Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, benvinguts i benvingudes a una nova edició d'Actualitat, el vostre repàs setmanal a tota l'actualitat de la música feta a casa nostra.
Avui la benvinguda de manera especial a aquells que ens escolteu a través de les noves 11 ràdios que s'han incorporat a l'emissió d'aquest programa d'actualitat. Elles són Ràdio Vila Sacra, Ràdio Pallejar...
Ràdio Taradell, Ràdio Cap de Creus de Cadaqués, Premià Mèdia, Belvei Ràdio, Ràdio Martorell, Dumenge Ràdio, Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, Ona la Torre de Torre.
A totes, gràcies per la vostra confiança.
Actualitat amb agenda, notícies, efemèrides i avui amb dues visites. La primera d'elles, la de la banda Minova, per tal de presentar-nos el disc Adeu, un quart en disc que arriba en un moment de saturació digital i intel·ligència artificial i on ells han decidit apostar pel poble llunàtic i electrònic més humà que mai.
La segona entrevista avui ens arriba des de les illes. Ells són a la Naira amb una proposta renovada. Presenten l'EP, la mort i la pluja, un treball on abandonen la zona de confort per abraçar un so molt més agressiu i també electrònic.
Comencem, doncs, avui ho fem amb Guillemino, que ens presenta Agents Secrets, el segon avançament del seu proper disc R.I.B., un senzill que aprofundeix en un amor fortí i nostàlgic ambientat en un paisatge de frontera. En aquest segon avançament, Guillemino està acompanyat per la Jessamí Boada. L'escoltem al títol Agents Secrets.
Tu i jo, agents, agents secrets. Arribant de matinada en un poble no ens coneix ningú. Tu i jo, sense, sense ningú més.
Lluny de tot ja esteu segurs. Segurs. Posa't les ulleres i parlem per missatgets de text. Missatgets de text. Fes així amb la...
T'estàs amagant, digue'm com ho fas. Ja no vols xerrar, digues la veritat. Digues-me amb la teva cara guapa, que t'entenc igual. Tu i jo tenen un record secret.
Tantes hores treballades que ens les torna si no hi ha més temps. Treu-te aquesta màscara que ja no sé qui ets. Feia dies que buscàvem amb mi i ara ens acostem.
M'estàs esperant, jo no em deixo anar. M'has desbloquejat, ara puc volar. Miro dins dels teus ulls, he entrat. I ja no vull marxar. De vent, de matinada, mentre el poble encara ve.
No en tenim gana, no coneixem la por. Dormim sota una larga, aïllats de tot el món. Reserim un cop i un altre, avui potser per...
Les entrevistes. Els seus protagonistes ens presenten les novetats. Adeu, amics, adeu. Ja ens hem vist, però no ens busqueu més.
El món aquest se'n passarà tot. I el món s'acaba. S'acaba i no n'hi ha cap més de nou. I el món s'apaga. S'apaga i se'ns emportarà tot. Ni els anys de vida ni la vida en els anys. Res de soltera el resultat final. Sempre hi haurà gent sobre gent fent gent.
Bona nit.
Sé com un nen no és pas qüestió d'edat, això a nosaltres sempre és el que ens ha passat. Potser hem nascut en lloc equivocat, o encara no ens hi hem acostumat. N'escoltar per les venes és una sensació, potser sigui jo, potser és que el sóc jo. I tant que hem conegut per no arribar a cap lloc, i aquest món se'ns acaba jo.
Continuem a l'actualitat i avui tenim el plaer de rebre aquí al nostre espai un grup que ha sabut destilar el pop com pocs. Ells són els Minova i tornen amb un títol que pot semblar un final
però que en realitat és un viatge fascinant. Presentem-hi avui aquí a Tualicat el seu darrer treball, el quart que porta per títol Adeu, i ens trobem amb l'Esteve Puig, que és el cantant, compositor i lletrista d'aquesta formació. Hola, Esteve, i benvingut aquí a Tualicat. Hola, què tal? Com esteu?
Molt bé, i desitjant saber un xic més alguna cosa sobre aquest al vostre darrer treball. Adeu. Com dèiem anteriorment, podria semblar un final, però no és així, no, Esteve? Bé, no és un final, no és allò us diem adeu i no tornarem més, però sí que serà, dins de la nostra trajectòria, un paron per agafar una mica d'aire. Bàsicament perquè...
per mi mateix, perquè porto molt temps amb això, tinc altres projectes i el que volia fer és acabar el disc, poder-lo presentar, teníem molts temes, els directes que puguin sortir, però sí que arrel de tota aquesta aventura, finalitzar-la amb allò que diuen els grups, la parada indefinida, farem alguna cosa així, però no serà un adeu definitiu, sinó que és com indefinit, és agafar aire, bàsicament.
Des d'aquella sort fins a aquest nou treball, com sents tu que ha evolucionat el vostre so? Et sents més còmode ara amb aquest espai entre el pop i l'electrònica? Ostres, bona pregunta. La veritat és que em puc sentir més segur a l'hora de produir. Per què? Perquè hem agafat més experiència al llarg dels anys
El primer disc, tot i que hi ha molta creativitat i hi ha moltes ganes de dir coses, potser el so no era tan precis o tan estudiat com potser el podem fer ara, o tan controlat. Potser l'evolució a nivell professional, a nivell de so, a nivell de mescla, a nivell de producció, jo crec que hem anat millorant. A nivell del que volem explicar ja és una altra cosa, sempre...
Això sempre acabem parlant de les coses que ens interessen. Adeu, hi ha una certa malenconia, però també molta llum. Com ha estat el procés de composició d'aquestes noves cançons, que són un total d'11, no? Sí. El tema és que les cançons feia del 2012 que no treiem res. Llavors,
amb pandèmia pel mig i tal, jo en aquella època ja vaig començar a escriure coses noves i jo crec que aquest disc és el recull d'uns quatre, potser alguna experiència més anterior, però és una mica el que ens ha anat passant en aquest temps. No sé, experiències personals...
reflexions, una mica de tot, però com tu dius, sí que és ben veritat que jo crec que és el disc més lluminós que hem tret. En aquest disc, Esteve, heu tingut unes quantes col·laboracions també, no? Sí, sí, sí, des d'un inici vam decidir que no volíem fer el típic disc on només hi havia la meva veu i vam decidir començar a moure fils per
per contactar amics, persones que hem anat coneguent durant tots aquests anys, en concerts, en events, en festes, i no sé, al final ens hem rodejat de gent amb la que hi ha connexió.
Esteve, aquest Adeu és un disc que juga molt amb les textures sonores. Ens pots comentar com portareu aquest disc, aquest so d'estudi al directe? Bé, la veritat és que és fer com sempre. Nosaltres sempre defensem la...
el que la música electrònica es pot reproduir en directe, no?, i no deixar que la màquina faci la seva feina. Llavors, el que farem és, com sempre, programarem algunes coses, com, jo què sé, alguns baixos o seqüències que no podem tocar a la vegada que estem fent altres coses, però la bateria, com hem fet sempre, la petjarem amb els sons del...
del disc, els sintetitzadors intentarem portar el sol el més semblant possible al del disc i veus i tal les treballarem, els hi posarem aquells efectes que puguin portar el disc perquè ens agrada sonar el més fidels al disc. Si també es dona, que segurament si ho fem serà així, portarem les projeccions sincronitzades amb
amb cada cançó i tal. Com a mínim farem això. Si la cosa arrenca i funciona i tenim més mitjans, la nostra idea és, en lloc de fer anar una bateria, posar-ne dos a l'escenari.
Ja ho veurem. Esteve, si hagués de triar una única cançó d'aquest disc per presentar-lo a algú que no us ha escoltat mai, quin seria i per què? Ostres, aquí ara m'has enganxat, eh? Has d'escollir entre 11. Exacte, és que et podria dir, clar, és que cada cançó té el seu, et diria alguna que tingués...
una col·laboració... Clar, si t'haig de dir una cançó que representi el so que hem portat anteriorment i que portem ara, podria ser la de Torn amb totes les nits, més que res perquè crec que ens identifiquem molt, porta la col·laboració d'Illa Carolina, que és una banda que admirem molt,
I té un videoclip també molt xulo que vam fer amb el Cito Ruiz, que ja ens havia ajudat i que ens segueix ajudant amb tots els videoclips que anem fent. Jo crec que el so d'aquesta cançó és una mica el que representa Minova, tot i que en el disc hi ha sonoritats molt diferents dins de l'electrònica.
Ja per acabar, abans, Esteve, parlàvem del directe. Suposem que ja esteu preparant a presentar aquest nou disc als diferents escenaris del nostre territori, no? Sí, la idea és treballar ara el directe a nivell de buscar festivals, sales...
programadors, més que res, perquè en un inici el disc, quan el vam crear, era un disc pensat per estudi, un disc d'estudi, però ens hem anat engrescant, estem veient que hi està veient resultats i que està creant certes expectatives i ens ha engrescat això, a treballar aquest directe i espero poder dir-vos ben aviat dates i llocs on ens pugui veure la gent.
Mentrestant, ja ho sabeu també que podeu escoltar aquest disc. Adeu a les diferents plataformes digitals musicals. Avui hem estat parlant amb l'ànima de Minova, amb l'Esteva Puig, cantant, compositor i etrista, i ha estat tot un plaer, i això sí, també us desitgem el millor per aquest nou projecte.
Moltes gràcies, moltes gràcies per deixar-nos presentar el disc, de veritat.
Gràcies, gràcies.
Fem memòria també aquí a Actualicat les efemèrides de la mà de la nostra companya Pamela Martínez. Hola, Pamela.
Hola, Joan Manuel. Doncs sí, repassam les efemèrides de la setmana que va del 26 de gener a l'1 de febrer. El 26 de gener de 1957 neix la compositora i instrumentista de flaviol i flauta travessera Neus Simón. El mateix dia de 1978 neix Josep Bordes, cantant i compositor dels Pepet i Marieta.
El 26 de gener del 96 s'inaugura la primera edició del Festival Barna Sants amb l'Albert Pla i, el mateix dia del 2005, va morir el compositor Ricard Viladasau. Passa'm al 27 de gener, però, de 1993, que és quan surt al mercat el doble disc en directe del Sau Concert de Mitjanit, el mateix dia, 27 de gener.
De 1993 va morir el cantautor algarès Pasqual Gallo. El 27 de gener, però del 2015, també va morir el rumber Ramon Reyes Ramonet. I el 28 de gener de 1993 també neix el músic Miqui Florença de la Pegatina. I el mateix dia...
Però de fa menys, del 2020, Lil Dami presenta el primer festival de músiques urbanes de Catalunya. Rodejat de gent i em sento sol Fa ja massa dies que no aixequem el vol Cansat de plorar i no trobar consol Cansat de no trobar-te'n els llençols I cada nit et sento alpit I en cada crit tot sembla petit Pau Gasol
d'una manera o una altra. MVP de la lliga que vaig crear. Jo ja feia això abans d'aprendre a fightar-me. I no sóc violent però m'amag de defensar-me. Volia la mansió i estar plena de fantasmes. Hem, ara el meu equip jugant primera. Disparem directe a la cistella. Perquè això era el que volia des de l'escola Brasol. De 0 al 100 de baixar al top sentir-me com Pau Gasol. I la veritat està bé, però valoraria més arribar a casa i no haver de dormir sol. I què haig de pensar? Que vas de farol? Si deies que m'estimo
Rodejat de gent i em sento sol Fa ja massa dies que no aixequem el vol Cansat de plorar i no trobar consol Cansat de no trobar-te en els llençols I cada nit et sento al pit I en cada crit tot sembla petit Pau Gasol Si per més que busco no et puc trobar i Aixeco les mans però no trobo paraules
D'una manera o una altra. Les coses que he deixat de banda per sortir-me de lo estàndard. La gent que no em parla a contracorrent en temporal i sense ancla. I quan passi la guerra i només ens quedin galons veurem si valgo la pena cuidar els carregadors. Era màgic com Johnson, només queden records dels polvos convertits en cendra que transformo en cançons. I a l'últim quart d'un partit difícil de remuntar.
com el doctor a tornar sol. Em sento com Pau Gasol. Rodejat de gent i em sento sol. Fa ja massa dies que no aixequem el vol. Cansat de plorar i no trobar consol. Cansat de no trobar-te en els llençols. I cada nit et sento al pit i en cada crit tot sembla petit. Pau Gasol.
Seguim repassant aquests dies d'efemèrides que comprenen entre el 26 de gener i l'1 de febrer. Passam al 29 de gener de 1988, que és quan surt el primer disc del Sau, No puc deixar de fumar. El 29 de gener de 1990 neix el cantant, guitarrista i compositor Lluís Cabot, que va ser membre de la formació de Zousa.
I el 29 de gener, però de 2019, es va inaugurar l'exposició Si mireu el vent d'on ve, història del grup de folk a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. Passant el 30 de gener de 1960, que va ser quan va néixer el músic de la companyia elèctrica d'arma Lluís Fortuny. I el mateix dia, però de 2022, comença la gira de celebració dels 10 anys d'Oques Grasses a
les festes desenals de la Mare de Déu de Candela a Valls.
I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot, qui soc jo per dir-li que no? Qui soc jo
Fins demà!
per cada decisió. Salto a l'abisme perquè és el que vull. La sort no et busca, te la busques tu. Ningú ha afrontat per tu les teves pors. Segur que has pensat que no es pot tornar a renyeixer des de dins el sol. Quan m'ha fet por sempre m'ha fet millor.
Jo només vull veure elefants volant.
Fins demà! Fins demà!
Farem a dins, milers de nits que es fan matins, comptant les llàgrimes el buit de pres a caure cap amunt.
Més efemèrides, perquè el 31 de gener de 1971 la Locomotora Negra fa el seu primer concert a la Cova del Drac de Barcelona i el mateix dia de 1994 el foc crema gran part del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
L'1 de febrer de 2007 va morir el cantat Delfí Avella, que va ser membre dels 16 jutges. I l'1 de febrer, però de 2009, es publica el disc d'Amazoni, Euforia 5, Esperança 0. Gràcies, Pamela, i ja serà fins la propera setmana. L'agenda de la música en directe.
Concerts, música en directe per aquest proper cap de setmana. Divendres a partir de dos quarts de nou hi haurà un homenatge a Jordi Fàbregas amb diversos artistes al Centre Artesà Tradicionaris de Barcelona. Divendres també a dos quarts de deu, Quim Mandado a la Sala La Mirona de Salt.
Passem a dissabte, al migdia, l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a l'Auditori de Barcelona. A la mateixa hora, dissabte, 12 del migdia, hipnosi a l'Espai Jove a l'Estació de Girona.
A les 8 del vespre, Anna Andreu, al Teatre Auditori de Cardedeu. I a les 10 del vespre, de nou hipnosi, acompanyats per Bons Nois, a la Jascava de Vic. I darrere, recomanació, diumenge, a les 11 del matí, Joan Colomo, al Centre Cívic La Mercè de Girona.
Tot és molt difícil, tot és molt difícil. Això de l'existència és una cosa plena de complicacions. No m'ajuda la ciència, no em serveixen les drogues ni cap de les religions.
Tot és molt difícil, tot és molt difícil. Trobar la manera per anar fent drecera sense gaires entrebancs i surfejar el declivi d'aquesta vella civilització terminal.
Hi ha poques coses que no tinguin cert grau de complexitat, fer que la humanitat convisqui en harmonia i llibertat. És complicat acabar amb l'heteropatriarcat. És difícil ser coherent, de fet, li passa a molta gent.
Tot és molt difícil. Tot és molt difícil. Ser una persona, viure a Barcelona i fer-ho amb il·lusió. Una sola vegada que tot vagi de cara, només per una estona que no sembli una broma. Un cop a la vida escriure una mala i de bona cançó. Una bona cançó.
A on? Amb qui? Fins quan? Per fi?
Estic aquí, per tu, per mi, que m'obliar per existir. Estimar-te ferit, que vols, que sents.
Cu-cu, cu-cu, qui és ningú? No diguis fort de Sant Irian Cu-cu, cu-cu, digam que ets tu També ho il·lça ningú amb tu L'absurd Hospital Los serios
L'huita, sadist, balançar, enflouir, un tard, hors d'achetie, para,
No digues por te sentir. Cu, cu, cu, cu, digam que és tu. No me vuelves a ningú.
Ara aquí a les entrevistes d'Actualicat tenim nosaltres la Laura Serra, veu i teclats de la formació a la Naira que acaben de publicar el passat dilluns un nou disc, un EP, el quart ja en la seva discografia que porta per títol La mort i la pluja. Hola Laura i benvinguda aquí a Actualicat. Hola, bon dia.
Bon dia. Laura, el nom del disc és molt visual i també molt contundent, La mort i la pluja. Per què veu triar aquests dos conceptes? Representen un final i un naixement? Sí, en certa manera... Bé, aquest títol d'aquest disc es va inspirar en una obra de Guillem Frontera,
I el nom del grup, com el de Naira, també s'havia basat en una obra seva. Llavors, en certa manera, reflexa una tornada en els inicis, on jugàvem i experimentàvem més amb la música electrònica i amb música una mica més oscura, diguéssim.
Des del vostre primer EP homònim fins a aquest nou EP sentim un so molt més cohesionat. Com ha estat el procés de maduració de la banda durant la creació d'aquest nou disc? Bé, aquest darrer treball va ser creat la vegada que el nostre anterior disc.
Llavors, el considerem quasi com una cara B d'aquest disc més lluminós i més orgànic, però en el que no mos hem allunyat, com he dit abans, dels nostres inicis. Llavors, nosaltres vam anar madurant mentre anàvem fent aquest disc,
I sempre teníem aquestes cançons una mica úniques que al final vàrem decidir recopilar en un EP perquè a nivell estilístic també s'allunyaven de l'anterior disc, com si tot fos no arròs. Laura, a les vostres cançons hi ha moltes capes amb detalls que apareixen i desapareixen. Com es cuina aquest pop tan ric i a la vegada tan etèric?
I amb molt de temps, molta paciència i sempre, com hi ha molt de detallats, com has dit, sempre els donem moltes voltes en els temes. No són temes que en un dia els de fa i mi i en els dies següent ja estan gravats, sinó que els de gravar, els d'escoltar, seguim pensant què podríem afegir, com podríem omplir els buits. I llavors se van fent amb molta cura.
El que també podem dir d'aquest disc és que l'electrònica és omnipresent en l'EP, no? Sí, i això també és gràcies al productor, en Dani Ferrer, que va ser part d'aquesta creació d'aquest EP i dels disc anteriors.
I gràcies a ell hem pogut jugar amb tots aquests efectes, tanta sa veu com instruments electrònics que nosaltres no coneixíem d'abans.
Sou una banda mallorquina, però la vostra música té una ressonància que arriba a tot el territori. Com creieu que influeix, per exemple, el paisatge de les illes a l'hora d'escoltar aquest d'endís La mort i la pluja? Bé, crec que sempre m'ha agradat veure que tenim un lloc especial dins l'escena mallorquina, perquè és una escena molt diversa
I sempre em considera que tenim alguna cosa a dir artísticament. I és això el que ens agrada cercar. I sempre, en certa manera, els grups mallorquins reflexen aquesta energia positiva de viure a Mallorca i el sol i l'estiu. I sí que nosaltres connectem amb això, però també mostrem tal vegada una cara de l'illa que no és tan alegre i tan estivenca.
Després d'escoltar aquestes tres cançons d'aquest nou EP, podem arribar a la conclusió que Mallorca és un territori agressiu? Bona pregunta. Crec que així com està avui en dia tota la situació política, de vivenda, social...
Mallorca s'està tornant una mica agressiva. Sí que és veritat que per certes persones de certa classe social que poden viure allà molt bé, Mallorca és una illa idíl·lica, però sempre hi ha una part de la societat que no veiem. I sempre nosaltres no els donem veu explícitament, però sí que sempre són temes que som conscients i ens agrada tenir presents.
Laura, per a vosaltres, cantar en la nostra llengua és una eina per arribar a una intimitat més profunda, podríem dir? Sí, és a dir, sempre es verà que mos han demanat, i per què no cantau en castellà o inclús en anglès,
I al final la música és una eina de comunicació i d'expressió d'emocions que per nosaltres és molt important fer-ho amb la llengua materna per ser honestos amb el que dèiem i amb el que sentim. I llavors per això al final cantam en català, perquè és des del cop.
Suposem, Laura, també que aquestes tres cançons estaran incloses a partir d'ara en els vostres directes, no? Sí, ho intentarem. És vera que, com jugant molt amb s'electrònica, duren els directes una mica més complicats a nivell tècnic. Llavors hem de pensar bé si faim una versió tal vegada més acústica d'aquests temes, si és possible, o...
apostar per tot i dur l'electrònica en el directe també. Doncs bé, ja ho sabeu, des del passat dilluns podeu trobar ja a les diferents plataformes digitals aquest nou EP de la Naira que porta per títol La mort i la pluja. Ha estat un plaer parlar avui de nou amb la Laura Serra, vocalista i teclista d'aquesta formació que ens ha apropat un xic més
el que és aquest, el seu nou EP. Això sí, molta, moltíssima sort amb aquest nou disc, Laura. Moltíssimes gràcies a vosaltres per acollir-me.
Desorientada, camin per deserts intentant trobar-te. Ets un miratge borros que s'allunya cada pas que faig. Arran de terra ho vaig passar tot de càmera molt lenta. M'acosta trobar un bridoratge on me pugui afegir.
Allò que vam atresorar i ho convertirà en cendre, en trossets de pols.
Fins demà!
endrojar-se.
El Festival Folk Internacional Tradicionari se celebra ja la seva edició número 39. Es va encetar el passat dia 16 i arribarà fins al 27 de març, amb més de 50 activitats al voltant de la música d'arrel tradicional. La programació inclou concerts, balles folc,
presentacions de discos, estrenes i tallers i posarà el focus en les llengües parlades, musicals i ballades vinculades al Pirineu. L'Anaïs Falcó, de la Comissió de Programació del Centre Artesà Tradicionarius, ens explica per què han decidit centrar aquesta edició del Tradicionarius en el Pirineu.
El Pirineu de nord a sud, d'est oest, amb tota la seva diversitat, perquè creiem que l'homogeneïtat no ens aporta res, perquè la gràcia és descobrir l'altre, descobrir allò que és diferent, el desig de dialogar, de conversar, i el Pirineu és, per una banda, una frontera, però també és una font de poder dialogar entre moltes cultures, moltes llengües que són parlades, que són cantades, que són musicals, que són ballades, i això és el que...
Viurem i veurem. En paral·lel, el Festival Tradicionarius inclourà també activitats relacionades amb els foguereons de Sant Antoni a Gràcia i les actuacions als mercats del districte i tornarà a programar propostes fora de Barcelona a través del bloc Tradicionarius al territori.
Carol Durán, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, destaca l'abast dels tradicionaris.
Sempre m'agrada pensar, quan arriba el gener, després del Nadal, que el cor de Gràcia comença a bategar música d'arrell, música tradicional, i que irradia i arriba a tots els racons del país i més enllà. Ara ens han pogut explicar, i també aquesta xarxa que ara ens explicava l'Andria,
que crec que és molt important que la posem en valor, perquè no és només des del cor de la Vila de Gràcia, sinó que totes aquestes complicitats que es van generant arreu del territori i que fan que cada vegada el tradicionari i la música d'arrel del país sigui més potent i més forta.
en guany aquesta mirada cap a la llengua, cap a la llengua i cap als llenguatges, cap a la llengua i aquesta comunitat lingüística que ens uneix, des dels Pirineus també, amb aquestes altres llengües que apareixen, i cap a aquests altres llenguatges que són la música i la dansa, que també seran el relat que anirà tots aquests tres mesos de música i de danses d'arrel aquí a Gràcia.
Continua el degoteig de formacions que deixen l'escena. La banda Pepet i Marieta ha anunciat que el 2026 serà l'any de la seva última gira, després de 22 anys compartint música,
escenaris i camí amb el públic. Els artistes han sobrellat que no es tracta d'un comiat trist, sinó d'una celebració de la seva trajectòria i de tot el recorregut compartit amb els seguidors.
En un missatge difós a les xarxes socials, Pepet i Marieta han explicat que la decisió d'acabar la gira feia temps que madurava i que la gira d'aquest 2026 serà l'ocasió per viure noves experiències amb el públic i acomiadar-se dels escenaris amb un caràcter festiu i també positiu.
Darrere nota en aquest bloc de notícia. La llista dels 30 discos en català més enradiats en l'any 2025 l'acaba de fer conèixer l'APCAP, l'Associació de Productors, Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya. La primera en aquest rànquing, tot el que ens queda de ginestar
És doncs la cançó en català més radiada en el 2025.
Què tindré quan sigui vell? Amb la veu ronca de viure i el record sobre la pell. Tinc dies que penso que no podré més i el món perd el pols amb la pena. Em moro per viure sense mirar el temps que no sigui tan complicat que quan no tens res.
Quan no vagi bé, ho farem d'una altra manera. Ara em vinc a mi, buscant tresors, sombre d'espelles, tot el que tens, tot el que queda. Tot el que ens queda.
Tinc dies que penso que no podré més, i el món perd el poble amb la pena. Em moro per viure sense mirar el temps, que no sigui tan complicat, que quan no tens res.
Tota l'actualitat musical de casa nostra, actualitat.
Actualitat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández. L'actualitat de la música en català tornarà amb Actualitat. Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final a aquesta edició d'Actualitat. Això sí, tornarem d'aquí 7 dies. Mentrestant, ja ho sabeu si podeu, gaudiu de la música en català i en directe.
I a més a més, si voleu continuar informats del que succeeix al voltant de la música de casa nostra, podeu fer un cop d'ull a la nostra pàgina web onacatenradio.cat. Adeu-siau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!