Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el poder compartir una estona de ràdio a prop amb vostre. Això és l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides. Avui tenim una entrevista
amb la formació anomenada Ovella Negra, viatjarem cap a les illes, per tal que ens apropin al que és el seu nou disc que porta per títol Ba de Mescles. I també tenim declaracions de l'Ildami i del senyor Chen que acaben de publicar un disc conjuntament en cinc cançons, un EP.
El títol 5 minutets més. Comencem i avui ho fem amb el duet de pop electrònic laminal que acabem de treure una nova cançó, un nou tema, aquest que escoltem ara mateix, Matèria troncal. Tants dies bons embolicats per regalar...
Inventaris personals que hem compartit per bé o per mal. És el nostre més fort i temptador que mai haurem comprat.
S'il·lumina tot l'espai que ens hem donat. És l'esforç tan invisible, tot enteix emocional, sense preu i per la porta gran.
El que ens entusiasma. Des d'aquest prisma es multiplica la nostra devoció per tot allò que ens mou. És aquest filtre que ens multiplicarà.
Som davant d'aquest mural que hem fet plegar, amb apisos disfressats de geometria temporal. És el nostre més fort i temptador.
És l'esforç tan invisible del tempetge emocional, sense preu i per la porta gran del que ens ha dit.
Des d'aquest prisma es multiplica la nostra devoció per tot allò que ens mou. És aquest filtre que ens multiplicarà.
Aquí volem ser els que som. Aquí volem sentir-nos bé. Aquí volem trencar el con.
Les efemèrides actualitat. Avui les que van del 12 al 18 d'aquest mes de desembre. El 12 de desembre de 1997 els pets van rebre el disc d'or per les 50.000 còpies venudes del disc Bon Dia.
El 12 de novembre de 2019 s'inaugura l'exposició Lluís Llach com un arbre nu a les arces Santa Mònica de Barcelona. El 13 de desembre de 1962 Raimond fa la seva primera actuació a Barcelona a la nit de Santa Llúcia que es va celebrar a l'hotel Colón.
El 13 de desembre de 1995 neix la cantautora Sandra Bautista. Un vinil de fons, el papat bressol, la cani llàgrima i el tete m'ho explica d'amagat. Dos des de la tala i arribes a aquest món i corro per veure't, però no et puc abraçar.
Tres, em marques l'escena d'un color daurat i fins avui dia s'hi veuen quan us he estimat. Un, dos, tres, pica paret, crideu i aparec del nou res per acompanyar el vol amb l'abric del meu breu.
3. O ser petit que deixa marca i el pit encolgit parlar un idioma que mai queda escrit. 2. Veig com t'esclaia omplir de lletres als espais mentre es perden les paraules en els amagatalls. 1. El teu silenci no està buit ni la veritat és muda i calles perquè tens molt a dir. 3. 2.
Penseu-me i arribo segur per impulsar el salt en l'instant oportun. El dia que bufeu el fum la llum us pintarà la pell.
I els miralls que es van trencar seran vitralls sota el pinzell. Dins la vostra catedral un mosaic de trencadís fet amb el picaparet que va caure al parc.
Que ningú es prengui el temps i visqueu en poc però contents. Que noteu la ballesa encara que no la veieu. Que el món sigui un tauler mentre quedi en peça jugueu. Que ningú es prengui el temps i visqueu en poc però contents. Que noteu la ballesa encara que no la veieu. Que el món sigui un tauler mentre quedi en peça jugueu.
Lari lei, lari lei, lari lei, lari lei...
Més efemèrides, el 14 de desembre de 1969 neix Pep Solorzano, veu i líder de Tradivarius. El 14 de desembre de 2000 obre les seves portes la sala Rasmatàs de Barcelona, l'antiga Sala Celeste.
El 15 de desembre de 1909 morí el compositor i guitarrista Francesc Tàrrega. El 15 de desembre de 1943 es reobre al Teatre Romea de Barcelona després de la Guerra Civil.
El 15 de desembre de 1992 es du a terme el debut de Quico Alcelio i el Noi, només amb dos components, el bar, la finestra de Tortosa.
El 16 de desembre de 2008 es fa un concert homenatge a Joan Batista Aumet a l'annexa del Palau Sant Jordi de Barcelona. El 16 de desembre també, però de 2022, la formació sense sal fa el seu darrer concert a la Sala Apolo de Barcelona.
El 17 de desembre de 1960 s'estrena l'oratori El pessebre d'en Pau Casals a Acapulco, a Mèxic. El 17 de desembre de 1976 neix el cantant i músic Alfons Olmo, líder del projecte Berzel.
El 17 de desembre, de tres anys més tard, o sigui 1979, surt el disc quan el mal ve del mansa, del tall.
Enxiu tots de casa que la festa vull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i en blanquineu murs, perquè Carles d'Ostia ha jurat els furs.
amb rameu de murta, bases i carrers, a vestiu de piulets, xavals i xiquets, aclariu la gola amb pimors, catells, que no hi ha qui parer el pas dels Maulets.
I si no l'empara el nostre senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.
I l'hora s'esgira, en mal dels maulets, vindran altres dies que vull fer bon vent. Quan més curts ens diguin, més perill tindran. Passeu-me la bota i seguiu tocant.
Una darrera efemèrides aquí a Actualicat. El 18 de desembre de 2010, els Xarango fan la seva primera actuació a la sala Eudal Grells de Ripoll. L'entrevista d'Actualicat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquí avui a les entrevistes d'Actualicat tenim amb nosaltres un dels components de la formació vella negra, el Joan Frontera Piano i Arranjaments, per tal que ens apropi un xic més al que és el seu nou treball que porta per títol va de mescles. Hola Joan i benvingut aquí a Actualicat.
Hola, bon dia, què tal? Encantat. Primer de tot, Joan, si et sembla, presentem la resta de la gent, dels components que formen aquest ovella negra. Molt bé, tenim en Pablo Di Salvo, que és el contrabaixista, i en en Teo Salvà. Però és important destacar que és un projecte que no només té música, és a dir, ara tenim els disc,
sinó que té tota una part de ball, que evidentment només és en directe, però tenim tot un equip de balladors. Set en total, metge coreògrafa, és un projecte que té una part més enllà de sa música, també. Anem per PAMS. El Fruclor i Llenc és el protagonista, això sí, no? Sí, sí, totalment, totalment. Com és la vostra mescla entre la música i la dansa?
Idò bé, com bé dius, parteix de la música tradicional, perquè bàsicament jo he nascut dins una família totalment immersa dins el ball i la música tradicional, des de molt petitet. Bé, mon pare i mon mare, mon mare és la coreògrafa, de Boé Negra, i mon pare és el director de l'Escola Molina de Dances de Mallorca, que és una institució que en guany fa 50 anys, que hem viatjat per tot el món, hem conegut folclore un poc de per tot,
I arrel d'això també m'ho vaig ficar fa molts anys en el món de les xeremies. Vaig estudiar també, de fet, els estudis a part de lo de piano, a la part de xeremies i música tradicional d'aquí. I com a projecte final de carrera de jazz, de piano jazz, vaig voler fusionar aquests dos mons. Al final tenim moltíssim material, el que nosaltres li deim sonades de xeremies, i també jotes i boleros mateixos, fan d'angos, tal,
que són pròpies d'aquí, i em va fer il·lusió poder-ho mesclar amb sa tradició de jazz, aquesta tradició americana, ses formes d'harmonització, ses formes d'arranjament, o passar-ho per formes típiques, sigui un rhythm, sigui un blues, bé, formes típiques harmòniques, passar-ho, però, a tot aquest repertori de músiques tradicionals. I com que són ritmes que són ballables, aquí és on entren tota sa part de balladors, que són balladors tradicionals, també.
Com deies abans, doncs la mare és la coreògrafa també, no? Sí, sí, sí. Més coses que ens agradaria saber sobre aquest espectacle, per exemple, el vostre espectacle així deu ser bastant o molt visual, no?
Sí, de fet, dins l'equip també tenim, bueno, evidentment tenim el nostre tècnic d'això que ve per tot, però també tenim en Dani, que és el tècnic de llums i té tot un espectacle de llums també muntat. És un espectacle, un espectacle, literal, muntat del principi fins al final perquè visualment sigui sorprenent. No tots els temes se ballen, sinó que anant combinant, qualcos temes sí, qualcos no, a segons quins moments, no tot es tens.
Joan, aquest endís va de mescla, consta de 13 cançons, la majoria d'elles són cançons tradicionals, no? Sí, sí, sí, així és, ja ho he dit, del repertori, sobretot és del repertori que nosaltres tenim de xeremies, és a dir, sonades, jotes, boleros, coses que utilitzem molt dins la nostra tradició.
També s'inclou la Belanguera, com a himne nostre que tenim, i altres temes com el Bouber i Bou, que són més coneguts. Però així tot, el bassor, que li deim nosaltres al bassor, és la part aquesta més de ball. Tota sa part, ja t'ho dic, sobretot el repertori de Jeremies. El disc va de mescles, on ha estat enregistrat i qui l'ha produït?
Ha estat enregistrat a Sonoteque, que són uns estudis que hi ha d'en Miquel Dinàs. Ja gairebé per acabar, Joan. Vosaltres vau guanyar el Premi Ciutat de Palma 2021. Suposem que això va ser una gran empenta per tirar el projecte endavant? Sí, bé, l'història és curiosa, perquè resulta que aquell premi el varen guanyar amb una...
una gravació en directe que vàrem fer l'estrellada principal de Palma. La vàrem presentar i la vàrem guanyar. I amb aquests dobbes després és amb el que hem registrat el disc d'ara. Sí que és cert que ara hem estat un temps aturats perquè jo vaig separar, en Teo que la bateria va separar, una de les ballones va ser mare i hi ha hagut aquest laps de temps
que hem aturat per necessitat d'organitzacions familiars. Però ara que ja comença a ser un poc més grans, ara tornem a arrencar, treiem el disc i engegam de nou el maquinari. Joan, quan fareu la presentació en directe d'aquest disc? Idò, d'aquí molt poquets. Dia 10 de gener, al Teatre de Porreres, aquí a Mallorca,
tot i que estan sondajant altres dates, però aquestes que tenim segur ja i que ja s'estan venent les entrades. Doncs ja sabeu, espectacle, música tradicional i llenca i també dansa. En l'espectacle també podeu trobar ja a les diferents plataformes digitals musicals el disc va de mescles d'ovella negra. Hem estat parlant
amb un dels seus components, en Joan Frontera. Gràcies, Joan, i el millor per tirar endavant aquest espectacle. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Esperant que vos agradi el disc.
Fins demà!
Fins demà!
Actualitat, l'agenda. Algunes recomanacions de música en directe per aquest cap de setmana. Comencem per avui divendres. A les 8 del vespre, Manu Guix al pabelló municipal en Marroca de Canyelles i Esther a Octubre, centre de cultura contemporània de València. A dos quarts de nou, roba estesa...
a la sala Paral·lel 62 de Barcelona i Maria del Mar Bonet al Teatre Fortuny de Reus. Passem a demà dissabte. A dos quarts de nou, Terrae, al Centre Artesat Tradicionaris de Barcelona. A les nou del vespre, Guillemino, a la Catera Figueres i Mishima, a la Sala Zero de Tarragona.
I a les 10 del vespre, els pets a la sala La Mirona de Sal. Darrere recomanació, des d'aquí a Actualitat, és pel diumenge. Diumenge, a les 8 del vespre, en Andreu, a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.
A vegades em veig com tu solies veure'm carregant aquest pes que sé que no és per mi. Que fer amb tu aquest camí serà com fer-lo sola però sé trobar-te als confins, als masses i a les vores
M'ha faltat tampoc, que no teniu, que no teniu. M'ha faltat tampoc per part.
A vegades em veig somiant la nit més llarga. Un desig no val res quan saps que no té fons. Però hi ha una veu que conec tan dolça que m'amarga. Jo vull veure'm només com tu em mires ara.
Faltat tampoc per perdre-ho tot. Faltat tampoc per perdre-ho tot. Faltat tampoc per perdre-ho tot.
Tampoc per part.
Notícies Actualitat. Mamadouxa, Malifeta i DJ Trapella seran els encarregats d'obrir la 14a edició del Festival Ítaca que es fa a l'Empordà amb un concert gratuït de la Santa Gresca
que es fa des de 2019. De nou, el 4 d'abril, la platja de Riells de l'Escala serà l'espai escollit. Destaca el fet que Mama Dousha farà el primer concert de l'any a les comarques gironines estrenant cançons del nou disc que publicarà a principis del 2026.
L'acompanyarà Malifeta Valenciana, que compta en components de grups com So o Popiles i que també presentarà el seu nou treball en directe des de la platja de Riells. A l'arrencada de l'Ítaca 2026 també hi haurà DJ Trapella, que posarà fi al concert de la Santa Gresca.
La brisca, la mona i el mantider La gilda, nos basques de Can Vallès La vida al final és un panallet que ha caulat calent La muraneta és sexy
Fins demà!
I tu què prefereixes? Ganivet o nevalla. Es perdenyo sandàlia. Se guardiola o miro. I tu què prefereixes? Ganivet o nevalla. Es perdenyo sandàlia. Amo sense mitjocs.
Notícies Actualitat.
No és el meu aniversari, prou i tot
Un bon titular, serà veritat. Em sento una celebritat.
No sona caro, caro. Tot em posen ullets de juganets. Només amoc si tu vens darrere. Que ara ja fa una estoneta que estem bé. Només penso i vi si serà per sempre. Ai, clar, afirem. Com un bletic vist el 2009. Amb tu em gasto tot el sou, és així. Ai, clar, afirem. Tinc la sensació que és alguna cosa nou. Se'm remou per dins i em crema el pit.
Porto bones noves si no sóc ton i cruanyes. Vinc a donar-te canya i agafa el bou per les banyes. Vinc a cremar-ho tot, treure castanyes del foc i estic segur, no és només una sensació. Estic operant en long, les torno totes ping-pong. Si el missatge té més letra que números, no responc, no responc. Traient fum com un bonc, perquè escric millor que tu i no sé ni què és un diptong. Jo només vull fer-te un bebé.
Caro, caro.
Fa poquets dies Lidami i el senyor Chen han tret al mercat un disc, un EP en 5 cançons, sota el títol de 5 minutets més, segons ells mateixos, una oda als moments que voldríem retenir eternament. Lidami ens explica d'on ve aquest títol.
Cinc minutets més és un títol com mega intuïtiu de tant de bo les coses dureixin cinc minutets més del que duren. Perquè encara que una cosa t'agradi molt, sempre és com que li falten cinc minutets més. Llavors vam pensar treure alguna cosa amb cançons que no fos a l'estiu i que fos això, cinc minutets més d'estiu. És aquesta la relació, com les coses bones s'han d'estirar més. Per exemple, si el Seny i jo havíem fet molts temes junts,
Hòstia, molaria més, 5 minutets més de temes meus i del Xen, i per això són 5 cançonetes. El senyor Temps ens recorda que feia temps que no tornaven a fer una cosa conjunta, ell i l'Ildami. Bé, realment jo i el Dami no hem deixat de treballar mai, plegats, simplement que jo al viure a Madrid era més complicat, però ho intentàvem igualment, eh?
El que sí que ha estat nou, jo crec, és que feia temps que no tornàvem com a fer alguna cosa junts. Lil Dami, senyor Chen, no tant jo produint, sinó, doncs, tornar una mica amb el mano a mano i ja, doncs...
els dos fent un treball conjunt i compartit al 100%. Lilldami ens assenyala si ha canviat o no la forma de treballar dels dos conjuntament. Doncs no, la veritat és que amb el CENT tinc la sort de ser dues persones que treballem bé i ràpid, i ens entenem molt fàcil, tenim moltes referències similars.
I quan entrem a l'estudi és com si no hagués passat el temps i ens posem a fer temes i surten els temes sols i ràpid. Vull dir, sempre tenim com coses de què parlar, sempre tenim com interessos similars i sempre és molt fàcil. Vull dir, amb el gent entrem a l'estudi en 3-4 hores ja tenim una maqueta d'un tema.
El senyor Chen ens parla de l'estil d'aquest EP. I a nivell estil, és una mica el que ens venia de gust de fer a l'estiu d'aquest any. És una mica com ha sonat l'estiu d'aquest any. Està molt influenciat per gent com Gaitranada, com Amine, molt pillant referències del house i de la música electrònica, així tot més up tempo. És una cosa que ens ha molat sempre i crec que...
En el primer disc ja teníem temes que sonaven així, el que ara sí que ha estat una mica més un treball d'estudi, de fer alguna cosa així. Teníem altres temes, per exemple, més raperos, més boom-bap i han quedat fora del disc, exceptuant...
excepto a l'últim tema, el que va dedicat el nostre amic Lio, que aquest sí que va quedar més de barres i més de rap, per dir-ho així. Per últim, l'Illdami ens explica què podem trobar en aquest EP. El disc en general és un divertiment, és un disc que clarament l'hem fet per passar-ho bé, sense com cap pretensió extra, és simplement, mira, hem fet música, ens hem ajuntat a l'estiu i hem fet això pels ha-ha, com aquell qui diu, però sí que és cert que temàtiques...
Ja et dic, és una mica... Jo crec que hi ha un to vitalista que sempre recorrim quan parlo amb el Txen, hi ha un to d'aprofitar la vida, d'estirar aquests cinc minutets més. Hi ha el passaport, per exemple, que parla d'això de viatjar, però que al final, per molt que viatges, l'important és amb la gent amb qui viatges i que també mola... Vull dir que al final no és tant el lloc sinó la companyia, saps què vull dir?
Llavors, per exemple, el de quan menys esperis és un tema que vam fer pel Lío, que és un amic dels dos que es va morir l'any passat, i per això també té encara molt més sentit els 5 minutets més, de tant de bo poguéssim haver estat 5 minutets més junts. Llavors, jo crec que en general les temàtiques són supervetialistes, però tampoc hem volgut com sobrarraonar el disc, sinó simplement ens hem juntat, ens hem fet música, i aquest dia ha sortit una cançó que parla d'això.
L'Illdami i el senyor Chen amb nou treball al mercat, un EP en 5 cançons sota el títol de 5 minutets més. Ja ho sabeu, ho podeu trobar ja a les diferents plataformes digitals musicals.
No sé què vindrà, és que clar, jo també canvio molt d'opinions, en el sentit que potser el següent disc que faig és totalment diferent, o no, o potser és flors d'entrevistidor. Llavors, ara mateix, a nivell musical, no sé, simplement que estic obert a tot.
Digue'm si creus en el destí o si això ha passat perquè sí. Torno a arrobir ja m'he cansat de patir. Torna el dami i el martí. Mira, vola l'ocell però no es trenca el niu. Molta cantarella i ningú diu ni piu. Digue-li a la Berta Roca que aquest any no hi ha cançó de l'estiu.
Torno de Madrid i no penso tornar. Ara vi una nena catalana vampira que em doni el shake. Tot el pari ens mira, tinc aquest melote amb la cara d'Ed Sheeran. Amb un vestiguet color verd i un matcha, combinadet amb la maneta a la panxa. Torno al disc, millor tàndem del pop, tot desordenat que tot entra el toc. Tinc una frase que em recordo cada poc, si no hi ha bitllets pel mig ni em moc. S'està fent de nit però hi ha ganes de suar. Tenim un secret que no es pot explicar.
Fa dies que et penso i et trobava a faltar. Porta'm a ballar, ye, ye, ho mou.
Xenidami, Oliver, Benji, Domi, Oscar, Lengi, Rama i el Ninja, Tori, Sombo, Palmanetes i la vaca, Connie, Sombo, Mario i Sonic, la bala al teu cap abans que soni, un ull a la pasta i un ull a l'amoni, hey! Digue'm Diony, baby!
No son italiano, però m'encanta la pasta. Yeah, yeah, i no parlo macaroni, martí i dami. Clyde i boni, el fem ballar i no és aeròbic. Duo icònic, germanasco, plòbic, ens ho passem bé, baby, sembla un hobby.
Estic sonant a llistes, no, abstain. S'està fent de nit, però hi ha ganes de suar. T'anim un secret que no es pot explicar. Fa dies que et penso i et trobava fàcil.
Notícies Actualitat.
Com cada any, el resum anual de Spotify confirma el creixement sostingut del pot petit, tant en nombre d'escoltes com de seguidors. El grup que omple tots els seus concerts arreu del país es consolida també com un dels projectes familiars més escoltats i seguits a la plataforma.
El pot petit s'ha convertit en un referent indiscutible en la promoció de la cultura musical i en el foment de la llengua catalana des de les primeres edats. Les seves produccions musicals i escèniques, modernes i acurades, aconsegueixen que petits i grans gaudeixin plegats de l'experiència.
Aquest 2025 el grup tancarà la seva exitosa gira al Gran Salt, que ja han vist en decenes de milers d'espectadors, amb una estada final al Teatre Victòria de Barcelona, posant el culofó a un any extraordinari.
Me'n recordo, mare, que em duies de la mà.
Tu eres jo encara, i jo anava fent-me gran. Teníem fred, però, amb una cançó.
Fèies la nit més clara i més blava aquella tardor. La, la, la, la. La, la, la. La, la, la. La.
Me'n recordo, mare, quan em feies cantar Trenca les fronteres, guaita lluny i endavant
Res no ho pot esborrar, ni un ull oblidar. I per tu, mare meva, cada vespre em senten cantar. La, la, la, la. La, la, la, la. La, la.
La, la, la, la... La, la, la...
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final d'aquesta edició d'Actualitat. Tornarem d'aquí 7 dies, el proper divendres, amb la darrera edició ja d'aquest 2025. Fins aleshores, ja ho sabeu. Si podeu, gaudiu de la música en català i en directe. Adeu-siau.
Fins demà! Fins demà!
Sempre em catacomenteixo, preso la veu, jo santa que em vegi purificat. El cabell s'ha pentinat, tal i com em mira em fa una obra de caritat. Sempre em catacomenteixo, preso la veu, jo santa que em vegi purificat.
No m'espero ni un segon, no tinc peros ni un peron, no hi afetxo del valor com si fos Maradona.
Combinat amb el drip, ella porta el vestit, ja no estic pel càstig, jo sento. El cabell s'ha pentinat, tal i com em mira em fa una obra de caritat. Sempre em cota quan m'enteixo, reso la veu, jo assenta que em deixi purificat. El cabell s'ha pentinat, tal i com em mira em fa una obra de caritat. Sempre em cota quan m'enteixo, reso la veu, jo assenta que em deixi purificat.
Em moc per intuïció i no em fa cap por la col·lisió. Sempre acabo fent el que volia i no m'espanta l'agonia fins al punt d'ebullició. M'ha sonat a la ràdio, ho has sentit? Fa cinc mesos no tenia cap sentit. Aquesta merda no la guanyo només fent un bon partit. Qualsevol m'hagués donat per descendit, ja. No m'espero ni un segon, no tinc peros ni un peró, no hi afetjo.
El cabell s'ha pentinat, tal com em mira em fa una obra de caritat. Sempre un catapa menteix, preso la verja santa que em deixi purificat. El cabell s'ha pentinat, tal com em mira em fa una obra de caritat.
M'està mirant amb els ulls de pantera, sóc un bon gent, tinc adeu de part meva.
Una altra cosa estés a terra, una altra reixa Buscant un forat a la maia
Etiquet i a la cua per sortir d'una altra vida precària. Un segon nen inspira, un segon més i fora. Moltes idees i una altra porta. Una mirada per l'esquerda, ulls tancats i un baix removent les costelles. Un altre enverí per oblidar per bària, una altra rèplica sortint de la gàbia. Molta làbia i poca traça, molt d'aire i poca massa.
Somriures de plàstic, corbata, rellotges i presses, espai tu i espai per baia. Venent el temps que no torna, ascens de cèntims no faran baixar la corda, agafa't. La corda està alta, millor agafa't. La corda està alta, millor agafa't. La corda està alta, millor agafa't.
Escolta, els sentits atrofiats de menjar tanta merda. Et rius de la desgràcia com si estigués morta. Però t'emmenes els artells sempre que el món t'obre les portes. No és la velocitat, és l'acceleració. A un racó del llit aguantant la pressió. En tota aquesta mina no hi trobaràs diamants.