Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el poder compartir una estona de ràdio i més després de la aturada nadalenca. Això sí, us desitgem a tots i a totes una molt bona entrada d'any nou.
altaveus connectats i bateries carregades per una nova edició de Tualicar. Des d'aquí obrim el micròfon a un territori sense fronteres, des de les valls d'Andorra fins a la Marina de l'Alguer, passant per la Catalunya Nord, el Principat, les Illes Balears, la Franja o el País Valencià.
Intentarem ser el punt de trobada de més de 10 milions de veus que bateguen amb una mateixa banda sonora. Comencem, doncs, aquesta banda sonora i avui ho fem amb Javito, que ens avança al primer tast del que serà el seu nou àlbum. El tema porta per títol...
res és tan difícil. Aquest és el mantra que el mataroní Habito sembla tenir ben present l'inici d'aquest en 2026. L'escoltem?
Res és tan difícil, res tan important, tots li donem voltes però seguim tirant, perquè tot era més fàcil quan jo era petitet, quan hi havia el papa tot anava bé.
Res és tan difícil, res tan important, tots li durem voltes però seguim tirant, perquè tot era més fàcil quan jo era petitet, quan hi havia la mama tot.
Marxar ben lluny de casa per entendre que els problemes mai seran tan importants. Deixa de pensar en el que tenia, que la vida et torna tot el que et devia.
Res és tan difícil, res és tan important Tots li donem voltes però seguim tirant Perquè tot era més fàcil quan jo era petitet Quan hi havia el papa tot anava bé Res és tan difícil
perquè tot era més fàcil quan jo era petitet, quan ja havia de mama tot anava bé. Diu que tenia una casa lluny del món i una furgoneta i cada nit sempre surt a fumar, perquè me les penes. Recordo sempre em deies que jo fes el meu camí, ha sigut bona lecció.
Les efemèrides. Dia a dia. Actualitat.
Les efemèrides per aquesta propera setmana de la mà de la nostra companya Pamela Martínez. Molt bones! Doncs sí, anem a repassar les efemèrides de la setmana del 19 al 25 de gener. Perquè el dia 19 de gener de 1835 neix el compositor i professor de música Salvador Giner.
El mateix dia, però del 2001, Sisa actua al Palau de la Música Catalana de Barcelona per tal de presentar el disc Visca la Llibertat. I el de 9 de gener, de 10 anys després, del 2011, s'estrena el musical Illamó passat en temes de Toméu Penya a l'Auditori de Palma.
I en sol sol quan surt de matinada, senten cantar una cançó. I és tan dolça de tonada que un tots els records d'aquesta mevi llegada zona.
Agarrida i petitona, rebota dins un mirai blanc. Mils d'ocells li canten cada dia, hivern, estiu,
Primavera és poes dia de tenra adoració. Déu l'ha fet de dolces poses seves. S'han casat de forma en cor. Tot gojós l'ha fet de reina. Reina de pares.
Sempre que me vaig enfaren, met de tal dins el meu cor, perquè és qui no hi torna plau d'ignorant-se mai. Sempre que me vaig enfaren i em demaren de bon sou, dic d'on terra i cel se talquen som d'ignor.
I em sol sol quan surt de matinada, senten cantar una cançó. I és tan dolça de tonada, que un tots els records d'aquesta meva villa de la zona.
cançanyera de la pau. Argarrida i petitona,
No, no, no, no.
El 20 de gener de 1973 debuta en solitari Ovidi Motlló al Palau de la Música Catalana de Barcelona. El 20 de gener de 1977 neix Pau de Bon, cantant dels Antonia Font. El mateix dia, però, de 1985, Maria del Mar Bonet presenta el seu dotzer disc Anells d'Aigo i el 20 de gener del 2021 mori el músic i compositor Jordi Fàbregas.
Passa'm al 21 de gener, però en aquest cas de 1963, que és quan neix la Lupe Villa, guitarrista de Sant Graït. El 21 de gener de 1973, Lluís Llach actua a l'Olimpia de París i el 22 de gener, però de 1960, moria el violinista i compositor Martí Fernández. El mateix dia del 1967, Guillem Dafac presenta l'EPA,
el Dimoni Cucarell a la Cova del Drac de Barcelona. El 23 de gener de 1893 neix el tenor Emili Vendrell. El mateix dia, però de 1950, neix el cantautor i guitarrista Ramí Gipalmero. I l'any 1967, també el 23 de gener, neix Quique Pedret, el noi dels Quico.
Passant el 24 de gener, en aquesta ocasió de 1983, que és quan neix el músic i compositor Ferran Palau, i el mateix dia de 1998, el 24 de gener també, després de 14 anys de silenci, Joan Isaac torna als escenaris amb cançons noctàmbules.
Vas marxar no sé on, ni als cims ni les aus, no et saben les passes. Vas volar sense dir res, deixant-nos només el cant del teu riu. No sé on ets, Margalida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un bes. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I potser no sabràs que el seu cos sovint ens creix a les venes, en llegir el seu gest escrit per parets que ploren la història.
No sé on ets, Mar Galida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un vest. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I que amb aquesta cançó reneixi el seu cri per camps, mars i boscos. I que sigui el seu nom com l'ombra fidel que és nostra tot hora.
No sé on ets, Margalida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un bes. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I acabem amb el 25 de gener, en aquest cas de 1987, que és la presentació del disc Astres de Lluís Llach al Mercat de les Flors de Barcelona. El mateix dia, però de 2019, el 25 de gener també, Pau Vallbé publica el disc Live Best Under Your Seat.
Gràcies, Pamela, i fins la propera setmana. Les entrevistes. Els seus protagonistes ens presenten les novetats. Aquí a Tualicat, ara amb el temps dedicat al projecte Potipoti, que acaba de treure un nou disc.
dins de la col·lecció Potipoti Petitets Cançons per anar a dormir. La veu cantant d'aquest Potipoti, la Carme Canela, amb ella estarem aquests propers minuts per tal d'apropar-nos a aquest projecte anomenat Potipoti. Hola Carme i benvinguda aquí a Tualicat. Hola, què tal? Hola.
Primer de tot, Carme, tenim una curiositat. El nom Potipoti transmet, en principi, caos divertit. El vostre procés creatiu és així, un potipoti d'idees? Suposo que, m'imagino que sí, perquè dintre d'aquests discos, d'aquests enregistraments de Potipoti, doncs clar, hi ha de tot, diguéssim, no?
tant amb aquest que acabem de fer com amb els altres, perquè això va ser com una... ja va haver molts poti-potis dels anys 90, m'he d'anar a remuntar bastants anys enrere, poti-poti Nadal, poti-poti en general. Aquest que hem fet ara també és un recull de temes populars i potser tirant menys de la cançó
popular catalana, diguéssim, i fent una miqueta de cançó popular de tant de grups actuals, com, jo què sé, hi ha temes com el La la la o el Bona nit, que són temes com
que no són la cançó popular típica, aquella de fer dormir popular catalana. Vull dir, té aquest punt de variació. No sé si m'explico. Per cert, com ha anat la selecció dels temes? Hi ha temes, com tu mateixa deies, d'en Joan Manuel Serrat, perquè és la versió en català de La La La, o temes com Els Pets, El Bona Nit. Com ha estat aquesta selecció? Jo?
La idea del poti poti, ja t'he dit que és una idea que ve dels anys 90 i que va ser una idea de Dismeri i del Toni Sagi Chupi, que és el productor, és el que ha fet tots els arrenjaments i també ha fet el recull de cançons. He pogut tenir
opinió, diguéssim, en alguns temes, però ha sigut més la seva tria, la tria del Toni, i ha sigut una feina com molt seva, també consensuada, perquè ell em preguntava a mi què et sembla això, què et sembla aquest tema, i la veritat és que no puc estar més contenta amb el recull,
que són temes molt bonics. També hi ha algun tema d'aquests, com deia abans, popular de tota la vida, com la lluna a la pruna, no? Però el fet que hi hagi, jo què sé, el tema dels pets i aquest lalalà i el sete cel, no?, del Jaume VI, que és cultura popular catalana també, ho he trobat molt ben trobat, val?
Com deies tu anteriorment, des dels anys 90 que funciona aquest projecte Potipoti, però ara portàveu un temps sense treure disc. Com ha estat el tornar a enregistrar música familiar, música per als més menuts de la casa? Això ha sigut una idea de l'Àlex Slava, que és l'amo de disc medi, de voler retornar a fer
cançons com de bressol, no? I va ser una cosa seva, vull dir que jo no he tingut gaire a veure i em va ser una sorpresa perquè després de tants anys, però la veritat és que en aquell moment va tenir molt d'èxit i jo crec que aquest també en tindrà perquè fan falta aquest tipus de propostes. Per mi és com nou, no? El fet d'avorrar aquest recull de temes diferents, no?
Carme, les vostres cançons no només agraden als més petits, sinó que als pares, als avis, també les acaben cantant. Quin és el secret per fer música familiar que no sigui infantil en el sentit limitat de la paraula? Doncs la imaginació. La imaginació que ha tingut el Toni Sagi, Txupi...
en fer aquest recull de temes. Jo diria que és això. Penso que ha tingut molt bona idea de posar melodies que són molt conegudes per la gent i fer-les també com si fossin una cançó de bressol. Crec que és la imaginació i cuidar aquests arranjaments
I cantar-ho, jo per la meva banda ho he intentat cantar molt a cau d'orella, la majoria dels temes, respectant molt les melodies, les lletres, i adaptar-ho. I jo crec que agrada a grans i a petits.
Carme, també una qüestió. En aquest temps, cançons per anar a dormir, el silenci i els espais buits són tan importants com les notes, podríem dir. Com a música és més difícil interpretar una cançó per anar a dormir que una cançó de pop típica de ràdio o de jazz, com és el teu cas?
No, per mi no és difícil, bé, és com... No és tan difícil. M'he de posar en situació com... Per mi el que és important és el que em diu la cançó, no? La cançó m'està dient quina és l'emoció, no? La cançó i l'embolcall musical m'està dient què he de fer, no? M'està parlant. Aleshores, per mi no és tan difícil, no és tan difícil. Sé que...
que va dirigit, com he dit abans, que molts temes són a cau d'orella, són amb tempos més lents. Jo sempre estic al servei de la cançó i de l'arranjador que arranja aquesta cançó i m'agrada molt. I jo li he de donar vida i és una de les feines més boniques que tenim els intèrprets. I és així, tal qual.
No és dificultós per mi. Posar-me en situació no és dificultós. I tant me facis un tema més jazzístic o menys, per mi l'important és el text, la melodia i el que diu la cançó i l'embolcall musical. Tot això és l'important.
Cançons per anar a dormir, està editat en CD, però també en vinil i casset, suposem que buscant un so vintage i càlid, com hem estat comentant. En un món tan digital, per què era important que la primera música, podríem dir que sentin, els més petits tinguin aquest cruixit i aquesta textura tan física?
Bé, perquè són coses bones que s'han perdut bastant amb la immediatesa del món actual. I el fet que puguis posar un vinil, crec que hi ha molta gent que està tornant també a recuperar aquest so i aquesta estona que has d'estar també, això de la cara A, de la cara B. Jo ho he viscut completament, a mi em sembla, però em sembla fabulós que torni.
Perquè necessites un temps per escoltar la música. És un ritual. I en aquests moments, en aquests temps de rapidesa i que tot va tan de pressa i que no podem escoltar més d'un minut, doncs em sembla fantàstic que tornem a recuperar aquesta calma.
Doncs bé, ja ho sabeu, Potipoti, el projecte Potipoti acaba de treure també al mercat en CD, vinil i casset, aquest nou disc que porta per títol Cançons per anar a dormir. Hem estat amb un Potipoti de bones vibracions aquí actualificat. Gràcies a la cantant Carme Canela. Carme, gràcies i que continuï molt bé el teu viatge.
Moltes gràcies a vosaltres, moltes gràcies pel suport. Fins aviat.
Me'n recordo, mare, que em duies de la mà. Tu eres jo encara i jo anava fent.
cançó. Feies la nit més clara i més blau aquella tardor. La, la, la, la. La, la, la. La, la, la. La, la.
Me'n recordo, mare, quan em feies cantar Trenca les fronteres, guaita lluny i endavant
Res no ho pot esborrar, ni ho vull oblidar. I per tu, mare meva, cada vespre em senten cantar. La, la, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la La, la
La, la, la, la... La, la, la, la...
L'agenda de la música en directe. Concerts en música en directe per aquest proper cap de setmana. Comencem per divendres. A partir de les 8 del vespre, Viquimel, al Centre Comarcal Lleidetà de Barcelona, i l'Anna Andreu, a la Sala Josep Brossa de la Patronal de Sant Quirza del Vallès.
Passem a dissabte. A partir de dos quarts de deu del matí, la banda municipal de Barcelona a l'Auditori de Barcelona. A les sis de la tarda, de nou, en Andreu, però ara a la sala La Mirona de Sal.
Dissabte, a les vuit del vespre, Joel Carro, a l'Espai Jove Boca Nord de Barcelona i Anna Ferrer, a l'Auditori també de Barcelona. A les nou del vespre, Iglu, a la Sala Laúd de Barcelona. I acabem amb diumenge.
A dos quarts d'una del migdia, la fúmiga al festivernet de tavernes de la Vall Digna. A un quart de set de la tarda, Guillem Ramissa a la Tarambana de Cardedeu. I diumenge, a les set de la tarda, Quimi Portet a la sala Apolo de Barcelona. Notícies a Actualitat
La música de festa major està de dol. Salvador Escrivà, fundador, cantant i rostre indiscutible de la salseta del poble sec, va morir el passat dia 8 a l'edat de 75 anys a conseqüència d'un ictus. Deixa un buit immens en l'imaginari col·lectiu del nostre territori.
Amb la seva pèrdua marxa no només un músic sinó el gran arquitecte de la gresca popular que va saber transformar el concepte d'orquestra de ball després de la dictadura. Salvador Escrivà no es va limitar a interpretar versions, va ser un defensor de la cultura de bassa i també de la llengua.
Amb temes propis i adaptacions magistrals, la salseta va aportar la dignitat musical a les places més petites del país. El seu barret, la seva energia inesgotable dalt de l'escenari i també la seva proximitat al banc convertir en una figura estimada per col·legues de professió i per un
Un públic fidel que passava de pares a fills. Va fundar també el segell discogràfic Salseta Discos que va donar sortida a treballs de grups com Sopa de Cabra o Un Papa.
Amb l'avor de Salvador Escrivà s'apaga una veu, però les seves cançons seguiran ressonant cada vegada que una orquestra pugi a un escenari a fer el que ell millor sabia fer, fer que la vida durant unes hores fos una festa compartida. El nostre condol a familiars i també a amics i amigues.
Ei, company, si vols que soni? Què sona? Un friscalete. Com sona? Un friscalete. Un friscalete. Ei, company, si vols que soni? Què sona? Un saxofone. Com sona? Un saxofone. Un saxofone. Un friscalete.
Ei, company, si vols que soni. Què sona? Una guitarra. I com sona? Una guitarra. Una guitarra, un saxofone, un friscalet. Comença sonar, comença sonar i el saxofone.
Ei, company, si vols que soni, una trompeta, una trompeta, una gitarra, un saxofone, un frescalet, il sonor del pianoforte, Luiz Ivitave.
Ei, company, si vols que soni una trombona. I com sona una trombona? Una trombona, una trompeta, una guitarra, un saxofone, un briscalet.
Ei, company, si vols que soni? Que sona! Tota l'orquestra! Que sona! Tota l'orquestra!
Les entrevistes. Els seus protagonistes ens presenten les novetats. S'apaga el foc, s'encena el neó. Avui ens visita una artista que ha decidit trencar el mirall i recollir els trossos per fer-ne una bola de discoteca. Ja no és només dona llop, ara és una superlluna. Joana Pol, hola i benvinguda de nou aquí a Tualicat.
Hola, bon dia, moltes gràcies. Joana, molta gent s'ha quedat amb la boca oberta, veníem de la intimitat acústica i de cop ens fiquem un bit que ens obliga a moure els peus. T'ha fet por que els teus fans més antics no t'entenguessin?
Bé, la veritat és que sí que és una cosa en la que en alguns moments he pensat, però després, finalment, sempre pensava que en dona allò pensem per més moltes coses a nivell musical, que tal volta no eren la més tendència de cada moment i que els nostres seguidors sempre ho han anat acollint.
I finalment em declinava sempre perquè segur que si algú estima aquest projecte o aquest projecte l'ha acompanyat en alguns moments de seva vida, segur que amb aquest nou disc de Superlluna ho seguiríem, poguem fer. El disc, doncs, es diu de Superlluna. Què té de perillós i de magnètic aquesta dona llop que s'allibera en aquest àlbum?
Bé, de perillós supos que això, el fet de no tenir prejudicis o com a mínim voler-los deixar enrere si és que mai els he tingut tant amb la música com amb la meva faceta artística i això sempre és perillós perquè fa que poques coses te puguin controlar.
i de magnètic supos que l'atreviment, l'innocència, que són coses a les que m'he volgut aferrar per fer aquestes cançons. Has treballat amb en Jan Buixeda i en Pere Bestart. Com es passa de la guitarra de fusta als sintetissadors i a l'autotium sense perdre l'ànima?
Bé, m'agradaria pensar que això que acabes de dir és una cosa que les persones que hagin escoltat Dona Llop en el passat i que escoltin aquest nou present que propost
ho sentin així. Jo realment totes les composicions, o la majoria de les composicions, sorgeixen d'un piano i una veu sense cap artifici.
I llavors, en aquest sentit, crec que tots els missatges que don en el disco són molt purs, autèntics, inclús sorgits de la visceralitat. I després el que faig a nivell de producció amb tots els productors que he treballat, que també he treballat amb Mariana de Cassis, dèficit d'atenció,
o en Samenhof estudis qui te plora o inconscients o net is dead, perdó. El que he intentat transmetre és com si fos una peça de roba que poses a un cos nu.
I és això, perteixen totes les cançons d'aquest cos nu i després fem un outfit que me faci ganes fer amb cada peça i, com dic, sense prejudicis. I estic molt contenta amb cada un dels resultats, la veritat, i me sent molt identificada. Sent que tal volta, abans que la música...
que facturava era molt més acústica i més orgànica, en aquest sentit, estava més vestida de prejudicis, com això és el que se fa, això se fa així, i ara me'ls he tret i he pogut posar a la meva música moltes de les influències
que en les obres anteriors me deixava amagades a ser Mari. El que està clar és que la Joana del 2026 ja, com a mínim, necessitava ballar, no? Sí, de fet, aquesta és una de les coses que amagava molt a ser Mari en la meva carrera artística, que realment jo sempre he estat
una persona molt festiva, he estat una persona que sempre m'ha agradat ballar. Jo, no sé, és el que sortia, no? Quan surt de festa surt a ballar, realment. I és una de les preguntes que m'he estat fent per realitzar
aquest nou disc perquè em deixava totes aquestes coses de jo amagades i no les mostrava i no les inclòia a la meva força artística. I és el que he intentat fer amb els discs, no deixa'm la Joana juganera. He sentit que en el passat amb els discors anteriors m'aprenia excessivament en sèrio el fet de tenir una carrera musical, m'aprenia excessivament
en sèrio la poesia, com si quan fas música en català només pogués ser una cosa sèria, poètica, amb una voluntat culta.
i ara he volgut jugar. Suposo que les noves fornades de músics també m'han d'alguna manera donat el permís i que a vegades
Bé, per aquest disc jo he parlat molt dels meus referents internacionals, dels meus referents de quan tenia 20 anys, però certament també són importants totes aquestes noves fornades d'artistes de les illes i catalans que d'alguna manera també em fan sentir més acollida que no talvolta els artistes de la meva generació.
Està clar perquè, per exemple, a la cançó Qui te plora parles de temes molt durs amb una bassa que podria sonar en un club. És aquesta, doncs, la millor manera de fotre fora els dimonis, no? Ballant-los.
Totalment, totalment. La veritat és que qui te plora m'acostava molt dur-la cap en aquest camí i finalment ho vaig aconseguir. I sí que és cert, toca diverses temes però jo crec que és bessó.
més important és senyor i tractar aquest tema de viure'm fora de camp Eva i de viure'm fora de la meva gent i de començar constantment noves vides i noves relacions fora.
Vull dir, per jo aquesta cançó és com una carta d'explicació a la gent que continua a Mallorca, que m'estima, familiars, amics... És com una carta d'explicació de què faig fora d'allà, no? I també com...
Com una carta que demana s'enteniment, perquè a vegades això, la família i els amics que queden d'allà on ets, a vegades no entenen ben bé perquè te n'has anat o hi ha com un sentiment que no et expressen d'abandó, no? I aquesta qui te plora toca aquests pals...
En el disc, Joana, hi ha moltes referències a la velocitat, al vertigen, a anar de 0 a 1.000. Estem vivint massa ràpid o és que tu per fi has dit, poso la cinquena marxa? Bé, jo diria que les dues coses que acabes de dir sempre, mai dic,
una cosa per una sola cosa, sempre hi ha diversos significats a darrere, m'agrada jugar amb això i de fet la meva manera de parlar natural ja és així. I pens que vivim excessivament aviat, pens que no tenim temps
per tot el que se suposa que hauríem d'abarcar ni per tot el que mos fa ganes fer i que tenim una falsa sensació que tot és possible amb això dels mòbils que tens tot el món accessible a la teva mà però en realitat això és una mentida grossíssima que provoca moltíssimes frustracions
I després també, que quan comences a entrar a l'etapa adulta, tens els adults que ja tenen experiència a la vora, diguem-te, uf, ara cada pic, això te passarà més ràpid, el temps te passarà més ràpid, i clar, tu estàs allà, el rotllo que és jove, te penses que ho saps tot,
I no t'ho acabes de creure, no? Perquè dius, home, jo el temps em passa com normal, com sempre. I després arriba un punt que sí que t'adones que això va superràpid, que cada cop et passa més ràpid i que com bé que posis quinta per fer certes coses, com per exemple per fer música pop. Joana, també voldríem saber com passaràs aquest nou disc tan produït al directe.
Bueno, la meva ambició és que en directe soni el disc. De fet, jo crec que a Dona Llop sempre hem estat molt fidels en els discos que hem facturat, en el directe, i sempre amb una ambició que el directe inclús sigui millor, perquè és un...
lloc on hi ha espai per la improvisació, per els canvis, per energies que en el disc talvolta són molt difícils de transmetre i això és el que jo ambició en aquest directe. Crec que ja hem posat algun cop, hem fet alguna petita premiere
i crec que és factible aconseguir-ho, però òbviament és necessària la repetició perquè això pugui dur a terme cada vegada amb més naturalitat. Però sí, aquesta és la meva ambició i crec que és molt factible. Sempre m'envolc de grans músics i de grans intèrprets i en aquest cas de moment estem...
facturant el concert de trio amb en Pere, el meu company de sempre, i amb en Xavier Bergués, que és un manresà, que és un musicasso que ha estat arreu del món tocant i també té el seu projecte propi, que se diu Barbot, i res, i allà m'ho trobareu.
Doncs bé, ja ho sabeu, Dona Llop té al mercat el seu nou disc titulat de Superlluna. És un disc per ballar les ferides i per recordar-nos que de vegades cal que surti la lluna per veure-li una mica més clar.
Joana, ha estat un plaer tenir-te aquí i molts d'èxits amb aquesta nova producció de Superlluna i ens veurem ja als escenaris. Moltíssimes gràcies, llavors espera, ha estat un plaer per mi també.
Tu i jo li pegarem foc, dictam ses regles del nostre joc. A poc a poc li pegarem un foc. Fec, fe, un vis-à-vis, tenc centrada en el paradís. En el primer vi, m'ho pensi ja fric. Mai més humàns, sempre divins és un fet.
El nostre lloc, el nostre hotel, mos excitam com el primer pic. Go, go, go, on vulguis anar, és un tot o res. Sí, sí, sí, tu diguem que sí, és ben salat, de dur.
Te faré un jocat de zero mil, de zero mil, de zero mil, de zero mil, de zero mil, de zero mil. Vine, crema, frena, gelat de fresa, zero tempesta. Espera, espera, quien espera, desespera, quien viene nunca llega, nunca llega.
Classic dilemma, Gandhi de cena, fresa augmenta, sen se presa.
És nostre lloc, és nostre til, mos et citam com el primer pit. Go, go, go, on vulguis anar, és un tot o res. Sí, sí, sí, tu diguem que sí, és un ben salat. Te duré, on cabe el camí, t'ho faria tot. Sí, sí.
Notícias a actualitat.
La banda ossonenca, pelat i pelut, posa punt i final al seu projecte musical. La banda va néixer com un duet i es va convertir, amb els anys, en una formació de set músics. El grup ha combinat rumba catalana, pop i música d'arrel amb una mirada contemporània i festiva i publicant tres discos.
Pelat i pelut s'acomiaden, doncs, agraïnt el suport del públic, dels equips professionals i de totes les persones que han fet possible aquest recorregut. I un altre acomiadament. Jauget i Maria Ribot estenen l'afluència...
del seu darrer disc, Rivera, amb un darrer senzill, Rossinyol, una revisió de la cançó tradicional catalana, Rossinyol, que vas a França amb aigües renovades, una simbiosi de nostàlgia i força col·lectiva de cant, llibertat i opressió, entenent que un no és sense l'altre.
Després de més de deu anys de trajectòria, escenaris compartits i també cançons que han marcat tota una generació, Joujet i Maria Ribot posa punt i a part en el seu camí.
Roussillon, d'un vell buscat de Roussillon, d'un vol. El comana amb la mare Roussillon, i amb el pare no pas gaire Roussillon, d'un vell buscat de Roussillon.
Rucsinyol, tu em vols. Rucsinyol, tu que tens les respostes, fes patir fins al més gran dels homes, que en obli es moguin les muntanyes i el desig
ens emporti riuades del seu ung a l'essència.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, el temps ja no dona permès. Això sí, tornarem d'aquí set dies. Mentrestant, ja ho sabeu si podeu, gaudiu de la música en català i en directe. Adéu-siau.
s'adonirà qui som. Cent cabals que es troben en un sol. Més enllà de les històries i les roses, la cançó més bonica serà nostra.
Tu que tens la resposta. Fes patir fins al més gran dels homes. Que en l'oblid es moguin les muntanyes. I el desig ens en porti arribar.
És petit fins al més gran dels homes, que en l'oblit es moguin les muntanyes i el desig ens emporti riuades. Del seu úl a l'essència
Festa feliça.