Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualitat. Actualitat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el poder compartir aquesta estona de ràdio a prop amb vostre. Això és Actualicat. Primer de tot, donem la benvinguda a una nova emissora que s'incorpora a la família Actualicat, des del sud del Principat.
Avui saludem de manera especial a tots aquells oients que ens escolten des d'Alcanar Ràdio.
Una hora per davant de música i res més que música feta a casa nostra. Això sí, amb agenda, notícies, efemèrides i també un parell d'entrevistes. D'una banda, des de Mallorca, rebrem a Suasi el rock en denominació d'origen...
Lletres cuidades i la calidesa de les illes que ens presenta al seu darrer treball. I de l'altre, la màgia de la trompeta de l'Alba Careta, jazz, amb ànima arrel i una veu que ens té absolutament captivats.
Comencem i avui ho fem en Quinto. El músic valencià acaba de treure el tema que escoltarem ara mateix i que porta per títol Un dels nostres. Es defineix com un himne d'orgull de classe. Amb una lletra crua i empoderada, l'artista de la Marina dispara contra el privilegi. Quinto, Un dels nostres.
Vinc a contar-te una història, estic aprenent a volar, a caure de peu de memòria, estic ensenyant-me a plorar. Mentre mire vídeos, mire vídeos, tirant cap avall, cap avall, igual que tu al meu WhatsApp, estic assumint que no estàs. He vist una còpia, d'una còpia, d'una còpia i tot és igual, i m'he parat a pensar en lo que costa sentir. Eixa euforia, eixa euforia, quan trobes alguna cosa original, tu eres original.
Les gràcies per fer-ho de veritat. Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres. Vas dribant les claves de triple, la caga és de chavó, però sempre te'l sents.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Contar-te que estic aprenent a volar, però a voltes costa tant. No sentir-me culpable. Fly, fly, fly, fly, fly. I em sent bull. Creable, buscant un coret d'enamor entre tanta maldat. Donar-te les gràcies per fer-ho de veritat. Tu eres un dels nostres, un dels nostres.
Fins demà!
Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres. Tu eres un dels nostres, un dels nostres, un dels nostres. Un dels nostres. Pilla la pipa i dispara'm, posa la cara i m'agarra. Mírame en cara de loco, mírame en cara de mala.
Fem un cop d'ull ara al passat amb les efemèrides de la mà de la nostra companya Pamela Martínez. Hola, Pamela.
Molt bones, Joan Manuel. Doncs sí, les efemèrides del 2 al 8 de febrer les repassem ara mateix. El 2 de febrer de 1817 neix el músic i compositor Josep Maria Ventura Casas, Pep Ventura. El 2 de febrer.
De 1925 neix el músic i cantant membre dels 16 jutges Delfia Vella. I el mateix dia, però de 1974, Lluís Llach presenta al Palau de la Música Catalana el seu disc I s'hi cantrist. Aquell dia va coincidir també Joan Manuel Serrat, que va presentar nou disc per al meu amic.
Pare, digueu-me què li hem fet al riu que ja no canta. Rallisca com un barc mort sota un pan d'escuba blanca. Pare, que el riu ja no és el riu
Pare, abans que torni l'estiu, amagui tot el que és viu. Pare, digueu-me què li han fet al bosc, que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc, ni a l'estiu lloc,
per aturar-nos el pare, que el bosc ja no és el bosc. Pare, abans que es faci fosc, ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà crevar la barca.
Llaure el blat per les enrunes, pare, i tanca amb tres panys la casa i deia-ho vostè. Pare, si no hi ha pins, no es fan pinyons, ni cucs, ni ocells. Pare, on no hi ha flors, no es fan abelles, cera ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp. Pare, demà del cel ploure sant, el vent ho canta plorant. Pare, ja són aquí monstres de carn amb cucs de ferro
Pare, no, no tingueu por, digueu que no, que jo us espero. Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra.
Seguim amb les efemèrides del 2 al 8 de febrer, perquè el 3 de febrer de 1946 neix el músic, animador i cantant Xesco Boix. El 3 de febrer de 1968 la formació Falsterbot
s'uneix a la grup de folk. El mateix dia, però de 2015, es publica el disc Nòmades dels Smoking Souls i el 4 de febrer de 1942 neix el cantautor i actor Ovidi Molló. El 4 de febrer de 1965 neix el cantautor
Toni Sobirana. I el mateix dia, però de 1976, la companyia elèctrica d'arma publica el seu segon disc, l'Ou com balla. El 4 de febrer de 1985, neix el cantant i compositor de la pegatina Adrià Sales. Passam al 5 de febrer, perquè l'any 1961...
Aquell dia, el 5 de febrer, se celebra el primer festival de la cançó catalana ballable al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. El 5 de febrer de 1976, Raimon omple el pavelló de la cançó catalana ballable
el Reial Madrid, més tard sortiria el disc al recital a Madrid. El 5 de febrer de 2012 es publica el disc Som i vivrem de malucs. I el 5 de febrer de 2023 va morir l'escriptor, periodista i membre fundador dels 16 jutges Josep Maria Espinàs.
El 6 de febrer de 1994 neix la cantant Samantha Gilabert i el 7 de febrer de 1909 va morir l'escriptora, compositora i pianista Maria Lluïsa Ponsa. El mateix dia, però de 1972, es publica el disc d'en Jaume Sisa, Orgia.
Va, no, va, comenceu, però per res de tant, que manià n'has donat.
Un coneix de vindre et servirà per refugir, i uns litros de whisky barrejats amb aigua i fil.
I un desbeu de patroli, barcos, peixen-se timo. I un dinot de pusta, quatre gomes i un pitjor.
Fins demà!
i la clau del pany d'un club privat amb 3 sillons. I 400 marinos, tots corrats, junts pel carrer. La-la-la-la-la-la-la-la-la-la...
Fins demà! Fins demà!
I estrellos i greus i amb vaixendors i uns diputats. Barres d'alumini i els costures de museu. Pastilles pel reuma i un retrat per l'últim demà.
Música Música
Bona nit!
I acabam les efemèrides que repassàvem del 2 al 8 de febrer. Acabam, com dèiem, amb el 8 de febrer de 1922, que és quan neix el compositor Manuel Oltra. El mateix dia de 1980 neix el cantant Eduard Boada i el 8 de febrer de 2019 es publica el tercer disc Doques Grasses, Fans al Sol.
Gràcies, Pamela, i seràs ja fins la propera setmana.
Escenaris de llum pobra, somnis perduts i un mar de gent que et canten amb vols distretes, desitjant un món ben diferent. I a casa nostra hi ha uns quants músics que toquen per seguir somiant, lluitant per ser més lliures, cada cop que ens fa menys ignorants.
I sempre acaben com a músics. I sempre acaben com a músics que no en saben.
i amb mirades tan llunyanes esperant que arribin millor el temps i amb escocla de ferides te'n faran veure que estem contents. I en cada paraula et sents més fort com en cada esquitx de merda una nit valenta de debò això que és que molts has fet perdre.
I sempre acaben com a músics que no en saben.
I sempre acaben com a músics que no en saben. I sempre acaben com a músics que no en saben.
Continuem aquí a la Tualicat i ara ens trobem amb el Pep Suasi perquè Suasi publica un nou disc i volem saber un xic més sobre aquesta nova producció de Suasi. Nosaltres amb Pep. Hola Pep i benvingut aquí a Tualicat. Hola, que tal? Bon dia. Moltíssimes gràcies per convidar-nos.
Aquests darrers dies hem estat escoltant el segon i darrer avançament del disc Girasols, que és una cançó, podríem dir, que heu dedicat amb algun amic o als amics, en plural, que ja no hi són nosaltres, no? Aquesta cançó en concret, que se cadonarà títol també en els discos, o se cadona títol en els discos, és una cançó que...
que vam dedicar a un gran amic nostre que fa uns anys mos va deixar i era el compositor, guitarrista, d'una de les bandes més internacionals que hem tingut a Mallorca, que són els Sunflowers, per tant d'aquí ve a Girasols, i n'Àngelo Borràs, que era el seu, el que es tirava de banda com a productor, com a guitarrista i peça clau d'aquesta gran banda, mos va tocar molt.
De fet, el disc anterior, de fa just dos anys, Peces d'Antiquari i d'Atsuassis, era un dels discs que ell havia de ser desproductor. I m'ha fet moltíssimes ganes fer-li un homenatge molt honest, molt sincer, i amb aquest girassols li hem volgut cantar que encara és amb nosaltres, que nosaltres som els seus girassols.
En aquest nou disc de Suasi, Girasols, què trobarem? De què parleu en les diferents cançons que trobem en el disc? Mira, m'ha passat una cosa molt curiosa, perquè Suasi m'ha anat evolucionant com a banda i sí que és vera que els darrers anys jo m'involucrava més en el tema de cançons i sempre cercava un poquet cap a on poder parlar
i poden xerrar a cada disc. I en aquest que vos presentam ara, en Girasols, hi ha cançons d'en Marc Grassas, guitarrista i compositor també de sa banda. Hi ha cançons d'en Joan Toni Escarabat, que també amb el seu projecte com Escarabat fa cançons. En Marc Grassas, líder de NUA, guitarrista de bars, capaç de funció, etc. Ha posat cançons, lletres i músiques.
I en Guillen Cerdà, també, un ex fora de Sembrat, també ha posat músiques en aquest disc. Per tant, ahir va haver un titular que me va agradar molt, que és Tots units feim més grup. Els suacis són grup. Ja no és tant en Pep, amb el meu llinatge, sinó que jo estic cantant cançons de gent d'aquí a Mir, que està tocant amb mi, que els tenim com a banda. Per tant,
Parlar amb cadascú ha volgut parlar de diferents motius, de diferents coses. Aquests tres estils, malgrat que s'ha fet cançons de... Hi ha una cançó de les danxes d'aquest ball on està parlant de records, de... És tot molt quotidià. Això sí que sí, aquest lei motiu sí que existeix dins les diferents lletres que hem fet. És un disc quotidià, folk, pop, sense estridències i...
Musicalment, en Jesús Rovira ens ha agafat la direcció de producció i ens ha passat perquè siguin cançons quotidianes i rabiables, li diu ell. Són cançons que podríem perfectament encaixar a una ràdio amb tendències folk rock. El disc, per cert, on ha estat enregistrat?
El disc ha estat enregistrat a Casa Morada, a Tarragona, al Vendrell, a Can Jesús Rovira, i allà sa producció i direcció van entrar dia 20 de juliol i van sortir dia 25, i el disc ha estat gravat en directe. O sigui, els van ficar als 6 mallorquins arribàrem a Casa Morada, a Can Jesús, i allà l'hem enregistrat en directe, i molt contents del resultat que el Després en Jesús
ha volgut i ha vist ses cançons. O sigui, nosaltres anàvem amb una idea sapiguem que en Jesús les canviaria i així ho ha fet i ens queda molt contents. O sigui que podem dir, Pep, que Suasi s'ha quedat sense electrodomèstics? Sí, s'ha quedat sense electrodomèstics perquè en realitat els Suasi i els electrodomèstics van sorgir del moment on jo vaig treure un disc en homenatge a
la feina feta a Project Homo quan jo vaig formar part com a usuari per molt de la meva addicció en aquell moment i els meus amics que hi van col·laborar eren els de l'altre domèstic. Per tant, el Suaci ara ha quedat com a Suaci, com a banda, on hi forma part això, en Marc Grasses a la Guiterra, en Joan Toni Escarabat a la Guiterra, Guillem Sardà en el Baix, en Bernat Company a la Bateria...
en Gori Matas, en el Hamond i en el Rhodes, i un servidor que canta i toca la guitarra. Ja gairebé per acabar, Pep, suposem que ja teniu previst la presentació en directe d'aquest nou disc, no? Tenim dates ja confirmades en quant a petites presentacions que farien el mes de febrer en concret, venim a
l'antiga fàbrica d'am dia 10 de febrer, és un dimarts per un tema de zona nou, de Sant Derroc. Després, dia 28 de febrer, la feim oficial a Mallorca, a Alcúdia en concret, i ja cap al mes de març, és cert que ja tenim un seguit d'actuacions a Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona, i després a Mallorca tenim una agenda bastant apretada, tenim...
ja d'aquí a octubre una vintena de concerts a Mallorca.
Bé, doncs ja ho sabeu, ja podeu buscar a les vostres plataformes digitals musicals preferides el que és el nou disc de Suasi, que porta per títol Girasols, igual que el tema que ha estat el seu segon avançament. Pep, gràcies per compartir aquests minuts i el desig, el millor de tots.
Nosaltres, des d'aquí, agrair-vos a vosaltres i moltíssimes gràcies pel suport que doneu, que no sabeu el favor que mos feis a la gent de les illes per poder arribar al territori. I agraït una vegada més i res, que mos veiem aviar per els bars, per les places, per allà on sigui. Gràcies, Pep. Salut, gràcies.
Silencis que te canten, es dies que me passen, es teu record que mos mira, et gira sol, ja no fan discos d'amor.
I amb els colors d'espaisatge dibuix la teva riel. Converses sempre infinites, avui soparé amb les teves cançons. Que cantàvem aquells vespres sense tenir cap control. Vols riure'm d'allò que fem?
A vegades he somiat i enxerrat de com us va. Mentrestant els que us gira sols, molts n'anem cuidant d'enyorar molt.
Aniré fent sense pressa, desvuito un lloc en tendresa, converses sempre infinites. Recordes dijous a Lleumot juntàvem tots i cantàvem aquells vespres sense tenir cap control, o emmorraiem del que fèiem a vegades.
Hem xerrat de com es va, mentre tant els teus gira sols ens n'han cuidat.
T'he somiat i hem xerrat de com us va. Mentrestant els teus iran.
L'agenda de la música en directe.
Algunes propostes de concerts per aquest cap de setmana. Comencem per divendres. A les vuit del vespre, Ferran Palau, a l'Auditori de Barcelona. Mitja hora més tard, a dos quarts de nou, a Mato, a la Sala Lauten de Barcelona, també. A les nou del vespre, Aigua Roja, al Club Elías Calnínio de Sant Boi de Llobregat. I a dos quarts de deu, l'Arennà,
El Teatre Auditori de Cardedeu. Passem a dissabte. A dos quarts de deu del matí, la Banda Municipal de Barcelona a l'Auditori de Barcelona. A les vuit del vespre, Xart Casas, el Centre Cultural Alvareda de Barcelona. I a les deu de la nit, el Petit de Calèril,
a Roca Umbert de Granollers i acabem amb diumenge a partir de dos quarts d'una del migdia Sergi Carbonell a la tronada de Reus i a les sis de la tarda de nou l'Aranà però ara a l'Auditori de Girona
Llupi virulat la trompeta, pitosporums florits, pulmonàries, carolines cineràries, caputxina nana. Llupi virulat la trompeta, pitosporums florits, pulmonàries, carolines cineràries, caputxina nana.
Jordi.
Les entrevistes. Els seus protagonistes ens presenten les novetats. Les entrevistes.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Alba Careta Group presenta nou disc, Panical, un quart àlbum que transforma el lligat cultural en motor i confirma l'Alba Careta com una de les intèrprets i compositores de jazz més destacada al nostre país. Alba, hola i benvinguda de nou aquí a Actualitat. Hola, moltes gràcies, un plaer.
Ens ve a presentar aquest endís, panical, que remeta a una planta espinosa, però també podríem dir que ressona amb la paraula pànic? No, no, no, per res, per res. Panical es refereix a aquest tipus de cardo, que el tenim molt vist però potser no el tenim tan identificat, és un card més petit, amb les més petitetes,
I bé, la temàtica del disc va tot al voltant dels cardos, d'aquestes flors, que són preciosos, però tot i així que l'expressió de ser un cardo és d'una persona lletja. Però jo reivindico que, òbviament que no, els cards són flors preciosos, tots els tipus de cards, i simplement són diferents, s'han hagut d'adaptar i fer-se a la seva manera.
i ves un homenatge a totes aquestes dones que han hagut de seguir el seu camí punxant si feia falta i precioses totes a la seva manera. Perquè aquest endís ha estat inspirat en dones fortes, en rebels i fidels també a elles mateixes, no? Sí, sí, sí. Bé, fortes o no fortes, també, però simplement és dir que hi ha molts referents femenins
sobretot en el món de la música que fins fa uns anys doncs eren molt pocs i que ara mateix doncs mica en mica anem pujant i tenim molta sort que per exemple en el moment de la nova cançó doncs per exemple Maria de Margonet, Marina Rossell, Teresa Rebull són dones que apareixen al disc que eren moments molt difícils per la dona dintre del món de la música
I per mi és una inspiració per seguir lluitant i per anar a obrir un camí. Alba, com has triat les cançons del disc? Combines composicions pròpies amb versions de la nova cançó, com estaves comentant, no? Exacte. De fet, ja és una fórmula que porto fent durant molt temps i que me la sento molt meva i em sento molt còmode.
doncs portant-la a concerts i a festivals i a sales. I bé, en aquest cas hi ha tres cançons de la cançó, la resta són tot composicions meves inspirades també en tot aquest món que us explicava. En aquest cas he escollit Nosaltres les dones, que és una versió d'un poema de l'Edit Soder Gran que va fer la Maria Margonet.
És un poema superdur, la lletra és duríssima, però no deixa de ser un homenatge també a les dones diferents. També he versionat la versió que va fer la Marina Rossell d'Almatec, de George Moustaki, que és una cançó preciosa també, i que a través de la seva veu havia sonat molt a casa meva quan jo era petita. I per acabar també he musicat un poema que es diu Liliana,
És un poema de Pèles mestres i aquest homenatge és potser una mica més diferent que els altres, però és un homenatge a la Teresa Rebull, que la Teresa Rebull cantava una cançó que es diu Dona d'Aigua i la cantava Capella, a veu sola. I això em semblava un acte de valentia molt gran i més en el temps en què ho feia ella.
I vaig pensar, doncs jo també ho faré. I vaig buscar dones d'aigua de la cultura catalana i vaig trobar aquesta Liliana, que és una dona d'aigua del món fantàstic de peles mestres. I bé, aquestes són les versions. Alba, com decideixes en quin moment una emoció ha de sortir a través del cant i quan ha de ser la trompeta la que prengui la paraula? Bé, em ve bastant fet perquè jo no escric lletres,
i de fet jo em considero trompetista perquè és el que he fet tota la vida, llavors les cançons que escric i composo jo són totes instrumentals i per trompeta i en canvi al versionar cançons de la nova cançó en aquest cas doncs ja sé que sempre seran a través del cant. Bé, de fet el cant és una eina que ha estat aquí tota la vida des de fa segles i mil·lenis i
i trobo que és una cosa que no podem deixar perdre. Tothom canta a la seva manera i crec que la veu és un instrument que tothom hauria d'utilitzar. Alba, sabem que l'Alba Careta Group està format per cinc components. L'Alba Careta com a cantant i trompetista. Presentem els altres quatre també.
La resta són el Lucas Martínez, el saxo tenor, que bé, amb ell ens vam conèixer a Barcelona quan jo començava a estudiar a l'SMUC, tot i que després me'n vaig anar a Holanda, però vam coincidir allà i ja vam començar a tocar en aquella època. El piano hi tenim el Roger Santacana, que som amics des de la infantesa gairebé. Amb el Roger és amb el
primer músic que vaig tocar jazz de la meva vida i em fa molta il·lusió també ara poder estar tocant amb ell i pujar amb ell als escenaris és molt bonic. Al contrabaix hi tenim el Giuseppe Campisi que ell sí que és un dels personatges que vaig conèixer a Holanda quan estava estudiant allà i va donar la casualitat que quan jo després dels estudis vaig tornar a viure a Barcelona ell també va venir i així vaig decidir incloure el meu projecte
I en Jordi Pallarès, que és l'última adquisició, també és un dels mítics que ens vam conèixer a Barcelona quan vam començar a estudiar junts. Llavors, portar aquest elengu de músics de tanta confiança i amb un bagatge tan gran a les esquenes i que ens coneixem tan bé, és una cosa que em juga molt a favor a l'hora de tocar els concerts i de fer viatges.
Alba, en la teva música sempre hi ha un pòsit de música popular i d'arrel. Com conviu el jazz més contemporani i lliure amb la tradició? Molt bé, molt bé. És que el jazz és un gènere fluid, és un gènere mutant que no està fet per estar encasellat i ser sempre d'una mateixa manera durant els anys...
com veiem en l'evolució del jazz ha anat canviant moltíssim, s'ha anat adaptant als contextos socials que hi havia cada cop i per mi, que he estat molts anys estudiant-lo, el que té sentit és portar-lo ara mateix a la música d'aquí i a la meva personalitat. I per mi té molt de sentit fer música catalana, també perquè
A vegades costa molt que el català surti d'aquí, que s'escolti a altres festivals o a altres llocs, llavors a mi tinc molt d'orgull de poder portar la llengua catalana arreu del món en un viatge amb la meva música.
Perquè en els darrers mesos podríem dir que has portat la teva trompeta i la teva veu no tan sols arreu del nostre territori, sinó també a l'Estat i a molts d'altres països europeus, no? Sí, l'avantatge del jazz és que és molt versàtil i que...
Els oients del jazz de tot arreu, més per a Europa, que és on anem molt més jo a part de Catalunya, òbviament, els oients estan acostumats a escoltar coses diferents i estan molt oberts a escoltar coses noves i veus que, ostres, potser molts no havien escoltat la llengua catalana abans, no?
i a mi m'agrada molt que això passi i gràcies al jazz se m'obren moltíssimes portes a molts festivals arreu d'Europa i és molt, molt ben rebut. Ja, per acabar, Alba, teniu pensat quan serà la presentació o a partir de quan serà la presentació del disc en directe? Sí, doncs tenim un calendari ja ben farcit, no us ho puc dir tots els concerts, alguns encara no estan anunciats,
Però el primer que farem serà el 27 de febrer al Festival de Jazz de Granollers. El dia 10 d'abril estarem a Cornellà del Prat. I el dia 18 d'abril estarem a Cornellà del Prat. I el 19 d'abril estarem al Teatre Auditori del Canà. Al Montseà. Entre d'altres molts concerts que ja els anirem anunciant.
Doncs bé, ja ho sabeu, mentre tant l'Alba Careta i aquest disc Panical el podeu trobar a les diferents plataformes digitals musicals. Alba, ha estat de nou un plaer el compartir estona de ràdio amb tu. Igualment, fins aviat.
Nosaltres, les dones, som molt a prop de la terra. Demanàvem als ocells que esperen la primavera.
Acollim el pi d'espullat dins dels nostres braços Cerquem en la posta de sol senyal
Vaig estimar un cop a un home Ell no creia en res Arriba un dia gelat amb els ulls buits Sonen un dia feixut amb l'oblit sobre el fons
Si el meu fill és mort, és seu. Si el meu fill és mort, és seu. Si el meu fill és mort, és mort.
Tu cercaves una flor i vàres trobant fruit, cercaves una font i vàres trobant riu, volies una dona i vàres trobant un or per sol.
I et saps vas en guanyant.
Ha mort als 76 anys d'edat el cantautor i guitarrista Remigi Palmero. Remigi Palmero ha mort aquest passat dissabte al Ginet, a la Ribera Alta, al mateix lloc on havia nascut, ara feia 76 anys. Va ser pioner, junt amb Pepa Laguarda i Juli Bustamante,
de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la transició. Els darrers anys de vida va fer carrera en solitari com a transautor. A més de dedicar-se a la música, també treballar en el camp de la creació gràfica i era mestre de ioga des del 1991 en el qual
arriba a fundar fins i tot una associació junt amb la Carme Gandia. El nostre condol, doncs, a familiars i amics i amigues d'en Remigi Palmero.
Més notícies aquí a Tualicat. Blaumut va publicar el passat divendres la cançó El millor que hem fet, una nova composició que s'acompanyarà d'una gira que portarà el mateix títol.
El grup tancarà així un cicle en què dirà adeu al disc Abisma i iniciarà una pausa que els allunyarà dels escenaris per dedicar temps a la composició del seu pròxim treball, encara sense data de sortida.
Les parades i dates per al nou disc encara, doncs, no s'han donat a conèixer. El millor que hem fet és una cançó que resumeix l'esperit de l'últim disc, una oda a la intuïció, al gest autèntic, al fet de caminar fidel a un mateix amb encerts i errors.
Mirem de veure el temps. Les pomes verdes i aquest cel desert. La ciutat dels errors. Avui és com un bosc tot ple de menta. Només veig un fanal.
i tres gocets a la branca d'un bar. Simplement no és dilluns, i el teu desembre no es refreda mai. De moment, de moment, saurem aquí, veurem passar la gent, i potser les nostres siluetes també, no ho sé, vestides amb paraules i un barrer.
Els cotxes amb volants. Tu condueixes frases sense mans. I el solet als botons del teu abric mirant per la finestra. I la llum als racons de tots els pensaments. Però de moment, de moment, saurem aquí veu.
vestides amb paraules d'un barrer. Caminant, caminant, faran coses curioses d'un passat tronat i pujaran a un taxi mitjà aparcat cap a una terrasseta amb veu del mar.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final a aquesta edició de Toalicat. Recordeu que si voleu saber i estar al dia sobre la música de casa nostra, podeu visitar en qualsevol moment la nostra pàgina web onacatenradio.cat.
Recordeu també que hem d'escoltar música en català i, a ser possible, també en directe. Adeu-siau.