. Hola, bona navidad.
Bon Nadal, Fer. Tot això em porta a la meva dreta a saludar a Vic Jota. Bon Nadal i bon any nou. Molt bé, perquè estem en un moment molt èpic. Els oients ho saben, nosaltres ho sabem. I també ho sap Víctor Palau, tercera fase, l'extrema dret de la taula. Hola, bona nit, ja preparant les campanades. Ja ho tenim aquí, ja ho tenim aquí gairebé, aquest tancament.
Dany, espectacular, i em falta comptar les hores, però jo crec que fer Quintana Bloodstreams vol dir la seva, aquí, per començar. Jo? Què? Què digues?
El que tu vulguis, pots saludar el nostre soldat covard, que en tot moment hem anunciat que estaria aquí. Jo el veig aquí amb una gorra de Peaky Blinders, un espectacular cap espartanes. No és que sigui un soldat espartà del tot, però potser Víctor Palau, tercera fase. Parece más como una cola de novia. Sí, sí, a mi em sembla un tió. Un senyor tió. Un senyor tió. Vull dir, mira tu com vulguis.
Jo crec que té més pinta d'Auma Thurman a Kill Bill, perquè aquesta cola de nupcial ensangrentada, una tragèdia de boda. Amb quins ruls tu mires des de debò, eh? Sí, sí. Bé, estem parlant aquí de...
Del soldat covard, però el que hem de parlar és d'històries, històries com la que em penso que Fer Quintana té preparada en aquest moment, una història nadalenca, potser. A ver, història como tal, a mi me preguntaron que como vivo yo la Navidad, ¿no? Y eso he preparado.
A ver, aquí... ¿Cómo vives la Navidad, Fer? Sí, ¿cómo vivo la Navidad? Pues bueno, a mí no me gusta la Navidad. Empezamos con el Grinch. Hombre, boom. Sí. Pero bueno, no es que no me guste, sino que me da un poquito igual. Supongo que... Joder, con la canción de fondo. Yo no, yo amo a los reyes magos, amo a Santa Claus, amo a los elfos y a los pajes, a los camellos, a los renos, amo al tío, amo al pavo relleno, que es de acción de gracias, pero también lo amo...
Bueno, en México hacemos pavo en Navidad. ¿Ves? Bueno. ¿Y Canolos de San Esteva también? Claro que no. Eso es algo de aquí. De hecho, todavía no entiendo muy bien eso de que celebran el 26.
Pues quedar sobre un montón de comida y hay que reciclarla. Bueno, perfecto. Una bona causa. He detectat que a Víctor per la tercera fase se li ha emocionat la veu al pronunciar la paraula camell. No, no. Bueno, pues justamente esta canción me recuerda a lo que hace mi familia cuando...
Cuando es Navidad, ¿no? Bueno, no mi familia, sino mi abue en especial, arrulla al niño la noche.
¿Qué le hace? ¿Qué dius que fa? Lo arrulla. Lo duerme. Al niño de Navidad. Lo arrulla. Al niño Dios. Arrullo. Poco aquí no existe. Arrullar. Arrullar existeix, però està molt a prop d'arrollar, que arrollar seria endur-se amb el cot al niño Jesús. No, no, no. No, no. No, o sea, es que en México hay unos niños dioses de cerámica enormes, así tipo tamaño bebé,
¿Real? Sí, sí, sí. Y la gente por lo regular tiene uno de esos en su casa. Y esa noche ves así a los muñequitos del nacimiento, así pequeñito, del Belén, y ves un niño al baño. Godzilla, un niño Godzilla. Sí. Muy bien. Ahí en medio. Y bueno, ese lo arrulla.
La crucifixió del segle XXI és endur-se el nen Jesús amb el cotxe, lo arrollamos, i això es fica violent, perquè parlant d'això, de la violència i del soldat covard, farem una primera ressenya d'un contingut molt nadalenc en aquest especial de Nadal de Sagrada Esparta, i la ressenya recaurà sobre un llibre, un llibre que es diu Berlín, la caída 1945. Això, Vic J., compta com a història nadalenca? No ho sé, no hi hagi del llibre.
pots imaginar pel títol que és un llibre històric, concretament l'autor és Anthony Bivor, i jo vaig pensar en incloure aquesta fantàstica obra que hi ha més nadalenc que celebrar la caiguda dels nazis, que se la van menjar en gran part aquell hivern de... Home, molt nadalenc, molt nadalenc, sí, sí. Després que...
Oye, justamente eso me iba a preguntar, pero ¿por qué? O sea, no sé quién hizo el guión que puso como historia navideña este libro.
S'ha de ser bona persona i és de bona persona celebrar l'extermini nazi i a la portada surt molta neu i molta neu van viure a Stalingrado. Ah, però tu tots els dies pots celebrar la caïda nazi. Ha aparegut un... Sabeu que l'any que haver començat un nou programa. No sé si era primís o no, però hi haurà un personatge que es queda amb el titular. Crec que aquesta vegada ha passat...
Fa que estig vallen que la caiguda de Berlín de 145 va passar el 2 de maig. Ja, ja, ja. Jo vaig pensar que entraria raspando, però entraria el gol. Jo crec que això està passant així com la fecha del nasciment de Jesús, que lo celebramos el 25, però altres diuen que va ser en octubre i altres diuen que va ser en mayo. Ja sabem que el cristianisme, la seva virtut és apropiar-se de tot el...
De totes les festes que existien. Ho diré clar, el mateix mes de desembre, el dia 8 de desembre, celebrem la immaculada Concepción, que vol dir quan es va quedar la verge aprenyada per la sombra cubierta aquesta màster misteriosa. Correcte. Llavors, si això va passar el 8 de desembre... És una gestació d'un mes o de... O d'un any i... O de 13 mesos. Quadrant o quadrant. O gestació de rata o gestació d'elefant.
Bueno, bueno. Pues en México se quedó embarazada por ahí del 16 de diciembre. Y te voy a decir por qué. Porque cada día a partir del 16 de diciembre. Sí. Cada día se hace una posada y cada día significa un mes. Entonces imagínate México que desde el 12 de diciembre que es el día de la Virgen María. Sí. Sí.
de la Virgen de Guadalupe. Vale. Ahí empieza la primera fiesta. Y después te vas al dieciséis, dieciséis, dieciséis, dieciocho, nueve, veinte, uno, y dos, tres, cuatro, de pura fiesta. Las tres. Las posadas. Las tres Víctor saben de eso, ha sigut un año más o menos igual nosotras, ¿no? Este es un fenómeno al que llamamos el Maratón Guadalupe Reyes.
Tengo Guadalupe Reyes. Sí, sí. Tengo Guadalupe Reyes. Jo vull anar a l'aigua en vi. El nen Jesús transformava la sang de la placenta en aigua? No.
Déjame decirte algo. Hay sangre en la placenta. I la llet materna? Potser podia transformarla en... En la leche materna hay sangre. Ah, ostres. Se feia un white ration. Vamos a ver. Jo volia fer entrar aquí en aquest moment esplendorosa a Biel per dos coses. Una és un tema que li demanaré aquí una estona, però la primera és... Què n'opines d'això que estem parlant aquí tot plegat?
Home, pues que crec que hi ha poques coses més semblants a la història moderna al nasciment de Jesús que la que hubo dels nazis, no? O sigui... És igual, és el mateix fet, pràcticament. O sigui... I al final, que a Stalingrado podem dir que és Nadal tot l'any. Clar, clar, clar. Sí, sí, sí. Com el meu cor. Algunos beben tanques de cerveza, otros comen los tanques de l'exercito rojo. O sigui, no, no, jo a tope.
Todas las anedotas entran. Solo voy a decir algo. Jude Law. Jude Law francotirador. Molt bé, molt bé, molt bé. Espeto a Ed Harris ahí para ya directamente solicitar a Villel un temazo comés. No, pero el punto es para ver. ¿Por qué? Porque Jude Law también es el de Holidays. Ahí está. Buen punto. Es un francotirador navideño. Molt bé, molt bé, molt bé. Ahora sí que sí. Neman Christmas is all around.
Fins demà!
Bona nit.
I need Santa beside me.
Fins demà!
Molt bé aquesta versió. És una cançó de Wet Wet Wet. És una cançó de Wet Wet Wet. Sí. Que es diu The Office of Around Me. No? Feta expressament pel cast de Love Actually. Billy Knightley. Billy Knightley en Love Actually, no? Interpretant aquesta cançó. Molt bé.
Molt bé, doncs estem en continuació d'aquest especial de Nadal de Sagrada Esparta i tenim sorpreses, unes sorpreses que els urgents que ens hagin seguit aquest any potser s'esperen, potser no, però jo sense més preàmbul vull demanar-li a Abiel que punxi al nostre bon amic Pablo de Tomàs, que ens vol dir una cosa espectacular i màgica en aquest dia tan especial com és avui.
Uno de mis recuerdos de la Navidad es cuando nos juntábamos todos los primos y siempre una tarde íbamos a un centro comercial a unos recreativos que había que eran de lo más completo. Había un montón de futbolines...
y de maquinas recreativas que bueno pues las últimas novedades y luego también había muchas que eran las que más nos gustaba que podíamos jugar hasta cuatro a la vez y teníamos la gran suerte de que un amigo de mi padre era el encargado así que con cinco duros nos pegábamos toda la tarde elegíamos la maquinita a la que queríamos jugar el hombre abría la caja y nos daba más créditos de los que realmente podíamos jugar
Y bueno, pues ahí nos pegábamos toda la tarde y era, pues, uno de mis planes favoritos de las Navidades. Veig que Víctor Pau, tercera fase, te sonríen.
Home, perquè és meravellós. A mi el record, saló recreatiu, és que em porta... A més, definís molt bé el que és el Nadal, el segle XXI, que és consumisme i electrònica. Sí, sí, però en aquella època ho veies diferent. Els que no teníem la sort de tenir un amic que ens facilitava els crèdits... Un bon catxarro també a casa. Havíem de tenir altres mecanismes i llavors o comprenem i veníem coses, a vegades de tota mena,
o manipulaven mecanismes i encallaven monedes, o fèiem les mil i una per poder estar tota la tarda jugant. Era meravellós. Quin aprenentatge.
Tu imagina't una màquina com un billar, simplement, que es quedés obstruït l'entrada de la moneda i fos gratis. Va haver-hi un dia que ja sortia de casa i deia, on vas, a casa, o sigui, a classe, a l'escola o al saló recreatiu? I pensava, és que aprenc més al saló recreatiu. I per la meva formació i per la meva pròpia qualitat personal vaig decidir anar al saló recreatiu i així m'ha anat. Que mala influència. Un Joaquín Sabina o anà vi.
Aquí el que tenim és un saló recreatió. No sé si algú pot culpejar en aquest moment al soldat covard, que és el nostre únic videojoc del dia. Aquí està, Víctor, per la tercera fase. Golpes secos. Però, o sigui, estava claríssim que passava això. O sigui... Vamos. No hi ha... Va.
La màgia, la màgia d'una nit tan espectacular com aquesta. Moltes gràcies a Pablo de Tomàs per aquesta esplendrosa participació. I hay que aprovechar para mencionar que acaba de publicar un libro en octubre. I tant. Se llama El cielo de los descarriados. Lo pueden buscar a él como Pablo de Tomás.
I és ese libro. No sé si quieren que lea la sinopsis. No, no. O que lo busque la gente. A lo mejor no va a ser de Navidad. No, no es de Navidad. Que lo busque la gente. Puc adelantar la barra d'una senyora taverna i uns animals a la portada. És molt bonica i és un llibre que no m'he llegit encara, però ben aviat faré i donarem novetats en termes de ressenya a xarxes socials ben aviat.
I dit això, Biel, m'agradaria donar pas a un altre participant espartà per la causa, que no és altre que Adri. Buenas, espartanos. Mi experiencia navideña es una que tuve con tres o catorce años. Una anécdota bastante graciosa que era... Bueno, mi padre tenía costumbre de hacíamos un amigo invisible en casa de mi familia.
Y siempre regalaba como algo sexual, pero de coña, ¿no? Un poco cualquier tontería, ¿no? Quizá mi abuelo le regaló una vez unas tetas así como de goma o algo así y tonterías así. Siempre hacía eso para hacer la gracia, ¿no?
Y una vez quería... Estabamos por Vilanova él y yo y quería comprarle alguna tontería así que la había tocado en ese entonces, ese año, Amigos Visibles. Y cogió y buscó en el Google Maps alguna sex shop o algo para comprarle una tontería así rara así, como para hacer la gracia, ¿no? Y nada, estábamos ahí yo y él en el GPS buscando y nos lleva a una
Y nos hace como alejarnos mucho del centro. Y bueno, por ahí no había nada, era un sitio un poco extraño, no sé qué. Y entramos en una puerta que no había nada que anunciaba que era un sexo, pero era una puerta sin más, ¿sabes? Y ponía que era ahí. Entramos y bueno...
Vemos una sala como así muy oscura, con un montón de iluminaciones extrañas y tal. Un tío en un mostrador dependiente y con un montón de objetos así un poco raros, así como sadomasoquistas, cosas un poco extrañas, ¿no?
Y el tío, mi padre, le dice, oye, hola, para comprar así un regalo así como gracioso para el amigo invisible y tal. Y de esto. Y el tío se queda flipando cuando nos ve y dice, uy, me parece que os habéis equivocado el sitio. Y de repente había una cortina y en la cortina sale un viejo como con un...
como con un tanga extraño, como si fuera algo rollo, o sea, algo masoquista raro, y no me acuerdo bien, porque tenía como 13 o 14 años, y dice, me queda bien, no sé qué, y yo y mi padre nos quedamos flipando, cogemos la puerta, nos vamos, y me dice, guau, esto no se lo cuentes a nadie, de pequeño. Qué risa, tío. Experiencias muy, muy extrañas. Creo que nunca me ha pasado algo tan, tan raro como esto.
De los creadores de la mano. Sí, sí, sí. Y aquí está en la radio explicándolo. Primero, exacto, quiero decir, Adri, no se lo cuentes a nadie, lo mejor es ponernos en la radio, porque así seguro que no lo escucha nadie. Yo voy a afegir que he tingut experiències similars als lavabús de Sants. Es que no va a dir, això... Cuidado. Aquí se coge el talc o el talc.
Me ha agradat eso de un señor mayor con una cosa rara puesta. Tío, llevaba un arnés. Yo cada pausa me llevaba fantasma que entraba por el culo. Cada pausa tenía lo peor. No hay que mirar detrás de las cortinas, porque a veces las cortinas están para algo. Boc un 6, Víctor. Bueno, vamos al siguiente audio, por favor. Ya está, no vas a comentar.
Bueno, pues... Gràcies, Adri. Molt bé, Adri. Té una sacció, l'Adrià. Sí, sí, sí. Necessita imperiesament. I podem entendre moltes coses, a mesura que anem coneixent el que li va passar als 13 anys. Claro, claro, claro. Jo vull donar pas a la presentació del següent àudio a Vic Jota, perquè... No, no. És l'àudio d'Ester. Ah, ja està, molt bé. Tira, xuta.
Primer de tot, us voldria desitjar bones festes i feliç any nou a tothom. Gràcies, Esther. Us voldria explicar com era el meu tio de quan era petita. Jo quan era petita passava molt de temps a casa de la meva àvia i nosaltres no teníem cap tio en forma de tronc. El meu tio era el covell verd de plàstic de la roba bruta
es transformava màgicament en el tio, i el posàvem així com de cap per vall, amb una manta a sobre, i jo li posava mandarines, i us puc assegurar que se les menjava, eh? I per mi era com, oh, saps? Perquè no coneixia ningú que tingués un tio en forma de tronc, per mi allò era el tio, no? I quan vaig veure que hi havia gent, doncs que...
més tard, quan vaig ser més gran que tenia, el tronc aquest va ser com... Però si és un covell de plàstic, de tota la vida ha sigut així, no? I em flipava molt el tema de com podia ser que s'ho mengés, no? I és una cosa que recordaré sempre com de superinnocent, de la innocència més innocent del món, no? Feliz any nou a tothom.
Sí, és que és curiós, perquè si ja has de fer una suspensió de la credulitat amb un tio... Amb un covell. Un objecte que veus cada dia a casa teva, que és una galleda, que de sobte es transformi en tio...
Però això, jo penso que hauríem de mirar per altres anys, que la gent enviés fotos o imatges. Tu creus que hi ha més gent que li passa, eh? Hi ha entions molt estranys. Creus que a ciutats grans no ho sé tan fàcil? Ara sí. Ara ja sí. Ara ja sí, però a la infància de la gent creus que pot haver-hi entions...
Jo sospito que hi ha hagut tions molt, molt estranys. Jo de fet tinc una casa que me la vaig fer jo d'un tronc de la llenya i vaig buscar un tronc que tingués així com una cara ja perquè m'ajudés, no? I tenia com una rodona així que era d'una branca tallada que jo vaig pintar de vermell per assenyalar-li la boca. I després li vaig fer uns ulls que no tenia pintura blanca i els vaig pintar amb pintura groga.
I sí, llavors em va quedar una mena de tio travel o fumat. No puc mirar directament perquè la llum de la lluna t'està il·luminant. I una plena espectacular en aquesta víspera de cap d'any que ens agafa de ple. Jo volia comentar de l'àudio de l'Ester que si el tio Covell es roba la fruita.
Molt bé, molt bé. Covell de la roba. Donem-li al soldat coart. Ai, molt bé. Ja estem coordinats, ja. Ja ho tenim, això. Jo tinc un procediment. Tu el pronto i jo el panyo. Molt bé. Ara el que vull és jugar als tràilers, vull jugar a les adivinances, a veure què ve per aquí.
Tenim dos components. Adivinen quién está solo en Nueva York i una banda sonora. Quina encerta aquesta peli? Macaulay Culkin. Macaulay Culkin. Macaulay Culkin. Sí, sí. Un actor que està de moda, un actor que en els seus inicis estava molt de moda. Estem parlant de Solo en casa 2. Jota.
Kevin McAllister. Què n'has de dir aquí? Jo vull preguntar-te per què has agafat solo en casa dos. I no tres o uno. I no uno. Doncs he d'interpretar que recordava millor la dos que la U i estava segur que la dos anava de nadalenca i la U no me la volia jugar. La U és absolutament nadalenca. La cicazo de Navidad, no? Sí, perquè la seva família, la U decideix marxar les vacances de Nadal a Hawaii i es deixa anar a Kevin. Vale, vale, vale. Bueno, pues...
A qui no li ha passat això de xarxa un fill alguna vegada? Bueno, tenia molts, eh? Hi ha que ser una casa de bojos. Yo tengo una duda. No sé si es un efecto Mandela mío o no, pero sale Doctor House.
Es un efecto Mandela, ¿no, mío? No, en el avión. Sí, sí, sí. En el avión habla con la madre. Sí, a Hugh Clary. ¿Efecto Mandela? No, Mandela hubiera sido que no saliera. Que no saliera. Que fuera recordada por todo el mundo. Que no hubiera pasado.
Tenint en compte que la Fer Quintana s'ha vist house... Vuita temporades en un, dues setmanes, està, és normal. Explicava, tot... Tant la 2 com la 1, eh? Passa perquè es castiga a Kevin McAllister a la seva habitació. Castigat a la teva habitació. Vale. Això...
A Saturday Night Live, el latino que hi ha, diu que això seria impossible al món llatí, a Latinoamèrica, perquè hagués sigut Kevin, vet a tu quarto, i diu que no.
Fin de la película. Película de dos segons. No, no, pero el latino sí se va a su cuarto después del chancletazo que le dan banda de decir no. No, si la furia de las madres cuando les dices que no es... Es proporcional, todo va. Te mandan directamente al cuarto del chancletazo, ¿no? Sí. Sus propulsat. Bueno, es una película que se va a ver acá, Nadal. La U sobre todo.
La 2 també. Jo tinc molt de cariño. Es reivindicable la 2. La escena de las uranetas de la mujer del parque. Ja, però per que no recordes al hombre de la pala, de la U. Claro, és que…
Un regal d'opinió, la de Vic Jota, però també és un bon regal parlar de còmics nadalencs. I jo volia posar sobre la taula un que segurament aquí ningú coneix, sobretot Fer Quintana sí que Bloodstream sí que el coneixerà. És X-Men. Es diu Mary X-Men. Mary X-Men. És un calendario d'adviento. Calendario d'adviento. ¿Así rollo calendario de bomberos? Eh...
No, perdón. ¿Si surge la tormenta así con el tanga de Cadiz Ladri o es un calendario normal? No, no. ¿Poca roba? A ver, son los X-Men. Algunos utilizan como el calzón por encima de la ropa, ¿no? Esa moda tan buena.
però és un còmic? és un còmic però venen cada capítol és per llegir-te en un dia i són de diferents personatges d'X-Men per què està això? us preguntareu a part per la pròpia referència nadalenca és per una història que tinc aquí que em vaig confondre d'objectiu i jo li vaig regalar a la Fer Quintana Blastrens su espectacular còmic d'X-Men perquè l'encanta X-Men però no
Era Star Trek el que li encantava. A X-Men li agradava una altra noia del meu passat. I jo vaig confondre totalment els temps i la seva reacció ja em va donar a entendre que potser havia ficat la pota. I no et va donar a entendre que potser confons la vida en general? La vida entera confosa, sí. Però em dóna igual, eh? Ja, a mi també.
Ya, bueno, pero se agradece el detalle. Por favor, una edición. Pero yo no entiendo cómo has confundido. X-Men con Star Trek. Sí. No hay una X en Star Trek. Exacto. Si fuese Star Wars en X-Wing, ¿no? Podrían tener un pase. Es fácil confundir Star Wars, Star Trek. Putsé confonga Star Wars, Star Trek, X-Men, pero eso sería ya para un Fodramuntret, coma friki. La vida entera. Bueno, quizá te confundiste porque me gusta Doctor Strange.
Ah, bueno, ahí tienes un pase de vols. No, perquè no és un X-Men. No, però... Però comparte l'universo. Sí. Aclarat, no ha sigut una pífia, ha sigut un encert. Aclarit. Gràcies. X-Men preferit.
X-Men preferit. A la vegada no. Aquella que es canvia de forma tot el rato, que és de color blau. Mística. M'encanta. És que no tenim temps en dues hores de programa.
El meu odi a la cultura francesa aquí falla perquè jo soc fan de... Gambito és l'hòstia. Gambito és l'hòstia. Sí, sí. Quick Silver, per a mi. Molt bé, Quick Silver, molt bé. Finalment no em fotré un tret, però sí que fotrem via Bieles, una cançó molt nadalenca de Chris Rea. Allí va.
Oh, I can't wait to see those faces Driving home for Christmas, yeah Well, I'm moving down that line And it's been so long But I will be there I sing this song
Fins demà!
Fins demà!
Driving home for Christmas. Driving home for Christmas. No hauria de fer el coche en aquell moment. ¿Qué me dice worst? ¿Qué me dice worst? Pero yo volía continuar amb el joc de las pelis, amb el joc dels trailers. Portem aquí una espectacular película nadalenca. A ver aquí la encerta, a ver aquí la septa. Navidad en Los Ángeles. ¿California? ¿Papi y papá?
A ver, ¿qué podemos hacer Santa Claus y yo? John McLean, un policía de Nueva York, viene a ver a su mujer. Te he echado a mí. Sin embargo, va a tener que salvarla. ¡Siéntese! ¡Fuego! Desde un rascacielos que domina la ciudad, doce terroristas han declarado la guerra. Ahora sabrán lo que de verdad es tener poder.
Son inteligentes. Me interesan los 640 millones de dólares de su caja fuerte. Y salvajes. Va a tener que matarme. De acuerdo. Lo haremos del modo difícil. Lo último que quiere McLean... Piensa, piensa, piensa. ...es convertirse en un R. ¿Dónde voy? ¡Se la han llevado! ¿Dónde? Pero no va a tener más remedio. ¿Qué cree que está haciendo?
¡Se han matado a un rehén! Este canal está reservado para emergencia. Oiga, ¿se cree que estoy pidiendo una cinta? ¿Está adentro? ¿Quién es? ¡Soy de los muestros! ¿De quién es? Causa más problemas que un guarda de seguridad. Lo siento, te has vuelto a equivocar. ¿Nos lo jugamos a doble o nada? ¿De verdad creer que tiene alguna oportunidad contra nosotros, Paquero? Yípica yípica, joder. Pues no.
Acaba de destruir un edificio. Oígame, yo estoy al mando. Pues tengo malas noticias. Desde aquí no parece que esté al mando de nada. Está solo y cansado. Y no ve que le hayamos servido de mucha ayuda. Oye, ¿cómo estás? Pues la verdad, preferiría estar en Filadelfia. ¡Quiero venganza! Solo John puede cabrear así a una persona.
Es fácil tratarle. Ven a la costa, estaremos juntos y haremos unas risas. Pero es muy difícil matar.
En castellà és horrible. En alguns puestos està coneguda com Die Hard, però aquí, cariñosament, Vic Jota, el comble anomenat aquesta obra mestra del Nadal. Fatal, la jungla de Cristal. La jungla de Cristal. Solo superado per Latinoamèrica.
Turno de matar. ¿Turno de matar se llamaba allí? Duro de matar. Die hard. No, pero es literal die hard, pero die hard es una frase feta para decir que algo es mol terco, es mol cabezota. Die hard no es muerte dura. No, pero sí es duro de matar. No, no, no, no. Die hard es una frase feta que significa cabezota, terco, no va a parar. Significa eso. En México también está duro de matar.
No, no, està mal. Està mal en totes partes. Més imaginació de la Hunglea i Cristal. Jo he de dir que no soc molt fan de les traducions de totes de les pelis, però Hunglea i Cristal em sembla com a molt guai. En plan, tenint en compte que és en un rascassels i tal, m'agrada bastant.
El problema és quan fas la segona. I fas la tercera. Llavors, com... Juga molt a que va descalç, no? I trenca molts vidres. Icònic. Bé, ara us faig una pregunta, a veure si l'endevineu. Sabeu qui és qui pensa... És important, és una persona rellevant en aquesta història, en el món. Qui pensa que la Hungra del Cristal no és una pel·lícula analenca?
un nom concret d'algú que pensi que no ho és. Supongo el que no l'ha visto entera. Jo. Ah, mira, tenim aquí. Yo también era de ese team. Bruce Willis. Colpeja la tercera fase. Bruce Willis no pensa que... Bruce Willis diu que Die Hard no és una pel·lícula nanàlínica. El mateix Bruce Willis? Se li ha anat la olla? No, perquè... Entenguem que és una pel·lícula que està passant durant el Nadal. Però no és una pel·lícula sobre el Nadal.
O què? Com ho aclarim, això? Està aclarit. Està aclarit. Com es diu la filla? Pensem que els punts d'una pel·lícula de demà qui són?
El que protagonixa la història ha de començar molt malament o en un estat totalment arruïnat. Punt número dos, un succès inesperat a les dates de Nadal fa que tota la seva vida es descol·loqui. Punt número tres, hi ha persones empassinades en què no tot és tan patètic a la teva vida i que tot té solució i que posa la seva part contra Ben i Maria, d'acord?
Punt 4, tot es posa molt fosc i sembla que al final la història acabarà malament i el personatge que la protagonitza ha de posar tota la seva part perquè s'il·lucioni. Punt 5, al final arriba el miracle analenc i resulta que tot s'il·luciona, tot el món és bueno. Això passa...
A home alone. Sí, sí, a solo casa està... Passa el dia de la bèstia. També és veritat. Passa la jungla de cristal. Així que podríem dir que sí, és una pel·lícula nanalenca. Bueno. Ben fet. Màgica violència per la causa i jo estava pensant en Pepe Aguilar, el cantant mexicà. Pepe Aguilar. Perquè la seva filla és Àngela Aguilar i és algú que va sobre el nodal.
Cristian Nodal és el novio d'Àngela Vilar. Nodal, sobre el Nodal. A veces bajo, a veces sobre. Vamos a golpear. Pero nos van a cancelar tanto como la cancelan a ella. La dureza, la dureza. Me decida. Pobrecilla. Mare escuda la violència cap al soldat covard, igual que… Bruce Willis deia que no era una pel·lícula d'elenca per la quantitat de gent que mata.
No, deia que era... Li sabia greu. Li sabia greu que... Bruce Willis tiene en mente a Herodes? No, Bruce Willis. Ara no tiene en mente a nadie, pobre. Un homenaje a Jota. El que sí que volem escoltar, el que sí que serà màgic aquí, serà la història personal de Víctor Palau, tercera fase. Ui, a veure, jo històries nadalenques, no ho sé, em podria explicar moltes, però recordo que cada any les recordem a casa.
perquè és un fet meravellós. Sabeu que hi ha aquell període de temps passat al Nadal en què es desmunta la decoració de Nadal? Que a vegades pot arribar-te el mes de febrer o l'any. Ha de ser el mes de febrer. És un temps inesperat. No, ha de ser durant la Candelera. El pot dur a la Setmana Santa? No, ha de ser febrer durant la Candelera.
A vegades hi ha boles d'arbre que es queden allà amb un racó o una figura del pessebre, és igual. La qüestió era aquest període en què desmuntàvem ja la decoració nadalenca, que jo us ho explico com ho vaig viure. Un diumenge a l'hora de dinar ens sentem a taula i jo era el petit de sis, quatre germans i mons pares érem sis, i el meu germà gran diu, mama, què feies ahir al dematí, de matinada?
Normalment era al revés, era la mare que li preguntava al fill, fill, d'on venies a les 6 del matí? Però aquell cop anava tot al revés i jo no entenia res. I ma mare deia, no, jo, res, que a les 6 avui no feia res. Mare, t'he vist a la finestra.
Li deia. Ja, però, fill meu, no res. Resulta que la meva mare havia decidit que per baixar l'arbre de Nadal del pis, un setè pis amb principal i entresol, és a dir, un novet d'alçada, a Gran Via Marina, a Barcelona, va decidir que per no embrutar l'escala ni l'ascensor, el millor era projectar l'arbre per la finestra.
I la dona, el dissabte a les 6 del matí, obre la finestra, agafa l'arbre amb el test inclòs i el tira per la finestra, tal qual. Una hora on no passa gent. Ella va alegar això, quan es va confessar va dir, fill meu, jo he mirat i no venia ningú. Acaba que el meu germà li va dir, sí, venia jo, que et faig veure. Són uns 7 pisos, uns 4 segons i mig de caiguda, l'arbre. Bueno, el test va rebentar, lògicament, en tocar el terra, que va caure així recte per la façana, davant d'un... A sota hi havia un banc de Santander,
I va quedar maco. Jo crec que el dia següent, quan van obrir, es van trobar allà encara la muntanya de sorra. És meravellós. A ma mare li recordem cada any perquè és una hora molt prudent, però aquell dia es va accedir, clarament.
Això està clar que s'ha llançat aquest arbre des d'un balcó. Jo volia preguntar-vos per aquesta anècdota, sobretot a Torre d'Embarra. Què us heu trobat de balcons aquí d'Esta Cables, al Pobla? Aquí al Pobla hi ha hagut un concurs de balcons guarnits. Hi ha hagut balcons que no han participat en aquest concurs i eren espectaculars guarnits. De fet, cada vegada que miro el Palau,
El Víctor Palau m'enlloberna aquell balcó allà. Aquell balcó és espectacular, ve de l'univers, potser. De passada. Jo aquí volia fer una petició. A totes aquelles persones que decideixin comprar un aparell que projecta coses a la paret més enllà de les llums aquestes típiques, aquestes projeccions estrenes que fan a les façanes,
per favor enfoqueu enfoqueu la parell perquè si no la projecció queda molt difuminada i una vegada que en aquestes festes suris pren un parell de cerveses només li falta que quan vagi pel carrer vegi les coses així de desenfocades Més nitidesa sisplau Sisplau, per favor
¿Qué? ¿Hablas de la del Betum, la que está fuera del Betum? Por ejemplo. Esa misma. Ya, varias veces me he quedado mirando y digo, es que no veo que estamos con lucecitas raras. Ay, como un muñeco de nieve fundido con un reno y una bola. Ya, pero es como de terror, ¿no? Fapo, fapo. No saben que ens han ficat en aquell moment a la beguda. Lo que sí que saben que ens fica el Bielara es un temazo de Elvis Presley. I'll have a...
Bona nit.
It won't be the same if you're not here with them. And the wind blows up, snowflakes start falling. As the wind goes blue, memories start falling.
Fins demà!
Estem de ple a l'espacial de Nadal i Cap d'any de Sagrada Esparta i és potser la millor alternativa per la gent, però també té una altra alternativa en forma de disc. Tenim un debat aquí, una discussió de quin és el millor disc nadalen que podem trobar. A Sagrada Esparta defenem Elvis Presley. It's Christmas time. It's Christmas time.
Molt a favor. Molt a favor. La meva adolescència està completament... Vull dir, els llocs que preguntava jo, la banda sonora del Nadal, era les cançons del Dia de la Bèstia, els Villancicos d'Extremoduro, el Wonderful World de los Ramones...
No, llavors, no soc un jactiu, però Elvis sempre s'ha dit Elvis. Víctor, per la tercera fase, està més contrariat? No, no, jo perquè, a veure, això de les cançons de Nadal és una cosa que... que me té loco, eh? Les Nadales. Però no les Nadales tradicionals, sinó el fet que tots els cantants i músics han de passar en algun moment o altre per fer una cançó de Nadal, si no, no són ningú, i això...
No ho veig bé. Perquè tu no has fet la teva cançó de Nadal. No. Encara. Encara, claro. Aquí a Catalunya hi ha un costum des dels anys 90 que tothom ha de fer una Nadal. La Pegatina, l'Axambusto, els tiets... Albert Pla ha fet una cançó de Nadal. Albert Pla, amb estopa.
Mira, amb aquella cosa que va a fer Albert Pla del Cagané va a ser la única persona al món que va a fer per la catalana estopa. Fíxate. Fíxate. Yo voy a decir lo mío. Luis Miguel. Luis Miguel. Ah, sí, mamá, que todo se aductó. Sí, tiene el disco navideño. Luis Miguel es el Elvis mexicano.
Jo diria que sí. Però no és mexicano, mexicano. Ah. Però és igual més mexicana. I bien dicen que los mexicanos nacen... D'on queden, com a los mascos. Igual, igual. Molt bé, molt bé. Parlen d'Albert Pla, nosaltres també tenim un pla i no és altre que, igual que els cantants van desfilant pel Nadal obligatoriamente, com ha dit el Víctor per la tercera fase, nosaltres tenim més persones que carinyosament ens han enviat testimonis d'aquestes festes.
Y le voy a demanar a Biel la opinión de Belén. Pues mi anécdota se remonta hace un par o tres de años atrás y se repite desde entonces por estas fechas cuando por fin decidí dejar de sacrificarme
reiteradamente año tras año las vacaciones de Navidad a mis compañeros para que pudieran disfrutar de sus pequeños y adorables retoños. Ya está bien, estoy harta. Y pensé, pues ahora me voy a coger yo las vacaciones de Navidad.
La verdad es que descubrí la realidad paralelada que me fascinó, poder ver lo que sucede en nuestro pueblo cualquier día entre semana, de primera mano, mientras la mayoría de mundanos, a excepción de unos pocos privilegiados, como en este caso yo, siguen su rutina de madrugar para ir a currar. Pues yo que pensaba que el pueblo estaría muerto nada más lejos de la realidad.
Los bares están llenos. Cabe destacar el continuo ajetreo en el 30 Witt, que aun diluviando tiene sus mesas repletas a todas horas. Si damos unos pasos más, topamos con nuestra querida Plaza Cataluña, escenario incluido. Aquí encontramos los señores jugando al dominó y las señoras viviendo la barrecha o tomando boldams. Me parece un poco curioso, la verdad.
Si esperas al miércoles, tenemos el Betum abierto con sus típicos personajes. Víctor hay unos cuantos. Y sin ir más lejos, la anécdota de este año es que el día 28, sí, el día 28, el de los santos inocentes, cumplía años nuestro querido y estimado Víctor. Creo que cumplía 40. O quizá cumplía 30, no sé. Pero yo apuesto más por 40.
Pues cumplía años. Y otro ejemplo de lo que sucede en el pueblo una mañana cualquiera, un 28 de diciembre, día de los santos inocentes, pues una gran anécdota navideña.
que temple que aguante, la verdad, no entiendo cómo podía aguantar tantas horas y me pareció muy bonito y me pareció una forma de saber estar, de personalidad, de una persona que sabe cómo manejar los tiempos y cómo estar en perfectas condiciones en todo momento. Pues nada, no me gusta la Navidad,
Pero en el fondo, en el fondo, si te inmiscuyes en las profundidades de estos días, pues descubres cosas que nunca me las hubiera imaginado cuando cojo el tren cada día a las 7 de la mañana y vuelvo a las 5 de la tarde. Es muy bonito, de verdad. A mí me agrada molt el Nadal, pero me agrada més encara la opinión de Belén, aquesta lectura que ha fet de los acontecimientos.
Home, quina manera de tirar floretes. Una cosa que Belén no sap perquè va treballar cada dia és que els bars de Torredembarra, de Barcelona i de qualsevol punt d'Espanya estan plens sempre. Més el dia que es cobrarà la pensió. No fa falta que sigui Nadal. No fa falta que sigui Nadal per trobar-te plens. I el 28 era diumenge, no era un dia normal.
Molt ben apostillat, això. Així que, per favor, deixeu tots de treballar, feu vacances i aneu als bars. No me faltaria. Quina entereza que vaig tindre en aquesta anècdota que ha comentat Belén. Ya, porque no dijo el número mágico. El número mágico. Parlem de la meva edat, que no era 40, era 43, o parlem de... No, no, no, hablamos de la ingesta. Pero bueno, vamos a dejarlo ahí porque es una mala influencia. No, claro.
Sisplau, Biel, que Sílvia Mora ens rescati d'això. El personaje de Mister Scrooge es un personaje muy famoso de los cuentos de Dickens que todo el mundo conoce.
Para mí lo curioso del personaje no es la enseñanza de cómo es al principio que es un hombre amargado y que no le gusta la Navidad y todo, y cómo evoluciona y se da cuenta, bueno, estas cosas de los cuentos de Navidad.
Para mí lo bonito del personaje es cómo a Dickens se le ocurre el nombre, porque vio en una lápida un señor que se apellidaba Scrooge y este señor se dedicaba al comercio de maíz y en la lápida pusieron Millman, con L, Millman, que vendría a ser algo así como el hombre de la harina.
y Dickens lo leyó mal y creía que ponía min man con n que vendría a ser algo así como el hombre egoísta o el hombre malvado y bueno pues le llamó la atención mucho esa descripción y se quedó con el apellido de Scrooge para poderle bautizar a ese personaje al personaje de Mister Scrooge
En realidad, todos estos personajes que son personajes no buenos, digamos, o no aceptados por la gente, de todos con los que me quedo,
es que cuando el rey de Halloween en Pensadilla antes de Navidad, Jack Skeleton, descubre la Navidad, les explica a los personajes de la ciudad de Halloween
qué es la Navidad y que pues eso, que hay un calcetín, que donde ponen regalos y que los comentarios de los personajes de la ciudad Halloween le dicen que si dentro del calcetín hay un pie podrido. Entonces él trata de explicarles que no, que solamente hay cosas buenas, que hay juguetes, que hay dulces y ellos no lo entienden.
Entonces hay un momento en el que habla del rey de la Navidad. Entonces dice que es muy grande y que es como una langosta y que se llama Santa Clavos. Y yo realmente me...
una langosta gigantesca repartiendo regalos entre los niños y que se llame Santa Clavos y la verdad es que me fascina y nada pues eso que ojalá que hubiera una langosta gigante que te has portado bien te dejo el regalo que no pues te doy un pinzazo y te dejo seco en el sitio pues sería una cosa maravillosa no te digo yo que soy un poco Mr. Scrooge
¿A quién escuchamos ahora al respecto de la opinión de este famoso audio? A mí me parece maravillosa la imaginación de Silvia Mora sin fumar. Es una cosa que me parece maravillosa. Y otra cosa que me parece maravillosa es la de Dickens leyendo más lápidas en los cementerios. Que yo creo que igual fue a celebrar tu cumpleaños, ¿no? O algo. Igual venía de ahí, ¿no? Sí, sí.
Bueno, parlem una mica de… De altra forma, Scrooge es Scrooge, pero no creo que Dickens no copiara de ningún sitio. Él se inventó un nombre que es Ebenezer. Ebenezer es un nombre que no existía. Y Scrooge, dice la leyenda, no está demostrado, porque esa lápida nunca se ha encontrado. Dice la leyenda que leyó una lápida, pero nunca se ha encontrado esa lápida, así que…
Yo banco más por la imaginación de Dickens. Es que si estaban en el cumpleaños de Víctor, la lápida igual se la pintó. Al óleo. ¿Vosaltres heu vist la peli de Goofy, Mickey, de los fantasmas estos, de Charles Dickens? Sí. Evening Shares Cruz.
Yo creo que estoy un poco perdido. Scrooge este es como un grinch. No. No sabes el cuento de Navidad, tío. Los tres fantasmas. El del pasado, el del presente y el del futuro. Ahora. Si Scrooge es la persona que toma como ejemplo a su socio
en algunas versiones, a su jefe, a ex-jefe, como modelo a seguir. Y entonces viene el fantasma de su jefe, de su socio, y le dice, es que no he acabado bien yo, ¿eh? No sigas por mi camino. Te vendrán a ver tres fantasmas que te explicarán por qué.
Y son el del pasado, el del presente del futuro, que hace que reconduzca, evolucione y cambie. ¿Qué tipo? ¿Aquesta peli seria una demostració del camí del heroi? Sí, claro, evidentment. Sí, sí, sí. Y la millor versió, per mi, la millor versió, la de Mickey Mouse está molt bé, però per mi la versió de... Parlem més endavant, he vist el guió, però la de Bill Murray, per mi és la... Per a mi és la de... La de... Los fantasmas de mi ex...
¿Quién es la actriz de esa peli? Yo sé quién es. Es la que fue Electra. Es la Cindy Bristol de Alias. Mitch Garner. Jennifer Garner. Sí, es correcto. Y él es el Matthew McConaghy antes de ser buen actor. Jennifer Garner y a veces pierder. Guapo a secas. Jennifer Garner y a veces pierder.
Perder cuando vuelve con el Batman. ¿Cómo se llama? Ben Affleck. Con el Ben Affleck. Me entra en Garner de golpearte, pero lo que farem es escoltar. Escoltarem un altre audio. Aquest cop de Carles Fernández. Era Nochebuena hace muchos, muchos años, cuando sonó el timbre de la puerta.
Los críos salieron como un resorte. Se apelotonaron allí y cuando se abrió apareció el tío. Pero era un tío minúsculo, minúsculo, minúsculo, que había la palma de la mano. Sin embargo debajo de él una enorme manta llenaba la mitad del rellano de la escalera. Con gran ilusión empezaron a entonar la canción del caga tío. Y venga a dar golpes, venga a dar golpes.
Empezó a sacar bolsitas de caramelos, de chuches, cuando de golpe una cajita apareció. Era una caja rara, llevaba una especie de mando, con una nota que decía, viene con algo más. Buah, la cara de Victor fue un poema. Apareció una caja y una Playstation 2. Hablamos de hace muchos años, cuando todo empezaba.
Esa cara d'il·lusió no se olvida. Que passeu molt bona nit i feliç any. Tot començava amb el Comodore, amb la Play 2, però bé. Jo he vist aquella mateixa cara d'il·lusió el 28 al matí quan Víctor esperava que algú li regalés la Play 2. Que groseros! En busca de la Play Mary. Sí, sí, sí.
Home, és molt bonic, és molt bonic. Els nens, quan obren els regals... És molt maco. És molt tendre. La nit de Reis és molt maca. Sí. I la nit de Nadal, des del tio, també és molt maco. Saps, t'has anat a dormir després del 24, que has menjat molt, que has vengut... Això depèn de cada casa. A casa meva el tio es feia la nit de Reis, la nit de Nadal. Clar. No es feia el 25. Parlo dels regals en general. Bueno, bueno, però...
Pero los regalos los traen diferentes personas, bueno, personajes o... Diferentes entes. Gentes. Entes. Gentes, gentes. Sí, ¿no? Sí, porque, por ejemplo... Depende de la conspiración hasta donde llegue. Sí, exacto. En mi casa llega el Niño Dios, porque Santa Claus... ¿El Niño Dios? Sí, porque Santa Claus es de Estados Unidos.
Y el tío no cabe en el imaginario colectivo. No pasó por el paso, no cruza la frontera. Tú sabes que Papá Noel es europeo. Ya, pero Coca-Cola es estadounidense. No, no, pero no es verdad eso. Eso sí que es un efecto Mandela. ¿Por qué? ¿De qué color iba sin Nicolás? Verde. De blanco. Y...
El de Coca-Cola es rojo. No, no. El San Nicolás. Iba de verde. San Nicolás era un padrecito. San Nicolás es el que se basa para crear a Papá Noel, a Santa Claus. Y San Nicolás iba de rojo. No, señor, iba de verde. No, no iba de rojo. Búscalo. Iba de rojo, era blanco. Rojo y blanco, San Nicolás. Era verde. No. El pequeño de Nicolás. Pero de todos modos, ¿por qué crees que Coca-Cola es roja?
Pero ya había salido un... Ya había habido un Santa Claus rojo, un Santa Claus verde, un amarillo. Simplemente Coca-Cola eligió. Bueno, vale, vale. El que le iba bien. Pero fue Coca-Cola el que hizo la Navidad como es ahora. Roja y dorada. Sí, sí. O sea, es todo... No, no, no. Todo el imaginario y el concepto de la Navidad lo creó Coca-Cola.
Però Coca-Cola ho va posar vermell i frescament ho posa les burbujes. No, hizo todo el imaginario de la felicidad, de la família. Todo això és Coca-Cola. Jo lo siento, lo siento, Mundo. El Grinch està hablando aquí i todo lo ha creado Coca-Cola.
Tornem a l'àudio de Carles. Jo volia comentar si un tio tan minús, curi tan petitet, pot arribar a cagar-se. Ui, ui, si està ben alimentat. Si, com deia l'Ester, es menja les mandarines... Jo només diuen peles de mandarines als meus tions, però si li dono les mandarines enceres, oi, endavant. Cuidado.
Perquè la regla de la mida de regals que pot cagar el tio no està en el tio sinó en la manta. Jo crec que està en la manta, en calentar els pals bé. Home, clar. En bons cops. Però és important que la manta... Bons cops i donar-li ben a menjar. Si no li anaves ben a menjar, no caga res. Correcte. I bons pals. I bons pals. Oh, bons pals. S'han d'afilar i s'han de calentar. Però aquí està condicionado a si se portan bien o no.
No tan. No, no, no. ¿Y dónde está lo del carbón, entonces? El rey. Ah, vale, vale. Oro, incienso y mirra. Pero si te portas mal, no. Puede ser un niño malo y de todos modos te va a traer algo el tío. Pero...
Però el tio... Bueno, te lo va cagar. També s'ha desfasat molt, perquè el tio cagava a torrons. Ah, bueno. A casa meva encara és així, eh? El torró només porta coses a menjar i beure. A casa... Els regals ja vindran per una altra banda, però el tio, el que porta és la teca. A mi sempre hacía muy mala onda lo del niño Dios, porque si te portabas mal, te traía una cosa bien enclenca y si te portabas bien, pues algo así más... más suficiente.
Pero aguanta, aguanta. Pero la verdad es que en algunas familias no se portaba bien, pero no había, pues no sé, supongo que no se mandaban los cheques suficientes al cielo para que te trajeran algo. No era niño Diego, era niño 6. Sí, bueno, lo que quería hablar era del campus en realidad.
El Krampus. Todo venía para el Krampus. Pero ese es el 5 de diciembre. No hay que olvidarlo. Sí, sí. La Anita Reis, aquí, al 5 de diciembre. De diciembre. Bueno, pero yo porque vivo un mes allá. Un mes antes. Pero ese es divertido porque si te portas mal, te agarraba el Krampus y te convertía en su esclavo. Con sus bendecillos asesinos. Carámbanos.
Ese está muy chulo, la verdad. No hay mejor forma de educar a los niños que espantarlos. Con terror.
Jo per un moment al audio de Carles pensava que seria un conte de terror per com ha començat la narració. Sí, jo també. Jo crec que va ser terror per a ell. També terror, també m'ha semblat el del Niño Dios, perquè sempre hem dit que els nens fan poc, no? I m'he imaginat trobar-me a Papà Noel al menjador a casa meva i, bueno, però trobar-me a un Niño Dios, ojo, eh? He hecho conia, eh? He hecho conia, encima.
Bueno, sí. No, pero a mí me da más miedo encontrarme a un hombre rojo, un hombre vestido de rojo con su garba en mi sala. Esto es también curiosidad que se me ha tenido. En Latinoamérica, digamos, quizá en México no tanto, pero más allá de la zona, digamos, ecuatorial,
Viene la Navidad y sobre todo en la parte del hemisferio sur y estamos en verano. Sí. Y entonces sigue habiendo un señor así grande con barba, vestido con manga larga y gorro de... Sí, en la Amazonía, ¿eh? Por ejemplo. Recuerda que todo es Coca-Cola. Entonces sí, pero no es la misma campaña. O sea, por eso es la calurosa Navidad como 31 minutos. Búsquenlo. Una canción.
31 Minutos, que te dicen que hace calor en Navidad. O sea, es una cosa completamente diferente culturalmente. ¿Para nosotros hace frío? ¿Eh? No. No, no, va con el traje normal. Santa Claus, Santa Claus en todos lados. Qué mal lo debe pasar. Ya caluroso. Me estoy recordando de lo más del tanga barme y del audio del Adri. Sería una mesa apropiada que esta vestimenta. Yo creo que sí. Nadal en el Caribe tendría que ser...
Un poquito de lujuria, ¿no? Claro que sí. Otra vez volvemos con Christian Nodal. Otra vez repasem, repasem, perquè hem parlat de varios temes, com Pare Noel, Krampus, Tio… Edwinch. Ahí está, Abiel, te demanem el joc dels trailers que ha de rebentar la fer. Ah, perdón. Atención, atención, la Navidad se ha suspendido. Por favor, quitad los adornos del árbol.
Devolved los regalos. Jim Carrey es... ¡El, el, el! ¡El, el, el! ¡El Grinch!
Que espectacular. Qui sap ficar d'aquí de nosaltres la cara del Grinch? A mi m'encanta la pel·lícula, m'encanta el llibre, tot. Soy superfan del Grinch. Saps ficar la cara del Jim Carrey? Sí. A ver. No, no puedo saber. Sobretot porque no tengo nariz pequeña. Jo us he de demanar després de sentir aquests tràilers. Jo ja sé que és un esforç molt important, però us juro que s'acostumareu. Deixeu de mirar les pel·lícules doblades.
Comenceu a mirar-les en versió original. Jo he vist totes aquestes pel·lícules i m'han semblat infames. Uns dobletges infames. Bueno, és igual. No, no, està bien. Taré caso, voy a beber un poco menos y no veré las películas de Blau. Consigues un tubic jota. Eh? Consigues un tubic jota. És un esforç que al principi sí que has de llegir molt, però després t'acostumas. L'altre dia vaig veure la Blade Runner per primera vegada.
Hosti, quin canvi. Els dos minuts vaig dir, no, l'original. Sí, sí, home. És que hi ha coses que buf. Hi ha coses que buf. Tot i que tenim uns dobladors... Sí, sí, sí. No tinc cap problema. El problema és quan ho compares. Jo entenc que a vegades és una pel·lícula en versió doblada,
No t'apropis mai a l'original. No? Però... Aquí tenim la sort que actors, no sempre, actors fan de dobladors. I llavors és una sort que tenim. Unes bromes que va dir Sigourney Weaver quan va rebre la...
el Goya a la trajectòria va ser que Bill Murray li deia que era millor actriu, la seva dobladora española, que ella, no? És una broma que feia en Bill Murray sempre. Sí, que sí, aquí tenim un nivell. Però és la porta d'entrada a Dani Martín, a Lola Índigos i a gent famosa perquè sí fent dobladors.
Yo lo que estás diciendo y lo que ha dicho al Biel me aporta pensar en Constantino Romero y aplastamos aquí el argumento también porque vaya doblador, ¿no? Vaya colección de papés. Yo no sé, pero yo siempre las he visto en su idioma original. Es aquí cuando ha sido un choque cultural...
que las venden en español. Y vas al cine y nada más hay una función en el idioma original y todas las demás en español. Y tú estás pagando un streaming, un premio de cual sabor a streaming y hay películas que no están en español. Y que no están en inglés. ¿En serio? En serio.
Bueno, yo pago Netflix, ¿se puede decir? Sí, sí, ningú es paga res. Ah, vale, vale. Home, portem-hi en Coca-Cola tot el rato. Coca-Cola! A veure, Jota, això és una opinió, tot això que estàs manifestant és molt transgressor venint d'una persona que ha estat a una torre fent un curset de doblatge. Sí, sí, sí, home, el doblatge ha de funcionar. No tothom té el mateix nivell d'anglades ni de francès. Bueno, las películas de niños está bien el doblaje, porque los niños no tienen
¿por qué estar leyendo tan rápido? Un gran entrenament també al mateix temps, didàctic. Deixem aquest debat per un altre dia? Sí, sí, sí. Ens anem de Nadal. Tenint en compte que la minissecció era el Grinch, jo crec que això està fabulosament escollit. Jo en col·leció amb el Pare Noel Grinch i tal, volia añadir que a Holanda resulta que el Pare Noel no ve del Pol Nord, ve d'Espanya amb barco.
Ui, d'Espanya, eh? Al tanto. I lo guapo és el castig. Si et portes malament, se t'emporta el barco cap a Espanya. Hòstia. A la costa de la morte. A la costa de la morte. Tots els nens holanderos allà dient, no, per favor. Lo guapo és la putada, saps?
Bueno, suposo que aparecerán por Galicia, ¿no? Por la costa de la muerte. Las millós costas, porque las andaluzas tú también saben… Y llegan a la tarde de marra. Sí. Fue una mica la política. Yo acabo de decir que no saben contar los andaluces. Un inciso político. No, no. Es un otro programa. Si llega a pulsar la comanta a lo que diu Feijó, es un otro programa. El Feijó es su pasada de a las costas. Lo único político que debe haber de Navidad es el color rojo. El color rojo, ¿eh?
Vamos, del ejército rojo al color rojo. El color rojo que antes se ha defenestrado con Santa Claus, ¿eh? Sí, sí. Como cambian las cosas. Coca-Cola. Ambivalencia. Lo que no es ambivalencia es la canción de Guam que vamos a escuchar.
Fins demà!
Merry Christmas Fer Quintana, Black Strange, Merry Christmas Víctor Palau, tercera fase, però Merry Christmas sobretot ara mateix per Vic Jota, que crec que té una història que explicar-nos.
No tinc absolutament cap història per explicar el Nadal. Els meus Nadals han sigut sempre feliços, soc la persona més nadalenca del món, el meu cor sempre és Nadal, ho dic sense cap pàpiga d'ironia, no com el Víctor Palau, jo sóc un tio que li encanta el Nadal, que mai ha tingut cap problema, que el que demanava Reis l'hi portaven, així que m'he posat unes quantes coses que vull dir sobre el Nadal, si us sembla bé.
Un moment, un moment, faràs un poema de Nadal damunt de la cadira? No, no faré un poema de Nadal. Queda que te toquemos una... No, jo amb les crismes d'Aguam ja està bé. U, les garlanes, les adornos navideños, es posen per Santa Llúcia i es treuen per la candelera.
No hi ha debat. Dos, nit bona no existeix. O és la nit de Nadal o és Nochebuena. O som espanyols o som catalans. No podem ser un xarnego en això. Nit bona no existeix. La Nochebuena són mexicanes. La gent que no s'agrada Nadal. M'assembla perfecte. No cal que m'ho recordeu cada Nadal. Recordeu-m'ho el dia que quan vieu.
Pel·lícules que són de Nadal i que mai es nombren, mai es comenten. Padre Napuros, Schwarzenegger, buscant turboman pel seu fill la vispera de Nadal. Gremlins, Gremlins és un regal de Nadal, us és igual. Coses que s'han deixat de fer, Que veus vivir, ja no es posa Que veus vivir per Nadal. Pel·lícula navidenya per antonomàcia. Polar Express.
Polen Express. Tom Hanks és un de Santa Claus, creepy, però que també és Nadal. Hi ha inclús pel·lícules on el protagonista és Papa Noel que no es conta com pel·lícules de Nadal, com les de Mel Gibson, les de... Mel Gibson...
Tim Allen, qui més ha fet de Santa Claus? Aquest de Stranger Things, el policia, no? Harbour, em sembla que es diu. David Harbour. David Harbour, sí. J.K. Simmons ha fet de... Aquestes pel·lícules també les oblidem sempre. És una cosa que volia reivindicar.
Després, vull reivindicar també les pel·lícules que es miren per Nadal sempre, però no tenen res a veure amb el Nadal. Per exemple? El senyor de dos anillos. Tengui. Per què? Perquè es va estrenar el Nadal. I fa Nadal veure els senyors de dos anillos amb la teva família. Clar que sí. Harry Potter.
Fa Nadal. Veo una Harry Potter en la familia. Todas las películas de Harry Potter tienen Navidad. Una Navidad, sí. Que es cuando no ataca a Voldemort. Voldemort respeta... Voldemort respeta el curso lectivo. Batman. Yo siempre miro Batman para Nadal. Bueno. Y arriba lo importante. Una de las mentiras mis grandes en Nadal. Love Factory. ¿Qué es eso?
Love Factory és una pel·lícula que està muntada de tal forma que a tot sembla que és una pel·lícula maca. Però no ho és. No ho és. La pel·lícula... És un pel·lícula en lletja. Són moltes històries i totes tenen un final. I al final es tanquen les històries amb el següent ordre.
La que vol follar-se company de la feina no pot perquè el seu germà és un esquizofrènic i no la deixa viure i ha de renunciar a la seva vida privada. Malament, tot malament.
Dos actors porno que es coneixen fent una pel·lícula porno i acaben junts. Aquest és l'ordre que ha muntat, eh? Colin Firth, su matrimoni... No, no, me deixeu un moment. Emma Thompson descobreix que a Alan Rimmel li és infidel perquè el regal que li entrega no és el regal que ha vist.
Andrew Lincoln i Els Cartells. Que per què no ho dius? A mi això em sembla... Per què no ho parles? De fet, fins i tot ha inspirat a Melendi en un videoclip, aquesta escena.
Hugh Grant buscant a la seva, a la que treballava amb ell, és el primer ministre, Hugh Grant, pels carrers de... Barriobajos. Colin Firth anant a Portugal. Però abans Colin Firth perd a la seva dona perquè se la troba amb el seu germà. Però no és, t'estic dient els finals, com estan muntats. I això d'anar a Portugal que és bo o dolent?
Bo, bo, és que anem d'Abdolema a Bo. Va a Portugal i li diu que t'estimo a la persona i li diu un portuguès perquè ha après portuguès i li diu que sí. Una vegada vaig anar a Portugal i estava bé.
El fill de Liam Neeson, que aprena a tocar la bateria, canta amb una cançó, i al final va a l'aeroport a despedir-se del seu amor, que és una nena de la seva classe, i aconsegueix saltar-se tots els controls i que ella li doni un petó. El estadounidense. I al final l'anglès, que al principi de la pel·lícula diu que ell se'n va als Estats Units perquè allà ser anglès és un punt de favor per follar i efectivament ve en dos dies. Li surt la filla de Jack Power, eh? Aquí. Molt bé.
Imagineu, heu vist, teniu tots present aquests finals, canvieu-los. Què vols dir? Que primer tanquin l'anglès follador, que després el nen de la bateria, petó. Després Portugal, li demana. Després que un gran buscant la mort de la seva vida.
Després Andrew Lincoln, el xerif de The Walking Dead, amb els cartells, dient-li a la dona del seu amic que l'estima però que no la tindrà mai. Després Emma Thompson, descobrint que l'anima li és infidel i no pot fer res,
I després, els del porno. I després, la dona que no pot tenir una vida privada perquè són ja més esquitobreni. Quina pel·lícula és aquesta? Un Dramón. Un Dramón. Un Dramón. Però és que ja ha dit si és un Dramón. Tot està presentat amb l'aeroport i el discurs en voz en off de Hugh Grant. Per això, Love Actually és mentida.
Home, ja podem anar a dormir. Culpegem el soldat covard en aquest moment també per apujar l'opinió dilatada de Vic Jota. Sí, sí. Ara sí que podem tancar l'any perquè ja tenim això clar. Vic Jota acaba d'atacar despiadadament a l'offactuali o desenmascarar-la. Desenmascarar-la.
Un altre atac és el que va patir un jefe i això em porta a donar-li al Biel que continuem amb el joc dels trailers. És un hombre sin corazón. Odia la Navidad. Fuera de aquí! Pero su vida va a cambiar. Estás a punto de recibir la visita de tres fantasmas.
Soy un fantasma. La Navidad será nuestra. Eso es lo que quería oír. Los fantasmas atacan al gente. Mañana a las 10 de la noche en Telecinco. Bueno, vale, cortamos el fin último. Buenísimo. Mañana a las 10 de la noche. ¿En Telecinco? ¿Hacemos rimas? No. ¿2025?
Ja l'hem introduït abans, aquesta pel·li. Ara arriba el seu moment esplendorós. Jo no l'he vist. Jo no m'acordo. Porten que el senyor Scrooge és Frank Cross. Frank Cross és un productor televisiu.
Un productor televisiu que fa el que sigui per tenir audiència i tenir diners. No? Inclús grapar-li unes banyes de reno a una rata. Aquesta cena de la mostra el dolent que és. És malvada. Bill Murray. Va, que si li apareix els seus exchefs, que és Robert Mitchum. Que treu pilotes de golf per la boca. Sí, sí. Això em va quedar.
I li diu que vindran tres fantasmes. Els tres fantasmes són superdivertits. El primer perquè... El del passat perquè... Bill Murray diu que no li afectarà perquè l'ensenyi. I el fantasma del passat li diu... Això mateix me deia Genghis Khan. És una comediaca. Està molt bé. Està molt bé. Mireu-la perquè val la pena. Ara us vaig a buscar on està.
Víctor Palau, tercera fase, te l'has vista? El que em passa és que jo moltes pel·lícules que veig després les oblido. Per poder tornar-les a veure. És una cosa que em permet veure una pel·lícula moltes vegades i sempre com si fos la primera. És una meravella.
Clasicazo de las buitantas. No está acá puesto. No está acá puesto. Si no me equivoco. Si hay un Movistar la podemos mirar y si no, pues euda a pagar. Bueno. Muy bien. Bueno, hablamos de las fiestas. Sí, hablamos una mica más de las fiestas que ya toca. Que ya habíamos hablado de los Reyes Vagos, ¿no?
Avui tenim una festa, avui tenim una festa. Home, la festa de cap d'any. La festa de cap d'any. Avui és cap d'any. Ja queda res, estem a escats minuts. És una mentira. Jo m'imagino que la gent està ja a casa seva sopant. Una negacionista de fin de año, vaya, vaya. El fin d'any no existe? En serio?
Un constructo social. Al Víctor y yo teníamos una mica separada que los eclipses no existen. Sí, Mariano. Que no creía en los eclipses. No creía, no creía. Era un montaje. ¿En serio? Vale, yo no llego tanto. Bueno, has negat a Capdaña. Está fuerte eso.
Però està bé, això, o sigui, Cap d'Any coincidim que el celebra tot el planeta o no? Sí, sí. A pesar que altres cultures tinguin altres calendaris. Gent que diu, gent que diu, perquè hi ha el grinch de Cap d'Any també, gent que diu, a mi el Cap d'Any em fa mandra, jo me'n vaig a dormir a les 9, això també està fent una tradició d'això que fa que estigui celebrant-lo també.
Bueno, es que a ver. En realidad, es un fin de año basado en el calendario solar. ¿Cuántos días del año? 365 según el calendario gregoriano. Amigo, ¿para qué te metes? Y el calendario gregor montañoso. ¿Eh? El calendario gregor montañoso. El calendario gregor montañoso. El gregoriano es una cosa.
Mira, Víctor. Déjame entrar al tobillo. Ya, ya. Golpeadme, ya golpeadme. Por ejemplo, en China y en los países asiáticos es en febrero aproximadamente porque están basados en el calendario lunar, que son trece meses. Y están en el año mil y pico, ya. No, no, eso es en África. Ese es los musulmanes, creo. Anyway, los chinos creo que van por el tres mil y pico.
Bueno, bueno, pero hay otra cosa que yo he visto en TikTok últimamente que no me había dado cuenta. Ya estamos. Basado en la numerología, por ejemplo, este mes, este año, el 2025, ha sido un año número 9.
¿Eso es bueno o malo? No es ni bueno ni malo, sino que digamos que la numerología, aparte de los números maestros, que son el 22, el 11, bla, bla, bla, del 1 al 9, pues cada uno significa una cosa. El inicio es el 1 y el 9 es el final. Y son como ciclos, ¿no? Sí, sí. Crepamos aquí.
Vale. La cuestión es que el próximo año es un número nueve. Porque si sumas el seis más dos más dos... Diez. Diez. Ay, güey.
No pasa res, no pasa res. Momento. ¿De dónde lo han sacado? Todo esto es una mentira. Todo esto es una mentira. Mira, feme una cosa. Parlando de TikTok. Ah, es que es el número uno. Perdón, hoy es el número uno. Ahora sí, ¿no? Mira, sí. Cinco más dos más dos, ¿cuánto es? O sea, el 2026 es principio de alguna cosa, ¿eh? ¿Eh? Cinco más dos más dos son... No, a ver.
No. Ah, ves, ves, ves. Entonces, este año es el 9, el próximo es el 1. Entonces, quiere decir que empezamos un nuevo ciclo. Pues no era una mentira. Lo siento. Jo només vull dir això. Aquest 2025, no ho sé per a vosaltres, però per a mi, no sé si diria que s'ha tingut un bon any, perquè realment he tingut moltes dificultats, molts problemes, i el Trump continua allà, i han tancat la travi, i em passa coses molt, molt, molt... El 2026 no li serà difícil ser millor. A no ser que sigui un any continuista.
Vull parlar amb el 2026. Puc dirigir-me al 2026? Sí. Any 2026, si m'estàs escoltant, estàs a punt d'arribar. Fes el favor. Fes el favor d'arreglar tot això. Fem una cosa sobre TikTok. Vull dir alguna cosa. Ara, quan acabem el programa, veniu a sopar a casa meva. Teniu alguna cosa?
No. Bueno, sí, pero me vale. Anem a sopar a casa meva. I veureu com la meva filla gran, per culpa de TikTok, es menjarà el raïm sota la taula. Què vol dir això? Que ha vist per TikTok que així dona sort. Ah. Dóna sort a sota la taula, eh? Sí. I llavors li dic, no ho faràs. Diu, sí, sí. Però... Però per què ho faràs? I si funciona.
Home, però, clar, aviam. Què? Ara imagina que ho fa tothom. Oh, uau. I arriba l'hora de les campanades, que està a punt d'arribar ja. Jo crec que ara la gent ja està sopant, eh? La gent ja està sopant ara. La gent ara mateix està sopant. Saps per què jo no estic nerviós? Per què? Perquè jo aquest any faig pizzas. Ai, hòstia. Pizzas per cap d'any. La pizza de cap d'any.
Yo pensé que ibas a comprar unas pizzas, ¿no? ¿Qué les ibas a hacer? No sé si vengan pizzas. A ver, ¿compras unas pizzas en cualquier super? No, no, las están fetas, las están fetas ya. Vale, vale.
Jota, veurem a la teva filla fer aquesta pràctica de TikTok. No li dius res? Digueu-li alguna cosa. Home, sí. Fes el favor de ser una alcadiga. És el que jo li diria. Nena, surt de sota la taula i seu la alcadiga. Això la diré jo. Algo s'haurà de dir. Llamada a l'orden. Jo diria que faré una foto i la convertiré en meme. Ah, la vergonya. Cada vegada que ma filla digui durant el 26 que mala sort...
La foto d'ella menjant raïm sota la taula. Ben fet, ben fet. I què em penseu de la gent que no ens agrada el raïm i, per exemple, fem 12 olives o 12 conguitos o 12 manem. Ara han tret... Raïmes, raïmes. Ara han tret un raïm de xutxes. Ara t'escolto. És que...
Jo el dels pinyols del reïm, perquè també hem tret un reïm sense pinyols. Però això sí que tens de fa molts anys. Però què vols que et digui, eh? Jo m'ho menjo tot l'any, jo. Ja, però... Maravella. Maravella. En sèrio? Per evitar la bola, que s'haga bola. No, ja, ja, ja. Però vull dir, què és això?
Jo recordo que el cap d'any era treure-li la pell, jo quan era petit, era treure-li la pell i les llavors al raïm. La pell, eh? I llavors començava a quarts de deu de la nit a preparar-me. I llavors tu menges. I llavors tu menges, sí.
Tot això és incumiable perquè arribem a una part en què vull parlar del Dia dels Innocents, una festa més. El dia del teu aniversari, eh? El dia del teu aniversari és la festa.
Jo vaig néixer l'any 82, el dia dels Innocents, i la meva història nadalenca no pot ser altra que l'especial i immensa il·lusió que em feia que arribessin la nit de Reis Mags, la màgica nit de Reis. I era tal, l'anècdota és tan simple com que me n'anava a dormir arropadito a les 9 de la nit, a les 10 jo ja estava cridant.
10 de la nit jo estava cridant si havien vingut ja els Reis i si tot estava en ordre i m'enduia sorpreses de tots els colors perquè era en plen horari lectiu de la festa. El problema és que t'hi mandaven a dormir muy temprano.
Sí, sí, sí. Suposo que jo també ho tenia a veure en l'aspecte de cuanto antes me duerma antes estaremos ya en orden. És que potser s'hauria de revisar això que els regals arribin pel matí, no? Vull dir que això del tio, quan el fem cagar a la nit de Nadal, està molt bé. Perquè els tens ja.
Per què les tens? Pots gaudir una d'ells durant totes les festes. Però no t'estàs fotent un tiberi allà i bevent-te tres ampolles seguides i anant a dormir a les 4 del dematí per tenir després el teu fill a les 7 del dematí. Els reis, els reis! I que hem perdut un dia l'actiu. O sigui, el 7 de gener el fotem festiu perquè els nens puguis jugar. Home, home...
Moment, és que això és una cosa que jo no entenc. A veure, en México no sé si se segueixen, perquè ja té uns anys que no estic allà en aquestes feixes, però quan jo estava petita, el 6 era per jugar i el 7 és per anar a l'escola a presumir els juguetes. Aquí, com a mínim a Catalunya, per el que jo sé, per la meva experiència, el 6 és per anar a recollir regals dels pares, dels avis, dels avis de mare, del tiet, i el 7 és per jugar amb els regals.
Bueno, es que te puedes llevar los regalos a la casa de tus abuelos. Y ahí vas con un montón de regalos. Aquí a mi em sembla que el primer dia d'escola infantil, P3, P4, P5, això sí, pots portar un regal de Nadal a l'escola. Pot ser, pot ser. Em sona que sí. Pot ser, però és el dia 8. Sí, sí, és igual. El primer dia d'escola tu pots anar amb un regal de Nadal per...
Pero como van los niños, ya el día 8, ese día ya no agarran los juguetes, ya se les pasó la emoción y la dopamina del juguete y ya está ya aventado. I un altre dels meravellos misteris és que el dia 5 reparteixin tots els regals i després el dia 6 a la tarda arribin.
a la cabalgata. A mi una de les coses que em flipava... Això és una meravella, també. Heu anat alguna vegada aquí al poble? Sí, l'anyo pasado fuimos. A mi me flipa quan l'alcalde li donen els claus de totes els pisos al rei Marx. És una escena que em flipa. És bonic, això, eh? És maquíssim, això. Que les cabalgates, eh? Aquí tampoc... Vamos.
Us esteu deixant endur per l'esperit de la nit de Reis, però us esteu desplaçant del que estàvem originant tot això, que era el meu aniversari. Ah, sí, perdó. Perdó, és el més nadalent de tot. Aquí he venit a parlar de mi cumpleaños. Mi cumpleaños y de la gran inocentada que soy yo mismo y que quiero compartir.
amb tots els oients en forma d'una cançó, una cançó molt especial que vam composar fa ben poquet en plenes festes nadalenques, la Fair Quintana Blood Strange, un bon amic com és Linda i jo mateix. No! I per tots vosaltres va aquesta cançó anomenada... I hi ha una notícia, que esta será la intro de nuestro próximo programa. No! De moment parlem de la cançó en si mateixa, no és una altra que La Torre. Això sí que és una inocentada.
¡La torre! Diu, diu, és bona perquè té moltes pistes. Te daré una pista, no. I tenia més.
La torre! ¿Te gusta andar con las más hippies? Por favor, no te hagas pipí.
Molt bé, all right. Escolta'm una cosa, aquesta per final ja... Tot a global, eh? No hi ha per on agafar-ho, però és que l'últim... Vaig a picar el tió, vaig a picar el tió. No, no, pica el tió. Que sapigueu... No piquis, no piquis. Que sapigueu que portava un rap tota la cançó, però vam decidir suprimir gran part... Val tu mateixos. Gràcies, gràcies. No us agrairem mai prou. Ja està.
És viu, el Biel? Pot omenar, la que sap. Ho he sobreviscut. Bé per tu, Biel. Aguanta. Nosaltres ja teníem un váquets perquè se'ls va enviar per WhatsApp. Però, clar, tu has sigut un impacte. Sí, sí. O sigui, està això i l'11S. Sí.
A la mateixa línia. Estic totalment d'acord. I era peor, eh? Bueno, bueno. Esto ya está… Molt bé se la tindrà menys repercusions. Molt bé, perquè la torre i les dos torres… No, no, clar, clar. Molaría molt que la torre tingués un poblado ahí que fos…
La torre, no sé què. Sí, ja hem liat. I que tinguessin un aeroport. Bé, sense més dilació, jo vull donar pas a Baltazar Ruiz, perquè és una altra persona que ha tingut l'amabilitat d'enviar-nos un contingut audiofònic. Has vut l'Alres Max? Alric Negre.
El trineo, por Baltazar Ruiz. El trineo había sido usado por mi familia durante décadas, y casi siempre las cosas terminaban igual, con una larga mancha de sangre en la nieve. Cuando lo heredé, mi padre mencionó algo sobre la maldición del crampus, advirtiéndome que, si no era un niño bueno, acabaría desangrado al pie de la colina.
Aquel día solo quería deslizarme un poco, pero mi primo me empujó y se lanzó antes que yo. El camino carmesí que dejó a su paso al caer me hizo vomitar.
A ver a Baltasar.
Va saltar. Molt bé, molt bé. Va saltar del trineu. Va ser una mica amb el cul torçat, però molt bé. Sí, sí. Au, au. Els oients coneixen a la Baltazar Ruiz l'anterior especial que vam fer al Pantano perquè és un expert relatista de terror i ha volgut participar en aquesta temible aportació sobre el campus. És bonic el color de la sang sobre la neu, no? Jo crec que sí. Destaca, destaca. És una taca, destaca. Sí, és una cosa...
Claro, como Santa Claus. Igual. Blanco y rojo. Sí, és que és la mateixa paleta. Uau, que imagino. Senyors, senyors, això no s'acaba, s'acosta a l'espectacular nit de cap d'any que estem vivint i jo crec que Vic Jota vol dir aquí quelcom al respecte. Bueno, que quan acabi el programa, a dos quarts de dotze, aquí a la xarxa comença...
Comença el programa a punt de festa, on donarà les campanades l'Anna Morgades i el Didac Bosa. Bosa. Les 12 van tocant, les 12 van tocant. I que qui escolli la tele nostra, la TAC12, la xarxa, veurà les campanades amb 12 moments castellers d'aquest any. Els 12 millors votats per 4.000 persones. 4.000 persones han escollit els millors.
els millors 12 moments del món casteller i bueno, que sàpigueu que això va després. Ara Ballós, ja esteu a punt, ja suposo que esteu comptant potser els grans de raïm, potser esteu ja entrebancant-vos amb la gamba. O amb el cotxe anant en direcció a la festa que has d'anar. O amb el cotxe anant en direcció a la festa que has d'anar. Però perquè les festes de cap d'any, voleu dir que no es fan les campanades a casa i després es va la festa o es va directament a la festa?
Jo, el campanar sempre ha de ser fet durant la festa. Ben fet, ben fet. I què em dieu dels cotillons? Bé, jo he comprat cotillons. Aquell antifaz de cartró. A vegades s'ha de respectar la informació privada dels altres, no s'ha de ser tan cotillon. Va. També una cosa que s'ha començat a fer el poble és anar allà davant del Serafí, a Matxarraïm, amb el rellotge del poble.
Ah, molt bé, molt bé. Sí, que ho fan. Molt bé. Va anar a cava, va anar amb el reïm, no? Bé, bé, bé. Si ho tinc malentès, també hi ha una festa al casal, avui, no? Sí, casal. Que punxa el Miguelón, em sembla? Sí, sí. Part dels tres discos que hi ha el Miguelón, sí. I és gratuït, sí.
Llavors jo el que voldria també dir és que cada cop ens aproximem més cap al destí desitjat per tots d'acabar aquest any com Déu mana i a lo grande, però què passa si anem cap enrere? Si anem cap enrere uns mesos, no un ni dos, ni tres, encara més, ens trobem amb una revista que es diu Platea Magazine,
i que va néixer en un nadalenc o antinadalenc potser, número 1, i va avançar aquest any amb l'equip de Sagrada Esparta al complet pels números tan variats com el número 2 de Sant Valentí, la Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, el terrorífico mar del verano. Vam acabar també tornant al col·le tots amb una gran nostàlgia, el número 7, i recentment,
El terror més absolut s'ha apoderat del número 8 de Platea i ja està disponible. I això em porta a demanar una cançó per recuperar l'aura nadalenca d'aquest espacial al Biel, que és What If, de Kate Winslet. Here I stand alone with this weight upon my heart and it will not go.
In my head I keep on looking back Right back to the start Wondering what it was that made you change Well I tried but I had to draw the line And still this question keeps on spinning in my mind
What if I had never let you go? Would you be the man I used to know? If I'd stayed, if you tried, if we could only turn that time. But I guess...
I aquí arriba el comiat d'aquest especial Nadal cap d'any de Sagrada Esparta. Hem parlat de moltes coses, hem acabat parlant de platea. Qualsevol persona que desitzi aconseguir-la ho pot fer a Torredembarra, Reus i Tarragona amb molts punts de venda. També ho pot fer a Amazon i a la nostra web, sagradesparta.es.
I on es podrà escoltar el podcast d'aquest especial que esteu sentint, es podeu escoltar, com no, a la web d'Ona la Torre, nova web, per cert, espectacular nova web, i també als canals de YouTube i Spotify de Sagrada Esparta.
Ha passat amb un segon, eh?, aquestes dues hores. Ha passat superràpid, jo m'ho he passat esplendurosament. He vingut carregat de ganes, ara me'n vaig carregat de desitjos. No sé si Fer Quintana Plats Trends tindria algun desig per despedir-se del programa.
Pues, bueno, yo espero que pueda sonar muy cursi. Yo espero que por el próximo año Sagrada Esparta pueda llegar a muchos más oyentes y lectores de platea. Y que haya menos trabajo, por favor. Optimizando el deseo, disparándolo bien lejos con toda la ilusión que también muestra Big Jota cuando me está mirando abans de parlar del Sol de Sitch.
Sí, la meva fitxa és tenir més diners. Vull que el 2016 em portin molts més diners. Tots que puguin. Yo también quiero más dinero. Ah, claro, ara mi deseo. No, no, no, no. Comporte, comparte. Ojo amb el que desees. Pot arribar-te un paquet de 80 paquets de macarrons. Molta pasta, saps?
No sé què opina d'això i quin desig tindria aquí per oferir-nos. Víctor Palau, tercera fase. Home, jo com a desig demanaria que el 2026 fos un any que deixés d'aparèixer Trumps, Melonis, Putins, Metanyajos i sa puta mare. Tot aquest auga del feixisme que se'n vagi a la puta merda. Això és el que li demano al 26.
Molt bé, doncs em toca a mi, em toca a mi dir que tinc un gran, enorme desig, que és que tot el dolent se'ns en vagi d'aquí. Fins aquí aquest especial Nadal de Sagrada d'Esparta. Un plaer, passió a parlar. Adeu, Biel. Ciao.