Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el poder compartir aquesta estona de ràdio a prop amb vostre. Això és Actualicat. Primer de tot, donem la benvinguda a una nova emissora que s'incorpora a la família Actualicat. Des del sud del Principat.
Avui saludem de manera especial a tots aquells oients que ens escolten des d'Alcanar Ràdio.
Una hora per davant de música i res més que música feta a casa nostra. Això sí, amb agenda, notícies, efemèrides i també un parell d'entrevistes. D'una banda, des de Mallorca, rebrem a Suasi el rock en denominació d'origen
lletres cuidades i la calidesa de les illes que ens presenta al seu darrer treball. I de l'altre, la màgia de la trompeta de l'Alba Careta, jazz, amb ànima arrel i una veu que ens té absolutament captivats.
Comencem i avui ho fem en Quinto. El músic valencià acaba de treure el tema que escoltarem ara mateix i que porta per títol Un dels nostres. Es defineix com un himne d'orgull de classe. Amb una lletra crua i empoderada, l'artista de la Marina dispara contra el privilegi. Quinto, Un dels nostres.
Vinc a contar-te una història Estic aprenent a volar A caure de peu de memòria Estic ensenyant-me a plorar Mentre mire vídeos, mire vídeos Tirant cap avall, cap avall Igual que tu al meu WhatsApp Estic assumint que no estàs He vist una còpia, d'una còpia D'una còpia i tot és igual I m'he parat a pensar En lo que costa sentir Eixa euforia, eixa euforia Quan trobes alguna cosa original Tu eres original
per donar-te les gràcies per fer-ho de veritat. Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres. Vas brillant les claves de triple, la caga és de xavó, però sempre te'n sents. Ei, ei, ei, ei. Pilla la pipa i dispara'm, posa la capa.
Bona nit!
que hem tirat este foc. Volia contarte que estic aprenent a volar, però a voltes costa tant per sentir-me.
Moltes gràcies per fer-ho de veritat. Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres. Vas tribrant les claves de triple, la caga és de xavo, però sempre t'alces.
Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres.
Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres. Un dels nostres. Pilla la pipa i dispara'm, posa la cara i me agarra. Mírame en cara de loco, mírame en cara de mala. Ni deixe el pijo que anem a guanyar, perquè se se la passa de papi. Se se la passa de papi. Se se la passa de papi. Les efemèrides, dia a dia, actualitat.
Fem un cop d'ull ara al passat amb les efemèrides de la mà de la nostra companya Pamela Martínez. Hola, Pamela. Molt bones, Joan Manuel. Doncs sí, les efemèrides del 2 al 8 de febrer les repassam ara mateix. El 2 de febrer de 1817 neix el músic i compositor Josep Maria Ventura Casas, Pep Ventura.
El 2 de febrer de 1925 neix el músic i cantant membre dels 16 jutges Delfia Vella. I el mateix dia, però de 1974, Lluís Llach presenta al Palau de la Música Catalana el seu disc I si cantrist. Aquell dia va coincidir també Joan Manuel Serrat, que va presentar nou disc per al meu amic.
Pare, digueu-me què li hem fet al riu que ja no canta. Rallisca com un barc mort sota un pan d'escuma blanca. Pare, que el riu ja no és el riu,
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu. Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbre. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc
per aturar-nos el pare, que el bosc ja no és el bosc. Pare, abans que es faci fosc, ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà crevar la barca, llaure el blat per les enrunes, pare, i tanca amb tres panys la casa i deia-ho vostè. Pare, si no hi ha pis, no es fan pinyons, ni culs, ni ocells,
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera ni mel. Pare, que el camp ja no és el camp. Pare, demà del cel ploure sant, el vent ho canta plorant. Pare,
Ja són aquí monstres de carn amb cucs de ferro. Pare, no, no tingueu por, digueu que no, que jo us espero. Pare, que estan matant la terra,
deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.
Seguim amb les efemèrides del 2 al 8 de febrer, perquè el 3 de febrer de 1946 neix el músic, animador i cantant Xesco Boix. El 3 de febrer de 1968 la formació Falsterbot
S'uneix a la grup de folk. El mateix dia de 2015 es publica el disc Nòmades dels Smoking Souls. I el 4 de febrer de 1942 neix el cantautor i actor Ovidi Molló. El 4 de febrer de 1965 neix el cantautor
Toni Sobirana. I el mateix dia, però de 1976, la companyia elèctrica d'arma publica el seu segon disc, Lou Convalla. El 4 de febrer de 1985, neix el cantant i compositor de la pegatina Adrià Salas.
Passam al 5 de febrer, perquè l'any 1961, aquell dia, el 5 de febrer, se celebra el primer festival de la cançó catalana ballable al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. El 5 de febrer de 1976, Raimon omple el pavelló de
El Reial Madrid més tard sortiria al disc el recital a Madrid. El 5 de febrer de 2012 es publica el disc Som i vivrem de malucs. I el 5 de febrer de 2023 va morir l'escriptor, periodista i membre fundador dels 16 jutges Josep Maria Espinàs.
El 6 de febrer de 1994 neix la cantant Samantha Gilabert i el 7 de febrer de 1919 va morir l'escriptora, compositora i pianista Maria Lluïsa Ponsa. El mateix dia, però de 1972, es publica el disc d'en Jaume Sisa, Orgia.
Va, va, comenceu, però res de tot, que maanyan has d'estar.
i un llitre de whisky barrejats amb aigua i fri. I un desbou de patroli i barcos fets en set i mort.
I un din, no te apusta, quatre gomes i un millor.
I un vas d'aigua tèbia, medicina i canons. I la sau del bany d'un club privat amb 3 fillons. I 400 marinos, tot borrat, just pel carrer.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I estrellos i greus, hi ha uns vaixadors i uns diputats. Barres d'alumini i escutures de museu. Pastilles pel reuma i un retrat pel últim.
Gràcies.
I acabam les efemèrides que repassàvem del 2 al 8 de febrer. Acabam, com dèiem, amb el 8 de febrer de 1922, que és quan neix el compositor Manuel Oltra. El mateix dia de 1980 neix el cantant Eduard Boada i el 8 de febrer de 2019 es publica el tercer disc Doques Grasses, Fans al Sol.
Gràcies, Pamela, i seràs ja fins la propera setmana.
escenaris de llum pobra, somnis perdurs i un mar de gent que canten amb vols distretes, desitjant un món ben diferent. I a casa nostra hi ha uns quants músics que toquen per seguir somnia, lluitant per ser més lliures cada cop que ens fa
I sempre acaben com a músics. I sempre acaben com a músics que no en saben.
Música Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Continuem aquí a l'actualitat i ara ens trobem amb el Pep Suasi perquè Suasi publica un nou disc i volem saber un xic més sobre aquesta nova producció de Suasi. Amb nosaltres, amb Pep. Hola Pep i benvingut aquí a l'actualitat. Hola, que tal? Bon dia, moltíssimes gràcies per convidar-nos.
Aquests darrers dies hem estat escoltant el segon i darrer avançament del disc Girasols, que és una cançó, podríem dir, que heu dedicat amb algun amic o als amics, en plural, que ja no hi són amb nosaltres, no?
Aquesta cançó en concret, que se que donarà títol també en els discos, se que dóna títol en els discos, és una cançó que a vegades em vol dedicar, o hem dedicat a un gran amic nostre que fa uns anys mos va deixar, i era el compositor, guitarrista, d'una de les bandes més internacionals que hem tingut a Mallorca, que són els Sunflowers, per tant d'aquí ve a Girasols, i l'Àngelo Borràs, que era el seu...
es tirava de banda com a productor, com a guitarrista i peça clau d'aquesta gran banda,
me'l va tocar molt. De fet, el disc anterior, de fa just dos anys, Peces d'Antiquari i d'Atsuassis, era un dels discs que ell havia de ser desproductor. I em feia moltíssimes ganes fer-li un homenatge molt honest, molt sincer, i amb aquest girassols li hem volgut cantar que encara és amb nosaltres, que nosaltres som els seus girassols.
En aquest nou disc de Suasi, Girasols, què trobarem? De què parleu en les diferents cançons que trobem en el disc? Mira, m'ha passat una cosa molt curiosa, perquè Suasi hem anat evolucionant com a banda,
I sí que és vera que els darrers anys jo m'involucrava més en el tema de cançons i sempre cercava un poquet cap a on poder parlar i poder xerrar a cada disc. I en aquest que us presentava ara...
en Girassols, hi ha cançons d'en Marc Grasses, guitarrista i compositor també de sa banda, hi ha cançons d'en Joan Toni Escarabat, que també amb el seu projecte com Escarabat fa cançons, en Marc Grasses, líder de Nua, guitarrista de bars, cap part de funció, els poets, etcètera,
ha posat cançons, lletres i músiques, i en Guillen Cerdà, també, un ex-foradet sembrat, també ha posat músiques en aquest disc. Per tant, hi va haver un titular que me va agradar molt, que és Tots units fem més grup. Els suacis són grup, ja no tant en Pep.
amb el meu llinatge, sinó que jo estic cantant cançons de gent d'aquí a Mir, que està tocant amb mi, que els tenim com a banda. Per tant, parlar amb cadascú ha volgut parlar de diferents motius, de diferents coses, amb aquests tres estils.
Marc Gràcies ha fet cançons de... Hi ha una cançó de les danxes d'aquest ball on està parlant de records, de... És tot molt quotidià. Això sí que sí... Aquest leitmotiv sí que existeix dins les diferents lletres que hem fet. És un disc quotidià, folk, pop, sense estridències i musicalment en Jesús Rovira mos ha agafat la direcció de producció
i mos ha passat perquè siguin cançons quotidianes i rabiables, li diu ell. Són cançons que podríem perfectament encaixar a una ràdio amb tendències folk rock. El disc, per cert, on ha estat enregistrat? El disc ha estat enregistrat a Casa Morada, a Tarragona, al Vendrell, a Can Jesús Rovira,
i allà sa producció i direcció van entrar dia 20 de juliol i van sortir dia 25 i el disc està gravat en directe. O sigui...
Vam ficar els 6 mallorquins arribàrem a Casa Morada, a Can Jesús, i allà l'hem enregistrat en directe, i molt contents del resultat que el després en Jesús ha volgut i ha vist les cançons. O sigui, nosaltres anàvem amb una idea, sapiguem que en Jesús les canviaria, i així ho ha fet, i ens quedem molt contents.
O sigui que podem dir, Pep, que Suasi s'ha quedat sense electrodomèstics? Sí, s'ha quedat sense electrodomèstics perquè en realitat els Suasi i els electrodomèstics van sorgir...
del moment on jo vaig treure un disc en homenatge a la feina feta a Project Homo quan jo vaig formar part com a usuari per molt de la meva addicció en aquell moment i els meus amics
que hi van col·laborar eren els electrodomèstics. Per tant, el Suaci ara ha quedat com a Suaci, com a banda, on hi forma part això, en Marc Grasses a la guitarra, en Joan Toni Escarabat a la guitarra, Guillem Sardà en el baix, en Bernat Company a la bateria, en Gori Matas en el Hammond i en el Rodes, i un servidor que canta i toca la guitarra.
Ja gairebé per acabar, Pep, suposem que ja teniu previst la presentació en directe d'aquest nou disc, no? Tenim dates ja confirmades en quant a petites presentacions, la farina més de febrer en concret, venim a l'antiga fàbrica d'am, dia 10 de febrer, és un dimarts, per un tema de zona nou, de Sant Derroc,
Després, dia 28 de febrer, la feim oficial a Mallorca, a Alcúdia en concret, i ja cap els mes de març ja tenim un seguit d'actuacions a Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona, i després a Mallorca tenim una agenda bastant apretada. Tenim ja d'aquí a octubre una vintena de concerts a Mallorca.
Bé, doncs ja ho sabeu, ja podeu buscar a les vostres plataformes digitals musicals preferides el que és el nou disc de Suasi, que porta per títol Girasols, igual que el tema que ha estat el seu segon avançament. Pep, gràcies per compartir aquests minuts i el desig, el millor de tots.
Nosaltres, des d'aquí, agrair-vos a vosaltres i moltíssimes gràcies pel suport que doneu, que no sabeu el favor que mos feis a la gent de les illes per poder arribar al territori. I agraït una vegada més i res, que mos veiem aviar per els bars, per les places, per allà on sigui. Gràcies, Pep. Salut, gràcies.
Silencis que te canten, els dies que me passen, el teu record que mos mira, et gira sol, ja no fan discos d'amor.
els colors del paisatge dibuix la teva riera converses sempre infinites avui soparé amb ses teves cançons que cantàvem aquests vespres sense tenir cap control molts riurem d'allò que farem a vegades
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fem sense pressa Desvull tot lloc en tendresa Converses sempre infinites Recordes dijous allà un motjuntàvem tots I cantàvem aquests vespres Sense tenir cap control Montmorra i amb del que feien A vegades
S'han xerrat de com es va, mentre tant els teus gira sols, els n'han col·lidat.
T'he somiat i hem xerrat de com us va. Mentrestant els teus dies...
L'agenda de la música en directe. Algunes propostes de concerts per aquest cap de setmana. Comencem per divendres. A les 8 del vespre, Ferran Palau, a l'Auditori de Barcelona, mitja hora més tard, a dos quarts de nou, a Mato, a la Sala Lauten de Barcelona, també. A les 9 del vespre,
Passem a dissabte. A dos quarts del matí, la Banda Municipal de Barcelona a l'Auditori de Barcelona.
A les vuit del vespre, Xart Casas, el Centre Cultural Alvareda de Barcelona. I a les deu de la nit, el Petit de Calèdil, a Roca Umbert de Granollers. I acabem amb diumenge. A partir de dos quarts d'una del migdia, Sergi Carbonell a la tronada de Reus. I a les sis de la tarda de nou, l'Aranà, però ara no.
a l'Auditori de Girona. Llupi, virulet, la trompeta, pitospòrums florits, pulmonàries, carolines cineràries, caputxina nana. Llupi, virulet, la trompeta, pitospòrums florits, pulmonàries, carolines cineràries, caputxina nana.
per una mica de jardí.
Les entrevistes. Els seus protagonistes ens presenten les novetats.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alba Careta Group presenta nou disc, Panical, un quart àlbum que transforma el lligat cultural en motor i confirma l'Alba Careta com una de les intèrprets i compositores de jazz més destacada al nostre país. Alba, hola i benvinguda de nou aquí a Actualicat. Hola, moltes gràcies, un plaer.
Ens veia a presentar aquest envís panical que remeta a una planta espinosa però també podríem dir que ressona amb la paraula pànic.
No, no, no, per res, per res. Panicala es refereix a aquest tipus de cardo, que el tenim molt vist però potser no el tenim tan identificat, és un card més petit, amb les flors més petitetes, i bé, la temàtica del disc va tot al voltant dels cardos, d'aquestes flors, que són preciosos, però tot i així que l'expressió de ser un cardo és d'una persona lletja,
Però jo reivindico que, òbviament que no, els carts són flors preciosos, tots els tipus de carts, i simplement són diferents, no? S'han hagut d'adaptar i fer-se a la seva manera, i ves un homenatge a totes aquestes dones que han hagut de seguir el seu camí, punxant si feia falta, i precioses totes a la seva manera.
perquè aquest disc ha estat inspirat en dones fortes, en rebels i fidels també a elles mateixes, no? Sí, sí, sí. Bé, fortes o no fortes, també, però simplement és dir que hi ha molts referents femenins, sobretot en el món de la música, que fins fa uns anys eren molt pocs,
i que ara mateix, doncs, mica en mica anem pujant i tenim molta sort que, per exemple, en el moment de la nova cançó, doncs, per exemple, Maria de Marbonet, Marina Rossell, Teresa Rebull, són dones que apareixen al disc, que eren moments molt difícils per la dona dintre del món de la música i, doncs, per mi són inspiració per seguir lluitant i per anar obrint camí.
Alba, com has triat les cançons del disc? Combines composicions pròpies amb versions de la nova cançó, com estaves comentant, no?
Exacte. De fet, ja és una fórmula que porto fent durant molt temps i que me la sento molt meva i em sento molt còmode portant-la a concerts i a festivals i a sales. En aquest cas, hi ha tres cançons de la nova cançó. La resta són tot composicions meves inspirades també en tot aquest món que us explicava.
En aquest cas he escollit Nosaltres les dones, que és una versió d'un poema de l'editza del gran que va fer la Maria de Margonet. És un poema superdur, la lletra és duríssima.
però bé, no deixa de ser un homenatge també a les dones diferents. També he versionat la versió que va fer la Marina Rossell d'Almatec, de George Mostaki, que és una cançó preciosa també, i que a través de la seva veu havia sonat molt a casa meva quan jo era petita. I per acabar també he musicat un poema que es diu Liliana,
És un poema de peles mestres i aquest homenatge és potser una mica més diferent que els altres, però és un homenatge a la Teresa Rebull, que la Teresa Rebull cantava una cançó que es diu «Dona d'aigua» i la cantava capela a veu sola.
i això em semblava un acte de valentia molt gran i més en el temps en què ho feia ella i vaig pensar doncs jo també ho faré i vaig buscar dones d'aigua de la cultura catalana i vaig trobar aquesta Eliana que és una dona d'aigua del món fantàstic de peles mestres i aquestes són les versions Alba, com decideixes en quin moment una emoció ha de sortir a través del cant i quan ha de ser la trompeta la que prengui la paraula?
Bé, em ve bastant fet perquè jo no escric lletres i de fet jo em considero trompetista perquè és el que he fet tota la vida, llavors les cançons que escric i composo jo
són totes instrumentals i per trompeta i en canvi el versionar cançons de la nova cançó en aquest cas doncs ja sé que sempre seran a través del cant bé de fet el cant és una eina que ha estat aquí tota la vida des de fa segles i mil·lenis i trobo que és una cosa que no podem deixar perdre tothom canta a la seva manera i
i crec que la veu és un instrument que tothom hauria d'utilitzar. Alba, sabem que l'Alba Careta Group està format per cinc components, l'Alba Careta com a cantant i trompetista. Presentem els altres quatre també.
La resta són el Lucas Martínez, el saxo tenor, que bé, ell ens vam conèixer a Barcelona quan jo començava a estudiar a l'SMUC, tot i que després me'n vaig anar a Holanda, però vam coincidir allà i ja vam començar a tocar en aquella època.
Al piano hi tenim el Roger Santacana, que som amics des de la infantesa gairebé. Amb en Roger és el primer músic que vaig tocar jazz de la meva vida i em fa molta il·logia també ara poder estar tocant amb ell i pujar amb ell als escenaris. És molt bonic.
Al contrabaix hi tenim el Giuseppe Campisi, que ell sí que és un dels personatges que vaig conèixer a Holanda quan estava estudiant allà i va donar la casualitat que quan jo després dels estudis vaig tornar a viure a Barcelona, ell també va venir.
i així vaig decidir incloure el meu projecte. I en Jordi Pallarès, que és l'última adquisició, també és un dels mítics que ens vam conèixer a Barcelona quan vam començar a estudiar junts. Llavors, portar aquest telengu de músics de tanta confiança i amb un bagatge tan gran a les esquenes i que ens coneixem tan bé, és una cosa que em juga molt a favor a l'hora de tocar els concerts i de fer viatges.
Alba, en la teva música sempre hi ha un pòsit de música popular i d'arrel. Com conviu el jazz més contemporani i lliure amb la tradició?
Molt bé, molt bé. És que el jazz és un gènere fluid, és un gènere mutant que no està fet per estar encasellat i ser sempre d'una mateixa manera. Durant els anys, com veiem, en l'evolució del jazz ha anat canviant moltíssim, s'ha anat adaptant als contextos socials que hi havia cada cop i per mi, que he estat molts anys estudiant-lo, el que té sentit és portar-lo ara mateix a la música d'aquí
i a la meva personalitat. I per mi té molt de sentit fer música catalana, també perquè a vegades costa molt que el català surti d'aquí, que s'escolti a altres festivals o a altres llocs, llavors a mi tinc molt d'orgull de poder portar la llengua catalana arreu del món en viatge amb la meva música.
Perquè en els darrers mesos podríem dir que has portat la teva trompeta i la teva veu no tan sols arreu del nostre territori, sinó també a l'Estat i a molts d'altres països europeus, no?
Sí, l'avantatge del jazz és que és molt versàtil, i que els oients del jazz de tot arreu, més per a Europa,
els oients estan acostumats a escoltar coses diferents i estan molt oberts a escoltar coses noves i veus que potser molts no havien escoltat la llengua catalana abans i a mi m'agrada molt que això passi i gràcies al jazz se m'obren moltíssimes portes a molts festivals arreu d'Europa i és molt ben rebut
Ja, per acabar, Alba, teniu pensat quan serà la presentació o a partir de quan serà la presentació del disc en directe? Sí, doncs tenim un calendari ja ben farcit, no us ho puc dir tots els concerts, alguns encara no estan a anunciar, però el primer que farem serà el 27 de febrer al Festival de Jazz de Granollers, el dia 10 d'abril estarem a Cornellà del Prat, i el dia...
Perdó, el 18 d'abril estarem a Corne d'Albert i el 19 d'abril estarem al Teatre Auditori d'Alcanar. Al Montseant. Entre d'altres molts concerts que ja s'anirem anunciant.
Doncs bé, ja ho sabeu, mentre tant l'Alba Careta i aquest disc Panical el podeu trobar a les diferents plataformes digitals musicals. Alba, ha estat de nou un plaer el compartir estona de ràdio amb tu. Igualment, fins aviat. Nosaltres
Les dones són molt a prop de la terra. Demanava-me els ocells que esperen la primavera.
dins dels nostres braços. Cerquem en la posta de sol senyals i consells. Vaig a Simón,
no creia en res. Arriba un dia gelat amb els uns buits. Sonen el dia feixut amb l'oblit sobre el frot. Si el meu fill deixa morir
Et c'est où si el meu fillet est mort? Et c'est où si el meu fillet est mort?
Tu cercaves una flor i vàres trobar un fruit, cercaves una font i vàres trobar un riu, volies una dona i vàres trobar-ho per sol.
I et saps vas en guanyant
Notícies a Actualitat. Ha mort als 76 anys d'edat el cantautor i guitarrista Remigi Palmero. Remigi Palmero ha mort aquest passat dissabte al Ginet, a la Ribera Alta, al mateix lloc on havia nascut, ara feia 76 anys. Va ser pioner, junt amb Pepa Laguarda i Juli Bustamante,
de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la transició. Els darrers anys de vida va fer carrera en solitari com a transautor. A més de dedicar-se a la música, també treballar en el camp de la creació gràfica i era mestre de ioga
des del 1991, en el qual arriba a fundar fins i tot una associació junt amb la Carme Gandia. El nostre condol, doncs, a familiars i amics i amigues d'en Remigi Palmero.
Més notícies aquí a Toalicat. Blaumut va publicar el passat divendres la cançó El millor que hem fet, una nova composició que s'acompanyarà d'una gira que portarà el mateix títol.
El grup tancarà així un cicle en què dirà adeu al disc Abisme i iniciarà una pausa que els allunyarà dels escenaris per dedicar temps a la composició del seu pròxim treball, encara sense data de sortida.
Les parades i dates per al nou disc encara, doncs, no s'han donat a conèixer. El millor que hem fet és una cançó que resumeix l'esperit de l'últim disc, una oda a la intuïció, al gest autèntic, al fet de caminar fidel a un mateix amb encerts i errors.
Mirem de veure el temps. Les pomes verdes i aquest cel desert. La ciutat dels errors. Avui és com un bosc tot ple de menta. Només veig un fanal.
i tres gocets a la branca d'un bar. Simplement no és dilluns i el teu desembre no et refreda mai. De moment, de moment, saurem aquí, veurem passar la gent i potser les nostres siluetes també, no ho sé, vestides en paraules llum.
Els cotxes amb volants. Tu condueixes frases sense mans. I el solet als botons del teu abric mirant per la finestra. I la llum als racons de tots els pensaments. Però de moment, de moment, saurem aquí, baurem-les.
faran coses curioses d'un passat tronat i pujaran a un taxi mitjà per caer cap a una terraceta amb veu del mar.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final a aquesta edició de Toalicat. Recordeu que si voleu saber i estar al dia sobre la música de casa nostra, podeu visitar en qualsevol moment la nostra pàgina web onacatenradio.cat.
Recordeu també que hem d'escoltar música en català i, a ser possible, també en directe. Adeu-siau.